nov. 15 NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria núm. 11

BARCELONA MATARÓ VILAFRANCA

trivium.cat el butlletí de paper

TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

www.trivium.cat

Edició: TriviumDirecció: Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de focDisseny: Edgar Gonzàlez

Racó científic: Marta ReinosoRacó de la veu: Elisabet Canals

Il·lustracions: Edgar GonzàlezImpressió:

Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez

el butlletí de paper

núm. 11novembre 2015

3

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Editorial

novembre

Arriba, com el fred, l’edició número 11 del nostre butlletí, i es barreja l’olor de castanyes amb el final del primer trimestre.

Aquest mes parlem del mòbil i reflexionem sobre el com i el quan. També presentem els beneficis de l’activitat esportiva en el TDAH al nostre Racó Científic.

Considerarem també els canvis que provoca l’adolescència dins el nucli familiar i us donarem consells sobre com podem ajudar a millorar la salut vocal dels nostres fills al Racó de la Veu.

Finalment, volem agrair als nostres lectors les mostres d’afecte i la implicació que ens mostreu cada mes. I sense més preàmbuls, us deixem gaudir del contingut d’aquest mes.

Seguiu-nos a:

4

Agenda

Presentació del llibre Descubriendo el poder del V. Presentación de la WISC-V para la evaluación de la inteligencia en niños de 6 a 16 añosOrganitza: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya2

desembre

Curs de formació PECS

Organitza: UDITTA (Vilanova i la Geltrú)11II Jornada ATELCA. Nous horitzons en l’estudi del Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

Organitza: ATELCA i UOC12CURS/TALLER Bloc 1: Programari de suport a la lectoescriptura. Webs i aplicacions (3a edició)

Organitza: Col·legi de Logopedes de Catalunya12IV Jornadas Nacionales de Altas Capacidades

Organitza: Col·legi de Pedagogs de Catalunya i Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya12Jornada “Xarxes socials, jocs de rol online i mòbil a l’ambient educatiu: de l’ús a l’abús”

Organitza: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya17

5

Racó científic

L’exercici físic té un efecte beneficiós sobre els símptomes de manca d’atenció, hiperactivitat i impul-sivitat en nens/es i joves amb trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), i també millora altres símptomes freqüentment associats com l’ansietat, les alteracions en les funcions execu-tives i les dificultats socials. Aquesta és la principal conclusió d’una revisió sistemàtica de la literatura científica i una metaanàlisi duta a terme per un equip de la Universitat de Castella-la Manxa liderat per Cerrillo-Urbina i que ha estat publicada a la revista Child: care, health and development.La revisió considerà els treballs publicats fins al novembre de 2014. S’hi inclogueren aquells estudis rea-litzats en nens/es i joves (6-18 anys) diagnosticats de TDAH i medicats, que comptaven amb un disseny controlat (sols assaigs clínics aleatoris), que contemplaven els efectes d’un programa d’exercici físic i que avaluaven les característiques pròpies del trastorn i la simptomatologia associada.

Per: Marta Reinoso

l’exercicifísic

pot ajudarinfants i joves

amb tdah

6

S’exclogueren de l’anàlisi aquells estudis en els quals l’exercici físic formava part d’una teràpia més àmplia i aquells amb una baixa qualitat metodològica. Es discriminà entre exercicis actius (aeròbics) i exercicis suaus (ioga), i no s’imposaren restriccions pel que fa a la freqüència o la duració de la pràctica esportiva. Els autors localitzaren un total de 8 estudis amb més de 249 nens/es i joves diagnosticats de TDAH. El 92% dels subjectes havia realitzat exercicis aeròbics i el 18% exercicis de ioga. En el cas de la pràctica aeròbica, consistent principalment a córrer, tenia una durada aproximada de 50 minuts, 2 o 3 cops per setmana, al llarg d’una mitjana de 5 setmanes. Pel que fa a la pràctica de ioga, aquesta incloïa entrenament respiratori, postural i relaxació; la duració del programa era de 20 setmanes, en sessions de 60 minuts un cop a la setmana.Segons aquesta revisió, l’exercici aeròbic és un complement eficaç a la medicació per reduir alteracions del comportament que interfereixen en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic, fins i tot per als nens/es que no responen al tractament farmacològic o que volen tractaments alternatius. S’hipotetitza que l’exercici físic és probablement beneficiós per als infants amb TDAH a causa dels canvis en els nivells de dopamina i el seu alliberament. D’altra banda, els resultats d’aquest treball també suggereixen un efecte positiu d’activitats més suaus com el ioga, les quals afavoreixen l’autocontrol, la concentració, la consciència corporal i la reducció del nivell d’estrès. No obstant això, calen més recerques per poder con-cloure la influència d’aquest tipus d’intervenció en la població amb TDAH. També són necessaris estudis futurs que avaluïn l’impacte de la pràctica esportiva a més llarg termini.Considerant que el TDAH és un trastorn que persisteix fins a l’edat adulta, és important tenir en compte tots els recursos i les estratègies, al menys invasius possibles, que poden millorar els símptomes ja en edats primerenques. L’esport és un factor d’integració social, font de gaudi, salut i benestar. Movem-nos, doncs, per estar també quiets!

Article de referència

Cerrillo-Urbina, A. J., García-Hermoso, A., Sánchez-López, M., Pardo-Guijarro, M. J., Santos Gómez, J. L. i Martínez-Vizcaíno, V.

(2015). “The effects of physical exercise in children with attention deficit hyperactivity disorder: a systematic review and me-

ta-analysis of randomized control trials”. Child: Care, Health and Development, doi: 10.1111/cch.12255.

7

Entrevista als professionals

Aquest mes entrevistem: Carles López

Departament d’Estratègies d’Aprenentatge Trivium VIla Olímpica

Formació i trajectòria professionalHe estudiat gestió de recursos naturals i paisatgístics, enginyeria forestal i psicologia. He participat en projectes de gestió forestal, de protecció de fauna i de prevenció d’incendis. També he treballat al Jardí Botànic de Barcelona i a l’equip educatiu del programa d’activitats del Museu de Ciències Naturals. A més a més, he anat combinant aquesta feina amb Trivium, on formo part de l’equip des de fa gairebé 10 anys i on ara hi col·laboro a ple rendiment.

Què és per a tu Trivium? És un espai d’oportunitats per al desenvolupament personal. Ens trobem amb un motiu concret a partir del qual s’estructura un intercanvi d’idees entre nens, adolescents i adults que ens ajudem a créixer els uns als altres.

8

Quina és la teva tasca dins de Trivium? Treballo a estratègies d’aprenentatge. Amb l’excusa d’apropar continguts curriculars i consolidar compe-tències, ens apropem a realitats complexes i tractem de desencallar-les.

Has col·laborat en el projecte de Trivium Vila Olímpica des del seu inici. Què creus que ha re-presentat per a Trivium aquest centre i quina aportació fa com a servei psicoeducatiu a la zona de Poblenou-Vila Olímpica?Vàrem ser un dels primers passos en el gran canvi que ha fet Trivium en els últims anys. El centre va néixer fruit de la petició de moltes famílies que volien un Trivium prop de casa. A poc a poc ha anat consolidant una identitat pròpia amb arrels a la plaça del Nord, tronc a Torrent de l’Olla i que dóna fruits al barri. Penso que desenvolupem noves idees i maneres de fer que volen aportar tant a l’entorn més proper com al conjunt de Trivium.

Quin paper creus que tenen la motivació i els vincles afectius que s’estableixen durant les ses-sions a Trivium en la millora dels resultats acadèmics dels adolescents?L’adolescència és una etapa amb entitat pròpia que uneix, segon a segon, la infància amb l’adultesa. Els adolescents viuen una de les etapes més complexes de la vida amb exigències adultes, ànsies de llibertat, idees de nen, una explosió física i un entorn competitiu que perceben, massa sovint, amb hostilitat, i en el qual han de consolidar la seva identitat. No és fàcil ser adolescent. Comprendre’ls és la clau, després cal negociar i renegociar permanentment actituds, creences, emocions...

Com transmets als teus alumnes la importància d’adquirir un mètode de treball i uns hàbits d’estudi?La consciència no és la principal virtut dels adolescents. Penso que transmetre’ls la importància d’analit-zar críticament els ajuda a interioritzar un món més coherent. Sempre és més fàcil començar per obser-var allò extern que no posa en risc la nostra identitat, i després cal referenciar-se en aquest món que ja veiem amb ulls crítics i actuar en conseqüència. És més fàcil de dir que de fer...

9

Què és el que més t’agrada de la teva professió? El canvi. Convivim amb persones que estan en permanent transformació i m’agrada observar aquests canvis i aportar el meu granet de sorra.

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? Sempre m’ha agradat treballar la fusta... Una fusteria petita en la qual fabriqués mobles molt rústics.

Preguntes breus

Quines són les paraules que més utilitzes? Som-hi!, bolquer i cafè.

Quin talent t’agradaria tenir? La superpaciència.

Quin és el teu passatemps preferit? La fotografia i sortir en bicicleta... Però surto poc.

El meu consell: No donis consells... si no te’ls demanen, és clar.

Els meus escriptors favorits: Baricco, Lewis Carroll i Cortázar, i en català... Jordi Vintró.

Recomana’ns un llibre: Riba del dessemblat, de Manoel de Barros.

Quins són els teus herois a la vida real? Els pessimistes reconvertits a l’optimisme.

10

Reflexió

El sistema relacional d’una família s’enfronta a intensos canvis quan un o més dels seus membres en-tren en l’etapa adolescent, provocant la modificació necessària del seu funcionament.

Segons diversos autors, com E. Carrasco, el cicle vital de la família arriba a la seva etapa més difícil quan els fills entren a l’adolescència. És un moment en què diferents integrants del sistema comencen a orientar les seves relacions cap a l’exterior i les fronteres entre pares i fills són menys permeables. Comencen els conflictes al voltant de temes com la defensa de la privacitat i la independència per part dels adolescents i en contraposició a l’intent dels pares per continuar amb les mateixes pautes relacio-

Per: Edgar Gonzàlez

l’etapafamília

la

adolescenten

11

nals de la infantesa. També hem de tenir en compte que els adolescents en aquest moment mantenen conductes que encara manifesten les seves necessitats infantils de protecció i control per part dels pares.Durant aquest període, els pares han d’acceptar el creixement i desenvolupament dels seus fills oferint de manera progressiva les condicions necessàries perquè es desenvolupin i acabin decidint de manera autònoma el seu futur laboral, sexual i familiar.

Les opcions dels adolescents poden coincidir o no amb les expectatives dels pares, fet que per a moltes famílies és difícil de conduir i acceptar. En determinats moments els pares poden adoptar una posició controladora que endarrereix la independència del jove. És important mantenir una comunicació ober-ta i donar possibilitats emocionals i materials perquè l’adolescent es prepari per a una propera vida independent amb èxit. Per altra banda, s’ha d’evitar tenir una actitud desinteressada o impotent amb un excés de permissivitat, i que podria tenir conseqüències negatives. No hem d’oblidar que, malgrat el desig d’independència, els adolescents encara necessiten de l’experiència dels pares per créixer com a persona.

És una etapa que implica certs processos de separació i de dol per part de tota la família. Per a l’adoles-cent és un dol abandonar la seguretat de la dependència infantil, així com trencar la imatge idealitzada dels pares. I per als pares representa la pèrdua de l’infant que ja no ho és.

“Cada vez sospecho más que estar de acuerdo es la peor de las ilusiones.” Julio Cortázar, Rayuela

12

Racó de la veu

La veu és la base sobre la qual transmetem el llenguatge oral, que ens diferencia de la resta d’espècies com a humans i éssers racionals. Per això és tan important que, des de petits, els nens aprenguin a fer-la servir de manera correcta, amb una expressió vocal efectiva que els permeti relacionar-se amb l’entorn expressant necessitats, emocions, etc.

Les dinàmiques familiars dins d’un entorn vocal sa són una bona eina per instaurar hàbits i actituds sa-ludables que ajudaran especialment els més petits, que encara no dominen prou bé la producció vocal. Aquestes dinàmiques han de partir d’un model de comunicació que respecti els torns de paraula i re-guli el ritme de la parla i la intensitat de la veu. Els nens imiten el que veuen, i adoptar un bon sistema comunicatiu a casa serà essencial per evitar afeccions de la veu com les disfonies, tan freqüents en la infància.

Per: Elisabet Canals

la salutvocaldels

nostres fillsi les

dinàmiques familiars

13

Un factor clau és que la demanda comunicativa del nen tingui resposta sense haver de cridar per sen-tir-se escoltat. Per fer-ho és necessari que l’adult estigui atent a les seves peticions, així com que el nen aprengui a respectar els torns de paraula sabent quan pot intervenir en una conversa sense interrompre els altres.

A vegades és el nivell de soroll ambiental dins de casa el que pot fer que es mantingui un to de veu alt i d’esforç de manera habitual. En aquest sentit, serà útil regular el so dels aparells domèstics (tele-visor, etc.) per poder comunicar-se sense necessitat d’aixecar la veu. El mateix passa amb les converses a distància, quan, per exemple, en comptes d’acostar-nos al nostre interlocutor parlem cridant d’una habitació a una altra.

Pel que fa a les activitats extraescolars, seria bo tenir en compte que a més de ser gratificants per al nen no comportin una fatiga o una sobrecàrrega, ja sigui per un excés d’activitats com per la seva intensitat o compromís vocal. El benestar físic porta al benestar vocal.

Els nens juguen amb la veu. Imiten personatges, fan joc simbòlic i criden per naturalesa. Però amb una bona dinàmica vocal familiar, juntament amb una bona hidratació i evitant ambients agressius per a la veu, ajudarem a evitar que les produccions infantils puguin esdevenir patologia vocal.

14

La motxilla dels pares

Per: Anna Bayo

“Ara que ja sóc gran, m’agradaria tenir un mòbil”

Segurament moltes converses entre pares i fills que entren en l’adolescència comencen d’aquesta ma-nera i giren al voltant d’aquestes eines tecnològiques que semblen imprescindibles per a molts joves i no tan joves.

Molts el demanen com a regal estrella d’aniversari, i encapçala la llista de desitjos de Reis o és una recompensa per l’esforç acadèmic. Les excuses són múltiples, però la demanda és comuna: necessito un mòbil.

Vivim en una societat que porta els nois i les noies a tenir la necessitat, que pot acabar sent dependèn-cia, de tenir un smartphone. Però quan es converteix en una veritable necessitat? I com l’utilitzarem a partir de llavors perquè no passi a ser una dependència?

i qUaN

el mÒbil,C0m

15

QUAN?En un moment en què l’ús de les tecnologies comença cada cop de manera més prematura, molts pares i mares es pregunten quina és la millor edat per comprar un telèfon propi als fills.

Seria agosarat afirmar quin és el moment o l’edat indicada o idònia. Molt sovint varia en funció de les dinàmiques i els valors familiars, però seria important relacionar l’ús del mòbil amb el moment vital en què els nois i les noies comencen a ser independents i a tenir certa autonomia del cercle familiar.

És important donar valor al fet de tenir aquesta eina i que els nois i les noies ho puguin vincular a cert grau de maduresa personal. Això pot facilitar la conscienciació que hem de fer com a pares i educadors per a un ús responsable i la reflexió sobre quines són les veritables necessitats de tenir mòbil.

COM?Per educar en l’ús responsable es podrien establir pautes o normes que ens ajudaran a tenir cert control sobre la utilització que fan els nois i les noies de l’smartphone, com per exemple limitar-ne l’ús durant el temps lliure, que durant la nit el telèfon estigui apagat o establir horaris en què l’ús sigui més restringit, etc. Pactar límits econòmics o portar un control de despeses amb el mòbil també ens ajudarà en aquest procés.

També hem de tenir en compte que els pares i els educadors som en moltes ocasions models de con-ducta per els adolescents, i en aquest cas hem de procurar donar exemples de bon ús. Si no volem que els nostres fills no puguin viure sense estar enganxats a la pantalla hem d’intentar no estar-ho tampoc nosaltres i respectar els temps d’ús que els proposem a ells.

És important no oblidar que l’ús dels telèfons mòbils pot comportar certs riscos. El fet que nois i noies tan joves estiguin tant en contacte amb les xarxes i compartint constantment tanta informació personal els pot fer més vulnerables a patir intromissions o al fet que es generin malentesos i conflictes entre ells.

Hauríem d’establir diàlegs de comunicació amb els joves per intentar evitar-los. Un ús excessiu o inade-quat pot comportar problemes d’ansietat, pèrdua de rutines o temps d’estudi i fins i tot problemes de son. El control patern i l’educació en una correcta utilització seran claus en aquest procés, sense oblidar intentar mantenir l’equilibri amb la privacitat del nostre fill/a.

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a

08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a

08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B

08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

www.trivium.cat info@trivium.cat

Un espai, 5 centres