Hospitals en verdCompromesosamb el medi ambient

5juny 2007 L’IMAS

U

2Ib

QuèEditorial

Les decisions de limitació del tractament enels pacients crítics estan fonamentades enla futilitat d’aquests, tot i que no existeixuna definició clara de en quinescircumstàncies són o no són fútils.

Per tant, la pràctica diària ens obliga apersonalitzar molt i discutir cada cas en concret.D’altra banda, aquestes decisions se solen prendrede forma molt tardana, ja que es necessitenprou dades objectives i obtenir-les porta temps.En qualsevol cas, s’ha de diferenciar la limitacióde l’esforç amb l’eutanàsia, en la qual un pacientde forma voluntària et demana que acabis ambla seva vida mitjançant un procediment actiu idirecte, situació que no es dóna en el nostremedi i està clarament prohibida per la llei.

Val a dir que en el nostre context estem imbuïtsen una cultura molt conservadora respecte a lalimitació de l’esforç terapèutic i les dades de quèdisposem ens confirmen que les decisions delimitar es basen més aviat en no iniciartractaments més que en retirar-los, al contraridel que succeeix en els països del nord i centred’Europa.

La principal directriu que podem dir que tenima l’IMAS és, en primer lloc, que cap decisió espugui prendre de forma aïllada, sense el consensde l’equip de professionals de diferentsespecialitats que porten el pacient i el propimalalt quan és capaç de fer-ho, així com la sevafamília. No és senzill perquè sovint el propi metgeresponsable i sobretot l’entorn familiar del pacientestan massa implicats emotivament per a veure

José FelipeSolsonaPresident delComitè d’ÈticaAssistencialde l’IMAS

na necessitat

Des de la nostra perspectiva lligadatradicionalment a la creació deprogrames socials i sanitaris d’àmbitcomuniari venim assistint en els darrersanys a un progressiu envelliment de lapoblació, amb el conseqüent incrementde patologies cròniques en personesque cada cop es troben davantd’aquestes malalties amb menor suportde cuidadors que dècades enrera.

En aquest context, i tal com està succeinten la resta de països del nostre entorn,la gestió sanitària demana que entretots augmentem l’esforç per avançaren la coordinació entre els diferentsnivells assistencials per tal d’asseguraruns bons resultats clínics, que nopodrem assolir si els especialistes delshospitals actuen sols. Comptar amb unsprofessionals implicats en tot el procésassistencial garanteix l’èxit dels nostresobjectius.

Necessitem ara més que mai unapràctica clínica compartida entre elsespecialistes, els equips d’atencióprimària i de treball social. Treballemper definir acuradament plansterapèutics i objectius clínics conjunts,així com per incrementar el paper delsgestors de casos o els programes decoordinació de l’alta hospitalària od’implantació d’especialistes hospitalarisals centres de primària. Fent-ho aixípodrem garantir, davant les novesnecessitats i els nous perfils de pacients,que l’assistència es duu a terme en unescondicions de notable qualitat i altnivell de satisfacció Ib

Jordi VarelaConseller Delegat de l’IMAS

Cal limitar

3Ib

en pensen?

Ib

l’esforç terapèutic?

És un tema "complex" i delicat que desperta moltd'interès entre els estudiants. En un context onla màxima responsabilitat en la presa de decisionsés de l'equip mèdic, potser hauríem de caminarvers una cultura on les decisions siguin méscompartides entre pacient, família, metge iinfermeres. Cada cop més hem de tenir cura deles experiències vitals i del projecte de vida decadascú, en el qual hi és també de quina formavol acabar-la i d’allò que considera que és unavida digna de ser viscuda Ib

Mercè SerraProfessora d’èticaEscola Universitàriad’Infermeria (EUI)

Ens trobem poques consultes sobre el tema peròestà clar que hi ha interès, ja que els fulletonssobre voluntats anticipades es distribueixenràpidament. Jo crec en la seva validesa, tant ésaixí que he plasmat en un document com aquestel que vull per a mi mateixa i he designat unapersona perquè vetlli pel seu compliment. Morirés una part important de la vida que no hem dedescuidar i de la què cal parlar obertament, sensetots els tabús culturals que ens aclaparen

Mercè FernándezAtenció a l’usuariHospital de l’Esperança

Ib

Ib

Potser no es parla sincerament d’aquest temaamb els malalts. Sovint no estan prou informatsde l’eficàcia terapèutica del tractament quese’ls administra. Fem les coses sempre per bé,però de vegades et planteges si la històrianatural de la malaltia es modificarà per l’esforçque s’ha fet. Cal seguir l’exemple dels qui jatenen per norma parlar amb claredat de lesalternatives –si n’hi ha-, la finalitat, l’efectivitati el pronòstic a cada situació

Gerard ColomarInfermerUnitat d’Hospitalitzaciód’OncologiaHospital del Mar

Sento que hem perdut el nord en aquest tema.La societat no accepta la mort, no en parlem isembla que volem ser joves per sempre. Elsmetges sovint tampoc ho acceptem i pretenemque es curi i s’allargui la vida a tothom, quande vegades només podem donar confort pera morir. Cada cop són més els qui esperen queels seus pacients morin a la UCI, potser per pord'afrontar la responsabilitat de decidir que haarribat el final Ib

Antònia VázquezMetgessaMedicina IntensivaHospital del Mar

el cas amb l’adequada objectivitat. En aquestescircumstàncies, mèdicament es discuteix el cas deforma col·legiada i amb la família s’inicia unacostament i una negociació sobre quinprocediment serà el més indicat. Si no hi ha unacord o hi ha dubtes, l’IMAS articula que enspodem adreçar al Comitè d’Ètica Assistencial, una

de les funcions del qual és vetllar per a esclariraquest tipus de situacions, mitjançant laparticipació de persones de diferents àmbits,com són metges de diferents especialitats,infermeres, advocats i usuaris

SOTA

Prendre una decisió

L’oportunitat de sortir a l’estranger es busca oapareix però finalment, quan està sobre la taula,cal fer un cop de cap i llançar-se a la piscina. Pera la Marta Castells, era canviar unes vacancesrelaxades per unes amb força feina, o per laMarta Calsina, que desitjava el canvi en sí mateix,calia concretar com fer-ho viable. Per al JosepComín, l’acord d’intercanvi entre l’Hospital delMar i La universitat Johns Hopkins li preparavael camí i per al Maurici Orozco, que es trobad’estada a Seattle, la decisió de passar tot unany lluny de casa és costosa i personal i cadascús’ha d’enfrontar a les seves expectatives i al queestà disposat o no a fer per sincronitzar vidapersonal i professional. La cosa es complicaquan, com ha fet el Maurici o va fer la TeresaPi-Sunyer, has d’organitzar la teva vida en unaltre país al mateix temps que la de la tevaparella i fills, una aventura amb diferència dellengües i costums que tots hauran d’assumir.

Una experiència única plena d’avantatges....

Quan un s’embarca en un “afer exterior” ésperquè ha valorat que tindrà un balanç positiu.

Professionalment, les estades fan pujar els puntsdel currículum i són molt valorades per lacomunitat científica, especialment quan importesconeixements i mètodes innovadors.El que sí aporta sempre és el domini d’una novallengua, ja que no hi ha res millor que la immersiólingüística, encara que requereixi un temps mínim,com explica la Marta Castells, que pensa que ésnecessari un mínim de tres a sis mesos per aassolir un bon nivell. El que garanteix el domini,com apunta la Marta Calsina, és treballar ambuna llengua diferent en el dia a dia, com va serel seu cas, en què va haver de fer feinesadministratives i atenció telefònica en alemany.

... i alguns inconvenients

L’organització diària i material i, com assenyalaen Maurici, la consecució de fons econòmicsjuguen un paper decisiu en aquests “afersexteriors”. En el cas de la Marta Castells, perquèel gruix del cost del viatge, estada i curs el vacostejar personalment i per la Marta Calsina, queva haver de cercar un treball –primer de au-pairi després en una oficina- per poder sufragar laseva nova vida. Per a la Teresa, demanar duesbeques FIS va ser tota una odisea dedocumentació, gestions i memòries. També elJosep Comín assenyala que, tot i que pot sonarmolt glamurosa la seva estada, cal fer un esforçeconòmic per avançar el cost de les despeses,tot i que va trobar un bon suport per part de laUniversitat que l’acollia pel que fa a l’organització.

En les llargues estades, la logística és una obligaciófeixuga. Per a la Teresa, gestionar permisos, bitllets,casa amb les altes i baixes de llum, aigua, gas,nou cotxe i noves escoles pels fills, va ser comcomençar de zero en temps rècord. Deixar tot elque tens endegat per començar quelcom nou afóra és força complicat, com diu el Maurici, peròes pot fer si comptes, com ha estat en el seu cas,amb el suport incondicional del seu Cap de Servei,Direcció Mèdica i Recursos Humans. Per a laTeresa, el suport de la Direcció Mèdica que vaapostar per la formació d’una infermera al’estranger va suposar una empenta decisiva pera embarcar-se en aquest especial període formatiu.

Tot el que s’aprèn fora

Sortir de l’ambient quotidià, com diu la MartaCalsina, et converteix en una autèntica esponjaque tot ho absorbeix. Des del punt de vistacientífic, com apunta en Maurici, és particularment

4Ib

AfersEL

Molts dels professionals de l’IMAS s’hanembarcat en l’aventura de formar-se ode fer estades a l’estranger, per créixerja sigui personal o professionalment.Són valuoses experiències que ensensenyen a obrir-nos a fóra i a compartiramb els altres part de les nostres vides.

exteriors

5Ib

enriquidora la interacció perllongada ambprofessionals que tenen experiències diferentsa les nostres pel que fa a l’obtenció de fons,competències, objectius i expectatives.S’importen experiències i visions innovadoresi tens la possibilitat d’establir nexes establesper a compartir treball científic i acadèmic enel futur. Les formes de fer sanitat són moltdiferents i la Teresa es va sorprendre de laforma de relacionar-se els diferents estaments,de prendre decisions o d’assessorar-se davantnous projectes. El Josep afegeix que ha aprèsque potser els treballs lluents que es veuena fóra de vegades són més febles a la pràcticamentre que al nostre treball diari amb moltde contingut potser li caldria fer servir unamica més el màrqueting que ells empren tantbé.

Deixant empremta

El nostre sentit pràctic, la capacitat d’improvisari de ser espontanis, de resoldre situacionscomplexes o de tenir una visió global deixenempremta allà on anem. D’altra banda, lanostra cultura ens acompanya i, per al Mauricio el Josep, allà es veu molt clar que som llatinsi la nostra percepció de la família i la societatels renova en certa forma aquest concepte.La Teresa també coincideix en què per anosaltres la família i els amics pesen molt,mentre als Estats Units les relacions personalssón molt diferents. Per al Josep, a més, elsqui ens coneixen descobreixen que el nostresistema sanitari és vàlid i eficient i veuen queels nostres hospitals tenen bon nivell i unagran capacitat de treball i de portar lesteories i la recerca a la pràctica diària.

La tornada a Barcelona

Si és cert que a la tornada hi ha un sentimentde major seguretat professional -com afirmenel Josep o la Teresa – també pot conviureamb certa sensació de diferència. Per la MartaCalsina, a la tornada sents el cor dividit, comsi pertanyessis a dos móns diferents, et sentscanviat i desubicat a casa teva. El Josep, ambuna estada més curta, torna ple d’energia id’idees per a millorar la unitat d’insuficiènciacardíaca i amb un munt de portes obertesper a futures col·laboracions que esconcretaran ben aviat en dos nous projectesconjunts, mostra de l’èxit de la seva“expedició”

C R O S C O P IMI

Ib

Marta CastellsInfermera, Hospital de Dia, Hospital del Mar

Unes vacances esdevenen unaexperiència d’aprenentatge amb laseva aposta: marxar un mes a NovaYork, per viure i formar-se alhora en

una acadèmia d’anglès, la llengua de la comunicaciócientífica que s’esforça en dominar

Marta CalsinaAdministrativa, Servei de Comunicació, IMIM

Tota una experta en això de viure al’estranger: ho ha fet dos cops, sempreen solitari i pel seu compte: un any alsEstats Units quan va acabar els estudis

i un altre any, amb un permís sense sou quan ja treballavaa l’IMAS, a Alemanya. Ho ha fet per l’experiència i elcreixement personal i per perfeccionar els idiomes

Teresa Pi-SunyerInfermera, Control d’infeccions, Hospital del Mar

Viatgera experimentada, va fer unaprimera estada d’un any el 1984 alMontefiore Medical Center de NovaYork i, fa set, un altre any amb la

família –marit i tres nens- a la Harvard Medical School deBoston, Estats Units. A més d’aconseguir una formacióen una especialitat que no hagués pogut realitzaral nostre país, ha viscut una irrepetible experiència enfamília

Maurici OrozcoMetge, Servei de Pneumologia, Hospital del Mar

Es troba actualment en una estadad’un any a Seattle, als Estats Units,amb la família en el Fred HutchinsonCancer Research Center.

Ha hagut d’encaixar dates i responsabilitats per aemmarcar aquesta estada amb la seva tasca docent a laUniversitat, assistencial, i de recerca

Josep ComínMetge, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar

Ha participat en l’acord d’intercanvide professionals entre l’Hospital delMar i la School of Public Health de laJohns Hopkins University, a Baltimore,

Estats Units. La seva estada, acompanyat de la seva esposai la seva filla, ha durat un mes, compartint la sevaexperiència en desenvolupar una unitat d’insuficiènciacardíaca. El Josep ja havia fet anteriorment una estadad’un any com a Metge Resident en un hospital al Nordd’Anglaterra

Històries de mar enllà

Ib

Ib

Ib

Ib

Ib

6Ib a

S’inaugura la Càtedra de la UAB“El Cervell Social”

en la qual es van posar en relleu els vinclesentre aquesta càtedra i l’IMAS i l’Ajuntamentde Barcelona.El Cervell Social ha estat creat amb la finalitatd’aprofundir en una disciplina científicaemergent com és la neurociència social, queestudia els processos que es produeixen en elcervell en relació amb el nostre comportamenten societat

El dia 9 de maig va tenir lloc al Saló deCròniques de l’Ajuntament de Barcelonala inauguració oficial de la Càtedra deneurociències i societat de la UAB “ElCervell Social”. Es van presentar les activitatsrealitzades i previstes, com ara la publicaciódel llibre “Social Brain Matters”.Dins del programa de l’acte, el Dr. AntoniBulbena, Director de l’IAPS i catedràtic dePsiquiatria de la UAB, va fer una presentació

Ib

La Unitat de Neonatologia del Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar ha organitzat el XICurs de Nens de Grups Socials de risc, un curs que es va iniciar com a curs de doctorat ique s’ha obert a tot el públic en resposta a la creixent demanda de formació sobre infantsi adolescents en risc social. El curs d’enguany s’ha inaugurat amb el tema del dèficit d’atenció,sobre patologies pràcticament oblidades com el xarampió, rubèola i galteres i sobre temescom les repercussions de la immigració en la integració del nen a l’atenció primària. Altrestemes del curs han estat el foment en aquests nens de la resiliència, la capacitat d’assoliruna visió positiva del món i de les pròpies capacitats malgrat els problemes o l’estat actualdel consum de drogues entre nens i adolescents Ib

líders en el treball amb ��������������� de Grups Socials de risc

7Ib

l’avantguarda

Investigadors de l’Hospital del Mar i d’altres centres espanyols handetectat un risc d’un 92% de probabilitat de patir fractures òssies endones majors de 65 anys que prenen menys d’un got diari de llet.Aquest estudi es basa en una mostra de 5201 dones espanyoles majorsde 65 anys de 58 centres d’assistència primària de tot el país. L’originalitatde l’estudi també està en el mètode en què es van prendre les mesures,utilitzant una nova i prometedora tècnica per ultrasons

la llet evita el risc de patir fractures

Ib

dormir protegeix contra l’ictus?

Ib

Un estudi realitzat per neuròlegs de l’Hospitaldel Mar determina que dormir pot ser unprotector davant l’ictus i que els factors derisc davant aquesta malaltia cerebrovascularpot seguir un patró horari. En aquest estudi,realitzat a gairebé 1000 individus i publicatper la prestigiosa revista Journal of Neurology,els investigadors arriben a la conclusió queels ictus isquèmics són molt menys freqüentsdurant la nit que durant el dia, tot i que els

pocs que són nocturns també solen ser mésgreus. Altres de les conclusions a què arribal’estudi és que l’ictus nocturn afecta més ales dones que els homes, que es dóna mésen les persones de més edat i que esrelaciona més amb l’obesitat i menys ambla Fibrilació Auricular. A Catalunya l’ictusisquèmic afecta a uns 100.000 habitantsl’any i és causa de mort de al voltant de5.000 persones

l’IMIM-Hospital del Mar rep 6,3 milions d’euros deTelefònica per desenvolupar projectes capdavantersen biomedicinaEl President de Telefònica i l’Alcalde deBarcelona van signar un acord d’inversió de15 milions d’euros en diversos projectesd’investigació en telecomunicacions ibiomedicina. Entre ells, 6,3 milions promouransis investigacions relacionades amb lateleassistència sanitària i les noves tecnologies,en col·laboració amb l’Hospital del Mar i elsseus centres associats, pels projectes Biodeski Ictineo.

Biodesk és un projecte conjunt entreTelefònica i l’IMIM-Hospital del Mar, dotatamb 2,4 milions d’euros, que té com objectiula creació d’un entorn de treball virtualper a investigadors biomèdics combinanteines ofimàtiques emprant tecnologiescapdavanteres basades en el que es coneixcom a Web 4.0.Ictineo és un projecte que s’encarregarà del’estudi de solucions d’atenció remota a travésd’internet i de la televisió, i està dotat amb2,5 milions d’euros Ib

Hospitals en verdCompromesos ambel medi ambient

8Ib

En

Projecte de sostenibilitatL’IMAS, com a institució dins d’un país signantdel protocol de Kyoto de 1997, ha adquiritel ferm compromís de fomentar en els seuscentres l’ús racional de l’energia i dels recursosnaturals.La Guia Mediambiental de l’IMAS neix ambl’objectiu d’evitar tant com sigui possible lacontaminació i degradació del medi ambienti de ser tant eficients energèticament comens sigui possible. No es tracta només deno consumir energia innecessària, sinód’imbuir-nos de nous hàbits que han derepercutir en quelcom molt més gran i queens afecta a tots, com és la salut de tot elmedi ambient.

Bons hàbits, bones mesuresLa Guia Mediambiental aporta un conjuntde propostes bàsiques i senzilles per a totsels centres de l’IMAS i que afecten a tothom,usuaris, malalts i treballadors i aporta mesuresconcretes especificades per departaments,per exemple, compres, cuina, neteges id’altres.

Usuaris finals, treballadors i malaltsS’inclouen mesures com són apagar els llumsquan se surt de les habitacions o despatxos,apagar els equips que no estiguin en servei,apagar sistemàticament els negatoscopis endeixar les consultes o situar els termòstats

a 24ºC a l’estiu i a 20ºC a l’hivern. Altres mesurestenen a veure amb la separació i el reciclatge, comara el del paper i piles, o evitar llançar objectes alsinodors, com ara la cel·lulosa o les tiretes, queresulten molt costoses de depurar.

Departament de compres i mantenimentTotes les bombetes que es compraran seran debaix consum i els fluorescents i electrodomèsticsestaran qualificats com “A” i s’evitarà la compra

La Guia Mediambiental de l’IMAS és el nou projecte de sostenibilitat delscentres de l’IMAS, nascut per a protegir la natura. Ha donat el color a lespàgines d’aquesta publicació i ens ha contagiat d’esperit ecològic id’entusiasme per a, entre treballadors i malalts, tenir cura del planeta enquè vivim.

9Ib

c o n s r u c c i ó

Ib

d’equips amb piles. Altres accions demanteniment comuns contemplen la col·locacióde vàlvules reductores a les escomeses d’aiguanecessàries, de perlats en aixetes ieconomitzadors d’aigua en dutxes, o, pel quefa al consum de llum, de detectors de presència,cèl·lules fotoelèctriques i interruptorstemporitzats o sectoritzadors, així com unprotocol de racionalitat de l’ús de climatitzadorsde sales d’espera, consultes i llocs d’ús compartit.

CuinesDescongelació de neveres, tancament decambres frigorífiques, aixetes, focs i llums noutilitzats, ús de tapadores i cremadors adequatsfins l’eliminació de residus de forma adequada.

VigilantsDetectaran i reflectiran en els seus comunicatsles incidències de consums innecessaris en lesdiferents àrees de vigilància, i apagaran llumsi aparells de clima en els horaris i llocs en quèno procedeixin.

Servei de NetejaVetllaran perquè només siguin oberts els llumsnecessaris en l’espai en què treballen i finalitzadala seva tasca s’apagaran llums i equips declimatització. Donaran especial importància aquè pantalles i lluminàries es conservin netes.

Noves instal·lacions i projectesTotes les noves obres de l’IMAS comptaran ambcertificat energètic, energia solar tèrmica,aïllaments tèrmics, doble vidre, il·luminació ambdiferents grups de llum, equips de reactànciaelectrònica i fluorescència classe A i aixetes idutxes amb economitzadors d’aigua, així comcisternes de doble descàrrega.

Oberta i a l’abast de tothomLa comunicació de la Guia Mediambiental esfarà mitjançant la intranet de l’IMAS i amb lacol·locació d’adhesius informatius a lesdependències dels treballadors i a les habitacionsdels usuaris, on es resumeixen les principalsmesures que es poden adoptar per a aconseguiraquest objectiu que és en benefici de tots.

Aquesta Guia pretén ser un instrument flexiblei integral, oberta a actualitzar-se amb lesaportacions i suggeriments de millora de totsels treballadors, els autèntics protagonistes dela seva posta en marxa i manteniment al llargdel temps

La Guia Mediambiental fomenta elshàbits sostenibles des del dia a dia, desde les decisions que prenem, sovintautomàticament, en utilitzar l’energiao els recursos com l’aigua.

Ens ho explica...

Jesús AlonsoDirector de Serveis Generals

Aquest amant dels bonsais i responsable delprojecte ens n’explica alguns dels detalls.

Per què pensa que pot ser un èxit a la nostrainstitució?Perquè hem rebut un estímul entusiasta de laDirecció i de tots aquells a qui se’ls ha explicat elPla. Tenim la sort de comptar amb un col·lectiuculturalment molt preparat i força sensibilitzaten aquests temes. La prova és que sovint rebemcomunicacions alertant-nos de consumsinnecessaris i sol·licitant mesures per a evitar-los.Molts de nosaltres ja estem aplicant mesures dereciclatge i consum responsable a casa... llavorsa la feina també hem de ser capaços de fer-ho!

Què és el que serà més difícil?Les mesures que proposem són relativamentsenzilles, res que no podem fer a l’àmbit domèstic.El que més costa sempre és assolir l’hàbit,interioritzar-lo, evitar el comportament automàticque ens fa deixar un llum encès o l’aixeta rajantaigua quan no ens cal realment. Però hem dementalitzar-nos que l’energia que menys degradaés la que no es consumeix, i que tots i totes tenimun paper per a evitar l’efecte hivernacle.

És un Pla Mediambiental exportable a d’altrescentres?Per què no? Crec que els coneixements i lesiniciatives s’han de compartir, i més quan hi hauna necessitat tan clara als centres sanitaris decomptar amb Plans com aquest. Si les nostresidees servissin per a d’altres centres ens sentiríemmolt satisfets Ib

10Ib

Ib

G e n tCom estem?

Conxa AlférezLletraferida

Quan va començar la teva vocació per escriure?Va ser en un viatge en veler. Quan vas pel mar hi ha moltes horesbuides de descans, de contemplació llarga i pausada, i és més fàcilagafar una llibreta en blanc i descriure els teus sentiments. No comptael rellotge, el temps no passa, tot són instants. Quan el viatge ja fatemps que s’ha acabat, has tornat a la vida normal i agafes aquellallibreta que es va omplir, et sorprens realment d’haver estat capaçd’haver-ho fet. Així és com li vaig perdre la por al full en blanc.

Has seguit cursos o estudis d’escriptura?Sí que en vaig fer alguns fa ja força temps, i no és que no em servissinsinó que vaig veure que potser em feien perdre l’espontaneïtat, jaque intentaven orientar i dirigir el meu estil, potser més del que caliao del què jo estava disposada a canviar.

Tu vas publicar el teu propi llibre, oi?Sí, va ser quan vaig fer els seixanta anys. Sentia que feia un canviimportant en la meva vida en deixar la feina. Era com si em fes adultade debò. Havia arribat el moment de fer punt i apart i de viure elque jo dic “la joventut de la tercera edat” i de fer el que realmentvull fer. Amb “Tot en un plec”, el meu llibre, sentia que feia unagraïment a tothom que ha format part de la meva vida fins aquí.Vaig fer un recorregut sobre el paper de moltes vivències emocionantsper a mi, des de la meva experiència marinera als meus contes deficció.

Com et veus quan llegeixes el que escrius?És una sensació desconcertant, com de despullar-te. M’agrada llegir-lo perquè allà em veig molt més tendre del que aparento normalment.Sento que expresso els meus sentiments i pensaments sense vergonya,exposo sense por la meva manera d’estimar i moltes coses que nogosaria dir si no és així, per escrit.

Per què vas encetar fa 10 anys l’edició del Llibre de Sant Jordia l’IMAS?En part perquè m’encanta organitzar actes, però implicant-me, aixòsí... Fins aquest moment la Setmana Cultural havia estat un concurson guanyaven sempre els mateixos, els més bons, és clar, però esproduïa un desencant entre els altres participants. Crec que el quevaig aportar va ser un llibre de Sant Jordi més popular, on tothomhi tenia cabuda i que es feia de forma independent, transparent idirecta, per i per als treballadors. A mi el que m’agrada d’aquestprojecte és que està fet per compartir, no per competir i no nomésentre els que hi escriuen sinó també entre tots els que el llegeixendesprés, ja que en l’intercanvi ens enriquim tots.

Com engrescaries algú a escriure?Li diria que es deixés anar, que donés via lliure a la seva emoció, quedeixés anar la mà sobre el paper sense analitzar-ho més, sense pora equivocar-se, que tanqués els ulls i vessés el que té a dins. I queho tanqués i ho mirés dies després, disposat a sorprendre’s i a polir-ho. Crec que és una gran teràpia. Escriure t’allibera

La Conxa ha treballat a l’IMAS desde 1997, primer a l’Hospital del’Esperança com a secretària de laDirecció d’Infermeria i després alMar al Programa de Detecció Precoçdel Càncer de mama. Ha estat laresponsable de la convocatòria iedició del Llibre de Sant Jordi a l’IMASfins al 2006. Enguany ha passat elrelleu d’aquest certamen i es dedicaa gaudir de la seva jubilació parcial idel que ella anomena una nova etapa.

11Ib

Els comiats de residents a l’Esperança,l’any 1992, eren també “Olímpics”:els qui marxaven oferien un bonicespectacle, molt aplaudit i festejat pertot el públic assistent a la cerimònia.Aquí, disfresses d’època per als metgesmés moderns de tots...

Tal com érem

Residents d’una altra època

Ib

Una Rosa i un llibre

Per Sant Jordi, de nou l’edició de la recopilacióde les obres de tots els treballadors que heuvolgut participar aportant el vostre talent icompartint-lo amb tots els companys icompanyes de l’IMAS. Gairebé una trentenade relats que van ser presentats durant laDiada de Sant Jordi en un dels jardins del’Hospital del Mar Ib

Notícies gent I+

Benvinguda i Comiat alsResidents

Una nova promoció de Metges InternsResidents es va presentar oficialment el 6de juny. És una primera passa en el seu camícap a l’especialitat mèdica. Ja formeu partdels nostres centres! Benvinguts! Usdesitgem que aquests anys que compartireuamb tots nosaltres siguin plens deconeixements i vivències úniques!

Homenatge als Jubilats del 2006

Com cada any, el 14 de juny ens vam reunirper a oferir un homenatge, un agraïment iun adéu a totes les persones que han treballatals diferents centres de l’IMAS i han marxatdurant el 2006. Enguany són 31 persones,metges, infermers, auxiliars, pràctics sanitaris,auxiliars administratius, operaris i oficialsd’oficis de l’Hospital del Mar, de l’Esperança,del Centre Fòrum, del Centre Peracamps idel PASSIR. Moltres gràcies i adéu a totes itots. Sempre compartirem molts records iexperiències!! Ib

Ib

Llibres de Sant Jordi per a tothom

Llibres de Sant Jordi per a tothom

12Ib

Edit

a: S

erve

i de

Co

mu

nic

ació

de

l’IM

AS

C

om

itè

de

Red

acci

ó: V

anes

a B

alse

lls, M

arta

Cal

sin

a, V

erò

nic

a D

om

íng

uez

, Ju

lian

a Es

qu

erra

, Mer

cè F

ern

ánd

ez, I

mm

a G

arcí

a, R

osa

Man

aut,

An

a G

emm

a M

artí

n,

Mo

nts

erra

t M

olin

os,

Jo

rdi P

ascu

al, M

arib

el P

érez

, Fra

nce

sc R

ub

io, M

on

tser

rat

Soro

C

on

tin

gu

ts i

coo

rdin

ació

: id

eact

iva

P

roje

cte

grà

fic:

idea

ctiv

a I

mp

ress

ió: G

ráfi

cas

Lati

nas

D

.L.:

B-3

2545

-200

7

Valoració de la satisfacció en grups de pacients de CMA:ORL i Cirurgia de MamaDr. Antonio Montes. Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor

Tu també potscol·laborar a fer

l’IMAS a la butxaca.Clica al bànner quetrobaràs a la intranet

i informa’t.

Ib

Per què es va iniciar aquest projecte?Crèiem que en els processos de Cirurgia MajorAmbulatòria (CMA) que es realitzen en el nostrecentre es podien incorporar millores per a assoliramb plenitud un dels seus objectius bàsics, queés incrementar la satisfacció i comfort del pacienten relació amb el procés perioperatori d'aquestescirurgies que no precisen hospitalització.

Qui conforma aquest grup de treball?Som un grup multidisciplinar, amb metges iinfermeres dels serveis d'Anestesiologia, ORL,UCSI, Cirurgia General, Ginecologia, Psico-oncologia i del grup de Coordinació de Càncerde mama.

Quines particularitats té l’atenció al malalten CMA?A la CMA és especialment important millorartot el que significa atenció personalitzada iinformació al pacient, així com a estandarditzartotes les actuacions que es fan des de la selecciódel malalt fins a la finalització del seu seguimentdesprés de la intervenció.

Què s'avalua quan parlem de satisfacció?Tot i que s’han definit molts indicadors de qualitaten el maneig del pacient ingressat, existeixenpocs indicadors específics per a la CMA, i pertant aquest ha estat un dels punts en què

hem treballat més. Estem analitzant indicadorsd'aspectes informatius, sobre la tècnica quirúrgica,l'anestèsia, l'estada a UCSI o el postoperatori finsels aspectes de tracte, passant pels de lesinstal·lacions, com la comfortabilitat o la intimitat,per acabar amb les recomanacions que se li fansobre alimentació i higiene, dolor o complicacionspostoperatòries o sobre com posar-se en contacteamb l'hospital o formular suggeriments.

En quin punt es troba aquest projecte?Ja hem fet una revisió bibliogràfica sobre elsaspectes de satisfacció en CMA i hem elaboratindicadors per a la seva avaluació, que s’hanconsensuat i aprovat per tot el grup. Ara hemd’iniciar una prova pilot de cinc mesos de duradaen els grups de Cirurgia de mama i ORL.

Què penseu trobar en aquesta primeraanàlisi?Doncs podrem analitzar aquests indicadors a quèhem arribat i veurem quins són els menys valoratspels pacients. A partir d’aquí revisarem elsproblemes que poguessin sorgir i plantejarmodificacions en els circuits per a millorar. Desprésimplantarem els canvis durant un altre any i veuremcom ha canviat la satisfacció dels pacients, comvaloren llavors la qualitat de la CMA. Estem segursque seran millores per a tots

2ª setmana del medi ambient a Ciutat Vella

Sota el lema “Aigua-energia-residus-mobilitat”

s’han organitzat a la Fira del medi ambient a la

Plaça Charles Darwin, davant el PRBB, diferents

activitats com tallers, visites, conferències, contes,

gimcanes...Ja és fi de curs

I amb els exàmens finals, les bones notes: hanfinalitzat els seus estudis als nostres centres 52

llicenciats en Medicina, 80 diplomats d’Infermeriai 100 tècnics de laboratori de diagnòstic clínic,

imatge per al diagnòstic i atenció sociosanitària.

En línies10

31 de maig, Dia Sense Fum

Aquest dia vam ratificar el nostre compromís amb

la promoció de la salut i deshabituació tabàquica.

Us recordem la importància de

respectar els espais en què

està prohibit fumar.