FITXA LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES -...

FITXA

LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES 02

3r de ESO/4t de ESO

FITXA

PROPOSTA DE CURS ON TREBALLAR LA FITXA:

OBSERVACIONS:

COM PRESENTAR L’ACTIVITAT:

Lectura en veu alta del text següent, extret del portal jove.cat.

"Diversitat cultural, multiculturalitat, interculturalitat, diàleg, identitat i convivència són termes que fem servir quan parlem del procés de mundialització de la societat actual, marca-da profundament pels processos migratoris. Les societats humanes són, per naturalesa, diverses, la qual cosa les fa multiculturals, però no sempre interculturals. Hi havies pensat mai?

Sempre n'hi ha hagut, de diversitat cultural, i amb els fenòmens migratoris les societats esde-venen multiculturals, és a dir, diverses cultures hi coexisteixen, però no sempre hi conviuen. En canvi, parlem d'interculturalitat quan hi ha diàleg entre cultures diferents, que interactuen i fins i tot es barregen per compartir costums i valors.Malgrat la teoria, sovint la convivència acaba en conflictes, en confrontacions entre col·lec-tius o en la persecució de la diferència, és a dir, racisme i xenofòbia.

Arran de les conseqüències, l'any 2005 la UNESCO va declarar la diversitat cultural patrimoni comú de la humanitat. I ho va fer en un document universal que parla de la identitat, el plura-lisme, els drets humans i la creativitat, amb l'objectiu de fomentar el respecte entre persones que provenen de cultures diverses, amb condicions econòmiques molt diferents. En definiti-va, es tracta d'aprendre a treure profit de la diversitat en comptes de fer-ne un problema."

LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES Pautes per al professorat

Contingut de la Fitxa

02

Les activitats que es proposen es poden fer totes o només aquelles que el professor/a consideri més adequades al seu grup classe.

Hi haurà classes on el tema de la diversitat cultural serà una realitat viva i experiencial. En aquests casos és una bona opció partir de les experiències pròpies dels mateixos alumnes.

Direcció General d’Afers Religiosos

IntroduccIó del tema: Multiculturalitat i Interculturalitat

· Quines diferències trobes entre multiculturalitat i Interculturalitat?· A la classe, a l'escola, al barri, vivim experiències d'interculturalitat?· Són experiències positives o negatives?

És important anotar a la pissarra les definicions de multiculturalitat i interculturalitat.

DESPRÉS DE LLEGIR EL TEXT, ES LLANCEN LES PREGUNTES SEGÜENTS:

FITXA

LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES 02


Visionat del testimoni de la Sara Touri(http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Identitat-multiple/video/4561032/)

1

2

Activitat 01 [ Fitxa 02: Multicuturalitat i Interculturalitat ]Pautes per al professorat

Sara viu en un món divers, entre les arrels dels orígens marroquins dels seus pares i, en el seu dia a dia, al lloc on va néixer i on viu: Catalunya. Sara és educadora social, i la seva meta és arribar a treballar amb joves que tenen conflictes com els d'ella per acompanyar-los en la recerca de la seva identitat.

Després del visionat, es passa a respondre el qüestionari de la fitxa.Es pot fer en grup, per parelles o individualment.

Es posen en comú les diferents respostes.


1

[ Fitxa 02: Multicuturalitat i Interculturalitat ]

Activitat 02

Estàs viatjant amb el TransEuropa Express, un tren de llarg recorregut que en una setmana fa el trajecte Madrid-Moscou. Ocupes un compartiment de lliteres que has de compartir amb tres persones més. Amb quin dels següents passatgers preferiries fer el viatge en el mateix compartiment?

1. Un soldat serbi de Bòsnia 2. Un executiu financer suís amb seriosos problemes de sobrepès 3. Un disc-jockey italià amb pinta de tenir la butxaca farcida de bitllets 4. Una dona africana que ven artesania de cuir 5. Un jove artista que és portador de la sida 6. Un home gitano que puja a Hongria 7. Un jove amb idees nacionalistes radicals que va regularment a Rússia 8. Un raper alemany que porta un estil de vida alternatiu 9. Un acordionista cec que puja a Àustria 10.Una dona romanesa acompanyada d’un nadó que viatja sense visat 11. Una feminista alemanya de línia radical 12. Un cap rapat suec que es troba clarament sota els efectes de l’alcohol 13. Un home marroquí en procés de recerca de feina que va a Bèlgica14.Un hooligan irlandès que va a veure un partit de futbol 15. Una prostituta polonesa que puja a Berlín 16.Un granger francès que porta una cistella de formatges amb una olor molt forta 17. Un refugiat kurd que viu a Alemanya i que torna des de Líbia.

Aquesta activitat es contesta individualment i després es posa en comú la resposta (Activitat de l’Àrea Pedagògica de Sos Racisme)

Després de fer l’activitat, si us plau, torna a pensar els motius de la teva elecció:

· Estan justificats els teus motius? · Què és el que saps i què és el que t’imagines de les persones triades o de les rebutjades? · Per què te les has imaginat de la manera que ho has fet? D’on has tret les imatges o idees que t’has fet tu mateix/a?

Introducció del tema: Religió i cultura.

Pautes per al professorat


Projecció del mapa de les religionshttp://d3tt741pwxqwm0.cloudfront.net/WGBH/sj14/sj14-int-religmap/index.html

Fer notar quines són les religions majoritàries i en quins països/continents predominen.

Qüestions a comentar per a reflexions posteriors: - En la gran majoria de països predomina molt més una religió que una altra- Quin és el país amb més percentatge de població que no segueix cap religió?


Activitat 03

A cada grup d'estudiants se'ls atorga una religió i se'ls dóna una fitxa amb informació sintètica de les 5 religions majoritàries.Aquestes fitxes serviran perquè cada grup esculli un dels apartats de la religió que els ha tocat i en prepari un power point o un mural per a una posterior exposició a la resta de la classe.



1


Activitat 04

Després de veure i escoltar els quatre testimonis, relaciona cada frase amb el missioner que la pronuncia:

"Accepta la vida tal com ve. Enfronta-t'hi" (Frederic Sopeña)

"La cultura occidental es basa en el pensament i la paraula. L'oriental en la consciència i el silenci" (Marcel.lí Fonts)

"El gran desafiament. la persona. Quina és la meva relació amb cada persona" (Cristí de Taizé)

"El diàleg interreligiós es viu (...) Quina ès la meva missió? Estimar Déu i ser bons germans" (Montserrat Dausà)

"La gent a tot arreu és igual. Tenen el seu cor" (Antoni Fradera)

Visionat de quatre testimonis del portal missioners.cat: Frederic Sopeña, missioner a l'Índia, Marcel·lí Fonts i Antoni Fradera, missioners al Japó, Montserrat Dausà i Cristí de Taizé, missioners al Senegal.

Qui diu què?

2

· Amb quina d'aquestes frases t'identifiques més? Argumenta-ho amb tres raons.· Quina ès la relació que tenen aquestes persones amb les altres religions?

Reflexiona

· Aquests missioners viuen en països on la religió majoritària no és la cristiana. Quina és la religió majoritària a cadascun dels llocs on s'estan?

· Després d'escoltar-los, creus que aquests missioners volen canviar les creences de la gent que els envolta? Quina és la seva missió?

Opina

· Quines actituds afavoreixen aquesta convivència i quines actituds la dificulten?· Coneixes persones d'altres religions? En cas afirmatiu, el tema religiós és un aspecte important en la vostra relació? En parleu?· Creus que els joves que viuen a Catalunya i que practiquen alguna religió diferent a la catòlica tenen dificultats per relacionar-se amb la resta de joves? Per què?· En què consisteix el fanatisme religiós?

Debat amb el grup classe: La interreligiositat. És possible la convivència entre persones de diferents religions?



· Aquests missioners viuen en països on la religió majoritària no és la cristiana. Quina és la religió majoritària a cadascun dels llocs on s'estan?

· Després d'escoltar-los, creus que aquests missioners volen canviar les creences de la gent que els envolta? Quina és la seva missió?

· Quines actituds afavoreixen aquesta convivència i quines actituds la dificulten?· Coneixes persones d'altres religions? En cas afirmatiu, el tema religiós és un aspecte important en la vostra relació? En parleu?· Creus que els joves que viuen a Catalunya i que practiquen alguna religió diferent a la catòlica tenen dificultats per relacionar-se amb la resta de joves? Per què?· En què consisteix el fanatisme religiós?


Activitat 05

Per poder respondre els mots encreuats, trobaràs la informació a l'enllaç següent:http://www.edu365.cat/eso/muds/hist_cult_religions/llocs/index.htm

Les solucions són les següents:

Horitzontals:

1- Mandir2- Stupa3- Sinagoga4- Minaret5- Església6- Mani7- David

Verticals:

1- Mandala2- Presbiteri3- Mesquita4- Mihrab5- Altar6- Menorà7- Bimà

Treball lúdic: Mots encreuats: Els llocs sagrats de les religions.



Construcció d’una opinió pròpia


Activitat 06

Totes tenen com a rerefons el xoc entre cultures, i entre tradició i modernitat. Des de la comèdia, els dos films són una crítica a la intolerància.

Fòrum a realitzar després del visionat. Pautes per a la reflexió.

Visionat d'una de les pel·lícules següents:Quiero ser como Beckham de Gurinder Chadha Oriente es Oriente de Damien O'DonnellCrash de Paul Haggis

Quiero ser como Beckham· Les persones que han marxat del seu país han de mantenir els costums del seu lloc d'origen?· Els fills de famílies immigrants, han de seguir els costums dels seus pares o han d'assimilar els del país on han nascut? Són incompatibles uns i altres?· Creus que la immigració es viu d'igual manera al nostre país? Només mirant la pel·lícula, sabries argumentar-ho? Quines diferències creus que hi ha?

Oriente es Oriente· És possible que dues persones d'ètnies diferents siguin amigues? Quines condicions són necessàries perquè sigui possible?· Creus que el pare respecta l'opció cultural dels fills? Per què? Creus que els fills respecten la cultura del seu pare?· Al barri on viu la família Khan hi ha diversitat cultural. El definiries com un barri multicultural o intercultural?

Crash· Enumera alguns dels prejudicis apareixen a la pel·lícula per una raó cultural o social. · Crash intenta mostrar la impossibilitat de les relacions humanes en la gran ciutat: racisme, violència i la dificultat de sobreviure. Creus que a Barcelona (o a la teva ciutat) es donen situacions semblants o és massa exagerat? Argumenta la teva resposta.

2

3

1



INTRODUCCIÓ DEL TEMA [ Fitxa 02: Multicuturalitat i Interculturalitat ]

MOTS ENCREUATS. ELS LLOCSSAGRATS DE LES RELIGIONS

Lectura en veu alta del text següent, extret del portal jove.cat.

"Diversitat cultural, multiculturalitat, interculturalitat, diàleg, identitat i convivència són termes que fem servir quan parlem del procés de mundialització de la societat actual, marcada profunda-ment pels processos migratoris. Les societats humanes són, per naturalesa, diverses, la qual cosa les fa multiculturals, però no sempre interculturals. Hi havies pensat mai?

Sempre n'hi ha hagut, de diversitat cultural, i amb els fenòmens migratoris les societats esde-venen multiculturals, és a dir, diverses cultures hi coexisteixen, però no sempre hi conviuen. En canvi, parlem d'interculturalitat quan hi ha diàleg entre cultures diferents, que interactuen i fins i tot es barregen per compartir costums i valors.Malgrat la teoria, sovint la convivència acaba en conflictes, en confrontacions entre col·lectius o en la persecució de la diferència, és a dir, racisme i xenofòbia.

Arran de les conseqüències, l'any 2005 la UNESCO va declarar la diversitat cultural patrimoni comú de la humanitat. I ho va fer en un document universal que parla de la identitat, el pluralisme, els drets humans i la creativitat, amb l'objectiu de fomentar el respecte entre persones que provenen de cultures diverses, amb condicions econòmiques molt diferents. En definitiva, es tracta d'aprendre a treure profit de la diversitat en comptes de fer-ne un problema."

Pautes per a la reflexió:

· Quines diferències trobes entre multiculturalitat i Interculturalitat?

· A la classe, a l'escola, al barri, vivim experiències d'interculturalitat?

· Són experiències positives o negatives?


ACTIVITAT 01

VISIONAT DEL TESTIMONI DE LA SARA TOURI(http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Identitat-multiple/video/4561032/)


Sara viu en un món divers, entre les arrels dels orígens marroquins dels seus pares i, en el seu dia a dia, al lloc on va néixer i on viu: Catalunya.

Sara és educadora social, i la seva meta és arribar a treballar amb joves que tenen conflictes com els d'ella per acompanyar-los en la recerca de la seva identitat.

1 La Sara parla d'identitat múltiple. Com explicaries aquest concepte?

2 Respecte a la seva identitat, quins conflictes va tenir a l'adolescència?

3 La Sara està d'acord amb l'expressió "Immigrant de segona generació"? I tu, què en penses?

Qüestionari


4 Quines coses, segons la Sara, defineixen la identitat de les persones?

ACTIVITAT 01 [ Fitxa 02: Multicuturalitat i Interculturalitat ]

4 El testimoni de la Sara té més relació amb la multiculturalitat o amb la interculturalitat? Argumenta-ho.


ACTIVITAT 02

ACTIVITAT EXTRETA DE L’ÀREA PEDAGÒGICA DE SOS RACISME


· Estan justificats els teus motius? · Què és el que saps i què és el que t’imagines de les persones triades o de les rebutjades? · Per què te les has imaginat de la manera que ho has fet? D’on has tret les imatges o idees que t’has fet tu mateix/a?

Respon individualment i, després, contrasta les teves respostes amb les de la resta dels companys.

Després de fer l’activitat, si us plau, torna a pensar els motius de la teva elecció:

Estàs viatjant amb el TransEuropa Express, un tren de llarg recorregut que en una setmana fa el trajecte Madrid-Moscou. Ocupes un compartiment de lliteres que has de compartir amb tres persones més.Amb quin dels següents passatgers preferiries fer el viatge en el mateix compartiment?

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.17.

Un soldat serbi de Bòsnia Un executiu financer suís amb seriosos problemes de sobrepès Un disc-jockey italià amb pinta de tenir la butxaca farcida de bitllets Una dona africana que ven artesania de cuir Un jove artista que és portador de la sida Un home gitano que puja a Hongria Un jove amb idees nacionalistes radicals que va regularment a Rússia Un raper alemany que porta un estil de vida alternatiu Un acordionista cec que puja a Àustria Una dona romanesa acompanyada d’un nadó que viatja sense visat Una feminista alemanya de línia radical Un cap rapat suec que es troba clarament sota els efectes de l’alcohol Un home marroquí en procés de recerca de feina que va a BèlgicaUn hooligan irlandès que va a veure un partit de futbol Una prostituta polonesa que puja a Berlín Un granger francès que porta una cistella de formatges amb una olor molt forta Un refugiat kurd que viu a Alemanya i que torna des de Líbia.


ACTIVITAT 03

L’ESGLÉSIACATÒLICA (CRISTIANISME)


L'Església catòlicaL’Església Catòlica és la comunitat dels seguidors de Jesucrist que reconeixen la figura del Papa de Roma com a vincle de comunió. L’organització bàsica s’estructura territorialment per diòcesis entorn del bisbe, si bé també hi ha molts ordes religiosos i comunitats monàstiques. En l’actualitat, el nombre de catòlics arreu del món és de més de 1.000 milions. A Catalunya, l’Església Catòlica és la institució religiosa amb un nombre més alt de fidels, la de més llarga tradició i arrelament, i custodia un ric patrimoni històric.

Pràctica religiosa habitualLes persones catòliques acostumen a participar amb una certa freqüència en l’Eucaristia o Santa Missa. El dia sagrat del conjunt de fidels catòlics és el diumenge, dia en què la celebració de la santa missa és especialment important.

Llibre sagratLa fe catòlica es basa en la Bíblia. Fonamentalment en els quatre Evangelis.

Alimentació Per a la comunitat cristiana catòlica és preceptiva l’abstinència de carn (i derivats) durant els set diven-dres de quaresma. El dimecres de cendra (inici de la quaresma) i el divendres sant també és preceptiu el dejuni (reducció de la ingesta d’aliments). Les persones majors de 59 anys i els malalts estan exempts de complir aquest precepte.

Festivitats A part dels diumenges, les festivitats principals de la comunitat cristiana catòlica són Pasqua, que varia de dates cada any, i Nadal, el 25 de desembre. Per Pasqua es commemora la resurrecció de Jesucrist i la celebració de la Santa Missa és especialment important.Per Nadal es commemora el naixement de Jesús, se sol celebrar amb l’anomenada “Missa del gall”, que comença a la mitjanit del 24 al 25 de desembre.

Altres pràctiques Les persones que professen el catolicisme celebren o poden celebrar puntualment altres sagraments com són el baptisme, el matrimoni, la confirmació i la unció dels malalts. Pel que fa al bateig, tot i que és habitual batejar els infants durant els mesos posteriors al seu naixement, també es pot rebre en l’edat adulta per pròpia decisió de la persona que es vol batejar. Els fidels catòlics també celebren la primera comunió, primera vegada que un fidel rep el sagrament de l’Eucaristia.

A partir de la informació que conté la fitxa, amplieu la informació d'un dels apar-tats i realitzeu una presentació per exposar-la als vostres companys de la classe


ACTIVITAT 03

EL JUDAISME


El JudaismeEl judaisme és la religió del poble d’Israel i es fonamenta en el pacte entre Déu i Abraham narrat en el llibre del Gènesi. En l’actualitat s’estima que a Catalunya hi ha unes 8.000 persones jueves, moltes d’elles originàries d’Amèrica del Sud. S’organitzen al voltant de diverses comunitats amb diferents orientacions doctrinals.

Pràctica religiosa habitualHabitualment els fidels jueus fan tres oracions repartides al llarg del dia, tot i que el nombre pot ser supe-rior en diades especials.

Llibre sagratEl text sagrat dels jueus és la Torà, que recull la revelació de Déu a Moisès. També és molt important per al judaisme la recopilació de la llei transmesa oralment, anomenada Talmud.

Alimentació L’alimentació kosher és pròpia del judaisme. Implica la prohibició de menjar porc i els seus derivats, sang, animals aquàtics sense escates, carn barrejada amb llet i carn que no ha estat sacrificada de manera ritual. Les limitacions de l’alimentació kosher afecten també els estris per menjar. En el cas de productes calents, només poden ser ingerits en plats d’un sol ús de paper o de plàstic, o en plats de vidre. Pel que fa al menjar fred, pot ser ingerit en qualsevol mena d’estri. En la tradició jueva, es duen a terme diversos dejunis al llarg de l’any. Els més seguits són els que es realitzen durant les festivitats del Yom Qippur i de Tisha B’Av , que solen ser al voltant de la tardor.

Festivitats El dia sagrat de les persones que professen la fe jueva és el sàbat, que s’allarga des de la posta de sol del divendres fins al crepuscle del dissabte. Aquesta jornada la dediquen plenament a Déu, de manera que no duen a terme cap mena de treball. Les dones jueves acostumen a rebre el sàbat amb una cerimònia que inclou l’encesa d’espelmes i la benedicció de determinats aliments. Les festivitats jueves més celebrades són el Roix ha-Xanà, o any nou jueu, que acostuma a escaure’s al voltant de l’equinocci de tardor, i el Yom Qippur (o dia del perdó), que s’escau deu dies després.

Altres rituals La conversió al judaisme s'entén com un llarg procés d’aproximació a la cultura i la religió jueva, que acaba amb un ritual de conversió.



ACTIVITAT 03

L’ISLAM


L’IslamL’islam és la religió que sosté que Déu es va revelar a Muhàmmad al segle VII dC. És la segona religió en nombre de seguidors arreu del món, després del cristianisme. Actualment, a Catalunya els musulmans es compten per desenes de milers i procedeixen fonamentalment del Magrib, de l’Àfrica subsahariana i del Pakistan. La religió islàmica fixa cinc pilars fonamentals d’obligat compliment per als seus fidels: la professió de fe (xahada), la pregària ritual (salat), l’almoina (zakat), el dejuni (sawm) i el pelegrinatge a la Meca (hagg).

Pràctica religiosa habitualLes persones que professen la fe islàmica realitzen cinc oracions repartides al llarg del dia (a l’albada, al migdia, a la tarda, al vespre, i a la nit). Les hores d’oració canvien en funció de la posició del sol. A l’hora de realitzar les oracions, s’orienten cap a la Meca i prèviament es renten les mans, la boca, el nas, la cara, els braços, el cap, les orelles i els peus.

Llibre sagratEl seu llibre sagrat és l’Alcorà, que recull les revelacions que Déu va fer a través de Muhàmmad.

Alimentació En l’islam es fa una distinció entre aliments halal (permesos) i aliments haram (prohibits). Tot i que les prescripcions alimentàries són molt extenses, fonamentalment els productes prohibits són el porc i tots els seus derivats, la sang, els animals aquàtics que no tenen escates, els animals carnívors, l’alcohol i tots els animals terrestres que no han estat sacrificats de manera ritual. Durant el mes islàmic del Ramadà, les persones de fe islàmica no beuen ni mengen res des de l’albada fins a la posta del sol. Tanmateix, l’Alcorà autoritza els infants, els vells, els malalts i les dones embarassades, entre d’altres, a no fer aquest dejuni. Les dates en què se celebra el Ramadà varien anualment, ja que es fixen d’acord amb el calendari lunar.

Festivitats En l’islam, el dia sagrat és el divendres. És per aquesta raó que la realització de l’oració del divendres al migdia és especialment important. Les dues festes principals del calendari islàmic són l’aïd alfitr i l’aïd al-adhà. La data en què se celebren aquestes diades varia d’un any a l’altre en funció del calendari lunar. L’aïd al-fitr commemora la fi del Ramadà. El matí posterior a l’últim dia de Ramadà, es realitza una oració ritual i és habitual que es reparteixin dolços, menjar i begudes sense alcohol. −L’aïd al-adhà o “festa del sacrifici” rememora la fidelitat d’Abraham a Déu. El dia s’inicia amb una oració ritual i segueix amb l’ofrena d’un sacrifici animal (normalment un xai) i la repartició de la seva carn entre la comunitat.

Altres pràctiques La conversió a l’islam es pot realitzar en general de manera molt senzilla, a partir de la pròpia professió de fe o xahada.



ACTIVITAT 03

EL BUDISME


BudismeEl budisme es fonamenta en els ensenyaments que va transmetre Siddharta Gautama, Buda, entre els segles VI i V abans de Crist. El budisme és la quarta religió en nombre de seguidors arreu del món i acull escoles doctrinals d’orientació molt diversa. Entre els budistes que hi ha a Catalunya, n’hi ha tant d’origina-ris de l’Extrem Orient com d’altres que han iniciat la pràctica a casa nostra. Els budistes han de seguir cinc preceptes essencials que comporten les obligacions d’abstenir-se de privar altres éssers de la vida; de prendre coses que no són pròpies; de qualsevol mena d’activitat sexual incorrecta; de dir mentides; i de prendre drogues o tota mena de productes susceptibles d’intoxicar el propi cos.

Pràctica religiosa habitualEls rituals o pràctiques que duen a terme els budistes varien molt en funció del corrent al qual estan vincu-lats, però és habitual que facin meditacions o recitacions de pregàries, sons o frases sagrades anomena-des mantres.

Llibre sagratBuda no va escriure cap llibre, ja que ell no volia crear una religió, i van ser els seus seguidors qui la van crear. Els seus ensenyaments es van recollir en un llibre anomenat Tripitaka.

Alimentació Arran del precepte segons el qual cal abstenir-se de matar qualsevol ésser viu, molts budistes són vegeta-rians, tot i que no hi ha un acord unànime que acrediti que el vegetarianisme és un precepte religiós.

Festivitats El calendari de festivitats budistes varia molt entre els diversos corrents. A Catalunya, podríem dir que la festivitat més important celebrada pel conjunt de comunitats dels diferents corrents és el Dia de Buda (Vesak Puja), que acostuma a celebrar-se al maig i en el qual es commemora el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Habitualment, durant aquestes diades es dedica més estona a les pràctiques diàries: meditació, recitació de sutres (fragments de textos sagrats) i mantres, etc.

Altres pràctiques La conversió al budisme es du a terme amb la cerimònia del “refugi”: la persona porta a terme una interio-rització en la qual assumeix que, mentre duri la seva existència, es mantindrà vinculada a les anomenades “tres joies” del budisme: Buda (l’ésser il·luminat), Dharma (els ensenyaments budistes i l’enteniment correcte) i Sangha (la comunitat budista i la puresa espiritual). Aquest ritual es pot portar a terme amb la supervisió d’un mestre budista o amb l’ajut d’un membre laic de la seva comunitat, però també és vàlid si la persona el realitza individualment.



ACTIVITAT 03

L’HINDUISME


L’HinduismeL’origen de l’hinduisme se situa al voltant de l’any 1500 aC. L’hinduisme agrupa un conjunt de creences i de pràctiques de característiques molt diverses, i és la tercera religió en nombre de seguidors arreu del món. A Catalunya, entre els practicants de l’hinduisme hi ha tant un important col·lectiu d’immigrants indis com nombrosos catalans d’origen.

Pràctica religiosa habitualÉs habitual que els hinduistes recitin petits sons o frases sagrades anomenats mantres i que facin cants rituals. També és habitual que portin a terme algunes pràctiques de meditació.

Llibre sagratL'hinduisme no té un únic llibre sagrat sinó diversos textos del segle XII d. C. escrits en l'antic idioma sàns-crit: els quatre Vedas que es van transmetre oralment durant segles abans de ser escrits, el Mahabharata, el Ramayana, i els Puranas.

Alimentació La majoria dels hinduistes són vegetarians. En alguns casos consideren que també és prohibit el consum d’ous. Bona part dels hinduistes que no són vegetarians renuncien a menjar vedella i porc. El consum d’alcohol és prohibit i en alguns casos poden mostrar reticències a prendre certs aliments com alls, cebes, determinats tipus de bolets, te o cafè.

Festivitats Les dates en què s’escauen les principals festivitats hinduistes poden variar d’un any a un altre. Així mateix, les diades celebrades pels hinduistes varien molt en funció del seu lloc d’origen. Tanmateix, algunes de les principals són el Divapali o dia de la llum (octubre-novembre), el Holi (febrer-març), el Xivaratri o festa en honor a Xiva (febrer-març) i el Krixna Janmastami (agost-setembre). En aquestes jornades és habitual la distribució de dolços entre els fidels, l’encesa de barres d’encens, la recitació de mantres, etc.

Altres pràctiques No hi ha cap ritual específic vinculat a l’entrada d’un nou membre a la comunitat hinduista. Alguns corrents afirmen que una persona esdevé hinduista en la mesura en què s’aproxima a aquesta tradició religiosa fins que n’acaba adoptant les pràctiques i creences principals.



ACTIVITAT 04

QUI DIU QUÈ?


“Accepta la vida tal com ve. Enfronta-t’hi”

“La gent a tot arreu és igual. Tenen el seu cor”

“La cultura occidental es basa en el pensament i la paraula. L'oriental en la consciència el silenci”

“El gran desafiament: la persona. Quina és la meva relació amb cada persona”

“El diàleg interreligiós es viu (...) Quina és la meva missió? Estimar Déu i ser bons germans”

Després de veure i escoltar els quatre testimonis, relaciona amb una fletxa cada frase amb el missioner que la pronuncia:

Frederic Sopeña

Cristí de Taizé

Marcel·lí Fonts

Montserrat Dausà

Antoni Fradera

1



2 Reflexiona

Opina

· Amb quina d'aquestes frases t'identifiques més? · Argumenta-ho amb tres raons.

Aquests missioners viuen en països on la religió majoritària no és la cristiana. · Quina és la religió majoritària a cadascun dels llocs on s'estan?

· Després d'escoltar-los, creus que aquests missioners volen canviar les creences de la gent que els envolta?

· Quines actituds afavoreixen aquesta convivència i quines actituds la dificulten?· Coneixes persones d'altres religions a les teves? En cas afirmatiu, el tema religiós és un aspecte important en la vostra relació? En parleu?· Creus que els joves que viuen a Catalunya i que practiquen alguna religió diferent a la catòlica tenen dificultats per relacionar-se amb la resta de joves? · Per què?· El fanatisme religiós, què és? Quins casos coneixes? Perills?

Debat amb el grup classe: La interreligiositat. És possible la convivència entre persones de diferents religions?



MOTS ENCREUATS. ELS LLOCSSAGRATS DE LES RELIGIONS

11

2

2

3

3 54

46

7

5

6

7



HORITZONTALS:1. Temple hindú. Lloc sagrat de culte de la religió hinduista2. Lloc sagrat de culte de la religió budista3. Lloc sagrat de culte de la religió jueva4. Torre de les mesquites des d'on es crida a l'oració5. Lloc sagrat de culte de la religió catòlica6. Molinet de pregària propi del budisme7. Nom de l'estrella que forma part dels elements simbòlics de les sinagogues

VERTICALS:1. Figura geomètrica que simbolitza la perfecció, en la religió hinduista2. Part de l'església on hi ha col·locat l'altar3. Lloc sagrat de culte de la religió islàmica4. Nínxol davant el qual se situa l'iman per dirigir la paraula5. Taula damunt la qual se celebra el culte en la religió catòlica6. Al revés, canelobre de 7 braços7. Tarima des d'on es llegeixen els textos sagrats a les sinagogues


FITXA LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES -...

Documents

Transcript of FITXA LA CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES -...