Penedès Econòmic 16

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

MARIA COLL VENTURADirectora comercial i de màrqueting

de Chocolates Simón Collpàg. 16-17

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 16 octubre 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

Les funeràries ofereixen fi nançar a terminis els enterraments, cada vegada més austers pàg. 2-3

La veritat de les pensions de Caixa Penedès, segons Manel Troyano pàg. 9

Baixa la instal·lació de noves empreses als polígons industrials pàg. 6

L’Alt Penedès perd 454 autònoms en els darrers quatre anys pàg. 4

HIPOTECATS FINS A LA TOMBA

2 Penedès Econòmic octubre 2012

L’ANÀLISI

Les empreses funeràries han ha-gut de reinventar-se per combatre aquests anys difícils que han as-solat tots els sectors. D’un temps ençà, han hagut d’oferir facilitats de pagament per tal que els con-sumidors poguessin fer front a les despeses dels funerals. D’altres, han optat, fins i tot, per oferir en-terraments low cost.Les funeràries, un dels negocis que millor esquiven la crisi, estan comprovant de primera mà com el client mitjà, que fins fa poc no escatimava en despeses a l’hora d’encarregar un funeral, ara compara i opta per serveis més econòmics i sense gaire comple-ments. Tradicionalment, s’ha vist el sector com un dels més pròs-pers passi el que passi, ja que les persones seguiran morint. Però aquesta tendència s’ha truncat pel minvant poder adquisitiu del consumidor. L’última estocada ha vingut donada per l’increment de l’IVA, que ha passat del 8 al 21%. Aquest augment generalitzat en el preu final dels funerals tam-bé ha coincidit amb un lleuger augment de preus al tanatori de Vilafranca, que va estrenar noves

instal·lacions fa uns mesos. A diferència del que molts pu-guin pensar, el sector no viu aliè a la crisi. Taüts més econòmics, menys complements, i un fi-nançament a terminis són les puntes de l’iceberg d’aquest canvi en el negoci de les funeràries, que han deixat de vendre funerals de pompa i ostentació per acomo-dar-se al pressupost dels clients.A l’Alt Penedès operen dues em-preses funeràries: Serveis Funera-ris Integrals (SFI), una empresa nascuda de la fusió de diverses del sector i que té una delegació a Vi-lafranca que cobreix la demanda del Penedès, i Serveis Funeraris Esteve, situada a Sant Sadurní, que dóna cobertura a onze muni-cipis de la comarca i tres més de l’Anoia. Tot i això, també presten servei a les famílies que no siguin d’aquests municipis i els ho de-manin expressamentPere Esteve, propietari de Serveis Funeraris Esteve, ens comenta que en els darrers anys s’han tro-bat amb més famílies amb difi-cultats de pagament. Per aquest motiu, des de fa uns quatre anys han posat a l’abast facilitats de pagament a través de quotes mensuals durant un any. Ara, es-tan ultimant un conveni amb una

LÍDIA OÑATE

entitat financera que els permeti oferir més comoditat als clients. La intenció és iniciar-ho el 2013.En certs països d’Europa algu-nes empreses han ideat paquets funeraris de “baix cost”, que in-clouen els serveis bàsics, és a dir, un taüt únic i senzill, el trasllat en furgó fúnebre fins al cementiri o tanatori, una cerimònia de no més de 15 minuts i la tramitació

del certificat de defunció. Tam-bé s’ofereixen complements com la possibilitat de contractar una missa a l’església i disposar de personal que porti el fèretre. La funerària, però, no s’encarrega de la resta d’“extres” com poden ser les flors, la música o les esqueles, sinó que ha de ser el propi client qui ho gestioni.

Les funeràries, un món diferent

Els grans suplements i productes de luxe han deixat pas als funerals bàsics, molts dels quals ja es financen en diversos terminis

L’austeritat, una opció cada dia més obligada en les pompes fúnebres

A L’ALT PENEDÈS ES REALITZEN UNS 800 SERVEIS FUNERARIS CADA ANY

En termes econòmics, el sector de les funeràries és una anomalia. La demanda i l’oferta difereixen en molts factors a la resta d’activitats econòmiques. En el cas de la de-manda, la principal característica és el seu ús obligat en el moment en el qual es produeix un decés a la família. Aquest condicionant aporta avantatge a les empreses que actuen en el mercat funerari, ja que són els clients qui necessi-taran els seus productes. Per tant, estan posicionats en una situació de superioritat vers el client. A més, els funeraris són uns serveis amb una demanda constant, és a dir, la taxa de mortalitat és, si fa no fa, la mateixa any rere any. Així, les empreses només s’han de preocupar de la seva quota de mercat i no pas de la grandària de la mateixa, ja que sempre és igual. L’única via per ampliar aquest mercat és establir-se en noves lo-calitats i cobrir més part de po-blació. En el cas de la comarca, es realitzen uns 800 serveis a l’any entre les dues funeràries.El factor geogràfic marca molt l’elecció de la família, però, sorto-sament a la comarca, aquest no és un condicionant prou fort, ja que el consumidor pot escollir entre dues opcions.

L’oferta de serveis funeraris de-pèn totalment de la demanda i això ve donat perquè les empreses no poden fer res perquè augmenti el nombre de serveis demandats. Tanmateix, l’objectiu principal de les funeràries no està en fer més serveis, ja que no poden, sinó en ampliar al màxim cadascun d’ells. L’empresa intentarà crear necessi-tats que potser la família no tenia i, així, podrà incrementar el seu nivell de productes venuts.

Creixen les cerimònies laiquesEls canvis socials es reflecteixen cada vegada més en les cerimò-nies. Els funerals laics guanyen terreny i ja representen el 10% del total, segons l’informe que va elaborar Serveis Funeraris In-tegrals l’any 2010. La preferència majoritària segueix sent el fune-ral cristià (88%), tot i que també s’han incrementat les altres con-fessions. Com a detall, els familiars opten per fer cerimònies centrades en el difunt. En el cas de les confes-sions religioses, ara es tenen més en compte les comunitats jueva i musulmana. Alguns tanatoris els permeten que siguin els familiars jueus i musulmans qui rentin el difunt. Per fer-ho possible se’ls ha

LÍDIA OÑATE

Penedès Econòmic 3octubre 2012

Un dels negocis relacionats directament amb els difunts és precisament el de les floristeries. Per fer-nos una idea, una corona de flors pot rondar entre els 100 i els 300 euros, depenent de la quantitat de flors emprada i el seu tipus, el disseny, o la forma. Clar està, sempre n’hi ha de preus més elevats, però la majoria de clients opten per la corona tradi-cional, rodona i, a poder ser, de roses vermelles, símbol d’estimació i amor. Les empreses funeràries i algunes floristeries admeten que ara els clients miren molt més els preus de les coro-nes i els suplements, tot i que reconeixen que depèn de la perso-na, ja que és molt important l’estima que es tingui pel difunt. Per aquest motiu no és d’estranyar que les vendes d’aquelles persones més allunyades al difunt siguin les que més han baixat. Segons Amèlia Torres, de Flors Amèlia, “la gent ha deixat de comprar co-rones i prefereixen ‘coixins’ (flors sobre la caixa o en un pedestal) o rams, que són més econòmics”.Quant a la tipologia de flors, les roses vermelles i blanques són les més demandades per l’enterrament, i clavells, gerveres i liliums, són les alternatives econòmiques que tenen més sortida.Aquest Tots Sants apunta a que les vendes baixaran. La llarga crisi que cada vegada redueix més el poder adquisitiu dels consu-midors i l’augment del 13% de l’IVA fan pensar als floristes que, enguany, les vendes es contrauran.

Les vendes de corones de flors es mantenen, però ara es mira el preu amb lupa

L’ANÀLISI

Els preus exposats són valors mitjans aproximats que podem trobar a la comarca

habilitat sales. A més, ara també es fabriquen taüts amb l’estrella de David i la mitja lluna. Tot per acomiadar degudament el seu familiar, d’acord amb la seva re-ligió.

L’assegurança de decés, còmode però costosaAixí ho veuen molts dels pene-desencs, que prefereixen passar per alt l’oferiment de les assegu-rances i fer-se càrrec de les despe-

ses de l’enterrament quan aquest arribi. Es calcula que a la comarca només un terç de la ciutadania té cobert el cost del funeral a través d’una assegurança. Segons Este-ve, “la cultura de les companyies asseguradores està poc arrelada a l’Alt Penedès, és més comuna a la zona de Barcelona”. A més de la comoditat de l’assegurança de decés, que s’encarrega de tot allò necessa-ri per acomiadar degudament el difunt, també s’intenta satisfer

al màxim els clients procedents de les asseguradores amb regals o descomptes de preu.

La crisi dispara els serveis de be-neficènciaEn l’informe d’SFI s’exposa que els serveis de beneficència de l’empresa van augmentar un 25% el 2010. La llei preserva el dret de tothom a ser enterrat. En cas que la família es declari insolvent, perquè no té cap tipus d’estalvi ni propietat amb la qual finançar l’enterrament, és l’Estat qui es fa càrrec del cost, conjuntament amb l’empresa funerària. Els ve-ritables costos per a l’empresa, però, acostumen a rondar els 100 euros aproximadament.

Futur: tancar el cercleAquest és un dels objectius de les funeràries avui dia. És a dir, ser capaces d’integrar tots els serveis funeraris a l’empresa. Algunes d’elles estan intentant expandir el seu negoci com a fabricadores de fèretres, un dels serveis bàsics i més costosos de tot el paquet funerari. Actualment, la majoria de les em-preses del sector tenen subcon-tractades floristeries, cafeteries o distribuïdores de fèretres, a qui paguen un percentatge dels bene-ficis que obtenen, però de cara al futur, aquests serveis podrien for-mar part de la pròpia empresa per tal d’estalviar costos i augmentar, així, el marge de beneficis.

FÈRETRE: entre 600 i 2.200 euros els més comuns, tot i que poden arribar als 20.000.

El que diferencia un taüt econòmic d’un de car és la qua-litat de la fusta i els acabats. Si és fusta robusta, exòtica, resis-tent, ... Si està barnissada, pin-

tada a pistola, decorada... Tots aquests són els detalls que poden fer variar el preu del taüt, el component que s’emporta la major part del pressupost del funeral. La mà d’obra que hi participa també contribueix a que el preu sigui més elevat.

ESQUELES: des de 40 fins a 125 euros, segons el tamany, la quantitat i l’abast de la zona a repartir.

Un centenar de recordatoris a repartir durant la cerimònia pot costar uns 42 euros. Si la família decideix fer difusió

per la localitat, aquest preu pot augmentar depenent de l’empresa funerària. A Sant Sadurní, per exemple, 600 esqueles en DIN-A5 po-den costar uns 125 euros. N’hi ha de diferents mides a escollir, en format carta o sim-plement un fulletó.

CERIMÒNIA RELIGIOSA: entre uns 80 i 100 euros.

Normalment les cerimònies s’oficien als diferents centres de l’Església, tot i que les em-preses funeràries també donen l’opció de celebrar-ne a les se-ves instal·lacions.

A l’Alt Penedès hi ha oratoris multiconfessionals, és a dir, es fan cerimònies de diferents religions.En els darrers anys han aug-mentat les peticions d’oficiar cerimònies laiques, que també tenen cabuda entre els serveis que presten les funeràries.

INCINERACIÓ: uns 750 euros (si va tot inclòs).

La incineració és un dels ser-veis que més ha augmentat en els últims anys. Tant és així, que a Vilafranca es va parlar de situar una incineradora al cos-tat del mateix tanatori. Al final

no es va construir i aquells que vulguin ser incinerats han de fer-ho fora de la comarca. La funerària s’encarrega de tramitar la incineració a tra-vés d’una empresa amb la qual tingui un conveni. En el preu s’acostuma a incloure l’urna i el trasllat del difunt.

COTXE FÚNEBRE: entre 210 i 250 euros, tot i que de-pèn del recorregut.

En aquest apartat s’inclou la recollida local del difunt, el re-corregut del velatori a la parrò-quia i el cementiri colindant. En el cas dels Serveis Funera-

ris Esteve, el recorregut que es faci dins de Sant Sadurní és gratuït i només cobren aquell recorregut que sigui a fora del municipi.En altres zones d’Espanya, el cost del cotxe fúnebre pot re-duir-se fins als 120 euros, la meitat que aquí.

SALES DE VETLLA: des de 280 a 560 euros dia/nit.

El preu de l’estada a les sales de vetlla varia segons les presta-cions de què disposi l’estança. Hi ha sales frigorífiques on hi caben dos fèretres, sales indi-viduals, o algunes amb més

comoditats per als familiars. En el cas de Vilafranca, totes les sales estan ben equipades per igual, per tant no hi ha molts canvis en el preu. A Sant Sadurní, però, la famí-lia pot escollir unes sales amb menors prestacions i, així, pa-gar un preu inferior.

NÍNXOL: des de 300 a més de 1.000 euros, depenent dels anys sol·licitats.

Els nínxols poden llogar-se els anys que la família desit-gi. Si es tracta de cinc anys, el cost pot arribar als 300 euros, mentre que si es vol utilitzar

el nínxol durant mig segle, el preu pot superar els 1.000 euros, depenent del preu que establert.En aquest apartat també s’inclou la inhumació del nínxol (personal i materials emprats) que ronda els 160 euros.

ES CALCULA QUE NOMÉS UN TERÇ DELS PENEDESENCS OPTA PER L’ASSEGURANÇA DE DECÉS


ACTUALITAT

Ser autònom a Espanya no és el mateix que ser-ho a França, Alemanya o als Estats Units. Les grans dificultats per trobar finançament, les elevades taxes a què han de fer front els autò-noms, sumades a les ja habituales traves burocràtiques fa que molts s’ho pensin abans de muntar un negoci. En els darrers quatre anys, la cri-si ha minvat un dels pilars per excel·lència del país: el dels autò-noms. Actualment, a l’Alt Penedès hi ha un 5% menys d’autònoms que al 2008, l’any en què més van créixer. Només en 12 mesos van augmentar un 5,91%, segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomuni-tat Penedès-Garraf. La bonança econòmica viscuda fins aleshores es va capgirar i en quatre anys el nombre no ha fet més que baixar.Els autònoms tenen ara un difí-cil camí per endavant. Per una banda, es troben amb uns costos de manteniment força elevats si no aconsegueixen treure rendi-ment a la seva activitat. La quo-ta d’autònom mínima, situada en 250 euros, i els descomptes d’IRPF i l’IVA, fan que la majo-ria dels que treballen per compte propi vegin més que complicat treure beneficis amb el panorama de crisi general.Alguns sectors empresarials obli-guen a fer-se autònom, com pot ser el de la restauració, la cons-trucció, els taxistes, arquitectes o lampistes. En aquests casos, l’autònom es troba davant d’una situació complicada. Sovint ha d’actuar sol per afrontar les difi-cultats intrínseques del sector al qual es dedica, tributar tots els impostos que marca la llei i, a més, proporcionar-se totes les despeses que comporta la seguretat social del treballador. Però a què té dret l’autònom? Primer de tot, cotitza a la seguretat social; per tant, co-brarà a raó del que hagi cotitzat. El mínim per llei és de 250 euros, una quantitat per la qual corres-pon una base de cotització d’uns 850 euros, que és ampliable si ho desitja el mateix autònom. Amb aquesta cotització té cobertura social en cas de malaltia (s’inclou la baixa per maternitat) i accident

de treball, però no per a una in-validesa. Queda exclòs el subsidi d’atur, deixant coixa la cobertura social, ja que és de vital impor-tància en cas que el negoci se’n vagi en orris i es quedi al carrer, com molts altres treballadors. Gemma Bertran, gerent de l’Assessoria Integral Penedès, (AIP), SL, alerta que les dificul-tats que tenen els autònoms està provocant una pèrdua del teixit empresarial. “No hi ha ajuts de cap tipus, ni facilitats de finança-ment, ni prestació d’atur. S’ha d’estar boig per muntar una em-presa aquí, només fan que posar-te pals a les rodes”, afegia. Una de les reivindicacions del grup d’autònoms és que es retiri la llei que els obliga avançar l’IVA de les factures.

Els casos de morositat, avui dia en auge, fan inviable el manteni-ment de l’activitat de l’empresa. Però, de moment, l’Administració no ha mostrat gaire interès a modificar la llei. Junt amb l’augment de l’IVA, també hi ha el de l’IRPF, que ha passat a ser del 15 al 21% en poc més d’un any. Tampoc s’han promogut mesures concretes i eficaces per protegir l’autònom dels casos de morositat. Precisament, els encà-rrecs de l’Administració són els que presenten uns índexs de mo-rositat més elevats. Si bé abans

LÍDIA OÑATE l’Administració era garantia d’un treball segur, ara s’ha convertit en un malson per molts dels au-tònoms que, tot i haver realitzat la feina, no la poden cobrar fins passat molt de temps.En el darrer any s’han donat de baixa 98 autònoms a l’Alt Pe-nedès, un 1,27%, una xifra que reflecteix la involució que estem patint en aquests darrers quatre anys i que no sembla tenir fi a curt termini. Fins al moment, la comarca ha perdut 454 autònoms (-5,69%). Els sectors més afec-tats han estat el de l’agricultura, on s’han reduït els autònoms un 18%, i el de la construcció (-19,97%). En menor mesura, han baixat en el sector industrial (-8,53%), mentre que només creixen lleugerament en el sector serveis (+1,44%). Aquestes són xifres globals a la comarca, però l’activitat econòmica a l’Alt Pene-dès està força diversificada al llarg i ample dels seus 27 municipis. Per exemple, en el cas de Geli-da, la indústria ha perdut molta força en els últims quatre anys, com demostra la seva baixada d’autònoms (-25,37%). Ara, el seu potencial de petites empre-ses s’ha desplaçat cap als serveis (+16,41%), com també ha passat a Olèrdola (+16,96%). Als Mon-jos, per contra, els autònoms de la indústria han augmentat un 16,6%, mentre que els de la cons-trucció han baixat un 17,86%. En aquest sector, però, la davallada més important recau a Vilafranca, on gairebé el 28% dels autònoms que es dedicaven a la construcció han canviat de sector.Per revifar la situació dels au-tònoms, Bertran ho té clar. En primer lloc cal que l’Instituto de

Les dificultats d’accés al crèdit, l’alta morositat i la inseguretat laboral provoquen que hi hagi un 5% menys d’autònoms a l’Alt Penedès el 2012

La crisi deixa a la intempèrie els autònoms, cada dia més collats

LA COMARCA HA PERDUT 454 AUTÒNOMS EN NOMÉS 4 ANYS

Crédito Oficial (ICO) ofereixi préstecs tous, és a dir, amb un in-terès zero o que siguin subvencio-nats, ja que actualment l’interès ronda el 6%. Per Bertran és de vital rellevància aquest aspecte, però també les inversions en in-fraestructures i donar més segu-retat a l’autònom, no només amb una bona cobertura en cas de baixa per malaltia, sinó també en la prestació de l’atur. Ens trobem en un moment en què es proposa l’emprenedoria i l’autoocupació com la salvació de tots els mals, però no hem d’oblidar que ser au-tònom no només requereix esforç

i dedicació, sinó també prepara-ció. Fer un bon estudi de mercat és clau per tenir èxit. Però també és costós. Bertran va més enllà de les propostes d’emprenedoria i demana que sigui la pròpia Ad-ministració qui subvencioni els estudis de mercat. “La gent està desesperada i munta empreses, però si no fan un bon estudi de mercat, fracassaran i perdran tot el que tenen”, apuntava Ber-tran, que ha vist com alguns dels clients que li demanaven con-sell han patit les conseqüències econòmiques d’un negoci amb poca previsió de futur.

Evolució dels autònoms a l’Alt Penedès


ACTUALITAT

A les acaballes d’aquest 2012, les empreses, tant catalanes com penedesenques, viuen un mo-ment d’estancament econòmic. Tot i les ofertes de naus en ven-da i lloguer als polígons a preus molt més baixos que fa uns anys, la instal·lació de noves empreses és escassa. Les últimes dades de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) no han fet més que reafirmar el que des de tots els sectors s’ensumava: les naus buides proliferen als polígons d’arreu de Catalunya. Actualment, segons la UPIC, el 40% del sostre industrial del te-rritori català es troba desocupat.L’Alt Penedès és una comarca amb força diversificació de sectors econòmics. Si bé l’agroalimentari, acaparat pel sector del vi i el cava, és el principal, també cal destacar altres sectors amb forta presència com el de l’automoció, el químic i els serveis. Aquests últims han començat a propagar-se, junta-ment amb els comerços, en zones que tradicionalment havien estat ocupades per indústries i magat-zems. La UPIC alerta que aquest és el quart any consecutiu en què el ritme d’abandonament supera el d’ocupació. L’oferta de sòl indus-trial català és de 35.000 hectàrees, de les quals 16.700 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelo-na. Això la converteix en una de les més importants de l’Estat i el motor de gran part de l’activitat econòmica del territori català. Tot i que a Catalunya només hi ha un 60% de polígons ocupats, a Vilafranca aquesta xifra augmen-

ta fins al 73%, amb puntes que arriben gairebé al 80 i 90% en els polígons de l’Estació de Merca-deries i les Fonts i Domenys II, respectivament, segons les dades facilitades pel Servei de Promo-ció Econòmica de l’ajuntament vilafranquí. Precisament aquests són els polígons amb més super-fície del municipi (128.530 el de l’Estació i 239.780 m2 el de Domenys II), juntament amb el de l’avinguda de Tarragona, que registra una ocupació del 74,22% en els seus 231.264 m2. Un dels aspectes que més destaca és l’existència de moltes parcel·les i terrenys sense edificar ni acon-dicionar per al seu ús, especial-ment en els polígons de Llevant-Vallmoll i de Pous d’en Rosell, aquest últim amb una ocupació que no arriba a cobrir la meitat de la superfície (48,64%). Tot i això, l’espai es molt menor als an-teriors, amb prop de 43.000 m2,

situats entre la carretera que va de Vilafranca a Sant Martí Sarroca i el camí de Sant Pau.El principal problema a la capital penedesenca, doncs, és la urbani-tzació dels polígons, al contrari de la resta de Catalunya, on hi ha molts espais en venda o de lloguer. Actualment, a Vilafranca només hi ha un 6,26% d’aquest tipus de locals, tot i que la gran majoria es troben al polígon Do-

LÍDIA OÑATE

menys I, en total un 26,74%. La resta de locals es consideren buits, és a dir, encara per urbanitzar.A la resta de la comarca, l’ocupació no és tan elevada, sinó que molts dels polígons acumulen naus bui-des. El nombre d’empreses depèn de l’oferta competitiva del propi polígon i si hi ha empreses tracto-res que fixin empreses de serveis al seu voltant. És més que pro-bable que un ineficient estudi de mercat (o la inexistència d’aquest) hagi provocat una situació d’ofec a la comarca, on hi ha prop de 147 polígons, alguns dels quals segurament ja són inviables.A nivell de preus, l’Alt Penedès és una de les comarques més compe-titives de la província de Barcelo-na, amb preus de mitjana per m2 d’entre 557,52 i 757,62 euros, se-gons les dades d’Invest in Catalo-nia. Aquestes xifres són un 30% menors que les del Barcelonès, on es registra el preu més elevat. Tot i això, queda molt camí per fer, ja que la manca de manteniment i dotacions de serveis com podrien ser els de vigilància, llar d’infants, panells informatius, assistència mèdica, etc., fan menys atractiva la zona penedesenca. Les princi-pals preocupacions de la UPIC se centren precisament en la manca de conservació dels polígons, a més de l’abaratiment dels preus, tant de lloguer com de venda que s’ha anat produïnt en els darrers tres anys. En alguns llocs les cai-gudes de preus han arribat fins al

Els polígons de l’Alt Penedès són dels més competitius en preus, però perden atractiu en infraestructures, manteniment i accessibilitat

Baixa l’ocupació als polígons industrials, tot i l’àmplia oferta i la rebaixa de preus

L’ALT PENEDÈS ÉS LA COMARCA MÉS MAL COMUNICADA DE L’ÀREA METROPOLITANA

50%. A l’Alt Penedès els polígons in-dustrials pateixen també una manca d’inversió en infraestruc-tures i millores en subministra-ments com el de la fibra òptica. Francesc Simó, gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), destaca que “en un món globalit-

zat la connexió per fibra òptica és imprescindible”, i a la comarca hi ha molts pocs polígons amb con-nexió a aquest tipus de xarxa o d’alta velocitat. A més, són força les empreses que s’han queixat dels problemes de connexió a l’ADSL, un aspecte que els resta competitivitat respecte altres em-preses de l’àrea metropolitana.Un dels majors reptes que afron-ten els polígons locals gira entorn de la legislació de les seves zones i activitat. Per Simó és necessari “un marc legal que clarifiqui la figura del polígon i establir una planificació amb visió comarcal, ja que fins ara cada ajuntament ha planificat el seu sòl industrial

sense tenir en compte la comarca, les infraestructures necessàries i la viabilitat”. A banda de la legis-lació, des de la UEP troben a fal-tar un millor transport públic de persones perquè puguin arribar-hi sense problemes. Aquest és un dels hàndicaps que situa l’Alt Pe-nedès a la cua de l’àrea metropo-litana, convertint-la en la comar-ca més mal comunicada. Simó afegeix que “els polígons que no es troben als principals eixos de comunicació també tenen difi-cultats d’accessos de vehicles i ge-neren problemes de mobilitat”.Malgrat que aquesta no és una situació per llançar coets, és bo reconèixer també l’esforç de les empreses a la comarca en aportar valor afegit i innovació a la seva activitat, un factor que contri-bueix a fer la zona més compe-titiva. De cara a dinamitzar les zones de polígons, l’Ajuntament de Vilafranca ha creat una pàgina web per promocionar-los, on s’hi detallaran les seves característi-ques, serveis, accessos, fotografies i un directori de les empreses que hi ha ubicades. És previst que abans que acabi l’any ja estigui operativa. Més difícil serà revi-talitzar el polígon industrial dels Domenys III, ja que, tot i que el pla parcial, reparcel·lació i pro-jecte d’urbanització està aprovat, encara queda urbanitzar-lo. En tractar-se d’una propietat priva-da, ha de ser el propi sector qui s’encarregui d’aquesta despesa.

L’OCUPACIÓ ALS POLÍGONS DE VILAFRANCA SE SITUA EN EL 73%

Font: Invest in Catalonia


Unir l’empresariat de tot l’àmbit Penedès per encarar junts i millor les dificultats de la crisi. Aquesta és la idea que hi ha darrere la fu-tura fusió de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i la Unió Em-presarial de l’Anoia (UEA).Fa més de tres setmanes que van iniciar el procés de negociació per unir les dues entitats i crear-ne una que sigui financerament sos-tenible a llarg termini i que tin-gui un valor afegit. Aquests són els dos requisits fonamentals pel president de la UEP, Jordi Ferri, que veu necessari replantejar el futur de l’entitat per assegurar les millors condicions possibles a l’empresariat penedesenc.La pròpia UEP ha endegat aques-ta iniciativa i espera sumar el màxim de suports possibles com el de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG), que està con-

siderant formar part d’aquesta agrupació empresarial que en-globaria les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia. Tampoc tanquen la porta a altres agrupacions que vulguin formar part d’aquest nou projecte em-

presarial. “L’objectiu és ampliar l’abast de la unió empresarial al territori penedesenc i deixar de centrar-nos tant en Vilafranca i l’Alt Penedès”, afegia Ferri.El context econòmic i social ac-

tual, marcat per la crisi global, ha obligat a la UEP a repensar el seu futur com a entitat empresarial, que passa per fusionar-se amb la UEA. En aquest moment “estem posant sobre la taula els nostres punts forts i el valor afegit que tindríem fusionats”, explica Ferri, que apunta que “els problemes i les oportunitats són els mateixos en ambdues entitats”. Una de les conseqüències de la crisi ha estat la pèrdua de mas-sa social, causada pel tancament d’empreses i la reducció de les seves plantilles, que també ha fet minvar els ingressos de les quo-tes. Tot i això, des de la UEP re-coneixen que darrerament també han fet nous socis. Tanmateix, aquesta fusió no respon a un pro-blema de sostenibilitat actual, sinó “d’assegurar la sostenibilitat en el temps”, explicava Ferri, que ha negat que la UEP no pugui mantenir-se sola.Per la seva banda, la UEA porta 30 anys en actiu i disposa d’un

centre de formació a la pròpia entitat. Segons el seu president, Ramon Felip, amb la fusió “es mantindran les seus, tot i que en estructures més petites, ja que hem de ser conscients que es tracta d’un estalvi econòmic.” De moment estan estudiant les forta-leses i debilitats del projecte, però tot sembla ser que la fusió podria

La UEP proposa una entitat empresarial “forta i sostenible” a l’àmbit penedesenc

ser una realitat a partir de 2013.Per Felip, la situació econòmica actual ha obligat a “fer un pas ferm i segur per resoldre-la”. La fusió permetrà estalviar costos i establir sinèrgies entre les dues entitats. Tot i això, Felip no des-carta que s’hi puguin afegir les unions empresarials del Bergue-dà, Bages i Osona.

LÍDIA OÑATE

LA FUSIÓ ENTRE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS I LA DE L’ANOIA ESTÀ OBERTA A ALTRES ENTITATS COM LA D’ADEG

El president Jordi Ferri, en una reunió amb els mitjans

ACTUALITAT


ACTUALITAT

Tinc una bona notícia. És més, aquells i aque-lles que teniu bons pro-jectes de negoci i que no trobeu finançament teniu una bona notícia. I enca-ra més, aquells i aquelles que més d’una vegada ha-víeu pensat en invertir una part dels vostres estalvis en iniciatives empresarials alienes, sempre i quan es desenvolupessin en el vostre mateix territori, tam-bé teniu una bona notícia.El Fòrum Local d’Inversors us proposa afavorir el des-envolupament de projectes empresarials en el nostre territori, al costat de casa. És fàcil d’explicar: es trac-ta d’un escenari en què es posen en contacte els mi-llors plans de negoci amb inversors locals disposats a apostar-hi.Pel que fa als projectis-tes, o bé els demandants d’inversió, aquests poden ser nous emprenedors amb una bona iniciativa sota el braç com també poden ser empreses ja consolidades que cerquin un capital per vitalitzar una novetat dins del seu negoci. No cal que estiguin avesats a com-partir el seu projecte amb un inversor desconegut o amb un soci capitalista que segurament no tindrà la deguda sensibilitat. Des del Fòrum es dóna un ser-vei d’assessorament. Si teniu un bon business plan us convido a posar-vos en contacte amb l’ADEG ([email protected]).Pel que fa als inversors, no s’exclou cap opció. El perfil més característic,

però, és el d’un estalviador particular que potser mai ha fet cap inversió en cap iniciativa que no fos seva i que segurament ni tan sols coneix els procediments o les possibles fórmules de participació com a soci inversor o com a inversor extern; tot i això, aquest in-versor novell se sent atret per la possibilitat d’afavorir el desenvolupament d’un negoci a prop seu, com a millor manera de contribuir al progrés del seu entorn social i econòmic, i sempre amb l’expectativa d’uns guanys; és clar, contra el risc d’un fracàs. Si vostè es troba atret per aquesta figura d’inversor local i es vol iniciar en l’anomenada cultura del risc, vet aquí que des de 6.000€ vostè pot ser un nou inversor. Si no en sap, n’aprendrà. Un grup d’assessors procurarà la necessària alfabetització i l’acompanyament que sigui de menester. Si vol sumar, posi’s en contacte amb l’ADEG.El pool del Fòrum Local d’Inversors el formen, a més, famílies empresàries i financers acostumats i que, per tant, ja coneixen les modalitats d’inversió; uns i altres, amb un estí-mul afegit, del tot innova-dor en les xarxes ja exis-tents, com és la proximitat. L’exercici no és altre que invertir a casa, invertir al Penedès, sense anar més lluny, fent possibles aquí mateix els projectes que també s’han ideat aquí mateix.

Invest in Penedès

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriorsedicions a:

www.penedeseconomic.com

La taxa d’aturats al setembre ha pujat a l’Alt Penedes, com és ha-bitual que passi arreu de Catalun-ya després de l’estiu, quan habi-tualment baixa perquè es creen més llocs de treball, i al Penedès a més se’n creen força per la vere-ma, que necessita les mans de més treballadors. A l’Alt Penedès, l’augment res-pecte a l’agost ha estat del 2% (a Catalunya, de l’1,5% i a Espanya, de l’1,7%), el que situa l’índex de persones sense feina a la nostra comarca en el 15, 39%. A l’agost es comptabilitzaven 8.433 atu-rats i al setembre han pujat fi ns a 8.605, és a dir que s’han afegit 172 persones a les llistes del SOC. De totes formes, podem fer una lectura en certa manera optimista ja que aquest increment és infe-rior al del mateix període de l’any passat, quan l’atur va pujar en 289 persones, un 3,7%. Cal des-tacar que el setembre ha pujat en aturats, però encara es manté per sota de les 8.920 persones sense treball de juliol. La variació interanual de setembre ha estat de 496 aturats (un 6,1%

més). Però l’augment va ser més pronunciat de setembre de 2010 a setembre de 2011, ja que va pujar un 11% (797 persones més sense feina) a l’Alt Penedès. Aquest mes ha estat una bona notícia per a vuit municipis que han rebaixat els aturats: Geli-da (14,5%), Vilobí del Penedès (8,41%), Avinyonet del penedès (11,24), Font-rubí (12,31%),

Pontons (14,10%), Sant Cugat Sesgarrigues (10,86%), Sant Llo-renç d’Hortons (13,70%) i Subi-rats (11,17%). De l’Alt Penedès, on es registra més atur continua sent Torrelles de Foix, que més o menys té els mateixos parats que a l’agost, pas-sant del 22% al 22,47% aquest mes. Per sota seu hi ha Sant Quintí de Mediona (18,62%), Vilafranca (18,05%), Santa Margarida i els

Monjos (18,01%), Castellet i la Gornal (16,14%) i Puigdàlber (14,19%). Sant Sadurní, que ha augmentat però no ha variat gai-re el nombre d’aturats respecte a l’agost, en té gairebé un 12%.Si ens fi xem en Vilafranca, l’atur d’aquest mes de setembre ha aug-mentat en 126 persones al set-embre, situant-se en una taxa del 18,05%, quan a l’agost va ser del 17,44%, un índex força superior a la de feia un any, que se situava en un 15,87%. Però feia onze mesos que la vila anava en augment en el nombre de parats, així que la tí-pica baixada a l’agost va signifi car un cert respir per a la ciutadania. El perfi l del desocupat a Vilafran-ca pertany a un home (52%), con-tràriament al total de la comarca, amb un 51% de dones aturades. El 44% dels parats tenen entre 30 i 44 anys. El sector econòmic més afectat és el dels serveis (represen-ta el 57%, amb 247 desocupats més, un increment d’un 13%), seguit per la indústria (17%), la construcció (12%) i l’agricultura (7%). Tots els sectors, a excepció de la construcció, pateixen un augment de parats en el darrer any. El 31% dels parats és d’origen estranger a Vilafranca.

L’atur puja a l’Alt Penedès un 2% després de la veremaEn vuit municipis, entre els quals hi ha Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, l’índex de parats ha disminuït

IVET BOLTÀ

ENTRE AGOST I SETEMBRE DE 2011, ELS ATURATS VAN CRÉIXER UN 3,7%

lidació en el temps. En aquesta edició, tres empreses de l’Alt Penedès van rebre la placa com-memorativa: Casa Coral, de Vilafranca del Penedès i Canals y Domingo, de Sant Sadurní d’Anoia i Mediterraneo Carton, S.A., de Santa Margarida i els Monjos. La primera fa 100 anys i les altres dues, 50.

TRES EMPRESES DE L’ALT PENEDÈS REBEN UN GUARDÓ DE LA CAMBRA

La Casa Llotja de Mar es va tornar a vestir de gala el passat 23 d’octubre per fer un home-natge a totes aquelles empreses que aquest any fan un aniversari rellevant (50, 75, 100, 125,150 i 175 anys). El marc va ser el tradicional Dia de la Cambra, que enguany ja arriba a la seva setzena edició, 119 empreses de la demarcació de Barcelona van rebre el guardó que atorga la Cambra de Comerç en reco-neixement al seu esforç i conso-

TALLER D’ESTRATÈGIA I GESTIÓ DE LES COMPRES A L’EMPRESA

Aquest divendres 26 d’octubre, en horari de matí de 9h30 a 13h30 i en sessió única, a la seu social de l’ADEG a Vila-nova i la Geltrú, s’impartirà un taller pràctic on es tractarà l’estratègia i gestió de les com-pres a l’empresa. La fi nalitat del taller és apren-dre a gestionar de forma efi cient les compres que es realitzen a l’empresa i a tractar adequada-ment els proveïdors en funció de les seves necessitats.

2010 2011 2012

Variació interanual de l’atur al setembre a l’Alt Penedès

4,65%7.312

6,12%8.6058.109

10,90%Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf i INE


ACTUALITAT

L’exdirector de Caixa Penedès, Manel Troyano, va declarar el passat dijous 18 d’octubre davant del fiscal anticorrupció, Emilio Sànchez Ulled, sobre l’afer de les pensions milionàries que tenien assignades quatre alts directius de Caixa Penedès: Ricard Pagès, Manuel Troyano, Joan Caellas i Jaume Jorba. Unes pensions per valor de més de 20 MEUR, (11 MEUR assignades a Pagès) i la resta, segons va denunciar La Vanguardia, repartides entre els altres tres directius quan l’entitat ja s’havia fusionat dins del Banc Mare Nostrum i havia rebut 916 milions d’euros del FROB, el desembre del 2010. Tres dies abans que declarés Troya-no, també ho va fer l’expresident de l’entitat, Ricard Pagès. Posteriorment, Troyano va expli-car a Penedès Econòmic què va dir al fiscal i tota la seva versió sobre aquest cas. Segons va explicar, en referència a la pensió d’uns 5MEUR sobre la qual li demana-va explicacions el fiscal, Troyano va dir que “formava part del con-tracte d’alta direcció, les bases del qual es van aprovar l’any 1985 pel consell d’administració”. A l’any 1996, quan va ser no-menat sotsdirector pel consell d’administració i altres òrgans de govern, “també van aprovar el contracte d’alta direcció, molt habitual en les entitats finance-res. De la informació dels con-tractes se n’informava al Banc

d’Espanya”. El contracte estava estudiat per mantenir el mateix poder adquisitiu del que gaudien en actiu els dirigents fins a 30 anys després de la seva jubilació. “Aquesta venia donada per les aportacions que feia l’entitat du-rant la vida laboral, capitalitzant-se anualment i estava dipositada en companyies d’assegurances”. Troyano també va assegurar al fis-cal anticorrupció que ell no revis-sava les clàusules del pla de pen-sions, que dictaven uns auditors externs de la caixa i que “jo sig-nava cada any amb l’actualització corresponent, perquè anava amb la confiança que tot estava bé”.

Segons afirmava Troyano, men-tre va exercir de director general adjunt, (a partir del novembre de l’any 2007), i després de director general, “mai vaig pujar-me el sou ni un euro perquè em considerava molt ben pagat” i que l’any 2011, quan la caixa ja havia rebut di-ners del FROB, “no vaig fer cap aportació extraordinària al pla de pensions”. Assegura tenir la consciència tranquila perquè “no he fet res il·legal” i que el seu sou no era des-orbitat perquè “en relació als alts directius d’altres entitats finance-

OLGA AIBAR

res, era a la banda mitja-baixa”. Per això, i després de 43 anys de treball a la caixa, considera que, a la seva jubilació podrà “gaudir d’aquest pla de pensions”. Troyano té una dilatada trajec-tòria a l’entitat. Va entrar a treba-llar a Caixa Penedès l’any 1968, amb 15 anys, fent de “botones” i, des d’aleshores, va ocupar di-ferents càrrecs fins que, el novem-bre del 1996, va ser nomenat sub-director. El novembre del 2007, va ser nomenat director general adjunt i, l’any següent, director general. El novembre de l’any passat, va presentar la dimissió, forçat pel consell d’administració, arran de la repercussió que va te-

L’exdirector general de Caixa Penedès explica a Penedès Econòmic que “tinc la consciència molt tranquil·la perquè no he fet res il·legal”

Manel Troyano: “els contractes d’alta direcció eren vigents des de l’any 1985”

ENTRE ELS ANYS 2007 I 2011 NO EM VAIG APUJAR EL SOU NI UN EURO nir la informació publicada a La

Vanguardia. A partir d’aleshores, la fiscalia anticorrupció va ini-ciar una investigació d’ofici que està a punt de culminar-se i que ha comportat que declaressin diverses persones relacionades amb l’entitat d’estalvis pene-desenca i amb les pensions que gestionaven diverses companyies d’assegurances. En el cas de l’expresident de Caixa Penedès, Ricard Pagès, durant la seva declaració davant del fiscal anticorrupció del 15 d’octubre, va afirmar el mateix, que la pen-sió d’11 milions d’euros que tenia assignada era “plenament legal, perquè va ser aprovada, dins d’un

contracte d’alta direcció, pel con-sell d’administració de l’entitat el 1985”. A més, l’advocat de Pagès va insistir que “els contrac-tes d’alta direcció amb els seus imports eren transcrits i aprovats periòdicament en cada consell d’administració”. Pagès també va assegurar que “no vaig cobrar res del FROB, com s’ha dit.” Ara, un cop hagin declarat tots els exdirectius, la fiscalia decidirà si presenta una querella contra ells per apropiació indeguda i admi-nistració deslleial, o fins i tot, malversació de fons públics, en el cas que es demostri que es van as-signar part dels diners procedents del FROB.


ACTUALITAT

creure-hi per fer-lo realitat. La conferència d’en Pau Garcia-Milà es realitzarà entre les 9.30 i les 11h a l’Auditori de Vilafran-ca del Penedès i és gratuïta, si bé cal inscriure’s prèviament a través del web http://desenvo-lupat.vilafranca.cat.

PAU GARCIA-MILÀ SERÀ A VILAFRANCA EL DIA 31

El dimecres 31 d’octubre, el jove empresari Pau Garcia-Milà im-partirà la segona de les conferèn-cies del cicle “Desenvolupa’t”, organitzat pel Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb l’objectiu de mo-tivar i il·lusionar els emprene-dors de la comarca. Amb el títol “Tot està per fer” en Pau explicarà a l’Auditori com una idea pot convertir-se en una empresa sòlida, amb molta il·lusió i esforç. Tirar endavant un negoci és possible, però cal

lana, mitjançant un format de grups reduïts i places limitades, per tal d’incentivar la interacció amb el convidat i crear un am-bient proper i distès, que per-meti abordar temes d’actualitat relacionats amb l’economia que ens envolta.

JOAN CANADELL AL SO-PAR-TERTÚLIA DE LA JCI

El fundador i secretari general del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, va ser el convi-dat del sopar-tertúlia organitzat per la Jove Cambra Internacio-nal de Vilafranca el passat di-vendres 19 d’octubre, al Centre l’Agrícol de Vilafranca, al qual van assistir una vintena de per-sones.Aquest sopar forma part del programa d’activitats que des-envolupa la JCI de Vilafranca del Penedès, amb personatges rellevants de la societat cata-

ECOSOSTENIBLEWINE 2012 A VILAFRANCA

El 6 de novembre tindrà lloc, a l’Auditori de Vilafranca la 3a Conferència Internacional de Vitivinicultura Ecològica, Sos-tenible i Canvi Climàtic ECO-SOSTENIBLEWINE 2012 que té per objectiu debatre l’adaptació dels actuals siste-mes de producció ecològica a l’escenari que planteja el canvi climàtic, especialment pel que fa a l’adaptació i la sostenibili-tat de la vinya i el vi. La jornada s’iniciarà a les 9h30 fins a les 19h (dinar inclòs).

A les farmàcies catalanes, es pot dir que hi ha una calma tensa. Els pensionistes s’han incorporat aquest 1 d’octubre al copagament dels medicaments segons la seva renda, a més d’abonar l’euro per recepta que ja pagaven des de juny a la Generalitat. La quantitat fixada pels pensionis-tes és el 10% de l’import, amb un límit d’entre 8 i 18 euros al mes, segons la seva renda. Els jubilats amb rendes més altes paguen el 60 % del medicament, amb un màxim de 60 euros al mes. Per als treballadors, és un 40% en rendes inferiors a 18.000€ l’any, 50% en rendes entre 18 i 100.000€ l’any i el 60% en rendes iguals o supe-riors a 100.000€ l’any. El càlcul és sobre la base liquidable de la declaració de la renda de 2010. Hi ha jubilats que es prenen prou bé haver de fer front a aquesta des-pesa que fns ara no tenien, com el vilafranquí Andreu Clemente, de 83 anys, que després de comprar a la farmàcia Planas Huguet, de Vilafranca, diu que “si s’ha de pa-gar, es paga”, o Isabel Villarroya, també vilafranquina, de 81 anys, que afirma: “No ens agrada gaire però s’ha de fer, i si ha de servir de solució, es fa contenta”. Però no tots ho accepten, com asse-gura Salvador Font, titular de la farmàcia d’Avinyonet del Pene-dès amb el seu nom: “Hi ha gent que fins i tot demana pagar el que deu, però n’hi ha que no ho entenen i nosaltres els compre-nem, perquè hi ha persones que ho estan passant molt malament.

Pel pensionista que cobra 300 euros al mes, 8 euros són molts diners, i a més hi ha l’euro per recepta”. I també s’hi afegeixen els retards que els pensionistes deuen al l’Administració des de

juliol, quan va entrar en vigor el Reial decret llei 16/2012, perquè el Govern va ajornar-ne el cobra-ment fins que el sistema informà-tic estigués llest, que havia de ser l’1 d’octubre, però aquell dia hi va haver complicacions i després n’hi ha hagut de puntuals. Josep Planas Huguet i Salvador Font van decidir que, fins que aquests problemes no es resol-guessin, no cobrarien aquests re-

tards (també en deuen els assegu-rats actius que han de pagar més del 40% segons la seva renda) perquè es van adonar de cobra-ments que no s’havien registrat a l’ordinador. De totes formes, els farmacèutics no poden obligar a pagar els retards, de manera que al client li queda un deute pen-dent amb l’Administració. El fet d’haver de destinar la mei-tat del temps a explicar el copa-gament alenteix força la dispen-sació de fàrmacs i el Col·legi de Farmacèutics considera que en-torpeix la tasca “de labor assisten-cial”. A sobre de la doble feina, el 5 d’octubre les farmàcies no van cobrar la factura dels medi-caments dispensats al juliol, que representen 190 milions d’euros provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica. Per tot plegat, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya va decidir una jorna-da de vaga a les farmàcies el 25 d’octubre, garantint els serveis mínims.

Els jubilats s’incorporen al copagament de medicamentsLes farmàcies van tancar el 25 d’octubre en protesta perquè la Generalitat els deu el pagament de juliol

IVET BOLTÀ

“PEL JUBILAT QUE COBRA 300 EUROS AL MES, 8€ DE TAXA SÓN MOLTS DINERS”

Ja no ens alimenten molles

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Ja volem el pa sencer! Després de molts intents per part del govern català de trobar un encaix amb Espanya, la situació ha arribat a un punt de no retorn. Intentaré no co-mentar el que ja es pot llegir en molts dels arti-cles d’opinió referents al procés d’independència, però sí que puc parlar d’un tema força interes-sant, els catalans, estem motivats. Tot aquest procés sembla que ens ha injectat una motivació extra, ens ha donat alguna cosa en què creure, i n’estic convençut que ens portarà a una nova il·lusió, totalment necessària en els temps que corren. Portem ja massa temps amb una conjuntura econòmica adversa, que com tota depressió, s’ha anat accentuant, i l’espiral s’havia fet ja massa seve-ra. Aquest nou camí que obrim ens situa dins d’un nou marc, en creure en alguna cosa, en fer-nos entrar en un nou para-digma, i ens ha fet sortir d’una zona de confort si en podem dir així. A partir d’ara, tota la políti-ca i l’estratègia empresa-rial girarà sobre el mateix eix, l’emancipació nacio-

nal, amb tot el que com-porta, avantatges i des-avantatges, però anem amb compte! Ara si que tocarà, un cop la independència sigui real, un govern dels mi-llors, un govern que sàpi-ga gestionar un petit gran país, sense corrupció, amb drets socials de les millors esquerres, i polí-tiques encertades de les dretes, per atraure capi-tals i grans multinacio-nals, però també per do-nar al poble treballador el que és dels treballadors.I em preocupa, tot i que encara no toca, que du-rant les properes eleccio-ns no es parli de quin país independent voldrem, jo per mi, un país emprene-dor, que l’economia ajudi els emprenedors i massa treballadora, que arraconi i jutgi aquells que s’han aprofitat, polítics, empre-saris, i que entre tots, els bons, fem de Catalunya un país del sud d’Europa com els millors països del nord del vell continent. A qui no li agradaria, ja començarem de zero, una educació com No-ruega, una innovació com Alemanya, uns bancs com Suïssa i, per què no, un sistema sanitari com l’espanyol.


ACTUALITAT

Un comunicador de gran presti-gi, el periodista Manuel Campo Vidal, va cloure l’11 d’octubre, de forma magistral, el programa “Màrqueting personal i habili-tats de comunicació”, impartit en el marc de l’Escola de Direc-ció d’Empresa (EDE) en tres sessions matinals celebrades a l’emblemàtic edifici Molí de Mar de Vilanova. El dinar de treball, celebrat al res-taurant Peixerot, va incloure la ponència “La comunicació, assig-natura pendent de l’empresa”.Entre les idees que va desenvolu-par en el decurs de l’acte, Cam-po Vidal va afirmar que “som un país que no escolta i que no dóna la importància que té a la comu-nicació”, constatació a la qual va afegir que: “són pocs els empre-saris que tenen un diàleg amb el client final del producte o servei, cosa que comporta una impor-

tant pèrdua de possibilitats em-presarials”. També assegurà que sortiríem abans de la crisi, “si tin-guéssim empresaris i polítics amb més capacitat de comunicació, idiomes i cultura emprenedora”, tres premisses que considera im-

prescindibles i que són “una clara mancança del nostre sistema edu-catiu, ja que s’haurien d’ensenyar a les aules”. Campo Vidal va fer referència als tres “pecats capi-tals” que cometem habitualment

i que impliquen una mala comu-nicació: “la improvisació, la falta d’atenció en els altres i el descon-trol del temps”, errades que va exemplificar amb referències a personatges públics de renom de diferents àmbits, principalment del món empresarial i polític.En aquest sentit, va assegurar que: “ordenar el teu discurs és fonamental. Cal estructurar bé els missatges” i va insistir que “el primer minut és molt important” i que “és més difícil parlar en sis minuts que en set”.Després de la seva intervenció, es va obrir el debat amb els assistents al curs, un intercanvi d’opinions que va ser molt intens i amb una gran participació. La majoria, van mostrar la seva preocupació per la situació política actual i per la creixent tensió entre Catalunya i Espanya, inquietuds a les qual Campo Vidal va respondre que “existeix un problema doble de comunicació, amb excessos im-portants per part de les dues ban-

des. Cal parlar més perquè, al fi-nal, ens haurem d’entendre” però afirmava que “hi ha alguns perso-natges a la política que farien un gran servei si no parlessin” i que “el món és local a més de global. Qualsevol cosa que diguis la pot saber tothom a l’instant”, amb els perills que això comporta. Campo Vidal assegurava que “els polítics i directius espanyols

Manuel Campo Vidal: “És més difícil parlar en sis minuts que en set”

comencen a ser conscients que la comunicació és una eina fo-namental, però queda molt de camí a recórrer” i indicava que en aquest aspecte, “he vist una ma-jor evolució en el món empresa-rial que en la política”. Un cop finalitzat el dinar, el pe-riodista va signar exemplars del seu llibre ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?

OLGA AIBAR

SORTIRÍEM ABANS DE LA CRISI SI TINGUÉSSIM PERSONES AMB MÉS CAPACITATS DE COMUNICACIÓ

Moment del dinar celebrat al restaurant Peixerot


ACTUALITAT

Hi havia una vegada, ...un home que va rebre una nit la visita d’un àngel. Li va comunicar que li esperava un futur fabulós: se li do-naria l’oportunitat de fer-se ric, d’aconseguir una posi-ció important i respectada dins la comunitat i de ca-sar-se amb una dona be-lla.Aquest home es va pas-sar la vida esperant que els miracles promesos arribessin, però mai ho van fer, així que al final va morir sol i pobre. Quan va arribar a les portes del cel va veure l’àngel que l’havia visitat temps enrere i va protestar:- Em vas prometre rique-sa, una bona posició social i una bella esposa. M’he passat la vida esperant en va!- Jo no et vaig fer aques-ta promesa -va replicar l’àngel-. Et vaig prometre l’OPORTUNITAT de rique-sa, una bona posició social i una dona bella.L’home estava realment intrigat.- No entenc què vols dir-va confessar.- Recordes que una ve-gada vas tenir la idea de muntar un negoci, però la por al fracàs et va detenir?L’home va assentir amb un gest.- En no decidir, uns anys més tard, se li va donar la idea a un altre home que no va permetre que la por al fracàs li impedís posar-ho en pràctica. Recordaràs que es va convertir en un dels homes més rics del regne.- També, recordaràs -va prosseguir l’àngel-, aque-lla ocasió en què un terra-trèmol va assolar i milers de persones van quedar atrapades. En aquella oca-sió vas tenir oportunitat d’ajudar a trobar i rescatar els supervivents, però no vas voler deixar la teva llar només per por que els sa-

quejadors et robessin les teves pertinences.L’home va assentir amb vergonya.- Aquesta va ser la gran oportunitat de salvar la vida a centenars de persones, de manera que t’hauries guanyat el respecte de tots ells.- Finalment, ¿recordes aquella bella dona pèl-roja, que t’havia atret tant? La creies incomparable a qualsevol altra. No obs-tant, vas pensar que no es casaria amb algú com tu i per evitar el rebuig, mai vas arribar a proposar.L’home va tornar a assen-tir, però ara les llàgrimes rodaven per les seves gal-tes.- Sí, amic meu, ella podria haver estat la teva dona-va dir l’àngel. I amb ella li hauries atorgat la benedic-ció de tenir bells fills i mul-tiplicar la felicitat en la teva vida...

Aquest conte té gran rela-ció amb l’actitud emprene-dora de la qual avui tant es parla.Administracions, escoles de negoci i docents, veiem en l’emprenedoria una oportunitat d’ocupació per a moltes persones.Evidentment, pot ser una sortida, de ben segur, una oportunitat, tot i que sem-pre he considerat que un component important és vocacional o innat. Avui, molts emprenedors ho són, per necessitat.Cal ser prudents i tocar de peus a terra. Caldrà un ofi-ci, una preparació prèvia, esforç i dedicació. Els em-prenedors acostumem a ensopegar més aviat que tard, però tenim la capaci-tat d’aixecar-nos i tornar-hi. Cal molta força mental i, com deia Victor Hugo: “El futur té molts noms: per al dèbil és l’inabastable, per al poruc, el desconegut. Per al valent, l’oportunitat“.

L’oportunitat de l’emprenedoria

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

any 250.000€ en diverses mi-llores i té plans de creixement, tant per l’augment previst en el volum de producció (planeja passar d’1 milió d’ampolles de cava a 2,5 milions i de 400.000 ampolles de vi a unes 500.000) com per la potenciació de les exportacions, gràcies a l’extensa xarxa comercial a nivell interna-cional de la seva matriu.

CAVAS HILL, NOVA ETAPA DE LA MÀ DE HENKELL

L’entrada en el grup alemany Henkell (integrat en la multi-nacional Dr. Oetker) la passada primavera ha suposat per al ce-ller de Moja Cavas Hill un nou renaixement. Recordem que la companyia estava en mans del holding Nueva Rumasa, que va arrossegar al celler a un pro-cés concursal al juliol de 2011, i els seus actius i marques van ser adquirits al març de 2012 per Henkell. Cavas Hill, que ha mantingut la plantilla de 27 tre-balladors, està invertint aquest

FÒRUM LOCAL D’INVER-SORS A VILANOVA

La primera llotja del Fòrum Lo-cal d’Inversors tindrà lloc el pro-per divendres 9 de novembre, a les 17h, a la seu de l’ADEG a Vi-lanova i la Geltrú. Es presentaran fins a un màxim de 12 projectes empresarials.A la llotja només hi podran accedir aquelles persones que s’acreditin prèviament i que tin-guin disposició per participar com a inversors en qualsevol de les iniciatives que seran exposa-des per part dels seus mateixos projectistes i artífexs

Un total de 45 empreses d’enoturismePENEDÈS van presentar els seus productes a 26 touroperadors alemanys, france-sos i espanyols durant un wor-kshop que es va celebrar el passat 5 d’octubre a l’Auditori de Vila-franca. La jornada va ser el prelu-di d’una estada de tres dies, en els quals els touroperadors, a excep-ció de la delegació francesa, van gaudir del paisatge i els productes penedesencs com el Cavatast i el Vinseum. Durant aquest dies van visitar també les regions vinícoles de la Conca de Barberà, el Mont-sant, i Costers de Segre, a més de la ruta modernista de Mataró i la Colònia Güell.

Aquesta cita enoturística va re-unir la presència del subdirector de l’Agència Catalana de Turis-me (ACT), Patrick Torrent, que va estar acompanyat per la cap de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, Anna M. Sánchez Orensanz, i el presi-dent del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Santi Soler. Des de l’ACT fa diversos

anys que treballen l’enoturisme com un dels eixos estratègics de creixement i diversificació de l’oferta turística de Catalunya. En aquest sentit, Torrent va destacar la ruta del Penedès per ser “una de les més consolidades al país, i també a Europa, especialment als mercats alemany, francès i es-panyol, on productes com el vi i el cava tenen un protagonisme singular”. L’anomenat turisme enològic ha esdevingut un dels valors en alça arreu d’Espanya, en especial en zones amb un gran bagatge vi-nícola com és el cas del Penedès. Per això, Torrent destacava la im-portància “d’encaminar projectes cap a l’experiència enoturística i crear una proposta singular a Ca-talunya”. L’objectiu del workshop, doncs, estava encarat a donar a conèixer experiències i facilitar la comercialització entre els celleris-tes i els operadors turístics. Per primera vegada s’unia un workshop amb un viatge de fami-liarització. Per Soler, aquest fet és

molt important i un senyal que “el Penedès és una destinació que agrada, que s’està descobrint i els turistes gaudeixen molt. Això de-mostra que en els darrers deu anys la feina s’ha fet bé”. Només en el 2011, els visitants al Penedès van augmentar un 7,3%. Per nacio-nalitats, russos i alemanys són els que més han optat per passar uns dies entre el paisatge penedesenc. Soler reconeix que tenen preferèn-cia pel mercat europeu a l’hora d’encarar campanyes turístiques, tot i que “EnoturismePENEDÈS està obert a tot el món. Evident-ment, la península ibèrica té un tracte especial perquè és el nostre mercat natural i inicial, però no podem oblidar que tot Catalunya és visitat per moltes persones de diferents nacionalitats”.Patrick també va ressaltar “l’oportunitat excepcional que té Catalunya, i el Penedès en par-ticular, d’aprofitar la força de la marca Barcelona per arrossegar turisme enològic, un producte que creix a Europa i al món”.

L’enoturisme es consolida com un valor en auge per al PenedèsTouroperadors europeus i espanyols van venir a la comarca per conèixer i tastar els nostres productes

LÍDIA OÑATE

LA MARCA BARCELONA PODRIA ARROSSEGAR MÉS TURISME ENOLÒGIC

Els touroperadors van vendre propostes durant el workshop


EMPRESA

La posada en marxa de les ajudes en la compra de cotxes del pla PIVE (Programa de Incentius al Vehicle Eficient), impulsat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a principis d’octubre, ha generat una gran expectati-va entre els consumidors. Tot i la desinformació inicial sobre el pla, perquè va coincidir amb la presentació dels pressupostos ge-nerals de l’Estat, els clients han començat a interessar-s’hi i a in-crementar les comandes de vehi-cles per poder beneficiar-se dels avantatges que suposa. Dotat amb 75 milions d’euros, l’objectiu del programa és la substitució de 75.000 vehicles, turismes i comercials lleugers, amb més de dotze i deu anys d’antiguitat respectivament, per models d’alta eficiència energè-tica, de menors consum de com-bustible i emissions de CO2. Els vehicles que s’hi poden aco-llir han de complir una sèrie de característiques. Pel que fa als tu-rismes, ha de ser un vehicle nou o amb una antiguitat màxima d’1 any, tenir un valor inferior a 25.000 euros abans d’IVA i im-post de matriculació, i tenir una eficiència energètica classificada, segons l’Institut per a la Diver-sificació i Estalvi de la Energia (IDAE), en la categoria A i B. Les marques i els venedors s’han mostrat optimistes sobre els efec-tes del pla, que s’ha vist reforçat per descomptes addicionals del

sector que arriben a una mitjana de 5.000 euros, “un dels majors descomptes que hi ha hagut en els darrers anys”, tal i com asse-gurava Manel Algar, cap de ven-des de Jounou S.A., concessionari Opel al Penedès. Per aquest mo-tiu, assenyalava que “aquesta és una gran oportunitat per adquirir un vehicle. Cal aprofitar el mo-ment”.Algar explicava a Penedès Econò-mic que “al principi, va costar fer entendre que el pla no només estava adreçat a cotxes elèctrics o híbrids, sinó que està obert a una categoria bastant àmplia de vehi-cles”. Per aquest motiu, afirmava que “ara està començant a funcio-

nar i creiem que donarà resultats molt positius”, una circumstàn-cia que agraeixen enormement els concessionaris, ja que, amb l’anunci de l’increment de l’IVA del mes passat, “el mercat s’havia afluixat molt. Ara confiem molt que aquest pla ajudi a incenti-var-lo i que ens doni una mica de respir”. En aquest mateix sentit, es ma-nifestava Josep Gras, respon-sable de màrqueting de Remm

OLGA AIBAR

Guitart, concessionari Renault del Baix Llobregat, Anoia, Pene-dès i Garraf. Gras explicava que “més del 65% dels cotxes que es venen estan sota el paraigües del pla PIVE”. Pel que fa a la marca en concret, assegurava que “els clients es poden estalviar fins a 8.000 euros”. Com a exemple, indicava que un Dacia Sande-ro 1.200 75cv pot sortir des de 4.700 euros, inclosos impostos, descomptes i condicions del pla PIVE. El pla permet realitzar la reserva de les ajudes. L’objectiu és fer el procés més transparent i evitar els problemes que va tenir el Pla 2000E. Aleshores, molts consumidors van lliurar els seus

L’estalvi econòmic que suposa el pla, sumat al de les campanyes que ja tenen els concessionaris, és el més gran dels darrers anys

Les ajudes del pla PIVE aconsegueixen multiplicar les comandes de cotxes

ELS CLIENTS ES PODEN ARRIBAR A ESTALVIAR MÉS DE 5.000 EUROS DE MITJANA

vehicles per a convertir-los en fe-rralla i, finalment, no van poder rebre l’ajuda perquè el pressupost es va esgotar.Per a reservar-les, cal adreçar-se als concessionaris, on el venedor haurà d’emplenar el formulari de sol·licitud d’ajuda disponible en el programa de gestió de les ajudes. Una vegada efectuada la reserva, el concessionari haurà d’imprimir en triple versió la Fi-txa de la Reserva, que inclourà el codi de l’operació que li garanteix la reserva de pressupost. Aquesta fitxa haurà de ser signada pel comprador i signada i segella-da pel concessionari, lliurant una còpia de la mateixa al comprador

i quedant-se el concessionari amb una altra. La matriculació del ve-hicle adquirit, haurà de realitzar-se en un termini màxim de 90 dies naturals des de la data d’activació de la reserva de pressupost. A nivell de Catalunya, les visites als punts de venda s’han disparat un 140% fins a arribar a 70.000 clients, segons dades de les asso-ciacions de fabricants (Anfac), venedors (Ganvam), importadors (Aniacam) i concessionaris (Faco-nauto). També s’han disparat les vistes a les pàgines web del sector. D’altra banda, unes 20.000 per-sones s’han descarregat la guia del PIVE de l’IDAE, l’institut públic que gestiona el pla.


Ja fa vint anys que Lligats Metàl·lics Sàbat es dedica al nego-ci de les plaques de cava i els mo-rrions, però és ara quan aquesta empresa sadurninenca ha deixat de centrar-se en el sector del cava per revolucionar el mercat de les plaques de cava. Sàbat ha creat un sistema únic, anomenat iPlack, que permet personalitzar les pla-ques de forma particular i des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Amb l’iPlack, el client decideix com vol que siguin les plaques, les dissenya i en fa la co-manda, i Sàbat les imprimeix i les envia juntament amb el morrió a l’adreça del client en paquets de 60 unitats.D’aquesta manera, Lligats Metàl·lics Sàbat vol aproximar l’oferta del sector a la demanda del mercat actual on, cada vega-da més, prima l’originalitat i la singularitat. Seguint l’eslògan de l’empresa “La diferència ens fa únics”, els germans Sàbat po-sen a l’abast dels particulars una fórmula per ampliar, sense límits, els dissenys que han de vestir els taps de les ampolles de cava en moments especials, per comme-morar dates importants o per remarcar el tret diferencial que es vol oferir en cada instant.En el marc del Cavatast 2012, Sàbat va presentar aquest nou producte i la nova imatge de l’empresa en un local situat a la rambla Generalitat de Sant Sa-durní. Els màxims responsables de l’empresa van explicar les par-

ticularitats i avantatges d’iPlack a visitants d’arreu de la comarca, Catalunya, i, fins i tot, d’altres zo-nes d’Espanya com Osca. Lligats Metàl·lics Sàbat és una empresa familiar amb una llarga trajectòria. Manuel i Jordi Sàbat són els hereus de l’empresa que va fundar Manuel Sàbat Montserrat el 1996. Anys abans, Sàbat havia format part d’una empresa, en la qual fabricava maquinària de-dicada al sector cavista. Un pro-blema amb els socis de l’empresa el va obligar a deixar-ho tot i em-prendre un nou camí. “Van ser moments molt durs”, explica el seu fill, Manuel Sàbat. Fruït de la passió, la constància i l’esforç és el producte innovador que a principis d’aquest mes va presen-tar Sàbat, adreçat a particulars i petits cavistes. Manuel Sàbat pare tenia en ment una màquina que pogués imprimir una quantitat reduïda de plaques de cava per

satisfer les comandes dels petits cavistes. Un dels problemes amb què es trobaven era que la pro-ducció de plaques amb el sistema de litografia, els obligava a adqui-rir quantitats massa grans de pla-ques. L’encàrrec més petit que es podia fer era de 300.000 unitats, que representava dos o tres anys

LÍDIA OÑATE

de la producció d’un petit cavis-ta. Aquesta xifra ha anat minvant amb altres sistemes com el de la tampografia, però encara era ele-vada, ja que la quantitat mínima se situava en 500 plaques. Ara, Sàbat no només proposa fer pro-duccions de 60 plaques, sinó dis-senyar-les al gust propi del client. Això permetrà al petit cavista (i a qualsevol) fer edicions especials molt més sovint i per a quantitats d’ampolles molt més reduïdes, cosa que aportarà un valor afegit per als àvids col·leccionistes.Actualment, Sàbat ocupa el pri-mer lloc a França quant a perso-nalització de plaques. La produc-ció total de Sàbat se situa en més de 20.000 unitats diferents fetes. Un dels objectius de l’empresa sa-durninenca des que es va fundar ha estat oferir el màxim de quali-tat possible. Aquest tarannà els ha obert les portes a França, un mer-cat que valora molt més la quali-tat que no pas la quantitat. Però els sistemes que existien només els permetien rebaixar la quanti-tat i el producte final es ressentia en la qualitat. Per aquest motiu, van desenvolupar un sistema di-gital que dóna molta més qualitat a la placa i permet fer des d’una unitat fins a quantitats força im-portants, entre unes 500 i 1.000. Entre les fortaleses de Sàbat es troba el departament d’enginyeria propi que, fins ara, ha creat la maquinària necessària per anar innovant i satisfent les demandes

L’empresa sadurninenca és la primera en personalització de plaques de cava a França i esperen muntar centres de producció arreu del món

Sàbat crea iPlack, un nou sistema per dissenyar plaques de cava des de casa

SÀBAT EXPORTA EL 60% DE LA SEVA PRODUCCIÓ A FRANÇA

dels clients, i ha estat l’encarregat d’idear i perfeccionar el sistema iPlack. “Aquest és l’aspecte que ens diferencia de la competència”, ens comentava Manuel Sàbat fill, “ja que el nostre sistema de tam-pografia és tecnològicament supe-rior a altres màquines del mercat, cosa que ens permet imprimir les plaques amb una qualitat molt elevada”.

A França hi exporten el 60% de la seva producció, però també tenen presència en altres països com Rússia, Austràlia, Aleman-ya, Suïssa, Estats Units, Islàndia, i arreu de Sud-Amèrica. A Itàlia, estan trobant dificultats per in-troduir-se plenament, ja que els grans productors del país inten-ten evitar l’entrada amb força d’altres empreses competidores. “Estem oberts a tot el món”, afegia Sàbat. Primer difondran el sistema iPlack a Catalunya i, per extensió, a la resta d’Espanya i França. A partir d’aquí, l’exportaran a altres països, on aquesta cultura de la placa no és tan coneguda. Una de les seves

intencions de cara al futur és ex-pandir-se a altres zones i muntar centres de producció arreu del món amb noves màquines revo-lucionàries, alhora que diversi-ficar-se i trobar més nínxols de mercat.En un món industrialitzat on im-porta la gran producció i tothom té el mateix producte, Sàbat dóna l’oportunitat de fer alguna cosa diferent a la resta. “Amb iPlack pots crear un disseny al teu gust i ben diferent al que faria la resta i, a més, compartir-lo amb els teus amics o regalar-lo en una boda, comunió o bateig. No hem de ser iguals a tothom, podem fer co-ses diferents.” L’originalitat és un valor transmès de generació en generació, com també ho són els d’esforç i innovació constant. “A l’empresa no repartim beneficis, cadascú té el seu sou, perquè els reinvertim en tecnologia i en mi-llorar els processos i el producte”, explicava Manuel Sàbat fill, “no escatimem ni en esforç ni en in-ventiva per satisfer les demandes dels nostres clients”.El software d’iPlack ja està a l’abast del públic en període de proves a www.iplack.com, tot i que encara caldrà esperar unes setmanes per gaudir-lo plena-ment a través de les xarxes socials. L’objectiu és crear una comuni-tat on tothom pugui compartir els seus dissenys i participar en fòrums i trobades, entre altres ac-tes que s’organitzin.

NO HEM DE SER IGUALS A TOTHOM, PODEM FER COSES DIFERENTS

Foto

: Fèl

ix M

iró

Foto

: Fèl

ix M

iró

EMPRESA

Jordi i Manuel Sàbat són els propietaris de Lligats Metàl·lics Sàbat i els creadors d’iPlack


Aquesta botiga, situada al C/ Sant Pere i que compta amb la compli-citat de Càritas, forma part d’una cadena de 18 botigues al País Va-lencià i CatalunyaEntrevistem el Juli Silvestre ge-rent de Nou Set, una cooperati-va vilafranquina que gestiona la franquícia de Roba Amiga. És una empresa d’inserció que dóna feina a persones que no només estan a l’atur, sinó que pateixen alguna altra problemàtica que els fa estar en desavantatge respecte d’altres persones a l’hora de tor-nar a treballar.

Fins ara estàvem acostumats a portar roba a ”Roba Amiga”, què hi trobarem a la botiga? Potser allò mateix que en algun moment hi hem deixat?Roba Amiga és un projecte que parteix de la base que la roba usada pot ser generadora de llocs de treball. Som 12 entitats que gestionem diferents parts de tot el procés des que algú diposita la seva roba en un dels contenidors fi ns que trobem la roba neta en una de les 18 botigues.Un procés que comença amb la recollida i posterior selecció (a Sant Adrià del Besòs), la manipu-lació de tota la roba, el transport i la posterior venda en botiga.A Vilafranca hi ha 14 contenidors i a tot Catalunya 1.100. En total es recullen 4 milions de quilos de roba a l’any, i tota passa primer per Sant Adrià del Besòs. Només entre un 5 i un 7% del que es re-cull s’acaba comercialitzant, així que la probabilitat que una peça

que tu has posat en un conteni-dor la trobis penjada en la botiga del teu mateix municipi, és molt petita.

Juli, parles només d’un 5 o un 7% del que recolliu, que se’n fa del 95% restant?La meitat de la roba no es pot tornar a utilitzar per vestir, i una altra part molt important s’envia a projectes de col·laboració que hi ha amb països del 3er món.A les botigues, un 10% de la roba és ben nova, bé sigui perquè boti-gues que tanquen en fan donació, bé per canvis d’estocs d’algunes marques o empreses de transport o fi ns i tot roba de particulars que mai no s’ha arribat a estrenar.

Però no només hi veiem roba a la botiga... hi ha mobles, objec-tes de decoració... d’on surt tot això? La de Vilafranca és la 3a botiga més gran (250 m2) de Catalun-ya i això ens permet tenir també mobles de particulars que se’n desfan o, per exemple, d’hotels que canvien mobiliari...En aquests moments Nou Set no-més té la gestió de la botiga, ens agradaria poder gestionar també el suport en la recollida, perquè ens permetria generar més llocs de treball.

Fins ara els treballadors de Nou Set feien feines de consergeria, de neteja. Quin canvi representa el fet d’obrir la botiga de Roba Amiga?És un canvi molt important, la

nostra feina es fa visible i tenim un aparador constant a Vilafran-ca, d’alguna manera és la nostra carta de presentació i volem que aquesta sigui una carta de quali-tat i de proximitat.Ens agradaria que la botiga sigui més que això i que es converteixi en un espai ciutadà. Un exemple és que volem que estigui disponi-ble per a presentacions de petit format d’artistes de la Vila, ja que disposem de moltes i grans parets a la botiga.

Com valoreu aquest primer mes? Qui compra a la botiga de Roba Amiga?N’estem molt contents, ha su-perat les nostres expectatives. Hi compra un públic molt variat de

projectes teniu?Els projectes de futur passen per buscar col·laboracions.La primera d’elles per exemple amb el Centre Vila, per poder re-bre alguns dels seus estocs quan ja són fora temporada, també per-què els treballadors de Nou Set puguin fer les seves pràctiques, per la inserció laboral posterior...Un altre dels projectes de futur seria per exemple poder fer la re-collida de mobles vells i poder-los recuperar nosaltres directament. D’aquesta manera tindríem un producte propi, un producte que es basa sobretot en la confi ança.

Quins suports us calen per avançar en aquest creixement com a empresa d’inserció en moments tant complicats?Establir col·laboracions és la millor manera d’avançar. Roba Amiga ens va donar la franquícia i ens va proposar diferents em-plaçaments a banda de Vilafran-ca, nosaltres vam fer una aposta per la ciutat i ens agradaria que la ciutat fes també una aposta per nosaltres.

Roba amiga és la primera fran-quícia social del país, però és molt més que tot això, és gene-rar ocupació, il·lusió i oportuni-tat, és educar en la reutilització i en la sostenibilitat és una mane-ra diferent de fer ciutat.

Roba Amiga, una botiga d’oportunitats (oportunitats en preu, en solidaritat, en el reciclatge,

en l’ocupació...)

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

gent amb sensibilitats ben diver-ses. Hi ha el qui busca gangues, el qui té especial sensibilitat pel medi ambient i el reciclat-ge, sobretot públic jove, també els qui busquen roba de marca a bon preu... els qui busquen l’oportunitat.Tot i això hem de tenir en compte que aquí encara estem poc habi-tuats a la compra de segona mà. A Anglaterra per exemple, el 80% de la població compra habi-tualment en aquestes botigues.

I com afronteu el futur, quins

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- No perdre la identitat però buscar aliats: la lluita en solitari sempre és més dura. 2- Copiar però millorant el que hem vist. És una bona manera d’avançar.3- Buscar més que clients, buscar còmplices. Anar més enllà de la simple venda. Aconseguir moure no només la butxaca del client, sinó sobretot les seves emocions.4- Aportar sempre qualitat i no enganyar amb el que diem5- Fer sentir orgullosos als nostres clients per la seva compra (perquè s’han estalviat diners, perquè han trobat una oportunitat, perquè han contribuït a donar ocupació, perquè han tingut un gest de sostenibili-tat...)


L’ENTREVISTA

Tenim l’objectiu de rebre 40.000 visites l’any, entre estrangers i nacionals. Hi ha un grup impor-tant d’estrangers que vol fer coses fora de Barcelona i nosaltres ens volem unir a l’oferta turística del Penedès. En aquest sentit, estem intentant establir sinèrgies amb tothom: caves, operadors turís-tics, etc. És un procés lent, però que donarà resultats aviat.

Pensen que poden ser un referent en la divulgació de la cultura de la xocolata?Sí, perquè ens considerem una empresa consolidada i amb llarga tradició. Nosaltres volem mostrar qui som i allò que fem, i per fer-ho hem d’explicar la història de la xocolata.

Es complementarà amb el Museu de la Xocolata de Barcelona?Perfectament, perquè no tenen res a veure. Ells no tenen una marca darrere i tenen un esperit de di-vulgació general. A més, nosaltres no som un museu, sinó un espai, perquè serà un lloc dinàmic on hi

Obrir l’Espai Xocolata ha costat 800.000 euros. És un dels pro-jectes més grans que ha engegat Chocolates Simón Coll?Econòmicament no és dels més grans, però ha estat complicat po-sar-lo en marxa perquè ha dema-nat molta imaginació i introspec-ció per pensar què podem oferir de nou.

D’on va venir la idea de crear aquest espai?Partíem de la hipòtesi que ens menja més gent de la que ens coneix. Per tant, havíem de fer comunicació i una manera de fer-ho és obrint casa teva, i obrint la fi nestra de la fàbrica. Mostrarem la fàbrica centenària a la qual hem donat vida, i a partir d’aquí s’explicarà el procés d’elaboració de la xocolata; hi ha l’audiovisual 180º, on es pot conèixer l’orígen i el procés de la xocolata; un guia ensenyarà a degustar la xocolata; es podrà tastar la xocolata aca-bada de fer a la planta pilot; a la botiga es trobaran tots els pro-ductes junts, es podran degustar i conèixer-ne més; i, a partir de gener, es faran tallers per donar una visió més personalitzada de la xocolata.

A més de donar-se a conèixer, l’Espai Xocolata serà una altra font d’ingressos per a l’empresa?Sí, però hem plantejat un projecte que s’autofi nanciï. Hem demanat un crèdit amb un fons de fi nança-ment addicional a l’empresa, i la botiga ens ha d’ajudar a fi nançar-lo.

Quants visitants esperen rebre i de quina procedència?

haurà tallers i una botiga que es renovarà constantment.

L’Espai Xocolata ha generat nous llocs de treball?Hem contractat un responsable del centre de visites i un respon-sable de la planta pilot, l’única part real de la fàbrica que es veu. Pel que fa a la resta, estem reas-signant el personal que tenim i, si hem d’ampliar, ho farem. Per als tallers, volem generar una borsa de treballadors per quan ens cal-guin.

Aquest projecte és símbol que l’empresa passa per un bon mo-ment?Sí que hi passa. Hem mantin-gut la línia que teníem marcada.Tenim un pla, que és anar cons-truint marca, i l’hem anat execu-tant. I tot això no seria possible si les vendes no anessin bé.

I la crisi, no la noten?La crisi el que ha fet és que molts dels èxits que tenim no llueixin tant perquè has de cobrir altres pèrdues. El creixement va més lent però com que estem en un moment expansiu no ens ha afec-tat. El 20% de la nostra produc-ció l’exportem i l’any passat les vendes fora van créixer un 27%.També s’obren portes, els clients estan més receptius i nosaltres sempre innovem, som dinàmics i busquem coses noves. El 20% de la producció l’exporten a 20 països de tot el món, bà-sicament europeus, però en els darrers anys han obert mercats a Austràlia, Xina, Emirats Àrabs, EUA o Rússia. Exporten tant per

MARIA COLL VENTURADirectora comercial i de màrqueting de Chocolates Simón Coll

“Ens volem unir a l’oferta turística del Penedès”Chocolates Simón Coll va inaugurar el 4 d’octubre, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, l’Espai Xocolata, 800 m2 de la fàbrica de Sant Sadurní on es podrà conèixer el procés d’elaboració del producte. L’empresa, de 1840, és de les poques que abasta tot el procés de fabricació des de la selecció del gra, provinent de Ghana i l’Equador. El 2011 va facturar 13 milions d’euros i va produir 1.300 tones de xocolata. El 1973 va adquirir Chocolate Amatller.

IVET BOLTÀ

VOLEM AMPLIAR LA DISTRIBUCIÓ A NOUS PAÏSOS I MÉS CLIENTS. LA NOSTRA IDEA ÉS QUE L’EXPORTACIÓ SUPOSI EL 50% DE LES VENDES

Maria Coll Ventura (Sant Sadurní d’Anoia, 1974) és fi lla única, la sisena genera-ció descendent de Francesc Coll, que és qui va continuar el negoci de la xocolata enge-gat per Simón Mestres. Maria Coll va estudiar la llicencia-tura Administració i Direcció d’Empreses a Esade, on es va especialitzar en màrqueting i posicionament de marca, i va estar uns anys treballant a dues empreses multinacionals d’alimentació, Henkel Ibéri-ca i Danone, on va acumular experiència tant dins l’àmbit comercial i de màrqueting com el de desenvolupament de nous productes i de control de gestió. Aquesta experiència prèvia li va aportar, entre altres coses, una visió professiona-litzada de l’empresa familiar, Chocolates Simón Coll, on fa gairebé nou anys que treballa. Coll és la directora comercial i de màrqueting de l’empresa.


L’ENTREVISTA

ta fidelitat en el client perquè els ofereixes moltes possibilitats.

Quina ha estat la clau per fer créixer la seva empresa?La visió a llarg termini, la reinver-sió en l’empresa, tenir una empre-sa sòlida, la creativitat, la innova-ció tecnològica (hem dissenyat màquines pròpies), l’exigència en la qualitat de matèria primera o la capacitat de servei (per exemple, fa 6 o 7 anys amb la inversió en un magatzem robotitzat).

Vostè és la sisena generació fa-miliar a l’empresa. És important aquesta visió a llarg termini per seguir un objectiu i no perdre’s les diferents generacions?Sempre hi ha hagut una combina-ció entre mantenir allò que val la pena i millorar el que cal perquè l’empresa pugui seguir una gene-ració més. Jo hi he aportat marca, un disseny i treballar la comuni-cació de la marca.

Això s’ha notat quant a vendes?Sí, sobretot a l’exterior, perquè el client busca conèixer la història del producte.

Vostè rellevarà el seu pare com a director de l’empresa. Quan serà i quins canvis introduirà?Treballo colze a colze amb el meu pare, jo a l’àrea comercial i de màr-queting, i ell té molt coneixement del producte i la fabricació. En-tre els dos pensem constantment nous desenvolupaments de pro-ducte. Jo he de saber interpretar tendències i oferir-les. L’empresa ha d’estar molt connectada al món, al consumidor, i li hem de trobar respostes.Quant al relleu, no hi ha data. El meu pare té més de 65 anys i es podria jubilar però, de moment, treballem plegats fins que vulgui. Jo porto més el dia a dia i ell fa més feines institucionals.

Cap a on camina Chocolates Si-món Coll?Volem ampliar la distribució a nous països i més clients. La nos-tra idea és que l’exportació suposi el 50% de les nostres vendes. És per això que seguirem desenvo-

fer front a la crisi?Fa més de 20 anys que vam començar a exportar, des del 1986, coincidint amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econò-mica Europea. Ja forma part d’una estratègia a llarg termini, però hem consolidat les exporta-cions coincidint amb la crisi.

El 80% de vendes restant és el mercat interior. Comercialment, com veuen la possibilitat d’una Catalunya independent?El mercat interior no creix al mateix ritme. Té un ritme més moderat (només vam créixer un 5% l’any passat). Una Catalunya independent no ens preocupa. Hi ha molta incertesa i som cons-cients que hi hauria canvis, però el públic ens valorarà igual.

Els seus competidors directes són els belgues i els suïsos?Venem a Bèlgica i a Suïssa, i on no arriba un arriba l’altre. Una vega-da, en una fira a Alemanya, se’ns van acostar uns venedors de xoco-lata belgues i ens van dir que com ens atrevíem a vendre xocolata a fora, sent espanyols. Els hauríem de recordar que, abans que ells, els primers que van fabricar i consu-mir xocolata van ser els espanyols. Va ser quan la reialesa d’aquí es va casar amb la de fora que es va portar la xocolata fora d’Espanya. Per tant, tenim molta tradició de xocolata, nosaltres.

Quin ha estat el moment més difícil en la història de Simón Coll?Segurament la Guerra Civil va marcar molt, i també els anys 70, amb la crisi del petroli, que es va encarir molt el preu del cacau. Hi ha hagut moments que hem hagut de redefinir el nostre producte. Primer fèiem rajoles de xocolata a la pedra; ara tenim un portafoli de més de 400 productes. Hem buscat fer productes diferents i ens hem especialitzat, sobretot, en productes estacionals.

Tenir tants productes diferents és una manera d’assegurar els ingressos?Diversificar ens ajuda. Crees mol-

lupant les línies de productes de valor afegit que tenim i ens cen-trarem en desenvolupar la imatge de marca.

Quin paper hi tenen les noves tecnologies en la venda dels seus productes?Fa poc hem començat una pàgi-na de Facebook i estrenem pàgina web. Les noves tecnologies són molt interessants perquè et comu-niques directament amb els con-sumidors, que et poden consultar qualsevol cosa directament.

La xocolata és molt temptadora. És, per tant, un sector sòlid?Qui més qui menys en segueix comprant. Es compra més pel dia a dia i no s’estoca tant. Tam-bé depèn molt del punt de ven-da però en general no es deixa de consumir. També, com que tenim producte in & out, o sigui, esta-cional, es compra igualment. Ha de passar alguna cosa molt grossa perquè no se’n consumeixi. Un ou de xocolata per Pàsqua, el padrí el comprarà igual que sempre.

Què és el que venen més a l’estranger?Paraigües de xocolata, en venem molts, perquè no n’hi ha a fora. Només hi ha una altra empresa al món que en ven.

Vostès, que exporten tant, han d’adaptar-se d’alguna manera als diferents gustos dels diferents països, com fa Coca Cola amb la dolçor de la beguda?No ens hem d’adaptar en aquest sentit, però sí que hi ha països en els quals els consumidors prefe-reixen la xocolata amb llet, com és Anglaterra. En canvi, a Xina i Rússia en venem més de premium de Chocolates Amatller, ja que ells consideren que la xocolata de cacau és més de luxe.

Quina és la xocolata ideal?Depèn del moment. De tant en tant, jo gaudeixo d’un paraigües de xocolata. Amb el cafè, també m’agrada la xocolata del 75% de cacau de Ghana o Equador, o gau-deixo amb els Marcs de Cava, els torrons...

Foto

s: F

èlix

Miró


OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

si financera internacional, al set-embre del 2008, la producció im-mobiliària estava per sota de quan va començar la bombolla. Però, segons sembla, tampoc aquesta crisi anava a evaporar el conjunt d’il·lusions dels que dirigirien la nostra economia. En aquest mes Zapatero pronunciaria una de les seves frases més cèlebres “supera-rem a França en renda per càpita en tres o quatre anys, això no ho vol ni sentir el meu amic Sarkozy,

però és així” i el seu optimisme es va allargar fins que el van des-pertar Obama i els principals di-rigents de la Unió Europea. Sol-bes preveia a l’octubre del 2008 que “... 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 a un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta economia”. Però el potencial anterior venia de la sobredimensió del sector de la construcció, que estava a la ruïna. Amb quins sectors es confiava per compensar l’enorme reducció que suposava en la pro-ducció, en l’ocupació i en els in-

Al final del primer semes-tre de l’any 2006, va co-mençar la recessió del

sector immobiliari que, fins lla-vors, s’havia convertit en el prin-cipal motor del creixement de la nostra producció, de l’ocupació i dels ingressos públics. La seva evolució va ser paral·lela amb la del finançament, van pujar i van caure plegats. Abans de la crisi immobiliària dels Estats Units te-níem una crisi pròpia, previsible i profunda, que es va aconseguir que romangués oculta per a gran part de la població. Prova d’això és que a finals del 2007 havien tancat la meitat de les agències d’intermediació immobiliària i ho van fer perquè portaven molt de temps amb una crisi de ven-des. El país va multiplicar per tres el pes de la construcció en el PIB i en l’ocupació, en el cim de la seva expansió; per tant la seva caiguda tindria unes conseqüències le-tals sobre el seu futur. L’activitat constructora va tenir un efecte motriu no només sobre el sector privat, sinó també sobre el públic que va incrementar els ingressos i amb això els seus pressupos-tos. L’ocupació pública, que va créixer en 600.000 persones en aquest període -de 2.300.000 a 2.900.00- es va deure, en bona part a l’efervescència del creixe-ment en aquest sector. Com va ser possible el disbarat que féssim tants habitatges en el 2005, com la suma de França, Ale-manya i Regne Unit? Segons va denunciar, en el primer semestre del 2006, l’Observatori de la Sos-tenibilitat, que va popularitzar la cita anterior, la meitat de l’oferta de cases no s’ajustava a la deman-da i s’estava construint per motius especulatius. De fet, fins a l’any 2000 s’havia construït una mitja-na anual de 350.000 habitatges i van passar a 812.294 en el 2005. Mentre que en la majoria de paï-sos del nostre entorn, l’índex de la construcció d’habitatges anuals rondava els 5 habitatges per cada mil habitants, a Espanya se’n va arribar a construir més de 15, des del 2004 al 2006. Si intentem repartir la responsa-bilitat, comprovarem que, per-què es produís un desastre com

BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA, ATUR, RETALLADES I ESTAT DEL BENESTAR

tre teníem diners per a voreres, baranes metal·litzades, camps de futbol, piscines i molts anuncis de Govern d’Espanya, les nostres empreses estaven tancant per la falta de crèdit per a les seves reno-vacions i el funcionament normal de la seva activitat econòmica. Era aquesta falta de liquiditat del sector empresarial, especialment de la petita i mitjana empresa i la morositat general, el que va ampliar els efectes negatius de l’ajustament del sector de la cons-trucció, expandint la catàstrofe a la resta de l’economia que s’havia mantingut allunyada de la bom-bolla immobiliària. El mateix va succeir amb les autonomies, que van ajustar els seus pressupostos a un plantejament general to-talment allunyat de la realitat. I les més penalitzades van ser les que tenien una major proporció d’activitat immobiliària. I és que el nivell d’ingressos d’un país depèn de l’èxit de la col·locació dels seus productes en els mercats. I la facturació de-termina el treball i la renda dels seus habitants, el grau de satis-facció dels seus ciutadans i la base imposable dels ingressos que financen els serveis públics. És, doncs, en el grau de competiti-vitat de l’economia, on trobarem l’arrel de la solvència i la qualitat de l’Estat de Benestar, com és la renda salarial o empresarial la determinant del nivell de despe-sa i de vida familiar. Com més aviat aconseguim crear un marc legal empresarial homologable (en fiscalitat, recursos financers, qualitat educativa, règim laboral i productivitat, costos energètics, unificació normativa per a la pro-ducció nacional) que ens permeti expandir l’economia i compen-sar el descens de la producció de d’habitatges, abans sortirem de la crisi, tal com vam publicar en l’article “Quan sortirem de la crisi?” (juny del 2011). Perquè, si no aconseguim aprovar un siste-ma legal sobre l’empresa, compe-titiu internacionalment, estarem condemnant els nostres fills a emigrar, per aconseguir treball en països que la producció es desen-volupa en un marc més atractiu que el que ens neguem a modi-ficar.

aquest, havia de participar-hi molta gent de diferents sectors financers, informatius, socials i econòmics. Però, si fóssim justos, la distribució de responsabilitat hauria de ser piramidal. On esta-va l’autoritat monetària que havia de controlar i evitar la generació d’una immensa bombolla espe-culativa provocada per la ingent entrada de diners exteriors i el comportament del sector finan-cer? El deute exterior es va multi-plicar per tres en molt pocs anys, passant de 0,6 bilions el 2002 a 1,76 el 2009. I, quant als responsables de la política econòmica, vam tenir la mala sort que estigués en mans de persones que mancaven de la capacitació tècnica adequada i de responsabilitat per afrontar tan greu situació. N’hi ha prou amb recordar les seves reproduïdes manifestacions, per compro-var que el que estava passant en l’economia, els era aliè. Solbes a l’agost del 2007 va dir: “Els efec-tes de la crisi hipotecària tindran un impacte relativament petit en l’economia espanyola”; i al fe-brer del 2008, va continuar: “els que auguren el risc de recessió no saben res d’economia?”. Les declaracions de Zapatero eren encara més optimistes. Al set-embre del 2007 va dir: “Espanya ha entrat en la Champions Lea-gue de l’economia mundial”; al gener del 2008: “La crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme”; i al març del 2008:” Espanya està en condicions per a arribar a la plena ocupació”. Quan va arribar la cri-

gressos públics, el daltabaix del sector de la construcció? Quina política activa havia promogut per potenciar la resta de sectors de l’economia? En qualsevol em-presa en la qual es produeix una caiguda en vendes d’una secció, la facturació i l’ocupació es poden mantenir, si les altres incremen-ten les seves comandes. Al no fer un diagnòstic correcte del que es-tava succeint, es va arrossegar tots els sectors de l’administració pú-blica que s’havien beneficiat del creixement de la construcció, a l’abisme. Si el que tenia la respon-sabilitat dels pressupostos fixava un objectiu de creixement x, la resta del sector públic autonòmic i local van fer-se seves aquestes previsions. Cap autoritat econò-mica els va advertir que els seus ingressos provenien d’unes cir-cumstàncies cícliques que havien acabat l’any 2006 i que havien d’ajustar les seves despeses a la re-ducció d’ingressos corresponent. Al contrari, el 28 de novembre del 2008, quan el seu potencial d’ingressos, especialment lligats a la construcció, s’havia reduït al mínim, es va aprovar un pla per sortir de la crisi, el Plan E, amb un gran finançament que cobria l’enorme balafiament publicitari i electoralista que comportava. Jo m’imagino que, si fos alcalde i veig les previsions de creixement tan optimistes i que m’obliguen a fer inversions tan supèrflues i luxoses com les que es van fer, no comprendria que estava en una situació de fallida. El que no se sabia és que men-

EL 2005 VAM FER TANTS HABITATGES COM FRANÇA, REGNE UNIT I ALEMANYA JUNTS


EMPRESA

La cadena de supermercats Dia va anunciar a finals de setembre la compra de la xarxa de botigues de drogueria alemanya Schlecker d’Espanya i Portugal per 70,5 mi-lions d’euros. La matriu aleman-ya d’Schlecker es va declarar en fallida el febrer passat i va posar a la venda les filials més rendibles.L’adquisició ja s’ha fet efectiva, però el tancament de l’operació s’espera entre finals de març i principis d’abril de 2013, quan la Comissió Nacional de la Com-petència hi doni llum verda. Dia no vol avançar detalls sobre com afectarà aquesta compra a les botigues fins que l’operació no estigui del tot tancada. Alesho-res explicaran si mantenen inde-pendents les dues ensenyes i si hi ha d’haver tancaments o més obertures de botigues Schlecker, segons el que dicti Competència. Mentrestant, Schlecker continua

amb els seus plans d’expansió, que contemplen l’obertura de 12 botigues aquest any i 24 més l’any vinent. Des d’Schlecker s’ha asse-gurat que en voldrien obrir més, però la conjuntura econòmica els fa ser prudents.

Dia no vol confirmar la intenció de mantenir aquests plans de creixement d’Schlecker fins que Competència no doni el vistiplau a l’adquisició amb les condicions que imposi.

El que sí que ha assegurat Dia és que mantindrà els llocs de treball. Schlecker té 4.207 empleats entre Espanya i Portugal i un total de nou establiments a la comarca, ubicats a Vilafranca, Sant Sadur-ní, Gelida i els Monjos.L’adquisició d’Schlecker, que con-centra més de la meitat del nego-ci a Catalunya, convertirà el grup Dia en un dels primers operadors del mercat català en grandària, ja que acumularà el 14,5% de quo-ta en superfície, segons el darrer Anuari de distribució del Depar-tament d’Empresa i Ocupació, de 2010. Dia disposa de 456 botigues a Catalunya, a les quals afegirà les 629 que té Schlecker, que sumaran un total de 1.085 centres. Schlecker té a Catalunya uns 2.200 empleats i disposa d’un centre logístic a Torredembarra. Segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació, el 2010 Schlecker sumava el 5,43% de quota per metres quadrats i va facturar 173 milions d’euros. Per

la seva banda, Dia dóna feina a quasi 3.000 empleats a Catalun-ya i té dos centres logístics a la província de Barcelona i un altre a Tarragona. El grup concentra a Catalunya el 16% dels seus es-tabliments, i les seves vendes no desglossades serien de prop de 700 milions d’euros. Dia destaca que després de l’operació tindrà a Espanya més de 4.000 botigues i 21 magatzems, i a Portugal supe-

El Grup Dia absorbeix les botigues Schlecker d’Espanya i Portugal

rarà les 600 botigues i els quatre magatzems. El responsable de Comunicació Externa del grup, Ginés Cañabate, apunta que amb la compra d’Schlecker “es crea un altre format per a la cadena Dia”, i afegeix que la incorporació “com-plementa i casa perfectament amb l’oferta comercial de la cade-na, que incrementarà el negoci de l’adrogueria i perfumeria de Dia, que ja estava creixent”.

IVET BOLTÀ

LA CADENA ES CONVERTIRÀ EN UN DELS PRIMERS OPERADORS A CATALUNYA, AMB 14,5% DE QUOTA DE SUPERFÍCIE

Botiga Schlecker al carrer de Tossa de Mar de Vilafranca,


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

PERO, ¿QUIÉN TE HAS CREÍDO QUE ERES?

Ayer estuve hablando a un grupo de estudiantes de Telecomunicaciones en

la Universidad de Alcalá de He-nares. Y una vez más salí con el convencimiento de que el proble-ma para asimilar el concepto de Branding Personal en particular y para salir de la crisis en general es un problema de creencias.En este momento creo que está claro que si alguien quiere apren-der algo, cualquier cosa, por minoritario o extraño que sea, puede encontrar información en La Red y establecer contacto con otras personas interesadas.Si hoy alguien quiere divulgar esas cosas que ha aprendido, pue-de llegar a otras personas por mi-noritarias y extrañas que sean.Si hoy alguien quiere poner en marcha un proyecto, no tiene que pertenecer a una clase social pri-vilegiada para llegar a los contac-tos que le abran puertas.Por lo tanto, el problema ya no está en el hardware o el software sino en el Sistema Operativo Per-sonal. La gran barrera que existe para los estudiantes a los que me dirigía ayer o cualquier otro gru-po a los que explico mis “locuras” reside en que nos han instalado unas creencias que han quedado obsoletas y nos cuesta mucho for-matear el disco duro mental.Por eso, me hace mucha gracia cuando veo a tanta gente “conver-tida” al Branding Personal que va predicando que una Marca Perso-

El Branding Personal pretende que seas tú el que elijas tu papel y no el que otros te impongan. No se trata de engañar porque en la vida todos interpretamos muchos papeles, madre, padre, amigo, emprendedor, viajera, tuitero… Se trata de que escojas aquel que te sea más útil. Pero puedes imaginar que si escoges el papel equivocado puedes tener problemas. Hay quien, por ejem-plo, va de amigo cuando debería de ir de jefe (o viceversa) o quien no sale nunca del papel de hijo o estudiante.Así que, piensa que papel estás interpretando y decide si es el momento de cambiar de registro o, de lo contrario, acabarás peor que Nicolas Cage.

nal se reduce a un puñado de de-cálogos que explican como crear un perfil en LinkedIn o cambiar el diseño de Facebook. No me cansaré nunca de repetir que eso no sólo es inútil sino también contraproducente si antes no has hecho una revisión profunda de lo que circula dentro de esa masa gris que tienes encima de tus hombros.En situaciones como las de ayer, constato que lo más grave no es que haya personas que no crean en esto del Branding Personal o incluso que lo consideren como algo negativo sino que, por con-tradictorio que parezca, asuman gustosos la etiqueta que otros les imponen.

Supongo que nos han educado para asumir determinados papeles y tendemos a interpretarlos como alumnos aplicados del Actor´s Studio y no nos saltamos ni una coma. Estudiante, directivo, pa-

tos en su carrera a quien acaban de despedir que no es un parado sino un profesional sin clientes me mira con una sonrisa cínica y descreida. Parece que hay mu-cha gente que prefiere asumir el papel de “parado” en lugar del de “profesional valioso en transición entre proyectos”.Y así podría seguir con muchos ejemplos de personas que se me-ten en su papel y se acaban creyen-do lo que dice su tarjeta de visita o su documento del INEM. Y eso es gravísimo porque al asociar tu identidad a un cargo, una situa-ción temporal o un título acabas interpretándolo y convirtiendo tu vida en una obra escrita por otros (o por tí mismo pero en una épo-ca muy distinta de tu vida).

rado, mujer, dospuntocerolense, bloguero, empleado… Se supone que una vez que te han colgado una etiqueta ya estás más enca-sillado que Hugh Grant y acabas creyendo que tu obligación es ha-cer lo que se supone que implica ese rol.Mi lucha desde hace mucho tiem-po es intentar cambiar esa men-talidad pero sigo viendo que mu-chos no solo no aceptan que las personas tenemos muchas facetas sino que se ofenden cuando se lo explico.Cuando le digo a un grupo de empleados, de profesionales por cuenta ajena, que deben pensar como emprendedores (aunque trabajen para otros) parece que se cortocircuitan. Son incapaces de entender que sólo podrán so-brevivir si piensan por sí mismos aunque tengan una nómina a fin de mes.Cuando les explico a estudiantes como los de ayer que, aunque estén en la facultad y no tengan mucha experiencia, son profesio-nales valiosos y ya traen “de se-rie” unas cuantas cualidades que pueden utilizar hoy mismo, veo que prefieren seguir pensando que hasta dentro de X (no es una incógnita, es un 10) años no se sentirán capacitados como profe-sionales (y seguramente entonces, tampoco).Cuando le digo a alguien con muchos años de experiencia, va-rios títulos y un puñado de éxi-

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

LOS PROFESIONA-LES POR CUENTA AJENA DEBEN PENSAR COMO EMPRENDEDORES AUNQUE TRABA-JEN PARA OTROS


EMPRESA

El fabricant d’Olèrdola Cello-grafica Gerosa preveu invertir al llarg del 2012 un total de 2,69 milions d’euros destinats a maquinària d’impressió i a altres conceptes. La compan-yia es dedica a la fabricació d’embalatges flexibles a base de paper i film plàstic de diferents materials dirigits al mercat ali-mentari i, en menor mesura, cosmètic i d’adrogueria. El 2011 va produir 142 milio-

ns de m2 d’embalatge flexible. Les seves vendes en aquest exercici van ser de 37,79 mi-lions d’euros, un 15,5% més que els 32,72 milions aconse-guits un any abans i les seves exportacions van augmentar també en un 28% fins arribar als 21,93 milions. La seva plantilla la componen 112 treballadors i per al 2012 espera uns ingressos de 38,9 milions d’euros, un 3% més.

Cellografica Gerosa inverteix 2,69 MEUR

Bodegues Torres va engegar el mes passat la caldera de biomassa de major capacitat amb la qual compta un celler espanyol. La nova caldera està associada a un equip de refri-geració d’absorció, cosa que suposarà importants reduccio-ns en el consum d’energia del celler de Pacs: entre el 10 i el 12% d’electricitat. Aquesta caldera de vapor uti-litzarà, a més del material ve-

getal procedent de la comarca, gran part dels residus orgànics generats per la verema per a la generació d’aquesta energia com orujos i rapa, amb una producció de 4.000 Kg/h de vapor, fet que representarà una producció combinada de 2.600 Kw en calor i 2.000 Kw en refrigeració. Globalment, suposarà un es-talvi per al celler de Pacs dde 1 milió Kw/h elèctric.

Torres té la major caldera de biomassa

Uniland conserva la plantilla, malgrat l’ERO de Portland

El Grup Cementos Portland Val-derrivas va signar el 22 d’octubre amb FECOMA–CCOO, MCA–UGT i USO l’acord definitiu per ajustar la plantilla de les fàbriques de ciment d’Espanya i de les ofici-nes lligades a aquesta activitat.L’acord, afecta 291 empleats del grup, 251 que treballen a les fà-briques de ciment i 40 més que desenvolupen tasques vinculades al negoci del ciment a les oficines. En el cas de la nostra zona, impli-carà que la plantilla dels Monjos i de Vallcarca es fusionin, ja que aquesta darrera planta tancarà du-rant 10 mesos. Així, a partir d’ara, la plantilla estarà integrada per unes 150 persones. D’aquestes, 120 seran plantilla pròpiament de fabricació i, la resta, realitza-ran tasques que, fins ara, feien les empreses subcontractades. L’objectiu de l’ajustament és adap-tar la capacitat de producció del grup a la situació del mercat, ca-racteritzada per una dràstica cai-guda de la demanda. Aquesta cai-

guda, segons fonts de l’empresa, està actualment xifrada en un 74% del consum de ciment, des del 2007 fins a l’actualitat i, les previsions, no són gaire millors.Per determinar els llocs de treball afectats per la mesura s’ha donat prioritat a la sortida dels treballa-dors de 58 anys o més (complerts a 31 de desembre de 2012), 190 en total. En el cas de la comarca, afecta 20 treballadors dels Mon-jos i 10 de Vallcarca. El grup Cementos Portland Valderribas oferirà fins a 72

recol·locacions en llocs actual-ment externalitzats als treballa-dors indefinits menors de 58 anys afectats per l’ajustament, 62 a les vuit fàbriques de ciment i deu a les oficines i altres centres.El director industrial de la com-panyia va ser el 23 d’octubre a la planta d’Uniland per explicar els termes de l’acord i els motius que han dut l’empresa a adoptar aquestes mesures. L’acord s’aplicarà abans del 31 de desembre i es crearà una comissió paritària de seguiment.

OLGA AIBAR

Amb una destacada aposta per la innovació, la tercera generació de Bombons Cudié comença la tar-dor irrompent al mercat amb una nova creació. Una exquisida com-binació de nous i xocolata amb una original forma que recorda un núvol. Per això els seus crea-dors l’han batejat amb el nom de Clouds (núvols en anglès). Elabo-rades artesanalment amb ingre-dients naturals i de primera qua-litat, els nous Clouds es presenten en dues versions diferents. En una d’elles, les nous estan recobertes amb deliciosa xocolata negra i blanca i, en l’altra, els “núvols” es presenten banyats en xocolata de maduixa, de llima i de taron-ja. Presentades en uns envasos moderns, divertits i atractius els Clouds tenen com a objectiu am-pliar el públic de Cudié. Segons

el gerent de l’empresa, Josep Mi-ret, “a través de les xarxes socials estem coneixent un consumidor, més jove i actual, que demana nous hàbits de consum, però que no està disposat a renunciar a la qualitat i al gust tradicional”.L’objectiu de Bombons Cudié és renovar. Amb aquesta filosofia, la tercera generació de Bombons

L’empresa familiar Bombons Cudié ens sorprèn amb el llançament d’una nova categoria de producte

REDACCIÓ

Chocolate Clouds, la nova temptació de Bombons Cudié

Cudié elabora receptes innovado-res, modernes i sorprenents però sense perdre l’acurada política de qualitat, la producció totalment artesanal i els secrets d’una llarga tradició familiar. Productes com les Kakawas, el torró de Catànies, les Minicatanias o els nous Clo-uds són fruit d’aquesta tradició renovada.


OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

L’any és a punt d’acabar, tot just queden dos mesos per-què el 2013 arrenqui i amb

ell la major reforma en matèria de jubilació que l’Estat Espanyol ha viscut en els darrers 30 anys, després de moltes reunions en el Pacte de Toledo i amb les seves notables objeccions finalment el dia 1 d’agost de 2011 es va pu-blicar la Llei 27/ 2011 on el seu gran titular seria que l’edat de la jubilació ordinària passarà de ser els 65 anys als 67.Si bé és cert que aquest seria el titular se n’ha de fer una anàlisi més minuciosa i proporcionar a la gent la informació necessària per tal que cadascú es pugui fer la seva petita anàlisi ajustada a les seves circumstàncies.El primer que cal destacar és que, a pesar de ser una Llei aprovada l’agost del 2011, fins l’1 de gener del 2013 no tindrà efectes i la seva aplicació serà de forma gradual i transitòria, d’aquesta forma cal tranquil·litza a la gent que l’any 2013 compleix els 65 anys en l’aspecte que no li modificaran la seva edat de jubilació als 67 anys, de la nit al dia.S’ha establert uns anys transitoris que comprenen del 2013 al 2027 on de forma progressiva s’anirà augmentant l’edat ordinària de la jubilació, cada any l’edat or-dinària de la jubilació es veurà ampliada uns 4 mesos aproxima-dament de tal forma que l’any 2027 quedarà implantada l’edat dels 67 anys com a edat ordinària de la jubilació.Per altra banda, cal ressaltar que per a les persones que pu-guin acreditar més de 38 anys i 6 mesos en la seva vida laboral, la seva edat ordinària de jubila-ció seguirà sent els 65 anys, i de la mateixa forma que amb l’edat ordinària s’estableix un període progressiu en aquest cas també.Destaquem un parell d’exemples per tal de que ens en puguem fer una millor idea:Any 2016, per la gent que tin-gui menys de 36 anys cotitzats l’edat de jubilació serà 65 anys i 4 mesos. Per a la gent que tingui més de 36 anys cotitzats seguirà sent 65 anys.Any 2020, per a la gent que tingui menys de 37 anys cotitzats l’edat de jubilació serà de 65 anys i 10 mesos. Per a la gent que tingui més de 37 anys cotitzats seguirà

QUAN EM PODRÉ JUBILAR?adonar-se que els incentius són del tot mínims i que en contades ocasions els futurs pensionistes s’hi acullen. Per als treballadors amb menys de 25 anys treballats que decideixen allargar la seva vida laboral, hi ha un increment d’un 2% en la seva futura pensió, per als que tenen entre 25 i 37 anys cotitzats l’increment és d’un 2,75% i per últim els que han co-titzat més de 37 anys, un 4%.Com exemple ens podem trobar que una persona que ha cotitzat més de 37 anys i li pertoqui la pensió mitja estatal situada al vol-tant de 970 euros, pel fet de treba-llar un any més li incrementarien 38,80 euros, una motivació més aviat baixa si tenim en compte la vida laboral del pensionista i l’import de la seva pensió.A títol personal, i per finalitzar l’article, m’agradaria exposar el meu punt de vista sobre aquesta llei. Recordem que aquesta llei va ser redactada i aprovada l’agost del 2011, quan el Partit Socialista encara governava a l’Estat, com bé és sabut el 20 de novembre del 2011 l’Estat va patir un canvi de grup de govern, el Partit Popular. Des de aleshores els seus intents per modificar la present llei, han sigut repetits, tot i que encara ni tan sols ha entrat en vigor, re-cordem que fins l’1 de gener del 2013 no es farà efectiva. D’aquí fins a final d’any ningú descarta que l’actual govern no presenti certes esmenes a la comentada llei, amb la qual cosa ens tro-baríem amb una llei reformada abans de la seva entrada en vigor. Com podrien afectar les esmenes de la llei? Sembla ser que les prin-cipals preocupacions del govern d’en Rajoy envers aquesta llei són les de escurçar els períodes progressius d’adaptació, és a dir arribar abans del 2027 a l’edat ordinària dels 67, comptabilitzar els 25 anys de carrera professional abans del 2020 i sobretot també, sembla ser que endurir les condi-cions per accedir a les jubilacions anticipades, així com els percen-tatges reductors que s’apliquen per any d’anticipació. Tot plegat sembla ser que pinta escenari força confús, on des de la nostra posició d’assessors laborals se’ns fa difícil recomanar la gent una opció o altra a l’hora d’encarar el seu trajecte final laboral abans de la jubilació.

sent de 65 anys.Finalment podríem extreure’n que tot i ser unes mesures que perjudiquen les condicions a l’hora d’accedir a la prestació per jubilació, la forma d’implantar la llei es tan progressiva que aquella gent que en els últims anys havia fet una petita planificació de cara a la jubilació, en comptades oca-sions es veurà afectada, més enca-ra si tenim en compte que el perfil més comú de futur pensionista en aquest propers 3-4 anys de sobre supera els 36-37 anys cotitzats.Aquesta llei afectarà de forma molt més notable als treballadors que actualment es mouen en la franja dels 40-45 anys en avall.Una altra de les novetats més des-tacades és el període que s’utilitza per determinar la base de coti-tzació per al càlcul de la presta-ció de jubilació. Fins l’any 2012 les persones que es volien jubilar se’ls feia una mitjana del 15 últi-ms anys treballats, aquest fet im-plicava que en un cas de jubilació ordinària als 65 anys, al treballa-dor se li comptaven les bases de cotització dels 50 anys als 65. A partir de l’any 2013 la mitjana passarà a ser dels últims 25 anys, si bé com en l’anterior cas es mar-carà un període transitori de 10 anys, per tant fins l’any 2022 no es comptabilitzaran els últims 25 anys de cotització.

Amb aquesta mesura el que han intentat combatre és el fenomen de l’infracotització, és a dir, en molts casos els cotitzants no te-nien bases de cotització elevades fins els 50 anys ja que les anteriors no repercutien a l’hora de deter-minar la quantia de jubilació. Vol dir això que les cotitzacions abans dels 50 anys no serveixen per res? La resposta és NO, serveixen per determinar quin tant per cent et correspon de la base de cotització i en aquest cas si la base de co-tització és fruit del promig dels últims 15 anys.Un cas com a exemple on es pot veure com influeix la modificació dels 15 anys als 25.El comportament general dels autònoms fins ara, per temes d’estalvi de costos, era pagar so-bre la base de cotització mínima, un cop arribaven a l’edat dels 50 anys, els que econòmicament po-dien, s’incrementaven la seva base, per tal de millorar la quantia de la seva pensió. A partir d’ara aquells que vulguin millorar la seva base ho hauran de fer a partir dels 40 anys.Per últim farem menció a la polí-tica d’incentius que aquesta Llei proposa a les persones que per-llonguin la seva vida laboral més enllà de l’edat dels 65, o 67 quan esdevingui el moment. No cal ser cap expert en la matèria per

A PARTIR DEL 2013 EL PERÍODE QUE S’UTILITZARÀ PER DETERMINAR LA BASE DE COTITZACIÓ PER AL CÀLCUL DE LA JUBILACIÓ SERÀ DE 25 ANYS


EMPRESA

BBVA i els sindicats d’Unnim van arribar el 17 d’octubre a un prea-cord per pactar la sortida de 1.218 treballadors de l’entitat catalana, formada per les caixes Terrassa, Sabadell i Manlleu, que va ser ad-quirida pel banc basc el març en subhasta al Fons de Reestructura-ció Ordenada Bancària (FROB) pel preu simbòlic d’1 euro. La plantilla total d’Unnim és d’uns 3.000 empleats, per la qual cosa la mesura afectarà aproximada-ment un terç dels seus empleats.A l’Alt Penedès, Unnim no té una presència gaire considerable, ja que aquesta entitat es concentra més entre el Vallès i l’Osona. En concret, a la comarca penedes-enca hi ha cinc oficines d’Unnim, amb un total de 20 empleats, repartits entre Gelida (3 treba-lladors), Sant Sadurní (6), San-ta Margarida i els Monjos (3), i Vilafranca (8). A la capital de la comarca, a diferència de les altres poblacions, Unnim disposa de dues oficines amb 4 empleats a cadascuna.El reajustament a la plantilla d’Unnim es realitzarà en dues fa-ses: una primera en què 600 tre-balladors s’hauran d’acollir a una baixa voluntària -tenen de temps fins al 15 de novembre tot i que la instrumentalització de les con-dicions s’allargarà fins a juny de l’any vinent-, i una segona fase que anirà del gener de 2013 fins a juny de 2014, quan BBVA es compromet a llençar una oferta

de feina per reincorporar més de 500 treballadors, que podran ser traslladats a diferents punts de tot Espanya.Les mesures que contempla l’acord compleixen els compro-misos assumits per BBVA amb Brusel·les al juliol, després de rebre l’aprovació de la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea i de la Comis-sió Nacional de la Competència.A part del compromís de recol·locar les més de 500 perso-nes, s’han establert altres mesures no traumàtiques com són preju-bilacions, excedències, trasllats i baixes voluntàries. BBVA destaca que la reordenació no tindrà cap cost per a l’erari públic.

Entrant amb més detall en l’acord assumit per l’entitat presidida per Francisco González i tots els sin-dicats d’Unnim -UGT, CC.OO i SEC-, els treballadors de 53 anys o més amb més de 10 anys d’antiguitat podran prejubilar-se, rebent el 75% del seu salari brut fins als 64 anys (si volguessin co-brar fins als 65 anys, rebrien el 70% del salari). Per a aquells que tinguin 50 anys

IVET BOLTÀ

o més i que no puguin acollir-se a la prejubilació, se’ls ofereixen dimissions voluntàries. També s’ofereixen excedències d’entre 3 i 5 anys per a treballadors de menys de 50 anys que portin com a mí-nim 5 anys a l’empresa. Després d’aquest període, se’ls proposarà recol·locar-se a BBVA, per la qual cosa se’ls demana un “compromís de reincorporació”. La seva retri-bució serà d’entre 9.000 i 12.000 euros anuals i el banc els paga-rà una pòlissa sanitària d’entre 1.800 i 3.600 euros anuals. No podran anar a l’atur en no existir acomiadament.Els treballadors que tinguin en-tre 50 i 53 anys, inclusius, amb

L’acord afectarà 1.218 treballadors de l’entitat catalana i contempla mesures com prejubilacions, excedències i dimissions incentivades

BBVA i els sindicats pacten un reajustament de la plantilla d’Unnim

EL BBVA OFERIRÀ L’ANY VINENT QUE MÉS DE 500 EMPLEATS ES REINCORPORIN

menys de 10 anys d’antiguitat, podran optar per baixes volun-tàries incentivades. Se’ls pagarà 50 dies per any treballat i 100.000 euros addicionals, i tampoc po-dran acudir a l’atur. Finalment hi haurà extincions de contracte a través d’un ERO. En aquest cas, les indemnitzacions sobrepassarien de llarg el mínim de 20 dies per any treballat i el màxim de 12 mensualitats de la nova reforma laboral, i s’ofereixen 35 dies per any treballat amb un topall de 30 mensualitats, més una prima d’un mes extra de sala-ri per cada tres anys a l’empresa. Respecte a les condicions laborals, s’acomodaran i homologaran a les

existents a BBVA i tindran efecte des de gener de 2013.El Grup BBVA considera que l’acord “és equilibrat per a les parts i encaixa amb la filoso-fia de l’entitat, que busca oferir excel·lents condicions laborals a tots els empleats de l’entitat al món”. De la seva banda, el sin-dicat UGT ha manifestat que el pacte compleix parcialment els objectius perquè es procurarà que gran part de la plantilla segueixi amb BBVA a través de reincorpo-racions.La formalització de l’acord s’havia de ratificar en el termini d’una setmana després de signar-se el preacord.

Ofidina d’Unnim situada a la Rambla de la Girada de Vilafranca


VINS&CAVES

Facebook, Twitter i al-tres plataformes similars exerceixen cada vegada més un paper central en la vida de més persones. No obstant, alguns usua-ris semblen prendre’s la seva participació en les xarxes socials massa se-riosament, pateixen estrès com a conseqüència de la seva addicció i per alliberar tensions es regalen de tant en tant vacances socials, quedant-se offline de les xarxes. Així ho conclou un estudi realitzat a Austràlia per Lifelounge Group i Sweeney Research.Els més estressats amb la seva activitat a les xar-xes socials són els joves d’entre 16 i 30 anys, en els quals s’aprecia, segons els investigadors de Life-lounge Group i Sweeney Research, una tornada als mitjans escrits amb la fina-litat de mitigar la fatiga a la qual els somet Facebook i companyia. Malgrat la seva addicció evident, la majoria dels usuaris segueix invertint cinc hores de mitjana a la setmana en la xarxa social de Mark Zuckerberg.D’altra banda, si bé Fa-cebook i Twitter conti-nuen creixent en número d’usuaris de manera expo-nencial, també hi ha cada vegada més internautes desencantats que, estres-sats o no, consideren que la participació en aquestes

plataformes no és més que una pèrdua de temps. Se-gons una enquesta de la revista Vanity Fair, el 36% dels consultats considera que els nous social media són avui per avui la major pèrdua de temps, avançant inclús a l’anomenada “caixa tonta”.En aquest sentit, un son-deig d’America Online (AOL) i Salary.com indica que una quarta part de la jornada dels seus empleats (2,09 hores) és temps per-dut navegant per internet, sense incloure els períodes assignats per a l’esmorzar o als temps morts. Això re-presenta el doble del que les empreses habitualment calculen com a temps per-dut pels seus empleats.Totes aquestes hores i mi-nuts sumats representen 759.000 milions de dòlars a l’any pagats per les em-preses per hores no treba-llades. Dels més de 10.000 entrevistats, un 44,7% va assenyalar que la principal pèrdua de temps que tenien era l’ús personal d’internet, i un 23,4%, parlar amb els seus companys.Jo no m’atreviria a dir si les xarxes socials són una pèrdua de temps i si no serveixen per a res, ja que a totes les coses ben utili-tzades se’ls pot treure un enorme profit i més si tenim en compte que en el cas de Facebook és un mercat de 500 milions d’usuaris.

Són les xarxes socials una pèrdua de temps?

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse Calzado

Núm. 16 - octubre 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mails: [email protected]@penedeseconomic.comImpressió: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.

La verema del cava ha estat inferior a la de l’any passat

La verema del cava ha recollit 260 milions de quilos de raïm aquest any, un 17% menys que l’any an-terior, segons dades facilitades pel Consell Regulador del Cava.La verema, que va finalitzar fa unes setmanes, ha estat més curta del que és habitual i s’ha carac-teritzat per un estat sanitari del raïm excel·lent. No obstant això, aquest any n’hi ha hagut menys quantitat, a causa d’un període hivernal molt sec. Així mateix, els raïms van ser més petits que els de la collita anterior. La seva maduració es va accelerar per la sequera i la calor dels primers dies d’agost. La recol·lecció es va efectuar minuciosament en funció de les característiques que aportaven els raïms, atenent la seva acidesa i graduació. Aques-

tes bones pràctiques de selecció del raïm van permetre l’obtenció d’uns mosts adequats. Segons el president del Consell Regulador del Cava, Gustau García Gui-llamet, “la verema d’enguany es caracteritza per un estat sanitari del raïm excel·lent, condicionant

fonamental del raïm per a la qua-litat en els vins, especialment els ‘base cava’, tan subtils i delicats. Cal ressaltar que el cava s’obté de la barreja de diferents varietats de raïm, cosa que permet que a cada anyada puguem descobrir noves particularitats del cava“.

REDACCIÓ

Consumir cava moderadament redueix la incidència d’infarts

El consum moderat de cava ajuda a prevenir malalties cardiovascu-lars, atès el seu efecte antiinfla-matori tal com demostra l’últim estudi dut a terme sobre cava i sa-lut que va presentar la Dra. Rosa Lamuela, membre del Comitè Científic de FIVIN i Professora titular del Departament de Nu-trició i Bromatologia de la Fa-cultat de Farmàcia de Barcelona, durant la celebració del Congrés Internacional del Cava.Lamuela va afirmar que: “les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat a tot el món”. L’arterosclerosi és la causa principal de les malalties cardiovasculars. Estudis epide-miològics han revelat una asso-ciació positiva entre el consum moderat d’alcohol i una reducció de la concentració sanguínia de

biomarcadors inflamatoris rela-cionats amb la arteriosclerosi.Els resultats d’aquest treball de-mostren que el consum mode-rat de cava produeix un efecte antiinflamatori, que s’atribueix al seu contingut polifenòlic. Els resultats d’aquest estudi ajuden a comprendre els mecanismes mit-

jançant els quals el consum mo-derat de cava redueix la incidència d’infart de miocardi i d’accidents vasculars cerebrals en la pobla-ció. Segons Lamuela, en el cava existeixen moltes altres substàn-cies, encara sense identificar, que potencien el poder antioxidant d’aquest aliment.

Imatge de la celebració del Congrés Internacional del Cava

REDACCIÓ

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat al món, segons la Dra. Rosa Lamuela

En total, s’han recollit 260 milions de quilos de raïm aquest any, un 17% menys que l’any anterior

Foto

: Fèl

ix M

iró


VINS&CAVES

El passat dimecres 24 d’octubre es va lliurar, a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, el XII Premi Jaume Ciurana a l’estudiant Anna Rovira Soto, de Cambrils. El Premi, que convoca anualment la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgi-li, amb el patrocini de Rius & Rius Assessors, està dotat amb 3.000 euros. El jurat del premi va valorar l’expedient acadèmic universitari ponderat dels candi-dats, el seu currículum i l’informe confidencial de la Comissió

d’Ensenyament d’Enologia. A més, aquest any s’ha incorporat un nou criteri, consistent en el projecte professional del can-didat, en el qual aquest detalla les seves expectatives en el futur proper i, eventualment, la utilit-zació de la dotació econòmica del Premi dins d’aquest projecte. Cal destacar que en aquesta edició s’ha lliurat el Premi als primers

graduats sota el Pla de Bolonya. La Facultat d’Enologia de la URV ha estat la primera en tot l’Estat a oferir el Grau d’Enologia, un títol homologat a nivell europeu.El Jurat de la XII edició del Pre-mi Jaume Ciurana ha estat for-mat per la Dra. Ana Troncoso, catedràtica de Nutrició i Broma-tologia de la Universitat de Se-villa i exdirectora executiva de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición del Mi-nisterio de Sanidad, el Sr. Xavier Agell Tuser, coordinador general de l’INCAVI, el Dr. Jordi Salas-Salvadó, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, el

Degà de la Facultat d’Enologia de URV, Albert Mas, i Santi Rius, representant de l’assessoria patro-cinadora. La presencia d’honor va correspondre de forma excep-cional, a la Dra. Troncoso, qui va pronunciar la conferència “Vino y Seguridad Alimentaria” a l’acte de lliurament del Premi.Des d’aquí felicitem a la guanya-dora del Premi, Anna Rovira Soto, a la Universitat tarragonina per la implicació en l’organització, i a Rius & Rius Assessors que, com a empresa referent en el sector, con-tribueix no tan sols a incentivar la formació d’enòlegs, si no també a fomentar la interrelació entre universitat i empresa i millorar el futur del sector vitivinícola.

Anna Rovira Soto guanya el XII Premi d’Enologia Jaume Ciurana

REDACCIÓ

RIUS&RIUS ASSESSORS PATROCINA CADA ANY AQUEST PREMI, DOTAT AMB 3.000 EUROS

En aquesta ocasió s’ha lliurat el Premi als primers graduats sota el Pla de Bolonya

La model que protagonitzarà l’anunci de Nadal de Codor-níu durà el disseny Lapislàzuli creat per Àngel Schlesser. Més de 18.000 persones han par-ticipat en la votació a través d’Internet, on s’havia d’escollir entre tres vestits diferents. Ana Boyer, l’actriu Ana Fer-nández i Ana Cristina Porti-llo, filla de Sandra Domecq, la primera dona de Bertín Os-borne, van ser les encarregades de promocionar-lo. Finalment ha estat Fernández, de la sèrie Los Protegidos, la guanyadora amb el vestit blau intens. El vestit destaca per la senzillesa del disseny, amb un volum di-

buixat a base de plecs i un es-cot drapejat.El modista va presentar a mi-tjan de setembre tres dissenys de color diferent: Lapislázuli, Turmalina i Piedra Luna. En el darrer mes, el 58% d’usuaris que han votat s’ha decantat pel vestit que duia Fernández i que serà l’escollit per l’anunci na-dalenc de Codorníu.Amb aquesta col·laboració entre Ana de Codorníu i An-gel Schlesser es consoliden els vincles de la marca de cava amb el món de la moda, que van començar a forjar-se fa dos anys amb la col·laboració amb Lorenzo Caprile.

Codorníu ja té vestit per l’anunci de Nadal

El vestit de l’actriu Ana Fernández ha estat l’escollit


VINS&CAVES

mentat el volum de vi comercia-litzat, que ha passat de 700.000 ampolles en l’exercici tancat al juny de 2011 a 930.000 en aquesta última campanya. Aquest creixement es deu, fo-namentalment, a l’increment de les vendes de cava, que ara suposa el 77% del total enfront del 60% de l’any anterior.

NOVA INVERSIÓ DEL CE-LLER RAVENTÓS I BLANC

L’elaboradora de vins i caves del Penedès Josep Maria Raventós i Blanc està invertint aquest any 160.000€, que se sumen als 260.000€ desemborsats en el precedent, per a diverses millo-res. El celler penedesenc va tan-car el seu últim exercici, al juny de 2012, amb un increment en les seves vendes del 2,8%, fins als 5,47 milions d’euros, men-tre que les exportacions s’han potenciat gairebé un 14%, fins situar-se en els 1,82 milions. Raventós i Blanc també ha aug-

MONT-MARÇAL INVER-TEIX 500.000 EUROS

El celler de Castellví de la Mar-ca Mont-Marçal Vinícola està invertint aquest any 500.000€ en una línia per a envasar el cava en ampolles especials, de gamma alta. La companyia penedesenca, que comercialitza a més de cava (uns 2,1 milions d’ampolles el 2011), vins acollits a la DO Penedès i a la DO Catalunya, ha conclòs l’últim exercici amb unes vendes de 6,4 milions d’euros, superant en un 17% les dades de l’exercici anterior.

a professionals, premsa i convi-dats del festival esdevenint una oportunitat única no només per donar a conèixer l’excel·lència dels caves Vilarnau, sinó tam-bé la seva història i filosofia de treball, ja que el celler va obrir les seves portes a tots els parti-cipants i col·laboradors del Fes-tival.

CAVES VILARNAU AL FESTIVAL DE SITGES

Vilarnau ha estat el cava oficial de la 45a edició del Festival In-ternacional de Cinema Fantàs-tic de Catalunya, que va reunir a Sitges algunes de les estrenes ci-nematogràfiques més esperades de la temporada com El Cuerpo amb Belén Rueda i José Coro-nado, Looper amb Bruce Willis, o l’últim film d’animació d’en Tim Burton, Frankenweenie.Els caves Vilarnau van ser els protagonistes en les festes d’inauguració i de cloenda i també en els diferents espais per

L’empresa sadurninenca Co-dorníu treurà aquest Nadal una exclusiva edició limitada, al voltant de 1.000 unitats nu-merades, de tres caves mono-varietals per als paladars més exigents. Fidel al reflex de la terra i a la història de Codor-níu, Gran Codorníu Gran Re-serva presenta, en un elegant estoig de roure, tres caves que són la millor expressió de les varietats Chadornnay, Pinot Noir i Xarel·lo. Una edició li-mitada que serà, sens dubte, un selecte present per als més sibarites. Pioners en el cultiu de les varietats Chardonnay i Pinot Noir i després d’anys d’experiència conreant aquest raïm, Codorníu presenta Gran Codorníu Gran Reserva Pinot Noir 2007, Gran Codorníu Gran Reserva Chardonnay 2007 i Gran Codorníu Gran Reserva Xarel·lo 2007; tres pe-tites joies monovarietals amb 50 mesos de criança, que li aporten complexitat i estruc-tura, però mantenen la frescor i les aromes a fruita.

Cadascun dels caves prové d’una zona de la DO Cava di-ferent cosa que els aporta una personalitat única. El raïm Chardonnay procedeix de la zona de Costers del Segre, el Xarel·lo de l’Alt Penedès i el Pinot Noir es verema a la co-marca de la Conca de Barberà.

Després d’una minuciosa ela-boració, les notes afruitades romanen amb tot el seu po-tencial en l’aroma d’aquests monovarietals. Gran Codor-níu Gran Reserva simbolitza la tipicitat de la terra i un màxim respecte a la varietat. Tres ele-gants i exclusius caves que se-ran una explosió de sabors per a aquest Nadal.

Tres nous caves de Codorníu per Nadal

ES TRACTA D’UNA EDICIÓ LIMITADA DE 1.000 UNITATS NUMERADES

El maridatge d’ostres del Delta de l’Ebre amb vins de la varie-tat Xarel·lo de la Denominació d’Origen Penedès ja està en mar-xa. Tots els restauradors de les comarques de l’àmbit Penedès i les que arriben fins a l’Ebre (Ta-rragonès, Baix Ebre, Baix Camp i Montsià) podran vendre aquest producte tan especial. L’objectiu és donar a conèixer els dos pro-ductes que el fan possible i arrelar el maridatge al territori català.Aquest és un projecte de llarg abast que vol tenir continuïtat durant tota la temporada de l’ostra, que se situa de novembre a abril. De moment ha reunit la participació de 17 elaboradors de vi i 14 productors d’ostres. El president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, està molt satisfet del projecte, ja

que els permet mantenir la línia de promoció dels productes de proximitat, els anomenats km0. El gerent de la Federació de pro-ductors de mol·luscs del Delta de l’Ebre, Gerardo Bonet, ha des-tacat la importància d’ampliar el mercat d’ostres a Catalunya, ja que el 80% de la seva producció

l’exporten a França. Des de la Denominació d’Origen Penedès i la Federació també vo-len combatre la creença general que les ostres són un producte eli-tista i molt car. Per aquest motiu, han arribat a un acord per posar preus competitius i atraure més consumidors.

El maridatge d’ostres amb Xarel·lo és a punt per degustar Cellers penedesencs i productors d’ostres de l’Ebre treballaran plegats per arrelar un maridatge únic

LÍDIA OÑATE

El celler Parés Baltà, de Pacs del Penedès, proposa aquest Na-dal un duet de caves i de color: el blanc i el rosa. Dues caixes de diferent color que juguen amb el nom i tipus de caves: Rosa Cusi-né i Blanca Cusiné, ambdós són caves ecològics nascuts a la part alta del Penedès. Blanca Cusiné 2008, elaborat amb Chardonnay i Pinot Noir, és un cava elegant, fi i fresc. També és madur, per la qual cosa es recomana consumir-

lo als dos o tres anys a partir de la data de degollament. Es tracta del perfecte escumós per acompanyar durant els àpats, des de l’aperitiu fins les postres. El cava, a més, rep el seu nom en honor a la filla d’un dels propietaris del celler, la peti-ta Blanca Cusiné.El seu homòleg, el cava Rosa Cu-siné 2008, compost de Garnatxa Negra, és el nou rosat de Parés Baltà, ple d’elegància, estructura i sedositat. També es recomana

consumir-lo passats dos o tres anys. Al paladar, destaquen els sabors de fruita confitada i fruits secs. Sens dubte, una parella de cava perfecte per acompanyar les festes nadalenques.

Parés Baltà presenta un duet de caves ecològics per acompanyar aquest Nadal

Bonet, Albet i Noya i Olivella degustant el maridatge


HISTÒRIA

L’advocat català Lluís Carulla va obrir la primera planta de daus de caldo concentrat a Barcelona l’any 1937. Actualment l’empresa s’ha consolidat com una de les principals plataformes alimentàries internacionals sense deixar de ser un negoci familiar

Fundar una companyia en ple-na guerra civil segur que va ser una decisió difícil. Però l’advocat català Lluís Carulla Canals (L’Espluga de Francolí, 1904 - Barcelona, 1990) no va dubtar a deixar de banda els estudis per a les oposicions i obrir l’any 1937 la seva primera planta de daus de caldo concentrat a Barcelona. Així va néixer Gallina Blanca (llavors anomenada Gallina d’Or), una empresa que, 75 anys després, s’ha consolidat com una de les principals pla-taformes alimentàries interna-cionals.Eren temps en què escassejaven els aliments i Gallina Blanca ofe-ria més calories que les d’un ro-vell d’un ou. Així ho anunciava a la portada del diari La Vanguar-dia, en un espai publicitari que va contractar en exclusiva només dos mesos després d’haver entrat al mercat. L’aposta per les eines més innovadores de la publicitat i la mercadotècnia, àmbit en el qual poques empreses invertien en aquella època, ha estat assen-yalada moltes vegades com el seu element d’èxit primordial. A la portada la van seguir altres fites, com el llançament d’Avecrem el

L’EMPRESA GALLINA BLANCACOMPLEIX 75 ANYS

va saber edificar una empresa ca-paç d’adaptar-se als temps sense deixar de ser un negoci familiar. Mostra d’això són les diferents lí-nies que la firma ha dissenyat per satisfer mercats alternatius. Com la gamma de productes apta per a celíacs o la divisió FoodService, amb productes dirigits al sector professional hostaler i al sanitari.

1954. Per a aquesta ocasió, la fir-ma va contractar Sofia Loren, que va viatjar a Barcelona per promo-cionar la nova pastilla de caldo al programa radiofònic El barco fantasma, presentat

per José Luis Pécker.Però la veritable revolució publi-citària va venir amb els recordats “gallicromos”. No tothom podia tenir el luxe de tenir a casa una enciclopèdia a la dècada dels 40. Gallina Blanca va començar el 1946 a editar sèries de sis cromos que servien per completar les se-ves enciclopèdies temàtiques. Tal va ser la popularitat dels “galli-cromos” que se’n van imprimir cinc milions i va haver d’establir

un departament propi dedicat a aquests col·leccionables.Una altra iniciativa que va des-tacar va ser un curt comercial de cinema el 1959. Sota el nom de Burlesque, l’anunci va ser ideat pels Estudis Moro, pioners en l’animació comercial espanyo-la. En un minut, una gallina es plomava en un sensual strip-tease davant d’un grup de galls quan, de sobte, apareixia una mà que acabava l’espectacle ficant la pobre gallina en una olla de la qual sortia conver-tida en pastilles d’Avecrem. El curt va rebre la Palma d’Or del Festival de Cine-ma Publicitari de Venècia, l’actual Festival Inter-nacional de Creativitat Cannes Lions.

L’empresa de Carulla es va convertir el 1965 en el primer

holding de la indústria alimen-tària espanyola amb la creació d’Agrolimen. Actualment aquest conglomerat controla el 75% de la multinacional Gallina Blanca Star, després que la societat suïssa Findim Investments li vengués la meitat de les seves accions a prin-cipi d’aquest any. Findim, propie-tat de la família italiana Fossati, va passar així a posseir del 50% al 25% de la inventora d’Avecrem, que el 2011 va tenir uns ingressos de 650 milions d’euros. Gallina

REDACCIÓ

Blanca disposa avui de dues fàbri-ques a l’Aragó, una a Extremadu-ra i dues més a Barcelona, a més de les que operen a Milà, Rússia i Algèria. A València, la seva matriu Agrolimen va tenir una planta de pinsos, ara ja tancada.Amb una oferta que va des de les clàssiques pastilles fins a caldos en bric i tomàquet fregit, Carulla


LLIBRES

Els Estats Units d’America és un país que provoca grans sen-sacions visuals al visitant euro-peu: gratacels, grans autopistes, grans cotxes, etc. A banda d’aquests impactes, una persona observadora i amb esperit emprenedor pot obser-var als Estats Units diferents idees de negoci que s’implanten

amb èxit en territori americà i que pràcticament són desco-negudes al vell continent. 100 idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa presenta cent senzilles idees de negoci que s’apliquen massiva-ment als Estats Units i que po-drien aplicar-se amb èxit tam-bé a Europa. Cent idees que

abarquen diferents àmbits: des d’aeroports, transport urbà, lloguer de mobles per casa, producció de miralls de segu-retat per a caixers automàtics, fins a restaurants, supermercats o hospitals i que ens inviten a reflexionar que, a diferència del que pugui semblar, encara no està tot inventat.Casat i amb un fill, Ivan López i Llauradó (Reus, 1976), l’autor de llibre, és llicenciat en Admi-nistració i Direcció d’Empreses per la Universitat Rovira i Vir-

gili i desenvolupa la seva carre-ra professional en el món de la banca des de 1999. Des de l’any 2000, s’ha desplaçat per motius laborals en diferents ocasions als Estats Units, país on resideix des de l’any 2007. D’esperit emprenedor també és autor de dues patents ame-ricanes, un sistema de propul-sió ecològica per a vehicles i un nou model de pasta de dents. Actualment, prepara l’edició de 100 idees de negoci espanyoles per exportar als Estats Units.

Trabajar en equipoes un golazoQUIQUE WOLFFEMPRESA ACTIVA9,00€

L’editorial Empresa Activa acaba de publicar Trabajar en equipo es un golazo, un llibre on Quique Wolff -exfutbolista ar-gentí, jugador de la Unión De-portiva Las Palmas i del Real Madrid, periodista esportiu i conferenciant sobre temes de treball en equip, lideratge i mo-tivació- explica com el futbol li va ensenyar sobre el treball en

equip. Personalitats del món del futbol i la cultura compar-teixen la idea de la importància del treball en equip, en el fut-bol, però també en la vida. “Jo crec que no hi ha una altra forma. En la vida, la família, el govern, tots han de ser equips. Individualment no es pot fer res, no es pot fer res sol. Les estrelles sorgiran dels equips.”

Edson Arantes do Nascimento, Pelé.“Està l’equip d’amics, que, en general, és el que perd tots els partits; i després està l’equip, on ens podem portar mala-ment, però en el que, quan entrem, lluitem com amics ín-tims.” Diego Simeone. “Hi ha molt per gaudir en el futbol, molt per aprendre i molt per educar-se també. Si algú vol usar-lo com un element de ju-gar en equip, d’aprendre a estar en equip, de treballar en equip,

de respectar el contrari. Hi ha molt per a aprendre en el futbol i en la vida, si un vol aprendre.” Joan Manuel Serrat. “Les individualitats no ser-veixen per a res. Què guanyaràs sol? Res. Has de jugar indivi-dualment per a donar-li força al conjunt. Sempre cal reconèixer que davant la indústria britàni-ca, i això ho dic moltes vegades, cal treure’s el barret, perquè el millor que han fet els anglesos és el futbol.” Alfredo Di Stefa-no.

100 idees de negociamericanesIVAN LÓPEZ I LLAURADÓCOSSETÀNIA15,20€

Només el bon treball d’un equip farà que una organització triomfi

Cent idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa

Sota aquest llarg títol s’amaga un llibre que és com una ama-nida d’idees sensates per a la vida i el treball sobre un llit de bon humor, amb tocs de Youtu-be i aroma a Wikipedia. A través de 27 relats breus, Joan Plans (autor de l’èxit d’Empresa Activa Las 27 virtudes del códi-go secreto de la leyenda zen de

los templarios budistas en su búsqueda de la herramienta de-finitiva para el éxito inmediato en un mundo globalizado del tercer milenio... Ahora) sub-mergeix el lector en l’anàlisi del món de l’empresa i de la vida en general. Sense faltar petites històries inspiradores, anècdo-tes personals, ni referències cul-

turals a altres formes de veure i entendre l’empresa, es tracta d’un llibre entretingut i digne de llegir una vegada i una altra fins a poder extreure-li tota la seva saviesa. A més és un llibre interactiu, per llegir-lo smartphone en mà, ja que inclou codis QR d’accés immediat a vídeos complemen-taris de l’autor. És el moment de treure el teu smartphone i començar a gaudir dels con-tinguts addicionals d’aquest llibre interactiu. En resum és

un llibre que reflexiona sobre diferents aspectes de la vida i el treball d’una manera amena i divertida. L’autor de llibre, Joan Plans Esperabé, és llicenciat en psi-cologia, PDD per IESE, fun-dador i soci director de la con-sultoria de formació i selecció Directa CDO, SL. És també especialista en temes de nego-ciació i direcció de persones i col·laborador acadèmic en els programes d’Executive Educa-tion d’ESADE.

27 respuestas para orientarte en el siglo XXI con algunas minúsculas contradiccionesJOAN PLANS ESPERABÉEMPRESA ACTIVA14,50€

Reflexiona sobre aspectes de la vida i el treball d’una manera amena


TECNOLOGIA

Sé què vàreu fer l’últim estiu

Coincidint amb el final de set-embre, el gegant informàtic ha donat a conèixer quines han estat les principals cerques que han fet els habitants de l’Hemisferi Nord amb aquesta eina al llarg del da-rrer estiu i ha revisat quin ha estat l’historial de cerques més popu-lars de Google Maps.El servei de mapes de Google, implementat des del 8 de febrer de 2005, ha tingut en compte per a aquest estudi les cerques a cada país i va publicar al seu blog oficial els llocs més buscats com a destinació durant l’estiu passat. Aquesta és una informació que permet saber com canvien les pre-ferències i els interessos dels viat-gers. ‘Des de Google Maps hem pensat que seria divertit veure què és el que més us ha interes-sat, des de finals de maig fins el setembre, en aquesta plataforma’, justificant Google la seva deci-sió. Ho han dividit de dues ma-neres: les paraules relacionades amb llocs que més han crescut i els llocs més buscats. ‘A Espan-ya, Canadà, Estats Units i França ens decantem, principalment, per la platja encara que aquí també deixem un buit, en tercer lloc, a la piscina. Juntament amb Itàlia i França ens agrada, bastant, anar de campament, mentre que en àrees més fredes com les del Reg-ne Unit, busquen, principalment, activitats d’interior com l’esquaix, els gimnasos o els bars’, explicava Google. D’acord amb les recer-ques fetes a través del cercador de Google Maps a Espanya, la Costa Brava ha estat la principal destinació dels espanyols durant

aquest estiu. El segueixen de prop l’Algarve portuguès i el municipi lleonès de Ponferrada, en tercera posició. Malgrat tot, sembla que no hi ha una relació massa lògica entre el que els espanyols han bus-cat a GoogleMaps durant l’estiu i el lloc escollit per gaudir de les se-ves vacances. Sembla segur que la Moncloa (quarta destinació més buscada), no ha servit precisa-ment de residència estiuenca a la

majoria dels espanyols. Tampoc l’Estadi Nacional de Varsòvia o el de Poznan (Polònia) semblen dues destinacions preferents per a la majoria dels ciutadans, si bé, des de Google Maps Espanya, han estat dues de les cerques més recorrents. Pot ser que la victòria espanyola a l’Eurocopa portés la passió pel futbol i augmentés el nombre de visites a Google Maps. La Manga, Dènia, la plaça de Ca-talunya o el Festival de Rock in Rio també s’han fet un buit en-tre les recerques més populars als mapes de Google. Els resultats semblen més co-herents si s’analitza la llista de serveis més demandats: platja, apartaments o piscines. La crisi es reflecteix també en les recerques que ja no pregunten per hotels, però sí per campaments, aparta-

hotels i pensions. Els segueixen de prop els bars, aeroports, restau-rants i, amb l’augment del temps lliure, els serveis de ferreteria. Els canadencs prefereixen les ca-tarates del Niàgara mentre que els italians trien la Toscana. A França, per descomptat, ha trio-mfat la Torre Eiffel i a l’Índia, el Taj Mahal, asseguren. Al Regne Unit, amb Londres com a seu dels Jocs Olímpics, no cal dir-ho, ‘dues de les ubicacions més bus-cades han estat l’estadi de Wem-bley i l’Estadi Olímpic’. A l’estiu, però, no és sorprenent que les principals recerques anes-sin dirigides a llocs de platja. La gent vol refrescar-se i Canadà, Espanya, França, Estats Units i els Països Baixos van ser els llocs on més destinacions de sorra i mar es van buscar. Itàlia, curiosa-ment, apareix en el vuitè lloc de la llista per cerques de destina-cions de platja. Als Estats Units, les consultes principals feien referència als ‘paintball’ seguits de ‘càmping’, ‘platja’ i ‘camp de golf ’. Completaven la llista ‘mo-tels i hotels’. Els llocs d’interès més buscats a Nord-Amèrica van ser llocs a l’aire lliure: ‘Death Va-lley’ seguit de ‘Redwood National Park’, ‘Yosemite National Park’ i ‘Sequoia National Park’. Lluny de l’aire lliure, els americans van cer-car ‘Empire State Building’ i ‘Ti-mes Square’. Sembla que els ame-ricans volien passar l’estiu a l’aire lliure, menys els novaiorquesos. Canadà va seguir una tendència similar, amb la majoria de les re-cerques relacionades amb l’aire lliure. Mèxic, en canvi, semblava més preocupat i pensant menys en les vacances, amb les paraules ‘universitat’ i ‘banc’ com a princi-pals cerques.

JOSEP BARELLA

COSTA BRAVA, ALGARVE I PONFERRADA VAN SER LES DESTINACIONS MÉS BUSCADES A GOOGLE MAPS

Com si de la famosa pel·lícula de terror de Jim Gillespie es tractés, Google també sap què vam fer l’últim estiu gràcies a les cerques fetes pels usuaris

Google Maps ja disposa de les pri-meres imatges panoràmiques del fons marí, entre les quals destaca la Gran Barrera de Corall, segons va informar el gegant informàtic. Amb aquestes imatges ‘vibrants i espectaculars’, segons el comu-

nicat de Google Maps, l’usuari ja pot nedar entre els esculls de co-rall i acostar-se als veïns de sis dels punts submarins més increïbles del món, entre els quals es troben els esculls d’Austràlia, Filipines i Hawaii. Les sorprenents imatges

permeten, per exemple, veure a la Gran Barrera de Corall, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, imatges d’una tortuga marina sobre un banc de peixos o descobrir com es veu des de dins de l’aigua la posta de sol. També estan disponibles imatges virtuals de l’Illa d’Apo (Filipines) i dels esculls de corall del Cràter Molo-kini (Hawaii).

Després de la Terra i l’espai, ara arriba el torn del fons marí


VIATGES

Japó, la terra del sol naixent

El Japó és un país insular de l’Àsia Oriental. Localitzat a l’oceà Pacífi c, està situat a l’est de la República Popular de la Xina, Corea i Rússia, i s’estén des del mar d’Okhotsk al nord, al Mar de la Xina Oriental al sud. Els caràcters kanji que conformen el nom del Japó signifi quen “origen del sol”, per la qual cosa, sovint s’identifi ca al Japó com la “Terra del sol naixent”.El Japó comprèn unes 3.400 illes, les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país. La ma-joria de les illes són muntanyoses o volcàniques. La muntanya més alta és el Mont Fuji amb 3.776 metres d’altura, seguida de Kita-dake amb 3.193 metres.El Japó és el desè país més po-blat del món, amb 128 milions d’habitants. L’àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.A nivell turístic el Japó es pot vi-sitar tant pels seus paisatges, grà-cies als grans boscos i les llargues platges que té, com a nivell cultu-ral per la seva història mil·lenària o a nivell d’oci amb la gran quan-titat i varietats de parcs temàtics que hi ha.Un dels events més importants del Japó és el Festival de la neu de Sapporo, el qual atrau més de dos milions de visitants (tant es-trangers com japonesos) i on es poden veure estàtues de neu o gel

El Japó, amb 128 milions d’habitants és el segon país més poblat de l’Asia Oriental després de la Xina i el desè amb més població del món

JAPÓ

Capital:Tòquio

Idioma:Japonès

Població:128.056.026 habitants

Superfície:377.835 km²

Moneda:Ien (JPY)

Clima:És un país força plujós i amb una alta humitat, posseeix un clima temperat amb quatre estacions diferents ben defi -nides, gràcies a la distància a què es troba respecte de l’equador

ECONOMIA:És la tercera potència eco-nomica en Producte Interior brut (PIB), després dels Estats Units i la Xina, amb un total de 5,8 bilions de dòlars de PIB nominal

Festival de la Neu de Sapporo

de diverses mides que inunden el centre de Sapporo durant tota la setmana de febrer que dura.L’economia del Japó es caracteri-tza per la cooperació del govern amb la indústria, una ètica labo-ral forta, l’experiència en l’alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. Actualment el

Ciutat de Tòquio

REDACCIÓ Japó és la tercera potència econò-mica en Producte Interior Brut (PIB), després dels Estats Units i la República Popular de la Xina, amb un total de 5,8 bilions de do-lars de PIB nominal.

Les empreses fi nanceres, d’assegurança, majoristes, de transport i telecomunicacions són les més importants del país. El Japó gaudeix d’una sorpre-nent capacitat industrial i és la llar dels productors de mate-rial d’alta tecnologia avançada d’automobilisme, equips electrò-nics, maquinària, etc. Algunes de les companyies més grans del país són: Nintendo, Toyota, Honda, Sony, Mitsubishi, Nippon Steel, Tepco, Kawasaki, Sanyo, Canon, Epson, Fujitsu, Nikon o Konami entre d’altres.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS

· Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA

· Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL

· Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1

Punts de venda del PENEDÈS ECONÒMIC

Penedès Econòmic 16

Documents

Transcript of Penedès Econòmic 16