Penedès Econòmic 2

Cap habitatge venut a 9 municipis de la comarca de gener a març pàg. 3

L’Alt Penedès rep la meitat d’ajuts a les vinyes que l’any 2010 pàg. 24

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari General de l’ADEG

La renda per habitant a la comarca està per sota de la mitjana catalana pàg. 9

El 74% dels ajuntaments de l’Alt Penedès estan endeutats pàg. 6

pàg. 16

LA VENDA DE PISOS SOTA MÍNIMS

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 2 juny 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

2 Penedès Econòmic juny 2011

EDITORIAL

Èxit del primer Penedès Econòmic a les Fires i Festes de Maig de VilafrancaLa vicepresidenta del Govern Joana Ortega, el conseller Josep Maria Pelegrí, el director general de l’INCAVI Jordi Bort, l’alcalde de Vilafranca Pere Regull, i la regidora Dolors Rius entusiasmats amb el nou mensual

L’aparició del primer número del Penedès Econòmic, el nou mensual editat pel grup El Cargol Publica-cions, va tenir un gran èxit a les Fires i Festes de Maig o dels ena-morats. El nou mitjà de comunicació va ser molt comentat i felicitat per les autoritats presents a les Fires. La vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, que va ser l’encarregada d’inaugurar oficialment les Fires en aquesta edició, va encoratjar-nos, en presència de l’alcalde Pere Regull, per aquesta iniciativa afir-mant que “projectes com aquest són molt necessaris en aquests mo-ments”. També totes les autoritats municipals que acompanyaven la consellera durant el matí de di-vendres, de tots els colors polítics, van animar-nos a tirar endavant el projecte. El mateix divendres a la tarda, també va assisitir a la Fira el con-seller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, el lleidatà Josep Maria Pelegrí, acompanyat del nou director general de l’Incavi, Jordi Bort -que ens va oferir la primera entrevista en profundidat des que ostenta el nou càrrec-, van

tenir entre les mans el nou mitjà, que també els va sorprendre gra-tament.Des d’aquestes línies, volem donar les gràcies públicament a tota la gent que ens va animar i encoratjar a tirar endavant aquest nou pro-jecte; a tots els anunciants que van

confiar en nosaltres en el primer número; a tots els col·laboradors i columnistes que van participar; a l’ADEG i la Jove Cambra de Vi-lafranca per cedir-nos un espai en el seu estand de les Fires de Maig per tal de poder donar a conèixer el primer número del mensual i a tots els empresaris, autònoms, jo-ves emprenedors i lectors en gene-ral que han volgut interessar-se i comprar el primer periòdic econò-mic de Catalunya que s’edita a ni-vell comarcal.Seguint el fil dels agraïments, mol-ta gent del món de l’empresa i els

negocis de la comarca ens van feli-citar per la iniciativa d’elaborar un mitjà econòmic a l’Alt Penedès, i encara més tenint en compte que es tracta d’un mitjà de premsa es-crita que neix a l’era dels mitjans digitals.Som conscients que tenen raó amb el tema de la premsa escrita respecte la premsa digital, però en-cara tindrien més raó si es tractés d’un mitjà d’informació general, ja que ens aquests casos el que pri-ma més és la immediatesa. Fins i tot la premsa diària es veu perjudicada per la rapidesa en què la mateixa gent del carrer fa de “periodista” penjant en els Fa-cebook, Twitter, etc., les coses que estan passant en aquell moment, les quals provoquen que quan ho llegim l’endemà, en el diari de tota la vida, sembla que ja estigui ca-ducat.Per tant, el que intentarem donar cada mes en el Penedès Econòmic, tal com ja vam fer en la primera edició del periòdic, és publicar una sèrie de notícies, anàlisis i opi-nions (a les quals en aquest mateix número afegim les col·laboracions de l’exprofessor d’IESE i autor de “La Crisis Ninja”, Leopoldo Aba-día), que pràcticament no haurà donat ningú amb la finalitat que no quedi desfassat, com succeeix amb la premsa generalista.

La consellera Joana Ortega rebent el primer exemplar

L’alcalde Pere Regull amb la regidora Dolors Rius

JOANA ORTEGA: “PROJECTES COM AQUEST SÓN MOLT NECESSARIS EN L’ACTUALITAT”

Estand de l’ADEG i la Jove Cambra a les Fires de Maig

Josep Maria Pelegrí amb Jordi Bort llegint el primer número del Penedès Econòmic

MARC BARELLA

Penedès Econòmic 3juny 2011

ACTUALITAT

En 9 municipis de la comarca no s’ha venut ni un habitatge de gener a març

El mercat immobiliari segueix congelat. L’any 2011 ha començat amb un fort descens en les vendes, després de la ‘mini bombolla im-mobiliària’ que es va viure a finals del 2010, que va animar una mica la situació davant la imminent desaparició de la desgravació per compra d’habitatge habitual per a les rendes superiors a 24.000 euros. És per això que la caiguda en les vendes encara ha estat més dramàtica, ja que el nombre de transaccions registrades entre ge-ner i març d’enguany no van su-posar ni la meitat de les realitzades entre l’octubre i el desembre pass-at, quan el mercat es va reactivar amb els compradors que no volien perdre el dret a la deducció fiscal. Però el primer trimestre d’aquest 2011 ens ha tornat a la crua reali-tat. Al conjunt de l’Estat, la venda

d’habitatges va caure el 30,4% res-pecte al mateix període del 2010, amb 74.540 operacions, segons les dades publicades pel Ministeri de Foment aquesta setmana. Només en el quart trimestre del 2010 es van registrar 150.268 transaccions d’immobles, pràcticament el do-ble que en els tres primers mesos de 2011, en la que és la pitjor xifra trimestral des que es va començar a elaborar aquesta estadística, l’any 2004. Per Fernando Encinar, cap d’estudis del portal immobiliari idealista.com, “la dada del Minis-teri de Foment és molt dolenta i confirma el que ja advertíem a fi-nals de l’any passat des d’idealista.com: després de la minibombolla creada per la fi del desgravament fiscal, el 2011 es podia produir un ajust severíssim de les vendes i un augment significatiu en la di-ficultat per tancar operacions, tret que es toqués el preu a la baixa. La dada positiva és que a mesura que han anat passant els mesos s’ha produït una lleu millora de les compravendes que al març ja

gairebé es van situar en nivells de l’octubre de 2010, abans que es produís el breu ral·li alcista del quart trimestre, però són xifres en-cara molt baixes comparades amb períodes anteriors i insuficients per fer pensar en una reactivació del mercat. El que no sabem en-cara és si aquesta lleugera millora es mantindrà. Però des d’idealista.com creiem que avui en dia el temps juga en contra del venedor, al qual recomanem que ajusti com abans millor i tant com sigui ne-cessari el preu de la seva casa si vol tancar una operació”.A Catalunya les coses no van mi-llor i les vendes de pisos han caigut un 33% en el primer trimestre, en relació amb ara fa un any. S’han fet prop de 9.000 operacions, 4.000 menys que al primer trimestre de l’any passat. Segons les dades del Ministeri de Foment, les vendes de pisos nous han caigut més que els de segona mà. El descens de les vendes d’habitatge nou s’acosta al 40%. La demarcació de Barcelona és on ha baixat més l’activitat, un 37%.A la comarca de l’Alt Penedès, com a la resta, les vendes poden haver tocat fons aquest primer trimestre de 2011. Fins a 9 municipis de la comarca encara no han registrat ni una sola transacció immobiliària en el primer trimestre de l’any. En

En tot l’Alt Penedès es van registrar 86 transaccions immobiliàries en el primer trimestre de l’any, molt lluny de les 612 que hi va haver el 2007

el total dels 27 municipis, s’han fet 86 transaccions en els primers tres mesos, en la que es la pitjor dada des que es fa aquesta estadística. Molt lluny de les vendes que hi havia fa uns anys. Sense anar més lluny, en el conjunt de la comarca es van fer 612 transaccions només quatre anys enrere, davant de les 86 que s’han fet aquest primer tri-mestre. En els últims 7 anys, entre els anys de la bonança i el boom immobiliari i els darrers temps de crisi, s’han fet un total de 10.558 transaccions immobiliàries a l’Alt Penedès.Vilafranca, amb 37 transaccions se situa, òbviament, en el primer lloc. Però la xifra és dramàtica.

Significa que en una població de més de 40.000 habitants, hi ha hagut, aproximadament, una úni-ca transacció immobiliària cada tres dies. A Santa Margarida i els

A VILAFRANCA HI HA UNA TRANSACCIÓ IMMOBILIÀRIA CADA TRES DIES

JOSEP BARELLA

Font: Ministeri de Foment

Les transaccions immobiliàries a l’Alt Penedès els darrers set anysLES XIFRES

Monjos, una de les poblacions que havia registrat més construccions d’habitatges els darrers anys, s’ha fet una única venda en aquests primers tres mesos. Comparativa-ment, al mateix municipi, al tercer trimestre de 2006, es venia més d’un habitatge al dia.La situació sembla que no té ten-dència a la millora, si ens atenem a les dades de vendes de pisos publicades el 10 de juny, corres-ponents a l’abril d’aquest any. La compravenda de pisos continua a la baixa i se supera any rere any. El mes d’abril es van fer un 29,7% menys d’operacions que fa un any. Segons les dades de l’Institut

d’Estadística, es van fer 24.100 compravendes a l’Estat, 3.000 a Catalunya, una xifra que suposa el mínim històric des que es van començar a acumular registres. Girona és la demarcació en què van baixar més les vendes de pisos a l’abril, un 50%, i Tarragona, on va caure menys, un 13%.Aquest descens va en línia del que ja es va experimentar al març, amb una disminució de les compraven-des de l’11,9%. Les vendes de pi-sos es van recuperar l’estiu passat, just abans de la pujada de l’IVA, i a finals d’any, abans de la supressió de la deducció per hipoteca que ha entrat en vigor aquest any.

ALS MONJOS, S’HA VENUT UN SOL HABITATGE ENTRE ELS MESOS DE GENER I MARÇ


ACTUALITAT

El sector pirotècnic i les pastisseries esperen igualar les vendes per aquest Sant Joan

En pocs dies arribarà Sant Joan, i amb la festivitat tam-bé vindran les tradicionals

coques i el soroll dels petards.El negoci pirotècnic no viu els seus millors moments, en concret per aquestes dates. Pere Casals, direc-tor comercial de Pirotècnia Igual, es mostra caut en parlar de vendes durant la setmana prèvia a Sant Joan, ja que l’any passat va haver-hi una baixada i enguany no es-peren una millora. “Tot dependrà de la venda que en facin a les bo-tigues”, ens explica Casals, ja que “si es va venent ens van fent noves comandes”. En aquest aspecte, des de Pirotècnia Igual, creuen que les comandes inicials que han tingut per Sant Joan han estat reduïdes, per això “tenim esperances en la reposició, que podria equiparar la despesa feta en l’any anterior”. Les vendes es preveuen iguals o inferiors al Sant Joan de 2010, aquesta és una expectativa que també tenen des de la botiga de pirotècnia i articles de festa Drac Màgic. Segons Jordina Ferrer, cap de la botiga, “apostem sobre se-gur” i preveuen poques vendes per aquest juny, tot i que reconeixen que els dies previs a la festa es ven-dran la majoria de petards. Malgrat la fluixa perspectiva de negoci per enguany, hi haurà nous productes i algunes variacions res-pecte a la temporada anterior. On més s’ha innovat és amb les bate-ries, ja que, ara per ara, són els pro-ductes que més entusiasme causen

entre els compradors, sobretot per part de públic adult. Aquests pe-tits castells de foc ronden preus elevats, cosa que no evita que les seves vendes creixin cada any més. Tal com ens ha explicat Casals, els productes que més es venen són “les bengales i les bometes”, per al públic infantil, i de caire més general i tradicional, “els coets vo-ladors amb canya”. El Drac Màgic també veu que el negoci actual resideix en els productes mencio-nats, sobretot en les bateries, tot i que afegeix les boles de fum per a la canalla, que ara són boles de mida més grossa.

Els gustos i preferències van en consonància amb el territori i, per sort per als empresaris pirotècnics de la comarca, el Penedès pot pre-sumir de ser una terra a la qual agrada l’aroma de pólvora.Una apreciació que ens ha revelat Ferrer és la modificació d’alguns productes pel que fa a la quantitat de petards que inclouen. El cert és que amb el canvi de moneda els productes pirotècnics es van en-carir i, per consegüent, les vendes van disminuir. Per aquest motiu, les empreses fabricants de petards

han decidit en els últims anys re-duir la quantitat de petards, la qual cosa, a ulls del consumidor, és poc incentivador a l’hora de comprar. Però el sector pirotècnic, a nivell comarcal, ha decidit estrènyer’s el cinturó i mantenir els preus per tal de seguir amb vendes suficients per amortitzar les despeses. Ferrer recalca que “ja fa tres anys que no apugem els preus”, cosa que supo-sa reduir-ne el benefici, ja que els costos de material i transport s’han incrementat igualment. Pirotècnia Igual s’ha vist en el mateix cas, per això ha fet una forta aposta per a la innovació, perquè “tenir una bona gamma de productes és una garantia de venda”. Si parlem de xifres, Casals apunta que cada fa-mília es podria gastar aquest any entre uns 30 o 40 euros. En el món pastisser la situació és similar, ja que esperen igualar les vendes de l’any passat i no esperen gaires sorpreses de bonança. Jordi Núñez, del Forn Pa de Torrelles, de Torrelles de Foix, ha decidit mantenir els preus del passat any per poder competir millor, tot i que també reconeix que la matèria primera s’ha encarit, com és el cas dels pinyons, que actualment ron-den els 35 euros el quilogram. A la Pastisseria Sant Pau, a Vi-lafranca, els preus de les coques també seran els mateixos que l’any anterior, tot i que es mostren con-fiats de mantenir les vendes de l’últim any, ja que “la coca de Sant Joan és una cosa que no baixa, és la coca de la diada per excel·lència”, tal com ens ha explicat Joaquim Fernández.

Malgrat els esforços per mantenir els preus d’altres anys, no s’espera un augment de vendes. Tot i això, els petards i les coques acompanyaran la revetlla

EL SECTOR PIROTÈCNIC VEU DIFÍCIL AUGMENTAR LES VENDES

LÍDIA OÑATE

El passat 6 de juny el Príncep d’Astúries va rebre en audiència a l’última Promoció del Cos de Notaris, entre els qual hi havia el vilafranquí Juanjo Tamargo. Posteriorment van acudir al Palau de La Zarzuela presidits per la directora general dels Registres i del Notariat, María Ángeles Alcalá Díaz.L’oposició d’enguany va finalit-zar el passat 14 de gener, i fou superada per un total de 91 no-taris, els quals prendran posses-

sió del càrrec aquest any.Recordem que, de notaris, n’hi ha a Espanya uns tres mil, re-partits geogràficament per tot el territori espanyol. Estan or-ganitzats per Col·legis, que els donen suport en la seva fun-ció i, al mateix temps en con-trolen l’actuació. A la vegada, els Col·legis estan controlats i coordinats pel Consell Gene-ral del Notariat, que pertany jeràrquicament al Ministeri de Justícia.

Un vilafranquí entre els nous notaris rebuts en audiència pel Príncep

Un any més, des del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, han programat per al proper Caixa Penedès Vijazz, el qual se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juliol a Vilafranca del Penedès, un seguit de visites gratuïtes a caves i cellers de la comarca. En total, són 21 activitats a rea-litzar el dissabte 2 de juliol o el diumenge 3 al matí. El Caixa Penedès Vijazz és un esdeveniment de referència tant per la seva gran fira de vins i ca-

ves del Penedès, amb 47 expo-sitors, com pel festival de jazz internacional d’alt nivell, amb concerts gratuïts en un emble-màtic escenari a l’aire lliure. L’edició d’enguany, que ja serà la cinquena, tornarà a tenir actuacions de gran nivell, que s’alternaran entre l’escenari principal de la plaça Jaume I i el de la rambla de Sant Francesc, de cara al monument a Milà i Fontanals. Més informació i re-serves al Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

Visites a cellers i caves durant la 5a edició del Caixa Penedès Vijazz


ACTUALITAT

Els ajuntaments de la comarca afronten una legislatura ofegats pel deute

Aquest mes de juny es consti-tueixen els nous ajuntaments al conjunt d’Espanya. Després d’unes setmanes d’intensa campanya elec-toral, on la paraula ‘retallada’ es-tava totalment prohibida, torna la crua realitat. Afrontar la situació econòmica dels ajuntaments, que en molts casos és ruïnosa, serà una de les prioritats per als alcaldes en aquests primers dies de la nova legislatura. Però quan demanin l’estat financer de la casa de la vila, i descobreixin que l’Ajuntament és una ruïna, més d’un desitjarà deixar-ho estar i es preguntarà si hi ha la possibilitat de repensar-s’ho i de marxar cap a casa. Però ja és tard. El càrrec (o condemna, segons com es miri) dura 4 anys. Sense capacitat de més endeuta-ment, tallada pel govern central, almenys fins al 31 de desembre

de 2011, els ajuntaments se les hauran d’ingeniar per sobreviure amb el que tenen. Deutes, factu-res per pagar i amb una caiguda dels ingressos provinents de la construcció (a través dels impos-tos associats), la principal font de finançament dels ajuntaments queda en mans de les transferèn-cies de l’Estat i de la Generalitat i, en tots dos casos, la tendència és a la baixa.A banda, la llei de finançament és la mateixa en els darrers 32 anys i, malgrat que les corporacions locals han demanat adaptar-la als nous temps, ningú sembla estar dispo-sat a afrontar el canvi.Sense ingressos, i amb molts deu-tes, l’estat dels ajuntaments és, en molts casos, ruïnós i proper a la fallida. No serien el primer. Palo-mares del Río, un municipi sevillà d’uns 6.000 habitants va declarar-se en fallida el febrer passat. I pot no ser l’últim, si fem cas al deu-te que acumulen el conjunt dels 8.115 ajuntaments que hi ha a l’estat. Segons les dades facilitades

pel Ministeri d’Economia i Hisen-da, corresponents al 31 de desem-bre de 2009, els ajuntaments es-panyols tenen un deute conjunt de 28.770 milions d’euros, i només el 37% dels municipis (5.137) es-tan sense endeutar. La resta, tots deuen alguna cosa. El pitjor és que el 90% del deute (32.155 milions) corresponen a préstecs a curt termini (2.392) o llarg termi-ni (29.762). I la situació no para d’empitjorar. En un any, el deute total havia pujat un 9% i un 43% si ho mirem amb relació a les xifres de fa 5 anys. Segons les darreres dades faci-litades pel Ministeri, no només els grans nuclis urbans acumulen grans endeutaments, sinó que també els municipis més petits acumulen deutes molt importants, en relació al nombre d’habitants. Just és reconèixer, però, que hi ha més de 3.000 municipis de quasi totes les províncies espanyoles que no deuen ni un euro, mostrant una política d’ingressos i despeses encomiable. Per comunitats autònomes, les di-ferències no són massa significati-ves. El líder absolut en municipis amb prétecs pendents és Balears, on el 97% dels seus municipis te-nen algun deute. En segon lloc se situa, curiosament, una altra co-munitat insular, les Illes Canàries, amb un 94%. Andalusia, amb un 88% dels seus ajuntaments amb deute, Catalunya, amb un 81% i Madrid amb un 78% completen el rànquing dels cinc primers més endeutats. A nivell de corporacions muni-cipals, en alguns casos, el deute és asfixiant i obligarà a prendre mesures urgents. A Madrid, per exemple, situat en el primer lloc dels ajuntaments més endeutats, es deuen 6.776 milions d’euros, quasi el mateix que deuen totes les altres capitals de província jun-tes. I és que la capital de l’estat multiplica quasi per 8 el deute de Barcelona (753 milions d’euros), que se situa en el tercer lloc dels ajuntaments més endeutats. Entre les dues capitals, se situa València, amb un deute total de 834 milions d’euros. Si ho mirem per habitant, cada madrileny deu 2.081 euros, cada valencià 1.024 euros i cada barceloní 464 euros. Centrant-nos a l’Alt Penedès, 20 ajuntaments presenten algun ti-pus de deute. Mentre 7 estan to-talment sanejats (Les Cabanyes, la Granada, Pacs del Penedès, el Pla

Vint municipis de l’Alt Penedès acumulen un deute de 37 milions d’euros i només set ajuntaments estan totalment sanejats

del Penedès, Pontons, Santa Fe del Penedès i Torrelavit no tenen cap deute pendent), la resta, un 74% dels municipis de la comar-ca, acumulen un deute conjunt de 37.191.000 euros, amb To-rrelles de Foix, Gelida i Sant Sa-durní d’Anoia en els tres primers llocs en relació amb el nombre d’habitants. Comparativament, per fer-nos una idea del deute dels ajuntaments penedesencs, als municipis espan-yols de 20.000 a 50.000 habitants (Vilafranca) el deute per habitant és de 494 euros de mitjana per persona; als municipis de 5.000 a 20.000 habitants (Gelida, Santa Margarida i els Monjos i Sant Sa-durní d’Anoia) la mitjana espan-yola és de 403 euros per persona i als municipis menors de 5.000 habitants (Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-Rubí, Mediona, Olesa de Bonesvalls, Olèrdola, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarri-gues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Me-diona, Subirats, Torrelles de Foix i Vilobí del Penedès), la mitjana de deute és de 270 euros.

VILAFRANCA I BARCELONA TENEN EL MATEIX DEUTE PER CÀPITA:465 EUROS

Avinyonetdel Penedès

Castelleti la Gornal

Castellvíde la Marca

Font-rubíGelida

Mediona

Olesa deBonesvalls

Puigdàlber

St. CugatSesgarrigues

Sant Llorençd’Hortons

Sant MartíSarroca

Sant Perede Riudebitlles

Sant Quintíde Mediona

Sant Sadurníd’Anoia

SantaMargaridai els Monjos

Subirats

Torrellesde Foix

Vilobí delPenedès

Vilafrancadel Penedès

JOSEP BARELLA

38

465

623

7

33

63

112

118

24

51

43

174

189

221

352

Olèrdola

372

354

229

603

767

Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

ENDEUTAMENT PER CÀPITA DELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA


ACTUALITAT

La taxa d’atur baixa en els dos darrers mesos al Penedès i se situa en el 14’89%

En els dos darrers mesos, el nom-bre d’aturats ha baixat al Penedès i ha passat de les 8.434 persones desocupades durant el mes de març a les 8.211 que ho estaven al maig. Pel que fa a la taxa d’atur, ha passat del 15’30 al 14’89%. D’aquesta manera, s’ha trencat la tendència negativa que s’havia produït en el primer trimestre de l’any, unes dades que ja vam avançar en el primer número del Penedès Econòmic.Tanmateix, la taxa interanual con-tinua sent negativa perquè el maig de l’any passat hi havia 8.138 per-sones sense feina a l’Alt Penedès, 73 menys que el mes passat. Si ens fixem en el global de Ca-talunya, es va registrar un descens

de l’atur de 6.199 persones el mes de maig, cosa que representa una disminució de l’1% respecte del mes anterior. Aquesta millora en les dades de l’atur podria venir motivada per les contractacions derivades de la Setmana Santa i de l’inici de la temporada estiuenca i, per tant, caldrà veure l’evolució que hi hau-rà en l’atur durant aquest mes i els següents. Per sectors, el dels serveis és el més afectat amb 4.411 aturats, se-guit de la indústria amb 1.804, la

construcció (1.047) i l’agricultura (420). Les persones sense ocupa-ció anterior van ser 529, segons dades de l’Observatori del mercat de treball al dia de la Mancomuni-tat Penedès-Garraf.Si mirem l’atur per sexe, el mes passat es va equiparar a homes i dones, ja que va ser del 50%. Per edats, en les tres primeres franges (persones menors de 25, entre 25 i 34 anys i entre 35 i 44) els ho-mes superen les dones aturades, tanmateix, en les dues franges da-rreres (entre 45 i 54 anys i majors

de 54) la tendència s’inverteix i les dones aturades són més que els homes que no tenen feina. Res-pecte al nivell acadèmic, el major nombre d’aturats es concentra en persones amb estudis primaris i una educació general. Pel que fa al nombre d’autònoms a la comarca, en el primer trimestre de l’any n’hi havia 7.642, 24 persones menys que en tot l’any 2010. L’evolució en aquest sector en els darrers cinc anys ha estat positiva durant els anys 2006, 2007 i 2008, ja que es va passar dels 7.170 autònoms del

Més de 200 persones es desapunten de les llistes de l’INEM des del mes de març, tot i que podria ser un fet puntual per l’inici de l’època estiuenca

2006 als 8.235 del 2008. Tanma-teix, l’any 2009 aquesta xifra va re-trocedir fins a arribar als 7.847 i va continuar caient fins a les 7.642.Els serveis són el sector amb més autònoms (un 63%), seguit de la construcció (16%), la indústria (11%) i l’agricultura (10%). Per municipis, Vilafranca té un 33% d’autònoms, seguit a molta distància per Sant Sadurní (11%), Gelida (6%), Els Monjos (5%), Sant Martí Sarroca, Olèrdola i Su-birats (4%). La resta de municipis sumen un 33% d’autònoms.

OLGA AIBAR


ACTUALITAT

Ofegats isense crèdit

Un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística que compara les da-des sobre l’accés al crèdit del 2007 amb les del 2010 conclou que una de cada quatre empreses petites i mitjanes espanyoles que sol·liciten un crèdit no l’aconsegueix, quan, abans de l’inici de la crisi, no-més una de cada deu empreses no aconseguia el finançament. El motiu més recurrent, la manca de garanties o avals. L’any passat el percentatge d’èxit de les empreses que van aconseguir un crèdit es va reduir molt i només la meitat se’n van sortir.El 38,0% de les empreses no fi-nanceres va necessitar finançament a través de préstecs financers l’any 2010. D’aquestes, el 25,2% va fracassar en el seu intent d’obtenir un préstec. Aquests resultats es

desprenen de l’enquesta sobre l’Acceso a Financiación de las Em-presas 2010, que l’INE publicava el mes passat per primera vegada. Respecte a 2007, el percentat-ge d’empreses que van sol·licitar préstecs es va mantenir estable (puja 1,7 punts), mentre que el percentatge d’empreses que no van assolir obtenir finançament va registrar un increment de 15,4 punts. El 50,6% de les empreses van con-siderar haver obtingut èxit total en l’obtenció de préstecs financers el 2010, enfront del 80,3% regis-trat el 2007. Per la seva banda, un 24,2% afirmen haver satisfet par-cialment les seves necessitats, és a dir, sense obtenir la totalitat de l’import sol·licitat o sense assolir

totes les condicions desitjades. Un 5,9% de les empreses van acu-dir al finançament de capital. Però més de la meitat (el 51,7%) va fracassar en el seu intent. El 2007 el percentatge de fallits va ser del 18,6%. Finalment, una de cada tres empreses va sol·licitar un altre tipus de finançament, amb un per-centatge d’èxit del 62,7%, enfront del 81,2% obtingut el 2007. Din-tre d’aquesta categoria es poden destacar els descoberts en compte corrent i línies de crèdit (als quals van acudir un 52,5% de les em-preses), el leasing, (un 41,1%) i els crèdits comercials de proveïdors (un 21,8%). Un 96,8% de les empreses que van buscar finançament mitjançant préstecs van acudir als bancs o caixes. El 21,6% van sol·licitar préstecs a propietaris i directius de la pròpia empresa i un 12,4% a altres empreses. Les principals raons proporcio-nades per bancs i altres fonts de finançament per denegar, total o parcialment, préstecs a les empre-ses a l’any 2010, van ser la falta de garanties o avals suficients i la baixa qualificació de la seva solvèn-cia financera. Per la seva banda, les empreses consideren que van te-nir problemes per a l’obtenció de préstecs perquè els tipus d’interès eren massa alts o perquè les altres condicions del préstec no eren ac-ceptables. Sis de cada 10 empreses considera que la disposició dels bancs per fa-cilitar el finançament ha empitjo-rat des de 2007. Així mateix, més de la meitat considera que ha aug-mentat el cost econòmic d’obtenir finançament i que la seva situació financera ha evolucionat a pitjor. Un 61,4% de les empreses consi-dera que necessitarà finançament en el període 2011-2013. Aquest serà sol·licitat principalment als bancs (93,0%). Les empreses consideren que els principals factors que limitaran el seu creixement fins al 2013 seran la perspectiva general de l’economia, la reducció de la demanda en els mercats nacionals i la competència de preus. Una de cada quatre con-sidera que el seu creixement futur es veurà afectat per un insuficient finançament. El 41,5% de les empreses de la construcció va sol·licitar préstecs

El 60% de les empreses considera que la disposició dels bancs per facilitar finançament ha empitjorat en els últims tres anys

EL 35% DE LES EMPRESES QUE SOL·LICITEN UN CRÈDIT NO L’ACONSEGUEIXEN I NO SABEN EL MOTIU PEL QUAL NO SE’LS HACONCEDIT

financers l’any 2010, enfront del 39,2% de les empreses industrials i el 35,9% de les empreses de ser-veis. Quant al grau d’èxit arribat, les empreses industrials van obte-nir el finançament desitjat en un 53,5% dels casos, les de serveis en un 51,7% i les de la construcció en un 44,0%. Per la seva banda, el percentatge de fracàs en l’obtenció de préstecs ha augmentat respecte el 2007 en tots els sectors, sent més acusat en la construcció. Quant al finançament que ob-tinguin entre 2011 i 2013, les empreses preveuen dedicar-la, principalment, a mantenir la mar-xa del negoci i a augmentar les seves activitats nacionals. A més, un percentatge significatiu de les empreses de la indústria (24,6%) i dels serveis (13,8%) dedicarà tam-bé els seus esforços a finançar la innovació i I+D.A la comarca, la situació és la ma-teixa que a la resta d’Espanya. I les empreses no aconsegueixen arribar als crèdits i veuen limitades les se-ves possibilitats tant de creixement, com fins i tot la de supervivència. Joan Marcè, president de Covi-des, assegurava que ‘les empreses del sector no aconsegueixen que les entitats financeres els renovin les pòlisses, i a canvi els ofereixen crèdits ICO. I quan demanen un crèdit, els bancs no paren de donar excuses. Els passen d’un departa-ment a un altre, buscant guanyar temps’. Sense crèdit, ‘les empreses no poden tirar endavant. Necessi-ten diners per funcionar’.Canviant de sector, Esteban Can-tador, de la botiga d’informàtica Magic Hardware de Vilafranca, as-senyalava que la situació actual ‘és una vergonya. Sense obrir l’aixeta del crèdit, els bancs estan enfon-sant les empreses. Només a Vila-franca hi ha diverses botigues de material d’informàtica que estan a punt de tancar si no aconsegueixen finançament’. I a nivell de clients, les empreses no poden renovar els equips perquè no tenen els diners.

‘Si vas a demanar un crèdit, i ets una empresa, te’l deneguen. Però si ets un autònom, ja ni t’escolten’. I a nivell de particulars, la situació és encara més dramàtica. ‘La ma-joria de vendes les fem els dies 2 i 3 de cada mes, perquè la gent pot pagar amb VISA i li financen el pagament. Del total de les vendes a final de mes, només un 10-15% es paga amb metàl·lic’.Per la seva banda, Julià Lluch, ge-rent de la delegació de Nacex a Vi-lafranca, es refermava en el mateix sentit. ‘És indignant. Vas a dema-nar 10.000 euros, i com no tinguis

un aval de 50.000, no te’l donen. Però tothom està igual. En la ma-joria de converses amb els clients, tothom em pregunta si conec al-guna entitat que estigui oberta a concedir crèdit, perquè les empre-ses no saben ni com ni a on diri-gir-se per obtenir finançament’.Una situació que també reconeixen des les associacions d’empresaris ADEG i UEP, que asseguraven que l’aixeta del crèdit està tanca-da, i que les empreses no acon-segueixen finançament, cosa que dificulta molt la seva subsistència en els moments actuals.

Raons donades pels bancs per denegarels crèdits durant l’any 2010 (*)

Garanties o avals insuficients 8,6%

Baixa qualificació de la seva solvència financera 36,9%

Sense donar cap raó o motiu 35,5%

Massa deutes i préstecs en vigor 35,5%

Manca de capital propi 12,2%

Projectes arriscats o amb poques garanties d’èxit 8,8%

Altres raons 12,9%

Principals limitacions al creixement de l’empresa (*)

Perspectiva general de l’economia 87,2%

Reducció de la demanda als mercats locals i nacionals 70,1%

Competència de preus i marges reduïts 59,4%

Alts costos laborals 40,1%

Manca d’incentius fiscals 33,1%

Finançament insuficient 24,1%

Nous competidors al mercat 21,1%

(*) Les opcions no són excloents. Font: Instituto Nacional de Estadística

JOSEP BARELLA


A l’altre extrem se situa el Baix Llobregat, que amb 15.200 euros per habitant és la comarca amb menys nivell de renda, seguida de la Selva, amb 15.500 euros, i el

Baix Camp, amb 15.700. L’Alt Pe-nedès, amb 16.700 euros, es troba en una situació lleugerament in-ferior a la mitjana catalana, si bé amb una tendència a l’alça, ja que el 2007, la mitjana comarcal era de 16.300 euros. Els principals in-gressos de les famílies catalanes són les rendes procedents del treball assalariat amb prop del 60%. Les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials repre-senten el 24,5%, i les prestacions socials participen en els ingressos familiars prop del 16%.La mesura del creixement i la dis-

un creixement prou significatiu.Per comarques, la Vall d’Aran és la que suma més renda per habitant amb 20.900 euros de mitjana. El Pallars Jussà (18.700), també a la demarcació de Lleida, ha estat la que més ha incrementat el seu nivell amb un 5,8%, i se situa en-tre les quatre comarques amb més renda per habitant de Catalunya. Les altres dues són el Pallars So-birà (19.500) i l’Urgell (18.900), també de les Terres de Ponent.

Per sota de la mitjana catalana a nivell de comarca, i per sota de la mitjana catalana a nivell de muni-cipis. Per sorprenent que sembli, tant l’Alt Penedès com els muni-cipis de la comarca estan per sota de la mitjana pel que fa a la renda familiar disponible bruta . A prop, però lleugerament per sota, segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Ides-cat), l’1 de juny d’enguany, co-rresponents a l’any 2008 en els municipis més grans de 5.000 habitants. Malgrat que l’Alt Pe-nedès se situa a la part baixa de la taula, comparant-nos amb les co-marques del voltant, la situació és encara pitjor tant al Baix Penedès (15.900) i al Garraf (16.500) com especialment a l’Anoia (15.700), on la renda bruta per habitant és de les más baixes de Catalunya. A nivell de país, la renda bruta per habitant de Catalunya va aug-mentar el 2008 un 3,8% respecte a l’any anterior, situant-se en els 16.900 euros de mitjana, gairebé un 10% més que la renda bruta mitjana a Espanya. Matadepera torna a ser el municipi amb la renda per habitant més ele-vada de tot Catalunya, doblant gai-rebé la mitjana amb 32.300 euros. Darrere de Matadepera, entre els municipis amb més renda, hi ha Cabrils (28.300), Teià (26.800), Alella (26.500) i Sant Vicenç de

Montalt (25.400), totes al Mares-me. A l’altre extrem hi ha Badia de Vallès, que amb 11.800 euros per habitant és la població de més de 5.000 habitants amb menys ren-da. La Llagosta (12.700), Santa Coloma de Gramenet (12.300), Salt (12.200) i Constantí (12.200) són les altres localitats amb la ren-da bruta més baixa de Catalunya. A l’Alt Penedès, de les dades dels quatre municipis que s’incorporen en aquest estudi de l’Idescat, Sant

LA RENDA PER HABITANT DE MATADEPERA (32.300 EUROS) QUASI DUPLICA LA DE VILAFRANCA (17.000)SANT SADURNÍ,

AMB 17.700 EUROS, ÉS LA POBLACIÓ DE L’ALT PENEDÈS AMB LA RENDA MÉS ALTA

La renda per habitant de l’Alt Penedès està per sota de la mitjana catalana

Sadurní d’Anoia és la població de la comarca amb la renda més alta (17.700 euros). Vilafranca del Pe-nedès (17.000) i Gelida (16.900) es troben, també, per sobre de la mitjana catalana. Santa Margarida i els Monjos, en canvi, es troba a la part dels municipis amb menor renda bruta de tot el país, amb 14.200 euros. En les quatre pobla-cions, però, la tendència és a l’alça, tal com es pot comprovar en el quadre adjunt, en el qual s’observa

Santa Margarida i els Monjos, amb 14.200 euros, se situa entre les poblacions amb la renda per habitant més baixes de Catalunya

JOSEP BARELLA

tribució de la renda familiar dis-ponible bruta (RFDB) gaudeix d’una llarga tradició en les esta-dístiques econòmiques oficials del nostre país. Es tracta d’una de les macromagnituds més rellevants d’una economia territorial, ja que indica el valor de les rendes de la població resident en el territori de referència, és a dir, la riquesa que arriba a les llars o bé, expressat d’una manera més coneguda, la magnitud generalment emprada per mesurar el nivell de benestar de la població. Quan es compara entre territoris aleshores s’utilitza l’RFDB per habitant.Font: IDESCAT

Font: IDESCAT

Comarques amb renda més alta

Comarques amb renda més baixa

ACTUALITAT


ACTUALITAT

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

Núm. 2 - Juny 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

pats inscrits com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya i rebran un mínim de 30 hores de formació transver-sal (noves tecnologies, prevenció de riscos laborals, tècniques de recerca de feina,...) o professio-nalitzadora al llarg de l’execució contracte.

L’AJUNTAMENT DE VI-LAFRANCA INICIA NOUS PLANS D’OCUPACIÓ

L’Ajuntament de Vilafranca en el marc de la convocatòria destina-da a la realització d’accions per a l’ocupació amb entitats locals per als anys 2010 i 2011, està desen-volupant plans d’ocupació locals dins del projecte Impuls-Treba-ll. Des del dia 1 de juny, es van iniciar els 47 contractes previstos, per un període de 6 mesos i amb una jornada parcial del 70%. Les persones beneficiàries dels projectes són treballadors desocu-

but és fruit de la seva aposta clara pel català en la seva comunicació interna i externa, en l’etiquetatge de les seves ampolles i caixes de cava i, en els darrers anys, a Inter-net i en les xarxes socials.

CAVA BERDIÉ, GUARDONA-DA ALS PREMIS PIMES 2011 CONVOCATS PER PIMEC L’empresa familiar Cava Berdié, de Castellví de la Marca, ha estat guardonada en la 24a edició dels Premis Pimes, que va tenir lloc el passat dilluns 30 de maig al Pa-lau de Congressos de Catalunya. L’acte, emmarcat dins del sopar anual de la patronal PIMEC, va estar presidit per Artur Mas, pre-sident de la Generalitat de Cata-lunya. El premi a la Qualitat lingüística en el món empresarial que ha re-

ES TRASLLADA EL SERVEI D’INICIATIVES ECONÒMIQUES

Els emprenedors trobaran les noves oficines del servei per a la creació d’empreses de la Mancomunitat Penedès Garraf, a la Plaça Penedès, 3, pis 2 de Vilafranca del Penedès. Inicia-tives Econòmiques forma part de la xarxa inicia, que ofereix un assessorament gratuït en l’elaboració dels plans de viabili-tat, a totes les persones interessa-des a posar en marxa un projecte empresarial.

La JCI Vilafranca participa de forma activa a la Conferència Europea de Joves Cambres

La Conferència Europea de la Jove Cambra Internacional (JCI), que va ser organitzada per les Joves Cambres de Catalunya, va reunir a 2.200 joves emprenedors de tot Europa de l’1 al 4 de juny a Tarra-gona. La conferència és la trobada anual de les joves cambres euro-pees que es reuneixen per formar-se i escollir els projectes de futur de la Jove Cambra. El programa de la conferència es-tava format per 200 activitats, que incloïen 48 cursos i una vintena de visites turístiques, entre d’altres

actes. La conferència també va re-unir a 16 ponents internacionals destacats com són entre d’altres el president de la Fundació Cul-tura per la Pau i exdirector de la UNESCO, Federico Mayor Zara-goza; el mestre d’escacs internacio-nal i activista per la pau i la infàn-cia, Anatoli Kàrpov i la secretaria general adjunta de la Unió per la Mediterrània, Cecilia Attard-Pi-rotta. En total hi van participar delegats provinents de 70 nacio-nalitats diferents d’Europa i de la resta del món.L’entitat organitzadora, la JCI Catalunya, ha valorat molt posi-tivament l’impacte econòmic que

ha ocasionat la conferència en el territori que arriba als 2 milions d’euros, així com també, el fet de donar a conèixer tot el país a través de les visites turístiques que s’han realitzat. També es va portar a terme una trobada instantània d’empreses i una fira comercial que va reunir una quarentena d’estands d’empreses catalanes i també de diversos països euro-peus. S’han dedicat tres dies mo-nogràfics oberts a la ciutadania, als negocis i a l’emprenedoria, a la sociopolítica i a la cultura i els valors. La conferència es va tancar dissa-bte a la nit amb l’acte de clausura a la plaça de braus Arena Tarraco de Tarragona. En aquest acte es va portar a terme l’entrega de premis europeus i el sopar de gala. L’acte va ser presidit per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joa-na Ortega. La JCI Catalunya en el marc d’aquest acte va rebre dos

premis: un al millor júnior per Ru-ben Garrido de la JCI Sabadell i el millor programa solidari pels Reis Solidaris de la JCI Tarragona.Durant la Conferència Europea, els delegats han tingut l’oportunitat de tractar assumptes de preocu-pació global; participar en cursos i seminaris de formació en qües-tions com el lideratge, el desenvo-lupament, l’economia, la resolu-ció de conflictes, la motivació, la responsabilitat social corporativa o el canvi climàtic, entre d’altres; assistir a l’Assemblea General Eu-ropea anual, on es defineixen els projectes de futur de l’entitat; així com participar d’activitats cultu-rals, lúdiques i de networking.La JCI Catalunya ha estat l’encarregada d’organitzar aquesta trobada a Tarragona i, per això, ha comptat amb la participació d’uns 240 voluntaris catalans que amb el seu esforç desinteressat han col·laborat en la seva organització.

Les Joves Cambres de Catalunya reuneixen més de 2.200 joves emprenedors a la Conferència Europea de la JCI cel·lebrada de l’1 al 4 de juny a Tarragona

HI VAN PRENDRE PART DELEGATS DE MÉS DE 70 NACIONALITATS

REDACCIÓ

Més de 1.000 joves emprenedors presents al sopar de gala

El passat 3 de juny es va celebrar la 7ª Nit Solidària del Rotary Club de Vilafranca del Pene-dès, un esdeveniment que des de l’any 2005, recull diners per a diferents projectes solidaris i que s’ha convertit en un clàssic de la societat penedesenca. Enguany el projecte escollit per rebre els beneficis de la Nit Solidària és el banc d’aliments de Càritas Interparroquial de Vilafranca del Penedès, que a causa dels moments actuals ha vist incrementades exponen-cialment les seves necessitats.

Així, més de 300 persones van poder gaudir d’un extraordina-ri sopar espectacle en el marc de La Societat La Principal El Casal de Vilafranca del Pene-dès, que va comptar amb les intervencions de Ramon Mar-tí, president del Rotary Club de Vilafranca, Josep Maria Mesa, representant al Rotary Internacional, el Mossèn Jaume Berdoy, representant a Càritas Interparroquial, i Aureli Ruiz, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Èxit de participació en la 7a Nit Solidària del Rotary Club Vilafranca


EMPRESA

Dies enrere vaig poder estar amb un noi argentí nouvingut fent unes cerveses, li pregun-tava com és que havia decidit deixar el seu país per venir a Catalunya i la resposta em va sorprendre molt. Després de tota la filosofia inert que ex-pressen tots els argentins, va venir a dir, que estava a aquí perquè al seu país d’origen no tenia la motivació suficient per treballar, que els sous baixos, els canvis de feina constant, l’atur elevat, havia portat a molts joves a prendre la decisió de trobar aquesta motivació en un altre lloc.Per tant, em pregunto ara, els joves d’aquí són una genera-ció perduda o desaprofitada? I reflexiono, és l’educació o els valors del joves el proble-ma? O és el mateix sistema que ha fet que hi hagi una indignació entre els qui bus-quen un futur, com aquest argentí? Val a dir que segurament se-ria un tema per fer una tesi doctoral i no un article, però sóc dels que penso que es-tem davant una generació amb molt de talent, que no treballen ni fan res, perquè no hi ha feina i no hi ha ex-pectatives, i em baso en les dades actuals: l’estadística s’enceba especialment amb la joventut: l’atur entre els

menors de 25 anys va arribar el 45,4% en el primer trimes-tre de 2011 -més del doble de la general, el 21,3%. Quina motivació volem que tinguin els joves? Maslow indica en la seva pirà-mide de necessitats que pri-mer de tot hi ha els elements bàsics, tal i com alimentar-se, el sexe, dormir... i la següent escala és la de la seguretat, la feina i els ingressos, i aquí és on estan tots els nostres joves, a un nivell quasi bàsic de necessitats.Però l’ésser humà i la nos-tra percepció de la felicitat a occident ens diu que hem d’arribar a la punta de la pirà-mide, a l’autorealització, però primer, és clar, s’ha de passar per tenir seguretat laboral, in-gressos, estimació, accep-tació, confiança i èxit, abans d’arribar a l’autorealització. On està el problema? Un etòleg humanístic, ens diria que estem a un nivell amb les mateix necessitats bàsiques que una tribu africana, però en un món sobre desenvolu-pat. Paradoxa: els nostres joves tindran tots un iPad amb in-ternet, gps i el que vulguis, però només els hi servirà per trobar l’oficina més propera de l’atur. És això el que vo-lem?

La generació perdudao desaprofitada?

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

El Corte Inglés encarrega a Naulover que ompli el buit que va deixar Thomas Burberry

L’empresa tèxtil catalana, especia-litzada en gènere de punt per a un públic femení major de quaranta anys, ha llançat Nau Sport, una línia que recorda a l’estil de Bur-berry, amb estampats de quadres i ratlles marineres.La consellera delegada de Naulo-ver, Carme Noguera, afirma que “després de la petició d’El Corte Inglés”, el grup es va disposar a crear una línia dirigida al mateix públic que Thomas Burberry, la línia de moda juvenil que el grup londinenc tenia a Espanya.

No és casualitat que la dissenya-dora que Naulover hagi fitxat per capitanejar Nau Sport procedeixi de Thomas Burberry. Verónica Fernández ha estat l’encarregada de dissenyar una línia “més juve-nil i de cap de setmana”, explica Noguera.“No es tracta de copiar, sinó d’absorbir part de la clientela que va deixar Burberry, en oferir uns productes similars”, afirma No-guera. La primera col·lecció de

Nau Sport ha estat la de prima-vera-estiu d’aquest any i ja està en El Corte Inglés, on la línia tradi-cional de Naulover ja estava im-plantada i en tendes multimarca. La consellera delegada de Naulo-ver confia a vendre unes 25.000 prendes d’aquesta nova línia en el primer any.Naulover, fundada en 1957 és una de les poques indústries tèxtils que queden a Catalunya. La compan-yia compra els fils a empreses ca-talanes –“a algunes de les poques empreses de filat que sobreviuen, com Sisa i Estambrera”, diu No-guera–, i també treballa amb empreses de tintura catalanes. Naulover té la seva pròpia fàbrica a Mediona, on dóna feina a 170 persones, i també subcontracta a altres fàbriques, totes a Catalunya, en les quals genera més de 200 lloc de treball de forma indirecta. No-

guera no es planteja deslocalitzar la producció: “vam fer proves de fabricació a Romania, però la qua-litat no era la mateixa”, assegura.Les prendes de Naulover tenen un preu mitjà d’entre 120 euros i 150 euros. A més de 90 punts de venda en El Corte Inglés, la firma es ven en més de 600 botigues multimar-ca. En el 2010 va obtenir una fac-turació de 17 milions d’euros, un 10% més. Naulover és la marca de peces de punt de senyora més ve-nuda d’El Corte Inglés, i la tercera de tota la planta de senyores.Una de les estratègies de Naulover per afrontar la crisi és incrementar el pes de les vendes en l’exterior, que l’any passat van ser d’un 20% sobre el total. Naulover ven a Por-tugal, Bèlgica, Estats Units, Ca-nadà, Itàlia i Alemanya. Noguera es planteja l’obertura d’una botiga bandera a Barcelona.

El Corte Inglés busca marques per cobrir el buit de Burberry quan va eliminar la marca Thomas Burberry. Naulover ha estat una de les escollides

LA FÀBRICA DE MEDIONA DÓNA TREBALL A 170 PERSONES

REDACCIÓ


EMPRESA

Ricard Pagès és el nou president de Caixa Penedès arran de la re-núncia de Josep Colomer, que deixa l’entitat d’estalvis en arribar al màxim d’edat El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit el dimar-ts 31 de maig, va escollir Ricard Pagès nou president de Caixa Pe-nedès. Pagès, que fins ara era el Director General, va proposar al Consell nomenar Joan Caellas nou Director General de l’Entitat.Ricard Pagès i Font, de 64 anys, va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i és Diplomat de P.D.G.-I.E.S.E. per la Universitat de Navarra. Va iniciar la seva vida laboral al Banco de Vizcaya el 1974 i, l’any 1978, s’incorporà a Caixa Penedès

amb l’encàrrec de crear la primera estructura organitzada en zones. El 1983 va ser nomenat Sotsdi-rector General, i el 1988 Director General Adjunt, etapa en la cual

Caixa Penedès començà una ex-pansió que la portarà a ocupar un consolidat tercer lloc en el món de les caixes catalanes. L’any 1996

va assumir la Direcció General del Grup Caixa Penedès i, des de desembre de 2010, compagina aquest càrrec amb el de vicepre-sident executiu primer del Grup

BMN. A partir d’ara exercirà de president de Caixa Penedès i de vicepresident executiu primer del Grup BMN.Joan Caellas i Fernández, de 48 anys, és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l’INEDE i llicenciat en Ciències Empresarials, secció econòmi-ques, per l’UNED. Va començar la seva trajectòria professional, l’any 1987, a Peat Marwick com a Auditor Júnior. Un any més tard, el 1988, ingressà a Caixa Penedès, on ha ocupat diferents llocs de responsabilitat entre els que desta-quen, a partir del 1994, la Direc-ció del Grup Assegurador i Fons. L’any 2002 ocupà la Direcció Fi-nancera del Grup Caixa Penedès fins que el desembre de 2007 va ser nomenat, a la mateixa entitat, Director General Adjunt. A finals de febrer del 2011 Joan Caellas va ser nomenat Sotsdirector General del Grup BMN, càrrec que exerci-rà conjuntament amb el de Direc-tor General de Caixa Penedès.

Pagès i Caellas assumeixen nous càrrecs a Caixa Penedès

Joan Caellas, nou director general de Caixa Penedès

REDACCIÓ

Ricard Pagès, nou president de Caixa Penedès

Les assemblees generals or-dinàries i extraordinàries de les quatre caixes que componen BMN (Caja Murcia, Caixa Pe-nedès, Caja Granada i Sa Nos-tra) han aprovat la segregació total dels seus actius i passius a favor del Banc Mare Nostrum, S.A. A més, les quatre entitats van aprovar la modificació dels seus estatuts per adaptar-los a la normativa vigent i a l’exercici indirecte de l’activitat financera derivada de la segregació.La valoració del patrimoni net que les caixes transmeten a BMN puja a 2.660,192 milio-ns d’euros, segons els balanços a 31 de desembre passat.A canvi, les caixes rebran ac-cions de BMN per aquest valor i les seves participacions en el Banc es mantindran amb un 41% per a Caja Murcia, Caixa Penedès (28%), Caja Grana-da (un 18%) i Sa Nostra (un 13%). De la segregació queden exclo-sos els corresponents a les seves respectives obres benèfiques socials i les accions de cada caixa en BMN. La resta passa

al BMN.D’altra banda, en el decurs de l’Assemblea General celebrada a Vilafranca, el director general, Ricard Pagès, va presentar els comptes i l’informe de gestió de la Caixa de 2010. Pagès va anunciar que l’Entitat ha tingut un benefici net de 27,45 milio-ns d’euros, un 30,04% menys que el 2009. Pel que respecta a la morosi-tat, la ràtio s’ha situat en el 5,28%, un 0,14 més que en el 2009. Pagès va argumentar que “aquest mínim creixement ha estat fruit de les estrictes mesu-res de control establertes”. Dels beneficis de l’Entitat es desti-narà un 32,5% a l’Obra Social, és a dir 8,92 milions d’euros. Aquesta aportació suposa un increment d’un 16% respecte de la dotació de 2009. En el decurs de l’Assemblea General celebrada a Vilafranca, es va designar els vocals, titulars i suplents per renovar el Conse-ll d’Administració de l’Entitat. En aquest sentit, es va nome-nar a Ricard Pagès membre del Consell d’Administració.

L’Assemblea de Caixa Penedès aprova segregar el patrimoni al BMN


EMPRESA

La passada setmana, de l’1 al 4 de Juny, la Jove Cambra Internacional (JCI) de Catalunya va organitzar a Tarragona la Conferència Europea de Joves Cambres. Es tracta d’un esdeveniment europeu que aplega més de dos milers de joves emprenedors provinents d’una setantena de nacio-nalitats diferents.

La JCI Vilafranca del Pe-nedès, com a membre de la Federació de Joves Cambres de Catalunya, hi va tenir una remarca-ble implicació: realitzant un Tour pel Penedès, la recepció VIP de JCI Alemanya a l’Amfiteatre Romà de Tarragona, i també sopars d’acollida a membres destacats de JCI Rezé Sud-Loire (França) i a representants de diverses joves cam-bres alemanyes, a part de col·laborar activament en les tasques de volun-tariat a tots els nivells. I ha estat possible gràcies al gran esforç realitzat, ja des de mesos enrere, per tots els joves membres de JCI Vilafranca i altres jo-ves voluntaris que s’han sumat en aquest projecte internacional.

I és que podem estar or-gullosos que al Penedès hi hagi un col·lectiu de gent jove, emprenedora i tan activa, que destini part del seu temps a projec-tes on es fomenta la cul-tura de l’esforç i la cerca de la millora personal en benefici de la ciutadania. Durant més de sis dies tots aquests joves hem viscut des de Catalunya l’experiència de conviure amb emprenedors de la resta del món. Hem com-provat com n’és de petit el

nostre país, però com n’és de gran la seva gent quan tothom s’esforça amb un objectiu comú: empren-dre! Esdeveniments com aquests no fan més que empenye’ns els joves a dirigir la mirada envers l’exterior, de forma global. La resta del món és l’aula on tots nosaltres podrem aprendre a ser millors i on podrem dirigir l’impacte positiu que cadascú pot generar.

En un temps com l’actual on es parla tant de la manca d’esperit empre-nedor dels nostres joves i les dificultats de genera-ció de noves oportunitats, no ens queda més alter-nativa que obrir els ulls, aixecar la mirada i cami-nar envers un futur on el factor predominant serà la globalitat. Per tal que això sigui possible, els jo-ves del nostre país tenim un repte molt important a assolir si volem estar en igualtat de condicions per moure’ns en aquest nou context. Aspectes com l’aprenentatge d’idiomes de forma intensa, el fo-ment de les habilitats directives i de treball en equip, la capacitat opera-tiva en el camp de la di-recció de projectes, etc, etc... tots ells componen un marc formatiu bàsic per tal de poder sobreviu-re en aquest nou marc in-ternacional.

Si volem seguir fent créixer el nostre país i dur-lo a cotes més altes de progrés, als joves no ens queda més remei que fomentar la nostra actitud emprenedora. Ningú vin-drà a treure’ns “les cas-tanyes del foc”. D’això ja en podem estar segurs.

Joves actius enun marc global

DAVID DELGADO VENDRELL

President 2011 Jove CambraInternacional de Vilafranca

Dels 536.130 autònoms que hi ha a Catalunya, el 78,52% cotitzen el mínim exigit per la llei. Amb la nova llei, això fa que les seves pres-tacions futures, per exemple la ju-bilació o el subsidi per cessament de l’activitat, el que és l’atur per als autònoms, siguin menors. En aquest sentit, i com a exemple, a Catalunya la pensió mitjana entre els autònoms és de 570,89 euros, molt lluny dels poc més de 900 euros que corresponen als treballa-dors que han cotitzat en el règim general.És per això que la Tresoreria de la Seguretat Social, les principals associacions d’autònoms, i el Col·legi de Graduats Socials, han posat en marxa una campanya in-formativa i de conscienciació que sota el lema ‘Fes-ho per tu’ vol do-nar a conèixer les principals nove-tats que afecten els autònoms, i la importància d’incrementar la base de cotització en funció dels ingres-sos reals de cada treballador. Un dels aspectes que més es desta-caran és que, fins al 30 de juny de 2011, els treballadors autònoms que tinguin 48 o 49 anys i que a 1 de gener cotitzin per una base in-ferior a 1.665,90 euros mensuals, el que és el mínim, puguin apujar la seva cotització fins al màxim es-tablert pels menors d’aquesta edat,

que és de 3.230,10 euros. Unes bases de cotització que suposen passar de pagar de mitjana uns 250 euros mensuals, a poc menys de 1.000 euros.Des de la Seguretat Social, es des-taca que amb la nova llei, els tre-balladors d’aquestes edats només poden cotitzar el mínim, i que, amb aquesta ampliació, es dona la possibilitat als autònoms que ho desitgin de cotitzar “en funció dels seus ingressos” per poder optar a una pensió “més important” que, com han recordat, es calcula en base als últims 20 anys de cotit-zació. La nova base de cotització tindrà efectes a partir de l’1 de ju-liol de 2011.La campanya informativa també destacarà que incrementar la base de cotització permetrà cobrar més en cas de cessament d’activitat,

l’anomenat “atur dels autònoms”, que es pot cobrar a partir del mes de novembre desprès de l’entrada en vigor del nou sistema ara fa mig any. Així, els treballadors au-tònoms cobraran en funció de la mitjana de les bases cotitzades en els darrers 12 mesos, de manera que, a més cotització, més presta-ció. Una prestació que tindrà una durada entre un mínim de dos mesos i un màxim de dotze per als treballadors que acreditin 48 o més mesos cotitzats, durant els quals l’organisme gestor abonarà, igualment, les quotes correspo-nents a la seguretat social.En aquests moments, Catalunya està a la cua pel que al nombre de treballadors que optin a aquesta prestació. A Andalusia hi opten més de 126.000 autònoms, per només uns 75.000 a Catalunya.

La Seguretat Social “engresca” els autònoms a incrementar la seva base de cotització

Roda de premsa de la Delegació del Govern a Catalunya

La campanya ‘Fes-ho per tu’ vol donar a conèixer les principals novetats que afecten el sector dels treballador per compte propi

MARC BARELLA

El Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet ha creat la marca Catalonia Gourmet amb l’objectiu de promocionar inter-nacionalment els productes més selectes de la gastronomia catala-na. La marca, que es va presentar el 8 de juny a Barcelona, identifica aquells productes catalans que, ja sigui per la seva qualitat superior, l’exclusivitat del seu canal de ven-da, o el seu packaging sofisticat, tenen un posicionament diferen-ciat en el mercat. Actualment, for-men part de Catalonia Gourmet,

17 empreses catalanes elaborado-res de producte d’alta gamma de diversos sectors de l’alimentació: Fruits secs, Làctics, Olis i con-serves, Productes del Mar, Vins i Caves, Xarcuteria, i Xocolates i Galetes. Entre aquestes, es tro-ben dues empreses de la comarca: Bombons Cudié, de Vilafrnca, i les caves Castell Sant Antoni de Sant Sadurní d’Anoia. El president del Clúster, Valeri Salgot, destacava que, amb la crea-ció de Catalonia Gourmet, “hem desenvolupat un segell gourmet distintiu que permetrà donar una imatge de qualitat dels nostres productes, presentar la nostra

oferta gourmet a diversos països, i posicionar aquest producte a nive-ll internacional”. En aquest sentit, el clúster ha tancat un acord amb el Monestir de Montserrat per a l’establiment de productes a les botigues del santuari. Un dels projectes en el qual treba-llen és una botiga on line per poder gaudir sempre, dels productes Ca-talonia Gourmet. Aquest projecte, que previsiblement estarà operatiu al setembre, oferirà propostes i so-lucions de producte innovadores. També al setembre és prevista la inauguració de la seva seu al Cen-tre Gastronòmic d’Hostalric: la Domus Sent Sovi.

Es presenta Catalonia Gourmet amb dues empreses del PenedèsOLGA AIBAR


EMPRESA

Establiments Miró demana un concurs voluntari de creditors

Establiments Miró, empresa fundada a Martorell l’any 1971 i amb botiga a Vilafranca des de principis dels anys 80, ha presen-tat concurs de creditors. Els mo-tius que han motivat la decisió són la disminució de les vendes, les pèrdues acumulades i la gue-rra de preus que pateix el mercat d’electrodomèstics.El Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona va declarar el 23 de maig concurs voluntari de creditors de la cadena, que presenta un passiu de 280 milions d’euros, dels quals 160 milions corresponen a deutes amb entitats financeres i 120 mi-lions a factures pendents amb pro-veïdors com Sony, LG, Acer, BSH, Electrolux, Fagor, Haier, Panaso-nic i Sharp. El titular del jutjat ha nomenat ad-ministradors concursals a Antonio Carreño León, José Vicente Estra-da i un representant de Banesto, que tindran accés, si és necessari, a la comptabilitat, documentació i locals de l’empresa, tal com indica la resolució judicial. En la sol·licitud de concurs davant el jutge, la companyia va expressar la seva voluntat de continuar la seva activitat empresarial malgrat les actuals dificultats per pagar els proveïdors. Tanmateix, la notícia ha generat inquietud en les 141 botigues de la cadena i als 1.500 treballadors que té actualment. En vista de les notícies i els rumors al voltant de la situació de la ca-dena, el seu propietari va fer una roda de premsa per aclarir aquesta qüestió i per explicar les previsions de futur. “Miró segueix i seguirà, nosaltres lluitem perquè així sigui”. Aques-

ta va ser una de les frases més contundents que va pronunciar Francesc Miró. Acompanyat del seu fill Joan i del responsable del Departament de Desenvolupa-ment Estratègic, Roberto Mar-tín, va afirmar que “Miró neces-sita una reestructuració perquè s’adapti a les necessitats del mer-cat actual”. Aquests plans passen per estudiar la situació d’aquelles botigues que no siguin rendibles o que siguin “poc rendibles”. Així, per sortir de la complicada situació en què es troba i salvar l’empresa, ha traçat un pla enfo-cat a Catalunya de manera que conservaria les botigues d’aquí i es desprendria del 20 % que es localitza fora. L’objectiu és re-duir el deute.I és que en els últims anys, des de l’inici de la crisi econòmica, la xifra de vendes de Miró ha anat descendint. Els últims comptes presentats al Registre Mercantil de l’any 2009 indicaven una fac-turació de 332 milions d’euros, 20 milions menys que en 2008, i un benefici de 935.476 euros.

El grup va facturar 300 milions d’euros l’any 2010, però va registrar unes pèrdues de vuit milions. i, en el que portem d’any, està patint una nova caiguda de vendes. En un principi, per tal de remontar el concurs, Francesc Miró havia op-tat per vendre la cadena a una mul-tinacional. Entre els interessats pel negoci de l’empresa es trobaven el grup portugués Sonae, propietari de la cadena d’electrònica Worten, i una multinacional britànica. Tanmateix, posteriorment es va optar per pre-sentar el concurs de creditors. Establiments Miró va ser fundada el 1971 per Francesc Miró, l’actual di-rector general, quan només tenia 15 anys. Va començar sent una petita botiga a Martorell, però ràpidament va créixer, primer a Catalunya i des-prés es va estendre per tota Espanya, amb una xarxa d’establiments dedi-cats a la venda d’electrodomèstics i d’electrònica de consum. A Vilafranca, Establiments Miró va obrir a principis del 1980. Ini-cialment, es va situar al carrer de la Lluna i, l’any 1989 va obrir al carrer Santa Clara, 13.

A Vilafranca, l’empresa va obrir a principis de 1980 al carrer de la Lluna i l’any 1989 a Santa Clara, 13

Botiga Miró del carrer Santa Clara de Vilafranca

OLGA AIBAR

L’any 2010, les empreses asso-ciades a l’ADEG van contrac-tar, en conjunt, fins a 144 can-didats seleccionats prèviament pel servei de Borsa de Treball de l’ADEG. L’agilitat i la immediatesa de la borsa de treball de l’ADEG fan d’aquest servei un dels més re-coneguts, no només pels socis, sinó també per part dels públic extern de l’entitat. Aquest servei afavoreix la gestió d’ofertes i de-mandes mitjançant el seu propi espai al web de l’ADEG, www.adeg.cat, on es poden consultar tots els perfils i els currículums que reben al departament.L’ADEG gestiona entre 40 i 80 currículums al mes. L’any passat es van entrar 639 currículums nous. La major oferta es con-centra en l’àmbit administratiu (atenció telefònica, comptable, personal per al departament de compres, etc). El perfil fe-mení correspon a l’àmbit ad-ministratiu i el masculí al de tècnic/oficis. Els candidats són entrevistats individualment i personalment per tal de com-pletar la informació expressada

en cadascun dels currículums i garantir així la màxima qualitat del servei a les empreses. Segons ens explicava Joana Campos, “el servei és molt ràpid i efectiu perquè, en una hora, les empre-ses tenen sobre la taula els per-fils més adequats a la feina que s’oferta”.La Unió Empresarial del Pe-nedès (UEP) també gestiona una borsa de treball on-line des de fa tres anys. Té una base de dades d’uns 900 currículums i serveix d’eina complementària a altres pàgines de recerca de feina com ara Infojobs.Des de la UEP, es gestionen unes 200 ofertes a l’any i, l’any passat, van ajudar a contractar a uns trenta candidats. Segons ens Miquel Àngel López, les feines més demandades són del sector industrial (operaris de maquinària, de carretons, de magatzem, etc.), i del sec-tor serveis (comercials, atenció al públic, auxiliars administra-tius).La borsa de treball de la Unió Empresarial del Penedès té unes 1.000 visites mensuals.

Les borses de treball, font de contractes

l’esforç de tots aquells empresaris i empresàries que treballen dur per aixecar els seus projectes i, alhora, fan avançar el Penedès”. La gala d’enguany tindrà el patrocini de Caixa d’Estalvis del Penedès i la col·laboració de l’Ajuntament de Pacs.

ELS PREMIS UEP ES LLIU-RARAN EL 4 DE JULIOL EN LA III NIT EMPRESARIAL

El lliurament dels Premis UEP Pe-nedès 2011 tindrà lloc en el marc de la III Nit Empresarial del Pene-dès, que se celebrarà el proper 4 de juliol a Bodegas Torres, i a la qual assistirà el president Artur Mas. Segons el president de la UEP, Albert Calzada, “en moments tan complicats com l’actual, la nostra empresa necessita grans dosis de confiança i empenta, i aquest és el caràcter que la UEP vol donar als seus premis. Els vol convertir en un gran i sincer reconeixement a

Alhora el Patí també lluirà el logotip de Vilafranca, Capi-tal del Vi, per tal de reforçar el senyal d’identitat de la vila, i l’enoturisme, objectiu principal de les Caves Mas Tinell.

CAVES MAS TINELL, COL·LABORADOR DEL CLUB PATÍ VILAFRANCA El passat mes de maig el presi-dent del Club Patí Vilafranca, Joaquim Vázquez, i el gerent de les Caves Mas Tinell, Jordi Blan-cafort, van signar un conveni de col·laboració. D’aquesta manera el Caixa Pene-dès Club Patí Vilafranca farà pu-blicitat en tots els seus encontres de les caves vilafranquines en la samarreta del primer equip.L’objectiu de l’acord és tant la pro-moció de la marca Mas Tinell com la promoció de l’enoturisme.

CONVENI ENTRE L’ADEG I LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

L’ADEG ha signat un conveni marc amb la Universitat Rovira i Virgili amb el propòsit d’establir línies de col·laboració entre dues institucions, per tal d’afavorir la connexió entre la innovació germinada a la universitat i les empreses del Penedès i el Garraf, promoure la transferència tecno-lògica i la formació. El conveni de col·laboració ha estat signat per Francecs Xavier Grau, rector de la URV, i Xavier Cardona, president de l’ADEG.


Davant la dificultat del moment actual, podria ser de gran ajuda un sim-ple canvi d’actitud. Ara la tendència majoritària és pensar que aquesta si-tuació de crisi no depèn de nosaltres, que és una davallada passatgera i que no podem fer res fins que no hagi passat, però si enlloc d’això optem per agafar consciència que aquest moment potser no és tan fugaç i que aquesta situació potser triga a mi-llorar, això ens impulsarà a començar a buscar al-ternatives i solucions.

Només cal mirar altres exemples. El Japó ha passat més d’una dèca-da en crisi i ha hagut de buscar la seva pròpia sor-tida perquè, evidentment, ningú de fora ha anat a treure’l del seu pou. Aquí, a Catalunya i a Espanya, seguim consolant-nos pensant que estem en una crisi global. Però aquesta crisi probablement sigui menys global del que sembla: el 20% d’atur, l’excés de despesa de les Administracions, la man-ca de bones infraestruc-tures, l’incert mapa de les entitats financeres i la fal-ta d’un sector potent que ompli el buit deixat per la construcció no són carac-terístiques comunes pel conjunt del planeta, són problemes molt nostres i que només nosaltres po-drem superar.

Cal, doncs, que tots els actors que hi tenim al-guna cosa a dir, prenem consciència que, o ens hi posem tots a una amb decisió i amb veritable voluntat de remuntar aquesta situació, o segui-rem molt de temps sense aixecar el cap. Necessi-tem gosadia, atreviment,

actitud positiva i ambició. I això s’ha de traduir en polítiques realment efec-tives de foment de la for-mació i l’ocupació, en la captació d’inversions pri-vades, en un major suport a l’empresa d’aquí, en l’atracció d’empreses na-cionals i multinacionals, en la potenciació de sec-tors i activitats d’alt valor afegit que generin activi-tat i ocupació a mig i llarg termini, i en l’acostament del finançament a l’activitat empresarial. No podem oblidar que el que genera veritable ocupa-ció i riquesa és allò que, des de l’empresa privada, es fabrica, es ven, dóna servei i es pot facturar. La generació d’ocupació des de l’Administració suposa només una falsa sensa-ció de progrés. Si no po-sem fil a l’agulla, la nos-tra economia difícilment superarà aquest tràngol i el nostre futur difícilment serà millor que el nostre present.

I, tornant a recórrer a exemples de fora, només cal mirar el nostre entorn. Els països que no ho han fet bé i els països que no han demostrat cap capa-citat per sortir-se’n, han vist com entitats suprana-cionals alienes els han in-tervingut i han començat a prendre decisions en lloc seu; decisions neu-tres i enfocades a objec-tius, sense lloc per la sen-sibilitat o la manera de fer que hi havia en aquests estats. Per tant, si no vo-lem intervencions, si no volem perdre bona part d’allò que hem trigat dè-cades a construir entre tots, si no volem una feri-da encara més profunda, reaccionem tots plegats i arrenquem d’una vegada per totes.

El moment d’arrencar

ALBERT CALZADA I VILASECA

President de la Unió Empresarialdel Penedès (UEP)

EMPRESA

Auto Garatge Figueras S.A., con-cessionari oficial Citroën a Vila-franca del Penedès, ha guanyat el Premi a la Qualitat 2010 en el servei de venda i postvenda. Aquesta distinció s’atorga des-prés de superar un acurat test de satisfacció als clients en el qual valoren la qualitat del servei que presten els concessionaris. Davant dels excel·lents resultats obtinguts per Auto Garatge Figue-ras S.A., el propietari de la firma, Ramon Figueras, va ser convidat, juntament amb els concessio-naris europeus referents en ma-tèria de qualitat en cadascun dels seus països, a assistir a la jornada Awards 2011 “Citroën, la passió del client”. Aquesta es va celebrar a París el passat mes de març i va comptar amb la presència de M.Frédéric Banzet, Director Ge-neral d’Automòbils Citroën. Segons manifestava Figueras, “es-tem molt contents perquè, dels més de 180 concessionaris que hi ha a tota Espanya, només quatre van rebre el guardó, un dels quals era Auto Garatge Figueras S.A.”. El cap de vendes del concessionari vilafranquí, Gustau Tutusaus, in-cidia en la importància d’aquest diploma i afirmava que “les mar-ques cada cop tenen més cura de la qualitat i l’objectiu de Citroën és convertir-se en una de les tres primeres marques de qualitat d’Europa”. D’altra banda, Ramon Figueras també ha informat a Penedès Econòmic que l’empresa Comer-cial Chocolates LACASA, S.A., ubicada a Saragossa, ha comprat 50 cotxes al concessionari vila-

franquí per als directius i el depar-tament comercial. En concret, els vehicles que han adquirit són C5, C4 i furgonetes Citroën Nemo. Chocolates LACASA és un dels primers productors nacionals no només de xocolates sinó també de dolços, torrons, bombons i cara-mels. Entre els productes que ela-bora es troben els Conguitos, els Lacasitos i els carmels Mentolín.

El concessionari Garatge Fipu-ma S.L. va obrir a Vilanova l’any 1939. El primer local es trobava a la carretera de Cubelles i tenia 500 m2. Posteriorment, es va traslladar al carrer Llibertat, en un local de 1.500 m2, i l’actual, de 5.000 m2, es troba a la Ronda d’Europa. Auto Garatge Figueras S.A. es va obrir a Vilafranca l’any 1972.

Auto Garatge Figueras S.A. rep el Premi a la Qualitat 2010

Vehicles adquirits i rotulats per a Chocolates LACASA

Chocolates LACASA escull aquest concessionari Citroën per comprar una flota de 50 vehicles

OLGA AIBAR

Ramon Figueras


L’ENTREVISTA

Com a secretari general de l’ADEG, com veu l’estat d’ànim de l’empresariat?

De la mateixa manera que les ale-gries, les tristeses també “van per barris”. Hi ha sectors que han mantingut una bona navegació i fins i tot han assolit nous mercats, com és el cas de l’agroalimentari. En general, però, domina la in-certesa i s’encomana una anorèxia anímica, una apatia que no troba

pal·liatiu en cap de les mesures anunciades pel Govern. L’estat d’ànim és especialment crític entre els nostres empresaris i directius. I no es veu el final de la situació.

Com definiria l’empresariat del Penedès?El nostre empresariat ha sabut pujar al tren de les noves tecnolo-gies i està aprenent a embarcar-se en els termes de la globalització. Només així es pot explicar el fet que en els darrers cinc anys s’han

doblat el nombre d’empreses pe-nedesenques que tenen activitat exportadora. El concepte de “cultura d’empresa”, prou escàs en les geografies pe-rifèriques, en el nostre cas s’ha implantat a casa nostra, també gràcies a les nombroses indústries que s’han implantat en els nostres polígons i que han contribuït a la modernització del nostre mosaic empresarial.

Estem al dia amb el tema de la innovació?

Sí que ho estem. I ho podríem es-tar encara més si les xarxes de con-nectivitat fossin les adequades. Els dèficits d’infraestructures en co-municació no ens deixen ser més competitius en relació amb altres mercats. Tot i això, l’empresariat penedes-enc ha fet un esforç prou lloable per posar-se al dia. Això no ama-ga, però, una assignatura pendent, com és la relació amb el món uni-versitari i els centres de recerca. Les nostres empreses haurien d’apostar per la transferència tec-

ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari General de l’ADEG

A vegades, la capacitat d’innovació la tenim a dins, a casa nostra, i cal fer-la emergirIsidre Also és secretari general de la primera Organització Empresarial del Penedès - Garraf des de 1991. És diplomat en Relacions Públiques per la UB i ha cursat el Programa de Direcció General (PDG) a IESE i el Postgrau en Estratègia i Competitivitat Regional a la UPC

EN CINC ANYS S’HAN DOBLAT EL NOMBRE D’EMPRESES PENEDESENQUES QUE TENEN ACTIVITAT EXPORTADORA

JOSEP BARELLA PUIG


L’ENTREVISTA

nològica, no només en la definició de nous materials i nous productes sinó també en l’adopció de nous processos. Aquí ens queda molt camí per recórrer.

Molts empresaris es lamenten que no tenen imaginació per a innovar. Hi ha algún truc o re-cepta per a augmentar la capaci-tat d’innovació?Cal observar què fan els altres i com ho fan. Les pràctiques de ben-chmarquing són obligades en un context tan globalitzat. La fórmu-la de la innovació és l’observació i l’enginy, més que no pas la ima-ginació. Tots podem innovar i, de fet, moltes vegades ho fem de manera espontània. Tan sols cal posar-hi un cert mètode. Per exemple, els treballadors de la nostra empresa tenen moltes coses a dir, només cal escoltar-los. A vegades, la capaci-tat d’innovació la tenim a dins, a casa nostra, i cal fer-la emergir.

Abans, el fet de tenir un negoci, consistia en fer-ho millor que els demés però l’esquema no varia-va, era la famosa cadena de valor de Porter. Perquè tot està can-viant tan i tan depressa?La globalització dels mercats fa que la cadena de valor sigui neces-sàriament més flexible pel que fa als seus components i, per tant, als nostres proveïdors. Els cicles són cada vegada més curts i més freqüents i això com-porta canvis constants en el pro-cés productiu i, encara més, en la distribució. Com a forces motrius, cal atribuir-ho a la necessitat de créixer, de guanyar nous mercats, d’incrementar el posicionament del producte, de ser cada dia més competitiu.

En aquesta societat tan canviant, que hem de fer els empresaris per no perdre el tren?Envoltar-se dels millors col·laboradors i procurar-se els millors partners, assumir la inno-vació com a assignatura contínua i, com ja hem dit, observar el mercat i els canvis de tendència. A banda, cal ser flexible en la revisió i l’adequació dels esquemes orga-

nitzatius.

Creu vostè que el Penedès hau-ria de ser un parc temàtic o clús-ter d’enoturisme, o diversificar al màxim?Tenim un teixit divers i això ens dóna un cert equilibri, particular-ment favorable en una conjuntura adversa. Alhora, però, tenim la possibilitat d’especialitzar-nos, no tant en un monocultiu sinó en un camp de complementarietats com pot ser l’àmbit agroalimentari. I en aquest mateix calaix intersec-torial també hi poden tenir pro-tagonisme les activitats agroturís-tiques.

Què podem fer per a motivar als joves a ser emprenedors i que no vulguin ser funcionaris?Començar per l’educació pri-mària. Ja s’està fent en alguns mu-nicipis propers i el resultat és prou exitós. Hem d’educar les actituds emprenedores entre els més joves i alhora hem de pregonar entre les famílies i entre els mateixos edu-cadors de l’escola les bondats de l’esperit emprenedor. Des de l’ADEG també ho estem treballant als instituts i a les esco-les universitàries, en concret des de la iniciativa ADEG Advising, liderada per empresaris sènior.

Com podem els empresaris su-plir la falta de crèdit de les enti-tats financeres?Tenim mala peça al teler, sens dubte. Ens cal el finançament i fins avui els nostres proveïdors financers han estat els bancs i les

LA MANCA D’OXIGEN ESTÀ MALTRACTANT LA SUPERVIVÈNCIA DE LES NOSTRES EMPRESES I ESTÀ ESTRONCANT LES INICIATIVES DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

ELS CICLES SÓN CADA VEGADA MÉS CURTS I MÉS FREQÜENTS I AIXÒ COMPORTA CANVIS CONSTANTS EN EL PROCÉS PRODUCTIU I, ENCARA MÉS, EN LA DISTRIBUCIÓ

HEM DE COMPTAR MÉS AMB LA GENT QUE TENIM A CASA I ALHORA HEM D’OBRIR L’ANGULAR DEL NEGOCI I CERCAR NOVES OPORTUNITATS, NOUS MERCATS

caixes. No tenim més remei que recó-rrer al finançament alternatiu per part del capital risc i de les xarxes d’inversors privats, o bé adoptar fórmules que ens ofe-reix l’administració pública, com ara l’obtenció d’avals. La manca d’oxigen està maltractant la super-vivència de les nostres empreses i està estroncant les iniciatives dels treballadors autònoms.

Els empresaris volem receptes per sortir de la crisi. Es veu ca-paç de fer-nos un decàleg de les coses que hauríem de fer?Cadascú té el seu manual de sub-sistència i coneix millor que ningú el negoci que es porta entre mans. En tot cas, cal aixecar la vista del paper, obrir la finestra i, si pot ser, sortir al balcó. Ningú no ens ho resoldrà. Hem de comptar més amb la gent que tenim a casa i alhora hem d’obrir l’angular del negoci i cercar noves oportunitats, nous mercats. Les empreses que subsisteixen a la contingència solen ser organit-zacions agosarades, que no s’han resignat i que han donat un pas endavant, i potser han fracassat però hi han tornat una altra vega-da, i una altra.

En definitiva, els empresaris del Penedès ens hem de sentir...Oberts al món, orgullosos de per-tànyer a un territori tan extraor-dinari com el nostre, però amb l’horitzó posat en altres realitats i amb l’ambició de créixer, de fer empresa.


L’endemà del debat a la tele-visió entre Solbes i Pizarro, un conegut em va pregun-

tar què n’opinava i qui havia estat millor.Li vaig prevenir que, com que parlaven d’economia, era millor ajornar la qualificació sobre el va-lor dels seus diagnòstics i les seves previsions, ja que seria el futur el que s’encarregaria de posar a ca-dascun en el seu lloc.I li vaig explicar amb el següent exemple: feia poc temps que a un personatge popular, en una revi-sió mèdica, li havien diagnosticat un tumor cancerígen i maligne que havia d’extirpar-se immedia-tament amb l’objectiu que no es desenvolupés perillosament.Imaginem que va a un segon met-ge i aquest li diu que l’anterior era un catastrofista. Que el seu físic estava com una roca i que les se-ves bases de salut eren sòlides. El que tenia era un problema pun-tual derivat del fred hivern i que en arribar la primavera es corre-giria amb el bon temps i que no fes cas a aquestes prediccions tan pessimistes.Aquesta és la versió que li agrada-ria sentir, tant a ell com a la seva família i al seu cercle més proper. Però, si el primer tingués raó, s’iniciaria un procés de deteriora-ment de salut del malalt que aca-baria inevitablement amb la seva vida i, paral·lelament, amb la ima-tge de professionalitat i responsa-

bilitat del segon.Al nerviosisme de la família, se-guiria la indignació i, amb ella, una reacció tardana que acabaria concretant-se, si es canalitza ju-rídicament, en una de tantes de-núncies que publiquen els mitjans per diagnòstic erroni amb resultat fatal.Corresponsables d’aquest error tràgic són els que van col·laborar amb els seus consells o la seva pas-sivitat al fet que prengués aquella decisió tan equivocada.I li vaig donar la meva interpretació del que havia passat en l’economia espanyola en els últims anys.

QUAN SORTIREM DE LA CRISI?

el procés de creació d’ocupació poc qualificada en sectors d’expansió conjuntural com el de la construc-ció, i de baixa productivitat, com el de serveis, que van absorbir una emigració exterior creixent de molt difícil incorporació a sectors més productius, els quals requereixen una major preparació tècnica.El procés expansiu s’aniria extin-gint conforme es generalitzés en-tre la ciutadania l’accés al crèdit, ja que, si a les minvades rendes se’ls deduïen les quotes dels préstecs, el poder adquisitiu residual amb prou feines podria aconseguir al mínim vital.I, quant a l’adquisició d’immobles, el procés d’expansió s’extingiria quan els bancs reduïssin a percen-tatges mes prudents el finança-ment i els particulars haguessin d’aportar el 30/40% del valor de l’immoble perquè cobrís el dife-rencial de finançament, els impos-tos, les despeses i el condiciona-ment de l’habitatge.A això es va sumar la reducció del fluxe de capital exterior en paral·lel a la pèrdua de confiança de l’economia espanyola en els mer-cats internacionals per l’elevada inflació, el gran desequilibri exte-rior, la pobra competitivitat de la seva economia i els problemes del sector immobiliari. L’any 2006 va començar la re-cessió en el mercat immobiliari. En els índexs dels registradors les

L’ANY 2006 VA COMENÇAR LA RECESSIÓ EN EL MERCAT IMMOBILIARI

Amb la introducció de l’euro, es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mínim des-conegut des de feia 25 anys. Es-panya, per les seves dades econò-miques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim al 2002, cosa que va fa-cilitar l’obtenció de grans recursos financers de totes les instàncies i mercats internacionals, en un mo-ment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès. Tant els crèdits de consum com els d’adquisició d’immobles, es van aprovar en gran part sense els límits que marcava la prudència i la solvència dels prestataris, inten-tant, amb l’ampliació del nombre d’operacions, compensar la reduc-ció de marges financers de les en-titats.Aquest plantejament tenia un problema: l’escassa renda de la po-blació, amb una majoria cobrant sous que no sobrepassaven els 1.200 euros. Si difícilment es pot arribar a final de mes amb el sou net imaginint-se després de pagar les quotes de l’endeutament.El creixement del consum no es va finançar amb les rendes dels ciu-tadans, que s’havien reduït per la introducció de l’euro i l’increment de la inflació real per sobre dels creixements nominals dels salaris i ingressos anuals, sinó pel finança-ment bancari. A tot això, cal afegir

compravendes es van reduir en aquell any un 7’2%. En el 2007, el primer semestre va acabar amb una disminució d’un 10’6% que es va aguditzar en el segon semes-tre fins a aconseguir un 14% per a tot l’any. I va continuar agreujant-se en el 2008 amb una reducció que, al final del primer trimestre, s’apropava al 40%.És a dir, abans de la crisi immo-biliària d’Estats Units teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per interès o per ignorància, per gran part dels mitjans d’informació ge-neral fins que va aparèixer la tradi-cional excusa exterior (com sem-pre Estats Units) que va permetre camuflar la responsabilitat de la nostra gestió econòmica. Si no fos així, per què a la finals de 2007 ja havien tancat la meitat d’agències immobiliàries? No seria perquè portaven dos anys amb una gran recessió de vendes i no pels tres o quatre mesos anteriors, des de la crisi a Estats Units?Crec que a partir del 2005, quan es va veure que no podia con-tinuar l’economia fent més ca-ses que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia d’haver-se con-centrat en la promoció de coses, a fi de mantenir la producció, la renda i l’ocupació i fins i tot el ni-vell d’ingressos públics. Calia potenciar el sector produc-tiu fent un gran esforç perquè es constituís en alternativa per a un sector de la construcció sobre-dimensionat i prop d’un ajusta-ment, incentivant tots els proces-sos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaluació de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèfi-cit de qualitat en tants sectors que afecten a la producció (ex., infra-estructures, educació tècnica, in-vestigació, marc legal empresarial i laboral, energia,…).Llavors quan sortirem de la crisi? Quan abans substituïm el model especialment centrat en la produc-ció de cases pel de producció de béns i serveis competitius inter-nacionalment en preu i qualitat, única manera perquè, amb la ge-neració de renda i ocupació en al-tres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construcció i les seves branques auxiliars i complemen-tàries.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

L’ANÀLISI

ABANS DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA D’ESTATS UNITS TENÍEM UNA CRISI PRÒPIA


EMPRESA

Gran ruter, el Citroën C5 ens invita a veure la carretera des d’un nou angle. Decididament alt de gamma, els fars diürns led integrats ens els projectors ressalten l’estil dinàmic i amb caràcter. Equipat amb avenços tecnològics com el Control de Tracció Intel·ligent, el Citroën C5 ofereix un plaer exclusiu i una conducció de precisió que permet un control excel·lent en totes les circumstàncies. Deixa’t seduir.

CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC – ABS I SISTEMA ANTIPATINATGE ASR – ESP I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT – LEDS FARS DAVANTERS – REGULADOR I LIMITADOR DE VELOCITAT – CONNECTING BOX (BLUETOOTH, USB I PRESA AUDIO) – RÀDIO CD MP3 AMB 6 ALTAVEUS I COMANDAMENTS AL VOLANT – PROJECTORS AMB IL·LUMINACIÓ ADDICIONAL EN CORBA – ANTIBOIRES DAVANTERS – VOLANT FOLRAT EN CUIR – 4 LLANDES D’ALUMINI 16” – SISTEMA ISOFIX – ORDENADOR DE BORD – 7 AIRBAGS

*PVP recomanat C5 HDi 110 Business (impostos, transport i oferta inclosos). ** Fins a 4 anys de manteniment i de garantia comercial: segons condicions del Contracte de Servei Citroën FreeDrive Particulars de fins a 4 anys ó 60.000 kms. (el que abans es produeixi) per a condicions normals d’ús, per a clients particulars que financien un mínim de 6.000€ i un mínim de 36 mesos, a través de Banque PSA Finance, durant el mes de juny en els punts de venda participants. Oferta no acumulable. Consulti condicions a www.citroen.es

CONSUM MIXT (L/100KM) / EMISSIÓ C02 (G/KM): C5: 4,6-7,3 / 120-189

La firma de calçats Camper auto-matitza el seu procés logístic per donar una millor resposta als seus clients. L’empresa ha instal·lat en el seu magatzem central un siste-ma de classificació automàtica de parells de sabates, cosa que per-metrà optimitzar els seus terminis de lliurament.Camper unificarà els seus dos ma-gatzems amb la finalitat de poder beneficiar-se d’aquest nou sis-tema. El magatzem central de la companyia, que es troba a la Gra-nada del Penedès, absorbirà tam-bé el magatzem d’Inca, ubicat a Mallorca, des del qual se serveixen les comandes de la botiga online de Camper.Fonts de l’empresa han explicat que el complex d’Inca està ubicat a les mateixes instal·lacions que la seu central del grup i que no mo-

via fins ara un gran volum. En el magatzem de la Granada es gestio-na també l’activitat de Medwinds, la marca de moda purament on-line llançada per la família Fluxà, propietària de Camper.Miebach Consulting ha estat l’encarregada de posar en marxa el nou sistema de classificació que usarà a partir d’ara Camper en els seus magatzems. Miebach està es-pecialitzada en la consultoria i en-ginyeria de la cadena de subminis-traments a nivell internacional, ja

que ofereixen solucions logístiques a 13 països de tot el món.Camper va tancar el 2010 amb una facturació propera als 200 milions d’euros i va ser fundada al 1975, encara que els seus ini-cis es remunten 120 anys enrere. Actualment, Camper dóna fei-na a més de 800 treballadors i té presència internacional, amb més de 300 establiments distribuint el seu producte en més de 3.000 punts de venda multimarca en 40 països.

Camper centralitza tota la seva logística des de la GranadaEl magatzem de la Granada realitza tot el subministrament per a Europa i l’Orient Mitjà

REDACCIÓ

Casaametller celebra aquest 2011 el seu 10è aniversari. Han estat anys d’intens creixement, i actualment té ja 45 botigues i més de 150 ha de producció directa i indirecta i 250 ha amb contractes de producció. Per altra banda, en les properes set-manes, s’inaugurarà una planta de producció de 2.500m2 a Olèrdola. L’empresa penedesenca tan-ca també la compra de les instal·lacions propietat de la cooperativa Campo Cieza (Mú-

ric) per 1.150.000€. D’aquesta manera, la companyia dóna un pas endavant en el cultiu de la fruita dolça durant els mesos de maig i juny. Aquesta producció, sumada a la de les finques del Penedès, perme-trà completar cinc mesos de producció pròpia. Coincidint amb l’aniversari, el passat 9 de juny va inaugurar a Barcelona el primer punt de venda 3G. Va assistir a l’acte el Conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí.

Casaametller inaugura una planta de producció de 2.500m2 a Olèrdola


L’ANÀLISI

MI TEORÍA DEL MÍNIMO RIESGOStephen Hawking es una per-

sona a la que le tengo un gran respeto. Para mí, es el

modelo del auténtico optimista: el que no ignora lo que le pasa, que es muy serio, sino que lucha con uñas y dientes para salir adelante. Y estoy seguro de que le cuesta mucho y de que tendrá sus bajo-nes y que, gracias a su categoría personal y supongo, a la ayuda de su familia y de sus amigos, seguirá trabajando duro y siendo un mo-delo de cómo hay que afrontar las cosas malas que, de vez en cuando, nos pasan.El señor Hawking ha dicho que no tiene miedo a morir, pero que no tiene prisa por morirse. Y ha aña-dido una frase verdaderamente op-timista: “Es mucho lo que quiero hacer antes”.Todo lo que digo hasta ahora no implica que este señor acierte siempre. Nadie acierta siempre. Por lo menos, yo meto la pata con una cierta frecuencia, según me dicen amigos míos, a quienes les agradezco mucho que me lo di-gan, porque así puedo corregir mis tonterías.El señor Hawking acaba de de-cir en un periódico británico que la idea del paraíso y de la vida después de la muerte es sólo “un cuento de hadas de gente que le tiene miedo a la oscuridad”. Y, para aclarar las cosas, dice que “el cerebro es un computador que de-jará de funcionar cuando fallen sus componentes”.Os tengo que confesar que yo le doy bastantes vueltas al tema de Dios, de la muerte, del más allá. Porque me parece que son asuntos de suficiente importancia como para tenerlos en cuenta de vez en cuando.A mí, pensar que cuando me duele la cabeza, en vez de tomar Geloca-til, tengo que coger una aceitera y engrasar el computador que llevo sobre los hombros, es algo que no me gusta.Me gusta pensar que soy algo más que un computador o que muchos computadores. Ahora mismo, cuando escribo este artículo en un PC Toshiba, me miro al espejo y me encuentro bastante diferente del chisme este. Y más guapo.Cuando me enamoré de mi mujer, cosa bastante fácil porque es un sol, no tuve la sensación de que el computador se ponía en marcha y que, para evitar enamorarme, bas-taba con apretar la tecla Del. Me pareció que era algo mucho más

complejo, mucho más sofisticado y, por supuesto, mucho más bo-nito. Mi padre era comerciante. Tenía-mos un negocio familiar del que ya he contado algunas cosas. Era un hombre prudente. Me decía a veces que, como buen comercian-te, procuraba que el negocio fuera bien, sin demasiadas audacias lo-cas ni demasiadas seudoprudencias cobardicas. Siempre pensaba en guardar “para el día de mañana”. Seguramente por su influencia, yo también pienso frecuentemente en el día de mañana. Y cuando uno está cerca de los 78 años, ese día de mañana incluye el día en que uno acaba su existencia en este mundo. Por eso, cuando en esta vida loca en la que estoy metido, alguien me pregunta: “y usted, ¿cómo ve su futuro?”, siempre contesto: “cor-to”. (Y si se alarga un poco, mejor. Me pasa lo mismo que a Stephen Hawking: no tengo ninguna prisa en morirme.)Lo que pasa es que si pienso que soy un montón de chips y un montón de cables que hay que enchufar, me entra la depre. Y si veo tanta canallada por el mundo y tanta gente buena por el mundo y pienso que, de aquí a unos años, todos serán computadores tirados a la basura, la depre va subiendo.Y le empiezo a tener envidia a Hel-mut, mi perro, que el tío puede ser que no sea racional, pero se pega la vida padre. Cuando quiere comer, come. Cuando quiere dormir, que es casi siempre, duerme. Debe ser un computador de peor clase que yo, pero cuando se muera, que le quiten lo bailao.

LEOPOLDO ABADIAEx-Professor d’IESE i autor de “La crisis Ninja”www.leopoldoabadia.com

Hay una cosa que no hace Helmut y que me parece que diferencia su computador del mío: no sonríe nunca. Cuando le hago caricias, me mira con unos ojos muy ma-jos que tiene debajo de los pelos que le cubren la cara, me pega una par de lametones, hace un runru-neo de mimo, pero el tío no sonríe nunca.Pienso que, entre Helmut y yo, debe haber alguna diferencia.Alguna diferencia que hace que

yo pueda pensar que, cuando me muera, algo pasará. A mí, lo del Juicio después de esta vida me parece que es de sentido común. En las empresas hay juicios, no fi-nales, pero juicios, todos los días. Juzgamos a Fulano y decimos de él que es un impresentable. Y le des-pedimos. Juzgamos a Mengano y decimos que es un tío muy bueno porque es honrado, porque traba-ja mucho y trabaja bien y porque ayuda a los demás. Y no le subimos el sueldo, por aquello de cuidar los gastos fijos, pero igual le damos un sobre (negro) a final de añoHacemos juicios a diario sobre cosas que, al fin y al cabo, no son definitivas, porque Fulano pue-de dejar de ser impresentable y a Mengano le puede dar la neura y

volverse vago y egoísta.En el Juicio final hay una cosa que me molestaría mucho. Ya sabéis que los que creen en estas cosas dicen que, ese día, el Juez separará a las ovejas de los cabritos. A mí, me gustaría más ese día ser oveja que cabrito.Porque en esta vida estoy cansado de ver cabritos. No lo digo como un insulto, sino por seguir la mis-ma nomenclatura.Cabritos que hacen mucho daño a la gente, con su mal compor-tamiento en las empresas, que es donde la gente pasa horas y horas, y amargan la vida a esa gente, que va luego y amarga la vida a su fa-milia.Cabritos que hacen mucho daño a la gente en muchas instituciones que conocemos.Cabritos que, con eso de que el business is business cometen verda-deras tropelías.Los cabritos (sigo con la nomen-clatura) no pertenecen a una clase social determinada. Como di-cen los cursis, esta es una actitud “transversal”. Transversal hacia la derecha, hacia la izquierda, hacia el centro, hacia arriba y hacia abajo.De las afirmaciones de Stephen Hawking, deduzco que, como dice el tango “Cambalache”, “Hoy resulta que es lo mismo ser dere-cho que traidor, ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador”. Pero yo no me creo que sea lo mismo. Y como todos tenemos derecho a fabricar teorías, he dise-ñado la teoría del mínimo riesgo, que igual patento y de aquí a unos años se llama la teoría Abadía, se enseña en el IESE y mis nietos

pueden presumir de lo listo que era su abuelo (q.e.p.d.).La teoría tiene un enunciado muy simple:1. Soy partidario del mínimo ries-go.

2. Por eso intento ser buena perso-na. (Otra cosa es que lo consiga.)

3. Me da la impresión de que hay mucha gente que intentan ser bue-nas personas.

4. Me da la impresión de que hay mucha gente -la estamos sufrien-do- que no sólo no quieren ser buenas personas, sino que quieren ser muy malas personas.

5. Con ese panorama, puede haber dos posturas: a. La de Hawking (los compu-tadores buenas personas y los com-putadores canallas, todos al mismo basurero) b. La mía (¡qué atrevimiento, Dios mío!): i. No somos computadores ii. Somos personas iii. Unos, ovejas. iv. Otros, cabritos

6. Para las ovejas: a. Si tiene razón Hawking, se morirán, habrán intentado ser buenas personas, su familia y sus amigos se lo agradecerán, y a la basura. b. Si tengo razón yo, se mori-rán, habrán intentado ser buenas personas, su familia y sus amigos se lo agradecerán y Alguien les dará un premio.

7. Para los cabritos: a. Si tiene razón Hawking, se morirán, habrán intentado ser malas personas, su familia y sus amigos les aborrecerán antes de olvidarles, y a la basura. b. Si tengo razón yo, se mo-rirán, habrán intentado ser malas personas, su familia y sus amigos les aborrecerán antes de olvidarles y, lo peor de todo, Alguien les lla-mará (en público) “cabritos”, con todas sus (malas) consecuencias.Y hasta aquí llego. Y, por si no ha quedado claro, digo que no quie-ro ser cabrito, porque el riesgo es muy alto. Prefiero ser oveja, por si acaso el Sr. Hawking se equivoca.Porque, si me equivoco yo, no pasa nada, y si se equivoca Stephen, me pasa mucho y prefiero no jugar a la ruleta rusa.www.elconfidencial.com

DOY BASTANTES VUELTAS AL TEMA DE DIOS, DE LA MUERTE, DEL MÁS ALLÁ


EMPRESA

S’ha dit, amb raó, que la innovació és vital per al creixement econòmic, sent decisiva per aconseguir tenir una societat desenvo-lupada, amb major qualitat de vida per a tots. Per tant, és indispensable apuntar les polítiques públiques i iniciatives privades cap als factors fonamentals que desencadenen els pro-cessos d’innovació, en els diferents camps de les ac-tivitats del país.

Hem escoltat en diverses ocasions que a Espanya la productivitat està estanca-da, després de l’alt percen-tatge de creixement acon-seguit durant el final de la dècada dels 90 i el principi de la següent. L’explicació per a aquest fenomen és simple: el camí per te-nir una productivitat alta es denomina innovació, la qual cosa significa ne-cessàriament produir més amb els mateixos factors productius.

Innovar és fer les mateixes coses que abans, però en millor forma. No obstant això, el món no és està-tic, no està detingut. Per contra, és dinàmic i hem d’aprendre a afrontar els nous desafiaments amb creativitat i utilitzant els re-cursos que disposem en la millor forma possible, amb la major eficiència.

Per a això es requereix ca-pacitat d’iniciar empreses de tota grandària o millo-rar les existents, i disposar de persones que tinguin competències laborals, co-neixements i motivació per emprendre i per col·laborar més eficaçment en les empreses. Però també es necessita que exis-

teixin recursos per facilitar l’emprenedoria, impulsar l’indispensable millora-ment de l’educació i enfor-tir la creació i aplicació de coneixement, que és part ineludible de la innovació.

Fins aquí, tot sembla cohe-rent i fins i tot podríem dir que els ingredients i la re-cepta no semblen difícils. El problema és quan veiem les conclusions d’un estudi que es va realitzar a uns alumnes d’Aragó des que van finalitzar l’ESO fins al seu posterior seguiment durant cinc anys. Els resul-tats van ser els següents: el 72,6% de graduats en ESO preferia cobrar l’atur enlloc de tenir un treball, xifra semblant a la de la mitjana espanyola. Les da-des publicades encara són més preocupants si mirem el col·lectiu d’estudiants de cicles formatius de grau superior, que és el que menys interès mostra, segons l’estudi, per acon-seguir un lloc de treball, ja que, el 87,9% preferia cobrar la prestació d’atur. Malgrat aquesta xifres tant contundents, vull pensar que també hi ha molts jo-ves que pensen diferent.

En definitiva, per més re-curos que tinguem, tenim un problema de fons molt més profund del que sem-bla, per tant necessitem un sistema educatiu, ja no diem enfocat a crear futurs empresaris, emprenedors, autònoms, etc., sinó en-focat a que els joves que pugen prefereixin treballar, sigui per compte propi o aliè, enlloc d’estar a casa o estar amb els amics sen-se fer res, res productiu és clar.

Educació, emprenedoria i recursos: Les tres claus

de la innovació

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista col·legiat

Les Bodegas Torres i Freixe-net es troben situades com a primera marca de vi euro-

peu i tercera marca de vi escumós a nivell mundial, respectivament, segons l’informe anual publicat per la consultora independent bri-tànica Intangible Business.L’informe, anomenat “The Power 100: The World’s Most Powerful Spirits & Wine Brands 2011”, va-lora les diferents marques d’arreu del món de forma independent. Des de l’any 2001, Intangible Business analitza anualment l’estratègia i el desenvolupament de prop de 10.000 marques de vins i begudes alcohòliques.En l’últim d’aquests informes, tant Freixenet com Bodegas To-rres han aconseguit fer-se amb una posició del rànquing global, en concret se situen en 51a i 74a posició, respectivament. Segons la categoria de beguda, observem

que ambdues marques estan més ben posicionades, ja que els pri-mers llocs els ocupen marques de begudes d’alt grau com el vodka o el ron. En el cas de vins escumosos, Freixenet es troba en 3a posició, per darrere de Moët et Chan-don (1) i Veuve Clicquot (2). En aquest sector, la competència fran-cesa és molt alta, ja que d’entre les deu primeres marques, vuit són franceses. Si observem el rànquing de vins, les Bodegues Torres apa-

reixen en 11a posició, però també és la primera marca europea de vins, ja que es troba envoltada de marques d’Estats Units i Austràlia.A l’informe, s’inclouen els ma-jors propietaris a nivell mundial, un apartat en què també apareix Freixenet en la 24a posició i Bode-gas Torres en la 26a. Aquesta classificació ens permet comprovar que dues bodegues familiars, nascudes a la comarca, s’han convertit en un referent del sector vinícola mundial.

Bodegas Torres i Freixenet, entre les marques europees més reconegudes a nivell mundial REDACCIÓ

L’empresa familiar Bombons Cudié va celebrar la primera jornada de la creació del Bom-bó 2.0, una inicativa que neix amb la intenció de reunir els fans de les xarxes socials de les famoses catànies Cudié perquè elaborin un bombó al seu gust.El passat 4 de juny van arribar seguidors d’arreu de Catalunya i part de València. Persones de Vi-lafranca, Barcelona i Santa Colo-ma de Gramanet van participar en una iniciativa pionera a tota Espanya per poder fer realitat les creacions xocolateres en les prò-pies instal·lacions de l’empresa, ubicades al polígon Clot de Moja d’Olèrdola. La nombrosa i varia-da assistència va sorprendre els organitzadors de l’esdeveniment, tal com va explicar el gerent de Bombons Cudié, Josep Miret, “la convocatòria ha tingut tant d’èxit, que no dubtem a repetir-la. Hem gaudit molt veient com el consumidor s’interessa per les nostres creacions i, en general, pel món de la xocolata”. Després d’aquesta jornada, Bombons Cu-dié té intenció de posar a la venda

les propostes dels participants en www.cudieshop.com tal i com les van crear, ja que, al llarg de tot el matí, els organitzadors van po-der comprovar el bon treball dels participants, que van maridar di-verses xocolates sota l’atenció del Mestre Xocolater Oriol Llopart. Aquesta és una oportunitat que vol “donar el protagonisme que es mereixen als seguidors de la Catània”, tal com va argumen-tar Miret, i, a la vegada, també servirà “per col·laborar en una causa solidària ja que Bombons

Cudié destina un 3% del total de cada una de les compres que es realitzen a la botiga online a la Fundación Vida y Esperanza”.Sens dubte, l’empresa Bombons Cudié ha sabut adaptar-se a les oportunitats del món virtual, cosa que l’ha permès contactar amb prop de 5.000 seguidors repar-tits en les xarxes social de Face-book i Twitter, a més de tenir el suport del blog. Pels participants en l’esdeveniment, aquesta inicia-tiva “ha estat original, gratificant i a la vegada molt interessant”.

Bombons Cudié crea el Bombó 2.0 a través de les xarxes socialsREDACCIÓ

Instal·lacions de Cudié al Polígon Industrial Clot de Moja


L’ANÀLISI

NO ME LO CUENTES, DEMUÉSTRAMELO

Hace unas semanas, cer-ca de mi casa, pusieron una tienda pequeñita de

bicicletas. Cuando paso delante de ella me da la sensación que no cabe ni una rueda ni un manillar más. Pero el dueño hizo una cosa muy inteligente. Fuera del local ha colocado varias bicicletas lla-mativas (eléctricas, de niños, de carreras,…) que pueden probarse. Todos los días hay gente que pasa por la tienda y al ver esas bicis se para y algunas veces prueban.Con frecuencia recibo folletos de hipermercados o grandes cadenas especializadas en deporte en las que anuncian bicicletas, pero aun-que puedan parecerme interesan-tes sus ofertas, esos folletos acaban en el contenedor de reciclaje.La gran diferencia es que las em-presas grandes basan su estrategia de marketing en la publicidad, en hablar de sí mismas y en las bondades de sus productos. Los pequeños comerciantes no llegan a tanta gente y no pueden basar su estrategia en la publicidad (ni por costes ni por medios), así que deben recurrir a la demostración, la evidencia, la prueba.Para mí, estos dos enfoques del marketing y el posicionamiento son perfectamente trasladables al mundo del Branding Personal.Siempre digo que el valor de la Marca Personal reside en la credi-

bilidad, en la confianza. Si alguien se va a gastar 200 o 300 Euros en una bicicleta tendrá más posibili-dades de comprarla si puede pro-barla o tocarla. Ya no tienes que esperar que otro te diga si es buena o mala, si pesa mucho o poco o si tiene componentes de buena ca-lidad. Y cuanto más elevado es el precio del producto o cuanto más riesgo asumimos, más importancia tendrá la marca.Los profesionales hemos utiliza-do hasta ahora una herramienta publicitaria pésima, el CV. Es el

equivalente a un mal folleto que se mete en los buzones de gente a la que ni interesa ni seguramente creerá lo que dices. Además, tu “propaganda” va a perderse entre otros miles.Y aquí es donde entra la magia de Internet y es donde podemos hacer como el vendedor de bicicletas. En lugar de decirme lo bueno o bue-na que eres, mejor me lo enseñas y me das muestras de tu trabajo. Una Licenciatura es una línea en un Currículum, pero doscientos posts hablando sobre un tema son

nos que en muchas ocasiones hay directivos que no tienen ni idea de lo que está ocurriendo, por lo tanto dificilmente podrán pen-sar que necesitan lo que puedes ofrecer por ejemplo con las Redes Sociales. Pero si aprovechas todas las ocasiones para explicar lo que puede hacerse y demostrar que tú eres la persona más adecuada para ello vas a tener todas las papeletas para que cuenten contigo. Entre otras cosas porque no conoce a na-die más. Por lo tanto, vete toman-do nota de la lección que nos da el vendedor de bicicletas. Si quie-res que te tengan en cuenta, no te dediques a hablar de lo bueno o buena que eres, mejor vas y me lo enseñas. www.marcapropia.net

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

una excelente demostración de tu conocimiento. Una Carta de Presentación es una forma aburrida de explicar quién eres pero un video con con-sejos sobre tu especialidad es la mejor forma de autopresentación. Una recomendación de un an-tiguo jefe puede abrirte algunas puertas pero cuando todo el mun-do habla de tí en La Red es fácil pensar que algo tendrá el agua cuando la bendicen. Enviar tu candidatura a un anuncio en las páginas salmón puede conseguir que tu CV acabe con otros cientos pero un docu-mento de cuatro o cinco páginas ofreciendo consejos sobre tu ma-teria puede conseguir que decenas o centenares de personas lo impri-man, lo repartan y lo guarden. Responder a decenas de pre-guntas absurdas de un Headhun-ter puede desesperar a cualquiera pero explicar lo que haces en una presentación colgada en Slideshare puede demostrar tu singularidad. Una batería de test de perso-nalidad puede hacer creer que tu capacidad es medible, pero una conferencia, ponencia o charla puede llegar, además del cerebro, al corazón de mucha gente. Levantarte todas las mañanas temprano a enviar tu candidatura a varios puestos que aparecen en portales de empleo puede tranqui-

lizar tu conciencia pero ofrecerte a hacer trabajos breves sobre tu especialidad a un empresario que conozcas en un evento de Networ-king puede ser definitivo.Pero además de lo importante que puede llegar a ser romper la barrera de desconfianza ofrecien-do pruebas de tu saber hacer hay otro factor importante: Crear la Necesidad. Seguramente mucha de la gente que pasa por delante de la tienda de bicicletas no tenía pensado comprarse ninguna. Pero he visto como gente mayor se pa-raba a interesarse por las bicis con un pequeño motorcito eléctrico. De pronto sienten la necesidad de hacer ejercicio o de volver a la in-fancia. Siempre digo a mis alum-

UNA LICENCIATU-RA ES UNA LÍNEA EN UN CV

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A) inclòs

Firma:

Envii aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A

08720 Vilafranca del Penedès

o al correu electrònic:

[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

24 Penedès Econòmic

VINS&CAVESjuny 2011

L’Alt Penedès ha rebut 1,2 ME per a ajuts a les vinyes, la meitat que el 2010

El Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural de

la Generalitat de Catalunya va fer efectiu a mitjan maig el pagament de 3.857.678 euros i una superfí-cie de 1.078 hectàrees a un total de 749 productors de tot el terri-tori català, en concepte d’ajut del pla de reestructuració i reconver-sió de la vinya a Catalunya de la campanya 2010-2011. Les xifres de l’actual campanya s’han reduït, sobretot, pel que fa a la quantitat de diners repartits, ja que l’any anterior es van destinar 8.084.573,47 euros, un 52,28% més que enguany, cosa que ha disminuït les possibilitats d’ajuda als productors. Malgrat això, les xifres en termes d’hectàrees són si-milars a la campanya 2009-2010, ja que només s’ha disminuït en un 3,54%.A l’Alt Penedès trobem una de fre-da i una de calenta, ja que per una banda és la comarca catalana que més percentatge d’ajuda rep amb un 31,87% del total d’euros des-tinats, un 33,28% d’hectàrees i un volum de productors que arriba al 31,77%. A més, aquesta campan-ya ha vist incrementat el percen-tatge de recepció dels ajuts econò-mics en un 1,4% en relació al total

de Catalunya. Per contra, amb la disminució de diners per a les aju-des d’aquest any, també és de les comarques que més ho ha patit, ja que ha vist disminuïda a la meitat, un 50,09%, la quantitat econòmi-ca rebuda, respecte a la campanya anterior, la qual cosa ha afectat els productors, un 15,9% han deixat de rebre’n. Si tenim en compte l’evolució de la comarca penedes-enca en els últims tres anys, podem veure que del 2009 al 2010 l’Alt Penedès va endur-se 761.936,14 euros més, un 44,78% més de les ajudes econòmiques, que van arribar a 85,22 hectàrees més (in-crement del 30,72%) a un total de 54 productors més (increment del 23,58%). Sens dubte, durant la campanya 2009-2010, la comar-ca va obtenir dels millors resultats dels últims anys, que han fet que la campanya actual es percebi amb més desencís per les ajudes obtin-gudes. En termes absoluts, l’Alt Penedès ha rebut 1.233.881,97 euros menys, i una superfície de 3,84 hectàrees menys, a un total de 45 productors menys, respecte als 2.463.228,34 euros rebuts al 2010, i una superfície de 362,63 hectàrees, a un total de 283 pro-ductors.De les comarques que més ajudes reben en els tres aspectes mencio-nats (diners, hectàrees i produc-tors) es troben la Terra Alta i l’Alt Camp. Des de fa anys, les tres co-marques s’emporten pràcticament

El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha destinat 3,8 milions d’euros a les vinyes catalanes. L’Alt Penedès és la comarca que més ajuts rep, seguida de la Terra Alta i l’Alt Camp

els dos terços de les ajudes del pla de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya, ja que en l’últim trienni aquest trio co-marcal ha sumat percentatges que oscil·len el 65 i 75% del total ca-talà. Cal dir que l’any passat aquest percentatge va arribar a baixar fins a un 63%, fet que va permetre que altres comarques se’n beneficies-sin, ja que amb l’augment de ca-pital es va poder ajudar molts més productors de diferents indrets catalans. Mentre que l’Alt Penedès s’ha anat mantenint en els percen-tatges en relació amb el territori català, la Terra Alta ha vist com aquesta campanya ha millorat els seus resultats en tots els aspectes, de la mateixa manera que l’Alt

per la cojuntura econòmica en què ens trobem”. Per contra, Francesc Pasqual, ex-president de l’Associació de Viti-cultors del Penedès, veu els ajuts com un perill de cara al futur, ja que “vivim en un món d’excedents i aquests ajuts potencien l’augment de la producció, que devalua el preu del raïm”. Des del món de la pagesia reclamen unes altres línies d’ajuts que s’ajustin a la situació actual del territori, com per exem-ple, per fer un estudi de conreus alternatius o bé buscar vies per què els pagesos comercialitztin els seus productes. A més, Pasqual troba “incon-gruent” que la Comunitat Euro-pea (que concedeix ajuts d’aquest tipus) “pagui per arrancar vinyes i després incentivi a plantar-ne de noves a qui vulgui continuar amb la producció vitícola”. D’aquesta manera, es produeix més cada any i això fa disminuir el preu del raïm. “Així no es pot compe-tir”, ens afirmava Pasqual, que veu amb incertesa el futur del negoci. També reconeix que ha sol·licitat aquests ajuts, ja que “d’alguna ma-nera m’he vist obligat, perquè sinó perdia competitivitat”. Des de l’Associació, es marquen dos objectius de cara a ajuts per a noves anyades. Un d’ells, que “contribueixi a portar valor afegit al raïm” i, l’altre, “uns ajuts que realment beneficiïn el territori i li aportin valor afegit”.Malgrat tot, Pasqual veu amb bons ulls que el Penedès formi part de les comarques que més diners re-culli, ja que significa que “la gent encara aposta pel Penedès i que la tradició vitícola es manté”.

Camp. Tot i això, aquesta última va treure millor partit l’any ante-rior, aconseguint 1.644.909,65 euros, un 20,34% del total, i una superfície de 212,52 hectàrees, un 19,01%, a un total de 148 pro-ductors, un 16% del total.

Josep Marrugat, membre de l’executiva comarcal d’Unió de Pagesos, creu que aquest pla “és una ajuda molt important”, ja que permet “modernitzar les vinyes del pagès, cosa que ha servit a la indús-tria”. Aquest any, però, s’ha reduït la quantitat econòmica, el que ha deixat sense ajuts a molts pagesos, empreses o persones a títol indi-vidual amb iniciatives agràries que volien plantar vinya nova. Segons Marrugat, en la present campanya “s’han prioritzat els ajuts per als pagesos professio-nals” per tal de mantenir el sector ja existent. Tot i això, Marrugat veu factible plantar vinya sen-se ajuts, tal com ha fet enguany. També entén, però, que alguns pagesos s’hagin fet enrere per por a no poder afrontar els costos en cas de que la sol·licitud d’ajut fos denegada. Per Marrugat, aquesta incertesa “ha condicionat molt” la nova plantada de vinyes, “sobretot

EN LA CAMPANYA 2010-2011 S’HA PRIORITZAT MÉS ELS AJUTS ALS PAGESOS PROFESSIONALS

LÍDIA OÑATE

A fonsEL PLA DE REESTRUCTURACIÓ I RECONVERSIÓ DE VINYES

El règim de reestructuració i reconver-sió de vinya té com a objectiu, pel que fa al raïm de vinificació, adaptar la pro-ducció a la demanda del mercat.El règim inclou una o més de les accio-ns següents:- La reconversió varietal, que inclou la que es faci mitjançant reempelts.- La reimplantació de vinyes- Les millores de les tècniques de gestió de vinyes relacionades amb l’objectiu del règim. Tot i això, el règim no in-clou la renovació normal de vinyes que hagin arribat al final de la seva vida

natural. L’ajut es concedeix per com-pensar els productors que s’acullin a un pla de reestructuració i reconversió de vinya per les pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació del pla; i per participar en les despeses de reestructu-ració i reconversió. D’aquesta manera es vol augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles i afavorir la modernització de les explotacions vití-coles, a més d’adequar les varietats de la vinya a les tendències del mercat per reforçar l’estructura del sector vitiviní-cola.


VINS&CAVES

Després de quatre anys de tre-balls, les conclusions del pro-jecte Cenit Demeter, que aglu-tina 26 bodeguers i 31 grups d’investigació espanyols, està a punt de respondre a com afec-tarà l’escalfament global a les varietats ull de llebre, verdejo i albariño.Per observar el previsible es-cenari al qual s’enfrontarien les vinyes en les properes dè-cades -fins a 3 graus més de temperatura i un 50% menys d’aigua, en el pitjor dels casos-, l’empresari Miquel Torres, im-pulsor del projecte, va oferir una de les seves vinyes de Vi-lafranca del Penedès com a la-boratori. En diferents recintes, han fet créixer 360 ceps de les tres citades varietats en dife-rents condicions climàtiques.Mentre unes creixen en una situació de temperatura i rec similar a la de la mitjana dels 10 últims anys, unes altres ho fan en un ambient controlat de tres graus més i un 50% menys d’aigua.A l’espera de l’anàlisi científica dels resultats, al començament de 2012, l’observació dels ceps parla per si sola: la varietat a la qual més afecta l’escalfament és la d’albariño i la més resistent, la d’ull de llebre.Les que reben menys ai-gua posseeixen la meitat de l’envergadura que les altres, així com troncs i branques molt menys gruixuts. Per la seva banda, les que estan sotmeses a 3 graus més maduren unes dues setmanes abans i donen raïms amb característiques molt dife-

rents. La preocupació de Torres pels efectes del canvi climàtic va néixer arran de veure el docu-mental «Una veritat incòmo-da» (2007) de l’exvicepresident nord-americà Al Gore.Va ser llavors quan va començar a ser conscient que s’estava pro-duint un canvi en les condicio-ns climàtiques més accelerat del registrat en altres èpoques. I que tal fet anava a afectar a les vinyes, «molt sensibles als can-vis de temperatura».La seva empresa, amb 10 mi-lions d’inversió pressupostats per fer les seves bodegues més sostenibles i el compromís de reduir les seves emissions de CO2 en un 30% el 2020 res-pecte als nivells de 2008, ha aconseguit el guardó «Empresa verda de l’any», que lliura la re-vista britànica Drink Business.Espanya, amb el vinyer més ex-tens del món en superfície, “és el primer país vinícola que as-sumeix el desafiament de com-batre el canvi climàtic a través dels seus cellers i serà pioner en la lluita i adaptació”, afirmava. De fet, així s’ha demostrat en l’organització de la jornada “Wineries for climate protec-tion”, impulsada des dels ce-llers més grans del Penedès, que va aglutinar 300 cellers de les principals zones vitícoles del món el 10 de juny al Palau de Congressos-Fira de Barcelo-na. Unes jornades de debat i intercanvi d’experiències i co-neixements en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del clima.

A quin vi afecta mésel canvi climàtic? L’increment de les temperatures previst per aquest segle obliga a plantar altres varietats

El vi Honoris 2006 de Bodegas Valdubón, del Grup Freixenet, ha estat l’únic Ribera del Duero que ha obtingut la Gran Medalla d’Or del concurs Monde Selection 2011 de Brussel·les. Tan sols 5 grans vins, entre els 2.450 productes tastats, han aconseguit la distinció de Gran Medalla d’Or. Monde Selection és un Institut Internacional de Selecció de la Qualitat fundat el 1961, recone-gut mundialment i que compleix estrictament els reglaments de la Unió Europea. Honoris de Valdu-bón, des de la seva primera anya-da, ha estat premiat en nombroses ocasions. Així, l’Honoris 2003 va obtenir el Zarcillo de oro 2007, l’Honoris 2004 el Tempranillo de oro en el concurs Tempranillos al Mundo 2008 i el Bacchus de oro 2008.L’Honoris 2005 va guanyar la me-dalla d’or en el Concurs Interna-cional de Vins i Espirituosos 2009 de Sevilla, la Medalla d’Argent al Monde Selection 2009 de Brussel·les, la Medalla de Bron-

ze al Decanter 2009 i la medalla de bronze a l’International Wine Challenge 2009 de Londres. L’Honoris 2006 va obtenir 97 punts en la Guia Repsol 2010 i va guanyar la gran medalla d’or en el Monde Selection 2011.D’altra banda, la nova anyada del vi Fra Guerau 2006 de Freixenet ha estat guardonada amb la gran medalla d’or del concurs mundial de Brussel·les. Aquest concurs, situat en el rang dels campionats del món del tast, va ser creat l’any 1994 i hi participen uns 250 ex-perts mundials, que avaluen més de 6000 vins i espirituosos. Així mateix, la prestigiosa revista Wine

and Spirit anualment distingeix els 100 millors vins de l’any en el mercat dels Estats Units i Fra Guerau, 2004, ha estat escollit com un d’ells.Fra Guerau està situada a la zona costanera de la comarca del Prio-rat, el Montsant. Deu el seu el seu nom al frare Guerau Miquel, un dels personatges més famosos del Montsant, per retre homenatge al frare cistercenc i als cartoixans que van portar a la regió la cultura de la vinya. La capacitat d’elaboració d’aquest celler és d’uns 3.500 Hl i compta amb una nau de criança amb quatre botes de roure americà i francès.

Dos vins i un cava de Freixenet reben la Gran Medalla d’OrL’Honoris 2006 de Bodegas Valdubón i l’Heretat de Segura Viudas guanyen al Monde Selection 2011

REDACCIÓ

La revista nord americana Wine & Spirits ha tastat i puntuat el vi Vaquos Criança, que Bodegues Pinord elabora a la Ribera del Duero.La revista qualifica amb 92 punts el Criança de Vaquos i el destaca com “elegant i sofisticat”. Els sabors els marca com “gene-rosos, a fruites vermelles madu-res com maduixes i tocs de fruits secs, donant-li una profunditat deliciosa”. Wine & Spirits també el defineix de “robust o amb una acidesa ferma”, i el recomana ma-ridar amb un bon estofat de carn.Des que Pinord comencés a co-mercialitzar els seus vins Vaquos a principis d’aquest 2011, ha rebut molt bones crítiques dels mitjans i experts del sector i, aquesta men-ció a la revista Wine & Spirits, és la primera que rep del mercat in-ternacional.

El vi Mireia de Bodegues Pinord va obtenir la distinció Diamant en la categoria de vins blancs sen-se fusta, durant la Fira Fenavin. Aquesta distinció s’enmarcava dins els Premis “Vino y Mujer” que són reconeguts en el calendari 2011 com a Concurs Oficial de Vi, un dels deu més importants a nivell nacional.D’altra banda, Bodegues Pinord va presentar recentment Diorama, una nova col·lecció formada per sis vins monovarietals procedents de vinyes ecològiques que s’adrecen tant a un públic iniciàtic com als consumidors més experts.El vi s’ha obtingut del raïm que s’ha cultivat a la finca Pinord de Muntanyans, a l’Alt Penedès. Alguns vins de la col·lecció, els de raïms de garnatxa, s’han ela-borat amb els raïms de la D.O. Terra Alta, ambdós procedents de vinyes ecològiques també. Les sis varietats que protagonitzen

la col·lecció Diorama són Syrah, Merlot, Blanc Chardonnay, Ca-bernet Rosat, Garnatxa Blanca i Garnatxa Negra. Les etiquetes te-nen un disseny modern i colorit que lliga amb la tipologia de raïm del vi.

Vaquos Criança de Pinord D.O. Ribera del Duero aconsegueix 92 punts a la Wine & Spirits MagazineREDACCIÓ

Miquel A. Torres, propietari de Bodegas Torres


LLIBRES

Picasso i Van Gogh estan avui en els millors museus el món. No obstant això, en tota la seva vida Van Gogh només va aconseguir vendre un quadre. Picasso, en canvi, va vendre tota la seva producció, que va ser molta, es va fer immensa-ment ric i ningú va gosar mai dir que la seva pintura fos co-mercial. El que era comercial

era la seva intel·ligència.Aquest és un dels molts exem-ples que Lluís Bassat utilitza en aquest llibre per explicar què és la intel·ligència comer-cial, per a què és necessària, i com podem desenvolupar-la si no hem tingut la sort de néixer amb ella.Per a això compta a més amb els testimoniatges de grans

exponents de la intel·ligència comercial en els nostres dies, com són Isak Andic (Mango), Emilio Botin (Santander), Pe-ter Brabeck (Nestlé), Francis-co Daurella (Cobega), Shelly Lazarus (Ogilvy), Ingvar Svi-ggum (Ford) i Kees van der Graaf (Unilever).Al llarg de les seves pàgi-nes, descobrirem que la intel·ligència comercial no és un truc per vendre més. És una manera de fer que genera confiança, indispensable per a tot tipus d’empreses, tot tipus

de professionals i tots aquells que necessitin convèncer a algú d’alguna cosa. Que som tots. Tot i la importància que Lluís Bassat ha desenvolupat en el sector de la publicitat, ha es-tat més conegut entre el pú-blic general a causa de la seva relació amb el Futbol Club Barcelona, en presentar-se a les eleccions per a la presidèn-cia de l’entitat. Al 2004, es va incloure en una llista de «Els homes més influents de la pu-blicitat»

¡Odio el networking!(pero lo necesito)DEVORA ZACKEMPRESA ACTIVA14,00€

L’autora, que és un pèl intro-vertida confessa com una exi-tosa conferenciant que parla enfront de milers de persones cada any, ha vist que la majo-ria dels llibres sobre networ-king assumeixen que per tenir èxit has de convertir-te en un extrovertit o almenys semblar-ho. Però no, hi ha altres formes de relacionar-se sense deixar

de ser qui és un. Networking és una filosofia que consisteix en l’establiment d’una xarxa de contactes professionals que ens permet donar-nos a conèixer a nosaltres i al nostre negoci, escoltar i aprendre dels altres, trobar possibles col·laboradors, socis o inversors. Es tracta d’intercanviar informació i contactes, i d’establir relacio-

ns amb persones que compar-teixin interessos professionals comuns. Fem networking per avançar en la nostra carrera, per expandir el nostre negoci, per augmentar la nostra visibilitat i per millorar la nostra xarxa de contactes.Aquest llibre sacseja els este-reotips sobre la gent que odia el networking. No són tímids o misantrops, sinó que són reflexius i prefereixen pensar abans de parlar. ja que els han dit que el networking és sobre xerrar i realitzar contactes cons-

tantment, dedueixen que no és per a ells. Però sí ho és.En aquest llibre de 224 pàgines, l’autora destrossa els tradicio-nals consells sobre networking que pretenen ser universals. Cadascú segons les seves prò-pies qualitats pot realitzar el networking com més li plagui. La vida no és una altra cosa que una gran oportunitat de fer net-working.Devora Zack és conferenciant i consultora i treballa amb les principals institucions i empre-ses dels Estats Units.

Inteligencia comercialLLUÍS BASSATPLATAFORMA18,00€

Una guia pràctica per a abrumats, introvertits i desconnectats

Si busques resultats diferents no has de fer sempre el mateix


TECNOLOGIA

Apple anuncia el llançament dels nous iMac amb processadors quad-core

Apple ha actualitzat el seu or-dinador compacte iMac amb la pròxima generació de processadors quad-core, amb un nou i potent circuit gràfic, amb la revolucio-nària tecnologia d’I/S Thunderbolt d’alta velocitat i una nova càmera FaceTime HD. El nou iMac, que parteix dels 1.149 euros amb IVA inclòs (970,33 euros, sense IVA ni canon), és fins a un 70 per cent més ràpid i els seus nous gràfics tri-pliquen el rendiment de la genera-ció anterior. “Els nostres clients adoren el dis-seny d’alumini de l’iMac, la seva espectacular pantalla i naturalesa compacta”, assegura Philip Schi-

ller, vicepresident de Màrqueting de Producte mundial d’Apple. “Amb la nova generació de pro-cessadors quad-core, potents nous gràfics, tecnologia Thunderbolt i càmera FaceTime HD, hem millo-rat encara més el millor ordinador de sobretaula del món”. El nou iMac incorpora proces-sadors Intel Core i5 quad-core, amb l’opció per al client d’optar per processadors Core i7 de fins a 3,4 GHz. Aquests processadors de pròxima generació incorporen un controlador de memòria integrat que brinda una sorprenent expe-riència en sensibilitat i rapidesa, a més d’un nou i potent motor multimèdia d’alt rendiment per a codificar i decodificar vídeo. Grà-cies als nous processadors gràfics AMD Radeon HD, els nous iMac incorporen els circuits gràfics més potents integrats fins ara en un or-dinador compacte. L’iMac és el primer ordinador de sobretaula del mercat que incor-pora la revolucionària tecnologia d’Entrada/Sortida Thunderbolt. L’iMac de 21,5 polzades disposa d’un port Thunderbolt, mentre que el model de 27 polzades inclou dos ports, per oferir encara major capacitat d’expansió. Desenvolu-pada per Intel en col·laboració amb

Apple, Thunderbolt permet unes possibilitats d’expansió impossibles fins ara en un ordinador compacte. Dotada de dos canals bidireccio-nals amb velocitats de transferència de fins a uns sorprenents 10Gbps per canal, Thunderbolt entrega PCI Express directament a peri-fèrics externs d’alt rendiment com arrays RAID, i pot suportar dispo-sitius FireWire i USB de consum i xarxes Gigabit Ethernet per mitjà d’adaptadors. Thunderbolt suporta també DisplayPort per connectar a monitors d’alta resolució i funcio-na amb els actuals adaptadors per a pantalles HDMI, DVI i VGA. L’iMac inclou una càmera Face-Time HD integrada i l’innovador programari FaceTime d’Apple per a realitzar video-trucades, de gran nitidesa i a pantalla completa. La nova càmera permet realitzar vi-deo-trucades en alta definició amb tots els ordinadors Mac equipats amb FaceTime HD i video-tru-cades en definició estàndard amb iPad 2, iPhone 4, la generació ac-tual d’iPod touch i amb altres mo-dels de Mac basats en processadors Intel. L’iMac segueix caracteritzat pel seu elegant disseny d’alumini i cristall, espectacular pantalla d’alta resolu-ció IPS amb retroiluminació LED, slot per a targetes de memòria SD i s’acompanya dels innovadors Magic Mouse o Magic Trackpad d’Apple. Avançant en el compromís d’Apple amb el medi ambient, la família d’ordinadors de sobretaula d’Apple és capdavantera en disseny “verd”,

Els nous ordinadors de sobretaula d’Apple, que ja estan disponibles en els canals habituals, tenen uns preus d’entre 1.149 i 1.899 euros

El nou iMac segueix caracteritzat pel seu elegant disseny d’alumini i cristall

Les accions d’Apple pugen un 3.930% en els últims 10 anys

Les accions del fabricant nord-americà d’ordinadors i dispo-sitius electrònics Apple acu-mulen una revalorització del 3.930% en els últims deu anys, convertint-se en el millor va-lor amb diferència del mercat nord-americà des de 2001, se-gons destaca un dels articulis-tes de referència del lloc web d’informació econòmica Mar-ketwatch, pertanyent al grup NewsCorp. L’article destaca que, mentre el S&P 500 de la Borsa de Nova York tot just es

revaloritza un 8% en l’última dè-cada, amb grans valors com Wal-Mart o Cisco pràcticament plans o amb pèrdues significatives com Microsoft, General Electric o Bank of America, el valor de les accions de la companyia dirigida per Steve Jobs gairebé s’ha mul-

tiplicat per 40, fins situar-se al voltants dels 350 dòlars. “El 2001 Apple tot just acabava de començar a convèncer Wall Street del seu valor com a in-versió i les seves accions cotitza-ven entorn els 9 dòlars, mentre que la seva xifra de negoci per a aquell exercici fiscal arribava als 5.300 milions de dòlars (3.630 milions d’euros), en contrast amb les previsions de superar els 100.000 milions de dòlars (68.512 milions d’euros) de facturació aquest any”.

respectuós amb el medi ambient. L’iMac incorpora pantalles amb retroiluminació LED exemptes de mercuri i realitzades amb crista-ll lliure d’arsènic. L’iMac utilitza components i cables sense PVC, està fabricat amb materials alta-ment reciclables, i es caracteritza per dissenys d’embalatge i de siste-ma eficients en l’ús de materials. Tots els ordinadors iMac vénen amb Mac US X Snow Leopard, el sistema operatiu més avançat del món; i amb iLife, l’innovador paquet d’aplicacions d’Apple per crear i compartir fotos, pel·lícules i música. Snow Leopard es recolza en una dècada d’innovació i inclou la Mac App Store on localitzar magnífiques noves aplicacions per al Mac. iLife ’11 inclou iPhoto, amb espectaculars visualitzacions a tota pantalla per explorar, editar i compartir fotos; iMovie amb eines potents i fàcils d’usar per transfor-mar vídeos domèstics en divertits trailers de cinema i pel·lícules; i GarageBand amb noves for-mes de millorar la interpretació d’instruments per part de l’usuari i de crear magnífics temes musicals. Els nous iMac estan disponibles a l’Apple Store per Internet (www.apple.com/és/), en les botigues pròpies Apple Retail Store i en el canal de distribuïdors autoritzats Apple. L’iMac de 21,5 polzades està disponible en dues configura-cions: una amb un processador In-tel Core i5 quad-core a 2,5 GHz, AMD Radeon HD 6750M i disc dur de 500GB al preu recomanat de 1.149 euros amb IVA inclòs, i un altre amb un processador In-tel Core i5 quad-core a 2,7 GHz, AMD Radeon HD 6770M i disc dur de 1TB al preu recomanat de 1.449 euros amb IVA inclòs. El nou iMac de 27 polzades està disponible en dos models: un amb un processador Intel Core i5 quad-core a 2,7 GHz, AMD Ra-deon HD 6770M i disc dur de 1TB al preu recomanat de 1.649 euros amb IVA inclòs, i un altre amb un processador Intel Core i5 quad-core a 3,1 GHz, AMD Ra-deon HD 6970M i disc dur d’1TB al preu recomanat de 1.899 euros amb IVA inclòs. Entre les opcions de configuració a mida s’inclouen processadors Intel Core i7 més ràpids a velocitats de fins a 3,4 GHz, major capacitat en disc dur de fins a 2TB, unitat d’emmagatzematge d’estat sòlid de 256GB, memòria de sistema DDR3 addicional i Pla de Protec-ció AppleCare.

APPLE ESPERA SUPERAR ELS 68.000 MILIONS D’EUROS DE FACTURACIÓ AQUEST 2011

JOSEP BARELLA


TECNOLOGIA

Segons un estudi recollit per BCN Binary, consultora tecnològica es-pecialitzada en estalvi de costos i augment de la productivitat, els treballadors d’oficines dediquen entre mitja hora i dues hores a la setmana a solucionar problemes amb els sistemes informàtics. Aquesta pèrdua de temps, si es computa a nivell anual, arriba a la xifra de més de 100 hores per-dudes per solucionar contratemps que sorgeixen amb els equips in-formàtics. Hi ha la creença general, entre els responsables de les empreses, que aquests “petits contratemps” dia-ris, que fan que el treballador deixi

el que estigui fent per solucionar un problema informàtic, no cau-sa major problema. Tanmateix, i tal com es destaca des de BCN Binary, “aquesta minva de temps, a la llarga, es transforma en una minva de productivitat, que es tradueix, finalment, en una pèr-dua important de diners per part de l’empresa”. El principal motiu que s’addueix per no voler invertir en nous equips informàtics ni dis-posar d’un servei de manteniment informàtic que tingui els equips al dia, és el cost que això suposa. En canvi, si bé aquesta inversió en tec-nologia pot semblar a priori una inversió innecessària, “en un curt termini de temps, mostrarà la seva rendibilitat, i evitarà mals pitjors, com la falta de motivació dels em-

pleats per la sensació que no po-den realitzar el seu treball d’una manera correcta “, comenten des de BCN Binary. De fet, un 33,7% dels empleats opina que les avaries de maquinari són un dels majors motius d’estrès a la feina. Aques-ta falta de motivació dels equips

Solucionar els problemes informàtics, suposa un cost molt alt per a les empreses

desemboca en una reducció de la productivitat. Per aquest motiu, és primordial tenir equips renovats, programes actualitzats i un servei de manteniment informàtic que ofereixi un correcte funcionament durant tot l’any. Per exemple, un dels principals avantatges de dis-

El comerç electrònic a Espanya va créixer un 27% el 2010El comerç online va sumar, al llarg de l’any, 100 milions de transaccions, un 34,8% més que el 2009

La compra-venda de béns i ser-veis a través d’Internet va moure un volum de negoci rècord de 7.317,6 milions d’euros a Espan-ya durant el 2010, un 27,2% més que al 2009, segons les dades de l’últim informe de Comerç Elec-trònic publicat per la Comisión del Mercado de Telecomunicacio-nes (CMT). El comerç online va sumar, al llarg de l’any, 100 milio-ns de transaccions, un 34,8% més que al 2009, quan es van arribar als 74,3 milions d’operacions. Durant el quart trimestre de 2010 (octubre-desembre), el balanç

també va ser positiu: 1.911 mi-lions d’euros, amb un increment interanual del 21,4%. Encara que el creixement de volum de negoci va ser més moderat que en mesos anteriors, és el setè trimestre con-secutiu de rècord en ingressos. A més, va destacar l’augment molt considerable del nombre de transaccions: 28,5 milions d’operacions en el quart trimestre, 4,3 milions més que en trimestre anterior i 6,4 milions més que en el mateix període de 2009 Per activitats, el sector turístic (agències de viatges i operadors turístics, transport aeri i transport terrestre de viatgers) va reunir el 29,5% del total de facturació on-

line. Van seguir en la classificació de branques d’activitat amb major volum de negoci el màrqueting di-recte (7,4%), els espectacles artís-tics, esportius i recreatius (6,0%), els jocs d’atzar i apostes (6,0%) i les peces de vestir (4,0%). Igual que en els dos últims anys, les compres realitzades a llocs web espanyols van ser les que més pes van tenir per volum d’ingressos durant el 2010, representant el 54,7% del total dels ingressos per comerç electrònic, fins arribar als 4.002 milions d’euros. Dintre d’aquest capítol es recullen les compres realitzades des d’Espanya a pàgines web espanyoles (3.164 milions d’euros) i les compres realitzades des de l’estranger i amb destinació a webs espanyols (838,61 milions d’euros). Per contra, les compres realitzades des d’Espanya a pàgines web estrange-res van representar el 45,3% del total d’ingressos, fins a arribar a els 3.315 milions d’euros. Per àrees geogràfiques, la Unió Eu-ropea, com ve ocorrent en els pas-sats trimestres, va ser la destinació preferida per realitzar compres a l’estranger. El volum de negoci va ser un 89% del total.

L’augment dels atacs informàtics en els últims mesos és una rea-litat que demostren els casos de Playstation 3 de Sony i Facebo-ok. En aquest espiral de cibera-tacs, un estudi de la multinacio-nal Juniper Networks assegura que Android és l’objectiu mòbil favorit del ‘malware’.El sistema operatiu mòbil de Google ha experimentat un aug-ment del 400 per cent en els co-dis maliciosos. Els ‘smartphones’ d’última ge-neració són pràcticament ordi-nadors de mà, són massius, cada cop s’assemblen més a ordina-dors i estan més connectats. I els pirates informàtics estan de-mostrant un interès molt elevat en aquests dispositius i els atacs a mòbils s’han incrementat. Els usuaris guarden dades personals en els dispositius i, per norma general, no disposen de sistemes d’antivirus com si fan en altres equips. Els ‘intrusos’ s’han ado-nat d’aquest fet i s’han fixat en

els sistemes mòbils, per conver-tir-los en els nous objectes de desig. Segons les dades de Juni-per Networks, el més perjudicat és Android. El sistema operatiu de Google és cada cop més pre-sent i ha experimentat un aug-ment del 400% d’atacs per codi maliciós. Segons l’estudi, la majoria dels atacs arriben a través de con-nexions Wi-Fi. Els usuaris es connecten a xarxes no protegides que, sense saber-ho, permeten la distribució de programes mali-ciosos als seus equips.Hi ha, però, mètodes més tradi-cionals. Els SMSs encara funcio-nen i els pirates els aprofiten per infectar dispositius. En un 17% dels atacs, el programa maliciós ha arribat a través de missatges curts. En aquest cas, la majoria són SMSs que intenten que l’usuari respongui o truqui a un número de tarificació addicional i en pa-gui les conseqüències.La descàrrega d’aplicacions tam-bé pot comportar l’accés a codi maliciós.

Creix un 400% els atacs als terminals mòbils amb Android

Font: Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones

Informàtics per forçaEls empleats perden fins a dues hores a la setmana per solucionar problemes causats per la informàtica

posar d’un servei de manteniment informàtic és l’immediat estalvi de costos a causa de l’automatització de les funcions de continuïtat empresarial, a més del fet de po-der evitar pèrdues d’informació i d’activitat a causa de l’aturada d’un servei.

REDACCIÓ

JOSEP BARELLA

JOSEP BARELLA


ELS ORÍGENS A L’ALT PENEDÈS DEL COOPERATIVISME AGRARI

Després de la crisi de la fil·loxera en què la pagesia i els elaboradors de vins es

van haver de reinventar completa-ment començant per la utilització del peu de cep americà empeltant les varietats autòctones. L’inici de la recuperació va coincidir amb la primera guerra mundial en què l’augment dels preus dels pro-ductes, sobretot el sulfat de coure i el sofre, provocava que el pagès hagués de fer front a un augment de les seves despeses fixes. Aquest fet es va maridar amb la situació d’inestabilitat que des de finals del segle XIX vivia la pagesia per qüe-stions relacionades amb l’accés a la terra i els contractes entre arrenda-dor i llogater com la rabassa morta i l’aparceria, contractes del tot des-favorables per al pagès. Els orígens del cooperativisme agrari a Espanya i Catalunya cal-dria situar-los amb l’aprovació de la Llei d’Associacions de 1887. Aquest marc legislatiu va resultar clau per a aquelles persones que

creien en un sistema alternatiu -ja en aquell temps- propis de l’ideari diferent establert que sor-gia aleshores. El cooperativisme agrícola es dividia en tres àmbits ideològics i socials: l’agrupació de pagesos amb una influència de l’anarquisme; les cooperatives de parcers, mitgers i masovers vincu-lats a l’ideari del republicanisme federal; i els propietaris. L’enginyer de l’Estació Enològica de Vilafranca, Isidre Campllon-ch Romeu, va exposar el 1917 les causes que portaven a fomentar en

aquells temps el cooperativisme agrari: “la defensa contra el co-merç de mala fe, les crisis agrícoles, la falta de material d’elaboració, l’elaboració defectuosa i la repres-sió del frau”. Dels punts que citava Campllonch, comentarem que la defensa contra el comerç de mala fe feia referència a la mala praxis que alguns venedors d’adobs em-praven per aprofitar-se del pagès i vendre-li fertilitzants químics de mala qualitat a un preu elevat. Per tal d’evitar aquesta situació calia comprar els adobs en grans quantitats i des d’una entitat amb el suficient pes com per fer front al pagament i a un possible frau en la compra. Però, sens dubte, els punts més importants són els que feien referència a l’elaboració perquè s’ensenyaven i empraven nous mètodes de producció de vins i aiguardents per millorant la qualitat dels productes; i, per tal de solucionar la manca de material d’elaboració, els sindicats i coope-ratives oferien espais per encabir el

most per produir el vi ja què, tot sovint, el pagès no disposava de tines i cups per emmagatzemar el producte.Molts d’aquests sindicats i coope-ratives agrícoles, oferien als seus associats l’ús d’eines i maquinària, com per exemple, màquines de batre; una secció de crèdit en què es constituïa una caixa per facili-tar préstecs als seus associats amb un interès reduït i poder finançar operacions pròpies de l’entitat; i funcionar com a cooperativa de consum, en què es compraven a

l’engròs diferents productes per al camp i també per a la llar per ob-tenir un preu més reduït i vendre’l als seus associats amb un cost me-nor del què el podrien trobar en altres botigues.Els sindicats i les cooperatives agràries disposaven de diferents serveis per als seus associats que rebien de manera gratuïta o a un preu més reduït. Així, la majoria de cooperatives disposaven d’un cafè per fer les tertúlies que tot so-vint era l’únic establiment d’aquest tipus al poble. Igualment, també hi havia servei de biblioteca, bar-beria, de festes... A l’Alt Penedès, es van consti-tuir un bon nombre de sindicats i cooperatives agrícoles arreu del territori. La majoria dels que es van crear entre els anys 1910 i el 1930 van durar poc temps més, ja què després de la guerra civil espanyola molts d’ells van ser su-primts pel nou règim franquista i els seus edificis i maquinària van ser confiscats per l’Estat i cedits als ajuntaments i a l’Hermandad de Labradores i Ganaderos que feia, en molts casos, funcions semblants als sindicats.Al Gran Penedès es van crear -per posar solament alguns exemples- el Sindicat Agrícola Cooperatiu Unió d’Agricultors de Pacs del Penedès el 1921; El Sindicat Agrí-cola de Moja el 1920; el Sindicat Celler Agrícola de Les Cabanyes el 1919, el Celler Cooperatiu de La Granada el 1920, el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cu-gat Sesgarrigues el 1922, el Ce-ller Cooperatiu de Moja el 1921, la Cooperativa Agrícola i Centre Recreatiu del Pla del Penedès el 1920, la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Calafell el 1921 i la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de L’Arboç el 1919.L’Administració pública de l’Estat i, més tard, de la Generalitat de Catalunya van impulsar aquest tipus d’organitzacions empresa-rials. Les Corts espanyoles van le-gislar per donar un marc legal als sindicats i a les cooperatives que anaven sorgint arreu de l’Estat des de finals del segle XIX. Més tard, amb el traspàs de competències del camp agrícola a la Generali-tat de Catalunya segons marcava l’Estatut d’Autonomia de 1932, el govern català va fixar noves lleis en aquest camp.La primera llei aprovada va ser la Llei de Sindicats de 1906 que be-

neficiava als sindicats i cooperati-ves amb l’exempció del pagament d’impostos de timbre i de drets de constitució. A més, el Ministeri de Foment es comprometia a donar als sindicats eines i maquinària per fer més productiu el camp i suport

en l’aprenentatge de nous mèto-des de treball amb la difusió dels avenços agrícoles. Desconeixem si aquesta bona intenció es va dur a bon port arreu de l’Estat.A Catalunya, el nou sistema ins-titucional i polític de la segona república, el va portar a adquirir competències en la majoria dels àmbits, també en el d’agricultura. El 1934 es van aprovar dues lleis del tot favorables a la creació de cooperatives: la Llei de Bases de la Cooperació per a cooperatives, mutualitat i sindicats agrícoles, i la Llei de Cooperatives. En la prime-ra llei es posava el marc legal de les entitats de caire agrícola indicant com s’havien de regir, per exemple,

amb la igualtat de vot entre tots els socis o la distribució d’excedents de manera proporcional segons la participació de cada associat en les operacions socials. La Llei de Cooperatives marcava que tots els socis tenien els mateixos drets i deures, l’organització de juntes directives i assemblees, el repar-timent de l’excés de percepció... i es posaven per escrit les diferents tipologies jurídiques de cooperati-ves: de consumidors, de producció i treball, de crèdit i mixtes.Al Penedès, l’èxit, en part, d’aquest tipus d’entitats va ser gràcies al cultiu de la vinya. No tan sols pel pagès que la treballava, sinó també perquè bona part dels sindicats i cooperatives van construir un ce-ller per encabir comunalment, el vi i poder distribuir-lo i vendre en millors condicions comercials als compradors. D’aquesta manera, es va donar fermesa social i em-presarial a un sector productiu que necessitava eines per donar un im-puls innovador i d’empenta envers les millores que s’estaven produint al sector agrícola.

HISTÒRIA

Historiador

DanielSancho París

La pagesia de la comarca va organitzar-se per mancomunar serveis als anys 20 i 30 del segle XX. Molts pagesos van poder tirar endavant gràcies al front comú fet als sindicats i cooperatives agràries

S’OFERIEN LLOGUERS A PREUS BAIXOS DE MÀQUINA AGRÍCOLA QUAN EL PAGÈS NO PODIA ADQUIRIR LA MAQUINÀRIA

El Sindicat Agrícola de Moja creat l’any 1921

El Celler Cooperatiu de Les Cabanyes


Venècia, la reina de l’Adriàtic

Venècia és la capital de la regió de Veneto. Es compon de 120 pe-tites illes unides per 400 ponts. L’arribada a la ciutat es fa a través del Pont de la Llibertat que va a parar al Piazzale Roma.Sens dubte, un dels atractius de la ciutat són els canals i les típi-ques góndoles venecianes. El canal central és l’anomenat Gran Canal, que és com una gran avinguda on confl ueixen gran quantitat d’embarcacions. El Gran Canal té 3.800metres de longitud, de 30 a 70 metres d’amplada i 5 metres màxim de profunditat. A la seva ribera -que els venecians anome-nen Canalazzo- s’aixequen prop de 200 palaus, que daten entre el segle XII i el XVIII. La festa més popular de Venècia és el Carnaval, l’antiguitat del qual es remunta, possiblement al se-gle XI, quan la ciutat començava a dominar marítimament la mar Mediterrània. Ofi cialment, la fes-ta es va declarar existent durant el segle XIII, tot i que no va ser fi ns al XVIII quan el Carnaval assoleix la màxima expressió.Un altre dels esdeveniments im-portants de la ciutat italiana és la Biennal de Venècia, que es fa des de 1893 i que inclou la Mostra In-ternazionale d’Arte, de cinema.També es recomana visitar la ciu-tat el 25 de març, quan se celebra la data de la fundació de la ciutat. La festivitat ha estat declarada pa-trimoni de la Humanitat per la Unesco.

edifi ci s’anunciava l’arribada dels vaixells i també s’alertava dels in-cendis a la ciutat. La plaça també està fl anquejada per dos edifi cis anomenats Procuradories Velles i Noves. Al fons de la plaça de Sant

Marc, entre aquests dos edifi cis, hi ha la Fabbrica Nuova, que avui és seu del museu Corner. Hi ha multitud de llocs per visitar a Venècia, com el Palau Ca’ d’Oro, el Ducal, Ca’Rezzonico. També, a més de la Basílica de Sant Marc, la de Santa Maria e la Salut, la Glo-riosa dei Frai, la de Sant Jordi. I el si parlem de ponts, podem esmen-tar el Quart Pont sobre el Canal Gran -obra de Calatrava-, el Pont de l’Acadèmia, el dels Supirs i el de Rialto situat en el Gran Canal.

Al nord d’Itàlia, a la costa del mar Adriàtic, es troba una de les ciutats més peculiars i atractives del planeta, formada per 120 illes i 400 ponts

VENÈCIA

País:Itàlia

Població:Prop de 270.000 habitants

Superfície:421 km2

Moneda:L’euro

Cuina:La cuina de Venècia es basa en la pasta, cuinada de les més diverses maneres, i també en les pizzes. El cafè a totes hores és un costum estès a tot Itàlia.

Compres:Es poden adquirir peces d’artesania variada i, per la proximitat, també hi ha moltes botigues d’objectes fabricats en vidre de Murano. A més a més, cal mencionar les famoses màscares de Venècia.

Plaça Sant Marc

La plaça de Sant Marc és impo-nent: amb una longitud de pràcti-cament 3.500 metres, està delimi-tada per edifi cis com la basílica de Sant Marc, el Campanile, el Palau Ducal i la Torre del Rellotge. És re-comabable pujar al Campanile per veure la vista de Venècia des de les alçades. Antigament, des d’aquest

VIATGES

Pont de Rialto

REDACCIÓ

Penedès Econòmic 2

Documents

Transcript of Penedès Econòmic 2