Penedès Econòmic nº4

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

XAVIER BORRÀS I LLEBARIAExpert en Neuromàrqueting i Màrqueting Sensorial

pàg. 16

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 4 setembre 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

La crisi econòmica fa proliferar les botiguesde compravenda d’or al Penedès pàg. 2

En 12 municipis no s’ha venut ni un habitatge en el segon trimestre pàg. 4

La venda de tractors cau un 65% en tres anys a la comarca pàg. 8

Les Cabanyes té 17.333 vehicles matriculats al municipi pàg. 6

LA FEBRE DE L’OR

2 Penedès Econòmic setembre 2011

les últimes dècades, ja que darre-rament els Bancs Centrals dels di-ferents països han omplert els seus fons d’or, un valor refugi que els permet encarar els temps de difi-cultats amb més garanties. Amb la pujada dels preus de l’or des de l’any 2000, els banquers centrals d’Europa han ralentitzat les ven-des d’aquest metall. Això ha pro-vocat que l’or representi el 61% de les reserves actuals de l’eurozona. A principis d’any, la Xina només tenia l’1,6% de reserves oficials en or, però l’objectiu del país és arri-bar al 5%, uns 74 milions d’unces, que equivaldrien al 58% de la de-manda de l’or de tot el 2010, cosa que de ben segur sacsejaria el mer-cat de compra i venda d’or.El mercat dels metalls preciosos es troba a l’alça, per aquest mo-tiu no sorprèn que l’unça de plata també registri revaloritzacions en el seu preu. Actualment, l’unça de plata es cotitza a 43,49 dòlars, un 388% més que al novembre de

2008. Aquest augment també s’ha traduït en més vendes de plata a nivell local, ja que tant empreses de compra d’or com joieries estan adquirint més plata que abans. En el cas de C&V, la quantitat míni-ma de plata que accepten és mig quilo, com és el cas de les coberte-ries. A Vilafranca, però, confessen que el mercat de la plata “està més fluix que el de l’or”. En el cas de les joieres, aquestes compren més plata perquè les peticions dels clients cada vegada més van diri-gides cap aquest metall. Tarrida explica que “l’alternativa a l’or és la plata o l’acer, ja que a la gent jove no li importa tant”. Bé sigui a nivell local o global, el cert és que la demanda de metalls preciosos és cada vegada més alta, com a substitutiu de la renda fixa o variable o per la demanda física creixent que existeix actualment, liderada per països com la Xina i l’Índia, que també es volen fer un lloc en aquest sector.

L’ANÀLISI

Les empreses de compra d’or creixen a l’Alt Penedès, tot i la forta competència Els dubtes en l’economia mundial i la poca confiança en els bons fan que l’or es posicioni, de nou, com el valor refugi més segur

Davant la possibilitat d’una nova recessió de l’economia mundial, els inversors busquen, novament, aixoplugar-se en un dels valors re-fugi per excel·lència: l’or. Des de fa dècades, el metall preciós s’ha anat perfilant com un dels actius més segurs en termes econòmics, cosa que fa que en temps de crisi es torni l’amic indispensable per a qualsevol inversor. En el que portem de 2011, l’unça d’or s’ha revaloritzat més d’un 34%, i va arribar a situar-se en els 1.921,15 dòlars el passat 5 de set-embre. Aquell dia es va marcar el major augment des de 1979, any en el qual la segona crisi del petro-li va provocar una escalada de l’or

del 126%. Sembla ser que cada dia que passa, l’or és més aprop de la xifra astronòmica que vati-cinaven alguns analistes, és a dir, que l’unça podria arribar als 5.300 dòlars d’aquí a deu anys. Ja fa més de 30 anys, l’or va mar-car la seva xifra rècord quan va assolir els 850 dòlars l’unça. Des de llavors ha patit diferents re-

valoratitzacions que l’han dut a les portes dels 2.000 dòlars, a l’actualitat. Però l’or no sempre ha estat objectiu dels especula-dors. Des que es va xifrar en 20,67 dòlars el valor d’una unça d’or a principi de segle passat, aquest metall s’ha passat prop de 50 anys amb un valor que es mantenia en els 35 dòlars establerts. A partir de 1975, l’or es va convertir en una inversió completament de mercat lliure, cosa que va catapultar-ne el preu fins als 850 dòlars el 1980. Els anys posteriors es va mantenir en valors que oscil·laven els 300 i 400 dòlars, però no va ser fins al 2008 quan l’unça d’or va co-mençar la seva ascensió contínua amb un valor de 900 dòlars. Una escalada que es va trencar el passat 23 d’agost quan el mercat de l’or va notar una baixada del 5,6% en un sol dia, un fet que no es repe-tia des del 1978. Al dia següent, la davallada es va mantenir i l’or va redreçar el seu valor fins a situar-se lleugerment per sobre dels 1.700 dòlars. La jornada anterior a la caiguda de preu, l’or havia arri-bat a 1.917,90 dòlars l’unça, un màxim històric que indicava que arribar als 2.000 era un fet. Segons els analistes aquesta baixada pun-tual no evitarà que a finals d’any s’arribi a aquesta xifra, ja que les prediccions són favorables i con-fien d’arribar als 2.500 euros de cara a l’any que ve. El que és clar és que l’or viu un dels seus moments més convul-sos. Aquestes pujades constants fan que el sector joier percebi certa calma en el client de peces d’or. Martí Tarrida, amo de la joieria Martí Tarrida de Vilafran-

ca, comenta a Penedès Econòmic que “fins que l’or no s’estabilitzi, costarà molt de vendre”. Això ho saben les empreses que compren or que, en qüestió de poc temps, s’han establert a les ciutats d’arreu d’Espanya i s’han multiplicat per sis o set en capitals com Madrid o Sant Sebastià. Els preus de l’or varien diàriament, un fet que deixa un ampli marge de beneficis si tenim en compte que un gram d’or el poden adquirir per 26 euros i després vendre’l al mercat de l’or a 41 euros. Isaí Carbonell, de l’empresa Carbonell&Valentí (C&V) situada a Vilafranca, es mostra més segur de cara a un fu-tur, ja que l’activitat principal de la seva empresa és la compra d’or i plata, i no la venda. En aquest cas, Carbonell ens comenta que “les vendes han pujat molt per l’alt va-lor de l’or”, i confia que tot el des-embre i part del gener augmentin. Mentre l’or estigui a l’alça, conti-nuaran comprant, això és una de les coses que tenen clar els empre-saris del setor. Les quantitats que

més acostumen a arribar-los són d’entre 20 i 30 grams, tot i que depèn de l’empresa. En el cas de Compro Oro, empresa establerta a la comarca des de fa dos anys, els poden arribar quantitats molt di-verses, ja que a l’empresa s’adrecen persones que han rebut peces d’or d’herències i no se les volen que-dar. En aquests casos es troben des d’arracades fins a una peça antiga que pesi 20 grams, entre d’altres. Però, què és fa amb l’or que com-pren? La majoria de les empreses que s’hi dediquen envien l’or a una refineria perquè en facin lin-gots d’or i es compri al mercat. En altres casos, intenten reenviar-lo altre cop al mercat per a ser usat de nou per fer peces.A nivell internacional, el mercat del metall preciós és més delicat. El lent creixement de l’economia i el temor que les principals potèn-cies mundials entrin en recessió, que està provocant pànic en els in-versors, fa que aquests prefereixin apostar per valors més segurs que en els que havien seguit fins ara com les obligacions financeres, les accions o les divises. Ara per ara, ni els bons amb qualificació triple A semblen segurs, tal com s’ha demostrat en els darrers mesos amb la crisi del deute dels països de la zona europea. Però no tots els analistes confien en l’escalada de l’or en els pròxims mesos. Ac-tualment, l’unça s’ha estabilitzat en 1.850 dòlars, però hi ha certs temors per part d’alguns analistes econòmics que els inversors ven-guin l’or ara que cotitza alt i que, posteriorment, es desinfli fins als 1.500 dòlars per unça.Tradicionalment, la demanda de l’or procedia del món joier, espe-cialistes que o bé es dedicaven ex-clusivament a la compra i venda, o bé es subministraven la matèria primera per a les seves creacions. Però el negoci s’ha modificat en Font: Diari Expansión. Dades actualitzades a 29 de juliol 2011

EN ELS DARRERS 30 ANYS L’UNÇA D’OR S’HA REVALORITZAT FINS ALS 1.921,15 DÒLARS, UN 125%

LÍDIA OÑATE

LA PLATA S’HA CONVERTIT EN L’ALTERNATIVA A L’OR, I EN TRES ANYS S’HA REVALORITZAT PROP D’UN 400%

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

En dòlars

30 Des 1978 29 jul 2011

1.891

Penedès Econòmic 3setembre 2011

L’ANÀLISI

Els projectes de promoció d’habitatges i d’obra pública són gairebé inexistents Els estudis d’arquitectura de l’Alt Penedès centren la seva activitat en els habitatges unifamiliars i la rehabilitació i reforma de sòl construït

La superfície visada pels arquitec-tes catalans ha caigut un 88% en només cinc anys.En el primer semestre de 2006 es van visar prop de 30 milions de metres quadrats de projectes, men-tre que aquest any només s’ha arri-bat a 4 milions. A la comarca de l’Alt Penedès la situació és similar a la catalana, ja que els pocs estudis d’arquitectura que han aconseguit sobreviure en el que és la pitjor cri-si del sector, continuen fent algun que altre projecte que els permet seguir endavant amb la seva acti-vitat. L’arquitecte David Delgado,

de DDV Arquitectura, a Subirats, comenta que el futur del seu nego-ci és molt incert, cosa que fa que es mostri caut a l’hora de fer una va-loració de com veu la seva situació. “És cert que ha baixat el volum de feina, però de moment vaig fent, tinc una activitat normal. Però d’aquí sis mesos no sé com estaré”, diu Delgado. Els projectes arri-ben amb compta-gotes als estudis d’arquitectura, un fet que contras-ta amb l’activitat desenfrenada i a l’auge de fa cinc anys. Actualment, són comptats els clients que enca-rreguen una obra unifamiliar, però encara són menys els promotors que decideixen construir un bloc de pisos. L’arquitecte Josep Soler,

de l’Estudi Hèlix, a Vilafranca, fa més de dos anys que no rep cap visita del client usual que cons-truïa habitatges. Els únics projectes nous que ha fet des d’ençà han es-tat obres privades puntuals d’algun habitatge unifamiliar, però sobretot projectes d’urbanisme o derivats de la gestió urbanística. Soler confes-sa que “aquest temes d’urbanisme que ens encarreguen ajuntaments i alguns particulars, és el que ens permet mantenir el negoci que, ara per ara, està molt parat”. La rehabilitació i reforma de sostre construït es perfila com una alter-nativa a la manca de demanda de construcció d’edificis d’habitatges. En aquests anys precaris hi ha una

per vendre, un afegit que va en contra de la nova construcció. So-bre aquest assumpte, Soler preveu uns anys “molt negres”, ja que “el mercat està saturat i fins que no es normalitzi és impossible que hi hagi nous moviments”. Per aquest motiu, una de les solucions que es planteja és la d’ampliar el mer-cat i passar del local i comarcal a l’internacional, ja que tant a la comarca com a la resta d’Espanya la situació és similar. El negoci de la construcció actualment sembla

anar dirigit més enllà de les fron-teres, ja que el sector al país “està tocat i enfonsat”, tal com ha sen-tenciat Soler. El món de l’arquitectura té clar que s’apropen anys difícils, en els quals l’estoc de tot tipus d’edificis fa que es freni la seva activitat. Per aquest motiu, molts dels es-tudis decideixen ampliar mercat cap als països de la Unió Europea i als del Pròxim Orient. Si bé els pot comportar riscos, quedar-se al país encara pot suposar un risc més elevat.

tendència cap a la rehabilitació i reforma d’edificis i equipaments, i així ho constata Delgado, que actualment treballa en un projec-te de rehabilitació. En aquests ca-sos no es requereix que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya visi el projecte, cosa que podria fer va-riar les dades que es coneixen de la superfície visada dels darrers anys. De totes maneres, són pro-jectes puntuals que tot i millorar les dades actuals, no suposarien una gran diferència. Per Delgado, aquests projectes no compensen la fluixa demanda de construcció d’habitatges, tot i que tal com s’ha apuntat anteriorment, permet man-tenir l’activitat de l’estudi. D’altres estudis de la comarca han afirmat al Penedès Econòmic que la rehabi-litació és pràcticament el 90% dels projectes que els arriben, ja que l’obra nova ha tingut una forta cai-guda i ja només els representa un 10%. Un dels factors que també ha influït en la disminució de projec-tes en el sector de la construcció és el de la poca oferta d’obres públi-ques. Tant l’Administració com la resta de sector públic han baixat la inversió en immobles i equipa-ments, i que ha provocat que els estudis d’arquitectura deixin de rebre encàrrecs d’aquest tipus. Així doncs, l’obra pública es troba en els seus moments més baixos i tot indica que passaran força anys per recuperar el nivell normal. A tot això s’afegeix l’alt estoc d’habitatges que encara queden

AMPLIAR EL MERCAT A L’EXTERIOR, UNA VIA PER SORTIR DE LA CRISILÍDIA OÑATE


L’ANÀLISI

Font: Ministeri de Foment

En 12 municipis de la comarca no s’ha venut ni un pis entre l’abril i el juny

La compravenda de pisos segueix a la deriva. Sense un salvavides on agafar-se i poder sortir a flot, el vaixell immobiliari continua fent aigües per tot arreu. El vaixe-ll més gran, l’espanyol, ha perdut un 40,75% de les vendes respecte al segon trimestre de l’any passat i ha registrat 90.476 transaccions immobiliàries. Más de tres anys després de la punxada de la bom-bolla immobiliària, el mercat im-mobiliari espanyol segueix sense aixecar cap i encara és capaç de se-guir marcant rècords negatius. En comparació als tres primers mesos de l’any, les compravendes aug-menten, però atesa l’estacionalitat amb que es mou aquest mercat (ja que les operacions se solen acu-mular més en el segon i el quart trimestre), aquesta tímida recu-peració no dissipa el temor que aquest 2011 serà un altre mal any per a la construcció. El vaixell mi-tjà, el mercat català, ha caigut un 38,07% respecte el segon trimestre de 2010, amb 12.425 compraven-des. I el vaixell immobiliari més petit, el penedesenc, ha registrat una baixada de vendes superior al 54 % respecte el mateix període de l’any 2010, amb 124 transac-cions. A l’Alt Penedès, però, la situació no és tan dramàtica com al con-junt d’Esapanya, ja que respecte el primer trimestre de 2011, les transaccions immobiliàries han augmentat un 34,78%, motivat, en part, per l’augment de vendes que s’han donat a Vilafranca del Penedès, Sant Martí Sarroca i San-ta Margarida i els Monjos (12, 7 i 17 transaccions respectivament). La situació, però, es manté enca-ra molt dramàtica a la majoria de pobles de la comarca. En el total dels 27 municipis hi ha hagut 124 transaccions immobiliàries en els noranta dies d’aquest se-gon trimestre. I el que és pitjor. En 6 municipis penedesencs, en-cara no s’ha registrat ni una sola transacció immobiliària en el que portem d’any. Així, a Avinyonet, Pacs, Pontons, Sant Cugat Ses-garrigues, Santa Fe i Torrelles de Foix, el mercat immobiliari no ha registrat ni un sol moviment du-rant els primers sis mesos de l’any. Una situació que sembla que no millora i contagia la resta, ja que al llarg del segon trimestre, el que va d’abril a juny, en 12 municipis del

Penedès no s’ha venut res. Ni una sola transacció immobiliària en el 44% dels municipis de la comar-ca. I és que en tots els municipis de la comarca, les xifres de vendes i compres d’habitatges estan per sota del que es donava en el ma-teix període de l’any 2010. Ni un sol municipi registra percentatges positius.Les vendes de pisos al conjunt de la comarca en el segon trimestre de l’any 2011 (124) han arribat al mínim dels darrers anys. Des que el Ministeri de Foment facilita les dades de vendes, l’any 2004, aquest segon trimestre de 2011 ha estat el pitjor. Lluny queden els 601 pisos que es van vendre en el mateix període de l’any 2006. Una baixada de més del 79% en només cinc anys.A Vilafranca, la capital de comar-ca, la situació millora respecte el primer trimestre, amb 49 tran-saccions (12 per sobre del primer trimestre), molt lluny, però de les 218 que hi va haver en el quart tri-mestre de 2005. Cal pensar, però que aquestes 49 transaccions sig-nifiquen que, en en una població de més de 38.000 habitants s’està comprant o venent un pis cada dos dies.Als municipis de Catalunya, com a la resta d’Espanya, també es va

Les vendes de pisos a la comarca augmenten un 34,87%respecte el primer trimestre de l’any 2011

experimentar un increment de les compravendes en el segon trimes-tre de l’any respecte del primer, un efecte circumstancial atrubuïble, segons les immobiliàries consul-tades, al fet que, d’una banda, el segon trimestre tradicionalment ja és el millor de l’any per a la com-pravenda d’habitatges; i de l’altra, al fet que molts compradors van avançar la decisió de comprar casa

a final de l’any 2010, per aprofi-tar-se del final de la desgravació fiscal, fet que pràcticament va bui-dar d’operacions els primers mesos d’aquest 2011.En el conjunt d’Espanya, en els tres primers mesos de l’any, la venda d’habitatges va baixar el 30,4%, després dels increments de

l’excés d’habitatges que segueixen sense trobar comprador. En aquest sentit, el portal immobiliari idea-lista.com considera que la baixa en les vendes ‘confirma la profun-da crisi’ en què segueix immers el sector i que, en la seva opinió, ‘ara per ara es tracta de solucionar via preus’. ‘Només rebaixant les ofer-tes podran els venedors tancar ope-racions, ja que ni els bancs flexibi-litzaran la concessió de crèdits, ni s’espera una millora substancial en les dades d’ocupació’, ha indicat el cap d’estudis de la web, Fernando Encinar. Pel que fa a la tipologia dels habitatges venuts en el segon trimestre de 2011, l’habitatge nou va representar un 33,7% del total de transaccions, continuant així, la tendència decreixent enfront de la usada.

final de l’any 2010 motivats per un efecte crida davant la desapa-rició de la desgravació per compra d’habitatge habitual per a les ren-des superior als 24.000 euros. No obstant això, en el segon trimestre de l’any, la caiguda va ser més gran (deu punts superior), ja que en el mateix període de l’any 2010 es va experimentar un increment de les vendes per l’alça de l’IVA que grava la compra d’habitatge nou del 7 al 8%, que va entrar en vigor l’1 de juliol de l’any passat. Amb l’objectiu de pal·liar aquest des-cens de la venda d’habitatge i per donar sortida a l’estoc de noves ca-ses sense vendre, el govern central va aprovar el mes d’agost passat rebaixar del 8 al 4% l’IVA fins al 31 de desembre vinent.Les causes d’aquesta continua da-vallada en les compravendes cal buscar-les, segons els experts, en la crisi i l’atur, que desmotiva els possibles compradors, i les dificul-tats per obtenir una hipoteca, ja que el crèdit per comprar habitat-ge està caient també a ritmes del 40%. Un altre dels aspectes que condiciona la recuperació del sec-tor són els preus. Des de l’inici de la crisi, els preus han baixat un 22%, segons els taxadors, però aquesta retallada no ha estat suficient per a absorbir

JOSEP BARELLA

EN SIS MUNICIPIS DE LA COMARCA NO S’HA COMPRAT NI VENUT NI UN SOL HABITATGE ENTRE GENER I JUNY DE 2011


L’ANÀLISI

Catorze cotxes per habitant

Catorze turismes per habitant. Les Cabanyes s’ha convertit, d’un temps ençà, en les Illes Caiman penedesenques de l’automòbil. Com a mínim, si ens atenem al nombre de vehicles matriculats en relació als habitants. Amb poc més de 900 habitants, el municipi pe-nedesenc té 12.633 turismes ma-triculats. O el que és el mateix, es-tadístiques en mà: cada cabanyenc té 14 automòbils. Un fet similar ocorre amb els camions i furgone-tes. Quasi 4.700 n’hi ha apuntats al municipi, que donen una mit-jana de 5,20 per persona. Perquè ens fem una idea, els vehicles ma-triculats a les Cabanyes, posats en fila, podrien anar de Vilafranca a Mataró. És el paradís fiscal dels automòbils de la comarca. I un

paradís que ha anat en augment, ja que fa només tres anys, la mi-tjana de vehicles per persona en aquest municipi, era de 5. La raó cal buscar-la en una empresa ca-talana de rènting de vehicles, amb una oficina oberta al municipi, que matricula els seus vehicles a les Cabanyes. Per Francesc Olive-lla, alcalde del municipi, ‘som un poble petit i tenir aquesta empresa dóna un benefici a tots els veïns del poble. Tots paguem el mateix i el nostre impost de circulació està per sota del que es paga en molts municipis’. Un límit però, que le-galment, està limitat. ‘Per llei, hi ha un mínim establert. Cap muni-cipi pot cobrar menys del que està marcat. Nosaltres, estem just en aquest límit’. Nombrosos benefi-cis i pocs, o cap, inconvenient. ‘Els vehicles d’aquesta empresa circu-len per tot Catalunya, no estan al poble, i a nosaltres ens arriben els

Amb 17.333 vehicles matriculats al municipi, cada veí de les Cabanyes té, segons les estadístiques, 14 turismes

ingressos de l’impost de circulació que paguen, amb tots els beneficis i ingressos que això comporta’, as-segura Olivella. Un fet que s’està donant en gran mesura a diversos municipis arreu del país, si tenim en compte que els impostos de matriculació, en els pobles petits, poden ser fins a 8 vegades inferiors als muni-cipis grans. I en alguns casos, les diferències arriben fins al 360%, especialment en el cas de les mo-tocicletes, si bé el menor import de l’impost de circulació, fa que la mobilitat fiscal dels vehicles de dues rodes sigui menor. Segons Automobilistes Euro-peus Associats (AEA), l’origen d’aquest fenomen dels para-disos fiscals, cal buscar-lo en l’eliminació de l’indicatiu pro-vincial de les matrícules espanyo-les, al setembre del 2000. L’alta fiscalitat que mantenen alguns

cals de l’automòbil són Aguilar de Segarra i Rajadell, a la comarca del Bages. El primer, amb poc més de 250 habitants, té 19.247 vehicles matriculats i 5.772 camions. O el que és el mateix: cada aguilanenc té 76,08 turismes i 22,81 camio-ns. En el cas de Rajadell, amb 514 habitants, hi ha 36.329 turismes (70,68 per rajadellenc) i 17.784 camions matriculats (34,60 per rajadellenc). El rècord, però, se l’emporta La Cerollera, a Terol, que amb 124 veïns té 15.119 turis-mes matriculats. És a dir, que cada veí d’aquest municipi de la Franja té 122 vehicles. A banda d’aquests tres municipis, d’acord amb les dades facilitades per l’AEA, la resta de paradisos fiscals de l’automòbil espanyols són Robledo de Chave-la i Moralzarzal (Madrid) i Relleu (Alacant).Fora d’aquests paradisos, la co-marca de l’Alt Penedès es belluga en uns paràmetres molt semblants a la resta de Catalunya. Aproxima-dament hi ha un vehicle per cada dos habitants, amb unes xifres que difereixen molt lleugerament en-tre els municipis. Així, les Caban-yes apart, el municipi amb més vehicles per habitant és Pontons, que en té 0,63, mentre que Vila-franca i Gelida, amb 0,46 vehicles per càpita, se situen a la cua. I és que els municipis més grans, ten-deixen a tenir un menor nombre d’automòbils per cap. Comparant les dades de la capital de la comar-ca amb altres poblacions, a Vila-nova i la Geltrú hi ha 0,41 turis-mes per persona, al Vendrell, 0,44, a Igualada, 0,48 i a Manresa, 0,45. A Barcelona, amb 1.619.337 ha-bitants, els automòbils matriculats són 596.103, el que dóna una mi-tjana de 0,37 vehicles per càpita.

ajuntaments, va motivar que mi-lers d’automobilistes canviessin el seu lloc d’empadronament per matricular els vehicles en munici-pis amb una menor pressió fiscal, encara que no circulin realment per aquests pobles. Qui va iniciar massivament aquest èxode cap als anomenats ‘paradisos fiscals de l’automòbil’ van ser els propie-taris de grans flotes de vehicles destinats al lloguer de cotxes i al rènting. A tall d’exemple, en no-més 5 municipis d’Espanya (amb poblacions d’entre 250 i 10.700

habitants) es van matricular l’any passat el 22% del total dels cotxes d’empresa a causa del seu privile-giat tractament fiscal. Com s’assegurava des d’AEA, hi ha persones físiques que s’empadronen en aquests pobles per pagar menys per l’impost de circulació, però la pràctica és usa-da massivament per les empreses de lloguer de cotxes. Només s’han de donar d’alta a Hisenda i obrir una sucursal, encara que no fun-cioni. Estem parlant de flotes de centenars de milers de cotxes, així que l’estalvi total és important.A Catalunya, els dos paradisos fis-

JOSEP BARELLA

EL RÈCORD DE VEHICLES MATRICULATS SE L’EMPORTA LA CEROLLERA (TEROL) AMB 122 VEHICLES PER HABITANT

Font: Idescat. Any 2010


L’ANÀLISI

L’atur a la comarca baixa un 3,69% aquest agost respecte el mes anterior

Tot i les dades que s’han donat a conèixer sobre l’índex d’atur, i que diuen que a Catalunya i a Espanya l’atur ha augmentat, a l’Alt Pene-dès el nombre de persones aturades ha baixat al mes d’agost respecte al mes de juliol: un 3,69%. El que és el mateix: 300 persones menys a les llistes del SOC.Amb aquestes dades a la mà, la nostra comarca se situa entre les 10 comarques de Catalunya on l’atur també s’ha reduït. És el cas de l’Alt Camp, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el Priorat, l’Urgell i la Vall d’Aran. A les comarques veï-nes, al Garraf, l’increment ha estat del 2% i a l’Anoia del 2,37%.Entre els 19 municipis de la co-

marca on ha baixat l’atur, desta-quen el Pla del Penedès i Pontons, amb un 15,28 i 14,04% respecti-vament. A l’altra banda de la tau-la, trobem només 7 municipis on ha augmentat l’atur. Vilobí del Pe-nedès encapçala la pujada respecte al passat juliol, amb un 12,24%, seguit de Sant Llorenç d’Hortons i La Granada. Com a anècdota, Sant Pere de Riudebitlles és l’únic municipi de la comarca on el nombre d’aturats no ha variat. Si ens centrem en Vilafranca, cal destacar que és el sisè més con-secutiu que baixa l’atur. Des de l’ajuntament, l’alcalde Pere Regull valorava molt positivament aques-tes dades i manifestava que ‘caldria analitzar quin sector havia propi-ciat aquest descens de l’atur, per tal de potenciar-lo’. Tot i aquestes dades positives, si

De juliol a agost l’atur, s’ha reduït en 300 persones passant de 8.120 a 7.820 aturats

ens fixem fa un any enrere, des de l’agost passat, l’atur a Vilafranca ha augmentat un 1,50%, una taxa inferior al conjunt de la comarca, on ha augmentat un 1,74%, i a la de tot Catalunya, on ha pujat un 5,17%. Pel que fa a les dades a nivell de Catalunya, aquesta ha registrat un augment de l’atur de 13.779 persones el mes d’agost, cosa que representa un increment del 2,4% respecte el mes anterior. A hores d’ara, el nombre total de treba-lladors a l’atur a Catalunya és de 584.648. La secretària d’Ocupació i Rela-cions Laborals, Esther Sánchez feia “una crida a la responsabilitat d’empresaris, de sindicats i treba-lladors perquè tots plegats hem de treballar conjuntament per reves-tir aquesta situació”.

MARC BARELLA


L’ANÀLISI

La venda de tractors a l’Alt Penedès ha baixat un 65% en els últims tres anysLes vendes de 2011 milloren respecte l’any anterior, però es troben molt lluny de les xifres d’abans de la crisi. Tot i això, el sector dels tractors usats es manté com una alternativa de compra

Tot i la bona arrencada de vendes en el primer semestre de 2011, amb 37 tractors venuts a l’Alt Penedès, el sector de la maquinària agrícola no sembla que acabi d’arrencar, ja que en el tercer trimestre el sec-tor s’ha aturat altre cop. Les difi-cultats econòmiques dels pagesos no ajuden i els concessionaris de la comarca es preocupen per una situació de crisi en les vendes que ja s’allarga quatre anys. Entre l’any 2007 i 2008 es van xifrar les últi-mes grans vendes anuals, que van arribar a 86 tractors venuts l’any 2008, el millor any de l’últim lus-tre. Des de llavors, tant l’Alt Pe-nedès com la resta de comarques catalanes han patit una de les se-ves pitjors baixades en vendes. En concret, a la comarca penedesen-ca, es va passar d’una vuitantena de tractors venuts en un any nor-mal a uns 25-30 tractors, que re-presenta una davallada del 65%.Malgrat els mals moments, els venedors coincideixen a afirmar que les Fires de Maig són una gran oportunitat per contactar amb possibles clients i tancar algunes vendes. Max Margalef, gerent de l’empresa de maquinària agríco-la EMMS a Vilafranca, afirma al Penedès Econòmic que els contac-tes que es fan a les Fires són molt positius, ja que “són contactes fia-bles”, és a dir, persones realment interessades a adquirir un tractor. I és que els dies firals són un perío-de clau de vendes per a les empre-ses de la comarca. Pere Albet, de l’empresa Motor Albet, reconeix que durant aquests dies molts clients venien a mirar preus i ofertes, el que genera ven-des a curt termini. Tal com va de-cidir l’any passat, l’empresa Joan Cortiada, S.A. no ha estat present en les Fires d’enguany per solidari-tzar-se amb l’agricultor i la seva si-tuació precària. Tot i això, va pre-sentar ofertes als compradors que s’apropaven al concessionari. Joan Cortiada, gerent de l’empresa, re-coneix que en els últims anys ha hagut d’ajustar al màxim els preus dels tractors per fer-los més acces-sibles, tot i no tractar-se de període firal. Per la seva banda, l’empresa EMMS també ha buscat posar fa-cilitats als clients i ho fa a través del finançament, ja que la majoria dels compradors tenen dificultats

per accedir a un préstec. En el seu cas, la seva marca de tractors oficials, John Deere, disposa d’un banc que permet oferir finança-ment directe al client. Margalef confia en el sector agrícola i apun-ta que té “la taxa de morositat més baixa del mercat”. Juntament amb El Segrià i el Montsià, l’Alt Penedès és una de les comarques que més tractors acostuma a vendre i, malgrat la situació crítica del sector, sembla que les vendes baixen en menor mesura en el que portem d’any, si tenim en compte els mateixos tri-mestres dels darrers tres anys. Una de les dades que més destaca pre-cisament és l’increment del nom-bre de vendes del primer trimestre respecte als mateixos períodes dels anys 2010 i 2009. En el que por-tem de 2011, ja s’han venut 40 tractors, cosa que fa pensar que se superaran les xifres anuals dels dos anys anteriors, tot i que tal com han comentat els gerents de les empreses venedores de tractors, es troben molt lluny del que seria un any normal. Tot i això es res-pira cert optimisme si observem les vendes dels dos anys anteriors, ja que tant en 2009 com en 2010

no es va assolir la cinquantena de tractors venuts, amb 45 i 43 vehi-cles, respectivament. Paral·lelament a la venda de trac-tors es troba el servei post-venda.Una de les preocupacions de Cor-tiada és, precisament, el negoci que es desprèn de les vendes, és a dir, les reparacions de tractors i maquinària en general. En aquest cas, la baixada de feina encara ha estat pitjor i són pocs els clients que decideixen passar a arreglar els seus tractors si no és una urgèn-cia. Cortiada veu la situació molt preocupant i la relaciona amb el poder adquisitiu del pagès: “Si el preu del raïm pugés la situació es revifaria, ja que el pagès, acostuma a gastar-se els diners amb més ale-

gria, és a dir, inverteix en el camp, el seu negoci”. Margalef també observa una dinàmica diferent en les reparacions, ja que tal com ens comenta “a l’empresa ens hem tro-bat amb reparacions greus que es podrien haver evitat amb un bon manteniment”. Sovint, el pagès intenta estalviar-se aquestes visites al mecànic per intentar treure més diners a final de mes, però el risc és alt, ja que la situació es pot capgi-rar i anar a pitjor. Margalef afegeix que la flota de tractors actuals a la comarca es troba força envellida, el que pot ocasionar més d’un pro-blema als pagesos penedesencs. A nivell català, les vendes de trac-tors nous també han disminuït en els últims anys. La tendència a la baixa va començar el 2002 i des de llavors no ha parat. Actual-ment, les inscripcions al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA) han disminuït a la mei-tat respecte al 2001, en concret un 44,37%, que suposa un total de 729 tractors menys. Tot i això, la comercialització de tractors nous el primer trimestre de 2011 ha augmentat un 26,4% respecte al mateix període de l’any passat. A més, la venda de tractors usats s’ha mantingut en els darrers deu anys i es perfila com una alternativa de compra per aquells pagesos que no poden adquirir un de nou. Albet afirma que les vendes de tractors es van mantenint, tot i que observa una lleugera baixada

LÍDIA OÑATE

de vendes de tractors de major grandària, dedicats més a la vinya. En canvi, pel que fa al mercat dels usats, en l’últim any ha notat cer-ta millora, ja que tots els tractors que arriben de segona mà es ve-nen molt ràpid i “més que abans”. Motor Albet acostuma a tenir-ne 4 o 5, segons el moment, però fins ara no han ampliat el sector dels usats, ja que no poden garantir gaire estocs, “tenim el que anem adquirint, però nosaltres ens cen-trem més en la maquinària petita com els motocultors, les moto-serres o accessoris agrícoles”. En canvi, Cortiada, dedicat més a les grans màquines, reconeix que aquestes no tenen gaire sortida en el mercat de segona mà, ja que els

preus oscil·len els 15.000 i 20.000 euros, unes xifres que s’escapen a les possibilitats del pagès. Per això admet que els tractors més econò-mics, que no superin els 6.000 euros, són els més venuts dins del sector dels usats. “Es tracta d’un

mercat molt competitiu”, afirma Margalef. Malgrat que el sec-tor dels usats en la seva empresa també ha baixat en vendes, és un mercat que els funciona i aconse-gueixen vendre els tractors que els arriben.De cara al quart trimestre, esperen que les vendes es mantinguin i no baixin gaire, tot i que les previsio-ns no són gaire favorables, ja que, si la situació del pagès no millora, al sector de la maquinària agrícola li costarà despuntar.A banda de les inscripcions al ROMA, cal destacar l’increment de matriculacions a la Direcció General de Trànsit entre gener i juny. Si bé el registre de la DGT no és tan exacte com el ROMA, perquè és possible que la DGT faci constar com a tractors de ma-quinària alguns que es destinen per a ús industrial, és interessant comprovar-ne les dades, ja que permet tenir una idea aproxima-da de l’evolució del sector. Entre principi i mitjan de 2011 s’han matriculat 301 tractors més, pas-sant de 401 a 702, el que suposa un 75% d’augment. Aquests bons números semblen indicar que al-guns sectors del món agrícola com el dels cereals estan començant a aixecar el cap, tot i que encara és massa aviat per afirmar una recu-peració. De totes maneres, és una bona notícia per una economia que encara es manté feble i ines-table.

L’ALT PENEDÈS ÉS L’ÚNICA COMARCA QUE MILLORA LES VENDES DEL PRIMER TRIMESTRE

LES REPARACIONS TAMBÉ HAN BAIXAT PER LA SITUACIÓ PRECÀRIA DEL PAGÈS


A Sant Cugat Sesgarrigues es tro-ba una de les dues fàbriques es-panyoles dedicades a la fabricació d’autogirs, els aparells inventats per l’enginyer murcià Juan de la Cier-va i que són considerats, de mane-ra errònia, els avantpassats dels he-licòpters. Una quinzena d’unitats anuals surten de la fàbrica Airbet i es posen a punt a l’aeròdrom que el seu propietari ha construït uns metres més enllà, ja dins del terme municipal d’Avinyonet. L’empresa també ven, en exclusiva per a Espanya i Portugal, els models ultralleugers de la constructora Savanah i disposa d’una escola de vol i d’un club de vol que permet l’hangaratge dels prototips.Una pista de cinc-cents me-tres per enlairar i aterrar i unes instal·lacions modèliques on hi ha els hangars i les instal·lacions de l’escola i el club de vol s’alcen al mig del Penedès, a escassos qui-lòmetres de Vilafranca. Són pro-pietat de l’empresa santcugatenca Airbet. La seva competència està situada a la literària localitat cordobesa de Fuenteovejuna. El que les di-ferencia és que Airbet és l’única empresa fabricant d’autogirs que disposa de patent pròpia, ja que la tecnologia del rotor i de l’aparell són seves. Això permet cloure tot el procés de construcció en la seva nau. Els autogirs que fabrica Air-

Airbet fabrica una quinzena d’autogirs cada any a Sant Cugat Sesgarrigues

bet es venen a tot Espanya, però també té clients de França, Itàlia o Alemanya.L’empresa dóna feina a 7 treba-lladors que atenen la fàbrica i l’aeròdrom i tots els serveis que aquest genera. Airbet és la marca comercial de l’empresari Xavier Llobet, un vilafranquí nascut fa 46 anys, que de sempre ha sentit la passió de volar i que, de mica en mica, ha anat creant l’empresa amb què somiava. Ja als 16 anys es va treure a Osca la corresponent llicència i des de 1998 va començar a posar les bases del seu negoci.Airbet té una fàbrica d’autogirs, duu la representació dels ultra-lleugers Savanah, ha obert un aeròdrom de 50.000m2 al Pene-dès, on fa reparacions d’aeronaus, lloga hangars, disposa d’una escola de vol autoritzada on aprenen una

JOSEP MARIA ROCA

El vilafranquí Xavier Llobet ha convertit la seva passió per volar en una empresa que ajuda a fer-ho als demés

cinquantena d’alumnes perma-nentment i d’un club social amb més d’un centenar d’associats que fan servir les completes instal·lacions quan desitgen volar i on disposen d’estació meteoro-lògica, carburant, zona de bar i wi-fi.L’aeròdrom, un dels 25 que hi ha a Catalunya, compleix la nor-mativa per permetre l’aterratge d’ultralleugers que, per definició, són aeronaus que pesen menys de 300kg si són monoplaça o de 450 si són biplaça. Amb una autono-mia d’uns 400 quilòmetres, una despesa de 10/15 litres l’hora (uns 170 km) i la dependència de la climatologia, els ultralleugers són aconsellables per a viatges de plaer. Volar des del Penedès per damunt de Montserrat o fins als Pirineus és el més habitual.

Xavier Llobet davant de les instal·lacions d’Airbet

5080 GF Fruiter- Motor Diesel John Deere 4 cilíndres turboalimentats 4,5 litres.- Potència Nominal de 80 cv (97/68EC).- Doble tracció.- Transmissió amb 24 velocitats endavant i 24 velocitats endarrere amb inverso.- Presa de força de 540 - 540E r.p.m.- Sistema hidràulic de 84,2 litres.- Dues vàlvules de comandament a distància.- Bastidor amb dues barres abatibles.- Vàlvula de fre de remolc hidràulica.- Rodes 420/7DR-28 i 280/7DR-18

5090 GF Fruiter- Motor Diesel John Deere 4 cilíndres turboalimentats 4,5 litres.- Potència Nominal de 90 cv (97/68EC).- Cabina original amb aire acondicionat.- Volant de direcció telescopica.- Doble tracció.- Transmissió amb 24 velocitats endavant i 24 velocitats endarrere amb inverso.- Presa de força de 540 - 540E r.p.m.- Sistema hidràulic de 84,2 litres.- Dues vàlvules de comandament a distància.- Valvula de fre de remolc hidràulica.- Rodes 420/7DR-28 i 280/7DR-18

El cost d’unultralleuger nou és d’uns40.000 euros

L’autogir és una aeronau d’ala giratòria. Es a dir, vola com els avions, però les seves ales són un rotor que gira per l’acció del vent relatiu que l’atravessa de dalt a baix. Aquest rotor no està connectat al motor, per la qual cosa autogira impuls-at per l’aire, generant així la força de sustentació. Es dife-rencia de l’helicòpter en el fet que aquest sí fa girar les pales amb els motors, cosa que per-met els helicòpters aixecar-se en vertical i quedar-se aturats a l’aire, accions que l’autogir no pot fer. Amb tot, i justa-ment perquè té un giroscop que tendeix a la immobilitat, se’l considera l’aeronau més segura. El seu cost i mante-niment són semblants als que calen al qui disposa d’una moto de carretera de certa po-tència o un iot. Els autogirs i ultralleugers solament poden volar de dia i a 300 metres del terra que sobrevolen, tot i que poden enlairar-se fins als 4.000 metres i la seva tecnolo-gia és més moderna que la de les avionetes convencionals. El cost d’un ultralleuger sor-tit de fàbrica es xifra en uns 40.000 euros.

EMPRESA


L’ANÀLISI

L’Alt Penedès és la comarca on més ha augmentat l’ocupació hotelera a l’agost

Les dades ens han donat la raó. En el Penedès Econòmic del mes de juliol ja anunciavem que el turis-me rural i hoteler de la comarca encarava l’estiu amb una bona ocupació. I la veritat és que amb les dades a la mà l’agost ha estat molt bo. Segons l’informe Flaix de la Diputació de Barcelona, que mesura l’ocupació turística a la província de Barcelona, l’Alt Pe-nedès ha estat la comarca on més ha augmentat, amb un 19,46%, respecte a l’agost anterior. A nivell de la província, el balanç també ha estat molt positiu i és que les da-des d’aquest agost mostren el mi-llor índex d’ocupació turístic dels darrers tres anys. Si ens centrem en l’ocupació ho-telera a la província, els nivells d’ocupació han estat sensiblement millors que els registrats durant el mateix període de l’any pass-at confirmant la recuperació de l’ocupació turística iniciada du-rant l’any anterior i després del descens del 2009. El creixement mitjà és d’un 3,95% al total de la província respecte a l’any passat. La comarca del Maresme lidera l’èxit en l’ocupació dels hotels de costa vinculats al producte de Sol i la Platja. Però també a l’interior els resultats són optimistes amb percentatges de creixement inte-ranual positiu que no s’havien ob-servat des de l’inici de la crisi, ja fa tres anys. Si s’analitza en detall, el litoral de la província de Barcelona és on s’han obtingut els valors d’ocupació tu-rística més elevats; així el Maresme s’ha apropat a l’ocupació màxima

arribant al 92,56% d’ocupació, dotze punts més que la mitjana de la província (80,24%). Con-juntament amb la comarca del Maresme també han obtingut va-lors molt elevats d’ocupació el Ga-rraf (86,84%) i el Baix Llobregat (72,38%). En comparació als ni-vells d’ocupació registrats durant el mes d’agost de l’any passat, la majoria de comarques recuperen marges d’ocupació en els seus hotels. Així l’Alt Penedès obté un increment del 19,46%, el Vallès Occidental, del 10,77% i el Bages, del 9,14%. Per la seva importància en el volum de viatgers que allo-tja, cal destacar la recuperació de la comarca del Maresme que creix 6,20% respecte l’any 2010. En contra, i tot i que les respectives plantes hoteleres no són rellevants, les comarques del Berguedà i el Vallès Oriental pateixen retroces-sos en la seva ocupació durant el mes d’agost. Concretament un-2,97% i -12,20% respectiva-ment.

S’hi s’enfoca l’anàlisi a nivell quin-zenal, la província de Barcelona mostra una millor ràtio d’ocupació hotelera durant els primers quinze dies (81,06%), dos punts per sobre

L’ocupació hotelera a la comarca ha augmentat aquest agost un 19,46% i el turisme rural un 8,77% respecte al mateix període de l’any passat

del global provincial durant la se-gona quinzena del mes (79,43%). La mitjana d’ocupació obtinguda a la província va créixer un 3,25% en relació a l’any 2010. Destaca la punta d’ocupació màxima obtin-guda per les comarques del Mares-me (93,64%) i el Garraf (88,08%). En comparació amb els valors ob-tinguts durant el mes d’agost de l’any passat, els augments signifi-catius de l’Alt Penedès (18,57%), el Maresme (6,22%) i el Vallès Oc-cidental (4,85%) es contraposen amb la contracció de l’ocupació hotelera al Vallès Oriental (-15%) i els lleus descensos del Garraf (-2,04%), l’Anoia (-1,72%) i Osona (-1,64%).Durant la segona quinzena, han coincidit diferents factors que han donat com a resultat una ocupa-

ció hotelera total a la província del 79,43%, fet que representa un increment interanual del 4,65%. Aquests fets es centren en que gairebé no hi haguessin precipita-cions a les comarques amb major nombre de viatgers allotjats, que el curs escolar d’ enguany s’inicia alguns dies més tard i que el dia 15 d’agost (festiu) va generar un pont vacacional en plena canícu-la estival. El Maresme és la co-marca que ha obtingut un nivell d’ocupació més alt (91,47% de les places disponibles) seguit del Garraf (85,60%) i el Baix Llobre-gat (70,42%). En detall, un dels aspectes més significatius és el fort increment d’ocupació a les comar-ques de l’Alt Penedès (20,34%) respecte al mateix període de l’any passat. Al marge de les comarques del litoral de la província, també han tingut una bona segona quin-zena destinacions d’interior com el Vallès Occidental (16,68%) i el Bages (14,99%). En contra, el Vallès Oriental (-9,14%)i el Ber-guedà (-8,66%) pateixen lleugers retrocessos.Els resultats d’ocupació del turis-me rural obtinguts durant el passat mes de juliol van estar molt mar-cats per les pluges i les baixes tem-peratures enregistrades en un mes típicament calorós i amb l’índex d’ocupació elevat (especialment durant la segona quinzena). Per contra, durant el mes d’agost s’ha gaudit d’una excel·lent meteoro-logia amb registres d’ocupació en els establiments de turisme rural molt significatius. No tant sols pel

MARC BARELLA

bon temps sinó pel que represen-ten aquestes dades en el si del sec-tor del turisme rural després d’un període llarg de pèrdues molt ele-vades d’ocupació i de nombre de pernoctacions.L’ocupació mitjana dels establi-ments de turisme rural a la pro-víncia ha estat del 68,88%. Un resultats que incrementen un 17,39% als obtinguts en el ma-teix període de l’any passat. La recuperació en l’índex d’ocupació turística ja s’havia detectat durant la passada setmana santa i també durant el mes de juny i la pri-mera quinzena del mes de juliol, però les pluges van estroncar la previsió d’ocupació per la segona quinzena de juliol. Amb les dades d’agost es reafirma la recuperació de l’ocupació en aquesta tipologia d’allotjament tot i que per parlar plenament de recuperació caldrà també estar atents a les properes publicacions relacionades amb el nombre de viatgers, pernoctacions i molt especialment despesa turís-tica. Pel valor dels llits que repre-senten destaquen per damunt de tot els magnífics valors obtinguts al Berguedà (82,33%) amb un increment interanual del 21% i Osona (65,27%) amb un incre-ment del 20% respecte a les dades obtingudes durant el 2010. Totes les comarques mostren creixement positius. Per la manca d’una mos-tra prou representativa, no es dis-posen de les dades d’ocupació dels establiments de turisme rural del Vallès Occidental, Garraf i el Baix Llobregat.

L’OCUPACIÓ HOTELERA DE LA COMARCA DURANT AQUEST AGOST HA ESTAT DEL 53,75%

Hotel Pere III ubicat a la plaça Penedès de Vilafranca


ACTUALITAT

El preu de l’habitatge de 2a mà cau un 4,28% a Vilafranca l’últim trimestre

El preu de l’habitatge a Vilafran-ca i als principals municipis de la província de Barcelona conti-nua en descens. La dificultat de les entitats bancàries que posen a l’hora d’accedir a una hipoteca, la precària situació de les famílies, el temor psicològic de la situació ac-tual, la manca de confiança gene-ral, o el desconeixement de quin és el valor real de mercatd dels pi-sos i si encara han de baixar més els preus en un futur, fan que es venguin molt pocs habitatges. Tot i la baixada generalitzada dels preus hi ha un detall positiu i és que el nombre de taxacions ha augmentat. En el cas de Vilafran-ca, en un trimestre, s’ha passat de 40 a 70 el que significa un 75% més. En el conjunt de Catalun-

ya, el percentatge no és tan alt, de totes formes ha augmentat un 47,75%, passant de les 5.361 del primer trimestre d’aquest any a les 7.921 de l’últim trimestre. Tornant als preus de l’habitatge, en només un trimestre, a Vilafran-ca ha baixat un 4,28%, passant de 1.799,8 en el primer trimestre d’enguany als 1.722,70 d’aquest segon. Amb aquesta baixada, la capital de l’Alt Penedès continua sent la quarta ciutat de la provín-cia de Barcelona amb els preus més baixos, per davant de Man-

resa, Igualada i Vic, les tres ciu-tats majors de 25.000 habitants on el preu de la vivenda lliure és més baix. Per la part de dalt, els municipis de la província amb els preus més alts són Sant Cugat del Vallès amb 3.275,20 euros/m2, Barcelona amb 3.102,6 euros/m2, Esplugues de Llobregat amb 2.919,1 euros/m2 i Castelldefels amb 2.867,7 euros/m2. Quant a la variació de preus en-tre el primer i el segon trimestre d’enguany en destaca l’augment de Sant Pere Ribes, que ha passat de 2.149,2 a 2.445,7, que signifi-ca una pujada del 13,80 per cent en només tres mesos. Observant les capitals veïnes, a Igualada, la caiguda del preu ha estat, d’un trimestre a l’altre, del 2,7%. En termes interanuals, la diferència és del -11,24%. Per altra banda, a Vilanova i La Geltrú, la davalla-da intertrimestral és del -0,59%, mentre que la diferència entre el segon trimestre del 2010 i el segon del 2011 és del -3,19%.Si ens fixem en l’evolució del preu de l’habitatge de segona mà a Vi-lafranca, els 1.722,70 euros per metre quadrat del segon trimestre de l’any és el preu més baix mar-cat dels últims sis anys. El màxim històric del preu de l’habitatge usat a la capital de l’Alt Penedès es va fixar el primer trimestre del 2008, amb 2.247 euros el metre quadrat.Quant a les dades generals sobre habitatge (comptant els nous i els de segona mà), el preu ha caigut el 5,4% a Catalunya durant els últi-ms dotze mesos, una baixada que supera de dues dècimes la mitjana espanyola (-5,2%), segons el Mi-nisteri de Foment.A final de juny, el preu mitjà de l’habitatge lliure a Catalunya es va situar en 2.132 euros de mitjana, per sota dels 2.211 euros de final del 2010 i llunys dels 2.470 euros de mitjana de tres anys enrere.Si mirem el conjunt d’Espanya, en

el segon trimestre de 2011, el preu mitjà del metre quadrat de la vi-venda lliure va ser de 1.752 euros, que representa una variació inte-ranual del -5,2% i trimestral del -1,4%. Segons la sèrie històrica d’aquesta estadística, el preu mitjà per metre quadrat ha descendit un 16,6% en termes nominals des del seu nivell màxim aconseguit en el primer trimestre de 2008.Per comunitats autònomes, les majors caigudes en taxa interanual

s’han produït a la regió de Múr-cia (-8,4%), Madrid (-7,9%), Comunitat Valenciana (-7,7%), Aragó (-7,2%) i Castella la Manxa (-7,1%). Al costat oposat, Ceuta i

Melilla (-0,4%), Astúries (-2%), Galícia (-3,2%), i Cantàbria i el País Basc (-3,7%). Per municipis majors de 25.000 habitants, els preus més elevats els trobem a Sant Sebastián, 3.660,6 euros/m2, Sant Cugat del Vallès, 3.348,4 euros/m2, Getxo, 3.179,9 euros/m2, Barcelona, 3.103,1

La capital de l’Alt Penedès continua sent la quarta ciutat més barata de la província de Barcelona, per davant de Manresa, Igualada i Vic

EN UN TRIMESTREHA AUGMENTAT A VILAFRANCA EL NOMBRE DE TAXACIONS EN UN 75 PER CENT

euros/m2, Pozuelo de Alarcón, 2.933,9 euros/m2.Els preus més baixos es registren a Ontinyent, 789,8 euros/m2, Vi-llarobledo, 794,7 euros/m2, Elda, 806,4 euros/m2, Jumilla, 813,4 euros/m2.El preu mitjà del metre quadrat de la vivenda protegida va ser de 1.161,7 euros, preu pràcticament igual al registrat en el primer tri-mestre de 2011. La variació res-pecte al mateix trimestre de l’any anterior mostra un creixement del 1,8%. El número de taxacions immobi-liàries per a realitzar el càlcul dels preus d’habitatges va ser en el se-gon trimestre de 2011 de 97.839, el que suposa un repunt del 48,6% en comparació a les realitzades en el primer trimestre de 2011. Les dades utilitzades en el càlcul dels preus de l’habitatge corresponen a les vivendes taxades pels taxadors de l’Asociación Profesional de So-ciedades de Valoración de Bienes Inmuebles (ATASA).

MARC BARELLA

EL PREU DEL METRE QUADRAT DE L’HABITATGE A VILAFRANCA ÉS EL MÉS BAIX DELS ÚLTIMS SIS ANYS

Font: Ministeri de Foment


EMPRESA

Es diu que la generació ac-tual de joves és potser una de les més ben preparades que mai ha tingut el nostre país. I vull pensar que en termes d’instrucció acadèmica ha estat així. Deixant de banda el fenomen dels “ni-ni” (que afecta a 1 de cada 5 joves entre 16 i 24 anys), l’accés de molts més joves en les últimes dècades als estudis superiors ha estat una evidència, això sí, en detriment de la formació professional, que durant anys va quedar relegada a un se-gon terme, per desgràcia dels oficis. En el sistema que tenim, tot i les seves imperfeccions, l’actiu que suposa tenir als joves “més preparats” hauria d’esdevenir un dels elements clau de cara a afrontar el camí cap al futur. I sóc dels que crec que en els últims anys aques-ta preparació ha tingut una sèrie de dèficits pel que fa a les habilitats necessàries per desenvolupar-se amb èxit en el camp laboral.Amb molts estudis universita-ris desconnectats del mercat i una formació professional no prioritzada ens trobem amb un gruix de jovent teòricament preparat, però “preparat en què” ?Si a això hi sumem la precària situació actual i dificultats d’accés al mercat laboral per part de tots aquests joves...

n’hi ha per prémer a córrer. Però, per molt que corrés-sim no avançaríem massa, si abans no ens aturem a pen-sar. I a rumiar en què i com aquest jovent podem augmen-tar les possibilitats de trobar feina o bé crear-nos-la nosal-tres mateixos: les habilitats personals.Cadascú de nosaltres porta a dins un seguit de carac-terístiques i circumstàncies vitals que el fan diferent a la resta. I no hi ha millor forma d’esbrinar-les que passant a l’acció. Experimentar allò que se’ns acut, ja sigui individual-ment o en grup, i dur-ho a la pràctica esforçant-nos-hi al màxim és quelcom recomana-ble si volem que el nostre perfil sigui apte per a un entorn la-boral cada vegada més advers i on és més difícil destacar. El desenvolupament d’habilitats com la comunicació, parlar en públic, treballar en equip, i sobretot, exercitar la visió cap l’horitzó són sens dubte ei-nes bàsiques per emprendre. Sense elles molts projectes poden quedar-se en això, en projectes. I el que necessitem són realitats tangibles dutes a terme per joves encoratjats i “preparats”, però de veritat. Si com a joves dirigim tota la nostra energia envers la poten-ciació d’aquestes habilitats en detriment de la “queixa”, estic segur que ens en sortirem!

Joves, preparats?

DAVID DELGADO VENDRELL

President 2011 Jove CambraInternacional de Vilafranca

Per la Festa Major de Vilafranca, els aparadors de les pastisseries i forns eren plens de galetes amb les formes del Drac, l’Àliga, els gegants Ferragut i Elisenda, els capgrossos Humbert i Roseta i els Diables. Unes galetes que han tin-gut un gran èxit de vendes i que els nens no han parat de demanar per postres de “la més típica”.El Drac en forma de piruleta és de les galetes que més demanda han tingut. La intenció de les respon-sables de DeCookies és ampliar el nombre de balls de cara a la pro-pera Festa Major.Les autores de les galetes són dues joves emprenedores penedesen-ques, la Núria Rincón i Assumpta Miralles, fundadores de l’empresa DeCookies. DeCookies es dedi-ca, tal com indica el seu nom, a la fabricació de tot tipus de ga-letes decorades a mà, de forma personalitzada, per a celebracio-ns, regals d’empresa i tot tipus d’esdeveniments. Miralles explicava a Penedès Econò-

mic, que la idea de fer les galetes va ser de la seva cunyada, la Núria, que va viatjar molt per Londres, Mèxic i va veure que allà aquestes galetes de te són molt típiques. Així que, quan va tornar i es va trobar a l’atur, va decidir fer-les.L’empresa Cookie & art S.C.P. va néixer al juny al carrer Major, 11 de Sant Pere de Riudebitlles. El primer treball que van fer va ser per a la Festa Major de Vilafran-ca. Per poder elaborar i vendre les galetes homenatge a la “més típica”, prèviament van signar un conveni amb el Servei de Cultura

de l’Ajuntament de Vilafranca per poder posar-les a la venda. A can-vi, l’empresa farà una donació de les vendes als Administradors de la Festa Major 2011. L’empresa està treballant en el ca-tàleg de productes que oferiran a través de la pàgina web www.de-cookies.com, ara en contrucció. Una de les seves idees era enfocar la producció amb els actes cultu-rals més arrelats a cada municipi i una altra és fer una galeria d’art en galeta. Per fer-ho possible, repro-duiran l’obra de dos o tres pintors de renom del Penedès.

L’empresa DeCookies triomfa amb les galetes artesanalsOLGA AIBAR

Persons), instituït per la Jove Cambra Internacional. La JCI proclamarà els Joves Excel·lents del Món en una cerimònia dels TOYP que se celebrarà durant el 67è Congrés Mundial de la JCI a Taipei (Taiwan) el novembre del 2012.

VI EDICIÓ DELS PREMIS JOVES EXCEL·LENTS DE CATALUNYA 2011

El passat divendres 16 de set-embre va tenir lloc al Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages el lliurament dels Premis Joves Excel·lents de Catalunya 2011 a 10 joves destacats del país. La Jove Cambra Internacional de Manresa ha estat l’encarregada d’organitzar el sopar de lliurament de la sisena edició d’aquests premis, convocats per la Jove Cambra Internacional de Catalunya, com a pas previ per tal de poder optar al premi TOYP (The Outstanding Young

fins el 28 d’octubre, emplenant el formulari de la pàgina www.jcivi-lafranca.org o bé per mail a: [email protected].

3ª EDICIÓ DELS PREMIS PENEDESENCS 2011

La JCI Vilafranca celebra enguany la tercera edició dels Premis Pene-desencs, donant continuïtat així a un certàmen sense precedents al Penedès. La finalitat d’aquest projecte és reconèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la dedica-ció d’un Jove d’entre 18 i 40 anys, una Entitat o Empresa i un Per-sonatge rellevant del Penedès, que amb les seves trajectòries, hagin destacat personal o professional-ment, podent ser considerats mo-dels a seguir. Tothom pot presen-tar candidatura pròpia o externa

TALLER FORMATIU PER A EMPRESES I COMERÇOS

El Servei de Desenvolupament i Ocupació del Consell Comar-cal de l’Alt Penedès i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Bar-celona organitzen un taller for-matiu i de sensibilització adreçat als comerços i les empreses de la comarca que vulguin generar oportunitats i idees per millo-rar el negoci. El taller es farà els dilluns 17 i 24 d’octubre, de 15 a 17h, a la sala d’actes del Con-sell Comarcal. Inscripcions gra-tuïtes al Tel. 93 890 00 00 ext. 133 i 135.

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: [email protected]

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:


EMPRESA

Nova inversió de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) en el sector dels residus industrials a Catalunya. El grup constructor i de serveis acaba de destinar 3,5 milions d’euros a la posada en marxa d’una planta a Castellbisbal especialitzada en la tranformació de residus indus-trials no perillosos en combusti-bles per a plantes cimenteres.Per donar sortida al gruix de la producció d’aquesta instal·lació, FCC ha signat un contracte de subministrament amb el grup ci-menter Uniland, que utilitzarà els residus com a combustible alter-natiu en els forns de les fàbriques de Santa Margarida i Els Monjos i Vallcarca al Garraf. Segons FCC, es tracta de la prime-ra instal·lació d’aquest tipus que posa en marxa la companyia i se

situa a la vanguarda dels escassos centres que existeixen a Espanya especialitzats en la producció de combistibles derivats de residus (CDR). Aquest tipus de combus-tible alternatiu per a cimenteres no només permet estalviar pe-troli, sinó que també redueix les emissions de CO2 i evita haver de depositar milers de tones cada any en els escassos abocadors dedica-

ts a acollir residus industrials. Es tracta d’una pràctica molt extesa a Alemanya, Holanda i Bèlgica, i segons la patronal del Ciment Català, permet reduir els gasos amb efecte hivernacle i tractar els residus d’una forma segura i sense generar impactes ambientals, ja que les elevades temperatures de combustió eviten els gasos nocius i els compostos orgànics.

FCC signa un contracte de subministrament amb Uniland

REDACCIÓ

Les fàbriques dels Monjos i Vallcarca utilitzaran els residus com a combustibles alternatius

Fàbrica d’Uniland a Santa Margarida i els MonjosL’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf ha progra-mat més de 150 accions forma-tives d’àmbits ben diversos que s’impartiran a les seus de Vila-franca i de Vilanova i la Geltrú. En aquesta programació es fa un èmfasi especial en la boni-fi cació d’aquells seminaris que tenen un cost. Les empreses es podran bonifi car part de l’import dels cursos tot dedui-

nt-lo de la quota que paguen a la Seguretat Social. L’ADEG gestionarà la deducció a aque-lles empreses associades que ho sol·licitin de manera totalment gratuïta. L’Associació també or-ganitza accions formatives a les instal·lacions d’aquelles empre-ses que ho demanin.Més informació a les ofi cines de l’ADEG o bé trucant al 902 106 700

L’ADEG programa més de 150 cursos

Diem que sí a tot. Sí a treballar més del compte, sí a fer les coses que no volem fer, sí als desigs dels demés. ¿Quantes vegades has dit sí? ¿Una? ¿Cent? ¿Mil? Aprèn adir no. Digues no a allò establert, digues no al conformisme i troba un vehicle que no s’assembla a cap altre. Descobreix el Citroën DS4 i digues no a l’automòbil convencional.¿Cupé, berlina, SUV? ¿O tot a la vegada? La seva línia potent i sobreelevada, el converteix en una silueta única. Treu el cap al parabrises panoràmic, al seu acurat interior, a laseva polifacètica gamma de motors i gaudeix d’una sensació completament nova al conducir.

ESP, AJUDA A LA SORTIDA EN PENDENT I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT | LLUMS LEDS DIURNES DAVANTERES I TRASERES | CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC BI-ZONA | FRE D’ESTACIONAMIENT ELÈCTRIC AUTOMÀTIC | SISTEMA DE VIGILÀNCIA D’ANGLE MORT | REGULADOR-LIMITADOR VELOCITAT PROGRAMABLE | FARS ANTIBOIRA AMB FUNCIÓ “CORNERING LIGHT” | PARABRISES PANORÀMIC GRAN ANGULAR | CONNECTING BOX | CITROËN eTOUCH | AJUDA A L’ESTACIONAMIENT | 4 LLANDES DE FINS 19”


FINANCES

El concepte “ecosistema” s’aplica a un entramat social i econòmic favorable a la ini-ciativa empresarial i la ger-minació de coneixements. Potser hi trobaràs altres de-finicions que poden ser més encertades. Ara quedem-nos amb la idea que entre els fac-tors que componen un “eco-sistema” s’enumeren els de caire ambiental, paisatgístic, geoestratègic, cultural, polí-tic i fiscal. També influeixen aspectes que tenen a veure amb l’existència de recursos naturals, determinats equi-paments, infraestructures, centres de coneixement o unitats de producció. Podríem dir que la confluèn-cia positiva d’aquells i altres ingredients fan que una de-terminada regió esdevingui un entorn fèrtil, favorable a les iniciatives empresarials i del coneixement. Així, es parla d’ecosistemes innova-dors quan es tracta de regio-ns que en la seva globalitat han assolit avantatges com-petitius; si més no, avantat-ges comparatius en relació amb altres territoris. Són entorns en què sovint s’han assolit dialèctiques tan desi-tjades com les del binomi “universitat i empresa” o les de la tríada “talent, emprene-doria i creativitat”. L’estudi de cosmografies propenses a l’activitat econò-mica, o el fet d’analitzar com la polifonia de factors diver-sos incideix en el desenvo-lupament d’un territori, no és d’ara. És més, aquest darrer quadrienni sembla haver arraconat la figura de l’ecosistema. El nou escena-ri -alguns parlen d’economia de guerrilla- requereix que els actors intervinguin, que s’interrelacionin, que parlin entre ells, que s’entenguin i que cooperin en l’assoliment del gran repte, que no és al-tre que fer front a la situació. Al sainet sense guió que te-níem fins ara, avui li cal un argument, allò que els snobs en diuen “relat”. D’una ma-nera més envernissada: el context actual, amb la seva

prosopopeia, greu de so-lemnitat, entre la salmòdia i el blues, demana una nova litúrgia, una altra manera de fer les coses, aquesta vega-da amb seny. Avui ja no n’hi ha prou que els factors intangibles i me-tafísics d’un territori siguin adients. A més, ara és neces-sària una actuació estratègi-ca, intencionada, planificada i sobretot concertada per part dels sectors públic i privat; per part de la societat civil i de l’estament polític, inclosa la compartició dels recursos d’uns i altres. Per això, ara parlem de l’econosistema, una versió pro-activa de l’ecosistema.Mai no s’ha identificat el Pe-nedès com un ecosistema propici a les activitats econò-miques i del coneixement, tot i que té un ventall de factors del tot favorables i atractius, qui ho dubta. Tampoc no és fàcil, és cert, desenvolupar un eixam de proclivitats quan estem sumits en l’ombratge metropolità, aquesta mena d’eucaliptus que no deixa créixer res al seu voltant i que emmetzina la vegetació veïna amb les seves emana-cions químiques.Aquestes setmanes, la gent de l’ADEG estem visitant al-caldes i regidors de les nos-tres comarques. Estan pre-ocupats. Mai com ara no ens havien parlat tant de promo-ció econòmica des dels ajun-taments. Avui, profereixen noves idees i esmercen reno-vades maneres d’entendre la dinamització dels respectius espais locals. Encara més: en les reunions mantingu-des es parla invariablement de concertar actuacions i compartir recursos. Hi ha una disposició inusitada a entendre’s amb els pobles del costat i amb els agents socials. S’ensuma la intenció d’estendre la mà als empre-saris i posar-ho tot més fàcil. Sembla emergir un particular econosistema Penedès, un nou ordre d’interrelacions entre uns i altres. No podia ser d’una altra manera.

L’econosistema del Penedès

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

El gup BMN guanya 95,6 milions d’euros en el primer semestre

El grup BMN, format per Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Gra-nada i Sa Nostra, va tancar el primer semestre de l’any d’aquest 2011 amb uns beneficis de 95,6 milions d’euros i uns fons propis de 2.753 milions, segons la infor-mació facilitada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.Respecte als principals marges del compte, el d’interessos va ascendir a 348,13 milions d’euros, als que s’ha de sumar entre altres partides 141,45 milions d’euros en comis-sions o 34,8 milions com a resul-tat d’operacions financeres.D’aquesta manera s’arriba al mar-ge brut del grup, que va ser de 546,68 milions, quantitat a la qual s’ha de restar 366,73 milions d’euros de despeses d’explotació, dels que 264,18 milions correspo-

nen a despeses de personal. A més, si es descompten altres concep-tes com previsions per import de 48,65 milions o els 41,74 milio-ns per pèrdues per deteriorament d’actius, el resultat d’explotació se situa en 58.54 milions.En aquest semestre, el Grup ha con-tinuat amb el procés d’unificació

de les quatre caixes fins a comple-tar la segregació d’actius i passius en favor de BMN. Segons las da-des de la CNMV, han tancat 180 oficines i han ajustat la plantilla mitjançant prejubilacions i baixes voluntàries seguint el pla de rees-tructuració previst, que es com-pletarà a finals de 2012.

Imatge d’una de les oficines de BMN a Madrid

REDACCIÓ

El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit el passat mes d’agost, va nomenar Manel Troyano, nou Director General de l’entitat penedesenca amb la res-ponsabilitat de gestionar la caixa i l’Obra Social, i a Enric Venan-cio, Director General adjunt i res-ponsable del negoci i de la xarxa d’oficines de Caixa Penedès a Ca-talunya i Aragó. En declaracions a Penedès Econò-mic, Troyano assegurava que “per a un vilafranquí com jo, ser el Di-rector General de Caixa Penedès és una satisfacció i més en aquests moments, que estem construint un banc sòlid com és BMN, el qual ens permetrà, per una banda, oferir als nostres clients un millor servei amb una gamma de produc-tes financers més àmplia i comple-ta i, per una altra, enfortir encara més l’activitat de l’Obra Social de Caixa Penedès”. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1953, Manel Troyano ha desenvo-lupat tota la seva carrera profes-sional a Caixa Penedès, entitat en la qual va ingressar el 1968. Des d’aleshores ha anat assumint dife-

rents responsabilitats. El 1997 va ser designat sotsdirector general, amb responsabilitat en l’àrea ad-ministrativa de la caixa, i el 2007 va ser nomenat director general adjunt, compaginant aquesta fun-ció amb diferents càrrecs en les di-ferents societats participades per la caixa. Manel Troyano substitueix a Joan Caellas que ha causat baixa a l’entitat per raons personals.Nascut a Barcelona el 1960, Enric Venancio, que fins avui era el Di-rector d’Inversions i Riscos i al seu torn Director General de Revalua,

la societat immobiliària de Caixa Penedès, compta amb una dila-tada experiència directiva. Abans d’incorporar-se a Caixa Penedès en el 2009, havia ocupat els cà-rrecs de Director General a Mixta Àfrica i a Renta Corporación, Di-rector General Financer a Abertis i altres importants càrrecs a La Caixa. Actualment, Enric Venan-cio és també el Director de Gestió d’Actius Immobiliaris de BMN i integrant de la Junta Directiva de l’Institut Espanyol d’Analistes Fi-nancers a Barcelona.

“És una gran satisfacció com a vilafranquí ser el nou Director General de Caixa Penedès”

Manel Troyano

REDACCIÓ

Manel Troyano, nou Director General de Caixa Penedès

Enric Venancio


FINANCES

Carbó, nou director d’Estudis i Anàlisi Estratègica de BMN

La Comissió Executiva de BMN (Banc integrat per Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra) ha nomenat Santiago Car-bó director d’Estudis i Anàlisi Es-tratègica d’aquesta entitat. Carbó és un dels més prestigiosos econo-mistes espanyols, i un dels majors experts en el sistema financer, que ha impartit conferències per gran part de les universitats d’Europa i del Estats Units.Catedràtic de laUniversitat de Granada i consultor del Banc de la Reserva Federal de Chicago, Santiago Carbó va néixer a Gandi el 1966. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, Doctor en Economia i Màster en Banca i Finances per la Universitat de Gales, i també investigador visitant de l’Institut Europeu de Finances (Regne Unit). A més, actualment és director del Gabinet d’Anàlisi Financer i di-rector del Programa d’Investigació de la Fundació de les Caixes

d’Estalvis (FUNCAS). Autor de més de 200 articles i publicacio-ns sobre el sistema financer en les més prestigioses revistes econòmi-ques de tot el món, ha estat tam-bé professor visitant i ha impartit seminaris en diversos Bancs de la Reserva Federal dels Estats Units i en diverses universitats, entre les que destaquen les de Nova Yorkm Indiana, Boston, Florida, Alber-ta (Canadà), Leuven (Bèlgica i

Warwick (Regne Unit).A més, Santiago Carbó és asses-sor d’institucions públiques com el Banc Central Europeu, la Co-missió Europea, el Ministeri de Ciència i Innovació, el Ministeri de Treball i l’Institute of European Finance. També ha assessorat enti-tats privades, com l’Àrea d’Estudis de la Caixa d’Estalvis de Granada i a consultores de gran prestigi in-ternacional.

Santiago Carbó impartint un seminari sobre finances

REDACCIÓ

BMN ha reforçat el seu “core capital” en els últims mesos i necessitarà menys capital addi-cional per a arribar al 10% exigit si recorre a les ajudes del Fondo de Reestructuración Or-denada Bancaria (FROB). El banc que presideix Carlos

Egea ha incrementat el seu ca-pital propi en uns 200 milions d’euros. D’aquesta manera, solament precisaria d’algo més de 400 milions d’euros per a complir els requisits de recapi-talització imposats le Ministeri d’Hisenda i el Banc d’Espanya.

BMN millora la seva gestió i reforça el seu “core capital”

Seu central del banc BMN a Madrid


L’ENTREVISTA

El neuromàrqueting aplica tèc-niques pertanyents a la neuro-ciència en l’àmbit de la merca-dotècnia. Faci’ns cinc cèntims.Sabem que tot produeix un efec-te. Quan hi ha diferents estímuls sensorials, el cervell els integra per crear una percepció global. Per això és necessari analitzar com in-teractuen les variables d’un espai comercial en el seu conjunt. La clau està a saber com interfereixen o es complementen entre sí els estímuls sensorials per conformar una percepció unificada potent i coherent tenint en compte que no hi ha res que no hagi compilat el cervell i que no tingui un valor evolutiu de supervivencia o repro-ducció. Aquesta és la part del retail que apunta el “com venc” i no el “què venc”, centrant-se en la identi-tat i el valor afegit. Partint de la base que haurem de ser coherents respecte al públic objectiu, de-coració, assortit i zona comercial on ens trobem, tot l’entorn del punt de venda (atmosfera, am-bient, presentació, personal de vendes…) forçosament haurà de provocar, il·lusionar i enamorar sabent que el client necessita ser “seduït”, ja estigui visitant boti-gues de fabricants monomarca o els tradicionals comerços detallis-tes multimarca. Es tracta de tenir una proposta única i contundent, i comunicar-la.

Ens diu que hem d’il·lusionar i provocar.L´entorn del punt de venda pot

canviar l’estat d’ànim del client sempre que li afegeixi valor per-què si no hi ha recompensa, no hi ha acció. L’activació del sistema de recompensa té relació amb la resposta davant determinats es-tímuls. Estem parlant de zones connectades amb la dopamina, un neurotransmissor que està re-lacionat directament amb estats de plaer.Per a això, és necessari un conjunt de propostes continuades que ac-tivin positivament el sistema de recompensa del cervell. Aquest òrgan anticipa el plaer a causa d’una condició d’inestabilitat de l’organisme i per això actuem.La realitat és que comprem per sentir-nos bé. Fins i tot existeixen paraules activadores d’aquest sis-

tema: “gratis”, “oferta”, “rebaixes”, “descompte”, “promoció”… Totes elles són reclams irresistibles per al cervell que generen alts nive-lls d’excitació, ja que es registren abans en l’hemisferi dret emocio-nal i imaginatiu, que en l’esquerre més analític.El mateix ocorre amb l’exhibició atractiva del preu, més enllà de la pròpia descripció numèrica. Les imatges visuals que es mostren sense timidesa, que impacten i potencien el contrast, atreuen l’interès cap al producte. El preu és un estímul més, i per tant, una fórmula per satisfer. El shopper es guia més per l´etiqueta o carte-lleria que acompanya al preu que per aquest en sí mateix. Afegir per exemple que el color és lo primer

que reconeixem i té un impacte sobre la decisió de compra. El co-lor vermell millora l’atenció selec-tiva (la capacitat per concentrar-se sobre un estímul específic ignorant la resta i focalitzar-se amb precisió sobre tots els seus detalls). Això fa que les reaccions siguin molt més rapides i enèrgiques.El vermell ens estimula més per-què l’interpretem com una senyal de perill evolutivament parlant.

Això vol dir que hem de generar experiències positives.“La compra és el resultat d’una emoció: si és positiva, el client compra; en cas contrari no ho fa”. Aquesta és la base del màrqueting emocional. Quan prenem una de-cisió, l’emoció té tota la prepon-derància.Hem de tenir present que les re-accions emocionals són involun-tàries i automàtiques. Tot allò que ens emociona es grava en la nostra memòria. La memòria afectiva i emocional perdura molt més temps ! Hi ha una explicació biològica: està lligada amb uns cir-cuits més bàsics i primitius des del punt de vista evolutiu. Per això, si no creem comerços emocionants, que vibrin, aquests es tornen

monòtons. Un mateix estímul presentat una i una altra vegada sense variació fa que finalment ens adaptem. Només podem prestar atenció a les coses que canvien al nostre voltant i que poden suposar oportunitats o perills. Només can-vis importants ! Ignorem els que son irrellevants. Per tant, és necessari provocar en el client una experiència multisen-sorial que li desperti sentiments positius perquè l’associarà a la marca. Això, en moltes ocasions, ve facilitat per presentacions úni-ques i singulars. Serveix per acon-seguir una drecera en el moment de prendre decisions, la majoria de les quals resulta totalment irra-cional. Això es deu precisament al fet que l’emoció prima més que la raó.En la distribució, l’empresa no es limita només a la venda de productes sinó també a la gestió d’experiències, on tots els sen-tits participen. El que compta és l’experiència global, no els pro-ductes o serveis concrets. De fet, el producte a comercialitzar és el punt de venda en el seu conjunt mitjançant una escenificació mul-

XAVIER BORRÀS I LLEBARIAExpert en Neuromàrqueting i Màrqueting Sensorial

En qualsevol lloc pot sorgir la idea.Tot és màrqueting.A causa de l’excessiva necessitat que tenim d’etiquetar-ho tot, més d’un es pregunta si el màrqueting sensorial pertany al món de les neurociències aplicades en relació també amb el neuromàrqueting o, en canvi, pertany al sempre en constant moviment món del màrqueting. O potser és fill de tots dos. La qüestió és com “fer-se amic” del cervell del comprador. Per aquest motiu hem volgut entrevistar una de les personalitats més reconegudes en el món del neuromàrqueting, el penedesenc Xavier Borràs Llebaria.

LA COMPRA ÉS EL RESULTAT D’UNA EMOCIÓ: SI ÉS POSITIVA, EL CLIENT COMPRA; EN CAS CONTRARI,NO HO FA

JOSEP BARELLA I PUIG

Soci-Director de la consulto-ra altavisibilitat. Economia i empresa per la Universitat de Barcelona. Diploma Universi-tari de Postgrau en Executive & Personal Coaching Avançat per la Universitat Pompeu Fa-bra. Licensed Practitioner of Neuro-linguistic Programming en Talent Institut. Professor en el mòdul de Neurociències en el Màster Coaching a la Uni-versitat Pompeu Fabra. Profes-sor Post Grau Distribució Co-mercial Cambra de Comerç de Barcelona amb UPC, Girona amb Universitat de Girona iAndorra amb Universitat d’Andorra. Expert homologat en Start-ups de Barcelona Ac-tiva. Assessor de la UEP.


de prendre decisions ràpides. Un fort contrast és necessari per preci-pitar una decisió. La percepció de-pèn directament dúna referència base on els atributs que percebo dún estímul busquen el contrast entre léstímul i el context previ. Sempre fem un reconeixement de léntorn per detectar canvis més enllà de adonar-nos délls. És per això que entén perfectament les accions comercials relaciona-des, per exemple, amb el “abans i ara”, “negatiu – positiu”, o el “t’estalvies tant” i buscarà el que és concret i fàcilment reconeixible. Així mateix, recordarà el principi i el final oblidant pràcticament el que està al mig, ja que li atreu el plaer del fàcil dins del difícil com, per exemple, en un restau-rant de menjar i servei ràpid de-cidirà provar la novetat a preu de llançament dins d’un entorn més complicat d’opcions difícilment comparables entre elles.En definitiva, es tracta de definir el missatge de forma positiva, re-duint el malestar psicològic i la probabilitat de rebuig, ja que quan aquest es produeix, el malestar condiciona la resta de l’experiència de compra, la qual cosa pot portar fins i tot a descartar l’adquisició del producte.

Els sentits hi tenen molt a dir?La nostra percepció està domina-da per la visió però hem de treba-llar la interacció de tots els sentits. Per exemple la música predisposa a viure noves experiències. Es co-neix que les conductes humanes en són influïdes i poden incitar a la compra de determinats produc-tes.En referència a l’olfacte, és impor-tant destacar que el cervell inter-preta les sensacions olfactòries en el marc dels records emocionals, i és per això que en moltes ocasions la innovació sensorial consisteix a potenciar l’experimentació des del més bàsic. Els records olfactoris es guarden en el sistema límbic. Per tant les olors poden estimular records passats i romandre durant tota la vida.Una xocolata pot potenciar l’olor ambiental del seu producte per atreure al client i millorar la seva experiència de compra. A l’entrar a la botiga, i fins i tot des del carrer, el comprador se submergeix en un món de sensacions on el sentit de l’olfacte exerceix al màxim tot el seu poder de seducció.

A través de l’olor també es pot aconseguir que una escena visual sigui més atractiva a causa que els sentits s’influeixen entre ells.Es tracta, per tant, d’una expe-riència primària. El client no ha de pensar en res, només experi-mentar sensacions autèntiques i reals. En aquest sentit és essencial la creació d’un vincle emocional entre el comprador i la marca a través de la memòria olfactòria creant diferents atmosferes o am-bients. Així que tots hauríem de saber quina olor fa el nostre establi-ment i com es podria millorar l’experiència olfactòria.

Entre els sentits el tacte deu ser molt important.A través del tacte, s’activen les endorfines i se segrega oxitocina afavorint, gràcies a això, la sensa-ció de benestar. De seguida notem sensacions i sabrem si ens agrada o no el que toquem. Podem arribar a afirmar que el tacte actua com a pont fins a l’acció definitiva de compra. L’envàs del perfum és tan important com el propi perfum!La clau consisteix a trobar l’harmonia que equilibra amb co-herència tots els sentits i ofereix una experiència única i memora-ble imprimint un caràcter irrepe-tible a l’estança.Si a tot això afegim que l’ésser humà aprèn plenament el 80% del que experimenta, el comer-ciant haurà de captar l’atenció del comprador i donar-li alguna expe-riència que pugui recordar perquè fixi aquest moment memorable en el seu cervell. A partir dáquesta experiència sensorial, explicarem el producte.

Parli’m de l’efecte trailerEl “shot” de l’aparador és una eina bàsica que aporta una alta visibili-tat al missatge. Per seduir no s’ha d’oferir tot al principi, sinó que s’ha de generar el que denominem

tisensorial. A això ajuda la gestió dels intangibles, ja que aquests són els que acaba comprant el client. El tangible tendeix a la comodi-tizació, mentre que l’intangible té més a veure amb l’experiència personal.Per això, el producte mai ha d’estar solt perquè sí, sinó que ha d’estar protegit per una secció,concepte, idea, proposta, tema, o solució.

Per prendre decisions que neces-sita el client?Destacant la importància de les emocions i dels mecanismes in-conscients en la presa de decisions en el punt de venda, comprendrem el consumidor d’una manera més profunda, podent incrementar-ne la seva satisfacció en brindar-li una experiència de compra fascinant.Haurem de tenir en compte com decideix el nostre client tant a l’hora d’escollir el nostre punt de venda com una vegada dins d’ell. El comprador primer descarta i després decideix. A més, sempre busca punts de referència en el context de compra per poder com-parar, ja que sempre ens fixem en l’avantatge relatiu d’un producte en relació amb un altre.El client necessita comparar i és per això que s’han d’evitar les com-paracions difícils i estressants, per això és necessari exposar articles que siguin fàcilment comparables i eliminar els que no ho siguin.

Aleshores sembla més bo donar moltes opcions?No. El consumidor se sent més satisfet quan es troba davant d’un numero intermig d’opcions: “en una exposició amb cinquanta ti-pus de mels es pararà més gent, però compraran més en la de deu.”. Això es deu al fet que el cervell humà ha evolucionat en un context de manca de recursos i no ha desenvolupat estratègies eficients en un entorn d’abús de sobrecàrrega d’opcions.A mesura que la varietat augmenta, el consumidor pot decidir per no escollir res. Al cervell li costa molt prendre una decisió i renunciar a altres opcions. I tot això perquè es posi en marxa una regla bàsica, la general o heurística: “escull el que coneguis”.Imagini que es troba davant un aparador d’una marca de luxe. En aquest cas, es produeix una curio-sa combinació de plaer davant la gratificació anticipada i el conflic-te del cost elevat. No obstant això, quan s’observa un descompte important, el senyal de conflicte disminueix i s’incrementa enor-mement la gratificació.En definitiva, la zona del cervell més primitiva continua marcant el comportament en moltes de les situacions de compra. Treballa mi-tjançant missatges decisius en els quals s’identifica sempre el bene-fici, ja que es basa en el benestar i la supervivència dins del mateix procés evolutiu, que és fonamen-talment visual. El consumidor és molt sensible al contrast, ja que ha

L’ENTREVISTA

efecte trailer: si no ho expliques tot, seguiràs tenint interès.El desordre dificulta la percepció de les coses i, a més, el cervell ne-cessita jerarquitzar quan es troba en una sala de vendes. Per això, el consumidor té la necessitat de sa-ber què és el que prioritzem, a què li donem major valor en aquest moment, sempre en un entorn d’efecte sorpresa, ja que abans de res som consumidors atrets per la improbabilitat.No hi ha dubte que el màrqueting sensorial a través de l’estimulació dels sentits incrementa les ganes de comprar.

El factor humà en la venda sem-bla imprescindible. Quin paper hi té el venedor?El client se sentirà millor quan estigui amb el venedor. El seu to ha de ser agradable i correcte amb la finalitat de transmetre un estat

positiu i crear una bombolla favo-rable de venda. Partim de la base que el client és fidel perquè la fi-delitat és estalvi dénergia ! Si el client comença a ser infidel és que alguna cosa no estem fent be. El venedor té ple poder per fer re-accionar emocionalment al client i fomentar la simpatia i l’empatia. Els rostres somrients poden in-duir inconscientment a comprar més productes. Per a això, és ne-cessari un impuls emocional que proporcioni energia suficient per a l’acció i transmeti una il·lusió

contagiosa. En aquest aspecte, és necessari que el venedor sigui un professional apassionat, entusiasta i compromès amb el seu treball perquè demostri en tots els detalls que realment l’estima. Crearà un estat intern que farà que l’activitat de venda en si mateixa sigui vista com a meravellosa.Un venedor professional és un actor principal clau implicat en el conjunt de l’escenografia del punt de venda que haurà de tro-bar l’equilibri de l’assistència que realment demanda el seu client. Després de l’excitació prèvia a la compra vindrà la depressió pos-tcompra. En aquest moment el venedor ha d’aconseguir que el client se senti considerat, recone-gut i únic, de tal forma que sigui convidat a noves visites.Més enllà del producte encara és més important el contacte humà en les interaccions. La mateixa segregació d’oxitocina està vincu-lada a la capacitat de confiar i em-patitzar, la qual cosa potencia la sensibilitat cap a l’ajuda. Per això, és vital entrenar tot l’equip (co-mençant per l’àrea de managers, passant pels directors debotiga i els venedors) en tot el relacionat amb els protocols de comunicació efec-tiva, habilitats humanes i innova-ció comercial, incidint així mateix en una base de neuromàrqueting, coaching i programació neurolin-güística. Aquest entrenament és imprescindible per consolidar el nivell de servei déxcel·lència que tant demanda el client.El personal de vendes participarà directament en un sistema eficient d’informació, interacció amb degustacions, experimentacions vivencials i connexió a través de l’oferiment d’activitats, cursos, entreteniments, etc.Gràcies a això, és possible crear una experiència de compra ex-traordinària. Senyores i senyors l’espectacle és a punt de començar! Una bona noticia pel client.

ELS ROSTRES SOMRIENTS PODEN INDUIR INCONSCIENMENT A COMPRAR MÉS PRODUCTES

EL VENEDOR TÉ PLE PODER PER FER REACCIONAR EMOCIONALMENT EL CLIENT IFOMENTAR LA SIMPATIA I L’EMPATIA


cal, perquè aquesta no és neutra, ja que té una immediata incidèn-cia en l’expansió de l’estructura productiva i en la preparació de la població i la seva assumpció de funcions complexes. Perquè pot arribar un moment en què els ciu-tadans se sentin desmotivats pel descompte fiscal que sofreixen en

les seves retribucions i redueixin la contribució del seu treball i la seva intel·ligència a la marxa del país, la qual cosa propiciaria l’empobriment general i la reduc-ció de la base imposable dels im-postos. Un procés expansiu, com

OPINIÓ

Sempre he mantingut una idea molt simplificada sobre el funcio-nament d’Hisenda en els països democràticament desenvolupats. En aquestes nacions, els ciutadans tenen dos salaris: un que resta des-prés de pagar impostos i un altre, en espècie, en el finançament del qual participa tota la població. Aquest salari en espècie està com-post pel conjunt de serveis que la totalitat de ciutadans rep de l’Estat: educació, justícia, sanitat, seguretat ciutadana i defensa, in-fraestructures... El procés comença amb una percepció d’ingressos dels ciutadans i, després d’una ges-tió de mediació, finalitza en la rea-lització d’un conjunt de funcions d’utilitat general. Són objectius de les Hisendes de les societats modernes el fet d’aconseguir reduir els costos de la gestió pública, que incrementa el nombre de recursos disponibles per atendre les necessitats socials, i l’aplicació de quantes tècniques de gestió millorin les prestacions públiques. En conseqüència, hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat. L’etapa primera, la contribució so-cial, sol ser discriminatòria, apor-tant més recursos els que obtenen més ingressos. En aquesta etapa s’està reconsiderant la pressió fis-

UN REPTE SOCIAL: L’EFICIÈNCIA DE L’ESTAT

el de fa uns quants anys, propor-ciona amb els mateixos percentat-ges una major recaptació que una elevació de tipus que pot generar una reducció de nivell productiu del país. La manera d’incrementar els ingressos públics més eficaç i permanent és la de crear les con-dicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresa-rials que generin ocupació i rique-sa, cosa que proporcionaria més base imposable, nous contribuents a l’arques públiques i a la Segure-tat Social i reduiria les càrregues socials. En la segona etapa és fonamental que l’Estat racionalitzi les seves despeses perquè l’atenció dels ciu-tadans disposi del màxim finança-ment. Un tema que ha trobat solu-ció en les societats democràtiques avançades és el control de la gestió de recursos públics. És lògic que els responsables polítics, una vega-da instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la seva permanència. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar els in-gressos de tots, durant el seu man-dat, d’una manera partidista, amb l’objecte d’assegurar-se la seva re-elecció. S’inicia llavors un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en fun-ció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el diri-

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA MANERA D’INCREMENTAR ELS INGRESSOS PÚBLICS MÉS EFI-CAÇ ÉS CREAR LES CONDICIONS LEGALS I FINAN-CERES PER A LA GERMINACIÓ D’ACTIVITATS EM-PRESARIALS

geix, donant lloc a un increment del control social i informatiu progressiu i a la creació de grans borses de beneficiaris. L’increment de la pressió fiscal de la primera fase quedarà anul·lat en la segona, sense que mai vegin els ciutadans recompensa per al seu esforç fiscal. Per això, la maduresa democràti-ca dels pobles és fonamental per a evitar i corregir aquestes actuacio-ns antisocials i abusives. També és important la tercera fase, ja que és la que determina la qualitat del salari en espècie. Com en una empresa amb una administració competent, l’Estat té l’obligació d’assolir una profes-sionalització de la funció publica,

de manera que a través de pro-cediments d’incentivació i reco-neixement de mèrits, es trobin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat i la prestació d’obres i serveis públics en mans de les empreses més competitives en preu i de major qualitat. Su-posarien un frau a la societat, per exemple, les adjudicacions d’obres i serveis en favor d’ofertes públi-ques o privades, inferiors en preu o qualitat a les seves alternatives i la politització de la funció pública en benefici de funcionaris afins. La competitivitat de l’Estat dependrà de la relació entre el cost fiscal i la qualitat del salari en espècie que proporciona als seus ciutadans.


EMPRESA

Penedescar presenta el nou i40 durant la celebració del Hyundai Family Day

Lluny queden aquells temps en què Hyundai era una marca de segona línia. Ara, després de l’i10, l’i20, l’i30 i l’i35, arriba la variant familiar de la berlina i40, que su-posa un nou pas en el creixement de l’oferta del fabricant coreà. La

seva longitud de 4,77 metres es tradueix en un habitacle espaiós, complementat amb un maleter –amb una contraporta elèctrica opcional- amb capacitat inicial de 553 litres, ampliables a un màxim de 1.720. El nou i40 arriba dis-posat a protagonitzar un paper important, en incloure, entre les seves possibilitats d’equipament, dispositius de seguretat com el sistema d’alerta al canvi de carril o la càmera de visió al darrere. Amb un elevat equipament, la versió familiar de l’i40 promet ser una de les majors atraccions per als possibles compradors particulars i flotes. El nou i40 estarà disponible a Eu-ropa amb la possibilitat d’elecció entre quatre motors que com-pleixen la normativa Euro V: dos de benzina i dos dièsel. Aquests

Amb un elevat equipament la versió familiar del Hyundai i40 promet ser una de les majors atraccions per als compradors

motors ofereixen un interval de potència entre 115 i 177 CV i també oferiran transmissions ma-nuals i automàtiques.Pel que fa al comportament me-diambiental, el nou i40 incorpo-rarà les últimes tecnologies desen-volupades dintre de l’ecoprograma d’estalvi de combustible de Hyundai, el Blue Drive™, que in-clou Integrated Stop & Go (ISG), pneumàtics de baixa resistència al rodolament, un sistema de gestió de l’alternador (AMS) i una “aleta aerodinàmica activa”, a la reixeta davantera, que redueix la resistèn-cia aerodinàmica. Per tal de maximitzar l’estalvi de combustible, reduir les emissions de CO² i reduir les revolucions del motor en règim de creuer aug-mentant la suavitat, l’i40 porta un canvi de sis marxes. Equipat

REDACCIÓ

amb les últimes tecnologies en seguretat activa i passiva per tal de garantir la màxima protecció als seus ocupants, incorpora, en-tre d’altres: ESC (control elèctric d’estabilitat), ABS (sistema de fre antibloqueig), HAC (control d’assistència a l’arrencada en pen-dent), VSM (gestió d’estabilitat del

vehicle), sistema de frens assistits i senyal de parada d’emergència.Com tots els models de Hyundai amb denominació «i», l’i40 té de sèrie el “Pla confiança triple 5”, que consisteix en 5 anys de garan-tia sense límit de quilòmetres, 5 anys de “Control preventiu” i 5 anys d’assistència en carretera.

Preparatius per al concurs de dibuix a la concessió

Nou Hyundai i40 versió familiar


EMPRESA

Cansat de practiques abu-sives per parts dels bancs, m’he proposat un joc prou divertit. Es tracta d’anar can-viat d’entitat bancària. És molt fàcil, primer que tot, ens hem de fer un petit Excel, a les co-lumnes seleccionem les dife-rents entitats que creiem de primeres possibles candida-tes; a les files, segmentem per exemple: Implicació al territori, proximitat oficina, responsabi-litat social, tracte, regals, etc.Un cop tinguem les variables, puntuem del 1 al 5, segons els nostres interessos, a cada entitat bancària, és important el tema dels regals (d’aquí el tema de mercenaris, i amb tots els respectes a les boti-gues, que des que els bancs regales vaixelles, no venen un sol plat).Aquí cadascú valorarà cada variable com més li convingui, però fixeu-vos que en cap mo-ment he citat les condicions econòmiques, ja que fins i tot per a mi, que em puc etiquetar com #entencunamiquetade-conomia, són condicions difí-cils d’entendre.Personalment, cada vegada més li dono certa bona pun-tuació a la banca ètica, que ens dona els mateixos inte-ressos, però que financen projectes ètics o socials. El joc és el mateix que fem amb les companyies de te-lèfon, hem d’estar pendents

no tants sols de les condicio-ns que ens donin per un pla d’estalvi, pel compte corrent, per ingressar la nòmina (al fi-nal l’un de l’altra, les condicio-ns són les mateixes, com els plans de preus de telefonia mòbil). Hem d’estar a l’aguait dels regals, una televisió, una vaixella, un iPad (com el mòbil nou que et donen per portabi-litat), i el joc consisteix a acon-seguir-ne el màxim, ja que desprès podem fer de Robin Hood i cedir-los a qui mes els necessiti. Tot això ve arran d’estar #in-dignat, ja no només per als in-teressos i les comissions, sinó fins i tot per el tracte rebut, no-més cal anar a una oficina del banc (ara oficines d’habitatge), i respirar l’estrany ambient que s’hi detecta. Al final només és una forma de demostrar la indignació i també divertir-se, comproveu com reaccionen quan vas a l’oficina i els dius: Vull treure tots els meus di-ners, a l’altre caixa em rega-len un DVD!En fi, com diu el famós espot publicitari, “hazte banquero”, i pots triar com, si “banque-ro” que quan els teus fills et preguntin, papa a què et dedi-ques? I no sàpigues que res-pondre, o mercenari, i els hi ensenyes que tu també saps jugar.Si teniu més idees al respec-te, Twitter: @ericenguita

Us proposo un joc:Mercenaris bancaris

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

La Generalitat ha posat en marxa una nova línia d’incentius, amb una dotació de 9 milions d’euros, adreçada a impulsar la competiti-vitat i la cooperació empresarial en el comerç i els serveis. El pla d’incentius s’articula a través de 4 línies d’actuació: individuals, in-dividuals i col·lectius, col·lectius i ens locals i; individuals, col·lectius i ens locals.En relació a l’àmbit de suport in-dividual, el programa contempla incentius per a les següents ac-tuacions: reformes de locals co-mercials i de serveis, amb especial atenció als municipis de menys de 1.500 habitants (un 50% de la inversió); Millora i modernit-zació de tallers d’artesania moda

i obradors de comerç (un 50% de la inversió); pèrdues de vendes per l’execució d’obres civils de llarga durada en el comerç (una dotació única de 1.000 euros per establiment) i edició de material audiovisual per a la promoció de l’activitat artesanal (fins a un 50% de la inversió)Pel que fa al suport d’actuacions in-dividuals i col·lectives, es preveuen les següents línies d’incentius: compra, lloguer i concessions de locals buits. Aquesta mesura va

adreçada fonamentalment a sub-vencionar despeses generades per a la compra, lloguer i concessió de locals buits; pel lloguer i obertura; per despeses generades per a drets d’ús i obertura i; despeses genera-des per la concessió administrati-va i/o obertura. Aquestes actuacions tindran una subvenció de 1.500 euros per es-tabliment; Acompanyament em-presarial: actuacions d’orientació i acompanyament a les empre-ses, i a despeses generades per l’assessorament extern pel disseny i implementació de millores de gestió. Fins al 50% de la inver-sió; participació en fires d’àmbit professional, multisectorial o mo-nogràfiques, dins l’àmbit català i també a fires de fora de Catalun-ya; dinamització d’una zona d’alta concentració comercial: actuacio-ns de dinamització d’associacions territorials on s’inclogui un motor comercial com, per exemple, un mercat municipal, també per a les que incloguin un pla d’actuacions

turístiques, amb un 50% de la in-versió, en ambdós supòsits; pres-tació de serveis associats, un 50% de la inversió; suport a l’estructura de gestió interna. Es contemplen diferents actuacions de suport a l’estructura, d’un 50% de la inver-sió; promoció de l’oferta comer-cial. Per a actuacions de promoció i comunicació comercial i treballs en xarxa, el 50% de la inversió; per a l’agrupació associativa su-pramunicipal: Per a la implemen-tació d’accions que incrementin l’eficiència de recursos, el 50% de la inversió.La data límit per a presentar les sol·licituds és l’11 d’octubre. Per a més informació, els establiments de Vilafranca poden adreçar-se al Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès al carrer de la Fruita número 13 o al telèfon 93 892 05 62. Les bases de la convocatòria es po-den consultar al web del Consor-ci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) www.ccam.cat.

Es fa pública la convocatòria de subvencions al comerç 2011La Generalitat concedirà fins a 1.500 euros de subvenció per la compra o lloguer de locals buits

REDACCIÓ

Locals buits d’Hercesa a l’Avinguda de Barcelona

LA DATA LÍMIT PER A PRESENTAR LES SOL·LICITUDS ÉS L’11 D’OCTUBRE

les diferències en l’estructura del teixit empresarial i per una ma-jor presència del sector secundari en el cas de l’Alt Penedès. A Ca-talunya el nombre d’autònoms està al voltant dels 500.000, que suposa un 16% respecte el nombre total de llocs de treball.

UN DE CADA QUATRE TREBALLADORS DEL PE-NEDÈS ÉS AUTÒNOM

Al conjunt de les tres comarques del Penedès i el Garraf, a 30 de juny de 2011, constaven 96.281 llocs de treball, dels quals 23.998 estaven afiliats al Règim Espe-cial de Treballadors Autònoms (RETA).Les dues comarques costaneres, el Baix Penedès i el Garraf, presen-ten xifres semblants, amb gairebé un 30% d’autònoms sobre el total de llocs de treball, mentre que a l’Alt Penedès el percentatge no arriba al 20%. Això s’explica per

matius, el 3 i 4 d’octubre el taller “Com crear o participar en una campanya de promoció?” i el 5 i 6 es farà el taller “Com calcular els nostres marges comercials?”.Les inscripcions estaran obertes fins a finals de mes i es poden fer a l’Ajuntament de Gelida o a in-ternet: www.gelida.cat

A L’OCTUBRE, TERCER CICLE D’ASSESSORAMENT EMPRESARIAL A GELIDA La regidoria de Promoció Econò-mica de l’Ajuntament de Gelida organitza, amb la col·laboració del Servei de Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona, el 3r Cicle d’Assessorament Empresa-rial. Hi haurà dues activitats dife-renciades i complementàries, per una banda una sessió informativa amb caràcter divulgatiu i pràctic titulada “Internet com a eina de gestió i màrqueting” que tindrà lloc el dia 7 d’octubre. Per altra banda s’impartiran dos tallers for-

TROBADA A VILANOVA DE PROFESSIONALS DEL DISSENY GRÀFIC

ADEG i Blanc Festival de Dis-seny Gràfic de Catalunya, orga-nitzen conjuntament la jornada “El Disseny Gràfic a les nostres comarques”. Es tracta de qües-tionar, avaluar i impulsar el dis-seny gràfic a la regió del Penedès i el Garraf i alhora es proposa un punt de trobada i d’intercanvi d’idees entre els professionals. La trobada s’ha emplaçat al Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú, el dilluns 17 d’octubre, a les 16h. Cal confirmar assistència.


EMPRESA

Escap Cápsulas celebra un any fabricant càpsules sostenibles

L’empresa Escap Cápsulas, ubica-da al polígon industrial Lavernó, a Subirats, celebra el seu primer any de trajectòria empresarial. L’agost del 2010, el Grup Enoplastic, principal fabricant del món de càpsules per a ampolles de vi, cava i oli, amb presència a més de 80 països, es va sumar al projecte de l’empresa familiar penedesenca Sadurní & Esteve, impulsada un any abans per Jordi i Roger Gon-zález. D’aquesta fusió, va néixer Escap Cápsulas, una empresa amb una capacitat de producció d’uns 300 milions de càpsules a l’any. El grup italià Enoplastic, amb una experiència de més de 60 anys en el sector, ha donat a l’empresa pe-nedesenca la força i la capacitat per satisfer qualsevol demanda, per gran que sigui. Els seus punts forts són precisament una pro-ducció elevada i una tecnologia d’impressió respectuosa amb el medi ambient.Escap Cápsulas es dirigeix, bàsica-

ment al mercat nacional de vins, caves i olis. Entre la seva clientela, s’inclouen fabricants com el grup García Carrión, Freixenet, Codor-niu o els cellers Sumarroca. Una de les seves característiques més destacades és que la compan-yia empra una tecnologia respec-tuosa amb el medi ambient- està proveïda d’un cremador de molt baixes emissions-, que és una mos-

tra del seu compromís amb la sos-tenibilitat. Des de l’empresa s’afirma que “som un membre actiu amb so-cis claus de la indústria en relació amb iniciatives mediambiental-ment sostenibles, com la reducció de residus, els materials ecològics, la reciclabilitat dels materials i les tecnologies de producció energèti-cament eficients”.

Alguna de les càpsules que fabrica l’empresa subiratenca

OLGA AIBAR

El celler penedesenc Bodegas Torres ha nomenat Christoph Kammüller nou Director de Comunicació (DirCom) del grup. S’encarregarà de gestio-

nar la comunicació amb la pre-msa a nivell nacional i interna-cional.Christophe Kammüller (1962, La Haia) és diplomat en em-presarials per la prestigiosa The Hague University i PDD-IESE.Es va unir a la companyia el 1998 com Area Manager, i fins a data d’avui ha desenvolupat càrrecs de Regional Export Ma-nager, Project Manager New Business i, des de 2007, gerent de Miguel Torres Suècia, a Es-tocolm.Aquest holandès de 49 anys, anteriorment havia treballat per al Port de Rotterdam, com a Marketing Manager Europe i Senior Communication Con-sultant, i l’avala una dilatada experiència en relacions pú-bliques, organització d’events nacionals i city marketing entre d’altres.

Kammüller, Director de Comunicació de Bodegas Torres

Christophe Kammüller

Anualment, s’assigna a les empre-ses una quantia en concepte de crèdit de formació amb l’objectiu de formar el personal de les em-preses.El crèdit prové de l’import cotitzat a la Seguretat Social per l’empresa en concepte de Formació Profes-sional durant l’any anterior i, a aquest import, se li aplica un per-centatge de bonificació en funció de la plantilla mitjana que de-termina el crèdit per a formació. La bonificació mínima és de 420 euros i augmenta en funció del volum de l’empresa. Un cop reali-tzada la formació, la despesa és de-duïda de les cotitzacions a la Segu-retat Social de l’empresa formada. L’empresa pot decidir quina for-mació necessita, quan fer-la i amb qui la vol fer, pot gestionar-la ella mateixa o buscar la col·laboració d’una entitat organitzadora i de-legar-hi tots els tràmits. D’altra banda en cas de no uti-

litzar el crèdit gestionat per la Fundació Tripartita dins del pe-ríode de vigència (any en curs), no podrà ser utilitzat l’any següent; l’empresa no ho pot acumular, és a dir, l’empresa perd la quantitat destinada a formació.És per aquest motiu que la Unió Empresarial del Penedès inicia una

campanya per recordar que les em-preses del Penedès tenen un crèdit disponible que s’ha d’utilitzar abans de final d’any i no perdin aquesta oportunitat.Per més informació cal con-tactar al telèfon 93 892 54 04 o a través del correu electrònic formació@uepenedes.com.

UEP inicia una campanya per recordar el termini dels cursos

REDACCIÓ

La UEP ofereix assessorament perquè les empreses no perdin la bonificació per la formació

Alumnes realitzant un curs de formació empresarial


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

Esta semana todos los telediarios han dedicado un rato importante a los Premios MTV. Lo cierto es que, entre el tiempo que le dedi-can a las “tontás” de los futbolistas y el que reservan para noticias ab-surdas, apenas les queda tiempo a los informativos para hablar de lo importante.En esos premios y, en general, en cualquier acontecimiento me-diático, parece que el objetivo es epatar. Parece que el mensaje de fondo es: “Hay que llamar la aten-ción a cualquier precio” o dicho de otro modo, hay que hacer algo DIFERENTE.Cuando empiezo alguno de mis cursos o conferencias suelo pre-guntar que es lo que piensan los asistentes sobre el significado de marca en general y Marca Perso-nal en particular. La respuesta que siempre aparece es, DIFEREN-CIACIÓN.No sé como la idea de ser distinto o diferente ha conseguido auparse a las primeras posiciones del con-cepto de marca, pero está claro que se ha situado por encima de otras como Calidad, Confianza o Coherencia.Al rascar un poco y al tratar de en-tender que es lo que se entiende por diferenciación, es cuando la liamos parda. Parece ser que todo consiste en convertirse en algo así como en una Lady Gaga de tu profesión. Se trata de hacer cosas extrañas para sorprender constan-temente. A mi esto me parece que puede ser útil para determinados profesionales muy mediáticos, pero no lo veo nada claro cuando se trata de un médico, un electri-cista o un profesor de instituto. Y, por Dios, espero que a los pilotos de avión no les dé por hacer vuelos “diferentes”.Si repasamos la historia del arte es muy facil encontrar artistas con Marca Personal muy potente que se han caracterizado por ser “dis-tintos”. Desde Dalí hasta los trajes blancos de Tom Wolfe. Desde Fri-da Kahlo hasta Freddy Mercury. Todos han incluido su propio es-tilo en lo externo. Incluso no ser visible puede ser un elemento di-ferencial como en el caso de J.D. Salinger o Thomas Pynchon.En todos esos casos hay elementos extravagantes, distintos, diferen-

DIFERENCIARSE NO ESHACER EL RIDÍCULO

ciadores y llamativos. Pero tam-bién hay un elemento común que casi siempre se olvida. Todos ellos son o han sido excelentes profe-sionales. En primer lugar han sido de los mejores en su campo y lue-go, además, entre otras cosas, han hecho algo que les ha distinguido externamente.En otras profesiones en las que lo importante es la credibilidad, la diferenciación sigue siendo un elemento importante de la estrate-gia de Branding Personal, pero la forma de distinguirse debe residir en algo fundamental, en la forma excelente de hacer tu trabajo.En dospuntocerolandia se está ex-tendiendo una idea terrible y es que la clave del éxito está en cap-tar la atención a toda costa y del mayor número de personas. Y lo f´scil es montar el numerito. Evi-

dentemente es mucho más f´scil llamar la atención haciendo algo extravagante que tirarse horas y horas mejorando tu forma de des-empeñar tu profesión. Pero aque-lla es una estrategia muy débil.En los últimos años se ha ex-tendido una tendencia entre esa comunidad de semianalfabetos millonarios que pegan patadas a una pelota. Se trata de la moda de cambiar de peinado cada quince minutos y de llenarse el cuerpo de tatuajes como si fuesen la puerta del lavabo de un tugurio. Cuando les veo siempre recuerdo esa frase típica de las madres que dice: “Y estos chicos ¿No tienen una madre que les diga que no pueden salir así a la calle?”Cuando lo hace uno de esos fut-bolistas es penoso y patético, pero cuando lo hace alguien solo por parecerse a su ídolo (que ya está bien idolatrar a un individuo que corre tras un balón) la cosa es para echarse a llorar. Pero parece que el ejemplo ha cundido, no hay más que ver a los tipejos y tipejas que pasan por los “Realitys“. No veo que a muchos les dé por imitar a Punset que, al menos, no sería una opción tan grave.Alguien decía que Mourinho tiene una Marca Personal fuerte. Pues no, lo que tiene Mou es un esti-lo peculiar de decir las cosas. Lo que hará que ese entrenador sea valioso y memorable no son sus declaraciones o acciones fuera del campo sino los éxitos deportivos que consiga.Lo que mucha gente no entiende es que si quieres ser extravagante, diferente, distinto y quieres que además te respeten, antes debes “ganártelo”. Si crees que por hacer el mamarracho como uno de tus ídolos crees que vas a ser como él/ella, es que no has entendido nada. Si piensas que por vestir o actuar de un modo peculiar vas a tener una Marca Personal valiosa la lle-vas clara. Y eso también incluye las fotos o los contenidos que subes a La Red. Lo que te proporciona valor es el contenido no el envase.Si quieres diferenciarte, si quieres que tu Marca Personal sea recono-cible por ser distinta en algo solo hay un camino, SER EL MEJOR en lo tuyo. Lo demás es acceso-rio… salvo que seas Lady Gaga.

LO QUE TE PROPORCIONA VALOR NO ES EL CONTENIDO ES EL ENVASE


Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

Núm. 4 - setembre 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

La majoria de les empre-ses es mouen, actualment, en “oceans vermells”, mer-cats tenyits de sang per les “mossegades” que uns competidors fan als altres, en una lluita ferotge per aconseguir els escassos clients no captats o ro-bar-los al rival, en poques paraules, no fan més que defensar-se i esgarrepar quota de mercat.El que han de fer les com-panyies és buscar idees que es transformin en projectes trencadors, i a la vegada, es transfomin en productes i serveis que facin història. Això és el que es coneix en màrque-ting com l’estratègia dels “oceans blaus”. El que es busca amb aquesta estra-tègia és llançar productes i serveis generant una nova demanda i arraconant la competència. Per fer-ho existeixen dos camins fo-namentals: descubrir di-rectament un nou sector, un nou segment de marca inexistent, o ampliar els lí-mits d’un “oceà vermell” -un sector ja existent- per a crear un producte o servei absolutament novedós.Mentre que les empreses que naveguen per “oceans vermells” competeixen en mercats existents, les que ho fan en “oceans blaus”, les creen directament. Mentre que les primeres

es desviuen per batre a la competència, les segones aconsegueixen que no els afecti. Les perdedores, exploten una demanda existent; les guanyadores creen una demanda nova.Tractar de trobar el preuat “oceà blau” no es basa en utilitzar totes les tèc-niques predictives a dis-posició d’una companyia per intentar adivinar què volen els clients o cap on es dirigeix el mercat. Es tracta d’impregnar a tota l’organització empresarial d’un cultura d’enfoc ab-solut cap al client, en el qual l’observació del mer-cat, dels consumidors i de l’entorn competitiu alimen-ten de permanents pistes sobre el que pot succeir i no sobre el que està suc-ceïnt. Podríem dir que l’estratègia dels “oceans blaus” consisteix en crear un nou espai de mercat, tranformar la competència en irrellevant, crear i cap-tar una nova demanda i alinear a tota l’empresa en la consecució estratègica: diferenciació i baixos cos-tos.En definitiva la llei d’or per a la creació d’”oceans blaus” és, doncs, l’observació de sectors que no siguin exclusivament el nostre, l’amplitud de mires i apar-car l’obsessió per l’entorn competitiu.

La creació de nous mercats

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

VINS&CAVES

de juliol hagi estat fred i sec ha re-percutit molt favorablement en la qualitat del raïm. La verema d’aquest any acabarà mitjans d’octubre. El prodcute es vendrà d’aquí a un any i mig, ja que fins a gener no espodrà em-botellar i després haurà de passar per un procés de fermentació de nou mesos.Esteve va senyalar que la verema a Raimat requereix un personal qualificat i amb experiència. En aquesta campanya, la bodega ha

LA SUPERFÍCIE TOTAL DE LES VINYES ÉS DE 2.000 HECTÀREES

Raimat duplica el nombre d’hectàrees de vinya ecològica

Bodegues Raimat, que produeix Denominació d’Origen Costers de Segre, ha començat enguany la verema més sostenible i la més matinera d’Europa. La novetat és que el celler lleidetà del Grup Codorníu, ha duplicat el nombre d’hectàrees de vinyes ecològiques que tenia fins a la data. I és que la superície total de les seves vinyes és de 2.000 hectàrees, 120 de les quals són de producció ecològica.

Segons apunta Joan Esteve, el res-ponsable tècnic de viticultura del Grup Codorníu “s’espera que la producció d’aquesta collita sigui d’una qualitat excepcional”. En aquest sentit, les condicions me-teorològiques han jugat un paper important ja que el fet que el mes

contractat a 80 persones distribui-des per parts iguals en les vinyes i les bodegues.Les vinyes de Raimat han incor-porat enguany alguna avenços que han fet que la verema sigui soste-nible. Una d’elles és la sembrar de diverses espècies vegetals entre les vinyes que afavoreixen l’increment de matèria orgànica o l’augment de diversitat biològica, sobretot d’alguns insectes que serveixen per controlar les plagues de forma natural.

Per la campanya d’enguany ha contractat 80 persones distribuïdes a parts iguals a les vinyes i bodegues

Aspecte, a principis d’agost, de la verema a Raimat

REDACCIÓ

Victorio i Lucchino vestiran Anna de Codorníu per Nadal

Els dissenyadors andalusos Victo-rio i Lucchino seran aquest any els protagonistes encarregats de vestir Anna de Codorníu per al tradi-cional anunci televisiu amb què la marca sadurninenca felicitarà el públic les festes de Nadal de 2011, amb una prenda “molt femenina, en la línea dels modistes”.Per aquest motiu, el passat 14 de setmbre, Olivia de Borbón, Carla Goyanes i Malena Costa van pre-sentar a Madrid els tres models ex-clusius que Victorio & Lucchino ha dissenyat, un dels quals serà el que s’usarà en la publicitat de la marca. L’elecció popular es pot fer a www.annadecodorniu.es.Victorio i Lucchino van expressar la seva satisfacció per haver partici-pat en un projecte tant important com aquest, afirmant que “vestir a Anna es tot un repte meravellós al que hem volgut aportar l’essència del Sud”.

Els vincles entre aquest cava, el més venut a Espanya, i l’entorn de la moda van començar a sorgir durant el Nadal de l’any passat. En aquella ocasió, el dissenya-dor Lorenzo Caprile, favorit de l’aristocràcia espanyola, va ser el creador encarregat de la indumen-

tària del personatge central de la campanya publicitària. Caprile va dissenyar per a l’ocasió un model inspirat en la tradició de l’alta cos-tura francesa, confeccionat sobre gasa de seda natural, lleuger, i amb brodats del prestigiós taller Lesage i cristall de la firma Swarovski.

Victorio i Lucchino amb Mar Raventós de Codorníu

REDACCIÓ

24 Penedès Econòmic

VINS&CAVESsetembre 2011

Un tres de quatre de vins i caves

Les empreses penedesenques de vins segueixen demostrant, any rere any, la seva solvència i con-soliden una posició de domini en el mercat espanyol com no s’havia donat fins al moment. Tres bode-gues de la comarca han aconseguit col·locar-se entre les quatre pri-meres d’Espanya si ens atenem a les facturacions presentades en el darrer exercici. Freixenet, Codor-níu i Torres se situen en el primer, tercer i quart lloc, respectivament, pel que fa a les facturacions de 2010.En el primer lloc de la llista, com ja va sent habitual els darrers exer-cicis, se situa Freixenet. Tot i una baixada del 9%, la facturació de l’empresa de la família Ferrer va ser de 311,86 milions. Una xifra, però, que s’obté únicament de les empreses espanyoles del grup i que no inclou algunes de les bodegues que Freixenet té a l’estranger, com Yvon Mau (França), Henri Abelé (França) i Wingara (Austràlia). Es calcula que, en total, la facturació del grup podria rondar els 500 mi-lions. En el 2010, les segones marques del grup (Castellblanch, Segura Viudas i René Barbier) van ju-gar una mala passada als resultats del major productor espanyol de cava, i van reduir en un 28% els seus guanys, si bé la capçalera del grup, Freixenet, va generar un be-nefici de 8,4 millions. En total, les filials Castellblanch, René Barbier i Segura Viudas van generar unes pèrdues de 7 milions d’euros, però per contra, Freixenet ja obté be-neficis en les companyies que ha creat els últims anys per elaborar vins a Ribera del Duero (Valdu-bón) i Rioja (Solar Viejo). El grup també guanya diners amb les filials comercials que té a França, Regne Unit, Alemanya, Mèxic, Brasil, Rússia, Itàlia, Portugal, Austràlia i Japó. En canvi, van registrar pèrdues a Croàcia, Estats Units, Argentina, Xina, Uruguai, Suècia i Suïssa.En el segon lloc se situa el grup J. García Carrión. L’empresa mur-ciana, fundada per José García Carrión l’any 1890, va tenir una facturació total de 650 milions

(incloent vins, sucs, gaspatxos, cal-dos i cremes). Els vins representen el 45% de la facturació total. Les vendes van augmentar en tots els segments, encara que sobresurten els augments en caves (74%). El grup García Carrión comercialit-za els seus productes a 120 països, dóna feina a 800 persones i dispo-sa de 10 centres de producció. El grup Codorniu, primer pro-veïdor de vins d’origen d’Espanya, va tancar el 30 de juny l’exercici 2010-2011 amb un benefici que va arribar els 4,6 milions d’euros. Bodegas Bilbaínas, el buc insígnia que l’empresa familiar espanyola més longeva té a La Rioja, suposa pràcticament la meitat dels resul-tats, en arribar als 2,33 milions de beneficis. La facturació del grup Codorníu ronda els 235 milions d’euros i també és similar a la de l’anterior exercici, segons Xavier Pagés, director general. Aquestes xifres, corresponen als comptes consolidats d’Unideco, la societat hólding del grup cavista que, a més de Codorníu, aglutina les fi-lials internacionals als Estats Units i Argentina i a companyies que cotitzen en borsa com Bodegas Bilbaínas. Segons Pagès, en vins, Codorníu va créixer en quota de mercat a Espanya un 5%. En ca-ves, també va guanyar un 2%, si-tuant-se al 40% del total. El grup exporta a més de cent països, amb els Estats Units i el Regne Unit com estrelles. Torres, per la seva banda, va su-perar l’any passat totes les expec-

Tres bodegues de la comarca se situen entre les quatre espanyoles que més van facturar el passat exercici

tatives i va arribar als nivells de facturació més alts obtinguts fins la data. El Grup Torres va tancar l’any passat amb una facturació de 205 milions, cosa que suposa un creixement de l’11,5% respecte l’any anterior, molt per sobre de les seves previsions, que se situa-ven inicialment en un augment del 5%. L’exportació en la companyia

presidida per Miguel A. Torres suposa el 72% de les vendes. Fin-làndia, Canadà, Noruega i Rússia encapçalen el rànquing de països amb major increment de les ex-portacions de Torres. Encara que Mèxic, el Regne Unit, Alemanya i Holanda segueixen sent els prin-cipals mercats del grup. Especial-ment destacable ha estat l’auge de la presència de Torres en els països amb major potencial de creixe-ment, els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina). El cas de la Xina és sens dubte el major èxit del grup:

turació de 155,5 milions, un 4% més que l’exercici anterior. De la mateixa manera, l’àrea de ca-ves ha guanyat pes específic dins del grup. Concretament, el 2010 va comercialitzar un total d’1,2 milions d’ampolles, amb un va-lor de 5 milions d’euros. El 60% d’aquesta xifra va provenir de fora d’Espanya. El primer mercat per a la companyia és el nacional amb gairebé el 57%, segons apareix en els seus comptes consolidats. El següent és Regne Unit (15%), mentre que el tercer és la Xina (4,5%). En novena posició, Bodegas Faus-tino consolida la seva posició amb una facturació de 110 milions. L’empresa, fundada el 1861 per Eleuterio Martínez, és propie-tària de més de 1.500 hectàrees i exporta els seus vins a més de 65 països. Tanca la llista dels deu primers Ba-rón de Ley, que va registrar un be-nefici net de 17,6 milions d’euros durant el passat any, cosa que suposa un increment del 14,2% respecte l’exercici precedent, com a conseqüència del creixement de les exportacions, que van compen-sar la caiguda del mercat interior. En concret, les vendes en els mer-cats exteriors van créixer un 18% i representen ja el 38% del total de vendes de vi embotellat, al que se suma a més l’auge els vins de re-serves, les vendes de les quals van créixer un 14%. La xifra de nego-cis del grup va arribar els 86 milio-ns, que suposa un avanç del 4%.

després de gairebé 30 anys de re-lacions comercials, les vendes de vins al país asiàtic van augmentar un 40% el 2010, sent, a més, el primer celler europeu amb distri-bució directa. Torres Xina va arri-bar aquest últim any a una factu-ració de 16,16 milions. A nivell de productes, el Viña Esmeralda, és el que més ha augmentat les seves vendes, seguit del brandy Torres 10. Els altres vins que van destacar pel seu increment en vendes són Coronas, Ibéricos, Mas La Plana i Natureo.En cinquena i sisena posició de la llista se situen Domecq Wines Espanya, amb una factu-ració de 200,6 milions i United Wineries una empresa propietat d’ENARTIS Wine Fund, que si bé no facilita les dades oficials, as-segura a la seva pàgina web que té una facturació d’uns 200 milions. Félix Solís Avantis, l’empresa de Valdepeñas (Ciudad Real), va te-nir una facturació el passat exerci-ci de 182 milions, 110 dels quals provenen de les exportacions. Segons Félix Solís, president de l’empresa i de la Federación Espa-ñola del Vino, el seu objectiu per a aquest 2011 és arribar als 200 milions de facturació. Els vins de Félix Solís es troben en 90 països i la plantilla de l’empresa és de 300 treballadors. González Byass, ha aconseguit re-cuperar una part de les vendes que va perdre el 2009. El celler xeresà va tancar el 2010 (el seu exercici fiscal acaba a l’agost) amb una fac-

JOSEP BARELLA

LA FACTURACIÓ DE FREIXENET RONDA ELS 500 MILIONS D’EUROS SI SE SUMEN TOTES LES EMPRESES DEL GRUP

*L’empresa no facilita les dades oficials i per tant es tracta d’estimacions en funció als resultats obtinguts els darrers anys


VINS&CAVES

sultat d’explotació es va situar en 3,12 milions, lleugerament per sota dels 3,19 milions de l’exercici anterior. Bodegas Bilbaínas va des-tacar que l’evolució de la Denomi-nació d’Origen Rioja en els últims mesos apunta a un creixement res-pecte a l’any passat, especialment en l’àmbit internacional.

BODEGAS BILBAINAS OBTÉ UN BENEFICI DE 2,33 MILIONS D’EUROS

Bodegas Bilbaínas, del Grup Co-dorníu, va tancar el seu exercici fiscal, entre juliol de 2010 i juny de 2011, amb un benefici net de 2,33 milions d’euros, que repre-senta un increment del 2,63% respecte a l’any anterior.La firma bodeguera va atribuir aquests resultats als projectes d’optimització i eficiència opera-cional que ha aplicat ens els últi-ms exercicis. La xifra de negocis va descendir un 5,86%, fins a 12,67 milions d’euros, mentre que el re-

TALLER ENOGASTRONÒ-MIC D’ARTCAVA I EL RES-TAURANT CAL MATIAS

Marida’t & Cava, és un nou taller enogastronòmic que consisteix a unir la cuina d’avantguarda i el millor cava, el que et fas tu. És la nova proposta que ha sorgit de la confluència del xef Ma-tias Delgado, del restaurant Cal Matías, i l’enòleg Eric Engui-ta, d’Artcava. Una innovadora experiència, fruit de la sinèrgia entre cava i gastronomia, que ambdós creadors la faran pro-pera d’una forma participativa i plena d’emocions.

la informació històrica i natural de la zona en tres quaderns de vin-ya que es lliuraran als visitants a l’inici del recorregut, per tal que poguin gaudir de la visita en un vestigi històric del segle XI i tam-bé gaudir de la flora i fauna de la zona.

SEGURA VIUDAS INAUGU-RA RECORREGUTSENOTURÍSTICS

L’empresa vinícola Segura Viu-das ha presentat un programa d’activitats i recorreguts enoturís-tics per realitzar en les inmediacio-ns de la seva heretat que tindran un preu de 12 euros.Amb aquesta, iniciativa, Segura Viudas preten promocionar els tresors que amaga la vitivinícola sostenible al llarg del cicle vegeta-tiu de la vinya, així com oferir la possibilitat de recórrer la bodega situada a Torrelavit.L’empresa ha recopilat també tota

Segòvia ha estat la ciutat esco-llida per Freixenet per rodar un anunci que, segons diverses fonts, podria ser el de Nadal, tot i que l’empresa no ha volgut confirmar-ho. Altres fonts afir-men que podria tractar-se d’un anunci per al mercat del centre d’EuropaLa productora catalana Good-gate Productions, S.L., ha estat l’encarregada de rodar l’anunci a la plaça Medina del Campo de Segovia. L’equip tècnic està format per 80 persones, a més de les 30 de l’equip artístic. L’eix argumental de l’anunci és la recreació de la “rapa das bes-tas”, una cerimònia de més de cinc segles d’història, en la qual es reuneixen més de 600 cavalls salvatges en un corral per tallar-los les crins a través d’una lluita cosa a cos.L’Empresa Municipal del Turis-me ha calculat que el rodatge de l’spot publicitari ha desem-borsat a la ciutat de Segòvia

al voltant de 105.000 euros. L’informe que Turisme de Sego-via ha presentat a l’Ajuntament, estima que la productora ha gastat uns 100.000 euros de

forma directa a la ciutat en concepte d’allotjament, dietes, càtering i pagaments a establi-ments, entre d’altres; així com els 5.000 euros previstos que queden pendents de pagament a l’Ajuntament de Segòvia per ocupació de la via pública se-gons les taxes vigents, les quals s’hauran de liquidar al departa-ment de Tributs

Freixenet grava un anunci a Segòvia L’spot de Freixenet brinda 105.000 euros a Segòvia

Actualment, el negoci familiar, que pertany a la quarta generació, comercialitza més de 50 marques diferents i és present a més de 140 països. Com ha explicat el presi-dent de les bodegues, les previsio-ns d’aquest 2011, pel que fa a les exportacions, és que arribin a un 75%.Respecte al creixement econòmic, Torres ha afirmat que esperen augmentar entre un 2 i un 4% les vendes al mercat espanyol per

l’augment del turisme. També ha explicat que a Espanya fa tres anys que baixa-ven les vendes però el fet que hagi augmentat el turisme fa que hi hagi més con-sumidors dels nostres vins. Pel que fa a nivell internacional, l’empresa espera créixer entre un

7 i un 8 per cent.Una de les grans apostes de futur de l’empresa és la lluita contra el canvi climàtic, Segons explica Torres, la vinya és molt sensible al canvi de les temperatures i en els darrers anys la temperatura ja ha pujat un grau, de manera que les perspectives són pessimistes. Per aquest motiu, Bodegas Torres és una de les empreses del sector vitivinícola espanyol que ha signat la Declaració de Barcelona que va sorgir de les jornades Wineries for Climate Protection que es van cele-brar a la capital catalana el passat mes de juny. La declaració consta de deu punts que es basen en la reducció de les emissions i en ser més ecològics.A més, l’empresa també ha posat en marxa el programa “Torres & Earth”, un projecte que estableix un seguit de mesures que ha de prendre l’empresa per pal·liar el canvi climàtic i que té com a ob-jectiu reduir en un 30% les emis-sions de C02 per ampolla l’any 2020.

Torres espera que aquest any les exportacions arribin al 75%La verema a Torres serà inferior a la de l’any passat a causa de les altes temperatures de finals d’agost

REDACCIÓ

Plaça Medina del Campo on es va rodar l’anunci Miguel A. Torres, president de Bodegas Torres

Torres ha hagut d’avançar la vere-ma a les vinyes catalanes per les al-tes temperatures de finals d’agost. Aquest fet ha provocat també que el raïm d’algunes vinyes s’hagi ha-gut de collir a part perquè “no ser-veix per a fer vi”.Atès que hi ha raïm que no es podrà aprofitar per elaborar vi, Miguel Torres ha constata que se-gurament la producció d’enguany minvarà i serà inferior a un any normal, malgrat això ha afirmat que esperen que la qualitat sigui bona. En aquest especte, les al-tes temperatures i la falta de plu-ges han impedit la proliferació d’algunes malalties a les vinyes com ara la botritis.A Catalunya, l’empresa té vinyes de les denominacions d’origen Pe-nedès, Conca de Barberà, Priorat i Costers de Segre, que sumades a les vinyes de la Ribera del Duero i la Rioja, arriben a gairebé 1.600 hectàrees. A part, Torres compta també amb vinyes a Xile i Cali-fòrnia.

FREIXENET PODRIA ESTAR RODANT L’SPOT DE NADAL A SEGÒVIA

Vinya de Torres a Santa Maria de Miralles


LLIBRES

Aconseguir captivar, tal com ho defineix Guy Kawasaki, el gurú dels negocis, no consisteix a ma-nipular a la gent. Es tracta, no obstant això, de transformar si-tuacions i relacions humanes.Suposa convertir l’hostilitat en civisme perquè al final derivi en afinitat. Consisteix, en definiti-va, a convertir els escèptics i cí-nics en creients, i els indecisos en

fidels. Una persona pot ser cap-tivada en una mera transacció comercial, una negociació d’alt nivell o amb una simple actualit-zació d’estat en Facebook. Capti-var d’una manera correcta té més poder que la persuasió tradicio-nal, la influència o les diverses tècniques comercials conegudes fins ara.Aquest llibre li explica totes les

tàctiques que necessita conèixer per preparar i iniciar una estra-tègia que captivi als seus clients, els seus empleats i fins i tot al seu cap. A més, li ajudarà a superar els mals hàbits arrelats en altres persones i a desafiar la suposada «saviesa de la multitud».Els ensenyaments que ens mos-tra Kawasaki en aquesta obra són fruit, en gran part, dels anys que ha treballat en Apple, una de les multinacionals més captivado-res de tots els temps, i també de la seva llarga experiència com a empresari. Actualment ocupa el

càrrec de president de Fog City Software i és col·laborador ha-bitual de la revista mensual Ma-cworld. És també un dels majors especialistes en l’àmbit de les no-ves tecnologies.És el mateix autor de “El arte de empezar”, la referència mundial en el món de l’emprenedoria, que ha venut més de 150.000 exemplars en el món i més de 7.500 exemplars a Espanya. Així els seus llibres s’han convertit en manuals de consulta tant per les escoles de negoci com per les de disseny.

Empresa familiar: aspectos jurídicos y económicosJUAN CORONADEUSTO29,95€

L’estudi de les empreses familiars és especialment complex ja que suposa la utilització de diversos prismes: el de l’economia, el dret, la psicologia, etc. Precisament per aquesta raó l’accés a una bi-bliografia completa sobre el tema pot resultar complicat. Enfront d’aquesta realitat, l’aparició d’un text universitari sobre empresa familiar, com el que el lector té

a les seves mans, pot convertir-se en un instrument extrema-dament útil, no només per als alumnes que cursin aquesta dis-ciplina universitària, sinó també per a tots aquells estudiants in-teressats en el tema, sense obli-dar-nos dels professionals: eco-nomistes, consultors, advocats, i dels propis empresaris familiars.Aquesta obra de més de 1.000

pàgines planteja de forma seriosa i rigorosa la pràctica totalitat de les qüestions rellevants a l’efecte de l’estudi de la realitat d’aquest tipus de companyies. A més, el text combina les aportacions d’un nodrit grup de directors i professors de Càtedres d’empresa Familiar de les universitats es-panyoles, juntament amb les aportacions de reconeguts pro-fessionals en la matèria.Aquest llibre, a causa de l’amplitud i interès dels temes analitzats i a l’experiència i co-neixements dels seus autors, es

va a convertir, sens dubte, en re-ferència ineludible per a tots els interessats en l’empresa familiar.En definitiva, aquest manual de Juan Corona analitza minuciosa-ment tots els aspectes econòmics i financers que afecten a la crea-ció i gestió diària de l’empresa familiar: des del repartiment de dividends fins a la figura del fa-mily office com a instrument de gestió empresarial, amb la finali-tat de transforma-se en una guia bàsica dirigida a tots aquells que es vulguin endinsar dins del món de l’empresa familiar.

El arte de cautivarGUY KAWASAKIGESTIÓN 200017,95€

Llibre sobre aspectes econòmics i financers de l’empresa familiar

Claus per exercir una major influència sobre clients i empleats

Aquesta obra resumeix l’experiència acumulada de nom-brosos anys al món empresarial i acadèmic, sintetitzant les prin-cipals pràctiques utilitzades per les Direccions de Recursos Hu-mans. L’eix del seu contingut, es desenvolupa sota la consideració de l’empresa com a sistema flexi-ble, indagant i desenvolupant els principals factors endogens

i exògens que interaccionen en la mateixa. Sota un llenguatge assequible, però respectant els principis bàsics, es busca des-pertar l’interès del lector; tant en aquell que vagi a iniciar-se en aquest àrea de coneixement, com en els quals en les seves dife-rents responsabilitats consideren a la persona un autèntic actiu de l’empresa i precisen d’una guia

de referència. No obstant, aquest manual no ignora els punts crí-tics de la matèria, indagant en els mateixos i donant al lector pos-sibles solucions mitjançant apor-tacions basades en l’experiència operativa de les organitzacions; el seu enfocament, presenta una important novetat, ja que con-juga el dogmatisme necessari amb els models i mètodes que serveixen a les organitzacions. El contingut comprèn tant, l’anàlisi i desenvolupament de les perso-nes en els seus diferents vessants, com a aspectes organitzacionals i

d’estructura, així com el tracta-ment jurídic-laboral en aquelles àrees considerades crítiques per al sistema. Es tracta d’un ma-nual bàsic que des d’una òptica global, doni al lector una visió pràctica, integrada i multidis-ciplinària dels recursos humans en l’empresa. Els diferents capí-tols s’han adaptat als programes universitaris sobre la matèria, especialment en les llicenciatures de màrqueting i administració d’empreses, per la qual cosa la seva lectura representa igualment una visió acadèmica i docent.

Manual de RecursosHumanos (2a edición)DANIEL PATRICIOESIC20,00€

Manual que dóna una visió pràctica dels recursos humans en l’empresa


TECNOLOGIA

El mercat dels PC a Espanya se-gueix sense aixecar al cap. La com-petència d’altres productes, amb funcionalitats similars, però por-tàtils, i a menor preu, estan enso-rrant les vendes dels ordinadors de sobretaula.De gener a març la caiguda en les vendes de PC a Espanya va ser del 34,7%, un percentatge que encara s’ha incrementat més en el segon trimestre: d’abril a juny les vendes s’han ensorrat un 41,3% respecte el mateix període de l’any passat. En total, en el segon trimestre, es van vendre a Espanya 756.593 or-dinadors, i ni un sol fabricant en-tre els deu primers del rànquing, ha aconseguit augmentar-ne les vendes en aquest període.La caiguda en les vendes s’ha fet especialment dura per a les prin-cipals marques del sector: Acer i Asus, segona i quarta del rànquing de vendes, van caure un 66,3% i un 61%, respectivament. Sony també va perdre un 49,4%, Tos-hiba un 42,6%, Apple un 31,2%, Dell un 21,8%, Fujitsu un 18,5%, i la líder, HP, un 19,6%. L’única que va aconseguir mantenir un nivell similar de vendes va ser la xinesa Lenovo, que solament va caure un 0,8%. Segons els experts del sector, les causes d’aquesta caiguda en les vendes poden ser diverses, fins i tot per un canvi natural en les tendèn-cies, però hi ha dues que marquen especialment la baixada: d’una banda, la crisi econòmica generali-tzada, que ha anestesiat el consum d’ordinadors de sobretaula. A ni-vell particular i d’empresa, les ven-des estan patint molt els efectes de la crisi. Fins fa poc, la gent es can-viava d’ordinador cada vegada que el mercat oferia noves propostes, ja sigui en forma de nous perifèrics o a causa de l’aparició de nous siste-mes operatius. Però en els darrers anys, les botigues d’informàtica s’estan especialitzant en les repara-cions. De cada 10 tiquets de caixa en les botigues d’informàtica de Vilafranca, només un és de venda d’ordinadors de sobretaula nous. L’impacte de la crisi és tan brutal, que enfosqueix altres causes més lligades a les noves tendències de consum tecnològic, que també hi són. El mercat dels tablets i dels smartphones, que en molts casos es regalen des de les pròpies compan-yies telefòniques, estan destrossant

les vendes d’ordinadors. En una situació de crisi, si una companyia telèfonica regala un smartphone o un tablet, ningú desitja gastar-se un euro en un ordinador de sobre-taula. Les prestacions dels tablet i smartphones són menors, però compensen pel fet de ser regalats o de tenir un cost inferior. D’acord amb Steve Jobs, CEO d’Apple, l’augment del mercat dels tablets està demostrant que estem a l’any I després dels PC. ‘L’iPad i els ta-blets en general no estan matant els PC, però estan demostrant que la gent no necessita un PC per fer la majoria de coses que fan amb un ordinador’.Però les coses no són com sem-blen moltes vegades. Una enques-

ta realitzada per Google abans de l’estiu, amb un panell de 1.430 usuaris de tablets, aportava algu-nes dades curioses sobre els usos que li donen. Presentada com una màquina que afavoreix la mobili-tat, resulta que és més sedentària del que els pronòstics vaticinaven. En concret, un 82% les usa a casa i tot just un 11%, fora de la llar, i

fins i tot un 7% les em-pra en l’oficina com si del seu PC es tractés. Segons l’enquesta, un 43% de propietaris de tablets (iPad, en particular) passen més temps amb ella que davant de l’ordinador domèstic encara que només un 28% considera que el tablet acabarà reemplaçant el PC en un futur proper. Un terç dels enquestats reconeix igualment que dedica més temps al tablet que a veure la televisió. L’ús lúdic és el dominant (84%), seguit de l’obtenció d’informació (78%). A banda, el mercat dels usuaris dels ordinadors està canviant. Ara, la majoria del temps que dediquem als ordinadors ho fem per accedir a sistemes d’informació, entre-teniment i xarxes socials. I en els tres casos, això sí que es pot fer des dels tablets o els smartphones. Ambdós formats estan inhibint durament les vendes de PC a Es-panya. Donen menors prestacions que els ordinadors de sobretaula, però ofereixen el que la majoria d’usuaris li demana a un ordina-dor de sobretaula. I a menor cost.El mercat dels tablets a Espanya encara no és ampli. Avui només representa el 5% del mercat total dels PC. On sí que ha fet més mal és comparant-lo amb el mercat dels ordinadors portàtils. La quota de mercat que els ha pres és supe-rior al 25%. La situació sembla que tendirà a accentuar-se en els propers mesos, i el tancament de l’any serà espe-cialment dramàtic per als PC. De cara als mesos vinents, i amb el Nadal a la cantonada, l’augment de vendes dels tablets serà espec-tacular. Pot ser el regal estrella de la propera campanya nadalenca. L’oferta de tablets es dispararà i les vendes de tablets es multiplicaran per quatre en els propers mesos. Unes perspectives que es mantin-

major caiguda ha estat en els or-dinadors de particulars, amb un 46,6%, mentre que a l’empresa la baixada ha estat més suau, del 30,7%. Per competència de pro-ductes, els PC de sobretaula han caigut un 39,70% i els portàtils, un 41,9%.Pel que fa als principals fabricants, HP manté la primera posició, amb un 35% de la quota de mer-cat i ampliant la distància amb els seus competidors. Quatre de cada deu ordinadors que s’han venut a empreses són HP. Acer, que en-tre abril i juny de 2010 liderava la taula amb un 27,5% del mer-cat, ha vist reduïda la seva quota fins un 15,8%. Darrere se situen Apple, que puja un punt percen-tual fins al 7,4% de quota, Asus amb un 7,2% i Samsung (7%).

dran en el futur, i perme-tran arribar als 300 milions d’unitats venudes arreu del món abans de 2015.El mercat dels tablets sacsejarà les vendes del sector, com fa dos anys va passar el mateix amb els net-books. Però amb una diferència. Mentre que els netbooks van fer caure les vendes de portàtils, i a la vegada dels preus (amb una mit-jana del 15%), els tablets només estan fent baixar les vendes de PC, però no estan alterant la mitjana del preu de venda.En qualsevol cas, comparant-nos amb altres països, la caiguda en les vendes de PC ha estat més gran a Espanya, ja sigui per una crisi més instal·lada al país o per una ten-dència més forta a adaptar noves modes. A Anglaterra han caigut un 20,9%, a França un 19%, a Alemanya un 16%, a Itàlia un 32%, a Portugal un 20% i als Es-tats Units un 6%. A Espanya, la

La crisi i l’aparició de nous aparells van fer caure les vendes de PC per sobre del 41% en el segon trimestre de l’any

STEVE JOBS, CEO D’APPLE: ‘ELS TABLETS ESTAN DEMOSTRANT QUE LA GENT NO NECESSITA UN PC PER FER LA MAJORIA DE COSES QUE FAN AMB UN ORDINADOR’

JOSEP BARELLA

Les línies de banda ampla van de baixa per primera vegada en la història. Segons l’informe men-sual de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, el juliol es va tancar amb prop de 600 baixes netes pel descens de les línies xDSL i cable. És la primera vegada que hi ha un retrocés en aquest segment des que la comissió ho compta-bilitza. En concret, al juliol s’han perdut 11.760 línies xDSL i 952 de cable i entre les causes que expliquen aquesta pèrdua de clients, hi ha, sobretot, la pèr-dua de línies de Telefónica, que ha patit 46.000 baixes, sumat al fet que les altes en les operadores alternatives no han pogut com-pensar aquesta pèrdua, ja que han registrat 34.000 altes netes.

Ara, doncs, la quota de mercat de Telefónica és del 50,68%, mentre que les operadores de ca-ble tenen el 19,55% de quota i les alternatives, el 29,76%. Actualment, hi ha a Espanya prop de 10.900.000 línies de banda ampla, és a dir 23 per cada 100 habitants. La contractació de línies fixes de telefonia continua registrant pèr-dues, n’ha perdut 300.000 des de l’inici de l’any, amb una pro-porció de 41 línies per cada 100 habitants. Sí que ha augmentat en aquest segment la portabili-tat: 154.297 clients han decidit canviar de companyia al juliol. Pel que fa a la telefonia mòbil, torna a guanyar clients per ter-cer mes consecutiu. Al juliol va guanyar 466.000 línies més, la millor dada des del gener del 2008, i ja són 55,73 milions a tot Espanya.

La banda ampla perd clients per primera vegada en la història REDACCIÓ

Els tablets seran el regal estrella del Nadal que ve


TECNOLOGIA

Xancles de bany, una tovallola, crema bronzejadora i un dispositiu per connectar-se a Internet. Més de 250 milions d’europeus s’han hagut d’adaptar als nous temps, i per marxar de vacances han hagut d’incloure el tablet o l’smartphone entre els objectes que no es poden deixar de prendre a l’hora de fer turisme. Els nous dispositius, més petits, més ràpids i amb més pres-tacions que els ja obsolets ordina-dors portàtils, s’han incorporat de ple en l’equipatge del turista.Més de la meitat dels europeus, uns 250 milions de persones, marxen de vacances, com a mínim, un cop a l’any. D’aquests, un 95% han re-conegut que durant les últimes va-cances, s’han emportat, al menys, un dispositiu amb connexió a In-ternet, ja que prefereixen no haver de desconnectar-se del seu compte de correu (sigui personal o del tre-ball), de les xarxes socials o d’altres pàgines d’entreteniment online. En això, com a mínim, els espan-yols no som diferents dels euro-peus. La meitat dels espanyols es va connectar a Internet, al menys,

una vegada al dia des del seu lloc de vacances, mentre que més del 40 per cent va reconèixer que ha-via buscat expressament destina-cions o allotjaments que els pro-porcionin una connexió a Internet permanent, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, posant així sota pressió els proveïdors de ser-veis i als llocs d’oci (restaurants i hotels) perquè assegurin una cobertura adequada fins i tot als llocs més apartats. Per exemple, un quart dels enquestats assegura-va que s’havien connectat des de la platja. Per Alberto Soto, vicepresident per a EMEA de Brocade, l’empresa d’anàlisi de les tendències de net-working, els resultats demostren que a dia d’avui depenem molt d’Internet, independentment del que estiguem fent, i volem poder accedir a la xarxa des de qualsevol lloc del món. Gairebé la meitat dels enquestats vol poder veure vídeos i escoltar arxius d’àudio per entre-tenir-se durant les seves vacances; per aquest motiu, els establiments –ja siguin hotels, restaurants, te-rrasses, etc.- han de plantejar-se un nou tipus de client. No oferir connexió a Internet, no només pot perjudicar la seva imatge sinó

fins i tot afectar l’experiència final del client’, va afirmar. La penetració d’Internet a Europa és superior a la mitjana mundial -67% enfront del 27% – i el nom-bre d’usuaris ha crescut gairebé un 260% des de l’any 2000. Els usuaris d’avui dia volen accedir des d’on sigui, i l’ús de dispositius mòbils s’ha disparat en els últims anys; les vendes dels smartphones han augmentat més del doble en els tres primers mesos de 2011 comparat amb el mateix període de l’any anterior, amb gairebé 100 milions de dispositius. Tenint en compte que a més l’streaming de vídeo i televisió aviat superarà al trànsit web i d’Internet, és fàcil de

Els usuaris d’internet volen tenir accés a la xarxa des de qualsevol punt

veure com els hàbits de consum d’Internet estan canviant, fins i tot a l’hora de planificar les vacances en funció de la connectivitat a In-ternet. Segons l’estudi, la majoria dels en-questats es va emportat almenys un dispositiu mòbil quan va mar-xar de vacances, ja sigui un por-tàtil, un smartphone o un tablet, i ho va utilitzar per a mantenir-se en contacte amb amics i familiars, i un 40 per cent admet que no els agrada estar desconnectats de les seves aplicacions de xarxes socials. Sorprenentment, prop d’un terç dels enquestats va utilitzar els seus dispositius mòbils durant les seves vacances per temes de treball, con-

Neix un nou tipus de clientUn 40% dels espanyols reconeix que tria un hotel o un restaurant en funció de si ofereixen connectivitat a Internet

cretament per comprovar els seus emails, descarregar documents o simplement per a estar disponibles per als seus clients o companys de treball, malgrat que al ma-teix temps, un 60% admetia que això de vegades provocava frecs amb la seva família o amics, que volien descansar. Només un 7% dels espanyols va assegurar que no s’havia connectat ni una sola vegada a Internet durant les seves vacances. El que sí que és evident, és que el tamany sí que importa. Com a mínim durant les vacan-ces. Un 84% preferia emportar-se dispositius de petit tamany, tipus smartphone o tablet, davant d’un 16% que preferia emportar-se un

JOSEP BARELLA


HISTÒRIA

LES CATÀNIES: UN PETIT PLAER QUE MOU L’ECONOMIA

Una ametlla, banyada amb car-mel, recoberta d’una dolça pasta de xocolata i de xocolata amarga en pols, s’ha convertit al llarg de les darreres dècades -potser sen-se aquesta intenció- en un petit motor econòmic per a diverses empreses elaboradores de catànies i un complement per a moltes pastisseries de Vilafranca que les posen a la venda.Les càtanies van crear-se -com bé van estudiar fa uns pocs anys Joan Solé i Joan Cercó- en la dècada dels anys 1930, per part de Joan Trens Ribas, al vilafranquí carrer de la Font número set. L’orígen de les catànies, i del seu nom, ha estat envoltat d’incertesa i en alguns ca-sos propi de les històries d’origen mitològic.Anem per pams. Mossèn Manuel Trens, germà del creador de les catànies, va deixar escrit en més d’una ocasió l’orígen italià dels seus avantpassats, els Catani. En el llibre Vilafranca, senyora vila i altres proses, Manuel Trens va ma-nifestar, en la construcció d’un sortidor d’aigua, el seu origen ita-lià: “Hi va fer contribuir els seus instints artístics que havia heretat dels Catani, els nostres antecessors italians refugiats a Vilafranca”. Igualment, mereix un petit pa-rèntesi citar el pressumpte origen anglès que mossèn Trens s’atribuïa “Però el pare, que també havia he-retat la calma i l’humorisme dels seus avantpassats anglesos (els Trend)...”. Els documents però van demostrar que ni els Catani eren

italians ni els Trens eren anglesos. Els primers Catani s’estableixen a Vilafranca a principis del segle XVIII en produir-se el matrimoni d’un Catani amb una vilafranqui-na. Els Trens apareixen a Vilafran-ca a mitjans del mateix segle que els Catani, procedents de Castellar del Vallès. Ni uns eren tan italians ni els altres tan anglesos, si no és que els estudiosos cerquem més enllà dels arxius locals de Vilafran-ca per posar de manifest que el passat mitològic ideat per mossèn Trens acabi esdevenint una reali-tat.

Les catànies tenen en part un ori-gen incert. L’ombra ha aparegut sobre la realitat quan s’ha cercat el secret: Una recepta portada des de la població italiana de Catà-nia? Un invent de Joan Trens? O un dolç mal elaborat que donà un bon resultat? Descartada la recepta italiana, les altres dues opcions són les més possibles. Per un costat, to-thom coneixia en el seu temps la fal·lera de Trens per fer provatures a l’obrador. Per l’altre, les seves fi-lles havien comentat alguna vega-da l’origen de les catànies. Aquest

era, ni més ni menys, que una ametlla mal garrapinyada (ametlla recoberta de carmel!), que va deci-dir cobrir-la de xocolata. Després de la Guerra Civil es-panyola, el xocolater Joan Trens va decidir traslladar l’obrador des del carrer de la Font al carrer de Misser Rufet. A mitjans dels anys 1960, abans de la seva defunció, es tornà a traslladar l’obrador, aques-ta vegada al carrer de Puigmoltó número 16. És en aquest moment que les catànies es comencen a co-mercialitzar a la ciutat de Barcelo-na amb diferents denominacions, com Crocrem i Nuts. A partir de la defunció de Joan Trens, les seves filles Assumpta i Felicitat es faran càrrec del negoci xocolater heredat del pare. S’obrí una nova botiga a la Rambla de Nostra Senyora. Però, una dècada després, tancaran les dues boti-gues, la de la Rambla i la del carrer de Puigmoltó, per problmes de sa-lut. La maquinària continuaria, ja què dos treballadors de l’obrador que el·laboren els bombons i les catànies van succeir a les germanes Trens en el negoci xocolater.La innovació -terme tan emprat en els nostres dies- del producte de les catànies, sigui volent o no, s’ha convertit en un element co-mercial important. No tan sols trobem catànies a les pastisseries de Vilafranca, sinó que arreu de Catalunya també se’n troben, tal vegada acompanyades amb un cartellet senzill que hi diu: “Ca-tànies de Vilafranca”. En altres

llocs de l’Estat, també se’n poden trobar i fins i tot algunes empre-ses que actualment en produeixen, n’exporten a l’estranger. Les catànies s’han convertit en un producte que genera comerç, que dota a les empreses vilafranquines -i a algunes empreses d’altres llocs de Catalunya que les confeccio-nen- d’uns ingressos que creen riquesa a la vila i a la comarca i, de retruc, llocs de treball per a un bon nombre de vilafranquins i penedesencs. En aquests temps, en què institucions i empresaris cerquen nous filons d’ocupació, vinculats sobretot amb el sector serveis, potser seria interessant posar de relleu la peculiaritat de les nostres típiques atmetlles vila-franquines, com un producte que els visitants -els que fan una esta-da d’unes hores- i els turistes -que fan pernoctació- de la nostra vila s’emportin als seus llocs d’origen

una capseta de catànies per ells o per regalar als familiars. Tal ve-gada com comprar a Montserrat carquinyolis, a Àvila les “Yemas de Santa Teresa”, a la vall del Pas de Cantàbria els “sobaos”, per posar alguns exemples. Les catànies, sens dubte, han de jugar un important paper en el merxandatge de Vila-franca i de l’Alt Penedès.

Historiador

DanielSancho París

Les catànies s’han convertit en un producte que genera comerç i dota a les empreses vilafranquines d’uns ingressos que creen riquesa a la vila

LES CATÀNIES, UN SIGNE IDENTITARI DE VILAFRANCA


VIATGES

Londres, una ciutat cosmopolita

Londres, a peus del riu Tàmesis, és la capital d’Anglaterra i del Regne Unit i una de les ciutats més cos-mopolites d’Europa i, a la vegada, és la residència de la monarquia occidental més antiga, la família Reial Britànica.Alguns dels districtes més popu-lars de Londres són: - Central London: el principal districte fi nancer del Regne Unit i un dels més importants del món. Aquí hi trobem la Tower 42, un dels edifi cis més alts de la ciutat. També el Covent Garden, on hi ha el carrer de les Estrelles.- West End: el districte per a l’oci i la compra. Trafalgar Square, Oxford Street, Regent Street, Pi-cadilly Circus i el Soho són alguns dels indrets més emblemàtics.- West London: amb els elegants districtes residencials, com No-tting Hill. Les zones de Chelsea, Kensington, Portobello Road i Kings Road es troben en aquesta zona.- East End: proper a l’antic port de Londres, hi ha molts mercats pintorescs, com el Road Flower Market. - South London: comprèn dis-trictes com Wimbledon i la zona de Greenwich, on hi ha un bonic parc i un concorregut mercat. La Torre de Londres, que acull les joies de la Corona, és una de les visites obligades a la ciutat. Com també ho són el Palau de Bucking-ham -residència reial-, el Palau St. James, el Palau de Kensington, la

fer referència al British, la Royal Academy of Arts, la Tate Gallery, la National Gallery, el Victoria & Albert Museum, la British Libra-ry, el Natural History Museum, Madame Tussaud’s, entre d’altres.

Els amants de les antiguitats i del disseny alternatiu, poden buscar pel carrer Kensington Church o el pintoresc Portobello Road, on també s’ubica un dels mercats més populars de la capital londinenca. De mercats, és totalment recoma-nable la visita al concorregut Ca-mden Market. Una de les àrees més comercials de Londres és Kensington. Aquí trobem dos dels magatzems més famosos de la ciutat com el Barker of Kensington i el Harrods.

La capital d’Anglaterra és un dels quatre principals centres pels negocis internacionals i el comerç, juntament amb Nova York, Tòquio i París

Badia de Westminster, el Big Ben, la Catedral de St. Paul, el Queen Victoria Memorial, Picadilly Cir-cus -la plaça més emblemàtica de Londres-, Trafalgar Square, Greenwich...En una ciutat tan dinàmica com és Londres, l’oferta cultural és am-plíssima. D’entre els museus, cal

REDACCIÓ

Tower Bridge

Palau de Westminster

LONDRES

País:Regne Unit

Població:Més de 7.500.000 d’habitants

Superfície:1.706,8 km2

Moneda:Lliura anglesa

Clima:És temperat oceànic, gene-ralment, fresc i humit, amb boires freqüents i precipita-cions.

Cuina:Els llegums cuits i les carns guisades constitueixen la base de l’alimentació anglesa. Les empanades o ‘pies’ també formen part de la seva cuina. Són típics els pans de pessic amb fruits secs ‘cakes’. El te de la tarda, és un costum molt arrelat.

Penedès Econòmic nº4

Documents

Transcript of Penedès Econòmic nº4