Nazisme

Declaració Universal dels Drets Humans

Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els

cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració

proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena,

d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. (...)

Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

¿I tot això perquè calia?

Arran de les atrocitats portades a terme durant la II Guerra Mundial

1945 → creació de l'Organització de les

Nacions Unides (ONU) (precedent: Societat de

Nacions)

1948 → La Declaració Universal dels Drets

Humans

Holocaust; experiments mèdics...

Però.... ¿Com comença tot això?

Feixisme i el nazisme: un possible inici

Memòries de Melita Maschmann, una afiliada a les Juventuts Hitlerianes.

La meva mare ens explicava que Alemanya havia perdut la guerra encara que els seus soldats havien estat els més valents, i que una pau infame havia portat la desfeta del país. L'economia nacional s'havia esfondrat a causa de les indemnitzacions de guerra, el pagament de les quals els nostres enemics no paraven de reclamar [...] Es veia com els adults s'indignaven davant les picabaralles que tenien lloc al Parlament i no es comprenia que aquest desordre fos provocat pels partits que dividien els alemanys [...] Algunes dames de bons costums deien: “En temps de l'Imperi els alemanys no s'enfrontaven els uns als altres. Es podia estar orgullós de ser alemany”. A més a més, enmig d'aquestes misèries de les quals es planyien els adults, hi havia

l'atur [...] .Els promotors del nacionalsocialisme van prometre suprimir l'atur i la misèria de sis milions d'habitants i jo els vaig creure. Vaig creure que durien a terme la unió política del poble alemany i que remuntarien les dificultats del Tractat de Versalles.

Vegezzi, A., i altres: Lineamenti di storia. L'età industriale

Condicions principals per a que sorgeixi un estat feixista

Desordre social

Crisis econòmica

Atur

Trets dels discursos feixistes:

Nacionalisme ètnic i Proteccionisme

Eliminarem la crisi, l'atur i el desordre social

“Cap de turc”

Intolerància envers la diversitat

Necessitat d'idees clares, d'un líder

El 1918, a punt d’acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la seva capital a Weimar.

Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors. Molts alemanys varen considerar humiliant el Tractat de Versalles.

Els anys de postguerra varen ser per a Alemanya de crisi econòmica, misèria i atur.

La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació.

6.1. La República de Weimar

Anton Drexler va fundar el 1919 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, i Hitler se’n va erigir líder el 1921.

La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme.

Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya.

Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores.

Les milícies nazis (SS) es varen oposar violentament a la república i varen protagonitzar diversos intents insurreccionals.

6.2. Hitler i el partit nazi

6.3 El nazisme al poder

De 1924-1929 → millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social (Pla Dawes)

Les conseqüències de la crisi de 1929 varen resultar dures a Alemanya → La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social.

El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.

A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir molts vots i el 1933 es va nomenar Hitler canceller.

El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.

L'Èxit dels nazis a les eleccions del 1932

Van tenir suport de:

- classes mitjanes i camperols arruïnats

- obrers desesperats davant l'atur i la misèria.

- militars i antics combatents simpatitzants amb el nacionalisme radical

- burgesia desitjosa d'un poder fort

- Grans empresaris (industria armamentística i naval)

7.1 La dictadura naziEl 1934, els nazis varen transformar Alemanya en una dictadura. Es varen dissoldre els partits i els sindicats, es va clausurar el Parlament: només va quedar autoritzat el partit nazi

Es va iniciar la persecució dels opositors: molta gent va fugir del país (la meitat de la població jueva va emigrar abans de l'esclat de la guerra).

L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista.

El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal (tres K: Kinder, Kirche, Küche) 1933: Els nazis boicotegen

els comerços de jueus

Per assegurar l'adoctrinament del jovent, es van crear les Juventuts Hitlerianes, encarregades d'orientar l'oci i

l'educació dels joves

7.2 Un Regim de terrorL’Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va imposar el seu règim mitjançant el terror.

Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant uns cossos policials (les Seccions de Seguretat (SS) i la GESTAPO)

El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus, gitanos, homosexuals i disminuïts físics i psíquics

A partir del 1933, es varen crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del III Reich.

Insígnia d'identificació

de jueus

Universitat nazi: experiments, eugenèsia...

Establiment de l'ascendència racial

7.3 Autarquia econòmica i rearmament

Des d’un punt de vista econòmic, el III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d’Alemanya una potència econòmica mundial.

La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.

L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l’autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.

Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l’exèrcit.

Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un gran imperi i a la conquesta de l’“espai vital” cap a l’est d’Europa

Ideologia nazi: resum

Nacionalisme ètnic (o cultural) : pangermanisme...

Totalitarisme: el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat. Concentració de tots els poders (legislatiu, executiu, judicial) en mans d'un grup de persones o un partit.

- Antiparlamentarisme: negació de la democràcia

- Anticomunisme: negació dels moviments obrers: sindicats, vagues...

- Oposició al liberalisme: social, polític o econòmic... .

Racisme: Antisemitisme...

Superioritat de la raça ària: Idea base: darwinisme social...

Eugenesia: cal crear una raça ària pura: culmina en el genocidi a gran escala (holocaust)

Cal adoctrinar el jovent: Joventuts Hitlerianes

Creença en el líder (Fürer): la massa de gent necessita d'un líder amb les idees clares.

Necessitat “d'espai vital”

És necessari l'us de la propaganda com a mitjà d'adoctrinament: demagògia...

Trets característics dels estats feixistes (resum 2)

Nacionalisme ètnic o radical

Caràcter antiparlamentari i antiliberal

Negació de l'individu, que està subordinat a l'Estat

Justificació del racisme, sobretot a Alemanya

Desconfiança total en la raó i en la intel·lectualitat

Fe cega en un líder, que és absolut i indiscutible

Annex: Les lleis de Nuremberg

Les lleis van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de «sang

alemany o afí», mentre que les persones van ser

classificades com jueus si tenien descendents de tres o

quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un un mestís, de

«sang mesclada».

Les lleis de Nuremberg van privar els jueus de la

nacionalitat alemanya, i els hi van prohibir el matrimoni amb

els alemanys, així com la cohabitació i relacions

sexuals.

Annex II: “Fer servir les armes de la democràcia”

Declaracions de J. Goebbels al diaria Der Ang Riff, 1928

Vam entrar al Reichstag per proveir-nos d'armes al mateix arsenal de la democràcia. Ens vam presentar a diputats per paralitzar la democràcia de Weimar amb el seu propi ajut. Si la democràcia es tan estúpida que ens concedeix dietes i viatges pagats per a la nostra tasca inclement, pitjor per a ella [...].No cal creure que el parlamentarisme sigui la nostra fita [...]. Venim com a enemics! Venim com el llop que ataca al ramat [...]!

Per pensar: Una cita de Jorge Wagensberg

“Només hi ha una contradicció més gran que la de negar la democràcia als antidemòcrates, i es la de tolerar que aquests acabin

democràticament amb la democràcia.”

Annex III: La fi del sistema liberalDecret Per a la protecció del poble i de l'Estat, signat per Hinderburg l'endemà de l'incendi del Reichstag, el 28 de febrer de 1933

Sobre la base de l'article 48, paràgraf 2, de la Constitució del Reich, nosaltres decretem, per a la defensa contra la violència comunista, perillosa per a l'Estat, això que segueix: els articles 114, 15, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Constitució del Reich queden suspesos fins a nova ordre.

Així mateix, s'autoritzen, fins i tot més enllà dels límits habitualment fixats per la llei, les restriccions de la llibertat individual, del dret de lliure expressió d'opinions, així com de la llibertat de premsa, del dret de reunió i d'organització; les violacions del secret de la correspondència, del telègraf i del telèfon; les ordres d'escorcoll i de requisa, com també de la propietat.

Incendi del Reichstag: