Des que l’alcalde de Sarrià deTer, Josep Turbau, i el regidorde Cultura, Dani Cañigueral,encomanaren a Josep Brugadala continuació de la revista, hanpassat més de deu anys. Larevista d’informació municipal,iniciada per l’ajuntament l’any1992 amb la capçalera Parlemde Sarrià, era tota una empre-sa, i va semblar oportú que ungrup independent la tirésendavant. Josep Brugada vacomptar amb la col·laboraciód’un equip de gent a qui agra-dava escriure i amb personesvinculades amb les entitats i,sobretot, amb l’equip de laràdio, l’altre puntal d’informa-ció local del poble.

Per una d’aquelles coses quepassen quan s’inicia un projec-te, per aquesta segona etapade la revista es va posar elcomptador a zero, de maneraque, en realitat, aquest seria elnúmero 54. La mateixa dinà-mica del grup editor va fer mésfàcil informar de temes ja pas-sats, la crònica dels fets oco-rreguts, però sobretot va posar

èmfasi en l’estudi dels fetshistòrics que a Sarrià tenien unbuit imperdonable. La informa-ció més puntual de cada acte oactivitat s’ha convertit en un fullmensual que l’ajuntament editacom a Sarrià Actiu.

De la voluntat inicial d’unarevista bimestral es va passar a5 edicions l’any i després arevista trimestral, una periodici-tat molt més còmoda per a l’e-quip de redacció, tot i la gruixà-ria que la revista habitualmentté. Josep Brugada es va incor-porar com a regidor al’Ajuntament de Girona l’any1995 i, des d’aleshores, lacoordinació de la revista haanat a càrrec d’Assumpció Vila. En aquests anys la revista s’haconsolidat, ha fet un camí dedifícil retorn. Les entitats cultu-rals i esportives, els grupsmunicipals, l’ajuntament, les

escoles, les associacions deveïns, tothom qui vol donar aconèixer les seves activitats iopinió hi té un lloc. Moltesvegades hem parlat de canviarel nom de la revista, fer-lo mésneutre, però Parlem de Sarriàja forma part del nostre patri-moni cultural i, tot i que sem-pre s’ha dit que beu de lesrevistes precedents, Carrilet iPoble, el cert és que aquest ésel projecte de revista municipalde més durada, més enverga-dura, més professional i tambéel més reeixit.

Aquest és un número especiali per celebrar aquesta efemèri-des presentem la nova maque-tació, disseny de SandraColomer del taller de DavidColl, amb una estètica mésamena i actual. La portada haestat realitzada expressamentper l’artista Montse Costa, que

fou durant molts anys professo-ra de plàstica de l’escolaMontserrat. També inclou unresum de les darreres 25 por-tades, per tal que es puguiseguir l’índex dels darrersnúmeros publicats.

Sens dubte que ens agradariafer 50 números més o els quecalguin. Quan es parla de futurd’una revista d’aquestes carac-terístiques s’ha de comptaramb el concurs de molta gent.Del mateix ajuntament, quepaga la despesa, de la colla delletraferits que habitualmentescriu articles de cultura i delsrepresentants de les entitatsque puntualment ens fan arri-bar fotos i la crònica de lesseves activitats. L’equip deredacció de Parlem de Sarrià téencara un projecte pendent, elde recopilar en format de llibretots els articles d’història i natu-ra publicats al llarg d’aquestsanys. Ens cal esforçar-nos mési per això comptem amb elvostre suport i, és clar, amb lavostra crítica.

editorial ~Parlem

de Sarrià ~ 503

El número 50 de lasegona etapa

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e P A P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:www.sarriadeter.com

Tema de portada Festa MajorAjuntament

EntitatsEntrevista

CulturaRecull 25 portades

SolidaritatEspai escolar

SalutNaturaEsports

La cuina del xefCartes al director

Entreteniments

CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

IMPRESSIÓ

AGRAÏMENTS

HAN COL.LABORAT EN AQUESTNÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

TIRATGE

E-MAIL

PORTADA

Ivan Bustamante, Josep Brugada, JoaquimCarreras, Dani Cañigueral, Joan Casals,Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Gregori Montgé, Josep Rodeja, AssumpcióVila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda

Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGirona.

Narcís-Jordi Aragó, Josep Turbau, RogerTorrent, Helena Cros, A.V. Sarrià de Dalt,Àngel Mesas, Lluís Aymerich, FundacióRamon Noguera, Raimonda Coll, NúriaValls, Carme Romero, Núria Senen iMònica Sala, Quim Valentí, NeusMercader, Francesc Ramió, VictòriaPadrosa.

10 E

1.500 exemplars.

revista@sarriadeter.com

disseny de l’artista Montse Costa

4816232527334548525457636566

Sumari

AGRAïM LACOL·LABORACIÓ DE

LES ENTITATSCOMERCIALS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

Narcís-Jordi Aragó

Una esquela profusament repartida pel poble l’any 1976anunciava que Sarrià de Ter havia mort, víctima del decretd’annexió a la ciutat de Girona. Però aquell paper necrolò-gic obria, en la seva última ratlla, una escletxa d’esperança:“Esperem la seva resurrecció l’any de l’autonomia”. I, enefecte, la resurrecció va arribar. Obtinguda la segregació,Sarrià va recuperar la identitat, va espolsar una contamina-ció ambiental que semblava congènita, es va dotar de nousequipaments i serveis i va donar passos de gegant en elterreny urbanístic fins a modificar radicalment la seva feso-mia.

La nova realitat de Sarrià va exigir ben aviat un òrgan d’ex-pressió i de comunicació, una publicació que fos alhora elpregoner de les activitats i el mirall dels canvis; que infor-més de les novetats i que reflectís les reaccions de la gent.Així va néixer Parlem de Sarrià- títol transparent i entene-dor com cap altre- amb el designi de ser quelcom més queun butlletí municipal més o menys camuflat. Des del primermoment va afirmar, en el subtítol, la voluntat de ser una“revista de cultura i informació local” i va saber alternarequilibradament el conreu d’aquests dos camps.

En el seu projecte utòpic de Les viles espirituals, Gazieldeia que totes havien de tenir “revistes que aportessin unacontribució permanent al treball de la intel·ligència”. Parlemde Sarrià ha fet aquesta contribució amb els seus dossiersd’història, memorables per l’exhaustivitat, el rigor de ladocumentació i l’atractiu del tractament: el del carrilet, eldel pont de l’Aigua, el de les fàbriques de paper, el de l’e-

lectricitat i tants d’altres. Aquests papers, que tenen interèsmolt més enllà de les fronteres locals, ajuden a consolidarel passat del poble i van configurant els trets bàsics de laseva identitat col·lectiva.

Però paral·lelament a aquest “treball de la intel·ligència”,Parlem de Sarrià s’ha exercitat també en el front informatiui ha fet el que en podríem dir el treball de la convivència.Ha donat compte dels acords de l’Ajuntament i de les dis-crepàncies de l’oposició, ha donat veu a les associacions ientitats i ha estimulat la creació artística, les activitatsesportives i la vida social. Tot el que ha passat al poble hatingut a les seves pàgines el ressò pertinent i la traduccióadequada. Al seu redòs hi ha crescut una població mésviva, més conscient del que és i del que vol ser, més pre-parada enfront de les amenaces i dels reptes pendents. Ésaixí com la revista, a més de fixar el passat es dedica aconstruir el futur.

Puntualment, tenaçment, els responsables de Parlem deSarrià han conduït la revista fins al número 50. Els suposemdisposats a publicar-ne altres tants, perquè l’exigènciaessencial del periodisme és la d’oblidar cada dia l’exemplard’avui per projectar i realitzar el de demà. Esperem que, enel compliment d’aquesta trajectòria, trobin sempre- comavui- l’admiració i l’encoratjament dels lectors. ~

~ t

ema

de p

orta

daPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

4

La intel·ligència i la convivència

Josep Turbau i SerratAlcalde de Sarrià de Ter

Era el setembre del 1992 quan apareixia el primer núme-ro del butlletí d’informació municipal, amb la voluntat dedonar informació als ciutadans de Sarrià de Ter d’allò quedes de l’ajuntament s’anava impulsant i materialitzant.

En la salutació d’aquell primer número es manifestava l’in-terès que el butlletí fos una eina de participació viva, dediàleg, de crítica i controvèrsia, proposàvem el repte, a lesentitats ciutadanes i als ciutadans, de fer una revista parti-cipativa, una eina aglutinadora de les forces vives del nos-tre benvolgut poble.

Ara, amb aquest que tenim a les mans com a número cin-quanta, en realitat el cinquanta quatre, de la revista PAR-LEM DE SARRIÀ, ja que hi va haver quatre exemplars, apa-reguts el setembre i el desembre de 92, i el març i el maigdel 93, que ja tenien aquest nom. No va ser, però, fins alfebrer de 94 que s’organitzà un consell de redacció aliè al’equip de govern de l’ajuntament i es converteix el butlletíd’informació municipal en revista de cultura i informaciólocal. En aquell moment passà a fer-se amb regularitatbimestral i posteriorment, trimestral.

La portada del primer número la vam encarregar a l’EmíliaXargay un dia que ens visità a la Biblioteca. Allà ens va pre-guntar com es diria el nou butlletí que volíem editar des del’ajuntament. Com que li vam dir que no teníem cap nompensat, ella va proposar el de “Parlem de Sarrià” i és peraixò que a la portada del primer número hi ha un dibuix del’Emília que representa un grup de gent parlant, parlant deSarrià.

Fer una revista i que surti regularment i puntual té certesdificultats i no és fàcil, d’aquí ve la importància de celebrarla publicació del número 50 (o 54). Han passat dotze anysdes de la publicació d’aquell primer número i la revista haanat sortint regularment a partir del cinquè número en quèes va constituir aquell Consell de Redacció i una nova enti-tat, El Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter, que almarge de l’ajuntament s’ocuparia de l’edició de la revista,tot i que del cost continua fent-se’n càrrec l’ajuntament.

Una de les crítiques que rebia periòdicament la revista perpart de Mossèn Domingo Casanellas era que sortia ambperiodicitat insuficient per incloure notícies d’actualitat ique la informació que es donava era més de cròniquesd’esdeveniments ja passats que no pas d’informacions pun-tuals. Va ser per això que es van inserir els fulls de colorgroc amb els reculls de premsa.

Al llarg d’aquests més de dotze anys crec que la revistaParlem de Sarrià ha tingut una bona acollida per una partde la població de Sarrià i de persones simpatitzants amb elnostre poble, que per una raó o altra s’hi senten vinculats.La revista dóna fe del que passa a casa nostra, fa de nota-ri dels fets més rellevants de la vida pública local i va escri-vint la nostra història, intercalant valuosos articles de cairecultural i reculls d’estudis locals. Per això porta el subtítol,des del novembre de 94, de cultura i informació local.

Des del lloc de responsabilitat i privilegiat que m’ha tocatviure i veure la història de la revista, no tinc més que parau-les d’elogi i agraïment per a tots aquells i aquelles que alllarg d’aquest temps han fet de la revista PARLEM DESARRIÀ un element aglutinador, crític amb el poder local,pont de diàleg, difusor del coneixement de nous elementsde la nostra cultura i de les noticies i esdeveniments mésrellevants de la nostra història local. Per molts anys! ~

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 50

5

El número 50, o 54 números

Roger Torrent i Ramió Regidor i portaveu d’ERC

El “fast food”: ràpid de fer, ràpid de menjar, ràpid de dige-rir, no és només un model alimentari, és un modus vivendi.I en aquestes dates en què el que prima és la immediate-sa i en què es venera la rapidesa, la brevetat constitueixuna norma.

Tot, també la informació, ens és servit a contrarellotge (arai aquí!) i sense temps per degustar, sense temps per assi-milar, sense temps per fer el rotet. Tant és així, que enaquests temps que corren – o més aviat, que volen-, laperdurabilitat, per escassa, és absolutament meritòria. Totsplegats ens hem lliurat de manera incondicional i exagera-da a la cultura del zàpping. En aquest món on tot té un con-sum immediat, el record dura el temps just fins que un altranotícia-estímul ens arrossega a una nova escena.

Es per això que participar d’un projecte que va començaramb el sofregit, que ha fet la xup-xup i que a cada novaentrega es degusta amb la justa paciència i expectació(poc o menys dissimulada) dels bons plats, és un motiud’orgull. Escric en el 50è número de la revista “Parlem deSarrià”, fet que vol dir que abans de les meves aportacions,des que es va iniciar aquesta aventura, hi ha escrit moltaaltra gent (espero que simultàniament i després de mi, n’hiescrigui molta més). Tothom hi ha anat aportant el seuingredient, tothom participa d’una recepta que es fa a mol-tes mans.

És precisament la suma de totes aquestes aportacions que,de fet, ha convertit la revista “Parlem de Sarrià”, en la crò-nica del poble. Número a número, a través de les pàginesi els articles, recorrent les notícies i les paraules es reculll’actualitat del poble, es deixa palesa l’activitat de les asso-ciacions, entitats, clubs i dels veïns i veïnes de Sarrià. I ésque parlem d’un projecte històric que beu d’experiènciescom els precedents “Poble” i “Carrilet”, però que es pro-jecta al futur com un exercici historicista, no en va, entretots anem deixant constància del que som ara. Però tambédel que érem. I és que mitjançant els reportatges històricsaprofundim en el plaer de la lectura i en el descobrimentde la nostra memòria com a poble. De fet, com a la cuinatradicional, pas a pas anem construint un receptari propiamb els ingredients que ens són naturals i les maneres de

fer que ens són innates. I com el que quan menja (si l’àpats’hi presta) parla de menjar, des de Sarrià parlem de Sarrià. Parlem de Sarrià i en fem un retrat complex i detallat, talcom és el poble. Un fet absolutament necessari, si tenimen compte que la majoria de vegades el ritme que segueix,com el Món en general, és massa precipitat. Davant d’això,correm el risc de no saber posar per davant les voluntatsals fets. Perquè a cada dia, a cada moment que passa, elpoble viu més i més ràpid. Sarrià cada cop canvia més depressa i potser hem d’aprofitar totes les oportunitats iespais que tenim per a pensar com el volem, el nostrepoble. És per això que des d’ERC hem aprofitat aquest racóescrit per desgranar, número a número, un dibuix pel Sarriàdel futur. ~

tem

a de

por

tada

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

06

Tastets del poble

I aquest és, segurament, el paper de la bonapremsa local, oferir espais per a la reflexió,ser una plataforma per a totes les vistes delpoble. I fer-ho sabent-se distanciar de lesgrandiloqüències dels grans mitjans, o fins itot de les “porqueries” dels grans canals.Però també i sobretot sabent-se allunyar dela immediatesa pròpia del ritme de la majo-ria dels mitjans de comunicació. És degut aaixò que el “Parlem de Sarrià” no caduca.Cap número no es llença sinó que es con-serva. Es desa a la lleixa o, més ben dit, esdesa a la tauleta de nit com aquell lllibre quede tant en tant retrobem, i en llegim unapetita part, però del qual mai en perdem elfil. I és que, de fet, anem resseguint la histò-ria de Sarrià. Per tot plegat, cal que ens feli-citem per haver fet 50 números del “Parlemde Sarrià” i ens encoratgem a fer-ne moltsmés en el futur. Perquè en l’època del “fastfood”, allò que es fa a consciència, es menjaamb tranquil·litat i es paeix amb calma, famés profit. ~

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 50

7

ATENCIÓ PAPER-VIUAv.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter

Tel/Fax. 972 170 970

VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:

● SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ● ULLERES DE SOL● FOTOS CARNET● RECÀRREGA MÒBILS● PREMSA I REVISTES● ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS● TARGETES DE VISITA● FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX● MARCS A MIDA● MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS● MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS● MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR● JOGUINES I REGALS● CONTES I LLIBRES INFANTILS● MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …● PILES I LOTS● DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

F.C. SARRIÀ,U.E.SARRIÀ,

AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES)C.E. JOVENTUT CELRÀ

ESTÀS DE SORT...

TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRESEN PAPERERIA I REGALS.

I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...

VINE I COMPROVA-HO A:

LA LLIBRERIA DE SARRIÀ Fem poble!

Si per la Mare de Déu d’agost a lesset ja és fosc, per Sant Gil, l’u desetembre, encara ho és més. A lesnou del vespre, a l’ hora del Pregó,el carrer Major està prou benil·luminat i es comença a flairarambient de Festa, però aquest anytampoc s’ha pogut recuperar la bal-conada de l’Ajuntament per poder-lo pronunciar. El temps s’aguanta ija és un gran què, però no s’ha vol-gut córrer el risc d’haver de fugirper cames davant un ruixat inopor-tú. No hi ha manera; fa uns anysque l’estiu té data de caducitat peraquestes diades.

Dues senyores -grans, però que fangoig- han anat a la perruqueria,

aquesta tarda. Van molt ben pentina-des i caminen lleugeres cap al pave-lló, saludant els veïns i manant lapressa, amb simpatia, als que fantard :Vinga, vinga, que feu tard !Ja venim, ja venim –contesten elsaltres.A la que més corre se li veu unamica el viso. Poca cosa: un dit a totvolt de la faldilla. És el que sol passarquan es va tan just de temps.

La pista del pavelló torna a fer fun-cions de pati de butaques. Hi ha totun mar de cadires de fusta plegablesamb les inicials E.C. pirogravades.Amb el so de les gralles, arriben elsgegants i tota la comitiva, i el públic

va procurant-se seient. Una senyorainsinua a la seva veïna de cadira queli sembla haver vist allí al fons, en lapenombra, la Mari Pau Huguet …

Ara pla! -contesta l’altra- La MariPau Huguet! No, dona … Tu vols dirla Maria de la Pau Janer, aquella deMenorca que surt per la tele .Això, això,… Aquesta ! Què hi faaquí? Voleu dir que és ella?

L’alcalde, senyor Turbau, anuncia ipresenta els pregoners: elsPercuter’s, un actiu grup jove quemés que una promesa ja és tota unarealitat en el camp de la percussió.Ja es veu a venir que aquest any elpregó serà de poca lletra. Fan una

~ f

esta

maj

orPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

8

Estampes del pregó

Josep M. Sansalvador i Provensal

Cantada d’havaneres a càrrec del grup Xarxa. Foto: Quim Llunell

exposició breu i animada de lesqüestions d’actualitat que afecten elpoble, però la finalitat de la sevacrida és la de convidar-nos a fer unparèntesi i disfrutar, a viure intensa-ment la Festa. O sigui que … a per-cudir!. Tres nois i una noia, jovenís-sims, eixerits i polifacètics : estu-diants, percussionistes, músics,il·lustradors, dibuixants de còmics,escriptors …Semblen Leonardos daVinci del segle XXI. Leonardos? Joacabo de llegir El Codi Da Vinci iencara el tinc fresc. A veure si lesinicials E.C. marcades a les cadiressón alguna mena de missatgeencriptat …

El ritme que transmeten amb els ins-truments i la força del seu missatgeés trepidant. Per uns moments enssentim tots plegats mentalmenttransportats a una vibrant rua con-duïda per Carlinhos Brown, sensehaver-nos d’aixecar del seti.Estintolat als genolls de sa mare, un

nen d’uns cinc anys menja patatesfregides, de “xurrero”. A la bossa hiha Sant Narcís dibuixat amb lesmosques. Porta, el nen, una sama-rreta de color groc llimona amb lainscripció BRAZIL al davant i elnúmero 10 al darrera. Quan s’acabales patates, té les manetes olioses ise les eixuga amb la samarreta,sobre les lletres B i L simultània-ment. És l’any del Fòrum, i l’efecteCarnaval de Bahía aconseguit éssorprenent.

Dues filades més endavant, unmatrimoni d’uns quaranta-i-pocs s’a-comiada dels companys de seient.Han d’anar marxant: tenen convi-dats. A la taula i al llit, al primer crit.No podran quedar-se al recital d’ha-vaneres que oferirà el grup Xarxa, nial posterior cremat. Sembla que elscunyats hi van a sopar, però que nohan pas volgut trencar-se el cap ique menjaran unes pizzes, que ellaja té a punt de ficar al forn. Per

beure, xampany rosat de Peralada,ben fresquet, que ara passa molt béi fa festa. Ella ho ha llegit no recordaon: en Dalí l’oferia als seus convi-dats a Port-Lligat. Ell, contrariat,opina que per quedar bé de debòhauria estat millor un vinet italià quedescobrí fa quinze dies en un soparde feina, però que allà ella i l’anyDalí i que ell ja n’està ben tip. D’enDalí, s’entén.

A coll del seu pare, una nena petitafa cara d’estar atabalada per la tracaque ha posat punt i final a l’actuaciódels Percuter’s. Pregunta a la maresi faran més focs artificials i trobaben estrany que aquells músicstoquin sense solfa. La mare pensaque ja torna a ser Festa Major, queja som a setembre, que d’aquí aquinze dies la mainada torna a l’es-cola i que avui el pregó ha estatben diferent. Fins i tot li ha semblatcurt. De fet, fa anys que no hi haviahagut un discurs tan pirotècnic. ~

festa major ~

Parlem de Sarrià ~ 50

9

La tradició mana que amb les havaneres se serveixi un bon cremat. La Comissió de Festes s’hi va esmerçar de debò. Foto: Quim Llunell.

Enguany el concert de la Festa Majorva superar les expectatives;l’Orquestra Selvatana va apostar perun espectacle diferent i innovador enels concerts de Festa Major i cal dirque van encertar l’aposta. En comp-tes de fer el típic concert, limitant-se alligar diferents peces catalanes i d’a-rreu del món, van dissenyar un espec-tacle on es combinava la música il’escena en un recull de sarsueles ipeces d’òpera.El concert es va encetar amb una tra-ducció pròpia del cor dels esclaus delNabuco, de Verdi, continuant ambfragments de sarsueles de Vives. Un del millors moments va ser lainterpretació del Carnaval de Venècia,on es barrejaven els sons de l’orques-tra i el de la cobla; amb un especta-cular arranjament on el tible i la tenoravan prendre un gran protagonisme. Van continuar amb peces molt cone-gudes d’òpera, on ens acompanyarenpersonatges emblemàtics com Fígaroi Madame Butterfly. Els cantants ana-ven caracteritzats, actuaven i explica-ven els seus personatges, tot demos-trant el seu talent també en el móndramàtic.També hi va haver peces instrumen-tals com per exemple un conegutvals-jota arranjat per ells mateixos, ones van lluir els trombons i les contun-dents trompetes.

L’última part va estar destinada comen molts concerts a música catalana:Cançó d’amor i de guerra, Virolai,Rosó, Paraules d’amor, Ara que tincvint anys, La Santa Espina... però lacançó que més va fer vibrar i emo-cionar al públic va ser “Barcelona” deFredy Mercury, on el cantant Robertens va delectar amb una interpretacióplena de passió.El concert s’acabava amb La Senyera,que fa fer aixecar de nou el públic del

seient... però òbviament hi va haverdos bisos finals que van fer cantar elnombrós públic: Amigos paraSiempre i Girona m’enamora.L’orquestra estava composta per 10músics molt professionals i per quatreexcel·lents cantants de diferentscaracterístiques, que s’adaptaven béals diferents temes interpretats. Eldirector, a part de bon pianista, tambéva resultar un bon presentador i ani-mador de la vetllada. La il·luminació estava molt ben treba-llada i coordinada per oferir un espec-tacle sorprenent. Igualment cal valo-rar molt l’escenografia i la cura en elvestuari dels personatges. Però el so,malgrat la seva potència, a vegadestenia alguna petita distorsió i descom-pensació.

En general tothom va sortir satisfetper l’espectacle musical i molts esta-ven sorpresos agradablement per lanovetat que va suposar aquest tipusde concert a les nostres comarques.En definitiva, cal felicitar la comissióde festes per haver fet aquesta apos-ta per a la bona música en un delsmoments de l’any que més gent ve aveure un espectacle musical a Sarrià.~

~ f

esta

maj

orPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

10

Un concert memorableDani Cañigueral Viñals

L’orquesta Selvatana està formada per 10 músics i quatre excel·lents cantants. Foto: Quim Llunell

Helena Cros MundetFotos: Quim LLunell

Neix un nou estil de festa major, unafesta viscuda més des dels barris.Sarrià de Dalt, que l’any 2003 vaposar en pràctica la primera mostrad’espantaocells i que s’ha consolidataquest any 2004 doblant el nombrede participants, ha volgut anar mésenllà, organitzant una baixada decarretons que ni els més optimistespensàvem que tindria tant èxit depúblic.

festa major ~

Parlem de Sarrià ~ 50

11

Sobre rodes

Nou esplèndids prototips creats ambenginy i il·lusió van fer que els assis-tents gaudíssim d’allò més del primerdels actes de la Festa Major de Sarriàde Ter:

El citroën volador El trincadorAutobús petitEl coetEl burro catalàAmbulànciaF-1Tronco mòbilVisca el Barça

Però això no s’acaba aquí, perquèl’any vinent esperem més participantsamb una baixada més engrescadora isense perdre l’enginy que els partici-pants hi han posat aquest any. ~

No tinc gravadora (al News tenim poc pressupost), aixíque us demano que em contesteu a poc a poc perpoder-ho agafar tot. De tota manera, si hi ha alguna res-posta que no m’agradi, també pot ser que la canviï. Peròcomencem l’entrevista amb serietat. Després ja veuremcom l’acabem. Presenteu-vos, si us plau.

Edgar Massegú, Nerea Guisasola, Isaac Rodríguez iJordi Sala.

Com neix el grup Percuter’s?I.- El grup va néixer el 2003, a la primavera. Provenimdel moviment geganter, dels Amics dels Gegants deSarrià de Ter, de la colla Fal·lera Gironina i de la Bandad’en Pere Botero.E.- Tu ens has dit timbalers. Ens agrada més definir-noscom a grup de percussió musicoteatral obert a qual-sevol influència artística. Som un grup canviant, i noens posem límits.

Quan us proposen fer el pregó, què sentiu, pànic, satis-facció...?

I.- Res. Ens vam quedar en blanc, i després vancomençar a venir coses, idees.N.- Molta vergonya. Penses: aquí dalt, davant de tantagent... què els diré? Però després també sents unagran satisfacció.E.- Un compromís molt gros. Por de no estar a l’alça-da. Érem conscients que havíem de treballar-ho molt.Una actuació qualsevol no té tanta pressió ni tantarepercussió social com un pregó. Sí, en certa formavam sentir pànic, i també una gran satisfacció. Pensoque això ha suposat un important impuls que ens potobrir moltes portes, i el primer nadó d’aquest projecteés l’espectacle de carrer que presentem per Fires aGirona.

(En Jordi, mig present, mig absent, mut per culpa d’unesangines, va fent que sí amb el cap a tot allò que diuenels seus companys).

Com vau plantejar i treballar el tema?E.- Volíem innovar. Ens vam llegir els sis pregons ante-riors per no trencar massa amb el concepte de pregó,però volíem fer-ho diferent.I.- Vam elaborar un guió i a partir d’aquí vam establiruna agenda d’assaigs. Ens interessava molt treballarels aspectes més teatrals i introduir-hi tocs poètics,d’humor, musicals, etc.

El pregó era previst fer-lo des del balcó de l’Ajuntamenti a última hora es va decidir traslladar-lo al pavelló. Ambquins obstacles o inconvenients us vau trobar?

I.- Ens va afectar molt. L’escenografia era pensada pera l’Ajuntament i una hora i mitja abans vam haver decanviar moltes coses, però el resultat ens va omplirmolt.N.- L’entrada nostra des del darrera es va haver d’im-provisar...E.- També els focs d’artifici, que estaven previstos pera dalt del teulat, es van haver d’adaptar, i uns canonsde confetti es van suprimir per raons acústiques i defum. Però després vam estar contents d’haver-ho fet alpavelló.

Quines coses, que el públic no capta, van sortir mala-ment?

E.- En general va sortir força bé. Res no va fallar, tretd’algun petit problema imperceptible amb els micros.

Penseu que va tenir bona acollida?N.- Molt bona. Tot van ser felicitacions. La gent se’nsacostava per dir-nos que els havia agradat molt. Ens vaagradar veure molta gent jove que no acostuma aassistir al Pregó.

Per què vau plantejar-ho en conya i no vau fer un discursseriós?

N.- Vam pensar que seria més entretingut...

Percuter’s

Sam Enfot

Aquest any el pregó de Festa Major ha anat a càrrec dels pregoners mésjoves (entre 16 i 19 anys) que ha tingut mai Sarrià: els Percuter’s, un grup

sarrianenc de timbalers que va néixer l’any 2003, amb una curta però prometedora carrera.

El pregó va ser sorollós, festiu, lúdic i amb sentit de l’humor, per això des de la Revista hem cregut que la persona més adequada

per fer-los l’entrevista havia de ser l’intrèpid redactor del The Sarrià News, Sam Enfot, també pregoner l’any 2002.

~ f

esta

maj

orPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

12

E.- Volíem que no es fes llarg, que fos curt i intens, ambparts poètiques, musicals, d’humor... Que no fos carre-gós. Ens feia por que la gent més gran no ho trobésavorrit.I.- Es poden dir coses serioses amb un punt d’humor.L’humor ha de ser intel·ligent, no barroer, una micarebuscat, no humor fàcil.

Vista la vostra bona predisposició a l’humor, sabeu queteniu les portes del The Sarrià News obertes... Entrenosaltres, us han tractat bé?

N.- Ens van fer una placa, vam tenir l’honor de signarel llibre de l’Ajuntament, i ens vam sentir molt i moltsatisfets. Va ser una passada!E.- Ens van agrair la nostra participació, quan de fet

nosaltres els hauríem d’agrair que ens haguessin triat.Ens ha donat una publicitat que no esperàvem, perquèavui a Girona ja se’ns coneix. I tot gràcies a haver fetel pregó i haver sortit als diaris.

Fins aquí aquesta entrevista als Percuter’s,que, com és evident, hauria pogut sortir moltmillor. Però és que fer entrevistes és un art,

i jo d’artista en tinc ben poc, no com ells que ho són de l’alçada

d’un campanar. Que ja ho va dir el poeta:l’art, quan és bo,

és sempre entreteniment. ~

festa major ~

Parlem de Sarrià ~ 50

13

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

El grup Percuter’s, amb Edgar Massegú, Isaac Rodríguez, Nerea Guisasola i Jordi Sala. Foto: Quim Llunell

L’arribada de la Festa Major de Sarrià ensha tornat a portar la mostra d’espantao-cells, una mostra que en el seu segon anys’ha consolidat plenament en un delsactes organitzats per l’Associació de Veïnsde Sarrià de Dalt i que va apostar per ferque, a més de la participació dels prota-gonistes o creadors, fos molt important laparticipació de tota la gent que l’ha anat aveure tot passejant pels carrers de Sarrià.

En aquesta segona mostra s’ha doblat elnombre de participants, cosa que ens faser molt optimistes de cara als propersanys.

Els fets reivindicatius que s’han donataquest any, amb els vuit carrils o el TGV,dóna lloc a que la imaginació dels prota-gonistes facin la resta. Des de l’Associacióde Veïns de Sarrià de Dalt us animem per-què l’any que ve torneu a participar-hi. ~

Segona mostra d’espantaocells

A.V. de Sarrià de DaltFotos: Quim Llunell

~ f

esta

maj

orPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

14

festa major ~Parlem de Sarrià ~ 50

15

Àlb

um

de

foto

s

Fotos: Quim Llunell

Angel Mesas MesasRegidor Delegat d’Esports

Parlar de Critèrium Esportiu és quel-com més que parlar d’una festeta onhi ha un premi per a alguns esportis-tes. Parlar del Critèrium Esportiu ésparlar del potencial esportiu de Sarrià,és parlar de l’esforç-de vegades invi-sible-, d’una gent que, ubicats en enti-tats esportives diferents, cerquenobjectius comuns: aprenentatge, inte-gració, educació i, és clar, participacióen competicions esportives.

Però aquests objectius no són fàcilsde dur a terme, i més si tenim encompte que no es fan amb ànim delucre, sinó purament per afició, i que

com a únic reconeixement queda lasatisfacció personal d’haver-hi partici-pat. Aquests objectius representenmoltes hores de treball, hores dededicació permanent, hores que pas-sen desapercebudes per la majoriade la gent, hores que al final de latemporada poden ser d’alegria o dedesencís, en funció dels resultatsobtinguts. Sovint les alegries sónpoques i tota la feina feta queda enun no res i l’únic plantejament quequeda és el de tornar a començar iesperar els resultats de la següenttemporada. És cert que la feina socialsempre queda feta, però hem de teniren compte que parlem d’esport i queen aquest món també se cerquenresultats.

Sarrià de Ter, és un poble petit ambuna tradició esportiva gran des de famolts anys. Avui dia té una ofertaesportiva important tant en qualitatcom en quantitat, això fa que hi hagiesportistes del nostre poble i depobles veïns en un nombre molt ele-vat.

Per tant, parlar del Critèrium Esportiués parlar d’AGRAÏMENT. És parlar dereconeixement a totes les personesque fan possible que tots aquestsobjectius tirin endavant: directius,entrenadors, col·laboradors i esportis-tes. És a dir, a les entitats, GRÀCIESper portar el nom de Sarrià allà onaneu. És a dir, GRÀCIES, perquèsense vosaltres l’esport a Sarrià noseria possible.

ElCriteriumesportiu

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

16

Els esportistes nominats en el Vè Critèrium Esportiu. Foto: Toni Martínez

Enric Sansalvador i BoadasEscola de JudoCategoria: Infantil

Magalí Palau iRodríguezClub GimnàsticaRítmicaCategoria: Infantil

Yolanda BermúdezF.C.Sarrià – BàsquetCategoria: Cadet

Edgar EstebanOndoñoF.C.Sarrià – FutbolCategoria: Cadet

Martí Ruiz i SalaU.E. SarriàCategoria: Cadet

Nominats V Criterium

esportiu

Estel Batallé i SolísClub PatinatgeArtísticCategoria: Juvenil

Xènia Saubich MirClub GimnàsticaRítmicaCategoria: Sènior

Sergi EstefanuttiF.C.Sarrià – BàsquetCategoria: Junior

Pascual GutiérrezHernándezU.E.SarriàCategoria: Sènior

Víctor Flores GómezF.C.Sarrià – FutbolCategoria: Sènior

Joaquim ValentíBrunGrup de MuntanyaSarriàCategoria: Sènior

Nominació a l’equip Sènior de 3a Provincial de la U.E.Sarrià, per haver quedat campió de lliga i haver guanyat la fased’ascens a 2a. Catalana.

Nominació a l’equip Sènior Femení del F.C.Sarrià, per haver assolit l’ascens a 1a Divisió.

Nominació a Carles Torrent i Tarrés, per haver assolit les medalles de bronze al mundial d’Austràlia 2004 i JocsOlímpics d’Atenes 2004 en ciclisme, modalitat persecució per equips.

Menció Especial a Andrés Pichardo Pérez, per les tasques de manteniment i conservació de les Instal·lacions EsportivesMunicipals del F.C.Sarrià. ~

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 50

17

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

18

Acta del Ple ordinari de 27 dejuliol de 2004

L’alcalde va informar de laliquidació del pressupost de2003 amb un romanent nega-tiu de tresoreria de 292.000euros i que s’ha iniciat el tràmitd’aprovació del CompteGeneral.

Reglament del servei d’autotaxi

S’aprova inicialment el regla-ment d’autotaxi i s’inicia elperíode d’informació pública.

Llar d’infants Confetti

S’aprova inicialment la modifi-cació parcial del reglament del’escola bressol municipalConfetti, el qual fou aprovat ensessió de 30 de setembre de2002. Les modificacions afec-ten a aspectes com la freqüèn-cia de les reunions, la partici-pació en el Consell Escolar,l’ordre de les sol·licituds d’ad-missió en el cas que superinles places ofertes i els criterisprioritaris d’admissió, períoded’incorporació dels alumnes,dies no lectius del personaleducador i els horaris del ser-vei (lectiu, de menjador i deguarda).

Consell Català de l’Esport

S’accepta la subvenció de84.603,82 euros que conce-deix el Consell Català del’Esport per l’obra “sala demusculació i vestidors”.

Modificació de les nor-mes subsidiàries del sec-tor Cobega

En compliment de la resoluciódel conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques dela Generalitat de 2 de juliol de2004, pel qual va acordaraprovar definitivament la modi-

ficació de les Normes Subsidiàries de Planejament al’àmbit del sector de l’antiga Cobega, es recull en eltext refós les consideracions d’aquesta resolució, enparticular la divisió en dos polígons, A i B.

A la pregunta del Sr. Roger Torrent sobre els espaislliures del polígon B i els enllaços amb la vialitat exte-rior del Pla, respon el Sr. Nicolas Pichardo, regidord’urbanisme, que la urbanització dels enllaços haestat inclosa en el polígon A i que es mantenen lesprevisions d’espais lliures dins d’aquest mateix polí-gon.

Segons Roger Torrent no queda clar el litigi del retorndels terrenys ocupats per l’antic accés de l’autopista,a la qual cosa l’alcalde va respondre que els tercersque tenen dret a reversió estan d’acord amb la pro-posta, ja que són, per una banda, Comercial Reine,que està en tràmit de convenir amb l’ajuntament larenúncia dels drets de reversió, i per l’altra, Cobega,que és la promotora del projecte, ha tramès els dretsa la societat Immobiliària Forfax SL.

Intervé Lluís Aymerich per dir que els dos polígonssón desproporcionats, ja que en el polígon A de25.000m2 s’hi projecten 266 habitatges i dins delsegon, d’uns 11.000 m2, només 64, i reitera que noestà d’acord amb l’alçada d’alguns blocs que tenensis plantes. A més, va dir que la densitat d’habitatgesen aquest sector serà alta i que la seva configuracióhipoteca el desenvolupament de la zona on es trobenubicades les indústries de Reine i Pegaso. En cas ques’aprovi la proposta, adverteix que es tingui en comp-te la possibilitat de reversió dels terrenys als anticspropietaris i la possibilitat de participació dins del pro-cés de gestió del polígon B.

L’alcalde va especificar que la densitat sostenible delmunicipi és una mitjana de densitats de diferents sec-tors de desenvolupament urbà, i que aquest no éssuperior a 40 habitatges per ha. Quant al dret dereversió, els únics que el poden fer servir són els queja s’han citat.

La proposta es va votar amb els vots en contra de CiUi d’ERC.

Conveni per a la construcció d’una deixalleria al Pla de Xuncla

Tot i que la constitució del dret de superfície a favordel Consell Comarcal fou aprovat en el Ple de 25 de

maig, aquest sol·licita que elstermes del conveni siguin adop-tats pel Ple, per la qual cosa, sesotmet a aprovació els termesconcrets de la situació de laparcel·la, superfície i subjeccióde condicions del dret desuperfície de 50 anys.

En l’apartat de precs i pregun-tes, Lluís Aymerich, regidor perCiU, va demanar una actuacióde neteja i condicionament dela carretera que puja aMontagut, arran de l’estatactual de deixadesa, a la qualcosa Nicolàs Pichardo va dirque s’ha requerit el propietaridel Golf Girona per tal quecondicioni el camí, però que sical es farà una neteja i es tor-narà a requerir el propietari.

El regidor de CiU va demanarper la instal·lació de conteni-dors per a la fracció vegetaldels residus, tenint en comptela quantitat que se’n produeixa Sarrià de Ter, a la qual cosa elregidor de Serveis Públics,Nicolàs Pichardo, i el tambéregidor Roger Casero van con-testar que Sarrià s’adherirà a lacampanya promoguda pelConsell Comarcal de compos-tatge casolà que ha decomençar al setembre.

Acta del Ple en sessió ordinària de28 de setembre de2004

Confecció del mapa decapacitat acústica

S’acorda aprovar el conveniespecífic de col·laboració cien-tífica i tècnica entre laUniversitat de Girona (Grup deRecerca d’Energies Renovablesi Medi Ambient. Departamentd’Enginyeria Mecànica i de laConstrucció Industrial del’Escola Politècnica) il’Ajuntament de Sarrià de Terper a l’elaboració del mapaestratègic de capacitat acústica

AcordsAjuntament

~

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 50

19

vinculat a Girona i a Salt com aàrea metropolitana.

Compte General del 2003

S’aproven amb caràcter defini-tiu els Estats i Compte General,amb el seus annexos i justifi-cants corresponents a l’exerci-ci 2003, una vegada han estatinformats amb caràcter favora-ble per la Comissió Especial deComptes i després del períoded’informació pública.

Programa de participacióciutadana del Plad’Ordenació UrbanísticaMunicipal

El tinent alcalde delegat d’ur-banisme informa el ple delcontingut general del Programaamb el qual es tracta de ferefectius els drets dels veïns a lainformació i a la participació enel procés d’elaboració de larevisió del planejament generalmunicipal. Destaca que la parti-cipació es vertebra mitjançantuna oficina d’informació ciuta-dana, i que amb la intervencióde les associacions del munici-pi es canalitzin propostes.Roger Torrent troba a faltar unamajor concreció quant al fun-cionament operatiu de les ini-ciatives i de la participació, i unacomissió d’enllaç entre tots elsintervinents en el procés: polí-tics- tècnics-redactors i veïns.

La proposta fou aprovada per unanimitat.

Modificació de les Ordenances fiscals per al2005

L’alcalde, Josep Turbau, explica el contingut de la pro-posta, tot dient que es tracta de modificacions quesuposen un increment conforme a les previsions del’IPC, a excepció de la taxa de residus, la d’accés a lapiscina municipal i l’Impost d’Instal·lacions,Construccions i Obres. Pel que fa a la taxa de residus,s’estableix una nova tipologia que afecta a les activi-tats, i s’han adaptat prenent com a referència el muni-cipi de Girona. Per als habitatges l’increment és d’un5%, que supera les previsions de l’IPC, atenent al fetque hem d’anar aproximant a cobrir el cost del servei.

Habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87,66 ¤Xalets, cases allunyades més de 200m. del nucliurbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .194,65 ¤Hotels i restaurants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .545,79 ¤Cafès, bars i anàlegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . .451,95 ¤Establimens bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . .416,58 ¤Professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .243,74 ¤Establiments Comercials de -100m . . . . . . .270,02 ¤Establiments Comercials de +100m. . . . . . .415,26 ¤Perruqueries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .270,02 ¤Oficines de -50m . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .207,63 ¤Oficines de +50m . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .270,02 ¤Tallers i fusteries de -50m. . . . . . . . . . . . . . .270,02 ¤Tallers i fusteries de +50m. . . . . . . . . . . . . .446,50 ¤Farmàcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .270,02 ¤Quant a la taxa de la piscina, es tracta d’ajustar crite-ris i quantitats, i pel que fa a l’ICIO, s’augmenta eltipus impositiu del 3,6% al 4%, que representa unincrement percentual de l’11%.

El regidor per ERC, Roger Torrent, es va mostrar con-trari a la puja de l’ICIO, ja que no es distingeix prouentre reformes i nous habitatges, i pel que fa a l’IBI, hitroba a faltar bonificacions atenent el nivell d’ingres-

sos i distincions de tipus impo-sitiu, en funció dels diferentstipus de locals. Per altra banda,tot i estar d’acord amb la taxade residus, cal una auditoriaque diagnostiqui la situació,necessitats i possibilitats delservei.

Lluís Aymerich troba que l’in-crement de l’ICIO és abusiu, jaque en dos anys s’haurà passatdel 2,4% al 4%, és a dir, unapuja del 60%, i que s’hauriende recollir les propostes dedistinció entre reformes i obranova, a més d’incentivar laconservació del patrimoni. Peraltra banda, troba encertat quela taxa de residus es pugi enconsonància a l’IPC, però noentén per què als hotels se’lsapuja un 5% i als bars un 50%.

L’alcalde va respondre que labonificació per promoure lesrestauracions i rehabilitacions iobres d’interès municipal ja escontempla en l’ordenança, ique quant a les bonificacionsper persones amb menor nivellde renda, es canalitza a travésde Serveis Socials.

La proposta és aprovada ambels vots a favor del grup muni-cipal del PSC i en contra d’ERCi CiU.~

Acords Ajuntament

~

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

Faig mitja volta per tornar a agafar el son. Inconscientmententreobro els ulls. El rellotge marca les 7:05. No sento laràdio. Vol dir que no s’ha engegat a l’hora de cada dia, laqual cosa m’esvera, però de seguida m’adono que avui ésdiumenge. Que bé, podré dormir un xic més! Faig una altravolta i en lloc de relaxar-me i dormir, em vénen al cap totesles coses que havia programat per aquest diumenge... I laprimera, una de les que més m’agrada, és anar a fer un volten bicicleta. No acabo d’entendre com una activitat tansenzilla i que faig tantes vegades sigui, per si mateixa, sufi-cient per desvetllar-me definitivament fins a ser capaç defer-me llevar, preparar-me per agafar la bicicleta i anar a ferel volt pel meu estimat Sarrià.

Des de casa meva, al carrer Trèvol, faig direcció cap aSarrià de Dalt. He de travessar l’avinguda de França ol’Autovia de l’N-II. No sé com n’he de dir. Potser el méscorrecte seria dir-ne l’N-II o, actualment, l’A-2. Perquè...que quedi clar: no és una via municipal, encara és unacarretera de l’Estat que pertany al Ministerio de Fomento.El cas és que per travessar aquesta via amb seguretat, hohe de fer pel pas de vianants prement el botó per canviarel semàfor, i és que si ho faig per la calçada dels vehiclesrodats, me l’he de jugar al mig de la rotonda. Ja tenim laprimera reivindicació: cal el carril bici que transcorri total’avinguda de França.

Passo pel Pla de l’Horta. El barri fa goig, malgrat la malasenyalització dels carrers i algunes queixes que se sentensobre la brutícia que deixen els ocells, la presència d’algunrosegador i, a vegades, la manca de neteja.

Continuo el meu passeig i arribo a la font de Can Nadal.Quina pena! Un paratge brut i descuidat i la font que noraja. Quanta feina a fer per salvar aquest indret! Des de llui-tar pel soterrament del TGV i per impedir el pas de l’A2, finsa recuperar aquest espai amb l’arranjament de la plaça i lafont. Es pot fer!

Mentre contemplo la font, em ve a la memòria la paradad’en Revés venent cacauets, pomes ensucrades i “pelotasque van y vienen” en un dia de la Festa Major de Sarrià deDalt o de “l’anxovada” dels dimarts de Festa Major deSarrià de Baix i la festa del barri de l’Havana Petita deGirona. Heus aquí més coses per recuperar: les festesmajors més participades.

Immers en els records i embolcallat amb els meus pensa-ments d’un Sarrià millor, pujo la carretera que va a laParròquia de Sarrià de Dalt. La pujada m’ha fet bufar finshaver de baixar de la bicicleta, la qual cosa estronca elsmeus pensaments. Des de l’aparcament del col·legi agafo

el camí de can Matas a can Camós, gairebé impracticable.Em fa il·lusió arribar a can Camós, contemplar aquellsparatges de la resclosa, on abans anàvem a fer la berena-da i a banyar-nos com si fos la platja de moda, i així poderobservar com s’està recuperant de les destrosses provo-cades pel vacum.

Prosseguint el camí, passo per sota el pont de l’autopista iper davant del Molí d’en Xuncla i no cal dir que tinc visionssemblants a les que he tingut a la font de Can Nadal: l’au-topista, la deixadesa de l’indret, l’amenaça de noves infra-estructures...

Després de fer el trago a la font -sortosament aquestaencara raja, no sabem per quant temps- agafo el camí decal Renoc, per arribar altra vegada a l’avinguda de Françaa través del Polígon del Pla de Xuncla i, creuant la carre-tera, baixo a la riba del Ter, on hi hauria d’haver un senderper passar-hi còmodament amb bicicleta i a peu finsenllaçar amb el del municipi de Girona des del darrere decan Salvatella fins a Fontajau. Això és una proposta que vaser aprovada unànimement per l’actual ajuntament i queencara no s’hi ha fet res.

De tornada, combinant el meu trajecte a estones per lavorera i a estones per la calçada, entro al carrer Major.Deixant de banda la manca d’aparcaments i alguns canvisque s’han fet respecte al projecte inicial, el carrer té moltbon aspecte. Però no deixo de pensar que si se n’estantraient tots els serveis importants, minvarà la concurrènciade la gent i els comerços se’n ressentiran. Tinc clar que non’hi ha prou amb l’arranjament del carrer per recuperar elcomerç.

Des del carrer Major, baixo al passeig del Riu pel carrer delmateix nom. S’hi fa palesa una gran inversió, però unainversió que no ha servit per a res. No serveix ni tan solsper evitar que les restes dels horts siguin llençades al riu.Ningú se’n fa qüestió, però cal posar remei a aquesta malapraxi amb la col·locació de contenidors de restes vegetals,solució ja reclamada formalment.

Després de seure una estona al passeig del Riu, torno apedalar passant per la Placeta i, davant de la gasolinera,travesso altra vegada la carretera per arribar a la Rasa. El

~ o

pini

óPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

20

Passejant perSarrià

Lluís Aymerich i ViñalsRegidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter per CiU

rec està embassat d’aigua bruta i plede mosques. Ja fa alguns anys hihavia l’oportunitat d’aprofitar una sub-venció de la Generalitat per arranjar icanalitzar el rec i connectar el nostremunicipi amb el de Sant Julià, peròl’ajuntament va preferir donar prioritata altres projectes. He llegit que aral’Ajuntament de Sant Julià vol fer algu-na acció per arranjar el rec de la Rasa.Seria una bona oportunitat per posaren pràctica aquell ens supramunicipalque se’ns va prometre. I com que elpensament és lliure, em ve a lamemòria aquell informe elaborat perRoca Junyent i el seu equip...

Per acabar el meu recorregut, m’a-dreço cap a casa per sobre la voreradreta de l’avinguda de França i enpassar per davant de l’antiga fàbricade la Coca-Cola no puc deixar depensar en com quedarà aquell sector,amb blocs de planta baixa i sis pisosd’alçada i amb una densitat d’habitat-ges excessiva, que acaben d’eviden-ciar que ens han canviat el nostreSarrià.

Després d’aquest passeig dominicalque sovintejo amb petites variants, ésel moment d’una refrescant dutxa i degaudir d’un bon esmorzar familiar detaula parada. Després, una repassada

a la premsa diària i, si és el cas, aldarrer número recentment publicatdel “Parlem de Sarrià”, que ambaquest es compleix el número 50.

És una fantàstica ocasió per felicitarels principals responsables de larevista per tantes hores com han res-tat del seu temps per dotar Sarrià deTer d’una eina cultural i d’informació

de qualitat. Així com també a totesaquelles persones que amb la sevacol·laboració han fet possible arribar aaquesta commemoració. Des d’aquívull encoratjar-los a continuar i nodefallir, fent del “Parlem de Sarrià” unarevista d’un bon nivell cultural i un ins-trument de més lliure expressió d’opi-nions i d’informació més plural iveraç. ~

opinió ~Parlem

de Sarrià ~ 50

21

La plaça de can Nadal. Foto: Quim Llunell.

Can Camós. Foto: Quim Llunell

A vegades llegeixo en alguna crònicauna frase i després no recordo d’onprové. Crec que la sentència “No éscert que hi hagi un temps per a cadacosa” amb què començava la presen-tació al premi al mèrit social i culturalde Ràdio Sarrià és de l’AntoniPuigverd, la qual, tot i no esmentar-nel’origen, em va servir per introduir elpersonatge, que d’això es tractava. Lafórmula, força reeixida, d’anar donantpistes fins a desvetllar la identitat del’homenatjat, crea expectació i, tot i lasospita, fins al darrer moment un noestà segur de res. A més, el premi esdóna després d’un bon tiberi i d’es-coltar els cantaires de Sarrià, per laqual cosa tothom està disposat a fercórrer l’enginy.

Deia doncs, que no és cert que hihagi un temps per a cada cosa. Potserper als conformistes, els escèptics iels qui creuen en la providència, cadaèpoca toca el que toca fer. Per amolts d’altres, la vida dóna moltesoportunitats. No parlem de les oca-sions de fer fortuna, que ja sabemque els rics són pobres en amics, sinó

de donar un cop de mà, de preocu-par-se pels veïns, en definitiva, de for-mar part d’una comunitat.

En Jordi Pujadas encarna un d’a-quests tipus, dels que sempre estan apunt per ajudar. Gironí de naixement,del barri de les Pedreres, nascut el1934, va ser un dels primers a estre-nar les cases blanques de Sarrià deDalt l’any 1955, quan l’empresa J.yF.Torras Hostench, SA va cedir al seupare, en Narcís Pujadas, una casa apagar en 20 anys.De jove va treballar a Cal Rei, quanencara venien teles a la botiga de laRambla, però va deixar els llenços derobes de colors per entrar a la Torras,a la secció d’acabats. Allà, entre rai-mes de paper color os, talladores icomptadores, es va jubilar l’any 1991,després d’haver-hi dedicat 33 anys.A l’empresa també va poder millorarels seus coneixements, ja que el Sr.Josep Bordas, director de l’escolaPaulí Torras, donava classes d’adults,càlcul, àlgebra, lectura i escriptura, almatí o a la tarda, tot dependent deltorn de la fàbrica.

Des dels seus inicis va formar part dela Cooperativa La Amistad, on tambéhi venien teles i de l’ADC, la“Agrupación Deportiva Cultural” deSarrià de Dalt, quan els joves jugavena “balonmano” en una pista de terra ales hortes. La pista i la piscina, tot unluxe per l’època, es va construir cap a1964.Casat amb Anna Corcoll Juanola, hantingut dos fills, en Narcís i en David, iquan els nois varen anar a escola, vaentrar a l’Associació de Pares delCol·legi Montserrat. També ha estatmembre de la Comissió de Festes deSarrià de Dalt, que feien rotatòria, i del’Associació de Veïns de Sarrià deDalt, on s’hi ha passat 8 anys. Ara enporta set a la Comissió de la FestaMajor, i segur que l’heu vist deixant apunt la pista, recollint o llogant cadi-res. Sense anar més lluny, el dissabtede la festa, va començar a les 10 delmatí per preparar l’arrossada i no vaacabar fins a les 6 de la matinadadesprés del concert!

On ha estat, sempre s’hi ha pogutcomptar. Actiu, és el que en diríem,

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

22

Jordi Pujadas MoretPremi al mèrit

social i cultural de

Ràdio Sarrià

Per Assumpció VilaRegidora de Cultura i Comunicació Foto: Quim Llunell

un home inquiet. Quan no te’l trobes fent encàrrecs, repar-teix papers, remena pel jardí, estén la roba i, si no, acom-panya la seva senyora a comprar o té cura dels seus néts.Però a la que pot, puja a Sant Pau a fer forat. Aquest és unprojecte a llarg termini. Un dia, amb tota una colla varendecidir que s’havien de guanyar el cel i que no podia serque als nínxols s’hi plogués. I amb l’Antoni Font de paleta iell de manobre, ara un maó, ara una capa de pintura, handeixat el cementiri de Sarrià de Dalt a punt de revisió. I detant mirar-se l’església, varen decidir treure-li la humitat. Totprimer es va sacrificar un xiprer, que donava massa ombraa la façana, i després van decidir obrir una finestra a l’absisper tal que hi entrés més llum. En la decisió final hi han

intervingut arquitectes, tècnics de patrimoni, el Bisbat, i perfi, gaudim d’una nova finestra amb uns bonics vidres aplo-mats. Per l’any vinent preveuen pintar l’església, peròsegur que no serà la darrera cosa que faran...

Hi ha un dia que no puja paret. És el matí dels dilluns quanva a la tertúlia de la Terrassa a Ràdio Sarrià. Amb en MiquelResplandis, en Salvador Tixis i en Martí Ballada repassenl’actualitat sarrianenca amb clau d’humor. Xerren del quesaben i del que han sentit dir. Fan poble a la manera d’a-bans i mantenen el caliu de les amistats forjades per lesdificultats i també pels èxits, de molts anys de dedicació ala comunitat. ~

entitats ~Parlem

de Sarrià ~ 50

23

LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADAAL SERVEI DELS SARRIANECS

· TABACS · LOTERIES · FOTOGRAFIA · CAVA· REGALS· PAPERERIA· PREMSA

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES

i FAX

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net

Neus Mercader entrega a Jordi Pujades el premi al mèrit social i cultural en la XXI Festa de la Ràdio, del 17 de juliol. Foto: Quim Llunell

Aquest passat mes d’agost vam rebre la visita d’un grupmolt especial: els nens i nenes de Casal de Sarrià de Ter.Aquest no era el primer contacte que teníem amb ells, defet, ens vèiem cada estiu a la piscina municipal.Segurament això va ser el que va motivar la trobada. Sovint,durant l’estona de piscina alguns nens s’apropaven a salu-dar-nos i a xerrar una estona i això va fer que, en ocasions,es creés algun vincle entre ells.

La idea de trobar-nos al nostre centre ens va semblar unabona idea, sobretot perquè potenciava la interrelació entreels dos grups i això era positiu i enriquidor tant per una partcom per l’altra.

Així, doncs, vam preparar la visita i vam mostrar als nens inenes les instal·lacions i les activitats que duem a termecada dia.

La veritat és que es van mostrar molt atents a les explica-cions que se’ls anava fent i no dubtaven a preguntar tot allòque els encuriosia o els interessava.

Una estona abans de la visita, un grup de nois i noies haviapreparat amb molta il·lusió un esmorzar a les aules delCentre de Dia, així doncs, després de la visita, tots plegatsvam compartir un bon esmorzar i una estona de música iball.

Hem de dir que per nosaltres va ser una experiència moltenriquidora. Encara avui els nois parlen “de la visita delsnens”. Tot el que va suposar, tant la preparació d’aquest diacom el dia en qüestió, va ser molt positiu per nosaltres i ala vegada pels nens i nenes del Casal, perquè ens va per-metre a tots plegats, treballar valors de convivència, res-pecte i amistat. ~

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

24

Centre de Sarrià de DaltFundació Ramon Noguera

Una bona experiència

Instal·lacions de la Fundació Ramon Noguera a Sarrià de Dalt.

Ha canviat molt la vida a pagès?, és més complicat araque abans?

Sí, per aquestes cases sí. Abans totes aquestes cases:aquí, a can Xuncla, can Camós..., una família en tenia perviure bé, però ara no. Ni dues persones soles no podenviure del que dóna el mas. Primer: la societat ho ha por-tat, a més, 50 anys endarrera, aquí mateix hi havien sor-tit tres fonts, aquest any diu que ha plogut molt perònomés ha set una mica i amb això no n’hi ha prou. Al’estiu no en pots fer res del camp si no regues, s’had’estar molt mecanitzat i tenir molts camps per fer. Quitreballa a pagès normalment té un altre jornal a més detreballar els camps.

Què hi plantava als camps de can Matas?Abans, de tot, uns anys s’hi collia com si fos un regadiu,altres anys s’hi collia a mitges. El que hi havia sortia defranc, com aquell qui diu, perquè no necessitaves niaigua per regar. Però ara no s’hi cull res, a l’estiu no hiha res a fer. A vegades la meitat del camp se l’emporta-va la riera, moltes vessanes, venia la rierada, que eramolt sovint, i s’emportava tota la terra, mira, n’havies defer de nova!..., ara això no passa pas, però no es cull res.

Cols, bledes, carbasses, verd..., moltes coses s’hi feien,es consumia tot per al bestiar de casa, i encara n’haví-em de comprar d’altre.El blat, si se’n feia, com que és terres sorres i terres pri-mes i això no era mai gaire bo, en fèiem servir per fari-nada per al bestiar. Ho portàvem a Sant Gregori a fari-nar, en acabat en un molí que hi havia a Salt i ara, a últi-ma hora, en fèiem molt i anàvem a Celrà. Hi anava ambel remolc i en feia 4 o 5 tones.

Quin bestiar hi tenia al mas? De cavalls, no n’ha tingutmai?

Sí, els fèiem treballar i a més també en fèiem pujar alguni el meu pare se’ls venia. També quan podia trobar unanimalot “abarato” perquè era dolent i un altre dia erabo perquè li donàvem menjar i els cuidàvem bé..., elscomprava i se’ls venia. Això també ho fèiem.

I de bous, no en tenia?No, havíem fet treballar vaques amb la carreta, peròmolt poc, anàvem a buscar aigua a la riera. No hi haviaprou aigua aquí, ni llum!..., ens va costar molt poder por-tar la llum!, però després hi teníem de tot: vedells,

entrevista ~Parlem

de Sarrià ~ 50

Miquel Vilài Prades

~Joan Casals i Solés

25

En Miquel és el masover a can Matas, ara fa 54 anys, el seu pare era en Joan Vilà Ferrermonerde can Sopa, a Sant Medir, la seva mare era la Rosa Prades Vilà, nascuda a can Fita Petit deSant Medir. Va néixer a Vilademí (Vilademuls) el dia 1 de maig de 1923, està casat amb la

Glòria Roset Cle, de Cornellà del Terri. Els seus fills són en Joan i la Rosa, ha treballat de pagèstota la vida. Actualment està jubilat. No li agrada ni la TV, ni el futbol, ni anar al cafè.

Miquel Vilà i Glòria Roset. Foto: Joan Casals

conills, oques i pollastres, els ous els veníem allà al mer-cat, per comprar les espardenyes i el que havíem demenester. Teníem porcs, que veníem quan eren grassos,i vedells. Teníem vaques de llet i, més tard, quan a canTomàs van plegar, ens van donar la clientela i ens vampoder refer, la llet que ells tenien ens l’havíem de que-dar, fins que s’ho varen treure tot.

Quan temps va vendre llet al poble?Quan vam agafar les vaques de llet vam començarnomés amb una, i portàvem la llet aquí a la colònia i alcarrer Major al vespre. Passava que les vaques mai notenen la mateixa quantitat, hi ha temporades que en

tenen més i d’altres que en tenen menys. Doncs havíemde tenir un marge per anar al camió i havíem de fersempre que ens sobrés cada dia per portar-ne al camió,per mantenir-ho tot. Les vaques eren caríssimes, la llettambé es pagava, però vull dir que treballar déu n’hi do,i del que consumíem de la casa, del gra, com quenomés fèiem farratge per a les vaques, havíem d’anar almagatzem a Cornellà que ens portaven el triturat acubes o bé en aquests llocs que venen els sacs depinso. Érem socis de la Cambra Agrària i cada mes ensportaven un camionat, una cuba, i vam anar tirant finsque va arribar que les vaques ens van fer fora de lacort... ~

~ e

ntre

vist

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

26

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

.L’esplèndida masia de Can Mates. Foto: Toni Martínez

Acabo de rebre una carta, és d’unfamiliar de l’Emília que viu a França, al’Alsàcia, concretament a Colmar, ciu-tat que alberga el famós retaule deGrünewald, el retaule d’Isenheim(1515). Em consta que l’Emília elconeixia. La Crucifixió és la part, comdiria, mes dramàtica, més impactant,més expressiva. L’autor és va recrearsobretot en la crispació de les mans idels peus, no solament del Crucificat,sinó també de la resta dels personat-ges. De Maria Magdalena, de santJoan Baptista, de la Verge i l’apòstolsant Joan. El rostre d’aquest cos pati-bular, deforme sense deformitats, on lapell ha estat substituïda per escorçaplena de punxes, i la sang vermella delcostat és l’única referència a la vidapretèrita, la resta són tonalitats de des-composició però sense putrefacció.

El retaule presenta tres aspectes: ladesolació, la jubilació i la santificació. Al’esquerra, el precursor, aguanta lacapa roja del Crist damunt l’espatlla,sobre els seus vestits de pell. A la dretade l’escena, agenollada, la Magdalena,

les mans crispades amb tanta forçaque genera una ona expansiva en totel seu cos: cercles, com quan hasllençat una pedra a l’aigua. Maria,embolcallada amb un mantell blanqui-nós que utilitzarà, possiblement, com allenç mortuori, amb els ulls closos l’a-guanta, l’apòstol Joan, impotentdavant el drama del Gólgota.Grünewald, influenciat per AlbertDürer, en els plecs de les teles, lasedositat dels cabells, l’elegància delspersonatges, inclou un element decontrast: els parracs del moribund.

Ahir vaig acabar de llegir, impulsiva-ment “el Codi da Vinci”, de Dan Brown,un autor americà. És un llibre que“enganxa”. Imbuïda d’aquest relat iamb el compromís d’escriure aquestarticle, la meva obsessió no era desco-brir cap enigma ni cap secret, però noem podia treure del cap les imatgesdel retaule d’Isenheim i, involuntària-ment, el lligava amb la composició del’Emília a la nostra església parroquial.Els retaules han estat lligats durantanys i fins i tot segles a la nostra cultu-

ra tradicional i occidental, sigui en èpo-ques del romànic, del gòtic, del barroco del neoclàssic, però crec que notenen res a veure amb l’època con-temporània.Grünewald seria pel segle XVI el quel’Emília pel XXI.

Què va passar amb el conjunt de l’es-glésia parroquial Ntra. Sra. de laMisericòrdia? Possiblement el mateix que van sentirels alsacians quan van veure aquellesimatges del retaule: esgarrifances. ASarrià, en certs àmbits, va caure comun gerro d’aigua freda. Acostumats al’últim retaule - Sant Josep -, aquellaobra no s’assemblava en res amb lesanteriors. L’imaginari col·lectiu va trairla majoria dels feligresos. La Verge dela Misericòrdia trencava definitivamentamb tota la història dels retaules, i aixòera el que va costar de pair. Aquestaruptura, real, amb la tradició delsretaules, amb aquest estar-hi “acos-tumats”. I, a la primera ocasió, alcanvi de rector, es va treure la Imatgei es va tapar l’altar amb els mantells...!!

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5027

EmíliaXargayi PagèsAproximacions

a una vidaRaimonda Coll i Bonet

Neix a Sarrià de Ter, el 22 denovembre de 1927

Mor a l’Escala, el 28 de desembre de 2002

l’Emília Xargay a casa seva a Santa Eugènia

i l’Emília, laica, tenia tots els dots permanipular un lloc de culte: era filla delpoble i tenia una “suficient” sensibili-tat espiritual i un indubtable coneixe-ment del tema.

Desprès de Sarrià,1 moltes parròquiesvan seguir el seu exemple, els resul-tats eren d’una manera o altra quasicopiats, i pocs van obtenir la mateixahomogeneïtzació. L’absis de Sarrià ésmolt ample, molt alt, molt gran, i ésrealment difícil donar-li una unitat. Lagran làmpada rodona amb esmalts vaaconseguir centrar l’atenció única-ment a l’altar, un dels objectius de lanova litúrgia. L’altre objectiu era ladevoció. La imatge de la Misericòrdia,com el mateix nom indica, ha de tenirels braços oberts. Aquest va ser elgest que va potenciar l’artista: l’acolli-ment. La mística deixava de ser elreflex d’una imatge estereotipada perpassar a un altra de més profunda,més íntima, més interior o, si voleu,sense rostre, només sentiment, pursentiment.

Els corrents artístics iniciats els anysseixanta feien que el material deixésde ser un obstacle, per esdevenir unmitjà. Es va passar sense massapreàmbuls d’utilitzar el ferro i altresmetalls en comptes del bronze, consi-derat material noble. L’Emília deia delferro que era el mes humil delsmetalls.

El Diari “Los Sitios” es feia ressò del’acte: El dia set de setembre seràbeneïda la nova imatge de l’esglésiaparroquial de Sarrià de Ter. La perio-dista Maria Alonso diu: “supe queEmilia Xargay estaba rematando laimagen (2,10 metros de altura) quepresidirá la parroquia de Sarriá de Ter;imagen de Maria, en su advocaciónde la Misericordia. Y que la esculturaes de hierro. Y que la había oxidado..”Alonso fa una entrevista a la Xargay,que diu així:A.: Sugiero que puede llamar laatención una imagen de la Virgenhecha en hierro.

X.: Ya se han hecho Crucifijos y los fie-les los han aceptado muy bien. Es lanatural evolución no sólo del artesino del alma colectiva. El hierro es yodiría que el más pobre de los metales,y la Iglesia actual tiende a la pobreza.A.: Comentamos que si bien escierto que las iglesias en algunoscasos son derroche de tesoroshabríamos de considerar, al juzgaresa realidad que nadie niega, laevolución en la mentalidad: en elsentir de los hombres de cadamomento. ¿Qué es, en fin de cuen-tas, la Iglesia? Mujeres y hombresque creen una doctrina y siguen

L’Emília va presentar una proposta derenovació total, quan mossèn GabrielRoura n’era el rector - ara, canongede la Seu -. Aquella estètica era unplantejament realment innovador idels més ben aconseguits de lacomarca. Els anys 70 el Vaticà II vaobrir les portes a una nova església,més conciliadora amb l’esperit delnou mil·lenni que s’apropava. Els airesrenovadors postconciliars van obrirles portes dels armaris per endreçartota una imatgeria que ni de bon trosestava d’acord amb aquells moments.

L’encert de l’operació, que ara podemconstatar amb els esbossos i dibuixosrecollits per l’artista local Pep Herrera,com a homenatge i complement del’exposició que ha tingut lloc a laBiblioteca i la Sala Patronat, estavaque el rector s’arriscava amb la pro-posta “més” artística i contemporània,

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

28

La família Xargay el dia del casament d’Albert amb Teresa Lleona

Pintura La Placeta de Sarrià de Ter

unas normas, con las variaciones individuales propias deseres con razón propia y libertad.A.: ¿Te imaginas una imagen de hierro en elRenacimiento?X.: Ni en sueños.A.: El proceso creacional. X.: En el momento de la creación, el artista necesita delibertad plena. Mas en este caso consideré que debía auto-coaccionarme, en atención a lo que la escultura represen-ta. De ahí que el rostro, aunque hecho de pequeños reta-zos de hierro, está cuidadosamente limado, tiene las sol-daduras invisibles, está modelado. En cambio, el resto dela figura es más tosco. Pensé que en la cara debía estartoda la atención de los fieles, que las vestiduras son com-plemento.A.: Estamos ante la estatua. En efecto, el rostro es desuperficie pulimentada y el resto, no. La idea de haberdejado oxidar el hierro, precipitando así lo que los ele-mentos hacen con ese metal, y el de detener la oxida-ción con un barnizado propio, ha sido muy buena. Laincidencia de la luz da a la imagen unos tonos, unas cali-dades difíciles de describir. Al incorporar el aire a suobra, Emilia tuvo magnífico acierto.X.: Por supuesto que todas las uniones de las piezas delvestido podrian haber sido limadas. Pero repito que miintención ha sido la de centrar la imagen en el rostro. Esbastante frecuente presentar la advocación mariana deNuestra Señora de la Misericordia con pequeños próximosa ella. También aquí considero debo una explicación. LaMisericordia no se expande sólo a la infancia; somostodos, quienes necesitamos de ella. Además, las figuras delos niños distraerían la atención que se presta a la imagen.A.: En la conversación sale que Emilia Xargay nació enSarrià de Ter.X.: No niego que he puesto este sentimiento de la tierra enque nacimos.A.: ¿Es la primera imagen en hierro que haces?X.: Tengo un Cristo que estuvo en la bienal de Salzburgo.También hice otros objetos, litúrgicos, tales como sagra-rios, una cruz pequeña, adornada de esmaltes y, para lamisma parroquia de Sarrià, la orla de hierro adornado decobre que rodea la piedra del altar, la corona-lámpara y loscandelabros.A.: Emilia detalla cómo es la iglesia de Sariá de Ter. Lohace con entusiasmo.X.: Es muy grande, de proporciones correctas. El ábside hasido restaurado. El altar, un bloque de cemento, y el bancoque hay detrás del mismo, larguísimo, también de hormi-gón, muy hermoso.

L’escriptor José Marín Medina2 diu: “Durant la dècada dels60, l’artista gironina va afrontar l’escultura de ferro d’unafortalesa extraordinària, amb la seguretat lineal de lesseves estilitzacions, els seus perfils tallats i tancats, lesseves composicions definitives, la gran qualitat de textures,l’expressiva aspredat i les seves estructures cúbiques. Ambels seus ferros, filferros i bronze, Xargay ha mantingut untreball exemplar. Vull dir que les inquietuds de Xargay, pera mi, són un indici de voluntat de canvi i de renovada inves-tigació”.Les sèries de planxes de ferro les havia iniciat els anys 60,com la magnífica “Gavina”, ara al Fons Municipal, i “El Toro”,encara més antic, de l’any 1961.

El poeta i escriptor Narcís Comadira esmenta: ”A comença-ments dels anys seixanta, era coneguda a Girona sobretotpels seus esmalts. Tothom tenia un cendrer de la Xargay acasa. I va omplir de peces amb esmalts les esglésies post-conciliars, els despatxos preneoliberals i les façanes de lesbotigues “progres”. La seva capacitat manual i el seu sentitdecoratiu la van portar a anar deixant la pintura pacient perobres més efectistes i més ràpides. També va començar afer escultures de ferro. Planxes i perfils soldats. Algunes denotables per la seva frescor i la seva inventiva.”

Un dia vaig anar a veure l’Emília per proposar-li una expo-sició a la Sala Carrilet. Era una persona que difícilment teniauna negativa per a qualsevol proposta cultural. M’esperavaalguna cosa, menys, però, del que em va proposar.Desconeixia completament que la seva mare, la LolaPagès, es dediqués a la pintura. Amb un tres i no res m’ex-plicava en una habitació de la seva casa de Santa Eugènia,- s’hi havia traslladat el 1941- la inclinació d’aquella vene-rada dona per la seva filla. La Lola Pagès, efectivament, pin-tava sobretot en les absències de l’Emília. Quan ella hi era,deia, ja tenia feina a cuidar-la. La seva pintura classificadade naïf era molt directa, molt planera, però gens infantil,volia pintar un vaixell, agafava els pinzells i els colors bla-vosos i grisos i no es tallava. Així era la seva mare, peròalgú ha vist que l’Emília s’aturés per alguna cosa? De l’any1955, és un retrat a l’oli: “La meva mare”.

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5029

Emília Xargay i Pagès

El bisbe de Girona, Mn. Jaume Camprodon i Rovira, va beneir la novaimatge de la mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la Vila de Sarrià de

Ter, el 7 de setembre de 1974. Escultura de planxa de ferro. 220x50 cm.

El pare, l’avi, eren paletes, i les einesi els materials feien feix al darrera dela casa, encara que va ser de mésgran que va adonar-se que el ferro, elciment, l’acer podrien ser també els“seus” materials. Rafael Manzano, res-salta la seva vessant artesanal:“Perquè aquesta és una altra de lesvirtuts d’Emília Xargay: La seva traça iaplicació passional als oficis”.3

L’Emília reconeix la seva condicióartesanal arrelada a tot el seu quefer.“L’artista –va declarar en una ocasió-ha de tenir una part de creador i unaaltra d’artesà. D’una banda ha deconèixer el concepte en què es volexpressar a través de les formes i,d’una altra, necessita l’ajuda de l’ofici,sobretot pel que fa a la cura delsmaterials i dels acabats. Hi ha artistesfamosos que confien a artesans eltrenat dels seus fils d’aram o lliurenels seus dibuixos perquè altres elsconverteixin en gravats i després sig-nar-los. Això no ho fa mai l’Emília,entén que el veritable artista ha de per-seguir la seva obra fins al final; no potvaler-se de traductors o intèrprets.”A Sarrià, va començar pintant a l’oli elque li ensenyaven a l’Acadèmia deBelles Arts de Girona i el pintorOrihuel. Des de casa seva, a laPlaceta, on residien, aquell indret elmés urbanísticament compacte, elmés interessant socialment, allàdavant la casa Ensesa s’aturava elCarrilet per anar a Banyoles, tambél’autobús de Girona. Un espai envoltatd’arbres amb una font al mig, el Coroben a prop i al capdavall del carrerl’Església parroquial, dedicada a Ntra.Sra. de la Misericòrdia, on anys poste-riors – 1974 - l’Emília va decorar totl’altar, tal com hem explicat. Tenia laresta de la família ben a prop, el seugermà, del qual té un magnífic retrat, itots els elements per una vida plàcida. D’aquell contacte van sorgir lessegüents exposicions: la primera, unade col·lectiva, amb motiu de la FestaMajor del 10 al 30 de setembre del1980 a la casa de cultura de “LaCaixa”.4 I la segona de pintures idibuixos de “Lola Pagès” a la casa decultura del desembre 1980 al gener1981. Les sorpreses encara no s’havien aca-bat, amb l’episodi de la seva mare jaintuïes que era una persona generosa,abocada als altres, però en la següentexposició ho va tornar a demostrar. Ellaportava una mostra d’escultures de

bronze i a més una bona col·lecció detapissos, “Tapissos de drap de XARMA,fruit de la col·laboració entre ella i BasiMateu”5.De nou van participar a l’exposiciócol·lectiva del setembre de l’any 1982.A partir de l’any 1983, amb la inde-pendència de Sarrià, la relació del’Emília amb el poble va consolidar-sedefinitivament, amb l’encàrrec delTORO per a la plaça que també portael seu nom, amb el bateig de la biblio-teca, reestructurada i fent-la filla il·lus-tre.

Enguany la Sala Patronat de Sarrià deTer ha acollit de l’1 al 30 de setembre iamb motiu de la Festa Major, una expo-sició que mostra per primera vegadapart del fons artístic d’Emília Xargay,fruit d’un vitalici entre l’Ajuntament deGirona, l’Ajuntament de Sarrià de Ter iels familiars de l’artista.

L’Emília era una persona incansable,amb una personalitat inquieta i treba-lladora, fruit d’aquesta labor té moltís-sima obra i, al no tenir fills, va subs-criure un vitalici entre la corporaciógironina i la sarrianenca. Per tant des-prés del seu traspàs –desembre2002- aquestes entitats van heretarpart de l’obra. I, heus ací que hem tin-

gut la sort de poder gaudir de nou dela seva magnífica obra, i entristir-nosde nou per la seva absència.

S’han escrit llibres, encara que potserno els suficients, per indicar els seuspassos vers la vitalitat creadora del’artista, però en tenim alguns testi-monis, per escrit i oral. Heus-ne acíalguns exemples:

De Rafael Manzano: “Una artis-ta progressa amb la seva persona is’ajusta al desplegament del seutemps; i a la manera de la naturalesa,deixa enrera les rialleres primaveresdels inicis fins a assolir els daurats isaborosos fruits de les tardors. Així,l’Emília deriva dels seus paisatgesimpressionistes de Sant Daniel a l’ex-pressionisme de les seves exposi-cions dels “cicles experimentals” i alposicionament a l’escultura en 1962.

El seu viatge a Itàlia representarà pera ella un profund impacte; somia ambles ombres dels grans artistes delrenaixement capaços, com LorenzoGhiberti, de dissenyar una joia, plani-ficar un palau o decorar la porta delbaptisteri de Florència, que va ferexclamar a Miquel Àngel: “És la portadel Paradís!” A partir d’aleshores el

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

30

Basi Mateu i Emília Xargay, les components del Grup XARMA. Anys 1980.

pensament d’Emília comença a plan-tejar-se la qüestió de l’artista total, tansignificatiu en la multiplicitat de laseva obra. Així mateix, la seva llargaestada a París i la seva relació amb elsgrups abstractes de la postguerra delsegon conflicte mundial orientaran elseu art cap als màxims límits de lescondensacions i supressions formals. Una altra de les grans virtuts d’aques-ta escultora és la sobrietat. Potser livingui de l’enamorada contemplacióde la seva ciutat, tan austera i severís-sima, tan aplomada i propensa alsequilibris petris”.

D’Enric Marquès, que, quan cital’Emília en els seus articles, sempreho fa en paraules elogioses i valentes,potser també amb una certa admira-ció. Quan parla dels alumnes del tallerd’Orihuel, de l’Emília diu:” Emíliasuperà abans dels anys cinquanta lesinfluències del mestre per adherir-sea corrents més actualitzats”.O bé, quan parla d’ella i de la forma-ció del grup Indika l’any 1952,: ”Jaera una pintora decidida i substan-cial!”.6

De Lucila Cabrejas7 Una entre-vista.¿Qué es para tí el “esmalte sobrecemento?”X.: Un medio de expresión que dese-aría integrar a la arquitectura. El artis-ta tiene una tremenda responsabili-dad, hemos de justificar nuestra posi-ción ante el arte futuro. Hacer, crear,buscar y dar cuanto somos. Segúncomo enfoquemos nuestras creacio-nes tendrán “sentido” artístico y cul-tural nuevo. Y debemos evitar los tra-bajos de caballete para mentes ocho-centistas.C.: Los grandes plafones, los mura-les ¿no convertirían tus esmaltessobre cemento en comerciales? ¿Tepreocupa el mercado?X.: Yo soy artista para crear; a otroscorresponde la aplicación de estearte. Naturalmente no desdeño losingresos que puede proporcionarmemi trabajo; de ellos vivo y son impres-cindibles.C.: ¿Crees en la inspiración comoresultado del esfuerzo, o impulsodel azar?X.: No creo en la inspiración. La inspi-ración és una concepción románticaque no responde a la realidad. Creoen la constancia y el esfuerzo diario.

En el trabajo. Aunque sí pienso queexisten días en que la predisposiciónes mejor.C.: ¿Consideras tu obra como halla-da en el verdadero camino, o andasa la búsqueda de inquietudes?X.:La obra es renovación constantepara bien o para mal. Me doleríamucho haber llegado. Si así fuera,cambiaría de trabajo porque repetirsees decadencia. También se puede vol-ver al principio con nuevo concepto.C.:En la técnica, ¿Qué es el esmal-te?X.:Pintura vitrificada. Puede hacersesobre cobre con una técnica de pro-cedimiento, y sobre otros metales. Yolo aplico sobre cemento.

C.:¿Sus elementos son?X.:Cobre, esmalte y fuego...

D’Isidre Vicens, en una taularodona8 diu: “L’Emília tenia unaVOCACIÓ PLENA de l’art. Tenia unple domini de la matèria. Li agradavamolt Cézanne. A Espanya, la donavenia condicionada, a Catalunya hihavia bones pintores, però es poten-ciaven més els homes i ella eraacceptada plenament pel grup artísticgironí, el grup gironí no feia distincióde sexes, era una més de nosaltres,cal tenir present, però, l’abans i eldesprés de la guerra. Els artistes,trencàvem els motllos del moment,nosaltres despertàvem una conscièn-cia del català, i del sentit de

Catalunya, com una cosa normal,érem mirats “diferents”, però, érem ungrup molt cohesionat”De Domènec FitaLa recorda com una dona forta i quees desenvolupava per mèrits naturals.Una vegada has creat l’obra hi had’haver un cos d’ajuda i proteccióperquè es pugui tirar endavant, ja quela dificultat de l’artista és a l’hora depresentar l’obra. L’Emília va fer tot elprocés ella sola.De primer va fer pintura, ceràmica,esmalt, obres d’encàrrec per integraren un espai concret, després va fercoses de ciment, de ferros. Era unapersona molt àmplia en les expres-sions. La seva obra, sempre marcadaper la força i la potència. Ella se’n reiade les seves obres, amb la seva parti-cular ironia. El dibuix, per ella, sempreha estat una cosa de gran categoria.Ella sempre ha valorat l’espontaneïtati la llibertat.

De Rosa Serra: la va conèixer elsanys 70-75. Serra va aprendre escul-tura amb en Lluís Curós, i aquest sem-pre parlava d’en Fita i de la Xargaycom a referents. L’admira com a dona,per l’actitud avançada que tenia. Laimportància de l’escultura és que espot gaudir directament, cada dia. Elcinema, la pintura és un mitjà i caldedicar-hi unes estones. L’Emília erauna escultora i una artesana.

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5031

Emília Xargay i Pagès

“El Toro”, planxa de ferro, de l’any 1961, núm. 86 de la col·lecció, de 21x53x19’5.

De Narcís Comadira9. “Si lesfades bones existissin, fàcilmentl’hauríem pogut prendre per unad’elles. El que sí que tenia era lacapacitat de convertir una carbas-sa en una carrossa, que és comdir que sabia treure partit de qual-sevol ferro, llauna, pedrota o elque fos que li caigués a les mans”.

Bé, per acabar i deixar les coses alseu lloc, com el “Toro” submís a laplaça, el simpàtic “Grup familiar”penjat a la Caixa, el sincer “Edifici”a l’Ajuntament, i el “FonsMunicipal” al Patronat, la Verge dela Misericòrdia ha de continuar, al’església, desclassada, o el vehi-cle que transporta els Gegantsl’esperarà per traslladar-la alFUTUR nou Centre Cultural? ~

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

32

Entrega de la Creu de Sant Jordi, pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el 1992.

1 Obres del Temple: Recaptat durant el mes de setembre: 3717’60. Fondo actual:32.875’19 pts. Aquesta quantitat serà repartida entre el paleta, Emilia Xargay iarquitecte. La Veu de la Parròquia de Sarrià de Ter, del mes d’octubre de 1970.2 MEDINA, José Marin “ Emília Xargay. Obra pública 1967-19913 MANZANO, Rafael. EMÍLIA XARGAY – Biografia –Antologia.No és difícil contemplar la nostra artista preparant, a la taula del seu taller, elsseus vitrificats, gairebé alquímics; fornejant ceràmiques; palustre a la mà, aca-bant una peça de formigó; enrajolat el rostre pel resplendor del seu bufador desoldador, dominant una planxa; o amb els dits tacats de tintes litogràfiques... Esmetamorfosa en paleta, soldador o impressor a fi de no separar-se del procésque exigeix cada peça.

4 Hi varen participar: Francesc Altarriba; Angel Cañigueral i Cid (1924-1979);Angel Cañigueral i Viñals; Delfí Casadevall; Quim Corominas; Carolina Gonzalez;Pep Herrera; Quim Montgé; Raül Morales; Dolors Pagès (1903-1976) FrancescRamió i Guillot; Miquel Resplandis i Pineda; Eugeni Resplandis i Segòvia; XavierSànchez; Andreu Taboas i Albiol; Assumpció Vila i Roca; Mª Rosa Vila i EmíliaXargay.5 Casa de Cultura la Caixa del 22 de desembre del 1981 al 7 de gener del 1982.6 MARQUÈS, Enric “L’art, La Ciutat i el Món.” Col·lecció Josep Pla, 7. Diputació deGirona. 1996.7 Presència del 5 Abril 19698 Grup Taca. Homenatge. 20039 COMADIRA, Narcís. Catàleg. Fons Sarrià de Ter. Emília Xargay. Setembre 2004.

Inauguració a la Sala Patronat, de l’1 al 30 de setembre, de l’exposició que mostra per primera vegada part del fons artístic d’Emília Xargay,

N. 25. Novembre-Desembre 1998Un fotomuntatge de GemmaPunset, amb la font de can Nadal iles escoles sota l’impacte del pasdel TGV, il·lustra la portada. A l’inte-rior, algunes de les raons en contrai a Dossier d’història, les excava-cions a l’església dels Sants Metges.Un interessant article de JoaquimRodríguez sobre els movimentsmigratoris i al mig, en color, unrecull de les 24 primeres portades.

N. 26. Gener-Febrer1999

L’aquarel·la de la sèrie Fàbriquesde l’artista Pau Baena dóna entra-da al Dossier d’història sobre lesfàbriques papereres de Sarrià.La lluita per enderrocar els acces-sos a l’autopista és en el seu puntmés àlgid; Josep Rodríguez ensofereix unes breus pinzelladessobre Machado, i a Natura ensproposen un recorregut singularper Sarrià, precursor de lesactuals sortides per la rieraXuncla. També es recullen elsactes d’inauguració del CentreCívic “La Cooperativa”.

N. 27. Març-Abril-Maig1999A partir d’una foto de FrancescMitjans amb el riu, les barques enun primer pla i la fàbrica al fons, unesplèndid fotomuntatge deGemma Punset per introduir-nosen la nissaga dels Flores.La presentació del llibre “Sarrià deTer” del fotògraf Jordi S. Carrera, lespropostes dels diferents candidatsa les eleccions municipals i unesreivindicatives fotos de la botifarra-da feta sota el pont dels accessos,acaben d’emplenar aquesta revistade primavera.

N. 28. Juny-Juliol 1999

Una reproducció del Programa deFesta Major 1952 d’Emília Xargay,cedit per Josep Cases, omple decolors de festa la portada. A l’inte-rior els resultats de les eleccionsmunicipals; un nostàlgic escrit deJosep Brugada sobre els anys dela Citrània, i a partir dels 25 anysde la recuperació del porxo decan Nadal, una ressenya sobre laseva història.

N. 29. Agost-Setembre-Octubre1999Fotos de la fàbrica Torras provinentsde l’arxiu Sans ens serveixen, en unfotomuntatge de Gemma Punset,d’introducció al Dossier d’història ones repassen “els principals esdeveni-ments que han afectat la història del’empresa capdavantera a Catalunyaen la transició del paper manual apaper continu d’alt rendiment,” enun documentat article amb profusiód’il·lustracions del professord’Història Econòmica de la UABPere Sala i López. Per completar latemàtica, es presenten les IJornades del Paper.

N. 30. Novembre-Desembre 1999

La imminent entrada al mític any2000, que tanta tinta ha fet córrer,serveix a Pep Admetlla per il·lustraraquesta portada amb un fragmentdel seu quadre “El calendari”.A Dossier d’història el calendari con-tinua essent el tema preeminent, i enl’àmbit de l’Actualitat, un repàs de lesdiferents activitats que han omplertles I Jornades del paper, des de lainteressant conferència del catedrà-tic Jordi Nadal, fins a l’agermana-ment amb la vila de Capellades.L’Edgar Massegú, en la seva tira decòmic, ironitza sobre les barreresarquitectòniques.

N. 31. Gener-Febrer-Març 2000En un número especial dedicat a l’e-ducació, una fotografia amb nensdibuixant, de Jordi S. Carrera, il·lustraencertadament la portada. A l’interiorla ciutat educadora; la participació i laresponsabilitat de pares i mares en l’e-ducació dels fills; la LOGSE; el modeld’ensenyament secundari i la implan-tació de l’ESO són analitzats per dife-rents persones totes elles vinculadesamb el món de l’educació.Acompanyant el tema de portada, laVideoteca ens proposa la pel·lícula“L’enfant sauvage” de François Truffaut.El Dossier d’història ens apropa aQuico Sabaté i els fets de la Mota.

recull de portades ~Parlem

de Sarrià ~ 5033

Recull de 25

portades

N. 32. Abril-Maig-Juny 2000En portada el dibuix d’EdgarMassegú dels que seran els nousgegants de Sarrià, en Cinto i laMaria, que es construeixen altaller de David Ventura. A dins,l’Àngel Daban ens explica la lle-genda que els ha fet possibles.El Dossier d’història ens aproximaa les excavacions al jaciment ibè-ric de St. Julià i un interessant article de viatges ens porta de vacances alNepal, mentre que a l'última pàgina desapareixen els entreteniments i elSarrià News pren format de diari.

N. 33. Juliol-Agost2000

Un muntatge amb una esplèndi-da fotografia de Jordi S. Carrera,convenientment retocada imodificada, obre la portada d’a-quest número especial dedicatal I Critèrium Esportiu, amb lapresentació dels plànols del noupavelló municipal i un repàs

exhaustiu de tots els esports que es practiquen a Sarrià.També hi podem llegir un relat retrospectiu de Josep Brugada “Anant a lafàbrica...”.

N. 34. Setembre-Octubre 2000El carrer Major és un formiguer.Aquesta és la grata sensació quees desprèn de la foto de JordiPuig feta durant les II Jornades delPaper en un carrer pletòric i farcitd’activitats que a l’interior es des-granen.El Dossier d’història ens acosta a l’electricitat a Sarrià i a la central elèctricaMitjans, mentre que l’Espai escolar ens regala uns bonics dibuixos de la mai-nada en un nou curs.

N. 35. Novembre-Desembre 2000

Informàtica, comunicacions,energia, recerca, alimentstransgènics o genètica, sónalguns dels temes que s’abor-den en aquest número dedicat ales noves tecnologies, i que elmuntatge fotogràfic de la porta-da recull amb encert.A Solidaritat, Sarrià en Acció ensparla d’una interessant estadade “Cinc dies al camp de refu-

giats” en un campament sahrauí al desert del Sàhara algerià, i a Natura, l’Àn-gel Cañigueral ens presenta les plantes fòssils trobades al Camp de lesComes de St. Julià.

N. 36. Gener-Febrer-Març 2001Una bonica foto de Sílvia Barrosopublicada al Punt d’una tartanatravessant el Pont de l’Aigua per lafesta de St. Antoni, dóna un airebucòlic a aquesta portada.A l’interior la presentació de dosllibres: l’un, de Sílvia Muñoz, sobrela figura d’Isidre Macau i Teixidor,que fou mestre a Sarrià entre els anys 1927 i 1933. L’altre, de Mercè Borràs,sobre els nens refugiats durant la guerra civil. I en el XX aniversari de la mortde Just. M. Casero, dues breus però emotives ressenyes de la seva inesgo-table capacitat de treball.

N. 37. Abril-Maig-Juny 2001

La remodelada avinguda deFrança amb tota la sevaesplendor en una foto aèria,contrasta amb la foto de lacontraportada de l’any 98amb el pont i els antics acces-sos. A dins un interessant arti-cle de Roger Torrent repassael llarguíssim procés d’aques-ta remodelació.El Dossier d’història ens recor-da l’arribada de la Verge deFàtima a Sarrià l’any 1951, i a

Solidaritat ens expliquen l’agermanament entre l’institut Narcís Xifra il’Instituto C. Colón de Bluefields a Nicaragua.Aquest exemplar incorpora definitivament el número de la revista a laportada.

~ r

ecul

l de

por

tade

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

34

N. 38. Juliol-Agost-Setembre2001Una divertida instantània capta-da per Quim Llunell de la FestaMajor, que aglutina per primercop tots els espectacles al vol-tant del nou pavelló municipal.Malgrat algunes veus crítiques,el resultat és força reeixit.Diversos articles desgranen elsdiferents actes de la Festa, i peracompanyar-ho, el Dossierd’història ens recorda l’aplecde Sant Ferriol de Sarrià. ACultura, Josep M. Sansalvadorens proposa un nostàlgic viatgea la Festa Major de l’any 1945. I un oportú Comentari de lectura sobreels Talibán, ens ajuda a reflexionar sobre els dramàtics esdevenimentsde Nova York.

N. 39. Octubre-Novembre-

Desembre 2001Les Jornades del paper esconsoliden tant en el seu ves-sant tècnic, que aborda larelació premsa i paper, comen el seu vessant lúdic, con-vertint el carrer en un esclatde festa i colors, com recullamb gran encert la fotografiade Jaume Roca.En el Tema de debat, el pro-jecte d’organització territorialde Catalunya, també conegutcom “l’informe Roca”, ésexplicat i comentat pels geò-grafs Elisabet Sau i RobertCasadevall.

A l’Espai escolar, Roger Casero ens proposa, des dels aspectes edu-catius i socials, unes interessants i necessàries “Reflexions al voltantde la disminució psíquica.”

N. 40. Gener-Febrer-Març 2002Una vista aèria de Sarrià i SantJulià amb les façanes d’ambdósajuntaments il·lustra aquestnúmero que recull l’opinió delsdiferents grups polítics dels dospobles veïns a l’entorn de la pro-posta de reordenació territorialplantejada en el número anterior.Acompanyen aquest tema l’ex-posició i els plànols de la novaproposta del TGV al seu pas perSarrià.L’Entrevista ens acosta a laMorissa Cañigueral i la seva realitat a Burkina Faso, i a Cultura, en el cen-tenari de la mort de Jacint Verdaguer, una aproximació a la seva obra i laseva persona.

N. 41. Abril-Maig-Juny 2002

Una magnífica imatge del saltdel “timbarro” captada perQuim Llunell pretén conscien-ciar-nos de la bellesa d’a-quest idílic paratge amenaçatpel pas del TGV. Un article delbiòleg Ivan Bustamante endesperta el seu valor ecològici un altre d’Assumpció Vilasobre els seus molins fari-ners, ens recorda el seu

valor històric.A Cultura i a l’Espai escolar coincideixen en parlar-nos del vessantlúdic de les matemàtiques.

N. 42. Juliol-Agost-Setembre200225 anys en la vida d’una escolaés un llarg trajecte i alhora unllarg bagatge. I és també unllarg desfilar de mainada per lesseves aules. Aquesta és potserla idea de l’excel·lent cartell del25è aniversari de l’escola Montserrat, de la Mònica Aymerich, que il·lus-tra la portada. Directora, mestres, exdirectors i exmestres, personal deservei, exalumnes i pares, tots evoquen les seves vivències i els seusrecords en una revista que potser fins i tot fa olor de col·legi...

N. 43. Octubre-Novembre-Desembre 2002El traspàs de la “nostra” EmíliaXargay omple el Tema de por-tada on s’inclou un dibuix seupublicat en el fulletó “Sarriàde Ter y su templo parroquial”del 1959.Les IV Jornades del paper enles seves vessants de debat,lúdiques i del Concurs

fotogràfic són comentades a l’interior. El Dossier d’història ressegueixla toponímia del nostre poble i a l’Entrevista, Joan Casals parla ambl’enigmàtic redactor de The Sarrià News, Sam Enfot, autor del pregó dela Festa Major.

recull de portades ~Parlem

de Sarrià ~ 5035

N. 44. Gener-Febrer-Març 2003Quim Rodríguez fent entrega dela vara d’alcalde a JordiCañigueral sobre una vista aèriade Sarrià, il·lustra la portada d’a-quest número dedicat al XX ani-versari de la nostra independèn-cia. El Tema de portada, ambtextos de Joaquim Rodríguez, Joaquim Nadal, Just M. Casero, SalvadorSunyer, Jordi Cañigueral, Josep Turbau, Ricard Ametller i Roger Torrent,aborda aquesta efemèride.

N. 45. Abril-Maig-Juny 2003El dibuix de l’Edgar Massegú“Drac sobre el Pont de l’Aigua”ens acosta a la designació deSarrià com a Vila gegantera. Al’interior els textos de DaniCañigueral ens expliquen laseva història i les seves activi-tats, així com la inauguració dela plaça dels Gegants.

A Dossier d’història, un record per al qui fou mestre de SarriàAndrés Rodríguez i a Solidaritat, la constitució de la “Plataformaaturem la guerra”.

N. 46. Juliol-Agost-Setembre2003La divertida mostra d’espantao-cells promoguda per l’Associacióde Veïns de Sarrià de Dalt, quetan bona acollida va tenir, il·lustrala portada d’aquesta revista queens parla del projecte de remo-delació del carrer Major i demoltes de les activitats fetesdurant la Festa Major. RàdioSarrià compleix 20 anys i l’IvanBustamante ens descobreix unpou de glaç a la riera Xuncla.A Cultura, Josep Brugada ens acosta a un dels símbols del modernisme:Santiago Rusiñol.

N. 47. Octubre-Novembre-Desembre 2003Una excel·lent fotografia, guan-yadora del primer premi delConcurs fotogràfic de la V Firadel Paper, il·lustra amb elegàn-cia aquesta portada d’unnúmero on es destaca la cele-bració del V Congrés d’Històriadel Paper a Espanya en el marcde les V Jornades del Paper.A Dossier d’història, l’exilid’una família sarrianenca i elscamps de concentració aFrança, narrat per Amadeu

Rabés. I en el centenari de Dalí, a Cultura, una aproximació al jove Dalí;a Natura, el camí de ronda de Cadaqués al Cap de Creus, i a la Cuinadel xef, la cuina d’en Dalí.

N. 48. Gener-Febrer-Març 2004Una de les columnes jòniques esretalla sobre un cel blau emmar-cada per una porta de la balco-nada. La foto de Quim Llunellrecull tot l’encant del Coro, larehabilitació del qual s’explica al’interior. En el Tema de debat, elstres grups polítics a l’ajuntamentes posicionen (en contra) sobre l’ampliació de l’autopista.El Dossier d’història recupera el pas de la família Ensesa per Sarrià iGirona, i a Solidaritat, la cooperant Pilar Martínez ens envia una interessantcrònica des d’Aguacatán.

N. 49. Abril-Maig-Juny 2004L’ampliació de la Unió Europeaa 25 països dóna peu a dosarticles parlant-nos de la sevahistòria i reptes de futur itambé de la Constitució que enbreu s’haurà d’aprovar.La inauguració de nous carrersal Pla de Vinyers ens permetrecordar a Agustí Riera i Pau;

Isidre Macau i Teixidor; Margarida Cases i Tarrés, i Climent Guardiola iGener.A Natura, una quarantena de persones segueixen una ruta per la Vall deXuncla, descobrint els seus molins i gaudint de la seva bellesa.

~ r

ecul

l de

por

tade

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

36

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5037

Sarrià de Ter es va adherir enguany ales Jornades Europees del Patrimoni,amb una visita guiada pels molins fari-ners de la riera Xuncla. Sota el lema“Europa, un patrimoni comú”, aquestafesta va reunir més de 200 municipiscatalans i 48 països participants.Les JEP se celebren a Catalunya desde 1991 i, tot i que el més comú sónles jornades de portes obertes alsmuseus, cada municipi intenta mos-trar algun edifici o conjunt històricdestacat, recorreguts a peu pel nucliantic, visites guiades a excavacions,conferències, xerrades, tot un seguitd’actes per apropar els ciutadans alpatrimoni monumental. Se celebrencada any durant els mesos de setem-bre i octubre, però a l’Estat espanyolfou els dies 4 i 5 de setembre, quecoincidiren amb la Festa Major. Lacerimònia oficial d’inauguració vatenir lloc al Palau de la Música, amb lapresència del Regidor de Cultura del’Ajuntament de Barcelona, FerranMascarell, la Consellera de Cultura dela Generalitat de Catalunya, CaterinaMieres, i la representant del Conselld’Europa, Viviane Reding, responsa-ble a la Comissió Europea de l’educa-ció i la cultura, la qual, va demanar unminut de silenci pels nens morts al’escola de Beslan, a Rússia.Un espectacle de llum i so va mostrarels elements modernistes del Palau,obra de l’arquitecte Lluís Domènech iMontaner, seguit per un concert delCor de Cambra del Palau de la MúsicaCatalana amb peces de Pau Casals,Xavier Montsalvatge, per cloure ambl’Himne a l’Alegria, de Beethoven, queés a la vegada l’himne d’Europa.

El dissabte 4 de setembre, unes vintpersones vàrem fer el recorregut delsmolins Xuncla i d’en Tomàs, amb una

volta per les masies de can Rovira,can Xuncla, can Matas i can Camós,parant a l’església de Sant Pau a Sarriàde Dalt per poder observar la novafinestra del presbiteri. La sortida vaservir per, una vegada més, convèn-cer-nos que aquest itinerari és degran bellesa, el tenim a tocar de casai és força desconegut. També per fer-nos adonar que no tothom s’apropaals llocs amb el mateix interès, ja queel molí de Xuncla s’ha “decorat”recentment amb grafitis. Tot i que Sarrià de Ter no és precisa-ment un poble amb molt patrimoni

monumental, hem de fer un esforçper valorar el que tenim: els molinsfariners, els edificis modernistes delcarrer Major, l’edifici industrial de canMitjans, les masies de Sarrià de Dalt,l’església romànica de Sant Pau, l’inte-rior de l’església de Ntra. Sra. deMisericòrdia i les escultures al carrer.Tampoc hem d’oblidar-nos de reivin-dicar el que encara està soterrat, elcas de la vil·la romana del pla del’Horta, o massa desat, com elsmosaics romans que reposen en elMuseu d’Arqueologia a Sant Pere deGalligants. ~

Jornades europeesdel patrimoni

Assumpció VilaRegidora de Cultura

El molí de Xuncla. Foto: Toni Martínez

AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

Per a un occidental la vida privadaen els països dominats pel fona-mentalisme religiós no deixa de sertothora enigmàtica i paradoxal. Noho és menys la situació de lesdones a l’interior del mónmusulmà, la seva psicologia, elsseus costums, la vida quotidiana, laseva privacitat, són aspectes quevénen percebuts en el nostre mónrealment com un misteri. La perio-dista i corresponsal de guerranoruega Asne Seierstad ens ofe-reix en les pàgines de El llibreter deKabul, una incursió agosarada, pro-funda, en la vida íntima d’un clanfamiliar afganès. El que destaca peldamunt de tot d’aquest reportatge,és l’anàlisi que la jove periodistaeuropea proporciona dels condi-cionants i de la psicologia de lesnoies afganeses. Després de la cai-guda del brutal i despietat règimdels talibans tothom podia pensarque la vida als pobles i ciutats del’Afganistan passaria a un marc de liberalització, d’obertura ide certa occidentalització. No ha estat totalment així perquè,excepció feta de la ciutat de Kabul, on s’aconsegueix viureamb una certa desinhibició, la cosa certa és que en l’actua-litat, a només 10 quilòmetres de la capital, les dones encaravesteixen el burka, i l’accés a l’ensenyament, a la sanitat, elsestà restringit. Malgrat la desaparició de l’insostenible règimtalibà, amb el vigent govern de Hamid Karzai que s’albiravaesperançador per als observadors internacionals i per a totala població afganesa, l’índex d’analfabetisme entre les donessegueix essent encara escandalós, només un 5% sap llegir iescriure. La força de la religió, la interpretació in extremis del’Alcorà, és encara tan forta que el despotisme masclista noha desaparegut d’aquesta societat i, pel que se’ns narra a Elllibreter de Kabul, no sembla pas que l’esclavatge en el qualhan de malviure moltes dones tingui una tendència racionala minvar. Al contrari. Per als profans en qüestions de socio-logia islamista, aquest llibre és impactant, colpidor, un autèn-tic informe de la situació, contrast abismal entre les situa-cions de llibertat en les quals vivim afortunadament en elsàmbits occidentals i l’hermetisme que imposen els dogmà-tics de la religió musulmana. La dona, però, a l’Afganistan, viu

tothora sotmesa a la voluntat delmarit, que exerceix la seva potes-tat envers ella o cap a les diversesdones que aquest pot arribar atenir, talment com si fos un Sultàsuprem, el qual amb el temps espot permetre el luxe fins i tottambé de repudiar la dona, “lesseves dones”. Cal dir que el repudiper a una dona afganesa no supo-sa l’alliberament de res, ans al con-trari, no exclou el servilisme ambquè tothora han de tenir respecteal marit, malgrat que aquest l’hagirebutjada per una altra, sovint mésjove, és clar. La dona repudiada noassoleix la seva llibertat, segueixessent esclava, molt més esclavadintre del si familiar que abans. Nosón gens lliures per a decidir res,ni com a esposes, ni com a filles, nicom a germanes. No se’n podenanar enlloc perquè els membresde la pròpia família les bescanten.

Com ens anuncia Asne Seierstad, “El desig d’ amor per unadona és tabú a l’Afganistan”. Tot ve predeterminat pels clansfamiliars i cap jove pot fer plans amb cap altra a fi de bé, niper descomptat a fi de voler conviure lliurement amb algúd’un altre sexe, el qual hom ha triat lliurement. Això és del totimpossible. Preval el clan i el negoci que hom pot establir din-tre de la mateixa òrbita o cercle de les persones conegudes.Els sentiments no compten, allò que compta són els interes-sos del Sultà i els interessos masculins del clan, que és qui tédret a treballar i a guanyar diners. La resta del clan, per tant,han d’estar sotmesos a la seva voluntat, al seu servei, al seumanteniment i no es pot moure res sense el seu consenti-ment. El règim de fonaments islamistes, encara que es digui“no fonamentalista”, com podem intuir, és severíssim, com elque hi havia a Europa en èpoques del feudalisme. La pròpialiteratura afganesa, escrita per dones reflecteix a través debells poemes (que l’ autora recull a les pàgines del llibre) elsanhels de llibertat que les mateixes dones expressen i quesovint topen amb el mur insalvable del context social. Al seuentorn, avui, hi segueix havent als pobles i ciutats del’Afganistan, de manera shakespeariana, desesperança idecepció.

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5039

L’Afganistan a través del burka

Josep Brugada

ASNE SEIERSTADEl llibreter de Kabul

Edicions 62, Barcelona, 2003

“Dóna’m la teva mà, estimat,ens amagaremal campper estimar-nos o caure juntssota els cops del punyal.”

Certament el règim dels tali-bans a l’Afganistan va ser terri-ble, d’una repressió inaudita.L’autora d’aquest reportatge,que va poder immergir-se enla vida d’una família afganesa,passa comptes quan es refereix a les possibilitats d’assolir elparadís pel nombre de prohibicions que prevalien: prohibicióde la nuesa femenina, prohibició de la música, de les artsmàgiques, prohibició d’afaitar-se, obligació de la pregària,prohibició de tenir ocells domèstics, eliminació de lessubstàncies estupefaents, prohibició de fer volar estels,prohibició de les imatges, dels jocs d’atzar, de les arts màgi-ques, de tocar el timbal, de rentar la roba en les ribes delsrius de les ciutats, que els sastres prenguin mides a lesdones, etc. I malgrat tot, “Déu és gran”.

En el context actual, el govern encapçalat per Hamid Karzaipodria ser esperançador perquè enllà d’haver tingut la pri-mera dona ministra, Sohaila Sedique, ministra de Sanitat, -això no obstant- la interioritat i les intimitats dels clans fami-liars no es desenvolupen precisament per la via desitjable, lavia del canvi, de la llibertat, de la transparència o de latolerància, de la llibertat de moviments en definitiva. Són lesobscuritats de la vida privada de les famílies afganeses, lesquals amparades en el fanatisme religiós segueixen impe-dint, de cara enfora, el normal desenvolupament de les per-sones, dels joves i sobretot de les dones de tota edat i detota condició. Encara que hàgim pogut apreciar – a través dela narració d’Asne Seiertad- les alegries d’una boda, delsseus preparatius, el matrimoni actualment per a les noies al’Afganistan -a mitjà termini- no esdevé ni una via per a la lli-bertat, ni per a l’accés a la formació com podríem pensar,sinó que a poc a poc es converteix igualment en una via capa l’enclaustrament, la incomunicació i l’eclosió. Com escriu laperiodista, “un matrimoni és com una petita mort. Els pri-mers dies, a la família de la dona, es viuen com un funeral.S’ ha perdut, venut o cedit una filla.”

Asne Seierstad, passa revistaa un munt d’aspectes de lavida íntima afganesa quemalgrat la seva actualitat, cer-tament deprimeixen. Sónimatges d’una realitat benactual en aquest país, perquèel llibre va ser acabat l’agostde 2002. La seva visió ésmajorment interna, de prime-ra mà, però tanmateix veudiscórrer la vida exteriortambé a través del reixat del

burka. Saber que hi ha éssers humans que tal vegada nopateixen excessivament per les coses essencials, menjar,beure, higiene, sanitat, ens pot provocar un sospir d’alleuja-ment, però quan ens assabentem que aquests mateixoséssers humans tenen una llibertat tan condicionada i viuensense un horitzó d’ il·lusió personal, amb una pressió psi-cològica tan inhumana, la narració és tanmateix esfereïdora,“l´avorriment mortal” en paraules de l’ escriptora.

La narració planteja un autèntic retaule de la vida personaldels afganesos, descriu les seves limitacions i les seves inco-municacions, encara avui, respecte dels modes de vidamoderns i prooccidentals. El Llibreter de Kabul parteix d’untítol que ens podria fer pensar en els valors culturals que des-prés del règim dels talibans podria haver engendrat un paíscom l’Afganistan. El llibreter, certament, és un protagonistaque podia haver mostrat el com i en què podia haver consis-tit el “liberalisme” de la seva cultura. Ofereix en canvi unapanoràmica sòrdida, pesant, difusa de les diverses vides quesota el seu despotisme discorren sense massa horitzons,mancades d’allò fonamental: la llibertat. Sigui en les interiori-tats, o sigui la visió exterior a través del burka, peça de robaabsolutament esclavitzant, denigrant per a la condició feme-nina, la periodista noruega no dubta a utilitzar aquesta túnicaque els tapa fins i tot els peus per a poder copsar la vida desde la mateixa perspectiva de les sacrificades dones afgane-ses. Queda molt per lluitar en la vida privada i quotidiana deles dones afganeses, pel seu alliberament privat i públic. Noés menys cert, tanmateix, que les organitzacions feministesen aquest país –malauradament- han d’anar encara amb molttacte segons quin tipus de reivindicació plantegin. Hi ha perillde represàlies, ja podeu imaginar de qui. ~

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

40 C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

Quan vam traslladar-nos a viure aSarrià amb el meu pare –ja parlod’anys, però tampoc tants- veníem delrovell de l’ou del Barri Vell de Girona.Veníem d’una zona que havia sofertuna transformació dràstica en pocsanys : de ser un nucli urbà tradicio-nalment habitat per famílies i resi-dents “de tota la vida”, s’havia anatconvertint en una zona comercial,d’oci i de passeig, i havia patit un veri-table procés de despoblació. Un barrique gairebé era un poble i on tothomes coneixia s’havia transformat en unazona on la gent hi arribava al matí,obria la seva botiga de roba i s’hiestava durant el dia, però no hi feiavida. Al vespre, tancats els comerços,els residents al sector escassejavencada vegada més. S’havia acabat allòdel botiguer que vivia just damunt delseu comerç, de la tertúlia a la reboti-ga, de la relació de tu a tu amb elsveïns. El procés de despersonalitzacióde tot un barri era irreversible. Horesd’ara, l’efecte Universitat li ha donatuna personalitat nova. Però no seràmai més el mateix.

Arribar a Sarrià va representar, encerta manera, redescobrir l’essènciade la vida en un poble, retrobar unadimensió més humana i més planera

de les relacions quotidianes, adonar-me que certs usos i costums, algunsd’ells atàvics i no massa compatiblesamb un sistema de vida gaire accele-rat, encara s’hi havien pogut manteniren prou bon estat de conservació.

Amb el creixement demogràfic queSarrià experimenta actualment, en unmoment en què tants sarrianencsnouvinguts s’incorporen a la vidalocal, em pregunto sovint si la pro-cedència d’aquests nous habitants, sila vida que duen i, sobretot, el seugrau d’ implicació en la vida del pobleels fa valorar en mesura justa la per-sonalitat pròpia de Sarrià i els tretsque el poden diferenciar d’una con-centració urbana major. Estic con-vençut que per a molta gent, venir aviure en un poble des d’una ciutatgran, a part del que pugui significaren qüestions de qualitat de vida, potrepresentar el retrobament d’un no-sé-què oblidat fa anys i panys.Costums, tradicions, folklore, maneresde fer que hom podia haver viscut depetit o n’havia sentit a parlar i donava

per perduts poden ser encara vius.Per desgràcia, estic igualment segurque el preu que es paga pel progrésés elevat, i que totes aquestes petitescoses s’acaben sacrificant. Podenquedar pinzellades de singularitat,però el seu destí final, tràgic, és l’obliti l’abandonament definitiu. L’espasaterrible de l’extinció sempre penja.Déu no ho vulgui.

De la mateixa manera que hi ha quies preocupa per la conservaciód’espècies animals i botàniques, i jaque des d’aquí ben poca cosa podemfer per salvar els dinosaures, hauriad’existir una figura, una mena dereencarnació en miniatura de l’Amades que es cuidés de la preser-vació d’aquests costums, d’aqueststrets etnogràfics locals. Ja seria boque en quedés notícia escrita o ques’arribés a una catalogació prouexhaustiva de totes aquestes particu-laritats folklòriques interessants. I ésque si no es fa així, moltes tradicionsseculars es poden perdre en qüestióde minuts. Quants aplecs, celebra-cions i festes populars i tradicionalshan desparegut els últims decennis ?

Un dia, conversant amb en Toni Villar,que és d’aquí de tota la vida, em vafer referència d’una activitat popularque ell recorda haver vist: el canaridels ous, un joc de cartes que esjugava en temps de Pasqua, inicial-ment en un cobert del Mas Tomàs ique més tard es traslladà al CentreParroquial de Sarrià de Dalt, on esjugà fins a la seva desaparició, no fapas massa anys. Es tractava d’unasessió de partides de canari on s’a-postava sobre dotzenes d’ous. Aquestjoc, sembla que temps enllà estavaforça estès per Catalunya i a lescomarques de Girona encara es jugaa Mallorquines (la Selva) el dimarts de

cultuta ~Parlem

de Sarrià ~ 5041

En vies d’extinció

Diumenge de Rams a Sarrià

Josep M. Sansalvador i Provensal

Pasqua. Els orígens d’aquest joc estanen les colles de caramelles que sor-tien a cantar per aquelles dates. Delsdonatius del públic, que bàsicamentconsistien en ous, en feien una timba,jugant-se’ls a cartes i fent-ne desprésun bon ressopó a base de truites. LaCorona Viñals, del Mas Tomàs, recor-da perfectament les partides quehavia vist jugar en aquell porxo fami-liar en la seva infància, així com lestrapelleries que feien amb els ousnials o sospitosos d’estar fets malbé.Tant l’una com l’altra com jo mateixvoltem entre trenta-cinc i quarantaanys -som joves !-, però a les genera-cions que pugen, tot això els ha desonar a ciència-ficció prehistòrica.

Només cal anar pel carrer, xino-xanoi amb mirada curiosa, per veure quela vida actual i el ritme que es portafan que aquests senzills esquitxos devida de poble o de costums ances-trals vagin pel pedregar. Si es fa unvolt pel passeig de Riu, ben a la vorad’horts que mostren ufanoses tomate-res, enciams esplèndids i varietat dellegums primerenques, n’hi ha d’altresque ofereixen un erm estat de desús.Fins i tot la característica parcel.lahortolana situada davant l´esglésiaparroquial de Ntra. Sra. de laMisericòrdia, voltada d’un mur depedra (un clos amb totes les de la llei,

si fóssim a la Borgonya), ha mostrataquest estiu passat un aspecte trist,semblant esperar vés a saber quindestí. Tota la varietat botànica queexhibeix es limita a una gamma com-pleta de males herbes. Els joves nodisposem de gaire temps per dedicar-nos a aquestes ocupacions. Els jubi-lats, que sempre ho havien fet, homantenen mentre poden, però sem-bla que, cada vegada més, el camíper omplir el temps lliure de la gentgran passa pels autobusos del’Inserso. Les hortes urbanes, suc-ceirà aquí com ha anat passant arreu,tenen data de caducitat tant permanca de braços per treballar-lescom per la pressió urbanística que lesanirà ofegant. Una punta d’esperançapot estar en cicles de xerrades comels que fa uns anys organitzàl’Ajuntament i que foren seguits ambalta participació; o bé en els alumnesdel CEIP Montserrat, centre acollit alprograma formatiu “Jo sóc pagès”,que tenen la sort de poder practicarcom a activitat extraescolar l’aprenen-tatge del conreu i el treball de l’hort,familiaritzant-se amb les eines, les lla-vors, el planter i les diferents feines,mentre (és d’esperar) se’ls desperta lavocació de joves agricultors biodinà-mics.

Ara per ara, les tradicions més expo-

sades que se’n vagi perdent la petjasón aquelles relacionades amb elculte catòlic. Si seguim passejant pelscarrers del poble i ens dediquem aobservar els balcons, ens podremadonar d’un altre costum extingit: finsno fa gaire, era habitual veure pal-mons i palmes penjats a les baranesprocedents del diumenge de Rams.De tornada a casa després de labenedicció, calia lligar-los a la balco-nada o a la barana de la terrassa, finsl’any vinent. També hi havia qui penja-va, per la part de dins de la portad’entrada, un llaç, una creueta o undetall procedent de la palma beneïda.Segons el costumari català, represen-tava la garantia que cap “mal esperit”no gosaria entrar en un habitatgebeneït. En els temps que corren, totaprotecció contra els “mals esperits”procedents del carrer hauria de serbenvinguda, però totes aquestesqüestions que tenen a veure amb l’es-piritualitat o la litúrgia sembla quevagin de baixa i es fa molt difícilpoder-ne trobar alguna mostra. Ésuna veritable llàstima que tants pal-mons acabin als contenidors de bros-sa, quan podrien fer la funció de vigi-lants de seguretat durant un any! Quiporta rams de llorer a beneir almenyspot treure’n una petita utilitat si té lapaciència de guardar-ne les fulles ianar-les tirant als estofats.

Continuant amb els balcons, tambéera costum força arrelat anys enrera,per la Puríssima, el 8 de desembre,il.luminar les baranes dels balconsinstal.lant-hi uns llums, que primerdevien ser senzilles espelmetes i des-prés es van electrificar. Conservo elrecord d’haver-ho vist des de benpetit, a Girona. A punta de fosc s’en-cenien. Sortir a al carrer i veure elsbalcons il·luminats semblava volerindicar que l’arribada de les festes deNadal era qüestió de quinze dies.Asseguraria que els primers anysd’estada a Sarrià també n’havia vistaquí, però aquesta n’és una altra,esborrada definitivament de la llistade tradicions populars. Malament rai.A la festa de la Puríssima li van engan-xar la de la Constitució i es va con-

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

42

Palmes i palmons al balcó: cada vegada més poc habituals

vertir en un llarg pont, túnel o aqüe-ducte, i la gent va anar perdent l’esmad’il·luminar els balcons.

Fa anys, el periodista Salvador Alsiusva publicar el llibre Hem perdut l’ore-mus (Ed. La Campana), amb l’objectiude contribuir a la preservació de con-ceptes i expressions relacionats ambla cultura catòlica en perill de perdre’s.L’autor havia constatat entre els jovesque l’absència de formació religiosaen els estudis secundaris i la falta depràctica, de culte, en l’àmbit personal,es traduïa en un empobriment deconeixements per ignorància i oblitde fets, expressions i pautes de con-ducta presents en la cultura i en lasocietat que ens envolta. L’autoradreçava l’obra a “joves que no sabeni pares que no recorden”, i ben fet quefeia : és una llàstima que hi hagi joveso no tan joves que davant d’ epigra-mes de Carles Fages de Climent comaquests, no sàpiguen quina caraposar-hi :

El matrimoni és una creui la querida, el Cirineu.Hi ha al cim del nostre Calvari,Sant Dimes… i el Secretari.

Els destinataris de l’obra d’Alsiustambé posarien cara de pòquer ensaber que a Sarrià encara es mantéviu el pietós costum de les marede-déus viatgeres. Es tracta d’una menad’armariets portàtils, en forma decapelleta, que acullen un imatge reli-giosa, principalment una Mare deDéu o un Sant. La condició viatgeras’adquireix pel fet que la capelleta vatransitant per cases particulars, fent-hiestades d’uns quinze dies, durant elsquals acompanya i beneeix els seusacollidors. Hi ha un circuit establertde receptors i és normalment l’àviade la casa qui, acabat el seu torn, escuida amb tota devoció de dur laimatge al següent domicili on ha d’a-nar adreçada. S’ha verificat que,actualment, per Sarrià de Baix hi haen circulació dues imatges de la Marede Déu de Fàtima, i una tercera deMaria Auxiliadora. En la meva infàn-cia, recordo haver vist a casa, intermi-

tentment, una imatge nòmada delSagrat Cor i estic content de saberque en el nostre entorn s’hagi pogutmantenir aquesta tradició, ja desapa-reguda de tants llocs. A les cases queno hi han participat mai, deu ser difí-cil incloure-les en el torn d’estades, i ales que aquest hàbit s’ha mantingut,dependrà de les generacions quepugin. Però si considerem que cadavegada és més infreqüent que sota unmateix sostre hi convisquin vàriesgeneracions, ja podem comptar queels néts no prendran massa patró delque no veuen fer a les àvies. Sap greufer càbales, però aquestes marede-déus transportables també formaranpart, tard o d’hora, de la llista d’espè-cies amenaçades d’extinció.

Acabem la passejada pels carrers deSarrià a la recera de la tradició : sitenim la sort de ser a l’estiu i que a lanit faci bo, podrem fer-nos partícipsd’una altra manera de fer característi-ca de la vida de poble i que s’hapogut constatar que en els darrersanys ha sofert una revifalla: les tertú-lies veïnals nocturnes al carrer. Era uncostum estiuenc habitual pertot arreuque, havent sopat, veïns de casesproperes sortissin a fora, a la vorera,traient cadires (a poder ser, de balca)i encetessin una conversa que els aju-

dés a passar l’estona mentre prenienla fresca i esperaven l’hora d’anar aretiro. Per circumstàncies exclusiva-ment climatològiques, era una tradi-ció que es podia dur a terme nomésen estacions de bonança i represen-tava un fet de relació social en terrenyneutral, sense entrar els uns a lescases del altres. Els que vivien en unaplaça amb bancs públics o mobiliariurbà, podien estalviar-se el tràmit d’a-portar seients propis. Les conversesque s’hi seguien eren, en general, úni-ques, com si hi hagués un invisibleordre del dia. No es donava la situa-ció, posem per cas, que els senyorsparlessin de xafarderies i les senyoresde futbol, sinó que tothom, homes idones, participava de la mateixaqüestió plantejada per a aquella ses-sió. Les tertúlies d’estiu són una imat-ge característica de les vetlladesestiuenques als pobles, i en el cas delnostre Sarrià sembla que aquest estiupassat s’ha recuperat un xic. És possi-ble que, de cares a l’any vinent, si lacontinuació de les obres del carrerMajor ho possibilita i la programaciótelevisiva segueixi essent tan infuma-ble, la tertúlia de carrer agafi la vola-da que li pertoca recuperar. Almenys,aquest seria un dels pocs costumsseculars que es podria anar donantd’alta de la unitat de cures intensivesde les tradicions amenaçades.

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5043

Horta en desús, prop de l’esglèsia parroquial.

Rebel i inconformista, fou un altre del gransmites de la Història del Cinema, que

revolucionà la interpretació i potser el millorrepresentant de l’Actor’s Studio.

La fama de Brando començà amb la interpretació deKowalski a Un tramvia anomenat desig, adaptació d’unaobra de teatre de Tennese Williams i dirigida per Elia Kazanel 1951, amb Vivien Leigh.Després, el 1952 -segona col·laboració amb Kazan- esde-vé el revolucionariMexicà a Viva Zapata!, un film sobre la qüestio del poderpolític i personal. La interpretació de Brando és magníficadavant l’amplitud de la violència, misèria, dolor i idealismede la història, aconseguint la seva segona nominació per al’Òscar, que finalment obtindria amb la tercera i darreracol·laboració amb Kazan, La llei del silenci (On theWaterfront, 1954), ambientada en els molls de Nova York.Brando interpretava Terry Malloy, un exboxejador enfrontatamb la màfia.

El 1953, sota la batuta de Joseph L. Mankiewicz, interpretàMarco Antonio a Juli Cèsar, demostrant les seves qualitatsrecitant textos de Skakespeare amb accent britànic, quecontra tot pronòstic, va assumir perfectament el rol inter-pretatiu.

Posteriorment Brando acceptà la diversitat d’interpreta-cions, sense encasellar-se, lluny del prototipus de joverebel i seductor, tal com el sistema pretenia. El 1954 inter-pretà Napoleó a Desirée; després, un jugador a Ells i elles(Guys and Dolls, 1955), que a més cantava i ballava; méstard, la passió pel Pacífic i el seu exotisme a La casa de tede la lluna d’agost (The Teahouse of the August, 1956);Sayonara (1957), Rebel·lió a bord (Moutiny on the Bounty,1962), Sa excel·lència, l’ambaixador (The Ugly American,1963); homes militars alemanys desenganyats, a El balldels maleïts (The young Lions, 1958), Morituri (1965), entremoltes altres més que d’alguna manera foren exitoses,però exemptes clars de qualitat tecnicoartística.

Els setanta, després de Queimada (1969), de GilloPontecorvo, una producció italo-francesa, on Brando assu-mia el rol d’un mercenari i provocador agent anglès en unacolònia portuguesa, va suposar una lleugera millora pro-fessional, que culminaria amb dues interpretacions extra-ordinàries en dos films de Coppola, El padrí (The Godfather,1972)-amb el segon Oscar al millor actor, però que rebutjàa favor del poble indi- i Apocalypse Now, una lliure adapta-ció d’El cor de les tenebres, de Jack London. Aquí, Brando,amb el cap rapat, perdut a la selva, era el Coronel Kurtz ,“emperador” d’un poble aniquilat, va aconseguir impactarel públic, i naturalment molt abans escandalitzaria amb Eldarrer tango a París (Ultimo Tango a Parigi, 1972), deBernardo Bertolucci, on Brando afirmava a la premsa. “…és la més sincera de totes les meves actuacions; he estat“metafòricament” violat davant de tot el món…”. Si més no,una declaració de principis amb connotacions autobiogrà-fiques.

Brando ja era l’actor més ben pagat del món, tot i les breusaparicions, a Superman (1978) va cobrar 2.250.000 dòlarsper romandre deu minuts en pantalla. Tot i així, la darreraetapa, després de nou anys de silenci, suposà un retorn“prostituït”, per culpa dels problemes legals. Brando s’aco-miadà del cinema a Un golpe maestro (The Store, 2001),de Frank Oz, un entretingut thriller de robatoris, però dirigitsense personalitat.

Tristament retirat a Frangipani, la seva mansió a LosAngeles, amb 167 kg de pes, totalment arruïnat, amb unapensió del Sindicat d’Actors i una altra de la SeguretatSocial, moria l’1 de juliol a causa d’una malaltia cardíaca. ~

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

44

Josep Rodeja Tulsà

Videoteca

Marlon Brando (1924-2004)

D’aquesta manera, ambaquest treball de formigueta,que alguns dies a l’any, a

través de les seves cam-panyes, pren més ressò,ha estat possible laposada en marxa delsHospitals de Dia deBarcelona, Girona,Reus, Lleida i Madrid.Els hospitals de dia

són unitats interdisci-plinàries que es dedi-

quen al tractament integral de lamalaltia, amb serveis de medicinageneral i rehabilitadora, fisioteràpia,assistència psicològica, avaluacióneuropsicològica, estimulació cogni-tiva, treball social, grup d’ajudamútua per a familiars, tractamentlogopèdic, teràpia ocupacional, psi-comotricitat, infermeria, natació, ser-vei de transport adaptat, servei demenjador... Una altra línia de treball,amb la mateixa finalitat d’assolir l’ob-jectiu de millorar la qualitat de vidade les persones afectades d’esclero-si múltiple, és la formació i la inserciólaboral en persones que es troben al’atur.

Les campanyes que al llarg de l’anyrealitza la FEM són:Sopar benèfic Ball TaxiUna poma per la vidaMulla’t per l’esclerosi múltipleEncistella per l’esclerosi múltipleCamina per l’esclerosi múltiple

La campanya més popular és elMulla’t i, com cada any, l’associacióSarrià en Acció i l’Ajuntament hancol·laborat amb la FEM per organit-zar-lo a Sarrià de Ter, comptant amés amb la participació dels

Cantaires de Sarrià de Ter, els Amicsdels Gegants de Sarrià de Ter i elsPercuter’s. En l’edició d’aquest any,com en la de l’any passat, la pluja (ol’amenaça d’aquesta) ha estat unaprotagonista més; de fet la pluja, enmolts indrets, va fer posposar lacelebració del Mulla’t una setmana.A Sarrià de Ter, però, vam celebrar-loen la data prevista, el diumenge 11de juliol de 2004, a la PiscinaMunicipal, des de les deu del matífins a les vuit del vespre, tot i que lapluja (que també es va voler mullar...)va fer que la jornada finalitzés cap ales sis de la tarda. Es varen poder ferquasi totes les activitats programa-des, el ball dels Gegants, acompan-yats pels grallers i timbalers delsAmics dels Gegants de Sarrià de Ter,el concert dels Cantaires de Sarriàde Ter, l’aquagim del matí i l’actuaciómusical a càrrec dels Percuter’s. Lesactivitats de la tarda, la segona ses-sió d’aquagim, la sessió de ballcountry i el berenar solidari es vanhaver de suspendre a causa de l’ai-gua. En general, malgrat la pluja dela tarda, hi ha haver força participa-ció, tant a nivell de metres nedatscom d’aportacions econòmiques, demanera que vam decidir que no eranecessari organitzar-lo el diumengesegüent, com ho van fer altres pisci-nes que aquell diumenge amb proufeines van tenir activitat.

Al Mulla’t s’hi pot col·laborarde tres maneres, nedant commés metres millor a la piscina,comprant algun dels produc-tes del Mulla’t o bé fent unaaportació econòmica voluntà-ria a la guardiola del Mulla’t.D’altra banda també hi haun espai on es pot dibui-xar per l’esclerosi múlti-ple, on vam recolliruna trentena de dibui-xos.Si bé la participació de l’edició del’any passat (també malgrat la pluja)va ser superior, els números d’en-guany no són, d’altra banda, gensmenyspreables. Així doncs vamcomptar 31 nedadors registrats, és adir, persones que es van adreçar a lataula per registrar els metres quehavien nedat i la suma de metresnedats entre aquests 31 nedadorsvan ser 19.012 metres. Si el tempshagués acompanyat a la tarda, possi-blement s’haurien superat els24.950 metres que es van registrarl’any 2003, fita que haurà de ser unrepte pel Mulla’t del 2005.

Pel que fa a l’aportació econòmica,les xifres també són lleugeramentinferiors que en l’anterior edició(690 ¤), havent-la pogut superar si lajornada hagués estat completa; entotal es van recaptar 653 ¤, 60 ¤ endonatius directes i la resta, 593 ¤,en la venda del material de la FEM,samarretes, barrets, cintes, tovallole-tes i bosses. La totalitat dels dinersrecaptats es va ingressar a la FEMper tal de seguir dotant de recursosi serveis a les persones afectadesd’esclerosi múltiple. Volem agrair,també en nom de la FEM, la partici-

solidaritat ~Parlem

de Sarrià ~ 5045

Mulla’t passat per aigua

Roger Casero Gumbau. Sarrià en Acció.

La Fundació EsclerosiMúltiple (FEM), fundada l’any1989, treballa per millorar laqualitat de vida de les perso-

nes afectades per aquestamalaltia, l’esclerosi múltiple,recollint fons per a potenciarla investigació i invertint-losen equipaments i recursosassistencials i sanitaris per

aquest col·lectiu.

~ s

olid

aritat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

046

pació i la col·laboració de la gent de Sarrià deTer que va fer que, un any més i malgrat lapluja, es mullés per l’esclerosi múltiple.

Des de Sarrià en Acció i des del’Ajuntament de Sarrià de Ter se seguiràcol·laborant amb la FEM en l’organitzaciódel proper Mulla’t per l’esclerosi múltiple,de manera que a principis de juliol de l’anyvinent, a la Piscina Municipal de Sarrià deTer, esperem retrobar-nos-hi tots, remullant-

nos de nou. ~

972 17 04 24Carrer Escoles, 5SARRIÀ DE TER

Un calorós capvespre d’aquest mes d’agost van aparèixera can Tomàs de Sarrià de Dalt un grup de 40 polonesos enbicicleta. Venien guiats per un pare Salesià i tres adultsmés. Suats, cansats i plens de pols de la carretera, feienruta des del seu país, passant per Itàlia i d’altres pobles iciutats d’Europa (aproximadament 3 setmanes).Portaven un cotxe escombra per dur-hi els estris mésnecessaris: ampolla de butà, olles, etc. Tots eren molt joves,de 12 a 20 anys, es van adreçar a nosaltres per preguntaron era la rectoria, ja que suposaven que el capellà delpoble els acolliria. Buscaven un lloc per muntar tendes ipassar-hi la nit, perquè pensaven seguir la seva ruta l’en-demà havent esmorzat.Resumint: que es van quedar i tota la família va estar con-tenta d’atendre les seves necessitats: dutxar-se, reposar,parlar..., en una paraula d’ajudar-los.Van preguntar-nos si podien fer ús de l’església per dir lamissa l’endemà, cosa que va ser possible amb el permísdel mossèn del poble.

Quina joia feia veure’ls a l’església de Sant Pau, nets, som-rients, cantant i tocant la guitarra. També seriosos, escol-tant el sermó del Salesià, una persona molt agradable quequan va acabar ens va donar les gràcies per tot.A les cinc de la tarda van marxar deixant-nos a tots unamica tristos.I direu: quina importància té per Sarrià tota aquesta histò-ria? Cap, solament l’encontre de dos pobles, tan llunyans idiferents l’un de l’altre, que per un dia van saber conviureen pau. ~

solidaritat ~Parlem

de Sarrià ~ 5047

Història polonesa

Núria Valls

Telèfon 972 17 11 51

Carme RomeroCoordinadora de l’Àrea de mediació escolar

El CEIP Montserrat al cap-davant en innovació edu-cativa

Comencem donant una pinzelladadel que és la mediació escolar.La mediació escolar és una manerade resoldre conflictes de relació inter-personal de manera respectuosa ipacífica. A la mediació s’accedeixvoluntàriament i són les parts implica-des les que s’asseuen a dialogar perser elles mateixes les que elaborin lasolució al conflicte que els afronta.

Aquest procés està guiat per una ter-cera persona imparcial que es diumediador/a.

Per conflicte entenem situacions dedesacord entre persones, en partperquè tenen diferents valors, dife-rents necessitats, diferents percep-cions d’una mateixa situació, és a dir,degut al fet que som diferents i aixòés normal. La veritat és que a ningúagrada tenir conflictes, però la realitatdel dia a dia ens presenta quantitat desituacions de conflicte, que crec sónprovocades perquè les persones somdiferents. És bo ser diferent, la diversitat és molt

positiva però hem d’aprendre a con-viure-hi. En definitiva, el conflicte exis-teix i existirà, per tant crec que apren-dre a entendre el conflicte i a actuarperquè el conflicte no escali, ens aju-darà a viure millor i més feliços, queés en el fons el que tots els humansbusquem.

Des de la mediació no volem eliminarconflictes, però sí evitar respostes vio-lentes. Tots, des de petits fins adults,tenim capacitat per aprendre certeshabilitats que ens proporcionin einesper tractar els conflictes de manerapacífica i més positiva. En mediacióaprenem a buscar solucions on tots

El CEIP Monserrat treballa en un projecte demediació escolar que els alumnes continuaran a l’institut Narcís Xifra

Projecte de mediacióescolar

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

048

els implicats sentin que han guan-yat. La mediació és un procés ano-menat “guanyar-guanyar”, on lespersones participants han decol·laborar per tractar de trobarsolucions consensuades a lesdiferències que els afronta.

La mediació ajuda les persones a sermés respectuoses i crítiques, ajuda aconstruir una forta confiança en simateixes, a ser més autònomes i almateix temps facilita que tinguemunes bones relacions amb els altres.

El CEIP Montserrat treballaen aquesta línia

Al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, elcurs 2003-2004 es va iniciar, ambl’assessorament de la mediadoraCarme Romero, un projecte deMediació Escolar que engloba lesdues etapes d’educació primària ieducació secundària. Això vol dir queels alumnes, un cop finalitzada la sevaescolarització a primària, continuaran

amb el projecte a secundària, en con-cret a l’IES Narcís Xifra.

A l’escola, aquest projecte, que té elsuport del Departament d’Ensenyament,està inicialment destinat als alumnes decicle superior (5è i 6è).

L’objectiu del projecte de Mediacióque es treballa al CEIP Montserratés oferir eines que ajudin a desen-volupar actituds de respecte, coo-peració, justícia, tolerància i habili-tats d’escolta, empatia, i d’expres-sió adequada dels sentiments quefaciliten el tractament constructiu ipacífic dels problemes, on tots elsimplicats hi guanyin.

Els alumnes de 5è realitzen durantel curs un taller de 12 hores ano-menat “Per les Bones”. Al finalitzaraquest taller, els alumnes decidei-xen voluntàriament si els agradariao no ser formats com a mediadorso mediadores. A finals del curs pas-sat, un cop finalitzat el taller “Per les

Bones”, el 100% dels alumnes de 5èvan manifestar que volien ser formatscom a mediadors.

Aquest mes d’octubre hem iniciat la“Formació d’alumnes mediadors imediadores” que, un cop hagin asso-lit els coneixements necessaris, tin-dran l’opció d’ajudar a resoldre pro-blemes entre alumnes. Cal dir que elsproblemes plantejats, primer són revi-sats per una professora i els alumnesnomés intervindran en situacions sen-zilles.

Pensem que la mediació és unaimportant eina educativa molt vàlidaper als alumnes i que els serà útil arai en el seu futur, tant professional comfamiliar, per resoldre problemes demanera dialogant i respectuosa.

Acord Servei de Mediaciómailto:cromero@solomediacion.comhttp://www.solomediacion.com/~

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 50

49

Nuri Sénen i Mònica SalaEscola Bressol “Confetti”

A la nostra escola tenim la sort de gaudird’un petit hort i jardí.

A l’inici de curs ens vam proposar que elsnens/es tinguessin un contacte directe amb la

natura i els fruits que ens dóna la terra.Els nens/es tenen l’encàrrec

de regar el jardí i també l’hort,així viuen d’una manera directa

el seu creixement.En el nostre hort podem trobar:

Alls, bròquil, julivert, menta, faves, carbasses...La nostra cuinera és l’encarregada principal

del nostre hort i els nens/es són els petits ajudants.

Una de les activitats que hem realitzat aquestcurs, ha estat la recollida de les faves.

PROCÉS DE L’ACTIVITAT:Primer dia: Vam sortir en petits grups(3-4 nens) amb uncistell.Vam ensenyar-los que les faves ja havien sortit i s’havien decollir.Vam demanar la seva col·laboració i van respondre ambuna actitud molt positiva.Als nens que els costava arrancar-les els donàvem la nos-tra ajuda.Segon dia: L’activitat és va fer a l’aula.Vam preparar dues safates plenes de faves, un recipientper posar les faves pelades i una paperera per llençar lesbeines (peles).Vam pelar una fava com a introducció de l’activitat per fer-los una demostració.

Els nens/es van participar amb molt d’interès i ganes.Una vegada acabada aquesta sessió vam portar-li les favesa la nostra cuinera; la Ramona.Ella les va saltejar a la cassola, per acompanyar el segonplat a l’hora de dinar.La il·lusió de ser ells que van fer l’activitat, els va decidir atastar les faves. A alguns els van agradar i a altres no tant.

Va ser una activitat molt tranquil·la, agradable i enriquidora.En aquesta activitat vam treballar:La concentració.La psicomotricitat fina.La classificació (gra/pela) i (recipient/paperera).Diferents sentits: Tacte, olfacte i gust.

Valorem positivament aquest tipus d’activitats, on l’infantexperimenta amb diferents materials.Hem comprovat que:Es concentren.Afavoreix la manipulació.Potencia la imaginació.

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

050

Anem a collir faves al’hort

biblioteca

Novetats tardorÀngels i Dimonis, de Dan Brown (autord’El Codi Da Vinci). Aquesta novel·la és laprimera entrega de les aventures deRobert Langdon, i el protagonista ens

porta a una cacera frenètica per Romaper salvar el Vaticà d’una conspiraciófunesta, la de la germandat dels il·lumi-nats.

El Fill de l’Acordionista, de BernardoAtxaga. Temes tan clàssics i eterns dela literatura com l’amor, la vida i la mortsón l’eix principal d’aquesta novel·la.Un llibre amb un missatge principal:Aquí hi van ser dos amics, dos ger-mans.

Ulisses, de James Joyce. És la històriad’un dia en la vida de tres personatges,plena de pensament, acció i profundi-tat psicològica. Aquesta obra és lanovel·la més important i revolucionàriadels darrers cent anys, que ajuda ellector a seguir un dels viatges literarismés apassionants.

La Primera Agència de DonesDetectives, d’Alexander McCall Smith.Absolutament recomanable per a quivulgui ser feliç també llegint. És elretrat d’una societat on la tecnologiaconviu amb les tradicions màgiques.Enormement divertit, intel·ligent i com-movedor.

Biblioteca per aparesA la Biblioteca hem seleccionat unsquants llibres molt interessants perfacilitar als pares la tasca que es pro-posen per ajudar els seus fills. La trias’ha dirigit especialment cap als llibresque tracten sobre l’educació en valorsdes de dins de la família i sobre elsproblemes que poden afectar elsinfants.

Serem Pares, d’ Elisenda Roca i la Dra.Carlota BasilUna relació: Pares i Fills, del Dr. JoanCorbellaEl Llibre dels Perquè, de Gianni RodariÈtica per al Meu Fill, de FernandoSavaterCréixer Feliç, de la Dra. Carme Valls-Llobet i el Dr. Joaquim RamisEls Nostres Fills i els seus problemes,del Dr. Paulino Castells.

biblioteca ~Parlem

de Sarrià ~ 50

51

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

Dr. Emili Marco SegarraEspecialista en Medicina familiar i comunitària. Tècnic de Salut de Girona Sud.

Què és la grip?La grip és la causa més freqüentd’infecció respiratòria aguda. És unamalaltia vírica i el virus que la provo-ca es diu: Orthomyxovirus. N’hi haquatre tipus: virus influenza A,influenza B, influenza C i “Togo-like”.

Afecta a tots els grups d’edat i tota lapoblació la pot patir. En època d’e-pidèmia provoca un important pro-blema de salut pública.És una malaltia molt contagiosa, quecausa epidèmies cada any i cíclica-ment s’escampa per tot el món. És una malaltia autolimitada en per-sones sanes, però pot donar greuscomplicacions a pacients amb malal-ties cròniques El seu curs esta condicionat perdiversos factors com l’edat, vacuna-ció prèvia, característiques del virus,tabac i malalties prèvies.La grip tarda com a mitjana unes 6 -8 setmanes a difondre’s dins unacomunitat.Les soques del virus que circulenvarien segons la zona geogràfica i latemporada de grip.

A l’hemisferi Nord, el brot es localit-za durant els mesos d’octubre amarç.A l’hemisferi Sud té lloc entre maig isetembre.

Com es transmet el virus?Es transmet per les gotes de Plfügge(alè) que s’eliminen al parlar, tossir oesternudar. El contacte entre perso-nes facilita aquesta transmissió. Elcontagi pot tenir lloc un o dos diesabans fins a cinc dies després de l’i-nici dels símptomes.El virus arriba a les vies respiratòriesper inhalació i s’enganxa a les muco-ses (tràquea, bronquiols i alvèols). Penetra en les cèl·lules, on creixenper després ser alliberades fins lescèl·lules no malaltes a prop de lesque contagien. Aquest procés duraaproximadament cinc dies.

Com puc saber que tinc lagrip? Després del contacte i al cap de doso tres dies, apareixen de manerabrusca els símptomes típics:• Febre de 38ºC- 40ºC, que dura 3-

5 dies. • Calfreds. • Mal de cap, espatlla, braços i

cames. • Tos seca i molèsties de coll.

• Debilitat generalitzada. • Pèrdua de gana. • Dolor muscular i de les articula-

cions. • Congestió nasal.

A mesura que van minvant els símp-tomes generals (uns set dies) es fanmés notoris els respiratoris (con-gestió i secreció nasal, tos i irritacióde coll).

Quins símptomes han deposar-nos en alerta?És necessari anar al metge quan espresenti:• Expectoració d’aspecte purulent i

dolor de pit en pacients amb malal-tia pulmonar crònica.

• Signes de fallida cardíaca (dificultatper respirar, inflamació de les cames)en pacients amb cardiopatíes.

• Convulsions. • Disminució del nivell de conscièn-

cia. • Formigueig en les mans o pèrdua

de sensibilitat. • Dificultat important per empassar. • Dolor intens d’oïdes.

Quines són les seves com-plicacions?Les complicacions més freqüentssón les respiratòries i entre les més

~ s

alut

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

052

Què hem de saber de la grip?

importants veiem la bronquitis, pneumònia viral o bac-teriana i exacerbacions de malalties pulmonars cròni-ques. També poden aparèixer altres complicacions,menys habituals, de tipus cardíac (pericarditis, miocar-ditis), nerviós (meningoencefalitis, mielitis transversa,síndrome de Guillain- Barré), i altres com otitis mitjana,síndrome de mort sobtada en el lactant.

Què s’ha de fer per prevenir la grip?Actualment el més efectiu és la vacunació. L’objectiu dela vacunació és proporcionar al nostre cos les defensesnecessàries contra el virus de la grip. La resta de mesu-res com alguns medicaments que surten a certs mit-jans de comunicació no estan prou establertes i sóndubtoses la seva efectivitat. Les vacunes contra la gripsón segures i ben tolerades. Les reaccions més fre-qüents són generalment locals en el punt de l’adminis-tració de la vacuna i es caracteritzen per vermellor iinduració en el punt de la punxada, que pot durar uns2 dies, i menys freqüentment febre, fatiga o discretsdolors musculars que no són greus.

Com es diagnostica?Durant una epidèmia el diagnòstic es realitza pelssímptomes clínics. No obstant això, per fer el diagnòstic definitiu s’ha dedeterminar la presència del virus o els anticossos con-tra ell. A la pràctica diària no es fan aquestes determi-nacions per arribar a un diagnòstic de grip en unpacient.Aquestes seran necessàries per aconseguir identificarel virus i elaborar així la vacuna corresponent; és a dir,proporcionen informació epidemiològica.

Qui s’ha de vacunar?• Persones majors de 60 anys• Individus amb malalties cardiopulmonars cròniques.• Individus amb malalties metabòliques cròniques(diabetis), disfunció renal, malalties de la sang.• Individus entre 6 mesos i 18 anys amb ingesta cròni-ca d’aspirines.• Residents en llars i casals d’avis• Treballadors de la salut• Persones que fan cura dels individus de risc.• Durant el 2n i 3r trimestre d’embaràs.

Qui no s’ha de vacunar?Menors de 6 mesosPersones amb tractament inmunosupressorDurant el 1r trimestre d’embaràs s’ha de consultar elmetge En cas de malaltia aguda, sobretot si hi ha febreSi hi ha al·lèrgia a l’ou o a altres components de lavacuna

Quin tractament hem de fer si tenimla grip?No existeix cap tractament específic per curar la grip,però podem millorar les molèsties causades pels símp-tomes del quadre gripal. El tractament que hem de fer és tractar els símptomesfent repòs, beure molta aigua i sucs, prendre antitèr-mics per baixar la febre i tenir precaució a l’hora d’es-ternudar o tossir tapant-nos el nas i la boca per evitarcontagiar les persones que tenim al nostre costatNo s’han d’utilitzar antibiòtics, si no és per prescripciódel metge de família.

salut ~Parlem

de Sarrià ~ 5053

Quim ValentíGrup Muntanya Sarrià

Vam sortir de l’aeroport de Girona passades les tres dela tarda i tots vuit arribàvem a Torí cap a les set del ves-pre. Allà ens vam desplegar, uns van llogar un cotxementre que la resta continuàvem el viatge, primer enautobús fins a la ciutat i llavors en tren fins a Chatîllon.Les vistes de la preciosa vall ens captivaven tant que nodeixàvem d’estar drets, trèiem el cap per la finestra iaprofitàvem de retruc la frescor de l’aire.A Chatîllon, un poble preciós, ens van venir a recollir icap a Cervinia, on hi havia la resta de companys. Parartenda i dormir que demà sortíem cap al Cerví.L’endemà a dos quarts de set del matí ens cridava algú:“ Aixequeu-vos, que el Cerví ens espera...”. En Josep M.arribava amb tota la seva energia i ningú es volia moureperquè ja havíem decidit quedar-nos i sortir després dedinar.A les 16 h sortíem de Cervinia ( 2.006 m) cap al refugid’Abruzzi (2.802 m) pel camí normal. El temps ensacompanyava i la calor es barrejava amb l’aire fresc amesura que pujàvem, sempre guiats davant nostre perl’espectacular Cerví. Uns van muntar tenda i la granmajoria va dormir en el refugi que estava en obres. Vampreparar el menjar i tot sopant vam decidir de sortird’hora l’endemà i intentar fer cim. Faltaven deu minuts per les cinc del matí i sortíem capal cim en cordades de dues persones, encapçaladesper en Josep M. i jo, enganxats a nosaltres els valentsd’Amer (Vicens, Carles i Xerry), tot darrera la cordadad’en Fonsu i l’Enric i tancaven el grup els dos Lluïsos.El camí estava marcat en vermell i amb l’ajuda de lalluna plena i dels frontals era difícil perdre’ns. Vam tra-vessar la glacera ben gelada i amb bona traça, a tresquarts de set ja passàvem pel coll de Leone (3.581 m).Vam arribar a la xemeneia Whymper (ara convertida enuna placa llisa de roca graduada en 6b), que ens vadoblegar els dos intents que vam fer per superar-la.Sense voler perdre més temps decidíem encordar-nos icol·locar algun “amic” en una bona fissura. L’esforç rea-litzat va fer que els meus quadríceps em punxessin demala manera i a tres quarts de vuit érem al refugi Carrell(3.810m). Els companys no els vam veure i sabíem queanàvem endavant, per tant, fer un petit mos i deixar elmenjar per tres dies, a més a més de gairebé sis litresd’aigua. En aquest refugi no hi ha ni aigua ni menjar, éspropietat dels guies italians i només s’hi pot cuinar i dor-mir, que ja és molt! A quarts de nou del matí sortíem del refugi. Davant nos-tre la segona corda, passant un pas vertical, ens vacol·locar a la zona dels gendarmes de la Crête du Coq,i sense adonar-nos ens trobàvem en un camí sense sor-tida. Engabiats, no acabàvem de sortir i al cap de gaire-bé una hora trobàvem la possible sortida. És per nosal-

El Cerví

~ n

atur

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

54

tres la zona més complicada d’orientació de tot el recorregut,anomenada “mauvais pas”. Vam vorejar una petita glacera peracabar trobant la zona de la Gran Corda (IV+). Vam començara augmentar el ritme i al cap de poc temps arribàvem a l’a-resta que ens portava al pic Tyndall, amb grimpades exposa-des de II i III grau. Al pic Tyndall (4.210m) ens vam trobar unseslovacs que reposaven i nosaltres, sense parar-nos, capamunt! Aquests eslovacs es van enganxar darrera nostre i noels vam deixar fins a l’escala Jordan.Una aresta de neu i algun pas delicat ens va fer obrir unamica més els ulls, arribàvem a “l’Enjambée”, que estava benatapeït de gent. Sense rapelar, vam desgrimpar per l’esquerrade l’aresta, un pas molt exposat i delicat. El darrer tram t’obli-ga a fer un petit salt i agafar-te a un bloc de pedra i és llavorsquan t’adones de com n’està de podrida la roca. Tornàvem aenfilar-nos per l’aresta per un camí de grimpada de II-III graufins que vam trobar l’imposant “escala Jordan”, que penjavad’un desplom on regalimava aigua i ja vèiem que ens mulla-ríem de debò. El pendent de l’escala ens va obligar a fer-laràpidament. La part més difícil ja estava feta perquè trepitjàvem el cim(4.478m) a un quart de tres del migdia. Ens vam abraçar amben Josep M. i vam veure que érem els únics a dalt, no hi havianingú, ningú havia obert cap traça per la banda suïssa.Coronàvem el cim meravellats del temps que ens feia, de latranquil·litat del lloc, de les vistes que gaudíem i sobretot defer realitat un somni que ja feia més d’un any que anhelàvem.Vam fer fotos i un bon mos. En Josep M. va dir: “Celebrem-ho amb ratafia del meu germà”, i traguinyoli “al canto”. Vammenjar i gaudir de la vista. A un quart de quatre decidíem bai-xar, i una grata sorpresa ens vam trobar a la baixada: enFonsu encordat amb en Lluís, quina alegria! Vam decidir tor-nar a pujar plegats. Ens vam fer més fotos i cap a baix.Aprofitant les cordes vam muntar un ràpel de 50m, i una

vegada ho teníem tot a punt, la cordada d’en Vicens i enXerry ens va demanar que esperéssim per baixar tots junts.Anàvem fent ràpels de 50m fins que cada cordada va assu-mir anar per separat per tal de no arribar massa tard al refu-gi. La baixada es va fer llarga fins arribar a la gran corda. Aquíja sabíem que estàvem més protegits que per l’aresta.Passàvem la petita glacera i sense veure clar el camí vamdecidir fer un bivac (4.010m) al mateix lloc on ens havíemperdut al matí. La nit era preciosa, lluna plena i una tèrmica de zero graus als4.000m. Intentàvem dormir però era impossible, la fredor delterra només ens deixava fer petits sonets, encara que enJosep M. va ser l’únic que va dormir d’una tirada. La claror dela lluna ens oferia la impressionant vista de la Dent d’Hérensi el massís del Mont Rosa.Les primeres clarors del dia ens van motivar per baixar cap alrefugi, que per cert el teníem ben a prop. I va ser aquí onesperaven l’Enric, en Carles i en Lluís Xargay. Que bé, menjara dojo i dormir un parell d’hores. Al migdia, uns decidien bai-xar cap al càmping i els altres quedar-nos per gaudir del pri-vilegi d’estar en aquest lloc. L’endemà decidíem baixar muntant ràpels de 50m fins al collde Leone, glacera, i cap avall. El llac del costat del refugid’Abruzzi era mereixedor d’un bon bany, llavors vam baixarcap a Cervínia amb les idees més fresques.Ens vam trobar tots per compartir l’èxit assolit i no hi ha resmillor que un àpat per brindar i celebrar que tots tornàvem aestat junts i cap de nosaltres havia pres mal.

Components:Vicens Feu, Carles Bahí, Jordi Sidera “Xerry”, Enric Canosa,Josep Mª Solà, Alfons Plujà, Lluís Barea, Lluís Xargay, QuimValentí. ~

natura ~Parlem

de Sarrià ~ 50

55

Victòria Padrosa

La Comissió de Veïns de Sarrià de Dalt va tenirel detall d’obsequiar-nos amb una Gloxínia, demanera que estic obligada a explicar-vos lamanera de cuidar-la. Es compra florida a l’estiu.S’ha d’escollir la planta amb moltes poncelles, i si enteniu bona cura continuarà florint durant dos mesos.Les flors vellutades en forma de campana tenen uns 7cm de diàmetre. Poden ser blanques, rosades, liles i ver-melles morades. La gloxínia pot ser guardada per l’any quebé, però no és una planta de cultiu fàcil per al principiant.Necessita aire humit, a resguard dels corrents d’aire, unsubministre regular d’adobs i cura amb el reg.Per obtenir èxit se li ha de procurar temperatura mitjana, nomenys de 15º, una bona llum, apartada del sol directe. S’hade mantenir sempre el compost humit. S’ha de regar ambaigua tèbia, no es poden mullar les fulles ni les flors. S’hade posar el test en una safata de paleta o pedretes o es potenvoltar el test amb turba humida; s’ha de vaporitzar detant en tant l’aire del voltant de la planta. Després de la flo-ració es redueix el reg, no se li pot posar adob. Deixeu quela planta s’assequi completament, quan les fulles es tornengrogues. Guardeu el test a uns 10º de temperatura.Trasplanteu el tubercle a la primavera en un nou compost;planteu el cantó buit del tubercle cap amunt, a ras del nivelldel compost, mantingueu-lo amb escalfor i moderamentsec fins que li surtin les fulles; llavors cultiveu-lo com us heexplicat. Per poder fer una reproducció, sembreu les llavors a la pri-mavera o feu esqueixos de fulla a començaments d’estiu.

Té problemes especials: si trobeu fulles cargolades ambpuntes marrons, la culpa sol ser de l’aire sec i calent.Durant la floració cal augmentar la humitat al voltant de lesplantes.Si la planta es col·lapsa, el tubercle es torna tou o podrit,segurament per un entollament degut al reg excessiu o amal drenatge. També pot ser degut a l’ús d’aigua freda enlloc de tèbia. Si trobeu que té les fulles peludes i allargassades ambvoreres de color marró, li deu faltar llum. La gloxínia neces-sita protecció del sol calent de l’estiu, però no tolera elsllocs foscos. Si hi ha poncelles que no s’obren, les causes poden sermúltiples: les més corrents són l’aire sec i els corrents d’ai-re fred.Ja ho sabeu, si voleu tenir unes bones gloxínies per a l’anyque ve, ho aconseguireu fent el que us he dit, i moltes grà-cies per la planta.~

Plantes i FlorsLa Gloxínia

~ n

atur

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

56

Comença una nova temporada, latemporada del cinquantenari. Aquestany en farà 50 que es fundà el ClubEsportiu Nostra Senyora deMontserrat, que anys més tard esfusionà amb l’Agrupació EsportivaCultural de Sarrià de Dalt per formarla Unió Esportiva Sarrià.

Però d’això, ja tindrem temps d’ il·lus-trar-nos-en en properes edicions d’a-questa revista i d’altres que el clubpublicarà.

Ara el que ens ocupa és l’actualitatmés immediata del club, i aquesta noés altra que la presentació d’una novatemporada, d’uns nous equips i d’unnou patrocinador.

Com dèiem, aquesta temporada s’a-fronta amb noves il·lusions, ambnoves aspiracions, amb el desig detornar a veure l’equip al damunt de laclassificació, entre els equips punters.I per això s’ha preparat la temporadaa fons.

Es va començar la pretemporada ambun “stage” a Frontignan (Montpeller),on el responsable del primer equip,David Mercader, va decidir emportar-se els dos equips sèniors, el de pri-mera i el segon equip sènior, queaquest any passat va assolir l’ascens a2a catalana i es va acabar fent la pre-sentació, jugant un partit contra el GEi EG.

Per aquest any les novetats quant aincorporacions són la de dos jovesjugadors, Oriol Masmiquel, pivot delMaristes, i Isaac Anguila, exporter delGarbí, i el retorn d’ un gran jugador,Xevi Rodríguez. Així, amb aquestesincorporacions els equips sèniorsqueden molt més compensats.

Però aquestes no són les úniquesnovetats d’aquest any. Una altra d’im-portant és el nou espònsor.

A partir d’aquesta temporada, l’em-presa olotina de construcció“Travesas”, i durant un període inicial

de quatre temporades, s’ha com-promès a subministrar l’equipamentdel club i a fer aportacions econòmi-ques, cosa que suposa un gran ajutper a la Unió Esportiva Sarrià, decares a afrontar les properes tempo-rades sense tantes dificultats econò-miques.

Una altra de les novetats d’aquest anyés la creació d’una pàgina web, quemembres del club han fet i que reco-llirà tota la informació referent a laUnió Esportiva Sarrià, resultats, classi-ficacions, novetats, història i un llargetc. Aquesta web la podeu trobar awww.uesarriadeter.com

Pel que fa als equips inferiors, comcada any aspiren a tot.

Hi ha gent de molt bon nivell espor-tiu i de molta qualitat humana, tant pelque es refereix a tècnics com a juga-dors . Es per això que es continuamimant els equips base, perquè sónel futur dels nostre equip, són el futur

La temporada del cinquantenari

esports ~Parlem

de Sarrià ~ 50

57

Jordi García

de l’handbol.

Però a hores d’ara la temporada jaestà en marxa, i en aquests momentsels nostres equips ja ocupen els pri-mers llocs de les seves respectivescategories; així doncs el primer equipja va tercer, després de la segona jor-nada i com a conseqüència d’haverguanyat el dos primers partits, uncontra La Roca a casa, 28-26, i l’altreal camp del Sant Quirze, 28-29. Pelque fa als sènior de 2a, han guanyatla primera jornada al camp del’Esplugues, 22-30.

Per altra banda, els alevins van perdreel seu primer partit contra elLlagostera, mentre que els infantilsvan guanyar 20 a 17 també alLlagostera. Els cadet i juvenils encarahan de començar la lliga.~

FlorsEmíl ia Cris t ina

A SARRIÀ DES DE 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 917840 SARRIÀ DE TER

Tel. 972 17 04 47

El jugador Xevi Rodríguez i el president de la UE Sarrià amb la nova samarreta.

~ e

spor

tsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

58

Quim Llunell i Neus Mercader

Avui entrevistem el ciclistaprofessional Carles Torrenti Tarrés, nascut a Sarrià deTer el novembre de 1974,medallista olímpic, que ha

obtingut el bronze alMundial de Melbourne

2004 i als Jocs Olímpicsd´Atenes 2004 en la

modalitat de persecucióper equips.

Com vas iniciar-te en el ciclis-me?

Va ser als deu anys, amb elmeu germà vam començar aanar amb bicicleta a Olot, enlloc d’anar-hi amb autobús,per anar més ràpids, ja quevivíem a Sant Joan les Fonts, acinc quilòmetres d’Olot.

Durant 5 anys vas ser amateuri després vas passar a profes-sional

Sí, exacte, vaig començar alsdeu anys i vaig passar pertotes les categories, aleví,infantil, cadet, juvenil, amateuri després a professional. I ja hiporto cinc anys.

Vas començar amb el teugermà?

Sí, vam començar tots dos, elque passa és que a l’edat de juvenil del primer any, ellja ho va deixar i jo vaig continuar.

Sempre has estat amb el mateix equip, amb elPaternina – Costa de Almería ?

De professional sí, en les categories inferiors vaig anarcanviant d’equip.

L’any 2002 vas aconseguir la primera victòria a la voltade la Rioja

La meva primera victòria va ser durant el primer anyde professional, en una etapa d’una volta que es deiaGran Premi Intermarché, on també vaig guanyar lasegona etapa. Arran d’això, al cap de dos anys vaigguanyar la general de la volta a la Rioja.

Guanyar la Volta a la Riojaquan feia poc que eres pro-fessional i davant de rivalscom Lance Armstrong oRoberto Heras, què va signi-ficar per a tu ?Bé, doncs, va ser una cosamolt gran, jo no havia lluitatmai per volta, sempre havialluitat per carreres d’un dia,per etapes, i el primer diavaig guanyar la primeraetapa i em vaig posar líder idesprés vaig haver d’anarlluitant, però la veritat ésque em va ajudar molt elmeu equip, que va lluitarmolt fort i em va donar moltsuport, gràcies a l’equip hovaig aconseguir.Què prefereixes fer, carrete-ra o pista? No em plantejo fer més unacosa que l’altra, allà on emguanyi bé la vida, m’agra-den les dues coses perigual, però potser la carrete-ra té més tirada, la gent hoconeix més, tot i que ara lapista, amb les Olimpíades,ha sortit molt bé, perònomés hi són cada quatreanys, perquè dels Mundialsningú se n’assabenta i sóntan importants com lesOlimpíades. La carretera etdóna un nom i dóna mésper sobreviure.

És poc freqüent trobar un ciclista que destaqui en pista itambé en carretera?

No, no, n’hi ha, però potser no els coneixem tant o per-què a carretera s’han guanyat més bé la vida i han dei-xat la pista. Hi ha un gregari de l’Amstrong com esEddy Merck, que va començar fent pista i va guan-yar dos anys el mundial durant els seus primers anysde professional, o gent com en Llaneras, que ha sigutcorredor de l’ONCE i ara són pistars, o com fins ara,que hi havia en Martinelo, que també eren pistars icorrien també en carretera. N’hi ha bastants però elque passa és que potser no els coneixem tant i no sóngrans noms, com poden ser els guanyadors de laVolta Espanya o Tour de França, que a la gent els sonamés.

esports ~Parlem

de Sarrià ~ 50

59

Carles Torrent i Tarrés

T’entrenes sol o amb l‘equip i l‘entrenador ?M’entreno a casa meva, a Olot, i amb companys, niamb entrenador ni amb l’ equip. Només quan és unadisciplina com la pista, sí que necessito entrenar enpista i amb la gent que competeix amb mi, perquè ésuna prova per equips, però això són vuit o nou con-centracions durant l’any, depèn de les competicionsque tenim, i les estipula el seleccionador i després sí,però la carretera cadascú se la fa a casa seva i jo lafaig sempre amb en Joan Llaneres, que viu molt aprop, sempre sortim junts amb uns quants corredorsamateurs.

Hi has de dedicar moltes hores ? Sí, una mitjana de 4 o 5 hores cada dia, i a la tarda elmassatge o una estona de gimnàs per reforçar l’es-quena, els abdominals...

Què és el que t’agrada d’aquest esport ?És un modus de vida, m’agrada tot, si no, no ho faria.És molt dur com per dedicar-t’hi sense ganes, així comhi ha gent que potser treballa sense que li agradi lafeina, aquesta és una feina que si no t’agrada crecque ningú la fa, perquè per un moment de glòria entens molts de dolents, has de passar moltes penúries.

Qui és el teu ídol en ciclisme?Els corredors que sempre han lluitat, no he tingut maini l’Indurain ni en Perico Delgado com a ídols perquèhagin guanyat un Tour, sinó gent que ha guanyat tot l’any, com Gelabert o Erinas, que en el seu temps hoguanyava tot , són gent que surten des de principid’any a guanyar. A mi aquests corredors que es pre-paren per una sola carrera com el Tour de França, la

Volta a Espanya i la guanyen, està molt bé, no li trecel mèrit, però només es dediquen a això, trobo quesón “sossos”, que podrien disputar durant l’any méscarreres, potser no guanyarien el Tour de França, peròguanyarien 7 o 8 carreres durant l’any, crec que sónmillors corredors o a mi m’agrada més la seva formade córrer.

Costa jugar amb equip i ajudar a guanyar algú que noets tu?

Això és una cosa que ja et surt de dintre. En el meucas no, a mi sempre m’ han ajudat quan ho he neces-sitat, i quan he hagut d’ajudar els meus companys elshe ajudat sense que ningú m’ho hagués de dir, ni eldirector, però potser sí que hi ha gent que és mésindividualista. Com en tots els esports, sempre hi hagent individualista i gent que potser se sacrifica massai tot, i que potser si treballés més per ell, doncs acon-seguiria més resultats.

És l’entrenador qui decideix qui anirà al capdavant de lacursa ?

Cadascú s’ho guanya una mica, però sí , qui mana ésl’entrenador. Cadascú demostra al director el que potaconseguir, és com una partida d’escacs, tens unes fit-xes i saps que aquests corredors et poden guanyar iaquests altres poden treballar molt bé, doncs juguesamb aquestes fitxes. Si tu demostres al teu directorque pots guanyar carreres, segur que treballarà mésper tu , però si no li ho demostres segurament que tre-ballaràs pels altres.

~ e

spor

tsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

60

Carles Torrent amb la seva família pel Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter.Foto: Quim Llunell

Somiaves guanyar una medalla Olímpica abans dels 30anys?

La veritat és que no. Ja vaig estar a punt d’anar a lesaltres Olimpíades però em vaig quedar a les portes i jaho donava per descartat. L’any passat em van venir abuscar per tornar a la disciplina de la selecció espan-yola i no m’ho acabava de creure, ja ho donava unamica per perdut, però, mira, al final les coses han sor-tit bé, hem treballat molt aquest any i al final hi he anati n’estic molt content.

Quan vas creuar la Meta vas apuntar al cel, era la dedi-catòria al teu pare (l’Andreu) que va morir el passat mesde maig?

Sí, és la dedicatòria que devia al meu pare i que em vaagradar molt fer-li, perquè sempre havíem lluitat juntsi ara ha arribat i li he dedicat.

El teu pare s’havia dedicat a l’handbol, però tu semprehas dit que si t’has dedicat al ciclisme és gràcies a ell

Sí, a ell li agradava molt, tot i que a casa no ho sabíemque li agradés des de ben jove, s’ho havia mirat molt.Quan la Volta a Espanya passava per aquí antigament,passaven els motoristes, potser no hi havia tanta TV,però és una cosa que no sabíem, ell havia fet hand-bol, després t’adones que a mesura que et va agra-dant ell et va donant facilitats per poder fer aquestesport i que li agrada molt, perquè t’acompanya a totarreu i després és quan et diu que a ell també li agra-da molt. El que passa és que no va voler pressionar-nos, sinó que escollíssim nosaltres l’esport que volí-em fer i a partir d’aquí ajudar-nos en tot.

A Olot també et vas dedicar al Handbol, ho vas provarperò vas preferir el ciclisme.

Ho vaig provar perquè sempre fas els esports que fael teu pare o el teu germà gran, però no hi havia cate-gories a Olot, no hi ha afició al handbol i vaig sortir-ne.Vaig provar-ho, vaig anar als entrenaments però novaig arribar a competir, tot i que m’hauria agradat pro-var-ho, sempre m’ha agradat i quan el fan a la TV me’lmiro. El meu germà, quan s’hi va dedicar, va venir aquía Sarrià, perquè encara baixàvem sovint.

La Volta a Espanya ha estat difícil, no vas acabar-la ...A les Olimpíades necessites una preparació súperespecífica de dos mesos abans, fer un entrenamentper equips, una cosa que no té res a veure amb lacarretera, potser sí que es pot compaginar, però quanno estàs preparant específicament una prova. A lesOlimpíades necessitava preparar-me molt i molt fort,arribar al màxim possible, era el meu punt màxim dela temporada i ho vaig aconseguir, però, és clar, el queno es pot pretendre és que duri la forma i que l’entre-nament aquell serveixi per la carretera, no té res aveure, són etapes molt llargues, de moltes pujades, ila veritat és que els primers dies, tot i que vaig tenirsort que eren planes, ja vaig agafar un parell de “pája-ras” d’aquestes que el quilometratge ja se’m feiamassa llarg, potser vaig trobar-me cada dia millor,però em faltava la pujada i això sí que no perdona sino l’has entrenat i més a mi, que em costa encaramés. Aquella gent anava molt forta i vaig veure queno podia estar allà davant amb ells i vaig optar per dei-xar-ho.

esports ~Parlem

de Sarrià ~ 50

61

Al llarg dels anys, Carles Torrent ha acumulat una extensa col·lecció de trofeus, premis a carreres en les que ha participat. Foto: Quim Llunell

Si hi hagués hagut més distància d’Atenes a la Volta,potser sí que hauries fet una bona posició?

Sí, l’any passat ja vaig fer el 40 a les generals i anavabé, però m’ havia pogut preparar, vaig estar a Andorraconcentrat en alçada, una cosa és preparar una voltaa Espanya i una altra és preparar unes Olimpíades, idesprés anar de rebot a la Volta a Espanya, no té resa veure. El director ja em va dir que hi anés i que nom’exigirien, que de miracles no n’hi ha i tot i això vanquedar molt contents. Quan vaig deixar-ho em van dirque comptaven amb mi l’any que ve i que estavenmolt contents i que no em demanaven més, perquè m‘havia deixat veure molt, em vaig escapar un dia i vaigfer una bona contrarellotge.

Desapareixen equips modestos de ciclistes, se’n creende nous?

Són coses normals, els espònsors dels equips tenenuna durada, sempre ha passat, és com una roda.

Fins quan creus que podràs dedicar-te al ciclisme pro-fessional de competició?

Jo crec que és important que primer vagis trobantcontracte cada any, que això és el més difícil, a la vidamateix és difícil trobar feina i aguantar encara més, idesprès les ganes, el que deia abans, és un esportmolt dur, com perquè si no t’agrada no el fas. Jo crecque fins als 35 anys puc aguantar, el que passa és quequi sap com tindré el cap, si en tindré ganes, ara entinc, però d’aquí uns anys m’hauríeu de tornar a feraquesta entrevista.

Com es compagina la vida personal amb el ciclisme pro-fessional?

Jo la porto bé, la veritat, a la meva xicota ja la vaigconèixer fent aquest esport i ja tota la vida m’ha estataguantant així, viatjant molt i anant amunt i avall, i ellaestà adaptada i a l’estar-ho, ja no tinc problemes. I acasa meva també, sempre ho han viscut i jo ja tincuna manera de viure que no necessito ni anar a la dis-coteca ni de marxa, ho faig dues vegades l’any quanacabo la temporada i ja en faig prou, no trobo a faltarres del que potser l’altra gent fa.

Un ciclista que corre amb la Selecció Espanyola, segonsel COI no és ni basc ni català, és espanyol...

Per ells tots som espanyols i a les Olimpíades hi vascom a selecció espanyola, no hi vas ni representantCatalunya ni el País Basc, però a part d’això, cadascúté els seus sentiments i pensa com vol. El que és clarés que no te la jugaràs, són els que et paguen el souo la beca per a l’any que ve i no vols enfadar-t’hi nique et facin fora. No deixa de ser tot una política quesi demostres molt que ets català o basc o indepen-dent, potser et fan fora i no val la pena. Després t’a-dones que aquí a Catalunya no t’ajuden en res. Em fangràcia a mi tots aquests polítics que diuen que siCatalunya, però resulta que després no ajuden aningú, són els que ajuden menys. Jo sempre m’hesentit súper català, quan en Joan Llaneras va fer lamedalla a les Olimpíades jo li vaig donar la banderacatalana, però després t’adones que no t’ajuden enres. A ell, a Balears sí que li donen una beca i l’espon-

soritzen, però a mi, aquí a Catalunya encara és el diad’avui i no m’han donat cap ajuda, ni cap beca, ni almeu pare li han dit si necessitava diners per compraruna bicicleta al nen quan va començar, o a totsaquests nanos que comencen. Després em fa gràciaperquè volen que Catalunya sembli l’hòstia i no ajudenen res, en comptes de parlar tant que facin més i lla-vors potser encara direm que som més catalans.

Aquí a Catalunya tenim el C.A.R i a nivell d’Espanya lesbeques ADO ...

Les beques ADO es concedeixen als esportistes ques’ho guanyen, o que tenen projecció. Primer has d’en-trar a la selecció espanyola i després demostrar quetens una projecció o te la guanyes amb algun resultaten alguna competició, campionat del món oOlimpíades, a partir d’aquí te la donen per a l’anysegüent, aquesta beca és com un sou. El CAR no té res a veure, pot anar-hi qualsevol per-sona que faci un esport a entrenar-se, pagant. Si lateva federació t’ho vol pagar, t’ho paga, si no, t’ho hasde pagar tu, de la teva butxaca. És com un hotel, lagent va entrenar-s’hi, el que passa és que tenen unesinstal·lacions per poder–te entrenar. De vegades emfan gràcia els polítics, parlen molt, però alhora d’aju-dar no ajuden a ningú.

I temes de dopatge, que se n’està parlant tant, darre-rament ...

Del dopatge jo no en faria tant de cas, donen méspublicitat de la que se li ha de donar, perquè des delmoment que prens una aspirina o qualsevol cosa ja etdonen un positiu. Em fa gràcia perquè resulta que lagent de casa es pren un xarop quan estan refredats inosaltres no ens ho podem prendre perquè som unsdrogats, la gent de casa ha de comprendre que s’ haequivocat , s’ha pres un xarop que dóna positiu i queresulta que ell se l’està prenent. Si se li està dient dro-gat a l’esportista ell també és un drogat? S’han de dife-renciar aquestes coses, de vegades hi ha errades, etpots posar una pomada perquè t’han sortit uns granspel frec dels culots amb el seient de la bicicleta, aque-lla pomada té una substància que dóna positiu i etdiuen que ets un drogoaddicte o que vas dopat perculpa d’aquestes “tonteries”. La gent també ha de fer cas amb coherència i pensanten les coses, no amb les “tonteries” que arriben a direls diaris, que l’únic que volen és audiència i vendre’n.A vegades em fa molta gràcia quan veus coses que tuhi entens i resulta que amb allò que ha donat positiu,l’han fet fora d’una volta i és una pomada que la fanservir els nens petits.

Quins projectes esportius tens? El dia 17 tinc l’escalada a Montjuïc i ja acabo la tem-porada. Després, del 30 de setembre al 3 d’octubreens concentren a Sant Cugat, al CAR (Centre d’AltRendiment). Són tres dies per parlar del que farem lapropera temporada, les concentracions, les dates i lescompeticions que tenim aquest any en pista. La tem-porada de carretera comença el mes de febrer.

Carles, et desitgem una llarga vida esportivaamb molts d’ èxits! ~

~ e

spor

tsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

62

He tingut la sort de conèixer Astúries mitjançant la famíliade la meva muller, malgrat que la meva sogra era deFigueres i va viure de casada sempre a Barcelona, el meusogre és d’un poble petit d’Astúries, i per aquest fet tota lafamília ha passat les vacances sempre al Principat, cosaque ha fet que coneguin tan bé Astúries com Catalunya iestimen tant un lloc com l’altre, perquè sempre els hansentit com a propis. Això ha fet que en ensenyar-me el país,l’hagi conegut de primera mà.

A la casa d’estiueig del meu sogre, la cuina que es fa sem-pre és la tradicional del lloc, tot i ser l’estiu, ja que, en nofer la calor d’aquí, la cuina de cassola és més suportable, o

sigui que en ple agost el quees menja és mongetes estofa-des, llenties, patates guisades,etc.Molta gent coneix la cuina asturiana, perquè durant lesvacances ha fet alguna estada al principat i ha tastat algunplat en els restaurants, però això és una visió escassa, lacuina té molts més plats i evidentment molts més matisos.Voldria fer un petit repàs a alguns plats de la cuina més tra-dicional: favada, “verdinas con almejas”, “ patatas rellenas”,“ garbanzos con pantruque”, “cebollas rellenas”, “calamaresen su tinta”, “rollo de bonito”, “tortos”i “huevos a la ranche-ra”, “borona preñada”, “bollu” ...

Lacuina

asturiana. 1a part

Començarem, només faltaria, amb la FAVADA.3/4 de kg de mongetes, si no són les que diuen ells “de La Granja”, podem agafar les del ganxet.

2 “morcillas”2 xoriços de bona qualitat, penseu que els asturians sempre són fumats

1/2 kg de “lacón” ( o pernil del país de la part del garró ) 100 g de cansalada

all, ceba, julivert, oli i safrà

Posarem en remull les mongetes eldia abans, també el “lacón”, a part deles mongetes.L’endemà posem en una cassola lesmongetes, els xoriços, “el lacón”, les“morcillas”, la cansalada, l’all picat, laceba tallada amb quatre trossos, elram de julivert lligat, per poder-lotreure un cop tot cuit, un raig d’oli i ho

cobrim just d’aigua. Ho posem acoure amb el foc baix, anirem escu-mant, l’escuma que faci al cim, finsque arrenqui el bull. Ho posarem unamica apartat del centre del forn i hodeixarem bullir, però molt a poc apoc, perquè les mongetes no es tren-quin ni es pelin. A mig coure hi posa-rem el safrà una mica torrat i ben

esmicolat. L’olla o cassola la deixaremmig destapada i vigilant que les mon-getes coguin, però amb prou feines esmoguin, hi anirem afegint rajolins d’ai-gua freda, fins que les mongetes esti-guin cuites. Per servir-ho traurem eljulivert i la ceba, i tallarem els entre-bancs a trossos repartidors, tastaremcom està de sal i si cal n’hi afegirem.

CALAMARES EN SU TINTA1,5 kg de calamars

1 ceba, 2 grans d’all, un ramet de julivert i 1/2 fulla de llor,una mica de farina, mig got de vi blanc, sal i oli.

En una cassola fem sofregir la cebapicada, fins que es torni transparentai tova, mai rossa, hi afegim la farina,que també la sofregim una mica i alfinal hi posem l’all i julivert picat i homullem amb el vi blanc sec.Ara és el moment de posar-hi elscalamars, si són grossos, tallats a

rodelles, i si son petits, enters. Ennetejar-los haurem guardat la tinta,que és una bossa petita fosca ambaspecte nacrat que hi ha al mig de latripa, doncs bé, hi posarem aquestatinta, desfeta amb una mica d’aiguatèbia i colada. Si al coure veiem quequeda sense suc hi posarem una

mica d’aigua, i els farem coure finsque quedin ben tous. Sempre elsacompanyarem amb una mica d’arròsblanc saltat, al qual podem posar unavolada de pèsols i uns daus de pasta-naga cuita per donar-hi més vistosi-tat.

la cuina del xef ~Parlem

de Sarrià ~ 50

63

Francesc Ramió

PATATES FARCIDES

18 patates mitjanes, totes igualades de mida300 g de vedella 1 pebrot vermell1 ceba i 2 tomates madures2 grans d’all, 1 branca de julivert, 1 fulla de llor, ? cullerada de paratllat oli1/2 got de vi blanc sal

En una cassola posarem la carn adaus, a la qual hi haurem posat perdonar-hi gust l’all aixafat una estonaabans. Quan sigui rossa hi afegirem laceba ratllada, i ho anem remenant,que doni voltes fins que la ceba esti-gui una mica feta. Un cop arribat aquíhi afegim la tomata ratllada i el pebrot,millor escalivat a trossets. Fem unapicada d’all i julivert i desfeta amb elvi blanc ho tirem pel cim de la carn, ila deixem anar estofant lentament. Un

cop cuita la carn, si ha quedat salsa,traurem la carn i deixarem reduir lasalsa, un cop reduïda quasi del tot hitirem la carn i ho piquem tot per fer elfarciment de les patates.Agafem les patates i amb molta cura,les buidem una mica per poder-lesfarcir, i un cop farcides tapem el foratamb un tros de patata, que hauremreservat al fer el forat, i les fregim amboli fins agafar una mica de color. Lesanirem disposant en una cassola i

quan les tinguem totes a punt, en l’ olide fregir les patates hi fregim unamica d’all i julivert, el pa torrat i unbon raig de vi blanc, ho tirem tot a lespatates i ho acabem de cobrir ambaigua, tot seguit ho posem a guisar,fins que les patates estiguin cuites,però vigilant que quedin enteres.Aquesta recepta es pot fer igual ambcebes, que queda igual o millor queamb les patates.

EL BOLLUEl dia 8 de setembre, a part de ser laMare de Déu de la Misericòrdia, lesMare de Déu trobades, és també laMare de Déu de Covadonga, la patro-na d’Astúries, i en particular en elpoble de Nueva de Llanes és La

Blanca, la patrona de mig poble, l’altremig poble celebren El Cristo, que ésla setmana següent. Doncs bé, per LaBlanca i a molts altres pobles per lesseves festes, sortint de missa, donenel “bollu”, és un panet que abans de

posar-lo al forn els farceixen ambxoriços, i un cop cuit tota la mollaqueda impregnada del seu suc, i ambuna mica de sidra el “bollu” passa demeravella.

TARTA DE ALMENDRAÉs un pastís que el trobareu pertot arreu. Es pot fer ambuna base de pasta de full o una base de pasta brisa,amb la qual haurem emmotllat un motlle de pas-tís rodó. Farcit amb el preparat següent: 1/4de kg de farina d’ametlla torrada, 1/4 kgde sucre, la pela ratllada de 1/2 llimonai 6 ous. Un cop feta la barreja farcintel motlle, ho posem a coure procu-rant que no agafi massa color, si témolt de color i encara no és cuit hotapem amb paper d’alumini perquèno es cremi. Un cop cuit podembanyar-ho amb vi dolç, si ens agra-da, i adornar-ho amb merenga i cire-res confitades i canyella amb pols. ~~

la

cuin

a de

l xe

fPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

64

Francesc Ramió i VilaHoteler i sarrianenc des de

1948

L’aniversari no deixa de seruna data on un sol fer-sereflexions sobre la seva vida,entre elles unes de mes frí-voles i altres de més profun-des. Entre una de les prime-res he pensat quants delsque vivim a Sarrià realmenthi hem nascut, vull dir el fetfísic de néixer, perquè lamajoria de sarrianencs hannascut al Trueta, a la Bofill oa la Muñoz. Jo sóc dels queamb 56 anys, a més d’haver-hi nascut, no me n’he apar-tat mai, tant és així que dellloc on vaig néixer al lloc ontinc la feina hi deu haver, atot estirar, 10 metres. I d’a-quí, tot divagant, m’ha vingutal cap que en un poble hi haels fixos, els de tota la vida(els que hi han nascut, elsque hi han format una famí-lia, els que s’hi han fet unacasa, etc.) i els interins o elsque hi passen una tempora-da generalment per feina, ien acabar la tasca o pelmotiu que sigui, n’han mar-

xat. Alguns d’aquest han allargat tant la sevatasca que han esdevingut sarrianencs per sem-pre, entre ells tenim el record del Sr. AndrésRodríguez, mestre, i l’impulsor de l’handbol, tanarrelat al nostre poble. D’altres han sabut con-nectar tant amb el poble que molts anys desprésde marxar encara el seu record és viu, em refe-reixo a Mossèn Gabriel Roura, que amb el seutalant va saber connectar amb la majoria de sec-tors del poble, i amb la seva fina sensibilitat artís-tica i la seva erudició va fer que la millor artistasarrianenca que hem tingut, l’Emília Xargay, dei-xés una obra permanent a l’església, l’estàtua dela Mare de Déu de la Misericòrdia; per cert queun any més, el dia 8 de setembre, dia de la Marede Déu, l’hem continuat veient relegada a segonterme, perquè sembla que el seu estil no inspiraprou devoció, com si la devoció fos exclusivitatdels sants d’Olot, i no un sentiment que perfecta-ment pot sortir de la sensibilitat de contemplarl’obra d’un artista. Encara que l’estil no sigui delgust dels actuals responsables, continua agradanta molta gent. Segurament, quan es va passar delromànic al gòtic, també es varen arraconar mol-tes marededéus i just ara les que es varen salvarpoblen molts museus, i així amb altres canvisd’estils va passar el mateix. I gràcies a adminis-tradors temporals que buscaven aquesta devo-ció, es varen malvendre moltes obres d’art.També hi ha una altra obra que corre perill: les

pintures de l’absis de l’esglé-sia de Sant Pau a Sarrià deDalt. Hi ha el projecte depintar-ho tot de blanc, bé, siho fan que no rasquin lespintures, sobretot, dintred’uns anys algú les desco-brirà i les podrà restaurar is’hauran salvat del fervorreligiós que corre per Sarriàactualment. Jo crec que potinspirar més pietat l’obrad’una persona, per escàsvalor artístic que tingui, queno pas una paret blanca. Tot això ve a compte, delprincipi de la carta i d’allòdels interins, perquè, com jahem dit, n’hi ha alguns degran i entranyable record,però n’hi ha uns altres queno connecten amb quasiningú, però saben el queconvé a tothom. Cal tenir unprofund respecte als fixos,els que hi som i hi serem,perquè en definitiva som elpoble, i som els que hemd’aguantar els nyaps delsinterins, també és veritatque gaudim dels seusencerts, però per aixòvénen, per fer-ho bé.x~

Cartes al director

~

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 49 pAG 26

cartes al director ~Parlem

de Sarrià ~ 50

65

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: L’home és l’intel·ligent més animal que existeix. EL PERICH

The Sarrià NewS

EditorialEn els últims quasi trenta anys, elspresidents del govern espanyol (tretd’en Calvo Sotelo, que va ser un inte-rí passavolant), tots s’han dit Zeta:SuáreZ, GonZáleZ, AZnar i Zapatero.I amb un precedent històric: l’any 31,AZaña i Alcalá Zamora.I nosaltres ens preguntem: és per aixòque ni en Borrell ni l’Almúnia nose’n van sortir? És per això queRajoy no va guanyar les eleccions? Siel proper president també ha de serZeta, això vol dir que serà RodrigueZIbarra? O potser RuiZ Gallardón? O,pitjor encara, Zaplana?No ho sabem, però hi ha reflexionsque són una mica inquietants. Potseraquest estiu hem anat massa a la plat-ja i ens ha tocat molt el sol...

Sam Enfot,Cap de Redacció

Oda per la defensa de Sarrià(també titulada: No passaran)Oh! déus de la mobilitatque des del despatx displicentsamb el vostre dit inconscientel fals camí heu assenyalat.

Ens vam oposar amb obstinacióal pas altiu del tren veloçi ara ens oposem a aquests perfilsque dibuixen els vuit carrils.

Sarrianencs gent valenta i tossuda:no s’hi val a badarque si els deixéssim passarja ens l’haurien fotuda!

Ovidi Quart.

LocalEn enllestir-se el segon tram de lesobres de remodelació del carrerMajor s’ha aconseguit, entre altrescoses, tenir més veïns descontents.S’espera amb impaciència quecomencin les obres de la tercera fase.“Tots volem ser iguals”, ha dit un veíque ha preferit no identificar-se.Seguirem informant.

Laica Grangé, TSN,Sarrià del Mig

DesmentitsNo és cert que la Consellerad’Educació, seguint les passes de lade Salut, hagi proposat que tots elsalumnes portin un euro a la motxilladels llibres per eixugar el dèficit del’ensenyament.No és cert que el presidentd’Extremadura pensi muntar un circ icontractar pallassos. Tot sol ja se’nsurt.No és cert que Bush es diguiMatamoros de segon cognom.No és cert que als Estats Units s’hagiprohibit la cançó “Guantanamera,guajira Guantanamera”. De moment.No és cert que el nom del secretarigeneral de l’ONU Kofi Annan, signi-fiqui “cafè descafeïnat”. Seguramentno és ni cafè.

Pere Piula, TSN, Becari

InternacionalDesprés de ser alliberat de la san-guinària bota del dictador, l’Iraqsegueix el seu imparable camí cap alcaos. Mentrestant l’emperador CèsarAugust Bush II, l’Alliberador, es pre-senta a les eleccions amb una bombaa cada mà. “Si no em voteu, això potexplotar”, podria haver dit.Segurament si el voten, també.D’altra banda el seu oponent, Kerry,traient-se la cara de cartró, diuen queha dit: “Deixeu-me això de l’Iraq ami, que sóc veterà del Vietnam”.Estem apanyats.

Jeims Ailoviu,TSN, Guasington.

CulturaDesprés de tancar portes el Fòrum deles Cultures, els responsables volenorganitzar altres esdeveniments.El Fòrum de les Pintures, patrocinatper Titanlux; el Fòrum de les Altures,dirigit per Pau Gasol; el Fòrum deles Textures, amb l’assessorament delprestigiós cuiner Ferran Adrià, i elFòrum de les Postures, conduït pelprofessor Cam Asutra.Confien a tenir el mateix èxit. Omés.

Pasqual Clos, TSN, BCN

AutobomboQuan la Revista que ens acull celebraamb bombos i platerets el n. 50,nosaltres, germà petit i esbojarrat, encomplim només 33. En una reuniórutinària, el Cap de Redacció SamEnfot ens ha esperonat a continuartronats i sorollosos com ningú i ambprou marxa com per fer xivarri cin-quanta números més.“Seguirem essent el martell d’heret-ges —sembla que ha dit— i elpallasso de la colla, mentre la forçaens acompanyi i els que manen ensdeixin”...Quan s’engresca no hi ha qui el pari.

Mònica Kewingy,Becària

El diari de Maria, PijaNenas: Les ministres socialistes alVogue! Súper súper fort, ossigui.Tants esforços que va fer la Botellaper sortir a les revistes i ara les socia-tes li han passat la mano por la cara.Claro que la que no té glamour, ni ésfashion ni res de res. Us recordeu dela Botella amb aquells pareos horte-res que portava? I la Palacio ambaquella escarola al cap? Ni al Vogueni al Qué Me Dices. Ni más nimenos, ni menos ni más.Ara que jo ja ho tinc decidit, ossea:penso demanar el carnet del PSOE, aveure si a mi també em treuen aCosmopolitan o a Fashion TV, sí ono?

Maria Pija, TSN,Diari íntim

El tempsAvui no tenim res a dir del temps. Iaixò feia temps que no ens passava.

Alfred Molina, TSN,Radar de Puig d’Arques

La reivindicacióAra que ja no manen els fills de lagallina, algú ens la traurà del Pont?~

ent

rete

nim

ents

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

066