Libro de Actas-Jornadas de Biomecánica y Podología Deportiva 2016
LIBRO JORNADAS
-
Upload
noain-santiago -
Category
Documents
-
view
232 -
download
4
description
Transcript of LIBRO JORNADAS
-
ORGANIZADORES//ANTOLATZAILE
DEPARTAMENTO CULTURA GOBIERNO VASCO
KULTURA SAILA EUSKO JAURLARITZA
ZAWPZOROZAURRA ART WORKING PROGRESS
PABELLON 6 ARTE ESZENIKOAK
SECRETARIA TCNICA//IDAZKARITZA TEKNIKOA
KULTIBA CAMBIOS CULTURALES
KULTURAREN BALIOA EL VALOR DE LA CULTURA
ZAWP{BI}2012 URR 04/05
04/05 OCT 2012
KULTURA SAILA
DEPARTAMENTO DE CULTURA
ZAWP
ZORROZAURRE ART WORKING PROGRESS
BILBAO
N 6
P6P A B E L L N
ARTE ESZENIKOAK
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
VIERNES
05 OCT
VIERNES
URR 05
ACREDITACIN
APERTURA INSTITUCIONAL
EL VALOR DE LA CULTURAINTRODUCCIN
PONENCIA
DEBATE/PREGUNTAS
PAUSA CAF
FINANCIACIN DE LA CULTURAPONENCIA
MESA REDONDA
FBRICAS DE CREACININTRODUCCIN
PONENCIA I
PONENCIA II
DEBATE/PREGUNTAS
ALMUERZO
SEMINARIOS TALLERES
AKREDITAZIOA
HASIERA INSTITUZIONALA
KULTURAREN BALIOA
HITZAURRE
HITZALDIA
EZTABAIDA/GALDERAK
ETENALDIA
KULTURAREN FINANZIAZIOA
HITZALDIA
MAHAI INGURUA
SORMEN LANTEGIAK
INTRO
I.HITZALDIA
II.HITZALDIA
EZTABAIDA/GALDERAK
BAZKARIA
MINTEGIAK/TAILERA
09.00
09.30
10.00
15'
45'
15'
11.15
11.45
30'
60'
13.45
10'
25'
25'
15'
14.30
16.00
18.00
LAS INDUSTRIAS CULTURALESINTRODUCCIN
PONENCIA I
PONENCIA II
DEBATE/PREGUNTAS
LOS DERECHOS CULTURALESINTRODUCCIN
PONENCIA
DEBATE/PREGUNTAS
PAUSA CAF
CONCLUSIONES
CLAUSURA
KULTUR INDUSTRIAK
HITZAURRE
I.HITZALDIA
II.HITZALDIA
EZTABAIDA/GALDERAK
KULTURAREN ESKUBIDEAK
HITZAURRE
HITZALDIA
EZTABAIDA/GALDERAK
ETENALDIA
ONDORIOAK
AMAIERA
09.30
10'
25'
25'
15'
10.45
10'
30'
15'
11.45
12.15
13.45
14.00
-
PONENCIA
PONENCIA 40'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica
INTRODUCCION
INTRODUKZIOA 15'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis prima-
ris, de batxillerat i
preuniversitari al Liceu
Francs de Barcelona. Va
estudiar arquitectura a
l'Escola Tcnica Supe-
rior d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel Ribas
i Piera, Xavier Rubert
de Vents i Josep Maria
Sostres.Ttol de doctor,
1980; director de la
tesi doctoral: Rafael
Moneo.
JUEVES
04 OCT
10.00/11.15
OSTEGUNA
URR 04
EL VALOR
DE LA CUL-
TURA
KULTURAREN
BALIOA
En el contexto de crisis que actualmente nos est
tocando vivir, en el que se estn poniendo en tela
de juicio los modelos productivos y econmico-
financieros, la cultura toma un papel relevante o
central como elemento transformador de las personas
y los territorios desde tres mbitos. Desde un punto
de vista econmico el valor de la cultura y las deno-
minadas industrias culturales y el resto de los
agentes involucrados, directa o indirectamente en la
accin cultural, es mucho ms profunda que su apor-
tacin al PIB. Por otra parte, el valor simblico de
la cultura y el arte se convierten en la materia
prima para la evolucin de las sociedades y sus iden-
tidades. Finalmente, pero no en tercera posicin,
nos topamos con el valor social y poltico de la
cultura como elemento transversal en nuestra socie-
dad, que tiene que ver con la educacin, los valores,
el conocimiento, las tradiciones, etc.
En el contexto de crisis que actualmente nos est
tocando vivir, en el que se estn poniendo en tela
de juicio los modelos productivos y econmico-
financieros, la cultura toma un papel relevante o
central como elemento transformador de las personas
y los territorios desde tres mbitos. Desde un punto
de vista econmico el valor de la cultura y las deno-
minadas industrias culturales y el resto de los
agentes involucrados, directa o indirectamente en la
accin cultural, es mucho ms profunda que su apor-
tacin al PIB. Por otra parte, el valor simblico de
la cultura y el arte se convierten en la materia
prima para la evolucin de las sociedades y sus iden-
tidades. Finalmente, pero no en tercera posicin,
nos topamos con el valor social y poltico de la
cultura como elemento transversal en nuestra socie-
dad, que tiene que ver con la educacin, los valores,
el conocimiento, las tradiciones, etc.
-
JUEVES
04 0CT
OSTEGUNA
URR 04
EL VALOR
DE LA CUL-
TURA
KULTURAREN
BALIOA
-
MESA REDONDA
MAHAI 60'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
PONENCIA
< A N D R O U L L A
VASSILIOU>
PONENCIA 30'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis prima-
ris, de batxillerat i
preuniversitari al Liceu
Francs de Barcelona. Va
estudiar arquitectura a
l'Escola Tcnica Supe-
rior d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
JUEVES
04 OCT
11.45/13.15
OSTEGUNA
URR 04
FINANCIA-
CIN DE LA
CULTURA
KULTURAREN
FINANZIA-
ZIOA
Los problemas de financiacin que padecen las indus-
trias y los sectores culturales en el momento de
afrontar los costes de produccin de sus proyectos
es el principal motivo por el cual distintas admi-
nistraciones estn dedicando esfuerzos para desarro-
llar lneas de financiacin especficas e instrumen-
tos financieros que, ms all de las subvenciones a
fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos
problemas. Ahora bien, la financiacin de la cultura
ha dejado de ser una cuestin a la que slo buscan
respuesta las administraciones e instituciones
pblicas y en los ltimos aos tambin han ido apare-
ciendo iniciativas que desde sectores privados y
asociativos plantean opciones de financiacin. En
este sentido, la sesin se plantea como un espacio
para visualizar las distintas opciones posibles.
Los problemas de financiacin que padecen las indus-
trias y los sectores culturales en el momento de
afrontar los costes de produccin de sus proyectos
es el principal motivo por el cual distintas admi-
nistraciones estn dedicando esfuerzos para desarro-
llar lneas de financiacin especficas e instrumen-
tos financieros que, ms all de las subvenciones a
fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos
problemas. Ahora bien, la financiacin de la cultura
ha dejado de ser una cuestin a la que slo buscan
respuesta las administraciones e instituciones
pblicas y en los ltimos aos tambin han ido apare-
ciendo iniciativas que desde sectores privados y
asociativos plantean opciones de financiacin. En
este sentido, la sesin se plantea como un espacio
para visualizar las distintas opciones posibles.
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
FINANCIA-
CIN DE LA
CULTURA
KULTURAREN
FINANZIA-
ZIOA
-
PONENCIA
TXOSTEN 25'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor, 1980; director
de la tesi doctoral:
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
PONENCIA
TXOSTEN 25'
INTRODUCCIN
SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
JUEVES
04 OCT
13.15/14.30
OSTEGUNA
URR 04
FABRICAS
DE CREA-
CION
SORMEN
LANTEGIAK
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
FABRICAS
DE CREA-
CION
SORMEN
LANTEGIAK
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
SEMINARIO A
FABRICAS DE
CREACION
A.MINTEGIA
SORMEN
LANTEGIAK
SEMINARIO B
MECANISMOS
DE FINAN-
CIACION EN
CULTURA
B.MINTEGIA
KULTURAKO
FINANTZIA-
ZIOETAKO
MEKANIS-
MOAK
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
expresiones artsticas actuales. En esta segunda
sesin se propone plantear una reflexin sobre los
distintos modelos posibles para dar respuesta a esta
realidad marcada por la interdisciplanierad, la
creacin de redes y la vinculacin del sector crea-
tivo con otros mbitos de la sociedad.
El desarrollo de polticas culturales actuales est
marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-
cin, investigacin y produccin artstica. En el
marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una
serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas
que pretenden generar espacios capaces de abarcar e
integrar la heterognea amalgama de procesos creati-
vos y expresiones artsticas actuales. En esta
segunda sesin se propone plantear una reflexin
sobre los distintos modelos posibles para dar
respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-
planierad, la creacin de redes y la vinculacin del
sector creativo con otros mbitos de la sociedad.
expresiones artsticas actuales. En esta segunda
sesin se propone plantear una reflexin sobre los
distintos modelos posibles para dar respuesta a esta
realidad marcada por la interdisciplanierad, la
creacin de redes y la vinculacin del sector crea-
tivo con otros mbitos de la sociedad.
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
SEMINARIO A
FABRICAS
DE CREA-
CION
A.MINTEGIA
SORMEN
LANTEGIAK
-
JUEVES
04 OCT
OSTEGUNA
URR 04
SEMINARIO B
MECANISMOS
DE FINAN-
CIACION EN
CULTURA
B.MINTEGIA
KULTURAKO
FINANTZIA-
ZIOETAKO
MEKANIS-
MOAK
-
PONENCIA
TXOSTEN 25'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor, 1980; director
de la tesi doctoral:
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
PONENCIA
TXOSTEN 25'
INTRODUCCIN
SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
VIERNES
05 OCT
09.30/10.45
OSTIRALA
URR 05
INDUSTRIAS
CULTURALES
Y EMPLEO
INDUSTRIA
KULTURALAK
ETA ENPLE-
GUA
Las industrias culturales viven hoy un proceso de
cambio y reformulacin provocado por los incesantes
cambios tecnolgicos de los ltimos aos, los
cambios en los hbitos y las formas de consumo cultu-
ral y, en los ltimos aos, por una situacin de
crisis con efectos directos en todo el tejido indus-
trial y econmico. Se trata, pues, de una situacin
marcada por los retos y la necesidad de renovacin
constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afec-
tado del mismo modo, tanto por la reduccin de
estructuras y la bajada de contratacin que conlleva
el nuevo contexto econmico como por la aparicin de
nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a
la situacin. As pues, se propone un espacio de
debate enmarcado en la situacin y el futuro de las
industrias y el empleo cultural.
Las industrias culturales viven hoy un proceso de
cambio y reformulacin provocado por los incesantes
cambios tecnolgicos de los ltimos aos, los
cambios en los hbitos y las formas de consumo cultu-
ral y, en los ltimos aos, por una situacin de
crisis con efectos directos en todo el tejido indus-
trial y econmico. Se trata, pues, de una situacin
marcada por los retos y la necesidad de renovacin
constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afec-
tado del mismo modo, tanto por la reduccin de
estructuras y la bajada de contratacin que conlleva
el nuevo contexto econmico como por la aparicin de
nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a
la situacin. As pues, se propone un espacio de
debate enmarcado en la situacin y el futuro de las
industrias y el empleo cultural.
-
VIERNES
05 OCT
OSTIRALA
URR 05
INDUSTRIAS
CULTURALES
Y EMPLEO
INDUSTRIA
KULTURALAK
ETA ENPLE-
GUA
-
PONENCIA
TXOSTEN 30'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
director del projecte
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor, 1980; director
de la tesi doctoral:
INTRODUCCIN
SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech
(Palma, Illes Balears, 1
de maig de 1946) s un
arquitecte balear i
professor de la Univer-
sitat Politcnica de
Catalunya.
Va nixer l'1 de maig de
1946 a la Ciutat de
Mallorca. Estudis
primaris, de batxille-
rat i preuniversitari al
Liceu Francs de Barce-
lona. Va estudiar arqui-
tectura a l'Escola
Tcnica Superior
d'Arquitectura de
Barcelona, ttol
darquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael
Moneo. Interessat en la
docncia ha estat
professor des de 1974, a
lEscola Tcnica Supe-
rior dArquitectura de
Barcelona, iniciant la
docncia a les rees
dUrbanisme, Esttica i
Histria de lart i de
larquitectura, amb els
catedrtics Manuel
Ribas i Piera, Xavier
Rubert de Vents i Josep
Maria Sostres.Ttol de
doctor
VIERNES
05 OCT
10.45/11.45
OSTIRALA
URR 05
LOS DERE-
CHOS CUL-
TURALES
ESKUBIDE
KULTURALAK
En el marco del Ao de las Culturas por la Paz y la
Libertad se propone establecer en las Jornadas un
espacio de reflexin general sobre el papel que la
cultura en la consolidacin de la paz y la importan-
cia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a
la cultura. En este sentido, se plantea una sesin
que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el
papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia
la paz y el entendimiento y los distintos roles que
la educacin y la cultura deben y pueden asumir en
el proceso en el que actualmente se encuentra inmer-
so el pueblo vasco entendiendo y planteando el
acceso a la cultura como un derecho de todos los
ciudadanos. En este sentido, se propone presentar
en este espacio de debate el futuro marco normativo
apuntando las principales lneas que enmarcarn la
futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.
En el marco del Ao de las Culturas por la Paz y la
Libertad se propone establecer en las Jornadas un
espacio de reflexin general sobre el papel que la
cultura en la consolidacin de la paz y la importan-
cia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a
la cultura. En este sentido, se plantea una sesin
que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el
papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia
la paz y el entendimiento y los distintos roles que
la educacin y la cultura deben y pueden asumir en
el proceso en el que actualmente se encuentra inmer-
so el pueblo vasco entendiendo y planteando el
acceso a la cultura como un derecho de todos los
ciudadanos. En este sentido, se propone presentar
en este espacio de debate el futuro marco normativo
apuntando las principales lneas que enmarcarn la
futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.
-
VIERNES
05 OCT
OSTIRALA
URR 05
LOS DERE-
CHOS CUL-
TURALES
ESKUBIDE
KULTURALAK