oct. 15 NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria núm. 10

BARCELONA MATARÓ VILAFRANCA

trivium.cat el butlletí de paper

TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

www.trivium.cat

Edició: TriviumDirecció: Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de focDisseny: Edgar Gonzàlez

Racó científic: Marta ReinosoRacó de la veu: Elisabet Canals

Il·lustracions: Edgar GonzàlezImpressió: Trivium

Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez

el butlletí de paper

núm. 10octubre 2015

3

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Editorial

octubre

En aquest inici de curs entra en escena la primera preavaluació del curs escolar. No ens deixem absorbir per les notes, pels números, i fixem-nos en els comentaris i en els aspectes positius. La nostra valoració és molt més important i segurament trobarem un espai per millorar i motivar els nostres fills.

Us hem preparat un article sobre el paper dels germans grans de la casa. Al “Racó científic” farem una mirada més enllà de les dificultats de lectura en la dislèxia. La nostra especialista en veu us ha preparat un seguit de consells sobre la higiene vocal, i també hem preparat un petit post sobre els contes abans d’anar a dormir, a part de les seccions ja habituals en el butlletí.

Esperem que us agradi el butlletí d’aquest mes, i no dubteu a enviar-nos suggeri-ments, que ens agrada molt llegir-los.

Seguiu-nos a:

4

Agenda

Taller d’Avaluació i Diagnòstic de Dificultats Específiques de l’Aprenentatge 3a edició – Barcelona

Organitza: INTEGRATEK 6

novembre

II Jornades d’Atenció a la Diversitat: Plans Individualitzats

Organitza: Col·legi de Psicòlegs de Catalunya9Curs: “L’adolescent i les seves famílies (conflictes i possibilitats). Aportacions de les tècniques expressi-ves en la relació terapèutica”Organitza: Col·legi de Psicòlegs de Catalunya23Taller: “El CSBS-DP, una eina per avaluar la comunicació i les habilitats simbòliques de 6-24 mesos”

Organitza: Col·legi de Logopedes de Catalunya 28

5

Racó científic

La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge de la lectura, de base neurobiològica, ele-vada prevalença i gran repercussió a escala personal, familiar i escolar. En aquest sentit, un article publicat recentment a la revista científica Reading and Writing analitza l’impacte de la dislèxia en les expectatives educatives dels estudiants i les seves famílies. Aquest treball s’emmarca dins un projecte més ampli que s’està duent a terme a Finlàndia, el Jyväskylä Longitudinal Study of Dyslexia (JLD), el qual té per objectiu estudiar el desenvolupament primerenc del llenguatge i els precursors de la dislèxia.En la recerca, de caràcter longitudinal, han participat un total de 170 adolescents (84 noies i 86 nois), un terç dels quals (16 noies i 29 nois) comptava amb un diagnòstic de dislèxia. Les dades es recolliren en dos moments temporals: a l’inici de 7è i de 9è (que equivaldrien als cursos de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat al nostre país). Per a l’avaluació es van emprar qüestionaris d’autoinforme amb

Per: Marta Reinoso

més enllàde les

la dislèxia:

dificultatsde lectura

6

un conjunt de preguntes referides als resultats acadèmics i les expectatives educatives; també es valorà el nivell educatiu dels pares i mares, així com les expectatives envers el rendiment escolar dels seus fills i filles.L’estudi confirma els resultats de recerques anteriors i mostra que l’alumnat amb dislèxia obté pit-jors resultats acadèmics que els seus companys, i aquests factors, al seu torn, estan vinculats a les seves expectatives educatives en acabar el Batxillerat. En concret, la dislèxia s’associa a unes menors expectatives envers els aprenentatges en la mesura que aquesta repercuteix en el seu rendiment acadèmic.Així mateix, tal com s’hipotetitzava, s’observa que els pares i les mares d’adolescents dislèctics ma-nifesten menors expectatives d’assoliment educatiu futur dels seus fills/es, especialment si aquests són nois. En el cas de les noies, en canvi, pares i mares indiquen que malgrat la dislèxia aquestes assoliran un nivell educatiu similar al de les seves companyes no dislèctiques. Això pot ser degut, en part, al fet que les noies generalment dediquen més esforç i constància a l’aprenentatge que els nois, fet que és percebut pels pares i les mares i reforça la creença en la competència de les seves filles (malgrat la dislèxia). També pot ser conseqüència de la major presència de conductes impulsives/hiperactives i dificultats en les relacions en els nois que en les noies. En tot cas, aquests resultats són rellevants, atès que evidencien l’existència de diferències en la percepció i en les ex-pectatives dipositades en els fills en funció del sexe. Així mateix, el nivell educatiu dels pares/mares també influeix en els resultats, de manera que a major formació dels progenitors, majors expecta-tives d’èxit educatiu dels seus fills i filles. És sabut que els problemes de lectoescriptura perduren al llarg de la vida; per això, un diagnòs-tic i una intervenció primerenca de qualitat resulten clau a l’hora d’abordar aquestes dificultats i proporcionar recursos que afavoreixin el desenvolupament d’habilitats compensatòries. D’especial rellevància és l’acompanyament en l’adolescència, ja que és una etapa de transició en la qual es produeixen grans canvis psicològics i es prenen importants decisions per a la resta de la vida. Aquest suport caldrà que atengui no sols les dificultats pròpiament de lectura, sinó també l’impacte que aquestes tenen sobre altres esferes de la vida acadèmica, professional, personal i familiar de l’individu, tal com s’ha posat de manifest en aquest estudi.

Article de referènciaRimkute, L., Torppa, M., Eklund, K., Nurmi, J. i Lyytinen, H. (2014). “The impact of adolescents ’dys-lexia on parents and their own educational expectations”. Reading and Writing, 27, 1231-53.

7

Entrevista als professionals

Aquest mes entrevistem: Carme Sànchez

Logopeda de Trivium i coordinadora de Trivium Mataró

Formació i trajectòria professionalVaig començar la meva carrera professional treballant de mestra d’educació infantil i alhora estudia-va logopèdia a l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de Sant Pau.En acabar els estudis, vaig decidir que volia exercir de logopeda. Durant un parell d’anys vaig estar fent les dues feines fins que em vaig decidir a deixar l’escola i fer només de logopeda.Al cap d’uns anys he entrat a formar part del cos de logopedes del Departament d’Ensenyament (CREDA), i en aquest moment compagino aquesta feina amb la meva tasca a Trivium Maresme. A Trivium atenc els nens i les nenes que presenten problemes de llenguatge i parla en edats pri-merenques i també alumnes amb dificultats de llenguatge escrit fins a Cicle Mitjà de Primària, i col·laboro en el procés diagnòstic d’aquests alumnes. Faig també reeducació vocal amb persones de totes les edats.Per altra banda, duc a terme tasques de coordinació enfocades principalment al coneixement, la dinamització i la difusió de Trivium per la zona del Maresme.

8

Què és per a tu Trivium? Per a mi Trivium és una oportunitat de millorar i aprofundir en la meva feina com a logopeda. Poder compartir amb els companys i les companyes la nostra experiència en el terreny professional, i alhora gaudir d’una molt bona entesa personal.

Vas ser una gran promotora del centre Trivium Mataró. Com encaixa i complementa Trivium els serveis psicoeducatius de la zona del Maresme?Trivium representa un centre de referència al Maresme. Aporta l’experiència de més de vint-i-cinc anys de treball amb famílies, nens, adolescents, joves, mestres i altres professionals en el camp del diag-nòstic i el tractament de les dificultats de la comunicació, el llenguatge, la psicologia i l’aprenentatge.

Col·labores amb l’Associació Dislèxia Maresme. Quina és la teva implicació i per què estas tan involucrada en la difusió i el suport de la dislèxia?La meva implicació en el camp de la dislèxia és professional i personal. Professional en el sentit que l’experiència m’ha ensenyat que es té poc coneixement d’aquest trastorn d’aprenentatge i que cal sensibilitzar l’entorn familiar i escolar per tal de donar les ajudes pertinents a aquest col·lectiu. I personal perquè el meu fill de tretze anys és dislèctic. D’ell n’he après molt, com també he après molt dels mestres i de les famílies que s’han trobat en aquesta situació, els ha generat dubtes o inse-guretats i les han anat superant gràcies a associacions com la nostra.

Què és el que més t’agrada de la teva professió? De la meva professió m’agrada tot. El treball amb els nens és molt gratificant, ja que no és tan sols un treball rehabilitador sinó que et permet el tracte de tu a tu amb els nens i les famílies. També té una vessant creativa que a mi em motiva molt.

9

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? No ho sé, a què em dedicaria... Segurament a quelcom relacionat amb l’ensenyament, potser amb adults. A la divulgació de temes que conec... En definitiva, a posar la meva experiència professional al servei de qui ho necessiti.

Preguntes breus

Quines són les paraules que més utilitzes? Endavant! Genial! Univers. Vida.

Quin talent t’agradaria tenir? M’agradaria saber brodar, fer treballs manuals...

Quin és el teu passatemps preferit? Gaudir del mar i dels amics.

El meu consellNo facis cas de cap consell... sobretot si no l’has demanat!

Els meus escriptors favoritsM’agraden les novel·les escrites per dones, no sé per què.

Recomana’ns un llibreUn any i mig, de Sílvia Soler.

Quins són els teus herois a la vida real? En conec molts... Tinc sort, treballo amb nens!

10

Reflexió

A la majoria de nens i les nenes els agraden els contes, i, sobretot, la lectura d’un conte just abans d’anar a dormir. Però alguna vegada ens hem plantejat quins avantatges educatius i terapèutics poden tenir els contes?

Autors com Brettelheim o S. Bryant donen una gran importància als contes com a factors que ajuden al desenvolupament maduratiu i sociològic del nen. Per a d’altres, com Brasey (1999), els contes són guies pràctiques destinades a desvetllar els grans principis que governen la vida i l’evolució humana sota una aparença de relat infantil. És a dir, que a través dels contes transmetem missatges educatius als nostres fills.

Per: Edgar Gonzàlez

un conteabans

d’anar adormir?

11

Els contes ajuden a crear guions imaginaris, i potencien la imaginació i la creativitat. A més, pro-porcionen un espai al receptor des d’on pot crear els seus propis personatges, els seus paisatges mentals, etc. Per altra banda, també afavoreixen el desenvolupament del simbolisme, fan mantenir l’atenció i ajuden a millorar l’autoestima i a practicar la seqüenciació de successos dins d’un entorn previsible. Explicar un conte abans d’anar a dormir va més enllà de ser només una lectura compartida i es transforma en un ritual on practicar una forma de relacionar-se diferent, que permet introduir nous conceptes, emocions i comportaments. Un dels aspectes fonamentals d’aquest ritual és que situa tots els membres que hi participen en un mateix pla, creant una nova experiència col·lectiva i apor-tant noves perspectives compartides, segons Selvini (1977). La situació creada permet harmonitzar els temps individuals i col·lectius fins i tot introduint noves seqüències de comportament.

Així que.... avui m’explicaràs un conte?

12

Racó de la veu

Per: Elisabet Canals

La prevenció de la salut vocal i corporal és el millor mitjà per tal d’evitar disfonies. Per això és de gran ajuda conèixer alguns consells sobre higiene vocal.

No es tracta d’una llista de normes generals per a tothom, sinó que cada persona ha de revisar els hàbits que perjudiquen la seva producció vocal; no afectaran a tothom els mateixos factors, ni de la mateixa manera.

d’higieneVOCAL

HÀBITS

13

Us presentem un recull dels més rellevants:

És important mantenir una bona hidratació. Es recomana beure 1,5 litres d’aigua al dia per a una bona humidificació de les cordes vocals.

S’ha de mantenir una bona higiene de les foses nasals. Cal mocar-se primer d’un costat i des-prés de l’altre, i no els dos alhora.

Hem d’evitar parlar en llocs sorollosos sempre que sigui possible. Controlar l’entorn i conèixer els nostres límits vocals ens ajudarà a gestionar correctament la nostra veu. Podem parlar amb un to baix, però sempre fonant.

És convenient no cridar i no mantenir un to de veu elevat de manera habitual. No hem de fer prevaldre el crit com a primera reacció davant situacions adverses o tensionals. I, si cal cridar l’atenció d’algú, podem fer servir altres recursos sonors com xiular, picar de mans... Així evita-rem irritar les mucoses.

És recomanable limitar el consum de caramels, xiclets o altres productes de farmàcia que fa-ciliten una salivació artificial que no hidrata i a la llarga pot ser perjudicial per l’efecte rebot de sequedat que produeix.

Hauríem de buscar espais de silenci durant el dia per reposar la veu.

Hem d’evitar escurar-nos la gola contínuament per la irritació vocal que provoca. Quan notem que necessitem escurar-nos, podem empassar saliva, beure aigua o badallar.

S’ha de posar atenció als factors ambientals agressius com ara la pols, la calefacció o l’aire con-dicionat excessius, productes de neteja amb olors fortes, etc.

En cas de patir reflux gastroesofàgic, s’haurà de controlar el que mengem. Evitar al màxim el reflux ens ajudarà a preservar la mucosa vocal.

Si estem refredats o patim laringitis, és important que disminuïm el temps d’ús de la veu, així com també quan estem molt cansats o estressats. Podríem crear sobreesforços a la nostra laringe.

Hem de dormir i descansar bé. Es recomana dormir almenys 8 hores al dia.

Aquests consells sobre la higiene vocal són els principals i els més bàsics, tot i que també hi ha al-tres factors, particulars a cada persona, que s’han de tenir en compte, com poden ser medicaments, alteracions posturals, factors emocionals, al·lèrgics, hormonals o respiratoris. Tenir-los en compte i evitar un ús inadequat ens ajudarà a gaudir del nostre aparell fonador en per-fectes condicions durant molt de temps.

14

La motxilla dels pares

Per: Anna Bayo

El germà gran. El primer a arribar a casa. L’ullet dret de la mare o la princesa del pare.El nen que té les atencions dels pares i els avis en exclusivitat, que obre tots els regals del dia de Reis i que quan està malalt paralitza el ritme familiar.El protagonista absolut de les festes familiars, de les obres de teatre de l’escola. El rei de les foto-grafies emmarcades al menjador que recorden els moments més importants i transcendents de la família.L’integrant predilecte de la família ha d’entendre que ja no estarà mai més sol: arriba un germanet.“I quin és el rol que em toca ara?”, segurament es preguntarà aquest nen. “Hauré de compartir l’ha-bitació? I les joguines? I el temps amb els pares?”.El germà gran s’omple de dubtes que hem d’anar ajudant a resoldre amb amor i paciència. Hem d’ajudar-lo a entendre que el nou germanet formarà part del projecte familiar i tindrà un paper únic i diferent a la família.

ara quesóc

el germàgran

15

Mentre estem esperant...És important anar explicant els canvis que viurà la família des del principi, que sàpiga les novetats i com va creixent dins la panxa de la mare. Fer-lo participar en l’elecció del nom o que opini sobre com organitzar l’habitació que potser hauran de compartir en el futur el pot ajudar a sentir-se integrat en aquesta nova situació.També és bo parlar amb ell en aquest moment sobre el que sent i que aprengui a identificar les se-ves emocions. No hem d’intentar preveure com es comportarà el germà gran amb l’arribada del nou membre de la família. Això depèn del temperament individual: hi ha nens que es mostren fascinats o encuriosits, d’altres que seran més dependents de l’atenció dels pares o que sentiran gelosia per les atencions cap al nadó.En tot moment hem de transmetre la idea que “guanyem” un germà, un company d’aventures, un coprotagonista que mai no li restarà importància, sinó que sumarà vivències i experiències.

I un cop ja és aquí...Quan arriba el moment, l’arribada a casa del germà petit, és el moment per treballar per crear un clima d’harmonia entre tots.És bo que el germà gran aprengui a tenir cura del petit, ensenyar-li com agafar-lo, com rentar-lo o com jugar amb ell, apoderar-lo perquè ajudi a casa, donar-li “tasques especials” que el facin sentir capaç, responsable i participatiu. Tanmateix, també és bo procurar respectar espais i temps d’”exclusivitat”, intentar mantenir els seus horaris i continuar fent coses només amb ell, activitats que fins ara ha gaudit de manera individual, com l’hora del bany o l’hora d’anar a dormir.No hem d’exigir al germà gran que sigui sempre un bon exemple de conducta, que sigui excessiva-ment comprensiu o que cedeixi a totes les demandes del petit només perquè no plori o no s’enfadi. Es poden establir regles sobre l’ús de les joguines i els temps propis de cadascú. També podem mantenir el concepte de “propietat privada” amb algunes coses: això és meu i això és teu, i si em de-manes permís podem compartir-ho i puc decidir deixar-t’ho. Així procurem i promovem el respecte, la comunicació i el joc harmoniós entre ells.

Cada nen és diferent i té necessitats, gustos, interessos i viu en etapes pròpies que el diferencien del germà o de la germana. No hi ha d’haver lloc per a les comparacions.És fonamental acceptar dins la família aquesta diversitat i atendre els requeriments propis de cadas-cú.Formar i ampliar una família és un repte i un camí ple de canvis, entrebancs i alhora aprenentatges, aventures íntimes que queden dins de casa i que ens portaran a tenir una relació de germans units, pròxims i còmplices.

16

App del mes

Anne Gueguen és una professora d’Història d’institut que es preocupa pels problemes dels seus alumnes. La pel·lícula desperta emocions i desprèn autenticitat a l’hora de re-crear l’interior d’una aula d’institut a França on els alumnes mostren evident apatia en les tasques docents. Mostra una societat multicultural governada pel laicisme on no sempre és fàcil conciliar la vida institucional amb les pròpies conviccions.

Aquest mes recomanem una pel·lícula

La professora d’història

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

TRIVIUM SANT GERVASI

Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM VILA OLÍMPICA

Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM MARESME

C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ

Tel.: 93 796 09 15

www.trivium.cat info@trivium.cat

un espai, 5 centres