LA RENAIXENÇA

IES MOIXENT4t ESO

QUÈ ÉS?

• La Renaixença és un moviment cultural català que arriba al seu esplendor durant la segona meitat del segle XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de fer renàixer el català com a llengua literària i de cultura, després dels segles de diglòssia respecte al castellà.

• S’inicia amb el poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Anibau.

CARACTERÍSTIQUES

• Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les utopies.

• Rebuig de les normes literàries clàssiques i exaltació de la llibertat artística (individualisme).

• Recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals.

• Valoració de l'estat d'ànim i de la bondad natural de l'individu.

PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA

• Promoure l'activitat literària.

• Crear una literatura pròpia.

• Fomentar el coneixement de la història pròpia.

• Restablir els Jocs florals, que són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua. 

ETAPES

1. La diglòssia (1833 - 1859). Abans de la Renaixença, la llengua catalana disposava de manifestacions de caràcter popular com obres de teatre, goigs i col·loquis. La burgesia va adoptar la costum aristocràtica d'escriure en castellà. És a dir, la gent de classe alta no volia parlar català.  

2. El prestigi de la llengua (1877 - 1892).S’inicia la Renaixença. Comença una època on la llengua té un apogeu i comença a escriure’s en català a nivell culte. S'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobre tot al teatre i la narrativa.  

LA NOVEL·LA REALISTA

• Realisme: és una doctrina estètica que es basa en la descripció objectiva de la realitat que apareix sobre el 1850. L’iniciador d’aquest tipus de novel·la es Narcís Oller.

• Naturalisme: després del 1850, la difusió del positivisme i l’entusiame pels estudis cièntifics conduí als novel·listes a emprar els mètodes de les ciències experimentals i a usar els mètodes de la nova ciència: observació i experimentació.

Narcís Oller (1846-1930)• L’obra d’aquest autor va obtenir una

gran projecció europea. Ens deleita amb obres com:

1) “La Papallona”: inici del Naturalisme, encara lligada als esquemes romàntics.

2) “L’escanyapobres”: descriu l’impacte de la industrialització. Narra la història d’uns avars a qui la passió pels diners els porta a la tragèdia.

3) “La febre d’or”: descriu l’alta burgesia financiera i el creixement de Barcelona.

4) “La bogeria”: tracta malalties mentals i les coseqüències socials que impliquen.

5) “Pilar Prim”: s’acosta a la novel·la psicològica.

TEATRE CULTE

• Vam tindre un únic autor al teatre culte del segle XIX que va ser Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà (1845-1924)

• Aquest autor tractà la passió humana com a tema principal i usà un model de llengua viva i eficaç des del punt de vista escènic. La seua obra dramàtica es divideix en:

– Etapa de formació (1875-1890). Hi predominen els drames d’ambientació medieval com: “Gal·la Placídia” i “Mar i cel”.

– Etapa de plenitud. (1890-1900). Hi pertanyen les obres amb trets realistes com: “Maria Rosa”, “Terra Baixa” i “La filla del mar”.

– Etapa final (1900-1924). Presenta una gran diversitat. Va sentir la necessitat de no perdre el favor del públic i d’adapatar-se al corrrent modernista, encara que no va conseguir gran qualitat literària.

TEATRE POPULAR

• L’autor més important va ser Eduard Escalante.

• Sainet: va ser la forma teatral més característica. Es tracta d’una peça curta, còmica, construïda a partir d’unes situacions escèniques esquemàtiques i d’uns personatges arquetípics.

Eduard Escalante (1834-1895)

• El teatre d’Escalante mostra els canvis socials i la situació de la llengua en totes les classes socials.

• Mostra una gran destresa a l’hora d’obtenir efectes còmics i caracteritzar els personatges.

• Algunes obres com:– “Bufar en caldo gelat”– “L’escaleta del dimoni”– “Les xiques del

entresuelo”

POESIA

• La poesia és molt important, ja que va ser la primera mostra literària de la Renaixença.

• Podem nomenar diversos poetes com: Tomàs Aguiló, Marià Aguiló, Vicent Querol, Jacint Verdaguer, Teodor Llorente i Constantí Llombart.

Jacint Verdaguer (1845-1902)• Va ser considerat el poeta

més gran de la Renaixença i va ser un dels fundadors de la llengua literària moderna. Tenim diversos tipus d’obres:

– Poemes èpics: “L’Atlàntida” i “Canigó”.

– Poemes de tema religiós: “Idil·lis”.

– Cants místics.– Poemes civils i

patriòtics.

Teodor Llorente (1836-1911)

• És el poeta més destacat de la Renaixença valenciana.

• Quan era jove escrivia en castellà però després va començar la seua producció en valencià.

• Va ser membre de Lo Rat Penat, director del diari La Opinión i traductor al castellà.

• Va ser el representant dels burgesos.

Constantí Llombart (1848-1893)

• Va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular àmplia i culturalment digna però a penes va obtenir ressó.

• Va crear la societat Lo Rat Penat i es va encarregar de la celebració dels Jocs Florals.

• Va ser el representant dels populars.

RENAIXENÇA VALENCIANA

Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià s’han centrat en la discussió de considerar la Renaixença o bé com una filla o una conseqüència de la Renaixença a Catalunya, o bé com un moviment nascut autòcton.