MEMORIA CLIMATITZACIO MUSEU MAR REV1

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94

PROJECTE CLIMATITZACIÓ MUSEU DEL MAR Cod. LR-60-10

Estudi d’enginyeria ENTAC, C/ Sant Isidre 5, Local 21. S.C. de la Ràpita C.P. 43.540. T/M 977741961-610212555. [email protected]

1

INDEX

1. MEMÒRIA ............................................................................................................................................. 3

1.1. ..... OBJECTE ..................................................................................................................................... 3

1.2. ..... TITULAR ....................................................................................................................................... 3

1.3. ..... TÈCNIC PROJECTISTA ............................................................................................................... 3

1.4. ..... ABAST. ......................................................................................................................................... 4

1.5. ..... ANTECEDENTS. .......................................................................................................................... 4

1.6. ..... NORMATIVA D’APLICACIÓ ......................................................................................................... 4

1.7. ..... EMPLAÇAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ ...................................................................................... 6

1.8. ..... DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI. ........................................................................................................ 6

1.9. ..... OCUPACIÓ I REQUISITS DE VENTILACIÓ ................................................................................ 8

1.10. ... CONDICIONS EXTERIORS DE CÀLCUL .................................................................................... 8

1.11. ... QUALITAT TÈRMICA DE L’AMBIENT .......................................................................................... 8

1.12. ... CONDICIONS INTERIORS DE CÀLCUL ...................................................................................... 9

1.13. ... CÀRREGA TÈRMICA ................................................................................................................... 9

1.14. ... ANÀLISI DE SOLUCIONS ............................................................................................................ 9

1.15. ... DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ ................................................................... 12

1.16. ... SISTEMA DE VENTILACIÓ I RECUPERACIÓ D’ENERGIA ...................................................... 14

2. ANNEX DE CÀLCULS ....................................................................................................................... 16

2.1. ..... CÀLCUL CÀRREGUES TÈRMIQUES ........................................................................................ 16

2.2. ..... RESUM CARREGA TÈRMICA ESTIU HORA A HORA (KW). .................................................... 24

2.3. ..... RESUM CÀRREGUES TÈRMIQUES ......................................................................................... 24

2.4. ..... CÀLCUL VENTILACIÓ NECESSÀRIA ........................................................................................ 24

2.5. ..... CÀLCUL CONDUCTES. ............................................................................................................. 25

2.6. ..... CÀLCUL CANONADES DISTRIBUCIÓ FLUID CALOR PORTADOR ........................................ 28

3. PLÀNOLS ........................................................................................................................................... 38

4. PRESSUPOST. .................................................................................................................................. 39

5. PLEC CONDICIONS .......................................................................................................................... 54

5.1. ..... CONDICIONS GENERALS ......................................................................................................... 54

5.2. ..... CONDICIONS GENERALS ......................................................................................................... 54

5.3. ..... COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS ................................................................... 54

5.4. ..... SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS ......................................................................................... 55

5.5. ..... INTERFERÈNCIES AMB ALTRES CONTRACTISTES .............................................................. 55

5.6. ..... EXISTÈNCIA DE SERVITUDS I SERVEIS EXISTENTS ............................................................ 55

5.7. ..... DESVIAMENT DE SERVEIS ...................................................................................................... 56

5.8. ..... PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES ................................................................................. 56

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



2

5.9. ..... ADMINISTRACIÓ ....................................................................................................................... 59

5.10. ... VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS ........................................................................ 62

5.11. ... INDEMNITZACIONS MÚTUES ................................................................................................... 64

5.12. ... VARIS ......................................................................................................................................... 65

5.13. ... PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS .................................................................. 67

5.14. ... COORDINADOR TÉCNIC D’OBRA. ........................................................................................... 67

5.15. ... ESPECIFICACIONS CONSTRUCTIVES. ................................................................................... 67

5.16. ... CONDICIONS ............................................................................................................................. 67

5.17. ... RESCISIÓ ................................................................................................................................... 67

5.18. ... ENCARREGAT D’OBRES .......................................................................................................... 68

5.19. ... RECEPCIÓ PROVISIONAL ........................................................................................................ 68

5.20. ... PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ........................................................................................... 68

5.21. ... PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ........................................................................................... 78

6. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT. .................................................................................... 104

6.1. ..... OBJETO .................................................................................................................................... 104

6.2. ..... AGENTES DE LA EDIFICACIÓN ............................................................................................. 104

6.3. ..... CARACTERÍSTICAS DE LA OBRA .......................................................................................... 105

6.4. ..... ACTUACIONES PREVIAS ........................................................................................................ 108

6.5. ..... VERTIDOS ................................................................................................................................ 109

6.6. ..... SUMINISTROS ......................................................................................................................... 109

6.7. ..... SERVICIOS AFECTADOS ........................................................................................................ 109

6.8. ..... INSTALACIONES SANITARIAS PROVISIONALES ................................................................. 110

6.9. ..... INSTALACIONES PROVISIONALES DE OBRA ...................................................................... 110

6.10. ... FORMACIÓN Y PRIMEROS AUXILIOS ................................................................................... 111

6.11. ... MEDIDAS PREVENTIVAS ........................................................................................................ 115

6.12. ... INSTALACIÓN ELÉCTRICA ..................................................................................................... 117

6.13. ... EN LA MAQUINARIA ................................................................................................................ 125

6.14. ... AGENTES ATMOSFÉRICOS ................................................................................................... 128

6.15. ... TRABAJOS POSTERIORES .................................................................................................... 130

6.16. ... NORMAS DE COMPORTAMIENTO ......................................................................................... 130

6.17. ... PRINCIPIOS DE SEGURIDAD Y ECONOMÍA DEL ESFUERZO ............................................. 133

7. DOCUMENTS AMB ENTITAT PRÒPIA ........................................................................................... 137

7.1. ..... MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT ............................................................................................ 137

7.2. ..... MEMÒRIA JUSTIFICATIVA PROGRAMA DESENVOLUPAMENT RURAL. ............................ 148

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



3

1. MEMÒRIA

1.1. OBJECTE

L’objectiu del present document és descriure tècnicament la nova instal·lació de instal·lacions

tèrmiques en els edificis (calefacció, climatització i ventilació), realitzada a un edifici d’ús pública

concurrència destinat a MUSEU. La finalitat del projecte és la de justificar tècnicament el compliment

del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis - RITE i exposar davant dels Organismes

Competents que les instal·lacions tèrmiques del edifici hoteler reuneixen les condicions i garanties

mínimes exigides per la reglamentació vigent, amb el fi d’obtenir l’Autorització Administrativa i la

d’Execució de la instal·lació, així com servir de base a l’hora de procedir a l’execució de l’esmentat

projecte.

1.2. TITULAR

El titular d’aquesta instal·lació és:

Nom: AJUNTAMENT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

NIF: P-4313800-G

Domicili: PLAÇA CARLES III 13

MUNICIPI: SANT CARLES DE LA RÀPITA (TARRAGONA).

CP: 43.540

1.3. TÈCNIC PROJECTISTA

El tècnic projectista d’aquesta instal·lació és:

Nom: Joan Josep Navarro Aguirre

DNI: 78.580.949-T.

Titulació: ENGINYER INDUSTRIAL

Nº Col·legiat: 18.710

Col·legi: EIC

Domicili: C/ Sant Isidre 5, local 21

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



4

Municipi: Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

C.P. 43.540

1.4. ABAST.

Aquest projecte descriu les característiques tècniques de la instal·lació de climatització del MUSEU

DEL MAR distribuït en PB+P1.

1.5. ANTECEDENTS.

L’edifici ja és existent i no disposa de sistema de climatització. L’Ajuntament de Sant Carles de la

Ràpita encarrega la realització del projecte de climatització de l’edifici.

1.6. NORMATIVA D’APLICACIÓ

NORMATIVA ESTATAL:

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions

Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es

crea la Comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques dels edificis.

Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007.

Reial Decret 865/2003, de 4 de novembre, pel que s’estableixen els criteris higienico-sanitaris

per a la prevenció i control de la legionel·losi.

NORMATIVA AUTONÒMICA:

Llei 9/2014 de 31 de juliol de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els

productes.

Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de

disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre

criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment

sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions

frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.

Instrucció 5/2009 SIE de modificació de la Instrucció 4/2008 SIE que regula els requeriments que

han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



5

Instrucció 5/2011, 21-12-2011 DGEMSI, de modificació de la Instrucció 06-04-2011 DGEMSI, per

la qual es dicten les instruccions per realitzar les inspeccions periòdiques d'eficiència energètica

de les instal.lacions tèrmiques en els edificis de potència tèrmica nominal, en règim de generació

de calor o de fred, superior a 70 kw.

Instrucció 2/2015, de 03-06-2015, de la Direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial,

en relació a l'aplicació a Catalunya, del Reial Decret 1027/2007, de 20-07-2007, pel qual s'aprova

el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis i les seves modificacions posteriors.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la

prevenció i el control de la legionel·losi.

Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de

les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament

d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques

Complementàries (ITE).

NORMES UNE QUE CAL CONSIDERAR:

60601:2006 Sales de màquines i equips autònoms de generació de calor i fred o per congelació,

que utilitzen combustibles gasosos.

100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la

en instal·lacions.

123001:2005 Càlcul i disseny de xemeneies metàl·liques. Guia d’aplicació.

100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió.

100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de Disseny.

EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de

ventilació i condicionament de recintes.

Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes.

Norma UNE 100153 IN Climatització. Criteris de selecció suports antivibratoris

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



6

UNE 100001:2001 Climatización. Condiciones climáticas para proyectos.

UNE 100014:1984 Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones exteriores de calculo.

ALTRES NORMES

Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE).

Reglament (CE) nº842/2006, de 17 de maig, sobre determinats gasos fluorats d’efecte

hivernacle.

Reglament (CE) nº2037/2000, de 29 de juny, sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó.

Ordre de 21 de juny de 2000 que modifica l’annex de l’Ordre de 10 de febrer de 1983, sobre

normes tècniques dels tipus de radiadors i convectors de calefacció per mitjà de fluids i la seva

homologació pel Ministeri d’Indústria i Energia.

Ordre, de 27 d’abril de 1987, d’aprovació de la norma reglamentària d’edificació sobre aïllament

tèrmic NRE-AT-87.

Ordenances municipals d’aplicació.

Altres normes i disposicions particulars que requereixi el projectista.

1.7. EMPLAÇAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ

L’edifici destinat a MUSEU es troba situat en el PLAÇA AGUSTI VIZCARRO 1, de SANT CARLES

DE LA RÀPITA (Tarragona), C.P. 43.540. Les coordenades UTM de l’activitat són:

UTM 31N 296.948, 4.499.750 GPS

40º 37' 18" N 0º 35' 35" E

Taula 1.0. Coordenades UTM

1.8. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI.

L’ús de l’establiment és el de MUSEU situat en planta baixa i planta primera. El quadre de

superfícies útils de les diferents estances que conformen l’activitat és:

- PLANTA BAIXA

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



7

ÚS SUPERFÍCIE (M2)

DESPATX 1 26,75

DESPATX 2 13,75

SERVEI HOMES 5,12

SERVEI DONES 5,12

SERVEI ADAPTAT 4,35

SALA INSTAL·LACIONS 2,74

RECEPCIÓ 9,78

VESTÍBUL 147,62

PAS 107,20

EXPOSICIÓ TEMPORAL 124,63

ESCALA 22,17

TOTAL PLANTA BAIXA 469,23

Taula 2.0 Quadre de superfícies útils PB

- PLANTA PRIMERA.


ZONA DE CIRCULACIÓ 261,68

EXPOSICIÓ PERMANENT 133,70

ACCÉS 42,94

TOTAL PLANTA PRIMERA 438,32

Taula 3.0 Quadre de superfícies útils P1

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



8

- SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES.


PLANMTA BAIXA 500,00

PLANTA PRIMERA 500,00

TOTAL EDIFICI 1000,00

Taula 4.0 Quadre de superfícies construïdes

1.9. OCUPACIÓ I REQUISITS DE VENTILACIÓ

La ocupació es determina segons la norma UNE 13779.

La qualitat de l’aire interior correspon a un IDA 2

La qualitat de l’aire exterior correspon a un ODA 2.

1.10. CONDICIONS EXTERIORS DE CÀLCUL

En aquest projecte es consideren les següents temperatures de confort segons la zona tractada. La

temperatura exterior de càlcul considerada és a l’hivern és de 0.1 ºC, i a l’estiu és de 28.6 ºC, (HR 50

%), que cobreix aproximadament el 99 % del total de les hores en desembre, gener i març per l’hivern i

juny, juliol i agost per l’estiu, segons dades estadístiques obtingudes del Servei Meteorològic de

Catalunya durant un període de 20 anys. D’acord amb els càlculs efectuats hem trobat les

necessitats tèrmiques que es mostren en els càlculs annexos.

1.11. QUALITAT TÈRMICA DE L’AMBIENT

Temperatura operativa

Es parteix de les següents dades:

Activitat metabòlica: 1,2 met

Grau de vestimenta estiu: 0,5 clo

Grau de vestimenta hivern: 1,0 clo

PPD: 10-15% (percentatge de persones descontentes)

Les condicions interiors de disseny són les fixades per l’apartat IT 1.1.4.1.2:

Estació T. operativa (ºC) H. relativa (%)

Estiu 23…25 45…60

Hivern 21…23 40…60

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



9

1.12. CONDICIONS INTERIORS DE CÀLCUL

Estiu: Tª: 24ºC HR: 50%

Hivern: Tª: 21ºC HR: 50%

1.13. CÀRREGA TÈRMICA

La càrrega tèrmica requerida per a cada estança vindrà definida pel tipus d’evolvent, la ocupació i

la ventilació requerida. Per al càlcul de les exigències frigorífiques s’han utilitzat dos mètodes

alternatius:

Càlcul de màxima temperatura exterior, a totes les dependències.

Càlcul de màxima radiació solar, en les dependències on hi hagi superfícies amb vidre a

l’exterior.

S’ha escollit en cada cas el càlcul més desfavorable, tenint en compte la simultaneïtat i orientació

de cada una de les dependències, i que per al nostre cas correspon al de màxima temperatura

exterior.

1.14. ANÀLISI DE SOLUCIONS

1.14.1. GENERAL

“Els edificis disposaran d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.”

CTE HE 2

“Les instal·lacions s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es compleixin les exigències de benestar i higiene, eficiència i seguretat que estableix el RITE i de qualsevol altra reglamentació o normativa que pugui esser d’aplicació a la instal·lació projectada.”

RITE Edifici d’ús terciari CTE

HE4, HS 3, HR D.21/2006 Ecoeficiència Prevenció i control de la legionel·losi

1.14.2. COMPLIMENT DE L’EXIGÈNCIA DE BENESTAR I HIGIENE (IT 1.1)

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que s’obtingui una qualitat tèrmica de l’ambient, una qualitat de l’aire interior i una qualitat de la dotació d’aigua calenta sanitària que siguin acceptables per als usuaris de l’edifici sense que es produeixi menyscabament de la qualitat acústica de l’ambient, complint els requisits següents:” Qualitat tèrmica de l’ambient: “Les instal·lacions tèrmiques han de permetre mantenir els paràmetres que defineixen l’ambient tèrmic dins d’un interval de valors determinats amb la finalitat de mantenir unes condicions ambientals confortables per als usuaris dels edificis.”

IT 1.1.4.1

Apartats 1.5.5. i 1.5.6

UNE 13779 Compleix

Qualitat de l’aire interior: “Les instal·lacions tèrmiques han de permetre mantenir una qualitat de l’aire interior acceptable, en els locals ocupats per les persones, eliminant els contaminants que es

CTE DB HS3 Ús habitatge

UNE-EN 13779 Compleix

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



10

produeixen de forma habitual durant el seu ús normal, aportant un cabal suficient d’aire exterior i garantint l’extracció i expulsió de l’aire viciat.”

Higiene: “Les instal·lacions tèrmiques han de permetre proporcionar una dotació d’aigua calenta sanitària, en condicions adequades, per a la higiene de les persones.”

IT 1.1.4.3 Prevenció i control de la legionel·losi

No aplica

Qualitat de l’ambient acústic: “En condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties produïdes pel soroll i les vibracions de les instal·lacions tèrmiques ha d’estar limitat.”

IT 1.1.4.4 CTE DB HR

Compleix

CONDICIONS PER L’EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

“Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els equips i materials que conformen la instal·lació projectada, així com les seves condicions de subministrament i execució, les garanties de qualitat i el control de recepció en obra que s’hagi de realitzar.”

Recepció en obra Art. 20

Veure Plec de Condicions

Control de l’execució

Art. 21

Veure Plec de Condicions

“Les verificacions i les proves que s’hagin de dur a terme per realitzar el control de l’execució de la instal·lació i el control de la instal·lació acabada.”

Control d’instal·lació acabada

Art. 22 Proves IT 2.2 Ajust i equilibrat IT 2.3 Eficiència energètica IT 2.4

Compleix. Veure certificat d’instal·lació ITE-2

CONDICIONS PER L’ÚS I MANTENIMENT DE LA INSTAL·LACIÓ

“Les instruccions d’ús i manteniment d’acord amb les característiques específiques de la instal·lació, mitjançant l’elaboració d’un «Manual d’ús i manteniment» que contingui les instruccions de seguretat, maneig i maniobra, així com els programes de funcionament, manteniment preventiu i gestió energètica de la instal·lació projectada.”

Programa de mant. preventiu

IT 3.3

Compleix

Programa de gestió energètica

IT 3.4

Compleix

Instruccions de seguretat

IT 3.5

Compleix

Instruccions maneig i maniobra

IT 3.6

Compleix

Instruccions de funcionament

IT 3.7

Compleix

1.14.3. COMPLIMENT DE L’EXIGÈNCIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (IT 1.2)

Documentació justificativa del compliment d’eficiència IT 1.2.3 Compleix

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



11

energètica(13) “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es redueixi el consum d’energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants atmosfèrics, mitjançant la utilització de sistemes eficients energèticament, de sistemes que permetin la recuperació d’energia i la utilització de les energies renovables i de les energies residuals, i han de complir els requisits següents:” Rendiment energètic: “Els equips de generació de calor i fred, així com els destinats al moviment i transport de fluids, s’han de seleccionar a fi d’aconseguir que les seves prestacions, en qualsevol condició de funcionament, estiguin tan pròximes com sigui possible al seu règim de rendiment màxim.”

Calor IT 1.2.4.1.2

Compleix

Fred IT 1.2.4.1.3

Compleix

Distribució de calor i fred: “Els equips i les conduccions de les instal·lacions tèrmiques han de quedar aïllats tèrmicament, per aconseguir que els fluids portadors arribin a les unitats terminals amb temperatures pròximes a les de sortida dels equips de generació.”

Xarxes de canonades

IT 1.2.4.2.1.2 IT 1.2.4.2.1.3

UNE-EN ISO 12241

Compleix

Aïllament xarxes de conductes

IT 1.2.4.2.2 Eficiència energ. transport fluids IT 1.2.4.2.5 Eficiència energ. motors elèctrics IT 1.2.4.2.6

Compleix

Regulació i control: “Les instal·lacions han d’estar dotades dels sistemes de regulació i control necessaris perquè es puguin mantenir les condicions de disseny previstes en els locals climatitzats, i ajustar, alhora, els consums d’energia a les variacions de la demanda tèrmica, així com interrompre el servei.”

IT 1.2.4.3 Compleix. La instal·lació està dotada d’un sistema de control automàtic que permet mantenir les condicions de disseny previstes, ajustant els consums a les variacions de demanda Tèrmica.

Comptabilització de consums: “Les instal·lacions tèrmiques han d’estar equipades amb sistemes de comptabilització perquè l’usuari conegui el seu consum d’energia, i per permetre el repartiment de les despeses d’explotació en funció del consum entre diferents usuaris, quan la instal·lació satisfaci la demanda de múltiples consumidors.”

IT 1.2.4.4 Compleix

Recuperació d’energia: “Les instal·lacions tèrmiques han d’incorporar subsistemes que permetin l’estalvi, la recuperació d’energia i l’aprofitament d’energies residuals.”

IT 1.2.4.5 Compleix

Utilització d’energies renovables: “Utilització d’energies renovables: les instal·lacions tèrmiques han d’aprofitar les energies renovables disponibles, amb l’objectiu de cobrir amb aquestes energies una part de les necessitats de l’edifici.”(contribució solar per la producció d’ACS, escalfament de piscines cobertes, escalfament de piscines a l’aire lliure)

IT 1.2.4.6 No aplica.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



12

1.14.4. COMPLIMENT DE L’EXIGÈNCIA DE SEGURETAT (IT 1.3)

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es previngui i es redueixi a límits acceptables el risc de patir accidents i ministres capaços de produir danys o perjudicis a les persones, la flora, la fauna, béns o el medi ambient, així com altres fets susceptibles de produir en els usuaris molèsties o malalties.”

Sales de màquines

IT 1.3.4.1.2

No procedeix (no n’hi ha)

Xemeneies IT 1.3.4.1.3

No procedeix (no n’hi ha)

Xarxes de canonades i cond.

IT 1.3.4.2

Compleix

Protecció contra incendis

IT 1.3.4.3

Compleix DB SI (justificació al projecte tècnic específic)

1.15. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

1.15.1. SISTEMA A INSTAL·LAR

L’edifici disposarà d’una unitat tipus aire-aire amb unitats d’expansió directa tipus bomba de calor per tot

l’edifici. El sistema de distribució del fluid calor portador serà a dos tubs (impulsió i retorn) amb canonada de

coure. Les unitats de producció s’instal·laran en l’exterior de l’edifici en la seva totalitat sobra bancada de

formigó. La zona d’ubicació de les màquines es tancarà perimetralment amb reixa tipus RIVISA per evitar

l’accés de persones alienes a la instal·lació. Hi haurà un total de deu unitats exteriors amb les corresponents

unitats interiors de tipus unitats de peu verticals. La ventilació es realitzarà amb recuperadors de calor estàtics

amb unitat de refredament adiabàtic i freecooling incorporats un PB i un altre en P1.

1.15.2. COMPARATIVA DE SISTEMES ALTERNATIUS.

Una altra possibilitat de climatització proposada ha estat la de sistema aire-aigua amb fan-coils interiors que

s’ha desestimat pel cost econòmic superior i una eficiència energètica inferior respecte el sistema aire-aire.

1.15.3. UNITATS EXTERIORS

Les unitats de producció son de dos tipus Standard Inverter i Power Inverter en funció de la distància

màxima entre les unitats interior i exterior.

- UNITAT TIPUS STANDARD INVERTER

BOMBA DE CALOR UD. EXTERIOR PCZS-140 YKA

Pfred= 13.4 kW Pcalor=16.0 kW

EER=5.3 /COP=4.4;

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



13

Potència absorvida P= 7.60 kW

Un= 400 V

Dimensions (mm) 1338x1050x330 mm

Pes 132 kg

UD. EXTERIOR SPCZS-140 YKA


EER=2.41/COP=2.81;


Un= 400 V


Pes 132 kg

UD. EXTERIOR PUHZ-ZRP50VKA


EER=3.1 /COP=3.41;


Un= 400 V


Pes 132 kg

1.15.4. XARXES DE CANONADES D’E COURE

Les canonades del sistema de climatització es realitzaran en canonades de coure degudament aïllades

amb escuma elastomèrica de gruixos segons l’indicat en el RITE vigent.

1.15.5. UNITATS TERMINALS

Per a la difusió interior s’utilitzen reixetes de lames horitzontals fixes connectades al conducte de xapa

galvanitzada directament. Per al retorn s’utilitzen pel general, reixetes de lames horitzontals fixes situades al

conducte. Des de les reixetes el retorn es realitza mitjançant conductes fins a la màquina. Solament

s’instal·larà sistema de ventilació en els circuïts de recuperació de calor al ser les unitats interiors de peu

verticals.

1.15.6. UNITATS INTERIORS

Les unitats interiors estan formades per unitats de terra verticals i recuperadors de calor. Els equips a

instal·lar són:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



14

Zona Marca model

PLANTA BAXA

DESPATX GRAN MITSHUBISHI MSZ-SF50VE2

DESPATX PETIT MITSHUBISHI MSZ-SF50VE2

ZONA PÚBLIC

MITSHUBISHI

PSA-RP1 140KA 2 UD

PSA-RP 140KA 2UD

ZONA PÚBLIC SODECA RECUP-30

PLANTA PRIMERA

ZONA PÚBLIC

MITSHUBISHI

PSA-RP1 140KA 2 UD

PSA-RP 140KA 2UD

ZONA PÚBLIC SODECA RECUP-40

Les característiques tècniques dels equips proposats són:

UD. DE TERRA VERTICAL INTERIOR PSA-RP 140KA/ PSA-RP1 140KA


UD. TIPUS SPLIT INTERIOR MSZ-SF50VE2


1.15.7. DESCRIPCIÓ SUBSISTEMES DE CONTROL ADOPTATS

Cadascun dels equips es controlarà directament des de la consola particular de control a més a més es

disposarà un control conjunt de tots els equips unificat. Cada instal·lació individual permet l’ajust del

comandament de funcionament en funció de la temperatura desitjada del local. Els equips de comandament

es centralitzaran en sala tècnica per les zones comunitàries i en els despatxos per les oficines. Es col·locarà a

la paret i en posició vertical a prop d’algun retorn i a una alçada no superior a 1,80 metres. La temperatura

de regulació recomanada serà de 26 ºC a l’estiu i 20ºC a l’hivern. En el sistema de recuperació de calor el

control seguirà els requisits establers en IDA-C6 amb sonda de CO2 que serà l’encarregada de l’activació

del dispositiu de renovació d’aire.

1.16. SISTEMA DE VENTILACIÓ I RECUPERACIÓ D’ENERGIA

1.16.1. SISTEMA INSTAL·LAT

Segons la IT 1.2.4.5.2, l’edifici requereix d’un sistema de recuperació del calor de l’aire d’extracció. Per a les

zones de públic i oficines, i en general totes les estances climatitzades amb fan-coils. Al ser els cabals de

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



15

renovació excessius el recuperador de calor renovarà l’aire de l’edifici de forma independent del cabal aportat

pels fan-coils. S’instal·larà una equips de recuperació de calor d’aire en PB i una altra en P1. El recuperador

disposarà de bateria sistema de freecooling i bateria adiabàtica.

1.16.2. SISTEMA DE FILTRACIÓ

Per tal de complir amb les classes de filtració de la taula 1.4.2.5 de la IT 1.1.4.2.4, s’hauran d’instal·lar uns

filtre previ eficàcia F6 i un filtre final F8 a la sortida de les unitats de recuperació de calor interiors.

1.16.3. XARXES DE CONDUCTES

Les xarxes de conductes es realitzaran segons norma UNE EN 12097:2007, la qual especifica el requisits

relatius a les mesures, a la forma, així com també al emplaçament dels panells d’accés per al

manteniment i la neteja de les xarxes de conductes. Les xarxes de conductes instal·lades al edifici estaran

construïdes amb els materials de revestiments convenients, seguint la norma UNE EN 13162, per tal de

garantir el mínim de pèrdues en els conductes. Les seves característiques seran les següents:

Reacció al foc: B-s1,d0

Conductivitat tèrmica (λ90/90): 0,033 W/m·K

L’aïllament tèrmic de la xarxa de conductes complirà amb les especificacions tècniques esmentades en

l’apartat IT 1.2.4.2.2 del RITE, procurant disposar d’un aïllament tèrmic suficient per a que la pèrdua de

calor sigui mínima. La tipologia dels conductes a instal·lar serà la de conduccions de xapa galvanitzada

amb aïllament en forma d’escuma elastomèrica en la impulsió de gruix segons l’indicat en el RITE. En

funció de la temperatura del l’aire.

Sant Carles de la Ràpita, MARÇ / 2016

Joan Josep Navarro i Aguirre

Enginyer Industrial

Col núm. 18.710

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



16

2. ANNEX DE CÀLCULS

2.1. CÀLCUL CÀRREGUES TÈRMIQUES

CÀRREGA TÈRMICA DE CALEFACCIÓ D'UN LOCAL "QCT".

QCT = (Qstm + QSI - Qsaip) • (1 + F) + Qsv

En què:

Qstm = Pèrdua de calor sensible per transmissió a través dels tancaments (W).

QSI = Pèrdua de calor sensible per infiltracions d'aire exterior (W).

Qsaip = Guany de calor sensible per aportacions internes permanents (W).

F = Suplements (tant per un).

Qsv = Pèrdua de calor sensible per aire de ventilació (W).

PÈRDUA DE CALOR SENSIBLE PER TRANSMISSIÓ A TRAVÉS DELS TANCAMENTS "Qstm".

Qstm = O • A • (Tu - Et)

En què:

O i = Transmitància tèrmica del tancament (W / m² K). Obtingut segons CTE DB-HE 1.

Ai = Superfície del tancament (m²).

Tu = Temperatura interior de disseny del local (K).

Et = Temperatura de disseny a l'altra banda del tancament (° K).

PÈRDUA DE CALOR SENSIBLE PER INFILTRACIONS D'AIRE EXTERIOR "QSI".

QSI = Vae • 0,33 • (Tu - Et)

En què:

Vai = Cabal d'aire exterior fred que s'introdueix al local (m³ / h).


Et = Temperatura exterior de disseny (° K).

Infiltracions d'aire exterior pel mètode de les escletxes

Vi = (∑i • fi • Li) • R • H

En què:

f = Coeficient d'infiltració de portes i finestres exteriors sotmeses a l'acció del vent, a sobrevent (m³ / h •

m).

L = Longitud de escletxes de portes i finestres exteriors sotmeses a l'acció del vent, a sobrevent (m).

R = Coeficient característic del local. Segons RIESTSCHEL I RAISS ve donat per:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



17

R = 1 / [1+ (∑j • fj • Lj / ∑n • fn • L n)]

∑j • fj • Lj = Cabal d'aire infiltrat per portes i finestres exteriors sotmeses a l'acció del vent, a sobrevent (m³

/ h).

∑n • fn • Ln = Cabal d'aire exfiltrado a través de buits exteriors situats a sotavent o bé a través de buits

interiors del local (m³ / h).

H = Coeficient característic de l'edifici. S'obté en funció del vent dominant, el tipus i la situació de l'edifici.

CABAL D'AIRE EXTERIOR PER LA TAXA DE RENOVACIÓ HORÀRIA "Vr".

Vr = V • n

En què:

V = Volum del local (m³).

n = Nombre de renovacions per hora (ren / h).

GUANY DE CALOR SENSIBLE PER APORTACIONS INTERNES PERMANENTS "Qsaip".

Qsaip = Qsil + Qsp + Qsad

En què

Qsil = Guany interna de calor sensible per Il·luminació (W).

Qsp = Guany interna de calor sensible deguda als Ocupants (W).

Qsad = Guany interna de calor sensible per Aparells diversos (motors elèctrics, ordinadors, etc.).

SUPLEMENTS.

F = Zo + ZiS + ZPE

En què:

Zo = Suplement per orientació Nord.

Zis = Suplement per interrupció del servei.

ZPE = Suplement per més de 2 parets exteriors.

PÈRDUA DE CALOR SENSIBLE PER AIRE DE VENTILACIÓ "Qsv".

Qsv = Vv • 0,33 • (Tu - Et)

En què:

Vv = Cabal d'aire exterior necessari per a la ventilació del local (m³ / h).


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



18

Et = Temperatura exterior de disseny (° K). És la temperatura de la localitat del projecte o la

proporcionada pel recuperador d'energia.

CÀRREGA TÈRMICA DE REFRIGERACIÓ D'UN LOCAL.

La càrrega tèrmica de refrigeració d'un local "Qr" s'obté:

Qr = Qst + QLT

En què:

Qst = Aportació o càrrega tèrmica sensible (W).

QLT = Aportació o càrrega tèrmica latent (W).

CÀRREGA TÈRMICA SENSIBLE "Qst".

Qst = QSR + Qstr + Qstm + QSI + QSAI + Qsv

En què:

QSR = Calor per radiació solar a través de vidre (W).

Qstr = Calor per transmissió i radiació a través de parets i sostres exteriors (W).

Qstm = Calor per transmissió a través de parets, sostres i portes interiors, terres i finestres (W).

QSI = Calor sensible per infiltracions d'aire exterior (W).

QSAI = Calor sensible per aportacions internes (W).

Qsv = Calor sensible per aire de ventilació (W).

Calor per radiació solar a través de vidre "QSR".

QSR = R • A • fcr • fat • falm

En què:

R = Radiació solar (W / m²).

-Amb Emmagatzematge, R = Màxima aportació solar, a través de vidre senzill, corresponent a l'orientació,

mes i latitud considerats.

-Sense Emmagatzematge, R = Aportació solar, a través de vidre senzill, corresponent a l'hora, orientació,

mes i latitud considerats.

A = Superfície de la finestra (m²).

fcr = Factor de correcció de la radiació solar.

- Marc metàl·lic o cap marc (+ 17%).

- Contaminació atmosfèrica (-15% màx.).

- Altitud (+ 0,7% per 300 m).

- Punt de rosada superior a 19,5 ° C (-14% per 10 ° C sense magatzem., -5% Per 4 ° C amb magatzem.).

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



19

- Punt de rosada inferior a 19,5 ° C (+ 14% per 10 ° C sense magatzem., + 5% per 4 ° C amb magatzem.).

fat = Factor d'atenuació per persianes o altres elements.

falm = Factor d'emmagatzematge en les estructures de l'edifici.

Calor per transmissió i radiació a través de parets i sostres exteriors "Qstr".

Qstr = O • A • DET

En què:


A = Superfície del tancament.

DET = Diferència equivalent de temperatures (° K).

DET = a + dets + b • (Rs / Rm) • (DETm - dets)

En què:

a = Coeficient corrector que té en compte:

- Un increment diferent de 8 ° C entre les temperatures interior i exterior (aquesta última presa a les 15

hores del mes considerat).

- Una OMD diferent de 11 ° C.

Dets = Diferència equivalent de temperatura a l'hora considerada per al tancament a l'ombra.

DETm = Diferència equivalent de temperatura a l'hora considerada per al tancament assolellat.

b = Coeficient corrector que considera el color de la cara exterior de la paret.

- Color fosc, b = 1.

- Color mitjà, b = 0,78

- Color clar, b = 0,55.

Rs = Màxima insolació, corresponent al mes i latitud supòsits, per a l'orientació considerada.

Rm = Màxima insolació, corresponent al mes de juliol i a 40 ° de latitud Nord, per a l'orientació

considerada.

Calor per transmissió a través de parets, sostres i portes interiors, terres i finestres "Qstm"

Qstm = O • A • (Et - Tu)

En què


A = Superfície del tancament (m²).

Et = Temperatura de disseny a l'altra banda del tancament (° K).


Calor sensible per infiltracions d'aire exterior "QSI"

QSI = Vae • 0,33 • (Et - Tu)

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



20

En què

Vae i = Cabal d'aire exterior calent que s'introdueix al local (m³ / h).

Et = Temperatura exterior de disseny (° K).


El cabal d'aire exterior s'estima per la taxa de Renovació Horària "Vr".

Vr = V • n

En què:



Calor sensible per aportacions internes "QSAI".

QSAI = Qsil + Qsp + Qsad

En què:

Qsil = Guany interna de calor sensible per Il·luminació (W).

Qsp = Guany interna de calor sensible deguda als Ocupants (W).

Qsad = Guany interna de calor sensible per Aparells diversos (motors elèctrics, ordinadors, etc.) (W).

CALOR SENSIBLE PER AIRE DE VENTILACIÓ "Qsv".

Qsv = Vv • 0,33 • (Et - Tu)

En què

Vv = Cabal d'aire exterior necessari per a la ventilació del local (m³ / h).

Et = Temperatura exterior de disseny (° K). És la temperatura de la localitat del projecte o la


Tu = Temperatura interior de disseny (° K).

CÀRREGA TÈRMICA LATENT "QLT".

QLT = Qli + Qlai + Qlv

En què

Qli = Calor latent per infiltracions d'aire exterior (W).

Qlai = Calor latent per aportacions internes (W).

Qlv = Calor latent per aire de ventilació (W).

Calor latent per infiltracions d'aire exterior "Qli".

Qli = Vae • 0,84 • (We - Wi)

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



21

En què:

Vae i = Cabal d'aire exterior calent que s'introdueix al local (m³ / h).

We = Humitat absoluta de l'aire exterior (gw / KGA).

Wi = Humitat absoluta de l'aire interior (gw / KGA).

El cabal d'aire exterior s'estima per la taxa de Renovació Horària "Vr"

Vr = V • n

En què:



CALOR LATENT PER APORTACIONS INTERNES "Qlai".

Qlai = Qlp + Qlad

En què:

Qlp = Guany interna de calor latent deguda als Ocupants (W).

Qlad = Guany interna de calor latent per Aparells diversos (cafetera, fregidora, etc) (W).

Calor latent per aire de ventilació "Qlv".

Qlv = Vv • 0,84 • (We - Wi)

En què:

Vv = Cabal d'aire exterior necessari per a la ventilació del local (m³ / h

We = Humitat absoluta de l'aire exterior (gw / KGA). És la humitat de la localitat del projecte o la


Wi = Humitat absoluta de l'aire interior (gw / KGA).

- RECUPERACIÓ D'ENERGIA.

TEMPERATURA DE L'AIRE A la SORTIDA DE L'RECUPARADOR "t1rec".

t1rec (hivern) = t1 + [(Rs / 100) • (t2 - t1)] (ºC)

t1rec (estiu) = t1 - [(Rs / 100) • (t1 - t2)] (ºC)

En què:

t1 = Temperatura aire exterior (ºC).

t2 = Temperatura aire interior (ºC).

Rs = Rendiment sensible recuperador (%).

HUMITAT ABSOLUTA DE L'AIRE A la SORTIDA DE L'RECUPARADOR "W1rec".

W1rec = [h1rec - (1,004 • t1rec)] / [2500,6 + (1,86 • t1rec)] (KGW / KGA)

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



22

En què:

h1rec (hivern) = Entalpia aire sortida recuperador (kJ / KGA) = h1 + [(Rec / 100) • (h2 - h1)]

h1rec (estiu) = Entalpia aire sortida recuperador (kJ / KGA) = h1 - [(Ref / 100) • (h1 - h2)]

Rec = Rendiment entàlpic calefacció (%). Si Rec = 0, W1rec = W1.

Ref = Rendiment entàlpic refrigeració (%). Si Ref = 0, W1rec = W1.

h1 = Entalpia aire exterior (kJ / KGA) = 1,004 • t1 + [W1 • (2.500,6 + 1,86 • t1)]

h2 = Entalpia aire interior (kJ / KGA) = 1,004 • t2 + [W2 • (2.500,6 + 1,86 • t2)]

W1 = Humitat absoluta aire exterior (KGW / KGA) = (HR1 / 100) • Ws1

W2 = Humitat absoluta aire interior (KGW / KGA) = (HR2 / 100) • WS2

HR1 = Humitat relativa aire exterior (%).

HR2 = Humitat relativa aire interior (%).

Ws1 = Humitat absoluta de saturació aire exterior (KGW / KGA) = 0,62198 • [Pvs1 / (P-Pvs1)]

WS2 = Humitat absoluta de saturació aire interior (KGW / KGA) = 0,62198 • [Pvs2 / (P-Pvs2)]

P = Pressió atmosfèrica (bar) = 1,01325

Pvs1 = Pressió de vapor de saturació aire exterior (bar) = i [A - B / T1]

T1 = Temperatura aire exterior (° K).

Pvs2 = Pressió de vapor de saturació aire interior (bar) = i [A - B / T2]

T2 = Temperatura aire interior (° K).

A, B = Coeficients en funció de la temperatura.

ENERGIA TOTAL RECUPERADA "HTR".

HTR (hivern) = (Rec / 100) • (h2 - h1) • 0,327 • Vv (W)

HTR (estiu) = (Ref / 100) • (h1 - h2) • 0,327 • Vv (W)

Vv = Cabal de ventilació (m 3 / h).

ENERGIA SENSIBLE RECUPERADA "HSR".

HSR (hivern) = (Rs / 100) • (t2 - t1) • 0,33 • Vv (W)

HSR (estiu) = (Rs / 100) • (t1 - t2) • 0,33 • Vv (W)

Vv = Cabal de ventilació (m 3 / h).

TRANSMITÀNCIA TÈRMICA DELS TANCAMENTS "O".

U = 1 / (1 / hi + 1 / he + ∑i ei / ∑i + rc + rf)

En què:

O = Transmitància tèrmica del tancament (W / m² K).

1 / hi = Resistència tèrmica superficial interior (m² K / W).

1 / he = Resistència tèrmica superficial exterior (m² K / W).

i = Espessor de les làmines del tancament (m).

∑∑Conductivitat tèrmica de les làmines del tancament (W / m K).

rc = Resistència tèrmica de la cambra d'aire (m² K / W).

rf = Resistència tèrmica del sostre (m² K / W).

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



23

- CARREGA TÉRMICA HIVERN

Local Transm. Qstm (W)

Infiltrac. Qsi (W)

Ap. int. Qsaip (W)

Suplem. Qss (W)

Fs (%)

Qc (W) Ventilac. Qsv (W)

Qct (W)

Museo PB 19553 0 -4619 2240 10 18891 27492 46383

Oficina 1234 0 0 185 10 1561 611 2172

Oficina 2175 0 0 326 10 2751 916 3667

Museo P1 43155 0 -11828 4699 10 39629 25964 65593

Suma 66117 0 -16447 7450 62832 54983

Total Zona INVIERNO (W): 117815

- CARREGA TÈRMICA ESTIU

CARGA SENSIBLE

Local Qsr(W) Qstr(W) Qstm(W) Qsi(W) Qsai(W) Fs(%) Qs(W) Qsv(W) Qst(W) Qse(W)

MUSEU PB 10887 2048 1080 - 11279 10 27823 2587 30410 -

Oficina 150 30 - 277 10 503 57 560 -

Oficina 942 97 169 - 479 10 1856 86 1942 -

MUSEU P1 4051 11316 532 - 10893 10 29471 2444 31915 -

SUMA 15880 13611 1811 - 22928 59653 5174 64827 -

CARGA LATENTE

Local Qli(W) Qlai(W) Fs(%) Ql(W) Qlv(W) Qlt(W) Qle(W)

MUSEU PB 0 6480 10 7128 15500 22628 -

Oficina 0 120 10 132 344 476 -

Oficina 0 180 10 198 517 715 -

MUSEU P1 0 6120 10 6732 14639 21371 -

SUMA 12900 14190 31000 45190 -

Carga Total Zona (W) 110017 Carga Sensible Total Zona (W) 64827

- RESUM CÀRREGA TÈRMICA ESTIU

SENSIBLE LATENTE Qt

ZONA Qst (W) Qse (W) Qlt (W) Qle (W) Qst + Qlt (W)

ZM1 64837 45190 110017

SUMA 64837 45190 110017

Carga Total Edificio (W) 110017 Carga Sensible Total Edificio (W) 64827

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



24

2.2. RESUM CARREGA TÈRMICA ESTIU HORA A HORA (KW).

ZONA / MES 1 2 3 4 5 6 7 8

ZM1 / Junio 88.4 89.157 90.135

ZM1 / Julio 90.337 90.996 91.986

ZM1 / Agosto 90.279 90.702 91.638

ZM1 / Septiembre 81.95 81.672 82.495

ZONA / MES 9 10 11 12 13 14 15 16

ZM1 / Junio 90.354 89.824 90.76 93.153 96.021 104.792 106.438 107.929

ZM1 / Julio 92.234 91.606 92.264 95.107 97.147 106.858 108.494 110.017*

ZM1 / Agosto 92.021 90.333 93.266 95.46 98.742 106.51 108.271 109.971

ZM1 / Septiembre 83.164 80.411 84.955 86.961 90.68 90.308 98.644 100.641

ZONA / MES 17 18 19 20 21 22 23 24

ZM1 / Junio 105.947 87.495

ZM1 / Julio 107.999 88.565

ZM1 / Agosto 107.983 88.01

ZM1 / Septiembre 98.838 79.724

2.3. RESUM CÀRREGUES TÈRMIQUES

Fluido: Refrigerante Verano

(Refrigeración)

Invierno

(Calefacción)

Sistema Zona-Máquina Unidad Local Pt (kW) Ps (kW) Pt (kW)

Refr.rec.aire ext ZM1 Exterior 110,017 64,827 117,815

Interior Oficina 1,036 0,56 2,172

Interior Oficina 3,667

Refr.rec.aire t.ext. ZM1 Exterior 110,017 64,827 116,651

Interior Museo 53,038 30,41 46,383

Interior Oficina 2,657 1,942

Interior Museo 53,286 31,915 64,429

2.4. CÀLCUL VENTILACIÓ NECESSÀRIA

Per determinar la ventilació necessària s’utilitzarà el mètode directe de qualitat de l’aire percebuda.

L’expressió per determinar els cabals és:

[ m3/h]

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



25

Essent:

, cabal d’aire exterior d’aportació en [m3/h]

Εv, eficàcia de la ventilació (0.88)

Gcp, cabal d’aire unitari a renovar per persona [olf·m3/h]

Ccp, percepció sensitiva en [olf]

Amb aquesta expressió i tenint en compte que tenim una categoria d’aire IDA 2 s’obté

Vcp, planta baixa= 3.068 m3/h

Vcp, planta primera= 2.897 m3/h

2.5. CÀLCUL CONDUCTES.

Per calcular la ventilació emprarem les següents expressions:

Pti = Ptj + Ptij

Pt = Ps + Pd

Pd = /2 · v²

vij = 1000·|Qij| / 3,6 · Aij

En què:

Pt = Pressió total (Pa).

Ps = Pressió estàtica (Pa).

Pd = Pressió dinàmica (Pa).

DPT = Pèrdua de pressió total (Energia per unitat de volum) (Pa).

r = Densitat del fluid (kg / m3).

v = Velocitat del fluid (m / s).

Q = Cabal (m3 / h).

A = Àrea (mm²).

Pels conductes les expressions són:

Ptij = rij · Qij²

rij = 109 · 8 · · fij · Lij / 12,96 · · Deij5

f = 0,25 / lg10 (/3,7De + 5,74/Re0,9)

Re = · 4 · |Qij| / 3,6 · · · Deij

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



26

Essent: f = Factor de fricció en conductes (adimensional). L = Longitud de càlcul (m). De = Diàmetre equivalent (mm). i = Rugositat absoluta del conducte (mm). Re = Nombre de Reynolds (adimensional). m = Viscositat absoluta fluid (kg / ms). En els components les pèrdues de càrrega es determinen a partir de la següent expressió:

DPtij = mij · Qij² mij = 106 · r · Cij / 12,96 · 2 · Aij2 Essent Cij = Coeficient de pèrdues en el component (relació entre la pressió total i la pressió dinàmica) (Adimensional). Els resultats en funció de la zona del museu són: RECUPERADOR PLANTA BAIXA MUSEU

Nudo P.Dinámica

(Pa) P. estática

(Pa) P. Total

(Pa) Caudal (m3/h)

P. necesaria (Pa)

Dif. (Pt-Pn) (Pa)

1 16,01 -36,15 -20,14

2 16,01 -4,15 11,86

3 9,88 -3,29 6,59

4 9,88 -3,29 6,59

5 16,01 -4,83 11,18

6 9,88 -4,96 4,92 1.534 4,32 0,6

7 9,88 -5,56 4,32 1.534 4,32 0*

8 16,01 -35,42 -19,41

9 16,01 -31,11 -15,1

10 9,88 -17,92 -8,04

11 9,88 -17,92 -8,04

12 16,01 -27,03 -11,02

13 9,88 -17,55 -7,67

14 9,88 -14,72 -4,83

15 9,88 -14,41 -4,52 -1.534 -4,32 -0,2

16 9,88 -17,36 -7,48

17 9,88 -14,52 -4,64

18 9,88 -14,2 -4,32 -1.534 -4,32 0*

Linea N.Orig. N.Dest. Long Función Mat./Rug. Circ./f/Co Caudal W x H D/De V Pérd.Pt

(m) (mm) (m³/h) (mm) (mm) (m/s) (Pa)

1 1 2 Ventilador 3.068 -32,002

3 5 3 Bifurcación T Imp./0,4639 1.534 4,584

4 5 4 Bifurcación T Imp./0,4639 1.534 4,584

2 2 5 0,8 Conducto Acero Galv./0,1 Imp./0,0178 3.068 550x300 439 5,16(*) 0,682

5 3 6 2,47 Conducto Acero Galv./0,1 Imp./0,0194 1.534 350x300 354 4,06 1,672

6 4 7 3,36 Conducto Acero Galv./0,1 Imp./0,0194 1.534 350x300 354 4,06 2,274

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



27

8 8 9 Codo Asp./0,2691 -3.068 4,308

7 1 8 0,86 Conducto Acero Galv./0,1 Asp./0,0178 -3.068 550x300 439 5,16 0,729

10 12 10 Bifurcación T Asp./0,3019 -1.534 2,983

11 12 11 Bifurcación T Asp./0,3019 -1.534 2,983


13 13 14 Codo Asp./0,2869 -1.534 2,835



16 16 17 Codo Asp./0,2869 -1.534 2,835



Nudo Local Tipo Caudal Pt V.ef. Alc NR L x H

(m³/h) (Pa) (m/s) (m) (dB) (mm)

6 MUSEU PB Simple Deflex.H 1.534 4,32 2,96 11 26,1 750x300

7 MUSEU PB Simple Deflex.H 1.534 4,32 2,96 11 26,1 750x300

15 Simple Deflex.H 1.534 4,32 2,96 26,1 750x300

18 Simple Deflex.H 1.534 4,32 2,96 26,1 750x300

Els càlculs de l’eficiència del ventilador requerit són: Presión "P" (Pa) = 72,002

Caudal "Q" (m3/h) = 3.068 Potencia (W) = (P x Q) / (3600xRend.) = (72,002 x 3.068) / (3600 x 0,762) = 81

Wesp = 95 W/(m3/s) Categoría SFP 1 RECUPERADOR PLANTA PRIMERA MUSEU

Nudo P.Dinámica

(Pa) P. estática

(Pa) P. Total

(Pa) Caudal (m3/h)

P. necesaria (Pa)

Dif. (Pt-Pn) (Pa)

Pérd. Pt Compuerta (Pa)

1 12,69 -18,94 -6,25

2 12,69 -4,34 8,34

3 12,69 -18,69 -6 -2.897 -6 0*

4 4,96 -0,17 4,79

5 4,96 -0,17 4,79

6 12,69 -4,47 8,22

7 4,96 -0,45 4,5 1.448,5 4,5 0*

8 4,96 -0,46 4,5 1.448,5 4,5 0

Linea N.Orig. N.Dest. Long Función Mat./Rug. Circ./f/Co Caudal W x H D/De V Pérd.Pt

(m) (mm) (m³/h) (mm) (mm) (m/s) (Pa)

2 1 2 Acondicionador 2.897 -14,597

2 1 3 0,4 ConductoAcero

Galv./0,1Asp./0,018 -2.897 500x350 455 4,6(*) 0,254

4 6 4 Bifurcación T Imp./0,6912 1.448,5 3,426

5 6 5 Bifurcación T Imp./0,6912 1.448,5 3,426

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



28


Galv./0,1Imp./0,018 2.897 500x350 455 4,6 0,128


Galv./0,1Imp./0,0198 1.448,5 400x350 409 2,87 0,288


Galv./0,1Imp./0,0198 1.448,5 400x350 409 2,87 0,29

Nudo Local Tipo Caudal Pt V.ef. Alc NR L x H

(m³/h) (Pa) (m/s) (m) (dB) (mm)

3 Simple Deflex.H 2.897 6 2,9 29 600x500

7 MUSEU P1 Simple Deflex.H 1.448,5 4,5 2,8 23,4 23 450x400

8 MUSEU P1 Simple Deflex.H 1.448,5 4,5 2,8 23,4 23 450x400

Ventilador recuperador: Presión "P" (Pa) = 94,597

Caudal "Q" (m3/h) = 2.897

Potencia (W) = (P x Q) / (3600xRend.) = (94,597 x 2.897) / (3600 x 0,762) = 100

Wesp = 124 W/(m3/s) Categoría SFP 1

2.6. CÀLCUL CANONADES DISTRIBUCIÓ FLUID CALOR PORTADOR

Les fórmules per determinar les pèrdues de càrrega i velocitats són:

H = Z + (P / g); g = r x g; H1 = H2 + hf En què:

H = Energia per unitat de pes (mcr).

z = Cota (m).

P / g = Alçada de pressió (mcr).

g = Pes específic fluid.

r = Densitat fluid (kg / m³).

g = Acceleració gravetat. 9,81 m / s².

hf = Pèrdues d'energia per unitat de pes (mcr).

CANONADES I VÀLVULES Darcy - Weisbach:

rij = 109 x 8 x f x L x r / (p² x g x D5 x 1000); n = 2

mij = 106 x 8 x k x r / (p² x g x D4 x 1000)

Re = 4 x Q / (p x D x n)

f = 0.25 / [lg10 (i / (3.7 x D) + 5.74 / Re0.9)] ²

En què:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



29

f = Factor de fricció en canonades (adimensional).

L = Longitud equivalent de canonada (m).

D = Diàmetre de canonada o vàlvula (mm).

Q = Cabal (l / s).

i = Rugositat absoluta canonada (mm).

Re = Nombre de Reynolds (adimensional).

n = Viscositat cinemàtica del fluid (m² / s).

k = Coeficient de pèrdues en vàlvula (adimensional).

CÀLCULS TÈRMICS. Cabal demandat per les unitats interiors

mi = PFI / (hv - hl); Qli = la meva x 1000 / rl; Qvi = la meva x 1000 / RV En què:

el meu = Cabal màssic unitat i (Kg / s).

Qli = Cabal volumètric del líquid unitat i (l / s).

Qvi = Cabal volumètric del vapor unitat i (l / s).

PFI = Potència frigorífica total unitat i (kW).

hv = Entalpia específica del vapor (kJ / kg).

hl = Entalpia específica del líquid (kJ / kg).

rl = Densitat líquid (kg / m3).

rv = Densitat vapor (kg / m3)

UNITAT PLANTA PRIMERA 1

Nudo Orig.

Local Tipo Serie Modelo

Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)

4 MUSEU P1 Suelo vertical POWER INV PSZS-VKA/YKA PSA-RP140KAY

13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo

Mat./Rug.(mm)/K circ./f Q (l/s)Dext (mm)

Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)

1 1 2 Unidad exterior

-0,0911 19,725

2 1 3 8,63 Tubería Cobre-L/0,0015 Líquido/0,019 0,0911 12,7 10,92 0,884 0,084 0,97

4 4 5 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 5 6 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,014

6 6 7 0,3 Tubería Cobre-L/0,0015 Vapor/0,014 2,1187 15,87 13,83 3,809 0,016 14,1*

7 7 2 27,03 Tubería Cobre-L/0,0015 Vapor/0,014 2,1187 15,87 13,83 338,486 1,384 14,1

7 4 3 18,19 Tubería Cobre-L/0,0015 Líquido/0,019 -0,0911 12,7 10,92 1,864 0,177 0,97

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



30

Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3,88 27,819 27,45

2 3,88 8,094 8,078*

3 3,88 27,735 27,366

4 3,88 27,558 27,189 0,261 0,261 0,408

5 3,88 9,508 9,492

6 3,88 9,493 9,477 1,399 1,399 4,997

7 3,88 9,478 9,462


Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)

4 MUSEU P1 Suelo vertical POWER INV PSZS-VKA/YKA

PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 19,058


4 4 5 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 5 6 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,01



Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3,88 27,819 27,45

2 3,88 8,761 8,745*

3 3,88 27,666 27,297

4 3,88 27,664 27,295 0,155 0,155 0,243

5 3,88 9,614 9,598

6 3,88 9,604 9,588 0,843 0,843 3,009

Nudo Orig.

Local Unidad Tipo Serie Modelo

Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)

EER COP Q aire. (m3/h)

Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)

POWER INV PSZS-

PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



31

VKA/YKA

4 MUSEU P1 Interior Suelo vertical

POWER INV PSZS-VKA/YKA

PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860


Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)


PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 19,372


4 3 4 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,009


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3,88 27,819 27,45

2 3,88 8,447 8,431*

3 3,88 27,61 27,241 0,209 0,209 0,326

4 3,88 9,56 9,544

5 3,88 9,551 9,535 1,104 1,104 3,942

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34



PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



32


Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)


PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 20,529


4 4 5 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 5 6 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,002



Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3,88 27,819 27,45

2 3,88 7,289 7,274*

3 3,88 27,439 27,07

4 3,88 27,43 27,061 0,389 0,389 0,608

5 3,88 9,38 9,364

6 3,88 9,377 9,362 2,088 2,088 7,457

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34



PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860

UNITAT INTERIOR PB 1

Nudo Orig.

Local Tipo Serie Modelo Potencia

Frig. Tot.

Caudal

másico

Ql

Líquido

Qv

Vapor

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



33

(kW) (Kg/s) (l/s) (l/s)

3 MUSEU PB Suelo vertical POWER INV PSZS-VKA/YKA

PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 19,195


4 3 4 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,01


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 0 27,45 27,45

2 0 8,255 8,255*

3 0 27,268 27,268 0,182 0,182 0,285

4 0 9,218 9,218

5 0 9,208 9,208 0,953 0,953 3,403

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34

3 MUSEU PB Interior Suelo vertical


PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860


Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)


PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 20,314

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



34


4 3 4 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,004


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 0 27,45 27,45

2 0 7,136 7,136*

3 0 27,101 27,101 0,349 0,349 0,546

4 0 9,051 9,051

5 0 9,047 9,047 1,91 1,91 6,823

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34



PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860


Nudo Orig.

Local Tipo Serie Modelo PotenciaFrig. Tot.

(kW)

Caudal másico (Kg/s)

Ql Líquido

(l/s)

Qv Vapor (l/s)


PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf

(bar) V

(m/s)


-0,0911 20,49


4 3 4 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,012


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 0 27,45 27,45

2 0 6,96 6,96*

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



35

3 0 27,056 27,056 0,394 0,394 0,616

4 0 9,006 9,006

5 0 8,994 8,994 2,034 2,034 7,265

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34



PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860


Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)


PSA-RP140KAY 13,4 0,088 0,091 2,119

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,0911 20,902


4 3 4 Unidad

int./VRC 2,1187 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 2,1187 0,014


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 0 27,45 27,45

2 0 6,548 6,548*

3 0 26,948 26,948 0,502 0,502 0,784

4 0 8,898 8,898

5 0 8,884 8,884 2,336 2,336 8,344

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split)


PUHZ-ZRP140YKA

13.400 16.000 3,3 3,34

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



36



PSA-RP140KAY 13.400 16.000 1.860

SPLIT PB 1

Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)

3 Oficina Pared (mural) MSZ-FH MSZ-FH50VE 5 0,033 0,034 0,791

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,034 18,548


4 3 4 Unidad

int./VRC 0,7906 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 0,7906 0,009


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3 27,735 27,45

2 3 9,187 9,175*

3 0 27,587 27,587 0,148 -0,137 -0,214

4 0 9,537 9,537

5 0 9,529 9,529 0,341 0,353 1,262

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split) MSZ-FH MUZ-FH50VE 5.000 6.000 3,62 4,05

3 Oficina Interior Pared (mural)

MSZ-FH MSZ-FH50VE 5.000 6.000 744

SPLIT PB 2

Nudo Orig.


Potencia

Frig. Tot.

(kW)

Caudal

másico

(Kg/s)

Ql

Líquido

(l/s)

Qv

Vapor

(l/s)

3 Oficina Pared (mural) MSZ-FH MSZ-FH50VE 5 0,033 0,034 0,791

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



37

Línea Nudo Orig.

Nudo Dest.

L.real (m)

Función tramo


Dint (mm)

hf (mcr) hf (bar) V

(m/s)


-0,034 18,862


4 3 4 Unidad

int./VRC 0,7906 18,05

5 4 5 Unidad

int./VLQ K=2,5 0,7906 0,003


Nudo Cota

(m)

H

(bar)

Presión

(bar)

Perd. energía

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (bar)

Perd. presión

itine. (ºC)

1 3 27,735 27,45

2 3 8,874 8,861*

3 0 27,543 27,543 0,192 -0,093 -0,145

4 0 9,493 9,493

5 0 9,49 9,49 0,617 0,629 2,246

Nudo Orig.


Pot.

Frig.

Tot.(W)

Pot.

Calef.

(W)


Pres.

disp.

(Pa)

1 Exterior (Split) MSZ-FH MUZ-FH50VE 5.000 6.000 3,62 4,05

3 Oficina Interior Pared (mural)

MSZ-FH MSZ-FH50VE 5.000 6.000 744

Sant Carles de la Ràpita Març/ 2016


Enginyer Industrial

Col núm. 18.710

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



38

3. PLÀNOLS

S01 SITUACIO I EMPLAÇAMENT E: 1/500 1/5000

PF01 PLANIFICACIÓ FUNCIONAL PB E: 1/200

PF02 PLANIFICACIÓ FUNCIONAL P1 E: 1/200

H01 XARXA HIDRÁULICA PB I E: 1/100

H02 XARXA HIDRÁULICA PB II E: 1/100

H03 XARXA HIDRÁULICA P1 I E: 1/100

H04 XARXA HIDRÁULICA P1 II E: 1/100

EH01 ESQUEMA HIDRÀULIC VERTICAL E: S/E

V01 XARXA VENTILACIÓ PLANTA BAIXA E: 1/100

V02 XARXA VENTILACIÓ PLANTA PRIMERA E: 1/100

E01 XARXA ELECTRICA EQUIPS DE GENERACIÓ E: 1/100

UNI01 ESQUEMA GENERAL UNIFILAR E: S/E

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



39

4. PRESSUPOST.

El valor del pressupost de la execució completa de tots els elements que conformen l’obra descrita

en aquest projecte és de:

1.0 PRODUCCIO ENERGIA ....................................................................... 42.121,00

2. 0 ELEMENTS TERMINALS CLIMATITZACIO ........................................... 7.876,00

3.0 DISTRIBUCIO FLUID .............................................................................. 5.280,50

4.0 DISTRIBUCIO D'AIRE ............................................................................. 5.931,47

5.0 INSTAL·LACIO ELECTRICA ................................................................... 8.046,70

6.0 AJUDES I OBRA CIVIL ........................................................................... 1.910,52

Preu d’execució material (P.E.M.) 71.166,19 €

DESPESES GENERALS 13% 9.251,60 €

BENEFICI INDUSTRIAL 6% 4.269,97 €

I.V.A. 21% 17.784,43 €

IMPORT TOTAL 102.472,19 €

Són CENT DOS MIL QUATRE-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB DINOU CÈNTIMS



Enginyer Industrial

Col núm. 18.710

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



40

AMIDAMENTS

MEDICIONES

CÓDIGO DESCRIPCIÓN UDS LONGITUD ANCHURA ALTURA PARCIALES CANTIDAD

CAPÍTULO 1.0 PRODUCCIO ENERGIA

SPSZS140YK UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS COLUMNA MODEL SPSZS-140YKA

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model SPSZS-140YKA STANDARD IN-VERTER amb unitat interior tipus columnaPSA-RP140KAY 13.4/16.00 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal3lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE v igent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats.La unitat es subministrará amb v inil incoporat decoratiu color fusta proporcionat pel fabricant i instal·laten la cónsola.Bancada de suport de formigó per posterior instal·lació inclosa, totalment instal·lada inclús sistema debombeg de condensats.

PB 2 2,00

P1 2 2,00

4,00

PSZS-140YKA UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS COLUMNA MODEL PSZS-140YKA

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model SPSZS-140YKA POWER INVER-TER amb unitat interior tipus columnaPSA-RP40KAY 13.4/16.00 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal·lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE v igent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats.La unitat es subministrará amb v inil incoporat decoratiu color fusta proporcionat pel fabricant i instal·laten la cónsola.Bancada de suport de formigó per posterior instal·lació inclosa, inclús sistema de bombeg de con-densats.

PB 2 2,00

P1 2 2,00

4,00

MSZ-SF50VE UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS SPLIT MODEL MSZ-SF50VE

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model MSZ-SF50V Eamb unitat interior tipusSplitMSZ-FH50VE 5.0/6.0 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal·lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE v igent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats, inclús sistema de bom-beg de condensats.

OFICINES 2 2,00

2,00

11 de marzo de 2016 Página 1

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



41

MEDICIONES


CAPÍTULO 2.0 ELEMENTS TERMINALS CLIMATITZACIO

EEMH420 UD RECUPERADOR DE CALOR 3000 M3/H

UD. Unitat de tractament d'aire amb recuperador estàtic, cabal nominal de 3000 m3/h, estructura detub metàl·lic i envoltant de panell sandwich de 25 mm de gruix d'acer galvanitzat amb aïllament, ,secció d'impulsió formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtres plans d'eficàcies F6 i F8 isecció de retorn formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtre pla d'eficàcia F6+F8, totalmentinstal·lat i posada en marxa segons RITE v igent.Nivell alimentació 230 V, de suport de 15 cm decantell instal·lada amb elements d'absorció de les v ibracions. Inclou sonda de CO2 per control d'ac-cionament de sistema de evntialció en funció de la qualitat de l'aire.Totalment instal·lat.

RECUPERADORS 2 2,00

2,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



42

MEDICIONES


CAPÍTULO 3.0 DISTRIBUCIO FLUID

EF5B54B2 ML Tub de coure R220 (recuit) 1/2 " de diàmetre nominal i de gruix

ML. Tub de coure R220 (recuit) 1/2 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons normaUNE-EN 12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà icol·locat sota canal per a fluids i subjectat amb el sistema de grapes de la canal i aïllament de cano-nades amb gruixos segons RITE Vigent.

1 325,00 325,00

325,00


Tub de coure R220 (recuit) 3/8 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons norma UNE-EN12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà i col·locatsuperficialment i aïllament de canonades amb gruixos segons RITE Vigent

1 55,00 55,00

55,00


ML. Tub de coure R220 (recuit) 5/8 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons normaUNE-EN 12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà icol·locat superficialment i aïllament de canonades amb gruixos segons RITE Vigent

1 300,00 300,00

300,00

PA12356 PA PARTIDA ALÇADA DE MUNTAGE DE CANALS DE PROTECCIO

PA. Part proporcional de canal protectora de PVC per instal·lar els tubs en muntatge ex terior i interiori baixants a receptors

1,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



43

MEDICIONES


CAPÍTULO 4.0 DISTRIBUCIO D'AIRE

EBJA01BB1 m² Conducte rectangular de planxa d'acer galvanitzat classe C segon

Conducte rectangular construït en planxa d'acer galvanitzat classe C segons IT1.2.4.2.3, amb p.p.de juntes, suports i accessoris i gruixos segons la norma UNE 100:102-88 amb un gruix mínim de0,8 mm i amb p.p. d'obertures de servei segons IT1.1.4.3.4 i UNE.ENV 12097. Completament ins-tal·lat.

RECUPERADOR PB 1 48,00 48,00

RECUPERADOR P1 1 15,00 15,00

63,00

EE6182C0 M2 AÏLLAMENT INTERIOR ESCUMA ELASTOMÈRICA CONDUCTES

M2. Aïllament tèrmic amb planxa d'escuma elastomèrica per a aïllament tèrmic de conductes, auto-adhesiva, de 30 mm de gruix, amb un factor de resistència a la difusió del vapor d'aigua >= 5000,muntat exteriorment, adherit

RECUPERADOR PB 1 48,00 48,00

RECUPERADOR P1 1 15,00 15,00

63,00

EEK1FN89 UD REIXA DE 750X300 MM SIMPLE DEFLEXIO

UD. Reixeta d'impulsió o retorn, d'una filera d'aletes fixes horitzontals, d'alumini anoditzat platejat, de750X300 mm, regulacio cabal, d'aletes separades 8 mm, de secció recta , amb comporta de regula-ció de cabal tipus corredissa, amb plènum de connex ió fixada totalment instal·lada.

RECUPERADOR 8 8,00

8,00

EEK11D80 UD REIXA 600X500 SIMPLE DEFLEXIO

UD. Reixeta d'impulsió o retorn, d'una filera d'aletes fixes horitzontals, d'alumini anoditzat platejat, de600X500 mm, d'aletes separades 16/12,5 mm, de secció recta fixada totalment instal·lada.

RECUPERADOR P1 2 2,00

2,00



RECUPERADOR P1 4 4,00

4,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



44

MEDICIONES


CAPÍTULO 5.0 INSTAL·LACIO ELECTRICA

EG312334 ML CONDUCTOR 3X2.5 RZ1-K SOTA TUB

ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en tub

ALIMENTACIONS UNTITATSEXTERIORS OFICINES

2 33,00 66,00

ALIMENTACIONS UNITATSINTERIORS

PB 1 28,00 28,00

1 12,00 12,00

1 35,00 35,00

1 28,00 28,00

P1 1 15,00 15,00

1 10,00 10,00

1 10,00 10,00

1 25,00 25,00

4 10,00 40,00

269,00


ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),tripolar, de secció 3x1,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·lo-cat en tub

CABLEJAT DE SENYAL 1 300,00 300,00

300,00

EG21271H ML TUB DN 20 MUNTATGE SUPERFICIAL

CABLEJAT DE SENYAL 1 150,00 150,00

PB 1 28,00 28,00

1 12,00 12,00

1 35,00 35,00

1 28,00 28,00

P1 1 15,00 15,00

1 10,00 10,00

1 10,00 10,00

1 25,00 25,00

4 10,00 40,00

353,00

EG4R8451 UD CONTACTOR 16 A 4NA

UD. Contactor amb comandament manual de 2 posicions, de 400 V de tensió de control, 16 A d'in-tensitat nominal, bipolar (4P), 4NA, format per2 mòdul DIN de 18 mm d'amplària, per a un circuit depotència de 230 V, categoria d'ús AC3 segons UNE-EN 60947-4-1, fixat a pressió

8,00

EG415F99 UD PIA 10 A 2P CURVA C Icu 10 kA

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba C, bipolar(2P), de 10000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 15 kA de poder de tall segonsUNE-EN 60947-2, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

OFICINES 2 2,00

2,00

EG42429H UD ID 40 A 2P 30 mA TIPO AC

UD. Interruptor diferencial de la classe AC, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, bipolar (2P),de sensibilitat 0,03 A, de desconnex ió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador mecànicde defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 2 mòduls DIN de18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

OFICINES 1 1,00

1,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



45

MEDICIONES


EG2C1H52 ML Safata aïllant de PVC llisa, de 60x300 mm, amb 2 compartiments i

ML. Safata aïllant de PVC llisa, de 60x300 mm, amb 2 compartiments i amb coberta, muntada sobresuports horitzontals

ALIMENTACIONS UNITATSEXTERIORS

1 35,00 35,00

35,00


ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),pentapolar, de secció 5 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en canal o safata

ALIMENTACIONS UNITATSEXTERIORS

8 33,00 264,00

264,00


UD. Contactor amb comandament manual de 2 posicions, de 230 V de tensió de control, 10 A d'in-tensitat nominal, bipolar (2P), 2NA, format per 1 mòdul DIN de 18 mm d'amplària, per a un circuit depotència de 230 V, categoria d'ús AC3 segons UNE-EN 60947-4-1, fixat a pressió

2,00

EG415DJB UD PIA 16 A 4P CURVA C Icu 10 kA

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba C, tetrapolar(4P), de 6000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA de poder de tall segonsUNE-EN 60947-2, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

8 8,00

8,00

EG4242JH UD ID 40 A 4P 30 mA TIPO AC

UD. Interruptor diferencial de la classe AC, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, tetrapolar(4P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador me-cànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 4 mòdulsDIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

5 5,00

5,00

PAQUAD10 UD INSTAL·LACIÓ DE QUADRE DE PROTECCIO 120 MODULS

UD. Caixa per a quadre de comandaments i protecció, de material autoextingible, amb porta transpa-rent, per a 120 MÒDULS en muntatge superficial totalment retolat instal·lat segons REBT v igent

1,00

EG41HBPP UD PIA 160 A 4 P

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de caixa emmotllada, de 160 A d'intensitat màxima i calibrata 160 A, amb 4 pols i 3 relès i bloc de relès magnetotèrmic estàndard, de 36 kA de poder de tall se-gons UNE-EN 60947-2, muntat superficialment. inclou el connexionat de diferencial ex istent en cir-cuit de prev isió d'AC del circuit actualment connectat al nou PIA a instal·lar.

GENERAL CLIMA 1 1,00

1,00

COMP10 UD COMPTADOR TRIFÀSIC INDIRECTE

UD. Subministrament i muntatge de comptador d'energia electrica fins 160 A amb lectura indirecta, to-roidals cablejat totalment instal·lat i en marxa.

MESURA CLIMA 1 1,00

1,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



46

PRESSUPOST

PRESUPUESTO

CÓDIGO DESCRIPCIÓN CANTIDAD PRECIO IMPORTE

CAPÍTULO 1.0 PRODUCCIO ENERGIA

SPSZS140YK UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS COLUMNA MODEL SPSZS-140YKA

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model SPSZS-140YKA STANDARD IN-VERTER amb unitat interior tipus columnaPSA-RP140KAY 13.4/16.00 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal3lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE vigent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats.La unitat es subministrará amb vinil incoporat decoratiu color fusta proporcionat pel fabricant i instal·laten la cónsola.Bancada de suport de formigó per posterior instal·lació inclosa, totalment instal·lada inclús sistema debombeg de condensats.

4,00 4.628,25 18.513,00

PSZS-140YKA UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS COLUMNA MODEL PSZS-140YKA

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model SPSZS-140YKA POWER INVER-TER amb unitat interior tipus columnaPSA-RP40KAY 13.4/16.00 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal·lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE vigent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats.La unitat es subministrará amb vinil incoporat decoratiu color fusta proporcionat pel fabricant i instal·laten la cónsola.Bancada de suport de formigó per posterior instal·lació inclosa, inclús sistema de bombeg de con-densats.

4,00 5.277,00 21.108,00

MSZ-SF50VE UD UNITAT DE PRODUCCIO AIRE-AIRE TIPUS SPLIT MODEL MSZ-SF50VE

UD. Subministrament i munatge d'unitat tipus aire-aire model MSZ-SF50V Eamb unitat interior tipusSplitMSZ-FH50VE 5.0/6.0 kWinclus sistema de comandament incorporat, totalment instal·lada i p.p. de desguassament amb cano-nada de PVC de DN 32 segons RITE vigent.posada en marxa i funcionament amb els accesoris de muntatge incorporats, inclús sistema de bom-beg de condensats.

2,00 1.250,00 2.500,00

TOTAL CAPÍTULO 1.0 PRODUCCIO ENERGIA.................................................................................................... 42.121,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



47

PRESUPUESTO


CAPÍTULO 2.0 ELEMENTS TERMINALS CLIMATITZACIO

EEMH420 UD RECUPERADOR DE CALOR 3000 M3/H

UD. Unitat de tractament d'aire amb recuperador estàtic, cabal nominal de 3000 m3/h, estructura detub metàl·lic i envoltant de panell sandwich de 25 mm de gruix d'acer galvanitzat amb aïllament, ,secció d'impulsió formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtres plans d'eficàcies F6 i F8 isecció de retorn formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtre pla d'eficàcia F6+F8, totalmentinstal·lat i posada en marxa segons RITE v igent.Nivell alimentació 230 V, de suport de 15 cm decantell instal·lada amb elements d'absorció de les v ibracions. Inclou sonda de CO2 per control d'ac-cionament de sistema de evntialció en funció de la qualitat de l'aire.Totalment instal·lat.

2,00 3.938,00 7.876,00

TOTAL CAPÍTULO 2.0 ELEMENTS TERMINALS CLIMATITZACIO.................................................................... 7.876,00


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



48

PRESUPUESTO


CAPÍTULO 3.0 DISTRIBUCIO FLUID


ML. Tub de coure R220 (recuit) 1/2 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons normaUNE-EN 12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà icol·locat sota canal per a fluids i subjectat amb el sistema de grapes de la canal i aïllament de cano-nades amb gruixos segons RITE Vigent.

325,00 7,56 2.457,00


Tub de coure R220 (recuit) 3/8 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons norma UNE-EN12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà i col·locatsuperficialment i aïllament de canonades amb gruixos segons RITE Vigent

55,00 7,10 390,50


ML. Tub de coure R220 (recuit) 5/8 " de diàmetre nominal i de gruix 0,8 mm, segons normaUNE-EN 12735-1, soldat per capil·laritat amb soldadura forta (T>450ºC) amb grau de dificultat mitjà icol·locat superficialment i aïllament de canonades amb gruixos segons RITE Vigent

300,00 7,11 2.133,00

PA12356 PA PARTIDA ALÇADA DE MUNTAGE DE CANALS DE PROTECCIO

PA. Part proporcional de canal protectora de PVC per instal·lar els tubs en muntatge exterior i interiori baixants a receptors

1,00 300,00 300,00

TOTAL CAPÍTULO 3.0 DISTRIBUCIO FLUID ...................................................................................................... 5.280,50


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



49

PRESUPUESTO


CAPÍTULO 4.0 DISTRIBUCIO D'AIRE

EBJA01BB1 m² Conducte rectangular de planxa d'acer galvanitzat classe C segon

Conducte rectangular construït en planxa d'acer galvanitzat classe C segons IT1.2.4.2.3, amb p.p.de juntes, suports i accessoris i gruixos segons la norma UNE 100:102-88 amb un gruix mínim de0,8 mm i amb p.p. d'obertures de servei segons IT1.1.4.3.4 i UNE.ENV 12097. Completament ins-tal·lat.

63,00 18,27 1.151,01

EE6182C0 M2 AÏLLAMENT INTERIOR ESCUMA ELASTOMÈRICA CONDUCTES

M2. Aïllament tèrmic amb planxa d'escuma elastomèrica per a aïllament tèrmic de conductes, auto-adhesiva, de 30 mm de gruix , amb un factor de resistència a la difusió del vapor d'aigua >= 5000,muntat ex teriorment, adherit

63,00 34,50 2.173,50

EEK1FN89 UD REIXA DE 750X300 MM SIMPLE DEFLEXIO

UD. Reixeta d'impulsió o retorn, d'una filera d'aletes fixes horitzontals, d'alumini anoditzat platejat, de750X300 mm, regulacio cabal, d'aletes separades 8 mm, de secció recta , amb comporta de regula-ció de cabal tipus corredissa, amb plènum de connex ió fixada totalment instal·lada.

8,00 180,37 1.442,96



2,00 246,00 492,00



4,00 168,00 672,00

TOTAL CAPÍTULO 4.0 DISTRIBUCIO D'AIRE ..................................................................................................... 5.931,47


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



50

PRESUPUESTO


CAPÍTULO 5.0 INSTAL·LACIO ELECTRICA


ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en tub

269,00 1,84 494,96


ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),tripolar, de secció 3x1,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·lo-cat en tub

300,00 1,51 453,00

EG21271H ML TUB DN 20 MUNTATGE SUPERFICIAL

353,00 2,83 998,99


UD. Contactor amb comandament manual de 2 posicions, de 400 V de tensió de control, 16 A d'in-tensitat nominal, bipolar (4P), 4NA, format per2 mòdul DIN de 18 mm d'amplària, per a un circuit depotència de 230 V, categoria d'ús AC3 segons UNE-EN 60947-4-1, fixat a pressió

8,00 53,68 429,44

EG415F99 UD PIA 10 A 2P CURVA C Icu 10 kA

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba C, bipolar(2P), de 10000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 15 kA de poder de tall segonsUNE-EN 60947-2, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

2,00 37,39 74,78

EG42429H UD ID 40 A 2P 30 mA TIPO AC

UD. Interruptor diferencial de la classe AC, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, bipolar (2P),de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador mecànicde defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 2 mòduls DIN de18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

1,00 87,06 87,06

EG2C1H52 ML Safata aïllant de PVC llisa, de 60x300 mm, amb 2 compartiments i

ML. Safata aïllant de PVC llisa, de 60x300 mm, amb 2 compartiments i amb coberta, muntada sobresuports horitzontals

35,00 57,51 2.012,85


ML. Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS),pentapolar, de secció 5 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en canal o safata

264,00 2,35 620,40


UD. Contactor amb comandament manual de 2 posicions, de 230 V de tensió de control, 10 A d'in-tensitat nominal, bipolar (2P), 2NA, format per 1 mòdul DIN de 18 mm d'amplària, per a un circuit depotència de 230 V, categoria d'ús AC3 segons UNE-EN 60947-4-1, fixat a pressió

2,00 18,25 36,50

EG415DJB UD PIA 16 A 4P CURVA C Icu 10 kA

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba C, tetrapolar(4P), de 6000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA de poder de tall segonsUNE-EN 60947-2, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

8,00 60,49 483,92

EG4242JH UD ID 40 A 4P 30 mA TIPO AC

UD. Interruptor diferencial de la classe AC, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, tetrapolar(4P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador me-cànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 4 mòdulsDIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



51

PRESUPUESTO


5,00 156,11 780,55

PAQUAD10 UD INSTAL·LACIÓ DE QUADRE DE PROTECCIO 120 MODULS

UD. Caixa per a quadre de comandaments i protecció, de material autoextingible, amb porta transpa-rent, per a 120 MÒDULS en muntatge superficial totalment retolat instal·lat segons REBT vigent

1,00 530,00 530,00

EG41HBPP UD PIA 160 A 4 P

UD. Interruptor automàtic magnetotèrmic de caixa emmotllada, de 160 A d'intensitat màx ima i calibrata 160 A, amb 4 pols i 3 relès i bloc de relès magnetotèrmic estàndard, de 36 kA de poder de tall se-gons UNE-EN 60947-2, muntat superficialment. inclou el connex ionat de diferencial ex istent en cir-cuit de prev isió d'AC del circuit actualment connectat al nou PIA a instal·lar.

1,00 494,25 494,25

COMP10 UD COMPTADOR TRIFÀSIC INDIRECTE

UD. Subministrament i muntatge de comptador d'energia electrica fins 160 A amb lectura indirecta, to-roidals cablejat totalment instal·lat i en marxa.

1,00 550,00 550,00

TOTAL CAPÍTULO 5.0 INSTAL·LACIO ELECTRICA............................................................................................ 8.046,70


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



52

PRESUPUESTO


CAPÍTULO 6.0 AJUDES I OBRA CIVIL

6.0.1 PA AJUDES DE PALETA

Partida d'ajudes de paleta a justificar en obra en obertura de passos d'instal·lacions, estesa de con-ductors, pintat, etc.Explícitament inclou a més a més de l'indicat anteriorment:- Reforç de l'estructura de coberta de l'edifici on s'ubica la casea del grup contra incendi amb perfilsestructurals per ubicar les unitats de climatització.- Desplaça entarimat exterior per pas dels tubs de les unitats de PB i posterior reposició de l'entarimatal lloc inicial.- Execució de forats de façana en PB i en P1 per les recuperacions de calor dels conductes delsequips de recuperació.- execució dels passos pels desguassaments- Tancament perimetral amb Pladur en la zona dels banys de PB on s'ubica la unitat de recuperacióde calor.

1,00 1.200,00 1.200,00

F6A19405 ml REIXAT TANCA RIVISA

ML. Reixat d'acer d'alçària 2 m amb tela metàl·lica de torsió simple amb acabat galvanitzat, de 50mm de pas de malla i diàmetre 2,7 i 2,7 mm, pals de tub galvanitzat de diàmetre 50 mm col·locatscada 3 m ancorats a l'obra i part proporcional de pals per a punts singulars

14,00 31,80 445,20

F6A16DW7 UD PORTA TANCAMENT PERIMETRAL

Porta d'un ful batents de 1x2 m de llum de pas d'acer galvanitzat en calent, amb bastidor de tub de40x40x2 mm i malla simple torsió de 50/14 mm de pas i 2,2 mm de gruix, muntants de tub de60x60x2 mm, passador amb topall antiobertura, perns regulables, pany de cop i clau i pom, acabatgalvanitzat, col·locada

1,00 265,32 265,32

TOTAL CAPÍTULO 6.0 AJUDES I OBRA CIVIL .................................................................................................... 1.910,52

TOTAL ........................................................................................................................................................................ 71.166,19


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



53

CUADRO DE PRECIOS 1

CÓDIGO UD DESCRIPCIÓN PRECIO

CAPÍTULO 2.0 ELEMENTS TERMINALS CLIMATITZACIO EEMH420 UD RECUPERADOR DE CALOR 3000 M3/H 3.938,00

UD. Unitat de tractament d'aire amb recuperador estàtic, cabal nominal de 3000 m3/h, estructu-ra de tub metàl·lic i envoltant de panell sandwich de 25 mm de gruix d'acer galvanitzat amb aïlla-ment, , secció d'impulsió formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtres plans d'eficàciesF6 i F8 i secció de retorn formada per ventilador centrífug amb transmisió i filtre pla d'eficàciaF6+F8, totalment instal·lat i posada en marxa segons RITE v igent.Nivell alimentació 230 V, desuport de 15 cm de cantell instal·lada amb elements d'absorció de les v ibracions. Inclou sondade CO2 per control d'accionament de sistema de evntialció en funció de la qualitat de l'aire.Total-ment instal·lat.

TRES MIL NOVECIENTOS TREINTA Y OCHO EUROS


CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



54

5. PLEC CONDICIONS

5.1. CONDICIONS GENERALS

Les condicions Tècniques generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin modificats per les Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte, en cas d’incloure’ls l’esmenta’t document.

5.2. CONDICIONS GENERALS

Les condicions Tècniques generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin modificats per les Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte, en cas d’incloure’ls l’esmenta’t document.

5.3. COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS

Hom es regirà pel que s'estipula a les Clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Això mateix, acomplirà amb els requisits vigents per a emmagatzematge i utilització d'explosius, carburants, prevenció d'incendis, etc. i s'ajustarà a allò assenyalat en el Codi de Circulació, Reglament de la Policia i conservació de carreteres, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i a totes les disposicions vigents que siguin d'aplicació als treballs que, directament o indirectament, siguin necessaris per a l'acompliment del Contracte.

5.3.1. Indemnitzacions per compte del Contractista

Hom es regirà pel que disposa l'article 134 del Reglament General de Contractació de l'Estat i la clàusula 12 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

Particularment el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis públics o privats fets malbé, indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com del medi ambient, per l'acció de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin causar.

El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra i refer a la seva finalització les servituds afectades, conforme estableix la clàusula 20 de l’esmenta’t "Plec de Clàusules Administratives Generals", sent a compte del Contractista els treballs necessaris per a tal fi.

5.3.2. Despeses a càrrec del Contractista

A més de les despeses i taxes que se citen a les clàusules 13 i 38 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", aniran a càrrec del Contractista, si en el Capítol II d'aquest Plec o en el Contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses:

- Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària.

- Despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc.

- Despeses de llogaters o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials.

- Despeses de protecció de materials arreplegats i de la pròpia obra, contra tot deteriorament.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



55

- Despeses de muntatge, conservació i retirada d' instal·lacions per subministrament d'aigua i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc.

- Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals.

- Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i zones confrontades, afectades per les obres, etc.

- Despeses de permisos o llicències necessàries per a l'execució, excepte dels corresponents a Expropiacions i Serveis afectats.

- Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa en els preus unitaris Contractats.

Serà obligatòria la col·locació, a càrrec del Contractista, d'una tanca perímetre provisional de protecció de característiques a definir per la Direcció Facultativa, que hi romandrà fins que la Propietat ordeni la seva retirada.

5.4. SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS

En relació a les servituds existents es regirà pel que s'estipula en la clàusula 20 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". A aquest efecte, també es consideraran servituds relacionades en el "Plec de Prescripcions", aquelles que apareixen definides en els Plànols del Projecte. Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents.

Malgrat tot, tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, en tot cas, dels serveis afectats de poca importància, que la Direcció consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs seran de pagament al Contractista, ja sigui amb càrrec a les partides alçades existents a l'efecte en el Pressupost o per unitats d'obra, amb aplicació dels preus del Quadre de Preus no. 1. En el seu defecte es regirà pel que s'estableix en la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

5.5. INTERFERÈNCIES AMB ALTRES CONTRACTISTES

El contractista programarà els treballs de manera que, sigui possible executar, obres complementàries. En aquest cas, el Contractista complirà les ordres de la Direcció de les Obres, a fi de delimitar les zones amb determinades unitats d'obra totalment acabades, per tal d'endegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l'esmentada execució per fases, es consideraran incloses en els preus del Contracte i no podran ser en cap moment, objecte de reclamació.

5.6. EXISTÈNCIA DE SERVITUDS I SERVEIS EXISTENTS

Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de serveis existents, que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui l'execució simultània de les obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el Contractista estarà obligat a emprar els medis adequats per a l'execució dels treballs, de manera que eviti la possible interferència i el risc d'accidents de qualsevol tipus.

Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraran incloses en els preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



56

5.7. DESVIAMENT DE SERVEIS

Si el Director de les Obres es mostra conforme, sol·licitarà de l'Empresa i organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura. En cas d'existir una partida per a abonar els esmentats treballs, el Contractista tindrà en compte, en el càlcul de la seva oferta econòmica, les despeses corresponents a pagaments per Administració, ja que s'abonarà únicament l'import de les factures.

Malgrat tot, si amb la fi d'accelerar les obres, les empreses interessades recapten la col·laboració del contractista, aquest haurà de prestar l'ajut necessari.

5.8. PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES

5.8.1. PRINCIPI GENERAL

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

5.8.2. FIANCES

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

5.8.3. FIANÇA PROVISIONAL

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



57

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

5.8.4. EXECUCIÓ DE TREBALLS AMB CÀRREC A LA FIANÇA

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Enginyer, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

5.8.5. DEVOLUCIÓ DE FIANCES EN GENERAL

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tal com salaris, subministraments, subcontractes...

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Enginyer Director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

5.8.6. COMPOSICIÓ DELS PREUS UNITARIS

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideraran costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plus, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



58

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial.

l' IVA gira sobre aquesta suma però no n'integra el preu.

5.8.7. PREUS DE CONTRACTA IMPORT DE CONTRACTA

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

5.8.8. PREUS CONTRADICTORIS

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Enginyer decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Enginyer i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



59

5.8.9. RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

5.8.10. FORMES TRADICIONALS D’AMIDAR O D'APLICAR ELS PREUS

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma d’amidar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

5.8.11. DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l' IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

5.8.12. EMMAGATZEMAR DE MATERIALS

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematge de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

5.9. ADMINISTRACIÓ

5.9.1. OBRES PER ADMINISTRACIÓ

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



60

5.9.2. OBRES PER ADMINISTRACIÓ DIRECTA

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Enginyer, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

5.9.3. OBRES PER ADMINISTRACIÓ DELEGADA O INDIRECTA

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Enginyer en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor.

5.9.4. LIQUIDACIÓ D'OBRES PER ADMINISTRACIÓ

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Enginyer Tècnic:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



61

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

5.9.5. ABONAMENT AL CONSTRUCTOR DELS COMPTES D’ADMINISTRACIÓ DELEGADA

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, l'Aparellador o l'Enginyer Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, l’amidament de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

5.9.6. NORMES PER A L’ADQUISICIÓ DELS MATERIALS I APARELLS

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Enginyer, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

5.9.7. RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS

Article 65.- Si el Director d’obra advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Enginyer.

Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resarcir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



62

5.10. VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS

5.10.1. FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi precepte una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèviament a l’amidament i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a l’amidament i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Enginyer. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

5.10.2. RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons l’amidament que haurà practicat l'Aparellador.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de l’amidament general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar els amidaments necessàries per expendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Enginyer acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Enginyer en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



63

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Enginyer expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Enginyer ho exigís, les certificacions s’expendran a l'origen.

5.10.3. MILLORES D'OBRES LLIUREMENT EXECUTADES

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Enginyer, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Enginyer, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

5.10.4. ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran previ amidament i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Enginyer indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



64

5.10.5. ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

5.10.6. PAGAMENTS

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Enginyer, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

5.10.7. ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Enginyer exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

5.11. INDEMNITZACIONS MÚTUES

5.11.1. IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI D'ACABAMENT DE LES OBRES

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



65

5.11.2. DEMORA DELS PAGAMENTS

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

5.12. VARIS

5.12.1. MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Enginyer hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en els amidaments del Projecte, a no ser que l'Enginyer ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenats utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Enginyer introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d’obra contractades.

5.12.2. UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERÒ ACCEPTABLES

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Enginyer de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

5.12.3. ASSEGURANÇA DE LES OBRES

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari,

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



66

perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'Enginyer.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

5.12.4. CONSERVACIÓ DE L'OBRA

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Enginyer, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Enginyer fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

5.12.5. UTILITZACIÓ PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a la finalització del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



67

5.13. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que hauran d'acomplir els materials emprats a la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l'obra i les que hauran de manar l'execució de qualsevol tipus d'instal·lacions i d'obres accessòries i depenents. Per a qualsevol tipus d'especificació, no inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui el "Pliego de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura" (Actualitzat).

5.13.1. GENERALITATS

5.13.1.1. Documents del Projecte.

El present Projecte consta dels següents documents: Documentació escrita: Memòria i Annexes; Plec de Condicions Facultatives; Amidaments i Resum de Pressupost; Documentació gràfica: Plànols. El contingut d'aquests documents està detallat a la Memòria. S'entén per documents contractuals, aquells que resten incorporats al Contracte i que són d'obligat compliment, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: Plànols, Plec de Condicions (amb els dos capítols de Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars), i Pressupost.

5.14. COORDINADOR TÉCNIC D’OBRA.

La contracta nomenarà un coordinador tècnic d’obra que tindrà la missió d’ordenar l’execució de l’obra atenent a totes les qüestions que requereixi el representant anomenat per la propietat a efectes de comptabilitzar els treballs dins de les previsions del pla d’obra. El coordinador tècnic actuarà solament davant les ordres del Director de l’Obra, disposarà de titulació tècnica qualificada per la seva tasca i estarà disponible durant tot el temps de durada de l’obra. El coordinador tècnic no podrà ésser l’encarregat de l’obra.

5.15. ESPECIFICACIONS CONSTRUCTIVES.

Els treballs a executar es realitzaran d’acord amb el projecte i altres documents redactats per l’Enginyer Tècnic autor del mateix. La descripció del projecte i els plànols de què consti figuren a la memòria. Totes les especificacions del projecte seran vinculants per a la contrata, inclòs les referències a productes comercials, els quals només podran ésser substituïts per altres de similars característiques mitjançant ordre expressa del Director d’Obra, i es produirà per conveniència de l’obra i respectant les qualitats del projectat en quant a materials, formes, seccions, mesures, textures, colors y qualitat en general de producte. L’Enginyer Tècnic Director podrà introduir canvis constructius en les unitats d’obra previstes tendents a la millora de la solució adoptada o a simplificar el procés constructiu, dintre de les característiques generals de la unitat d’obra o unitats de que es tracti, que no suposi variació en el preu.

5.16. CONDICIONS

Són d’aplicació per a tots els punts tractats en la memòria d’aquest projecte, entenent-se que els contractistes coneixen aquest plec, i no s’admetrà altres modificacions al mateix que aquelles que es puguin introduir per part de l’Enginyer Director de la instal·lació. Qualsevol variació que es pretengui executar sobre l’obra projectada haurà de ser posada prèviament en coneixement de l’Enginyer Tècnic Director de l’Obra, sense el coneixement de qui no serà executada. En cas contrari la Contrata, executant de dita unitat d’obra, respondrà de les conseqüències que se’n puguin derivar.

5.17. RESCISIÓ

Si l’execució de les obres no fossin les adequades, o bé el material no presentés les condicions exigides, es podrà procedir a la rescissió de la direcció de l’obra.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



68

5.18. ENCARREGAT D’OBRES

La contrata anomenarà un encarregat general que romandrà constantment en l’obra, i un per cada gremi intervinent, que haurà d’estar constantment en l’obra mentre que en ella treballin obrers del seu gremi. La missió de l’encarregat general i dels gremis serà la d’atendre i entendre les ordres de la Direcció Facultativa, coneixerà el present Plec de Condicions exhibit per la contrata i vetllarà que el treball s’executi en bones condicions i seguint les bones arts de la construcció. Es disposarà d’un llibre d’ordres i assistències, del que se’n farà càrrec l’Encarregat General. La direcció escriurà en el mateix aquelles dades, ordres o circumstàncies que estimi convenients . Tanmateix, l’encarregat podrà fer us del mateix per fer constar les dades que estimi oportunes i convenients. Aquest llibre d’ordres i assistències es regirà pel Decret 426/1971 i l’ordre de 9 de juny de 1.971.

5.19. RECEPCIÓ PROVISIONAL

Realitzades totes les proves amb resultat positiu en presència del Director de l’Obra i del representant tècnic de la propietat, es procedirà a l’acte de recepció provisional, amb que es donarà per finalitzat el muntatge de la instal·lació. En l’acte de recepció provisional, l’empresa adjudicatària farà entrega al representant tècnic de la propietat de la documentació necessària que es relaciona: Relació de materials i equips empleats, on s’indica: Fabricant Marca Model Característiques de funcionament Catàlegs i documentació d’origen Garanties, que mai seran inferior a 2 anys. Manuals amb les instruccions d’utilització, funcionament i manteniment. Llista de recanvis recomanats. Document amb els resultats de les proves efectuades Certificat signat de la instal·lació realitzada. L’empresa adjudicatària farà entrega en l’acte de la recepció provisional al titular de la instal·lació del manual de la instal·lació, amb la documentació tècnica dels materials i equips empleats en l’execució de la instal·lació, on figurarà com a mínim les següents dades: La empresa adjudicataria hará entrega en el acto de la recepción provisional al titular de la instalación del “Manual de la Instalación”, con la documentación técnica de los equipos y materiales empleados en la ejecución de la instalación, donde figurarán como mínimo los siguientes datos: Resultats de les proves realitzades en fàbrica als equips. Certificat de fabricació. Resultats de les proves finals de la instal·lació. Certificats d’homologació dels elements i materials empleats. Instruccions concretes d’utilització, maniobra i seguretat de la instal·lació. Instruccions sobre operacions de manteniment a realitzar en els elements més importants de la instal·lació. Tota la informació tècnica aportada haurà de venir redactada en castellà, motivant l’incompliment d’aquesta exigència, la suspensió de la recepció provisional.

5.20. PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

5.20.1. ABRAÇADORES

Definició i característiques dels elements: Abraçadores de materials diversos per a la subjecció de canonades. S’han contemplat els següents tipus d’abraçadores: - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d’acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d’acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem i revestides amb perfil de cautxú (abraçadores isofòniques) - Abraçadores d’acer inoxidable formades per dues peces semicirculars, amb unió encaixada per forma

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



69

- Abraçadores de niló (poliamida resident a l’impacte) amb doble tanca superior i base amb forat roscat de M6 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En les abraçadores partides d’acer galvanitzat, una de les peces semicirculars ha de tenir un pas roscat que permeti la seva unió al vis de fixació. La rosca ha de ser mètrica. L’abraçadora isofònica ha de tindre la part metàl·lica en contacte amb el tub revestida amb un perfil de cautxú. En les abraçadores d’acer inoxidable, el cargol de fixació ha d’estar electrosoldat a una de les parts, mentre que l’altra part encaixarà en la primera desplaçant-se axialment. En les abraçadores de niló amb tanca per la part superior, el sistema de tancament ha de formar part de la pròpia abraçadora. Ha d’anar fixada al parament amb un cargol roscat per ambdós extrems que subjecta a la abraçadora per la seva base, que si és el cas es pot substituir per un cargol amb cap. També s’admet la fixació al parament encaixant la abraçadora en una regleta de suport fixada prèviament. Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar els elements. El vis ha d'anar protegit contra la corrosió. El disseny del tac ha de ser l'adient al suport. Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament el tac, el vis i l'abraçadora en capses, on ha de figurar les dades següents: - Identificació del fabricant - Diàmetres - Unitats Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori: No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.20.2. CONDUCTES RECTANGULARS DE LLANA MINERAL

Definició i característiques dels elements: Conductes rectangulars formats per una placa rígida de llana de vidre, aglomerada amb resines termoenduribles en mòduls de 2 m. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Han d'incorporar un complex format per una làmina d'alumini, malla de vidre tèxtil i paper Kraft blanc adherit amb cola ignífuga a la cara exterior i amb unió longitudinal en una aresta. Les boques han d'estar preparades per a la unió encadellada. Densitat aparent: 70 kg/m3 Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: Per peces soltes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i de la pluja.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



70

Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es crea la Comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques dels edificis. Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007.

5.20.3. APARELLS DE CLIMATITZACIÓ PARTITS D'EXPANSIÓ DIRECTA

Definició i característiques dels elements: Equips de climatització partits d’expansió directa. S’han considerat els tipus d’equips següents: - Condicionadors compactes d’expansió directa - Bombes de calor compactes d’expansió directa La unitat exterior ha d'incorporar els elements següents: - Compressor per al fluid refrigerant - Bescanviador de calor constituït per tubs de coure o d'alumini amb aletes d'alumini - Electroventilador - Vàlvula d'inversió del cicle - Enllaços per als tubs d'interconnexió amb la unitat interior - Plafó per a connexions elèctriques - Suports antivibratoris i envoltant d'acer galvanitzat amb esmalt cuit al forn La unitat interior ha d'incorporar els elements següents: - Bescanviador de calor constituït per tubs de coure o d'alumini amb aletes d'alumini - Electroventilador muntat sobre suports antivibratoris - Filtre d'aire - Safata per a recollir condensacions - Enllaços per als tubs d'interconnexió - Plafó per a connexions elèctriques i de control. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els tubs d'interconnexió han d'anar aïllats amb escuma de plàstic de porus tancats. Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions, fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació. Els aparells han d'estar dissenyats i construïts de manera que funcionin amb seguretat i no representin cap perill per a les persones o el seu entorn, fins i tot en el cas d'ús negligent que es pugui donar durant el funcionament normal. Les propietats mecàniques i físiques, així com la composició química dels materials han d'estar garantides pels fabricants dels materials respectius. Tots els components del circuit frigorífic han d'estar dissenyats i fabricats de manera que siguin estancs i suportin la pressió de funcionament normal, parada i transport, tenint en compte les tensions tèrmiques, mecàniques i físiques que es puguin produir. Les peces mòbils de la màquina estaran proveïdes de protectors, d'acord amb les normes UNE_EN 292-1, UNE_EN 292-2 i UNE_EN 294. Els compressors, motors i ventiladors han d'estar dissenyats i construïts de manera que l'emissivitat de soroll es mantingui en el nivell més baix possible. De la mateixa manera, les vibracions produïdes per aquests elements han de ser el més petites possibles.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



71

Han d'estar construïts de manera que el seu aïllament elèctric no es vegi afectat per l'aigua que pugui condensar-se sobre superfícies fredes, o pels fluids que puguin perdre els contenidors, tubs, acoblaments, i parts anàlogues de l'aparell. Els aparells preparats per a ús exterior han d'estar dissenyats de manera que la neu no pugui entrar en l'aparell fins el punt que pugui resultar perillós per a les parts actives. A la temperatura de règim, el corrent de fuita de l'aparell no ha de sobrepassar els 2 mA per kW de potència assignada, amb un valor màxim de 10 mA per als aparells accessibles al públic en general, o be de 30 mA pels aparells no accessibles al públic en general. No es considerarà suficient la protecció proporcionada per aïllaments com vernissos, esmalts, paper, cotó, capa d’òxid sobre parts metàl·liques, perlites aïllants o material de reblert. No es pot fer servir amiant en la fabricació de l'aparell. Els elements calefactors nus s'han de fixar de manera que en cas de ruptura o pandeig del conductor elèctric de calefacció, aquest no pugui entrar en contacte amb parts metàl·liques accessibles. Els elements de calefacció nus s'han de fer servir només amb envoltants metàl·liques. Els aparells han d'estar dissenyats de manera que s'eviti el risc d'incendi i deterioraments mecànics que perjudiquin la seguretat o la protecció contra xocs elèctrics com a resultat d'un funcionament anormal, o d'una operació negligent. Una fallida en el cabal del fluid de transmissió de calor o en el funcionament de tots els òrgans de control no ha de comportar cap risc d'accident. Els circuits electrònics han d'estar dissenyats i instal·lats de manera que qualsevol situació perillosa no converteixi l'aparell en un equip insegur respecte al xoc elèctric, al perill d'incendi, a riscos mecànics o a un funcionament perillós. Les parts desmuntables han d'estar dissenyades o marcades de manera que resulti difícil col·locar-les en una posició incorrecta durant el muntatge. L'aparell ha d'estar construït i tancat de manera que hi hagi una protecció suficient contra els contactes accidentals amb les parts actives. Les diferents posicions dels interruptors o commutadors dels aparells estacionaris, i les diferents posicions dels dispositius reguladors de tots els aparells han de ser indicades mitjançant números, lletres o altres mitjans visuals. Les posicions de marxa i parada de l'interruptor han d'estar clarament identificades sobre el mateix interruptor, o sobre la placa de muntatge. Els termòstats, o dispositius destinats a la regulació de temperatura per part de l'usuari han de portar una indicació que proporcioni el sentit d'augment o disminució de la magnitud regulada. L'aparell ha d'estar construït de manera que no hi hagi risc de modificació accidental de la regulació dels termòstats o d'altres dispositius de comandament. L'interruptor de posada en marxa ha d'estar muntat sobre l'aparell, en cap cas es permet la col·locació d'interruptors en cables flexibles. Els aparells fixes han d'estar proveïts d'algun sistema que asseguri el tall omnipolar de l'alimentació. Els dispositius d'entrada i de subjecció dels cables, estaran degudament arrodonits i aïllats. En cap cas els cables han de transmetre esforços a la regleta de connexió. El born previst exclusivament per al conductor neutre es designarà amb la lletra N. El born previst exclusivament per al conductor de terra es designarà amb el símbol característic generalment acceptat per al conductor de terra. Aquests símbols no es situaran mai sobre cargols, valones mòbils o altres parts que puguin ser retirades quan es connecten els conductors. Els aparells destinats a estar permanentment connectats a la xarxa elèctrica han d'incorporar una indicació que ha de donar a entendre clarament que abans de qualsevol manipulació sobre l'aparell, aquest s'ha de desconnectar de l'alimentació. Els aparells destinats a ser connectats a la alimentació mitjançant una clavilla, han d'estar construïts de manera que no hi hagi risc de xoc elèctric per descàrrega de condensadors al tocar les espigues de la clavilla. Les dades tècniques han de ser les que subministri el fabricant. Ha de portar una placa amb les dades següents:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



72

- Nom del fabricant o marca comercial - Designació del model - Potència frigorífica total útil - Potència nominal absorbida en les condicions normals - Característiques de l'energia d'alimentació - Tipus de refrigerant, segons ISO 817 i càrrega inicial a fàbrica - Grau de protecció respecte a l'entrada d'aigua Grau de protecció de la envoltant: - Aparells d'us exclusiu en interiors (no en bugaderies): >=IPX0 - Aparells d'us en bugaderies: >=IPX1 - Aparells d'us exterior: >=IPX4 Freqüència: 50 Hz Conductivitat tèrmica de l'aïllament dels tubs d'interconnexió: <= 0,035 W/m°C Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: En caixes, en posició adient per tal que l'oli no surti del compressor durant el transport. L'embalatge ha de permetre la identificació del producte. Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie, la unitat exterior ha de quedar en posició tal que l'oli no surti del compressor. El fabricant o distribuïdor de l'aparell ha d'aportar la següent documentació: - Potència frigorífica útil total per a diferents condicions de funcionament, fins i tot amb les potències nominals absorbides en cada cas - Coeficient d'eficiència energètica per a diferents condicions de funcionament - Límits extrems de funcionament admesos - Tipus i característiques de la regulació de capacitat - Classe i quantitat de refrigerant - Pressions màximes de treball en les línies d'alta i baixa pressió de refrigerant - Exigències de l'alimentació elèctrica i situació de la caixa de connexió - Cabal del fluid secundari a l'evaporador, pèrdua de càrrega i altres característiques del circuit secundari - Cabal del fluid de refredament del condensador, pèrdua de càrrega i altres característiques del circuit - Exigències i recomanacions d’instal·lació, espais de manteniment, situació i dimensions d'escomeses, etc. - Instruccions de funcionament i manteniment - Dimensions màximes de l'equip - Nivell màxim de potència acústica ponderat a Lwa en decibels, determinat segons UNE 74105 - Pesos en transport i en funcionament - Característiques de motors i ventiladors - Cabal d'aire per a diferents valors de la pressió estàtica exterior Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:

Reial Decret 138/2011, de 4 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques i les seves instruccions tècniques complementàries.

Reial Decret 2060/2008, de 12 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Equips a Pressió i les seves instruccions tècniques complementàries.

Reial Decret 842/2002, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITC).

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es crea la Comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques dels edificis. Correcció d’errors del

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



73

Reial Decret 1027/2007. UNE-EN 378-1:2001 Sistemas de refrigeración y bombas de calor. Requisitos de seguridad y

medioambientales. Parte 1: Requisitos básicos, definiciones, clasificación y criterios de elección. UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1:

Requisitos generales. UNE-EN 60335-2-40:1999 Seguridad de los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 2:

Requisitos particulares para las bombas de calor eléctricas, los acondicionadores de aire y los deshumidificadores.

5.20.4. REIXETES, DIFUSORS, COMPORTES, SILENCIADORS I ACCESSORIS

Definició i característiques dels elements: Reixetes d'impulsió d'alumini per a fixar al bastiment o recolzar sobre aquest. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions, fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació. Les reixetes han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire, als propis de la seva manipulació, així com a les vibracions que es puguin produir com a conseqüència del règim normal de funcionament No han de contaminar l'aire que circula a través seu Si la reixeta és per a fixar al bastiment, ha d'estar formada per un bastidor metàl·lic de perfil angular que reuneixi el conjunt d'aletes, preparat per a ser fixat al bastiment de muntatge. Si la reixeta és per a recolzar sobre el bastiment, ha d'estar formada per un bastidor metàl·lic de perfil angular que reuneixi el conjunt d'aletes, preparat per a ser recolzat al bastiment de muntatge. No ha de tenir aletes despreses o deformades; les aletes han d'estar equidistants entre si. La forma d'expressio de les mesures sempre ha de ser: Llargària x Alçària Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: Per unitats. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:


5.20.5. DIFUSORS LINEALS

Definició i característiques dels elements: Difusors lineals amb una o dues sortides d’aire. S’han contemplat els següents tipus d’elements: - Difusors amb plènum de planxa amb o sense aïllament tèrmic - Difusors amb boca de connexió amb o sense comporta de regulació

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



74

- Element d’acabat per a la formació de cantonades a 90º CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions, fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació. Els difusors han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire, als propis de la seva manipulació, així com a les vibracions que es puguin produir com a conseqüència del règim normal de funcionament. No han de contaminar l'aire que circula a través seu. No pot tenir peces soltes al seu interior. DIFUSOR: Han d’estar formats per: - Caixa de planxa d’acer galvanitzat (plènum) amb o sense aïllament tèrmic sobre la que hi van muntats els elements de suport, la boca de connexió i la comporta de regulació si és el cas - Element difusor amb dispositius de fixació per al muntatge sobre el plènum i amb els elements d’acabat necessaris per a l’adaptació al fals sostre ELEMENT D’ACABAT: Ha d’estar format per una peça en angle recte de les mateixes característiques que l’element de sortida d’aire del difusor. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: Per unitats. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:


5.20.6. VENTILADORS I CAIXES DE VENTILACIÓ

Definició i característiques dels elements: Ventiladors axials de pressió baixa, mitjana o alta. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar format per una hèlix impulsora, un motor elèctric i un bastiment concèntric a l'hèlix. L'hèlix ha de ser de fosa d'alumini o de planxa d'acer comercial. El motor elèctric ha de tenir l'hélix acoblada a l'eix. El marc concèntric serveix de suport del motor i de la caixa de connexió elèctrica, és l'element de fixació del conjunt i ha de ser de planxa d'acer comercial. En fer girar manualment l'hèlix, aquesta ha de girar suaument i concèntricament. Han de portar una sageta ben visible que indiqui el sentit del gir i una placa amb les dades següents: - Nom del fabricant - Cabal - Pressió - Potència - Velocitat de gir - Voltatge

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



75

Pressió estàtica: - Pressió baixa: Sortida lliure - Pressió mitja: >= 20 mm.c.a - Pressió alta: >= 35 mm.c.a Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: Per unitats completament muntades, amb embalatges de fusta. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i de la pluja. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:


5.20.7. ACCESSORIS PER A CONDUCTES RECTANGULARS

Definició i característiques dels elements: Conjunt d'elements auxiliars (suports, abraçadores, etc.). CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques (qualitat, dimensions, etc.) han de ser els adequats per al conducte i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Dimensions en cm Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori: No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.20.8. ACCESSORIS PER A VENTILADORS

Definició i característiques dels elements: Suports amb antivibració per a ventiladors centrífugs. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



76

El material i les seves característiques han de ser els adequats per a ventiladors i en cap cas, no han de fer-ne disminuir qualitat ni el bon funcionament. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori: No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.20.9. TUBS DE COURE SEMIDUR PER A INSTAL·LACIONS FRIGORIFIQUES

Definició i característiques dels elements: Tubs de coure semidur per a instal·lacions frigorífiques. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. El tub ha de ser recte, rodó, llis, ben net de dins i de fora, i sense defectes apreciables. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Els tubs han d’estar lliures de defectes que puguin ser perjudicials per al seu ús. TUBS SEGONS LES ESPECIFICACIONS DE LA NORMA UNE-EN 12735: La designació del tub ha de constar de: - La denominació (tub de coure) - El número d’aquesta norma europea (EN 12735-1) - La designació de l’estat de tractament segons la norma UNE-EN 12735-1 - Les dimensions nominals de la secció transversal: diàmetre exterior x gruix nominal Composició del material: - Cu+Ag: => 99,90% - Fòsfor: 0,015% =< P =< 0,040% Aquest tipus de coure es denomina, indistintament, com Cu-DHP o CW024A. Característiques mecàniques: - Resistència a la tracció: => 250 Mpa - Allargament: => 30% - Duresa (HV 5): 75 a 100 Les característiques geomètriques dels tubs, així com les seves toleràncies s’han de mantenir dintre dels paràmetres especificats per la norma UNE-EN 12735-1. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



77

Subministrament: En barres de 3 m, 5 m o 6 m. Han d’estar embalats en lots de les mateixes mides i estat de tractament. S’han de subministrar amb els extrems tapats de manera que es mantinguin les condicions de netedat interna del tub en les condicions normals de manipulació i emmagatzematge. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes. TUBS SEGONS LES ESPECIFICACIONS DE LA NORMA UNE-EN 12735: Cada embalatge a d’indicar, com a mínim la següent informació de manera llegible i indeleble: - El número d’aquesta norma europea (EN 12735-1) - Mides nominals de la secció transversal: diàmetre exterior x gruix de la paret - Quantitat - Estat de tractament - Marca d’identificació del fabricant Unitat i criteris d’amidament: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Normativa de compliment obligatori:

UNE-EN 12735-1:2001 Cobre y aleaciones de cobre. Tubos redondos de cobre, sin soldadura, para aire acondicionado y refrigeración. Parte 1: Tubos para canalizaciones.

5.20.10. ACCESSORIS GENÈRICS DE TUBS PER A GASOS I FLUIDS

Definició i característiques dels elements: Conjunt d'accessoris per a tubs i per a recobriments aïllants de tubs (colzes, derivacions, reduccions, etc.), utilitzats en instal·lacions d'edificació i d'urbanització per a la total execució de la conducció o xarxa a la qual pertanyin. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves aplicacions. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. Unitat i criteris d’amidament: Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. Normativa de compliment obligatori: La mateixa normativa que s’apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



78

5.20.11. ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS

Definició i característiques dels elements: Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions. S'han considerat els tipus següents: - Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris) - Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. Unitat i criteris d’amidament: Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. Normativa de compliment obligatori: La mateixa normativa que s’apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.

5.21. PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

5.21.1. CONDUCTES RECTANGULARS DE FIBRA MINERAL

Definició i característiques dels elements: Conducte per a transport d’aire en instal·lacions de climatització de planxa d'acer galvanitzat, fibra mineral o poliisocianurat, muntat. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Conductes de fibra mineral o poliisocianurat encastats en cel ras L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Conductes de fibra mineral o poliisocianurat: - Col·locació dels suports dels conductes - Col·locació dels conductes units per junts reforçats amb grapes - Segellat de les unions - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de conductes, etc. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Ha de quedar fixat sòlidament al sistema de suport, amb el mètode de subjecció disposat pel fabricant. El conducte col·locat ha de resistir els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l’aire i a les vibracions que es puguin produir durant el funcionament. Les parts del conducte que s’hagin de manipular, han de ser accessibles.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



79

Tots els components que conformen el conducte han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, es faran servir els accessoris subministrats pel mateix fabricant, o bé els expressament aprovats per aquest. No s’han de transmetre esforços entre els conductes o accessoris i el sistema de suport. El sistema de suport no ha de debilitar l’estructura de l’edifici i la relació entre la càrrega que grava sobre l’element d’ancoratge i la càrrega que determina l’arrencament del mateix no ha de ser mai inferior a 1:4. Si els conductes estan penjats del sostre, el tirant vertical ha de tenir una desviació <= 10° respecte a la vertical. Els suports s'han de col·locar a prop de les unions entre els trams. Els conductes per al transport d'aire no poden allotjar conduccions d'altres instal·lacions mecàniques o elèctriques, ni ser travessats per aquestes. El conjunt acabat ha de ser estanc a la pressió de treball. CONDUCTES DE FIBRA MINERAL O POLIISOCIANURAT: Han d’estar fetes totes les unions i tots els junts han d’estar segellats. Les unions han d'estar comprimides i a tocar. En els conductes de fibra mineral, l'execució de plecs i unions per conducte, colzes, reduccions, etc., s'han de fer segons l'UNE 100-105. També han de complir aquesta norma els reforços i la separació de suports d'acord amb la pressió de treball i la rigidesa del plafó. El segellat ha de ser continu al llarg de les unions longitudinals i transversals. La cinta ha de cavalcar >= 25 mm sobre cada peça que s'ha d'unir. El recobriment ha de quedar a la superfície exterior del conducte. Condicions del procés d’execució: CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. El muntatge i les unions del conducte s’han de fer seguint les instruccions del fabricant. S’ha de comprovar que les característiques tècniques del producte corresponen a les especificades al projecte. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Els conductes s’han d’inspeccionar i netejar abans de la seva col·locació. Es tindrà cura de no embrutar els conductes durant les operacions de muntatge. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. CONDUCTES DE FIBRA MINERAL O POLIISOCIANURAT: La superfície per segellar ha de ser neta i seca i ha d'estar a una temperatura >= 10°C. Unitat i criteris d’amidament: m2 de superfície instal·lada segons les especificacions de la DT, amidada entre els eixos dels elements o dels punts a connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. Normativa de compliment obligatori: NORMATIVA GENERAL:


Real Decreto 1218/2002, de 22 de noviembre, por el que se modifica el real Decreto 1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios y sus Instrucciones Técnicas Complementaria y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios

UNE 100101:1984 Conductos para transporte de aire. Dimensiones y tolerancias.

CONDUCTES DE FIBRA MINERAL O POLIISOCIANURAT:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



80

UNE 100105:1984 Conductos de fibra de vidrio para transporte de aire.

5.21.2. APARELLS DE CLIMATITZACIÓ COMPACTES D'EXPANSIÓ DIRECTA

Definició i característiques dels elements: Condicionadors i bombes de calor compactes d’expansió directa. S’han considerat els següents tipus d’aparells: - Condicionadors o bombes de calor, horitzontals o verticals per a conductes - Condicionadors o bombes de calor, de coberta L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge al sistema de suport - Connexió a la xarxa elèctrica - Connexió al circuit de control - Connexió del drenatge - Posada en marxa del equip - Prova de servei - Retirada de l'obra dels embalatges, retalls de tubs, etc. En els aparells connectats a conductes, a més: - Connexió al conducte CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Ha de quedar fixat sòlidament al suport pels punts previstos a les instruccions d’instal·lació del fabricant. No s’han de transmetre vibracions ni sorolls als suports ni als conductes. Els suports han de ser adequats al tipus d’aparell que han de subjectar. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d’estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest. Els elements de mesura, control, protecció i maniobra s’han d’instal·lar en llocs visibles i fàcilment accessibles, sense necessitat de desmuntar cap part de la instal·lació, particularment quan compleixin funcions de seguretat. Els equips que necessitin operacions periòdiques de manteniment han de situar-se en emplaçaments que permetin la plena accessibilitat de totes les seves parts, atenent als requeriments mínims més exigents entre els marcats per la reglamentació vigent i les recomanacions del fabricant. Per aquells equips proveïts d’elements que per una o altre raó hagin de quedar ocults, s’ha de preveure un sistema de fàcil accés per mitjà de portes, mampares, pannells o altres elements. La situació exacte d’aquests elements d’accés ha de ser indicada durant la fase de muntatge i quedarà reflectida en els plànols finals de la instal·lació. Les parts mòbils de l’aparell, com ara ventiladors i comportes, s’han de poder moure lliurement sense entrar en contacte amb elements de l’obra, el conducte o la pròpia instal·lació. Ha d’estar connectat a la xarxa d’alimentació elèctrica, la de protecció elèctrica, i la de control, amb cables de les seccions i tipus indicats a les instruccions tècniques del fabricant i que compleixin les especificacions fixades a les seves partides d’obra. La instal·lació elèctrica de potència i la de control no poden anar sota el mateix conducte. En cas d’anar muntada sota una canal, aleshores han d’anar en compartiments diferents. Les connexions elèctriques han d’estar fetes a dintre de les caixes de connexió. No ha de ser possible el contacte accidental amb les parts elèctricament actives un cop acabades les feines de muntatge. Els cables elèctrics han de quedar subjectats per la coberta a la carcassa de la caixa de connexions o de l’aparell, de manera que no es transmetin esforços a la connexió elèctrica. Els conductors de fase, el neutre i el de protecció, han de quedar rígidament fixats mitjançant pressió de cargol als borns de connexió. No s’han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs, canals o cables) i els components de l’equip.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



81

Els cables elèctrics han d’entrar als aparells pels punts previstos pel fabricant. Les connexions dels equips i aparells a les canonades ha d’estar feta de manera que entre la canonada i l’aparell no es transmeti cap esforç, degut al propi pes i les vibracions. Les connexions han de ser fàcilment desmuntables per tal de facilitar l'accés a l'equip en cas de reparació o substitució. Els aparells han de funcionar sota qualsevol condició de càrrega sense produir vibracions o sorolls inacceptables. La prova de servei ha d’estar feta. APARELLS CONNECTATS A CONDUCTES: La unitat interior ha de quedar connectada al conducte al que dóna servei. No s’han de transmetre esforços ni vibracions entre l’aparell i els conductes. Condicions del procés d’execució: Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S’ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques de l’aparell. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents subministraments. La connexió del desguàs ha de ser estanca. Ha d’anar segellada amb el sistema d’estanquitat aprovat pel fabricant. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d’estar preparats d’acord amb el sistema de connexió que s’hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s’ha d’interposar el material necessari per a la obtenció d’una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva unió. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. Unitat i criteris d’amidament: Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. Normativa de compliment obligatori:





UNE-EN 378-1:1996 Sistemas de refrigeración y bombas de calor. Requisitos de seguridad y medioambientales. Parte 1: Requisitos básicos.

UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1: Requisitos generales.

UNE-EN 60335-2-40:1999 Seguridad de los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 2: Requisitos particulares para las bombas de calor eléctricas, los acondicionadores de aire y los deshumidificadores.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



82

5.21.3. APARELLS DE CLIMATITZACIÓ PARTITS D'EXPANSIÓ DIRECTA

Definició i característiques dels elements: Condicionadors i bombes de calor partits d’expansió directa. S’han considerat els següents tipus d’aparells: - Condicionadors o bombes amb unitat interior de tipus mural - Condicionadors o bombes amb unitat interior per a anar a terra o al sostre - Condicionadors o bombes amb unitat interior de tipus cassette - Condicionadors o bombes amb unitat interior per a conductes L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge de la unitat exterior al suport - Muntatge de la unitat interior al suport - Connexió del circuit frigorífic entre ambdues unitats - Connexió de la xarxa elèctrica d’ambdues unitats - Connexió al circuit de control - Connexió del drenatge - Posada en marxa del equip - Prova de servei - Retirada de l'obra dels embalatges, retalls de tubs, etc. En els aparells connectats a conductes, a més: - Connexió al conducte CONDICIONS GENERALS: Les posicions d’ambdues unitats han de ser les reflectides a la DT o, en el seu defecte, les indicades per la DF. Els equips han de quedar fixats sòlidament als suports pels punts previstos a les instruccions d’instal·lació del fabricant. No s’han de transmetre vibracions ni sorolls als suports. Els suports han de ser adequats al tipus d’aparell que han de subjectar. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d’estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest. Els elements de mesura, control, protecció i maniobra s’han d’instal·lar en llocs visibles i fàcilment accessibles, sense necessitat de desmuntar cap part de la instal·lació, particularment quan compleixin funcions de seguretat. Els equips que necessitin operacions periòdiques de manteniment han de situar-se en emplaçaments que permetin la plena accessibilitat de totes les seves parts, atenent als requeriments mínims més exigents entre els marcats per la reglamentació vigent i les recomanacions del fabricant. Per aquells equips proveïts d’elements que per una o altre raó hagin de quedar ocults, s’ha de preveure un sistema de fàcil accés per mitjà de portes, mampares, pannells o altres elements. La situació exacte d’aquests elements d’accés ha de ser indicada durant la fase de muntatge i quedarà reflectida en els plànols finals de la instal·lació. Les parts mòbils de l’aparell, com ara ventiladors i comportes, s’han de poder moure lliurement sense entrar en contacte amb elements de l’obra, el conducte o la pròpia instal·lació. Ha d’estar connectat a la xarxa d’alimentació elèctrica, la de protecció elèctrica, i la de control, amb cables de les seccions i tipus indicats a les instruccions tècniques del fabricant i que compleixin les especificacions fixades a les seves partides d’obra. La instal·lació elèctrica de potència i la de control no poden anar sota el mateix conducte. En cas d’anar muntada sota una canal, aleshores han d’anar en compartiments diferents. Les connexions elèctriques han d’estar fetes a dintre de les caixes de connexió. No ha de ser possible el contacte accidental amb les parts elèctricament actives un cop acabades les feines de muntatge. Els cables elèctrics han de quedar subjectats per la coberta a la carcassa de la caixa de connexions o de l’aparell, de manera que no es transmetin esforços a la connexió elèctrica. Els conductors de fase, el neutre i el de protecció, han de quedar rígidament fixats mitjançant pressió de cargol als borns de connexió.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



83

No s’han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs, canals o cables) i els components de l’equip. Els cables elèctrics i els tubs frigorífics han d’entrar als aparells pels punts previstos pel fabricant. Les connexions dels equips i aparells a les canonades ha d’estar feta de manera que entre la canonada i l’aparell no es transmeti cap esforç, degut al propi pes i les vibracions. Les connexions han de ser fàcilment desmuntables per tal de facilitar l'accés a l'equip en cas de reparació o substitució. Els conductes d’interconnexió han de quedar acoblats amb la unitat interior i respectar la distància horitzontal i vertical entre ambdues unitats, que s’indiquen a les instruccions d’instal·lació. Els aparells han de funcionar sota qualsevol condició de càrrega sense produir vibracions o sorolls inacceptables. La prova de servei ha d’estar feta. APARELLS CONNECTATS A CONDUCTES: La unitat interior ha de quedar connectada al conducte al que dóna servei. No s’han de transmetre esforços ni vibracions entre l’aparell i els conductes. Condicions del procés d’execució: Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S’ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques de l’aparell. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents subministraments. Les connexions de la instal·lació frigorífica i les connexions de desguàs han de ser estanques. Han d'anar segellades amb el sistema d'estanquitat aprovat pel fabricant. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d’estar preparats d’acord amb el sistema de connexió que s’hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s’ha d’interposar el material necessari per a la obtenció d’una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva unió. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. Unitat i criteris d’amidament: Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. Normativa de compliment obligatori:





UNE-EN 378-1:1996 Sistemas de refrigeración y bombas de calor. Requisitos de seguridad y medioambientales. Parte 1: Requisitos básicos.

UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1: Requisitos generales.

UNE-EN 60335-2-40:1999 Seguridad de los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 2: Requisitos particulares para las bombas de calor eléctricas, los acondicionadores de aire y los

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



84

deshumidificadores.

5.21.4. VENTILADORS

Definició i característiques dels elements: Ventiladors axials instal·lats. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Fixats amb cargols - Fixats al conducte de distribució - Fixats dins la caixa de ventilació - Murals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i fixació del ventilador amb suports antivibratoris - Connexió a la xarxa elèctrica - Prova de servei CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. VENTILADORS MURALS: El ventilador s'ha de collar mitjançant els forats existents en el marc als espàrrecs del bastiment, que prèviament s'ha d'haver encastat a la paret emmarcant el forat de pas de l'aire. VENTILADORS FIXATS AMB CARGOLS: El ventilador s'ha de collar amb cargols mitjançant els forats existents en el marc, en el lloc que li correspon. VENTILADORS FIXATS AL CONDUCTE DE DISTRIBUCIÓ: S'ha de suportar independentment dels conductes, que no han d'exercir cap mena d'esforç. Les connexions respectives han de ser flexibles per a evitar la propagació d'ones sonores. VENTILADORS DINS DE CAIXES DE VENTILACIÓ: Ha d'anar fixat amb cargols als peus de suport disposats a la base de la caixa. Ha de coincidir amb els forats d'aspiració i impulsió corresponents. S'ha de connectar a la xarxa d'alimentació elèctrica, i comprovar que la tensió disponible sigui l'adient. S'ha de comprovar, també, que el sentit de gir és el que li correspon, així com el sentit de circulació de l'aireresultant. Condicions del procés d’execució: No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. Unitat i criteris d’amidament: Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. Normativa de compliment obligatori:


5.21.5. TUBS DE COURE

Definició i característiques dels elements:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



85

Conduccions amb tub de coure semidur o recuit, col·locades i els seus elements auxiliars de connexió. S'han considerat els tipus d'unitat d'obra següents: - Instal·lació dels tubs S'han considerat els tipus d'unió següents: - Connectat a pressió - Soldat per capil·laritat - Soldat per capil·laritat amb soldadura forta d’aliatge de plata, en tubs per a instal·lacions frigorífiques S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locació superficial - Soterrat - Encastat - Col·locat a l’interior de canals S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents: - Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada un llocs fàcilment accessibles (muntants, etc.) - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.) - Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris sobre trams rectes (sala de calderes, escalfadors, etc.) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Tubs: - Replanteig del traçat - Muntatge en la seva posició definitiva - Execució de totes les unions necessàries - Retirada de l’obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Les unions han de ser estanques. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. TUBS: En les instal·lacions amb tubs connectats a pressió, totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris de compressió. En les instal·lacions de tub soldat per capil·laritat, totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà d'accessoris soldats per capil·laritat. En les instal·lacions de tub soldat amb soldadura forta (amb aliatge de plata), totes les unions entre tubs i entre aquests i els accessoris, han d’estar fetes amb soldadura d’aquest tipus. El tub no ha de quedar aixafat en les corbes. La secció del tub s’ha de mantenir aproximadament constant al llarg de tot el recorregut. Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un pendent mínim del 0,5% per a possibilitar l'evacuació d'aquests condensats. La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota. La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm. Les conduccions que portin aigua freda han d'anar isolades amb una barrera de vapor, igual o superior a 200 MPa m s/g El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. TUBS COL·LOCATS SUPERFICIALMENT:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



86

Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Els suports s'han de fixar amb tacs i visos. Entre el suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. El suport no s'ha de soldar al tub. No es poden transmetre esforços entre la canonada i els elements que la suporten. Separació màxima entre suports (en metres):

Toleràncies d'instal·lació: - Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total TUBS ENCASTATS: Cal assegurar-se que el medi que l'envolta no sigui agressiu. Han de disposar d'un tractament anticorrosiu adequat i anar dins de beines de protecció adequada, que permeti la lliure dilatació. S'han de preveure registres i el traçat amb pendent per al seu buidatge o purga. Toleràncies d'instal·lació: - Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total TUBS COL·LOCATS A L’INTERIOR DE CANALS: El tub, o en el seu defecte l’aïllament que porti, ha de quedar subjectat a la canal mitjançant els accessoris de fixació del fabricant de la canal, o en el seu defecte, amb algun mitjà expressament aprovat per aquest. No es poden transmetre esforços entre la canal i el tub. TUBS SOTERRATS: Cal assegurar-se que el medi que l'envolta no sigui agressiu. Hauran de disposar d'un tractament anticorrosiu adequat i anar envoltades de sorra fina rentada o inert. S'han de preveure registres i el traçat amb pendent per al seu buidatge o purga. Condicions del procés d’execució: CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Les connexions a la xarxa de servei es faran un cop tallat el subministrament. TUBS: Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



87

TUBS COL·LOCATS A L’INTERIOR DE CANALS: En canals tancades, la base ha d’estar col·locada en tot el seu recorregut abans de la col·locació del tub. En canals obertes, els accessoris de fixació del tub i que alhora suporten la tapa de la canal han d’estar col·locats abans de la col·locació del tub. Es tindrà cura de no malmetre la canal durant les operacions de soldeig i de muntatge del tub. Unitat i criteris d’amidament: TUBS: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. Normativa de compliment obligatori: La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina.

5.21.6. AÏLLAMENTS TÈRMICS PER A TUBS

Definició i característiques dels elements: Col·locació d'aïllament tèrmic de conduccions. S'han considerat els materials següents: - Tubs rígids de llana de vidre aglomerada amb resines termoestables oberts per una generatriu - Tubs amb escumes elastomèriques - Tubs rígids de poliestirè expandit formats per dues peces amb els dos extrems longitudinals encadellats - Tub flexible de polietilè expandit i obert per una generatriu - Tubs rígids de llana de roca aglomerada amb resines fenòliques, oberts per una generatriu S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents: - Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada un llocs fàcilment accessibles (muntants, etc.) - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.) - Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris sobre trams rectes (sala de calderes, escalfadors, etc.) CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. S'ha de col·locar en contacte continuat amb tota la superfície del tub, sense cap compressió que en redueixi el gruix. L’aïllament ha d'estar col·locat de manera que no interfereixi amb els òrgans de comandament de les vàlvules i d'altres accessoris de la instal·lació. En aïllaments amb escumes elastomèriques, en la unió, les camises veïnes s'han d'enganxar entre elles i han de quedar a pressió. En aïllaments amb poliestirè expandit, les peces s'uneixen entre sí pels extrems longitudinals encadellats. La unió per testa amb les peces veïnes s'ha de realitzar a tocar. En aïllaments amb polietilè expandit, s'han d'enganxar entre ells els llavis del tall longitudinal, així com la unió de camises veïnes, que han de quedar a compressió. La temperatura de la superfície exterior, en funcionament, ha de ser <= 15°C per sobre de la temperatura ambient. Condicions del procés d’execució:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



88

Abans de col·locar la camisa, s'ha de netejar la superfície del tub de brosses, d'òxids o d'altres elements i s'hi ha d'aplicar una pintura antioxidant si no té cap protecció. Unitat i criteris d’amidament: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. Normativa de compliment obligatori:


5.21.6.1. CAIXES PER A QUADRES DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Caixes per a protecció encastades o muntades superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra dels embalatges, retalls de cables, etc CONDICIONS GENERALS: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La caixa ha de quedar col·locada en un lloc de fàcil i lliure accés. La posició ha de ser la fixada a la D.T. La part inferior de la caixa ha d'estar situada a una alçària de 400 mm, com a mínim. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Per a la instal·lació s’han de seguir les instruccions de la D.T. del fabricant. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques de l’element. S’ha de treballar sense tensió a la xarxa. Un cop instal·lada la caixa, es procedirà a la retirada de l’obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de cables, etc. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.6.2. CAIXES PER A QUADRES DE DISTRIBUCIÓ

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



89

DEFINICIÓ: Caixes de plàstic o metàl·liques, amb grau de protecció normal, estanca, antihumitat o antideflagrant, encastades o muntades superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i navegació CONDICIONS GENERALS: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió a terra. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.6.3. CAIXES DE DERIVACIÓ QUADRADES

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Caixes de plàstic o metàl·liques, amb grau de protecció normal, estanca, antihumitat o antideflagrant, encastades o muntades superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació CONDICIONS GENERALS: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió a terra. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.6.4. CAIXES DE DERIVACIÓ RECTANGULARS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



90

DEFINICIÓ: Caixes de plàstic o metàl·liques, amb grau de protecció normal, estanca, antihumitat o antideflagrant, encastades o muntades superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació CONDICIONS GENERALS: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió a terra. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.6.5. CENTRALITZACIONS DE COMPTADORS ELÈCTRICS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Centralització de comptadors per a un màxim de 20 unitats monofàsiques i 4 trifàsiques i un rellotge, muntada. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació - Connexionat dels borns CONDICIONS GENERALS: La centralització ha de quedar col·locada superficialment i fixada sòlidament al parament. Les tapes s'han de fixar als cossos amb cargols precintables, la manipulació dels quals s'ha de fer amb eines. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. La centralització ha de quedar instal·lada dins d'un local exclusiu, de fàcil i lliure accés. Cada comptador ha de tenir un rètol indicatiu de l'abonat a qui pertanyi. La posició ha de ser la fixada a la D.T. La distància dels comptadors a terra serà de 25 cm com a mínim i 180 cm com a màxim. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



91

5.21.7. TUBS I CANALS

5.21.7.1. TUBS RÍGIDS NO METÀL.LICS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Tub rígid no metàl·lic de fins a 160 mm de diàmetre nominal, connectat a roscat o endollat. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntat com a canalització soterrada - Muntat superficialment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig del traçat del tub - Estesa, fixació i corbat - Preparació dels extrems dels tubs i execució de les unions entre trams i amb els accessoris - Comprovació de la unitat d’obra - Retirada de la obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, etc. CONDICIONS GENERALS: Els canvis de direcció s'han de fer mitjançant corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s’han de fer amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Alineació: ± 2%, <= 20 mm/total CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar instal·lat al fons de rases obertes que després s'han de reblir. Les unions s'han de fer mitjançant connexió a pressió. Les unions que no puguin anar directament connectades s'han de fer amb maniguets aïllants. L’estanqueïtat dels junts s'ha d'aconseguir amb cinta aïllant i resistent a la humitat. Cada tub ha de protegir un sol cable o un conjunt de cables unipolars que constitueixin un mateix sistema. El tub ha de quedar envoltat de sorra o terra garbellada. Aquestes han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o una coberta d'avís, de protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.). El radi curvatura ha d’estar dintre dels límits marcats pel fabricant. Fondària de les rases: >= 40 cm Distància a línies telefòniques, tubs de sanejament, aigua i gasos: >= 20 cm Distància entre el tub i la capa de protecció: >= 10 cm COL.LOCAT SUPERFICIALMENT: Han de quedar fixades al suport per mitjà de brides o abraçadores protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. Distància entre les fixacions: - Trams horitzontals: <= 60 cm - Trams verticals: <= 80 cm Distància a línies telefòniques, tubs de sanejament, aigua i gasos: >= 25 cm Distància entre registres: <= 1500 cm Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius: <= 3 Penetració del tub dins les caixes: 1 cm Toleràncies d'instal·lació: - Distància de la grapa al vèrtex de l'angle en els canvis de direcció: ± 5 mm - Penetració del tub dins les caixes: ± 2 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



92

Abans de començar els treballs de muntatge es farà un replanteig previ que serà aprovat per la D.F. Les unions s’han de fer amb els accessoris subministrats pel fabricant o expressament aprovats per aquest. Els accessoris d’unió i en general tots els accessoris que intervenen en la canalització han de ser els adequats al tipus i característiques del tub a col·locar. S’ha de comprovar que les característiques del producte a col·locar corresponen a les especificades a la D.T. del projecte. Els tubs s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no n’ha d’alterar les característiques. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, etc. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. La instal·lació inclou els accessoris i les fixacions. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 50086-2-1:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos flexibles. UNE-EN 50086-2-2:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos curvables. UNE-EN 50086-2-4:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-4: Requisitos particulares para sistemas de tubos enterrados.

5.21.7.2. TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL.LICS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Tub flexible no metàl·lic, de fins a 250 mm de diàmetre nominal, col·locat. S’han considerat els tipus de tubs següents: - Tubs de PVC corrugats - Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa la exterior i corrugada la interior - Tubs de material lliure d’halògens - Tubs de polipropilè - Tubs de polietilè de dues capes, corrugada la exterior i llisa la interior S’han considerat els tipus de col·locació següents: - Tubs col·locats encastats - Tubs col·locats sota paviment - Tubs col·locats sobre sostremort - Tubs col·locats al fons de la rasa L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents: - Replanteig del traçat del tub - L’estesa, fixació o col·locació del tub - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, etc. CONDICIONS GENERALS: El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la què s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d’instal·lació: - Penetració dels tubs dintre les caixes: ± 2 mm

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



93

ENCASTAT: El tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm SOBRE SOSTREMORT: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. MUNTAT A SOTA D'UN PAVIMENT El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment. El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius: <= 3 Distància entre la canalització i la capa de protecció: >= 10 cm Fondària de les rases: >= 40 cm Penetració del tub dins dels pericons: 10 cm Toleràncies d'execució: - Penetració del tub dins dels pericons: ± 10 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge es farà un replanteig previ que serà aprovat per la D.F. Les unions s’han de fer amb els accessoris subministrats pel fabricant o expressament aprovats per aquest. Els accessoris d’unió i en general tots els accessoris que intervenen en la canalització han de ser els adequats al tipus i característiques del tub a col·locar. S’ha de comprovar que les característiques del producte a col·locar corresponen a les especificades a la D.T. del projecte. Els tubs s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no n’ha d’alterar les característiques. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, etc. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar alineat en el fons de la rasa anivellant-lo amb una capa de sorra garbellada i netejant-la de possibles obstacles (pedra, runa, etc.) Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.). 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. La instal·lació inclou les fixacions, provisionals quan el muntatge és encastat i definitives en la resta de muntatges. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 50086-2-2:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos curvables. UNE-EN 50086-2-3:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos flexibles. CANALITZACIÓ SOTERRADA: UNE-EN 50086-2-4:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-4: Requisitos particulares para sistemas de tubos enterrados.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



94

5.21.7.3. CANALS PLÀSTIQUES

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, perforat o ranurat, de dimensions 60x190 mm com a màxim, amb separador o sense i muntada superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Fixació i anivellació - Tallat en corbes i cantonades CONDICIONS GENERALS: El muntatge s'ha de fer mitjançant visos i tacs expansius per a fixar-la al parament. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments. Els finals de canalització i els trams han d'estar coberts amb tapetes de final de tram. Nombre de fixacions: >= 3/m Toleràncies d'instal·lació: - Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. La instal·lació inclou les fixacions i les tapes. Els separadors estan inclosos si està indicat a la P.O. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.8. CONDUCTORS ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA

5.21.8.1. CONDUCTORS DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE I 07Z1-K i RZ1-K 0,6/1 kV

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Conductor de coure de designació UNE 07Z1-K unipolar i RZ1-K 0,6/1 kV, de fins a 240 mm2 de secció, muntat. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntat superficialment - Col·locat en tub L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - L'estesa, fixació i connexionat a caixes o mecanismes CONDICIONS GENERALS: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertanyen, a la sortida del quadre de protecció. No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. El cable no ha de tenir empalmaments excepte en les caixes de derivació i en els mecanismes. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



95

Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrrotllament dels fils. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm Toleràncies d'instal·lació: - Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm COL.LOCAT SUPERFICIALMENT: El recorregut ha de ser l'indicat a la D.T. La seva fixació al parament ha de quedar vertical o alineada paral·lelament al sostre o paviment i la posició ha de ser la fixada al projecte. Distància entre fixacions:

Aïllament Distància (cm) 07Z1-K <= 40

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ EN TUB: L’instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta en treure'l de la bobina. El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenent cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta. El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors. SUPERFICIALMENT: No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls, així com l'excés previst per a les connexions. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.9. APARELLS DE PROTECCIÓ I COMANDAMENT

5.21.9.1. INTERRUPTORS MAGNETOTÈRMICS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Interruptor automàtic magnetotèrmic unipolar amb 1 pol protegit, bipolar amb 1 pol protegit, bipolar amb 2 pols protegits, tripolar amb 3 pols protegits, tetrapolar amb 3 pols protegits, tetrapolar amb tres pols protegits i protecció parcial del neutre i tetrapolar amb 4 pols protegits. S'han considerat els tipus següents: - Per a control de potència (ICP) - Per a protecció de línies elèctriques d'alimentació a receptors (PIA) - Interruptors automàtics magnetotèrmics de caixa emmotllada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació - Connexionat - Regulació dels paràmetres de funcionament, si és el cas CONDICIONS GENERALS: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



96

Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió. Quan es col·loca a pressió ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’una caixa o armari. En aquest cas, l’interruptor s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior d’una caixa també aïllant. En aquest cas l’interruptor s’ha de subjectar pels punts disposats a tal fi pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d’algun paràmetre han d’estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la D.T. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg ICP: Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les especificacions dels reglaments. No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que els conductors estan sense tensió. S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als borns de l’interruptor. S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la D.T. S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura. Quan la secció dels conductors o requereixi es faran servir terminals per a fer les connexions. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres elèctrics. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. ICP: UNE 20317:1988 Interruptores automáticos magnetotérmicos, para control de potencia, de 1,5 a 63 A. UNE 20317/1M:1993 Interruptores automáticos magnetotérmicos para control de potencia de 1,5 A a 63A. PIA: UNE-EN 60898:1992 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la protección contra sobreintensidades. UNE-EN 60898/A1:1993 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la protección contra sobreintensidades. UNE-EN 60898/A1:1993 ERR Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la protección contra sobreintensidades. UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales. UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos. INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DE CAIXA EMMOTLLADA: UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales. UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.

5.21.9.2. INTERRUPTORS DIFERENCIALS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Interruptors automàtics per a actuar per corrent diferencia residual. S’han contemplat els següents tipus:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



97

- Interruptors automàtics diferencials per a muntar en perfil DIN - Blocs diferencials per a muntar en perfil DIN per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics - Blocs diferencials de caixa emmotllada per a muntar en perfil DIN o per a muntar adossats a interruptors automàtics magnetotèrmics, i per a treballar conjuntament amb interruptors automàtics magnetotèrmics L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació - Connexionat - Regulació dels paràmetres de funcionament, si és el cas CONDICIONS GENERALS: Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d’algun paràmetre han d’estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la D.T. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’una caixa o armari. L’interruptor s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS: El bloc diferencial ha de quedar connectat a l’interruptor automàtic amb els conductors que formen part del mateix bloc. Queda expressament prohibit modificar aquests conductors per a fer les connexions. Ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’una caixa o armari. L’interruptor s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les especificacions dels reglaments. No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que els conductors estan sense tensió. S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als borns de l’interruptor. S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la D.T. S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres elèctrics. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN: UNE-EN 61008-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual, sin dispositivo de protección contra sobreintensidades, para usos domésticos y análogos (ID). Parte 1: Reglas generales. BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS: UNE-EN 61008-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual, sin dispositivo de protección contra sobreintensidades, para usos domésticos y análogos (ID). Parte 1: Reglas generales. UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



98

BLOCS DIFERENCIALS DE CAIXA EMMOTLLADA PER A MUNTAR EN PERFIL DIN O PER A MUNTAR ADOSSATS A INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS, I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS: UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.

5.21.9.3. INTERRUPTORS MANUALS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Interruptor manual de 15 o 20 A, tripolar o tripolar més neutre, amb indicador lluminós o de comandament, i fixat a pressió o muntat transquadre. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: L'interruptor instal·lat ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple. Ha de quedar anivellat i a la posició i l'alçària previstes al projecte o especificades per la D.F. L'interruptor ha de quedar encastat a l'orifici practicat en el quadre i ha de quedar fixat sòlidament. Ha de quedar connectat correctament als conductors de fase i al neutre de la derivació. Les connexions s'han de fer per pressió de vis. La seva situació dins del circuit elèctric ha de ser la indicada a D.T. tant pel que fa referència a l'esquema com al lay-out. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg Toleràncies d'instal·lació: - Posició: La mateixa que l'exigida al quadre 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d'execució. La manipulació dels fusibles s'ha de fer sense tensió. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres elèctrics. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.9.4. INTERRUPTORS HORARIS PROGRAMABLES

1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIO: Interruptor horari programable de 4 vies de programació setmanal i anual, instal·lat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellació - Connexionat CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar muntat a pressió sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



99

En cas d’instal·lació en un habitatge ha d'estar muntat dins del quadre de distribució a situar el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. El comandament d'accionament ha de ser manual. La base i la placa d'acabat han de ser aïllants. La placa d'acabat ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Les parts subjectes a tensió no han de ser accessibles. Ha d'estar protegit contra la penetració de cossos sòlids, pols, aigua i de la humitat. Ha de ser resistent a la calor, al foc i a formar camins conductors. Ha de funcionar correctament a temperatura ambient. Ha d'estar dissenyats de manera que en l'ús normal han de funcionar de forma segura i no han de suposar perill per a les persones i el seu entorn. Ha d'estar connectat a les línies que es volen programar. Ha de complir les condicions requerides per la D.F. Aïllament (UNE 20-353) ............................................Ha de complir Resistència mecànica (UNE 20-353) .........................Ha de complir Resistència al foc (UNE 20-353) ...............................Ha de complir S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, la qual ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció ............. >= 3 kg Toleràncies d’instal·lació: - Posició ....................... ± 20 mm - Aplomat ............................ ± 2% 2.- CONDICIONS DEL PROCES D'EXECUCIO No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.9.5. CONTACTORS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Contactor unipolar, bipolar, tripolar o tetrapolar i muntat a pressió o amb cargols. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d'obra - Fixació i connexió de l'aparell - Prova de servei - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de cables, etc CONDICIONS GENERALS: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. La seva situació dins del circuit elèctric ha de ser la indicada a D.T. tant pel que fa referència a l'esquema com al lay-out. Quan es col·loca muntat a pressió, ha d'estar muntat a pressió sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



100

Quan es col·loca muntat amb cargols, ha de quedar fixat sòlidament per dos punts a la placa de la base del quadre mitjançant visos. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 2 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les especificacions dels reglaments. No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que els conductors estan sense tensió. S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als borns de l’interruptor. S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la D.T. S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura. Quan la secció dels conductors o requereixi es faran servir terminals per a fer les connexions. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres elèctrics. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. UNE-EN 61095:1999 Contactores electromecánicos para usos domésticos y análogos.

5.21.10. APARELLS DE MESURA

5.21.10.1. COMPTADORS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Comptadors monofàsics o trifàsics muntats superficialment. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Individual - Concentrada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: Ha de quedar fixat sòlidament per tres punts a la placa base de la caixa o armari mitjançant visos. Ha de quedar connectat als borns de manera que s'asseguri un contacte eficaç i durable. Els comptadors han d'estar protegits mitjançant dispositius (tapes, etc.) que impedeixin la seva manipulació. En cas de col·locació de forma individual el comptador ha de quedar muntat a una alçària mínima de 150 cm i una màxima de 180 cm. En cas de col·locació de forma concentrada el comptador ha de quedar muntat a una alçària mínima de 50 cm i una màxima de 180 cm. Davant del comptador ha de quedar un espai lliure de 110 cm com a mínim. La seva situació dins del circuit elèctric ha de ser la indicada a la D.T. tan pel que fa referència a l'esquema com al lay-out.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



101

Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 2 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de cables, etc. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres elèctrics. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.10.2. INTERRUPTORS I COMMUTADORS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Interruptors i commutadors encastats o muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, la qual ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. UNE-EN 60669-1:1996 Interruptores para instalaciones eléctricas fijas, domésticas y análogas. Parte 1: Prescripciones generales.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



102

5.21.10.3. ENDOLLS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Endolls bipolars o tripolars amb terra o sense connexió a terra, encastats o muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: S'han de complir les especificacions de la MI-BT-024. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Quan es col·loca muntat superficialment, l'endoll ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'endoll ha de quedar sòlidament fixat a la caixa de mecanismes, la qual ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

5.21.10.4. POLSADORS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Polsador de 6, 10 o 16 A del tipus 1, 2, 3 o 4, per encastar o per muntar superficialment a l'interior o a la intempèrie. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d’obra - Muntatge, fixació i anivellació - Connexionat - Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc. CONDICIONS GENERALS: Les fases (o fase i neutre) han de quedar connectades als borns de la base per pressió de cargols. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que han d'estar en tensió. La posició ha de ser la fixada al projecte. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, el polsador ha de quedar fixat sòlidament al suport.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



103

Quan es col·loca encastat, el polsador ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, la qual ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.



Enginyer Industrial

Col núm. 18.710

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



104

6. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT.

6.1. OBJETO

El presente estudio básico de seguridad y salud establece las directrices en materia de prevención de riesgos a seguir durante la ejecución de las obras correspondientes a la construcción de PROJECTE CLIMATITZACIÓ MUSEU DEL MAR. Desarrolla las previsiones respecto a la prevención de riesgos de accidentes y enfermedades profesionales, la definición de los riesgos evitables y las medidas técnicas aplicables para ello, los riesgos no eliminables y las medidas preventivas y protecciones a utilizar, así como los derivados de los trabajos de reparación, conservación, entretenimiento y mantenimiento, y las instalaciones sanitarias y comunes de la obra que garanticen la higiene y bienestar de los trabajadores. Este estudio básico de seguridad y salud se redacta de acuerdo con el R.D. 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el R.D. 1.627/1.997, de 24 de octubre (BOE nº 256 de 25/10/1997), sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de Construcción, estableciéndose su obligatoriedad para las características de la obra, en cuanto a presupuesto, plazo de ejecución y número de trabajadores, analizadas en el Proyecto de Ejecución y con el R.D. 1.627/1.997, de 24 de octubre (BOE nº 256 de 25/10/1997), sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de Construcción. Tiene por finalidad establecer las directrices básicas que deben reflejarse y desarrollarse en el “Plan de seguridad y salud”, en el que se analizarán, estudiarán, desarrollarán y contemplarán las previsiones contenidas en este documento; el cual debe presentar el contratista para su aprobación por el Coordinador en materia de seguridad y salud en fase de ejecución de obra, o si no existiese éste, por la Dirección Facultativa de Obra, antes del comienzo de los trabajos. La aprobación del plan quedará reflejada en acta firmada por el técnico que apruebe el plan y el representante de la empresa constructora con facultades legales suficientes o por el propietario con idéntica calificación legal. El Estudio Básico se redacta considerando los riesgos detectables a surgir en el transcurso de la obra. Esto no quiere decir que no surjan otros riesgos, que deberán ser estudiados en el citado plan de seguridad y salud Laboral, de la forma más profunda posible, en el momento que se detecten.

6.2. AGENTES DE LA EDIFICACIÓN

6.2.1. PROMOTOR

Nom: AJUNTAMENT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

NIF: P-4313800-G

Domicili: PLAÇA CARLES III 13

MUNICIPI: SANT CARLES DE LA RÀPITA (TARRAGONA).

CP: 43.540

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



105

6.2.2. Proyectista

Nombre: JOAN JOSEP NAVARRO AGUIRRE Titulación: ENGINYER INDUSTRIAL Dirección: C/ Sant Isidre 5, local 21. Sant Carles de la Ràpita. Provincia: 43540 (TARRAGONA) Teléfono: 977 74 19 61 Fax: 977 74 19 61 correo-e: [email protected]

6.2.3. Autor del estudio básico de seguridad y salud

Nombre: JOAN JOSEP NAVARRO AGUIRRE Titulación: ENGINYER INDUSTRIAL Dirección: C/ Sant Isidre 5, local 21. Sant Carles de la Ràpita. Provincia: 43540 (TARRAGONA) Teléfono: 977 74 19 61 Fax: 977 74 19 61 correo-e: [email protected]

6.3. CARACTERÍSTICAS DE LA OBRA

6.3.1. Generalidades

El objeto de la obra a realizar, así como la descripción de la misma se detallan en el correspondiente PROJECTE CLIMATITZACIÓ MUSEU DEL MAR. Este recoge la definición y el análisis de las instalaciones de climatización y electricidad

6.3.2. Emplazamiento

Obra: PROJECTE CLIMATITZACIÓ MUSEU DEL MAR Dirección: PLAÇA AGUSTI VIZCARRO 1, SANT CARLES DE LA RÀPITA. Provincia: 43.540 TARRAGONA

6.3.3. Accesos

Se entienden por accesos los lugares o zonas por donde deben pasar los operarios y las máquinas de los trabajos preliminares y exteriores al edificio. Debe separarse la entrada y accesos de operarios y vehículos.

6.3.4. Características de los accesos de vehículos

Se dispondrá en forma de rampa de las siguientes características: - Ancho 4,5 m. - Pendiente en tramos rectos: 12%. - Pendiente en tramos curvos: 8%. Los porcentajes indicados se disminuirán en función de la clase de suelo y la humedad del mismo.

6.3.4.1. Características de los accesos del personal

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



106

Se situarán de forma separada al de vehículos. El acceso a la excavación se realizará por medio de escalera peldañeada y con barandilla. Debe situarse en zona próxima a la puerta de entrada al solar y locales de aseo y vestuario. El acceso al cuadro eléctrico, cuando está sobre el terreno excavado, se realizará a través de plataforma de madera (aislante) a la que se acceda a través de una escalera provisional. Si existe poco desnivel, puede disponerse una plataforma con traviesas y pasamanos que, de forma inclinada y firme, alcanzará el punto más bajo y el más alto. En caso de que los trabajadores tengan que utilizar como vía de evacuación rápida la rampa de acceso de vehículos, deberá cuidarse: - Haber informado previamente de su existencia así como de la forma de actuar. - La rampa de acceso deberá tener amplitud suficiente. - Dispondrá de traviesas o escalones y barandilla en su recorrido. - La máxima pendiente será del 8% si su longitud es superior a 10 metros.

Normas generales para los accesos del personal

- Deben señalizarse y mantenerse lisas y sin obstáculos. Si las circunstancias no lo permitieran, se dispondrán pasarelas con un ancho mínimo de 60 cm y, a ser posible, zonas que no deban pisar los vehículos.

- Se procederá de la misma forma para el paso de carretillas manuales. - Se señalizará el itinerario a seguir por los operarios para su circulación por la obra y a las

zonas de trabajo, almacenaje o dependencias mediante cinta plástica. La empresa dispondrá las señales indicativas de los riesgos existentes y de las obligaciones en materia de seguridad.

Riesgos más frecuentes

- Caídas al mismo nivel, torceduras. - Golpes. - Los propios del vallado

Medidas de seguridad

- Orden y limpieza. - Pasarelas. - Eliminación de cantos, puntas y flejes. - Señalización, formación.

Visera de protección de acceso a la obra

Riesgos más comunes: Evitables:

- Desplome de la visera por mal aplomado de los puntales. - Desplome de la estructura metálica por falta de rigidez de las uniones de los soportes. - Caída de objetos a través de la visera por deficiente cuajado. Normas preventivas: - Los apoyos de la visera, tanto en el suelo como en el forjado, se harán sobre durmientes

de madera, perfectamente nivelados. - Los puntales metálicos estarán siempre perfectamente verticales y aplomados. - Los tablones que forman la visera de protección se colocarán de forma que se garantice su

inmovilidad o deslizamiento, formando una superficie perfectamente cuajada. Equipos de Protección Individual: - Ropa de trabajo. - Casco de seguridad. - Calzado antideslizante. - Guantes de cuero.

6.3.5. Reglamentación aplicable

RD 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



107

Anexo IV. Parte A. Disposiciones mínimas generales relativas a los lugares de trabajo en las obras. Estabilidad y solidez:

a) Deberá procurarse, de modo apropiado y seguro, la estabilidad de los materiales y equipos y, en general, de cualquier elemento que en cualquier desplazamiento pudiera afectar a la seguridad y la salud de los trabajadores. b) El acceso a cualquier superficie que conste de materiales que no ofrezcan una resistencia suficiente sólo se autorizará en caso de que se proporcionen equipos o medios apropiados para que el trabajo se realice de manera segura.

Vías y salidas de emergencia: a) Las vías y salidas de emergencia deberán permanecer expeditas y desembocar lo más directamente posible en una zona de seguridad. b) En caso de peligro, todos los lugares de trabajo deberán poder evacuarse rápidamente y en condiciones de máxima seguridad para los trabajadores. c) El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia dependerán del uso, de los equipos y de las dimensiones de la obra y de los locales, así como del número máximo de personas que puedan estar presentes en ellos. d) Las vías y salidas específicas de emergencia deberán señalizarse conforme al Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización deberá fijarse en los lugares adecuados y tener la resistencia suficiente. e) Las vías y salidas de emergencia, así como las vías de circulación y las puertas que den acceso a ellas, no deberán estar obstruidas por ningún objeto, de modo que puedan utilizarse sin trabas en cualquier momento. f) En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente intensidad.

Vías de circulación y zonas peligrosas: a) Las vías de circulación, incluidas las escaleras, las escalas fijas y los muelles y rampas de carga deberán estar calculados, situados, acondicionados y preparados para su uso de manera que se puedan utilizar fácilmente, con toda seguridad y conforme al uso al que se les haya destinado y de forma que los trabajadores empleados en las proximidades de estas vías de circulación no corran riesgo alguno. b) Las dimensiones de las vías destinadas a la circulación de personas o de mercancías, incluidas aquellas en las que se realicen operaciones de carga y descarga, se calcularán de acuerdo con el número de personas que puedan utilizarlas y con el tipo de actividad. c) Cuando se utilicen medios de transporte en las vías de circulación, se deberá prever una distancia de seguridad suficiente o medios de protección adecuados para las demás personas que puedan estar presentes en el recinto. d) Se señalizarán claramente las vías y se procederá regularmente a su control y mantenimiento. e) Las vías de circulación destinadas a los vehículos deberán estar situadas a una distancia suficiente de las puertas, portones, pasos de peatones, corredores y escaleras. f) Si en la obra hubiera zonas de acceso limitado, dichas zonas deberán estar equipadas con dispositivos que eviten que los trabajadores no autorizados puedan penetrar en ellas. Se deberán tomar todas las medidas adecuadas para proteger a los trabajadores que estén autorizados a penetrar en las zonas de peligro. Estas zonas deberán estar señalizadas de modo claramente visible.

Muelles y rampas de carga: a) Los muelles y rampas de carga deberán ser adecuados a las dimensiones de las cargas transportadas. b) Los muelles de carga deberán tener al menos una salida y las rampas de carga deberán ofrecer la seguridad de que los trabajadores no puedan caerse.

Espacio de trabajo: a) Las dimensiones del puesto de trabajo deberán calcularse de tal manera que los trabajadores dispongan de la suficiente libertad de movimientos para sus actividades, teniendo en cuenta la presencia de todo el equipo y material necesario.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



108

Disposiciones varias: a) Los accesos y el perímetro de la obra deberán señalizarse y destacarse de manera que sean claramente visibles e identificables.

6.3.6. Unidades constructivas de obra

Instalación de climatizació e instalación eléctrica

6.3.7. Cuadro de superficies

La superfície total construïda serà de 1.000,00 m2

6.3.8. Presupuesto en proyecto de ejecución

Para la realización de estas obras se prevé un presupuesto de ejecución material que figura en el Proyecto y asciende a la cantidad de 71.166,19 €.

6.3.9. Presupuesto del estudio básico de seguridad y salud

El presupuesto de ejecución material del estudio básico de seguridad y salud asciende a la cantidad de 1.423,32 €.

6.3.10. Plazo de ejecución

El PLAZO DE EJECUCIÓN SERÁ DE UN MES días, a partir de la fecha del acta de replanteo.

6.3.11. Número de trabajadores

La estimación de mano de obra en punta de ejecución, simultáneamente, es de 2 trabajadores. Todas estas personas recibirán información de los trabajos a realizar y los riesgos que conllevan, así como formación para la correcta adopción de medidas de seguridad para anularlos y/o neutralizarlos mediante la implantación de medios de protección colectiva y utilización de equipos de protección individual.

6.4. ACTUACIONES PREVIAS

Antes de cualquier trabajo se realizarán las siguientes operaciones: Informaciones previas

Prospección del solar Conducciones subterráneas Conducciones aéreas de electricidad Edificios colindantes Vías de circulación próximas

Realización del vallado del solar según los planos adjuntados, antes del inicio de la nivelación y desbroce del terreno.

Las condiciones que cumplirá el vallado son: Estará situado a lo largo del perímetro del solar. Portones para acceso de vehículos de 6 m. de vano cerrado por doble hoja. Accesos independientes para entrada del personal.

Los accesos citados estarán provistos de la siguiente señalización:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



109

Prohibido aparcar en la zona de entrada de vehículos. Prohibido el paso de peatones por la entrada de vehículos. Obligatoriedad del uso del casco de seguridad en ambas entradas. Prohibida la entrada a toda persona ajena a la obra. Cartel de obra

También llevará la iluminación descrita en los planos. Implantación de los servicios de higiene y bienestar de la oficina de obra. Realización de una caja de acometida general, en la que se tendrán en cuenta el

Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión y las Normas de la compañía suministradora. Dicha caja contendrá los elementos de seguridad contra contactos eléctricos indirectos así

como una toma de tierra inferior a 80 ohmios de resistencia, que irá instalada en una arqueta situada a 1 metro de la caja.

Unos diferenciales se utilizarán para las instalaciones de alumbrado y el resto para el suministro a las máquinas.

Toda manguera dispondrá de 5 hilos. Uno de ellos será de toma de tierra y su color será normalizado. Estas mangueras contarán con la protección adecuada.

A partir del cuadro auxiliar de obra se alimentarán los cuadros instalados en las distintas zonas, utilizando un cable que repartirá por los lugares previstos para las instalaciones provisionales.

Toda la instalación a nivel del terreno se realizará enterrada bajo tubo flexible y debidamente señalizada y protegida, mientras que en las plantas será fijada a las paredes a dos metros de altura.

Posteriormente a las operaciones descritas, se procederá a desbrozar el terreno y limpiar como actuación previa al movimiento de tierras. Se realizarán los movimientos de tierras necesarios, excavación a cielo abierto hasta alcanzar la cota de cimentación que se estime necesaria como consecuencia del cumplimiento del estudio geotécnico. Posteriormente se rellenará con tierras procedentes de la propia excavación (si así lo aconsejan los ensayos) o con otras de aporte; excavación en pozos para zapatas de cimentación, zanjas para riostras y arquetas y canalizaciones de saneamiento.

6.5. VERTIDOS

El vertido de aguas sucias de los servicios higiénicos se efectuará al pozo de registro de la Red General de Saneamiento Municipal, o en su defecto a una fosa séptica preparada para ello.

6.6. SUMINISTROS

Tendrán que solicitarse los suministros de agua potable, energía eléctrica y teléfono, cursándose las correspondientes peticiones de acometidas.

6.7. SERVICIOS AFECTADOS

Antes del comienzo de los trabajos se comunicará a las empresas suministradoras la realización de la obra para que certifiquen la existencia o no de cualquier servicio que deba ser tenido en cuenta. Principalmente se considerarán: Accesos rodados a la obra: se realizan a través de la calle definida en los planos correspondientes, interfiriendo en uno de sus carriles Circulaciones peatonales: se interfiere con una acera la cual es ocupada por la obra. Líneas eléctricas aéreas: no existen interferencias con este servicio. Líneas eléctricas enterradas: no existen interferencias con este servicio. Transformadores eléctricos: no existen interferencias con este servicio. Telecomunicaciones: no existen interferencias con este servicio.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



110

Alcantarillado: no existen interferencias con este servicio. Conducciones de agua: no existen interferencias con este servicio. Conducciones de gas: no existen interferencias con este servicio.

6.8. INSTALACIONES SANITARIAS PROVISIONALES

6.8.1. Construcción

Las instalaciones provisionales se alojarán en el interior de módulos metálicos prefabricados en chapa sándwich con aislante térmico y acústico, montadas sobre una cimentación de hormigón especificada en el pliego y planos correspondientes. Estas instalaciones están situadas al exterior, en terreno perimetral a la superficie de trabajo, en las zonas especificadas en el plano correspondiente.

6.8.2. Vestuarios y aseos

En función del número máximo de operarios que se pueden encontrar en obra, trabajando simultáneamente, se determina la superficie y los elementos necesarios para las instalaciones. Como ya hemos especificado, en anterior apartado, el número estimado de trabajadores simultáneos es de 5, lo que determina las siguientes instalaciones:

Superficie de vestuarios y aseos

El Centro de trabajo dispondrá de cuartos vestuarios y de aseo para uso del personal, debidamente separados para los trabajadores de uno y otro sexo. La superficie no será inferior a 2 metros cuadrados por trabajador, es decir 10 m2.

Dotación de los aseos

1 lavabos provistos de jaboneras y toalleros 1 espejos de dimensiones mínimas 40x50 cm 1 secadores de manos por aire caliente de parada automática 1 duchas. 1 inodoros con carga y descarga automática de agua corriente, con papel higiénico y perchas (en cabina aislada, con puertas de cierre interior).

Dotación de los vestuarios

5 taquillas individuales, metálicas y provistas de llave, para guardar la ropa y el calzado. 2 bancos de madera corridos para 5 personas. 1 radiadores de calefacción. (convector eléctrico de 1500w cada 35 m2) Los vestuarios, duchas, lavabos y retretes estarán separados para hombres y mujeres, o deberá preverse la utilización por separado de los mismos.

Extintores

Se instalará un extintor de polvo polivalente de eficacia 8A- 89B de 6 kg en el acceso a los locales.

6.9. INSTALACIONES PROVISIONALES DE OBRA

6.9.1. Talleres y acopios

En la obra se situará una zona de talleres y acopios y será la misma que se utilizará por los instaladores electricistas.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



111

6.10. FORMACIÓN Y PRIMEROS AUXILIOS

6.10.1. Formación en seguridad y salud

El trabajador recibirá la información y formación adecuadas a los riesgos profesionales existentes en el puesto de trabajo y de las medidas de protección y prevención aplicables a dichos riesgos, así como en el manejo de los equipos de trabajo. Estas acciones deben quedar recogidas documentalmente y convenientemente archivadas. Igualmente, el trabajador será informado de las actividades generales de prevención en la Empresa.

6.10.2. Reconocimiento médico

Todo el personal que empiece a trabajar en la obra pasará un reconocimiento médico previo que será repetido en el período máximo de un año.

6.10.3. Botiquín

En el centro de trabajo, en los vestuarios o en la caseta del encargado, se colocará un botiquín con los medios necesarios para efectuar las curas de urgencia en caso de accidente y estará a cargo de él una persona capacitada designada por la empresa constructora. El botiquín se revisará mensualmente reponiendo de inmediato el material consumido, el cual deberá contener: agua oxigenada, alcohol de 96 grados, tintura de yodo, mercurocromo, amoniaco, algodón, gasa estéril, vendas, esparadrapo, apósitos adhesivos, antiespasmódicos, termómetro clínico, pinzas, tijeras, torniquetes, jeringuillas y agujas para inyectables desechables.

6.10.4. Enfermedades profesionales

Las posibles enfermedades profesionales que puedan originarse en los trabajadores de esta obra son las normales que trata la Medicina del Trabajo y las prevenciones de la Higiene Industrial. Las causas de riesgos posibles son: Ambiente típico de obra en la intemperie, polvo de los distintos materiales trabajados en la obra, ruidos, vibraciones, contaminantes como el derivado de la soldadura y acciones de pastas de obra sobre la piel, especialmente de las manos. Para la prevención de estos riesgos profesionales se prevé, como medios ordinarios, la utilización de: Gafas antipolvo. Mascarillas de respiración antipolvo. Filtros diversos de mascarillas. Protectores auditivos. Impermeables y botas. Guantes contra dermatitis.

6.10.4.1. Asistencia a accidentados y primeros auxilios

Consideramos como primeros auxilios aquellas actuaciones y técnicas que permiten la atención inmediata del accidentado de forma rápida y adecuada hasta la llegada de equipo asistencial sanitario, con objeto de no agravar las lesiones producidas.

Ante una situación de emergencia y la necesidad de socorrer a un accidentado establecemos las siguientes consideraciones: Conservar la calma.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



112

Evitar aglomeraciones. Dominar la situación. No mover al accidentado hasta que no se haya hecho una valoración primaria de su

situación. Examinar al accidentado (signos vitales: conciencia, respiración, pulso, hemorragias,

fracturas, heridas) para determinar aquellas situaciones que pongan en peligro su vida, de igual forma se indicará telefónicamente una descripción de la situación del herido con objeto de que las dotaciones sanitarias sean las necesarias (ambulancia de transporte, uvi móvil, ...).

Si está consciente tranquilizar al accidentado. Mantener al accidentado caliente No dar nunca medicación.

Evaluación primaria del accidentado

Una vez activado el sistema de emergencia y a la hora de socorrer establecemos un método único que permita identificar las situaciones vitales o de emergencia médica, para ello siempre seguiremos este orden: Verificación de signos vitales: conciencia, respiración, pulso, con objeto de atenderlas lo más rápidamente posible, pues son las que pueden esperar la llegada del equipo médico y ponen en peligro la vida del accidentado. Ante una emergencia médica como es una parada cardio-respiratoria, es decir, cuando el

accidentado sufre una interrupción brusca e inesperada y potencialmente reversible de su respiración y circulación espontánea, utilizaremos técnicas de reanimación: respiración artificial (boca-boca) si no respira y masaje cardiaco si no tiene latido.

Ante un herido inconsciente con respiración y pulso se le colocará en posición lateral de seguridad.

Ante un herido consciente con riesgo de shock, le colocaremos en posición de Tremdeleburg.

Valoración secundaria del accidentado

Una vez que hayamos hecho la valoración primaria de la víctima y se haya comprobado que mantiene las constantes vitales (conciencia, respiración, pulso) examinaremos buscando lesiones que pudieran agravar, posteriormente, el estado general del accidentado. Tendremos en cuenta por tanto las siguientes situaciones:

Existencia de hemorragias.

Ante la existencia de hemorragia nuestro objetivo, generalmente, es evitar la pérdida de sangre del accidentado, para lo cual actuaremos por: compresión directa (efectuaremos una presión en el punto de sangrado utilizando un

apósito lo más limpio posible). compresión arterial (de aplicación cuando falla la compresión directa y se suele utilizar

en hemorragias en extremidades). Si la hemorragia se produce en un oído nunca se debe detener la hemorragia.

Existencia de heridas.

Consideraremos que existe una herida cuando se produzca una rotura de la piel. Haremos una valoración inicial del accidentado, controlaremos los signos vitales, controlaremos la hemorragia si la hubiera y evitaremos posible shock. Después de haber considerado todo lo anterior actuaremos de la siguiente forma: El socorrista deberá lavarse las manos y desinfectarlas con alcohol (de botiquín), se

utilizará material estéril para prevenir infecciones, procederá a limpiar la herida con agua y jabón y con ayuda de una gasa (nunca algodón) empezando desde el centro a los extremos de la herida.

Se quitarán los restos de cuerpos extraños de la herida con ayuda de pinzas estériles (botiquín).

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



113

Finalmente se pincelará con mercromina y se colocará una gasa y un apósito o se dejará al aire si la herida no sangra.

Existencia de fractura en columna vertebral.

Ante la posibilidad de que el accidentado presente una fractura o un daño en la columna vertebral, evitaremos siempre cualquier movimiento para así evitar lesiones irreversibles.

Existencia de quemaduras.

Consideramos que existe una quemadura en un accidentado cuando existe una herida o destrucción del tejido producida por el calor (temperaturas superiores a 45 ºC). Tendremos en cuenta que causas producen quemaduras de diversa consideración: fuego, calor radiante, líquidos (hirviendo , inflamado), sólidos incandescentes, gases , electricidad, rozaduras, productos químicos.

Ante un accidentado que presenta una quemadura el socorrista actuará de la siguiente forma: Eliminará la causa (apagar llamas, eliminar ácidos...), mantener los signos vitales

(consciencia, respiración, pulso) recordamos que en posible caso de incendio las personas quemadas pueden presentar asfixia por inhalación de humos.

Se procederá a realizar una valoración primaria y posteriormente a comprobar si se han producido hemorragias, fracturas...y se tratará primero la lesión más grave.

Forma de actuar ante una quemadura:

Refrescar la zona quemada aplicando agua en abundancia durante un tiempo, quitando ropa, joyas y todo aquello que mantenga el calor. Se cubrirá la lesión con vendaje flojo y húmedo, y se evacuará al herido en posición

lateral, para evitar las consecuencias de un vómito (ahogo) al centro hospitalario con unidad de quemados.

Nunca se debe aplicar ningún tratamiento medicamentoso sobre una quemadura. No despegar nada que esté pegado a la piel. No reventar ampollas, si se presentan. No dejar solo al herido, en caso de tener que ir a pedir ayuda le llevaremos con

nosotros, siempre que sus lesiones lo permitan.

Normas generales de actuación ante quemaduras causadas por

fuego:

Sofocar el fuego con una manta que no sea acrílica. Hacer rodar por el suelo al accidentado para apagar el fuego si no se dispone de otro

medio. Aplicar agua fría en la zona quemada una vez se han apagado las llamas, para

refrigerar la zona.


productos químicos:

Aplicar agua abundante en la quemadura durante un tiempo, teniendo especial cuidado con las salpicaduras.

Mientras se evacua al herido, se puede continuar aplicando agua en la quemadura mediante una pera de agua (botiquín).

Mientras se aplica el agua quitar la ropa impregnada por ácido.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



114


electricidad:

Ante una electrocución, siempre desconectar lo primero la corriente, salvo que la persona electrocutada ya no toque el conductor eléctrico. Si no es posible realizar la desconexión, hay que separar el conductor eléctrico del accidentado mediante un material aislante (madera...).

Comprobar las constantes vitales del accidentado (practicando si es necesario el soporte vital básico).

Trasladar al accidentado a un centro hospitalario.


sólidos incandescentes:

Separar el objeto causante de la quemadura. Mojar con agua la zona afectada.


líquidos hirviendo o inflamados:

Apagar el fuego producido con una manta que no sea sintética. Hacer rodar por el suelo al accidentado para apagar el fuego si no se dispones de otro

medio. Vigilar que el líquido inflamable no es extienda y afecte a otras personas. En último caso utilizar el extintor. Ante quemaduras causadas por líquidos calientes hay que echar agua abundante

sobre la zona afectada y quitar rápidamente toda la ropa mojada por el líquido y como último recurso secarse la piel sin frotar.

Las lesiones muy leves se curarán con el botiquín de obra. Si fuera preciso se avisará al Servicio Médico. En el caso de accidentes leves o menos graves se atenderá preferentemente a los accidentados en el Servicio Médico. En caso contrario se le atenderá en cualquiera de los centros asistenciales de la zona. En caso de accidente grave se avisará a alguna de las ambulancias y teléfonos de emergencia cuyos números deben aparecer en el tablón de anuncios de la obra, y se le trasladará a alguno de los Centros Asistenciales concertados con las Mutuas.

6.10.5. Centros asistenciales

Como medida de primeros auxilios se empleará el botiquín descrito anteriormente. El centro asistencial médico más cercano: Centro asistencial: CAP SANT CARLES DE LA RÀPITA Dirección: AVD CONSTITUCIO 62 Tlf. de información: 977 74 16 67 Tlf. de urgencias: -- Tlf. de ambulancias: 012 En lugar visible se dispondrá de un cartel con el listado de direcciones y teléfonos de los centros médicos, así como otros teléfonos de interés: Servicios Municipales de Urgencias Urgencias de la Seguridad Social Emergencias

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



115

Ambulancias Bomberos Policía Local Policía Nacional Guardia Civil Protección Civil

6.11. MEDIDAS PREVENTIVAS

Tendidos eléctricos aéreos Los tendidos eléctricos aéreos que atraviesan o pasan cerca del terreno de la obra, pueden ser causa de contactos eléctricos. Hay que instalar una señal de peligro o de riesgo eléctrico para advertir de su presencia, en los

postes del tendido aéreo. Hay que instalar límites físicos al movimiento y maniobra de las máquinas, como barreras, finales de

carrera o topes, para impedir su aproximación inadvertida al tendido eléctrico. Iluminación de la zona de trabajo La zona de trabajo sin iluminación natural suficiente (mínimo de 200 lux en el plano de trabajo), por estar enterrada, porque se prevé trabajar en turnos de noche o por cualquier otra razón, pueden ser causa de esfuerzos oculares excesivos, y errores. Hay que disponer sistemas de iluminación artificial convenientemente aislados y alimentados a baja tensión (24 V) que aseguren el nivel de iluminación adecuado en cada caso. La zona de trabajo expuesta a un fuerte contraluz, por ejemplo, por estar frente al sol naciente o poniente, o a cualquier fuente luminosa que produzca brillo (fuente dentro del campo visual del trabajador con mayor intensidad luminosa que la de la zona de trabajo) puede causar el deslumbramiento de los trabajadores, que es una pérdida total o parcial de visión. Hay que instalar pantallas o cortinas que reduzcan el brillo de esas fuentes. Temperaturas extremas y asoleamiento duradero El lugar de trabajo sometido a temperaturas inferiores a 0º o superiores a 35º o más de 8 h de asoleamiento continuo puede causar pérdidas de precisión o equilibrio, enfermedades asociadas al enfriamiento, hipotermia, insolaciones, mareos, deshidratación, irritabilidad, o congestión. Para combatir las bajas temperaturas hay que dotar a los trabajadores de ropa de abrigo. instalar sistemas calefactores. Para combatir las altas temperaturas hay que instalar un sistema de riego para humedecer el terreno. Para combatir el alto número de horas al sol hay que dotar a los trabajadores de gorro o casco protector. instalar toldos o sombrillas. Las heladas añaden el riesgo de deslizamiento por viales y superficies, que puede producir caídas al mismo o a distinto nivel. Hay que interrumpir el trabajo en altura, sobre encofrados, sobre cubiertas y en general en todos los

lugares de la obra en los que haya riesgo de caída en altura. La elevada humedad relativa del aire (mayor del 88%) potencia el efecto de las temperaturas, de forma que han de aplicarse las medidas indicadas para temperaturas extremas entre 5º y 30º. La humedad relativa muy baja (menor del 20%) causa la desecación de las mucosas y de los ojos, dolor de cabeza, torpeza en los movimientos. Vientos superiores a 50 km/h El lugar de trabajo expuesto a vientos superiores a 50 km/h durante períodos superiores a la mitad de la jornada de trabajo, causará dolores de cabeza, irritabilidad, pérdida de atención y de precisión, dificultades de visión y de comunicación, pérdida de estabilidad y de equilibrio. Se interrumpirá el trabajo de elevación de cargas suspendidas y similares.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



116

Los trabajos en altura requerirán medidas como arnés anticaídas con puntos de fijación y/o cables fiadores para el arnés anticaídas, o serán interrumpidos si estas medidas no suponen protección suficiente a juicio del coordinador de seguridad y salud.

Nevadas o lluvias El lugar de trabajo en una zona con nevadas o lluvias intensas, puede ser causa de enfermedades articulares y dérmicas, caídas al mismo nivel, fatiga, dificultades de visión. Hay que utilizar impermeables y botas impermeables, para la lluvia, y los mismos más polainas para

la nieve. Hay que interrumpir el tajo en todos los trabajos de movimientos de tierras, como excavaciones,

apertura de zanjas, trabajos en taludes. Riesgos más comunes en el trabajo con instalaciones eléctricas Durante la instalación Caída de personas al mismo nivel. Golpes por herramientas manuales. Caída de personas a distinto nivel. Cortes por uso de herramientas manuales. Cortes por manejo de las guías y conductores. Pinchazos en las manos por manejo de guías y conductores. Sobreesfuerzos por posturas forzadas. Durante las pruebas de conexionado y puesta en servicio de la instalación Electrocución o quemaduras por la mala protección de cuadros eléctricos. Electrocución o quemaduras por maniobras incorrectas en las líneas. Electrocución o quemaduras por uso de herramientas sin aislamiento. Electrocución o quemaduras por puenteo de los mecanismos de protección (disyuntores

diferenciales, etc.). Electrocución o quemaduras por conexionados directos sin clavijas macho-hembra. Incendio por incorrecta instalación de la red eléctrica. Normas de seguridad El almacén para acopio de material eléctrico se ubicará en el lugar señalado. En la fase de obra de apertura y cierre de rozas se esmerará el orden y la limpieza de la obra, para evitar los riesgos de pisadas o tropezones. El montaje de aparatos eléctricos (magnetotérmicos, disyuntores, etc.) será ejecutado siempre por personal especialista, en prevención de los riesgos por montajes incorrectos. La iluminación en los tajos no será inferior a los 100 lux, medidos a 2 m del suelo. La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando «portalámparas estancos con mango aislante» y rejilla de protección de la bombilla alimentados a 24 voltios. Se prohíbe el conexionado de cables a los cuadros de suministro eléctrico de obra, sin la utilización de las clavijas macho-hembra. Las escaleras de mano a utilizar, serán del tipo «tijera», dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de apertura, para evitar los riesgos por trabajos realizados sobre superficies inseguras y estrechas. Se prohíbe la formación de andamios utilizando escaleras de mano a modo de borriquetas, para evitar los riesgos por trabajos realizados sobre superficies inseguras y estrechas. La realización del cableado, cuelgue y conexión de la instalación eléctrica de la escalera, sobre escaleras de mano (o andamios sobre borriquetas), se efectuará una vez protegido el hueco de la misma con una red horizontal de seguridad, para eliminar el riesgo de caída desde altura. La realización del cableado, cuelgue y conexión de la instalación eléctrica de la escalera, sobre escaleras de mano (o andamios de borriquetas, se efectuará una vez tendida una red tensa de seguridad entre la planta «techo» y la planta de «apoyo» en la que se realizan los trabajos, tal, que evite el riesgo de caída desde altura.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



117

La instalación eléctrica sobre escalera de mano (o andamios sobre borriquetas), se efectuará una vez instalada una red tensa de seguridad entre las plantas «techo» y la de apoyo en la que se ejecutan los trabajos, para eliminar el riesgo de caída desde altura. Se prohíbe en general en esta obra, la utilización de escaleras de mano o de andamios sobre borriquetas, en lugares con riesgo de caída desde altura durante los trabajos de electricidad, si antes no se han instalado las protecciones de seguridad adecuadas. La herramienta a utilizar por los electricistas instaladores, estará protegida con material aislante normalizado contra los contactos con la energía eléctrica. Las herramientas de los instaladores eléctricos cuyo aislamiento esté deteriorado serán retiradas y sustituidas por otras en buen estado, de forma inmediata. Para evitar la conexión accidental a la red, de la instalación eléctrica del edificio, el último cableado que se ejecutará será el que va del cuadro general al de la «compañía suministradora», guardando en lugar seguro los mecanismos necesarios para la conexión, que serán los últimos en instalarse. Las pruebas de funcionamiento de la instalación eléctrica serán anunciadas a todo el personal de la obra antes de ser iniciadas, para evitar accidentes. Antes de hacer entrar en carga a la instalación eléctrica, se hará una revisión en profundidad de las conexiones de mecanismos, protecciones y empalmes de los cuadros generales eléctricos directos o indirectos, de acuerdo con el Reglamento Electrógeno de Baja Tensión. La entrada en servicio de las celdas de transformación, se efectuará con el edificio desalojado de personal, en presencia de la Jefatura de la Obra y de esta Dirección Facultativa. Equipos de protección individual Casco de polietileno, para utilizar durante los desplazamientos por la obra en lugares con riesgo de

caída de objetos o de golpes. Botas aislantes de la electricidad (conexiones). Botas de seguridad. Guantes aislantes. Ropa de trabajo. Cinturón de seguridad. Faja elástica de sujeción de cintura. Banqueta de maniobra. Las propias de protección para los trabajos de soldadura eléctrica oxiacetilénica y oxicorte. Comprobadores de tensión. Herramientas aislantes.

6.12. INSTALACIÓN ELÉCTRICA

Se denomina instalación eléctrica al conjunto de materiales y equipos de un lugar de trabajo, mediante los que se genera, convierte, transforma, transporta, distribuye o utiliza la energía eléctrica; se incluyen las baterías, los condensadores y cualquier otro equipo que almacene energía eléctrica. La ejecución de la instalación eléctrica comprende la realización del montaje eléctrico y todas aquellas actividades de albañilería requeridas (abertura de rozas, sujeción de los tubos, etc.). Marco legislativo de las instalaciones eléctricas Identificación y delimitación Las instalaciones eléctricas de Baja Tensión son aquellas que tienen unas tensiones nominales

iguales o inferiores a 1.000 V para corriente alterna y 1.500 V para corriente continua. Las instalaciones eléctricas de Alta Tensión son aquellas cuya tensión nominal entre conductores

sea superior a 1.000 V. Dentro de las instalaciones de Alta Tensión están incluidos únicamente los Centros de Transformación, ya que las líneas de Alta Tensión para distribución son propiedad de las compañías suministradoras y a ellas corresponde la revisión y mantenimiento de las mismas. Reglamentación aplicable A) Reglamentación estatal.

REBT:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



118

Decreto 842/2002, de 2 de agosto. Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e instrucciones técnicas complementarias.

Dentro del REBT hay que destacar las siguientes Instrucciones Técnicas Complementarias: ITC BT-04. Documentación y puesta en servicio de las instalaciones. C-BT-05. Inspecciones y verificaciones. RCE: Real Decreto 3275/1982, de 12 noviembre. Reglamento sobre Condiciones Técnicas y

Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas y Centros de Transformación (BOE núm. 288, de 1 diciembre; rect. BOE núm. 15, de 18 enero 1983 [RCL 1982, 3250 y RCL 1983, 112]).

RVE: Decreto 12 marzo 1954. Reglamento de verificaciones de regularidad en el suministro eléctrico

(BOE núm. 105, de 15 abril [RCL 1954, 718]). (arts. 2 y 92). Las envolventes exteriores deberán ofrecer el grado de protección, como mínimo IP 2 (primera cifra característica) definida en la norma UNE 20-324. Esta protección deberá subsistir incluso después de desmontar partes amovibles que aseguran la protección contra los contactos directos, salvo si este desmontaje es necesario para recambiar elementos funcionales tales como las lámparas o los cortacircuitos o si llevara consigo la desconexión del material de la fuente de alimentación, o si las partes amovibles están bajo un precinto. Cuando la protección de las partes en tensión contra los contactos directos se realice mediante un recubrimiento: Si el recubrimiento utilizado es objeto de una norma particular, deberá responde a las

características y ensayos prescritos por esta norma. Si el recubrimiento utilizado no es objeto de una norma particular, deberá tener un espesor

suficiente y resistir a los ensayos de choque previstos, así como a los ensayos dieléctricos previstos.

Los recubrimientos tales como la pintura, la laca, el barniz o análogos, no se consideran, en general, como aislamiento suficiente. En los materiales de la Clase II, las partes metálicas separadas de las partes en tensión por un aislamiento funcional solamente se considerarán, en lo que concierne a la protección contra los contactos directos, como partes en tensión. Sin embargo, para determinados materiales, las partes alimentadas con muy baja tensión podrán ser accesibles en las condiciones definidas en las normas correspondientes. La conformidad con estas prescripciones se verifica por examen y, si es necesario, por el ensayo descrito en la norma UNE 20-324 con el dedo de prueba para la verificación de la protección contra el contacto con partes en tensión.

13. Líneas de fuga. Distancias de aislamiento en el aire. Distancias a través de los aislantes. Las líneas de fuga y las distancias de aislamiento en el aire se determinan de conformidad con las reglas siguientes: a) si una distancia de aislamiento en el aire o una línea de fuga estuviera interrumpida por una o

varias piezas metálicas, será necesario que una de las partes comprendida entre estas piezas tenga una longitud, al menos, igual al valor mínimo prescrito, o bien que la suma de las dos partes más largas sea, al menos, igual a 1,25 veces el valor mínimo prescrito. Las partes cuya longitud sea inferior a 1 mm no se tomarán en consideración para la determinación de la longitud total de distancias de aislamiento en el aire y de líneas de fuga.

b) Para la determinación de una línea de fuga, las ranuras de profundidad y anchura al menos iguales a 1 mm, se medirán a lo largo de su contorno. En las ranuras que tengan una de sus dimensiones inferior a este valor y aquellas que pueden obstruirse por el polvo, la distancia se medirá sin tenerlas en cuenta.

c) Si un resalte forma parte integrante de una pieza de material aislante (por ejemplo, por moldeo o soldadura) el perfil de aquél se incluirá en la línea de fuga, a menos que la altura de dicho resalte sea inferior a 1 mm.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



119

Si un resalte no forma parte integrante de una pieza de material aislante, será el trayecto a lo largo de la junta entre el resalte y la pieza de material aislante el que se tomará en consideración para determinar la línea de fuga, a menos que el perfil del resalte sea más corto que la longitud de la junta. Observaciones: Los valores de 1 mm indicados anteriormente podrán aumentarse hasta 2 mm si las condiciones de funcionamiento y utilización lo precisan. Para los materiales alimentados con corriente alterna, de tensión nominal igual o inferior a 400 V y para los materiales de la clase III, las líneas de fuga, las distancias de aislamiento en el aire y las distancias a través de los aislantes, deberán tener los valores mínimos que se indican en la tabla siguiente. Observación. Los valores indicados en la tabla siguiente, para las líneas de fuga y las distancias de aislamiento en el aire y para los aislantes minerales y para los aislantes que presentan un índice de resistencia a las corrientes eléctricas sobre superficies aislantes contaminadas igual o superior a 175 V, corresponden: a la categoría de aislamiento B, tensión de referencia 400 V, para los aparatos de las clases 0,

0 I y I y para los aislamientos funcionales de los materiales de la clase II; a la categoría de aislamiento C, tensión de referencia 400 V, para los aislamientos de

protección de los materiales de la Clase II; a la categoría de aislamiento C, tensión de referencia 50 V, para los materiales de la Clase III.

Normas de seguridad en locales especiales. ii) Locales mojados.

Son aquellos en que los suelos, techos y paredes están o puedan estar impregnados de humedad y donde se vean aparecer, aunque sólo sea temporalmente, lodo o gotas gruesas de agua debido a la condensación o bien estar cubiertos con vaho durante largos períodos. Se deben cumplir, entre otras, las siguientes características:

Si se emplean tubos, éstos serán estancos y estarán situados a 2 cm de las paredes. Los cuadros y receptores tendrán un grado de protección mínimo IP X4X. Queda prohibido en estos locales la utilización de aparatos móviles o portátiles, excepto

cuando se utilice como sistema de protección la separación de circuitos o el empleo de pequeñas tensiones de seguridad.

viii) Locales afectados a un servicio eléctrico. Locales o emplazamientos afectados a un servicio eléctrico son aquellos que se destinan a la explotación de instalaciones eléctricas y, en general, sólo tienen acceso a los mismos personas cualificadas para ello. Se considerarán como locales o emplazamientos afectados a un servicio eléctrico: los laboratorios de ensayos, las salas de mando y distribución instaladas en locales independientes de las salas de máquinas de centrales, centros de transformación, etcétera. En estos locales se cumplirán las siguientes condiciones:

Estarán obligatoriamente cerrados con llave cuando no haya en ellos personal de servicio. El acceso a estos locales deberá tener, al menos, una altura libre de 1,90 metros y una

anchura mínima de 0,65 metros. Las puertas se abrirán hacia el exterior. Si la instalación contiene instrumentos de medida que deban ser observados o aparatos

que haya que manipular constante o habitualmente, tendrá un pasillo de servicio de una anchura mínima de 1,10 metros. No obstante, ciertas partes del local o de la instalación que no estén bajo tensión; podrán sobresalir en el pasillo de servicio, siempre que su anchura no quede reducida en esos lugares a menos de 0,80 metros. Cuando existan a los lados del pasillo de servicio piezas desnudas bajo tensión, no protegidas, aparatos a manipular o instrumentos a observar, la distancia entre materiales eléctricos instalados enfrente unos de otros, será, como mínimo, de 1,30 metros.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



120

El pasillo de servicio tendrá una altura libre de 1,90 metros como mínimo. Si existen en su parte superior piezas no protegidas bajo tensión, la altura libre hasta esas piezas no será inferior a 2,30 metros.

Sólo se permitirá colocar en el pasillo de servicio los objetos necesarios para el empleo de aparatos instalados.

Los locales que tengan personal de servicio permanente estarán dotados de un alumbrado de seguridad.

Normas de seguridad en trabajos sin tensión Disposiciones generales Las operaciones y maniobras para dejar sin tensión una instalación, antes de iniciar el «trabajo sin tensión», y la reposición de la tensión, al finalizarlo, las realizarán trabajadores autorizados que, en el caso de instalaciones de alta tensión, deberán ser trabajadores cualificados. A. Supresión de la tensión.

Una vez identificados la zona y los elementos de la instalación donde se va a realizar el trabajo, y salvo que existan razones esenciales para hacerlo de otra forma, se seguirá el proceso que se describe a continuación, que se desarrolla secuencialmente en cinco etapas: a) Desconectar. b) Prevenir cualquier posible realimentación. c) Verificar la ausencia de tensión. d) Poner a tierra y en cortocircuito. e) Proteger frente a elementos próximos en tensión, en su caso, y establecer una señalización de seguridad para delimitar la zona de trabajo. Hasta que no se hayan completado las cinco etapas no podrá autorizarse el inicio del trabajo sin tensión y se considerará en tensión la parte de la instalación afectada. Sin embargo, para establecer la señalización de seguridad indicada en la quinta etapa podrá considerarse que la instalación está sin tensión si se han completado las cuatro etapas anteriores y no pueden invadirse zonas de peligro de elementos próximos en tensión. a) Desconectar.

La parte de la instalación en la que se va a realizar el trabajo debe aislarse de todas las fuentes de alimentación. El aislamiento estará constituido por una distancia en aire, o la interposición de un aislante, suficientes para garantizar eléctricamente dicho aislamiento. Los condensadores u otros elementos de la instalación que mantengan tensión después de la desconexión deberán descargarse mediante dispositivos adecuados.

b) Prevenir cualquier posible realimentación. Los dispositivos de maniobra utilizados para desconectar la instalación deben asegurarse contra cualquier posible reconexión, preferentemente por bloqueo del mecanismo de maniobra, y deberá colocarse, cuando sea necesario, una señalización para prohibir la maniobra. En ausencia de bloqueo mecánico, se adoptarán medidas de protección equivalentes. Cuando se utilicen dispositivos telemandados deberá impedirse la maniobra errónea de los mismos desde el telemando. Cuando sea necesaria una fuente de energía auxiliar para maniobrar un dispositivo de corte, ésta deberá desactivarse o deberá actuarse en los elementos de la instalación de forma que la separación entre el dispositivo y la fuente quede asegurada.

c) Verificar la ausencia de tensión. La ausencia de tensión deberá verificarse en todos los elementos activos de la instalación eléctrica en, o lo más cerca posible, de la zona de trabajo. En el caso de alta tensión, el correcto funcionamiento de los dispositivos de verificación de ausencia de tensión deberá comprobarse antes y después de dicha verificación. Para verificar la ausencia de tensión en cables o conductores aislados que puedan confundirse con otros existentes en la zona de trabajo, se utilizarán dispositivos que actúen directamente en los conductores (pincha-cables o similares), o se emplearán otros métodos, siguiéndose un procedimiento que asegure, en cualquier caso, la protección del trabajador frente al riesgo eléctrico.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



121

Los dispositivos telemandados utilizados para verificar que una instalación está sin tensión serán de accionamiento seguro y su posición en el telemando deberá estar claramente indicada.

d) Poner a tierra y en cortocircuito. Las partes de la instalación donde se vaya a trabajar deben ponerse a tierra y en cortocircuito: i. En las instalaciones de alta tensión. ii. En las instalaciones de baja tensión que, por inducción, o por otras razones, puedan ponerse accidentalmente en tensión. Los equipos o dispositivos de puesta a tierra y en cortocircuito deben conectarse en primer lugar a la toma de tierra y a continuación a los elementos a poner a tierra, y deben ser visibles desde la zona de trabajo. Si esto último no fuera posible, las conexiones de puesta a tierra deben colocarse tan cerca de la zona de trabajo como se pueda. Si en el curso del trabajo los conductores deben cortarse o conectarse y existe el peligro de que aparezcan diferencias de potencial en la instalación, deberán tomarse medidas de protección, tales como efectuar puentes o puestas a tierra en la zona de trabajo, antes de proceder al corte o conexión de estos conductores. Los conductores utilizados para efectuar la puesta a tierra, el cortocircuito y, en su caso, el puente, deberán ser adecuados y tener la sección suficiente para la corriente de cortocircuito de la instalación en la que se colocan. Se tomarán precauciones para asegurar que las puestas a tierra permanezcan correctamente conectadas durante el tiempo en que se realiza el trabajo. Cuando tengan que desconectarse para realizar mediciones o ensayos, se adoptarán medidas preventivas apropiadas adicionales. Los dispositivos telemandados utilizados para la puesta a tierra y en cortocircuito de una instalación serán de accionamiento seguro y su posición en el telemando estará claramente indicada.

e) Proteger frente a los elementos próximos en tensión y establecer una señalización de seguridad para delimitar la zona de trabajo. Si hay elementos de una instalación próximos a la zona de trabajo que tengan que permanecer en tensión, deberán adoptarse medidas de protección adicionales, que se aplicarán antes de iniciar el trabajo, según lo dispuesto en el apartado 7 del artículo 4 de este Real Decreto.

B. Reposición de la tensión. La reposición de la tensión sólo comenzará, una vez finalizado el trabajo, después de que se hayan retirado todos los trabajadores que no resulten indispensables y que se hayan recogido de la zona de trabajo las herramientas y equipos utilizados. El proceso de reposición de la tensión comprenderá: a) La retirada, si las hubiera, de las protecciones adicionales y de la señalización que indica los límites de la zona de trabajo. b) La retirada, si la hubiera, de la puesta a tierra y en cortocircuito. c) El desbloqueo y/o la retirada de la señalización de los dispositivos de corte. d) El cierre de los circuitos para reponer la tensión. Desde el momento en que se suprima una de las medidas inicialmente adoptadas para realizar el trabajo sin tensión en condiciones de seguridad, se considerará en tensión la parte de la instalación afectada.

Disposiciones particulares Las disposiciones particulares establecidas a continuación para determinados tipos de trabajo se considerarán complementarias a las indicadas en la parte A de este apartado, salvo en los casos en los que las modifiquen explícitamente. A. Reposición de fusibles.

En el caso particular de la reposición de fusibles en las instalaciones de alta tensión o en instalaciones de baja tensión:

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



122

i. No será necesaria la puesta a tierra y en cortocircuito cuando los dispositivos de desconexión a ambos lados del fusible estén a la vista del trabajador, el corte sea visible o el dispositivo proporcione garantías de seguridad equivalentes, y no exista posibilidad de cierre intempestivo.

ii. Cuando los fusibles estén conectados directamente al primario de un transformador, será suficiente con la puesta a tierra y en cortocircuito del lado de alta tensión, entre los fusibles y el transformador.

B. Trabajos en líneas aéreas y conductores de alta tensión. En los trabajos en líneas aéreas desnudas y conductores desnudos de alta tensión se deben colocar las puestas a tierra y en cortocircuito a ambos lados de la zona de trabajo, y en cada uno de los conductores que entran en esta zona; al menos uno de los equipos o dispositivos de puesta a tierra y en cortocircuito debe ser visible desde la zona de trabajo. Estas reglas tienen las siguientes excepciones: a) Para trabajos específicos en los que no hay corte de conductores durante el trabajo, es

admisible la instalación de un solo equipo de puesta a tierra y en cortocircuito en la zona de trabajo.

b) Cuando no es posible ver, desde los límites de la zona de trabajo, los equipos o dispositivos de puesta a tierra y en cortocircuito, se debe colocar, además, un equipo de puesta a tierra local, o un dispositivo adicional de señalización, o cualquier otra identificación equivalente.

Cuando el trabajo se realiza en un solo conductor de una línea aérea de alta tensión, no se requerirá el cortocircuito en la zona de trabajo, siempre que se cumplan las siguientes condiciones: a) En los puntos de la desconexión, todos los conductores están puestos a tierra y en

cortocircuito de acuerdo con lo indicado anteriormente. b) El conductor sobre el que se realiza el trabajo y todos los elementos conductores -

exceptuadas las otras fases- en el interior de la zona de trabajo, están unidos eléctricamente entre ellos y puestos a tierra por un equipo o dispositivo apropiado.

c) El conductor de puesta a tierra, la zona de trabajo y el trabajador están fuera de la zona de peligro determinada por los restantes conductores de la misma instalación eléctrica.

En los trabajos en líneas aéreas aisladas, cables u otros conductores aislados, de alta tensión, la puesta a tierra y en cortocircuito se colocará en los elementos desnudos de los puntos de apertura de la instalación o tan cerca como sea posible a aquellos puntos, a cada lado de la zona de trabajo.

Normas de seguridad en trabajos en tensión A. Disposiciones generales.

i. Los trabajos en tensión deberán ser realizados por trabajadores cualificados, siguiendo un procedimiento previamente estudiado y, cuando su complejidad o novedad lo requiera, ensayado sin tensión, que se ajuste a los requisitos indicados a continuación. Los trabajos en lugares donde la comunicación sea difícil, por su orografía, confinamiento u otras circunstancias, deberán realizarse estando presentes, al menos, dos trabajadores con formación en materia de primeros auxilios.

ii. El método de trabajo empleado y los equipos y materiales utilizados deberán asegurar la protección del trabajador frente al riesgo eléctrico, garantizando, en particular, que el trabajador no pueda contactar accidentalmente con cualquier otro elemento con potencial distinto al suyo. Entre los equipos y materiales citados se encuentran: Los accesorios aislantes (pantallas, cubiertas, vainas, etc.) para el recubrimiento de partes

activas o masas. Los útiles aislantes o aislados (herramientas, pinzas, puntas de prueba, etcétera). Las pértigas aislantes. Los dispositivos aislantes o aislados (banquetas, alfombras, plataformas de trabajo,

etcétera).

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



123

Los equipos de protección individual frente a riesgos eléctricos (guantes, gafas, cascos, etcétera).

iii. A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los equipos y materiales para la realización de trabajos en tensión se elegirán de entre los concebidos para tal fin, teniendo en cuenta las características del trabajo y de los trabajadores y, en particular, la tensión de servicio, y se utilizarán, mantendrán y revisarán siguiendo las instrucciones de su fabricante. En cualquier caso, los equipos y materiales para la realización de trabajos en tensión se ajustarán a la normativa específica que les sea de aplicación.

iv. Los trabajadores deberán disponer de un apoyo sólido y estable, que les permita tener las manos libres, y de una iluminación que les permita realizar su trabajo en condiciones de visibilidad adecuadas. Los trabajadores no llevarán objetos conductores, tales como pulseras, relojes, cadenas o cierres de cremallera metálicos que puedan contactar accidentalmente con elementos en tensión.

v. La zona de trabajo deberá señalizarse y/o delimitarse adecuadamente, siempre que exista la posibilidad de que otros trabajadores o personas ajenas penetren en dicha zona de trabajo y accedan a elementos en tensión.

vi Las medidas preventivas para la realización de trabajos al aire libre deberán tener en cuenta las posibles condiciones ambientales desfavorables, de forma que el trabajador quede protegido en todo momento; los trabajos se prohibirán o suspenderán en caso de tormenta, lluvia o viento fuertes, nevadas, o cualquier otra condición ambiental desfavorable que dificulte la visibilidad o la manipulación de las herramientas. Los trabajos en instalaciones interiores directamente conectadas a líneas aéreas eléctricas deberán interrumpirse en caso de tormenta.

C. Disposiciones particulares. Las disposiciones particulares establecidas a continuación para determinados tipos de trabajo se considerarán complementarias a las indicadas en las partes anteriores de este anexo, salvo en los casos en los que las modifiquen explícitamente. Reposición de fusibles.

a) En instalaciones de baja tensión no será necesario que la reposición de fusibles la efectúe un trabajador cualificado, pudiendo realizarla un trabajador autorizado, cuando la maniobra del dispositivo portafusible conlleve la desconexión del fusible y el material de aquél ofrezca una protección completa contra los contactos directos y los efectos de un posible arco eléctrico.

b) En instalaciones de alta tensión no será necesario cumplir lo dispuesto en la parte B de este anexo cuando la maniobra del dispositivo portafusible se realice a distancia, utilizando pértigas que garanticen un adecuado nivel de aislamiento y se tomen medidas de protección frente a los efectos de un posible cortocircuito o contacto eléctrico directo.

Los trabajos que se pueden realizar en las instalaciones en tensión no implican ausencia de peligro. Hay que tener en cuenta que el 40% de los accidentes se producen mientras se realizan trabajos con tensión. Es muy importante a la hora de prevenir la materialización de accidentes por electricidad el papel de los Equipos de Protección Individual y la protección colectiva:

Casco. Protección ocular. Calzado aislante. Ropa de trabajo ignífuga. Guantes dieléctricos. Alfombras aislantes. Comprobadores de tensión. Herramientas aislantes. Material de señalización.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



124

Normas de seguridad durante maniobras, mediciones, ensayos y verificaciones A. DISPOSICIONES GENERALES

i) Las maniobras locales y las mediciones, ensayos y verificaciones sólo podrán ser realizadas por trabajadores autorizados. En el caso de las mediciones, ensayos y verificaciones en instalaciones de alta tensión, deberán ser trabajadores cualificados, pudiendo ser auxiliados por trabajadores autorizados, bajo su supervisión y control.

ii) El método de trabajo empleado y los equipos y materiales de trabajo y de protección utilizados deberán proteger al trabajador frente al riesgo de contacto eléctrico, arco eléctrico, explosión o proyección de materiales. Entre los equipos y materiales de protección citados se encuentran: Los accesorios aislantes (pantallas, cubiertas, vainas, etc.) para el recubrimiento de partes

activas o masas. Los útiles aislantes o aislados (herramientas, pinzas, puntas de prueba, etcétera). Las pértigas aislantes. Los dispositivos aislantes o aislados (banquetas, alfombras, plataformas de trabajo,

etcétera). Los equipos de protección individual (pantallas, guantes, gafas, cascos, etcétera).

iii) A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los equipos y materiales de trabajo o de protección empleados para la realización de estas operaciones se elegirán de entre los concebidos para tal fin, teniendo en cuenta las características del trabajo y, en particular, la tensión de servicio, y se utilizarán, mantendrán y revisarán siguiendo las instrucciones de su fabricante. En cualquier caso, los equipos y materiales para la realización de estas operaciones se ajustarán a la normativa específica que les sea de aplicación.

iv) Los trabajadores deberán disponer de un apoyo sólido y estable, que les permita tener las manos libres, y de una iluminación que les permita realizar su trabajo en condiciones de visibilidad adecuadas.

v) La zona de trabajo deberá señalizarse y/o delimitarse adecuadamente, siempre que exista la posibilidad de que otros trabajadores o personas ajenas penetren en dicha zona y accedan a elementos en tensión.

vi) Las medidas preventivas para la realización de estas operaciones al aire libre deberán tener en cuenta las posibles condiciones ambientales desfavorables, de forma que el trabajador quede protegido en todo momento.

B. DISPOSICIONES PARTICULARES Las disposiciones particulares establecidas a continuación para determinados tipos de intervención se considerarán complementarias a las indicadas en la parte anterior de este anexo, salvo en los casos en los que las modifiquen explícitamente. i) En las maniobras locales con interruptores o seccionadores.

El método de trabajo empleado debe prever tanto los defectos razonablemente posibles de los aparatos, como la posibilidad de que se efectúen maniobras erróneas (apertura de seccionadores en carga o cierre de seccionadores en cortocircuito).

Para la protección frente al riesgo de arco eléctrico, explosión o proyección de materiales, no será obligatoria la utilización de equipos de protección cuando el lugar desde donde se realiza la maniobra esté totalmente protegido frente a dichos riesgos por alejamiento o interposición de obstáculos.

ii) En las mediciones, ensayos y verificaciones. En los casos en que sea necesario retirar algún dispositivo de puesta a tierra colocado en

las operaciones realizadas para dejar sin tensión la instalación, se tomarán las precauciones necesarias para evitar la realimentación intempestiva de la misma.

Cuando sea necesario utilizar una fuente de tensión exterior se tomarán precauciones para asegurar que: La instalación no puede ser realimentada por otra fuente de tensión distinta de la prevista.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



125

Los puntos de corte tienen un aislamiento suficiente para resistir la aplicación simultánea de la tensión de ensayo por un lado y la tensión de servicio por el otro.

Se adecuarán las medidas de prevención tomadas frente al riesgo eléctrico, cortocircuito o arco eléctrico al nivel de tensión utilizado.

C. PROCEDIMIENTO DE CANDADO Y TARJETA Este procedimiento nos permite asegurar que ningún trabajo se realice con riesgo de descarga de energía, durante las labores de ajuste, o mantenimiento. a) Cuándo aplicar el procedimiento.

Cuando hay que colocar una parte del cuerpo en el punto de operación (lugar donde puede ser atrapado por partes o maquinaria en movimiento).

Cuando hay que remover, retirar o poner fuera de servicio una guarda, barrera de protección u otro mecanismo o dispositivo de seguridad.

b) Cuándo no aplicar el procedimiento. Cuando el equipo eléctrico está conectado por una clavija y bajo el control exclusivo del

empleado que realiza el servicio o mantenimiento. Cuando las operaciones de bloqueo involucran distribución de sustancias como agua,

gas, electricidad, etc. y están presurizadas, siempre que el trabajador demuestre que: La continuidad del servicio es esencial. El bloqueo aumentaría el peligro o existen otras limitaciones. Se usan procedimientos seguros y equipo especial seguro.

c) Reglas de Control. Está prohibido que otra persona enciendan un equipo con candado. Las tarjetas deben ser legibles y usarse junto a un candado de seguridad. Se coloca un candado y una tarjeta por cada trabajador expuesto al riesgo. Los candados son personales. Avisar a los trabajadores afectados y sus supervisores al aplicar el procedimiento. Un candado sólo será removido por el trabajador que lo colocó. Los candados sólo podrán usarse para propósitos del procedimiento. Algún responsable asegurará que los contratistas cumplen con el procedimiento. Si un trabajo se retrasa uno o más turnos, podrán usarse candados de supervisor.

d) Necesidad de Entrenamiento o Reentrenamiento. Cuando cambie el procedimiento o cambien las Leyes. Cuando las auditorias o inspecciones demuestren requerir reentrenamiento. Cuando cambien los procesos agregando nuevos riesgos. Cuando ingresen empleados nuevos.

e) Procedimiento Básico. Debe realizarlo el encargado de ejecutar la tarea de mantenimiento. Debe avisarse previamente a los trabajadores afectados. Identificar las válvulas o interruptores. Bloquear la energía, desenergizando. Colocar tarjetas de aviso. Colocar los candados de seguridad. Asegurar que se realizó el bloqueo. Avisar a los trabajadores afectados cuando haya sido retirado el bloqueo, el trabajador

que colocó las tarjetas y candados debe ser quien las retire.

6.13. EN LA MAQUINARIA

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



126

6.13.1. Daños a terceros

Se entienden por daños a terceros aquellos producidos por: La intromisión descontrolada de personas en la obra, durante las horas de trabajo o

descanso. Atropellos por vehículos al entrar o salir de la obra. Choques en los enlaces con carreteras o caminos existentes. Caída de objetos sobre personas. Caída de personas al mismo o diferente nivel.

Medidas preventivas

Se procederá al cerramiento perimetral de la obra, de manera que se impida el paso de personas y vehículos ajenos a la misma. En todos aquellos casos en los que por trabajos puntuales sea necesario invadir la calzada se señalizará la zona tal y como viene definido en los planos de detalle.

La altura de la protección perimetral no será inferior a 2 metros. Se prevén pasillos de acceso señalizados, protegidos con marquesinas resistentes de altura aproximada de 3 m sobre el piso, con un vuelo de 2 m. Se prevé colocación de señales de seguridad en lugares acorde al riesgo especificado. Se establecerán accesos cómodos y seguros, tanto para personas como para vehículos y maquinaria. Se separarán los accesos de vehículos y maquinaria. Si no es posible lo anterior, se separará por medio de barandilla la calzada de circulación de vehículos y la de personal, señalizándose debidamente. Las rampas para el movimiento de camiones no tendrán pendientes superiores al 12% en los tramos rectos y el 8% en las curvas. El ancho mínimo será de 4,5 metros en los tramos rectos y sobreancho adecuado en las curvas. Antes de comenzar los trabajos se deberán conocer los servicios públicos que puedan resultar afectados, tales como: agua, gas, electricidad, saneamiento, etc. Por otra parte existirán riesgos derivados de la salida de vehículos, al tener que incorporarse a la vía pública. Se señalizará convenientemente la salida de vehículos, llegando incluso a colocar un semáforo para una mejor salida de camiones de la obra, si es posible. Una vez conocidos los servicios públicos que se encuentren involucrados, hay que ponerse en contacto con los departamentos a que pertenecen y cuando sea posible, se desviarán las conducciones afectadas. Así en el caso de líneas eléctricas aéreas, deberemos solicitar de la Compañía Eléctrica que modifique su trazado, con objeto de cumplir las distancias mínimas de seguridad. También se puede solicitar por escrito a la compañía, que descargue la línea eléctrica o en caso necesario su elevación. Si no se pudiera realizar lo anterior, se considerarán las distancias mínimas de seguridad, medidas entre el punto más próximo con tensión y la parte más cercana del cuerpo o herramienta del obrero o de la máquina, considerando siempre la situación más desfavorable. Las máquinas de elevación llevarán unos bloqueos de tipo eléctrico o mecánico que impidan sobrepasar las distancias mínimas de seguridad. Por otra parte se señalizarán as zonas que no deben traspasar, interponiendo barreras que impidan un posible contacto. La dimensión de los elementos de las barreras de protección debe ser determinada en función de la fuerza de los vientos que soplan en la zona. La altura de paso máximo bajo líneas eléctricas aéreas, deben colocarse a cada lado de la línea aérea. Las barreras de protección estarán compuestas por dos largueros colocados verticalmente y anclados sólidamente y unidos por un larguero horizontal a la altura de paso máximo admisible o en su lugar se puede utilizar un cable de retención bien tenso, provisto de señalizaciones. La altura de paso máximo debe ser señalada por paneles apropiados fijados a la barrera de protección. Las entradas del paso deben señalarse en los dos lados. En el caso de líneas eléctricas subterráneas, deberemos gestionar la posibilidad de dejar los cables sin tensión antes de iniciar los trabajos. En caso de duda consideraremos a todos los cables subterráneos como si estuvieran en tensión. No se podrá tocar o intentar alterar la posición de ningún cable. Por otra parte, procuraremos no tener cables descubiertos que

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



127

pudieran deteriorarse al pasar sobre ellos la maquinaria o los vehículos y que pueden también dar lugar a posibles contactos accidentales por operarios o personal ajeno a la obra. Utilizaremos detectores de campo capaces de indicarnos el trazado y la profundidad del conductor y siempre que sea posible señalizaremos el riesgo, indicando la proximidad a la línea en tensión y su área de seguridad. A medida que los trabajos sigan su curso se velará por que se mantenga la señalización anteriormente mencionada en perfectas condiciones de visibilidad y colocación. Si algún cable fuera dañado se informará inmediatamente a la Compañía propietaria y se alejará a todas las personas del mismo con objeto de evitar posibles accidentes. No se utilizarán picos, barras, clavos, horquillas o utensilios metálicos puntiagudos en terrenos blandos donde pueden estar situados cables subterráneos. En todos los casos cuando la conducción quede al aire, se suspenderá o apuntalará, evitando que accidentalmente pueda ser dañada por maquinaria, herramientas, etc., colocando obstáculos que impidan el acercamiento. Una vez descubierta la línea, para continuar los trabajos se procederá a tomar las siguientes medidas de seguridad, en el mismo orden con que se citan: Descargar la línea. Bloqueo contra cualquier alimentación. Comprobación de la ausencia de tensión. Puesta a tierra y en cortocircuito. Asegurarse contra posibles contactos con partes cercanas en tensión, mediante su

recubrimiento o delimitación. Mediante detectores de campo, podemos conocer el trazado y la profundidad de una línea

subterránea. Cuando se trabaje en proximidad de conducciones de gas o cuando sea necesario descubrir éstas, se prestará interés especial en los siguientes puntos: Se identificará el trazado de la tubería que se quiera excavar a partir de los planos

constructivos de la misma, localizando también los planos disponibles las canalizaciones enterradas de otros servicios que pueden ser afectados.

Se procederá a localizar la tubería mediante un detector, marcando con piquetas su dirección y profundidad; se hará igualmente con las canalizaciones enterradas de otros servicios, indicando además el área de seguridad.

Se proveerá y mantendrán luces, guardas, cercas y vigilancia para la protección de las obras o para seguridad de terceros cuando el caso lo requiera.

Se instalarán las señales precisas para indicar el acceso a la obra, circulación en la zona que ocupan los trabajadores y los puntos de posible peligro debido a la marcha de aquéllos, tanto en dicha zona como en sus límites y inmediaciones.

Queda enteramente prohibido fumar o realizar cualquier tipo de fuego o chispa dentro del área afectada.

Queda enteramente prohibido manipular o utilizar cualquier aparato, válvula o instrumento de la instalación en servicio.

Está prohibido la utilización por parte del personal de calzado que lleve herrajes metálicos, a fin de evitar la posible formación de chispas al entrar en contacto con elementos metálicos.

No se podrá almacenar material sobre conducciones de ningún tipo. En los lugares donde exista riesgo de caída de objetos o materiales, se pondrán carteles

advirtiendo de tal peligro, además de la protección correspondiente. Queda prohibido utilizar las tuberías, válvulas, etc., como puntos de apoyo para suspender

o levantar cargas. Para colocar o quitar bombillas de los portalámparas en zonas de conducciones de gas, es

obligatorio desconectar previamente el circuito eléctrico. Todas las máquinas utilizadas en proximidad de gasoductos que funcionen eléctricamente,

dispondrán de una correcta conexión a tierra. Los cables o mangueras de alimentación eléctrica utilizados en estos trabajos, estarán

perfectamente aislados y se evitará que en sus tiradas haya empalmes.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



128

En caso incontrolado de gas, incendio o explosión, todo el personal de la obra se retirará más allá de la distancia de seguridad señalada y no se permitirá acercarse a nadie que no sea el personal de la compañía instaladora.

En los casos en que haya que emplear grupos electrógenos o compresores, se situarán tan lejos como sea posible de la instalación en servicio, equipando los escapes con rejillas contrafuegos.

En lo referente a las conducciones de agua, se seguirán las mismas normas en lo que se refiere a identificación y señalización indicadas en las conducciones de gas. Está prohibido realizar excavaciones con máquina a distancias inferiores a 0,50 m. de la tubería en servicio. Por debajo de esta cota se utilizará la pala manual. Una vez descubierta la tubería, caso en que la profundidad de la excavación sea superior a la situación de la conducción, se suspenderá o apuntalará a fin de que no rompa por flexión en tramos de excesiva longitud, se protegerá y señalizará convenientemente para evitar que sea dañada por maquinaria, herramientas, etc. Se instalarán sistemas de iluminación a base de balizas, hitos reflectantes, etc., cuando el caso lo requiera. Está totalmente prohibido manipular válvulas o cualquier otro elemento de la conducción en servicio si no es con la autorización de la Compañía Instaladora. No almacenar ningún tipo de material sobre la conducción. Está prohibido utilizar las conducciones como puntos de apoyo para suspender o levantar cargas. En caso de rotura o fuga en la canalización se comunicará inmediatamente a la Compañía Instaladora y se paralizarán los trabajos hasta que la conducción haya sido reparada. Si existe la posibilidad de caída de cascotes o similares a la vía pública, se colocarán marquesinas y mallas de protección que evite la caída de los mismos sobre los viandantes y sobre los operarios, en el acceso a vestuario, aseos, almacén y comedor.

Protecciones colectivas

Desvío de las líneas que interfieren con la obra. Señalización de la existencia del riesgo. Vallado del solar. Instalación de marquesinas. Señalización de los accesos naturales a la obra, prohibiéndose el paso de toda persona

ajena a la misma, colocándose en su caso los crecimientos necesarios. Se señalizarán de acuerdo con la normativa vigente los enlaces con carreteras y caminos,

tomándose las adecuadas medidas de seguridad. Instalación de malla tupida que evite la caída de pequeñas partículas a la calle. Instalación de vallas de limitación y protección, cintas de balizamiento, etc.

6.14. AGENTES ATMOSFÉRICOS

Son aquellos producidos por: efecto mecánico del viento. tormentas con aparato eléctrico. efecto del hielo, la nieve, la lluvia o el calor.

Medidas preventivas

Durante la realización de todos aquellos trabajos que se deban ejecutar no estando bajo cubierto se tendrá en cuenta lo siguiente: - en presencia de lluvia, nieve, heladas o vientos superiores a 50 km/h: se suspenderá cualquier trabajo que haya de realizarse en altura. - en presencia de heladas, lluvia o nieve:

se suspenderán los trabajos sobre encofrados para evitar el riesgo de accidentes por resbalones al caminar sobre los tableros.

se suspenderá cualquier trabajo de movimiento de tierras (excavaciones, zanjas, taludes, etc.).

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



129

En cualquier caso se extremarán al máximo las medidas de seguridad.

6.14.1. Incendios

Los mayores riesgos son los que se dan en almacenes provisionales o definitivos, vehículos, instalaciones eléctricas, barracones, etc.

Riesgos más frecuentes y sus causas

Durante el proceso de la construcción la fuente de riesgo de incendio está basada fundamentalmente sobre dos situaciones concretas: el control sobre los elementos fácilmente combustibles y el control sobre las fuentes de energía.

En el primer caso, se deben tener en cuenta las formas de almacenamiento de los materiales, incluyendo los de desecho, tanto por sus cantidades como por la proximidad a otros elementos fácilmente combustibles.

En el segundo caso, la instalación inadecuada, aunque sea provisional, y el manejo poco controlado de las fuentes de energía en cualquiera de sus aplicaciones, constituyen un riesgo claro del inicio de un incendio.

Acopio de materiales

Entre los combustibles sólidos podemos considerar la propia madera de encofrado, los elementos de carpintería, de madera, los pavimentos y revestimientos de este mismo material, los de productos plásticos, los de productos textiles y los impermeabilizantes. Como combustibles líquidos han de tenerse en cuenta los combustibles y lubricantes para la maquinaria de obra, los disolventes y los barnices. Todos estos elementos han de ser almacenados de forma aislada, en especial los combustibles líquidos, que habrán de ser ubicados preferentemente en casetas independientes o a la intemperie, utilizándose a su vez recipientes de seguridad. Los materiales combustibles sólidos, a su vez, han de almacenarse sin mezclar maderas con elementos textiles o productos bituminosos. Como precaución común a todos los casos debe evitarse la proximidad de instalaciones de corriente eléctrica y de fuentes de calor.

Productos de desecho

Todos los desechos, virutas y desperdicios que se produzcan por el trabajo han de ser apartados con regularidad, dejando limpios diariamente los alrededores de las máquinas. Por lo general, estos productos se amontonan en lugares que no están determinados de antemano, mezclándose unos restos con otros. En tales lugares pueden ser arrojados también los sobrantes de lubricantes y pinturas, de tal forma que con una punta de cigarro encendido puede originarse la combustión.

Instalaciones provisionales de energía

En el caso de que la energía utilizada sea la eléctrica, casi siempre el riesgo se produce por defecto de aislamiento, por falsos contactos y por sobrecargas, que originan el incendio en los elementos combustibles que se encuentren en contacto próximo. Se deben incluir en este riesgo los calefactores móviles de obra (eléctrico, de gas o combustible líquido) y los hornillos y braseros utilizados para la preparación de comida o calefacción de los operarios. El material utilizado en el montaje de instalaciones de electricidad y calefacción para la obra ha de estar en perfectas condiciones de uso. Igualmente los cuadros y equipos eléctricos han de fijarse sólidamente a puntos fijos, no pudiendo estar en andamios ni en el suelo. Calefacción y hornillos deben estar perfectamente aislados y sujetos, sin material combustible a su alrededor.

Medios de extinción

Extintores Arena.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



130

Mantas ignífugas. Cubos (para agua). La elección del agente extintor, debe ser hecha en función de las clases de fuego más probables. El número y la capacidad de los extintores serán determinados en razón de la importancia del riesgo y de la eficacia del extintor. El emplazamiento de los extintores, se elegirá en la proximidad de los lugares donde se pueda dar un conato de incendio. Deben estar visibles y fácilmente accesibles, no quedando tapados por otros materiales. Deben colocarse sobre soportes de forma que la parte superior del mismo, esté como máximo a 1,70 metros del nivel del piso.

Clases de fuego

Según la norma UNE-23010 y de acuerdo con la naturaleza del combustible, los fuegos se pueden dividir en las siguientes clases: Clase A: Denominados también secos, el material combustible son materias sólidas

inflamables, como la madera, el papel, la paja, etc., a excepción de los metales. Clase B: Son fuegos de líquidos inflamables y combustibles, o sólidos licuables. El material

combustible más frecuente es: alquitrán, gasolina, asfalto, disolventes, resinas, pinturas, barnices, etc. La extinción de estos fuegos se consigue por aislamiento del combustible del aire ambiente, o por sofocamiento.

Clase C: Son fuegos de sustancias que en condiciones normales pasan al estado gaseoso, como metano, butano, acetileno, hidrógeno, propano, gas natural. Su extinción se consigue suprimiendo la llegada del gas.

Clase D: Son aquellos en los que se consumen metales ligeros inflamables y compuestos químicos reactivos como magnesio, aluminio en polvo, limaduras de titanio, potasio, sodio, litio, etc. Para controlar y extinguir fuegos de esta clase, es preciso emplear agentes extintores especiales. En general, no se usará ningún agente extintor empleado para combatir fuegos de la clase A, B, o C, ya que existe el peligro de aumentar la intensidad del fuego a causa de una reacción química entre alguno de los agentes extintores y el metal que se está quemando.

En equipos eléctricos o cerca de ellos, es preciso emplear agentes extintores no conductores (como el anhídrido carbónico, halón o polvo polivalente), es decir, que no contengan agua en su composición, ya que el agua es conductora de la corriente eléctrica y puede producir electrocución.

6.15. TRABAJOS POSTERIORES

Se preverán soluciones para los posibles trabajos posteriores, fundamentalmente de mantenimiento y reparación. Entre los más habituales se encuentran: Limpieza y mantenimiento de cubiertas, sus desagües y las instalaciones técnicas que se

encuentren en ellas. Limpieza y mantenimiento exterior e interior de claraboyas. Limpieza y repintado de fachadas, patios y medianeras y sus componentes: carpintería,

barandillas, canalones, tuberías, etc. Limpieza y mantenimiento de falsos techos, cielos rasos, luminarias, instalaciones y otros

elementos situados a una altura considerable. Mantenimiento de locales con instalaciones o productos peligrosos: cuartos de contadores,

de calderas, depósitos de combustible, gases, zonas sometidas a radiación, etc. La obra debe contar con elementos que permitan la realización de estos trabajos de forma segura como: anclajes, soportes para fijar elementos auxiliares o protecciones, accesos, etc. Deberá informarse de los dispositivos de protección a utilizar y su uso.

6.16. NORMAS DE COMPORTAMIENTO

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



131

6.16.1. Trabajos en altura

Poner en conocimiento del superior cualquier antecedente de vértigo o miedo a las alturas. Es obligatorio utilizar cinturón de seguridad cuando se trabaja en altura y no existe

protección eficaz. El acceso a los puestos de trabajo, debe hacerse por los lugares previstos. Prohibido

trepar por tubos, tablones, etc. Antes de iniciar el trabajo en altura comprobar que no hay nadie trabajando ni por encima

ni por debajo en la misma vertical. Si por necesidades del trabajo, hay que retirar momentáneamente alguna protección

colectiva, debe reponerse antes de ausentarse del trabajo. Está prohibido arrojar materiales o herramientas desde altura. Cuando se trabaje en altura, las herramientas deben llevarse en bolsas adecuadas que

impidan su caída fortuita y nos permitan utilizar las dos manos en los desplazamientos. Si hay que montar alguna plataforma o andamio, no olvidar que su anchura debe ser de 60

cm. y a partir de los 2 m. se deben de instalar barandillas.

6.16.2. Maquinaria en general

Los motores con transmisión a través de ejes y poleas, estarán dotados de carcasas protectoras antiatrapamientos.

Los motores eléctricos estarán cubiertos de carcasas protectoras eliminadoras del contacto directo con la energía eléctrica. Se prohíbe su funcionamiento sin carcasa con importantes deterioros en ella.

Se prohíbe la manipulación de cualquier elemento componente de una máquina accionada mediante energía eléctrica, estando conectado a la red de suministro.

Como precaución para evitar la puesta en servicio de máquinas averiadas, ó de funcionamiento irregular, se bloquearán los arrancadores, o en su caso, se extraerán los fusibles eléctricos.

Los motores eléctricos de grúas o montacargas estarán provistos de limitadores de altura y del peso a desplazar.

Los ganchos de las grúas llevarán pestillo de seguridad. Se prohibirá la utilización de ganchos artesanales, formados a base de redondos doblados.

6.16.3. Método para levantar una carga

Consideraciones generales: 1. Manejar la carga cerca del tronco. 2. La altura de manipulación debe quedar comprendida entre la altura de los codos y la de los nudillos. Si las cargas a manejar están en el suelo, se utilizará una técnica de manejo de cargas adecuada por la que se empleará la fuerza de las piernas, evitándose así emplear la fuerza del resto del cuerpo (de la espalda fundamentalmente). Esta técnica es la indicada para la mayoría de los casos aunque hay algunas excepciones, como en el caso de tener que mover enfermos, etc., en los que se requerirá una técnica específica para ello. Los pasos de esta técnica de manejo de cargas son los siguientes:

1. Planificar el levantamiento. Usar ayudas mecánicas cuando fuese necesario. Seguir las indicaciones de peso, centro de gravedad y contenido fijadas en el embalaje. Si no las hubiese, observar la forma, tamaño de la carga y tantear el peso de la carga por un lado. Recurrir a la ayuda de otros trabajadores para levantamiento de cargas excesivas. Ruta de transporte y destino previstos. Vestimenta, calzados y equipos cómodos y adecuados.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



132

2. Colocar los pies. Se colocarán separados para mayor estabilidad a la hora de efectuar el levantamiento y un pie ligeramente más adelantado que otro en la dirección del movimiento.

3. Adoptar la postura de levantamiento, para lo cual se doblarán las piernas manteniendo la espalda recta en todo momento, mentón metido y no doblar excesivamente las rodillas.

4. Agarre firme, usando ambas manos y pegando la carga al cuerpo. El agarre debe ser seguro. 5. Levantamiento suave de la carga, mediante la extensión de las piernas, manteniendo la espalda recta en todo momento. No dar tirones ni mover la carga brusca o rápidamente. 6. Evitar giros, para lo cual, preferiblemente se moverán los pies para situarse de forma apropiada. 7. Carga pegada al cuerpo. Durante todo el levantamiento. 8. Depositar la carga. Si es a alturas elevadas, hacer apoyo intermedio de la carga para cambiar el agarre.

6.16.4. Protección de la espalda

Para prevenir los dolores de espalda conviene tener presentes una serie de recomendaciones que deben regir en todas las actividades del día.En términos generales deben evitarse todas aquellas posturas que tienden a curvar la espalda, a hundirla o a torcerla. En otras palabras, hay que adoptar posiciones en las que el torso se mantenga erguido.

Mantenerse erguido

Ya hemos visto antes la importancia que tiene mantener la columna vertebral recta, para que los discos intervertebrales puedan repartir correctamente el peso y para evitar deformaciones permanentes de la columna. Es imprescindible aprender a mantenerse erguido y esforzarse por mantener el tronco recto permanentemente. Esto comporta una lucha constante para vencer la tendencia que incita a encorvarse siguiendo el impulso de dejarse llevar por el propio peso.

La posición de «erguido» significa adoptar una postura que mantenga la forma natural de la columna vertebral -forma de «S»-y esto se consigue: - Llevando los hombros hacia atrás suavemente. - Manteniendo la cabeza levantada, con el cuello recto. - Manteniendo el vientre suavemente entrado y los músculos del abdomen contraídos.

La importancia de sentarse bien

En la posición de «sentado» también debe mantenerse el tronco erguido, con los hombros hacia atrás y la columna vertebral recta, y no dejar que el cuerpo se doble hacia delante arqueando la espalda. Por lo que se refiere al asiento, lo ideal es utilizar una silla rígida, que «sujete», con respaldo suficientemente alto sobre el que pueda apoyarse la columna vertebral, en toda su extensión, en posición vertical. Si no se dispone de una silla como ésta debe procurarse que, como mínimo, el respaldo del asiento que se utilice permita apoyar la zona lumbar.

Cambios de postura

No debe mantenerse durante demasiado tiempo la misma posición, ya sea ésta de sentado o de pie. Hasta la mejor postura puede producir fatiga si no se permite relajar, de vez en cuando, a los músculos posturales y a la columna vertebral. Deben realizarse pausas, cambiando la posición del cuerpo y efectuando movimientos suaves de estiramiento de los músculos.

Doblar las rodillas

Otro punto a tener en cuenta, para evitar dolores de espalda, consiste en adquirir la buena costumbre de agacharse, doblando las rodillas (ponerse en cuclillas manteniendo la espalda recta), para realizar todas aquellas tareas o ademanes que antes realizábamos curvando la espalda; recoger una herramienta del suelo, etcétera.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



133

Cómo proteger la espalda en el trabajo

Del estudio de la estructura y funcionamiento del cuerpo humano se deducen los principios básicos que deben aplicarse a todas las actividades laborales, para garantizar la integridad de la espalda.Para abordar el estudio de estos principios de forma ordenada, dividiremos las actividades laborales en dos clases: a) Trabajo dinámico: que comprende aquellas actividades en las que es preciso levantar y

transportar pesos y realizar determinados esfuerzos de empuje, tracción, etcétera. b) Trabajo estático: que comprende aquellas actividades en las que es preciso mantener

posiciones fijas durante largo tiempo, con poca libertad de movimientos y en las que habitualmente se adoptan posturas corporales incorrectas, que a la larga producen lesiones o trastornos de espalda, a veces incapacitantes.

En el estudio de la manipulación manual de cargas nos interesa especialmente el trabajo dinámico. Trabajo dinámico.

Este tipo de trabajo, sobre todo la manutención manual, presenta una patología muy característica; los esfuerzos de elevación y movimientos de cargas, mal realizados, pueden producir lesiones de los músculos, tendones y articulaciones. Particularmente frecuentes y serias son las lesiones y trastornos de la columna vertebral que afectan a los discos intervertebrales. Para prevenir este tipo de lesiones sería preciso que los operarios que realizan esta clase de tareas contaran con una condición física adecuada al esfuerzo que se les solicita. Pero sobre todo, es necesario que el operario conozca la estructura de su cuerpo, particularmente la de su columna vertebral, sus posibilidades y limitaciones, y que aprenda a utilizarla correctamente. Asimismo, es imprescindible que el trabajador conozca las diversas técnicas de seguridad y principios de economía de esfuerzo.

6.17. PRINCIPIOS DE SEGURIDAD Y ECONOMÍA DEL ESFUERZO

Aproximarse a la carga

Para levantar una carga hay que aproximarse a ella. El centro de gravedad del hombre debe estar lo más próximo que sea posible, y por encima del centro de gravedad de la carga. En caso contrario, el esfuerzo a que se somete a la zona lumbar resulta excesivo; como cinco veces superior que en el primer caso.Un peso de 25 kg, levantado correctamente, ejerce una fuerza de 75 kg mientras que si se hace incorrectamente, esta fuerza pasa a ser de 375 kg.

Buscar el equilibrio

El equilibrio de un operario que manipula una carga depende esencialmente de la posición de sus pies, pudiendo decir que una buena posición no se alcanza si los pies no están bien situados. El equilibrio imprescindible para levantar una carga correctamente, sólo se consigue si los pies están bien situados: Enmarcando la carga. Ligeramente separados. Ligeramente adelantado, uno respecto del otro para aumentar el polígono de sustentación.

El polígono de sustentación es el trapecio comprendido entre los pies, incluida la superficie de éstos.

El centro de gravedad del hombre de pie, está a la altura del pubis. Si la vertical desde el centro de gravedad al suelo cae dentro del polígono de sustentación tendremos equilibrio, en caso contrario nos caemos.Para levantar una carga, el centro de gravedad del hombre debe situarse siempre dentro del polígono de sustentación.

Asegurar la presa de manos

Asir mal un objeto para levantarlo y transportarlo provoca una contracción involuntaria de los músculos de todo el cuerpo. Para mejor «sentir» un objeto al cogerlo, solemos tener tendencia

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



134

a hacerlo con la punta de los dedos. Lo correcto es cogerlo con la palma de la mano y la base de los dedos. De este modo la superficie de agarre es mayor, con lo que se reduce el esfuerzo y la consiguiente fatiga. Para cumplir este principio y tratándose de objetos pesados, se puede, antes de asirlos, prepararlos sobre calzos para facilitar la tarea de meter las manos y situarlas correctamente.

Fijar la columna vertebral

Las cargas deben levantarse manteniendo la columna vertebral recta y alineada. Arquear la espalda entraña riesgo de lesión en la columna, aunque la carga no sea demasiado pesada. Para mantener la espalda recta se deben «meter» ligeramente los riñones y bajar ligeramente la cabeza (mentón ligeramente metido). Adoptando esta postura, la presión ejercida sobre la columna vertebral se reparte sobre toda la superficie de los discos intervertebrales. Con la columna vertebral arqueada, la presión es ejercida sobre una parte de los discos que resulta exageradamente comprimida; la parte opuesta del disco se distiende y el núcleo se ve impulsado hacia el exterior, pudiendo formar una hernia discal que puede a su vez dar origen a lumbagos y ciáticas. La torsión del tronco, sobre todo si se realiza mientras se levanta la carga, puede igualmente producir lesiones. En este caso, es preciso descomponer el movimiento en dos tiempos: primero levantar la carga y luego girar todo el cuerpo moviendo los pies a base de pequeños desplazamientos. Mejor aún es, antes de elevar la carga, orientarse correctamente en la dirección de marcha que luego tomaremos, para no tener que girar el cuerpo.

Utilizar la fuerza de las piernas

Para cualquier tarea de manutención manual debe utilizarse en primer lugar la fuerza de las piernas, ya que sus músculos son los más potentes del cuerpo humano, mucho más que los de los brazos, que son los que corriente y erróneamente utilizamos para levantar y desplazar objetos. Utilizaremos pues los músculos de las piernas para dar el primer impulso a la carga que vamos a levantar. Para ello flexionaremos las piernas, doblando las rodillas, sin llegar a sentarnos en los talones pues entonces resulta difícil levantarse (el muslo y la pantorrilla deben formar un ángulo de más de 90º). Además, el hecho de flexionar las piernas ayuda a mantener recta la columna vertebral. Los músculos de las piernas deben utilizarse también para empujar un vehículo, un objeto, etcétera.

Hacer trabajar los brazos a tracción simple

En la medida de lo posible, los brazos deben trabajar a tracción simple, es decir, estirados. Los brazos deben mantener «suspendida» la carga, pero no elevarla. Para transportar una carga, ésta debe mantenerse pegada al cuerpo, sujetándola con los brazos extendidos, no flexionados. Este proceder evita la fatiga inútil que resulta de contraer los músculos del brazo, que obliga a los bíceps a realizar un esfuerzo de quince veces el peso que se levanta.

Aprovechar el peso del cuerpo

La utilización del peso de nuestro propio cuerpo para realizar tareas de manutención manual permite reducir considerablemente el esfuerzo a realizar con las piernas y brazos. El peso del cuerpo puede ser utilizado: Empujando para desplazar un móvil (carretilla, por ejemplo), con los brazos extendidos y

bloqueados para que nuestro peso se transmita íntegro al móvil. Tirando de una caja o un bidón que se desea tumbar, para desequilibrarlo. Resistiendo para frenar el descenso de una carga, sirviéndose de nuestro cuerpo como

contrapeso. En todas estas operaciones debe ponerse cuidado en mantener la espalda recta.

Orientar los pies

Para garantizar las condiciones de seguridad al levantar una carga que luego va a ser transportada, no es suficiente colocar bien los pies desde el punto de vista del equilibrio, sino que además es preciso orientarlos en el sentido de la dirección que luego se va a tomar, con el objeto

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



135

de encadenar ambos movimientos (elevación y desplazamiento) sin necesidad de realizar giros o torsiones de la columna vertebral que pueden resultar peligrosos.

Elegir la dirección de empuje de la carga

El esfuerzo de empuje puede utilizarse para desplazar, desequilibrar o mover una carga, pero según la dirección en que se aplique este empuje, conseguiremos o no el resultado deseado, con el mínimo esfuerzo y garantías de seguridad. Por ejemplo, para levantar una caja grande del suelo, el empuje debe aplicarse perpendicularmente a la diagonal mayor, para que la caja pivote sobre su arista.

Si el ángulo formado por la dirección de empuje y la diagonal es mayor de 90º, lo que conseguimos es hacer deslizarse a la caja hacia delante, pero nunca levantarla.

Aprovechar la reacción de los objetos

Consiste este principio en aprovechar las fuerzas naturales a que están sometidos los objetos (gravedad, elasticidad, energía cinética, etc.) para disminuir el esfuerzo a realizar.

Veamos algunos ejemplos:

A) Aprovechamiento de la tendencia a la caída:

Para depositar en un plano inferior algún objeto que se encuentre en un plano superior, aprovecharemos su peso y nos limitaremos a frenar su caída.

B) Aprovechamiento del movimiento ascensional: Para levantar una carga que luego va a ser depositada sobre el hombro, deben encadenarse las operaciones, sin pararse, para aprovechar el impulso que hemos dado a la carga para desplegarla del suelo. Si detenemos el movimiento en alguna de las fases, el esfuerzo será doble, ya que tendremos que vencer dos veces la fuerza de inercia de la carga. Todo lo dicho es válido si de lo que se trata es de colocar una carga en un estante elevado.

C) Aprovechamiento de la elasticidad de los objetos: La curvatura que adquiere una barra de acero, por ejemplo, al levantarla, puede ser aprovechada para colocarnos debajo y situarla sobre el hombro, con muy poco esfuerzo.

D) Aprovechamiento del desequilibrio: Consiste en desequilibrar el objeto a manipular, para que así, con una leve presión, la carga se ponga en movimiento por sí misma, hecho que aprovechamos para desplazarla.

E) Trabajo en equipo:

Las operaciones de manutención en las que intervengan varias personas deben excluir la improvisación, ya que una falsa maniobra de uno de los porteadores puede lesionar a varios. Veamos algunas sencillas normas de operación. Debe designarse un jefe de equipo que dirigirá el trabajo y que deberá atender a: La evaluación del peso de la carga a levantar para determinar el número de

porteadores precisos, el sentido del desplazamiento, el recorrido a cubrir y las dificultades que puedan surgir.

La determinación de las fases y movimientos de que se compondrá la maniobra. La explicación a los porteadores de los detalles de la operación (ademanes a

realizar, posición de los pies, posición de las manos, agarre, hombro a cargar, cómo pasar bajo la carga, etc.).

La situación de los porteadores en la posición de trabajo correcta, reparto de la carga entre las personas según su talla (los más bajos delante en el sentido de la marcha).

El transporte se debe efectuar: Estando el porteador de atrás ligeramente desplazado del de delante para

facilitar la visibilidad de aquél. A contrapié (con el paso desfasado), para evitar sacudidas de la carga.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



136

Asegurando el mando de la maniobra; será una sola persona (el jefe de operación) quien dé las órdenes preparatorias, de elevación y de transporte.

Sant Carles de la Ràpita, MARÇ/ 2016


Enginyer Industrial

Col núm. 18.710

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



137

7. DOCUMENTS AMB ENTITAT PRÒPIA

7.1. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

7.1.1. CONSIDERACIONS GENERALS

La propietat conservarà en el seu poder la documentació tècnica relativa a l'ús per el que han estat projectades, havent-ne d’utilitzar únicament per a tal fi.

Es aconsellable no manipular personalment les instal·lacions i dirigir-se en tot moment (avaria, revisió i manteniment) a l'empresa instal·ladora especifica.

No es realitzaran modificacions de la instal·lació sense la intervenció d'un instal·lador especialitzat i les mateixes es realitzaran, en qualsevol cas, dintre de les especificacions de la reglamentació vigent i amb la supervisió d'un tècnic competent.

Es disposarà dels plànols definitius del muntatge de totes les instal·lacions, així com de diagrames esquemàtics dels circuits existents, amb indicació de les zones a les que prestin servei, número i característiques dels mateixos.

El manteniment i reparació d'aparells, equips, sistemes i els seus components empleats en les instal·lacions, ha de ser realitzats per empreses o instal·ladors-mantenidors competents i autoritzats. Es deu disposar d'un Contracte de Manteniment amb les respectives empreses instal·ladores autoritzades abans d'habitar l'edifici.

Existirà un Llibre de Manteniment, en el que la empresa instal·ladora encarregada del manteniment deixarà constància de cada visita, anotant l'estat general de la instal·lació, els defectes observats, les reparacions efectuades i les lectures del potencial de protecció.

El titular es responsabilitzarà de que estigui vigent en tot moment el contracte de manteniment i de la custodia del Llibre de Manteniment i del certificat de l'última inspecció oficial.

L'usuari disposarà del plànol actualitzat i definitiu de les instal·lacions, aportat per l'arquitecte, instal·lador o promotor o be deurà procedir al aixecament corresponent d'aquelles, de manera que en els citats plànols quedin reflectits els diferents components de la instal·lació.

Igualment, rebrà els diagrames esquemàtics dels circuits existents amb indicació de les zones a les que presten servei, número i característiques de tots els elements, codificació e identificació de cada una de les línies, codis d'especificació i localització de les caixes de registre i terminals e indicació de totes les característiques principals de la instal·lació.

En la documentació s'inclourà raó social i domicili de l'empresa subministradora i/o instal·ladora.

7.1.2. MANUALS D’ÚS I MANTENIMENT

Veure annex amb els manuals d’ús i manteniment dels equips instal·lats.

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



138

7.1.3. FITXES DE MANTENIMENT PREVENTIU

Llegenda: A = anual; M= mensual; T = trimestral

7.1.4. EQUIPS AUTÒNOMS DE CONDICIONAMENT D’AIRE

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



139

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



140

7.1.5. FILTRES D’AIRE

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



141

7.1.6. RECUPERADORS DE CALOR AIRE-AIRE

7.1.7. CONDUCTES D’AIRE, ELEMENTS DE DIFUSIÓ I ACCESSORIS

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



142

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



143

7.1.8. XARXES HIDRÀULIQUES, ELEMENTS DE DIFUSIÓ I ACCESSORIS

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



144

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



145

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



146

7.1.9. SISTEMES I EQUIPS DE REGULACIÓ I CONTROL

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



147

7.1.10. QUADRES ELÈCTRICS I LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ PER A CLIMATITZACIÓ

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



148

7.2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA PROGRAMA DESENVOLUPAMENT RURAL.

Es realitzat el present annex a projecte de climatització per tal de justificar els ítems:

i. Grau de compromís amb l'impuls de l'economia verda.

a. Projectes que tinguin com objecte la reducció de l'impacte ambiental i la mitigació del canvi

climàtic.

b. Projectes que incorporin innovació en matèria ambiental.

c. Projectes que incorporin processos de millora contínua en eficiència energètica i de recursos.

A. PROJECTES QUE TINGUIN COM OBJECTE LA REDUCCIÓ DE L'IMPACTE AMBIENTAL I

LA MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC.

L’edifici Museu del Mar de Sant Carles de la Ràpita actualment no disposa de sistema de

condicionament d’aire en el seu interior. Com a conseqüència de l’activitat que s’hi desenvolupa

en el seu interior, és necessària la implantació d’un sistema que afavoreixi que pugui haver el

major nombre de visitants possibles en la instal·lació. Així doncs, s’ha establer com a prioritat

municipal la instal·lació d’un sistema de climatització en l’interior de l’edifici, tant en PB com en

P1 per tal que les condicions de confort tant pels visitants com pels treballadors del museu siguin

satisfactòries i compleixin en els requeriments normatius indicats en el Reglamento de

Instalaciones en los edificios (RITE versión consolidada del 2010). A l’hora de determinar també

l’elecció del sistema a implantar, cal tenir en compte també la despesa econòmica que comporta

no sigui excessiva per l’Entitat municipal.

Un cop establerta la necessitat de climatitzar el recinte, cal que l’impacte ambiental que pugui

provocar a nivell de consum energètic i tones de CO equivalents generades sigui el mínim

possible. S’han estudiat en el projecte la implantació de diversos sistemes.

Sistema aire-aire tipus VRV

Sistema aire-aire tipus Inverter.

Sistema aire-aigua amb fan-coils.

Els sistemes indicats s’han ordenat descendent de més a menys eficient energèticament. Els

paràmetres energètics que avaluen la bondat i eficiència de les instal·lacions de climatització són

el COP i l’EER. Les seves definicions són:

- COP

COP= PTÈRMICA,CALEFACCIÓ/ PELÈCTRICA CONSUMIDA [ adimensional]

- EER

EER = PTÈRMICA,FRIGORÍFICA/ PELÈCTRICA CONSUMIDA [ adimensional]

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



149

Aquests dos paràmetres fan referència a les condicions nominals de funcionament de l’equip. En

els casos que la càrrega dels equips no és la nominal, les unitats no tenien fins fa poc cap tipus de

paràmetre que avalués la seva eficiència energètica. Amb la norma normativa europea vigent les

unitats de climatització han d’incorporar en les seves característiques els valors d’eficiència

energètica estacional que són:

- SCOP

COP= PTÈRMICA,CALEFACCIÓ/ PELÈCTRICA CONSUMIDA [ adimensional]

- ESEER

EER = PTÈRMICA,FRIGORÍFICA/ PELÈCTRICA CONSUMIDA [ adimensional]

La diferència entre els paràmetres SCOP/ESEER i el EER/COP és que els primers s’han de

determinar obligatòriament a diferents nivells de càrrega de les unitats de climatització

concretament a 25%, 50%, 75% i 100%. Per poder efectuar una comparativa entre els equips

s’empraran els paràmetres COP i EER. Cal tenir en compte que el realitzar la comparativa en

aquests valors d’eficiència i no en els proposats actualment no comporta obligatòriament una sobre

ponderació de les qualitats dels nous equips proposats ja que es desconeixen els valors

d’eficiència de la unitat existent a diferents càrregues. En funció del COP i l’EER de la unitat

generadora la classe energètica de l’equip es mostra en a figura següent:

La implantació del sistema VRV s’ha descartat per ser molt més car que la resta de sistemes, en

un ordre de magnitud aproximat del 30 % per sobre de la resta de tipus d’instal·lacions.

Sistema amb fan-coils. EER=2.88/COP=3.15 Classificades amb l’etiqueta B

Sistema aire-aire tipus Inverter. EER= 4.4/ COP= 5.2 Classificades amb l’etiqueta A

Així doncs amb el sistema proposat es millora l’eficipència respecte un sistema estandaritzat

tipus aire-aigua

% millora EER= +34.54 %

CAP

T-8

1294

Aqu

esta

impr

essi

ó co

rres

pon

al d

ocum

ent s

igna

t ele

ctrò

nica

men

t per

Joa

n Jo

sep

Nav

arro

Agu

irre

(Eng

inye

r In

dust

rial)

i ce

rtifi

cat p

el m

atei

x m

itjà

pel C

ol·le

gi O

ficia

l d'E

ngin

yers

Indu

stria

ls d

e C

atal

unya

el d

ia 2

5. 0

4. 2

016

amb

el n

úmer

o T

-812

94



150

% millora COP= +39.4 %

Amb aquests valor si suposem que hi haurà un funcionament de les instal·lacions de climatització

de 1000 h/any treballant a un 70 % de càrrega el consum total de la instal·lació seria de 82.040

kWh/any que provoca unes emissions de:

Emissions sistema Inverter= 5.33 Tn CO2/any

En el cas d’instal·lar unitats tipus aire-aigua les emissions sèrie de :

Emissions sistema Inverter= 7.14 Tn CO2/any

Pel que pot considerar-se que el sistema proposat és favorable a la reducció d’emissions

contaminats.

B. PROJECTES QUE INCORPORIN INNOVACIÓ EN MATÈRIA AMBIENTAL.

En el disseny del projecte el sistema de ventilació per tal de garantir la renovació de l’aire de

l’establiment s’efectuarà en una innovació en material ambiental com és el control del sistema de

ventilació en funció del CO2 que hi hagi en les diferents sales. Amb el sensor proposat la

ventilació regularà la seva velocitat atenent a un paràmetre de control de la salubritat de

l’establiment com és la concentració de CO2 present en l’ambient. El sistema actua de la següent

forma, en cas que s’incrementi l’aforament de l’edifici s’emetran major quantitat de CO en la

respiració com a conseqüència de la major ocupació el sensor enviar l’ordre al recuperador de

calor instal·lat en l’edifici, tant en PB com en P1 que a través del variador de velocitat incrementa

el cabal d’extracció, en cas contrari si es redueix l’aforament el ventilador rep també la senyal del

sensor que fa que es redueixi el cabal extret de les estances.

C. PROJECTES QUE INCORPORIN PROCESSOS DE MILLORA CONTÍNUA EN EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA I DE RECURSOS.

Per tal de poder aconseguir la millora continua en les instal·lacions un cop estigui finalitzada

completament la instal·lació de clima es realitzarà una revisió general de les instal·lacions i

s’auditaran els resultats aconseguits tant en època estival com en època hivernal de forma que

es pugui generar una sèrie d’ítems de verificació per poder millorar les prestacions de la

instal·lació.

En la pròpia auditoria energètica a realitzar es proposaran una sèrie de millores i objectius a

aconseguir de forma que es puguin generar estalvis anuals del 5% com a mínim.

25. 04. 2016 Num. T-81294

MEMORIA CLIMATITZACIO MUSEU MAR REV1

Documents

Transcript of MEMORIA CLIMATITZACIO MUSEU MAR REV1