HOSPES AVE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05

SALUTACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 07

EL FESTIVAL DEL 2016 . . . . . . . . . . . . . . . . .09

MIRADES AL FESTIVAL . . . . . . . . . . . . . . . . 11El fotgraf convidat

ROMA I EGIPTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

EGIPTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Egipte s un do del Nil Les fonts del Nil

LART DE MANAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39Pirmides i obeliscs a roma

EL PUNY DE ROMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Lluny de casa

LES ARTS I LA CINCIA . . . . . . . . . . . . . . . . 51Mmies

EL MS ENLL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Bona sort, Artemidor

VIURE AL DIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Una imatge falsa i una recomanaci

ESPAI DE TROBADA . . . . . . . . . . . . . . . . . .695 fires de divulgaci histrica romana: Roma als museus del mn, Forum Tarraco, Artifex, Taberna libraria i Nundinae

SUMARI

HISTRIA EN IMATGES . . . . . . . . . . . . . . . . 73Divulgaci histrica audiovisual

MUSEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 775 museus directament implicats amb el festival

MIRADES DETERNITAT . . . . . . . . . . . . . . . 83Acte de cloenda

ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL . . . . . 87

NDEX DELS ACTES SEGONS FORMATS . . . . . 132

LA PROGRAMACI DELS ESPAIS . . . . . . . . . 134

SERVEI DATENCI AL VISITANTHospes Ave . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149Accs i entrada a les activitats . . . . . . . . . . . . . . . 149Els espais del festival . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151Mapa de localitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152En cas de pluja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

INFORMACI DINTERSContactes Museus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151Empreses de guiatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155Plats de recreaci romana . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

CRDITS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159Agraments i entitats collaboradores

HOSPES AVEbenvinguda

us convidem a un viatge alantiga civilitzaci romana

junts coneixerem els nostres orgens i compartirem la passi per la histria

el passat ens descobrir nous futursbenvinguts al festival rom

de tarragona!

Si la histria sensenys com a relats, ning no loblidaria .Rudyard Kipling

A comenaments de la Segona Guerra Mundial larmada americana va decidir ocupar els edificis del Saint Johns College dAnnapolis, a Maryland, per tal dampliar les ins-tallacions de la seva acadmia naval, la qual cosa feia im-possible lactivitat a les aules en un moment en qu les au-toritats acadmiques volien posar en marxa un ambicis pla destudis centrat en els grans llibres de la humanitat . Com a ltim recurs, el rector va enviar a Washington el professor que havia dissenyat el pla destudis perqu sen-trevists amb James Forrestad, secretari de Marina, que el va rebre duna manera intimidatria: T exactament un minut per a convncer-me de per qu no hem dutilitzar

els seus edificis per a ajudar lacadmia naval en temps de guerra . El professor va treure la seva pipa i la seva petaca . Va atacar el tabac a la seva cassoleta i la va encendre . Va fer una pipada . Va comprovar que tirava b . Havien transco-rregut cinquanta-cinc segons . Aleshores li contest: Per-qu sense el que el Saint Johns intenta fer, ara aquest pas no estaria lluitant contra els nazis . Aquest professor era Jacob Klein, un filsof jueu especia-lista en Plat que, fugint de la bogeria nazi, havia trobat refugi als Estats Units . El 1949 va ser nomenat rector del Saint Johns .

Gregorio Luri, Mediterrneo. Del mito a la razn. Catleg de lexposici

JOSEP FLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

El Mediterrani, el nostre mar, t plantejats actualment molts problemes i algunes situacions dramtiques . Els re-fugiats sirians que fugen duna guerra que fa massa temps que dura; les crisis a Lbia, Tunsia i Egipte, i la crisi eco-nmica europea, que afecta ms greument els membres mediterranis de la Uni . Tot plegat fa que el moment ac-tual a lentorn del Mare Nostrum rom, o Gran Verd se-gons el coneixien els antics egipcis, no sigui precisament el millor de la seva histria .

Perqu aquest Mar Blanc dels turcs, o el Gran Mar del mn jueu, ha estat bressol de les ms grans civilitzacions de la humanitat . La nostra ciutat, per origen i tradici, forma part duna de les ms importants, la civilitzaci grecoromana . Per el Mediterrani, que s un mar gaireb tancat, sempre va ser un mar obert en termes de cultura i

civilitzaci . Entendre aquest fet s entendrens a nosaltres mateixos . O tornem a ser capaos de crear un mar den-contres i cultura, o estarem abocats a un gran desastre . Per aix serveix la Histria, per a plantejar-nos lorigen de les coses i, comprenent-les, poder-les canviar .

El festival Tarraco Viva enguany ens proposa, entre altres, aquesta gran reflexi: com va ser la relaci entre la gran civilitzaci de lantic Egipte i la civilitzaci de tipus helle-nstic de lImperi Rom? Un Imperi que si ens limaginem sencerament rom, no entendrem res del que realment era: una unitat poltica amb una gran diversitat de cul-tures, llenges, creences i civilitzacions . Esperem que al-menys la visita al festival pugui contribuir al coneixement duna part de la nostra histria i a fer-nos adonar que un altre Mediterrani s possible .

BEGOA FLORIATinenta dalcalde de Festes, Patrimoni i Plans de Mobilitat i Accessibilitat

Va passar bastant de temps fins que vaig poder veure alguna cosa, laire calent de linterior feia que la flama t-nue de la llntia es mogus, per tan aviat com els meus ulls sacostumaren a la llum de linterior de la cambra, a poc a poc va anar apareixent davant meu una estranya i meravellosa barreja dobjectes bellssims i extraordinaris, amuntegats els uns damunt dels altres . Naturalment hi hagu un cert suspens per a aquelles persones que eren presents i que no podien veure res, fins que lord Carnar-von em pregunt: Pot veure alguna cosa? I jo li vaig res-pondre: S, aix s meravells!

Aquestes varen ser les paraules de larqueleg angls Howard Carter en el moment de descobrir, ara fa prop de cent anys, la tomba del fara Tutankamon, el novembre de lany 1922 a la vall dels Reis de lantiga Tebes dEgipte . Sn paraules per a un dels ms grans descobriments de

larqueologia mundial, per tamb sn les paraules que podem utilitzar quan ens apropem a la gran cultura i ci-vilitzaci de lantic Egipte .

Enguany el festival Tarraco Viva ens proposa un viatge danada i tornada . De la civilitzaci de lantiga Roma a la civilitzaci de lantic Egipte . Quina va ser la seva relaci? Com es van influenciar mtuament? Qu va aportar la civilitzaci del Nil a la tradici clssica de la cultura ro-mana i viceversa? Ser sens dubte un viatge apassionant que esperem que ens aporti coses meravelloses, com no pot ser daltra manera, ja que parlarem de dues de les ms grans civilitzacions de la humanitat . Totes dues sorgides al voltant del nostre mar, el Mediterrani .

Benvinguts al festival Tarraco Viva . Benvinguts a Tarragona .

9

EL FESTIVAL DEL 2016

ROMA I EGIPTE

lencontre de les grans civilitzacions clssiques de la mediterrnia

En una pintura sobre tela procedent del complex de Saqqara, i que actualment es troba al Museu Pushkin de Moscou, podem veure una escena inslita . Un home jove amb bar-ba i vestit com un ciutad rom, amb tnica i toga, est envoltat per dus egipcis . A lesquerra, Osiris, el du de la resurrecci en el ms enll, i a la dreta, abraant-lo en un gest dacompanyament, Anubis, el du guardi de les tombes . El retratat porta entre les mans un papir, en un gest que s gaireb igual que el dun relleu dun sarcfag conservat a la necrpolis de Tarragona .

No podrem trobar una imatge millor que simbolitzs len-contre de dos mons: un, el grecorom, present a Egipte des dAlexandre el Gran, i laltre, el de la millenria civilitzaci de lantic Egipte .

El festival inaugura una nova edici amb una proposta que mantindrem els anys vinents . Presentar no noms la histria de lantiga Roma, sin lencontre amb les grans civilitzacions del Mediterrani clssic . A un any de la celebraci dels Jocs del Mediterrani hem volgut apropar al pblic de Tarrago-

na i als nostres visitants una realitat histrica fascinant: el Mediterrani com a bressol de grans cultures i civilitzacions de la Humanitat .

Aquest any el nostre festival intentar mostrar-nos alguns dels efectes daquest encontre . Tamb, per descomptat, ofe-rirem una mirada a alguns dels aspectes ms importants de lEgipte faranic; don venia la seva riquesa, quines eren les seves creences

Per a anar obrint boca, i com a aperitiu, el festival comena amb un debat amb especialistes de les dues civilitzacions . Us hem preparat una exposici sobre lEgipte faranic amb activitats sobre la momificaci i altres aspectes de la histria dEgipte . Un cicle de conferncies centrat en Egipte i la seva relaci amb Roma ens donar claus per a entendre algunes de les conseqncies daquesta relaci .

Finalment, a lacte de cloenda ens aproparem a una de les creacions ms fascinants de la trobada entre Roma i Egipte: els retrats funeraris del Faium .

Mag Seritjol Director del festival Tarraco Viva

PR E SE N TAC I

VEL FUNERARI TROBAT AL FAIUM (EGIPTE) Retrat del difunt acompanyat dOsiris (esquerra) i Anubis (dreta) . Museu de Belles Arts Puixkin (Moscou)

11

MIRADES AL FESTIVAL

el fotgraf convidat de ledici 2015

Nascut a Barcelona i amb residncia a Banyoles, s fotgraf professional des de 1992. Premiat per la Unesco, lOMS, el govern mexic, la fundaci World Press Photo, lAcadmia de Cincies Mdiques, la Sociedad Geogrfica Espaola i possedor de cinc guardons FotoPres, entre altres distin-cions, ha escrit i illustrat diversos llibres, entre els quals destaquen Catalans, Batecs en un hospita, Fotografa de viajes, Worlds Great Train Journeys, Banyoles, Verges, El futur existeix, David contra Goliat i Foto a foto. Tamb s autor de set guies de viatge Traveler de la National Geo-graphic. Fotgraf de la National Geographic Society des de lany 2001, est especialitzat en fotografia de viatges i en fotoperiodisme.

Per raons esportives, el lligam entre Banyoles i algunes poblacions de les comarques de Tarragona, com ara Sant Carles de la Rpita o Amposta, s molt gran . Aix mha donat loportunitat de gaudir dalgunes estades a Tarragona i assaborir una ciutat dotada de lencant i de la qualitat de la vida mediterrnia que supera de llarg lestndard de la majoria de ciutats a peu de mar .

La meva experincia al festival coincideix amb un llibre que vaig fer per a la National Geographic sobre la ciutat de Roma . Gaudint dels combats de gladiadors a Tarraco Viva, em vaig sentir transportat al Coliseu i a altres llocs mtics que havia fotografiat poques hores abans, sense cap altra presncia

TINO SORIANOhumana que les cues dels turistes . Impregnat de vivncies llatines, passejava per Tarragona com un peix a laigua .

Quan vaig agafar la cmera per a fer algunes imatges he dadmetre que em va costar molt, perqu lespectacle era tan bonic i amb tantes variacions que em venia ms de gust el rol despectador que no el de fotgraf vaig tirar pel dret amb un dels atansaments que ms magrada com a profes-sional: mostrar al pblic el que no pot veure, els budells de Tarraco Viva .

Ja amb el meu amic i collega Rafael Lpez-Monn ens ha-vem enfrontat anys abans al mateix repte, quan vam docu-mentar junts les hostes romanes que desfilaven a la Passi de Verges, i ara tenia loportunitat dexplorar amb la cmera els vestuaris, els passadissos i fins i tot els lavabos on els actors es preparen, es concentren i viuen histries damor i nervis mentre el pblic espera que comenci lespectacle .

Un cop ficat en la matria, gaudir dels combats a les are-nes, de la perfecta caracteritzaci dels personatges, de les desfilades i de les meravelloses representacions histriques que et transporten a una poca de la qual encara resten moltes reminiscncies va ser el premi desprs dassaborir loportunitat daccedir a les dependncies que noms els fotgrafs, els figurants i els organitzadors coneixen . I ara, amb les meves fotos, tamb el pblic podr veure laltra cara de Tarraco Viva .

1312 M I R A DE S A L F E ST I VA L

1514 M I R A DE S A L F E ST I VA L

1716 M I R A DE S A L F E ST I VA L

1918 M I R A DE S A L F E ST I VA L

2120 M I R A DE S A L F E ST I VA L

2322

25

ROMA I EGIPTE

una fascinaci mediterrnia

I

INAUGURACI DEL FESTIVAL

dilegs amb la histria

ACTE INAUGURAL

EL QUIOSC DE TRAJ Temple construt per aquest emperador a lilla de Philae . Es creu que va ser destinat a acollir la barca de la deesa Isis . Va ser transportat a lilla dAgilkia el 1979 per la Unesco, per a salvar-lo de les aiges de lembassament dAssuan .

26

ROMA I EGIPTE, UNA FASCINACI MEDITERRNIAdilegs amb la histria

AC T E I NAU G U R A L 27

A la cloenda de ledici de lany passat, tancvem el festi-val amb un nou format: un debat . Lxit daquella cloenda ens va portar a pensar que ben b podrem obrir cada any el festival amb un debat sobre el tema principal de cada edici . Un aperitiu de tot el que el nostre pblic podr veure i sentir durant el festival . Aix que enguany us pro-posem un nou debat amb especialistes de la histria i co-municadors . El debat ser condut pel director del festival i el tema ser, encara que no monogrfic, la relaci entre dues de les grans cultures que ha vist nixer el nostre mar Mediterrani: Roma i Egipte .

August incorpor Egipte com una provncia romana al seu imperi . Com va afectar aquest fet a la millenria ci-vilitzaci del Nil? Com va influir Egipte en la histria de Roma? Qu tenien en com i qu de diferent totes dues civilitzacions? Daquesta trobada o nhaurem de dir to-pada, qu ens nha quedat?

Parlarem i debatrem sobre aquests temes i alguns altres per tal de preparar el pblic del festival per a la programa-ci dactivitats que hem organitzat per a ledici present . Especialistes del mn rom i del mn egipci ens faran ms properes aquestes dues civilitzacions mediterrnies .

Participants:

Joaqun Ruiz de Arbulo, catedrtic dArqueologia, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Enric Calpena, periodista i professor, Universitat Ramon Llull

Luis Manuel Gonzlvez, conservador del Museu Egipci de Barcelona

Jess Carruesco, professor de Filologia Grega, Uni-versitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Modera: Mag Seritjol

TEMPLE DISIS A PHILAE poca ptolemaica . Al fons, el quiosc de Traj . Illa dAgilkia, Assuan .

HORARI Diumenge 15 12 h Idioma: Catal

LLOC Frum Provincial Pretori rom. Sala del Sarcfag

ACCS Entrada: 2 Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h 30 min

29

EGIPTE

tres mil anys de civilitzaci

II

EGIPTE I LA SEVA INFLUNCIA

SOBRE ROMA

el nil

EGIPTE

SALA HIPSTILA DEL TEMPLE DE KHNUMpoca ptolemaica. Esna

30 31E G I P T E

Aquesta clebre frase dHerdot shauria de matisar . Hom podria pensar que, efectivament, com que lantic Egipte era regat per aquest gran i llarg riu, el ms llarg del mn, lori-gen de la seva llegendria prosperitat va ser laigua del Nil . I no va ser exactament aix .

Egipte s un do del Nil, s, per els antics egipcis sabien que no era el Nil, com a riu, a qui devien la prosperitat, sin a un fenomen que succea cada any a finals de la pri-mavera . La vall del Nil sinundava amb una crescuda, lori-gen de la qual no van arribar a saber mai . No en sabien el perqu, per s que van aprendre que era previsible . Des dAssuan fins al Delta, els egipcis van crear un sistema de control podrem dir-ne dinformaci, millor, els ni-lmetres, mitjanant el qual podien saber amb setmanes dantelaci si la inundaci daquell any seria poca, massa o la justa . I aix volia dir destrucci del sistema dirrigaci i dels poblats, fam per a la poblaci o abundncia i mesos de subsistncia garantida .

All que anomenem Nil s, en realitat, la suma de tres rius: el Nil Blanc, que neix al centre dfrica, al riu Kagera i al llac Victria; el Nil Blau, que neix al llac Tana, a Etipia, i el riu Atbara, que, tamb procedent dEtipia, fa cap al Nil uns tres-cents quilmetres ms amunt de Khartum, el lloc on el Nil Blanc i el Blau conflueixen .

El Nil Blanc aportava el vuitanta per cent del cabal durant lestaci seca, mentre que durant els mesos de la inunda-ci, aquesta branca del Nil duia noms un deu per cent del cabal . Nascut en la zona equatorial, les pluges regulars i constants del clima equatorial fan que el Nil sempre por-ti aigua . Per el responsable de les crescudes anuals del Nil eren degudes al Nil Blau . Aquest riu, nascut a la zona

tropical, patia els efectes de les pluges del mons, tpiques daquest clima . Aix, quan era lpoca de les inundacions, el Nil Blau aportava prop del setanta per cent del cabal del Nil . Finalment, el riu Atbara aportava, durant els mesos de la inundaci, un vint per cent del cabal total .

Per qu era tan important aquest fenomen de la inundaci del Nil? Deixant de banda que les crescudes del Nil no eren cada any iguals, hi havia anys que la crescuda era massa gran, de fins a set i vuit metres dalada, o b massa pe-tita . El fet rellevant s que duna forma natural la vall del Nil es fertilitzava cada any, ja que les crescudes no noms portaven aigua, sin llims plens de matria orgnica: restes danimals, vegetals i terres volcniques plenes de minerals . Era com un miracle: el Nil, amb les seves crescudes, as-segurava la regeneraci de la terra frtil i va fer possible el sorgiment duna gran civilitzaci partint de la riquesa agrcola que generava aquest fenomen .

Per no tot era obra de la natura . El pags egipci, ja des de lpoca predinstica, va saber comprendre que, perqu les inundacions fertilitzessin els camps de conreu, havia de crear tot un sistema de dics i canals dirrigaci per a apro-fitar millor els efectes fertilitzants de les crescudes . En una lluita que es repetia anualment, les tasques de reparaci de canals i dics, el seu manteniment, era un combat perma-nent . Egipte era una terra privilegiada pel gran riu, per sense la feina constant i perseverant dels camperols egipcis no hauria existit res de semblant al que ara coneixem com la gran civilitzaci de lantic Egipte .

Desprs de linici de la inundaci, que es comenava a no-tar a Assuan cap a mitjans o finals de juny, tardava unes sis setmanes a arribar a Memfis i al Delta . A mitjan setembre la inundaci saturava i tot el pas quedava sota les aiges durant diverses setmanes . Desprs, a poc a poc, el nivell de laigua comenava a baixar lentament fins al seu mnim durant els mesos de maig i juny, quan comenava un altre cop tot el cicle .

EGIPTE S UN DO DEL NILels esforos per domesticar unes crescudes que no sempre eren favorables

EL RIU NIL PROP DAL KABAssuan

32

EL NILLuxor

32 33E G I P T E

tosoma dipositava els ous a la femta i lorina, i com que els egipcis sho feien en qualsevol banda, els ous tornaven a contaminar laigua i el cicle es repetia . Les hemorrgies produen anmia, amb la qual cosa hi havia una gran part de la poblaci amb cansament i defenses dbils .

Els antics egipcis tenien un sentiment de viure en una terra privilegiada . I certament aix era . Per les seves condicions de vida no eren fcils . Com a totes les poblacions de lAnti-guitat, les malalties endmiques, i, molt especialment, lele-vada mortalitat infantil, comportaven que la societat egp-cia tingus una esperana de vida baixa, aproximadament duns trenta anys cal no confondre, per, aquest ndex amb el de longevitat, o edat de senectut; s a dir, a Egipte, com a la resta de societats antigues, una part de la poblaci arribava a la vellesa .

Com el seu pare abans que ell, i el seu avi, i el seu besavi, i aix fins als inicis dels temps, un pags egipci prepara les se-ves eines de conreu, esperant la imminent crescuda del gran riu que ha estat anunciada pels sacerdots dels temples . Li es-peren mesos de feina dura i la incertesa de saber si finalment enguany no haur de patir gana, o si el gran riu semportar casa seva perqu la crescuda haur estat massa gran .

Era durant aquests mesos, entre setembre i maig, quan els pagesos de lantic Egipte feien la major part dels seus tre-balls . Si la crescuda era massa baixa, eren mesos desfor per a intentar regar com ms terrenys millor amb lajut de cn-tirs i molta suor . Per contra, si la crescuda era massa alta, eren mesos de lluita per a intentar salvar les seves cases i possessions animals, sobretot i reparar els dics i canals . Si la crescuda era ladequada, el poc temps lliure que tenien el passaven treballant obligatriament en terres i obres del fara, o del visir o dels sacerdots i funcionaris de lEstat .

Les crescudes, per, tenien sempre un efecte positiu . Ne-tejaven el pas de les immundcies que shavien acumulat durant tot un any . Sense un sistema de clavegueram, les crescudes significaven lnic moment de lany en qu es podia fer neteja . Tanmateix, les inundacions servien per a matar rates, serps i altres bestioles .

Un altre efecte del contacte permanent dels habitants de la vall del Nil, pagesos principalment, era que sovint una gran part daquesta poblaci quedava infectada desquistosomo-si, unes larves que entraven al cos de la gent i sinstallaven al recte o la bufeta, on maduraven i ponien els ous, la qual cosa comportava al portador fortes hemorrgies . Lesquis-

Quan Alexandre el Gran va visitar el temple dAmon a Tebes, va preguntar: Qu s el que causa la crescuda del Nil? Aquesta pregunta no va tenir resposta fins a mitjan segle XIX .

Durant milers danys els antics egipcis sabien que li devien la seva prosperitat, per mai no van saber la resposta a la pregunta dAlexandre . Lany 66 dC lemperador Ner va en-viar una expedici Nil amunt per a intentar esbrinar lori-gen del riu i el perqu del fenomen de les crescudes .

Sabem per Sneca, potser linductor de lexpedici, ja que de jove havia viscut al pas del Nil per problemes de salut, que lexpedici va ser comandada per dos centurions i que van remuntar el Nil Blanc fins a la zona del Sudan anome-nada Sudd, que significa barrera . s una zona pantanosa tamb avui dia i, per tant, infranquejable a lAntiguitat .

El gegraf, astrnom i matemtic Claudi Ptolemeu dAlexan-dria va escriure una Geografia amb detalls molt interessants, com quan dibuixa els dos grans braos del Nil i el seu origen en uns grans llacs . Ptolemeu devia recollir la informaci del cartgraf grec Mar de Tir que explicava la histria dun co-merciant grec, Digenes, que viatj als voltants de lany 100 dC des de la costa africana del mar Roig fins a la regi dels grans llacs Victria i Albert .

La notcia de Ptolemeu va ser recollida pels rabs a lEdat Mitjana, poca en la qual es creia que el Nil naixia duns llacs generats per la neu de les muntanyes de la Lluna, i aix es reflecteix en la cartografia medieval en qu apareix la Geografia de Ptolemeu .

El segle XVII el jesuta espanyol Pedro Pez, intentant es-tablir una missi jesutica, va trobar les fonts del Nil Blau . Per aquest fet fou oblidat . Lescocs James Bruce va pu-

blicar, cent cinquanta anys desprs del jesuta espanyol, la histria de la seva troballa sense esmentar la descoberta de lespanyol . Des daleshores es comen a sospitar que les crescudes anuals del Nil es devien a les pluges monsni-ques que cauen a la zona dEtipia i que es precipiten, entre altres, al riu Nil Blau .

Per les fonts del Nil Blanc seguien sense trobar un des-cobridor . No va ser fins al 1858 que John Hanning Speke, explorant el llac Victria, va proclamar que havia trobat les fonts del Nil . Durant anys aquest descobriment va ser posat en qesti . Finalment es comprov i va ser acceptat per la comunitat cientfica .

El Nil neix en la zona dels grans llacs dfrica central en realitat, una mica ms enll, en els boscos de Tanznia i la Repblica de Burundi, segons les dades que tenim avui dia . La seva longitud s tal que si fssim una comparaci, podrem traar una lnia des de Madrid i entrarem uns dos-cents quilmetres a linterior de la Xina .

En qualsevol cas, cap riu no va tenir en el mn antic ni tan sols el Tber, que va estar al centre de la civilitzaci ro-mana una cosmogonia tan densa, completa i complexa com la que va tenir el Nil i la seva crescuda peridica, ni tampoc cap no va arribar a estar tan present en les creen-ces, ritus i festivals religiosos de la seva prpia civilitzaci, alimentant tant els cultes pblics i estatals com la pietat in-dividual o collectiva del poble pla, la dels pagesos egipcis, en aquest cas .

Ara fa mig segle, el juny de lany 1964, va tenir lloc la darre-ra crescuda del Nil . En aquestes dates es va acabar la pre-sa Alta dAssuan, que formaria el llac Nasser . John Feeney (1922-2006), un director de documentals, fotgraf i escrip-tor neozelands, lactivitat professional del qual es va des-envolupar principalment al Canad i a Egipte, fou convidat

LES FONTS I LA DARRERA CRESCUDA DEL NILi loblidat pedro pez

34 35E G I P T E

KEMET, LA TERRA NEGRAHomes, dus i faraonsVISITA COMENTADA

DUS, FARAONS I MMIES A LANTIC EGIPTE VISITA COMENTADA TALLER ESCOLAR

LA DEL JONC I LABELLAEgipte, el pas de les dues terresVISITA COMENTADA

SOBRE LA BELLESA DE CLEPATRA I ALTRES MITES EGIPCISXERRADA

LA HISTRIA COMENA A EGIPTEAix ja existia en temps dels faraonsXERRADA

LA CRESCUDA DEL NIL I LES SEVES FONTSLantic enigma dun riu que podia atorgar fam o abundnciaXERRADA

LEGIPTE ROMUna provncia singularXERRADA

OBJECTES DPOCA ROMANA AL MUSEU EGIPCI DE BARCELONALa trobada de dues culturesXERRADA

90

90

91

91

91

92

92

92

EGIPTEndex dactivitats

EL NILLuxor

pel ministeri de Cultura dEgipte a fer un documental so-bre la que seria la darrera crescuda que inundaria la vall del Nil i desaiguaria al mar Mediterrani . Coneixedor del valor simblic que tindria aquest fet, Feeney va acceptar la invi-taci i daquesta en sorg un documental de vuitanta-tres minuts en format cinemascop titulat Fountains of the Sun1, aix com un article, gaireb pstum, en el qual lautor va deixar constncia de la seva experincia en aquest treball .

En realitat, Feeney va filmar noms linici i el progrs de la crescuda del Nil Blau al llarg dels 4 .750 km que aquesta part del Nil recorre des del seu naixement a les muntanyes dEtipia ms enll del llac Tana fins a la costa medite-rrnia . El Nil Blau s el veritable responsable de la crescuda estacional que entrava cada any a Egipte . Dcades desprs, la nord-americana Virginia Morell faria quelcom semblant . Va explorar el tram comprs entre el llac Tana i la frontera amb el Sudan, i en va deixar testimoni en un vdeo i en un llibre molt interessant que va editar National Geographic lany 1999 Blue Nile: Ethiopias River of Magic and Mis-tery, trad . Barcelona, 2001 .

Jos Ramn Aja Snchez, Aguas mgicas. El Nilo en la memoria y la religiosidad del mundo antiguo .

Editorial Universidad de Cantabria .

[1]El documental de John Feeney es pot visionar a YouTube: Fountains of the Sun. River Nile Documentary versi en rab amb subttols en angls .

MMIA. El viatge al ms enll. Assajos de la representaci . MV Arte i Argos Tarragona

La vida cotidiana en el antiguo EgiptoJos Miguel Parra. La esfera de los libros

La historia empieza en Egipto. Eso ya exista en tiempos de los faraonesJos Miguel Parra. Editorial Crtica

Momias. La derrota de la muerte enel antiguo EgiptoJos Miguel Parra . Editorial Crtica

Instituciones de Egipto. De los primeros faraones a los emperadores romanosGenvieve Husson i Dominique Valbelle. Ediciones Ctedra

El pueblo egipcio. La vida cotidiana en el imperio de los faraonesT. G. H. James. Editorial Crtica

Las pirmides de EgiptoI.E.S. Edwards. Editorial Crtica

Smbolos sagrados. Cmo leer los jeroglficos egipciosPenlope Wilson. Editorial Crtica

El Antiguo Egipto. Anatoma de una civilizacinBarry J. Kemp. Editorial Crtica

Destellos de Osiris. Vidas del Antiguo EgiptoJohn Ray. Editorial Crtica

Dioses, tumbas y sabiosW. C. Ceram. Ediciones Orbis

Egipto. Dioses, templos y faraonesJohn Barnes i Jaromir Mlek. Ediciones Folio

PER A SABER-NE MSalgunes lectures i webs recomanades

Todo TutankhamnNicholas Reeves. Ediciones Destino

La tumba de TutankhamnHoward Carter. Ediciones Destino

Historia del Egipto faranicoJosep Padr. Alianza Editorial

Aguas mgicas. El Nilo en la memoria y la religiosidad del mundo antiguoJos Ramn Aja Snchez. Editorial Universidad de Cantabria

El oriente romano. Provincias y sociedades provinciales del Mediterrneo oriental, de Augusto a los Severos (31 a. C. - 235 d. C.)Maurice Sartre. Editorial Akal

Cultura escrita y poder en el Mundo AntiguoAlan K. Bowman i Greg Woolf . Gedisa editorial

Mediterrneo. Del mito a la raznCatleg de lexposici . Obra Social La Caixa, 1964

Tolerancia religiosa romana e intolerancia cristiana en los templos del Alto Egipto: races y huellasJos Ramn Aja Snchez. Gerin, nm . 1, 2007

Ejrcito y vida cotidiana en el Egipto romano en tiempos del emperador Trajano a travs de un florilegio de cartas conservadas en papiros griegos y latinosSabino Perea Ybenes . Sautuola, XII, 2006 . Santander

La llamada muda. Ensayo sobre los retratos de El FayumJean Christophe Bailly. Editorial Akal, 2001

Larchivio di Claudius Tiberianus da KaranisSilvia Strassi. De Gruyter

Museu Egipci de Barcelonahttp://www.museuegipci.com

Societat Catalana dEgiptologiahttp://www.egiptologia.cat

Amigos de la Egiptologahttp://www.egiptologia.com

butllet: http://www.egiptologia.com/boletin-informativo-biae.html

Asociacin Espaola de Egiptologahttp://www.aedeweb.com

Socit Franaise dgyptologiehttp://sfe-egyptologie.fr

Egiptlogos . Asociacin Andaluza de Egiptologahttp://www.egiptologos.es

Instituto de Estudios del Antiguo Egiptohttp://www.ieae.es

Amigos del Antiguo Egiptohttp://amigosdelantiguoegipto.com

37E G I P T E

39

POLTICA

LART DE MANAR

poltica i administraci en el mn rom

III

ROMA I EGIPTE DES DEL PODER

faraons i emperadors

LES DEESES ISIS I NEFTIS CORONEN AL FARA.Temple dHorus a Edfu, dpoca ptolomaica, el ms complet que es conserva, Assuan.

40

a CAPRITX AMB LA PIRMIDE DE GAI CESTI I EL VAS BORGHESE. Annim itali, finals del s. XVIII. Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona

c MARC ANTONI. LA FASCINACI PER LORIENT Recreaci histrica. Joan Gibert

b BUST DANTNOUSMuseo Palazzo Massimo alle Terme (Roma)

d AIXECAMENT DE LOBELISC DEL VATIC EL 1586. Van ser necessaris 900 homes, 75 cavalls i un sens fi de politges. Gravat de Niccola Zabaglia (1664-1750)

41P OL T IC A

La pirmide de Gai Cesti a Roma

La imatge de les pirmides era tan impressionant i estranya per a un rom com ho segueix sent per a nosaltres en el present . Quan Roma entra en contacte al segle III aC amb la ciutat dAlexandria i la dinastia Lgida que governava aleshores Egipte, la civilitzaci egpcia de la vall del Nil ja era millenria . Hem de pensar que la gran pirmide del fara Kheops es va construir entre els anys 2600-2500 aC . En fi, ja sabeu vosaltres que no hi ha res pitjor que un tu-rista ric de tornada a casa . El senador Gai Cesti Epul, que havia comerciat amb teles orientals, va voler esbalair els seus contemporanis de la Roma dels anys 20-10 aC fent-se enterrar en una pirmide al costat de la via que comunica-va Roma amb el port dstia, la ms transitada .

Era normal que les famlies senatorials romanes sente-rressin en mausoleus, per sempre de manera turrifor-me, en tmuls circulars o en forma de petits temples, aix que la forma geomtrica de la pirmide de Cesti, amb els seus trenta metres damplada i dalada folrada amb pe-dres blanques de travert, devia causar sensaci a la Roma daquells anys, durant el mandat de lemperador August . A lexterior, una inscripci recordava el nom del senador, els seus crrecs de pretor, trib de la plebs i membre del colle-gi sacerdotal dels set sacerdots epulons encarregats de vigi-lar la correcta execuci dels sacrificis . Eren crrecs menors en la carrera poltica dun senador de nova fornada que mai no va manar una legi ni va governar cap provncia, per malgrat aix, necessitava mostrar a tothom la seva riquesa i ambici . Per aquest motiu, la inscripci tamb mencionava que la tomba es va construir molt rpidament, en noms tres-cents trenta dies, a crrec dels seus hereus i del llibert Pothio, un grec dAlexandria que probablement va ser el responsable de lobra .

En realitat, el senador Gai Cesti va voler ser enterrat envol-tat de riqussims teixits brodats, anomenats atlics per la dinastia dels reis de Prgam, amb els quals sens dubte

comerciava, per a Roma un decret dels edils prohibia en-terrar-se amb luxes innecessaris per tal devitar els saquejos de tombes . Aix que els hereus van vendre les teles i amb els guanys edificaren un jard funerari amb esttues al vol-tant de la tomba . Un dels pedestals, trobat de nou al segle XVII, ens explica tot lassumpte .

La fama daquesta pirmide ens ha arribat a nosaltres gr-cies a una casualitat . Quan a Roma es van construir les no-ves muralles aurelianes a finals del segle III dC, molt a prop de la pirmide saixec la porta Ostiense . Es decid alesho-res incloure el gran sepulcre com a part de la muralla . Aix que a diferncia daltres grans mausoleus, que van ser des-muntats per a aprofitar-ne els blocs o simplement van ser arrasats, la pirmide de Cesti ha continuat conservant-se intacta des daleshores . Una segona inscripci ens informa que lany 1663 el papa Alexandre VII va ordenar excavar al seu voltant i va consolidar-ne lestructura .

La passi pels obeliscs, dAugust al papa Sixt V

A la vall del Nil no existien muntanyes de marbre, per el granit rosa de les pedreres dAssuan era un dels millors coneguts a lAntiguitat . Aprofitant la seva qualitat, els egip-cis es van acostumar a decorar les entrades dels seus tem-ples amb una cosa que podrem definir com unes enormes agulles fetes de pedra i clavades a terra . Ens referim, s clar, als obeliscs, llargussims blocs monoltics de pedra tallada de forma cbica amb quatre costats plans rematats per una punta tallada, com si fos una petita pirmide . Les quatre cares dels obeliscs permetien tallar lletanies als dus im-mortals escrites amb els smbols de lalfabet jeroglfic, cu-rosament gravats, i malgrat que ning que no fos egipci era capa de llegir-los, el seu aspecte resultava impressionant .

Desprs de la batalla dActium i el sucidi de Clepatra i Marc Antoni, tot Egipte va passar a ser propietat personal dAu-gust . Lemperador va voler, aleshores, que es desmuntessin i

PIRMIDES I OBELISCS A ROMA

MAQUETA DE TRRACOAntiga Audincia, Museu dHistria de Tarragona

42

transportessin a Roma diversos obeliscs per tal dembellir la ciutat i recordar el seu poder . Es tractava duna opera-ci denginyeria en tota regla perqu un obelisc pesava centenars de tones . Poder tombar-lo i fer-lo lliscar sense trencar-lo ja era complicat, per collocar-lo, a ms, en un vaixell sense que aquest senfonss al moment semblava una maniobra gaireb impossible . Per utilitzant grues i polispastos, grans bastides i tones de sorra per a crear talussos, els enginyers romans van ser capaos de solucio-nar un cop i un altre el desafiament daquests transports . La tcnica consistia a amuntegar una muntanya de so-rra al costat de lobelisc; desprs, deixar-hi caure a sobre lenorme pedra, i finalment, extraure-la fins que lobelisc queds tombat i pogus ser arrossegat sobre patinets .

August va fer traslladar a Roma quatre obeliscs diferents . Dos de ms de catorze metres dalada lalada duna casa de quatre pisos es van situar davant del seu mausoleu, un tmul circular gegant al Camp de Mart . Molt ms gran era lobelisc procedent dHelipolis, de vint-i-quatre metres dalada una casa de set pisos, dedicat al du Ra pel fa-ra Ramss II i que es va collocar de forma majestuosa al centre de la barrera central (eurypus) del gran Circ Mxim . El quart obelisc, que tamb procedia dHelipolis i estava dedicat pel fara Psamtic II, va fer una funci molt ms sin-gular: es va utilitzar com a agulla (gnomon) dun gegantesc rellotge de sol installat sobre un terra enllosat entre el mau-soleu dAugust i lAra Pacis . Es colloc una agulla de bronze a dalt de lobelisc i daquesta manera el rellotge marcava les hores en relaci amb els monuments dAugust, imatge per-fecta del naixement duna nova Edat dOr per a Roma .

Cadascun daquests quatre obeliscs es troba avui dia en un lloc diferent . Els dos obeliscs del mausoleu foren retrobats al segle XVI i traslladats ms tard, un a la plaa del Quirinal, davant del palau que serveix de residncia al president de la Repblica, i el segon a la plaa del tur de lEsquil . Lobelisc del rellotge de sol augustal presideix avui la plaa de Monte-citorio, davant del Parlament itali i molt a prop del seu lloc original . Per ltim, el 1518 el papa Sixt V va fer situar el gran obelisc del circ sobre una base a la plaa del Popolo .

Callgula tamb es va fer portar a Roma des dAlexandria un altre dels obeliscs dHelipolis per a decorar la barrera del

seu circ a laltra banda del Tber, molt a prop del que avui s la baslica de Sant Pere . Tamb era un obelisc gegant de vint-i-cinc metres dalada i tres-centes vint tones de pes, per no tenia textos jeroglfics com els anteriors . Plini va deixar per escrit que per a traslladar-lo es va haver de construir un vaixell especial i que al final del viatge va ser enfonsat al da-vant del Portus com a cimentaci dun nou far, ja que no se li va trobar millor utilitat . Aquest obelisc va ser trobat intacte i el 1586 Domnec Fontana va poder traslladar-lo i alar-lo de nou al centre de la plaa de Sant Pere .

Lobelisc egipci de mida ms gran a Roma va ser traslla-dat lany 357 dC per ordre de Constant, el fill de Constant, juntament amb un segon obelisc, tots dos des dAlexandria . En realitat aquest gegantesc obelisc de trenta-dos metres dalada una casa de deu pisos procedia originria-ment del temple dAmon, a Tebes, on lhavien dedicat, se-gons els seus jeroglfics, als faraons Tutmosis III i Tutmosis IV . Es va destinar de nou a Roma per a decorar la barrera del Circ Mxim . Trencat en diferents trossos, va ser de nou el papa Sixt V qui va ordenar el 1588 collocar-lo davant del palau de Sant Joan del Later, per a la qual cosa va reti-rar lesttua eqestre de Marc Aureli, des daleshores collo-cada al tur del Capitoli .

Adri va portar fins a la seva villa de Tvoli un obelisc de nou metres per a assenyalar la tomba del seu estimat An-tnous . Va ser traslladat a Roma per lemperador Maxenci i avui est collocat al tur del Pincio . Quatre obeliscs ms, de mides ms petites, van ser traslladats en diferents oca-sions per a decorar el gegant santuari dIsis al Camp de Mart . Avui els trobem decorant fonts al davant i al costat del Pante, a la plaa Navona o al damunt de les escales de la plaa Spagna . Certament, fora dEgipte, Roma s la ciutat que posseeix un nombre ms gran dobeliscs egipcis .

Joaqun Ruiz de ArbuloCatedrtic dArqueologia (URV) i Investigador de lICAC

43P OL T IC A

A LA RECERCA DE LA SEDA, LES PERLES I LA CANYELLARoma, Egipte i lndiaXERRADA

ADRI I ANTNOUSSacrifici al NilRECREACI HISTRICA

LUCI ANNEU SNECAReflexions abans del sucidiRECREACI HISTRICA

MARC ANTONILa fascinaci per lOrientRECREACI HISTRICA

IRASAl servei de ClepatraRECREACI HISTRICA

JULI CSAR, EL CALBTITELLES ROMANS

SI VIS PACEM, PARA LUDUMJOCS DESTRATGIA I SIMULACI SOBRE LANTIGUITAT

TRES TERRASSES, UN MONUMENTEl Frum Provincial de TrracoITINERARI

AMB LA TERCERA MOSSEGADA AL COLL Vida, amors i mort de Clepatra VII, ltima reina dEgipteLECTURES DRAMATITZADES

ROMANI PER EXPLORATORESConeix els secrets dels espies romansTALLER

A LA RECERCA DEL TEMPLE DAUGUSTITINERARI PER A PBLIC FAMILIAR

EGIPTE, EL CORTIJO DE LEMPERADOR AUGUSTXERRADA

CORRUPTA ROMALa corrupci a lantiga RomaXERRADA

MARC ANTONI I CLEPATRATITELLES ROMANS

93

93

93

94

94

94

95

95

95

96

96

96

97

97

POLTICAndex dactivitats

45

MILITAR

EL PUNY DE ROMA

les legions romanes lexrcit ms poders del mn

IV

ROMA DES DE LEXRCIT

lestratgiales tctiques de les legions

els comandaments els campamentsles batalles larmament...

LEGIO. LEGIONS ROMANES ALTIMPERIALSProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

46

a, d LEGIO. Legions romanes altimperialsProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

b, c ELS LTIMS LEGIONARIS. Lexrcit baiximperial Septimani Seniores (Tarragona)

47M I L I TA R

Desprs de la batalla dActium, el futur August es va apro-piar dEgipte en nom del Senat i el poble de Roma . Ms que una provncia romana, Egipte va esdevenir una propietat personal de lemperador . Cap senador o persona rellevant de Roma podia anar a Egipte sense el perms previ del Csar regnant . Al capdavant de la provncia August no hi va posar un senador, sin un cavaller amb el ttol de prae-fectus Aegypti . Aquest va ser la mxima autoritat dEgipte, i va tenir sota el seu comandament totes les tropes de les legions i auxiliars aquarterades a la provncia . En els se-gles segents, molts egipcis van servir en aquestes unitats, destinats tant a Egipte mateix com en altres localitats de provncies ms llunyanes Arbia o Sria, per exemple .

Egipte prove Roma de gra i altres aliments durant diversos segles, i fou segurament la provncia de la qual depenia en gran part el subministrament de menjar a lurbs . No s estrany que larribada de la flota dAlexandria als ports dItlia a Puteoli, especialment fos rebuda amb una fes-ta popular . Significava que durant uns mesos no hi hauria gana . Altres productes que produa Egipte i que arribaven desprs de mesos de navegaci entre Alexandria i els ports dItlia eren loli, el lli i tints per a la fabricaci de txtils . Un altre producte molt utilitzat a tot lImperi i que era en gran part un monocultiu egipci va ser el papir . Com que no era car com el pergam, aquest vegetal utilitzat en la fabricaci de paper va ser durant segles el material on es guardava gran part de la informaci administrativa, judicial i del saber de tot lImperi . s clar que tamb podia servir per a embolicar peix o verdures en els mercats de les ciutats

Durant les primeres dcades del segle XX, arquelegs nord-americans de la Universitat de Michigan van ex-cavar localitats de lactual oasi del Faium, a Egipte . Espe-cialment una petita localitat anomenada Karanis . Una de les troballes ms notables va ser una collecci de papirs, escrits la majoria en llengua grega per tamb en llat . Al-guns daquests papirs sn cartes de legionaris procedents daquesta localitat destinats lluny de casa i que escrivien amb enyorana i sentiment les seves famlies . Es t constn-

cia dalmenys cinc-centes famlies daquesta zona dEgipte que eren ciutadans romans . Casats amb dones egpcies o gregues, constituren un exemple de barreja dorgens, llenges i cultures que van saber conviure i prosperar en lantiga i rica terra negra dEgipte .

Us convidem a la lectura duna daquestes cartes, concre-tament la dun legionari rom que feia el servei militar a Bosr actual Sria a la seva famlia de Karanis .

Apolinari a la seva senyora mare Tasucari, moltes salu-tacions . Abans que res prego per la vostra salut . El que jo desitjo s saludar-vos amb bona salut [] i vida [] . Sempre que us recordo no menjo, ni bec, sin que ploro Dono les grcies a Serapis i a la bona fortuna perqu, men-tre tots treballen tot el dia picant pedra, jo, com un prncep, passejo sense fer res . He rebut diners i volia enviar-vos un regal des de Tir, i com que no mheu contestat no vaig tenir prou confiana en ning per la llargada del cam . Aqu els vestits, el bans, la mareperla i la mirra sn barats . Per aix us suplico, senyora meva [] que estigueu feli i contenta, ja que aqu va tot b, i si vosaltres us afligiu, jo em sento trist . Us prendreu la molstia de pregar al meu amic dAlexandria que a travs seu menvi el lli? Perqu aqu no nhi ha i fa moltssima calor . Us prego que li digueu a la meva senyora Jlia que no pateixi si sassabenta que esteu allunyada de mi . Prego als dus poder saludar-vos amb salut, i si recupereu lacord [?] amb els Pluto, prego que mescriviu sense retard sobre la vostra salut perqu estigui ms tranquil . Saludeu a Jlia, la meva senyora germana Serapide, lvia Sambatis, Erot, Ptolemeu el petit [], el germ, Amoni i els seus fills, Betes, De i Ptolas, Ptolemeu . Climent va venir amb el que s seu . Salutaci a tots a la casa . Prego per la vostra salut i alegria . Meueir 25 . Lliureu-la a Tasucari, la meva mare i a Jlia .

Sabino Perea Ybenes Ejrcito y vida cotidiana en el Egipto romano,

Sautuola (nm . XII) . Santander, 2006 .

LLUNY DE CASAcarta dun legionari rom dorigen egipci

48

AUGUSTUS IMPERATOR ET DEUSEl culte a August a la fi de lImperiRECREACI HISTRICA

DE RE MILITARILucius i Marius, soldats de RomaRECREACI HISTRICA

EXERCITUS. Legions romanes altimperialsRECREACI HISTRICA

PRINCIPIAEl cor del campament rom

RECREACI HISTRICA

LLUNY DE LA TERRA NEGRALegionaris egipcis a lexrcit rom

RECREACI HISTRICA

ELS LTIMS LEGIONARIS RECREACI HISTRICA

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de LEGIONARI DAUGUSTTALLER

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de LEGIONARI BAIXIMPERIALTALLER

MILITARndex dactivitats

97

98

98

98

99

99

99

100

100

100

101

101

101

102

102

102

PRODERE ALIQUID MEMORIAE: Secrets dun centuriJOC DE DESCOBERTA

TORMENTAArtilleria de les legions romanesRECREACI HISTRICA

LA LEGI PERDUDAEl somni de TrajXERRADA

DEL CARRO DEL FARA AL CARRO DEL TRIOMF DE CSARXERRADA

EQUI EQUITESQUE PRO ROMALa cavalleria i el cavall a RomaRECREACI HISTRICA

PETER CONNOLLY I LA GUERRA A GRCIA I ROMAPRESENTACI

LES LESGIONS BAIXIMPERIALSRECREACI HISTRICA

LEGIOEvoluci de larmament i vida quotidiana dels legionaris a travs de la seva histriaRECREACI HISTRICA

ELS LTIMS LEGIONARIS. Lexrcit baiximperial Septimani Seniores (Tarragona)

49M I L I TA R

51

LES ARTS I LA CINCIA

enamorats de la bellesa i la saviesa

V

ROMA I EGIPTE DES DE LA CULTURA

la msica la pintura el teatre lescriptura la literatura

la medicina

CULTURA

TOMBA DE RAMOSELuxor

52

a DOMI MAECENATIS. A casa de Mecenes Aula teatre URV (Tarragona)

c MSCARES ROMANESMV Arte (Tarragona)

b ELS RETRATS DEL FAIUM. Taller de pintura romana . MV Arte (Tarragona)

d MMIA EGIPCIA AL MUSEU BRITNIC

Tst

53C U LT U R A

MMIESde la tomba al museu passant per la farmcia

Ocupen les vitrines de museus i colleccions de tot el mn . Potser sn les icones ms fascinants de la civilitza-ci egpcia i encara que ens pugui semblar estrany, latrac-ci del mn sencer cap a elles va comenar molt abans de la dcada dels vint del segle passat, molt abans de la troballa de la tomba de Tutankamon o que Boris Karloff es cobrs de benes per a terroritzar-nos des de Hollywood . Corria el segle V aC quan el gegraf i historiador grec Herdot ens parlava, com a primer europeu, de les m-mies i la cultura de lEgipte faranic . Aix doncs, el savi dHalicarns va ser el primer a explicar-nos els rituals f-nebres egipcis que degueren sorprendre un hell de la seva poca .

Els antics egipcis les anomenaven sah, i va haver de ser Plini el Vell aquesta enciclopdia errant del mn rom qui ens llegus la paraula mumia, si b s cert que la feia servir per a descriure un producte negre, pro-vinent de Prsia, dinteressants propietats que nosaltres coneixem com a betum . Pel que sembla aquest produc-te dens, viscs, que brollava de forma natural a Orient, va ser molt apreciat per les seves poderoses virtuts . Van ser nombrosos els metges de lAntiguitat i lEdat Mitja-na Dioscrides (segle I dC) o Ibn Sina (segle XI dC), per exemple que lesmenten en els seus tractats com a remei per a infinitat de mals, com ara lepilpsia, cze-mes, febres La mumia era el paracetamol de tot bon metge . Per aquesta ra aviat tot el continent europeu es va llanar a comprar-lo, en tals quantitats i durant tant de temps que arribaria a encarir-se i fins i tot a escassejar .

Per sort sempre hi ha alg atent a les necessitats del mer-cat . A Egipte aviat van descobrir que disposaven duna cosa que podia alimentar la demanda europea de betum: les restes mortals dels seus avantpassats . Estaven oxidats, coberts de resines, lli i olis que havien perviscut des de lAntiguitat i presentaven una aparena i textura bi-tuminosa . Fins llavors, els professionals dedicats a lofici ms antic dEgipte el de saquejador de tombes sha-vien interessat noms pels tresors i riqueses que amaga-

ven . A partir de llavors, les mateixes restes mortals van adquirir valor . El difunt va passar a ser un recurs ms a explotar i les primeres mmies van arribar a Europa com una miraculosa medicina!

La necessitat creixent daquestes restes va fer que, ja al se-gle XIII, morts sense identificar o delinqents executats fossin momificats toscament per a ser venuts a lestran-ger . Aquesta estafa, que podrem anomenar com la de la falsa mmia, es va seguir practicant fins al segle XVIII en alguns racons del Caire . No hi va haver farmaciola de noble o rei que es pres sense una reserva de Mumia se-pulchorum .

Potser ls ms bell de la pols de mmia va ser el que li va donar la indstria del color . Molent mmies sarribava a obtenir un pigment color marr intens que tenia la pro-pietat de no esquerdar-se en quedar sec . El seu s es va estendre per tot el mn al segle XVIII i fins al XIX, quan va caure en dess, no sense abans horroritzar algun artis-ta o altre com Monet, que, en descobrir lorigen daquest color, va crrer a enterrar els seus tubs de pintura marr de mmia al jard . Ja ho sabeu, sempre cal llegir b les etiquetes .

Per increble que sembli, ls comercial dssers momifi-cats no es va limitar a la medicina, o al color . Una mmia s molt ms que un cos assecat amb sals i cobert de resi-nes i olis . No oblidem les benes . Ms de deu quilos de lli cobreixen de mitjana una mmia humana . I el lli sempre va ser un teixit molt preuat .

Quan semblava que ja no es podia fer res ms amb una mmia, van arribar a Egipte els primers turistes . Homes aventurers, en plena era del colonialisme, amb ganes de recrrer el curs fluvial a la recerca dels vestigis duna ci-vilitzaci tan antiga . Poques coses satisfan ms un guia que veure gaudir els seus turistes . A Egipte, una manera de convertir aquestes visites en una experincia inobli-dable consistia a organitzar una expedici arqueolgica

ARS MEDICA. Lart de la medicina a lantiga RomaThaleia (Tarragona)

54

per als rics viatgers occidentals i propiciar un veritable descobriment arqueolgic amb mmia inclosa, per des-comptat .

Per a aix shavia de preparar un forat i omplir-lo duna o diverses mmies segons pressupost, se suposa . Poc im-portava que fossin autntiques o falses, limportant era que lintrpid client, desprs duna cerca guiada pels organitza-dors, fes lespectacular descobriment . Un dels ms insignes arquelegs afeccionats que va viure aix la seva experincia a Egipte va ser un jove Eduard VII dAnglaterra, quan enca-ra era prncep de Galles .

s a dir, les mmies, que havien estat fetes per a preservar el cos del difunt, van comenar veient com eren despu-llades dels seus rics aixovars fnebres per a, ms tard, ser mltes i venudes com a medicina, pigment o fins i tot des-embenades per a convertir el seu teixit en un bon souvenir . Per sort, durant el segle XIX lEstat egipci va legislar per a protegir lespoli de les mmies i, avui dia, shan convertit en un valus patrimoni que ens miren des de linterior duna vitrina, a uns pocs centmetres de nosaltres, per des de milers anys de distncia .

Julio Villar, Argos Tarragona

55C U LT U R A

CULTURA, CINCIA, ARTndex dactivitats

103

103

103

104

104

104

105

105

105

106

106

106

107

107

107

108

108

108

109

109

APICIUSEl gastrnom de lAntiguitat

RECREACI HISTRICA

NICOLAU DAMASCEl preceptor dels fills de Clepatra

RECREACI HISTRICA

DOMI MAECENATISA la casa de Mecenes necessiten nous actors RECREACI HISTRICA

LA MEDICINA A LIMPERI ROMLherncia del saber dantigues cultures

RECREACI HISTRICA

JEROGLFICSCalligrafia egpcia antiga

TALLER

ARS CARACTERIALart de gravar lletres a la pedra

XERRADA-DEMOSTRACI

PUBLI OVIDI NASPoeta de lamor, del dus i de lexili

XERRADA

MUSIVARIAMosaics romans

TALLER

LES HORES DEL DIA I DE LA NIT DELS ROMANSConstrueix un rellotge de sol rom

TALLER

THOTLobelisc de lescriptura

TALLER

LES CARTES DE VINDOLANDALart desciure en cursiva romana

TALLER

GEODSIA I TOPOGRAFIA A LANTIGUITATMesures astronmiquesXERRADA

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAMDe com la llengua llatina es va transformar en lallengua catalana

XERRADA

MSICA A LANTIGA ROMACONCERT

LA CINCIA I LA TCNICA A LANTIGUITATDes dEgipte fins a lhellenisme

XERRADA

TEATRE POPULAR ROMTitelles, poesia pripica i pantomima

PRESENTACI

PASSEJADES ARQUEOLGIQUES, EL TEATRE DE TRRACOITINERARI ALUMNES DESO I BATXILLERAT

DE MUSICALa msica a lantiga Roma

CONCERT

RECUPERAR EL COLOR PERDUTPolicromia a lpoca romana

EXPOSICI

VEUS DE LEGIPTE ROMUn retrat didentitats al pas del Nil

XERRADA

RELIGI

57

EL MS ENLL

una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

VI

ROMA I EGIPTE DES DE LA RELIGI

dus divinitats supersticions creences ritus misteris

els funerals la momificaci

ISIS I OSIRISRelleus a linterior del temple dHorus a Edfu, Assuan

58

a ESCULPTURA DEL SACERDOT KA-APER Museu Egipci del Caire

b RETRAT DARTEMIDORGrup de retrats del Faium. British Museum

d DE LA MMESI A LES 3DTaller de dibuix i representaci del volum a lantiguitat clssica. MV Arte (Tarragona)

c FUNUS, El mn de la mort a lantiga TrracoNemesis ARQ (Tarragona). Restes arqueolgiques del Parc Central

59R E L IG I

Just per sota don hi ha el cor del bon Artemidor i en un grec mal escrit, apareix un missatge: , s a dir, Artemidor, bona sort . Probablement va ser escrit pels mateixos artesans que van decorar la seva mmia, per encrrec dels seus familiars, que li desitjaven bons auguris en el trnsit cap a laltra vida . Esperaven que succes el renaixement esperat i, per tant, que el seu sser estimat aconsegus la immortalitat .

Per als antics egipcis lxit de la resurrecci residia que desprs de la mort el cos es trobs de nou amb el ba quelcom semblant a lesperit, i per a aix era impres-cindible no noms conservar el cos fsic, sin tamb els rgans i els sentits funcionals . Amb aquest objectiu es va desenvolupar la tcnica de la momificaci i tot un se-guit de rituals religiosos al seu voltant, com lanomenada obertura de la boca, el significat de la qual era preci-sament despertar una altra vegada els sentits veure-hi, sentir-hi, el gust, la parla . . . .

Directament associada a aquestes necessitats es va desen-volupar la tcnica del retrat artstic, per no com el conce-bem avui . Es tractava dun retrat en vida que responia a un objectiu prctic, funcional: un retrat pensat per a la mort . El raonament que va donar origen a aquestes prctiques venia de lluny . Aix, per exemple, a lImperi antic va ser molt habitual laplicaci dulls de vidre a les escultures, so-bretot durant la dinastia quarta i cinquena a mitjan ter-cer millenni aC . El propsit no sembla que fos decora-tiu, sin molt prctic: que el difunt recupers la visi en el ms enll . Daquesta manera, el sacerdot Ka-aper tamb anomenat Sheikh el-Balad, lalcalde del poble, a causa de la semblana amb el contemporani al seu descobriment va veure de nou la llum fa quatre mil cinc-cents anys i la seva escultura en fusta, conservada al museu del Caire, en certa manera encara la segueix veient .

El grau de verisme en lescultura segueix impressio-nant-nos . El representat no noms havia de tenir uns ulls bonics i crebles, sin que aquests havien de funcionar .

Els ulls de vidre que shan trobat a les escultures de la quarta i cinquena dinastia sn, de fet, lents convexes com les de les ulleres de corregir la presbcia . Allotjades a la conca ocular, amb lajuda dun bronze com a parpelles, i encastades en una calcria o alabastre, les lents eren po-lides en vidre de roca amb una perfecci tal que avui dia segueixen tenint les seves propietats intactes .

Artemidor va viure al Faium, un oasi creat pels faraons tebans grcies a la canalitzaci que portava laigua de les crescudes del Nil al llac Moeris . Com ell, molts egipcis, ciutadans de lImperi Rom, que van viure al voltant de la rodalia daquest petit parads entre els segles I i III dC continuaven enterrant-se segons els ritus egipcis . Per els nous temps van portar un canvi substancial en una tradi-ci millenria que shavia mantingut inalterada: encarre-gar un retrat en vida per a incorporar-lo a la seva mmia quan arribs el moment .

Pintat en taules fines de fusta, sobre llen o modelat en cartonatge o guix, els retrats del Faium estan plens de vida i recullen la tradici del retrat rom dpoca republi-cana de les imagines maiorum, de la m dartistes grecs . En aquest cas, la seva finalitat era incorporar-se a lespai ritual religis egipci .

Va ser en vida quan Artemidor devia encarregar el seu . s a dir, va poder gaudir-ne veient-lo penjat duna paret de latri de casa seva o de la dels seus pares, ressaltat amb un marc decorat . En el moment de la seva defunci, els embalsamadors van retirar el retrat del marc i el van in-corporar al sarcfag . Aquest devia ser exhibit temporal-ment a latri familiar, en un tipus darmaria dissenyat per a allotjar una mmia . Ms tard, en ser enterrat proba-blement al costat daltres familiars, el retrat va adquirir tot el seu sentit, conjuntament amb el seu cos embalsa-mat, com a cofres de lnima . s a dir, el retrat era con-cebut com un objecte necessari per al culte dOsiris, que adquiria veritable utilitat en ser enterrat, tal com marcava la tradici egpcia .

BONA SORT, ARTEMIDORlart al servei de la immortalitat

60

MMIAEl viatge al ms enll

RECREACI HISTRICA

DOSIRIS A SERAPISEl poder crea els seus dus

RECREACI HISTRICA

SOPANT A LES PORTES DEL DUATEl banquet funerari

RECREACI HISTRICA-DEGUSTACI

OFFICINA PHILACTERIAProtegim-nos amb un amulet

TALLER

DE MMIES I ROMANSENIGMA NOCTURN

RELIGI, MITES, CREENCESndex dactivitats

117

117

118

118

118

119

119

119

120

TOLERNCIA RELIGIOSA ROMANA VS. INTOLERNCIA CRISTIANA ALS TEMPLES DE LALT EGIPTE: ARRELS I PETJADESXERRADA

FUNUSEl ritual de la mort

RECREACI HISTRICA

UN ESCULAPI MAL ENTSEls dus egipcis Isis i Serapis a Empries i Trraco

XERRADA

SIT TIBI TERRA LEVIS Una mirada a les restes arqueolgiquesVISITA COMENTADA

s la lluentor dels ulls dArtemidor la mateixa lluentor de Sheikh el-Balad? Els ulls de Sheikh el-Balad estan pensats per a ser funcionals; no obstant aix, els dArtemidor sn noms aparena, laparena buscada per una nova plsti-ca: la grega, realista i naturalista . Amb aix es perseguia la tranquillitat de la famlia, que lhavia de contemplar durant un temps a latri per a anar-sen acomiadant a poc a poc i no oblidar els seus trets durant un temps llarg de dol . Aquesta s levoluci artstica i cultural que va tenir lloc a Egipte .

Artemidor va poder observar el seu retrat com un mortal temors de loblit, i reconixer que en la lluentor dels seus ulls jeu la seva immortalitat . Potser fins i tot va arribar a adonar-se que aquesta mateixa sensaci generaria el seu retrat a qui fos que larribs a contemplar en el futur . Les-piritualitat egpcia es fon aix amb el concepte dimmor-talitat romana basada en el rostre i el nom .

Jess Mendiola, MV Arte

61R E L IG I

MMIA. El viatge al ms enllAssajos de la repesentaci MV Arte i Argos Tarragona

63

VIDA QUOTIDIANA

VIURE AL DIA

la vida quotidiana i el lleure a les ciutats romanes

VII

ROMA DES DEL DIA A DIA

el menjar el vi la moda la vida al carrer

els comerciants els bombers lartesania els jocs el mn dels

gladiadors

VINE, VEU I VIU EL FESTIVAL. Fes de gladiadorInstituto Ars Dimicandi (Itlia)

64

a LA CUINA DE VENUS. Taller de cuina romanaKuan Um. Gastronomia i histria (LHospitalet de Llobregat)

c AD GLORIAM VENERIS. Prostituci femenina a RomaViviana de Salvador i Marta Antoln. Thaleia (Tarragona)

65V I DA QU OT I DIA NA

UNA IMATGE FALSA I UNA RECOMANACIesclaus, obrers, pagesos i escribes a egipte

b LA PIRMIDE DE KHEFREN. La segona gran pirmide de la zona de Gizeh

d MUNERA GLADIATORA. El mn dels gladiadors Ars Dimicandi (Itlia)

la Gran Pirmide en plena construcci, al bell mig dun altipl buit, es comena a aixecar el que durant milers danys ser ledifici ms alt del mn . Una muntanya artificial dimmenses pedres tallades, arrastrades amb esfor, suor i moltes fuetejades per una mirada de pobres esclaus, la suor dels quals va deixant un rastre entre la pols que els cobreix , mentre pugen per la rampa cam de les altures . Els viatges es succeeixen i els accidents sacumulen, les morts no saturen; per res atura als caporals, que sesforcen en mostrar-se diligents davant la mirada atenta del sobir, el qual observa de ben a prop lescena .

No obstant, per mes que la podem veure en tot tipus de pel-lcules i illustracions s una imatge completament falsa! Hem de desfer-nos della immediatament, per que, pensessin el que pensessin Herodot i Diodor Scul, la faranica no era una societat esclavista . Havia esclaus? S, per en tant escs nombre que eren econmicament insignificants . A Egipte, el treball era remunerat . (pg . 107)

Jos Miguel ParraLa vida cotidiana en el antiguo Egipto

La esfera de los libros

Permeteu-me descriure aquella altre feina tan dura: la del pags . Quan laigua est plena rega (els camps) i mant en bon estat les construccions . Es passa el dia tallant els estris pel conreu de la civada i per la nit trenant cordes . Fins i tot a lhora del migdia (del dinar?) tamb est dedicat al tre-ball del camp . Sha dequipar, per les seves anades al camp, com si fos un guerrer .

La terra resseca sestn davant dell i (malgrat aix) surt per a recuperar el domini de la colla . No ho recupera fins passats molts dies i desprs de seguir les petjades dels pas-tors . Retorna dirigint-la i ha de traar el cam a travs dels camps . A lalba, es posa a treballar ben aviat, per (la colla) no est en el seu lloc i ha de cercar-la durant tres dies i la

troba (enfonsada al fang) Per no troba cap pell amb ells (cap dels animals), per que els xacals els han devorat/

Lescriba atraca a la vora del riu . Determina quins impos-tos shan de pagar, acompanyat per lacais amb bastons i nubis amb vares . Diuen; Treu la civada!, per no nhi ha i el colpegen violentament (al pags) . El lliguen i el llencen a una bassa . Lhan submergit, est calat fins els ossos, han lligat a la seva adona en la seva presencia i han encadenat els seus fills . Els seus vens els abandonen, han fugit . Es la fi; no hi ha civada . Si ets prudent, fes-te escriba .

Papir Lansing (British Museum)Citat per T.G.H. James a

El pueblo egipcio . Ediciones Critica

Els darrers anys del regnat del fara Ramss III la situaci dEgipte no era gens favorable . Les fronteres patien atacs constants dels pobles enemics, leconomia era molt ines-table i la corrupci dels alts funcionaris era habitual . En aquest context, lanomenat Papir de la Vaga de Tor i al-gunes inscripcions trobades en straconfragments de cermica ens informen de la primera vaga documenta-da de la histria que va tenir lloc lany 1166 aC .

Any 29, segon mes de la segona estaci, dia 10 . Aquest dia el grup va creuar els cinc murs de la necrpolis, cri-dant: Tenim gana! [] i es van asseure desquena al temple de Tuthmosis III al lmit dels camps conreats .[ . . .] Hem arribat a aquest lloc per causa de la fam i de la set, per la manca de roba, de peix, dhortalisses . Escriviu-ho al Fara, el nostre bon senyor, i escriviu-ho al Visir, el nostre superior . Feu-ho perqu puguem viure! [ . . .] No ens nanirem . Digueu als vostres superiors, quan estiguin amb els seus acompanyants, que certament no hem creu-at els murs a causa noms de la fam, sin que hem de fer una acusaci important, perqu certament sestan come-tent crims en aquest lloc del Fara .

66

ARTEMSIALa germana dHermion

RECREACI HISTRICA

A PVLTES VSQVE AD LOTVMDe les farinetes al lotus

TALLER-DEGUSTACI

FAST-FOOD A LA ROMANA Fes-te la teva tapa

TALLER-DEGUSTACI

HABEMUS PRANDIUMCuina romana

TALLER-DEGUSTACI

HABEMUS COENAM El sopar dels romans

TALLER - DEGUSTACI

EL MN DELS GLADIADORS A LANTIGA ROMA RECREACI HISTRICA

PARDUSLa vida quotidiana dun gladiador

RECREACI HISTRICA

AMPHITHEATRUMEls amfiteatres a lImperi Rom

XERRADA

MUNERA GLADIATORAEl mn dels gladiadors

RECREACI HISTRICA

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de GLADIADOR

TALLER

AD GLORIAM VENERISLa prostituci femenina a Roma

RECREACI HISTRICA

EXCUBITORIUM COHORS VIGILESEl primer cos de bombers a Roma

VISITA DE RECREACI HISTRICA

LOLI QUE VA ILLUMINAR UN IMPERITALLER - DEGUSTACI

GRAFITS ROMANSParets que parlen

XERRADA-DEMOSTRACI

LUCERNAE Llnties romanesTALLER

LUDIJOCS ROMANS

CORNELIUS I AEMILIAAmfitrions de Trraco

VISITA TEATRALITZADA

PASSEJANT PER TRRACOUn passeig familiar pels espais Patrimoni Mundial

ITINERARI

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES ROMANSTALLER, JOCS I ALTRES ACTIVITATS

CARRERS, CASES I BOTIGUESLa vida en una ciutat romana

XERRADA

LA CERVESA A LANTIC EGIPTEBeguda o aliment?

TALLER-DEGUSTACI

GLADIATOREl gran dia de les lluites de gladiadorsRECREACI HISTRICA

CEDANT ARMA TOGAEEl vestit en poca romana

RECREACI HISTRICA

VIDA QUOTIDIANA, LLEUREndex dactivitats

109

110

110

110

111

111

111

112

112

112

113

113

113

114

114

114

115

115

115

116

116

116

117

AD GLORIAM VENERIS. Prostituci femenina a RomaThaleia (Tarragona)

V I DA QU OT I DIA NA 67

FIRES I TROBADES

69

VIII

ESPAI DE TROBADA

lencontre entre el pblic, especialistes i programadors

TARRACO VIVA I ELS PROFESSIONALS

museus de la romanitat i del mn clssic empreses

i especialistes en divulgaci histrica programadors artesans

especialitzats en el mn rom

ROMA ALS MUSEUS DEL MNFira Internacional de Museus i Jaciments dpoca Romana

70

a ROMA ALS MUSEUS DEL MNFira Internacional de Museus i Jaciments dpoca Romana

c TABERNA LIBRARIAEspai dedicat al llibre. Gremi de Llibreters de Tarragona

b ARTIFEXArtesans i artesania al mn rom

d FORUM TARRACOFira dempreses de divulgaci del patrimoni

5 FIRES DE DIVULGACI HISTRICA ROMANAroma als museus del mn, forum tarraco, artifex, taberna libraria i nundinae

71F I R E S I T ROBA DE S

Tarraco Viva sha convertit, al llarg de ms de deu anys, en un punt privilegiat de trobada entre el pblic i els profes-sionals de la divulgaci histrica del mn rom, aix com entre els mateixos experts i els programadors culturals interessats en la histria i la cultura clssica . La trobada de museus i jaciments romans compta amb participaci internacional i la presncia de programadors s una prova clara de la dinamitzaci econmica que genera el mn de la cultura i la divulgaci .

ROMA ALS MUSEUS DEL MNXIV Fira Internacional de Museus i Jaciments dpoca Romana

Museus, centres dinterpretaci, parcs arqueolgics de diferents pasos europeus i publicacions dhistria parti-cipen a la fira internacional Roma als Museus del Mn per tal de donar a conixer al visitant de Tarraco Viva limmens llegat de la civilitzaci de lantiga Roma .Un espai per informar-se, dels indrets amb llegat rom, cer-car contactes i informaci i planificar activitats i viatges culturals i tamb poder intercanviar informaci sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a lmbit de la divulgaci histrica .

NUNDINAEIX Fira de Programadors

Cada cop ms, els grups de reconstrucci i difusi hist-rica representen una frmula seriosa i didctica de dina-mitzaci del patrimoni histric i de divulgaci del conei-xement de la histria antiga, i Tarraco Viva sha convertit en un autntic aparador per a molts grups, entitats, em-preses i persones que es dediquen a la divulgaci histri-ca del mn antic . La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades; conixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucci i programar activitats . Informaci i inscripci: oficina@tarracoviva.com

FRUM TRRACOXVII Fira de Productes, empreses i associacions de divulgaci histrica romana

Empreses de guies, darqueologia, grups de recreaci his-trica, associacions pel patrimoni i altres ens donaran in-formaci sobre els seus productes relacionats amb lantiga Roma i la seva histria .

ARTIFEXArtesans i artesania al mn rom

Artesans que creen rpliques arqueolgiques doriginals trobats en excavacions, aix com demostracions prcti-ques de fabricaci de materials, ens donaran loportunitat dapropar-nos al mn del treball preindustrial . Es duran a terme alguns tallers prctics .

TABERNA LIBRARIAEspai dedicat al llibre

El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogrfics perqu puguem gaudir de la his-tria antiga tamb a casa . Llibres per a adults, per a in-fants i joves . Novella histrica, assaig, literatura i histria de lAntiguitat a labast de tothom amb el producte ms antic i millor per a la divulgaci: els llibres .

HORARI Divendres 27 de 17 h a 21 h Dissabte 28 de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h Diumenge 29 de 10 h a 14.30 h

LLOC Jardins del Camp de Mart

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

DIVULGACI AUDIOVISUAL

73

HISTRIA EN IMATGES

divulgaci histrica audiovisual

IX

TARRACO VIVA I ELS DOCUMENTALS

cicles de documentals arqueolgics festivals

especialitzats

TEMPLE DE DEIR EL BAHARI O TEMPLE DHAPSETSUTA Luxor

DIVULGACI HISTRICA AUDIOVISUAL

74

IX CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLGICS

Festival Internacional de Cine Arqueolgico del Bidasoa en itinerancia

Organitza: Institut dArqueologia Clssica de Catalunya (ICAC) amb collaboraci amb el Festival de Cinema Ar-queolgic del Bidasoa (FICAB) i el Museo Romano de Oiasso (Irn) .

Projecci de documentals arqueolgics daquest prestigis festival, a la sala dactes de lICAC . Passis entre setmana en horari de tarda .

LANTIGUITAT EN IMATGES

VI Cicle daudiovisuals arqueolgics i histrics

Collaboren: FICAB ICAC

Es projectaran documentals i audiovisuals sobre el mn antic que han estat produts per museus, festivals, centres arqueolgics i institucions pbliques i privades . A la sala dactes de lAntiga Audincia . Passis entre setmana, de 19 h a 21 h .

Dilluns 16 i 23 de maig

19.00 h Petra, la capital del desert (VOS castell) Premi a la divulgaci cientfica FICAB 2015

20.00 h A la recerca de Djehuty: entre mmies, tombes i jeroglfics (VO castell) Premi del jurat del FICAB 2015

80

90

26

55

Dimecres 18 i 25 de maig

19.00 h Quan els egipcis navegaven pel mar Roig (VOS castell) 20.30 h Els vaixells cosits de Kerala (VOS castell)

Dijous 19 i 26 de maig

19.00 h Els secrets del Coliseu (VOS castell) Premi del pblic del FICAB 2015

20.30 h Trepitjant la pols del fara (VOS castell)

IDIOMA VO Versi Original / VOS Versi Original Subtitulada

LLOC Antiga Audincia Sala dactes

ACCS Lliure, limitat a laforament de lespai Activitat recomanada a partir de 12 anys

17.00 h Presentaci del cicle de documentals 17.10 h Quan els egipcis navegaven pel mar Roig (VOS castell) 18.40 h Pausa 18.50 h Trepitjant la pols del fara (VOS castell) 19.20 h Kheops redescobert (VOS castell)

Dimecres 25 de maig

Dijous 26 de maig17.00 h Els misteris dAlexandria (VOS castell) 18.15 h Pausa 18.30 h Un viatge als secrets de la momificaci (VO castell) 18.40 h Els enigmes de lesfinx (VOS castell)

Divendres 27 de maig

17.00 h Els vaixells cosits de Kerala (VOS castell) 17.30 h A la recerca del fara perdut (VOS castell) 18.20 h Pausa 18.30 h A la recerca de Djehuty: entre mmies, tombes i jeroglfics (VO castell)

LLOC ICAC, Plaa den Rovellat, s/n

ACCS Lliure, limitat a laforament de lespai Activitat recomanada a partir de 12 anys

85

34

90

76

2652

55

759

3452

75DI V U L G AC I AU DIOV I SUA L

77

MUSEUS

les propostes dels museus per al festival

X

TARRACO VIVA I ELS MUSEUS

jornades de portes obertesvisites teatralitzadesactivitats per a nens

escenificaci de textos clssics

MUSEUS

CARMEN SAECULARE, Ludi Scaenici (Itlia) Sala del Sarcfag, Torre del Pretori, Museu dHistria de Tarragona

78

a CAIUS BAEBIUS (Alex Manrquez) Torre del Pretori. Museu dHistria de Tarragona

c MUSEU DHISTRIA DE CAMBRILS

b MUSEU NACIONAL ARQUEOLGIC DE TARRAGONA (MNAT)

d MUSEU BBLIC TARRACONENSE

HORARI Dissabte 28 10 h (castell) / 11.30 h (catal)

LLOC Museu Bblic Tarraconense. C/ de les Coques, 1-C

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

DURADA 1 h

79

5 MUSEUS DIRECTAMENT IMPLICATS AMB EL FESTIVAL

El festival Tarraco Viva s la festa de la Histria i els museus shi sumen amb jornades de portes obertes i programant activitats diverses, sovint especialment adreades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clssica .

MUSEU DHISTRIA DE TARRAGONA

El Museu dHistria de Tarragona far jornades de portes obertes els dos caps de setmana del festival .

Visita comentada .

MUSEU BBLIC TARRACONENSE

El Museu Bblic Tarraconense, fundat lany 1930, ofereix jornades de portes obertes i una visita guiada que ajuda el pblic a contextualitzar histricament i culturalment la Bblia i els seus valors transcendents .

MUSEU NACIONAL ARQUEOLGIC DE TARRAGONA - MNATEntrada gratuta a tots els centres dependents del MNAT: Museu Nacional Arqueolgic, Museu i Necrpolis Pale-ocristians El mn de la mort a Trraco, Villa romana dels Munts (Altafulla) i Villa romana de Centcelles (Constant), en els horaris habituals .

Tamb es podr visitar, al MNAT (plaa del Rei, 5), les exposicions temporals Redescobrint Centcelles i La moneda en poca dAugust .

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Visita lliure a lexposici permanent del museu .

HORARIS Divendres 20 i 27 de 15 a 20.30 h Dissabte 21 i 28 de 9 a 20.30 h Diumenges 22 i 29 de 9 a 14.30 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai No es podr fer la visita als recintes en el moment en qu sestiguin fent activitats del festival

HORARI Dissabte 28 de 10 h a 13 h / de 17 h a 20 h

LLOC Museu Bblic Tarraconense. C/ de les Coques, 1-C

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

DATA Dimecres 18, dissabte 28 i diumenge 29

LLOC Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona HORA Dissabte: de 9.30 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Museu i Necrpolis Paleocristians HORA Dissabte: de 9.30 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Villa romana dels Munts HORA Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Villa romana dels CentcellesHORA Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

M U SE U S

HORARI Tots els caps de setmana de maig Dies amb horaris especials: Divendres 13 de 10 h a 14 h / de 16 h a 19 h (16 aniversari del museu) Dimecres 18 de 10 h a 14 h / de 16 h a 19 h (dia internacional dels museus) Dissabte 21 fins a les 23 h (nit dels museus) Divendres 27 fins a les 22 h

LLOC Museu del port. Refugi 2 Moll de Costa

ACCS Lliure. Limitat a laforament de lespai

80

MUSEU DHISTRIA DE CAMBRILS

A la seu del Museu dHistria de Cambrils podreu visitar lexposici permanent Cambrils, els orgens .Durant la visita a la Villa romana de la Llosa podreu

HORARI Dissabte 14 de 11 h a 14 h / de 17 h a 20 h Diumenge 15 de 11 h a 14 h Dissabte 21 de 11 h a 14 h / de 17 h a 20 h Diumenge 22 de 11 h a 14 h

LLOC Museu Mol de les Tres Eres.

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

descobrir in situ laplicaci virtual gratuta Imageene, compatible amb dispositius amb sistemes iOS (Apple) i Android (Samsung, Nokia, HTC) .

HORARI Dissabte 14 de 17 h a 20 h Diumenge 15 de 11 h a 14 h

LLOC Villa romana de la Llosa.

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

81M U SE U S

MUSEUSndex dactivitats

124

124

124

125

125

125

126

126

126

127

MUSA MEDUSAACTIVITAT ESCNICA

LES DONES DE TRRACO ITINERARI PEL MNAT

PASSA UN MAT DE TEATRE!TALLER

OPUS FIGULITaller sobre cermica i terra sigillata

TALLER

RE-VIURETALLER

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VILLAVISITA TEATRALITZADA

US PORTEM A LHORTUS! TALLER

MANS A LOBRA!Construcci i decoraci al mn romTALLER

MODUS OPERANDIEls oficis entorn de la construcci i la decoraci en el mn romTALLER

ASTRIX I OBLIX CONTRA CSAR PROJECCI CINEMATOGRFICA

IN PORTUM NAVIGARE Els oficis del port en poca romanaCONFERNCIA

TIBERIUS, COMERCIANT PEL MARE NOSTRUMVISITA TEATRALITZADA

ANEM A FER UNA MMIA!TALLER

LA RUTA DELS PRIMERS CRISTIANS DE TRRACOAUDIOVISUAL

ELS AMULETS PERDUTS DE CLEPATRAJOC DE PISTES

127

127

128

128

128

EXCUBITOTIUM COHORS VIGILES. El primer cos de bombers a Roma. Thaleia (Tarragona). Circ rom de Trraco, Museu dHistria de Tarragona

ACTE DE CLOENDA

8383

XI

ELS RETRATS DEL FAIUMMV Arte (Tarragona)

MIRADES DETERNITAT

els retrats del faium

LA CLOENDA DE LA XVIII EDICI

el retrat rom el ms enll el sincretisme religis

Tst

A la sala seixanta-dos del British Museum de Londres hi ha una mmia egpcia trobada per Sir William M . Flin-ders Petrie lany 1888 a la zona de Hawara (Egipte) . T la caracterstica que a la zona del rostre no hi ha una mscara simblica, sin el veritable retrat del personatge momificat . Un retrat fet a la manera romana i amb una inscripci: Artemidor, adu! .

Tant la inscripci com el retrat ens commouen profunda-ment . Potser perqu la seva mirada ve del passat per es-tranyament ens interpella en el present . s un retrat dun home jove, dentre divuit i vint-i-un anys . Vesteix una tnica a la manera romana i porta una corona de llorer al cap feta amb pa dor . A la resta del cos es representen divinitats egpcies: Anubis, Isis, Neftis i Osiris . El retrat es va datar entre els anys 100 i 120 de la nostra era .

Shan trobat unes dues mil mmies com aquesta dArte-midor amb els retrats fets a la manera romana, i encara que sels coneix com els retrats del Faium, la seva proce-dncia est situada per tot Egipte .

Es tracta dalguns dels retrats dindividus ms antics que coneixem de lAntiguitat . Retrats en el seu sentit modern, com una representaci exacta, o que vol ser-ho, duna persona real en la seva condici humana, ni divina ni r-gia .

En la pintura tradicional egpcia mai no es veia el ros-tre complet dels retratats, perqu la vista frontal obria la possibilitat del seu oposat . Lanomenat perfil egipci de les pintures i els relleus era una manera de mantenir un perfil deternitat en els retratats, que aix mantenien el vincle entre la vida en aquest mn i la vida en el ms enll .

Mentrestant, els retrats del Faium mostren dones, infants i homes vistos de cara o de tres quarts . s un format que ens recorda les nostres fotografies per als carnets diden-titat i el passaport . La seva frontalitat i la potncia de les seves mirades fa daquests retrats quelcom que ens com-mou .

En paraules de John Berger, els retrats del Faium toquen una ferida similar duna forma similar . Els rostres pintats sn, tamb, defectuosos i ms valuosos que el rostre vi-vent, assegut all, al taller del pintor, on regna laroma de cera dabella fosa . Defectuosos perqu evidentment estan fets a m . Ms preuats perqu la mirada pintada est con-centrada sencera en la vida que sap que un dia perdr . I, per tant, ens miren fixament, els retrats del Faium, com els desapareguts del nostre segle .

HORARI Diumenge 29: 18 h Idioma: Catal

LLOC Sala August del Palau de Congressos de Tarragona

ACCS Entrada: 2 Activitat per a majors de 12 anys

DURADA 1 h

MIRADES DETERNITATels retrats del faium

RETRAT DEL FAIUM

84 85AC T E DE C L OE N DA

ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL

NDEX DELS ACTES SEGONS FORMAT

LA PROGRAMACI

DELS ESPAIS

89

AC T E I NAU G U R A L

DEBAT

DILEGS AMB LA HISTRIA: ROMA I EGIPTE, UNA FASCINACI MEDITERRNIA

HORARI dg-15 12 h Idioma: Catal

LLOC Frum Provincial Pretori rom. Sala del Sarcfag

ACCS Entrada: 2 . Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1h 30 min

PRO G R A M A D AC T I V I TAT S

NOU

OFICINA FESTIVAL TARRACO VIVA

El festival sobre enguany amb un debat sobre la relaci entre dues de les grans cultures que ha vist nixer el nostre mar Mediterrani: Roma i Egipte .

August incorpor Egipte com una provn-cia romana al seu imperi . Com va afectar aquest fet a la millenria civilitzaci del Nil? Com va influir Egipte en la histria de Roma? Qu tenien en com i qu de diferent totes dues civilitzacions? Daquesta trobada o nhaurem de dir topada, qu ens nha quedat?

Parlarem i debatrem sobre aquests temes i alguns altres per tal de preparar el pblic del festival per a la programaci dactivitats que hem organitzat per a ledici present . Especialistes del mn rom i del mn egipci ens faran ms properes aquestes dues civi-litzacions mediterrnies .

Participants: Joaqun Ruiz de Arbulo, catedrtic

dArqueologia, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Enric Calpena, periodista i professor, Universitat Ramon Llull

Luis Manuel Gonzlvez, conserva-dor del Museu Egipci de Barcelona

Jess Carruesco, professor de Filolo-gia Grega, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Modera: Mag Seritjol, director del festi-val Tarraco Viva .

E G I P T E

90

VISITA COMENTADA

LA DEL JONC I LABELLAEgipte, el pas de les dues terres

ARGOS TARRAGONA

HORARI dg-29 11 h (cat) / 12 h (cast) 13 h (cat)

LLOC Frum Provincial Pretori rom Plaa del Rei s/n

ACCS Entrada: 2 Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 45 min

HORARI dm-17 i 24 18.30 h (cat) / 19.30 h (cast) dc-18 i 25 18.30 h (cast) / 19.30 h (cat) dj-19 i 26 18.30 h (cat) / 19.30 h (cast) dv-20 i 27 18.30 h (cast) / 19.30 h (cat) ds 21 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast) / 18.30 h (cat) / 19.30 h (cast) dg 22 11 h (cat) / 12 h (cast) / 13 h (cat) ds 28 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast)

LLOC Frum Provincial Pretori rom. Plaa del Rei s/n

ACCS Entrada: 3 . Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 45 min

Quan els romans van convertir Egipte en una provncia ms del seu vast imperi, all ja feia ms de tres mil anys que exis-tia la civilitzaci faranica . Si b no era ja limperi que havia estat en temps passats, encara era una de les zones ms riques del Mediterrani, lautntic graner de Roma . El seu poble esperava, any rere any, la cres-cuda del curs daigua ms llarg del mn, que nosaltres anomenem Nil del grec Neilos i que per als egipcis senzillament era el riu . Per a acostar-nos-hi i conixer millor com era la vida a la riba del Nil, com sorganitzava lEstat egipci i com morien els pobladors de lAlt i el Baix Egipte us proposem aquest recorregut guiat per les seves dues terres, la del jonc i labella .

E G I P T E

VISITA COMENTADA

KEMET, LA TERRA NEGRA Homes, dus i faraons

NOU NOU

Al capdamunt de tota la terra i dels homes hi havia la figura del fara . Tota la socie-tat egpcia sorganitzava al voltant de la jerarquia; el fara dalt de tot, els visirs, els governadors territorials, els sacerdots dels temples, els funcionaris estatals i locals, i a sota els autntics protagonistes de la his-tria, els pagesos i treballadors, aguantant sobre les seves espatlles el pes de tota la construcci .

Des del fara fins al ms humil dels egip-cis compartien una creena general: que aquesta vida t una continuaci desprs de la mort . El resultat: un art funerari riqus-sim que han fet i segueixen fent les delcies dels arquelegs .

91PRO G R A M A D AC T I V I TAT S

E G I P T E

XERRADA

SOBRE LA BELLESA DE CLEPATRA I ALTRES MITES EGIPCIS

XERRADA

LA HISTRIA COMENA A EGIPTEAix ja existia en temps dels faraons

JOAQUN RUIZ DE ARBULO CATEDRTIC DARQUEOLOGIA I INVESTIGADOR DE LICAC (UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, TARRAGONA)

JOS MIGUEL PARRA DOCTOR EN HISTRIA ANTIGA (UNIVERSIDAD COMPLUTENSE, MADRID)

Clepatra no sassemblava gens fsicament a Elizabeth Taylor . Tampoc el buf per fluix Richard Burton sassemblava gens a un homenot tan baronvol i rude com Marc Antoni, un militar criat als cam-paments . Les imatges a les monedes ens els mostren tots dos amb claredat . Marc Antoni era un gegant de cara tosca i Cle-patra una dona lletja, de nas aguilenc . El seu atractiu, reconegut per tothom, no era el seu fsic, sin el seu carcter, la seva ex-trema cultura parlava diferents idiomes de lpoca correctament i una sensualitat sofisticada, apresa en una vida de refina-ments cortesans . Ai, les pellcules!

Dones maltractades pels seus marits que presenten una denncia davant el tribunal corresponent? Violncia domstica . Treba-lladors que rebien assistncia mdica de lEstat quan pateixen algun tipus daccident laboral? Seguretat Social . Astuts funciona-ris que saprofiten de la seva posici i exi-geixen diners per fer la seva feina? Suborn . Treballadors que van a la vaga perqu no cobren el seu salari? Vaga .

Ms dun quedar sorprs en saber que estem parlant de lantic Egipte i no de suc-cessos de les darreres notcies . Aquest s el mn duna sorprenent modernitat que podrem conixer en aquesta xerrada .

HORARI dm-17 19.30 h Idioma: Catal

LLOC Antiga Audincia Plaa del Pallol, 3

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h 15 min

HORARI ds-28 20.30 h Idioma: Castell

LLOC Frum Provincial Pretori rom. Sala del sarcfag Plaa del Rei s/n

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

E G I P T E

NOU NOU

E G I P T E

OFICINA TARRACO VIVA ARGOS, TARRAGONA MV ARTE

Us proposem un viatge per a conixer mi-llor lantic Egipte, guiant-vos per la nostra exposici . Us introduirem en el mar