Parlem_de_Sarria_80

468911121416181921

232829303132414647495153545658606164667071

sumari PER QUÈ UN DOSSIER SOBREJOSEP M DE SAGARRA?

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau ha estat indiscu-tiblement en el nostre país l’autor de teatre mésimportant del segle XX. Aquest any passat 2011 s’hanacomplert cinquanta anys de la seva mort. Sagarra ha

estat el més excepcional i popular escriptor d’obres de teatreen llengua catalana de la nostra història. Algunes de les sevesobres s’han interpretat arreu en teatres amateurs i populars.Des de les pàgines de la revista Parlem de Sarrià ens hem vol-gut sumar a un senzill homenatge a la seva personalitat, a laseva obra i a la seva trajectòria perquè també volem reivindi-car-lo, no tant per ser llegit com per poder tornar a gaudir delsseus drames en les taules de tots els teatres de Catalunya, elsgrans teatres de Barcelona i arreu dels teatres dels pobles iviles del nostre país. Creiem que per celebrar una efemèrided’aquestes característiques les institucions culturals Departa-ment de Cultura i els municipis –com bé assenyala la professo-ra Mireia Masó en el seu article reivindicatiu- haurien pogut fermolt més per posar en escena els drames, les comèdies i elsmonòlegs del gran dramaturg barceloní. Encara hi som atemps, sempre hi som a temps perquè Sagarra és un clàssicdel teatre català. Des de les pàgines de la nostra revista sarria-nenca reivindiquem el teatre de Sagarra, tan aplaudit pel seupúblic. Volem tornar-lo a aplaudir. No en va –recordem-ho-Sarrià ha estat històricament una població amb tradició teatral,la Mostra de Teatre de Sarrià de Dalt, va marcar una fita enmoments passats. On és ara el teatre a Sarrià? Per què nocomencem per Sagarra? �

L’ESCOLA DE MESTRATGEINDUSTRIAL

Avegades només cal mirar enlaire per veure. Durantanys i panys els sarrianencs hem consideratl’edifici de l’Escola de Mestratge Industrial unaruïna, quan estàvem davant d’un edifici singular.

L’embolic administratiu i els desencerts ha estat de tal magni-tud que no hem valorat la seva bellesa arquitectònica. Enaquest número podreu trobar un ampli reportatge del’arquitecte Arnau Sempere el qual ens descobreix la figura del’arquitecte Joaquim Gili i Moros i el moviment modern del’arquitectura catalana i sobretot ens detalla els elementsconstructius que fan especial aquest edifici, encara parcial-ment executat.

En l’actualitat, la Fundació Els Joncs n’és la propietària, toti que queda pendent un contenciós administratiu ambl’Ajuntament de Sarrià de Ter per resoldre el justipreu del dretde reversió. La Fundació n’utilitza una part i ara per ara no técap projecte clar sobre la utilitat de la resta de l’edifici.

Aquest article forma part d’un treball més ampli on es valo-ren possibles usos i solucions formals. Tal com va ser dissen-yat, Arnau Sempere proposa que sigui escola universitària, iperquè no, una escola vinculada al campus de salut. �

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalva-dor, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, LourdesGelada, Txell Pla, Neus Vila, Ricard Humet, Matíes Martí,Sergi Torrentà, Arnau Sempere, Presen Serrano, Anna Sala,Mireia Canyigueral, Mireia Masó, Lluís Aymerich, EB Confetti,Comissió per la Ciutadania CEIP Montserrat, AMPA Montse-rrat, Emili Marco, Irina Ivanova, Joan Moles, Joan Pórtulas,Xavi Rodríguez

Foto portada: Escola de Mestratge Industrial. Quim LlunellDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i finan-ciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AJUNTAMENT Obres de millora urbanísticaa Sarrià de TerObres de l’AP7

XX Jornades de la dona treballadoraAnna (Nita) Mera, viure 100 té mèrit

ENTITATS CarnestoltesEl centre de visitants del Gironès

Sarriart! Potenciant la cultura en temps de “crisi”Fundació Oncolloga a Sarrià de Ter

La SangGràcies Dr. Garriga

Dones del CoroDOSSIER D'HISTÒRIA Escola de Mestratge Industrial

a Sarrià de TerCULTURA Escenaris 2012

Xerrada “Seguretat integral a la llar”Taller murical: “El Sodel vent”

Relats musicals, Maria ScheinerLa poesia de Josep M de Sagarra i Castellarnau

Josep M de Sagarra , dramaturgEspai 2.0. Foursquare

“L’art de no amagar-se a la vida” de Rafael SantandreuOPINIÓ El Centre de Visitants, 1 any, 10.200 visites

Temes importants per a Sarrià de TerQUADERN D'APUNTS

ESPAI ESCOLAR Escola Bressol ConfettiEscola Montserrat

Ampa Escola MontserratSALUT Els hàbits de vida saludable

VIATGES Un viatge peculiar a TenerifeNATURA Curses d’orientació

ESPORTS UESWOLVES

THE SARRIÀ NEWS

ntre les diferents iniciati-ves finançades ambaquests diners aconse-guits el 2008 hi ha lareforma del Consistori (ja

executada), la reforma del camp defutbol municipal (es farà enguany) i lamillora urbanística de diferents carrersdel municipi. Aquest darrer projecteinclou tres actuacions en tres àmbitsdel municipi: el passeig García Lorca,el carrer Francesc Cambó i el carrerMajor. Precisament són aquestesdues darreres les que ja s’han iniciat.

PASSEIG GARCÍA LORCAMillor accessibilitat i reducció costos manteniment

En concret, el passat 13 d’abril vancomençar els treballs de millora del

passeig Federico García Lorca al barridel Pla de l’Horta. L’àmbit d’actuaciócomprèn el tram de passeig que vades del carrer Joan Fuster fins al late-ral de l’avinguda França i suposen lapavimentació de les voreres il’adequació de l’entorn urbà.

Les obres suposaran una milloraconsiderable d’aquest espai, solucio-nant l’accessibilitat als habitatges i ales botigues i negocis d’aquest sector.Al mateix temps, aquesta reformareduirà els problemes causats pelsplàtans. No en va, cal recordar elsnombrosos problemes que haviencausat en l’àmbit privat (a habitatgespropers) i públic (el 2006 es va haverde canviar part del clavegueram). Lesmolèsties d’aquests arbres eren evi-dents, com també el cost econòmicque han comportat fins ara havent de

reparar allò que han perjudicat. L’anticipació dels costos de mante-

niment és quelcom imprescindible,avui, abans d’afrontar qualsevol obra.Es per això que precisament, aquestsector és el primer de Sarrià de Terque disposa de lluminària amb tecno-logia LED. És més que clar, que ambel ritme d’augment de la tarifa elèctri-ca és necessari que els ajuntamentsbusquem fórmules per a l’abaratimentde la despesa energètica. Els llums deLED són més cars d’inici (això és així,tot i que cada vegada menys), peròsuposen un estalvi a la llarga impor-tantíssim. Es calcula que redueixen elconsum entre un 40 i un 60%, a mésde tenir una vida útil més llarga.Aquestes són el tipus d’inversions,doncs, que avui ens toca fer.

Amb tot, a més de l’estalvi en el

DSp4_

OBRES DE MILLORA URBANÍSTICAA SARRIÀ DE TER La passada convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), és a dir, la principallínia de subvencions per als ajuntaments, va ser la més reeixida de la història per al nostre municipi.El 2008, Sarrià de Ter va aconseguir 1.044.853,90 euros de la Generalitat per destinar-los a diferentsprojectes, mentre que el 2004, per exemple, se’n havien aconseguit 574.874,90.

E

Obres al Passeig Federico García Lorca. Foto Ràdio Sarrià

AJUNTAMENT [obres de millora urbanística

DS_5p

manteniment, queda clar que aquestaés una obra que ens servirà per anarendreçant el nostre entorn urbà. Tenimel clar objectiu d’anar relligant elsbarris amb millores de l’espai públicque facin més amables els nostrescarrers i places. Això és imprescindi-ble no només per a la qualitat de vidadel poble, sinó també pel seu dinamis-me comercial i social. I és que, tambécal dir-ho, amb aquesta millora urba-nística es pretén alhora contribuir aldesenvolupament comercial d’una deles artèries principals del barri.

CARRER FRANCESC CAMBÓOrdenar l’entorn del pavelló

El segon dels projectes inclosos en elPUOSC 2010 són les obres del carrerFrancesc Cambó i l’accés a la zona delPavelló Municipal. Ja el mandat passates va construir la rotonda de la ViaAugusta amb Firal i Lloses que va resol-dre la perillositat de l’encreuamententre aquests carrers. De fet, han pas-sat uns anys i potser ho oblidem peròcal recordar com en aquest punt, gaire-bé cada setmana hi havia un accident.Això, per sort, es va resoldre.

Restava per solucionar, però, lamillora definitiva del carrer Cambó. Esper això que s’han plantejat aquestesobres d’urbanització. Feines que aju-daran a consolidar el vial que es vaobrir després de fer la rotonda (urba-nitzat amb asfalt i voreres) i que ara

estava obert provisionalment essentuna entrada de terra. Al mateix temps,aprofitant les obres, es crea una novazona verda en la part del carrer quequedava tancada i es construeix unapart del futur carril bici (via verda) queha de travessar el poble.

L’àmbit d’actuació inclou les duesentrades al carrer Francesc Cambó, ésa dir, des de Via Augusta i des del’avinguda França. En aquest darrer cas,se’n millorarà el disseny per permetreuna millor circulació de manera que eltrànsit serà circular a l’entorn del pave-lló. Per anar a l’equipament esportius’entrarà per Germans Torras Hostenchi se sortirà pel lateral av. França. Pelscamions i altres vehicles que vagin alstallers s’entrarà pel vial nou del Fran-cesc Cambó i se sortirà, també, per av.França. Val a dir que mentrestant durenles obres s’ha habilitat un pas per alscamions d’aquesta zona industrial perla plaça de davant del pavelló mentreestigui tancat aquest vial.

Recordem que Via Augusta és un vialúnicament asfaltat. No té els serveismínims necessaris de qualsevol carrer niestà urbanitzat com pertocaria (no té, perexemple, voreres). Es per això que quanes va fer la rotonda es va planificar nonomés amb un criteri de seguretat en lacirculació sinó també de millora urbana.Ara seguim el mateix plantejament. Nonomés es millora la circulació il’accessibilitat en aquest sector, sinó quea més, es tracta d’una actuació fona-

mental per arranjar l’entorn del pavellómunicipal i garantir rutes segures cap aaquest equipament i altres (CAP, EscolaBressol, etc.). Garantim, doncs, millorscomunicacions entre barris.

Les obres al pg. García Lorca estanvalorades en 110.560 euros i les delFrancesc Cambó en 122.000. A aques-tes dues iniciatives caldria sumar-hi lareforma de part de la tercera fase delcarrer Major, de la qual parlarem mésendavant. Amb tot, aquests obres,com hem dit, són finançades a càrrecprincipalment de la Generalitat deCatalunya. En concret, el Pla Únicd’Obres i Serveis de Catalunya, delDepartament de Governació, es facàrrec del 70% del cost de les obres.Val a dir, i això també és important,que les feines s’han adjudicat amb unabaixa del 30% respecte al preu de pro-jecte, és a dir, amb un estalvi conside-rable i serà executat per l’empresaconstructora Àrids Vilanna.

Per acabar, és evident que les obresde millora de l’entorn, al final suposenuna millora considerable en la nostraqualitat de vida. No es tracta d’unamillora estètica (que ho és) sinód’aconseguir una millor accessibilitat imobilitat als barris i entre sectors. I nonomés això. Hem de ser conscientsque les inversions de futur al poble enshan de servir per disminuir el cost delmanteniment i no pas per dotar-nos demés despesa. Si no fem això, no acon-seguirem millorar la gestió municipal. �

AJUNTAMENT [obres de millora urbanística

Rotonda i carrer Francesc Cambó. Foto Quim Llunell

DSp6_

AJUNTAMENT [obres de l’AP-7

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

ixí, el 2006, Ajuntament iACESA signàvem dife-rents convenis queasseguraven quatreaspectes que considerà-

vem fonamentals i que es podrienresumir així:

1. Expropiació i reubicació de les 6famílies afectades. 2. Inversió cultural a la Vil·la Romanade Sarrià de Ter.3. La instal·lació de pantalles acústi-ques a tot el tram urbà de la carretera.4. El projecte de reurbanització delsector afectat per les obres.

1. Com és sabut (n’hemparlat en altres ocasions),un dels grans objectius erapoder aconseguir habitat-ges nous i dignes per a lesfamílies afectades perl’obra. Finalment, desprésde moltes negociacions, esva aconseguir un acord aquatre bandes (ajunta-ment, famílies, ACESA iconstructora nous habitat-ges) per reallotjar les 6famílies afectades en habi-

tatges semblants als expropiats.Aquest acord es va fer efectiu ja el2010 i les famílies afectades ja viuenals nous habitatges.

2. Un cop garantida la resposta a lesproblemàtiques socials que ens gene-rava el projecte, calia aconseguirtambé una recompensa cultural. Habi-tualment (encara que a Sarrià no hohavíem aconseguit mai), les gransinversions en infraestructures vanacompanyades d’una compensacióeconòmica a destinar en projectespatrimonials. S’anomena l’1% cultural i

representa designar una part delsdiners gastats en la carretera en pro-jectes de ressò cultural. En aquestsentit, vam aconseguir signar unaaportació de 300.000 euros per a lesexcavacions de la Vil·la Romana, quees materialitzarà un cop sigui declara-da Bé Cultural d’Interès Nacional(BCIN), cosa que ja està en procés perpart de la Generalitat.

3. Els usuaris de la via i els veïns méspropers al municipi hauran comprovatja la instal·lació de les pantalles acústi-ques. Són de tres formats diferents:formigó, metacrilat i merlet de terravegetada. I s’han instal·lat unes oaltres en funció de les possibilitats delterreny. En la majoria de la longitudd’aquest tram s’han instal·lat tanquesde formigó, de metacrilat en els pontsi pantalla natural allà on es podia. Defet, al costat est de la carretera s’haprotegit tot l’àmbit urbà des de dalt delPi de la Bateria i fins a la Rasa. Resta,però, un petit tram a la zona del Pla deVinyers, on es tancarà amb merlet deterra properament.

Per l’altra banda, en el costat oest

Sarrià de Ter ha estat sempre en contrade l’ampliació a 8 carrils de l’AP-7 per laseva afectació social i territorial al nos-tre municipi. De la reivindicació planteja-da (conjuntament entre Ajuntament iPlataforma Salvem Sarrià) en van sorgirdiferents reivindicacions que es vanmaterialitzar amb uns acords amb laconcessionària, que tenien per objectiuminorar l’impacte de la infraestructura icompensar el nostre poble.

A

OBRES DE L’AP-7Carrer del Bosc

DS_7p

AJUNTAMENT [obres de l’AP-7

s’han protegit els dos trams on hi hahabitatges propers. En aquest cas,l’àmbit de can Camós en un extrem i lapujada de Montagut a l’altra. D’aquestmanera es concreta el que deial’acord: “per tal d’atendre les peticionsde l’Ajuntament de Sarrià de Ter enrelació a l’impacte acústic generat perl’autopista en el municipi,… s’hanincorporat un conjunt de pantallesacústiques destinades a solucionaraquesta problemàtica”.

4. Un altre dels convenis signats ambACESA deia textualment: “ACESA esfarà càrrec de les obres d’urbanitzaciód’aquest espai segons el corresponentprojecte, que haurà de comptar amb laconformitat prèvia de l’Ajuntament deSarrià de Ter “. Aquest nova urbanitzacióes refereix a l’àmbit afectat a l’entorndel viaducte de Guilana i que inclou,sobretot, la ctra. de Sarrià de Dalt i elcarrer del Bosc. Així, aquest projecteque ja va ser redactat el 2010 s’ha anataplicant a mesura que han avançat lesobres i podem veure com l’entornd’aquest viaducte va agafant la formadefinitiva. En concret,

CTRA. DE SARRIÀ DE DALT

Ja s’ha concretat el traçat definitiud’aquesta carretera. Especialment allòque s’ha hagut de modificar perl’ampliació dels pilars del viaducte.Com ja es va comentar, la reforma hapermès passar els dos carrilsd’aquesta carretera per un sol costat

dels pilars (i no com fins ara pel mig).Això ha generat, com hem dit, un noutraçat amb una corba de nova planta.Al voltant de la nova calçada es va defi-nint una vorera ampla per poder garan-tir una bona comunicació de vianantsamb l’escola.

De fet, la voluntat del consistori ésdefinir una ruta segura per als alumnesde l’escola que puguin pujar a peu alcentre. Amb voreres prou amples perpermetre una bona circulació. Amb uncarril marcat i prioritari pels escolars.Amb passos de vianants ben marcats iprotegits per pacificar el trànsit. Ambtanques de protecció. En definitiva,una ruta marcada, segura i ben defini-da en aquest espai.

PLAÇA CARRER GUILANA

Precisament, la voluntat d’algunamanera és buscar bones comunica-cions amb l’escola. Amb vehicle i apeu. En aquest sentit, la plaça quequeda entre els carrers Guilana, rieraGuilana i ctra. Sarrià de Dalt, serà asfal-tada i adequada per ser un possibleaparcament base per donar servei albarri i a pares d’alumnes que puguinaparcar en aquest espai i després des-plaçar-se a peu a l’Escola Montserrat.

CARRER DEL BOSC

L’altre carrer modificat (degut al’ampliació de l’autopista) ha estat elcarrer del Bosc. En el seu tram inicials’ha creat un nou traçat amb nova plata-

forma, nova calçada i noves vore-res. Gairebé parlem d’un carrernou, ja que fins i tot en la part noafectada per les obres tambés’asfaltarà fins a l’encreuamentamb el carrer Paulí Torras.

Cal destacar també, quanparlem del carrer del Bosc, queles obres ens han permès intro-duir llums de LED a l’enllumenatpúblic. Aquest carrer és el segonpunt del municipi (després delpasseig García Lorca) que dispo-sa d’aquesta tecnologia neces-sària per estalviar en la despesa

energètica. Per altra banda, hem de dir que en

aquest espai, després de les reformes,obtindrem nous espais verds quevolem aprofitar per desenvolupar (amés de la plaça de can Nadal) el jardíetnobotànic de la Ratafia.

CARRER XUNCLA I CAMÍ DEL MOLÍD’EN XUNCLA

A més de les afectacions directes perles obres, hi ha unes altres afecta-cions. En aquest cas, estem parlant decom el pas de camions i maquinàriapesada ha malmès el ferm en aquestsdos carrers. És per això que tambéreasfaltarem aquests vials.

Hem parlat de les obres derivadesde l’ampliació de l’AP-7. A aquestes, ésclar, cal sumar-hi les que ADIF haurà defer per solucionar les afectacions queel pas del TGV ens generen. A totesaquestes obres cal sumar-hi, doncs, lareforma integral de la plaça de CanNadal. Aquest emblemàtic espai deSarrià de Dalt es remodelarà del totintegrant la sortida d’emergència deltren d’alta velocitat que coincideix enaquesta zona. La remodelació perme-trà tornar a construir-hi la històrica glo-rieta que hi havia en aquest espai,alhora que es reformaran els marges(enjardinant-los, com dèiem, amb lesherbes i plantes de la ratafia) i el pavi-ment de la plaça. En tot cas, però,aquesta obra és de prou envergaduraperquè en podem parlar en un altrearticle a part. �

L'accés a l'escola Montserrat es fa per un lateral del viaducte, amb traçat de corba. Foto Quim Llunell

DSp8_

AJUNTAMENT [XX jornades de la dona treballadora

XX JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

nguany les jorna-des van ser inau-gurades el dijousdia 8 de març alcentre de visi-

tants amb la lectura del mani-fest, seguidament es va fer lainauguració de “Vestits depaper” confeccionats per lesdones del Coro.

El mateix vespre es va feral Coro una obra de teatredins els cicles d'Escenarissota el títol de “Connexions”de la Nave va.

El divendres es va fer el jatradicional àpat només dedones, i aquest any es va tornar als ini-cis fent un sopar a Sarrià de Ter.

Aquest any van participar diferentsentitats del poble dins les jornades dela dona treballadora, i unes de lesnovetats van ser els +QJocs que ges-tiona el grup Esplai, amb uns jocs depati al parc de la cooperativa i el grupApaga la Tele (ATV) amb un cinefòrumal local dels joves, on es van reunirgent de totes les edats. I a on es vamirar un documental d’Isabel Coixet i

després va sorgir un interessant debatamb la moderadora Montse Rey (tre-balladora de Grec).

Finalment, dilluns es va fer la inau-guració de l’exposició “Treballs dedona” on s’hi va exposar tot de mate-rial confeccionat per les dones deSarrià. Aquí hi van col·laborar des deles entitats de dones de Sarrià fins aaportacions de particulars. També vamtenir la col·laboració de la MarionaCarretero, la guanyadora del 1r premi

Isidre Macau, que ens va fer una pre-sentació del seu treball “Les dones al'àntic règim”.

Aquest any hem fet unes jornadeson han col·laborat moltes entitats,molt diferents entre elles però que ensha ajudat a fer unes jornades molt par-ticipatives i obertes a totes les edats.Ara ja només ens queda donar les grà-cies a tothom i començar a pensar enles pròximes jornades a on animem atothom a participar-hi. �

E

Lourdes Gelada i AstorRegidora d’ensenyament i dona

Aquest 2012 hem realitzat lesdesenes jornades de la DonaTreballadora, que van ser orga-nitzades conjuntament des del’Ajuntament de Sarrià de Ter,de la regidoria de la dona iGREC (Grec resolució de conflic-tes). Aquesta empresa ja haviacol·laborat amb la regidoria dela dona fent la confecció del Plalocal de dones 2009-2011.

Exposició “Treballs de Dona”. Fotos: Ràdio Sarrià

DS_9p

AJUNTAMENT [100 anys Anna Verdaguer

Anna (Nita) MeraVIURE 100 ANYS TÉ MÈRIT

Roger TorrentAlcalde de Sarrià de Ter

Viure 100 anys té mèrit.Arribar a la centena, com amínim, suposa haverafrontat la vida amb força,determinació i sempre ambun gran punt d'optimisme.

iure 100 anys té mèrit, però encara ésmolt més important com s'han viscutaquests anys. Haver viscut un segle apartir del treball, la família, el compro-mís ideològic i la lluita social constant

és el que dóna plenitud a una vida centenària. I això,que és així, ens ha de fer dir que l'Anna Verdaguerha acomplert un doble èxit: viure cent anys i fer-hoamb valors.

L'Anna (Anita Mera) va néixer el 1912. Dosanys abans de l'inici de la 1a Guerra Mundial, tresanys abans de la Revolució russa, setze abans delcrac del 29. En fi, els anys d'infantesa de l'Annavan ser els mateixos de molts dels fets clau de lahistòria de la humanitat del s.XX. Un cop passatsels primers anys de vida, arriba el pas de la infan-tesa al període adult. Un moment que sol ser untràmit carregat d'il·lusions i esperances. De plansi objectius. A l'Anita aquesta experiència vital vaanar acompanyada d'una primavera col·lectiva: laRepública.

Ja llavors com a treballadora del tèxtil viviaamb il·lusió i compromís aquesta etapa política isocial del país. I va arribar la Guerra. La maltemp-

V Amb tot el seny,gràcies a Déuals 100 anyshas pogut arribar,i amb tot el coret volem felicitar.

Has passat moltes alegries,però també moments difícils,i amb la teva valentiatot ho has pogut superar.

També hem d’esmentarque quan alguna famíliadel poble tenia una necessitateres la primera d’anar-hiper tal de poder ajudar.

Cada dijous ens trobemper poder parlari una bona estona poder passar.

I per Santa Annat’agrada reunir les teves amistatsi amb molta il·lusiópoder-nos convidar.

Tan sols ens queda per dirper molts anys Anna,puguis complir!

Moltes felicitats!

Les teves amigues de Sarrià deDalt i Sarrià de Baix.Sarrià, 23 de febrer de 2012

Per la nostra amiga Anna, “la Nita Mera”de Conxita

Anna Mera, acompanyadade l’Alba Martínez, regido-

ra de Serveis Socials iRoger Torrent, alcalde de

Sarrià de Ter.

DSp10_

AJUNTAMENT [100 anys Anna Verdaguer

sada que va fer que col·laborés amb elSocors Roig i s'afiliés al PSUC. Va seraquesta implicació que la va portar al'exili a França amb 27 anys.

Temps de camps de concentració,penúries i l'entrada dels nazis a París.Començava la II Guerra Mundial, peròtambé coneixia el company, desprésmarit i pare, Paco Mera.

I és en aquests moments en què ladeterminació política i la força dels ide-als prenen tota la seva expressió. Hohem dit: la vida de l'Anna (la Nita) és unavida de lluita. I és precisament aquestalluita que porta en Paco a la presó.

El segle XX al nostre país no va serun segle fàcil. I menys pels que vanhaver de patir derrota, exili, repressió ipresó. Així va ser la vida de la Nita finsque s'assenta amb en Paco, en Carlesi en Josep M. a Sarrià de Dalt.

Allà ha viscut, al carrer Paulí Torras,fins avui. Fent la vida familiar quetothom es mereix. Des de l'any 52 ifins avui. I és ara en els anys de lamaduresa serena que recorda tot elque ha passat, però que viu amb forçael futur. Sempre amb aquest punt debonhomia i senzillesa que transmetcalidesa.

I segurament és el fet d'haver vis-cut molt en cent anys. El fet d'havervist grans canvis. Haver patit, havercregut i haver lluitat. Segurament és elfet de concentrar tanta humanitat enuna sola persona que la fa somriuresempre. Que la fa ser una optimistavital de cent anys.

I això és el que hem d'aprendre,segurament, els més joves. Ens calenvides compromeses. Ens calen videsguiades pels valors. Necessitem queel futur estigui farcit de vides conse-qüents.

Gràcies Nita i per molts anys!!! �

Si voleu rebre la revista parlemDESARRIÀ

a casa vostra, us hi podeu SUBSCRIURE omplint la butlleta que trobareu en la nostra web

www.parlemdesarria.org

parlemDESARRIÀ

DS_11p

Txell Pla

El passat 18 de febrer, el ReiCarnestoltes va tornar a treureel nas per Sarrià de Ter.

CARNESTOLTES

l voltant de les qua-tre de la tarda ja vaaparèixer prop delCentre Cívic de laCooperativa, on

l’esperaven els Amics delsGegants per acompanyar-lo alllarg de tota la rua, que va tenirlloc per tots els barris de Sarriàde Ter: Sarrià de Dalt, Pla del’Horta, Pla de Vinyers, la Rasa iSarrià de Baix.

La rua acabava al pavellómunicipal, on el Rei Carnestoltesfeia el seu pregó i se’l coronavaalcalde de la ciutat durant unasetmana, que és el temps quedura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó,va haver-hi l’espectacle infantil acàrrec de la Cia Marrameu.

Finalment, el carnaval vaacabar amb el sopar – ball queorganitza l’Associació de Veïnsde Sarrià de Baix. �

A

Sopar de carnestoltes organitzatper l'AV de Sarrià de Baix.

DSp12_

ENTITATS [centre visitants del gironès

ombinem diferentsserveis: una oficinaturística comarcal i dereserva de serveis,però també som un

espai museogràfic i d’interpretació delterritori, molt modern, molt posat enles noves tecnologies del segle XXI.

Perquè estigueu ben informatshem creat l'Oficina Comarcal de Turis-me del Gironès. Un espai per acollir,informar i gestionar serveis (passeja-des guiades, rutes i excursions, activi-tats de turisme actiu, turisme escolar,activitats culturals, gastronomia, allot-jament...). I si us ve de gust, cadadijous us farem arribar una propostasetmanal d’activitat al territori.

Hi ha moltes maneres de presentarun territori i nosaltres partim de lessinergies entre joc, descoberta i inter-acció. Per això, hem creat un espaid'escenificació del passat, present ifutur de la comarca. L'anomenem cen-tre d'interpretació del territori. Un espaimuseogràfic modern que proposa ladescoberta de la comarca a partir de

tres centres d'interès: el patrimoni, elspersonatges i les històries de vida. Elprotagonisme de les noves tecnologiesen tot l’espai expositiu us permetràseleccionar els continguts que més usinteressin, a través d'un sistema de tar-geta intel·ligent digital personalitzada,si feu la visita individual o familiar. Quanhagiu acabat la visita estareu preparatsper anar a trepitjar el territori.

Disposem també d'un espai detallers i activitats amb un fil conductorque vol evocar als nostre artesans, elsque estaran sempre en el record i elsque encara són vius i donen a conèixeri difonen els oficis i l’artesania tradicio-nal del Gironès. Per tant una propostaeducativa i lúdica per als vostres fills inéts i un munt d'activitats i tallersd'oficis per a associacions culturals,clubs de jubilats, entitats, esplais dejoves... tot en un mateix espai. Usassegurem una vivència personal moltinteressant per compartir amb la famí-lia i amb els amics, plena de tecnologiai emocions a la carta. Sigueu protago-nistes per un dia del passat, present i

futur de la comarca vivint l'experiènciaque us proposem.

L’Espai de Gastronomia, amb ser-veis de cafeteria i restaurant, defineixl’onomatopeia Mmmm...! perquèsinergia a la perfecció la cuina de pro-ximitat, la gastronomia del nostre terri-tori i els seus productors locals. Unaproposta moderna i divertida perquèvingueu a dinar, amb el menú de tas-tets que us ofereix 7 tastos diferents,ben acaronats amb la cuina dels nos-tres productors.

I dins aquest espai diàfan i mini-malista, un espai de botiga ben singu-lar on tots els productes alimentaris iartesanals del Gironès hi tenen cabu-da. L'oli arbequí de Llagostera, lacrema de iogurt ecològic i les compo-tes de fruita natural de Campllong, el vide Sant Martí Vell o la cervesa artesa-na la MosKa, que coneixeu prou per-què està feta a Sarrià de Ter, amb total'estima d'en Josep i la Sílvia. Per tant,aromes i sensacions del Gironès queolorareu en cada espai dels 900 m2que us presentem com l'aparador més

Neus Vila i FigaredaDirectora Centre de Visitants del Gironès. Consell Comarcal del Gironès

Fa 1 any que el municipi de Sarrià de Ter ens acull. Som un equipament turístic, cultural i gastronò-mic, que neix de la mà del Consell Comarcal del Gironès, amb la voluntat d'oferir un recurs turísticpotent i de cohesió per afavorir la dinamització turística dels 27 municipis de la comarca. Som unespai que us farà viure, a cada racó, els aromes i les sensacions que el Gironès té i, per tant, unespai que us proposarà passejades, activitats, excursions i altres esdeveniments d'interès turístic.Pels sarrianencs i sarrianenques que encara no heu tingut la curiositat suficient per apropar-vos-hi, us direm que volem ser el primer recurs turístic que es visiti per facilitar la descoberta de totsels altres atractius turístics de la comarca. Volem ser el vostre referent quan tingueu convidats acasa o amics que vénen per la festa major o la fira del paper.

C

EL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS

ENTITATS [centre de visitants

viu de la comarca, així coml'espai d' exposicions temporals,anomenat sala Emília Xargay,que durant la primavera i fins al31 de maig acull l'exposició devestits de paper, creació del'Associació Dones del Coro, quesinergia del tot un acurat treballde talent, precisió i materials dela vida quotidiana, amb unsresultats espectaculars.

I és que amb l'arribada delbon temps ve molt de gust anara trepitjar el territori. Per tant, usconvidem a gaudir de temps perpassejar i observar els canvis decolors que ens ofereixen els nos-tres 27 municipis a partir de lespropostes que us farem si usapropeu al Centre de Visitantsdel Gironès. Perquè avui dia, laqualitat de vida ja no significatenir moltes coses, sinó satisfervivències a partir del temps lliu-re. Per tant, si en disposeu,només volem dir-vos benvingutsal Gironès, benvinguts a casavostra, on passejar vol dir desco-brir, sentir, emocionar-se, apren-dre, conèixer, escoltar, viure icompartir. No us ho penseumés, veniu a visitar-nos, us aten-drem amb tota la nostra profes-sionalitat i estima. Vosaltres,amics i veïns de Sarrià, tambésou Gironès, terra de passeig. �

DS_13p

Exposició “Vestits de Paper” alCentre de Visitants del Gironès.

Presentació delIogurt Ecològic deCampllong. Fotos

Ràdio Sarrià.

R. Humet

iversos estudis en elscamps de l'educació, lapsicologia i la músicahan demostrat quel'aprenentatge durant la

infància d'una disciplina artística comla música, millora l'aprenentatge de lalectura, la llengua (incloses llengüesestrangeres), les matemàtiques i elrendiment acadèmic en general,potenciant a més altres àrees del des-envolupament de l'ésser humà. Partintdoncs que el nostre sistema educatiuactual es troba tan saturat i estressatper les males polítiques en educacióque fa temps que ens acompanyen, es

dóna un tractament ridícul a l'àrea demúsica, i amb la creació del projectede Sarriart es pretén omplir aquest buitactuant directament en el nostreentorn més immediat: Sarrià de Ter irodalies.

El Centre Musical i Cultural“Sarriart”, ubicat a l'antiga sala patro-nat, darrere l'Ajuntament de Sarrià deTer, ha sorgit de la inquietud d'unsquants sarrianencs, els quals han tre-ballat durament amb l'estretacol·laboració de l'Ajuntament de Sarriàde Ter amb l'objectiu de crear un espaion es contempli i es doni reconeixe-ment a l'educació musical formal, però

sobretot a la no formal, la qual és tancaracterística del nostre poble. Comalguns ja coneixeu, part del jovent deSarrià de Ter sempre ha tingut untarannà musical autodidàctic caracte-rístic, d'on han sorgit molts bonsmúsics i bones bandes que han donatmolta guerra durant els darrers 20anys. El que es pretén amb aquestnou espai és tenir un punt de trobada ide referència on es contempli i es donireconeixement a la manera de fer delsmúsics sarrianencs, buscant així queles futures generacions segueixinaquesta tradició d'una manera mésreglada i ordenada.

Com ja deia el filòsof Friedrich Nietzsche, “Sense música la vida seria un error”. La música ens acom-panya en el nostre dia a dia, marca el tempo de les nostres vides, ens dóna alegries, ens ajuda a oblidarles penes... en definitiva, és un element imprescindible.

D

ENTITATS [sarriàArt

14_pDS

SARRIART!POTENCIANT LA CULTURA EN TEMPS DE “CRISI”

D

ENTITATS [sarriàArt

pDS_15

El món de l'ensenyament musicaltot sovint tendeix massa a un cert eli-tisme (taxes abusives per a rebre for-mació, mètodes molt estrictes...) i desde Sarriart creiem que ha de ser undret, accessible per a tothom, no unprivilegi. Tots sabem que molts jovesobligats des de ben petits a rebre unaeducació musical més estricta i quetenen un nivell amb molt de potencial,acaben avorrint la música i la despla-cen de la seva vida per culpa de les exi-gències de l'educació formal. Volemaixí que petits i grans s'ho passin béaprenent, a través dels seus gustos,motivacions i aspiracions, respectantel ritme i les possibilitats de cadascú.

Sarriart es va inaugurar a principis del2012, i des de aleshores ja comptemamb bastants alumnes de Sarrià de Ter,de Girona, de Celrà, de Sant Gregori...

Al centre oferim classes de llen-guatge musical i d'instrument (indivi-duals i en grup), entre els quals pianoclàssic i modern, classes de cant, gui-tarra espanyola i elèctrica, baix, violon-cel, violí, saxo, bateria i percussió, imolt més! També oferim tallers pun-

tuals i cursos d'informàtica musical.Enfocat a totes les edats (extraesco-lars per a nens, joves i adults). El cen-tre també compta amb un estudi degravació disponible pels alumnes i pera la gent que vulgui enregistrar lesseves cançons.

Podeu fer la vostra preinscripciópel curs vinent a partir del dilluns 14 demaig. Durant l'estiu també es podranrebre classes particulars i pròxima-ment informarem sobre les activitats

musicals per a nens que estem progra-mant també per a les vacancesd'estiu.

Per a més informació podeu enviarun correu a [email protected] o con-sultar el nostre facebook (Sarriart), ontrobareu tota la informació.

Així doncs, si sou dels que penseuque ja és tard per aprendre a tocar uninstrument o per aprendre llenguatgemusical d'una manera diferent, aquestés el vostre espai. Salut i música! �

DSp16_

urant aquest tempss’han fet gestions ambels serveis socials i elspsicològics del poble,així com els serveis

socials del CAP MÈDIC de Sarrià.S’ha fet difusió a Ràdio Sarrià i

s’organitza intermitentment una para-da al Mercat Setmanal, com a puntd’informació.

Dins el programa del Mes de laSalut, promogut per l’Ajuntament,ONCOLLIGA fa una aportació presen-cial al Mercat Setmanal, alternant-seamb els Equips Mèdics del CAP deSarrià, així com una xerrada espe-cialitzada, “EL SUPORT A LA FAMÍ-LIA I CUIDADORS DE MALALTSDE CÀNCER”, que tindrà lloc el dia31 de maig a les 20 h, al CAPMÈDIC DE SARRIÀ.

FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA

La Fundació Oncolliga Girona, Lligacatalana d'ajuda al malalt de càncer, ésuna entitat sense ànim de lucre que técom a finalitat millorar el dia a dia delsmalalts oncològics i dels seus familiarsa les comarques gironines. També tre-ballem per la prevenció primària delcàncer, per sensibilitzar la societatsobre aquesta patologia.

Destaquem alguns dels nostresserveis no contemplats o bé no del totcoberts per la sanitat pública; drenatgelimfàtic, per a les dones operades decàncer de mama amb limfedema,actualment més de 110 dones rebenaquest servei; fisioteràpia a domicili,per aquelles persones en procéspal·liatiu i millorar la seva qualitat devida, aproximadament un centenar depersones per any; programa d’ajudadomiciliària, cedim llits articulats,matalassos antinafres, cadires derodes... (més de 1.000 articles cadaany), allotgem els familiars de les per-

sones afectades de càncer i ingressa-des en centres hospitalaris gironins alsnostres pisos-llar residència situats albarri de Sant Ponç...tenim altres ser-veis que, mitjançant convenis decol·laboració, realitzem a l’HospitalJosep Trueta, al Santa Caterina i a totsels hospitals comarcals gironins, coml’atenció psicooncològica, al 2011varen ser més de 1.900 sessions.

Fem molta feina, en queda molta

per fer, no podem patir crisis, ni deixarde treballar, ara , més que mai, neces-sitem la vostra ajuda.

[email protected]

ONCOLLIGA’TDRENATGE LIMFÀTIC

L’any 2007 la Fundació Oncolliga Giro-na va iniciar el servei de drenatge lim-fàtic per a dones operades de càncerde mama, destinat a les dones quepateixen un limfedema a conseqüèn-cia del càncer que ja han superat. El

drenatge limfàtic és una tècnicaterapèutica executada per fisiote-rapeutes, que se serveixen de latecnologia de Flowave, una einaespecialitzada en el tractamentd’aquesta patologia. Afavoreix elfuncionament del sistema limfàtic,

ajuda a reabsorbir la limfa estancadaen el braç i facilita l’evacuació normalcap al torrent sanguini, és a dir, queredueix la inflamació, fa que es recupe-ri mobilitat i disminueix les molèstiesque aquest provoca millorant la quali-tat de vida... Sabíem que aquest serveitindria una gran acceptació, els primers9 mesos vàrem atendre 28 dones quevaren rebre un total de 396 sessions, afinals del 2008 arribàvem a 92 dones i

ENTITATS [la fundació oncolliga

LA FUNDACIÓ ONCOLLIGAA SARRIÀ DE TER

A partir del dia 1 de gener de 2012,es constitueix a Sarrià de Ter la Dele-gació d’Oncolliga en la figura d’AntoniNúnyez i Cabré, com a entitat més delpoble. La seu es troba als baixos del’edifici “EL CORO” i el telèfon decontacte és el 627000349.

DLa Parada al mercat de Sarrià

DS_17p

ENTITATS [la fundació oncolliga

també hem multiplicat per 3 el número de sessions rea-litzades.

Desenvolupem aquest servei a la nostra seu (al C/Illa Fuerteventura, 10, de Girona), a l’Hospital de Camp-devànol, a l’Hospital d’Olot i també a l’Hospital de Bla-nes, a Palafrugell al Centre de Rehabilitació que depènde l’Hospital de Palamós (en aquest darrer cas el serveies realitza amb Pressoteràpia)

Actualment tractem a més de 110 dones... seguintamb el nostre tarannà, busquem la proximitat entrel’usuari i l’Oncolliga descentralitzant els nostres serveis;millorem la qualitat de vida de moltes persones a qui el càn-cer toca directament o de ben a prop.

ONCOLLIGA’T, ajuda’ns a ajudar, qui sap!, potserestàs ajudant a algú que ja coneixes... ONCOLLIGA, fes-te’n soci... ONCOLLIGA’T. �

Drenatge limfàtic a una pacient

Girona, Marxa del Xuixo, amb M. Mercè Roca

er això, molta gent, sobretotels donants, saben quedonar sang és donar vida, ésfer un regal altruista i desin-teressadament a algú que ho

necessita per viure.La sang que donem es separa en tres

components sanguinis: el plasma, lesplaquetes i els hematies (globus ver-mells), i cada us es va servir per tractarmalalties diferents, davantd’hemorràgies i per intervencions qui-rúrgiques o transplantaments d’òrgans.

Així, els globus vermells es fan ser-vir en casos d’anèmia aguda o crònicagreu, les plaquetes en gent amb dèficitsde plaquetes, amb hemorràgies i rischemorràgic, i el plasma en malalts ambalteracions de la coagulació i ambhemorràgies i per produir proteïnes

purificades com l’albúmina o els factorsde coagulació.

Com heu vist, la sang és necessàriaper el bon funcionament dels hospitals,sense ella no es podrien tractar la majo-ria de pacients d’aquests hospitals. Ésun recurs bàsic que s’utilitza cada dia ique té una vida limitada. El problema ésque no es pot fabricar artificialment, ique aquesta caduca al cap de 35 dies.Per això és necessari que prenguemconsciència i demanem a tothom quecol·labori amb aquest petit gest de soli-daritat tan gran per la gent que ho rep.

Esperem que us animeu a ajudar a sal-var vides i vingueu a col·laborar amb lapropera donació de sang a Sarrià de Ter,prevista a mitjans de juliol al Centre CívicLa Cooperativa!"

Moltes gràcies! �

DSp18_

ENTITATS [donants de sang

Què és la sang? Per definició trobem que la sang és un líquid vermell querecorre tot el nostre organisme i que té diferents funcions vitals: respira-tòria, nutritiva i defensiva. Aquesta es composa dels globus vermells,globus blancs, plaquetes i plasma.

P

LA SANGHospital Dr. Josep TruetaAv. França, 60 T.97222670217007 – GIRONA

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

DS_19p

l Dr. Garriga sempre es vasentir sarrianenc, malgratestar uns anys allunyatpels estudis o per la pro-fessió; com a metge, no

oblidem el seu encertat diagnòstic,amb els mitjans tècnics d'antany, i laseva plena dedicació; i a com a impul-sor de la cultura, la preocupació per

recuperar la Festa Major, a finals delsanys 50 del segle passat, i la seva apor-tació a la composició de SARDANES.

Va fer l'Ensenyament Mitjà a l'InstitutVell del carrer de la Força, on va coincidiramb Jaume Vicens Vives i SantiagoSobrequés; amb els que es va retrobar,juntament amb Joan Xirgu, a la dispesade Barcelona ja estudiant a la Universitat.

De jove estudiant, al poble deSarrià, es va preocupar pel Cant Coral ipel Teatre, amb “l'Orfeó Joventut” i lacompanyia “Foc Nou”, que la GuerraCivil es va encarregar de desfer.

Però la seva veritable passió vanser les SARDANES; i d'una manerapràcticament autodidacta (de petit vaaprendre les primeres notes ambDonya Magdalena a l'Escola de Sarrià i,més endavant, amb el Sr. Baró les pri-meres lliçons de teoria i piano) en vacompondre una dotzena: la primera“Adoració”,a la que van intentar posar-hilletra amb Vicens Vives, però que final-ment no fou possible per la malaltiad'en Jaume. Van seguir: “La Plaça de

Gràcies, Dr. Garriga

Als 102 anys d'edat, en Josep Garriga i March, el Dr. Garriga, ensha deixat. El proppassat dilluns, 30 de gener, l'acomiadàvem.Al novembre de 2009, en celebrar el centenari del seu naixement,vam aprofitar per retre-li homenatge d'agraïment: com a home depoble, com a metge, i com a gran amant de la música, de la músicapopular.

E

Matíes MartíFotos Quim Llunell

ENTITATS [gràcies doctor Garriga

Foto Quim Llunell

DSp20_

l'obra”, estrenada per “La Selvatana”;“Renaixent”, dedicada a la memòria delSr. Paulí Torras, pare de Joan i Francesc,per commemorar la vida que renaixia aSarrià de Dalt, amb l'aixecament de lacolònia Paulí Torras; “Sota el Castell”,dedicada als paratges de Can SantVicens i el Racó, de St. Julià. Quanl'esmenta, el Dr. recorda que és una deles més saltirones del seu repertori, idurant uns quants anys va servir percloure la Festa Major. La següent sarda-na en l'ordre de composició és “Lameva petita”, dedicada a la seva fillaAnna Mª. És la única que hem trobatgravada en disc de vinil, mercès a l'amicJosep Casas, i una de les més popularsdel repertori. Seguirien: “Font de Geli-da”, arreglada per a cobla i per a cor. Elseu títol inicial era “La Font freda”, peròaquest nom ja estava enregistrat a la“Sociedad General de Autores de Espa-ña”. I com que l'autor de la lletra fou enJaume Vila, de Gelida; per això va passara “Font de Gelida”. És la Sardana mésllarga del repertori (45x99). “La Mitjan-cera”, dedicada a la seva filla Mª Dolors.“El Gorg blau”, inspirada a la gorga de LaGarriga de St. Julià. “Vora el riu Ter”, unaaltre amb lletra, de Ricard Miró, poemaque descriu el pas del riu Ter per Sarrià.“El Castell de Montagut”, inspirada en elCastell i els seus entorns (avui dia molt“transformats”). “La Plaça de la Creu”,ara “La Placeta”, i abans també Plaça del“Coro”: Com que Josep Garriga viviaallà a prop, hi tenia molts records

d'infantesa. “CostaRoja”: el Dr. quan eranen, va anar al campdel seu avi, i l'homeque treballava alcamp del costat esta-va cantant: “El senyorRamon enganya a lescriades, el senyorRamon enganya a tot

el món”. La tornada d'aquesta cançó estroba reflectida a la sardana, que vamtocar un any al Concurs de Sardanes dela Festa Major.

“Noces d'Or”, una de les que vainterpretar la Principal de la Bisbal, alConcert d'Homenatge. Josep Serra enté una amb el mateix títol, dedicada al50è Aniversari del FC. Barcelona. Preci-sament, Francesc Cassú ens va recordarque també fou la Principal de la Bisbalqui la va estrenar al “Poble Espanyol” deBarcelona, el 20/06/1970, amb motiu delcinquantè aniversari de la fundació de la“Mutual Mèdica de Catalunya i Balears”.

“El Primer Aplec”, atenent una peti-ció de l'Agrupació Sardanista de Caldesde Malavella, amb motiu del 2on Aplecde Sardanes de la localitat, i en celebrar-se el vint-i-cinquè aniversari dels Aplecsde Girona i província. I per últim “Goigs ala Medicina”; inspirada en un poema delDr. Josep Mª Torrent, per ésser cantada.

Uns mesos abans del centenari delDr. Garriga, proposàvem a la família sipodia fer donació a l'Ajuntament deSarrià de Ter de les seves partituresmusicals; i així ho van fer. De fet, el Dr.va passar els darrers anys de la sevavida, poc conscient del seu entorn.Tanmateix, “Els Cantaires” de Sarriàestan intentat donar veu a alguna deles sardanes enumerades: aquesta jahavia estat una de les propostes en lacelebració del Centenari.

Al constituir-se la Comissió de la

Festa Major (cap al 1957), la seva prime-ra preocupació -junt amb la restad'integrants- fou trobar els terrenys perla futura “PISTA ESPORTIVA”. (avui Pave-lló de la U.E.S). I va ésser un dels impul-sors dels Concursos de Colles Sardanis-tes de la Festa Major. Després de tenir-ne cura la U.E.S, i més endavant laCOFES (Comissió Organitzadora de laFesta de Sarrià de Baix); els Concursosvan desaparèixer per motius econòmicsal constituir-se la Comissió de la FestaMajor unificada al 1993.

Recordo quan el Dr. venia als Con-cursos de Colles, molt elegant, amb elsobre de “la revessa”, que li cedia lavídua del que fou gran músic i compo-sitor Josep Mª Boix, i que guardavazelosament fins al moment de la sevaexecució. Els Amics de la Sardana“Terranostra” ens ajudaven en la pre-paració del Concurs i, particularment,amb el malaguanyat Generós Mestresal Capdavant. Sempre em deia:“Home, ja que teniu un compositor aSarrià, almenys que toquin un parell desardanes d'ell, al Concurs”. I així hofèiem, demanàvem les partitures al Dr.i les enviàvem a la coble corresponent.(No t'oblidarem, Generós). Això és elque li vam dir al Dr. el dia del'homenatge: que tocaríem les sevessardanes i que, quan fos possible, tor-naria haver-hi Concurs de Colles Sarda-nistes a la Festa Major (o un altre dia).I ja, posats a dir, fer edició d'un CDamb les seves sardanes, quanl'economia ho permeti.

Gràcies Dr. Garriga, Josep Garriga,per la seva fermesa, per la seva tenaci-tat, per haver contribuït a la històriarecent del poble de Sarrià, i per les sar-danes que ens ha deixat: serviran per nooblidar-lo i les guardarem com a patrimo-ni local; referent de la seves estima i pre-ocupació per la música i el país. �

ENTITATS [gràcies doctor Garriga

La família Garriga amb els regidors de l’Ajuntament de Sarrià deTer per l’acte d’homenatge celebrat el novembre 2009 amb motiudel centenari del Dr. Garriga- Fotos Quiim Llunell

DS_21p

ENTITATS [dones del coro

a Montse Aymerich busca la imatge enrevistes de moda i en fa un croquis, japensant en un possible model, noi onoia. La Pilar Falgàs, més experta en eltall, fa els patrons. Després entre totes

es van repartint la feina. A cada tros de paper pinot-xo (el paper corrugat flexible que els permet fer múl-tiples creacions) hi afegeixen la fliselina autoadhesi-va (de fibres sintètiques no teixides) que dóna grui-xària a la peça i ajuda a cosir. La Mercè Martís’encarrega de planxar i la Pilar, més destra amb lamàquina, de cosir. Així, tall a tall, comencen a con-feccionar els vestits.

A vegades no tenen el color del pinotxo que elsproporciona Sadipal, del grup Manter, antiga empre-sa de manipulats sarrianenca, i busquen aquell colorespecial que necessiten per combinar. Miren prim,com en totes les activitats de voluntaris no hi hadiners per comprar material i és un luxe que no espoden permetre: mimen i estalvien el paper i els filsde diferents colors que necessiten.

Cosides les costures a màquina, cada vestit s’had’acabar a ma: les vores, els colls, les mànigues, elscomplements. Aquí és on es torna a veure la creati-vitat i la destresa de les Dones del Coro: la DolorsXabé amb paper retorçat en fa un jersei; la LolitaRomans i la Montserrat Aymerich trenen dos papersde colors diferents per una decoració; la VictòriaMassegú, la Montserrat Hom i la Joaquima Rouraes barallen amb una sanefa de flors que servirà de

DONES DEL CORO

Els dimarts i els dijous de cada setmana,deu dones es troben al Coro per cosir.Sempre han tingut l’agulla a punt, pertan-yen a una generació que no els fa cap man-dra encarar dos teles, passar punts, enfilarla màquina i anar lliscant la roba. Ara ésdiferent, tenen entre mans un objectiu ques’ha convertit en afició: crear vestits depaper que s’estrenaran a la propera Firadel Paper. Compten amb tot decol·laboradors per fer els passis, nens,nenes i joves del barri, que ja es varenestrenar de models el passat octubre.

L

Assumpció Vila

Pilar Falgàs, cosint a màquina. Foto A. Vila

Montse Aymerich, mostra el primervestit creat per la Fira del Paper 2010.Foto Ràdio Sarrià

DSp22_

ENTITATS [dones del coro

vora d’un vestit. La Joaquima Lozano i laMercè Martí acaben peces amb l’agulla.Totes s’hi afanyen, tenen poc temps perenllestir més de 20 vestits per la Fira iencara no s’ha rumiat del tot el vestit denúvia que ha de ser espectacular.

El ritme, la conversa, recorda elstallers de costura d’abans, d’on sortientots els vestits per una festa familiar, unacomunió o un casament on els vestitsblancs, més delicats, sempre eren elsdarrers.

El grup fa poc es va crear com entitat,però ens ha anat mostrant les seves crea-cions a la Fira del Paper del 2010 i la mésespecial la del 2011, amb una animadadesfilada. El pase de vestits es va repetirper la Fira Comercial, amb el clamorós èxitde la primera. I ara exposen les seves cre-acions al Centre de Visitants. Ja comen-cen a rebre invitacions per anar a desfilar,al Centre de Dia de Girona, al Club de Jubi-lats de Banyoles. No hi pensen en els“bolos”, només en acabar la feina. Cadadia la Montserrat Aymerich aterra amb unanova idea: en acabar rumia una faldillaamb la revista “Parlem de Sarrià”, com sifos de Desigual. �

Mercè Martí

Montserrat Hom , Joaquima Roura iVictòria Massegú

Lolita Romans

Desfilada de vestits de paper per la Fira Comercial 2011. Fotos: Ràdio Sarrià

DS_23p

a finca de 6.258,8m2 de superfície era propietat de l’empresaJ. i F. Torras Hostench, SA, la qual la va vendre a l’Ajuntamentde Girona l’any 1965 amb la finalitat de cedir-la al Ministerio

de Educación Nacional amb destinació a la construcció d’una Escola deMestratge Industrial. En garantia d’aquesta vinculació específica, va esta-blir-se una condició de retrovenda a favor de J. i F. Torras Hostench, SA pelmateix preu de venda, en el supòsit que no es complís aquest destí.

L’any 1968, l’Ajuntament de Girona va fer cessió gratuïta de la finca a laJunta Central de Formación Profesional Industrial, organisme autònom del’administració de l’Estat, adscrit a la Dirección General de Enseñanza Pro-fesional del Ministerio de Educación y Ciencia.

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

ESCOLA DE MESTRATGE INDUSTRIAL A SARRIÀ DE TER

A Sarrià de Dalt, al carrer Xun-cla 20, on actualment hi ha laFundació Els Joncs, trobem undels edificis més bells deSarrià de ter, un complex delsanys 60 destinat a acollir unaEscola de Mestratge Industrial.

L

Arnau Sempere i Albert. Arquitecte

El projecte es va adjudicar al’empresa Riegos y Construcciones, SA,essent l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.L’empresa va abandonar l’obra a finalsde l’any 1969 deixant-la parcialment exe-cutada. Ja el 1974, l’Ajuntament de Giro-na va sol·licitar al Ministerio la reversiódel solar per no haver finalitzat les obrestranscorreguts cinc anys. Amb la inde-pendència de Sarrià de Ter, l’Ajuntamentde Girona va cedir-li els drets de reversiósobre l’edifici inacabat de MestratgeIndustrial.

L’any 1981, l’arquitecte JoaquimGili es va jubilar i per aquesta raó vasol·licitar la seva renúncia al projectede construcció de l’Escola de Mestrat-ge Industrial, deixant sense finalitzar elcomplex.

L’obra, si no fos pel simple fetd’estar inacabada, seria un temad’estudi a les nostres escolesd’arquitectura, i perfectament podriaformar part dels llibres del Moviment

Modern de l’arquitectura catalana; iper aquesta circumstància passarà a lahistòria de forma inadvertida.

L’arquitecte del complex va ser unapersona molt influent en el món del’arquitectura catalana, deixant unextens llegat d’obres a les nostresterres. Cal fer esment a la vida d’enJoaquim Gili i Moros per entendre elconjunt arquitectònic de Sarrià de Ter.

L’ARQUITECTE

Joaquim Gili i Moros (Barcelona 1916-1984) es va formar a l’ETSAB (EscolaTècnica Superior d’Arquitectura de Bar-celona) i va concloure els seus estudisl’any 1947. Durant el seu període estu-diantil es va adherir al GATEPAC (Grupd’Artistes i Tècnics Espanyols per elProgrés de l’Arquitectura Contemporà-nia), va estar en contacte amb enTorres Clavé, amb qui va formar partdel Comitè Revolucionari de l’Escola

d’Arquitectura, i va col·laborar enl’elaboració del nou pla d’estudisdurant la Guerra Civil.

Una vegada finalitzats els seusestudis, va treballar a l’estudi d’enFisas i Mitjans i va participar en la fun-dació del Grup R (1951), juntamentamb Josep Antoni Coderch i JosepMaria Sostres, on va acabar convertint-se en un dels principals promotorsd’aquest grup. Més tard, l’any 1953, esva associar amb en Francesc Bassó iformaren l’Estudi B & G. Finalment, vaacabar la seva carrera professionalcompartint estudi amb Josep MariaSostres.

Algunes de les publicacions realit-zades sobre Joaquim Gili poden ajudara entendre una mica més el seu paperen l’arquitectura catalana dels anys 50-60, en són exemple els següents arti-cles redactats per diversos autors:

“Anticonformista radical, republica-no, defensor a ultranza de las bases éti-cas y sociales del Movimiento Moderno,el conjunto de la obra de Gili se podríaleer como un eficaz puente con la Van-guardia de la preguerra.” (Jorge Torres,1994, Arquitectura Viva, nº 35)

“L’experiència personal de Gili ésdemostrativa del quadre problemàticen el qual es debat la nostra arquitec-tura durant la dècada dels anys cin-quanta, de les components que coinci-deixen en una professió freturosad’una identificació institucional, ideolò-gica i social precisa.” (Josep-Emili Her-nández Cros, 1984, Quadernsd’arquitectura i urbanisme, nº 163)

La seva actitud queda reflectida en

Alçat general nord

24_pDS


la seva obra arquitectònica, de la qualcal destacar la casa Roig (1953) i elClub Esportiu (1954), a Llafranch; i laseva obra més important, i que es potconsiderar la seva obra clau, l’edifici del’Editorial Gustau Gili. Aquest fou pro-jectat el 1954 i construït entre 1957 i1960, i se situa en l’interior d’una illade l’Eixample de Barcelona, ambentrada pel carrer Rosselló, núm. 89.Aquesta obra va ser guardonada ambel Premi FAD d’Arquitectura l’any 1961.I una de les seves darreres obres vaser precisament l’Escola de MestriaIndustrial a Sarrià de Ter, la qual no vapoder finalitzar.

ESCOLA DE MESTRATGE INDUSTRIAL

Aquesta darrera obra, l’Escola de Mes-tratge Industrial, és la que ens ateny ipertany al patrimoni de Sarrià de Ter;es tracta d’un conjunt format per untotal de quatre edificis, i un cinquè, dereduïdes dimensions, amb la funció depunt de control. Tot el conjunt té ungran interès arquitectònic, tant perl’espai que conformen com per lestipologies dels edificis, els espaisinterns, les tipologies estructurals i elsseus sistemes constructius.

El conjunt, com ja s’ha comentat,està ubicat a Sarrià de Dalt, justamenta la falda de la muntanya, creant unlímit entre la part més urbana i la zonaverda. Als inicis, l’únic accés possibleera a través de l’actual carrer d’en Xun-cla, i tots els cossos del conjunts’organitzaven per donar resposta a

aquest accés. La disposició delsvolums formava una plaça pública, quefeia la funció d’accés al recinte i de halldistribuïdor. Finalment, un eix de circu-lació intern lligava una de les possibleszones de pràctiques-aules amb ungimnàs que no es va arribar a construir.

A nivell constructiu, cal destacartres edificis singulars i de gran interèsarquitectònic: es tracta dels dos volumscompletament aïllats i formats percobertes en forma de voltes de canó, ide l’edifici-torre, el de més alçada delconjunt.

EDIFICI AMB COBERTADE VOLTA DE CANÓ

L’edifici en forma de voltade canó és un dels més sin-gulars. Està format per unagran estructura en formad’arc de formigó armat i peruna coberta en forma devolta de canó. Té una plantarectangular amb uns 17metres d’amplada i 21 delongitud, donant un totald’uns 360 m2 útils, ambuna alçada variable entreels 4 i els 8.5 metres. Elque fa realment interessantaquest edifici és la sevaestructura i els seus siste-mes constructius.

L’estructura està forma-da per 4 pòrtics de formigóarmat. Cada pòrtic té unallum de 17 metres i un can-tell mig d’1 metre, amb la

qual cosa, cada pòrtic agafa una magni-tud tan considerable, que són els queacaben conformant la forma de l’edifici.

Constructivament, cal tenir encompte el sistema del forjat de lacoberta. Considerant els problemeseconòmics de l’època, es va optar percombinar unes biguetes prefabricadesamb un encofrat de canyes i llistons defusta (a mode de cassetó) per tal deconformar el forjat i així evitard’utilitzar altres sistemes molt méscostosos. Avui en dia encara es pot


pDS_25

Alçat general sud

26_pDS

apreciar a simple cop de vista aquestenginyós sistema constructiu.

L’estat actual de conservació del’edifici és bastant bo, tota l’estructuradels pòrtics està en perfecte estat,igual que la de la coberta. En canvi, elque sí que està una mica malmès ésl’acabat de la coberta, afectada perl’aflorament de vegetació, un proble-ma de fàcil solució.

EDIFICI EN ALÇADA

Es tracta de l’edifici més alt de tot elcomplex, amb un total de planta baixamés tres, i amb una alçada total defaçana de 18 metres. Està format peruna planta rectangular amb una super-fície construïda de 380 m2 per planta,amb un total de 1.520 m2. Un copmés, l’estructura i els seus sistemesconstructius prenen una gran impor-

tància i acaben conformant l’edifici.L’estructura combina els elements

prefabricats amb els elements realit-zats in situ. Tots els pilars de plantabaixa són realitzats a l’obra, i és a par-tir de la primera planta on tota la faça-na passa a formar part de l’estructura.Això és possible gràcies als elementsprefabricats de formigó, separats entreells un metre i amb una secció de16x46 cm. És realment bell veure comaquests elements tan esvelts supor-ten el pes de l’edifici.

El sistema de forjat utilitzat és elmateix que el de l’edifici en forma decúpula, amb un encofrat de canyes ifusta i unes biguetes prefabricades.

L’estat actual de conservació del’edifici és variable segons els ele-ments. Tot el que conformal’estructura vertical està en excel·lentscondicions, tant els pilars com els ele-ments prefabricats de la façana. Encanvi, tots els seus forjats han estatmolt més castigats per les inclemèn-cies meteorològiques, i seria necessà-

ria una important actuació de rehabili-tació per a un futur ús.

PAVELLÓ AMB COBERTA DEVOLTES I LLUERNES

Es tracta de l’edifici més singular detots, està format per un total de 14mòduls, agrupats de dos en dos fins aformar les 7 crugies que el conformen.Cada un d’aquests mòduls té unacoberta, de formigó armat, en formade volta de canó i una lluerna en elsentit contrari a la volta. Tots elsmòduls formen un edifici en plantabaixa d’uns 830m2, aproximadament,amb unes alçades variables entre els 4i els 6 metres.

L’estructura de l’edifici està forma-da per pilars i per voltes de canó de for-migó armat. Cada mòdul està delimitatper 4 pilars amb una secció creixentcap a la coberta. Una coberta que, enaquest cas, té un acabat de formigóvist, amb un encofrat de llistons defusta.

Alçat general est



pDS_27

L’estat actual de conservació del’edifici és excel·lent, degut a la tascarealitzada per la Fundació els Joncs, jaque en l’actualitat l’utilitzen com azona de treball i de magatzem.

PAVELLÓ ADHERIT A L’EDIFICI ENALÇADA

Es tracta d’un pavelló en planta baixaunit a l’edifici alt del complex. La sevaplanta es pot inscriure amb un rectan-gle, tot i això, no és un rectangle per-fecte ja que va reculant per adaptar-sea la resta d’edificis, sumant un total de540 m2.

L’estructura de l’edifici està forma-da per pilars de formigó armat de dife-rents dimensions, murs de càrregaceràmics i per un forjat unidireccionalde formigó armat.

L’estat de conservació de l’edifici és

bo, i actualment des de la Fundaciós’estan realitzant obres de rehabilitació.

ESTAT ACTUAL

Actualment, la Fundació els Joncs,dedicada a la plena inclusió social deles persones amb dèficit intel·lectual,ocupa aquest complex, destinant partdel mateix a zones de treball, magat-zem, administració i menjadors.

D’aquesta forma, un complex ambuna arquitectura excel·lent i amb unpassat sense cap oportunitat d’ús, ini-

cia l’etapa per a la qual fou concebut,és a dir, un centre de formació i ocupa-ció, revitalitzant així una part importantdels 3.250 m2 totals del conjunt.

Gràcies a la Fundació els Joncs,amb la seva tasca de rehabilitació i uti-lització del complex, s’ha aconseguitrevitalitzar aquest meravellós conjuntd’en Joaquim Gili, evitant d’aquestaforma el seu progressiu deterioramenti un més que segur ensorrament delsedificis amb el pas del temps, fins arri-bar a esborrar la seva empremta en lahistòria. �

Alçat general oest

Foto aèria de Sarrià de Dalt on s’aprecia el moviment de terres de la construccióde l’autopista i el Camp dels Socs de l’empresa Torras Hostench.

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarriàTEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià ENTITATS [GERDS

ÀREA DE CULTURA: ESCENARIS 2012 CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de CulturaPresen Serrano, Anna Sala

cultura

ESCENARIS 2012

DSp28_

L’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter haorganitzat un any més, el cicle de teatre ESCENARISpromogut pel Consell Comarcal del Gironès. Aquestaactivitat escènica, que també té lloc en una vintena mésde municipis del gironès,pretén oferir una diversitatd’espectacles que interes-sin al públic, ja sigui fami-liar o adult. Enguany, ESCENARIS 2012 ha portat tres noves propostes a Sarrià de

Ter. L’inici va ser el diumenge 29 de gener en el teatre del CCP Mn.Domingo Casanellas amb l’obra infantil “En Pau i les cosesvelles” de la companyia Tatoina. Amb aquest espectacle sobre en Pau,

un nen molt entremaliat, es va transmetre als nens de manera senzilla i diver-tida els conceptes de reciclatge, de recuperació i de consum responsable. Ialhora, defensar la imaginació, tant en els jocs infantils com en general.

El cap del Parc de Bombers deGirona va explicar com ferprevenció en els casos defoc, de fuita de gas, endolls

en mal us, etc.El contingut va ser molt productiu

per als assistents, perquè es van tre-ballar la prevenció i el record del bonús de líquids perillosos i gas, entredáltres.

Els assistents, durant léspai depreguntes, van poder aclarir els seusdubtes i fins i tot explicar les sevesexperiències personals relacionadesamb el foc o altres materies perilloses.

Finalment, es va recordar que sitenim qualsevol urgència s´ha de tru-car al 112, que és el número general

per a totes les emergències, i concre-tament en el cas díncendis derivaranla urgència al parc més proper debombers que hi hagi en la zona de latrucada.

La prevenció és una eina impor-tant per a tots, per poder arribar asolucionar amb èxit i amb seguretat

els perills que ens podem trobar a lallar.

Per aquest motiu el centre cívic LaCooperativa aposta per treballar la pre-venció i poder oferir al poble la infor-mació bàsica necessària per posar-laen pràctica i poder resoldre situacionsen moments complicats.�

DS_29p

“Sóc un pallasso” de la companyia mítica Cla-ret Clown va tenir lloc el diumenge 26 defebrer. Segons Claret Papiol, un dels millors clownsde Catalunya, el primer pallasso que va existir sobrela terra va ser l’August. Un personatge a les ordres delsenyor Peperoni, propietari d’un circ. L’August ens vaacompanyar en el seu viatge a través de la màgia, lamúsica i el teatre.

Per al públic adult, la companyia La Nave Va Tea-tre ens va proposar l'espectacle "Connexions.3" el dia8 de març, a les 22 h. Sobre l'escenari de la cafeteria delCor,. 3 actrius, Elisa Ballardin, Elisabet Aznar i Carme Val,sota la direcció de David Martínez, ens van presentar unentramat de relacions humanes, històries amb lesdones com a protagonistes . I ho van fer amb una plas-ticitat gestual desbordant. �

XerradaSEGURETAT INTEGRAL A LA LLAR

La xerrada de “Seguretat Inte-gral a la llar” es va portar aterme el dimecres 21 de març alcentre cívic La Cooperativa, acàrrec de la Regió de Bombersde Girona. Va tenir una moltbona assistència, unes 40 perso-nes.Aquesta és la primera xerradaque es portava a terme a Sarriàde Ter a càrrec dels Bombers deGirona.

CULTURA

L’objectiu d’aquest tallermusical era ajudar aconèixer el poder del ventper produir so. Com es va

descobrir que dominant l’aire espodria crear música; com la curiositatva fer sorgir les diferents maneres decrear so i com tota aquestainvestigació va portar al nai-xement dels instruments devent. Uns instruments ques’han classificat en: instru-ments amb bisell, instru-ments amb llengüeta, instru-ments amb llengüeta mem-branosa i instruments ambcolumna d’aire.

Una quarantena de nensd’entre 6 i 12 anys van poderparticipar d’aquesta audició ifer un viatge per múltiplescultures a través d’algunsdels seus instruments devent, així com alguns com-panys d’altres famílies, comsón els instruments de cordao percussió.

El taller va anar a càrrecde Míriam Encinas, professo-ra de flauta de bec de l’EMGi músic amb una àmplia trajectòria pro-fessional en el món de les músiquesantigues i d’arrel. Els assistents, paresi nens, a més d’aprendre sobre el móndels instruments de vent i la seva evo-lució, també van tenir el privilegi depoder gaudir, aquí a la biblioteca, de lamúsica d’una artista tan consagradacom és la Míriam Encinas.

Des de la biblioteca Emília Xargayvolem potenciar la col·laboració i lacooperació amb totes aquelles enti-

tats que treballen pel i amb el munici-pi per tal que ens ajudi a enfortiraquesta funció de centre locald’informació, que segons el Manifestde la Unesco, defineix i caracteritza labiblioteca pública.

Des de la biblioteca Emília Xargaytornem a animar-vos de nou a partici-par en aquestes activitats que men-sualment organitzem, ja siguin xerra-des, clubs de lectura, taules rodones,tallers infantils, hores del conte, ...

totes són gratuïtes i obertes a tothomque tingui ganes de participar i acom-panyar-nos.

Per conèixer les activitats que realitzem usconvidem a visitar la nostra pàgina web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través delfacebook i del twitter. I si teniu ganes queus avisem quan fem una activitat, tambéens podeu fer arribar el vostre e-mail ipuntualment rebreu les nostres notícies. �

Taller musical: EL SO DEL VENT

CULTURA

30_pDS

El dimarts 27 de març la biblio-teca Emília Xargay, encol·laboració amb l’Escola deMúsica del Gironès (EMG), vaorganitzar un taller musicalobert a tots els nens i nensd’entre 6 i 12 anys.

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

CULTURA

DS_31ppDS_31

Maria Schneider és unadirectora de Big Bandsubtil i diferent, ambaspecte fràgil i delicat.

És una de les més reconegudesactualment per la seva innovació en elmón de les Big Bands i el Jazz, i unade les poques dones que dirigeix unaformació musical d’aquest estil. Ella ila seva Big Band han actuat en més de30 països de tot el món i han participatamb més de 80 grups i músics moltconeguts com ara Gil Evans o FletcherHenderson, tot dos compositors i pia-nistes de Jazz.

Neix l’any 1960 a Windom (Minne-sota), un poble molt rural i petit on hihavia molt poca cultura musical. Va serquan tenia 4 anys que va decidir que lamúsica l’acompanyaria durant tota lavida. Evelyn Butler, una pianista deChicago, va arribar a Minnesota i vacomençar a donar classes de piano alsnens i nenes del poble. Va serd’aquesta manera com Maria Schnei-der es va iniciar en el món de la músi-ca. Diu que Evelyn Butler va ser ungran referent per ella a l’hora de com-posar. Va ser qui li va transmetre elplaer i la llibertat que donava la músi-ca. A ella li deu el seu estil a un pas dela música clàssica i del Jazz.

Un dels aspectes més destacatsde la música de Schneider és la quan-titat de matisos, textures, colors i pro-funditats que utilitza en les sevescomposicions. La seva música té per-sonalitat, una història, frases i ritmes.A les seves obres hi ha una gran

influencia de la música clàssica, per laquantitat d’aspectes descriptius queutilitza. A través de la música, Schnei-der ens pretén explicar històries per-sonals, quasi sempre basades en elpassat, on parla d’amics, família i lespersones que estima. “En realitat lameva música no parla de música, sinódels meus records. La raó per la qualfaig música és per expressar tot el queestimo. El que vull és transmetre al’audiència el que hi ha dins meu”, afir-ma la directora a la revista Jaç (2007).En aquests relats, els músics són comactors de teatre, i els solistes són elsnarradors de la història.

Afirma ser una gran fan del’ornitologia. El que més li agrada ésobservar els ocells i identificar-ne laraça. És una fanàtica de la naturalesa ies nota en les seves composicions.Fins i tot, en algun concert utilitza cantsd’aus reals i ella toca un xiulet brasiler

que serveix per cridar els ocells. L’any 1994 va presentar el seu pri-

mer disc anomenat “Evanescence” onva deixar clar el seu estil, que ha con-servat fins a l’actualitat . En total hapublicat sis discos amb els quals ha tin-gut nou nominacions als premisGrammy, dos dels quals van sortirguanyadors. L’últim disc publicats’anomena Sky Blue (2007). La majoriad’aquests discos es van vendre perInternet a través d’un sistema anome-nat Artist Share, on els artistes venendirectament les seves obres al compra-dor sense necessitar cap distribuïdora.Això fa que els artistes obtinguin unmajor benefici i que hi hagi un contactemés directe amb els compradors.

És commovedor veure com la músi-ca ben feta pot arribar a descriure tanclarament situacions, relats o experièn-cies. Per a Maria Schneider, la música noés música si no ens explica res. �

“M’agrada composar per gransformacions de jazz perquèm’agraden els colors dels ins-truments, i el meu objectiu éscompondre peces que siguingairebé relats, amb molts can-vis, crear contrast i dinàmica. Ala meva música hi ha molt denarratiu”.

Mireia Canyigueral i Vilalallibretapetita.wordpress.com

RELATS MUSICALS

Maria Schneider

DSp32_

CULTURA

El dia 27 de setembre de 2011es commemorava el cinquan-tenari del traspàs d’un delsautors clàssics de la literatura

catalana del segle XX de l’alçada deCarles Riba, Josep Pla o Josep Carner.Josep Maria de Sagarra és un delsescriptors més populars de les nos-tres lletres catalanes, posseïdor d’unaextensa obra i, alhora, de gran qualitatque abasta la traducció (Shakespeare,Dante, Molière); la poesia (lírica, èpicai satírica); la novel·la, el teatre; laprosa narrativa; el periodisme.

L’11 de setembre de 2011-diada tansimbòlica per a Catalunya- Joan de Saga-rra, el fill, des de les pàgines de La Van-guardia, en el seu article d’opinió dins LaTerrassa, anomenat La “cultureta” con-tinua fent de les seves, es lamentavaque se li donés tan poca importància a lafigura del seu pare justament quan es

complien 50 anys de la seva mort, a dife-rència d’altres autors clàssics del segleXX que sí van tenir un homenatge entals circumstàncies, com han estat Car-les Riba el 2009, o com Joan Maragall,en el 150è aniversari del seu naixement(2011). En aquest article, Joan de Saga-rra, criticava que no s’hagués programatcap de les seves populars obres teatralsni al Teatre Romea “la meva botiga”(com solia anomenar l’autor aquest tea-tre pel munt d’obres seves que s’hiestrenaren), ni al Teatre Lliure, ni tan solsal Teatre Nacional de Catalunya. És cer-tament difícil ser català i no haver vistmai representada en el teatre, vista atelevisió, llegida o esmentada L’Hostalde la Glòria o El Cafè de la Marina, percitar només un parell d’exemplesd’obres de teatre.

Davant les repercussions crítiquesque generà aquest article signat pel fill

de l’il·lustre escriptor català, el Conse-ller de Cultura del Govern de la Gene-ralitat de Catalunya, Ferran Mascarell,prengué ràpidament la iniciativa, junta-ment amb la direcció teatral de JoanOller, d’endegar un homenatge aJosep Maria de Sagarra, celebrat final-ment el dia 24 de gener de 2012 alPalau de la Música Catalana, amboverbooking d’entrades gratuïtes ofer-tes des de diferents mitjans de comu-nicació, especialment a través de lapremsa escrita i virtual (La Vanguardia,Ara, El Periódico, Avui, Vilaweb).

Com diu Joan de Sagarra, al seupare “la popularitat li va venir, pel quesembla, dels seus versos –quan vaestrenar, recitant-lo ell mateix, Elpoema de Nadal (1931) al Palau de laMúsica Catalana, i va haver de repetir-lo l’endemà per donar satisfacció alnombrós públic que s’havia quedat alcarrer i al del teatre, un teatre majori-tàriament en vers”. 1

Mireia Masó i Cerdà

LA POESIA DE JOSEP MARIA DE SAGARRA

I CASTELLARNAU(Barcelona, 5 de març de 1894- Barcelona, 27 de setembre de 1961)

INTRODUCCIÓ. EN EL 50è ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

DS_33p

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

Tant de bo les autoritats culturalsdel Govern de la Generalitat haguessintingut la suficient memòria històrica icultural per no tornar a ensopegardues vegades amb la mateixa pedra.Al meu parer, la celebració d’aquesthomenatge va ser una solució de com-promís per tal de rebatre les crítiquesde Joan de Sagarra per la inacció cul-tural de les autoritats polítiques com-petents, totalment improvisada, malorganitzada i absolutament insuficientdavant les nombrossísimes demandesd’un públic interessat per la figura delpopular autor, un dels clàssics delsegle XX. Qui signa aquest article vaquedar ben decebuda en no poderaconseguir (ni havent matinat), capinvitació de les que El Periódico oferiaun dia en concret per bescanviar perentrades gratuïtes a les taquilles delPalau de la Música, quan ja feia mésde vint-i-quatre hores que estavenexhaurides.

Tanmateix, l’espectacle va resultarreeixit; consistí en la recitació de tex-tos i adaptacions musicals de poemesde Josep Maria de Sagarra per desta-cats actors i actrius de l’escena catala-na actual, com Montserrat Carulla,Vicki Peña, Josep Maria Pou; i can-tants com Roger Mas i Sílvia PérezCruz.2

L’altre homenatge que se li féu aJosep Maria de Sagarra tingué lloc aMadrid el 13 de febrer de 2012, con-duït per Lluís Permanyer a l’Ateneucientífic, literari i artístic.

PERSONALITAT LITERÀRIA I INFLUÈNCIES

Com diu Domènec Guansé, Sagarrapertangué a la vella noblesa catalana,un estament tradicionalment giratd'esquenes al país i a la seva llengua.Tots els biògrafs coincideixen a desta-car el seu aspecte senyorial: «moltmés que d'home de lletres o d'artista,tenia l'aire de senyoràs». Contrària-ment, Josep Pla, no exempt d’ironia iuna d’aquelles “envegetes” que elcaracteritzaven, en el retrat-caricaturaque li dedica dins Homenots, el com-para a un pastoret de xais, amb gos isarró, sempre a punt de portar-se elflabiol als llavis. Amb unes anqueshemisfèriques i folgades, calb, petit igras. Tanmateix, afirma que la poesia liraja com una font i que està destinat atenir un èxit immens: literalment, unèxit de masses3. I no s’equivocà. Elseu vaticini fou plenament encertat,en part gràcies a Pla mateix, ja que fouell qui descobrí a Sagarra els paisatgesde la Costa Brava que tant el merave-llaren i que foren una font d’inspiracióinesgotable en tots els gèneres queconreà.

El fet cert, però, és que a l'inrevésde molts dels membres del seu esta-ment social que no es comprometienamb la cultura catalana, Sagarra nosolament no es girà d'esquenes a lallengua del país sinó que creà tot unpatrimoni literari, que a través del'oralitat -teatre, cançons, poemes-arrelà amb força en la societat catala-na del moment. Per una paradoxad'explicació difícil, escriptor d'origennobiliari, ha estat un dels autors méspopulars de la literatura catalana.4

Sagarra és autor d'una obra exten-sa i variada. Una obra que, amb unestil ric, acolorit i precís, tradueix unvitalisme que barreja molts dels plan-tejaments temàtics i tècnics delModernisme (teatre) amb d'altresd'estrictament populars o vuitcentis-tes o, al contrari, amb d'altres de nou-centistes (es formà en aquest

ambient). Entre els anys 1920 i 1936,recollí amb fidelitat algunes de lesaspiracions més significatives d'unaèpoca, els feliços vint, període històricque tendia al cosmopolitisme més bri-llant i esportiu, les més entranyablesd'una societat, la catalana, la qual cer-cava les seves formes més genuïnesd'emoció i de realització política. I,així, esdevingué un autèntic mitepopular que, en molts d'aspectes,ocupà el lloc que havien deixat buitFrederic Soler (Pitarra), Verdaguer, Gui-merà o Maragall. La part de la sevaobra més important pertany al campde la poesia i del teatre.

BIOGRAFIA

ORÍGENS I INFANTESA

Nascut l’any 1894 a Barcelona, al BarriGòtic, provenia d'una família de la peti-ta aristocràcia barcelonina amb pro-fundes arrels pallareses i tarragoninesper part de mare, Filomena de Caste-llarnau i de Lleopart, la qual morí quanell tenia catorze anys, fet que el mar-caria molt i suposaria el començamentde la pèrdua de la innocència i la inge-nuïtat. El seu pare, Ferran de Sagarra ide Siscar, va consagrar la seva vida ala investigació històrica, i sigil·logràfica(història dels segells), de la qual és unreferent mundial.

De la seva infantesa en destaca lacasa senyorial del carrer de Merca-ders, amb una biblioteca antiga dequatre segles, i sobretot la finca deSanta Coloma de Gramenet on vaentrar en contacte per primer cop ambla natura, de la qual n'era un apassio-nat, cosa que queda palesa en una deles seves primeres proses: Els ocellsamics (1922). Va començar el batxille-rat a l'institut de Reus i el va acabar alcol·legi dels Jesuïtes del carrer deCasp de Barcelona, on va donar aconèixer els seus versos de tema reli-giós o de tema històric, escrits indis-tintament en català i castellà. Noméstenia quinze anys quan va publicar un

1 La “cultureta” continua fent de les seves, article de Joan de Sagarra a la Vanguardia, dins La Terrassa, 11 de setembre de 2011.2 http://www.vilaweb.cat/noticia/3970691/20120113/quan-joan-sagarra-por.html3 Josep Pla,”Josep M. de Sagarra”. Dins Homenots, Quarta sèrie. Obra Completa, Vol.XXIX, Ed. Destino Barcelona, pàg. 10-11.4 Domènech GUANSÉ. “Josep M. de Sagarra”. Dins Abans d'ara, (La Mirada), pàg. 168, Edicions Proa, Barcelona,1966.

DSp34_


sonet a La Il·lustració Catalana i unspoemes a La Revista Universitària. Enaquesta època ja era lector del teatrede William Shakespeare, de les Videsparal·leles de Plutarc, dels poemeshomèrics, del poeta renaixentista italiàLudovico Ariosto i de La Divina Comè-dia del Dant; va adquirir, doncs, benaviat una formació cultural sòlida.

Va ingressar a la facultat de Dretde la Universitat de Barcelona i va for-mar part de la Penya Gran de l'AteneuBarcelonès i de les seves tertúlies lite-ràries. L'any 1912 va guanyar el terceraccèssit a la Viola d'or i d'argent ambel poema La celestial ametista alsJocs Florals de Barcelona i el 1913 vaguanyar l'Englantina d'or d'aquest cer-tamen literari amb el poema Somnid'una nit d'hivern (Joan de l'Ós), quehavia començat a gestar durant unviatge a Itàlia amb el seu pare.

De l’època en què estudià Dretconegué Carles Riba, i figures literà-ries tan oposades com Àngel Guimerài Josep Carner. El fet de pertànyer al’Institut d'Estudis Catalans, a La Veude Catalunya, i a l'Ateneu Barcelonès,forjaren la base de poeta que Sagarraassoliria el 1914 amb el Primer llibrede poemes, amb la descoberta ado-lescent de la natura, amb un joc com-pensat de sensualitat i malenconia,escrit des de l'experiència personal.Començava una carrera fulgurant i pro-ductiva que conreà tots els gèneres,només interrompuda per la guerra il’exili. En aquells temps Sagarra estu-diava per a ser diplomàtic, feina quepodria compaginar bé amb la literatu-ra. Finalment va triar el camí que mésl’abellia: la literatura, de la qual va ferel seu modus vivendi. Com a drama-turg, s'estrena el 1917 al teatreRomea, amb Rondalla d'esparvers.

A partir d'aquí, i fins a l'esclat de laguerra Civil, se succeeixen els llibresde poemes i les obres de teatre, ambel rerefons constant de lescol·laboracions periodístiques; i senseoblidar una dedicació -menor- a la lite-ratura narrativa en prosa.

A Madrid, va intimar amb perso-natges destacats del moment i vaconèixer les millors tertúlies literàries,com per exemple la del Café dePombo, capitanejada per RamónGómez de la Serna i conegué també

José Ortega i Gasset, cervell del diariEl Sol, qui era conscient que la carreradiplomàtica no satisfeia gens Sagarra iper això li va proposar la corresponsa-lia del diari a Berlín. Entre els anys de1919 i 1921 va recórrer Txecoslovà-quia, Polònia, Alemanya, Holanda...

Començava a ser conegut, ja que apart de l'Englantina d'or, havia publicatamb bona acollida el Primer llibre depoemes (1914) i El mal caçador (1915),havia estrenat al Teatre Romea Rondalla

d'esparvers (1917) i fins i tot havia editatuna novel·la, Paulina Buxareu (1919).

Decisiva en la seva obra fou laconeixença amb Josep Pla, fet que elconsolidà com a escriptor. Pla el vaconvidar a la Costa Brava i li va desco-brir la bellesa d'aquells paratges.Aquest fet va inspirar el nou volum depoesies Cançons de rem i de vela. Apoc a poc, l'èxit i la popularitat que deben jove havia assolit va anar creixent,sobretot gràcies al fet que la seva pro-ducció es va diversificar en tots elsgèneres, amb un català vivíssim queel va apropar al gran públic. Durant unabona colla d'anys va estrenar, ambgran èxit, una o dues obres l'any, i lesseves novel·les van aconseguir tirat-ges mai assolits fins aleshores.

El 1923 va guanyar la Flor Naturalals Jocs Florals de Barcelona amb elpoema La balada del caminant. Entreel 1920 i el 1936, Sagarra va recollir

algunes de les aspiracions més signifi-catives d'una època que tendia al cos-mopolitisme més brillant: les aspira-cions nacionals de la societat catalanaque identificava en les seves obres lesformes més genuïnes d'emoció. I,així, Sagarra va esdevenir un mitepopular.

Era conscient del paper que estavaduent a terme Pompeu Fabra i peraixò, com a escriptor, no va dubtar maia tenir una gran cura del llenguatge. Elseu bagatge cultural i el profund conei-xement del país li permeterend'exhibir una riquesa lèxica aclapara-dora. Va revisar vells mites com ElComte Arnau (monumental poemaèpic de 1928) o a donar el seu toc per-sonal a tradicions, com ara el Poemade Nadal (1931), que ell mateix va reci-tar en un Palau de la Música Catalanaple de gom a gom i fragments del qualla gent de diverses generacions haaprès de memòria.

Va rebre el Premi Fastenrath de poe-sia i va ser declarat Mestre en Gai Saberquan va guanyar novament l'Englantinad'or l'any 1931 amb el poema Abril. Méstard obté el Premi Crexells amb una deles novel·les més reeixides, Vida privada(1932), que constitueix una crònica mei-tat costumista meitat proustiana de ladecadència de l'aristocràcia barcelonina.Li van traduir, o es va traduir ell mateix,moltes comèdies al castellà, i, de lesseves novel·les, All i Salobre va ser tra-duïda també al castellà i Paulina Buxa-reu, a l'italià.

En el camp del teatre, Sagarra vaconrear també una gran varietat degèneres, va estrenar comèdies, farsesi sainets de costums.

En aquesta època va escriure can-çons i també uns quants poemes vanser musicats per Amadeu Vives,Eduard Toldrà i Enric Morera. Va traduirobres de Goldoni, Molière i Pirandello.Va conrear el periodisme, com a críticteatral, i com a articulista vacol·laborar amb assiduïtat a La Publici-tat i Mirador, i va aplegar algunesd'aquestes col·laboracions en dosvolums: Cafè, copa i puro (1929) iL'aperitiu (1937).

Va cultivar temibles epigrames ipoemes satírics d'una comicitat esbo-jarrada, que durant una època publica-va al setmanari El Be Negre.

Pau Garsaball, un dels grans actors querepresentà moltes obres de Josep M.Sagarra.

DS_35p


LA GUERRA CIVIL I L'EXILI

El 1936 li encomanen l'Himne del'Olimpíada Popular. L'esclat de la gue-rra civil espanyola marca un abans i undesprés en la seva vida i en la sevaobra. Gràcies al cònsol italià, que liprofessava una gran admiració arrande la publicació a La Veu de Catalunya,a partir de 1935, de la traducció envers de La Divina Comèdia, va ajudar afugir, entre d'altres, la seva germanaque era mare superiora del Col·legiJesús i Maria del carrer de Casp deBarcelona. Aquests fets i els seus ver-sos satírics contra la FAI van provocarque la seva vida en aquell momentcorrés perill. L'assassinat del seu amicJosep Maria Planes, director de El BeNegre, va resultar determinant perquèabandonés la ciutat.

Es va instal·lar al Port de la Selva,en companyia de l’olotina MercèDevesa, la qual, des de feia cinc anys,era la seva promesa. Ventura Gassol,conseller de Cultura de la Generalitatde Catalunya a l'època de la Repúbli-ca, el va poder avisar que la seva vidacorria perill, a causa dels esdeveni-ments del moment.

Així, entre l'octubre del 1936 il'agost del 1940, va residir al'estranger. El 1936 es va casar ambMercè Devesa i, entre aquesta data iel 1938, va fer un llarg viatge de nocesdes de Marsella fins a Tahití i les illesde la Societat. Fruits d'aquesta expe-riència pels mars del sud són el poe-mari Entre l'equador i els tròpics

(1946) i el llibre de viatges La rutablava, publicat primer en versió caste-llana el 1942 i, pòstumament, enl'original catalana el 1964.

El 1938 es va establir a París, on el6 de gener de 1939 va néixer el seu fillJoan. En esclatar la guerra mundial, esva traslladar successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada de Conflent iBanyuls de la Marenda, on es va dedi-car, fonamentalment, a la traducció deLa Divina Comèdia.

EL RETORN A CATALUNYA

El 1940, de retorn a Catalunya, es vaincorporar a la vida literària clandesti-na. Va ser membre (1942) de la secciófilològica de l'Institut d'Estudis Cata-lans. Amb l'ajut d'alguns mecenes -especialment Francesc Cambó- vaenllestir la traducció en vers de LaDivina Comèdia de Dant, reconegudapels experts italians com la millor tra-ducció d'aquesta obra a qualsevol llen-gua. També va traduir bona part (vint-i-vuit obres) del teatre de Shakespearei va escriure el seu darrer poemanarratiu: El poema de Montserrat(1950), publicat inicialment amb forçapassatges censurats.

A partir de 1945, va començar lesnegociacions per reprendre el teatre encatalà. La reposició de L'Hostal de laGlòria va ser un èxit clamorós. A partird'aquí s'anima a escriure alguns dramesen prosa i d'inspiració existencialistaque, malgrat l'interès, van obtenir pocressò: El prestigi dels morts (1946), Lafortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948).

El públic no va entendre l'esforç deSagarra per a adaptar-se als noustemps. Decebut, va decidir tornar ala vella fórmula del poema dramàticque l'havia consagrat com a gran dra-maturg i va estrenar algunes de lesseves obres més famoses: L'hereu ila forastera (1949), Les vinyes delPriorat (1950), L'alcova vermella(1952).

Després de la lluita i lacol·laboració que havia dut a termeen la resistència, desanimat, deci-deix abandonar-la progressivament icomençar un període en el qual voltornar a viure de l'escriptura, del tea-tre i del periodisme. Així, doncs, per

diverses raons, de tipus econòmic o lite-rari més que no pas d'ideològic, Sagarrava començar a col·laborar en publica-cions més o menys oficials com el Dia-rio de Barcelona (fins al 1957), a Destino(de 1951 a 1961) i a La Vanguardia (de1957 a 1961), evidentment en castellà.També va acceptar el càrrec de consellerde la Societat General d'Autors aMadrid. Aquestes col·laboracions vanpromoure algunes campanyes negati-ves que desqualificaven la seva personai la seva obra i que van acabar fent-losentir marginat dels cercles culturalscatalans durant una bona colla d'anys.

LA PLENITUD DE L'ESCRIPTOR

L'any 1954, amb seixanta anys,emprèn l'escriptura de les Memòries–gènere poc conreat a Catalunya i queamb Sagarra assoleix una qualitatextraordinària– i decideix estrenar unade les obres que li tornaria l'èxit quehavia perdut aquells darrers temps: Laferida lluminosa, un drama burgèsd'intenció religiosa que va ser traduït alcastellà, al portuguès i a l'anglès, va serguardonat amb el Premio Nacional deComedia i va ser portada al cinemadues vegades: el 1956, dirigida perTullio Demicheli i doblada després alcatalà, i el 1997, dirigida per José LuisGarci.5

Els dos darrers anys de la sevavida va escriure El senyor Perramon iEl fiscal Requesens, versions moltpersonals de Molière i Nikolai Gógol,respectivament, fetes a mida per al'actor còmic Joan Capri.

El govern espanyol, el 1960, li con-

DSp36_


cedeix la Gran Cruz de Alfonso X elSabio. El fet que acceptés la condeco-ració va fer rebrotar les crítiques delssectors catalans de la resistència cul-tural per la seva actitud condescen-dent amb el règim franquista, motiva-da, d'altra banda, per la seva situacióde supervivència econòmica.

LA DESAPARICIÓ I EL LLEGAT D'UNGRAN ESCRIPTOR

L'any 1961, Josep Maria de Sagarra pre-parava una llarga estada a Roma, ambuna subvenció de la Fundación JuanMarch, per a escriure una obra ambicio-sa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna iostentar la corresponsalia especial de LaVanguardia i de Ya per enviar cròniquessobre el Concili Ecumènic Vaticà II, peròun carcinoma li va provocar una llargaagonia que el va portar a la mort el 27 desetembre de 1961.

En commemoració del centenari

del seu naixement, el 1994 es va ini-ciar la reedició de l'obra completa al'Editorial 3 i 4 de València. Desd'institucions i entitats, es va recordarl'autor amb exposicions i actes diver-sos, i es van representar novamentalgunes de les seves obres dramàti-ques, que de fet mai no han estat obli-dades per grups de teatre aficionat de

tot el país. Les sevestraduccions del teatrede William Shakespea-re són sovint les queutilitzen moltes com-panyies catalanesactuals per revisar eldramaturg més univer-salment representat.L'ajuntament de SantaColoma de Gramenet,població amb la qualJosep Maria de Saga-rra havia mantingut vin-cles de petit, va posar

el seu nom al nou teatre municipal dela ciutat.

POESIA

Potser amb la sola excepció de JacintVerdaguer i a desgrat de les enveges idels rebuigs de determinats cerclesintel·lectuals i polítics, Sagarra haestat l'únic poeta català autèntica-ment popular, i no cal dir que un delspoquíssims escriptors que van acon-seguir viure de la seva ploma. És l'únicpoeta, després de Joan Maragall, queha arribat àmpliament al gran públic.

Autor de gran vitalitat i riquesaidiomàtica, Sagarra és un autor d'estilforça independent; mai no va partici-par dels afanys culturalistes del Nou-centisme. La seva poesia és gairebésempre subjectiva, i l'expressió, acolo-rida. A l'espontaneïtat del sentimentafegeix una abundor verbal caracterís-tica. Els temes que li serveixend'inspiració són molt diversos: vandes de l'exaltació lírica de la naturafins a descripcions prosaiques i realis-

tes, a vegades, gairebé barroeres(poesia satírica: Balada de Fra Rupert oaltres).6

La part més interessant de la sevapoètica, al meu parer, és la de les can-çons. “La cançó és aquella mena degràcia natural que surt de la boca del’home per fer-li companyia les horesdel treball i que l’home la recorda i lareprèn en aquells moments que des-cansa el cos i s’engresca l’ànim (…)”. 7

El gènere poètic de la cançó convo-ca una gran part de la producció líricade Josep M. de Sagarra després delprimer llibre, on convivia amb la balada,l'ègloga i altres formes. Tota una sèriede reculls ho revelen ja en el títol: Can-çons d'abril i de novembre (1918), Can-çons de taverna i d'oblit (1922), Can-çons de rem i de vela (1923) i Cançonsde totes les hores (1925). El poeta des-plega, en cadascun, una experiència oun estat d'esperit. Ho fa, en general,amb composicions estròfiques i devers llarg, segons el model lliure de lacançó leopardiana; però també dónaentrada -si es vol per raons de correlat-a esquemes més populars i a temesque s'hi relacionen. La seva poesias'allunya del camí dominant des delnoucentisme: per una banda, l'actituds'aproxima al meravellament maragalliàdavant la realitat; per l'altra,l'enlluernament per les paraules i la faci-litat per una imatgeria en relleul'allunyen de la contenció expressiva (lamaragalliana i la posterior). L'altre inte-rès del Sagarra poeta és el poema narra-tiu de to llegendari, que el durà a la com-posició llarga, amb arrels en la baladaromàntica. El mal caçador (1915) i Elcomte Arnau (1928) reprenen dosmotius dels quals Maragall havia donatl'última, essencial, visió. Ell despleganarrativament les dues llegendes, peròno torna pas a l'heroi romàntic quedesafia l'absolut, sinó que elimina tantcom pot misteri i miracle i, en canvi,accentua els elements susceptiblesd'un tractament realista que, sovint, esresol en pintoresquisme.

5 Llegiu l’entrevista a l'autor, de l'any 1954, publicada al Diario de Barcelona l'any 1971, amb motiu del seu 60è aniversari

6 Pixo a l'abim: al fons la mar blava, allà el cap de Begur, aquí el cap de la fava.

Ets fresca com una rosa, més puta que les gallines i pesada com la prosa de don Pere Coromines.

7 J.M.de Sagarra. “Les cançons de Port de la Selva”. Dins Cafè, Copa i Puro, pàg.16-17, Ed. Catalonia, Barcelona.

DS_37p


"[...] D'entre tots els escriptors queens han donat una visió de la nostraterra -que és romàntica en Verdaguer,mítica en Maragall, senzillament idea-litzada en Carner, civilitzada en Pla-,Sagarra és qui ens l'ha donada mésreal, i és perquè coneix molt bé elsseus elements, la geologia, la botànicai la zoologia. Per això Sagarra és admi-rable i meravellós en les descripcionsde la natura i, en canvi, no és tan afor-tunat quan prova de trancendir-la anivells més alts, quan assaja de mitifi-car-la: sembla com si arrossegués,com si no sabés desprendre's, del seucaos i de la seva turbulència. Els per-sonatges es confonen aleshores ambla mateixa terra i es desdibuixen. Elmal caçador, per exemple, que preténésser a la vegada el poema del Mont-seny i el poema de la passió del prota-gonista, acaba essent simplementl'exaltació de la muntanya.

Com en el cas de Jacint Verdaguer,també en Josep Maria de Sagarra, laveritable força i gràcia de la seva obrarau en l'estil, en la llengua, que saptrametre aquest contacte directe ambla terra. Per una banda, el seu llenguat-ge és riquíssim, posseeix un vocabula-ri en el qual figuren els noms especí-fics dels ocells, dels peixos, de lesbestioles del bosc, dels arbres, de lesplantes, de les herbes i de les flors,que ell coneixia a la vegada per expe-riència i científicament. Per l'altra, téuna facilitat extraordinària per a crearlocucions i imatges que semblenrefranys, proverbis encunyats per lallengua al llarg de les centúries i que, amés, sap barrejar hàbilment amb elsautèntics i després resulta molt difícilde detriar-los. És cert que, de vega-des, ell n'abusa, que cau enl'estirabot, en la lleugeresa i en el ripi,és a dir, que és víctima de la sevamateixa facilitat -i d'això el lector sen'adona molt aviat-. Com en el cas deVerdaguer, el seu estil és, en conjunt,una troballa, però de passada ha donatorigen a una retòrica que és fàcil

d'imitar. Malgrat aquests petits defec-tes -inevitables en els grans escrip-tors-, hom resta immediatament sug-gestionat pel seu estil sonor i exube-rant, gairebé voluptuós, que oscil·lasense transició de la brutalitat a la ten-dresa, ple d'imatges espurnejants id'una expressivitat tan viva, que deixaun regust de terra a la boca, envaeixamb l'olor de les flors i enlluerna ambels colors del paisatge." 8

Entre 1920-1926 fou un dels poe-tes més populars i reconeguts pelsmotius següents :1) facilitat versificatòria2) domini del vers i la perfecció formal3) retorn a una tradició (seguint Ver-daguer, Maragall, Maria Antònia-Salvà).Josep Maria de Sagarra feia de la

poesia l’expressió del plaer de viure,l’exaltació de la bellesa de la terra i laplasmació de les sensacions físiques.Lluís Permanyer ratifica aquestes afir-macions9.

En els seus poemes descriu ElPort de la Selva, a la Costa Brava, undels paisatges centrals de la sevaobra, tant en poesia com en teatre.Sagarra resta bocabadat i entotsolatdavant les meravelles dels paisatgesde marina que li mostrà Josep Pla. Enl’obra d’aquest autor hi ha un abans iun després en la seva temàtica, mar-cat per la presència del mar. La naturahi és present en tot moment, per béque la primerenca sigui de secà, perinfluència dels paisatges de la sevainfantesa i joventut.

A La rosa de cristall (1933) es per-cep un canvi que es confirmarà aÀncores i estrelles (1935, premi Joa-quim Folguera): un to més contingut iintimista, menys descriptiu; una ten-dència a l'especulació metafísica apartir del sentiment amorós, l'ús delvers lliure; la consistència discursivadel jo poètic. Tot plegat fa Sagarra méspròxim al postsimbolisme d'aquestsanys. Entre l'Equador i els Tròpics,enllestit el 1937 i no publicat fins al

1945, no divergeix essencialmentd'aquesta tendència, a desgrat de lapeculiaritat del motiu tahitià, directa-ment procedent del viatge a la Polinè-sia el 1936. Resseguir la consistènciadel jo poètic que es desplega en elsdiversos llibres posa de manifest unselements de continuïtat en la visió delmón (tenyida majoritàriamentd'escepticisme) que caldria posar enrelació amb la resta de l'obra i amb elfet que després del 1937 no hi haguésmés reculls poètics.

PRINCIPALS OBRES DE POESIA10

Primer llibre de poemes, 1914, reed.1996El mal caçador, 1916, reed. 1915,1916, 1925, 1957, 1962, 1996Cançons d'abril i de novembre, 1918,reed. 1962, 1985, 1996Cançons de taverna i d'oblit, 1922,reed. 1996Cançons de rem i de vela, 1923, reed.1937, 1947, 1962, 1962, 1985, 2002Cançons de totes les hores, 1925,reed. 1985, 1996El comte Arnau, 1928, reed. 1942,1949, 1957, 2006El poema de Nadal, 1931, reed. 1948,1950, 1957, 1962, 1995, 2003, 2008La rosa de cristall, 1933, reed. 1996,1998Àncores i estrelles, 1936, reed.1949,1996, 1998Entre l'equador i els tròpics, 1937,reed. 1947, 1996, 1998El poema de Montserrat, 1956, reed.1996, 1998.Poemes satírics, 1989, reed. 1990,1996, 2003.

UNA TRIA PERSONAL SOBRE LA POESIA LÍRICA DE SAGARRA

La cançó va ser un gènere menor finsque als anys vint del segle passat vaser revitalitzada per poetes cultes comJosep Carner, Tomàs Garcés, JoaquimFolguera, J. Salvat Papasseit. La seva

8 (Antoni Comas. Pròleg a Llibre de lectura. Barcelona: Destino, 1974, p. 22-23)9 Sagarra mai no va ser un escriptor de torre de vori, sinó un home sensual, amb una necessitat absoluta de viure la vida amb unaintensitat total. I aquest tarannà el va cultivar sense cap mena de fre ni d'autocensura. És per aquesta raó que en el seu cas la sàtirareflecteix amb naturalitat emocionant una força interna que li brolla. [...] El poble, els catalans, s'aprenien de memòria rodolins iquartetes, que repetien als amics i coneguts a cau d'orella. Gràcies a aquesta manera de fer he pogut ja arribar a documentar-mesobre aquest vessant, fins ara secret." 10 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-maria-de-sagarra

DSp38_


funció popular ha estat tradicional-ment la d’acompanyar i entretenir enmolts moments de la vida: els treballsal camp, els infants, l’amor, les feinesquotidianes de la llar, etc. Com s’ha ditanteriorment, Sagarra fou un dels poe-tes més populars i reconeguts entre1920-1926 per diferents raons: la sevafacilitat versificatòria, el domini delvers i la perfecció formal, la gran rique-sa idiomàtica que posseïa, i el retorn auna tradició que continuava l’encetadaper Verdaguer, Maragall i altres.

Formes estròfiques, rima i tipus deversosEn les seves cançons predomina laforma estròfica dels quartets i quin-tets en art major, amb el vers deca-síl·lab; en art menor empra hepta-síl·labs i hexasíl·labs que formen quar-tetes. I també els barreja.L’experimentació formal a què sotmetles seves composicions menen a unobjectiu: aconseguir una sonoritatfonètica, una musicalitat i un ritmeperfectes (observem la cadència decançó de pluja que ens transmet elritme musical de la pluja fina)

La cançó en Sagarra opera ambestructures de simetria, de reiteració

per fixar els temes recurrents delspoemes. Solen ser refranys, torna-des que remeten a les idees claudel poema (observeu el darrerquintet de cançó de pluja).

La llengua poèticaJosep Maria de Sagarra és un delsescriptors en llengua catalana ambmés varietat de registres i un domi-ni verbal més dilatat. L’anècdotaque ell mateix reporta sobreaquest fet és que Pompeu Fabra

llegia El Comte Arnau amb un llapis ala mà i prenent-ne notes11 o que JosepPla digués d’ell que posseïa “el genide la llengua”12

La poesia per a Josep M. de Saga-rra transmet el plaer de viure, exalta-ció de la bellesa de la terra (muntanyao marina) i la plasmació de les sensa-cions físiques i sensorials (sinestè-sies, metàfores, imatges, personifica-cions, anàfores i paral·lelismes) Trans-met, per tant, el ritme de la vida; és laseva una poètica basada en la realitat iés precisament aquesta autenticitat elque em meravella. Llegir Sagarra éspercebre com glateix la natura, comcanvien els seus colors, les aromes,els sons; percebre l’aleteig d’un ocell ila remor constant de les onades quebesen les ribes de les platges. I unade les coses que més em fascina éscomprovar com aconsegueix quesembli tan senzill.

Com en tots els textos descriptius,hi predomina l’adjectivació (referidaals colors de la natura) i l’enumeració.I una precisió verbal exacta pel que faals noms d’ocells, plantes, vents(hipònims). Aquest domini de la llen-gua s’evidencia en la tendència a la

formació de sintagmes en què els ele-ments gramaticals s’enllacen de tresen tres: no vull pensar, ni vull creure niveure (cançó I).

Vegem ara aquestes característi-ques en exemples poètics concrets.

AIGUA-MARINA

Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem, i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles, i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment, i aquesta mica de vent, i el teu amor, transparent com una aigua-marina.

Josep Maria de SAGARRA, Obra poèti-ca, Editorial Selecta, Barcelona, 1947.

Àncores i estrelles, 1936.

Aquest és el poema que obre el reculltitulat “Àncores i estrelles” 1936, escritentre Calella de Palafrugell i el Port dela Selva, entre el juny i el setembre de1935. Constitueix una reflexió aprofun-dida i transcendida del sentit de la vida.D’aquesta manera el poeta es fa ressòdel clima d’optimisme i catalanitat quees viu als anys vint i trenta, els feliçosanys vint.

De nou trobem un Locus amoenuso paisatge idíl·lic, mariner, on aconse-guir la plenitud de l’amor; és una invi-tació a viure el moment, el present és

11 Melcior Font. Josep Maria de Sagarra, Editorial Catalònia, Barcelona.12 Josep Pla. Homenots, Quarta sèrie, Vol. XXIX, Obra Completa, Editorial Destino, Barcelona, 1975.

DS_39p


cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert tots els diesAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 [email protected]

l’únic real; cal viure’l en llibertat, parau-la clau per entendre el poema. Nopodem estimar si no ens sentim lliu-res, com el poeta quan analitza el pro-cés de viure enamorat. Veiem símilsdels objectes mariners (rem i escà-lem), que ajuden a avançar en la vida,i abans no arribi la mort, el poetadefensa el dret d’haver navegat inten-sament en el mar d’amor, amb unainvitació a viure amb plenitud cada ins-tant de felicitat, Carpe Diem, delersensual, esclat dels sentits.

Està format per quatre estrofes dediferent nombre de versos amb unmetre també irregular. Si bé hi predomi-nen els heptasíl·labs (narració), tambéen trobem de tetrasíl·labs, pentasíl·labs,octosíl·labs i algun decasíl·lab. Hi ha uncerta regularitat de rima, bàsicamentconsonant i algun de lliure.

Les tres primeres estrofes combi-nen la quinteta i la quarteta en versosde metre divers. La primera estrofa,de nou versos, segueix l’esquemaababa, ccdd, mentre que la segona dequatre versos efef, i la tercera de cincegjjg es produeix un encavalcamentde rima: rem i fem (paronomàsia). Laquarta estrofa està formada per sisversos gens habituals en la sextetacatalana; l’experimentació formal eraun dels reptes poètics de Sagarra, jaque conferia al poema un to sincer ipersonal, juntament amb un llenguat-ge directe i planer.

L’estructura del poema es regeixper l’ús quasi exclusiu de l’infinitiu (lle-gir, no saber, creure, fer, jeure) i peruna sintaxi basada en la repetició de laconjunció i a l’inici de molts versos(polisíndeton:“ i fer, i estimar, i aques-

ta mica de vent, i el teu amor transpa-rent). Aquest recurs literari ens trans-met una sensació d’acceleració, dedesig de totalitat, de vitalisme exacer-bat, de present. És com si el poetadigués “Ho vull tot”, tant el bo (amor-rosa) com el no tan bo (espina), ja queen definitiva TOT és real, vital, formapart de nosaltres. És preciosa i emo-cionant l’estrofa on ho expressa ambla metàfora de la rosa: “Comprendreindistintament/rosa i espina;/i estimaraquest moment/i aquesta mica devent/i el teu amor, transparent/comuna aigua-marina/. Aquest versos, pera mi, amb aquesta càrregad’autenticitat i vitalisme, són dels mésbells que s’han escrit mai dins la nos-tra poesia.

CANÇÓ D’ABRIL

Perquè tens la mirada blava i dolça, les dents menudes i els llavis inflats —violeta, pollanc, carlina i molsa—, perquè tens la mirada blava i dolça i acluques els ulls cansats.

Perquè és tan bell tenir-te dins dels braços quan t’esgarrifes del ponent —rosers que moren perfumats i lassos—perquè és tan bell tenir-te dins dels braços i veure com tremoles suaument.

Perquè m’has fet al cor que se’m moria la gràcia de la seda i del perfum —campaneta blava, fresca satalia—, perquè m’has fet al cor que se’m moria un gran país tot ple de llum.

Perquè quan el teu cos se m’afigura el pols se’m torna esgarriat i fort

—ocell que cantes dins la nit obscura—, perquè quan el teu cos se m’afigura tot el demés és apagat i mort.

Per això la meva ànima t’estima, i en perles i musica el pit es fon —oh prat molt verd, que es bressa i regali-ma—, per tot això el meu cor t’estima sobre totes les coses d’aquest món!

Josep Maria de SAGARRA, Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, 1947

Dins Cançons d’abril i novembre, 1915-1917.

Ens trobem davant d’una cançó quem’agrada especialment perl’optimisme vital que transmet, comuna invitació a la vida, al Carpe Diem:l’arribada de la primavera estacional(dins la qual estem, amb els canvis enla naturalesa que es deixondeix) imetafòrica (dins el cor del poeta coma conseqüència de l’enamorament).Aquesta primavera s’exemplifica ambnoms de flors (hipònims), ocells iarbres, elements de la natura que res-susciten, com el cor del poeta des-prés del llanguiment del llarg i foschivern i de la solitud de l’ànima.

El poema està format per 5 estrofes(quintets) de 5 versos cadascun, deca-síl·labs la majoria (per la presènciad’hiats) però també amb algun octo-síl·lab.

Els quatre primers quintets són lajustificació o exposició de motius pelsquals el poeta s’ha enamorat, per aixòtots comencen per l’anàfora o repeti-ció “perquè...” . Els motius que ensdóna són físics “perquè tens la miradablava i dolça/les dents menudes i els

DSp40_

llavis inflats”; físics i sensuals, o siadel desig més humà i mundà “perquèquan el teu cos se m’afigura/el polsse’m torna esgarriat i fort”; per com elfa sentir, en sortir del llanguimenthivernal, de la seva solitud “perquèm’has fet al cor que se’m moria/ungran país tot ple de llum ”. I la darreraestrofa és la conclusió: “per això la

meva ànima t’estima/i en perles imusica el pit es fon/ per tot això elmeu cor t’estima/sobre totes lescoses d’aquest món!”.

Trobem figures retòriques de repe-tició, com en els darrers poemes ana-litzats: anàfores, paral·lelismes, enu-meracions i metàfores de flors queamaguen l’estimada, de la qual maise’ns diu el nom, total anonimat del’aimada, com és tradició en les can-çons populars: violeta, pollanc, carlinai molsa/ rosers que moren perfumats ilassos/ campaneta blava, fresca sata-lia/ ocell que cantes dins la nit obscu-ra/ oh, prat molt verd, que es bressa iregalima/.

En conclusió, la lírica de Sagarra téla seva expressió més popular i cone-guda en la cançó, per bé que el poemanarratiu de to llegendari, que el durà ala composició llarga, amb arrels en la

balada romàntica com El mal caçador(1915) i El comte Arnau (1928) vanconrear molt èxit. I val la pena conèi-xer també la poesia satírica, de la qualhi trobem algun fragment a peu depàgina en aquest article- en aquestsdarrers demostra els grans recursosexpressius i la seva poca contencioexpressiva, com també la seva inde-pendència literària- Com diu Lluís Per-manyer (nota 9 a peu de pàgina),Josep Maria de Sagarra era una perso-na sensual i amb una necessitat deviure la vida amb plenitud. I aquestdesig el vehicula a través de la sevaploma, i a més, pot viure de la literatu-ra, desig inabastable per a moltsescriptors actuals. Dit d’una altramanera: Sagarra fa el que millor sapfer i el que més li agrada fer, i a mésés capaç de viure’n! Realment un afor-tunat. �

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

BIBLIOGRAFIAIsidor Cònsul i Llorenç Soldevila (Proa, les eines)Rosa Delor, Isabel Grifoll, Lluïsa Julià (Castellnou)Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.Josep Maria de SAGARRA, Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, 1947.


DS_41p

CULTURA

JOSEP M. DE SAGARRADRAMATURG

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Josep M. de Sagarra i de Caste-llarnau, nascut a Barcelona l’any1894, va ser una de les figuresmés destacades de les lletres

catalanes del segle XX. Enguanyes commemoren els cinquanta

anys de la seva mort. Poeta, perio-dista i sobretot autor d’obres deteatre que van ser representadesa Catalunya i també en teatres deMadrid en la seva corresponentversió castellana, Sagarra és un

autor que pot ser comparable a undels altres grans de la literaturacatalana d’aquest segle, Josep

Carner. Pel que fa a les dues figu-res, es podrien establir alguns

paral·lelismes.

En primer terme el que podríem afir-mar és que tots dos autors, Josep M.de Sagarra i Josep Carner, van conrearel gènere de la poesia com ningú, ambun domini de la llengua catalana i delsrecursos de la musicalitat poètica deprimera magnitud, cosa que no s’haviaassolit en la nostra literatura des del’obra lírica de Jacint Verdaguer. JosepCarner –vinculat i identificat de ple al’estètica noucentista- va ser un crea-dor fins i tot de paraules noves (neolo-gismes) i tant la seva poesia com lesseves traduccions posseeixen undring lingüístic únic, excepcional.Sagarra potser va indagar més en elcatalà que aleshores es parlava i ambla llengua que el seu bon amic Pom-peu Fabra va acabar d’afaiçonar. Lesseves rimes esdevenen també unexercici insuperable.

Josep M. de Sagarra aconsegueixuns versos tal vegada més humans ipotser menys màgics, menys alambi-nats i més reals que el seu contempo-

rani. Tots dos van ser tambéexcel·lents traductors. Pensem queJosep M. de Sagarra va traduir el tea-tre de William Shakespeare al català,algunes obres de Molière, dels italiansCarlo Goldoni i de Luigi Pirandello, amés de la monumental Divina Comè-dia de Dante Alighieri, del poeta flo-rentí del segle XIII, text que va publicarl’editorial Alpha l’any 1955.

Carner va traduir de l’anglèsnovel·les fonamentals de la prosa deCharles Dickens, de Mark Twain, deDaniel Defoe entre d’altres, de mane-ra, doncs, que es podria fer unparal·lelisme entre les obresd’aquests dos gegants de les lletrescatalanes. Sagarra, però, va excel·liren la creació dramàtica i en certamanera ell és el continuador de la tra-dició teatral catalana que provenia delsdarrers anys d’ençà dels èxits dramà-tics d’Àngel Guimerà o de Serafí Pita-rra. Sagarra va ser el continuador de lacreació teatral de més èxit dels anys

anteriors a la República i també autord’excepció en els anys grisos de lapostguerra. L’any 1945, al teatre Apolode Barcelona, es representa la prime-ra obra en llengua catalana, la reposi-ció d’una obra magistral de Sagarra,L’Hostal de la Glòria, que havia estatenllestida l’any 1932. Des del punt devista del clímax dramàtic, Sagarra ésl’autor català més brillant. Carner vaescriure teatre, però en va escriuremolt menys. Dedicat a la carrera con-sular i al periodisme, Josep Carner vafer de la literatura un complement dela seva vida, Sagarra en canvi –previabandó també de la carrera diplomàti-ca- viu sempre de la literatura i esdedica plenament al teatre en les pri-meres dècades del segle XX, bo iobtenint uns rèdits de primer ordreamb el plantejament de dramesromàntics en peces com Rondallad’esparvers (1917), Marçal Prior(1926), La filla del Carmesí (1929),obres que esdevingueren els seus pri-mers reconeixements en el gènereteatral. Anys després vindrien algunes

JOSEP CARNER I JOSEP M. DE SAGARRA

42_pDS

CULTURA [josep maria de sagarra, dramaturg

comèdies de costums també moltaplaudides i en la dècada dels anystrenta tingueren i tenen encara granfortuna en les seves representacionsdrames com, Gardènia (1930), L’hostalde la Glòria (1931), El cafè de la Mari-na (1933) i una obra ja més costumis-ta i amb un cert pintoresquisme barce-loní, La rambla de les Floristes (1935),magníficament interpretada en elstemps moderns per l’excepcional iadmirada actriu Rosa Mª Sardà.

Quan Josep M. de Sagarra va tor-nar de l’exili va intentar impulsar nova-ment les seves creacions artístiques,en alguns casos donant versions enllengua castellana, les quals van tenirmolt èxit en els teatres de Madrid. Aixíde 1947 podríem destacar, La fortunade Sílvia, Galatea (1948), La ferida llu-minosa (1954), L’hereu i la forastera(1949), Les vinyes del Priorat (1950) iL’amor viu a dispesa (1952).

Josep M. de Sagarra va propo-sar-se viure professionalment de laliteratura i ho va aconseguir. No va sermai un escriptor de diumenge a latarda. Els altres gèneres literaris i perio-dístics, Josep M. de Sagarra també elsconrea però la seva producció més

fructífera i la més brillant és, sensdubte, el teatre. Va ser un home quebàsicament tota la seva vida la dedi-ca al teatre, tant en la creació de lesobres com en l’afaiçonament dramà-tic dels personatges amb gran talentlingüístic i fluïdesa dels diàlegs. El crí-tic francès René Doumic, membrede l’Acadèmia Francesa, va dir delteatre de Sagarra que, “la poesia tea-tral de Sagarra és com una font queraja a dolls i l’aigua cascavelleja i riu,bo i cantant, seguint el seu curs,sense deixar rastre. (...) L’espectador,encisat, es deixa endur pel ritme delsversos, que l’amoroseixen a flor depell.” 1 I ja se sap que el gènere tea-tral quan obté èxits és molt mésagraït des de tots els punts de vistaque no pas el gènere de la narrativa ode la poesia. Els dos autors conreentots els gèneres i si haguéssim desubratllar l’excel·lència dels dos, emquedaria amb els refinaments poè-tics, les percepcions i la subtil ironiade Josep Carner, home clau del nou-

centisme i l’extensió del teatre dramà-tic de Josep M. de Sagarra. EscriviaSagarra sobre l’ofici de dramaturg:

“Escric teatre en vers perquèaquesta forma em serveix per a cenyirconceptes, perquè dintre la música delvers les paraules agafen més relleu imés color, són o més boniques o méspatètiques; la vibració de les síl·labesdintre el vers produeix una emociómusical i fisiològica, molt difícil de pre-cisar, però que la pràctica ha demostratque no produeix mai el diàleg en prosacorrent. El vers ennobleix la paraula i aestones la denigra, la fa més intensa ifins de vegades més corpòria i més imés esmolada per anar a ferir directa-ment els nervis de l’orella.”

HOMES I DONES DE LLETRES A L’EXILI

En la carrera literària dels autors i auto-res que van trobar-se enmig de la gue-rra civil, el conflicte va truncar moltesvides, moltes aspiracions i va fer quemolts intel·lectuals i homes i dones delletres prenguessin rumbs diferents imolt dispersos. El cas dels dos més

grans poetes del segle XX català,Josep Carner i Josep M. de Sagarra, uncop esclata la guerra civil i el conflictearriba a la seva fi amb la victòria feixis-ta, tant l’un com l’altre han de roman-dre fora de la pàtria catalana. Carner,perquè era membre del cos diplomàticespanyol, fidel a la causa republicana, il’any 1939 es trobava a Bèlgica ons’havia casat amb la professora univer-sitària Émile Noulet i on s’havia esta-blert. Davant de la invasió dels nazis,Carner no va tenir més remei tambéque exiliar-se a Mèxic, on continuaria laseva tasca literària. Sagarra, en canvi,es trobava a Barcelona on l’any 1935havia fet tractes amb el mecenes de lacultura catalana, Francesc Cambó, perenllestir la traducció i l’edició de la Divi-na Comèdia de Dante Alighieri als ver-sos catalans (obra que es publicaria enedició de luxe l’any 1955). En elsmesos previs a l’entrada a Barcelonadels nacionalfeixistes, el prolífic i bri-llant autor de teatre ha de marxar demala manera de Catalunya. Josep M.de Sagarra, que va participar enl’escriptura dels textos patriòtics del’Olimpíada Popular de Barcelona del’any 1935, en produir-se l’aixecamentfeixista, va fer costat a la causa republi-cana, com relata la que ulteriormentfou la seva dona, Mercè Devesa,d’orígens olotins:

“Jo no estava espantada.. Reco-nec que era una mica inconscient, ique l´única cosa que desitjava era nomoure’m del costat d’en Josep i resmés. Potser ell se n’adonava més. Defet vivíem a la lluna.Tot seguit es va lliu-rar en cos i ànima a la tasca humanità-ria com perillosíssima de salvar gent. Liho permetia l’amistat que tenia ambmolts polítics d’esquerres.” 2

Sagarra, doncs, mentre va durar elperíode revolucionari a Barcelona, pelsseus contactes amb personatgesinfluents, va ajudar a uns i altres aamagar-se o bé a exiliar-se a Itàlia, comel cas d’una de les seves germanesque era monja, la qual, juntament ambaltres cinc religioses i gràcies a lesgestions del poeta, van poder escapo-lir-se de la repressió anàrquica delscomitès de la FAI.

1 Vegeu CURET, Francesc, Història del teatre català, pàg. 567-573, Editorial Aedos, Barcelona, 1967. 2 PERMANYER, Lluís; Sagarra vist pels seus íntims, pàg. 79, Editorial Edhasa, Barcelona, 1982.

pDS_43

L’escriptor Maurici Serrahima, refe-rint-se a les accions compromeses delpoeta i traductor, va escriure:

“...Sagarra que, per salvar béns –iencara més, persones-, s’havia compro-mès i es va arriscar molt. Aquesta va seruna de les raons que aviat van portargent de les patrulles de control a voler-lodetenir. I per això, protegit per la Gene-ralitat, va haver de passar la frontera.” 3

La cosa certa és que Josep M. deSagarra, l’octubre de 1936, va haverde passar la frontera disfressat depescador, per tal que els de la FAI noel detinguessin per burgès i personade tarannà reconegudament benes-tant. Protegit per la policia de la Gene-ralitat, va poder viatjar com va podercap a París. L’escriptor, a França, hitenia amics que havia fet a Barcelona,de manera que alguns d’ells –com elsgermans Tharaud- ajudaren Sagarra iMercè Devesa a instal·lar-se a la ciutatde les llums. Mercè i Josep M. noestaven casats, i ho feren en una sen-zilla cerimònia civil a la ciutat de Parísel 22 de desembre de 1936. El convitsembla que el va pagar Josep Tarrade-lles. També per intervenció de JosepTarradelles, conseller de la Generalitatde Catalunya, Sagarra va gaudir de laprotecció econòmica de la instituciótal i com s’havia fet per altresintel·lectuals catalans que havien anata raure a França. Val a dir que a ParísSagarra i Mercè Devesa mantinguerencontactes amb molts catalans queanaren a parar a la ciutat en un exili -naturalment- no desitjat. No eren

pocs. Per altrabanda, des de Parísno se sabia quans’acabaria la guerraespanyola i, un copassabentats de laderrota republicana,l’esclat i l’expansió del feixisme ale-many va alertar-los a tots. S’estavenesgotant els dies de certa calma a laciutat del Sena.

Mercè Devesa i Josep M. de Saga-rra, aconsellats pels seus amics fran-cesos, decidiren no quedar-se a Fran-ça (i van fer molt bé!) i projectaren unviatge a Tahití a fi i efecte de poderescriure algun llibre diferent, exòtic,amb el qual poder oferir en llenguacatalana alguna cosa de ben original.La pensada defensada pels amicsfrancesos fou vital per a l’escriptor i laseva muller. D’una banda -i tal vegadasense ser-ne massa conscients- evita-ven de nou l’enfrontament amb elsvàndals del feixisme i per l’altra,sabent que Catalunya i Espanya esta-ven sota el jou franquista i anticatala-nista, no tenien massa alternatives.Tenien alguns diners i el suportd’amics francesos que els esperariena Papeete; així, doncs, va ser comJosep M. de Sagarra i Mercè Devesaromangueren en les terres del tròpicuns quants mesos, una intensa llunade mel en la qual l’escriptor va escriu-re dos llibres, La ruta blava, bellíssimanarració de caràcter exòtic, i el recullde poemes Entre l’Equador i el Tròpic.Retornats a París el juliol de 1937, van

seguir vivint a la ciutatde la llum on va néixerel seu fill Joan. Davantla declaració de guerradels nazis a França idavant l’avenç impara-ble per terres france-ses, Josep M. de Saga-rra, molt a pesar seu,decideix tornar a la

Catalunya manifassejada per Franco.El retorn no va ser fàcil. Mercè Deve-sa, el petit Joan de Sagarra i el poetavan replegant-se per diverses ciutatsde França fins que s’instal·len a laCatalunya Nord, a la vila de Prada deConflent on hi havia altres notablesfamílies catalanes exiliades, PauCasals, Pompeu Fabra i els Alavedra.Llavors, els Sagarra anaren al bellindret mediterrani de Banyuls de laMarenda. Amb alguns contactes, laMercè i el fill, poden passar al’Espanya de Franco. Josep M. deSagarra va haver de romandre a Ban-yuls per més temps perquè havia estatun autor massa conegut i en la Catalun-ya franquista la seva vida perillava. Des-prés d’algunes gestions a l’interior, elpoeta va poder tornar a Barcelona. Erael 30 d’agost de 1940, els nazis havienocupat França.4

JOSEP M. DE SAGARRA, “NONGRAT” A LA CULTURA CATALANAOFICIAL?

He volgut destacar una mica les vicis-situds i el periple per França de JosepM. de Sagarra i els seus, perquèalguns elements de la cultureta catala-na han volgut menystenir l’obra i els

3 SERRAHIMA, Maurici; Memòries de la guerra i de l’exili 1936-1937, pàg. 166-167, Edicions 62, Barcelona, 1978.4 Podeu llegir el periple de Josep Mª de Sagarra a les pàgines 119-129 de PERMANYER, Lluís; Sagarra, vist pels seus íntims,Ed. Edhasa, 1982, Barcelona.



DSp44_

èxits literaris i teatrals de l’escriptorper certes envegetes i falsos testimo-nis. Sagarra ha estat un autor qüestio-nat, si va ser o no prou catalanista.Quanta mesquinesa! Pensem que elperiple de l’exili va marcar –com ad’altres- la seva trajectòria de reputatautor de teatre, escriptor, periodista ipoeta en llengua catalana. Això ja seriaprou per no qüestionar-lo. Tanmateix,en la nostra època d’estudiants de lacultura catalana a la universitat, s’hade dir que ningú comentava ni explica-va la gran literatura de Sagarra. Perquè? Perquè no es va vincular al’estètica i al moviment del noucentis-me com Josep Carner o Guerau deLiost? Per què anava per lliure i vaaconseguir viure de la literatura? Siguicom sigui, en la meva universitat vanfer prevaldre l’obra de Carles Riba.Sagarra, molt injustament, en quedà almarge. Per què no es llegeix nis’analitza Sagarra en els programesd’educació secundària?

El poeta i dramaturg va patir l’exili ila repressió franquista com altresintel·lectuals i escriptors catalans: quimés qui menys. La seva vida fora deCatalunya no va ser fàcil. Posterior-ment, després de l’exili, com a escrip-tor en llengua catalana no ho va tenirplaner. Ningú ho tingué fàcil i qui mésqui menys va haver de esquivar censu-res, censors i anticatalanistes furi-bunds. Tothom va haver de prendre

posicions i per sobreviure en l’oficid’escriptor van haver defugir el règimo a vegades fins i tot fer la gara-gara alfranquisme com van poder. Ho varensaber fer personatges com l’escriptorJosep Pla, que fent-se el pagès “singracejo castellano”, va treballar-se elseu estereotip i va aconseguir publicarla seva Obra Completa i, això sí, ferforat en una Catalunya desemparadaculturalment i lingüística. I que quediclar per a tots el lectors, que hi ha elJosep Pla d’abans de la guerra i el dedesprés. També pintors com SalvadorDalí, qui amb les seves excentricitats ila seva barretina, va intentar mofar-sedel règim, però va saber-se donar laconsabuda publicitat, la qual li propor-cionà substanciosos rèdits. I qui dubtaque Dalí és un català universal?

Quant a Josep M. de Sagarra, val adir que uns anys després de la guerrava conrear grans èxits amb el seu tea-tre en castellà a Madrid. Això semblaque esdevingué el gran pecat de Saga-rra durant la grisa postguerra, cosaque alguns no li van poder perdonarmai, però alguns –mesquins ells- nosaben que la primera obra de teatrerepresentada en llengua catalana aBarcelona l’any 1945 –com hem avan-çat- va ser una obra de Sagarra. Quiés, però, el pur en la supervivència dela cultura catalana dels anys del fran-quisme? �

CANÇÓ

A Josep CarnerLes garbes dormen al camp.Déu els do bona dormida.Segueix la guatlla el reclam-la niarada avorrida.

Juliol ens duu l’aramdins la posta beneïda.Les garbes dormen al camp,que la sega ja és finida.

El repòs del verd fullama l’ocellada convida.Les garbes dormen al camp,garbes seques sense vida.

Passa l’euga com un llampsense fer cas de la brida.Les garbes dormen al campi l’ombra l’ha esfereïda.

Ai, encara servo el rami l’estimada és partida...Les garbes dormen al camp,Déu els do bona dormida!

Juliol, 1914Josep M. de Sagarra

Internet és social; una de les carac-terístiques de l’internet d’avui ésque és social; les xarxes socialshan viscut els darrers anys la seva

etapa daurada, amb l’explosió primerde Facebook i després amb l’eclosióde Twitter. Ens socialitzem també através d’internet, establim relacions,compartim opinions, expressem emo-cions...

Internet és local o, en altres parau-les, la geolocalització és, d’un tempsençà, una de les noves realitatsd’internet. Ja no es tracta només decompartir continguts, sinó d’informar,si volem, des d’on els compartim, degeolocalitzar la nostra posició, de dir:“sóc aquí!”

Internet és mòbil, ara més quemai, i ja per sempre més, internet és iserà mòbil. Els dispositius mòbils,“tablets” i telèfons -dits- intel·ligents(smartphones) ens permeten portarinternet amunt i avall. La dissociacióinternet-ordinador ha estat només unpas per associar internet a altres dis-positius: primer el telèfon mòbil, des-prés les “tablets”, ara els televisors...l’internet de les coses truca a la porta.

No entrarem avui en profunditat adescriure el terme SoLoMo però síque ens serveix, aquest concepte, perdescriure una aplicació mòbil que res-pon i s’hi adapta a la perfecció: elFoursquare.

Foursquare és una xarxa social degeolocalització, és a dir, una xarxasocial que no només et permet com-partir continguts amb les teves amis-tats o seguidors, sinó que sobretotpermet fer-ho geolocalitzant la tevaposició, sempre, naturalment, que lavulguis revelar!

La geolocalització de contingutscompartits a les xarxes socials no és

una exclusiva de Foursquare, Twitter iFacebook també tenen els seus siste-mes de geolocalització, peròl’experiència de Foursquare és, sensecap mena de dubte, més divertida;fins i tot, si voleu, més estimulant!

L’ús de Foursquare està lligat alsdispositius mòbils, tot i que també téla versió web. Descarregada l’aplicacióal dispositiu mòbil i donant d’alta elnostre perfil el primer que podem fer aFoursquare és vincular el nostre perfilals perfils que tinguem de Facebooki/o Twitter. Vinculant el nostre perfil deFoursquare als altres allò que hi publi-quem també es publicarà en aquelles.De la mateixa manera, i aquest és unpossible segon pas, el què podem ferés començar a seguir altres perfils deFoursquare, precisament els que jatenim en les altres dues xarxessocials.

Essencialment el què els usuarisfan a Foursquare són “check-in”. Quanvolem fer un “check-in” l’aplicació ensmostra la nostra, sempre que tinguemactivada la geolocalització del nostre

CULTURA

pDS_45

Foursquare,o quan l’on és tan important

com el què!

Roger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

espai 2.0

Internet és, cada vegada més,SoLoMo, un terme que aquestany 2012 està fent fortuna!SoLoMo és la suma de tres con-ceptes clau per entendrel’internet d’avui: Social, Local iMòbil.

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

DSp46_

CULTURA [espai 2.0

dispositiu via gps, la nostra localitzaciói un seguit de “llocs” ja donats d’altaal nostre d’entre els quals podremseleccionar el lloc on siguem, ja siguiuna localitat (per exemple Sarrià deTer), un barri (per exemple el Pla del’Horta), un equipament (per exemplela Biblioteca Emília Xargay), un parcpúblic (per exemple el parc de la Coo-perativa), una botiga, un hotel, un bar,un restaurant...

Del que es tracta és de compartirun contingut que, d’una manera oaltra, està vinculat amb la posició quegeolocalitzem. Si estem gaudint d’unpartit d’handbol podem compartir uncomentari, també afegir-hi una foto-grafia, geolocalitzant la nostra posicióal Pavelló de la UES. D’aquesta mane-ra la gent que ens segueix, a Fours-quare i a les altres xarxes socials si leshem vinculat, veuran no només el nos-tre comentari sinó que també veurandes d’on l’hem fet!

I si el lloc, espai, població, equipa-ment, negoci que volem geolocalitzarno hi és, nosaltres mateixos podem

donar-lo d’alta.Per donar valor a cada “check-in”

Foursquare té un sistema de puntua-ció per cada “check-in” que fem, puntsque es van sumant establint un rànkingentre la gent que segueixes. I amb lareiteració de “check-in” en un mateixlloc pots acabar-se esdevenint el“Mayor” (l’alcalde del lloc). A mesuraque es van fent “check-in” es van des-activant diferents “badges” (insígnies”)que pots anar col·leccionant. Totesaquestes qüestions dels punts, lesalcaldies i les insígnies no són més queun estímul competitiu sense cap mésvalor que el què cada un li vulgui donar.

El que sí té valor de Foursquaresón els “tips”, comentaris o recomana-cions sobre un lloc en qüestió, que fanels usuaris, de manera que pots veurequè han comentat d’altres usuaris, perexemple, en el restaurant en el qual jahas començat a mirar la carta...

Foursquare també funciona com acercador de llocs (negocis, restau-rants, equipaments...) que tinguem alvoltant; amb la funció “explorar”

podem trobar, fent una tria segmenta-da per categories, el millor local decopes on acabar la nit!

I és precisament des de la pers-pectiva dels potencials llocs, empre-ses, equipaments, administracions,negocis, etc que Foursquare és tambéuna eina més de promoció de llur acti-vitat. Estar registrat a Foursquare elsdóna una major visibilitat i hi ha quifins i tot fa promocions comercials enfunció als “check-in” fets o “badges”desbloquejats. A Sarrià de Ter qui fapromocions via Foursquare és, perexemple, el Centre de Visitants.

Foursquare es pot vincular a Twit-ter i Facebook, però hi ha d’altreseines web que també es poden vincu-lar a Foursquare, com per exemplel’exitosa aplicació de filtres per a foto-grafies Instagram, permetentd’aquesta manera geolocalitzar la foto-grafia feta i el comentari quel’acompanya.

Foursquare, creada l’any 2009, hasuperat aquest any 2012 els 20 milionsd’usuaris. El què deia, SoLoMo!�

DS_47p

CULTURA

“L’ART DE NO AMARGAR-SE LA VIDA:les claus del canvi psicològic i la transformació personal”

de Rafael Santandreu

Va ser professor de laUniversitat RamonLlull de Barcelonadurant quatre anys.

Va ser redactor en cap de larevista de divulgació en psico-logia “Mente Sana” de RBAdurant 3 anys, revista del meuadmirat Jorge Bucay.

En l’actualitat és formadoren psicologia al Col·legi oficialde Metges de Barcelona i també exer-ceix com a psicòleg a la seva consultade Barcelona.

Aquest llibre es divideix en tresparts, de les quals n’he extret algunesidees rellevants.

Primera part: LES BASES

• Canviar és possible, però reque-reix un esforç constant.• Transformar-se en algú positiu ésbàsic per poder tenir una vidaplena.• Les emocions sorgeixen dedeterminats pensaments quepoden ser positius i poden generaralegria i satisfacció, o negatius ipoden originar ràbia, tristesa,depressió, ansietat i ira.• Les creences irracionals, és a dir,

les idees negatives són falses,inútils i ens creen patiment. Estransmeten per influència social iaquestes idees causen problemesemocionals a les persones.• Cal aprendre a avaluar les cosesque ens passen de manera realistai objectiva i esdevindrem mésvalents i calmats.• Hi ha dos entrebancs inicials alcanvi terapèutic: el mite de la bondatde la preocupació i el mite del tot s’hival en el terreny dels sentiments.

Segona part: EL MÈTODE

• Analitzar i detectar les creencesirracionals i crear noves creencesracionals.• La clau d’aquesta transformacióés perseverar, persistir en unamanera d’ésser.

• L’origen de la terribilitissón les necessitats inven-tades. És la tendència aavaluar les coses com adolentes o terribles quanno ho són.• Visualitzar-se sensenecessitats és un altremètode per obtenir filoso-fia racional.• L’estrès ens pot fer pen-sar en la nostra mort i ésuna bona mesura preventi-va de les ansietats quoti-dianes.• Les persones amb paràli-sis poden tenir una vidaemocionant. La qüestió ésno queixar-se i fixar-se enel que podem ser capaçosde fer. Cita com a exem-ples de superació elscasos de l’actor Christo-pher Reeve o el físic Ste-phen Hawking.

Tercera part: APLICACIONS PRÀCTI-QUES

• La soledat i l’avorriment no hande ser sensacions molt desagrada-bles, depèn de tu mateix/a.• La dificultat a l’hora de prendredecisions s’origina al terribilitzarsobre les conseqüències negati-ves dels errors. Cal pensar sempreen positiu.• La vergonya i la por a fer el ridícules perden al enfrontar-nos-hi.• No necessitem l’aprovació delsaltres.• Ningú no és perfecte ni nosaltresni els altres.• La clau de les bones relacions és“demanar a cadascú el que puguidonar”.

Eva Martinez Escobosa

Rafael Santandreu és lli-cenciat en Psicologia perla Universitat de Barcelo-na. Es va especialitzar enPsicologia clínica al “Cen-tro di Terapia Strategicade Arezzo” (Itàlia) i va tre-ballar amb el terapeutaGiorge Nardone.

DSp48_

CULTURA [l’art de no amagar-se la vida

• Evitar entrar en les neures delsaltres. Les millors estratègies sónl’amor, l’humor i el surrealisme.• Si volem aconseguir alguna cosadels altres, és millor seduir-los per-què ho facin.• Cometre errors és normal i posi-tiu. Dels errors n’aprenem coses.Les adversitats són inevitables iles hem d’acceptar.• Cal fer les coses per plaer.• La salut és important, però no calpreocupar-se massa.• La felicitat depèn de la nostrasalut mental.• No s’ha de mirar el passat ambnostàlgia.• Cal valorar les coses que tenim aprop.• “No s’ha de tenir por a res per-què no hi ha res a témer”• La bona autoestima es basa enconvèncer’s que tots valem.• Cal acceptar incondicionalmentals altres per acceptar-nos a nosal-tres mateixos.

• La bona assertivitat consisteix ano veure’s mai atacat i no tenir pro-blemes perquè ens critiquin.• Hi ha dues condicions bàsiquesper millorar: treballar i obrir lament.• És millor treballar en l’àmbit cog-nitiu que conductual.

Aquest llibre de psicologia cogniti-va ens dóna les claus del canvi psico-lògic i la transformació personal de lanostra manera de pensar i actuar perpoder ser més feliços, veure les cosesde manera positiva, esdevenir perso-nes emocionalment fortes i ens pre-senta els casos pràctics tant de laseva consulta com de la seva històriapersonal.

He trobat el llibre interessant desdel principi fins al final, però el capítol10 “Modelatge” m’ha impactat molt.L’autor exposa els casos de superacióde l’actor Christopher Reeve i el físicStephen Hawking i ambdós t’arribentant al cor que arribes a la conclusió

que has de gaudir de la vida intensa-ment.

Felicito a l’autor del llibre per l’èxitassolit i perquè d’ençà que es va publi-car a finals de novembre de 2011, s’hamantingut a les primeres posicions deles llistes de llibres més venuts.

Us el recomano perquè dóna moltde positivisme i moltes eines per créi-xer personalment. �

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

DS_49p

OPINIÓ [PSC

EL CENTRE DE VISITANTS: 1 any, 10.200 visitesRoger Casero GumbauRegidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

El Centre de Visitants que el Consell Comarcal del Gironès té a Sarrià de Ter hacelebrat, aquest passat mes de març, el seu primer aniversari: per molts anys!

er molts anys? La pregunta noés gratuïta i la podem inter-pretar de moltes maneres. Enqualsevol cas penso que lapregunta és del tot necessària,

com continua essent necessari preguntar-nos si, un any després, Sarrià de Ternecessita aquest equipament i si el sectordel turisme del Gironès necessita aquestequipament de promoció del turisme aSarrià de Ter.

El Centre de Visitants té garantida laseva continuïtat, si les coses (la crisi,

s’entén) no es compliquen més durant elspropers 4 anys, temps en què ha dedemostrar que és econòmicament viable.I aquí és on rau una de les principalsqüestions a fer-nos: és econòmicamentviable el Centre de Visitants?

FEM NÚMEROS

Quan el Consell Comarcal del Gironès il’Ajuntament de Sarrià de Ter van presen-tar-nos aquest projecte ens van dir quel’objectiu era assolir 30.000 visitants/any.

P

Foto: Quim Llunell

DSp50_

OPINIÓ [PSC

Després ens van dir, des de l’enscomarcal, que per a garantir la viabilitateconòmica de l’equipament caldrienuns 25.000 visitants/any i finalmentens van dir que pels primers anys defuncionament rebaixaven l’objectiu devisitants una tercera part, és a dir,20.000 visitants cada any.

Durant el seu primer any el Centrede Visitants ha tingut 10.200 visitants;visitants no són gent que entra al’edifici i que fa ús de l’espai gastronò-mic o de l’espai d’informació, de boti-ga o d’exposició, el visitant és el qui,pagant, fa ús de l’espai d’interpretaciódel territori, situat a la primera planta.

10.200 visitants en un any sónmolta gent, no ho negaré, però és pocmés de la meitat del previst per al pri-mer any i queden molt llunys dels25.000 visitants per a garantir-ne la via-bilitat econòmica, i més lluny encaradels 30.000 anunciats a “bombo i plate-ret” quan ens van “vendre” el projecte.

VIABILITAT SOCIAL I VIABILITATECONÒMICA

Els equipaments públics han de com-plir sempre una doble viabilitat: lasocial i l’econòmica.

Els equipaments públics han derespondre a una necessitat social: lesescoles, al dret a l’educació; els polies-portius, a la promoció de l’esport; lesbiblioteques, al foment de la lectura;els centres cívics, al foment de la cul-tura i la formació... i tots ells contri-bueixen a la cohesió social.

Però no tots els equipamentspúblics, no totes les infraestructures

que es promouen i es construeixendes de les administracions públiquesresponen a una necessitat social; avegades responen a necessitats políti-ques... Amb la complexa situació decrisi han aflorat equipaments i infraes-tructures que, una vegada inaugurats,han estat infrautilitzats, quan no ni tansols han entrat en funcionament.

Els equipaments públics han deser econòmicament viables, aquestaés una qüestió que afecta directamental seu manteniment, més que no pas ala seva inversió. De res serveix cons-truir una biblioteca, per exemple, siuna vegada construïda no es pot obrirperquè no es pot mantenir.

Des de la perspectiva de Sarrià deTer, el Centre de Visitants no era, ni ésni serà una necessitat; les nostresnecessitats van per altres camins, sónaltres les prioritats que tenim. Nonegaré que no ens pugui ser d’utilitat,però és, per a la majoria dels qui l’hantrepitjat, com un centre cívic més. Lamajoria d’activitats que s’hi progra-men, bé es podrien programar, també,en altres equipaments.

Val a dir, a tall de recordatori, que lacessió gratuïta dels 800 m2 per 25anys que a Sarrià de Ter vam fer al Con-sell Comarcal ens va privar d’un equi-pament cultural projectat, l’Auditori,així com va restar espai de dipòsit a lanova biblioteca. Amb la cessió vamrenunciar a necessitats del nostremunicipi per donar cobertura a lesnecessitats polítiques del ConsellComarcal.

I seguint amb la viabilitat social, undarrer interrogant: és aquest i, sobre-

tot, és amb aquesta ubicaciól’equipament de promoció del turismeal Gironès que necessita el sectorturístic de la nostra comarca? Aquestaés una pregunta que jo no puc respon-dre, però hom té la sensació que hi hamés dubtes que certeses.

Pel que fa a la viabilitat econòmica,els números, com ja hem vist, parlenper si sols: de seguir amb aquestatònica, aquest equipament no serà,per a l’ens comarcal, econòmicamentviable. La crisi econòmica, diuen elsresponsables comarcals... però el certés que la crisi ja hi era quan es va cedirl’espai, ja hi era quan es va inaugurar...I amb la mateixa crisi hi ha altres equi-paments turístics que han augmentatel seu nombre de visitants...

Però no és només el nombre devisitants; també se’ns parlavad’estimular el sector turístic de lacomarca, però jo em pregunto: quantsllocs de treball directes ha generatl’activitat del Centre de Visitants? Illocs de treball indirectes? Quin haestat l’impacte que ha tingut el sectorturístic de la comarca?

D’altra banda, des de la perspectivade Sarrià de Ter, la cessió d’aquest espaino ens reporta, directament, cap benefi-ci econòmic, la cessió va ser gratuïta. Iindirectament tot és molt difús...

Per a l’economia de Sarrià de Ter,ben segur que és més lucratival’activitat de fleca i cafeteria que hi hajust al costat del Centre de Visitants.

El Centre de Visitants ha celebrat elseu primer aniversari; amb una viabilitatsocial i econòmica més que dubtablesha celebrat un any... Per molts anys? �

DS_51p

OPINIÓ [temes importants per a sarrià de ter

TEMES IMPORTANTS PER ASARRIÀ DE TER

Lluís Aymerich Viñals

eria molt fàcil ser gover-nant d’un poble dedicant-se només a gestionar eldia a dia procurant que totestigui en ordre, però dei-

xant de banda la planificació del seufutur. Crec que és aquí on radica la difi-cultat de la tasca de govern d’un poblei cal una visió clara de la situació geo-gràfica, econòmica, financera, social,urbanística, associativa, etc. tant delpropi municipi com dels de l’entorn,per a prendre les decisions necessàriesi adequades pel ser o no ser del poble.

Respecte d’aquests temes impor-tants n’hi ha alguns que cal tenir encompte i que considero bàsics per laidentitat del nostre municipi.

TREN D’ALTA VELOCITAT, CONVEN-CIONAL I DE MERCADERIES

Quan encara era alcalde el senyor Tur-bau i posteriorment amb els succes-sius alcaldes, tots els sarrianencs tení-em una preocupació constant en con-tra de les decisions de les administra-cions superiors i era el pas del Trend’Alta Velocitat pel nostre municipi. Tot

el poble es va unir en un sola veu peraconseguir el mínim impacted’aquesta infraestructura que, sortosa-ment, és una fita ja assolida. Posterior-ment han sorgit altres entrebancsd’àmbit estatal en els quals la unanimi-tat en la seva solució ha estat més dis-cutible, sense arribar a aconseguir-lasatisfactòriament, és l’ampliació del’AP-7 a vuit carrils al seu pas per Sarriàde Ter, però encara hi ha altres gransobres que ens amenacen i que semblaque des de Sarrià de Ter no se’ls dónala importància que té realment. Sen-yors, no es pot abaixar mai la guàrdia,ni tan sols amb una batalla acabada,guanyada o no.

Ja fa temps que venim denunciantla possibilitat que el tren de mercade-ries ens sigui una altra barrera pel nos-tre municipi i també pel de Sant Juliàde Ramis, almenys així està previst enel PITC (Pla d’Infraestructures i Trans-ports de Catalunya). Però és que darre-rament encara s’ha agreujat aquest

tema perquè ara, degut a les dificultatseconòmiques i vista la més que segu-ra impossibilitat de soterrar el tren con-vencional al seu pas per Girona, es pro-posa desviar-lo pels terrenys reservatspel tren de mercaderies en el municipide Salt, la qual cosa comporta indefec-tiblement el pas de la via per Sarrià deTer i Sant Julià de Ramis. L’Ajuntamentde Salt amb el seu alcalde al capdavantja ha fet sentir la seva veu contrària aaquesta proposta, en canvi els consis-toris de Sarrià i Sant Julià han restatcallats com si la cosa no anés amb ells.Si continuem en aquesta línia, no ensestranyi que a curt o llarg termini, desde la porta de casa veiem passar eltren convencional i el de mercaderies,sense poder parlar amb els nostresveïns del davant. Als nostres alcaldesels exigim que, a més d’estar vetllantper l’arribada, el comiat i el benestardiari dels nostres veïns, es preocupintambé pel futur i la planificació del nos-tre territori.

En un municipi com el de Sarriàde Ter, és molt important quel’alcalde i els regidors del seuajuntament estiguin pendentsdel dia a dia dels seus habi-tants, dels que neixen propor-cionant-los-hi una cerimònia debenvinguda i dels que moren,assistint al seu comiat, encaraque sigui a la cerimònia religio-sa de l’enterrament. Però hi haaltres temes que no sé si nomereixen més atenció, però síque els cal una especial dedica-ció per forjar el futur del nos-tres poble.

S Túnel de l’AVE a la muntanya de Montagut. Foto: Lluís Aymerich.

DSp52_

FACULTAT DE MEDICINAADSCRITA A L’HOSPITALDE REFERÈNCIA

La construcció de la Facul-tat de Medicina, l´Escolad’Infermeria i l’Institutd’Investigació Biomèdicade Girona (IDIBGI), ins-tal·lacions per les qualsSarrià de Ter ha aconseguitobtenir i cedir els terrenysadequats, està en perill.Això és degut a una visiórealista per part de l’actual govern de laGeneralitat de Catalunya i del’Ajuntament de Girona, aparcant unprojecte (considerat per molts com afaraònic) d’enderroc i nova construccióde l’hospital,. Però cal treballar insis-tentment i amb força per evitar quel’Hospital de referència del territori(l’Hospital Josep Trueta) canviïd’ubicació. Perquè una cosa és que esmalbaratin els fons públics ambl’esfondrament de l’actual hospital i laseva nova construcció en els mateixosterrenys, i l’altra és transformar l’edificiexistent en una instal·lació mésmoderna i adequada a les noves tecno-logies mèdiques, aprofitant tot allò queté de bo i fent l’ampliació de novaconstrucció que calgui. Aquesta és lafórmula adient per preservar tot allòpel qual Sarrià de Ter ha estat treballantamb il·lusió, per col·locar-se en elmapa universitari de Girona. Insisteixo,cal força i perseverança per ferd’aquesta qüestió un element essen-cial per la construcció de Sarrià.

SARRIÀ DE TER DORMITORI DEGIRONA

He dit moltes vegades i de tothom éssabut i acceptat que, per bé o per mal,estem situats en l’àrea urbana de Giro-na i totes aquestes qüestions que esplantegen, ben o mal gestionades sónles que han de determinar la construc-ció d’un Sarrià lliure i autònom: O somactius i ens defensem dels greugesque des de fora se’ns infligeix, o res-tem amb els braços plegats sense ferres per distingir-nos i acatar tot allò queens vingui imposat des de la ciutatdominant. Si ens reivindiquem i exigim

la nostra existència, aportant el quetenim de valors positius a aquesta àreaurbana de Girona, tot i formant-ne part,serem nosaltres mateixos amb plenaidentitat; pel contrari si ens quedemde braços plegats i per evitar confron-tacions acceptem tranquil·lament lesiniciatives proposades per la ciutat i elspobles amb més poder, perdrem totaforma autèntica de ser, per passar aser un complement dels nostres veïnsgeneradors d’activitat econòmica iconstituint el seu dormitori.

PROMOCIÓ ECONÒMICA DE SARRIÀ

Així doncs es tracta que, sigui comsigui, hem d’aprofitar la nostra situaciógeogràfica per a ser generadorsd’activitat econòmica com ja s’haviainiciat amb gestions i actuacions diver-ses, com són la cessió dels terrenysper a la Facultat de Medicina i l’IDIBGIque al seu voltant generaria activitatintel·lectual, de recerca i empresarialen el camp biomèdic; a la creaciód’atractius per a activitats turístiques;a la potenciació de l’avinguda de Fran-ça com a eix comercial de l’entradanord de Girona etc. Esperem que enbreu es facin realitat les promeseselectorals fetes pel grup municipal algovern, segons les quals aquest seriael mandat en el qual la promoció eco-nòmica tindria un autèntic pes en elmunicipi. Fa poc, després d’un anyd’haver engegat l’esmentada promesaelectoral, vàrem llegir que la UdG esta-va treballant en un estudi sobre el des-envolupament econòmic de l’eix del’avinguda de França a què hem fetreferència, tant de bo, ben aviat se’n

vegin els resultats. Toti així, encara seranpocs els esforços quees puguin fer enaquest sentit, i vist eldebat que (ambl’excusa de ser méseficaços econòmica-ment) s’ha reobertdarrerament sobre lareorganització territo-rial dels municipis, cal-drà tenir en compteaquest altre concepte

que esmentaré a continuació

SARRIÀ DE TER – SANT JULIÀ DERAMIS

Els esforços que es dediquin a la pro-moció econòmica sempre seran pocs,vull dir que l’activitat econòmica ha deser el motor que faci viure i reviure elpoble, no podem romandre impassi-bles a aquesta eina tan important, comtampoc podem restar absents al debatque recentment s’ha reobert per fermés eficaços els municipis catalans ique fa referència a la necessitat d’unadeterminada dimensió demogràficaper a l’existència d’un municipi ambajuntament. No vull pas apel·lar a rao-naments demogràfics, però si a altresarguments d’eficàcia, de necessitaturbanística, de veïnatge i fins i totd’idiosincràsia, per considerar queSarrià i Sant Julià junts, mitjançantqualsevol forma jurídica (mancomuni-tat, agrupació, etc.) poden establirplantejaments que crec imprescindi-bles per no ser devorats per municipismés poderosos, en compliment dequalsevol hipotètica imposició legal. Lapotenciació dels nostres pobles i elsnostres esforços són necessaris perdesenvolupar una planificació conjuntaque ens pugui oferir a nosaltres matei-xos i a l’exterior, un autèntic desenvo-lupament econòmic creant activitat illocs de treball i evitant la duplicitat dedespeses. Cal que en aquest camps’actuï amb promptitud i diligència,sense esperar que des de dalt ens vin-gui imposada una altra solució que pot-ser no agradaria a ningú i que seria ladefinitiva desaparició de la identitatdels nostres municipis. �

OPINIÓ [temes importants per a sarrià de ter

Cal treballar amb força per evitar que l’Hospital Trueta canviïd’ubicació. Foto: Lluís Aymerich.

DS_53p

Josep M. Sansalvador. [email protected]

“Banderita, tu eres roja. Banderi-ta, tu eres gualda”A finals de trimestre la premsava publicar una notícia de ban-dera. De la bandera espanyola queun jove va fer onejar al balcóconsistorial després d’enfilar-s’hi pujant per la façana fentd’èmul d’Spiderman. Sembla que,després d’una nit de gresca, livan venir ganes de fer voleiar labandera de l’estat fent compan-yia a la catalana i a la local ino se’n va poder estar. “Unaescalada més festiva que reivin-dicativa”: així ho qualificavaEl Punt-Avui. Se li va imposaruna multa de 900 euros que vanquedar en 450 en haver-la pagaten període bonificat, però hau-ria estat molt interessant quehagués presentat recurs. Unadvocat que li hauria portat ellitigi de molt bon grat hauriaestat el mític Ángel Escolano,antic candidat del PP al’alcaldia que, en casos així,s’apunta a un bombardeig.

El millor del cas, però, sónles reaccions de certs mitjanshispànics. Feu un Google, queriureu.

El primer i últim hippyLa seva mort va ser notícial’estiu passat, en publicar-se’n necrològiques als mitjansde comunicació. N’han aparegutsemblances i reportatges enrevistes i és de justícia quenosaltres també li dediquemunes línies. Damià Escuder(Sarrià de Ter, 1934-Girona,2011) va ser una d’aquellespersonalitats complexes,inclassificables, d’etiquetageimpossible, que va destacar perla seva militància antifran-quistes –va passar per la presóen diverses ocasions-, enl’àmbit de la ciència, de lesarts, de la filosofia i de lateologia. De fonaments cris-tians, molt vinculat a l’abadiade Montserrat, va estendre

forts lligams amb el marxisme iel pacifisme, alhora que cerca-va connexions amb el budisme,el judaïsme o l’Islam. Artistaplàstic ocasional, cineastacircumstancial, escriptor benpoc prolífic, la personalitatde Damià Escuder serà recorda-da per ser un dels introductorsdel moviment hippy, de la cul-tura underground i del cultedel zen al nostre país.

Nascut a Sarrià de Ter, laseva vida va transcórrer bàsi-cament a Girona i a Barcelona.És difícil concretar i catalo-gar la seva obra (“Va enraonarmés que no va escriure”, afir-ma Manuel Costa-Pau a Revistade Girona) però serà recordatper ser el primer i l´últimhippy, filosofia de vida a laqual es va mantenir fidel sem-pre més..

La premsa local és notíciaEl divendres 10 de febrer, elsuplement Girona de La Vanguar-dia (que ve a ser com una revis-ta local de tirada i distribució

formidables, pels reportatges,personatges i qüestions quetoca) va dedicar unes pàgines ales publicacions locals, alssoferts periòdics que s’editen ala majoria de poblacions amb àniminformatiu, cultural, històric ide crònica ciutadana. Sota elstitulars Premsa amiga i Notarisdel dia a dia, la periodistaJudit Pujadó va parlar essen-cialment de quatre capçaleresdestacades: Sol Ixent, de Cada-qués; Revista de Palafrugell;Àncora, de Sant Feliu de Guíxolsi aquesta nostra/vostra Parlemde Sarrià. Totes vivim de lesmateixes inquietuds, totes patimdels mateixos mals i totes tenimmolt clar el que volem i ensconvé. Aquella edició del suple-ment Girona, amb una foto degeneroses dimensions, obrad’Inma Sainz de Baranda, on hisortia el consell de redacciógairebé en pes –feiem patxoca!-ens donà visibilitat, va repre-sentar un reconeixement a la nos-tra tasca i una injecció de moralde força centímetres cúbics.Gràcies!.�

QUADERN D�APUNTS

quest curs 2011-2012 l’equipdocent va decidirque tots elsinfants de l’escola

es disfressarien de pallassos.Durant tota la setmana el ReiCarnestoltes ens va donar unaconsigna, que educadores iinfants havíem de seguir:

Dilluns 13: venir a l’escolaamb la cara pintada.Dimarts 14: un pentinat dife-rent.Dimecres 15: un mocador ocorbata.Dijous 16: vestits d’un solcolor.Divendres 17: un mitjó decada color.

També varem tenir a l’entrada del’escola el gegant en Quimet.

Cada dia els infants el podienveure a qualsevol hora.

LA DISFRESSAUn parell de setmanes abansvam començar a elaborar la dis-fressa.Com cada any vam demanar lacol·laboració als pares/maresdemanant-los una samarretablanca.Cada nen/a estampava les sevesmans a la samarreta amb colorsdiferents.Les educadores van retallargomets rodons de colors dife-rents que també anaven engan-xats a la samarreta.Un altre complement que vamfer va ser una “pajarita” grossade paper que ens la vam posarcom una corbata.

ESPAI ESCOLAR [Confetti

54_pDS

ARRIBA El CarnestoltesA L’ESCOLA BRESSOL

Grup de la classe de l’aula dels cocodrils

L’Ariadna (a dalt) i l’Arnau (a baix) de l’auladels coales

A

ESPAI ESCOLAR [Confetti

pDS_55

Els infants van omplir unesampolles petites amb fesolets ivan enganxar-hi gomets, ja tení-em fetes les maraques per ferfressa! Aquesta proposta va ser moltenriquidora per a tots elsinfants, ja que ells mateixos vanelaborar la seva pròpia disfres-sa.El divendres 17 de febrer a lesquatre de la tarda vam celebrarjuntament amb les famílies laGran Festa de Carnestoltes. Quan els pares/mares arribaven

a l’aula, posaven la disfressa alseu nen/a.I una vegada tots disfressatsvam sortir fora l’escola on ensesperaven els grallers i en Qui-met (gegant petitó), tot fent unacercavila fins a la plaça de l’Iglú. Després de molt ballar vam aga-far gana i tots plegats vam tor-nar a l’escola on ens esperavauna bona xocolata desfeta ambmelindros que ens havien pre-parat la Ramona i la Pepi. N’hi havia per llepar-se els dits! Bon profit!!!per a tots/es. �

La Daniela i l’Hugo de l’aula dels cocodrils

L’Abril i en Joan de l’aula dels coales

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS

Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

10% Descompte en material escolar durant els mesos de juliol i agost

questes dones en la seva lluita per la no-violènciahan treballat des de diferents vessants i en diferentsllocs del món. Tenim representades dones de diver-sos continents i de diferents èpoques. El seu treballva des de la lluita contra la pobresa, la defensa delsdrets de les dones, la cura del medi ambient, la lli-

bertat d’expressió, l’ajuda a les dones víctimes de violència de gène-re o de conflictes bèl·lics, el suport als desfavorits, l’educació a favorde la pau mostrant que la violència no és la resposta i la creació depolítiques que afavoreixen tots aquests aspectes. Tot plegat per feruna societat millor.

A

Comissió de ciutadaniaEscola Montserrat. Sarrià de Ter

“Dones per la Pau”L'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LES X JORNADES

DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

56_pDS

Com cada any, l’Escola Montserrat haparticipat a les jornades de la dona de

Sarrià de Ter. Enguany l’objectiu generalha estat conèixer el paper de la dona afavor de la pau. Per aquest motiu cadacurs ha estudiat la vida i l’obra d’una

dona reconeguda internacionalment perla seva tasca en aquest camp. Moltes de

les dones estudiades havien rebut elPremi Nobel de la Pau.

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

pDS_57

CURS DONA I PAÍSTREBALL SIGNIFICA

TIUPREMIS

P3 A Rigoberta Menchu / Guatemala Defensora indígene

s i ambaixadora

de bona voluntat de la UNESCO

Nobel de la Pau 1992

P3 B Mare Teresa de Calcuta /Macedònia Defensora dels més

pobres a l’ÍndiaNobel de la Pau 197

9

P4 A Krishnammal Jagannathan / Índia Lluita a favor dels p

obres i de la terra pels pagesos Nobel de la Pau 197

9

P4 B Alva Mirdal / SuèciaLluita a favor del de

sarmamentNobel de la Pau 198

2

P4 C Shirin Ebadi / IranDefensora dels dret

s humans i dels drets del infants Nobel de la Pau 200

3

P5 A Asha Hagi / SomàliaActivista per la Pau

Nobel Alternatiu 2008

P5 B Elisabeth Eidendenz / Suïssa Mestra i filantropa q

ue creà la maternitat d’Elna Creu de sant Jordi 2

006

1r A Benazir Bhutto / Pakistan Política/ activista a f

avor de la Pau

1r B Loreta Filipov / Massachussets (USA) Activista que defens

a que la violència no és la resposta

2n A Tawakul Karman / Iemen Activista drets hum

ans i llibertat d’expressió Nobel de la Pau 201

1

2n B Ellen J. Sirleaf / Libèria Política a favor del d

ret de les dones i de l’educació Nobel de la Pau 201

1

2n C Leymah Gbowee / Libèria Activista a favor de

la PauNobel de la Pau 201

1

3r A Emily Greene Balch / Boston (USA) Sindicalista, escript

ora i pacifistaNobel de la Pau 194

6

3r B Aung San Suu Kyi / Birmània Política i defensora

dels Drets HumansNobel de la Pau 199

1

4t A Wangari Maathai / Kenya Fundadora del mov

iment ecologista “Cinturó Verd” Nobel de la Pau 200

4

4t B Cora Weiss / Nova York (USA) Activista i educadora

de la Pau per combatre la violència Nobel de la Pau 191

0

5è A Bertha Von Suttner / Praga Novel·lista i pacifist

aNobel de la Pau 190

5

5è B Jane Addams / Cerdeville (USA) Fundadora de cases

d’acollida per immigrants Nobel de la Pau 193

1

6è Monika Hauser / Suissa Treball per les done

s víctimes de violència

Aquest treball, com ja és habitual,s’ha reflectit en uns murals elaboratspels alumnes. Hem tingut cura demantenir una unitat estètica enaquesta tasca i de potenciar la creati-vitat plàstica. Cada classe de primària ha preparatuna presentació oral de la dona estu-diada a l’aula. Els representantsescollits, el 9 de març, dia de la inau-guració de l’exposició a la Cooperati-va de Sarrià de Ter, van fer la lecturadel més significatiu de cadascuna deles dones treballades. L’exposició es mantindrà oberta finsal dia 31 de març. Esperem quehàgiu gaudit amb la visita! �

LES DONES ESTUDIADES HAN ESTAT:

L’Escola Montserrat està ubicadaen un àmbit fora del nucli urbà.Aquesta situació ha estat duranttots aquest temps, beneficiosa

pels alumnes i tota la comunitat educativaen general perquè ens ha permès gaudird’una escola enclavada en entorn natural pri-vilegiat. Tanmateix, precisament aquestaubicació de l’escola ha comportat seriososproblemes d’accessibilitat incrementatsdarrerament a causa de les obres de l’AVE ide l'ampliació de l'AP-7 i N-II. Les dificultatsper poder dirigir-s’hi a peu des de la majoriade punts del municipi, (alguns d’ells a mésde mitja hora caminant) i alhora la mancad’espai per a la correcta gestió del trànsitrodat ha fet que fos imprescindible el trans-port escolar per poder accedir-hi.

Fins aquest curs aquesta problemàticaha estat resolta satisfactòriament per a lesfamílies de Sarrià de Ter gràcies al serveid’autobusos gratuïts que el Consell Comar-

COMUNICAT SOBRE EL TRANSPORT ESCOLAR

A SARRIÀ DE TER

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

58_pDS

Fotos Escola Montserrat

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

pDS_59

Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367www.mrw.es

Ens movem per tu

cal del Gironès ha posat a disposicióde les famílies de Sarrià de Ter dona-des les especials condicions de situa-ció de l’escola i en compliment delDecret 161/1996, de 14 de maig.

Tant per part del Consell Escolarcom per part de l’Ajuntament i delDepartament d’Ensenyament, ens hancomunicat que a partir del curs2012/13 el transport haurà de serde copagament, fet que suposarà queles famílies hauran d'abonar 1'5 eurosper dia i plaça, quantitat que per algu-nes famílies de dos o més alum-nes representarà una despesa difícil-ment assumible, si a això hi afegim ladespesa del menjador que, donada lallunyania de l’escola, és gairebé obliga-tòria en alguns casos.

L’AMPA de l’escola Montse-rrat volem manifestar la nos-tra disconformitat davant aques-ta mesura que trenca la situació garantida desde 1996 i en conseqüència retalla un servei queha servit per pal·liar el greuge que patien elsalumnes, així ho hem manifestat davantdels representants del Consell Comarcaldel Gironès i del Departament d’Ensenyament jaque considerem que les particularitats especialsde l’escola fan completament justificat mantenirel transport escolar gratuït per als alumnes del’Escola Montserrat i demanem al ConsellComarcal i al Departament d’Ensenyamentque reconsiderin la seva posició i mantinguin lagratuïtat al transport escolar per a tots els alum-nes de Sarrià de Ter. �

Els hàbits de vida saludableÚltimament se sent parlar molt dels hàbits de vida saludable. Els metges, els programes i anuncisde la televisió, la ràdio tothom parla del tema, però ... realment tots sabem ha que es refereixen?Avui us proposem actualitzar els coneixements que poden arribar a ser unes eines molt útils permillorar la qualitat de les nostres vides i allargar-les.

QUÈ CONSIDEREM COM ELSHÀBITS DE VIDA SALUDABLE?

1. Dieta sana i equilibrada.2. No fumar3. Realitzar exercici físic4. Mantenir el pes corporal nor-mal.5. Evitar consum excessiud'alcohol.6. Evitar consum de drogues7. Prendre el sol amb moderació8. Evitar relacions sexuals derisc, usar preservatiu.9. Utilitzar el cinturó de segure-tat al cotxe.10. Evitar l'estrès11. Respectar les hores de son.

DIETA SALUDABLE

L'alimentació té un importantpaper en la cardiopatia isquèmica,alguns tipus de càncer, la diabetismellitus, la hipertensió, la malaltiacerebrovascular i l'obesitat.

Tota alimentació equilibrada hade ser sempre completa i incorpo-rar els 7 nutrients essencials: pro-teïnes (principalment vegetals),greixos, hidrats de carboni, fibra,aigua, vitamines i minerals.

Beure més de 1,5 litres d'aiguaal dia; menjar 5 porcions de fruitadiaris; menjar peix del que el seugreix és ric en greixos omega-3necessaris per controlar el coleste-rol; disminuir consum de greixosanimals; preferir formatges frescosi menjar menys formatges curats;no abusar del consum de farinacis;

fer diversos menjars al dia. Esmorzar sempre - és la pedra

angular d'una alimentació saluda-ble. Menjar lentament per donaroportunitat al cos de digerir els ali-ments adequadament i aconseguirla sacietat.

Cuinar amb una mínima quan-titat de sal. Són consells senzills ifàcils de realitzar però que podenmarcar un canvi significatiu en elnostre benestar.

Un punt important de tenir encompte és el consum d'alcohol. Esconsidera com a consum perillós ode risc quan la ingesta setmanalsigui superior a 280 g en l'home(28 U) o 170 g en la dona (17 U).

Es considera desitjable reduirel consum per sota de límits méssegurs, com 170 g en l'home (17U) i 100 g en la dona (11 U). Tambés'ha de considerar perillós consu-mir 50 g (5 U) en 24 h, una o mésvegades al mes.

En general, no s’haurien desuperar les 3 U al dia en l’home i 2U/dia les dones. (1 U. equival a ungot petit de vi, una canya de cerve-sa, 1 copa de xerez, 35 cc d’alcohold’alta graduació com whisky ocognac, una copa de cava)

Cal recordar que un no canviaels seus hàbits d’alimentació per-què el seu metge l'hi ha dit, sinóper que quan la persona realitzaun canvi adequat se sent millor,tant físic com mentalment i gau-deix d'una manera sana de viure.

No és una obligació, és unaforma de millorar la salut i benestar.

ACTIVITAT FÍSICA

Es recomana fer exercici físic coma mínim mitja hora 3 vegades a lasetmana. Pujar per les escales enlloc d'utilitzar l'ascensor, caminaramb certa rapidesa ajudarà amantenir-se en forma.

TABAC

Recorda, que el tabac danya tant lateva salut com de les persones quet'envolten.

No cal desanimar-te si hasintentat deixar de fumar i no hohas aconseguit. Sempre tensl'opció d’acudir al teu metge oinfermera del CAP que t’ajudarà.

Dormir cada dia de 7-8 hores,evitar l'estrès, fer les coses quemés gaudeixes t’ajudaran a viuremés i millor. �

Dra. Irina Ivanova. Resident 4art any Medicina Familiar i ComunitàriaEmili Marco. Metge de família

ALIMENTS RECOMANABLESFruites, verdures, llegumsLlet, iogurts desnatatsFormatge frescPeixSacarina i edulcorantsRefrescos lightAigua (més de 1,5 l / dia), Infusions.

ALIMENTS DE CONSUM REDUÏTEmbotits, cansaladaLlet, iogurts sencersMantegaformatge curatcarnsSucre, melRefrescos ensucratsAlcohol

SALUT [hàbits de vida saludable

60_pDS

Àngel Garcia

Un viatge peculiar a Tenerife

pDS_61

L’ARRIBADA

El primer que ens sorprènen arribar a Tenerife (Tene-rife tiene / seguro de sol,deia una casposa canço-neta dels anys seixanta)

és la calamarsada que tenyeix elscarres de blanc i la neu que enfarinaels turons dels voltants. El segon és lapedra tosca: a Olot tenim quatre gre-deres i ens sentim tan cofois quan lesveiem i en canvi aquí n’hi ha per totarreu. El tercer és la variabilitat delclima: en 60 Km. que hi ha entrel’aeroport de Los Rodeos i la Playa delas Américas tenim pluja, sol, altre coppluja i un temporal de vent fred i humitde ponent que no para de bufar. Segurque hem arribat a Tenerife? Les llar-gues esperes a l’aeroport, les més detres hores de vol amb els genollsempotrats al seient del davant i, sobre-tot, les etiquetes que pengen de lesmaletes ho confirmen. La inusual

nevada en un mes de març és recolli-da amb profusió pels mitjans locals imenys pels de caràcter estatal. L’hotel,no avesat a aquestes contingènciesfredorenques, no disposa de calefac-ció i des de recepció ens ofereixen,amables, un parell de mantetes.

Caldrà esperar l’endemà per veuresi el clima canvia i tot torna als tòpicshabituals.

LA GOMERA

Els 50 Km. que separen Tenerife de LaGomera amb “petites” onades de mésde dos metres i un fort temporal devent se’ns fan eterns. Per sort la previ-sió d’un parell d’anoracs impropis perl’època i el lloc, alleugen la situació.Alguns guiris amb calça curta evitenles inclemències com poden a la cafe-teria del vaixell.

La petita població de San Sebas-tián de La Gomera, capital de l’illa,amb uns vuit o deu mil habitants és

d’aspecte colonial, trencat només peralgunes construccions modernes peròdiscretes que no arriben a desfer lamàgia del lloc. Aquí s’hi aturà CristòfolColom camí de les Índies per proveir-se d’aigua i queviures, essent famosala Casa de l’Aguada, del pou de la qualse suposa que es va abastir. L’aspectede l’illa és sorprenent. Constituïda perroca basàltica, és una gran muntanya(un volcà) que emergeix del mar ambuna altitud màxima d’uns 1500m. desd’on es despengen nombrosos i pro-funds barrancs que cobreixen tot elperímetre de l’illa. Al centre, en el puntmés alt, hi ha el Parque Nacional delGarajonay, declarat patrimoni de lahumanitat pel l’UNESCO.

La seva massa forestal, singular iexuberant, està formada per laurisilva,una antiga espècie de llorer, i per ericaarborea, uns brucs gegantins quepoden arribar a assolir els 15 o 20metres d’alçària, essent el sotaboscple d’espectaculars falgueres. El clima

VIATGES [Tenerife

62_pDS

i per tant també la vegetació, vénendeterminats pels vents alisis que apor-ten humitat constant a les parts mésaltes de l’illa, contribuint d’aquestamanera també a la singularitat del tra-jecte: si al port i fins a mitja muntanyaon la vegetació és escassa i seca, hipot fer sol, més amunt una espessa idensa boira ho embolcalla tot.

L’ambient és fred i el plugim assegurat.Els “gomeros”, com els de Lepe,

són sovint motiu d’acudits i de burla.Sembla ser que els primers que vananar a Tenerife van quedar bocabadatsamb els grans carrers, els edificis alts,amb tot allò que en diem modernitat.L’excusa estava servida. Com a Sarriàque es deia temps enrere: “sembla quebaixis de la Mota”, segons m’explicavafa temps l’amic Tià. Doncs això.

A l’hora de dinar tenim l’oportunitatde conèixer en viu el conegut “silbogomero” un peculiar llenguatge a basede xiulets que la complicada orografiade l’illa va imposar als seus habitants.El “silbo” simula el so de les paraulesi és fàcil d’entendre què han dit si pri-mer t’han dit què volien dir... Conside-rat patrimoni Intangible de la Humani-tat, el seu aprenentatge és obligatori ales escoles públiques.

La Gomera és una illa màgica queens atrapa i ens enamora.

EL SUD-OEST

La Playa de las Américas és un vesperd’hotels, botigues i restaurants, unamena de Lloret sense cap interès pai-satgístic. Els afores i tota la costa oest,fins arribar a Los Gigantes, és farcida deplantacions de plataners disposades enpetites terrasses que des de ran de marpugen fins a mitja muntanya.

A Los Gigantes gaudim d’una mag-nífica panoràmica de tots els penya-segats fins la Punta de Teno, l’extremmés NO de l’illa. Des d’aquí una tor-tuosa carretera voreja perillosamentels barrancs de lava per portar-nos finsa Masca, una petita població de només de vuitanta habitants, situada enun enclavament meravellós amb vistesespectaculars sobre els estimballsamb l’atlàntic al fons. Una visió sobre-collidora i esplèndida que ens deixabocabadats. Seguim camí fins a Gara-chico, ja a la costa nord, una petita vilaque fou arrasada per una erupció volcà-nica l’any 1706 destruint la quasi totali-tat de la població. Resten dempeusamb prou feines una casa, part delport, que quedà reduït a la meitat i elcastell de San Miguel.

Garachico és una població de peti-tes cases arrenglerades en els estretscarrers, que conserven una harmonia

excepcional. En una petita plaça, alcostat mateix de la única casa que varesistir l’envestida de la lava, s’aixecaun monument al Motín del Vino. L’any1667 els nadius es van revoltar contrael monopoli britànic dels seus vins,esberlant totes i cadascuna de lesbótes de vi que la companyia britànicacontrolava: s’acabava el monopoli icomençava el lliure comerç.

De Garachico ens adrecem a Icod delos Vinos on es pot contemplar el famósDrago Milenario, una espècie endèmicade l’illa i que en aquest cas se li atribuei-xen uns 800 anys d’antiguitat.

EL NORD-EST

Quatre dies després de la singularnevada les carreteres d’accés al Teidecontinuen tallades. Fins i tot al sud, declima sec i càlid, els turons segueixenenfarinats, així que deixem la pujadaper un altre dia i fem cap a la capital.

Santa Cruz de Tenerife és una granciutat, de més de 200.000 habitants,cosmopolita i per tant sense gaireencant localista. La gran plaça d’España(amb un obelisc central homenatge a“los caidos”!!), l’extens parc de GarcíaSanabria, amb una gran diversitatd’arbres, la petita i encisadora plaça delPríncipe de Astúrias i els singulars edifi-cis que l’envolten, són els aspectesmés destacables. L’Auditorio del’arquitecte Santiago Calatrava, esplèn-did, és còpia de tants altres que hompodria veure a qualsevol lloc del món:Sta. Cruz, València o Sidney...

La Playa de las Teresitas és la únicade tota l’illa que gaudeix d’arenes dau-rades. El secret?: les van fer portarexpressament del desert del Sàhara. Itambé aquí hi ha la seva anècdota.Entre Tenerife i Gran Canaria hi hahagut sempre una certa rivalitat. Elscanaris havien de dragar una platja ivan oferir la sorra als guanches. Natu-ralment s’hi van oposar: ells havien deser més i la van portar del desert. Poctemps després, un columnista canariinsinuava que aquella sorra podia serinsalubre per estar farcida de larvesd’escorpins del desert. L’eterna rivali-tat estava novament alimentada.

San Cristóbal de la Laguna, catalo-gada per l’UNESCO com a Bé Culturali patrimoni de la Humanitat, té un cen-

VIATGES [Tenerife

tre perfectament conservat deciutat colonial no fortificada. Elsseus carrers rectilinis, amplis iespaiosos, ens mostren ele-ments arquitectònics querecorden el seu passat aristo-cràtic. Les seves cases decolors vius amb grans balcona-des de fusta treballada recor-den Garachico però amb unaamplitud i elegància especial.Des d’allà anem a la zonad’Anaga i a la petita població deTaganana i altre cop els adjec-tius es queden curts per expressar lagrandiositat dels paisatge: profundsbarrancs que baixen fins a ran de mar icrestes altíssimes, sempre de lava, quees retallen sobre el blau del cel. Laserralada de Las Mercedes, a la qualpertanyen, és d’una bellesa inigualable.

De tornada ens aturem a La Cande-laria, població de la costa E. on hi hal’església dedicada a la patrona de l’illai que té al seu davant unes monumen-tals estàtues fetes en lava dels “men-ceyes” guerrers guanches que regienel territori en temps de la conquesta.Amb el ressorgiment del sentimentnacional, molts nens porten els nomsd’algun d’aquests herois: Beneharo,Acaymo, Bencomo, etc.

PUJANT AL TEIDE

Amb les carreteres ja accessibles,pugem al Teide des del sud per Guia deIsora. A partir dels 1500m. ja comencena haver-hi clapes de neu a les raconadesmés ombrívoles i el paisatge és de pinsamb un sotabosc petit, florit i arrapat a lalava. Entre la cota 1800 i 2000 desapa-reix tota vegetació i ens trobem ambuna planúria, Las Cañadas del Teide, degrans masses de pedra tosca, negra,lluent, com si la caldera acabésd’explotar. Si l’expressió “mar de lava”té algun sentit és en aquest lloc onadquireix la seva màxima dimensió.

Més amunt el paisatge és méssuau, si això és possible en aquestentorn, fins arribar a la base del telefè-ric que puja fins a uns 200m. del cra-ter. Un vigilant del parc ens explica quela neu és habitual al Teide durant totl’hivern (són vora 4000m.!) però el sin-gular d’aquesta nevada és la cota tanbaixa i les dates tardanes. Si fa no fa

com la de casa nostra ara fa un parelld’anys. Després llença la seva teoria“científica”: el terratrèmol del Japó hadesplaçat l’eix de la Terra i això hopodria explicar... La tornada pel Valle dela Orotava, la cara N., és ben diferent.Boscos amb grans pivets i neu abun-dant fins més avall de la cota 1000, onalgunes famílies s’hi han acostat pertrepitjar neu.

La Orotava és una ciutat senyorialamb edificis neoclàssics i romànticscom l’ajuntament, el Liceo o l’esglésiade La Concepción d’estil barroc. A des-tacar els jardins del Marquesado de laQuinta Roja propietat d’una família nocristiana que en no deixar-los enterrarun fill en el cementiri de la vila, vaoptar per construir un esplèndid jardíamb un mausoleu al capdamunt. Elscarrers serens i senyorials acullen mul-titud de cases nobles de gran bellesa,com la Casa de los Siete Balcones,mig botiga d’artesania mig museuetnogràfic. El museu-jardí botànic ésexcepcional.

FENT UN TOMB

Voltem amunt i avall i anem a parar alBarranco del Infierno, prop d’Adeje, a lacosta O., una fondalada agresta i espec-tacular que, per raons de les darrerestempestes, roman tancada al públic. Ensconformem doncs d’admirar la sevagrandiositat des d’un petit mirador. Visi-tem les plantacions de plataners, cadacop més escasses, que encara no hanestat engolides per la munió d’hotelsque creixen com bolets i acabem dinantpeix fresquíssim acompanyat de lesinevitables “papas arrugás” amb “mojo”en un petit poblet pescador, San Miguelde Tajao, que resisteix heroicament la

invasió turística. Els habitants de l’illa, elsguanches, són afables, carinyosos ixerraires. Per poc que els donis peu,allarguen les explicacions amb anècdo-tes personals, amb històries viscudes oamb detalls que enriqueixen la consulta.Moltes de les anècdotes que aquí expli-co són fruit d’aquestes xerrades.

(Els hotels són un microcosmosespecial. A Tenerife hi ha un lloc publi-citat per tota l’illa, el Loro Parque, queno hem visitat i és que per veure llorosno calia sortir de l’hotel: un home queal matí s’inflava de formatge blau i alvespre vestia esmòquing per sopar; unaltre amb la cara cremada pel sol i totl’entorn dels ulls ben blanc; una ambdos dits de maquillatge a la cara debon matí per menjar-se unes torrade-tes amb mantega i amb cava. Lloros,uns quants i també alguna petarda...)

Passejant, comprant i voltant, ensacostem a Playa San Juan, un petit llo-garret costaner no gaire prostituït pelsgrans hotels amb un bonic passeigvora la costa formada, naturalment,per grans roques volcàniques queadopten formes capricioses i on elscrancs disputen l’espai als nombrososllangardaixos, els primers que veiemen tota l’illa. Els carrers aquí com atotes les poblacions de l’illa són coste-ruts: per passejar-hi cal tenir bonescames. Bones cames i bona manxa.

I al vespre esperar el taxi camí del’aeroport, facturar, esperar l’avió, en fi,totes aquelles coses tan avorrides quecal fer quan s’acaben les vacances...

Les idees preconcebudes sempresón dolentes. Hom s’imaginava Teneri-fe, més enllà del Teide, com un lloc desol i platja (ai! els tòpics) i hem desco-bert una illa plena de racons farcitsd’encant, singular i meravellosa. �

VIATGES [Tenerife

pDS_63

DSp64_

NATURA [curses d’orientació

Curses d’orientació

Les curses d’orientació sóncompeticions atlètiques decamp a través, contrarellot-ge i sense itinerari prefixat,però amb l’obligació de

passar per uns controls (fites) assenya-lats en un mapa. Qui passa per tots elcontrols en menys temps guanya.

Abans de començar, el corredorrep un mapa del terreny, en el qual hiha marcats el triangle de sortida i elscercles dels controls per on ha de pas-sar. També rebrà una targeta de controlamb unes indicacions simbòliquesreferents a la situació de cada fita, a laqual hi podrà accedir ajudant-se ambuna brúixola. En arribar a la fita el parti-cipant verificarà el número de la matei-xa i perforarà la casella pertinent de la

targeta amb la pinça. En aquestmoment podrà orientar-se cap a lasegüent fita prenent com a referènciael cercle de la fita en què es troba.

En una mateixa cursa hi ha dife-rents categories que es diversifiquenper grups d’edat, des de júniors fins aveterans. Realitzen circuits diferentsvariant la distància a recórrer, el desni-vell a superar, el nombre de controlspels quals s’ha de passar i la dificultattècnica per arribar a cadascun d’ells.

A més hi ha diverses categoriesde Promoció per a tota aquella gentque és la primera vegada ques’aventura a les curses d'orientació. En

aquestes categories el recorregut ésapte per a tot el públic amb una dificul-tat mínima per a la localització delscontrols i amb la possibilitat de fer-hoen companyia dels amics i de la famí-lia. No és necessari l’ús de brúixola pera la realització del recorregut.

L’orientació es practica preferent-ment en un paratge natural, bosc omuntanya que ofereixi un terrenyvariat. És una fórmula ideal per desco-brir llocs nous, aprofitar el teu tempslliure i és la manera més divertida perestar en forma. És un esport fet pertothom, per a tota la família, tant pergrans com per petits.

En els darrers anysl’excursionisme ha viscut la incor-poració d’activitats que consistei-xen en barrejar l’excursionismeamb criteris competitius compodrien ser els de l’atletisme. Ésd’aquí on surten proves com lescurses de muntanya i les d’esquíde muntanya. Una altra modalitat que ha sorgitamb gran força al nord d’Europasón les curses d’orientació.

Joan Molas

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

DS_65p

NATURA [curses d’orientació

A diferència d’altres esports que espoden practicar en recintes poliespor-tius, l’orientació no requereix aqueststipus d’instal·lacions, però si que neces-sita les seves “instal·lacions” que sónels mapes. Els mapes que s’utilitzen enorientació són molt específics i detallats,dibuixats per cartògrafs especialistes iseguint una normativa internacional dic-tada per la IOF (International Orientee-ring Federation)

L’orientació ajuda a desenvoluparl’individu tant esportivament i formati-va com intel·lectualment i social,

“pensar i córrer” és elseu lema. Trobar totsels controls del mapaen el mínim tempspossible exigeix disci-plina, equilibri de velo-citat i resistència,força i agilitat... És unesport net: més enllà

de les rivalitats el corredor va sol ambel seu repte, contra ell mateix i eltemps.

L’orientació permet un contactedirecte amb la natura, el sol, les i olors,i a vegades el clima, la pluja, la neu, elfang, el fred...

Es desenvolupen tot tipusd’habilitats psíquiques i físiques:empenta i control del ritme, coneixe-ments tècnics i habilitat tàctica, imagi-nació i criteri propi, serenitat, confian-ça i seguretat personal, autocontrolmalgrat els nervis o el desànim... Agili-

tat mental, concentració, percepció imemorització, mentalitat analítica,presa de decisions, reflexos i execucióprecisa.

Per tot això, l’orientació és unesport diferent i alhora un joc, lluny detota agressivitat representa un modelde conducta i una escola de joc net.

També fomenta les relacionsintergeneracionals i fins i tot familiars,doncs és practicable a totes les edats ia tots les nivells. En definitival’orientació és un esport d’alta compe-tició, aventura però també de lleure idistracció, sense contraindicacions.L’aprenentatge és amè i la competicióentusiasta.

Degut al interès mostrat perdiverses persones del grup de mun-tanya, tenim la intenció d’organitzaruna prova de aquest tipus per la FestaMajor. Esperem que tingui un bonressò. �

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100Fax 972 508143

E-mail: [email protected]@totcolor.es

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIAMAQUINÀRIA I DECORACIÓ

ESPORTS [UES

66_pDS

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

Els equips benjamins A i B, enetapa d’aprenentatge, harealitzat enguany una evolu-ció positiva. El progressos en

la pràctica del nostre esport, són mésque evidents i auguren un futur pled’èxits i esport del bo a Sarrià.

L’equip aleví A ha aconseguit unameritòria classificació per disputar lafase final catalana, que la juguen elsdeu millors equips del nostre país.L’aleví B, format per una barreja dejugadors de primer any i benjamins, haquedat quart al campionat gironí, fetque demostra que el treball realitzat haestat d’allò més satisfactori.

Els infantils, quarts a Lliga Catala-na, van fer el sector a Lleó pel Campio-nat d’Espanya, aconseguint una meri-tòria tercera posició.

L’equip infantil B, format per juga-dors de primer any, va aconseguir lacinquena posició al campionat de lliga

de Primera Catalana. L’equip cadet, quart a la fase regular

de Lliga Catalana, va ser eliminat aquarts de final del top 8 per classificar-sepels campionats d’Espanya. Una verita-ble llàstima, ja que l’esforç dels nostresjugadors no va ser recompensat. Segurque a la copa tindran més sort.

Els juvenils, quedaren cinquens a lafase regular i, malgrat ésser eliminatsabans de poder anar a la fase sectordels campionats d’Espanya, han realit-zat una temporada digna de menció,que de ben segur acabarà amb unamolt bona actuació a la Copa Catalana.

L’equip sènior de 3a preferentaconseguí a falta d’una jornada la per-manència, gràcies a les quatre victò-ries seguides de final de temporada.

L’equip de Lliga Catalana, s’ha man-tingut també a la seva categoria, con-solidant l’ascens obtingut la passadatemporada i aconseguint l’objectiu de

lluitar per no tornar a baixar. Cal desta-car la participació activa en l’equipd’alguns jugadors de l’equip juvenil,cosa que ens omple de satisfacció.

L’equip de Primera Nacional ha realit-zat una campanya més que meritòria. Lapèrdua de molts dels jugadors que erentitulars la passada temporada, preveienun any ple de dificultats, però al final lapermanència s’ha aconseguit, no senseesforç. Cal destacar però la feina fetaaquest any, i que l’equip ha anat clara-ment de menys a més. La participació ala Copa Catalana tancarà aquesta prime-ra temporada de Josep Espar a les reg-nes del primer equip, esperem que aixòsigui per molts anys.

Finalment, cal destacar que l’equipde fèmines del nostre club ha comen-çat a jugar els primers partits i a parti-cipar en alguns tornejos. Segur quel’esport femení tindrà continuïtat alnostre club. �

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

uesFinal de temporada

ESPORTS [UES

pDS_67

El diumenge 20 maig secelebrà per primera vegadauna cursa popular organit-zada pel nostre club. El

recorregut, amb una llargada aproxi-mada de 6 quilòmetres pels sèniors iun pels juniors, començava i acabava

al pavelló, i discorria per un circuiturbà degudament senyalitzat. Caldestacar la participació de més d’uncentenar d’esportistes de totes lesedats, que van inaugurar aquestanova activitat que segur tindrà conti-nuïtat els propers anys.

En categoria sènior masculina,els guanyadors foren Sergi Urzai,Francisco Jiménez i Marc Capell. Pelque fa a les noies, la primera classifi-cada fou la Judith Parella, i darreraseu arribaren la Rosa Dachs i la San-dra Fàbrega .�

uesPrimera cursa popular de la Unió Esportiva Sarrià

La sortida dels més petits i el moment de la sortidade la I Cursa Popular de Sarrià de Ter

ESPORTS

68_pDS

El tercer cap de setmana dejuny es disputa a León lafase sector del Campionatd’Espanya en la seva catego-

ria infantil. Els jugadors, familiars iseguidors de l’equip d’aquesta catego-ria, van viatjar a la bonica vila lleonesaper participar en aquest campionat.

PRIMER PARTIT 18-5-2012 El primer partit del sector, fou el mésdifícil de jugar. L’equip local es va veureafavorit per un arbitratge massa caso-là. Els nervis i la pressió de jugar unpartit tan important, van fer que lesimprecisions se succeïssin durantbona part del partit. Finalment, peròels joves jugadors sarrianencs, vansaber sobreposar-se i caure amb el capben alt. El resultat (Maristas Ademar44- U.E.Sarrià 24) va ser del tot engan-yós, ja que ni l’Ademar va fer tantsmèrits ni el Sarrià tans pocs.

SEGON PARTIT 19-05-2012El dia següent encara amb el desencísdel partit anterior i, físicament unamica tocats, els nostres jugadors esvan enfrontar al campió de Madrid. Elsmadrilenys, físicament més forts, vanser contrarestats pels nostres infantils,amb rapidesa, efectivitat en el contraa-tac i tirs de mitja distància de l’AlbertDíaz i en Biel Fuster.

La permissivitat dels àrbitres ambel joc dur del rival en la primera part, vadeixar tocats als nostres jugadors. Tot iaixò, van exhibir el bon joc amb queens han premiat al llarg de la lliga regu-lar, i els madrilenys no van poder acon-seguir ampliar l’avantatge que havienaconseguit al primer temps.

Les jugades d’estratègia i lesaccions individuals dels primereslínies, juntament amb la bona actuacióde la porteria, va agradar als afeccio-nats presents al partit, i van fer que elSarrià mostrés una cara molt diferent ala donada fins aquell moment. L’equips’anava despertant i començava amostrar el que sabia i podia fer. Tot i elgran esforç, el resultat fina fou Vírgende Europa (Madrid) 32- U.E.Sarrià 22

El dissabte a la tarda, jugadors ifamiliars, van poder gaudir de la ciutatde Lleó tot visitant la magnifica cate-dral gòtica de la ciutat i la famosíssimaCasa Botines de l’arquitecte catalàAntoni Gaudí.

TERCER PARTIT 20-05-2012U.E.sarrià 36- Cangas (Galicia) 29En el tercer partit del sector, ens vamenfrontar al segon millor equip de Galí-cia. En Sergi Baguer i en “Pitu” Triadúvan fer un bon treball de motivaciódesprés de la segona part del partitcontra els madrilenys.

Els nostres van sortir amb ganesde tancar el sector amb una victòria, ien cap moment van donar opció al’equip gallec d’emportar-se el partit.

Ja a la primera part es va començara guanya, aconseguint avantatges defins a 12 gols.

Durant la segona part se succeïrenels canvis, i tots els jugador van poderparticipar d’una treballada victòria, enun magnífic partit de cloenda.

El merescut tercer lloc va fer que elpresident de la federació Lleonesa i elpresident de l’Ademar de Lleó ens lliu-ressin el trofeu de tercers classificats.

Cal felicitar a aquests jugadors perla magnífica actuació durant el campio-nat, per la perspicàcia a l’hora de ven-dre punts de llibres, coques, pinxos ialtres llaminadures d’elaboració caso-lana per finançar el cap de setmana aterres lleoneses, i gràcies a tots els quid’alguna manera o altra vàreucol·laborar a fer-ho possible. �

L’Infantil A de la UES en el moment de la recollida del trofeu

Pares i aficionats que es varen desplaçar a León per animar a la UES.

uesSector infantil campionats d’Espanya

ESPORTS

pDS_69

Si hi ha un fet remarcableaquesta temporada és elmagnífic debut de l’equipfemení de la UES. Entre els

dies 1 i 4 d’abril les noies van disputarel torneig internacional vila de Lloret.L’expectació fou màxima, més desetanta seguidors del nostre club esdesplaçaren a terres selvatanes perveure el debut de les noies, que no vandecebre. Primer partit i primera victò-ria. El rival fou Loughborough Univer-sity , i malgrat els nervis eren a flor depell abans de començar el partit, quanel xiulet es va deixar sentir la tremolorva deixar pas al bon joc, que va fer queles noies s’enduguessin una victòria

de mèrit davant les rivalsangleses.

El segon partit lesnostres jugadores maies van donar per vençu-des i, malgrat perdrecontra l’experimentatequip de l’handbol DAS,mai donaren el partit perperdut, mostrant unimatge de lluita i sacrificipròpies de jugadores deprimer nivell.

Finalment, i després de encreuar-se amb els equips de l’altre grup parti-cipant el torneig, la UES va assolir unatercera posició ben merescuda.

El joc desplegat per aquest equip iel suport rebut per l’afició, van fer queel regust de boca que va quedar fosmés que agradable, per aquest motiuestem segurs que aquest equip té unfutur més que prometedor. �

Aficionats de la UES desplaçats a Lloret.

El femení de la UES saludant a la afició.

uesL’equip de noies i la “Lloret Cup”

70_pDS

Sarrià de Ter tindrà unequip de Futbol Americàla propera temporada

Els Wolves creen l’American Football School, que-tindrà sis seccions entre el Flag Football (sensecontacte) i el Futbol Americà (contacte)

Els Wolves Sarrià de Ter posen en marxa a partir de latemporada 2012-2013 una Escola de Futbol Americà quecontempla totes les categories base d’aquest esport ambl’objectiu principal de formar i promocionar el futbol ameri-cà a la zona del Gironès.

L’escola tindrà 4 categories de Flag Football (FutbolAmericà sense contacte) a partir dels 8 anys, les categoriesseran Flag Sub11 (8 a 10 anys), Flag Sub13 (11-12 anys), FlagSub15 (13-14 anys) i Flag Sub17 (15-16 anys), els Wolvestambé tenen un equip de Flag Open (+16 anys).

Els Wolves ja fa tres anys que disposen d’equips de FlagFootball en les categories base amb una trentena de juga-dors i actualment són campions de Catalunya en Sub13 iSub15.

La gran novetat de l’escola per a la propera temporadaserà per tant la incorporació d’equips de Futbol Americà(contacte). Els Wolves estrenaran les categories Cadet (15-16 anys) i Júnior (17-18 anys).

Una de les principals característiques d’aquest esport ésque admet tant a jugadors corpulents i forts com a jugadorspetits i àgils; tothom pot tenir una posició adequada dins del’equip.

Un dels objectius d’aquesta nova secció serà disposarde prou jugadors per a poder disputar en breu les competi-cions oficials de la Federació Catalana de Futbol Americà.�

TFA Sports, patrocinadorprincipal i col·laboradorde l’escola

L’empresa de material esportiu de Futbol AmericàTFA (Todo Futbol Americano) serà el patrocinadorprincipal i col·laborador amb la creació de l’escolade futbol americà dels Wolves.

L’empresa dotarà l’escola de tot el material necessariper a la millor formació dels jugadors, des del material mésbàsic com les pilotes o els flags, fins al més específic delfutbol americà, com els dummies per entrenar placatges,paracaigudes de velocitat i altre material específicd’entrenament i perfeccionament del joc..�

Un nou camp de gespaartificial a Sarrià de Ter

American Football School es posarà en marxa ala tardor coincidint amb l’estrena del nou campde gespa artificial de Sarrià de Ter, aquest fetpermetrà disposar d’unes excel·lents ins-

tal·lacions esportives, tant per la pràctica del Flag Footballcom del Futbol Americà.�

Informació i InscripcionsEls Wolves Sarrià de Ter obren ja les inscripcions del’escola de futbol americà per a la temporada2012-2013,la informació i inscripcions es poden fer al telèfon 618377 220 o al mail [email protected]. �

ESPORTSwolves

EditorialD’ençà que es va aprovar al Congrés,obedients com som, hem aplicat laReforma Laboral a la nostraredacció. Ens hem reduït les hores,ens hem triplicat el sou, ens hemallargat les vacances i hem apujat lesindemnitzacions per acomiadament.Més encara: hem prohibitl’acomiadament. Com és possible?ens preguntareu.-Com és possible?Doncs molt senzill: som tan cabutsque ens agrada portar la contràriasempre. I, malgrat les retallades,aquí ens teniu, més xirois que mai.(A més, augmentar-nos el sou, fins itot triplicar-lo, tampoc no suposavacap despesa extra. Que tot se us had’explicar, eh?)

Sam Enfot,Redactor en Cap.

InteriorFelip·puig, conseller de les Coses deDintre, també anomenadesd’Interior, disposat a acabar amb laviolència, els aldarulls i fins i tot laresistència pacífica, no només estàdisposat a utilitzar pilotes de goma,gasos lacrimògens i màneguesd’aigua, sinó que a partir d’ara ensobligarà a anar amb el DNI a la boca.Com en els millors temps, vaja.Tot sigui per la pau social i laconvergència. Vull dir laconnivència. O sigui, la convivència.(No sé en què estaria pensant).

Felip Turó, TSN,Gendarme.

GovernLes reiterades metàfores o analogiesnàutiques del president Artur Plus ,han esperonat l’equip d’investigaciódel TSN i podem descartar,categòricament, que en Popeye hagi

estat fitxat com a assessor d’imatge.De res.

Pere Piula, TSN,Investigador.

FrauEl Gobienno de la Nasión, per tal decombatre el frau fiscal, ensprohibeix pagar en efectiu 2.500 €.Llàstima. Avesats com estàvem apagar els carajillos amb bitllets de2.500, ara ho haurem de fer ambcalderilla. (O xavalla, per sernormatius).No estaria de més que si elGobienno vol combatre el frau,s’interessés també per saber onamaguen els calés algunes de lesgrans fortunes com en Botín icompanyia.

Marc Franc, TSN,Analista.

AutobomboApuntàvem aquí ara fa 12 anys (TheSarrià News nº 35 novembre-desembre 2000) la possibilitat de crearla Gran Avinguda de la Manifestacióon, prèvia cita concertada a l’Oficinadel Manifestant, els assistents podrienexercir el seu dret sense causarmolèsties al conjunt de la ciutat, ambunes tanques d’arbrat mòbiladaptables a la densitat i llargària de lamani i amb la venda o lloguer dexiulets i pancartes a l’entrada.Sembla que les mesures deldepartament i el Ministerio d’Interiorvolen anar en aquest sentit.No volem fer-nos autobombo nianar de víctimes, però mai no se’nsreconeixerà prou la feina que estemfent per aquest país, en la diagnosidels problemes i en la proposta desolucions enginyoses i encertades.

Nolasc A GatTSN, Becari.

RtlldsPer combatre les retalladespressupostàries d’aquesta revista(beveu Colacau) ens hem vistobligats (prengui Pep Sicola) aincrementar el nombre (cervesesBoritz) d’anunciants, mirant de norebaixar (compri a El Tall Britànic)la qualitat del producte(supermercats Mercadina).No estem segurs (vingui al CarrerFur) d’haver-ho aconseguit.

Miquel Spot,(llegiu el Punt-Demà). TSN.

CuriositatsDescobert un home que comprava eldiari. L’equip d’investigació del TSNha descobert una persona que comprael diari cada dia. Preguntat sobreaquesta actitud, l’home no ha sabutdonar cap explicació coherent.-No ho sé. Jo em pensava...Home! Po l’amor de dios! Faci anarel ratolí! Que a internet hi és tot!

Maria Digital,TSN.com.

La reivindicacióS’han fet públiques les bases delconcurs per enderrocar d’una vegadal’àguila franquista del Pontaltrament dita la gallina.Els interessats les podreu consultaraquí mateix ben aviat o en algunapàgina web que ara no recordo.

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: El patrimoni és un conjunt de béns. El matrimoni un conjunt de mals. E. Jardiel Poncela.

pDS_71

Parlem_de_Sarria_80

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_80