Fundació Ferrer i Guàrdia - fepsu.es 20 PA.pdf · Autors: Christian Coll i Hungria Panadero...

Fundació Ferrer i Guàrdia Institut d'Anàlisi Social i Polítiques Públiques

Incorporació de joves nouvinguts a les entitats

Projecte MLP- Fedelatina Barcelona, març de 2010

“Incorporació de joves nouvinguts a les

entitats.

Projecte MLP-Fedelatina.”

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques

Autors: Christian Coll i Hungria Panadero

Direcció de la recerca: Sílvia Luque

Assessorament lingüístic: Montse Alba

© Tots els drets reservats

Barcelona, març 2010

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Projecte MLP-Fedelatina

1

INDEX

1. Introducció ........................................ ............................................................................................ 3

1.1. Presentació........................................ ................................................................................... 3

1.2. Perfil de les institucions......................... ............................................................................. 5

1.3. Objectius.......................................... ..................................................................................... 7

1.4. Metodologia ........................................ .................................................................................. 8

2. Estat de la qüestió ................................ ...................................................................................... 26

3. Primera fase: coneixent els joves.................. ........................................................................... 36

3.1. Anàlisi de les entrevistes: trajectòries de vida de ls joves ........................................... . 36

4. Segona fase: cursos de monitors/es i de directors/e s ........................................................... 90

4.1. Valoració dels participants: experiències en primer a persona .................................... 92

4.2. Valoració informants clau .......................... ..................................................................... 105

5. Tercera fase: les pràctiques com a monitors/es i di rectors/es ......................................... .. 109

5.1. Entrevistes joves .................................. ........................................................................... 110

6. Conclusions ........................................ ...................................................................................... 127

6.1. Valoració èxit del projecte ........................ ...................................................................... 129

6.2. Valoració impacte de la formació en la trajectòria dels joves .................................... 136

Bibliografia....................................... .................................................................................................. 140

Índex de taules.................................... ............................................................................................... 141

Annexos ............................................ ................................................................................................. 142

Fundació Ferrer i Guàrdia Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques

2

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Introducció

3

1. Introducció

1.1. Presentació

Segons les dades del Padró d’Habitants referents a l’any 2008 a Catalunya, a

l’actualitat hi ha més de 167.000 joves entre 15 i 24 anys de nacionalitat estrangera.

Aquests representen el 22% dels joves d’aquestes edats. Les trajectòries de cada un

d’ells són diferents, però la majoria coincideixen en la necessitat d’integrar-se en una

societat nova. Són nombroses les entitats que tenen com a objectiu agrupar o

treballar amb aquesta població, però són menys les que aconsegueixen establir

ponts amb el teixit associatiu amb una tradició arrelada al territori. La Federación de

Entidades Latinoamericanas de Cataluña (Fedelatina) ho ha fet amb el Moviment

Laic i Progressita (MLP) amb diversos projectes. Per aquest estudi, ens centrem en

un d’especialment innovador, en una experiència pionera, que porta a la coordinació

d’ambdues entitats per tal que un grup de joves que han experimentat un procés

migratori des dels seus països d’origen, amb alt risc d’exclusió social i amb els quals

Fedelatina està realitzant treballs d’orientació i acompanyament, facin la formació

necessària per esdevenir monitors/es i/o directors/es d’activitats d’educació en el

lleure, com a mecanisme que els permeti l’adquisició de coneixements i habilitats de

lideratge, i la realització d’un acompanyament que pugui tenir com a resultat la seva

incorporació a entitats de lleure arrelades al territori.

Durant el 2009 ha tingut lloc aquesta experiència que concreta la col·laboració entre

aquestes dues entitats de tercer grau en un projecte del qual es beneficiaran, no

només el joves participants, sinó el conjunt de la comunitat. Amb aquesta

experiència es consolida un pont entre la població llatina nouvinguda i el teixit

associatiu del territori. El Moviment Laic i Progressista quan forma monitors està

formant líders de la comunitat que s’impliquen en la transformació del seu entorn. La

capacitació dels joves llatins en el lideratge i la seva incorporació al moviment

associatiu de lleure amb tradició en el seu entorn és una gran oportunitat per a la

inclusió, per a la vinculació d’aquests joves al seu entorn i per al coneixement i


4

enriquiment mutu.

Del projecte de formació en el seu conjunt s’espera que els joves participants

s’impliquin en les entitats de lleure arrelades al territori i així es faci un pas endavant

en la participació de la població nouvinguda en el seu entorn més proper.

Independentment de la incorporació o no a les associacions de lleure educatiu, els

joves que hagin participat del programa s’hauran capacitat com a líders, la qual cosa

els comportarà rendiments positius en qualsevol àmbit.

Del desenvolupament d’aquest projecte quedarà enfortida la relació entre les entitats

promotores cosa que permetrà la realització de nous projectes, en un futur.

L’estudi que desenvoluparà la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia des del seu

institut d’anàlisi permetrà analitzar els processos de coordinació, fer un seguiment

dels itineraris i les trajectòries dels joves, avaluar el procés mentre està essent

desenvolupat i així poder redefinir-lo. Alhora, la recerca permetrà analitzar l’impacte

d’aquestes mesures sobre la trajectòria dels i les joves i sobre el seu entorn més

proper.


5

1.2. Perfil de les institucions

La Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (Fedelatina) agrupa 83

entitats amb la missió d’oferir a les persones immigrades, retornades i a les persones

que els representen, serveis d’assistència i coordinació.

La síntesi dels objectius específics de l’entitat són:

- Crear un espai de trobada per a les associacions federades

- Coordinar l’oferta de serveis qualificats que facilitin la integració a Catalunya

- Desenvolupar activitats interculturals d’ajuda mútua i solidària

- Actuar públicament i presentar-se a les autoritats i a altres instàncies per

facilitar i millorar la situació dels immigrants llatinoamericans, dels immigrants

retornats i de tots els immigrants en general

- Promoure l’entesa i el coneixement mutu mitjançant mostres culturals,

exposicions, jornades, cursos, actes, mitjans periodístics o qualsevol altre

canal d’expressió i/o comunicació

- Generar un espai de reflexió i opinió sobre l’acomodament dels immigrants a

la societat d’acollida i generar un àmbit comú de relació i participació

- Facilitar la coordinació de les associacions immigrants que existeixen a

Catalunya i desenvolupar totes les accions que siguin necessàries per a

aconseguir la igualtat de drets i deures entre els immigrants i la població

autòctona

- Promoure la cooperació internacional cap a Amèrica Llatina


6

El Moviment Laic i Progressista (MLP) es defineix com una eina per a una

transformació en profunditat de la societat, partint de la base de l’ideari laic i

progressista. En el terreny de l’acció política i social, l’MLP reivindica la salvaguarda

de la dignitat humana i l’autodeterminació de les persones contra qualsevol limitació

o pressió injusta. L’MLP està compromès amb un impuls de canvi de la societat a

favor del lliure pensament, de la tolerància de la diferència, dels drets humans i de la

ciutadania.

Les entitats que conformen l’MLP són Esplais Catalans (Esplac), Acció Escolta de

Catalunya (AEC), Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya,

Cooperacció, Escola Lliure el Sol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Entorn sccl,

Fundació Terra, Ateneus Laics i Progressistes i Triangle Laic.

Les dues entitats de tercer grau (Fedelatina i MLP) són les que en col·laboració han

definit el projecte, essent l’Escola Lliure el Sol l’encarregada d’oferir els cursos

formatius; Fedelatina, la responsable de fer-ne el seguiment, acompanyament i

orientació dels joves i la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i concretament el seu

Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques, l’entitat que portarà a terme el procés

d’anàlisi.

Alhora, entenem que aquest projecte s’adreça concretament a un total de 9 joves

llatins/es, molts d’ells vinculats/des a bandes llatines, en situació de risc d’exclusió.

Es tracta de joves residents a la ciutat de Barcelona. La selecció dels i les joves

participants del projecte es durà a terme des de Fedelatina, a partir del treball previ

desenvolupat amb aquests.


7

1.3. Objectius

L’objectiu general d’aquest estudi és analitzar la trajectòria i els itineraris de joves

que han viscut un procés migratori que participaran d’un projecte de formació de

monitors/es d’educació d’activitats en el lleure, i d’acompanyament per a la

incorporació dels mateixos a entitats de lleure educatiu, fruit de la coordinació de

dues entitats de tercer grau (Fedelatina i el Moviment Laic i Progressista).

Objectius específics:

- Recollir el procés i la metodologia de col·laboració entre les diferents entitats

que participen en el projecte

- Analitzar les trajectòries i els itineraris dels joves que formen part del projecte

- Analitzar l’impacte en la trajectòria dels joves participants, així com en el seu

entorn més proper

- Analitzar les xarxes relacionals prèvies a la formació i les xarxes relacionals

posteriors a la formació

- Avaluar el programa de formació i el seu desenvolupament a partir de les

manifestacions dels joves participants


8

1.4. Metodologia

Per tal d’assolir els objectius que es plantegen en aquesta investigació, hem escollit

la metodologia qualitativa com eina de recollida d’informació. La finalitat era fer un

seguiment de les trajectòries dels joves durant un projecte de formació per tal

d’analitzar l’impacte que aquest tenia en els seus itineraris vitals.

L’acord entre Fedelatina i el MLP estableix la realització dels cursos en l’escola de

formació del moviment, l’Escola Lliure El Sol, implicant a més a més que les

pràctiques, un cop finalitzada la formació teòrica, es realitzessin en les entitats de

base del moviment (esplais, agrupaments escoltes i casals de joves) o en algun dels

serveis educatius que gestiona la cooperativa Entorn sccl, també membre del

Moviment.

L’estudi s’ha dividit en tres fases: abans, durant i després de la formació. En la

primera fase hem volgut conèixer els participants i veure quines eren les seves

trajectòries vitals abans d’iniciar-se en la formació, per tal d’establir quin era el punt

de partida de cadascun pel que fa a una sèrie d’aspectes: família, xarxes relacionals,

motivacions, etc. La segona fase consisteix en recollir les experiències dels joves

durant la part teòrica de formació del curs i que, generalment, pel fet de ser un curs

en modalitat intensiva de moltes hores en poques setmanes, esdevé una experiència

molt intensa per als joves. Finalment, en la fase de finalització de la formació, el

moment de les pràctiques, hem recollit la valoració i les expectatives dels

participants, ara que el projecte arribava al seu final.

En les tres fases s’han emprat tècniques qualitatives de recollida de la informació

que han consistit, en la majoria de casos, en entrevistes realitzades tant als

participants com a una sèrie de persones que s’han definit com a informants claus.

L’altra tècnica qualitativa emprada ha estat el diari de camp, el qual s’ha considerat

oportú utilitzar durant la realització de les classes del cursos de monitors i directors.


9

A més a més de les entrevistes i els diaris de camp, s’han realitzat reunions de

coordinació entre membres de les diferents entitats participants per tal d’informar del

que s’estava duent a terme i del paper de cadascuna de les entitats participants. Els

participants en aquestes reunions eren membres de les següents entitats:

- Fedelatina

- Per part del MLP:

- La Fundació Ferrer i Guàrdia, com a responsable d’aquest estudi.

- L’Escola Lliure El Sol, entitat encarregada de donar la formació i de

gestionar les pràctiques.

- Esplac (Esplai Catalans), Acció Escolta de Catalunya i Casals de Joves,

com a federacions de les entitats de base del moviment de les quals

havien de sortir els espais on realitzar les pràctiques.

- Entorn, sccl. com a cooperativa de serveis educatius que també podia

esdevenir el proveïdor d’un espai on realitzar les pràctiques.

Seguidament, us presentem un quadre resum de les tres fases en què s’ha dividit el

treball de camp per, a continuació, descriure amb detall les accions realitzades en

cadascuna de les fases.

Fases de l’estudi:

1. Primera fase: coneixent les trajectòries dels joves

2. Segona fase: realització dels cursos de monitors/es i de directors/es

3. Tercera fase: les pràctiques en entitats de lleure


10

Taula 1. Descripció de les fases del treball de c amp

Acció Calendari Descripció

Fase 1 Comissió de coordinació

17 juliol 2009

Trobada entre els responsables de cadascuna de les entitats participants per tal d’informar-los del projecte i constituir la comissió de coordinació

Reunió presentació amb joves participants

20 juliol 2009

Trobada amb els joves participants per tal d’informar-los del projecte i de concretar les primeres entrevistes

Entrevistes fase 1

27 – 31 juliol 2009

Realització de la primera ronda d’entrevistes amb els participants; lliurament de la documentació i explicació del diari de camp

Fase 2 Reunió tutors cursos

30 juliol 2009

Reunió amb els tutors dels cursos per informar del projecte del diari de camp i demanar la seva col·laboració

Diari de camp agost- setembre 2009

Realització per part dels joves d’un diari de camp del curs de monitor/a

Reunió coordinació

18 setembre 2009

Reunió comissió de coordinació per informar de l'inici del procés de pràctiques; valoració per part de la responsable de tutories de la participació dels joves en els cursos de monitors/es

Fase 3 Entrevistes participants

9 -20 desembre 2009

Segona ronda d’entrevistes amb els participants

Entrevista responsable del projecte de Fedelatina

17 desembre 2009

Entrevista amb la responsable de Fedelatina per tal de recollir la seva valoració del projecte i de la trajectòria de cadascun dels joves participants

Entrevistes responsables de pràctiques

17 gener 2010

Entrevistes telefòniques amb els responsables de pràctiques dels joves que les estan realitzant

Accions coordinació responsable pràctiques

octubre 2009 - gener 2010

Comunicacions periòdiques per mail, telèfon i en persona com a seguiment del procés de pràctiques

Font.Elaboració pròpia


11

Primera fase: coneixent les trajectòries dels joves

Accions realitzades: entrevistes en profunditat, reunió de coordinació, presentació

de l’estudi als joves.

Calendari: segona quinzena de juliol.

Entrevistes en profunditat

Què?

La primera fase té per objectiu traçar les trajectòries vitals que els nou joves

participants en el projecte han tingut fins al moment. Es tracta de conèixer quins són

els seus orígens, quina trajectòria migratòria han seguit fins arribar a Barcelona i de

quin capital social disposen. La tècnica emprada per a tal efecte és l’entrevista en

profunditat.

Els participants en el projecte són nou joves, set d’origen llatí i dos provinents del

continent Africà, amb edats compreses entre els 19 i els 33 anys.

Taula 2. Dades participants

Nom Sexe Nacionalitat Data de naixement A Home Camerun 17/03/1983 C Home Equador 27/02/1976 Er Dona Equador 01/01/1974 Ev Dona Equador 03/06/1989 F Home Hondures 12/12/1987 H Home Kenia 23/09/1986 J Dona Equador 20/12/1989 S Dona Colòmbia 07/07/1990 V Home Equador 23/10/1976


Per què?

Per saber quin és l’impacte de la formació en les trajectòries dels joves cal fer-se

una idea prèvia de quina és la seva situació de partida i així poder tenir elements per

comparar amb la situació dels joves un cop finalitzada la formació. Així doncs, les


12

entrevistes requerien fer-se abans que comencessin els cursos de formació de

monitors/es i directors/es.

Com?

La tècnica emprada és l’entrevista en profunditat. Aquesta ens havia de permetre

poder reconstruir la trajectòria migratòria que havien seguit els participants fins

arribar a Barcelona. S’estructura en quatre blocs que responen a una lògica

temporal: abans de venir, moment de venir, ja establert en el país d’arribada i futur.

Les dimensions d’anàlisi de l’entrevista que ens permetran estudiar les trajectòries al

final del procés formatiu són:

- Identitat: si bé la identitat d’una persona està formada de diverses

dimensions, aquí només ens centrem en la dimensió relativa al sentiment de

pertinença i d’identificació amb una comunitat. Volem saber quin és el

sentiment i la identificació envers la societat d’acollida dels participants.

- Família: per la seva importància socialitzadora i, sobretot, pel fet que

acostuma a representar la principal xarxa de protecció, en especial per als

immigrants, en situacions de vulnerabilitat social, volem saber quin paper té

aquesta institució en la vida dels participants.

- Xarxes relacionals: saber quin és el perfil de les xarxes socials en què es

mouen els nostres protagonistes per valorar quin paper juguen i si són

facilitadores de recursos.

- Migració: el fet migratori com experiència vital que marca les trajectòries vitals

dels joves.

- Expectatives del curs: saber quines són les motivacions i l’interès de cada

participant pel projecte formatiu en el qual s’impliquen pot ajudar-nos també, a

valorar la trajectòria final que seguirà cadascun.

- Projecció en el futur: com es veuen d’aquí uns anys? Veure com es projecten

en el futur per tal de fer-nos una idea de les aspiracions vitals dels joves.


13

Les entrevistes van tenir lloc a la biblioteca de la Fundació Francesc Ferrer i

Guàrdia1 a finals de juliol i van durar entre una hora i una hora i mitja. Es van

enregistrar amb gravadora de so i càmera de vídeo. Aquest últim suport es va fer

servir amb la intenció futura d’editar vídeos sobre l’experiència. El guió i les

transcripcions de les entrevistes es poden consultar a l’apartat d’annexos.

Taula 3. dates entrevista fase 1

Nom Dia hora J 29-jul 13:30 A 27-jul 13:30 H 29-jul 09:00 Ev 27-jul 11:30 Ér 29-jul 16:30 C 27-jul 17:00 S 28-jul 16:00 F 31-jul 12:00 V 31-jul 09:00


L’anàlisi de continguts de les entrevistes es fa de manera individual. El resultat

d’aquestes entrevistes és un relat narratiu, una història de vida, de cadascun dels

protagonistes que dibuixa el perfil de cadascun dels joves i que ens permetrà

familiaritzar-nos amb ell i amb el seu entorn social.

Accions de coordinació

Abans de la realització de les entrevistes es va portar a terme una primera reunió de

coordinació amb les entitats participants, es va establir la comissió de coordinació

del projecte, i es va fer una trobada amb els joves participants i els responsables

d’aquest estudi per tal de donar-nos a conèixer.

La reunió de coordinació va tenir lloc a la biblioteca de la Fundació Ferrer i Guàrdia

el 17 de juliol. Hi van assistir membres de Fedelatina, de la Fundació Ferrer i

Guàrdia, l’Escola Lliure El Sol, Esplac i Acció Escolta de Catalunya. S’hi presenta el

1 L’adreça de la Fundació Ferrer i Guàrdia és c/ d’Avinyó, 44 1er pis, molt a prop de la seu de Fedelatina. Es va decidir realitzar-les en aquest espai atès que Fedelatina no disposa de cap espai aïllat i amb les condicions òptimes per a l’enregistrament de les entrevistes.


14

projecte per al qual l’Escola Lliure El Sol realitzarà formació a nou joves escollits i

vinculats a Fedelatina, i la Fundació Ferrer i Guàrdia realitzarà seguiment de tot el

procés. S’acorda que la resta d’entitats es comprometen a facilitar l’accés en

pràctiques dels joves a les entitats de base, en els casos d’Esplac, Acció Escolta de

Catalunya i Casals de Joves, i en els equipaments, en el cas d’Entorn. L’acta de la

reunió es pot consultar a l’apartat d’annexos

La trobada amb els joves participants es fa a la seu de Fedelatina i es concreta per a

la següent setmana el dia de la reunió de coordinació amb els representants de

Fedelatina. A part dels joves participants, a la reunió també assisteixen la Bàrbara,

com a responsable del projecte que ja va assistir a la reunió de coordinació per part

de Fedelatina; per part de l’IASPP, l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de

la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque (directora) i Christian Coll, la persona

encarregada de l’estudi.

En aquesta reunió els membres de l’IASPP ens presentem i els informem de l’estudi

i del nostre paper com a observadors dels procés que seguiran durant els següents

mesos, amb la realització del curs de monitors i les corresponents pràctiques. Se’ls

explica que per tal de fer el seguiment, establirem tres fases de recollida d’informació

en les quals ells ens explicaran la seva experiència.

Se’ls informa que la propera setmana els trucarem per concretar l’entrevista de la

primera fase, que haurà de realitzar-se abans de l’inici dels cursos, en la qual els

preguntarem per la seva trajectòria fins arribar a Barcelona. També se’ls informa que

en la mateixa reunió se’ls explicarà que durant el curs se’ls demanarà que facin un

diari de camp on explicar la seva experiència. A la reunió no assisteixen tots els

joves. Es demana als assistents que els comuniquin el que s’ha parlat a la reunió.


15

Segona fase: realització dels cursos de formació

Accions realitzades: diari de camp, reunió de coordinació, primeres valoracions amb

informants clau.

Calendari: agost i setembre.

Diari de camp

Què?

Els cursos de formació s’inicien i es planteja que la millor forma de fer seguiment de

l’experiència del curs és per mitjà d’un diari de camp elaborat pels mateixos

protagonistes del projecte. L’objectiu d’aquesta fase és recollir l’experiència que

suposa per als joves la realització del curs i les primeres valoracions per part de

l’entorn més proper.

Per què?

La justificació de la tècnica, el diari de camp, i que estigués elaborada per ells es

deu a la necessitat de saber què estaven experimentant durant la realització del curs

sense esperar que aquest hagués acabat.

Els cursos d’agosts, realitzats per sis dels joves (2 de directors i 4 de monitors), es

fan en modalitat de colònies, de manera que els joves participen d’una experiència,

no només formativa, sinó que va més enllà. L’ambient que s’acostuma a generar en

els cursos intensius, segons ens comenten des de l’Escola Lliure El Sol2, és de molta

complicitat i intimitat entre els joves, justament pel caràcter intensiu del curs, i en els

cursos d’agost especialment, quan passen a compartir les 24 hores del dia en una

casa de colònies aïllada i sense més companyia que ells mateixos i els formadors.

2A més a més, l’equip de l’IASPP està constituït per persones que coneixen el món del lleure i aquests cursos, en tant que hi han participat com a monitors i/o formadors.


16

És per aquest motiu que, independentment que més endavant se’ls preguntés a

l’entrevista de la tercera fase per l’experiència del curs, vam considerar que seria

interessant recollir les seves sensacions en el transcurs mateix del curs. Que ho

fessin ells i no nosaltres per mitjà d’una entrevista va ser, doncs, per diferents

motius:

El primer era per evitar-nos ésser un element extern que hi accedia i que amenaçava

amb trencar un clima especial, tancat entre formadors i participants - els propis

formadors són molt partidaris de protegir-lo en considerar-lo molt important en el

procés d’aprenentatge- . Un altre argument era el fet de motivar-los i fer-los partícips

de la investigació d’una manera activa i engrescadora. També vam considerar

interessant el valor qualitatiu de l’experiència en tant que es recull la informació del

protagonista-objecte d’estudi sense que l’investigador intervingui ni faci de mediador

entre la persona i allò que vol transmetre.

Pel que fa als tres joves que van fer els cursos al setembre -dos a Barcelona i un a

Vilanova-, si bé els cursos eren en modalitat intensiva, no es feien en colònies (això

vol dir, vuit hores de formació al dia durant dues setmanes, però un cop finalitzades

les classes els alumnes tornen a casa). Tot i això vam considerar que es disposessin

les mateixes eines per evitar diferenciar-los dels altres companys.

Com?

Un diari de camp és una tècnica d’observació directa sobre el terreny i un recull de

les dades i les reflexions personals que pugui fer l’observador sobre el seu entorn (o

motiu d’estudi). Tradicionalment, la informació es recull en una llibreta de notes que

l’investigador porta amb ell en tot moment.

Per a aquesta experiència, en què els nou joves farien d’investigadors i crearien els

seus propis diaris de camp, ens sorgia el dubte de si la llibreta de notes seria un

suport amb el qual tots i totes se sentirien a gust a l’hora de recollir les seves

observacions i reflexions. És per aquest motiu que vam considerar de proporcionar-

los, a més d’una llibreta, una càmera de vídeo amb la qual poder expressar-se d’una

altra manera. La idea era que disposessin dels dos instruments i que treballessin


17

com més còmodes se sentissin, amb només una de les eines o compaginant-ne les

dues.

El dia de l’entrevista de la primera fase se’ls explica què han de fer i en què

consisteix un diari de camp. Se’ls proporciona una carpeta que conté el següent

material: llista del material que conté la carpeta, fitxa explicativa del projecte, guió del

diari de camp i fitxa amb instruccions per a l’ús de la càmera, llibreta i bolígraf.

D’altra banda, els tutors, el primer dia de curs, els proporcionen la càmera de vídeo.

La idea era que hi hagués una càmera per a cada curs, això vol dir que a Viladrau

seria compartida per dues persones, a Saifores per quatre (els cursos de monitors i

directors es fan a la mateixa casa de colònies i, fora dels horaris de classe,

comparteixen els mateixos espais), dues a Barcelona i una a Vilanova. Com que les

entrevistes són enregistrades amb càmera, vam aprofitar aquell dia perquè s’hi

familiaritzessin.

Les instruccions que se’ls dóna són principalment que l’elaboració del seu diari de

camp no ha de ser un impediment per gaudir plenament de l’experiència del curs i

que, per tant, consideressin quin moment era millor per dedicar-hi una estona sense

que els impedís viure cap moment important. Se’ls explica també que l’ús de la

càmera havia de ser consensuat amb els tutors dels cursos i, si es plantegés, amb la

resta del grup.

Del material resultant dels diaris de camp, juntament amb la informació obtinguda de

la valoració que la responsable de tutories realitza a la reunió de la comissió de

coordinació, es realitza una anàlisi de contingut i una primera valoració de les

trajectòries de cadascun dels joves de l’estudi.

Accions de coordinació

Es convoca una reunió amb els tres tutors dels cursos d’estiu per tal de coordinar-

nos i explicar-los la realització del diari de camp dels joves. Se’ls explica les

indicacions que es donen als joves i se’ls proporciona la càmera de vídeo. Els cursos

d’estiu eren els casos més sensibles en tant que s’iniciaven a l’agost i per les

característiques d’aquests, 24 hores de convivència. Pel que fa als cursos de


18

setembre, es va informar als tutors del diari de camp, però no es va considerar

necessària la reunió en tant que el diari de camp no havia de ser un element de

distorsió del desenvolupament de les classes, ja que el diari es podia realitzar fora

de les hores de classe.

El 17 de setembre es convoca la segona reunió de la comissió de coordinació. El

primer punt de treball és la valoració dels cursos. La responsable de tutories de

l’Escola Lliure El Sol, que a més a més va ser la responsable del curs de monitors/es

de Saifores, fa un balanç general de l’experiència a partir de la seva observació i de

les reunions prèvies que manté amb els tutors dels altres cursos. En general,

l’experiència es valora com molt positiva, tant des del punt de vista dels nou joves

del projecte com per a la resta de participants al curs.

L’altre punt que es treballa són les pràctiques. La responsable de pràctiques informa

que ja s’està buscant lloc de pràctiques per als participants de l’estiu (els dels cursos

de setembre encara no han acabat la part teòrica) i que es prioritza una entitats

propera a la zona on viuen els joves. S’acorda la col·laboració de les secretaries

tècniques de les federacions d’esplais, agrupaments i casals de joves per tal de fer

difusió entre les seves entitats de base i demanar la col·laboració. S’estableix que,

en tot cas, la decisió d’acceptar o no en pràctiques algun del joves, depèn

exclusivament de cada esplai, agrupament o casal de joves.

Informants clau: primeres valoracions

La reunió de la comissió de coordinació serveix, a més a més, per què un dels

informants clau faci una valoració de com s’està desenvolupant l’experiència dels

joves. Es tracta de la responsable de pràctiques de l’Escola Lliure El Sol, que té una

visió de tot el procés de formació dels joves. La seva funció a l’Escola és coordinar

les tutories de tots els cursos que es fan, fent un seguiment de tots els alumnes

participants des que comença la seva formació amb la part teòrica, fins que finalitza

la part de pràctiques del curs.

La part de la reunió de la comissió en què la responsable de pràctiques va fer una

valoració de com havia anat l’experiència dels cursos amb els joves de Fedelatina,


19

es va enregistrar en àudio per analitzar-ne posteriorment el contingut.

Tercera fase: les pràctiques en les entitats de lle ure

Accions realitzades: segona onada d’entrevistes amb els joves, entrevistes amb

informants clau, reunions coordinació Escola Lliure El Sol – Fundació Ferrer i

Guàrdia.

Calendari: octubre 2009 - gener 2010

2a onada d’entrevistes amb els joves i entrevistes als informants clau

Què?

La darrera fase del treball de camp tenia per objectiu valorar el final del projecte

formatiu. Es plantejaven entrevistes semi – estructurades 1) als joves participants, 2)

a les persones responsables de les seves pràctiques, i que per norma general és el

director/a del centre on les realitzen i, finalment, 3) a la persona responsable del

projecte per part de Fedelatina per tal que ens donés la seva visió de com havia anat

el projecte i com valorava les trajectòries que havia seguit cadascun dels joves.

L’objectiu d’aquesta fase era, en primer lloc, que els participants ens valoressin la

seva trajectòria formativa i si consideraven que la seva situació havia canviat en

relació a abans de l’inici del projecte. En segon lloc, aquesta valoració s’havia de

complementar amb les aportacions dels informants clau per tal de tenir elements

externs a la percepció dels joves.

Per què?

Les entrevistes al final del procés tancaven el cicle de recollida d’informació i ens

permetien poder comparar una situació inicial, abans del projecte, amb una situació

final en un període de temps concret, després de les pràctiques. La comparació ens

donava elements per valorar l’impacte del projecte en les trajectòries dels

participants.

A l’hora de la veritat, el calendari previst no es va acomplir. Un cop finalitzats els

cursos de formació, el procés de recerca d’un lloc per a la realització de les


20

pràctiques, com era de preveure, es va allargar més del compte fins al punt que, a

dia d’avui, només tres de les nou persones estan realitzant-les i, entre elles, només

una ja ha finalitzat i fins i tot ja ha lliurat la memòria de pràctiques que li permetrà

obtenir la titulació. Dels sis participants restants, un va abandonar la formació un

cop finalitzada la part teòrica i els cinc restants estan en una situació de semi

abandonament per la baixa implicació en la recerca d’un lloc on realitzar les

pràctiques.

Com?

Davant la necessitat de presentar aquest estudi en les dates programades, les

entrevistes plantejades en un primer moment un cop finalitzat el procés formatiu, es

van realitzar, finalment, durant el mes de desembre. Cal dir, però, que actualment

encara en queden algunes per realitzar, concretament la de dues responsables de

pràctiques. Seguidament, passem a comentar les entrevistes:

Entrevistes joves participants

Van tenir lloc durant el mes de desembre a la biblioteca de la Fundació Ferrer i

Guàrdia. Dos dels participants no la van fer. El cas de C perquè va abandonar el

projecte, segons ens van informar des de Fedelatina, i el cas de S, amb la qual ens

vam citar fins a tres cops per a l’entrevista sense que es presentés en cap dels tres

casos i sense que es posés en contacte per excusar la seva absència.

Per a la resta de participants, es van plantejar dos guions d’entrevistes en funció de

si ja estaven realitzant les pràctiques o si encara no les havien iniciat. Els guions de

les entrevistes, juntament amb les transcripcions d’aquestes, es poden consultar en

l’apartat d’annexos.

Les entrevistes són semi – estructurades i estan dividides en dos blocs. Per als qui

ja van iniciar les pràctiques en el moment de l’entrevista: valoració del curs i

valoració de les pràctiques. Per als qui encara no les havien iniciades: valoració del

curs i valoració del procés de cerca d’un lloc de pràctiques.


21

Taula 4. Entrevistes participants, fase 3

Nom Lloc de pràctiques dia Entrevista hora

J GS Makarenko 09-des 16h

A per concretar 18-des 16 h

H per concretar 20-des 11 h

Év Esplai Boix 18-des 10 h

Ér Casal de Joves Xiroc 18-des 12 h

C - abandona el projecte -

S per concretar no s’ha presentat els tres cops que s’ha quedat amb ella -

F Esplai Guineueta 20-des 16 h

V per concretat 17-des 9 h


Entrevistes responsables de pràctiques

Com hem comentat, a dia d’avui, només tres dels joves estan realitzant les

pràctiques. Per a dos dels tres casos, es va contactar amb els seus responsables i

es va realitzar l’entrevista. En el tercer dels casos, els propis responsables de

pràctiques del jove van sol·licitar una reunió amb la responsable d’aquestes de

l’Escola Lliure El Sol per tal de valorar l’actuació del jove. Sembla ser que en les

darreres setmanes la seva actitud ja no era tan positiva. Esperem que ens informi

de la reunió la responsables de l’Escola per valorar si és necessari realitzar

l’entrevista.

Les entrevistes van ser telefòniques i van tenir una durada no superior als quinze

minuts. El guió de l’entrevista i les transcripcions es poden consultar a l’apartat

d’annexos.


22

Taula 5. entrevistes responsables de pràctiques

Nom Entitat de pràctiques Estat entrevista responsable del centre

J AE Makarenko realitzada per telèfon el 19/01/2010

Ev Esplai Boix realitzada per telèfon el 19/01/2010

F Esplai Guineueta reunió dijous 21 de gener entre responsables de pràctiques i de l'Escola per valorar l’evolució del Favio.


De la resta de joves, estem pendents de saber si finalment es concretaran les

pràctiques. Sembla ser que, de moment, només un d’aquest casos preveu iniciar les

pràctiques en breu.

Entrevista responsable del projecte de Fedelatina

L’entrevista amb la responsable del projecte per part de Fedelatina té lloc el 17 de

desembre a la seu d’aquesta entitat. L’objectiu de l’entrevista era tenir una idea de

les accions prèvies que Fedelatina havia realitzat amb els joves, com valorava el

projecte fins al moment i com veia l’evolució de cadascun dels joves en aquest

període de temps. El guió de l’entrevista i la seva transcripció es poden consultar en

l’apartat d’annexos.

Accions de coordinació Escola Lliure El Sol – Funda ció Ferrer i Guàrdia

Durant aquesta fase, la coordinació amb l’Escola Lliure El Sol es va intensificar

perquè s’iniciava el procés de pràctiques i també la corresponent tutorització per part

dels responsables de l’Escola.

Els alumnes, un cop finalitzada la part teòrica, havien de realitzar un nombre

corresponent d’hores de pràctiques en una entitat de lleure3. Durant la part teòrica, hi

ha sessions específiques per explicar i aclarir dubtes referents a les pràctiques.

3 Cal aclarir que en el cas dels joves participants del projecte Fedelatina-MLP, aquestes s’havien de fer en entitats de lleure vinculades al MLP.


23

Se’ls informa que aquestes no es poden iniciar fins haver completat al menys el 80%

de les hores de la part teòrica i que la responsabilitat de cercar un lloc on fer-les

recau sobre els participants. La idea és que siguin ells que busquin en el seu entorn

més proper entitats de lleure on dur-les a terme. En darrera instància, si algú no en

trobés pel seu compte, des de l’Escola es fan les gestions necessàries entre la xarxa

de contactes que disposa per buscar-li un lloc on realitzar-les.

Els participants tenen fins a dos anys per a la realització de les pràctiques des del

moment que acaben la part teòrica. Per superar-les, han de presentar una memòria

de pràctiques i lliurar-la en un dels tres períodes establerts al llarg de l’any, tenen

com a dates límit els dies 15 dels mesos de gener, abril i octubre.

Des que s’acaba la part teòrica dels cursos que realitzen el joves, s’inicia un

contacte periòdic amb la responsable de pràctiques per tal de fer seguiment dels nou

participants del projecte. És ella, per exemple, qui ens comunica l’abandonament del

projecte per part d’un dels participants quan al seu torn li donen la notícia per mitjà

del contacte de Fedelatina.


24

Taula 6. Resum de les accions de coordinació de l a fase 3 amb la responsable de

tutories de l’Escola Lliure El Sol

Acció Data Motiu

Correu electrònic 15/09/2009 L'Escola Lliure El Sol comunica que el procés de recerca d'un

lloc de pràctiques tot just comença a ser més àgil perquè és ara

que els esplais, caus i casals de joves inicien les activitats,

després del període de vacances.

Trobada amb la responsable de tutoria de l'Escola Lliure El Sol

29/09/2009 Valoració per part de la responsable de tutories de l'Escola de la

trajectòria dels joves fins al moment

Correu electrònic 07/10/2009 L'Escola Lliure El Sol proporciona un quadre resum que informa

en quin punt es troba el procés de pràctiques de cadascun dels

joves

Correu electrònic 15/10/2009 L'Escola Lliure El Sol comunica que des de Fedelatina els

informen que C abandona el projecte de formació perquè se'n

va a viure a una altra ciutat

Correu electrònic 20/11/2009 L'Escola Lliure El Sol proporciona un quadre resum que informa

en quin punt es troba el procés de pràctiques de cadascun dels

joves

Trobada amb la responsable de tutoria de l'Escola Lliure El Sol

22/01/2010 La responsable de tutories ens convoca per informar-nos del

contingut de l'entrevista que va tenir dijous 20 de gener amb la

responsable de l'entitat i el F en relació amb les pràctiques

d'aquest últim.

Reunió responsables de l'Escola i de Fedelatina

29/01/2010 Reunió per valorar els casos dels joves que estan aturats en el

procés de pràctiques


25

Font. Elaboració pròpia

Així doncs, el seguiment del procés de pràctiques de cadascun dels protagonistes el

realitzem amb les entrevistes que els fem, les trobades i el contacte periòdic que

mantenim amb la responsable de pràctiques i les entrevistes amb els responsables

de pràctiques en aquells casos en els quals les estan realitzant.


26

2. Estat de la qüestió

Població estrangera a Barcelona

La presència de la població d’origen estranger a Barcelona ha experimentat un fort

augment en els darrers anys. Segons dades de l’Idescat, la població estrangera a

Barcelona s’ha multiplicat per gairebé 7 en els darrers 10 anys, i ha passat de

46.091 l’any 2000 a 284.385 l’any 2009. A dia d’avui, més d’un 17 % de la gent que

viu a Barcelona és d’origen estranger.

Taula 7. Evolució de la població estrangera a Bar celona (2000-09)

Any Població Població estrangera % sobre població

2009 1.621.537 284.385 17,54

2008 1.615.908 273.175 16,91

2007 1.595.110 245.999 15,42

2006 1.605.602 244.988 15,26

2005 1.593.075 219.941 13,81

2004 1.578.546 188.373 11,93

2003 1.582.738 167.223 10,57

2002 1.527.190 112.773 7,38

2001 1.505.325 72.784 4,84

2000 1.496.266 46.091 3,08

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Estat de qüestió

27

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

Si bé l’any 2009 gairebé una de cada cinc persones que viuen a Barcelona és

població nascuda en un altre país, la seva presència sobre el territori és molt

desigual. Així doncs, segons el districte de ciutat en el qual ens situem, la presència

d’aquest col·lectiu varia molt. Mentre que més del 40% de la població resident a

Ciutat Vella és d’origen estranger, la presència de població nascuda a altres països

en districtes com Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi tan sols arriba al 13 % del total de

la seva població .

Taula 8. Presència de la població estrangera per districte

Districte Població Població estrangera % població estrangera

Ciutat Vella 107.426 45.676 42,52

Eixample 266.874 48.001 17,99

Sants-Montjuïc 182.395 35.688 19,57

Les Corts 82.952 10.572 12,74

Sarrià-Sant Gervasi 143.911 17.916 12,45

Gràcia 123.383 20.163 16,34

Horta-Guinardó 171.186 22.757 13,29

Nou Barris 168.181 28.447 16,91

Sant Andreu 146.528 20.028 13,67

Sant Martí 228.701 35.137 15,36

Total 1.621.537 284.385 17,54


28

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idesca

Pel que fa a l’origen de la població estrangera, el continent del qual procedeix més

població nouvinguda és l’americà, representant un 43% del conjunt d’estrangers,

seguit d’Europa, el qual aporta un 31% de la població estrangera resident a

Barcelona. Curiosament al que és podria pensar, la població procedent del continent

africà tan sols representa un 7% de la població estrangera a Barcelona.

Gràfic 1. % de població estrangera segons continen t d’origen, Barcelona 2009

0,17,3

17,9

31,4

43,3

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Oceania Àfrica Àsia Europa Amèrica

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idesca


29

Població jove de nacionalitat estrangera

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona4, la població jove d’edat compresa entre

15 i 29 anys l’any 2009 era de 285.888 persones. D’aquests, 97.356 joves són

d’origen estranger, gairebé un 35% de la població jove de Barcelona. Per tant,

podem dir que entre el col·lectiu de joves la presència de persones d’origen

estranger és del doble que en el conjunt de la població.

Gràfic 2. Població jove de 15 a 29 anys a Barcelon a, 2009

285.888

97.356

total Origen estranger

Elaboració pròpia a partir dades padró municipal

El nombre de joves d’origen estranger a la ciutat de Barcelona ha experimentat un

fort augment en els darrers 10 anys. El creixement d’aquest grup ha estat

4 Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30/06/2009. Departament d'Estadística. Ajuntament

de Barcelona.


30

progressiu, essent actualment 9 vegades més el nombre de joves d’origen estranger

que l’any 2000.

Gràfic 3. Evolució de la població jove d’origen es tranger, Barcelona (2000-09)

1151921348

36619

5787465777

7554682821 83293

9215797356

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Font. Elaboració pròpia a partir d’Idescat (2000 a 2008) i de l’Ajuntament de Barcelona (2009)

Pertinença a entitats associatives

Segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població publicada el 2006,

un 45% de la població major de 16 anys de Catalunya pertany a una entitat

associativa.

Taula 9. Pertinença a associacions, Catalunya 200 6

Absolut %

pertany 2.755 45,6%

no pertany 3.285 54,3%

total 6.049 100,0%

Font. Elaboració pròpia. Idescat i Iermb. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006


31

Quant a la població estrangera, la seva presència en entitats associatives es redueix

considerablement respecte al conjunt de la població. Així, en el mateix any a

Catalunya, tan sols prop del 30%5 de la població d’origen estranger pertany a una

associació, més d’un 15 % menys que la participació del conjunt de la població.

Gràfic 4. % participació en associacions a Catalun ya, majors de 16 anys. Any 2006

45,6

30

Conjunt de la població Població estrangera


Si ens fixem en la pertinença a associacions de lleure, la comparació de la població

d’origen estranger respecte al conjunt de la població és encara més desigual. Així

doncs, mentre que tan sols un 1%6 de la població d’origen estranger pertany a

aquest tipus d’associacions, la pertinença entre el conjunt de la població és gairebé

quatre vegades més, el 3,7%.

5 Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. Fundació Jaume Bofill – Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 2008 6 Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. Fundació Jaume Bofill – Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 2008


32

Gràfic 5. % participació en centres excursionistes , casals de joves, esplais i agrupaments

escolta a Catalunya. Any 2006

3,7

1

Conjunt de la població Població estrangera


Presència d’infants i joves d’origen estranger a le s entitats del MLP

El 2006 la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia publica “Estudi sobre el Moviment

Laic i Progressista 2005” on es recull, en altres dades , la presència de la població

d’origen estrangera en les entitats de base de les tres Federacions d’associacions

juvenils del moviment: Esplac, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i

Acció Escolta. Tal com constata aquest estudi, la presència de població d’origen

estranger a les entitats del MLP està molt per sota respecte a la seva presència en el

conjunt de la població.

Quant als infants, el 2005 el nombre d’infants d’origen estranger presents a esplais i

agrupaments vinculats a les federacions del moviment és de 242, representant tan

sols un 5% dels infants associats al moviment. Si tenim en compte que la població

que té entre 5 i 19 anys nascuda a altres països suposa segons dades del Padró a 1


33

de gener de 2005 un 12,5%7 sobre el conjunt de la població d’aquestes edats,

comprovem així que les entitats de base del MLP no compten l’any 2005 amb una

distribució dels infants que incorpori les noves realitats demogràfiques.

Taula 10. Infants als esplais i agrupaments del M LP, 2005

Total Origen estranger % origen estranger (a files)

Esplac 4.309 203 4,9

Acció Escolta 530 39 7,3

Total 4.839 242 5

Font. Fundació Ferrer i Guàrdia.

Pel que fa a la presència de joves d’origen estranger entre els monitors/es i caps

escolta del moviment, destacar que la seva presència l’any 2005 també dista

d’apropar-se al percentatge que representa el col·lectiu de joves d’origen estranger

entre el conjunt de joves de Catalunya. Entre monitors, monitores i caps

d’agrupament, el 2005 sumen 35 joves d’origen estranger presentes en les entitats

de base d’aquestes dues federacions. Això representa un 3,8% respecte al total de

joves d’esplais i agrupaments del moviment. La població que té entre 18 i 29 anys

d’origen estranger representa un 8,7% del conjunt de joves d’aquesta mateixa edat a

Catalunya el 20058, gairebé 5 punts percentuals més del que representen entre els

joves monitors/es i caps de les entitats de base de les dues federacions.

7 Estudi sobre el Moviment Laic i Progressista 2005. Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. 2006 8 Estudi sobre el Moviment Laic i Progressista 2005. Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. 2006


34

Taula 11. Joves als esplais i agrupaments del MLP , 2005

Total origen estranger % origen estranger (a files )

Esplac 781 20 2,6

AE 130 15 11,5

Total 911 35 3,8

Font. Fundació Ferrer i Guàrdia.

Finalment, quant a l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, l’estudi

constata que l’any 2005 un 33% (1.467 persones) del total de membres9 vinculats a

les seves entitat és d’origen estranger. Tanmateix, aquesta dada és molt diferent si

s’exclou a una entitats, el Casal Teb, que presenta un número de persones d’origen

estranger molt superior a la resta d’entitats. Aquest casal es troba al barri del Raval,

on segons les dades municipals10, el 47,5% dels residents és d’origen estranger.

Tant és així, que sense aquesta entitat, el número total de membres d’origen

estranger es veuria reduït de 1.467 a 338, i el percentatge canviaria a tan sols un

7%. Per tant, la realitat de la majoria de les entitats és que la presència de membres

d’origen estranger, tot i ser considerable, no arriba als percentatges de població

immigrant present a la societat catalana.

L’estudi realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia el 2005 és l’únic que recull dades

sobre la realitat de la població d’origen estrangera en les seves entitats.

Properament, està previst que surti un nou estudi de la Fundació que faci una

radiografia de la realitat social de les entitats membres del moviment. A l’espera que

aquestes dades ho confirmin, es parteix de la hipòtesi que la presència de la

població d’origen estrangera a les entitats del MLP continua trobant-se molt per sota

de la presència d’aquest col·lectiu en el conjunt de la societat catalana.

9 A l’estudi es diferencien 4 tipus de membres: socis, dirigents, col·laboradors i usuaris. 10 Informe estadístic “la població estrangera a Barcelona. Gener 2006”. Ajuntament de Barcelona


35


36

3. Primera fase: coneixent els joves

En aquesta primera fase de l’estudi, hem realitzat entrevistes prèvies a la formació a

tots els joves. L’objectiu d’aquest apartat és poder reconstruir la trajectòria migratòria

que han seguit els participants fins arribar a Barcelona.

La narració de les trajectòries dels joves està realitzada en un sentit temporal,

començant pels records del seu pais d’origen i finalitzant en el moment actual. Els

temes que es tracten al llarg de la narració són els exposats a l’apartat metodològic

(identitat, família, xarxes relacionals, experiència migratòria, expectatives del curs i

projecció en el futur). S’ha procurat que tots els temes emergeixin en el relat de

cadascun dels joves, si bé en funció de com va anar l’entrevista amb cadascun d’ells

el temes agafen més o menys rellevància i protagonisme en el cos narratiu.

3.1. Anàlisi de les entrevistes: trajectòries de vi da dels joves

A

A és de Camerun i va viure allà fins als 18 anys, més o menys, atès que no recorda

amb exactitud l’edat que tenia quan va iniciar el procés migratori que el va acabar

portant a Barcelona. El primer any i mig de la seva vida el passa al costat de la seva

mare. A partir d’aquest moment se separa d’ella, per no retrobar-la fins anys més

tard, quan decideix abandonar la casa del seu pare, en part, per anar a trobar-la.

Hasta un año y medio, nada más. Luego mi padre se me llevó y me dió a su madre, mi abuela. Me llevó a Centro África, a otro país.

L’estada amb la seva àvia s’allarga uns dos o tres anys, quan el seu pare el porta

novament a Camerun, en un lloc del litoral. Viu al seu costat fins als 16 anys, rodejat


37

de dones, però sense la presència de la seva mare. L’A considera que aquells anys

no els viu tan bé per l’absència de la seva mare. Recorda el seu pare com una

persona molt severa i rigorosa amb els seus fills.

Mi padre es un hombre de negocios, es un comerciante. Bueno, es una familia muy larga, como el resto de las familias africanas (...) es un polígamo, un hombre con muchas mujeres y tengo muchos hermanos, creo que más de 20.

A l’edat de 16 anys decideix que vol independitzar-se i abandona la casa del seu

pare per anar-se’n a viure a la capital del Camerun, Yaoundé. És una decisió

marcada per la relació amb el seu pare.

Sí, cuando salí empecé a trabajar, pero salí así porque me rebelé, porque era un hombre muy riguroso y severo con sus hijos. Y yo no, me voy. Me acuerdo muy bien de esa noche, y hasta hoy.

Deixa d’estudiar i marxa de casa amb molt pocs diners. Comença a “buscar-se la

vida” com a comerciant. Es dedica a la venda ambulant de roba de segona mà.

Y la gente se reía de mi, porque mi padre era un hombre que económicamente estaba bien. Pero bueno, yo ya tenía un aspecto de vida un poco diferente, quería ser independiente, siempre me ha gustado serlo.

Un dels objectius de l’A quan marxa de casa és trobar la seva mare. Sembla ser que

finalment la troba per casualitat. Manté el contacte amb ella sense arribar a viure

junts. Sovint la visita a casa seva per menjar i escoltar les seves històries. Tot i

l’enyorança de la mare durant la seva infantesa, sembla ser que manté una certa

distància.

L’A es defineix com una persona solitària i la seva principal obsessió és guanyar-se

la vida pel seu compte, sense dependre de ningú. Però aconseguir-ho essent un

adolescent i sense cap mena de xarxa de suport és una empresa molt difícil a la

capital de Camerun. L’A ens explica perquè decideix abandonar el país.

(...) yo vendía cosas por la calle, tenía un pequeño estand en la carretera y vendía cosas. Entonces la policía me molestaba mucho, cada vez nos quita las cosas, tenemos que ir a comisaría a pagar algo… Un día me encerraron 2 o 3 noches y eso me enfadó mucho y cuando salgo digo “¡qué es esto!, estoy buscando de qué manera comer legalmente y me encierran, mientras que hay chicos por el mercado que se dedican a robar carteras de gente, esto no puede ser, en qué país estamos”. Así que digo que no, una mierda, me voy.

L’A ens comenta que decideix marxar amb una quantitat de diners que no arriba als

100 €. S’inicia una llarga travessa pel continent Africà que el portarà fins a


38

Barcelona. En el moment d’emprendre el viatge, encara no té al cap sortir del

continent africà.

Els seu primer destí és Nigèria. D’allà passa a Níger, on els 4 o 5 mesos que hi està

els passa molt malament. Un exemple del drama que significa aquest viatge el

trobem al Sàhara, viatjant en un vehicle 4x4.

Pasamos 12 días en el desierto, pero después de 7 días se enfermó el coche (...)Y teníamos que ir a pie hasta llegar a Argelia. En este camino desgraciadamente se dejaron 2 vidas, 2 compañeros. No teníamos agua, la gente estaba cansada, pero bueno, los supervivientes pudimos llegar. Llegamos a Argelia, en unos días decidí ir a Libia, que había más trabajo.

La primera estratègia que pensa per arriba a Europa és fer-ho a través d’Itàlia, però

s’adona que entrar-hi en aquella època és molt difícil. L’A té 19 anys i un cop ha

sentit parlar de la possibilitat d’anar a Europa es comença a plantejar “coses al cap”.

Una d’aquestes és entrenar-se per ser atleta, un dels seus somnis d’infantesa.

Descartat Itàlia, ara el repte és Espanya i per aconseguir-ho el següent pas és

travessar Argèlia, per arribar al Marroc.

Ens comenta que el seu objectiu és treballar i estalviar diners per poder fer el

trajecte d’un sol cop, sense necessitat d’aturar-se en ciutats en les quals pot ser més

perillós per a un immigrant sense diners que la policia el retorni a la frontera. Així

que s’instal·la en una ciutat tranquil·la durant uns mesos per treballar en la

construcció. L’educació que rep a la infantessa, i que li permet aprendre àrab, li

serveix per guanyar-se la confiança de tots i fer d’intermediari entre els capatassos i

altres joves immigrants.

Me acuerdo que hay una zona de ese desierto que la construimos nosotros, los inmigrantes, los que veníamos de Níger y todo eso. (...)Viviendas. Había chicos de Níger, y de otros países, que venían para trabajar en Argelia.

S’inicia la part més perillosa del viatge, a través de grans ciutats, on hi ha més

vigilància i més control sobre l’immigrant. Es fa indispensable recórrer als traficants

per moure’s clandestinament.

Hay que viajar con mucho cuidado. Pasamos dos noches allí y luego nos pusieron un autobús ilegalmente, viajabas con mucho miedo, incluso yo me disfracé con un turbante como un árabe del desierto. En el autobús bajaron a algunas personas.


39

Ens comenta que els controls policials són permanents i novament l’àrab el serveix

per lliurar-se’n en un control en fer-se passar per un ciutadà de Sudan. Viatja

d’Argel a Oran en taxi amb un noi camerunès a qui coneix a la capital argelina. Un

any i mig més tard des que va deixar el seu país d’origen, i després de diversos

intents fallits, aconsegueix passar d’Argèlia al Marroc. S’han acabat els diners i ha

de començar a treballar novament. Ara ho fa de jornaler al camp, recollint fruites

grans.

Sandias y melones. Comíamos bien de sandia. Hasta que llegó el día en que era la hora de seguir el camino. Tenía que ir hasta la frontera, Ceuta.

L’A en el seu relat ens explica com és de difícil intentar travesssar les fronteres

il·legalment. I més en un lloc on cada dia intenten trapassar-la molts immigrants. L’A

ens ho il·lustra amb aquest exemple.

Cuando te cogen allí en la barrera, la Guardia Civil te devuelve a la policía de Marruecos y la policía de Marruecos te devuelve a la frontera de Marruecos con Argelia. Y los de Argelia te dicen, “venga para allá, para Marruecos”. Haces la vuelta y esperas cuando no hay nadie y te vuelves a meter a Marruecos. A veces, cuando me cansaba, me iba a Rabat, que conocía como era Rabat, descansaba un poco. He conocido muchísimo Marruecos, he viajado mucho por Marruecos.

Finalment, arriba a Espanya entrant per Melilla, d’on la policia el recollirà per

traslladar-lo a Fuerteventura.

Pasamos a una prisión, ellos le llaman centro de inmigración y yo lo llamo prisión. Pasamos 40 días, y de allí nos llevaron en vuelo hasta Barcelona, y aquí estoy hasta hoy.

El novembre del 2005 arriba a la ciutat comtal. Es tanca una etapa

d’aproximadament dos anys i mig, dee que surt de Camerun fins que arriba a

Barcelona amb vin-i-dos anys. L’A ens comenta que des del primer moment de

l’arribada ho té tot programat. El primer que ha de fer és integrar-se i per això

comença a estudiar castellà i català, a més d’un curs d’informàtica. No té recursos, la

seva situació al país és irregular, i ha de cercar ajuda per mitjà de la xarxa

associativa de suport als immigrants.

En Cruz Roja, hay una asociación que se dice ABC, o algo así, que hacía el curso de informática básica. Comía en Navas (...) un comedor social. Dormíamos en un albergue en La Mar Vella, allí por la playa.


40

Aquests primers mesos l’A els descriu de la següent manera:

Por la mañana, allí donde dormíamos, a las 7 de la mañana nos despiertan “todo el mundo fuera, fuera, fuera”. Sales fuera. Yo a las 9 tengo el curso de informática, por la tarde el curso de castellano en Cruz Roja, luego el curso de catalán y por la noche, a las 8, hay que volver. Y a las 2 de la tarde hay que correr a Navas a comer, a las 8 de la noche hay que correr a otro comedor para comer, luego a las 10 hay que buscar para dormir… Un rollo patatero. Son historias difíciles.

Mica en mica va coneixent gent que li proporcionaran les primeres xarxes de suport

fora del teixit associatiu i que el permeten instal·lar-se durant 6 mesos a casa d’un

compatriota. L’objectiu és aconseguir recursos de manera autònoma i no ser tan

depenent, això el porta a treballar 4 mesos de manera irregular en un restaurant a

Girona. Retorna a Barcelona i entra en contacte amb una associació que l’ajuda a

buscar petites feines, principalment en la restauració, i li proporciona un allotjament

a canvi d’una part dels ingressos que vagi aconseguint. És el moment de replantejar-

se cap a on vol dirigir el seu futur.

tenía ganas de volver al atletismo, entrenarme y ver si puedo tener la licencia y todo esto. Pero luego vi que la cosa se iba complicando, no tienes trabajo, no comes bien, tengo que ir al gimnasio a entrenarme pero no tengo tiempo. Hace un año atrás me surgió otra idea, que tenía otra pasión, que es el teatro, porque yo desde pequeño tenía 2 cosas en la cabeza, el teatro y el atletismo (...) Así me inscribí en un curso intensivo, hace un año (...) He hecho ese curso y luego un hombre me ha cogido para su grupo. Él hacía espectáculos en los bares. Me dijo que necesitaba hacer monólogo

Amb el temps, l’A ha establert un xarxa de suport d’associacions que li han

proporcionat recursos per anar tirant i assolint els seus objectius. Així doncs, entitats

com el Casal del Raval, la Fundació Puxet i Fedelatina li possibiliten formació

(mitjançant la realització de cursets per aprendre oficis), treballs temporals i

allotjament. També ha anat establint una petita xarxa d’amistat que també l’han

ajudat a obrir-se camí i a ampliar la seva xarxa social d’amistats. Molts són joves

procedents del continent africà, com ell, però també té amistats d’aquí, dels curos de

teatre o del gimnàs al que va.

Actualment, els seus projectes de futur, per al proper any, són estudiar en una

escola de teatre a Gràcia per continuar amb la seva formació d’actor en una escola

de teatre que sembla ser ja té decidida i regularitzar la seva situació al país (va

entrar en situació irregular) per poder treballar en un restaurant on volen contractar-


41

lo, després d’haver estat de pràctiques, i que li donarà accés al permís de treball.

Estoy esperando un papel que tiene que llegar de mi país, ya está hecho, está en camino, y tengo un contrato con un restaurante.

A més a més, no vol desaprofitar l’oportunitat que li ha sorgit a Fedelatina i que li pot

permetre noves sortides laborals amb el títol de monitor. Respecte al futur sembla

optimista. Es veu vivint a Camerun un cop jubilat, però fins que arribi el moment, les

oportunitats estan aquí.

si sabes hacer algo, aquí hay posibilidades de que algún día te surja una oportunidad de poder demostrarlo y poder hacerlo. Por ejemplo, en Camerún puedes ser un buen futbolista pero al acabar la carrera no vas a hacer nada. Pero aquí hay posibilidades, sabes cantar… hay posibilidades.

Per finalitzar, ens deixa la seva opinió en relació a les associacions.

tienen un papel de ayudarnos a integrarnos, no solamente integrarnos para sobrevivir, sino para hacer lo que la sociedad española, o la de aquí, cree que es fundamental (..) en un futuro no descarto estar en una asociación para ayudar yo también a los demás, porque creo que tengo que devolver el favor.


42

C

Yo nací en Puerto Viejo, Manabí. Manabí es la provincia y Puerto Viejo la capital. Ecuador. Tengo 34 años, tengo un hijo y estoy actualmente con mi pareja. Hace 6 años que estoy aquí en España.

El C pertany a una família d’origen humil que, com moltes altres famílies, empren el

projecte migratori com a estratègia familiar que els permeti millorar les condicions

materials de vida. La família en la qual neix està formada per cinc membres. La mare

és mestressa de casa i el pare treballa com a responsable en una fàbrica de cafè, en

un lloc de baixa qualificació que no requereix professionalització. Amb el pare com a

única font d’ingressos econòmics, aspirar al fet que els tres fills tinguin una formació

més enllà del batxillerat no és assumible.

Tengo 2 hermanas, yo estoy en medio. Tengo una hermana menor y una mayor. Ella, con su esfuerzo y todo alcanzó a ser una profesional, estudiar y todo. Yo quería estudiar, no había la posibilidad económica, quería ser doctor pero no se pudo, es un país muy difícil de poder conseguir eso.

El C estudia fins a graduar-se al batxillerat per després fer el que molts nois a la

seva edat fan a la seva ciutat.

Uno allá, siempre a los 13, 14 años se va de la casa, toma vía libre y se va a la calle a ver que hay ahí, a sobrevivir. Yo a los 15, 16 años no paraba, cogí mis cosas y mi ropa y me fui a la calle.

I ho fa per anar-se’n a viure amb la que serà la seva altra família. A través d’uns

amics coneix una agrupació de joves, uns “pandilleros” per a molts, però que ells

s’anomenen nació. Li deien així perquè, segons dius la colla era com la nació d’un

país, amb les seves normes i la seva constitució, però sense la corrupció dels

polítics del seu país. La nació a la que pertany ensenya a respectar els uns als

altres, a la família i a tenir uns valors. Uns valors que els guiaven a fer activitats en

benefici de la comunitat a la qual pertanyien.

nosotros, como jóvenes hacíamos actividades (...) nos encargábamos de limpiar las calles, los parques, porqué nosotros los utilizábamos. Hacíamos ese tipo de actividades, como paredes pintadas, las pintábamos nosotros. Por ejemplo, si era con una escuela o colegio, hablábamos con los señores rectores o directores, que eran los encargados de esos colegios, para que nos facilitaran las pinturas, todo era gratis (...) hacíamos campeonatos de fútbol, dábamos charlas a los centros donde son los hijos abandonados. Nos disfrazábamos de payasos, nos disfrazábamos de cualquier cosa para arrancar una sonrisa a un


43

niño, hacíamos cualquier cosa.

Però la vida al carrer és dura i per a molts joves el “respecte al carrer” no tenia res a

veure amb el missatge que els volien inculcar a la nació. Així que no totes les

experiències que es vivien a la nació eren tal com li havien promès al C quan va

entrar-hi.

porque en lo práctico muchas veces no se hacía eso, respetar a las personas, a la comunidad. Muchas veces se veían cosas como tiroteos, peleas entre chicos jóvenes, que a veces terminaban mal

La violència està molt present entre molts joves vinculats a la nació i no és fàcil

desvincular-se d’ella quan estàs tan a prop. A més, estar relacionat a aquestes

colles és un estigma tant al seu país d’origen com a aquí. La seva família no ho veu

bé i, en part, serà un motiu per què la seva mare l’animi a endegar el projecte

migratori. La seva germana gran ja feia un temps que havia marxat a Madrid i també

era un element de pressió per què deixés la vida que portava allà i anés amb ella.

Yo me lo fui pensando, fue un tiempo de un año, de comunicación con mi hermana y hablando con mi mamá, que me lo piense, que me venga pero que trabaje, que no me dedicase a lo mismo que me dedicaba en Ecuador.

Però el factor clau per emprendre el projecte migratori potser el trobem en la

responsabilitat que suposa ser pare. El C té un fill quan encara no ha arribat als 20

anys. Per a ell i la seva parella, ara el més important és posar en marxa un projecte

que els encamini a un futur en què puguin garantir l’estabilitat necessària per criar el

seu fill. I al seu país d’origen, ho tenen difícil. A més del fort vincle que el C té amb la

nació, la situació del país no permet albergar esperances d’un futur laboral estable i

pròsper.

trabajaba en una empresa que se llama Cepsa-Castrol, haciendo horas mensuales. No me alcanzaba para nada, porque tenía mi mujer y mi hijo. Ella también trabajaba pero cuando se quedó embarazada la echaron (...) También trabajaba en una finca que tenía la tía de ella, donde se cosechaba palmito, el plátano, me pagaba 25 dólares a la semana.

Finalment, pren la decisió de trobar-se amb la seva germana a Madrid amb

l’expectativa de treballar per estalviar, crear un negoci i allunyar-se per sempre dels

seus vincles amb la nació.

Aterra a la capital espanyola i els primers mesos els dedicarà a adaptar-se a una


44

nova situació que ben bé no és tal com li havia explicat la seva germana. De fet, el C

s’adona que la seva germana no li va explicar tota la veritat. Comparteix habitació

amb la seva germana i el seu cunyat, ja que els lloguers són molt cars.

Estando yo en Madrid no estaba con la nación, no salía, salía con mi hermana y mi cuñado, salíamos a un centro comercial a tomar una cerveza, una Coca Cola y nada más

La idea que tenen el C i la seva parella és que ell estalviï diners i en un futur ella

pugui venir amb el fill. Però no han passat tres mesos quan ella li truca per dir-li que

està de camí.

Y nos tocó meternos los 4 en una litera, en una habitación, hasta que yo entré a trabajar. Ella vino, encontró trabajo antes que yo, en la limpieza, empezó a ingresar algo de dinero. Luego a mi me salió un trabajo por un amigo ecuatoriano en una empresa de mudanzas (...) Ahí comencé a trabajar poco a poco. Nos pagaban 45 euros diarios. Me gustó ese trabajo, aprendí ese trabajo, lo sé hacer, y allí estuve trabajando todo el tiempo que estuve en Madrid. Lo único malo es que esa empresa no me hacia los documentos, y yo necesitaba regularizarme

El seu ràpid retrobament amb la seva parella no serà l’únic fet no previst del seu

viatge a Madrid. El C va arribar a ser un referent i líder a la nació estant a Equador.

Ara, els governants de la nació a Equador contacten amb ell per encomanar-li la

missió de posar ordre entre els “hermanitos” radicats a Espanya.

Ustedes sabrán que ya habían Latin Kings aquí, que el líder está preso, pero yo no tenia comunicación con ellos, yo tenia contacto con los hermanitos de Ecuador. Entonces, de tanto hablar, me convencieron, me mandaron unas escrituras y unas cosas que me motivó de nuevo a entrar y ser activo. Entonces, comencé a reunir a la gente de Ecuador que estaban acá.

El líder pres al qual fa referència el C arriba a Madrid l’any 2000 amb l’autorització

dels líders d’Equador per organitzar un grup de Latin Kings a Espanya, però al poc

temps la deriva que agafa el seu lideratge no agrada a la direcció i decideixen

expulsar-lo i encomanar al C posar ordre entre els “hermanitos”, que és com ells

mateixos s’anomenen. La missió és complicada. D’una banda, ha de parlar amb els

“hermanitos” i convèncer molts d’ells que la via que havia agafat el defenestrat líder

no és el camí; i d’altra banda, canviar la imatge estigmatitzada que havia adquirit la

nació a Espanya a conseqüència de tots els fets violents que es van relacionar amb

els seus membres durant l’època de l’antic líder.

Entonces comenzamos a hablar con la gente, con mi mujer (..) Sí, ella cogía a las mujeres, yo a los hombres. Éramos como máximo 10 personas, poco a poco,


45

poco a poco. Hicimos un capítulo de 30. Luego nos extendimos a Valladolid, luego a Murcia, a Zaragoza (...)

luego me vine a Barcelona, que fue en ese tiempo que hubo el asesinato de Rony Tapias, que tampoco tuvieron que ver nada los Latin Kings

Barcelona és el lloc d’Espanya, segons ens comenta, amb més latin kings. Sembla

ser que la situació s’estava tornant com a Equador. Així que un cop estabilitzats

altres llocs d’Espanya, decideix que ha d’establir-se a Barcelona per posar ordre. La

seva dona l’acompanyarà dos mesos després per ser la referent de les noies.

Ella vino al cabo de 2 meses, a ayudarme, porque se sentía en la necesidad de ayudarme con las chicas (...) Y mira como han cambiado las cosas desde ese tiempo que ahora es ella la que lleva chicos y chicas, ella es la presidenta de la organización.

Però això serà uns anys més tard, un cop la nació a Barcelona s’haurà constituït en

associació. El C arriba a Barcelona i la pressió policial sobre el col·lectiu que ell ha

de liderar i organitzar és molt fort. Comença per convocar assembles amb tots els

“hermanitos” amb les dificultats que això comporta.

ustedes le llaman asambleas generales, nosotros le llamamos reuniones universales, donde venía todo el mundo. Allí reunimos más de mil personas, pero sólo en Barcelona, en ese tiempo eran mil personas

Convocar mil persones, totes vestides de groc i negre, per fer rituals en places

públiques ni passa desapercebut ni genera simpaties entre veïns, just en una època

on el ressò mediàtic sobre casos de violència entre bandes llatines està de moda

entre els mitjans de comunicació estatals.

Mi intención era, primero, cuál era el interés de esos jóvenes, si querían cambiar o no su estilo de vida. Era importante eso. Porque mira, el ser un Latin King es ser esto, y si ellos tenían otra mentalidad yo no podía ir en contra de ellos. De las mil personas quedaron 500, los demás se fueron, se les echó, porque no iban a cambiar

El C és el líder i la seva missió és estar per la nació. El seu temps el dedica en

exclusiva a reunir-se amb els “hermanitos”, els quals a la vegada li cobreixen totes

les necessitats bàsiques durant els dos primers anys a la ciutat per tal que no hagi

de treballar. En aquest sentit, les xarxes de suport que funcionen són les de la seva

“altra” família. Ens comenta que durant aquest període les formes d’organitzar-se

són poc participatives.

La nación, en el tiempo en el que yo estaba era una dictadura. Se hacía lo que


46

yo tenía que hacer. Pero eso era en ese tiempo. Cuando llegue la actualidad te voy a explicar que ya no es una dictadura, ahora es una democracia.

Comença a establir contactes amb l’administració i les entitats locals. Un dels

“hermanitos” li suggereix de posar-se en contacte amb el Ca, un antropòleg

interessat amb les bandes juvenils, que l’ajudarà en tot el procés que s’inicia per tal

que la nació esdevingui associació. Just en un moment de màxim assetjament

policial, que viu com moment culminant la detenció del C el dia en què havia

convocat 800 “hermanitos”, es comença a establir un diàleg amb l’Ajuntament per tal

d’explorar noves vies de com encabir el moviment latin a Barcelona. Es reuneix amb

el director de Prevenció de Barcelona.

Él me dijo, “nosotros podemos complacerte en todas las cosas que tú quieras mientras que los jóvenes no se metan en líos”. Y él me dijo “mira, en Barcelona hay esto y esto, hay muchas cosas para los jóvenes, sois vosotros los que no tenéis el conocimiento necesario de que hay estas ayudas para los jóvenes”. Y yo le dije “mire, nosotros queremos constituir una organización, una asociación, para ayudar a los jóvenes latinos y no latinos, porque dentro de la nación hay hermanitos de todas las nacionalidades”. Aparte de ayudar a nuestros miembros, también ayudar a la comunidad. Entonces él dijo “nosotros damos una sola oportunidad, si la aceptas así bien, y sino, se te quita todo”

Així doncs, amb l’assessorament de gent com el Ca, el C comença un llarg procés

de contactes amb l’administració local per tal d’establir una relació de col·laboració i

d’aproximació. Existeix molta desconfiança per les dues bandes i el C culminarà un

any i mig després amb la nació constituïda en associació: l’Associació de Reis i

Reines Llatins de Catalunya. Aquest esdeveniment, ens comenta el C, esdevé un

cas únic en el món i com a conseqüència d’això rep felicitacions dels “hermanitos” de

llocs com els EUA, Amèrcia del Sud, França, Bèlgica, Alemanya o Itàlia.

El proceso de Cataluña es el primero y el que más noticia causó y llevó, porque es algo que a los hermanitos les gustó (hablo a nivel internacional, no lo que vimos aquí) porque es un proceso que al final gusta porque están ayudando y haciéndole ver a la sociedad que los Latin Kings somos esto, que queremos esto para la comunidad y los jóvenes. Y encantados están, porque claro, desde eso, desde que pasó aquí, lo que pasó en Cataluña, se extendió a Menorca, en Menorca se constituyeron, a Alicante, a Navarra. Es difícil en Madrid, pero la idea está puesta ya

Tota la xarxa relacional que estableix el C des que arriba a Espanya gira en torn a la

nació a excepció de la seva germana, de la qual es distancia i encara no s’han

reconciliat. El motiu d’aquest distanciament és precisament la seva reincorporació

activa a la nació estant a Espanya quan precisament, un dels motius de la migració,


47

era allunyar-se d’aquest món.

La seva xarxa social que va establint pel seu rol com a líder del moviment li permet

aconseguir les seves primeres feines a Catalunya. L’antropòleg que els ajuda en tot

el procés per establir-se com associació també l’ajuda personalment aconseguint-li

un treball que li permetrà regularitzar la seva situació.

yo cuando llegué a Barcelona en 2 años no trabajé. Luego, gracias a Ca pude tener mis documentos. Me contrató como chico de la limpieza de su casa y pude tener mi documentación. Luego me dio la oportunidad de trabajar como ayudante de él haciendo entrevistas, que también hice entrevista, lo mismo que hacen ustedes yo ya lo hice, con hermanitos, y hacía trabajos en universidades, dando charlas de mi biografía de Ecuador, luego de aquí, el proceso migratorio

Amb la constitució com a associació juvenil, el C i l’associació entren en contacte

amb d’altres. És quan apareix la vinculació amb Fedelatina, la qual cosa que l’ha

portat a participar en aquest projecte de formació. El Carles els suggereix establir

vincles amb d’altres associacions que els puguin ajudar en els seus primers passos

com a associació. Federar-se a Fedelatina els permet plantejar-se projectes i optar a

una sèrie de recursos que, segurament amb la seva inexperiència, no haguessin

pogut tirar endavant els primers anys de vida.

Nosotros hacemos cada año, como asociación, la Champion Kings and Queens, que es un campeonato de futbol de chicas y chicos. Se reúne mucha gente a jugar. Lo hacemos en el parque de Trinitat Vella. Hicimos unas jornadas de arte más comunicación, en la cual reunimos durante 3 días a jóvenes que venían de fuera de Barcelona, y también de Estados Unidos. Uno de nuestros líderes de Estados Unidos vino a explicar un poco como es un verdadero rey.

El canvi i les possibilitats han estat tan grans que fins i tot han endegat projectes que

en d’altres llocs serien considerats impensables per a molts.

Y tanto que decían de que los Latin Kings y los Ñetas son los peores enemigos, luego constituimos una asociación juntos, con los Ñetas.

“Unidos por el Flow” és un projecte conjunt que neix al Casal de Joves de Roquetes i

que els portarà a enregistrar un disc de hip hop conjuntament i a utilitzar aquesta

forma d’expressió artística com a eina educativa. El C reflexiona sobre què ha

significat per a ells establir-se com a associació.

Para nosotros ha sido positivo que nos hayamos constituido como asociación. Como asociación se nos han abierto muchas puertas y hemos recibido talleres de formación, con profesionales, los jóvenes han tenido la oportunidad de ir a otros casales de su barrio y recibir la ayuda necesaria.


48

Per al C segurament aquesta experiència li ha servit per adonar-se que pot obrir-se

noves vies dins del món laboral. És la possibilitat que se li presenta amb el projecte

Fedelatina - MLP pel qual farà la formació de director en el lleure educatiu.

yo creo que una de las cosas positivas para mi sería aprender, perfeccionarse un poco más en el trato con jóvenes y todo esto (...) Me gustaría trabajar en las calles, salir a las calles, adonde están los jóvenes, buscarlos y sentarme a hablar con ellos

Tanmateix, la seva situació actual en el món laboral és com la de molts immigrants,

treballar en negre en feines mal remunerades que l’impossibiliten desenvolupar-se

plenament en d’altres àmbits de la seva vida, com per exemple en la seva funció de

pare. El seu fill de 7 anys està a l’Equador amb la mare del C i les dificultats per

portar-lo aquí són evidents.

estamos haciendo los trámites necesarios para poder traerlo y que esté aquí conmigo (...) pero es un poco imposible porque se necesita un contrato y yo no tengo un contrato ahora, estoy trabajando en negro, que es la oportunidad que me dan a mi


49

Er

Yo nací en Santo Domingo, Ecuador, una ciudad de las más bonitas de Ecuador, donde hace un clima precioso. He vivido ahí casi siempre. He viajado por algunos sitios de Ecuador pero no conozco todo mi país, me gustaría conocerlo todo.

La vida de l’Er, com en el cas de la seva parella, el C11, està lligada a la seva altra

família, la nació. Tots dos són latin king, i com la seva parella, també acabarà

desenvolupant un rol de líder dintre de l’organització. Fins el punt que actualment és

la presidenta de la Asociación Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Catalunya,

entitat en què es converteix la nació a Catalunya, representant el primer exemple al

món pel qual el moviment Latin King passa a constituir-se en associació legal i

reconeguda per les institucions públiques. Actualment a Catalunya existeixen les

dues organitzacions de forma paral·lela12.

L’Er té 36 anys i dos fill. La seva família no és d’origen humil i la seva infantesa no

està marcada per les necessitats. El seu tiet té negocis en el sector tèxtil i tant la

seva mare com el seu pare polític hi treballaven. De fet, ella també hi treballa ja de

molt jove donant un cop de mà a la seva mare. L’Er es mostra com una persona molt

activa i molt decidida de tirar endavant amb les seves idees i els seus projectes.

Yo me gradué (...)Sí, pero yo terminé más tarde. Yo perdí un año, porque me quedé embarazada muy joven, a los 17 años aproximadamente, y no es que dejé de estudiar, pero estudié por la noche, porque allá las chicas13 no pueden estudiar por las mañanas.

Qualifica l’embaràs com una situació no prevista, però aquest fet fa que la seva

família, de mentalitat tradicional, l’obligui a casar-se per mantenir les aparences. El

11 El C és una altra de les persones que ha participat en l’estudi. La narració de la seva trajectòria en aquest apartat precedeix al de l’Er. 12 A Catalunya existeix, d’una banda, el moviment latin amb la seva estructura organitzativa i els seus líders; i d’altra banda, està l’associació reconeguda legalment i que aglutina a molts dels joves procedents del moviment. La seva actual presidenta és l’Er, que a més és una de les líders del moviment latina a Catalunya i Espanya. 13 S’està referint a les embarassades.


50

matrimoni, segons l’Er és una cortina de fum i només dura un mes. Després de tot

aquest episodi la parella trenca la relació i cada un continua amb el seu camí.

Finalitza els seus estudis de batxillerat i realitza algun curset d’informàtica,

engrescada per la seva mare. Però la idea d’anar a la universitat per estudiar

psicologia és veu truncada amb la sobtada malaltia de la seva mare. Les enormes

despeses que suposen el seu tractament deixen escurats els recursos familiars.

Tampoco busqué otros recursos, porque también allá, a pesar de que en nuestro país es un poco difícil, pero sí que hay alguna ayuda, hay las universidades del gobierno, pero tenia que trasladarme a otra ciudad, pagarme un alquiler, y esas posibilidades no había en ese entonces. Así que empecé a trabajar en la música, a dar clases de baile.

Ja abans de finalitzar els seus estudis comença a treballar. Ho fa en el món de la

música, una de les seves grans passions. Però primer de tot fa classes en una

escola de dansa de forma gratuïta. Ho deixa abans d’acabar per donar ella les

classes de ball als instituts.

Me ofrecía yo, iba a hablar con el profesor, o el director, me daba a conocer y les decía “pruébame o algo”, porque ellos cogían a gente profesional, de escuelas de baile (...) Allá había los intercolegiales de coreografías, que era un concurso súper importante donde aspiraban a un premio gordo y todos los colegios participaban en un coliseo grande y desfilaban con sus coreografías

Dóna classes de ball durant un temps per després muntar un grup de música i actuar

en festes. L’Er sap treure profit de la xarxa social que ha anat creant donant les

classes. Cal remarcar que també va ser membre del Consell estudiantil, un exemple

més de la seva capacitat per generar capital social al seu voltant.

Formé mi grupito con mis amigas de canto, nos presentábamos en todas las fiestas. Como yo ya tenia los contactos al haber sido profesora de baile, busqué la manera de participar en todos los eventos que había pero ya como cantante

Al voltant dels 20 anys es considera una rebel que no acaba de tenir molt clar si

continuar estudiant tot i la insistència de la seva mare. Però se sent una persona

curiosa, activa i amb ganes de provar noves experiències. És aquesta inquietud i

rebel·lia que la portarà a l’organització14. Per mitjà de la música, participant en un

14 Organització o nació són termes que fan servir els mateixos membres dels Latin Kings per referir-se al moviment.


51

concurs de coreografies, entrarà en contacte amb gent del moviment que li faran

despertar la curiositat pels Latin kings.

Siempre dicen que cuando los jóvenes se meten en estos grupos organizados, estas pandas, etc., es porque son jóvenes de barrios desestructurados, jóvenes con problemas, pero mi caso no era ese. Yo tenía mi familia, normal, como la de todos, estudiaba, trabajaba, intentaba buscarme la vida, yo no tenía ningún problema. Era un poco rebelde, muy aventurera. A mi madre no le hacía caso porque no me gustaba mucho estudiar, quería estar en cualquier otra actividad. Esos eran los únicos problemas que tenían, pero como cualquier joven.

És a dins de l’organització on coneixerà la seva actual parella i pare del seu segon

fill, el C. Els “hermanitos” li donen consells i l’ensenyen a respectar i a estar bé amb

la seva família. Li sorprèn el grau de maduresa dels seus nous amics, tot i ser la

majoria més joves que ella. Considera que els seus nous amics l’ajuden a orientar-

se.

Tal com ja ens va dir el C, l’Er ens explica que a Equador els joves de l’organització

realitzaven activitats, obres comunitàries en diuen ells. L’Er entra en un moment en

què a la seva ciutat el moviment comença a agafar força i a entrar gent de tots els

barris, fins i tot dels més conflictius.

Nosotros, lo que tratábamos era de no cerrar la puerta a nadie, sino que, “vale, si son así, pero vamos a tratar de que cambien, tratar de ayudarlos”. Pero éramos jóvenes sin experiencia que trabajábamos con esos jóvenes. A lo mejor, los que tuvimos alguna experiencia les decíamos, “vale, no hagas eso que está mal, puedes caer en la cárcel, tus padres van a sufrir”. Algunos nos escuchaban y otros pasaban de nosotros.

L’organització comença a tenir mala fama i a ser estigmatitzada per la resta de la

societat. L’Er ho experimenta al seu entorn més proper. La seva família no ho veu

bé, i si bé els retrets no es manifesten verbalment, es genera un silenci en torn

aquest tema en el si de la família que arriba fins al dia d’avui. L’Er és la presidenta

d’una associació que té el reconeixement i el suport de l’administració pública i

d’altres entitats com Fedelatina. Aquest “no voler saber res”, li dol.

Nunca, cuando han llegado noticias del trabajo que hacemos aquí allá, que si me han visto en el periódico, nunca me dicen nada (...) A mi me gustaría escuchar algo, por lo menos, por lo menos que me digan que está bien lo que estoy haciendo, que se sientan orgullosos, pero no.


52

Pertànyer a l’organització en el seu país té conseqüències negatives en part

conseqüència de la fama que una part dels seus membres generen. S’inicia una

etapa en la seva vida on la seva xarxa relacional queda reduïda pràcticament a

l’àmbit de l’organització. Menys xarxa, però amb uns lligams emocionals i de

solidaritat més forts.

Llega un momento en que casi no tienes amigos de fuera. Tus amigos son los hermanitos, que le decimos nosotros. Los amigos del colegio, mis amigas, se empezaron a alejar un poco de mi. También por las cosas que estaban pasando en Ecuador, empezó a crearse una mala fama de la organización

Arriba el moment de la migració. Ella i el C comencen un projecte de vida conjunt i

veuen que allunyar-se d’aquí pot ser una forma de cercar un futur millor per als fills.

Ell marxa primer per reunir-se amb la seva germana, que el convenç per anar a

Madrid. La idea en un començament era que ella esperés a què la situació fos

favorable.

él no estaba trabajando y no tenía dinero para ayudarme a mi y yo la estaba pasando muy mal porque siempre que viajábamos lo hacíamos juntos, siempre estábamos juntos para todo y entonces yo la estaba pasando muy mal. Mi padre y mi familia “esta se nos va a morir aquí de la depresión” y tal.

La família li proporciona els recursos i uns tres mesos després que ell marxés es

presenta per sorpresa a Madrid. Els fills queden a càrrec de la família a Equador.

S’han allunyat de la nació i comencen una nova vida, un nou projecte amb un nou

estatus social i amb unes noves expectatives que, com en molts altres casos de gent

que migra, no són les que un s’havia imaginat en un primer moment.

Vivíamos con mi cuñada en Madrid, en una habitación con litera, los 4 juntos, ella con su pareja, yo con mi pareja. Yo me sentía súper incómoda porque estaba acostumbrada a mi casa, súper grande, con mi habitación, (...) Me pasé así 6 meses sin poder trabajar. No me conseguía trabajo, tuve que salir a la calle a colgar papelitos, como todo el mundo y buscar trabajo, ir de sitio en sitio, preguntando si necesitaban a alguien. Empecé a trabajar cuidando a los yayos, cuidando niños, y así fui conociendo gente, limpiando las casas, me decían, “ven para acá, que tengo una amiga…” y así.

Passen gairebé un any junts a Madrid, sense voler saber res de la nació. Però com

ja sabem de la història del C, entren en contacte amb ells i comencen a implicar-s’hi

novament. Tots dos lideren el procés pel qual posaran ordre dintre de l’organització.

Amb el suport dels líders del moviment a Equador, expulsen aquells membres que

s’havien desviat dels principis fundacionals del moviment i organitzen la resta de


53

membres distribuïts en diverses ciutats de l’Estat. Això els portarà a venir a

Barcelona. Això i per necessitats més bàsiques i elementals.

También por una cuestión de trabajo, porque le decían que aquí (él no tenía papeles), en Barcelona, era mas fácil para conseguir papeles. Yo me quedé en Madrid porque yo ya iba a tener mi documentación. Estuvimos separados 6 meses (...) Llegó agosto y visaron Ecuador (...) antes podíamos entrar con una carta de invitación. Una vez visado ya no podíamos traer a nuestros hijos si no es esperar un tiempo determinado, de tener tu tarjeta de residencia, que pasen los años y hacer una reagrupación. Hasta ahora lo estamos intentando. Y se nos ha complicado todo.

L’Er comença de nou a implicar-se amb el moviment latin i això comporta molta

dedicació. S’encarrega d’organitzar i de parlar amb les noies del moviment, mentre

el C s’encarrega de parlar amb els nois. Comença a desenvolupar un rol de lideratge

que ja no abandonarà en els següents anys. Estem a l’any 2004 aproximadament, i

després de sis mesos sola a Madrid, desembarca a Barcelona per retrobar-se amb

el C. Els primers mesos són totalment dependents de la solidaritat de la seva xarxa

d’amistats, els “hermanitos”. Aquesta mateixa xarxa serà la que els proporcionarà

futures feines.

cuando vinimos a Barcelona fuimos a casa de uno de los hermanitos, que vivía en Vía Julia (...) Los hermanitos nos ayudaban muchísimo, porque sabían en que situación veníamos. Nos llevaban víveres, comida, cosas, organizaban canastas, nos iban a visitar, algunos decían “vente para acá que vamos a mi casa”, pero no, porque vivían con sus padres la mayoría y no queríamos ser molestos. (...) Después fuimos conociendo gente, amigos, que había un trabajo en tal sitio, en tal parque, y empezamos a trabajar.

Barcelona és el lloc d’Espanya, segons paraules de la parella de l’Er, on més latin

kings hi ha i, per tant, l’empresa de posar ordre i organitzar el moviment segons els

veritables principis que guien l’acció d’un latin king no és gens fàcil. El procés

culmina traient el moviment de la clandestinitat mitjançant la interlocució amb

l’administració i convertint-se en associació de ple dret. Va ser un moment molt

important, de moltes tensions internes i on la desconfiança mútua entre el moviment

i les institucions estava molt present.

Cuando empezamos a contactar con Carles, el antropólogo, que fue la primera persona que habló con nosotros, porque se lo pidió como investigación el departamento de prevención del ayuntamiento, al principio muchos no estaban de acuerdo “porque no, vamos a dar la cara pero a lo mejor nos van a deportar a todos”…

Mucha gente se fue, quedó poca gente. Eso es algo que hay que decirlo. En la actualidad hay mucha gente que, viendo el cambio y lo que se ha conseguido, están regresando también, pero mucha gente se dispersó y organizaron sus grupos


54

aparte. En la actualidad es el problema que tenemos, porque existen grupos con el mismo nombre, u otros grupos que se han formado por ahí, y es la piedrita en el zapato que tenemos en la actualidad.

Tot aquest procés també va afectar la vida personal de l’Er. Es converteix en la

presidenta de l’associació i, de la nit al dia, amb tota la rellevància social que els

mitjans de comunicació havien donat a la qüestió de les “bandes llatines”, es

converteix en un personatge d’interès mediàtic.

El acoso de la prensa era increíble. Yo no sé como consiguieron el teléfono fijo de casa. Me llamaban a todas horas, desde las 6 de la mañana y durante todo el día. Esa es de las cosas que me acuerdo porque no nos dejaban vivir en paz. Llegaron al punto de conseguir la dirección de nuestra casa y cuando salíamos estaban fuera con cámaras y micrófonos, fuera de casa (...) Era horrible, cerrábamos las puertas y no.

Tot allò ja ha passat. Ara la vida de l’Er s’ha normalitzat i el seu temps el compagina

entre feines per anar tirant i la seva tasca associativa, plena de responsabilitats i que

comporta tant tasques burocràtiques com el contacte al carrer amb els “hermanitos”.

Ser presidenta de l’associació i exercir el paper de líder del moviment que ha

desenvolupat l’han permès entrar en contacte amb diferents entitats del món

associatiu. Un exemple és Fedelatina. Federar-se a aquesta entitat ha permès a

l’associació disposar de nous recursos i noves possibilitats.

Las mismas reuniones que los chicos hacían en el parque las empezamos a hacer en Fedelatina, hasta que después Fedelatina hacia actividades, talleres, y empezamos a participar en talleres

L’associacionisme ha permès a l’Er adquirir nous coneixements i habilitat amb les

responsabilitats que adquireix amb el seu càrrec. Li preguntem per les seves

tasques a dintre de l’associació.

A veces los hermanitos me dicen, mira, queremos hacer una actividad. “necesitamos un local para hacer un baile, ¿dónde podemos hacerla?” (...)Y tengo que buscar solución, y yo, “bueno, locales para baile porque los casales tienen espacios que son hasta las 10, no se pueden consumir bebidas alcohólicas, sí que se puede hacer un concierto, bailar y escuchar música…”.

Y cuando bajamos nosotros a las reuniones les vamos enseñando sobre los espacios públicos, porque a veces hay comportamientos que si el botellón, la típica pelea en el parque con otros grupos, que si dicen “este es mi parque”, “no este es el mío y tu por aquí no pasas” y cosas así, es decir, enseñarles a ellos.

L’Er té una experiència i uns coneixements acumulats, a més d’una motivació i una

vocació per l’educació en el lleure, que li haurien de permetre endinsar-se en el món

laboral d’aquest sector. Tanmateix, no té cap titulació que ho acrediti. La realitat


55

és que, fins ara, totes les feines que ha realitzat a Espanya estan més relacionades

amb tenir cura dels altres.

estoy ahora cuidando al hijo de una amiga. Me lo vienen a dejar por la mañana, me cuesta levantarme a esa hora, pero tengo que hacerlo. Paseo con él, vamos al parque a dar una vuelta, llegamos a comer, lo voy a dejar a su madre

Res a veure amb el que fa la resta del seu temps, quan pot dedicar-se a la seva

vocació.

voy a la Fedelatina por si hay algún taller, o si hay alguna reunión, porque lo tenemos como espacio para hacer reuniones con los hermanitos y las hermanitas. A veces hay que hacer alguna otra cosa porque “M15, que te llamó el movimiento de no sé qué, que quieren que les cuentes la experiencia de no sé qué no sé cuantos” y vamos, contactamos con ellos. A veces me llama B, “M, que te buscan aquí”… Si no estoy yo, está C. Así es un día normal mío. Llego a casa muy tarde. Después de la Fedelatina me voy de reunión a los sectores. Lo organizamos en la semana. El lunes iremos a la Verneda, otro día a Sant Andreu, otro a Badalona, y así. Porque los chicos en sus sectores hacen reuniones en diferentes días, diferentes horarios, y nos hemos organizado así para poder visitar los capítulos y hablar con ellos.

Quant a expectatives de futur del curs considera que encara li queda molt per

aprendre. Valora molt positivament tots els taller que ha fet a Fedelatina i el curs de

directors que li queda per fer. Considera que amb les associacions es poden

aconseguir moltes coses i, tot i que és una tasca dura, la feina que desenvolupen

diàriament va donant resultats. Molts dels joves latins que en un primer moment no

van voler saber res de l’associació, ara els truquen per demanar ajuda i suport per

fer activitats i trobar espais on reunir-se. Del curs de directors i directores espera

adquirir més eines i coneixement per continuar amb aquesta empresa.

No sé, primero ayudar a todos esos chicos, lograr algo importante con ellos y que se terminen los problemas en las calles. Si tenemos que irnos donde ellos están, pues vamos donde ellos están. No esperar la facilidad de tener un casal, (que nos gustaría tener un espacio nuestro, y dirigirlo, y hacer nuestras actividades y nuestras cosas) pero también ir donde ellos, buscarlos. Hacer lo mismo que estamos haciendo pero con más conocimiento y con un espacio que sea agradable para ellos y que sea como suyo. A mi me preocupa cuando se adueñan de los parque y no quieren que nadie más pise el parque. El parque es suyo y allí comienzan los conflictos, se sienten que no tienen más sitios donde

15 L’Er és coneguda entre els “hermanitos” per un àlies al qual ens referirem com M.


56

poder estar, aunque sea sentados, conversando, mirándose las caras. Hay muchos que se pasan 24 horas en los parques, y una persona sin ninguna ocupación, 24 horas, entonces es cuando se le vienen cosas a la cabeza y pueden pasar muchas cosas. No sé, es lo que yo quisiera hacer, aunque sea lo último que haga.


57

Ev

Mi madre era profesora y vivíamos en el Oriente. Y de vacaciones nos íbamos para Quito.

L’Ev viu fins als 12 anys en aquesta regió d’Equador juntament amb la seva mare i el

seu únic germà, més petit. Aquesta, ens comenta, és la seva veritable família.

Tanmateix, existeix una extensa xarxa familiar al seu voltant sempre molt present en

la seva vida. De fet, la decisió d’emigrar a Barcelona de la seva mare està molt

lligada a la xarxa suport familiar.

mi tía ya había estado aquí anteriormente y se lo dijo a todas mis tías y dijo, “bueno, quien se quiera venir a reemplazarme, porque yo quiero estar con mi hijos”. Nadie quería y mi madre, más arriesgada, dijo, “bueno, yo”.

Dels 12 als 14 anys, moment en què el seu germà i ella es retroben amb la seva

mare a Barcelona, viu al Valle de los Chillos, un dels barris que conformen la capital

de Quito, on es concentra tota l’extensa família que no ha emigrat.

Como ya te dije, mi familia era casi toda de una manzana, así que casi también mis amigos. Mis amigos eran mis primos, jugábamos entre nosotros.

L’Ev durant aquest dos anys és una adolescent molt activa, que gaudeix estudiant i a

part té altres inquietuds.

Yo estaba estudiando lo que aquí seria tercero de ESO., que allá es tercer curso, y algún curso que tenía, por ejemplo informática. Mantenía el tiempo ocupado

Així doncs, té temps per relacionar-se amb els seus amics de l’escola, fer cursos

extraescolars, tenir parella i fer de voluntària amb la Creu Roja. La seva primera

experiència com a voluntària s’inicia als 12 anys en aquesta entitat. Realitza

formació en primers auxilis i acudeix als campaments que realitza aquesta

organització amb l’equip de primers auxilis. Ens comenta també que de més petita ja

va tenir vinculació al món del lleure.

cuando éramos más chiquitos íbamos a los campamentos de verano (...) lo que aquí se dice esplais y así, ahí se dice campamentos (...) cuando me metí en Cruz Roja lo que hacía era ayudar, colaborar. Había eventos, entonces íbamos, nos vestíamos y estábamos allí.


58

Té la vida establerta a Quito i se sent feliç. A més a més, la seva mare els visitava

sempre que podia. Així doncs, no és d’estranyar que quan la seva mare els planteja

de retrobar-se a Barcelona, representi un trauma per a ella. Tant, que deixa escapar

tres bitllets abans de decidir-se a venir.

y yo qué iba a hacer allá, y qué iba a estudiar, porque a mi me encanta estudiar y entonces, y “si no puedo estudiar, y no conozco a nadie”. Entonces era eso.

Luego tenía un novio, y cuando eres chiquita quieres que estén siempre por ti. Entonces era el día de mi cumpleaños y no se acordó, pensaba que era otro día. Así que pensé que no podía ser, que la persona que más quiero y que está al lado mío no se haya acordado. Entonces mi madre me llamó para felicitarme y yo llorando le dije que vale, que quería irme

Els primers mesos a Espanya els passa de vacances amb el seu germà a casa

d’uns familiars a Madrid. Quan per fi arriba aquí, el reagrupament familiar es fa

realitat i l’Ev pot estar juntament amb la seva veritable família (mi família es mi

hermano, mi madre y yo, ya està) dos anys després que la seva mare, professora a

Equador, decideix que el futur dels seus està a Barcelona. El canvi que fa la seva

mare al mercat laboral és molt fort en passar a treballar en sectors de baixa

qualificació.

Aquí, lo típico, hay personas que tienen muchas titulaciones aquí y a lo primero que se dedica es a cuidar a una persona, luego después de limpieza, también de reponedora, un poco lo que va saliendo.

L’Ev ja porta sis anys a Barcelona i se sent totalment vinculada a aquesta ciutat.

Tanmateix, explica que el primer any va ser dur. La seva principal preocupació quan

emigra és poder continuar amb els seus estudis. Així que quan li proposen de repetir

curs i formar part d’una aula d’acollida per aprendre el català i facilitar la seva

integració, no ho acaba de veure clar. S’avorria molt.

En clase me aburría mucho porque, claro, al haber estado ya en el tercer curso, depende de la institución en que estés, pues te machacan mucho. Y yo era, “ya lo sé, pero esos verbos que están repasando yo ya lo hice en segundo curso”, como media chula

Els seus primers cercles d’amistats són amb gent d’aquí (los espanyoles) i de

l’escola. Amb els qui van arribant de fora s’ofereix per facilitar-los la integració.

Así fui conociendo gente latina, brasileña, ecuatorianos, peruanos, pero no me relacionaba con ellos, era más una ayuda, “necesitas algo, te ayudo”, pero no me relacionaba con ellos.


59

La seva primera experiència associativa aquí s’inicia estant a l’escola. A diferència

d’aquells que emigren sense el suport familiar i en situació de risc d’exclusió social,

la motivació de l’Ev a l’hora de vincular-se amb les associacions no s’inicia per la

necessitat de rebre un servei a canvi de tipus assistencial que cobreixi alguna

necessitat bàsica, sinó que més bé és una motivació de caràcter voluntari i actiu.

cuando entré en bachillerato tenías opción a coger varias alternativas, psicología, sociología o empresa. Y yo cogí para hacer prácticas en una empresa. Estuve en la ONG Médicos Mundi, estuve de prácticas allí. Antes era como más hippie e iba buscando para hacer voluntariado, y estuve haciendo voluntariado en Comerç Just

Des que arriba a Barcelona, la seva mare l’anima a inscriure’s en tot tipus d’activitat

extraescolars i cursos. És com va a parar per primer cop a Fedelatina, inscrivint-se

en un curs de dinamitzadora de noves tecnologies que després li permetrà treballar

durant 6 mesos amb contracte de pràctiques. No disposa de permís per treballar,

així que aquesta és una estratègia per fer-ho. L’Ev porta des dels 16 anys alternant

feines remunerades, ja sigui en forma de pràctiques o en “negre”, amb voluntariats.

De moment, no disposa de permís per treballar, i això és un tema que li preocupa.

L’Ev comença a fer ús de les xarxes associatives com a forma de socialització, però

també com a estratègia per rebre una formació i per entrar al mercat laboral. A part

de la formació en TIC, a Fedelatina ara es forma com a monitora de lleure i

dinamitzadora juvenil. A més a més, aquesta vinculació li serveix de plataforma per

vincular-se amb d’altres entitats, com el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona) i

participar en un projecte d’intercanvi internacional a Burkina Faso. Properament

també anirà a Lyon amb aquest projecte.

a partir de Fedelatina que nos eligieron a las 2 mujeres para que representáramos a la asociación para un proyecto del agua que hacía el Fondo Europeo y trabajábamos con el CJB.

Entre feines i associacionisme, l’Ev porta un ritme d’activitat diari que li deixa poc

temps per a l’oci i les amistats. Li preguntem pels cap de setmana i ens contesta que

a vegades li truquen d’una empresa promotora per a feines esporàdiques. Al final ha

de mirar l’agenda per veure de quin temps disposa per veure les amistats, les quals

en certa manera li ho retreuen.

Es un poco cutre lo que voy a decir, pero me decían “te haces la interesante”,


60

porque tenía mi agenda y me tocaba hacer, “bueno, con esta persona tengo que quedar tal día y tal”.

L’Ev alterna les amistats del batxillerat, amb les quals queda de tant en tant, amb les

amistats que es van generant en nous espais de socialització. La vinculació amb el

món associatiu ha servit a l’Ev per retrobar-se amb gent d’origen llatí, que cada cop

està més present en la seva vida.

Cuando entré a Fedelatina, pues fue raro, porque yo soy latina y casi no me había relacionado con un ecuatoriano, ni casi con gente latina. Allí fue como comencé a relacionarme con gente…

Pel que fa a la família, la relació amb la seva mare és molt bona. Tant ella com el

seu germà mantenen una relació de confiança que els permet parlar de temes que

en el seu país d’origen són tabú per a la família, com per exemple el sexe. L’Ev ens

comenta que el canvi de país en part ha possibilitat una relació més oberta amb la

seva mare. Considera que la mentalitat en el seu país d’origen és més

conservadora.

Entonces, mi hermano y yo a veces sacamos temas que a ella le causan un poco de “guau, lo que están diciendo”, pero luego, al final de cuentas es tu familia. Son temas que si hubiéramos estado allá no le hubiese gustado nunca que le dijéramos, o cosas así.

L’Ev no oblida el seu país d’origen ni les amistats que va deixar. Tan sols ha pogut

tornar un cop al seu país d’origen. Va ser una estada de 2 mesos que li va permetre

retrobar-se amb amistats i familiars. Fins i tot, va tenir temps de fer de monitora de

lleure en uns campaments. Ens comenta que representa la primera experiència com

a monitora, si bé ens recorda que ja quan era voluntària de la Creu Roja i anava de

campaments com a auxiliar en primers auxilis, els monitors la deixaven a càrrec dels

nens i nenes en moltes ocasions.

Me encantó ir allá porque había muchas cosas que ya no recordaba. Fue una experiencia maravillosa

L’Ev no sent que sigui d’un lloc en concret. Ha passat la seva infància al seu país

d’origen i porta més de 6 anys aquí, dels 14 als 20, una edat en la qual comences a

tenir la teva autonomia i a prendre les decisions per un mateix. En tot cas, té clar que

el seu futur no passa per establir-se al seu país d’origen. El motiu el té clar.

Me encanta viajar, trato de viajar a partir de aquí, tienes más posibilidades de


61

viajar desde aquí que no allí. Sí que extraño mi país, me gusta estar de verano, veraneando, pero no para vivir de momento.

La família aspira a assolir la nacionalitat espanyola. El que està clar és que

necessita poder treballar de forma legal i començar a cotitzar com qualsevol

treballador d’aquí, cosa que no ha pogut fer fins ara, tot i que porta treballant des

dels 16 anys del que ha anat trobant: cambrera, servei de neteja, dinamitzadora, etc.

Muchas empresas me conocen, tengo varias recomendaciones y me dicen, “bueno, cuando tengas la tarjeta nos llamas”. Y dices “ah, bueno, pero es que ahora lo necesito”. Entonces, qué hago ahora, trabajo como promotora los fines de semana o cuando me llaman. Pero no es un trabajo fijo y no estoy cotizando, así que cuando me llegue la tarjeta tendré 24 años y mientras tanto habré estado trabajado anteriormente pero no habré cotizado.

L’Ev reflexiona sobre el que ha suposat emigrar i la seva situació d’immigrant.

al venir acá y tener una situación un poco irregular y afrontar muchas cosas me hizo ser más humilde. O cuando era chiquita yo decía, “nunca jamás voy a limpiar una casa”, y mira, trabajé de limpieza. Y eso me ayudó a ser más humilde, a respetar a la gente y a no menospreciar el trabajo.

Els projectes de futur de l’Ev passen per la universitat. S’està traient les dues

matèries que li queden de batxillerat a distància. Voldria fer empresarials o

telecomunicacions. Quant al món associatiu juvenil, les experiències que ha tingut

les valora molt positivament perquè li han permès relacionar-se amb molta gent de

diferents edats i, alhora, s’ha format com a persona. Li preguntem si es veu en

aquest sector un cop finalitzat el curs i les pràctiques.

Me veo que sirvo para esto, me siento capacitada para hacer este curso, por eso lo he hecho, y me gusta el trato con los niños, por lo que te dije anteriormente.

Y si pienso dedicarme a esto, sí lo haría, pero en verano porque, a parte de este curso que estoy haciendo, lo que me interesa es acabar mi formación. O sea, que quiero entrar en la universidad y quizás no me de tiempo para hacer esto. Entonces, en verano, que no tengo nada que hacer, entraría a hacer esto.


62

F

F neix l’any 87 a San Pedro Sul, la ciutat que més activitat comercial concentra

d’Hondures segons ens diu. Al desembre farà 22 anys. La família està composada

pel seu pare, la seva mare, dues germanes i dos germans més, fruit d’una anterior

relació del seu pare, ja casats i independitzats i amb els quals no té gaire contacte.

La seva vida a Hondures, si bé està marcada per les necessitats econòmiques

familiars, sembla ser que li anava bé.

El seu pare és de professió sastre, però ho va deixar per comprar un petit cotxe i

exercir de taxista.

aunque no está muy buena ahora la taxeada, pero para la comida sí. La verdad no está nada fácil, muy complicado

La seva mare és assalariada a la indústria tèxtil, que segons ens comenta és molt

comú al país i és el que els ha portat una mica de prosperitats (en paraules del F

“subidón”). Les seves germanes encara estudien a secundària.

F va finalitzar el estudis de secundària, batxillerat en ciències i lletres, juntament amb

l’especialitat de tècnic d’informàtica. Abans de finalitzar els estudis comença a

treballar en una empresa que comercialitza amb electrodomèstics i informàtica (com

el Pc City, ens diu) que el forma com a comercial amb alguns cursos de Psicologia.

La seva il·lusió era estudiar a la universitat, però les necessitat econòmiques de la

família van impedir que estalviés per anar-hi.

Tenía el sueño de entrar en la universidad pero no pude debido a que estuve ayudando mucho a mi familia. No me arrepiento por haberlo hecho. Mi madre, desde pequeño, ha dado la vida por mí. En cuanto a los estudios se sacrificó, dejaba hasta de comer por pagarme los estudios.

Treballa 12 hores al dia, sis dies a la setmana, amb un sou fix molt baix i comissions.

S’aixecava a les 6 del matí per entrar a les 8, l’empresa estava ubicada en una altra

ciutat, per tornar a casa a les 8 del vespre. El dia lliure, el dilluns, el dedicava a la

seva núvia a qui va conèixer durant el batxillerat. El F ens descriu com era la seva

vida allà:


63

Tenía un día libre, que era el lunes. Pero este lo he dedicado a pasar siempre con mi novia, era el único día que la miraba (...) Ahora, de martes a domingo eran días bastante ajetreados (...) Llegué a ser un buen vendedor y podría decirse que mi sueldo equivalía a 700 800 euros, junto con las comisiones, a veces bajaba, a veces subía, pero me iba muy bien (...) Aparte, en el trabajo no sólo me dedicaba a vender (...) hacía muchas cosas, era como el empleado multiusos. La hora de salida era como las 8 de la noche, un poquito tarde, llegaba a mi casa, me sentaba, mi madre me recibía con la cenita, muy bien, era la parte favorita de mi día. Hablaba con mi madre lo que me había pasado en el día, con mi padre también, siempre conversábamos y les explicaba como me iba, que tanto había vendido, cuanto ganaba al día, cosas así platicábamos. De ahí, me sentaba, miraba televisión un poquito, más que nada películas, porque soy muy, muy aficionado a las películas, más a la ciencia ficción. Miraba la película y me acostaba. Como a las 12 de la noche estaba acostándome

Quant als seus cercles d’amistat, el F ens comenta que en té pocs i que manté les

distàncies. Amb les relacions d’amistat li agrada anar a poc a poc perquè en el

passat, ens comenta, va tenir una mala experiència. Li preguntem, d’altra banda, si

té vinculació amb alguna associació:

Mira, si pertenecía a alguna asociación te diría a una religión. Los Testigos de Jehová. Mi familia, desde que empezó a estudiar la Biblia con los Testigos de Jehová hizo un gran cambio, sobretodo mi padre (...) Mi familia empezó a estar unida a partir de ahí.

Ahorita estoy un poco alejado. (...) Pertenecer, sí me encantan pero tengo opinión variada de mucha religiones, no todas son buenas ni todas son malas. La mayoría de las religiones para mi son para sacar dinero, es para lo que valen.

Així doncs, la vida del F a Hondures està molt pautada per la seva jornada laboral.

Treballa molt per tal d’augmentar -a base de comissions- un salari molt just i per la

necessitat d’ajudar a la família, amb la qual se sent molt unida. La seva parella

treballa com a caixera i si ara no estigués a Espanya, ja estarien casats. Ens

preguntem quins motius el van dur a emigrar.

La verdad es que me vine a Europa porque me salió la oportunidad, no porque quisiera, sino porque vi la oportunidad y la aproveché, (...) me ofrecieron un salario fijo, más comisiones, muy muy bueno. Yo lo analicé y dije “esto está muy bueno”. Además en otro país, “me va a ir bien”, conoceré otra cultura, saldré de mi país, de mi rutina. Lo hablé con mi novia y estábamos así, “no quería, sí quería”, pero al final lo hablamos los dos, nos pusimos de acuerdo y dije “sí, voy a ir”. Lógico, pensaba en ella, casarme con ella, traerla y estar con ella. Lo hablé con mi madre y mi madre que no fuera, no fuera, que no me viniera

La idea de prosperar professional i econòmicament el llança a acceptar l’oferta, que

li arriba per mitjà d’un conegut, d’una suposada empresa ubicada a Romania que es

dedica al mateix que l’empresa a la qual treballa a Hondures. Li ofereixen 1.000 € de

salari fix més comissions, li paguen el viatge i l’estada, ell només ha de posar el


64

passaport. Una oferta a la qual difícilment optarà en el seu país i que li permetria

aspirar a millorar la situació econòmica de la família i endegar el seu projecte de vida

amb la seva parella.

Dieciocho horas de vuelo desde mi país hasta allá. Cuando llego al aeropuerto pues paso yo primero por inmigración. Me pregunta a qué vengo y yo les digo que vengo a trabajar. Me piden los documentos, el contrato, y yo “yo no tengo documentos”, yo no tenía ni idea de cómo funcionaban las cosas. Le digo yo “pero es que se supone que solo con el pasaporte se puede entrar”. Y él “no, tú tienes que entrar con los documentos”. Pues éramos 14 hondureños los que viajábamos y nos dijeron “esperar aquí”. En eso que llega el representante de la empresa y su abogado, se llevaron a los de inmigración a una habitación sola, nos dejaron en una zona de espera.

El F havia estat enganyat per una suposada empresa que es dedica al mateix que

l’empresa de Hondures. Li retenen el passaport i, sense recursos econòmics ni

entendre la llengua, queda a mercès d’ells. Res del que especificava el contracte

que va signar a Hondures es compleix. El posen a vendre diaris amb un salari de

300 dòlars i dorm amb tots els companys en una mateixa habitació, sense intimitat.

Després de tres mesos barallant-se amb el responsable de RRHH, aquest li

confessa que el paguen per enganyar-los.

La pasé muy mal, la verdad, aguanté hambre, semanas, aguanté frío, salí a caminar, me sentaba, estaba muy muy débil, no podía hablar, caminaba en el metro, en el bus, y estaba muy triste, estaba con una personalidad muy cabizbaja. Tú me mirabas y si vieras fotos de antes... Lo que he hecho es mejor romperlas porque no quiero recordar. Jamás en mi vida la había pasado tan mal como en ese tiempo.

El F triga tres mesos en explicar la situació a la seva núvia i els seus pares que,

entre tots, aconsegueixen reunir diners per tal que intenti arribar a Espanya on tenen

un conegut. El passaport l’aconsegueix després de barallar-se amb el seu cap, que

el fa fora i que l’obliga a dormir al carrer i alimentar-se amb el mínim per tal

d’aconseguir reunir prous diner per comprar un passatge d’avió que el durà a

Espanya. El seu primer intent és un fracàs.

Creo que fue en diciembre, no recuerdo exactamente la fecha. Bueno, me tocó con el primer agente de inmigración. Me dice “tu visa, tu pasaporte”, “se supone que puedo entrar con solo el pasaporte aquí, vengo de turista, vengo a visitar a una amiga”. Me dice, “es que esto no funciona así, tiene que traer una carta de invitación”. Vaya, vaya, “¿y como hago?, yo no me puedo regresar”

El detenen durant tres dies, li fan un judici ràpid i el retornen a Romania:

tuve que dormir 3 días en un centro penitenciario (...) No me gustó porque jamás


65

en la vida había estado en una situación así, y peor que me traten como criminal. Y de remate, cuando salgo me esposan, me ponen unas esposas y llego al aeropuerto y le digo “¿Esto es necesario?. Si yo hubiese querido escaparme ya hace días lo hubiese hecho”, “pero es que les ponemos las esposas y se las ponemos más que todo adelante porque se han portado bien” (...) La verdad es que tomaron la decisión de retornarme no a mi país, sino a Rumanía, para más desgracia

Després de passar uns dies retingut a l’aeroport de Romania, li lliuren un document

que especifica que té permís per estar només 15 dies al país. Aconsegueix reunir

diners novament, aquest cop amb ajuda d’una àvia que viu a Amèrica del Nord, i

decideix aquest cop marxar per terra en autobús. Inicia un viatge amb 50 € a la

butxaca que el durà de Romania fins a la frontera que separa França d’Espanya.

Allà, els agents espanyols li demanem els papers per primera vegada i comproven

que ja ha intentat entrar il·legalment. S’ha de baixar de l’autobús i l’envien a França,

on la policia francesa d’immigració el deixa anar i li recomanen que entri per la

Jonquera a peu. Un dia i mig més tard arriba a Sants estació, després de caminar

per la muntanya, l’autopista, agafar un bus fins a Figueres i un tren a Girona. Tot han

estat misèries, molt de fred, gana i humiliacions, enginy i sort, però finalment arriba a

Espanya.

A Barcelona arriba només amb 10 € (va tenir que vendre un rellotge durant el viatge

per finançar el bitllet de tren) que l’inverteix per comprar una targeta de telèfon. Té

dos contactes. Finalment truca a la persona resident a Barcelona. És una senyora

gran, amiga de la família, amb nacionalitat espanyola perquè es va casar amb un

espanyol ja fa molts anys. Després de menjar quatre plats seguits i de descansar

tres dies, es comença a moure per Barcelona a la recerca d’oportunitats. Estem al

mes de gener del 2009. Ens explica com són els seus primers mesos aquí.

Los primeros meses han sido muy duros, entraba, pedía trabajo y me decían, “no, más bien estamos despidiendo (...)

Així doncs, la situació del F és molt crítica, sense recursos econòmics i amb molt

pocs coneguts del país d’origen en els quals recolzar-se, la seva única preocupació

és moure’s per trobar qui el pugui ajudar per cobrir les seves necessitats mínimes i

intentar engegar un projecte de vida més pròsper. Comença a entrar en contacte

amb associacions i és amb Fedelatina i la Fundació Puxet en les que més suport

trobarà. La primera li proporciona cursos formatius i assessorament jurídic; la


66

segona li ofereix una habitació compartida a canvi del 25% del salari que vagi tenint.

I és així com va arriba a aquest projecte i com va aconseguint petites feines que li

permeten estalviar mínimament:

me habló Bárbara y me dijo “si no estás haciendo nada podrías coger este curso”. Al principio no estaba muy animado pero en el camino me fui animando y fui viendo las cosas positivas, las cosas van mejorando, voy conociendo personas... Debido gracias a ellos que forman fiestas, hacen trabajitos y siempre me incluyen, siempre hay un trabajito así, me va muy bien, no me quejo, y de todo el dinero que cojo guardo la mitad, de la otra mitad, la cuarta parte para los gastos del piso y la otra parte para mi

El F no té contracte a partir del qual començar a regularitzar la seva situació. Tota la

seva família està a Hondures, sense gaires possibilitats materials per ajudar-lo. És

depenent d’associacions d’ajuda als immigrants, però tot i així ara es troba feliç i

procura ser optimista. Les seves expectatives futures passen per quedar-se aquí i

estalviar, tot i que la seva mare li diu que torni.

Bueno, mi madre está alegre pero ella insiste, pero yo tengo una meta, y no puedo regresarme sin haberla conseguido (...) Mi meta es coger una cantidad de dinero, ahorrarla, para comprar mi casa (...)Yo sé que si ahorro una cantidad mínima de 15.000 euros aquí y los llevo allá, allá compro mi casa. Y la compraría en un buen lugar (...) Siempre he sido independiente, he trabajado desde la edad de 13 años.


67

H

El H va néixer a Nairobi, Kenia, fa vint-i-dos anys i és a Barcelona des dels quinze

anys. Com moltes famílies del seu país, la seva no es limita al seu cercle familiar

sinó que són famílies extenses que inclouen avis, tiets i cosins. Per entendre la

importància de la família que va més enllà del nucli (pares i fills), ens serveix el motiu

que van tenir els pares del H per migrar a Barcelona.

Allí vivíamos bien, pero para ayudar al resto de la familia, no sólo a nosotros, porque la familia es grande, por parte de mi madre y de mi padre, entonces “vamos a ayudarles” y nosotros emigramos y mi madre tuvo la oportunidad que le dieron el visado para vivir aquí

El H té tres germanes i un germà i creix a Nairobi compartint la llar familiar amb

cosins i d’altres familiars. La seva mare és propietària d’una tenda i el seu pare, a

part de treballar-hi, també fa de mecànic ocasionalment. La vida allà la recorda com

una vida “molt normal” al voltant del seu entorn més proper, el barri. Així descriu un

dia qualsevol a Nairobi.

Me levantaba a las 6 de la mañana, porque el colegio estaba lejos y había que caminar (...) La escuela quedaba a una hora de camino (...) Luego, por la tarde volvíamos a casa y nos quedábamos con los amigos allí, a jugar, a hacer los deberes. Cuando era entre semana hacíamos los típicos juegos, diferentes juegos que aquí.

L’esport més popular que es practica als carrers de Nairobi és el criquet. El H ens

comenta que els jocs del seu país són diferents als d’aquí. Tot i ser una ciutat, la

vida a Nairobi recorda més la vida de poble, on els menors tenen més llibertat per

moure’s i fer vida al carrer, especialment els caps de setmana.

En la calle hasta las 12, hasta que te llamen para casa (...) Ahí se hacen juegos que no se hacen aquí. La iniciativa es más del barrio. Ahí toda la gente del barrio, si haces una actividad, toda la gente del barrio participaba.

Els pares del H decideixen emigrar per millorar la situació econòmica de la família

extensa. La botiga, la deixen a un familiar i seguint la xarxa familiar s’establiran a

Barcelona. La trajectòria migratòria de la família del H s’escapa dels tradicionals

fluxos migratòries del seu país. La gent de Kenia acostuma a migrar més al nord,

seguint les xarxes establertes fruit del seu passat com a colònia de l’imperi Britànic.


68

Així doncs, entre les seves xarxes d’amitats no hi ha molta gent del seu país

d’origen.

Es que la gente de Kenia no hay muchos aquí. Primero por el idioma, porque como se habla inglés la gente prefiere ir a Inglaterra y ahí es donde más hay de mi país.

Els únics records que té de Barcelona abans de venir és que es parla espanyol i que

van haver-hi unes olimpíades. Els seus pares hi vénen primer i un cop instal·lats i

amb feina estable, hi arriben els fills, ve amb el seu germà i una germana. Les altres

dues germanes, casades i emancipades de la llar familiar, es queden a Àfrica.

L’adaptació va portar uns mesos, havien d’aprendre l’idioma.

hablábamos sólo el inglés y el swahili. Nos costó varios meses. Mis hermanos fueron al colegio, como se les había pasado la edad para inscribirse a la ESO, fueron al colegio de adultos. Y yo me fui a la ESO.

La família no té problemes per regularitzar la seva situació. El H finalitzarà l’ESO en

Ciències socials i iniciarà un mòdul superior d’informàtica que no acabarà. Disposa

de permís per treballar i decideix endinsar-se en el mercat laboral per independitzar-

se dels seus pares i seguir les pautes dels joves en el seu país d’origen.

En mi país, igualmente, a los 18 años, si eres chico tienes que espabilarte (...) Ahí a los 18 años, las chicas no, las chicas se quedan hasta casarse, pero los chicos, a los 18 años, si les ven... Se les deja. No es como aquí que se quedan durante un tiempo en la casa de sus padres. Ahí no, ahí a los 18 años puedes, tus padres ya no te dicen, porque eres mayor.

Abandona amb 20 any casa dels seus pares per compartir pis amb les amistats a

Barcelona. El treball ara és la principal preocupació per tal de disposar dels recursos

econòmics suficients per poder viure fora de la llar familiar. Va trobant feines

temporals que no exigeixen gaire qualificació. Ha treballat de cambrer, en una

ferreteria i fins i tot en fàbriques de la perifèria de Barcelona. Actualment treballa per

a una empresa de mudances de Sarrià de forma discontinua, només el truquen de

tant en tant.

Nunca encuentro trabajos por internet, primera cosa, y la mayoría de trabajos me llaman mis colegas y me dicen, “tal trabajo tenemos, entonces ven conmigo a tal hora”, y yo a tal hora estoy.

Les seves xarxes d’amistats sorgeixen de la seva passió per la música i el ball. El H

és amic del V i comparteixen els mateixos cercles d’amistats procedents del break


69

dance. És per aquestes xarxes on el H es basa principalment per buscar feina i per

allotjar-se ja que les possibilitats per viure sol amb els seus ingressos són una

quimera. El ball és una forma per evadir-se de la feina.

Porque me dedicaba el tiempo trabajando, de vez en cuando estudiando, y quería hacer algo que me “desestrese”, entonces me dediqué a bailar (...) Conocí a gente, en Barcelona, en Paseo de Gracia, gente que ya bailaba allí, en Las Ramblas, les vi bailar y los conocí, y comencé a bailar

L’espai habitual d’aquests joves per practicar el ball és el carrer. Això es deu en part

a la falta d’espais interiors per practicar-ho. Un dels pocs espais que troben per fer-

ho, els el proporciona Fedelatina. Són novament les seves xarxes d’amistat les que

el porten a conèixer aquesta associació de la qual, a més d’un espai per practicar la

seva afició, li oferirà altres oportunitats com la formació que ara ha de començar.

Valora el fet de formar-se i relaciona el no haver finalitzat els estudis amb la seva

situació laboral.

Cambiaría el hecho de no haber acabado el grado superior, hubiera acabado, hubiera estado trabajando más fijamente, es el único error que reconozco hoy en día, estaría más estable

Ja fa dos any que es va independitzar i la seva trajectòria laboral ha estat

caracteritzada per la inestabilitat i la precarietat salarial. Fedelatina forma part de la

xarxa de suport en la qual recolzar-se per buscar noves oportunitats per tirar

endavant.

A la mayoría de Fedelatina los conozco, por eso no tengo ningún problema ni ninguna queja de ellos, son buena gente, me atienden bien, está bien (...) Ellos mismos me consiguieron trabajo, para trabajar allí en los días de fiesta de los países de Latino América.

Així que quan li preguntem per les motivacions que el van portar a entrar en el

projecte pel qual el formarien com a monitor de lleure, el H ho veu com una via

formativa que li pugui obrir noves expectatives laborals.

Lo hago porque de momento, cuando me pilló, a parte de que estaba practicando... Veía que era una oportunidad... Porque como lo dejé inacabado pensé “esto va a durar un par de meses, lo acabo y ya está”. Pero si después empiezo a trabajar con ellos, pues vale.

El H havia contemplat una altra opció per si no acaba de sortir-se’n, la via militar.

S’ho va plantejar en el seu moment, just quan li va aparèixer la possibilitat del curs, i


70

no descarta que en un futur torni a sorgir si veu poques expectatives laborals en el

seu entorn.

Sólo una opción, es sólo una opción que también me quede, con el tiempo, con el tiempo, si termino éste, depende si sigo trabajando, de cómo esté la cosa, entonces me meto allí directamente, por la situación económica nada más, pero es una opción sólo.

El H té en aquests moments 22 anys i la seva vida gira principalment en torn a dos

eixos, la seva afició per ballar i el treball. Ha participat en diversos tornejos,

competint de forma individual o en grup. Les seves amistats sorgeixen principalment

d’aquests cercles i és per ells que va aconseguint feines temporals que li permeten

viure en pisos compartits amb les seves amistats.

Prefiero vivir en un piso donde conozco a la gente, que haya un vínculo, una relación

El que no contempla per als propers anys és tornar al seu país d’origen. És molt

conscient que la situació que viu el seu país no és la idònia. Els conflictes interns

entre tribus estan latents i en qualsevol moment pot desencadenar-se un situació de

violència generalitzada. De moment si s’apropa a Kenia és de visita temporal. Quan

li preguntem per la diferència entre aquí i allà, ho té clar.

Bienestar (...)cuando estoy muy muy enfermo puedo ir al médico, pero allí el médico te cuesta un ojo de la cara,(...)..., porque allí sales con estudios pero no puedes encontrar empleo, aquí hay como más oportunidades

El que no perd és la seva identitat, marcada per la seva tribu. Sembla que té molt

clar què el lliga a la seva comunitat d’origen i quins vincles estableix amb la seva

societat d’acollida.

Yo me siento de Kenia, aunque me siento adaptado aquí, pero siempre para reconocer mis raíces, no puedo perder mis raíces para nada. Soy de Kenia, soy de Nairobi, soy de mi tribu, es una cosa que no puedo perder, aunque respete lo que son la gente de aquí, tienen su propia cultura, también hablo su idioma, comparto con ellos, soy como un ciudadano más. Me siento ciudadano de aquí pero como keniano.

Potser aqueta identificació amb els seus orígens el van portar a practicar danses

africanes, de Youruba, pròpies de Nigèria, impartides per un amic en un gimnàs de

Barberà del Vallès. Això va ser l’any 2005, just abans d’aficionar-se pel break dance.

Ara ja no les pràctica i sembla ser que va ser una experiència que es va acabar.


71

No, porque mi amigo está casado, yo los bailes de mi país me los sé y no me preocupo. Se quedó como algo que termino ahí.


72

J

J neix a la Guaria, província d’Oriente, Equador, viu allà fins que als 17 anys arriba

a Barcelona. De ben petita ha d’ assumir responsabilitats pròpies d’una persona

adulta ja que el seu pare moriria –d’això fa uns 14 anys- i la seva mare emigra a

Espanya quan la J en té 9.

Fins que es retroba amb la seva mare a Barcelona, viu a Equador amb els seus avis

i el seu germà petit, de qui s’ha de fer càrrec juntament amb dos cosins més, gran

part del dia. La J té també una germana, més petita, que viu amb els avis paterns a

12 hores d’on ella es troba. El projecte migratori de la família és possible gràcies a la

xarxa de suport, principalment familiar, establerta al país d’origen.

Era un poquito difícil, pero tenía apoyo de mis amigos, por parte de mi familia, de mis tíos, y de vez en cuando, cuando podíamos, íbamos a visitar a mi hermana

La causa de la migració familiar és econòmica. Fins a la seva mort, el pare era qui

aportava els recursos econòmics a la família. Un cop desapareix, la mare ha de

treballar, és auxiliar infermera en geriatria, i en el seu país d’origen és complicat per

a una dona.

mi padre nos mantenía. Allí en Ecuador la gente es muy machista. Las mujeres tienen que quedarse en la casa. Así que mi madre se vino para acá cuando mi padre se murió

Així que la J ocupa el seu temps durant els anys escolars a Equador (finalitzarà

batxillerat abans d’arribar), cuidar del seu germà i cosins i...

Cuando tenía tiempo o tenía con quien dejarle, pues me iba a dar una vuelta con mis amigos, a la biblioteca, que era nuestro punto, o a jugar a baloncesto o a fútbol. De allí regresábamos a las seis de haber jugado todo esto. Y al regresar a casa, dejar las cosas listas para el día siguiente y allá te acuestas muy temprano, la cena y todo y te acuestas temprano. Y al día siguiente la misma rutina. Algunas veces hacía boxeo, otros días baloncesto con mis amigos, otros días a bailar, reunirnos en grupo, salidas…

J es vincula al món associatiu durant aquells anys. Com a usuària, practica la boxa

en una associació esportiva. Però a més a més manté una vinculació més activa

amb altres entitats. És el cas d’una altra associació esportiva, de la qual la seva


73

tieta és directora, on a vegades porta el seu germà petit a jugar i ella col·labora en

l’organització d’activitats (manualitats, tallers d’escacs, jocs de taula, etc.) per a nens

i joves. Una altra experiència associativa en el seu país d’origen és la que manté

amb una associació religiosa durant 3 anys, que li representarà un espai de

socialització important.

Hacíamos trabajos, nos pasábamos la tarde con la música, con la guitarra. También cantábamos en las iglesias, como era de religiosos nos llamaban para cantar en las iglesias. Hacíamos cosas para salir a vender, sacar fotos para dar a las monjitas que estaban allí. Y cuando eran navidades hacíamos los monigotes, que son unos muñecos para quemarlos. También charlas a jóvenes, si alguien necesitaba ayuda o tenía algún problema también íbamos a ayudarle.

Així doncs, sembla ser que la J és una adolescent bastant activa que, tot i tenir

responsabilitats que potser en unes altres condicions no li haguessin correspost, treu

temps per estendre la seva xarxa relacional més enllà dels grups d’amistat més

pròxims. Aquells anys els recorda amb sentiments contradictoris per la separació

familiar forçada per la decisió de migrar de la mare.

Tristes pero bonitos (...)Porque no estaba mi madre allí y la mayoría del tiempo no estuvo, como en mis 15 años. Con 9 años todavía eres una niña y tenerte que encargar de tu hermano de 4 años es duro. Bueno, tenía ayuda, pero no es lo mismo. Estar sin mi madre no fue fácil y tampoco estaba mi padre, y mi hermana vivía separada. En esa parte triste, pero muy bonita porque me llevaba con todo el mundo, no tenia problemas con nadie, en el colegio genial, era la mejor estudiante, aunque los baches que he tenido, pero muy bien, todos los profesores me querían

Té quinze anys quan la seva mare decideix que els seus fills vaguin a viure amb ella

a Barcelona. El procés és ràpid, un mes després que la seva mare comuniqui als

seus fills que els vol aquí amb ella, aconsegueix el permís per al reagrupament

familiar i una mica més tard ja està volant a Barcelona. La J recorda aquest canvi

com una experiència traumàtica.

Porque se dejaban tantas cosas allí, digo “yo no me voy a acostumbrar allá, se quedan aquí todos mis amigos y yo allá, ¿cómo voy a hacer yo para conseguir más amigos? Con 17 años, que ya más o menos tienes toda tu vida construida, no como un niño. Un niño que venga se adaptará más rápido (...)Yo dije, “voy a estudiar y en 2 años regreso a Ecuador”. Esa era mi idea desde que salí de allí. Yo no sabia cuando regresaba, pero me decía “estudio y en 2 años regreso”.

Els primers mesos a Barcelona són realment durs per a la J. Gairebé no surt de casa

ni es relaciona amb ningú. El fet d’haver arribat a meitat de curs i no haver-se

escolaritzat, tampoc l’ajuda a socialitzar-se en el seu nou entorn. Finalment, amb el


74

suport de la família comença a sortir i a establir els primers vincles relacionals

d’amistats més enllà de la família.

Me aconsejaba mi madre, mi tío me aconsejaba “que no esté así”, “que ya me iré acostumbrando”… De ahí me presentaron a un amigo de la familia. De ahí ya empecé a salir con él, íbamos al cine, ya me presentó a sus amigos

El curs següent s’inscriu a segon de batxillerat si bé ha de compaginar-ho amb

assignatures de primer. Comença a veure que no se’n surt igual que a l’escola del

seu país d’origen i això comença a desmoralitzar-la. Novament la J es tanca a casa

per recloure’s en la seva família i no voler saber res del món exterior.

Me la pasé enferma, me dio depresión, y yo no había tenido esto, me la pasaba todo el día llorando, me volví a encerrar en la casa, a no querer salir, no querer ver a nadie, y allí hablaron algunos profesores, me pusieron un psicólogo para poder hablar con él

El canvi d’actitud es produeix per les xarxes socials que la J estableix des de casa

seva. Amb el xat estableix nous vincles d’amistats que la portaran a tenir les

primeres experiències associatives a Barcelona i a sortir de l’aïllament social en què

es trobava tot i els esforços de la seva família. És quan entra en contacte amb la

Federación de Reyes y Reinas Latinos i Fedelatina, espai on es reuneix l’associació.

En aquest cas, les xarxes de suport que millor han funcionat, i que han facilitat a la J

la integració en un nou context social com és Barcelona, han estat joves que com

ella hauran passat per una experiència, el fet migratori, similar.

Yo le dije que no me interesaba y ella que “me ha dado tu correo una amiga tuya que me dijo que lo estabas pasando mal, aunque sea ven y sal con nosotros” y yo “vale, salir sí”. De ahí fui y nos encontramos en la Plaza Catalunya, salimos, estuvimos hablando y al siguiente día quedamos y me dijo “te espero en Fedelatina”. Me dio la dirección y fui.

Y allí estaba M, que estaban hablando de una reunión, de un taller de teatro, (a mi me gusta mucho el teatro) y me dijeron que si me quería apuntar. Yo estaba mala en ese momento y les dije, “vale, me gusta, yo necesito distraerme con algo”. Y me apunté al teatro, iba a las clases de teatro, los iba conociendo más a ellos. Me fue bien, presentamos el teatro, se me fueron quitando las cargas que tenía encima, que si no salía, encerrada, animarme con eso fue que salí de allí, con las chicas y todo.

Finalment, sembla ser que troba un espai on relacionar-se i motivar-se per fer

coses, per tenir iniciativa i participar en projectes i activitats amb joves de la seva

edat. Es guanya la confiança dels responsables de la Asociación de Reyes y Reinas

Latinos que de seguida passen a demanar la seva col·laboració en tasques de


75

responsabilitat.

Y estaban organizando fiestas y “mira, ya tenemos quien organizará la fiesta”, porque di ideas y les gustó mucho.

En poc temps la J es converteix en secretària de la Asociación Cultural de Reyes y

Reinas Latinos de Catalunya i comença a col·laborar en diferents projectes de

Fedelatina. La seva xarxa relacional comença a estendre’s per l’associacionisme

juvenil. A més de participar en projectes de Fedelatina, també entra en contacte amb

el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) per participar en un projecte

internacional que la porta a viatjar a Burkina Faso.

estaban buscando chicos para hacer un intercambio cultural, que se va hacer un viaje. Yo iba a todas las reuniones y empezaron a escoger gente y ahí fue cuando salí

Així doncs, en el moment actual la J dedica el seu temps a la participació associativa

des de les dues vessants, com a usuària, participant en projectes com aquest o el

del CJB, i com a membre actiu en l’organització d’una entitat juvenil que treballa amb

joves. La J ens explica que des de la Asociación de Reyes y Reinas Latinos de

Catalunya ofereixen als joves, que pertanyen o no a l’organització, en situacions de

risc d’exclusió social, una xarxa de suport i alternatives d’oci que esdevenen

preventives de conflictes per l’ocupació dels espais públics.

porque hay muchos chicos que no estudian, que solamente están en los parques y con la organización que se legalizó se trata de trabajar o hacer talleres para sacar a los chicos de la calle o los parques, para que no hayan problemas

Hicimos un campeonato de fútbol con chicas y chicos, también talleres de sexualidad. Ahora, este año que hicimos el proyecto y pedimos una subvención al ayuntamiento, pensamos hacer un taller de resolución de conflictos para jóvenes, igual un taller de danza y canto para distraer a las personas y a los chicos para que no solo estén estudiando y detrás de esto hay muchos chicos que les encanta cantar… Y también en septiembre hacemos nuevamente un campeonato de fútbol, que lo estamos organizando ahora.

A part de l’associacionisme, la J aspira a independitzar-se econòmicament de la

seva mare. Tanmateix, ho té complicat doncs la reagrupació familiar no va anar

acompanyada del permís de treball. Així doncs, mentre no pot treballar i es decideix

per finalitzar els seus estudis de batxillerat que va abandonar en el seu moment per

tal d’algun dia anar a la universitat, el seu temps el reparteix amb la família (els

dilluns és el dia que la seva mare té festa i el dedica per estar amb ella) i


76

l’organització.

La mayoría de tiempo por la tarde lo paso en Fedelatina, en la organización, o con M que nos vamos a dar vueltas por ahí, a salir por ahí (...) A veces como amigas o a veces como la organización para hablar con los chicos, para hablar de los talleres que habrán o comunicarles algo.

Les seves xarxes socials estan vinculades a l’associacionisme que treballa amb gent

nouvinguda. Considera que la funció de suport que associacions com Fedelatina

donen a col·lectius d’immigrants és molt positiva i necessària.

Son gente latina que ya están mucho tiempo aquí y pueden dar información a otras personas. Se trabaja con jóvenes, se hacen talleres… Yo opino que está bien. Es un poquito complicado, porque cuando llegas aquí estás un poco desubicado, nadie sabe lo que tienes que hacer, adónde ir, o cómo son las cosas, cómo te manejas aquí, y te ayudan bastante, cuestión de papeles, médicos y trabajo también

Després de dos anys a Barcelona, sembla ser que la J se sent integrada a la ciutat i

ja no té ganes de marxar d’aquí. Li preguntem com es veu el dia del seu 30

aniversari i ens afirma que es veu amb la seva mare, un grup d’amics i havent

finalitzat una carrera universitària.

O de administración o de medicina. Espero haber acabado y tener mis metas puestas. No sé, si tengo también un grupo de jóvenes, pues también me encantaría hacer un campamento, irme allá lejos y pasar 2 o 3 días festejando por allí.

Per finalitzar, volem saber què creu que es trobarà a Viladrau, lloc on realitzarà el

curs de monitors/es la primera quinzena d’agost, i quines expectatives té del

projecte. Quant a Viladrau, sembla ser que està motivada i expectant.

Yo quiero que llegue el día porque tengo una idea muy bonita, sobretodo del lugar, con las imágenes que he visto en Internet (...) Otro, que ya me estoy imaginando a mis compañeros, haciendo bulla, con los juegos y todo eso… O sea, de llegar ya, integrarme, hacer lo que tengamos que hacer y armarla

I quant a les expectatives un cop finalitzi el projecte...

Espero conseguir trabajo, del curso, de lo que estoy haciendo.

Als seus 19 anys no vol dependre de la seva mare, vol treballar per ser independent,

però també per donar suport a la seva mare, aportant a l’economia familiar.

Tanmateix, no es veu molt optimista quan parla de les expectatives d’aconseguir el

permís per treballar.


77

Está complicado, ya son 2 años y 6 meses que estoy aquí y lo veo complicado.


78

S

Estructurem la trajectòria de la S en quatre moments: fins als 11 anys, la seva vida al

país d’origen, Colòmbia, juntament amb tota la seva família; dels 11 als 16 anys, la

ruptura de la unitat familiar i els primers anys amb el seu pare a Barcelona; dels 16

als 18 anys, l’abandonament de la llar paterna i l’escola, els moments de molts

canvis i inestabilitat; i el moment actual, la vida en parella.

El projecte migratori no és una decisió de la S, sinó de la seva família. Ella arriba a

Barcelona amb 11 anys. Fins al moment de l’arribada viu amb els seus pares, una

germana i un germà. És a causa de la separació dels pares que la unitat familiar és

descompon.

Éramos más piña. Yo estaba muy unida a mi padre, nos vinimos aquí a España. Mi madre se había ido sola a Italia, mi hermana se fue a una isla cerca de Venezuela, mi hermano se quedó en Colombia y yo aquí con mi padre

El seu pare inicia una nova relació a Colòmbia i decideix emigrar a Espanya. Primer

passa per Madrid, on té un cosí, però al poc temps ve a Barcelona atret per un amic

arquitecte que l’ajudarà a buscar feina. La S arriba, 6 mesos després d’haver marxat

el pare i la seva parella, en avió a Barcelona de la mà d’una hostessa. Quan li

preguntem pels records de la seva vida allà, la referència a la situació familiar i al fet

migratori són presents.

Era más como una piña, más unidos (...) En teoría teníamos planeado toda la vida viajar a Estados Unidos donde un tío mío, pero habló con un primo y le dijo que mejor se viniera para España.

Arriba a Barcelona el mes d’agost i inicia una nova vida marcada els primers anys

per la nova vida familiar i l’escola. Comparteixen pis amb una família coneguda de

Colòmbia que tenen 2 filles, la qual cosa facilitarà la seva adaptació a l’escola. Les

xarxes de suport que els han portat fins a aquí, que els ajuden en els primers mesos,

representen vincles del país d’origen, ja siguin familiars o amistats.

No, ellas llegaron en mayo, y yo en agosto, así que las 3 entramos a estudiar en septiembre. Y en el patio siempre quedábamos allí hasta que cada una hizo sus amistades en clase y todo eso, pero normal (...) me tocó volver a repetir sexto.

Iba muy bien en la clase, porque ya lo había hecho, normal.


79

La situació econòmica durant aquesta època és dura. A part de compartir pis amb

una altra família, les seves activitats extraescolars també es veuen frustrades per la

situació familiar. Primer ho prova amb la guitarra, però ho deixa perquè no li agrada,

i quan s’apunta a atletisme, pràctica que ja realitzava en el seu país d’origen, ho ha

de deixar per la situació econòmica familiar. A més a més, la relació que manté amb

el seu pare i la parella és conflictiva fins al punt que li fa prendre una decisió que la

marcarà fins al dia d’avui.

Sí, bueno, la vida con mi padre fue muy distinta cuando llegué aquí, porque ya no era mi padre y yo. Antes éramos muy unidos nosotros 2. Cuando llegué aquí, él ya tenia una mujer y era muy diferente, era más hacia ella que hacia mí, y yo estaba muy celosa hacia mi padre, me sentía desplazada, recelosa. Igual no me llevé muy bien con la mujer de mi padre. Claro, yo tenía que comportarme para estar bien con mi padre. Pero no llegamos a congeniar y a los 16 años me fui de casa, y desde los 16 años he estado en casas de amigas.

S pren la decisió d’abandonar el seu pare i de quedar-se a Barcelona, tot i que la

seva mare intenta convèncer-la que vagi amb ella a Itàlia, país al qual va emigrar

anys enrere. La nova situació es veu agreujada per l’obligació d’abandonar l’escola.

Yo me llevaba mal con mi madrastra y en el momento en que dejé de vivir allí, ella me dio de baja de todo. Yo fui al instituto y los profesores se sorprendieron. Me vieron y me dijeron “te han dado de baja porque ya no vives en tu casa y ya no estás empadronada aquí”. Yo me quedé “bueno, vale”.

Entrem al període més intens de la vida de la S. Abandonar la llar familiar als 16

anys implica haver d’afrontar un munt de decisions que s’acostumen a prendre més

endavant. Aquests anys estan marcats per la necessitat de cobrir les seves

necessitats bàsiques: un lloc on dormir i treballar per tenir uns recursos econòmics.

En un primer moment lloga una habitació on feia de cangur per 50 € al mes. Durant

aquest temps rep el suport de les xarxes de suport, la seva mare i les seves amigues

de l’organització:

Yo formo parte de la organización de Reyes y Reinas Latinas. Mis amigas me decían “vente a mi casa”. Pero en verdad fue muy poco porque mi madre siempre me ha ayudado, me protege mucho. Me decía, “vente aquí”, y yo le decía “es que no quiero, ya lo intenté y no me gusta”. Ya estoy acostumbrada a vivir en España, tengo mis amigos, he hecho mi vida, he dejado una vida atrás en Colombia, he comenzado otra aquí, como para pensar en tener que hacer otra. Sí podría, pero no me gusta Italia, no me gusta vivir ahí. Mi madre me mantenía.

La S entra en contacte amb l’organització de Reyes y Reinas Latinos quan té 16

anys per la seva xarxa d’amistats, gairebé tots d’origen llatinoamericà. Els espais


80

de socialització amb les seves noves amistat durant aquest període són les festes i

les discoteques. És precisament en una d’aquestes on és produeix un altre fet que

provocarà un nou canvi en la seva vida.

Fue porque en una discoteca de Sant Feliu de Llobregat hubo una pelea. Entonces empezaron a pedirles los papeles a todos los que estaban cerca y vieron que yo tenía una orden, porque como me había ido de casa (...) Mi madre viajó esa misma noche. Le dijeron en fiscalía de menores, yo estaba allí hasta que llegara alguien a recogerme, pero les dije que con mi madre no quería irme a vivir porque no me gustaba Italia, con mi padre tampoco y me dijeron, “bueno, la única que te queda es un centro de menores”. Y les dije, “bueno, hasta los 18 vale”, porque me quedaba prácticamente medio año. Una vez que estuve en el centro no lo pasé mal, estaba normal

Ingressa al centre de menors i no s’incorpora a les classes perquè es troba a meitat

de curs. Durant un temps passa moments de molta rutina sense fer res en concret

fins que li troben un curs al Casal del Raval pel qual aprendrà un ofici que l’haurà

d’ajudar a trobar feina. La S no acaba de trobar la motivació del que li ofereixen.

Nosotras nos lo tomábamos como un cachondeo, de que nos tenían de aquí para allí para no irnos, pero al final no aprendíamos ni encontrábamos nada. Yo me salí del curso. En ese momento me habían cambiado del centro a la residencia de estudiantes

A la residència d’estudiants sembla ser que se li planteja la possibilitat de reiniciar el

seu procés formatiu. Ha de començar a perfilar una trajectòria laboral que haurà de

donar-li els recursos necessaris per a la seva autonomia un cop sigui major d’edat i

ja pugui decidir per ella mateixa.

En la residencia me decían, “bueno, vamos a ayudarte, ¿qué te gustaría?”, “bueno, lo que sea, ahora mismo quiero aprender algo y empezar a trabajar en eso”, y me apuntaron en un curso de cocina.

Novament, sembla que hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. El curs no acaba

de motivar-la i decideix abandonar-lo amb l’aparició d’un altre fet inesperat.

Justo cuando había empezado, a la semana o así, me puse mala, tenía nauseas y todo eso (...) la verdad no me gustaba. Bueno, no fue una enfermedad, me quedé embarazada, y yo decidí no estar tutelada más por el ayuntamiento y fue cuando empecé a vivir con mi novio

En aquest nova situació han de cercar suport entre la xarxa familiar de la seva

parella. En un primer moment viuran a casa de la sogra, per després viure amb la

cunyada, el marit i el fil.


81

estuvimos en casa de mi suegra, hasta que nació el niño. Pero pasó una desgracia y nos quedamos con el piso y dijimos “bueno, ya lo tenemos, mejor que vivamos a nuestro rollo, no con tu madre, que a mi me incomoda un poquitín”. En verdad, la habitación donde dormíamos era muy pequeñita.

Així doncs, el moment actual la S es troba vivint en parella, ell és pintor si bé

actualment està a l’atur i es dedica a ajudar en un negoci de mudances familiar,

compartint pis amb una altra família. No té l’ ESO finalitzada ni cap curs de formació

professional finalitzat que acrediti tenir uns coneixements i/o habilitats que l’ajudin a

buscar feina. Tanmateix, el principal entrebanc pel que fa a la seva situació laboral

és que no disposa de permís de treball.

Ahora mismo no hago gran cosa a parte de ir a Fedelatina, no hago casi nada. A veces me dice alguien si quiero ir a limpiarle la casa, o cuidar un niño, porque es lo máximo que puedo hacer porque no tengo permiso de trabajo y no puedo buscar de camarera, o en una tienda de dependienta, porque siempre me piden lo del permiso

Respecte a la seva família, la S no ha deixat de tenir contacte amb la seva mare, qui

sempre li ha anat donat suport, tant emocional com econòmic, oferint-li contactes

com quan li va trobar l’habitació a Terrassa amb un familiar o ajudant-la a tornar a

contactar amb la seva germana que viu a Los Ángeles i que en aquests moments és

una de les persones que més suport li dóna.

Al final le tuve que pedir ayuda a mi hermana y ella me dijo “habérmelo dicho antes, nunca me pides ayuda, yo creía que te habías olvidado de mi” y yo, “no, es que en verdad me sabe mal pedir ayuda”. Hasta me sabía mal con mi madre, pero mi madre me decía “eres mi hija y tengo yo la responsabilidad hasta los 18”

Respecte a la seva xarxa d’amistat, tot gira a l’entorn de les amigues de

l’organització16.Pel que fa a les amistats autòctones de l’escola, poc a poc ha anat

perdent el contacte i ara només en manté de tant en tant pel Messenger.

Del colegio por el Messenger, ya no vivo en el mismo barrio, y claro, ahora mismo hablar de algo así, es “cómo estás, en qué estudias, en qué trabajas, qué tal te va el novio” y poca cosa más. A lo mejor “ay, qué es de la vida del otro” y empezamos a enrollarnos así, pero no es mucha la que conservo. Solo conservo una sola amistad desde que llegué al instituto. La he perdido por eso, porque yo me aleje, he estado de punta a punta de Barcelona. Yo me he alejado yo, ha sido muy culpa.

16 “Organización, nación y asociación” són diferents formes que utilitzen els entrevistats per referir-se a la “Organización Cultural de Reyes y Reinas Latinos”


82

Actualment, està vinculada a la Asociación Cultural de Reyes y Reinas Latinos,

entitat a la qual entra a formar part per la xarxa d’amistats que fa entre el col·lectiu

latin king. Per aquesta associació coneixerà Fedelatina.

Cuando yo estaba en la organización quedábamos siempre en una iglesia del Pueblo Seco. Entonces, luego dijeron, “vamos a Fedelatina que allí haremos charlas, talleres sobre la sexualidad”. Así que empecé a ir, y nada. “Vamos, que hay un taller”, y empecé a ir, y ahí me quedé (...) hay una sala de ordenadores que la puede utilizar cualquier persona (...) O cuando queremos reunirnos los de la organización y no tenemos un sitio, pues para no estar en un parque, “bueno, vamos a la Fedelatina que allí se puede estar”.

La seva activitat en el món associatiu té dues vessants, de caràcter assistencial, la

que rep de Fedelatina, però també de caràcter més actiu a dins de l’organització, on

la idea d’ajudar-se els uns als altres, la porta a cuidar les noies més joves que ella

prenent com exemple la seva pròpia experiència vivencial. En elles troba un grup de

suport emocional. La relació dins de l’organització és molt estreta entre els teus

iguals de gènere.

Allí nos tratamos como hermanas. Si alguna tiene una crisis con el novio, y no se atreve a decirle a los padres, viene y nos lo dice. Intentamos darle ánimos, “vamos a dar una vuelta, no te rayes tanto, luego háblalo y arréglalo”. Es eso, ayudarnos entre todas (...) A menos que los que llevan la organización cogen y hacen alguna actividad para todos. Por ejemplo, que hacen algún partido de fútbol donde quieren que estemos todos, o algún baile, “bueno, vamos todos allí”.

Finalment, trobem un últim suport a la seva vida, fruit de la seva topada amb els

Mossos d’Esquadra. Encara està tutelada per una delegada d’atenció al menor, una

DAM, que li dóna suport i l’ancoratge per seguir endavant. I això ens porta a parlar

de les seves expectatives. Sembla ser que la idea de treballar amb joves li ballava

pel cap des de la seva estada al centre de menors. El delegat li dóna ànims i

l’assessora i Fedelatina li troba un projecte en el qual intentar iniciar una trajectòria

formativa i professional.

Desde que estuve en el centro, yo era una de las más tranquilas, para mi eso era una casa, una casa normal, tengo que hacer algo y después me dejarán salir. Pero yo veía muchas que se agobiaban, que querían estar en verdad con sus familias(...) cuando empecé a hablar con ellas me enteré que lo pasaban fatal. Entonces me entró esto de qué quiero llegar a ser un día una… No una tutora, sino trabajar en un centro de menores. Entonces, el tutor que tengo de la fiscalía me dijo, “bueno, tienes que ir haciendo algo que tenga que ver con chicos”. Me dijo, “busca trabajo en un casal, un esplai, o algo así. Luego empiezas el bachillerato, haces el bachillerato social, ves tirando para adelante y a la universidad”. Él es el que me apoya “mira, que están haciendo un curso aquí”.


83

El seu projecte passa per tenir autonomia econòmica, independentment del que

pugui pensar la seva parella.

Lo que pienso, una vez haga bachillerato, es compaginar estudiar y trabajar. Ahora soy mayor de edad y no me gusta ser mantenida ni por mi madre ni por mi novio, aunque me dice “pero no te has de matar ahí trabajando, como el domingo, 12 horas de pie”, y sobretodo porqué es muy celoso, que al trabajar de camarera allí, llegaban los chicos y no sé qué, y él al lado, cuando iban, echaba chispas. Y él “¿no te falta nada, verdad?”, y yo, “bueno, pero nunca va mal tener un poquito de dinero para un caprichito”, y él, “bueno, tú verás lo que haces”

Quan li preguntem per com es veu amb 30 anys diu que treballant d’educadora

social i, si pot ser amb un fill. I sobretot, celebrant-ho amb tota la família, que

actualment estan dispersos pel món. La seva mare segueix a Itàlia, la germana a

Los Ángeles (insisteix a S que es tregui el visat per visitar-la) i el seu germà que

després d’un intent per establir-se a Espanya, es va retornar a Colòmbia per

enyorança a la seva dona i filles. Quant al seu pare, té cura de les seves dues

germanes petites, tot i que no s’hi parla. Està disposada a fer un apropament, però

no té clar que aquest es produeixi en un futur pròxim.

Algo que me molesta mucho y que siempre me va a molestar es que prefirió primero estar con ella antes que elegirme a mi. No quiero que sea entre o ella o yo, pero siempre está más pendiente de ella, y a mi como las sobras. Todo el mundo lo veía así


84

V

El V té 33 anys i és originari d’Equador, de Quito, la capital. Viu en el seu país

d’origen fins als 21 any, moment en què s’inicia el seu viatge migratori. Són cinc

membres a la família.

Mi padre era maitre de salón de restaurante. Yo estudiaba, mi hermana también, en la universidad. Mi madre era casera doméstica y mi abuelita en la casa igual.

La família no passa per dificultat econòmiques, els seus pares poden permetre que

els seus fills estudiïn en escoles privades. L’educació que rep el V està molt

marcada per la disciplina i la rigidesa. Abans dels tretze anys estudia en una escola

religiosa de sacerdots Mercedaris i fins als quinze que passa a estudiar en una

escola militar. Tot i ser menor d’edat, a l’escola militar compagina la formació

acadèmica amb formació militar.

la semana nos levantábamos a las 6 de la mañana, a ducharnos, a correr, luego pasar diana y luego a clases. A clases a partir de las 8 hasta las 2 ó 3 de la tarde. Y luego íbamos al descanso hasta las 4 o 5, y luego instrucción militar.

Finalitza el batxillerat en una escola nacional, la qual defineix com una escola

revolucionaria i antigovern. Allà té la seva primera experiència associativa amb la

Juventud Revolucionaria. Les activitats que realitzen són bàsicament manifestacions

en contra del govern.

No me acuerdo más cómo era, de estudiantes, o algo así (...) Allí, en bachiller, ya casi al último, nos metían mucho lo que es la política. Todo eso, este grupo en el que me metí, siempre estaba en contra del gobierno, porque como sabes, en Sudamérica, el gobierno, en todos los países de Sudamérica los gobiernos son corruptos (...) Y nosotros estábamos en contra de todo eso.

Els seus cercles d’amistats durant aquest període, tant al barri com a l’escola,

provenen d’ambients esportius. Li agraden molt els esports, especialment el

basquet. Ens explica que a Quito hi ha moltes pistes per practicar aquest esport i els

caps de setmana s’omplen de joves per practicar-lo. En aquesta edat, molt joves ja

surten a les discoteques. Sembla ser que ell encara no.

No, de fiesta no. Mis padres con eso eran demasiado estrictos. La discoteca yo no la conocí hasta los 18 años, más o menos.


85

Als quinze anys comença a treballar de la mà del seu pare. Ho fa perquè tal com li

han ensenyat a l’escola militar, un ha de fer-se responsable d’un mateix i considera

que ha de tenir una certa independència econòmica. Tots els caps de setmana

l’acompanya al club per donar un cop de mà a la sala del restaurant. Aquesta

experiència és molt important en la seva vida, perquè és en el club on treballa el seu

pare de sempre on aprendrà el que considerarà el seu ofici.

No me hizo falta un curso para trabajar, empecé allí mismo, fui aprendiendo las cosas, trucos, mañas y ya me sirvió. Porque para entrar aquí, en un sitio de lujo, de caché, como se dice, toca estudiar. Allí, por ejemplo, toca estudiar lo que es la universidad, lo que es hostelería y turismo, y a mi eso ya no me hizo falta

El fet migratori apareix de forma sobtada, sense que ningú s’ho esperés. Estem a

finals del noranta i el país entra en crisi. Les entitats financeres fan fallida, una

d’elles és on la família té tots els estalvis. Es queden només amb la casa i la família

decideix que han de marxar per poder tenir recursos i estalviar.

Mi padre conocía a un hombre de Zaragoza en Ecuador, y le comentó, le decía “por qué no te vas para España, que puedes ir a ahorrar”.

La família se separa i no es tornarà a reunificar fins que l’estabilitat econòmica torni

a ser una realitat. Però això serà, anys més tard, a Barcelona i després de molts

viatges. La primera en marxar és la seva germana, seguidament de la seva mare.

Totes dues, seguint els consells que els donen, se’n van a Madrid. La mare cuidarà

una dona gran i la germana, d’estudiar a la universitat, passarà a encarregar-se de

dos nens petits. El V no segueix la mateixa trajectòria.

Conocí a un amigo en Ecuador a los 20, 21, que me dijo que vaya a conocer Suiza, y me fui para allá. Estuve un tiempo allí, me gustó también.

Aquesta amistat és una de les que fa jugant a basquet al carrer. Ens comenta que a

la zona on el practica hi ha gent de fora: americans, suissos i alemanys, etc. La

família de l’amic és mixta, el pare és suís i la mare equatoriana. El pare es dedica al

negoci de l’hostaleria, té una cadena de restaurants a Suïssa. La proposta de l’amic

és realment temptadora. Així que no s’ho pensa dues vegades. Viatja a Suïssa amb

l’amic per instal·lar-s’hi a la casa familiar. El primer que ha de fer és aprendre la

llengua i aclimatar-se al nou país. Sembla que la feina no és preocupació.

No, porque no había necesidad. El padre de él allí tiene como una cadena de restaurantes. Él iba para allá, me enseñó más o menos el movimiento de uno de


86

los restaurantes, y yo me quedaba allí sólo para ver que hacen y ya está. El padre me daba algo y ya está (...) para mi eso no era trabajar, porque para no hacer nada, eso no era trabajar.

Tot és molt fàcil ja que té recursos econòmics, no paga lloguer i viu amb una família

suïssa. La integració al país és molt fàcil gràcies al seu amic. Li permet fer amistats

ràpidament i fins i tot comença a sortir amb una noia d’allà. Durant aquest període

viu una de les experiències que més el marcaran en els propers anys, descobreix la

seva passió pel break dance, modalitat de ball que sembla se’ls dóna molt bé als

suïssos.

había un espacio de jóvenes como aquí hay (..)me llamó la atención porque me saludaba con ellos y yo no sabia... Y luego ya me llamó la atención y “bueno, haber que tal”, y me puse a aprender y a bailar.

El V és feliç a Suïssa, té parella i no pensa en marxar d’allà. Tanmateix, la família

sempre ha estat molt unida i ara que estan separats, se’ls fa difícil. Especialment a la

seva mare, qui més afectada està per l’allunyament del fill. Finalment, decideix

abandonar les facilitats i la xarxa de suport que disposa al país alpí per retrobar-se

amb la seva mare i germana. Igual que elles dues i que molts immigrants, el sector

laboral amb més possibilitats per trobar feina és el de l’atenció a la dependència,

tenint cura de les famílies espanyoles. Ell s’encarrega d’una senyora gran.

A Madrid continuarà amb la seva afició pel ball, si bé en aquest aspecte també veu

minvades les facilitats en passar de ballar en un centre de joves a Suïssa a fer-ho al

carrer, principalment.

Aquí comencé a bailar con un grupo, en Madrid. Conocí en un parque a uno de ellos, porque me vio así haciendo un movimiento y me dijo, “eh tú, ¿bailas?”, “sí, sí”, “hombre, a ver si te vienes a practicar” y me fui para allí con ellos.

El ball es converteix, a partir d’ara, en la via principal per socialitzar-se i fer amistats.

El seu temps el dedica a treballar, jugar a basquet i, sobretot, a ballar. Practica molt,

hi dedica moltes hores i comença a participar en concursos amb el seu grup de

break dance.

La vida a Madrid ja s’assembla més al perfil dels immigrants que, com ells, vénen a

treballar molt i a estalviar tant com els sigui possible. Comparteix habitació amb la

mare i la germana. Tanmateix, res comparable amb el que es troba a Barcelona.

Després de dos anys aproximadament a la capital, decideix seguir la seva


87

germana que cansada de la vida a Madrid decideix seguir les recomanacions de les

amistats d’aquí. Així doncs, el nou destí migratori novament està orientat per la xarxa

social de la família. Els dos primers anys a Barcelona els recorda especialment durs.

Els tres membres de la família comparteixen habitació amb 9 més, totes elles

procedents d’Equador.

No me quiero ni acordar de eso (...) porque se llegaba y no se podía ni descansar. Nosotros teníamos una cama que dormíamos mi hermana, mi madre y yo. En el suelo ponían dos colchones más y dormía más gente allí, otra cama y otra cama, ya te puedes imaginar como era eso.

El motiu per viure en unes condicions tan espartanes és per la necessitat d’assumir

les despeses del tractament de l’àvia. A Equador, el pare treballa i decideixen

ingressar-la en una residència de Monges espanyoles per tal que estigui atesa. A

part d’aquest imprevist, han d’estalviar per a futures inversions que millorin la

situació familiar.

La seva primera feina l’aconsegueix a la construcció. Treballa sis mesos en un poble

de la costa sense contracte. Decideix deixar-ho el dia que cau d’un tercer pis que,

afortunadament, només li deixa una mica de mal a l’esquena.

el pendejo ese que me contrató no se hizo cargo de mí ni nada. Sólo me llevaron al hospital, me dejaron allí y se fueron

Passa el temps i la situació familiar comença a millorar. La seva germana es casa

amb una persona d’aquí i es compren un pis a Granollers. És el moment de la

reagrupació familiar. El seu pare i la seva àvia vénen aquí i tota la família se’n va a

viure a casa de la germana i el seu marit. Però serà per un temps curt. La mare

aconsegueix estalviar prou per poder embarcar-se en la compra d’un pis a Sant

Celoni. La família passa de viure en una habitació de dotze persones a poder invertir

en la compra de dos pisos. És un època de benestar econòmic en la qual és fàcil

trobar feina. En V treballarà durant tres anys en un restaurant a Granollers de

cambrer.

Quant al seu temps d’oci, en V continua amb la seva passió pel ball. Ens comenta

que durant els primers anys a Barcelona experimenta un canvi en la seva

personalitat. Comença a sortir molt a les discoteques.


88

Sí, yo cuando vine a Barcelona me tocó... ¿Dónde estará V, quien era yo? (...) Sí, un cambio... Y eso te digo, yo estaba con dos chicas a parte y la chica que conocí.

Aquesta última és la persona amb qui més tard mantindrà una relació estable com a

parella, sis anys abans de casar-se, tot just fa uns tres mesos. És una noia d’aquí,

catalana, ens diu.

Para mí, mis padres me han enseñado que una chica de discoteca no es una chica... Hay chicas tranquilas, como por ejemplo la suerte con la que me casé fue así; la vez que la conocí ella era la primera vez que iba a una discoteca, porque ella tenía 15 años.

Es coneixen l’any 2003, l’època de la reagrupació familiar. Durant un temps viurà

amb la seva parella a la casa familiar de Sant Celoni. És un breu període en què el V

ha perdut la feina de cambrer al restaurant on portava tres anys perquè aquest tanca

portes. Quan novament troba feina, aquest cop en un taller de Granollers,

s’emancipen de la llar familiar. En aquest període ella encara està estudiant. Però la

situació econòmica al país comença a empitjorar i el mercat laboral cada cop és més

inestable. Es queda novament sense feina, aquest cop amb l’argument que no

poden regularitzar la seva situació contractual.

Retorna a Barcelona per retrobar-se amb les amistats que ballen a les Rambles.

Representen un grup nombrós que s’entrena i pràctica el hip hop al carrer per la

manca d’espais interiors per fer-ho. En un moment donat, un amic descobreix la

possibilitat de practicar en l’espai jove del centre cívic de les Corts. Al V se li obra la

possibilitat de donar classes als joves com a voluntari.

Sí, acabé en Les Corts. Conocí a más gente allí y me dijeron, “oye, que puedes dar más clases en otros sitios” (...)Sí, sí, y si podía dar clases en otros sitios. Iba dando dos horas en un casal, dos horas en otro.

Per mitjà del ball també entrarà en contacte amb Fedelatina, farà un any i mig d’això.

Des de l’entitat els ofereixen un lloc on ballar i practicar. Fins que un dia se li planteja

l’oportunitat de fer un curs.

Y Bárbara nos dijo que había un curso de monitores para chicos. No estábamos haciendo nada, sólo practicando, bueno, yo dando cursos y esto, y para mi mejor, porque así tengo algo más para mi currículo

A part de totes les hores que dedica al ball, el V necessita guanyar-se la vida i ho fa

amb feines esporàdiques i en negre. Durant els darrers temps, treballa en una


89

tenda esportiva sense contracte i repartint publicitat durant la nit. La qüestió és que

amb la crisi cada cop està més difícil aconseguir treball. Actualment aquesta és la

seva principal preocupació.

Ahora, lo que me falta es un trabajo. Hace un año estaba trabajando en una empresa de montajes, de ferias y pasarelas, pero la empresa en la que yo estaba se fusionó con otra de Madrid y empezaron a traer a gente de Madrid y a los que estábamos trabajando aquí nos fueron sacando. Aparte fue el bajón de la crisis, y ya.

És possible que l’obtenció del títol de monitors mitjançant el curs que realitzarà li obri

noves vies per treballar. Li preguntem per les seves expectatives del curs i si

considera que s’obriran noves expectatives de treball.

lo que no sé es si el carné me servirá no solo aquí, sino en Francia también, porque de aquí a un tiempo quiero irme a Francia.

El V vol marxar al sud de França en un futur proper. A part de ser un país on el

break dance té molta afició i tradició, sembla ser que també té bastant interès per la

cultura del país. Per mitjà del ball ha conegut molta gent d’altres països amb els

quals ha anat parlant i sembla ser que la idea de viatjar li agrada.

Repassant la trajectòria del V s’observa que la seva vida gira en torn a la seva

família i la seva afició pel break dance. La família és molt important en la vida del V i

el seu projecte migratori fins a dia d’avui està molt condicionat per les necessitats

d’aquesta. Necessitats que no sempre responen a criteris materials com es demostra

el fet que deixés un situació d’estabilitat econòmica a Suïssa per reagrupar-se amb

la seva família a Espanya.

No se sent ni d’aquí ni del seu país d’origen, se sent una persona de món. Aquí ha

passat moments molts durs, més de pitjors que de bons moments. Tanmateix,

considera que ha valgut la pena pel fet d’haver conegut la seva esposa. Està

feliçment casat i en un futur volen crear una família. Sembla ser que la seva

trajectòria migratòria encara tindrà continuïtat.

Yo quiero que mis niños sean de Francia (...) Allá me vería primeramente en el trabajo que yo sé hacer, de camarero. También de monitor, porque allí seguramente habrá esplais... y trabajar, trabajar.


90

4. Segona fase: cursos de monitors/es, directors/es

El seguiment de la trajectòria dels joves durant els cursos de monitors/es i

directors/es es va dur a terme mitjançant els diaris de camp que van fer els propis

participants i de la valoració que va fer la responsable de tutories com a informant

clau.

Pel que fa al diari de camp, tal com expliquem en la part metodològica, se’ls va

plantejar la possibilitat que elaboressin un diari de camp en el qual ens narressin

quines eren les seves experiències durant els transcurs del curs. Tenien dues eines

que podien fer servir de la manera que més còmode els resultés: llibreta i càmera de

vídeo17. Això vol dir que el resultat esperat era en certa manera imprevisible.

Finalment, hem constatat que ni tots han escrit anotacions a la llibreta, ni tots han fet

servir el vídeo. Un altre fet és que no tots han fet servir aquests suports amb la

mateixa finalitat, ni amb la intenció que se’ls demanava. Tanmateix, els resultats

obtinguts ens han de proporcionar indicadors per analitzar la trajectòria dels joves

durant aquest projecte.

Els cursos de monitors/es i de directors/es donen accés als diplomes de monitor/a i

director/a d’activitats d’educació en el lleure respectivament i que expedeix la

Secretaria de Joventut de Catalunya. Els cursos es van realitzar entre els mesos

d’agost i setembre.

Es va decidir incloure un màxim de dos joves per curs. L’objectiu amb aquesta

mesura era la de facilitar la relació dels joves amb la resta de participants, molt d’ells

procedents del món de l’associacionisme juvenil i més concretament de les entitats

de base del moviment, per tal que establissin vincles i relacions amb gent procedent

17 També els vam proporcionar un guió on s’explicava què s’esperava que fessin amb aquestes eines.

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Segona fase: cursos de monitors/es, directors/es

91

d’aquestes xarxes socials com estratègia per facilitar la posterior entrada en alguna

entitat de base del moviment per realitzar les pràctiques.

Seguidament passem a analitzar el diari de camp dels joves. L’ordre que seguim és

el calendari dels cursos en què cadascun ha participat. En relació amb els cursos en

què van participar, cal aclarir que existien dues modalitats. Els cursos de ViIadrau i

Saifores, tan pel que fa a monitors/es com a directors/es, eren de modalitat intensiva

i vivencial. Això vol dir que durant quinze dies els joves, a més de fer 8 hores de

formació diària, convivien conjuntament en un casa de colònies la resta del dia. En

aquest temps, a més de disposar de temps i espais lliures per establir vincles amb

els companys, també implica més hores d’activitats organitzades entorn al curs per

part dels formadors, per incidir en els objectius pedagògics del curs.

Els cursos de Barcelona i Vilanova eren de modalitat intensiva,però no vivencial, és

a dir, feien 8 hores diàries de formació però en acabar cadascú marxava a casa

seva. Per tant, la possibilitat d’establir espais per relacionar-se entre els companys

més enllà de les classes estava més lligada a la iniciativa personal dels alumnes,

sense que existís la motivació de la convivència conjunta per estimular les relacions

socials entre ells.

Els horaris dels cursos es poden consultar a l’apartat d’annexes.

Taula 12. Cursos i joves participants

Curs Dates Participants A

Viladrau primera quinzena d’agost C S

Saifores segona quinzena d’agost Ev Er Saifores

(Curs directors) segona quinzena d’agost

C V

Barcelona primera quinzena de setembre H

Vilanova primera quinzena setembre F Font. Elaboració pròpia


92

4.1. Valoració dels participants: experiències en p rimera persona

Curs de monitors i monitores de Viladrau

(del 1 al 13 d’agost)

En aquest curs van participar l’A i la J. Tots dos van fer anotacions en la seva llibreta

sobre el que estaven vivint. Pel que fa al vídeo, només l’A el va fer servir. Va

enregistrar una gran quantitat d’arxius audiovisuals, tots principalment d’escenes del

grup en moments de distensió i d’oci, tot i que no recullen cap moment on l’A exposi

els seus sentiments i les seves reflexions de com està vivint l’experiència; la gran

quantitat d’hores enregistrades ens indica que l’A va passar gran part de les estones

d’esbarjo darrera de la càmera, essent espectador d’allò que succeïa al seu voltant.

A

Costaba separarnos. Luego la mayoría de nosotros cogimos metro y nos hemos ido bajando uno a uno. Se veía como íbamos a extrañar unos a otros y en este momento poníamos un punto y final a 13 días de convivencia. Ha sido un placer.

Són les darreres línies del diari i descriuen el moment del comiat. Són línies que

parlen d’un moment que li suposa una gran càrrega emotiva, amb els companys que

ha compartit dues setmanes de convivència les 24 hores del dia sense estar en

contacte amb altres persones. Des de la distància, quan escriu aquestes paraules al

diari, l’A mostra certa nostàlgia de l’experiència. Tanmateix, del que es desprèn de la

resta del diari, les imatges i l’entrevista posterior, l’experiència no va ser del tot

positiva, quant a la relació amb els companys i les companyes.

Com si fos una premonició, el primer dia constata que molts companys fumen i

preveu que això li comportarà problemes. La relació de l’A amb la resta d’alumnes

ha estat distant. El diari no recull escenes d’oci compartides amb els seus

companys. Les poques escenes que descriu en què el grup està en un moment de


93

distensió i on es poden generar espais per a la complicitat i establir lligams d’amistat,

l’A els viu des de la distància i al marge de tots. Aquest comentari el realitza el primer

dia.

Un compañero tocaba la guitarra y las chicas cantaban. Me gustó mucho este momento, pero yo elegí hacer unos cuantos ejercicios deportivos en ese momento antes de ir a ducharme y dormir.

Una setmana després es realitza la festa d’Equador. Cal recordar que la J és

originària d’aquest país i comparteix aquest mateix campament. Si s’organitza

alguna festa relacionada amb Camerun, país d’origen de l’A, aquesta no la

menciona. Aquell dia sembla ser que la festa dura tota la nit. Al dia següent es

queixarà al tutor que no el van deixar dormir.

Otra noche mala ayer. Era la fiesta de Ecuador del curso pero yo me fui a dormir muy pronto.

Una altra pista de com és la relació amb els seus companys és el fet que no

s’acostuma a referir a cap d’ells en concret, en gairebé cap moment. Només

menciona tres noms de companys i en cap cas per fer al·lusió a un moment

d’interacció i complicitat amb ells. De fet, les persones a les quals habitualment

menciona són als professors, els quals acostuma a descriure i a valorar si li agraden

o no. Generalment fa valoracions positives.

Inevitablement, en un context com Viladrau comparteixes molt de temps amb els

teus companys. L’A ha intentat relacionar-se i ha fet esforços per caure simpàtic al

grup. Sembla que amb la càmera ha volgut tenir una excusa per apropar-s’hi i

socialitzar-se. Tanmateix, repassant les estones de gravació, moltes mostren les

escenes d’oci que no descriu en el seu diari. Transmeten la mateixa impressió que

es desprèn de les seves paraules al diari, sovint només és espectador i no partícip

dels moments de lleure amb els companys. Acostuma a ser ell qui ha de cridar

l’atenció dels companys perquè dirigeixin unes paraules a la càmera, i no a l’inrevés.

La càmera l’ha acompanyat constantment, més tenint en compte que l’altra

companya participant en aquest curs, la J, va renunciar-hi des del primer dia18. Tots

18 Recordem que només havia una càmera a cada curs i per tant els joves havien de compartir-la.


94

els dies l’A no ha deixat d’enregistrar escenes quotidianes del grup. L’altra activitat

que sovint menciona en el seu diari és l’esport. Li agrada mantenir-se en forma i

gairebé cada dia surt a córrer abans que tothom s’aixequi.

Sembla ser que l’A no s’acabava d’entendre amb els seus companys. L’exemple que

millor il·lustra aquest fet és el dia que a classe fan una dinàmica en la qual han

d’escollir el que més i el que menys els agrada de la convivència. Unànimement els

companys es queixen de la seva forma de despertar-los.

Me sentí atacado por los compañeros, me puse nervioso, entonces me quejé de los ruidos que hacen al dormir, de los golpes que dan en la mesa del comer (…) esto generó un gran debate. En fin, me sentí bastante mal. Todos se quejaron de mí pero como cada caso tiene una solución, decidí de no despertarlos más y por no asistir más a los golpes de mesa yendo 10 minutos después del comienzo de comer.

La decisió que pren per gestionar el conflicte l’A mostra l’actitud de distanciament

que pren amb els companys i que molt possiblement molts d’ells també prenen amb

ell. Es relaciona amb ells, però sense arribar a establir cap relació d’amistat ni de

complicitat en un context en què habitualment s’acostumen a establir lligams molts

forts d’amistat que quant menys, tenen la seva continuïtat durant un període de

temps posterior al curs. No sembla que l’A hagi establert aquests vincles.

Han estat tretze dies molt intensos que l’A ha gestionat com ha pogut, intentant

aprofitar al màxim la formació i l’oportunitat que se’l presenta. L’últim dia s’apropa al

“confessionari” (espai que tenien els alumnes per anar sols a fer les seves reflexions

davant una càmera de vídeo) i descriu el curs com dies...

intensos, de nervios, de amistad, de paciencia...


95

J

Ha sido una experiencia muy buena, al final todo ha acabado muy bien

La J ha produït menys narració que l’A. La càmera no la va fer servir en cap

moment i al diari va escriure en dies discontinus. El text principalment és descriptiu i

parla de les classes i de la rutina diària, com poden ser els moments d’aixecar-se,

menjar o anar-se’n a dormir. El tercer dia ja ens avisa que a partir d’ara, veient que

els dies es repeteixen, farà resums més breus i procurarà parlar-nos només d’allò

quelcom extraordinari. Com per exemple el dia que es posa malalta i la porten a

l’hospital per fer-li proves. Aquells dia lamentarà sobretot haver-se perdut la sessió

d’excursionisme, dia que acostuma a ser molt esperat pel fet de sortir a fora i trencar

amb la rutina diària de les classes.

La J ens transmet poques impressions i reflexions en relació a com viu l’experiència

del curs de monitors/es. Tampoc descriu moltes escenes d’oci. Sembla que s’ha

guardat els moments més íntims i personals d’aquesta experiència per a ella

mateixa. Una de les poques escenes de distensió que esmenta també està recollida

en el diari de l’ A.

Estaba R tocando la guitarra y varios de los chicos que estábamos ahí cantando. A, como siempre, haciendo de las suyas, se puso a hacer ejercicio y a bailar hasta que todos nos fuimos a dormir

En relació als pocs comentaris que es recullen referents a com està essent el seu

procés d’integració al grup, trobem tres comentaris. Aquests tancaven la narració de

cadascun dels dies i els trobem en l’inici, l’equador i el final del curs. Aquest últim

són les paraules que encapçalen aquest apartat. Són poques paraules les que escriu

i, si bé no podem extreure grans conclusions, sembla ser que la seva relació amb el

grup no va tenir els moments de conflictivitat de l’A.

Espero que vaya bien la verdad, es el segundo día y hasta ahora me gusta la casa, los tutores y las clases y me agradan mis compañeros. (2/08/2009)

Con el grupo cada vez me siento más integrada y hablo más que el primer día, en que me sentía un poco rara. (6/08/2009)


96

Curs de monitors i monitores de Saifores


A Saifores es van realitzar a la vegada el curs de monitors/es i de directors/es a

l’hora. Això implica un nombre de gent més elevat i per tant, més possibilitats per

conèixer gent i establir vincles. Al curs de monitors van participar l’Ev i la S i al de

directors,el C i l’Er. Tan sols l’Ev i el C van fer diari de camp escrit, essent el de l’Ev

el més extens i més variat en continguts. És l’únic de tots el diaris que recull part

descriptiva, del que es fa a classe, però sobretot dels moments d’oci i per tant de

com es relaciona amb el grup, reflexions de com es va sentint. Pel que fa a la

càmera de vídeo, s’hi recull molt material i, si bé molt d’aquest inclou moments d’oci i

rutina del grup sense que ens ha aporti informació d’interès per l’objectiu d’aquest

apartat, també recull moments de reflexió personal i escenes d’interacció entre els

joves i els seus companys, de gran valor. Aquest suport l’han fet servir bàsicament la

S, l’Er i el C.

Ev

Bueno, tengo que comentar que seguramente me dejo muchos detalles. Pero todo ello lo llevo en mi corazón y mente. A veces es difícil plasmar tus sentimientos. Sobretodo mucha euforia, alegría y mucho, pero muchos, gratos momentos cargados de alegría....¡¡Muchas gracias Saifores!!

Les darreres paraules del diari de l’Ev posen fi a la narració més extensa de quantes

s’han escrit. El seu diari té contingut descriptiu del que fa en el dia a dia i una gran

quantitat de reflexions personals en torn a com es va sentint en la convivència diària.

A més a més, ens explica moltes escenes d’oci que ens indiquen que ha viscut la

seva estada de manera intensa i aprofitant tots els moments.

Sembla que l’Ev té molt clar que a part de formar-se i adquirir nous coneixements, el

curs és una oportunitat per relacionar-se i conèixer gent nova. El primer dia

menciona el seu optimisme per integrar-se al grup i es mostra contenta pels esforços

fets. El segon dia, però, canvia d’estratègia en el seu intent per socialitzar-se.


97

19He tractat d’integrar-me i m’he donat compte que no podia ser. He fet l’esforç i m’he cansat i he reflexionat que ja no faria cap altre per adaptar-me. Però sembla després de posar-me aquesta filosofia, em sentia cada vegada millor i més acceptada.

És el segon dia i aquesta mateixa idea també es recull en una imatge de vídeo.

Mentre explica com s’ha sentit els dos primers dies, un company s’apropa pel

darrera i li escorre l’aigua de la samarreta amb què s’havia ficat a la piscina. L’Ev

comenta després d’aquest acte que ja l’han llençat a la piscina i, en to distés, que ja

es comencen a agafar massa confiances. La seva impressió el segon dia és bona.

Valora molt positivament les dinàmiques que s’estan realitzant per agafar confiança i

conèixer -se entre tothom.

El tercer dia torna a fer reflexions sobre la seva evolució i valora que cada vegada se

sent més integrada. L’Ev descriu escenes de grup que il·lustren que l’acceptació del

grup envers ella és realment molt positiva. Cada dia trobem exemples de la seva

vinculació amb els company, escenes que ens parlen de com es relaciona i com de

bé que es troba amb ells.

Después de cada cena lo que hacemos es reunirnos ya sea para compartir un momento, hablar, etc,. Lo que hacemos es una especie de debate entre todo el grupo y es divertido. Siempre nos vamos a dormir y se nos hace difícil despertarnos.

Tots els moments dels que ens parla l’Ev, en temps d’oci, són moments compartits i

narrats en primera persona del plural. A més a més, no se’n perd una. El ritme que

es porta en un curs d’aquestes característiques és molt dur. Són vuit hores de classe

al dia, activitats de nit de grup i a més, la necessitat de trobar moments de distensió

per relacionar-te i conèixer uns companys amb els quals convius només dues

setmanes. Això implica dormir poc i viure vertiginosament els dies. L’Ev ho té clar i

s’apunta a tot.

Pero no fuimos todos porque no había muchas plazas en los coches y además habíamos planeado salir mañana todos. Yo decidí ir, me lo pasé genial porqué quería respirar un nuevo ambiente. Además, como salíamos compartía más cosas con otras personas, teníamos más “diálogo”

19 Si bé habitualment, tant al vídeo com al diari, s’expressa en castellà, aquestes paraules les escriu en català


98

El fet que no tothom pogués anar per manca de places, ens dóna pistes sobre el

seu rol dintre del grup. Quant menys podem dir que la seva presència és apreciada i

valorada. El comentari següent és de la mateixa nit i ens il·lustra com de còmoda

se sent.

Éramos bastantes pero teníamos una buena unión, nadie por su cuenta, siempre juntos. Y yo como siempre haciendo relaciones públicas fuera del grupo de Saifores, je, je, manejando las luces del escenario.

A Saifores, a més d’ella, participen també la S, el C i l’Er. Tanmateix, no els

menciona en cap moment al diari. Sembla ser que tots els seus esforços van dirigits

per conèixer i relacionar-se amb els nous companys.

mi grupo se nota que está más cohesionado y hay más trato luego de entrar a la sala de comer, que por cierto voy variando mi puesto para poder hablar con otras personas y conocerlas.

Quant a les classes i els continguts, hi ha comentaris i reflexions que ens indiquen

com de conscient és del que està fent. Als alumnes habitualment se’ls plantegen

molts dubtes, especialment en torn a les pràctiques que es realitzen posteriorment.

Ella fa al·lusió a aquests dubtes i sembla ser que està atenta per tal de resoldre’ls.

tuvimos tutoría en la cual nos enseñaron el manual que nos habían pasado el primer día. Se resolvieron muchas dudas del curso: cómo hacer la memoria, prácticas, qué puede convalidarse, etc.

L’Ev té molt clar que s’està formant com a monitora de lleure i el curs sembla que li

serveix també per acabar d’obrir els ull en relació a la responsabilitat que això

comporta.

Este día también nos dio varios artículos de la prensa de accidentes que había sucedido cuando un grupo de monitores estaba a cargo de una excursión. Me impactó mucho, ya que nos formamos para eso, pero nunca estamos bien enterados de lo que nos puede pasar.

El curs finalitza i el comiat és molt emotiu com acostuma a ser en convivències tan

intenses com un curs de monitors/es en la modalitat de colònies. En aquests casos

s’acostumen a intercanviar adreces i a fer promeses per tornar-se a trobar. Les

darreres paraules del diari de l’Ev estan escrites dies més tard de finalitzar el curs i

constaten que els ha tornat a veure.

¡Ah! Pero hay que decir que luego hemos hechos muchas quedadas de las cuales sólo asistí a 2. Pero seguimos igual, como una gran familia.


99

S

La S és l’altra participant al curs de monitors/es de Saifores. Ella no va escriure diari.

Quant a la càmera de vídeo, gairebé no hi ha imatges seves. El segon dia

s’enregistra durant uns minuts per descriure tot allò que han realitzat fins al moment,

sembla com si iniciés un diari amb la càmera que finalment no va tenir continuïtat.

D’aquesta gravació es recull, bàsicament, una detallada descripció dels dos dies que

porten de curs. Es veu en actitud alegre, distesa i còmoda en relació a allò que ens

explica.

A part d’això, només es recull una imatge significativa de l’estada de la S a Saifores.

Recull el moment just en què surt de la piscina després que d’altres companys la

llancessin. Es veu relaxada, sense denotar que la broma l’hagués molestat. Es torna

a llençar vestida a la piscina.


100

Curs de directors i directores de Saifores


L’Er i el C participen en el curs de directors. Tan sols ell escriu diari de camp. Tots

dos fan servir la càmera de vídeo, de fet aquesta va estar gran part del temps

gestionada per ells dos. L’objectiu que tenen, segons es desprèn de les seves

paraules al llarg de la gravació, és transmetre i donar a conèixer als joves de

Fedelatina quin tipus d’experiència estan vivint. En aquest sentit, aprofiten per fer

entrevistes a joves pertanyents a entitats de lleure per què donin a conèixer el tipus

d’organització a la qual estan vinculades: casals de joves, agrupaments escolta,

esplais, ludoteques, etc. Imatges que també queden reflectides i que mostren la

finalitat amb què van fer el diari de camp el C i l’Er, són les gravacions d’assemblees

i debats que mantenen el grup que hi conviu i que mostren situacions de gestió de

conflictes i de millora de la convivència de la relació entre els membres del grup. Cal

aclarir que no es visualitzen intervencions d’ells en aquestes escenes i que ens fan

pensar que possiblement van mantenir una actitud d’observador en les debats que

s’anaven generant.

C

en un principio se me hizo duro pero tan duro que por momentos me sentí tan impotente que no sabia si salir corriendo de allí y gritar a todo el mundo. Por favor que alguien me ayude aprender el Catalán. Aunque un poquito lo entendía. Pero después de todo me acordé de lo tan importante que era el curso, así que saqué fuerzas y continué adelante. Eso fueron los primeros días cuando estábamos en el proceso de conocernos unos y otros y claro no había mucha confianza. Aunque ya algunos compañeros se conocían porque trabajan juntos en los Casals y otros.

Aquesta reflexió està feta dies després d’haver finalitzat el curs i és un C queixós per

la dificultat i la frustració que li representa no poder seguir amb facilitat les classes i

els debats que es generaven. Sembla ser que els primers dies ho va passar

malament, fins al punt, com vam saber més endavant, que es va plantejar marxar

abans de finalitzar l’estada.


101

Sembla que poc a poc es va relaxar i va començar a relacionar-se i a sentir-se més a

gust. Durant el curs, al seu diari tan sols va prendre apunts del que anava aprenent a

classe. No va ser fins dies després d’acabar-lo que va fer unes quantes anotacions

sobre com es va sentir a Saifores.

La primera conclusió que es pot extreure de les notes és la seva voluntat de fer de

transmissor d’allò que estava vivint als joves que, com ell, es troben a Fedelatina. I el

que els vol transmetre és fruit de la seva curiositat per l’associacionisme juvenil

català.

También algo que me llamó la atención y no conocía era a los Escoltas, hasta les hicimos una entrevista porqué queríamos saber cuales eran sus funcionamientos, metas, objetivos, etc.

Es converteix en reporter i es dedica a enregistrar, amb la càmera, moments de la

convivència que puguin tenir algun interès per als joves de Fedelatina: des de debats

i escenes de classe passant per moments de temps lliure on aprofita per demanar

als companys de curs que facin petites intervencions per als joves de Fedelatina. Els

documents que millor il·lustren aquesta vocació són les entrevistes realitzades al

joves membres d’entitats juvenils. Ell és el càmera i l’ Er, l’entrevistadora.

El C aprofita els moments que està amb la càmera per interactuar amb els

companys, per demanar-los una salutació o un comentari per als nois i noies de

Fedelatina. Tots responen amb complicitat i amb ganes de col·laborar

Ahí dentro las cosas buenas y positivas que nosotros tenemos que ahora explicar y enseñar fuera.

EL C fa referència a uns dels objectius pels quals ell i la resta de companys van

entrar a formar part del projecte de Fedelatina - MLP, convertir-se en transmissors i

ponts de connexió entre l’associacionisme juvenil amb tradició al territori que estan

coneixent amb la realitat juvenil de la qual ells procedeixen.

Como decían algunos compañeros y profesores hay que aprovechar el tiempo y disfrutar cada segundo, minuto y compartir lo que se vive dentro de la Escuela

De les seves paraules i de les imatges visionades es pot despendre que el C ha

gaudit i aprofitat l’experiència, però d’una manera diferent a com, per exemple, l’ha

viscut l’Ev. Tenen edats, experiències vitals i motivacions diferents. La impressió és


102

que ell tot ho ha viscut des d’una certa distància i amb un major control i gestió de

les seves emocions.

Er

El format de diari de camp que va optar l’Er és l’audiovisual. L’opció de prendre

notes escrites no la va contemplar. Les imatges que l’Er va enregistrar tampoc ens

donen gaires pistes de com va ser la seva experiència. El que sí que es pot dir és

que la finalitat per la qual va fer el diari és la mateixa que la del C: transmetre als

joves de Fedelatina allò que estaven vivint a Saifores. Entrevistes i escenes de com

el grup gestiona la convivència d’aquells dies, mostren moments del grup que està

debatent propostes o resolent conflictes que ha sorgit en el grup.

Gran part del temps que s’ha registrat on apareix l’Er són les entrevistes que

realitzen i en les quals ella és l’entrevistadora. La forma com s’inicien les entrevistes

en mostren la finalitat. Després de presentar als dos joves que parlaran sobre

l’escoltisme, diu a la càmera el següent:

Nosotros, como gente que trabaja con jóvenes, nos interesa mucho conocer cómo trabaja este movimiento (...) porqué tenemos muchos jóvenes que se interesan por este movimiento y queremos llevarles información para que vean en que consiste

Poca cosa més es pot extreure de com va ser l’experiència de l’Er durant aquells

dies a Saifores.


103

Curs de monitors i monitores de Barcelona

(del 1 al 13 de setembre)

V i H

En aquest curs van participar el V i el H. Cap dels dos va realitzar diari de camp. Les

llibretes les van retornar buides i la càmera, tot i que la van tenir durant dues

setmanes, no la van fer servir en cap moment.

Cal dir que aquest curs i el de Vilanova on va participar el F, no era en modalitat

colònies com els cursos de Viladrau i Saifores. A tal respecte, els vam proposar que

procuressin enregistrar-se a casa per no interrompre el desenvolupament de les

classes.


104

Curs de monitors i monitores de Vilanova

(del 29 d’agost al 10 de setembre)

F Ser un monitor es una responsabilidad y hay que seguir una serie de pautas y decretos para que todo funcione bien…para ser un monitor también tiene que haber organización, ser un poco psicólogo y entender a las persona, y saber

entender a los niños

El F no va estar acompanyat per cap altre dels joves del projecte al curs de Vilanova.

Va escriure al diari i va gravar uns quants arxius àudios. En uns, feia resum del que

havia fet fins al moment i reflexionava en torn allò que li passava; un parell de vídeos

restants, els va fer a Vilanova, enregistrant els seus companys en un moment de

temps lliure.

Me siento extraño y pienso que soy el único extranjero aquí, que dirán de mi

Els dubtes del primer dia s’escampen ràpidament i el F de seguida obté la confiança

dels seus companys. La seva relació amb el grup sembla ser que ha estat cordial i

de confiança. Ell ha fet l’esforç per relacionar-se amb tots i totes i els seus companys

han apreciat la seva presència al curs.

Una de les activitats que realitzen durant el curs consisteix en explicar un conte en

públic. Tot i els nervis que passa, els companys valoren molt positivament com ho ha

fet i li ho fan saber. Això el fa sentir segur i agafar confiança, valora molt tot el que

està aprenent i se sent reforçat quan observa que el grup i els professors tenen en

consideració les seves intervencions.

Yo soy extranjero, soy latino y aún así me alegra ver que mi opinión cuenta para ellos, y eso ha sido muy interesante.

A més dels coneixements teòrics, valora especialment les habilitats socials que ha

adquirit. Tots aquests coneixements, ara els haurà de tenir en compte quan inicií les

pràctiques, les quals té molt present en els seus pensament.

Estoy ansioso de hacer las prácticas de 150 horas. Estoy un poco nervioso, no lo voy a esconder, serían mis primeras prácticas aquí en España y la verdad tengo la idea de cómo funciona un esplai pero nunca lo he vivido en persona.


105

4.2. Valoració informants clau

La persona escollida per informar de com s’havia desenvolupat aquesta etapa de

formació va ser la responsable de tutories de l’Escola Lliure El Sol. Entre les seves

responsabilitats, està la de coordinar els tutors de tots els cursos i fer un seguiment

de les trajectòries dels alumnes des que s’inscriuen en un curs fins que obtenen els

carnets de monitors/es i directors/es de lleure educatiu. A més a més, fa de tutora

en molts cursos durant l’any i, entre ells, va ser la tutora del curs de monitors/es de

Saifores.

En general, la responsable de tutories valora l’experiència com a molt positiva.

Considera que els joves de Fedelatina han pogut veure nous mètodes per treballar

amb infants i joves i experimentar noves experiències vivencials. Per a la resta de

joves que van participar en els cursos, molts provinents del món associatiu dels

esplais, caus i casals de joves, va ser tota una experiència conèixer la realitat dels

joves de Fedelatina, molt allunyada dels cercles en què es mouen el joves dels

esplais, caus i casals.

Viladrau: J i A

Pel que fa a la J la responsable de tutories ens comenta que la seva situació es

caracteritza per la normalitat d’una jove de la seva edat que participa en una

experiència com aquesta. Es va integrar des del primer moment, “una alumna més”, i

se la veia molt contenta en tot moment.

El cas de l’A va ser diferent. Hi van haver problemes de convivència. La

responsable de tutories entén que els criteris de convivència de l’A van topar amb

els del grup. Era una qüestió recíproca, el grup a vegades era poc tolerant amb ell i

ell tampoc ho era amb el grup. Fins al punt que el conflicte es va parlar en grup i es

va mirar d’arribar a acords per millorar la convivència del dia a dia, sense que

aquestes petites dificultats no acabessin d’esvair-se.


106

Ens comenta també que la manera tan diferent de veure les coses també es veia

reflectida en els debats a classe, on sovint la seva opinió respecte a algun tema

estava molt allunyada de com ho veia el grup. I si bé destaca que aquestes

divergències no eren un problema en comparació amb les de convivència, si és un

exemple més de com d’ allunyat estava de la manera de pensar del grup.

La responsable de Fedelatina intervé en un moment de la valoració per comentar

que a vegades l’A és una persona molt crítica i poc tolerant. Acostuma a tenir molt

clar com han de ser les coses i procura imposar-se sobre els altres. Ens comenta

també que ja amb el grup de joves de Fedelatina va haver-hi alguna controvèrsia per

la seva forma d’actuar.

La responsable de tutories posa l’exemple del vídeo per il·lustrar la convivència. L’A

anava sovint amb la càmera per enregistrar escenes quotidianes i preguntar als

companys. Sembla ser que el grup ho veia més com una intromissió i se’ls va fer

pesat el fet que “anés tot el dia preguntant coses”. En definitiva, en les estones

lliures, l’A acostumava a anar a la seva bola.

Saifores: Ev i S

Quant a les dues participants al curs de monitors/es de Saifores, la responsable de

tutories explica que les dues es van integrar molt ràpid. Van tenir una actitud d’obrir-

se al grup des del primer moment i es van fer amb ell sense cap problema. No va

haver-hi cap mena de conflicte i es van entendre molt bé amb tothom. En aquest

sentit, destaca que la manera com van viure la seva estada a Saifores no difereix a

com ho van fer la resta dels seus companys i companyes.

El fet que molts dels espais i moments fossin compartits amb els alumnes del curs

de directors/es, va fer que la S busqués a estones la companyia del C i l’Er,

especialment en els moments dels àpats. En canvi, l’Ev des del primer moment va

anar per lliure, procurant relacionar-se amb tothom.

També destaca que cap de les dues, igual que l’A i la J a Viladrau, no van tenir cap

mena de problema amb la llegua. Entenien el català i fins i tot de vegades el


107

parlaven o l’escrivien, sense que en cap moment manifestessin dificultats per

entendre’l.

Saifores: Er i C

Dificultats per entendre el català i problemes de comunicació van fer que els primers

dies es generés una situació problemàtica que es va anar creixent per manca de

comunicació.

La responsable de tutories explica que els primers dies es van sentir frustrats,

especialment el C, degut a la dificultat per seguir les classes, especialment els

debats, quan es feien en català. Aquestes dificultats no les van transmetre

directament al grup ni als tutors, sinó que ho van anar comentant a companys en

l’esfera privada, fent que el problema s’allargués i generant un clima de confusió.

Finalment, quan es va detectar i es va parlar a tutoria, ja se sentien més còmodes

amb el català i les dificultats ja no eren tantes. Tanmateix, aclareix que aquest fet no

va suposar un conflicte greu.

Amb el pas del temps i aclarit el problema de la llengua, considera que l’experiència

per a ells va ser molt gratificant, si bé considera que no la van viure d’una forma tan

intensa i vivencial com la S i l’Ev. Destaca, per exemple, que pel que fa a

intervenció es van mantenir més reservats, mostrant una actitud més observadora.

Ells van voler saber molt de les experiències dels seus companys i dels perfils

d’associacions de procedència, però sembla ser que ells no es van obrir ni compartir

les seves experiències amb la resta. Companys seus van lamentar no haver pogut

conèixer més de la seva realitat.

Amb el grup es van integrar sense cap problema. Les entrevistes que van fer els va

servir com un joc per relacionar-se amb els companys i els va funcionar molt bé.

Finalment, la responsable de tutories destaca que la manera de relacionar-se amb la

càmera va ser molt diferent de com ho va fer l’A. També va observar que si bé els

primers dies acostumaven a estar sempre junts, amb el temps se’ls veia relacionant-

se per separat amb els companys.


108

Vilanova: F

Quant a F, destaca que la seva integració al grup va ser molt positiva. La seva

actitud en tot moment va ser molt correcta, mostrant sempre la seva motivació per

aprendre coses i per mostrar-se comunicatiu amb tothom. Considera l’experiència de

Vilanova molt positiva.

Barcelona: H i V

En relació a l’ H i el V, la responsable de tutories no considera l’experiència tan

positiva. Potser ho fa el fet que no fos en modalitat de colònies i que estiguessin

junts, el cas és que van mostrar un actitud distant vers els seus companys. Les

pauses, per exemple, les solien passar a Fedelatina, així que fora de l’aula no es van

relacionar.

A les classes no van intervenir gaire, especialment quan s’havien de dirigir al grup.

Quan es treballava en petits grups, el H ja intervenia més, mentre que el V

continuava amb una actitud reservada.

Sembla ser que no acabaven de sentir-se còmodes amb el català, especialment el

V. El grup en un primer moment va mostrar una actitud col·laboradora, donant

explicacions en castellà en molts casos. Però molts van deixar de fer-ho

argumentant que ells tampoc mostraven interès.

No considera que es generés cap situació de conflicte, simplement va haver-hi molt

poca relació entre ells i la resta del grup.

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Tercera fase: les pràctiques com a monitors/es, directors/es

109

5. Tercera fase: les pràctiques com a monitors/es, directors/es

Aquest apartat pretén tancar la fase de seguiment de la trajectòria formativa dels

joves. Un cop finalitzada la formació teòrica dels cursos, és el moment de les

pràctiques en una entitat de lleure per a què els joves finalitzin la seva formació i

adquireixin la titulació de monitor/a o director/a de lleure educatiu.

Originàriament, el treball de camp d’aquesta fase s’havia de dur a terme un cop els

joves haguessin finalitzat l’etapa de pràctiques. Finalment, per necessitats de

calendari, ens hem vist obligats a realitzar-lo durant el mesos de desembre i gener,

període en què cap dels joves no havien acabat les pràctiques i molts encara

estaven en fase de trobar lloc per realitzar-les.

L’objectiu d’aquest apartat és veure, arribat aquest punt, la percepció dels joves i

dels informants clau en relació amb l’impacte de la formació en la trajectòria dels

joves. La relació de les dates i les persones entrevistades poden consultar-se en el

punt 1.4.3, el qual descriu el treball de camp realitzat en aquesta fase de seguiment

de l’estudi. Seguidament passem a fer una anàlisi a partir de la informació obtinguda

per les diferents entrevistes i reunions mantingudes, tant amb els joves com amb els

informants clau.


110

5.1. Entrevistes joves

A

Personalmente me ha costado mucho adaptarme e integrarme al grupo porque la gente que había eran mucho más jóvenes que yo (...) Al estar un poco descartado del grupo no he podido aprovechar de los compañeros

L’A tenia presa per iniciar les pràctiques però aquestes es van retardar més del

compte. El procés per trobar un lloc no va donar resultats fins fa poc, quan finalment

va trobar un centre cívic sense cap vinculació amb les entitats del MLP.

La frase de l’encapçalament reflexa com va ser la convivència de l’A amb els seus

companys de curs. Actualment gairebé no manté contacte amb ells, tan sols algunes

trobades esporàdics al Messenger.

L’A no està content de com s’ha portat el procés de pràctiques. Se sent discriminat

perquè no entén com altres companys que van fer el curs després que ell ja estan

fent-les. Ell té pressa per començar, està pendent d’aconseguir el permís de

residència que li permetrà accedir a una feina que ja té aparaulada i que a la vegada

li regularitzarà la situació laboral.

Yo quería hacerlo cuanto antes posible porque es mejor para mi para poder hacer otras cosas. Yo ahora estoy esperando que salgan los papeles para trabajar y no voy a tener tiempo de hacer las prácticas porque por las mañanas voy a clase de interpretación y por las tardes sería trabajar.

En l’entrevista mantinguda amb la responsable del projecte de Fedelatina ens

comenta que sempre ha mostrat interès i actitud, però que a vegades li falta

paciència i centrar-se.

él siempre viene aquí. Y claro, yo le dije: A, tienes que tener paciencia, ¿no? Tú tranquilízate. Y él me dijo: es que ya paso cinco años, eh...no, tres años fuera de casa. Y dijo: yo ya no puedo más, no tengo más como tener paciencia. Tu sabes, él te contó también su vida, ¿no?

Un cop finalitzat el curs, a l’A li comuniquen que ha sortit una ordre d’expulsió del


111

país. Se sent desanimat i preocupat per com anirà. A dia d’avui, ens informen que

tard o d’hora obtindrà el permís de residència, quan l’ordre d’expulsió que encara

està vigent caduqui o abans si el recurs que es va interposar prospera.

El cas és que les preses de l’A per començar no les van percebre així els seus

tutors. De les converses que van mantenir amb ell, el van trobar desanimat i donant

prioritat a resoldre l’ordre d’expulsió. El procés de recerca de pràctiques és en

paral·lel, se’ls busca des de l’Escola, però també s’indica a l’alumne que estableixi

contactes amb els seu entorn, entitats del barri i companys del curs.

R (tutor del curso) creo que me ha llamado unas veces y yo también le he llamado pero… la primera vez que me llamo R me dijo que tenía que intentar hablar con las chicas que hemos hecho el curso con ellas (con las que hice el curso), como trabajan ya en algunos esplais, para preguntarles si había sitio para hacer practicas en sus esplais. Yo mandé un e-mail colectivo a las chicas y no he obtenido respuesta.

El dia de l’entrevista estava molt desanimat i capficat amb els papers. Els

necessitava per treballar. Feia poc que havia deixat la fundació que li proporcionava

un pis i s’havia independitzat pel seu compte. El mes vigent de l’entrevista encara no

havia pagat el lloguer del pis i no sabia com fer-ho. Se sentia avergonyit.

Quan es va mantenir la reunió de coordinació entre l’Escola i Fedelatina, sembla que

la situació havia millorat. És quan s’informa que tard o d’hora aconseguirà el permís

de residència. S’esvaeix l’amenaça de l’expulsió i també els dubtes quan obtenir una

titulació sense tenir la situació regularitzada. Finalment, va trobar pel seu compte un

lloc on fer les pràctiques, un centre cívic del Raval. Està sota la supervisió de dos

educadors i treballa amb un grup d’adolescents de 16-18 anys d’origen magrebí i

llatinoamericà.

Li preguntem què en pensa, de l’associacionisme juvenil...

Es muy bueno. Si se controla, ¿no? Si le dejan libremente hacer lo que quieran es muy bueno, pero hay que ponerle limites o controles a esta gente

Los jóvenes, en la edad de la pubertad, se suele sobrepasar un poquito y hay momentos donde hay que poner reglas y control.

...I que s’imaginés com seria una associació juvenil que ell impulsés...

Serían unas asociaciones muy divertidas, muy comprometidas en todo lo que podemos elegir como actividades. Con muchas actividades deportivas porque no


112

me gustan los vagos. Me gusta la gente que se mueve. Sería reivindicativa.

Reivindicar a los políticos lo que a los jóvenes nos parece muy mal. Yo soy un poquito político y no dejaré pasar desapercibido los actos políticos que no me parecen bien. Y como te he dicho con mucho deporte y disciplina.

C

L’experiència del C en aquest projecte finalitza amb la realització del curs. En el

moment que intentem posar-nos en contacte amb ell, se’ns comunica des de

Fedelatina que C ha marxat a viure a una altra ciutat, fora de Catalunya, i que de

moment abandona el projecte. La notícia no l’esperaven i sembla ser que ha estat

una decisió sobtada i inesperada. Des de l’Escola van exposar la possibilitat que

continués en el projecte ja que cabia la possibilitat de fer les pràctiques en entitats

de fora del territori, però des de Fedelatina informen que de moment el contacte està

tallat.

Er

Me gustaría empezar ya, pero creo que durante todo este tiempo no lo he perdido y de hecho lo estoy aplicando con los chicos de la organización. De todas maneras para mí es muy importante poder conocer otro grupo de chicos, un colectivo diferente y aprender a trabajar con ellos. Si puedo juntar los dos colectivos mejor.

Er encara no ha iniciat les pràctiques, si bé moltes coses de les que va aprendre ja

les està aplicant diàriament com a presidenta de la Asociación Cultural de Reyes y

Reinas Latinos. De fet, com a membre d’una associació juvenil, aquest seria l’espai

natural on realitzar el seu projecte de pràctiques si no fos pel comprimís de realitzar-

les en una de les entitats de base del MLP. Però, a més a més, el seu propi interès

per aquestes associacions justifiquen la seva voluntat de fer-les allà i, de fet, a dia

d’avui està en converses amb un Casal de Joves per iniciar-les properament.

Una de les motivacions del curs de directors/es era conèixer la realitat juvenil

associativa arrelada al territori. Especialment el món dels esplais i casals, si bé


113

d’aquests últims ja tenia cert coneixement. L’altra era adquirir noves habilitats i eines

que li permetessin continuar formant-se com a educadora juvenil.

la experiencia que adquirí de cosas que hasta el momento desconocía como la participación, el trabajo en grupo y valoro mucho la amistad que hice con algunos de los compañeros.

Subratlla com aspecte a tenir en compte per a formacions futures establir una reunió

prèvia amb els tutors per aclarir aspectes del curs com, per exemple, la llengua d’ús

de les classes. Ella i el C van tenir problemes per seguir-les, especialment els

debats, i considera que la gestió del tema es va allargar massa sense que hi hagués

una solució definitiva. En part, es responsabilitza que fos així.

También falto eso, un poco más de confianza o comunicación. F20 estaba pendiente siempre y nos preguntaba que tal había ido la clase y le decíamos que bien. A veces le decíamos que estaba bien, pero no lo estaba.

En relació a les pràctiques, en el moment de l’entrevista, comenta que encara no ha

tingut temps per buscar un lloc on fer-les. A part de treballar per tirar endavant, la

seva activitat associativa li absorbeix bastant de temps. Fa de monitora de joves com

a voluntària a Fedelatina i a més té un volum considerable d’activitat com a

presidenta de l’associació, on a més de realitzar tasques pròpies d’aquest càrrec,

també desenvolupa tasques pròpies d’un tècnic com dur a terme projectes i realitzar

trobades i reunions setmanals amb els joves latins, els “hermanitos”.

me gustaría que también fuese una fuente de ingreso para mí. Es lo que me gusta. He trabajado de camarera, de varias cosas pero a mí lo que me gusta es trabajar con jóvenes

Respecte a l’associació a la qual pertany, sembla que el projecte creix i es consolida.

Ja són uns 230 nois i noies (ells són més, però elles són més actives, ens diu).

S’han constituït associacions de latins a Alacant, Illes Balears i Pamplona i ja estan

en disposició d’establir una estructura de federació entre elles. A més a més, aquí

tenen una invitació per formar part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

per la qual estan molt interessats.

Sí, muy interesados. Todo lo que sea ayudas para poder desarrollarnos como asociación para poder obtener más cosas, poder relacionarnos con otras

20 El tutor del curs


114

asociaciones y entidades, compartir y conocer el trabajo de ellos, para tener nuevas ideas. Puede que haya cosas que hagamos mal y de otras asociaciones podamos aprender.

La responsable del projecte a Fedelatina no té cap dubte de l’aprofitament

d’aquesta experiència per part de l’Er. Ens comenta que darrerament, l’Er ha estat

viatjant per diversos països en representació de la Asociación Cultural de Reyes y

Reinas Latinos de Catalunya. Al cap i a la fi, l’associacionisme juvenil està molt

present a la vida de l’Er i les seves expectatives de futur passen per aquest món.

Me gustaría trabajar en un Casal y me gustaría que mis chicos tuviesen su espacio. Fedelatina nos encanta, pero no está habilitada para tener a un grupo de jóvenes. Sólo para hacer reuniones, pero nos gustaría también un sitio para hacer actividades.

Ev

Ev es súper implicada, para todo... hace un esfuerzo muy grande también de integración con el público, con lo que son los jóvenes catalanes...

L’Ev ja ha presentat la memòria i la seva tutora ens comenta que està molt bé. Ha

estat la primera dels joves i ho ha fet en un temps molt curt des que va acabar el

curs de monitor/es. La responsable de Fedelatina ens comenta que sempre que li

han ofert una oportunitat, l’Ev l’ha aprofitat al màxim.

El curs de Saifores ja va representar una oportunitat on l’Ev, a més d’adquirir uns

coneixements teòrics, va aprofitar per conèixer una realitat juvenil que fins aquell

moment li quedava lluny. Recorda que al començament va haver de fer un esforç per

integrar-se en un grup de gent on, a excepció d’ella i la S, compartien experiències,

codis de conducta i llenguatge que els facilitaven d’entrada establir els primers

vincles de relació.

Sé que es normal que al ser nueva y no pertenecer a los Scout ni a los Esplais ni nada de esto pues cuesta relacionarse con este tipo de personas. Tenemos el mismo pensar que al final se dieron cuenta pero al principio igual ya te ponen unas etiquetas o unos prejuicios. Luego la convivencia ya te deja ver como eres tú en realidad.


115

Un exemple per saber fins a quin punt es van establir vincles d’amistat entre els

joves que van participar, es veure si mantenen el contacte després i de quina

manera. Té els companys agregats al Facebook si bé el contacte s’ha refredat una

mica. En acabar el curs, s’han estat veient vàries vegades, però darrerament li

resulta difícil assistir a aquestes trobades pel gran nombre d’activitats que

compagina. Tanmateix, sembla ser que els seus companys en tenen un bon record.

En un momento dado salí en la televisión y todos me llamaron.

Quant a les pràctiques, des del primer moment es posa a buscar pel seu compte.

Recopila informació d’entitats de lleure del MLP que li proporcionen en el CJB i

comença a posar-se en contacte amb esplais i agrupaments del seu entorn per

oferir-se com a monitora en pràctiques.

Al final, de tanto buscar, encontré el Esplai que después resulto que Jana también había contactado con ellos

L’esplai on està li ha demanat un any de compromís. La seva responsable a l’esplai

ens explica efectivament que la responsable de pràctiques de l’Escola ja els havia

plantejat la incorporació de l’Ev.

i llavors volíem contactar amb ella però abans ella ja ens havia buscat i va contactar ella amb nosaltres, (...) es va mostrar molt, molt motivada en el fet d’implicar-se i participar-hi. I a més havia fet el curs de monitors, i que ja formava part d’un cert associacionisme, ens va semblar molt, molt bé que hi entrés.

Està en el grup de cantallops, nens i nenes de 5 a 6 anys, amb dues monitores més.

Ha entrat desenvolupant tasques de tercera monitora, figura que s’encarrega

exclusivament de la part pedagògica, tant en la programació com en la realització

d’activitats amb els nens. La seva responsable a l’esplai ens comenta que l’Ev es va

oferir a fer de monitora completa, càrrec que té l’afegit de realitzar tasques de gestió

interna de l’esplai, però van valorar que comencés amb menys càrrega de

responsabilitats i per tant seguís el procés habitual. Dintre del grup de monitores de

cantallops valoren la confiança que han agafat i la iniciativa i ganes de participar de

l’Ev.

va venir un dia i ens va portar una sèrie de jocs que ella havia buscat, o... proposant activitats que ella coneixia, i coses així.

Li preguntem per la relació de l’Ev amb la resta de l’equip de monitors i per si hi ha


116

hagut alguna dificultat pel fet que l’Ev fos nascuda en un altre país.

No, no, per això no. Però sí que, potser, les coses que fem nosaltres un dissabte a la nit, són diferents a les que fa ella, o el grup d’amics, saps? Però, també a l’esplai no som un grup de monitors súper obert, no? De què amb la primera persona ja ens fem; sinó que clar, costa una mica més...no sé, com que fa coses més semblants, doncs t’integres més; però, si és una mica diferent, doncs potser costa, saps?

La relació entre monitors acostuma a transcendir més enllà del propi esplai.

Acostumen a ser gent del mateix barri, de tota la vida, i en molts casos abans ja

havien anat a l’esplai com a nens. Sortir a fer una copa després de les reunions o fer

activitats d’oci entre monitors/es és una pràctica de cohesió de grup que també

s’acostuma a fer. La responsable de l’esplai afirma que aquest any tampoc s’han fet

gaires, motiu pel qual l’Ev tampoc ha gaudit de molts moments per relacionar-se

amb la resta de l’equip. Tanmateix, al sopar que es va fer hi va assistir.

Considera que l’Ev val per fer de monitora i no li representa estrany imaginar-la en el

món de l’educació en el lleure un cop finalitzi les seves pràctiques. Està a punt de

finalitzar el trimestre i la responsable de l’esplai està molt contenta de l’evolució de

l’equip de monitores dels cantallops i de l’Ev.

des del primer dia fins a l’últim dia d’esplai ha anat evolucionant; ha arribat a un punt com que ja estem al mateix nivell, com a mínim el grup al mateix nivell totes les monitores, i que ara tirarem endavant molt més

L’Ev també recorda que ha hagut de passar per un procés d’aprenentatge en el

mateix esplai i que el curs teòric no l’hi podia proporcionar. En aquest punt es

trobava quan la vam entrevistar.

Ahora me estoy adaptando, que cuesta un poco, y los padres me hablan y hay veces que no sé qué decir… “Bueno yo no sé nada, pregúntenle a ella”.

Es qüestiona si pel fet de no venir de l’Esplai i no ser catalana li representa una

dificultat afegida per a la integració en el grup. Tanmateix, considera que l’esplai i

l’educació en el lleure són una bona estratègia per establir vincles entre diferents

col·lectius. I reflexiona sobre el fet que no hi hagi més gent d’origen estranger als

esplai i agrupaments del seu entorn. Considera que pot ser per diferents factors,

com la desconfiança i el desconeixement.


117

Los Esplais de aquí son con gente de aquí de Cataluña. El hecho de que sean de aquí o no tienes mucha información o también te da miedo el hecho de saber que sólo hay personas de aquí. Entonces el resto de la gente no hace el esfuerzo de integrarse a este tipo de cosas que están muy bien

Igual también el hecho que ponga Esplai, a lo mejor, ni entiendan lo que significa.

Quant als seus projectes de futur, té molts projectes al cap i, entre ells, treballar en

projectes d’intercanvi cultural que apropin els diferents col·lectius que habiten en el

seu entorn. En part ho vol fer per canviar la idea negativa que molts tenen de gent

que, com ella, és d’origen estranger i té l’etiqueta d’immigrant Ella sobretot vol

treballar amb joves.

Siempre es lo que yo he tenido en mente ya que siempre hablan mal de nosotros. No sólo trabajar con gente de aquí sino también con gente de fuera que hay muchos que, como hay gente aquí, también son muy cerrados.

F

Hace poco hicimos un recorrido por el distrito de Nou Barris. Estuvimos en el parque de la Guineueta hacia arriba, no recuerdo el nombre. Caminamos con los chicos y la idea era ver si conocían el barrio donde vivían.

Esto lo adapté a partir del estilo gincana de pistas. Nosotros hicimos una gincana allá y bueno, se me vino a la mente y lo pusimos en práctica.

El F ens il·lustra amb aquest exemple com posa en pràctica els coneixements

adquirits en el curs de monitors, en el dia a dia de les pràctiques. Aquestes les

realitzava en un esplai. En el moment de l’entrevista es mostrava molt motivat i

il·lusionat amb l’experiència. La trajectòria del F al llarg de tot el procés és, per a la

responsable de Fedelatina, una de les sorpreses més positives.

es un chico que ponía mucho interés, quería tener una oportunidad...y bueno, que lo necesitaba, ¿no? y que bien que podíamos dar esa oportunidad y que él está aprovechando...y fue una sorpresa, y se ve súper implicado, y viene aquí, pregunta...y esta súper interesado.

La trajectòria que segueix durant tot el procés formatiu es valora positivament des de

tots el àmbits. Els responsables de l’Escola també veien la seva implicació i interès

per aprendre durant el curs i des de l’esplai on fa les pràctiques, també estan molt

satisfets amb la tasca que desenvolupava. El cas és que quan porta dos mesos


118

de pràctiques, a un de completar-les (si bé s’havia compromès a estar-hi un any

sencer) deixa d’anar-hi sense donar cap explicació als seus companys. Per a l’equip

de monitors representa una sorpresa, no s’ho esperaven i, per molt que intenten

posar-se en contacte amb ell per saber els motius, no ho aconsegueixen.

Con los niños es de 16.30 hasta las 19h. Cuando se termina hacemos la reunión y dura horas. La última duró hasta las 12 de la noche (…) Nos ponemos a hablar tanto que el tiempo se va. Tenemos siempre alguna cosilla para comer. La verdad es que terminas muy de noche pero la pasamos muy bien.

Aquest comentari el feia el dia de l’entrevista quan li preguntàvem per les hores que

passava a l’esplai. L’entrevista finalitzava parlant de la memòria de pràctiques i de

l’interès que tenia de començar ja a fer-la per poder tenir la titulació al més aviat

possible.

A dia d’avui, des de Fedelatina ens informen que el F es troba anímicament molt

desmotivat i vol tornar-se al seu país. Va intentar acollir-se al retorn voluntari, però

no entrava en cap de les dues categories per poder fer ús d’aquesta ajuda en estar

en una situació completament irregular. No té recursos per comprar un bitllet d’avió i

des de la Fundació Puxet l’ajuden a trobar petites feines per poder estalviar. De fet,

sembla ser que ja té el bitllet de tornada. Marxa el mes de febrer.

Abans de saber que ja tenia data de tornada, des de l’Escola havien plantejat la

possibilitat de finalitzar les pràctiques. Veient possible trobar un acord amb l’esplai

perquè acabés el mes que li quedava, després de reunir-se amb ells donen a

entendre que la situació del F no deixava de ser molt delicada.

Alguna cosa havia canviat en la vida del F que l’havia deixat sense esperances per

continuar amb l’aspiració de millorar la seva situació econòmica i legal i així poder

complir amb les aspiracions i projectes vitals amb els quals somiava en el moment

en què va decidir emigrar.


119

H

Tengo que hacer las prácticas, aún falta. Me hace falta el carné, sin él no puedes trabajar

El H encara no ha iniciat les pràctiques i encara no sap on les farà. Com en el cas

del V li han estat buscant un lloc per fer-les i quan li han trobat, no s’ha presentat a la

cita per parlar-ne amb les responsables del centre. Ara li hauran de buscar un altre

lloc. El problema per als responsables de l’Escola, responsables d’ajudar-los en la

recerca d’un lloc de pràctiques, és que no diu res, ni es posa en contacte amb ells.

Des de Fedelatina el descriuen com una persona distant, que no acostuma a parlar

dels seus assumptes personals ni relacionar-se amb la gent. Està treballant i

acostuma a passar-se cada dia per Fedelatina sense relacionar-se gaire. La

responsable de Fedelatina havia pensat un parell d’entitats on podria fer les

pràctiques. Des de l’Escola estudiaran els casos, però demanen més implicació per

part d’ell per evitar tornar a deixar “penjada” una altra entitat. Igual que el V, es

considera que en aquests moments no estan posant tot de la seva part per finalitzar

el procés de formació.

Yo me veo sólo trabajando los fines de semana porque entre semana estaré ocupado.

Entre setmana treballa i segons sembla només disposa d’aquest moment.

Tanmateix, no ha de ser un impediment per fer-les doncs un cop obtingui la titulació

hi han centres de cap de setmana. Li preguntem si es veu treballant com a monitor.

Sí, me veo. El curso no lo hice para nada, si empiezo algo por lo menos mantenerlo. Aunque sea para una temporada

El H no té vinculació al món associatiu. Li preguntem si coneixia associacions

juvenils abans d’iniciar el curs. Ens comenta que a Montmeló i a Granollers

acostumava a anar a espais joves.

Sí, aunque iba más para mirar el correo. Allí me explicaron de que iban las entidades. Me lo explicó un chico, que era hermano de un antiguo compañero de clase. Me explicaron y me pareció bien. Las asociaciones creo que están bien para educar chavales


120

J

J tiene un año en el mundo asociativo. Antes no tenía ninguna experiencia, pero en un año, la tía, parece que está de toda la vida.

Des de Fedelatina ens manifestaven la seva sorpresa quant a l’evolució de la J en

aquest temps. A dia d’avui, està realitzant les pràctiques en un cau (agrupament

escolta) i té intenció de presentar memòria de pràctiques el 15 d’abril, primera

convocatòria a la qual es pot presentar tenint en compte que va iniciar les pràctiques

a mitjans de desembre. Si tot va com fins ara, per a l’estiu ja tindrà el títol de

monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.

Passats uns mesos de la finalització del curs a Viladrau, la J considera que

l’experiència va ser positiva. Valora especialment els companys, els professors,

l’entorn i el dinamisme de les classes que, tot i les vuit hores de formació diària i la

seva intensitat, van possibilitar que el ritme no fos tan dur. En els cursos en modalitat

de colònies gairebé tothom ve del món associatiu de lleure i, per tant, tots tenen un

“bagatge cultural” comú. La J, com la resta de companys de Fedelatina, no

procedeixen d’aquest entorn sociocultural i en un primer moment es va sentir una

mica estranya.

porque no conocía a nadie y no era mi ambiente de amigos. Cada uno ya tenía su ambiente y hablaban de las mismas cosas porque venían de Esplais y, en cambio yo, nunca había estado en un Casal y muchas veces no sabía de qué hablar.

Hubo un momento en que me dije que no podía estar sola si era monitora, traté de unirme, empecé a charlar con las chicas de mi habitación, me empezaron a preguntar cosas.(…) Con las canciones que ya conocía ya fui acercándome más al grupo.

Pel que fa a continguts, es queda amb el que li van explicar a Pedagogia i sobretot

amb una metodologia participativa en la qual les dinàmiques i els jocs faciliten

l’intercanvi de coneixements d’una forma lúdica i entretinguda. Li preguntem si

manté el contacte amb els companys que va conèixer al curs i ens afirma que per

internet sovint manté converses amb ells.

Igual si se mantiene el contacto por internet pero de allí a que los vuelva a ver no lo sé. Tal vez de casualidad. No lo sé.


121

En el moment que mantenien aquesta entrevista feia molt poc que havia iniciat les

pràctiques en un cau. Ens comenta que el contacte li van proporcionar des de

l’Escola de formació, si bé ella també va buscar per la seva xarxa de contactes del

món associatiu.

Busqué en el CJB21 Allí me dieron unos libros con unas direcciones de los sitios donde podía encontrar más cerca de mi distrito. Yo le dije a la chica que estaba buscando un Scout y me dijo que no conocía ninguno.

Està contenta perquè només unes poques setmanes després d’haver finalitzat el

curs ja va trobar un lloc on fer les pràctiques. Ens comenta que les primeres

trobades amb la responsable del cau van ser molt positives i engrescadores. Es

troben els dissabtes de 4.30 a 20 hores, consisteix en una reunió prèvia entre l’equip

de monitors per després iniciar les activitats amb els nens/es. Està en el grup de

mitjans, d’onze a quinze anys, on té quatre nois al seu càrrec.

Los niños están vendiendo lotería para una rifa que se va a hacer y también para comprar una tienda de campaña. Así que los días que hemos estado, hemos salido con los niños a la calle a vender lotería y no hemos hecho muchas cosas.

Un mes més tard de parlar amb la J entrevistem la seva responsable de pràctiques

del cau. Ens comenta que l’entitat ha perdut molts caps escolta en els últims anys i

que ara només estan ella i una altra noia en un cau amb 25-30 nens. A més de la J,

tenen una altra persona en pràctiques. Les han rebut amb els braços oberts. Li

preguntem com va ser l’entrada de la J.

Molt bé, molt bé. Li vam explicar i ella molt contenta, i nosaltres també. Vam estar molt contentes mútuament, que ella pogués fer les pràctiques i nosaltres tinguéssim una mà més per poder treballar amb els nens

Ens comenta que la veu molt motivada i, des del primer moment s’ha entès

perfectament tant amb l’equip de monitors com amb els nens, especialment amb els

més grans.

Ha agafat molta connexió, i sobretot amb els nens grans, que a nosaltres ens costa més, i ella ha agafat bona connexió amb ells

21 Centre Juvenil de Barcelona


122

Afirma que la veu en un futur en aquest món, ja sigui treballant o com a voluntària. I

li preguntem el per què d’aquesta opinió.

Perquè...sí, hi posa ganes. Saps quan una persona ve perquè ve i quan una persona hi posa ganes i està contenta. Ella diu que a l’agrupament no sap si hi continuarà, però que li agradarà treballar d’això.

La J també es veu encaminant-se en el món del lleure i de l’associacionisme juvenil.

En les seves dues vessants, voluntària i laboral. El dia de l’entrevista manifestava

que s’estava plantejant continuar al cau un cop acabades les pràctiques. Alhora, la

titulació també li permetrà buscar feina, una de les seves aspiracions, com la de

molts altres joves, per tal d’independitzar-se econòmicament. Per això, compta amb

el suport de la família.

De hecho, mi madre me está ayudando con esto, porque bueno, ya sabe lo del curso y esto, y sabe que estoy en el agrupament escolta, pero me ha estado dando un par de direcciones para que vaya a dejar currículum, que están cogiendo para enero, o algo así, para trabajar ….igual, de monitora; creo que es en Glòries

Li agradaria adreçar la seva acció en projectes que, com els de Fedelatina, faciliten

als joves el coneixement del seu nou entorn, els recursos i les possibilitats de les

quals disposa un jove en una ciutat com a Barcelona. Li agradaria continuar amb

aquesta tasca i així poder facilitar als joves nouvinguts la seva integració.

Sí, sí, sí…Un poco como Fedelatina. Y eso, para integrarse, y bueno, más o menos explicar las normas que hay aquí…de ayuda, también.

La responsable del projecte de Fedelatina també té molt clar que la J pot orientar-se

cap aquest món. Molt probablement, un cop adquireixi el seu carnet de titulada, la

contractaran com a monitora a Fedelatina.


123

S

S es una chica que tiene muchísimo, muchísimo potencial, pero siempre se lía. Es una tía que siempre parece que busca problemas, ¿no? Y...va súper bien, y hay un momento que bluf, la cosa va pata atrás, ¿no?

L’entrevista que li havíem de fer en aquesta tercera fase no es va produir. Ens vam

citar fins a quatre vegades per a la realització de l’entrevista sense que en cap

d’elles s’acabés presentant. Finalment, es va desistir de fer-li presencial.

Les paraules que encapçalen aquest apartat ens les diuen des de Fedelatina. La S

està en estat de quatre mesos i en principi ja ha passat el període en què un

embaràs es pot considerar de risc. Des de Fedelatina comenten que tot just

comença a incorporar-se a les seves activitats.

Quant a les pràctiques, li van proposar la possibilitat de fer-les en una ludoteca

gestionada per una de les entitats del MLP. Des de l’Escola entenen que no va

mostrar gaire interès. Finalment, es va descartar per motius aliens al projecte.

L’entitat del MLP que gestionava l’equipament va perdre la concessió i va passar a

mans d’una altra entitat, no membre del moviment22.

Des de l’Escola proposen una altra ludoteca (tipus d’equipament, d’altra banda, que

consideren adient per a la S perquè es trobaria un ambient més relaxat que en

esplais o caus) i proposen que les faci al més aviat possible, per no esperar que

l’embaràs estigui molt avançat i es despengi del projecte definitivament.

Properament li han de fer la proposta.

V

22 Un dels acords del projecte MLP – Fedelatina és la realització de les pràctique en entitats vinculades al moviment.


124

En ese tiempo estaba aquí en Barcelona y trabajaba por la noche con H. A veces era descansar tres horitas y venir para acá

La realització del curs el va estar compaginant amb una feina de nit que també

realitzava el H, company al curs i amb qui comparteix pis en l’actualitat. Ens explica

que moltes vegades estava molt cansat. Tanmateix, ara la seva màxima prioritat és

treballar d’allò que va sortint.

Ens diu que el curs li va anar bé. Respecte als continguts, considera que hi ha

matèries molt teòriques. Les que més li van agradar van ser les manualitats. Li

preguntem si manté contacte amb companys del curs.

Hay una chica que no recuerdo el nombre que la tengo agregada en el facebook. Ella me dice que está trabajando, otro chico que está por las Corts haciendo las prácticas…

Encara no ha iniciat les pràctiques i pel que sembla, de moment no les realitzarà. La

seva prioritat ara és treballar.

No desaprovecho el trabajo porque me están pagando. Ahora mismo no sé que hacer porque si no trabajo no como.

Hi ha força flexibilitat per realitzar les pràctiques per tal que es puguin compaginar

amb estudis o feina. Li suggerim aquesta possibilitat i l’opció de fer-les al Centre

Cívic de les Corts on imparteix classe de hip hop.

Para fines de semana sí que puedo, el sábado y domingo doy a parte las clases con mis chicos (…) Voy a tratar de hablar con él (..) Sí, es verdad ya hablaré con él. Yo tengo bastante tiempo con los chavales, hace dos años que les llevo.

A dia d’avui, no hi ha constància que hagi parlat amb ells sobre la possibilitat de fer-

les. Des de l’Escola Lliure el Sol va buscar-li llocs on realitzar-les. Es va contactar

amb una entitat de base que hi estava interessada. La seva responsable es va citar

amb el V per parlar-ne, però no s’hi va presentar. Dies més tard va argumentar que li

havia sortit una feina i que no podia comprometre’s amb l’entitat.

Des de Fedelatina comenten que darrerament ve poc a la seu i que s’ha generat un

cert distanciament. És el menys depenent de Fedelatina, té tots els paper en regla i

la família la té aquí. El volen trucar per pressionar-lo a fer les pràctiques. Des de

l’Escola volen saber el seu grau de compromís i motivació per fer-les abans de


125

contactar amb altres llocs.

Sembla ser que hi ha dificultats econòmiques en la família. Aquí trobar feina cada

cop és més difícil i la família està a punt d’iniciar un altre procés migratori. El seu

pare ja està establert als EUA, on tenen molts vincles familiars a Nova Jersei. Aviat

l’acompanyarà la mare i l’àvia. La seva germana possiblement retornarà a Equador i

ell continua amb la idea d’anar-se’n a França.

Necesito la tarjeta porque si me fuera para Francia me haría falta eso. Yo trataba de reunir a gente latinoamericana para tratar de tener una asociación de baile allí

Es refereix al títol de monitor. La seva idea és crear una associació juvenil vinculada

al hip hop. El V considera que la situació d’aquest col·lectiu és molt marginal,

especialment aquí a Espanya, on disposar d’espais tancats per ballar és molt difícil i

al carrer sovint són expulsats de places públiques. Considera que a França tindria

més oportunitats per desenvolupar el seu projecte ja que es valora molt més allò que

fa.

Mi mundo es el hip-hop y no sólo les enseñaría a bailar sino también a desenvolverse en este mundo. Los dj’s y los grafiteros también tienen sus asociaciones pero los b-boys todavía no tienen una organización que los lidere. El mundo este no es sólo de discotecas sino de teatros también. Te puedes ganar la vida en eso (…) Los b-boys sólo tienen la calle para ganarse el pan, no hay una asociación que les ayude. No saben que eso que ellos hacen dentro del mundo del espectáculo está bien visto y es valorado.

Allí, el mundo este está más organizado. En Francia hay asociaciones. Trabajan en teatros. Allí está más valorado y está más reconocido por el Estado. Cuando hay los campeonatos nacionales el gobierno les apoya porque sabe que es una asociación. Aquí tienes que buscarte tú la vida.

El hip hop és la seva vida i li agradaria dedicar-s’hi professionalment. Hi dedica molt

de temps, competeix amb un grup i a més ensenya als joves que s’inicien i que cada

cop són més. Voldria el títol per tenir una titulació que li facilités les coses a l’hora de

buscar treball com a monitor de ball i té la incertesa si aquest li servirà en un futur a

França. Té la voluntat de crear una associació que doni suport als qui ballen, però

lamenta que des de l’ajuntament ningú els ajuda.

Porque, porque fíjate. Hay sitios que yo se que prefieren a los...eh...para mi son unos mal nacidos, estos nazis, tienen sitios que el ayuntamiento mismo les da, para que se reúnan y todo eso, ehh...les dan, y esto...y ya nosotros, que nosotros necesitamos, ¿sabes? Para que los chicos aprendan y...¿sabes? Te hacen bien; no nos dan.


126

La responsable de Fedelatina ens comenta que tan per al V com per al H aquesta ha

estat la seva primera experiència associativa. Són ballarins de carrer i no disposen

dels coneixements ni de l’experiència en el món associatiu.

Incorporació joves llatins nouvinguts a les entitat Conclusions

127

6. Conclusions

La primera experiència de col·laboració entre Fedelatina i l’MLP es valora de manera

molt positiva per ambdues parts. Si bé el procés formatiu de molts joves encara no

s’ha finalitzat, fet comprensible ja que les pràctiques impliquen un nombre d’hores

que poden allargar el procés formatiu uns mesos, sí que és cert que ja podem dir

que molts dels objectius que es van plantejar inicialment es van complir de manera

satisfactòria. Els objectius generals d’aquest projecte de col·laboració entre entitats

es poden resumir en tres punts:

- Capacitar els joves nouvinguts en tècniques de lideratge i d’educació en el lleure

per ésser aplicades amb altres joves de la comunitat.

- Apropar els joves membres de Fedelatina i joves membres d’entitats de l’MLP,

joves autòctons en la seva majoria. Aquest segon objectiu és el que definim com

coneixement de l’altre, com la posada en comú de valors i formes d’entendre el món,

com l’exercici d’apropament.

- Vincular o incorporar els joves participants a entitats de l’MLP, ja fos a partir de la

realització de les pràctiques en aquestes entitats o amb la seva continuïtat en

aquestes entitats un cop finalitzat tot el procés formatiu.

Tot seguit valorarem un per un el grau de desenvolupament de cadascun dels

objectius.

Com dèiem, un dels objectius era la formació de joves nouvinguts que ja prèviament

exercien un rol de lideratge entre els seus, per tal de proporcionar-los eines i

recursos socioeducatius per poder intervenir i facilitar el procés d’incorporació

d’altres joves nouvinguts en la nova societat d’acollida. Aquest objectiu rau, en gran

part, en l’experiència de Fedelatina i en el treball que realitzen amb joves, segons

ens comenta la responsable del projecte d’aquesta entitat.

Es un grupo que ya está dentro de Fedelatina y creímos que ellos estaban preparados para ser difusores de lo que sería la traducción de la realidad de Barcelona


128

para los jóvenes. Ellos ya saben lo que se puede y lo que no se puede hacer en un espacio público, ellos ya conocen los equipamientos, conocen los recursos de la ciudad, ellos ya saben dónde encontrar las cosas. Entonces queremos preparar a estos jóvenes para que puedan difundir a otros jóvenes.

Els cursos de monitors/es, i directors/es, que han realitzat els joves entre agost i

setembre els han proporcionat aquests recursos que molts d’ells faran servir amb la

resta de joves usuaris de Fedelatina.

L’experiència dels cursos també ha servit per complir un dels altres objectius, el

coneixement de l’altre. Els cursos intensius, i els que es feien en convivència durant

dues setmanes especialment, han servit per què joves procedents de realitats

diferents compartissin un temps i un espai de convivència que els permetés conèixer

i contrastar experiències. Al llarg de dues setmanes, joves autòctons i joves

nouvinguts van disposar d’un espai relacional per intercanviar experiències de les

seves respectives realitats associatives i per facilitar una socialització i uns vincles

emocionals entre ambdues realitats juvenils. D’aquesta manera, els cursos han

servit per facilitar un apropament entre dues realitats juvenils que sovint no es dóna

en els espais quotidians que comparteixen. A l’hora de la veritat, l’experiència que

cadascun del joves ens ha exposat, no es diferencia de les experiències que joves

autòctons hagin pogut tenir en aquests cursos.

Finalment, un tercer objectiu, la incorporació de joves nouvinguts a entitats del MLP,

pretenia anar un pas més enllà en el coneixement de l’altre, afavorint les pràctiques

d’aquests joves en entitats de base de l’associacionisme juvenil autòcton com a

forma d’apropar aquest col·lectiu a un moviment associatiu arrelat al territori (esplais,

agrupaments i casals de joves) i que al seu torn té dificultats per atreure infants i

joves nouvinguts dels seu entorn més proper. De les tres experiències de pràctiques

que fins ara s’han recollit, els casos de la J, l’Ev i el F, dues han estat considerades

pels propis actors com experiències molt positives. Mentre que una tercera, el cas

del F, si bé no ha estat del tot satisfactòria, és possible pensar que la difícil situació

personal del jove fos un condicionant molt fort per què l’experiència acabés

d’aquesta manera.

L’objectiu que perseguia analitzar l’impacte del projecte en la trajectòria dels joves

participants l’abordem en el darrer apartat de les conclusions, el punt 6.2.


129

Un element per considerar que l’experiència es valora de forma positiva és el fet que

ambdues parts ja han mostrat interès per repetir-la. Així doncs, en els pròxims

mesos altres joves vinculats a Fedelatina realitzaran novament formació a l’Escola

Lliure El Sol, formació que estarà inclosa dintre d’un programa formatiu més ampli,

que duu a terme Fedelatina, i que té per objectiu formar joves líders entre la

comunitats llatina per què facin de referents i disposin d’eines per ajudar joves

nouvinguts en el seu procés d’integració a la societat d’acollida. D’altra banda,

Fedelatina i la Fundació Ferrer i Guàrdia han plantejat conjuntament nous projectes

que volen donar continuïtat a l’experiència que s’ha obtingut amb aquest projecte.

Passem ara a fer una valoració del projecte que pretén fer aportacions per a la nova

realització del projecte que s’iniciarà en els propers mesos.

6.1. Valoració èxit del projecte

Estructurem la valoració del procés en tres àmbits: procés de coordinació,

expectatives dels joves i propostes de millora. Al llarg del procés s’han establert dos

nivells de coordinació i seguiment:

Àmbit de coordinació primària: Escola Lliure El Sol – Fedelatina – Fundació Ferrer i

Guàrdia (per mitjà del seu Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques). Aquest

nivell de coordianció fa referència a les entitats que van tenir una relació directa amb

els joves.

Àmbit de coordinació secundària: resta d’entitats del MLP participants en el

projecte23, en tant que receptores dels joves entre els seves entitats de base per a la

realització de pràctiques, més les tres entitats del nivell de coordianció primària.

23 Aqueste són: tres entitats de segon grau que agrupen entitats de base que fan intervencions socioeducatives (Esplac, és una federació d’esplais; Acció Escolta de Catalunya és una federació d’escoltisme; l’Associació de Casals de Joves, com el seu nom indica és una federació de casals juvenils) i Entorn sccl, cooperativa que ofereix serveis educatius.


130

Procés de coordinació

Un primer element, que fa referència a l’àmbit de coordinació primària ( les tres

entitats promotores del projecte), té a veure amb el traspàs de la informació i la

coordinació. Al llarg del procés es detecten moments que ens indiquen que el grau

de coordinació entre Fedelatina, l’Escola Lliure El Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia

no ha estat del tot satisfactori. Un factor que il·lustra aquesta manca de coordinació

és el fet que alguns dels joves no acabaven de tenir clar quin era el paper de

cadascuna de les entitats en el projecte i per tant, això va provocar que en certs

moments els dubtes que poguessin tenir no els adrecessin a l’entitat pertinent.

L’Escola Lliure El Sol i Fedelatina van mantenir reunions prèvies entre elles i amb els

joves participants en el projecte. La Fundació va anar a Fedelatina a presentar-se

per explicar el projecte als joves. Les tres entitats van trobar-se en la reunió de

coordinació amb la resta d’entitats del MLP, reunió que va servir per presentar-los el

projecte. Però el que no va tenir lloc, va ser una reunió entre les tres entitats (Escola

Lliure El Sol, Fedelatina i Fundació Ferrer i Guàrdia) que tindrien una relació directa

amb els joves, per tenir una visió de com es desenvoluparia el procés, establir

protocols d’actuació i un calendari de reunions de caràcter més operatiu.

Pel que fa a l’àmbit de coordinació secundària, on també participen les (entitats

receptores dels alumnes), cal assenyalar també la detecció d’elements que ens fan

pensar que el procés té algun marge de millora. El fet que explica la necessitat de

replantejar el paper de les entitats del MLP i la coordinació d’aquestes en el projecte

és la dificultat que hi va haver per trobar centres on els joves realitzessin les

pràctiques. D’una banda, el compromís del projecte implicava que els joves havien

de fer les pràctiques en una entitat vinculada al MLP. D’altra banda, la resposta i la

implicació de les entitats per acollir els joves entre les seves entitats de base es va

mostrar ineficaç.


131

Així doncs, quant al protocol per a la recerca d’espais per a les pràctiques,

primerament s’establia que la proposta de centre vingués donada a iniciativa dels

propis joves, tenint en compte que la xarxa social que generessin durant la

realització de la part teòrica dels cursos els proporcionés una entitat de pràctiques.

També es partia del fet que les entitats de base són autònomes per decidir si volen o

no gent en pràctiques, a més d’establir altres condicions com per exemple el

compromís de quedar-s’hi tot el curs, tot i que la durada obligatòria de les pràctiques

es pot concentrar en un trimestre. En darrera instància, si els joves no havien trobat

entitat de pràctiques pel seu compte, corresponia a l’Escola cercar-los el lloc, amb la

condició com ja hem anomenat anteriorment, que havia de ser un centre vinculat al

MLP. Es valora que una major participació de les federacions en el procés

d’assignació de centre hagués facilitat trobar aquests llocs més ràpidament.

La resposta dels joves: les expectatives d’uns i de ls altres

Un altre element a tenir en compte per valorar com ha anat el procés formatiu dels

joves té relació amb la pròpia resposta que els joves anaven donant a mida que

avançava el projecte. Al cap i a la fi, si bé es posa de manifest la necessitat d’establir

elements de millora quant a la gestió i coordinació del desenvolupament, la resposta

dels joves ha estat molt diferent, segons cada cas.

Al respecte podem assenyalar que les expectatives que els joves tenien en un

començament, no s’ajustaven exactament al que després s’hi van trobar. Dos

exemples ens ho il·lustren. El primer té a veure amb la sorpresa que va produir en

alguns joves que el curs es fes en català. L’altre té a veure amb les pràctiques i amb

la possibilitat de trobar feina mitjançant aquestes. Però, a l’hora de la veritat, els llocs

que anaven sorgint per fer pràctiques tenien més perfil de voluntari (pel caràcter

associatiu de les entitats del MLP) que laboral, quan en realitat per a molts d’ells un

dels elements de motivació era la vinculació del projecte i les pràctiques a les

oportunitats laborals que se’ls podien obrir.


132

Pel que fa al projecte, és molt probable que la resposta d’aquells joves, amb

expectatives i motivacions centrades principalment a trobar feina, finalment no fos la

mateixa que la d’aquells joves dels quals les expectatives no anaven únicament

adreçades a la possibilitat de trobar feina, sinó que també tenien motivacions

relacionades amb els objectius que es van plantejar inicialment: formar-se com a

líders, coneixement de l’altre i aproximació a l’associacionisme juvenil arrelat al

territori.

Propostes de millora

Un cop identificats els elements del procés a millorar, adjuntem les propostes que

contribueixen a fer-ho possible.

• Presentació conjunta

Per tal de minimitzar el grau de confusió vers les diferents entitats que formen part

del projecte i que es genera en els joves proposem la realització d’un treball conjunt

previ. Així doncs, una reunió de presentació de les tres entitats (Escola Lliure El Sol,

Fedelatina, Fundació Ferrer i Guàrdia) amb els joves per tal que visualitzin clarament

tot el projecte i el paper de cadascuna de les entitats pot ajudar en aquest sentit.

D’altra banda, això implicaria que prèviament les tres entitats haurien desenvolupat

un treball de planificació conjunta de tot el procés, visualitzant i detectant possibles

situacions crítiques i sensibles per a l’èxit del procés.

• Apostar pels cursos vivencials versus intensius

Entre els cursos d’agost amb estada en una casa de colònies, en els quals a més de

la formació teòrica hi ha la vivència/convivència en grup les vint-i-quatre hores del

dia, i els cursos intensius de setembre, en els quals tan sols existeix la formació


133

teòrica de vuit hores diària, hi ha una diferència qualitativa pel que fa a les

possibilitats de relacionar-se i conèixer l’altre. A més a més, cal tenir en compte que

els cursos d’agost són els que acostumen a concentrar més joves procedents de

l’associacionisme juvenil autòcton, especialment de les entitats de base del

moviment.

L’exemple que millor il·lustra aquesta idea són els casos del H i el V que van fer la

seva formació en un curs no vivencial i que en cap moment van relacionar-se amb el

grup fora de l’espai de l’aula, ni tan sols compartien l’hora de l’esmorzar, ja que

acostumaven a anar-se al local de Fedelatina que queda al costat de les aules on es

va realitzar el curs.

Els cursos vivencials són el format de curs que propicia unes condicions més adients

per facilitar el coneixement entre els i les joves, facilitant el temps i l’espai per

traspassar una primera barrera de desconeixement entre els uns i els altres.

• Definició de protocols d’actuació: el procés de recerca de pràctiques com

exemple i procés sensible.

Un dels processos que requereix d’un protocol més definit i amb un canvi de les

pautes d’actuació és el que fa referència a l’assignació d’un lloc de pràctiques.

Aquí, la dificultat rau en el fet que les entitats de base de les federacions són

autònomes per decidir si volen algú en pràctiques i les condicions de les mateixes.

Per exemple, molts esplais posaven com a requisit per fer les pràctiques el

compromís de quedar-s’hi tot el curs acadèmic, quan segons la durada obligatòria de

les pràctiques aquestes es poden fer en un trimestre. Des de Fedelatina ens

comenten que per a molts dels joves no era assumible comprometre-s’hi un any, si

no era obtenint una remuneració per les pràctiques. Si partim del fet que l’autonomia

dels esplais és inqüestionable, el que suggerim és una major campanya de difusió

per part de les federacions entre les seves entitats de base, mitjançant la qual es

donin a conèixer els beneficis pedagògics que pot aportar aquesta experiència,

encara que sigui només per tres mesos.


134

• Establir un reforç en el seguiment dels joves

La figura del tutor durant el procés de pràctiques en el curs de formació està

enfocada per orientar i donar assessorament en la recerca d’un lloc de pràctiques

per al jove. Tal com s’ha desenvolupat la trajectòria de molts dels joves, es planteja

la necessitat de la figura d’un tutor-referent, que faci un seguiment més acurat per

evitar el risc de desvinculació del projecte, en un moment tan crític com és el

moment de cerca d’un lloc de pràctiques-.

• Garantir estabilitat econòmica als joves durant el procés formatiu

Tal com ha quedat recollit en la narració de les trajectòries dels joves, la situació

socioeconòmica de tots ells és precària. Especialment sensible és el fet que molts

d’ells no disposen de permís de treball. Fins a quin punt aquesta situació ha pogut

condicionar la seva trajectòria al llarg de la formació és difícil d’establir en cadascun

dels casos. Tanmateix, trobem exemples de com ha condicionat la manera en què

s’han relacionat i han encarat el projecte. L’exemple que millor ho il·lustra és el cas

del F, qui es va veure obligat a afrontar una despesa extra en desplaçament per

anar a Vilanova i que, en veure’s sense recursos, va aconseguir que des de

Fedelatina l’hi financessin. Un altre exemple era el neguit del F perquè el darrer dia

de curs farien un dinar de comiat i no sabia d’on treure els diners per assistir-hi.

Aquesta experiència ens fa pensar que becar els casos més delicats i, sobretot, en

aquells cursos que impliquin una despesa extra, com era el cas de Vilanova, pot

suposar un suport necessari per tal que els joves puguin desenvolupar l’experiència

formativa com qualsevol altre jove.

• Prioritzar pràctiques amb un perfil més laboral (Entorn sccl)

El relat de la trajectòria dels joves mostra que una de les motivacions presents en


135

tots els participants del projecte eren les expectatives laborals que els obria aquesta

formació. Partint de la situació en què es troben, gairebé tots sense permís de

treball, és lògic pensar que la necessitat de trobar vies per les quals treballar sigui la

principal preocupació de joves que estan en edats d’iniciar un projecte

d’emancipació de la llar familiar i, en els casos d’altres, ja l’havien iniciat feia temps.

Tot i que pot ser contrari a un dels objectius que es plantejaven inicialment, la

vinculació a l’associacionisme juvenil arrelat al territori, una forma de donar millor

resposta a l’expectativa dels joves en aquest sentit seria potenciar la via de

pràctiques amb Entorn sccl, cooperativa de serveis socioeducatius del moviment,

que disposa de llocs on realitzar pràctiques amb un perfil més laboral que les entitats

de base del moviment. En aquest sentit, cal dir que la participació en els cursos

vivencials pot cobrir l’objectiu d’aproximació a l’associacionisme del moviment, ja

que en aquests, a més de ser cursos gairebé exclusius per a joves vinculats al

moviment per les entitats de base (les inscripcions s’obren primerament per a ells i

passat un temps s’obren a la resta de ciutadania) també hi ha un treball extra per

reforçar i promocionar l’associacionisme actiu vinculat als valors del MLP, Moviment

Laic i Progressista.


136

6.2. Valoració impacte de la formació en la traject òria dels joves

Valorar l’impacte de la formació en la trajectòria dels joves ens porta a comparar la

situació inicial dels joves, és a dir, la situació abans de començar el procés amb la

situació al final del procés, un cop finalitzada la formació i en alguns casos les

pràctiques. En aquest sentit però, cal tenir en compte que el procés formatiu de

molts dels joves encara no ha finalitzat. Es pot considerar precisament que el fet que

un jove no hagi finalitzat el procés formatiu ja seria un indicador a tenir en compte

per valorar l’impacte que la formació ha tingut en la trajectòria dels joves. Tanmateix,

el fet d’haver finalitzat el procés formatiu no és l’únic element a tenir en compte, ni

tan sols el més important. Tant el curs de monitors/es com el de directors/es està

format per una part teòrica i una part de pràctiques. Per a la realització d’aquesta

segona, disposen aproximadament de dos anys un cop han finalitzada la part

teòrica. Així doncs, aquells casos que encara no l’han començat, tècnicament tenen

temps per fer les pràctiques i completar satisfactòriament el procés formatiu el que

queda d’any 2010 i part del 2011.

L’obtenció de la titulació de monitors/es d’educació en el lleure és un canvi

substancial en la trajectòria dels joves, perquè passen a tenir una titulació que és

reconeguda tant a l’hora d’assumir responsabilitats en les associacions de lleure

com a l’hora de proposar-se per a certes feines remunerades. En aquest sentit,

podem afirmar que l’Ev i la J obtindran la titulació24 properament. Segons ens

comentaven a Fedelatina, un cop obtinguda la titulació, la intenció és vincular

laboralment les dues joves a l’entitat. Així doncs, s’aconsegueix que la formació

d’aquestes joves com a monitores tingui un impacte directe sobre joves nouvinguts,

24 L’Ev ja ha presentat la memòria i en aquest moment el seu carnet de monitor/a d’educació en el lleure s’està en tràmit. La J té l’elaboració de la memòria molt avançada i la presenta en la propera convocatòria (ja ha estat supervisada pel tutor i segons sembla està dintre dels paràmetres per ser aprovada)


137

a partir de la feina que desenvoluparan a Fedelatina, acomplint així un dels objectius

inicials de la formació.

Pel que fa a la resta, és aviat per valorar-ho, tot i que podem afirmar que el fet que el

procés s’allargui, no deixa de tenir una incidència negativa en l’impacte en tant que

hi ha un risc d’abandonament del procés formatiu més elevat. El que sí que podem

afirmar és que difícilment el F i el C acabin completant-ne el procés. El F va

abandonar les pràctiques quan estava a punt de finalitzar-les i té bitllet per tornar al

seu país properament25. El C es va desvincular del procés un cop finalitzada la part

teòrica per anar a viure a una altra ciutat i iniciar un altre projecte de vida. Des de

Fedelatina ens afirmaven que quedava totalment desvinculat del projecte.

Juntament a l’obtenció de la titulació, l’altre indicador que ens permet valorar

l’impacte del projecte en les trajectòries dels joves és analitzar si els seus cercles

relacionals s’han ampliat o no. En aquest sentit, hi havia dos espais que

possibilitaven aquesta ampliació, el moment de la part teòrica i les pràctiques.

Novament, les experiències de l’Ev i la J, en tant que són els dos casos que han

completat el procés formatiu. és on més impacte s’ha generat. Les pràctiques

representen un espai de socialització i vinculació amb moltes més possibilitats

d’arrelament i consolidació que els cursos de monitors, ja que aquests tenen un

recorregut de tan sols dues setmanes i, a diferència de les pràctiques, no es

realitzen en l’entorn quotidià dels joves, el seu barri o ciutat.

Trajectòria i perfil dels joves com a condicionants de l’impacte del projecte

Pel que fa a l’impacte del projecte (realitzar un curs de monitors i monitores

d’educació en el lleure) en la trajectòria vital dels joves que es troben en situacions

de risc d’exclusió social és limitat. Tots els joves que hi han participat estaven dintre

de la categoria de situació de risc social. La qüestió és, però, veure el grau en cada

25 La responsable de Fedelatina ens comentava que el bitllet era per al mes de febrer.


138

cas per considerar si la mesura emprada (fer curs) pot ajudar-los a millorar la seva

situació.

La hipòtesi que es dedueix un cop analitzada la trajectòria dels joves és que quan

major és la situació de vulnerabilitat dels joves, hi ha menys possibilitats d’ un

impacte real del projecte en les seves trajectòries.

Així doncs, si bé tots els joves participants pertanyen a un col·lectiu vulnerable, el

grau de vulnerabilitat de cadascun no és el mateix. Aquest grau el podem establir en

funció de la seva situació en diferents àmbits de la seva vida com són l’existència

d’una xarxa de suport familiar, la seva situació legal en el país d’acollida i el grau

d’arrelament/integració al territori.

Si ens fixem en les trajectòries de l’Ev i la J abans d’iniciar-se el procés formatiu,

observem que totes dues tenien el seu nucli familiar aquí (les seves respectives

mares) i que aquest nucli complia amb la seva funció de donar suport, tant pel que fa

a l’àmbit emocional com l’econòmic. També es pot considerar que el seu grau

d’integració i de coneixement de la societat d’acollida reunia les condicions

adequades per tal de facilitar un impacte positiu, en tant que les dues havien realitzat

una part de la seva trajectòria escolar aquí, a més d’haver participat prèviament en el

món associatiu d’una manera activa i per tant, amb vincles amb la xarxa associativa

arrelada al territori (les dues han participat en projectes del Consell de la Joventut de

Barcelona). Així doncs, podem concloure que si bé no deixen d’estar en una situació

de risc (cap de les dues disposa de tots els drets en tant que encara no disposen de

permís de treball), aquesta situació no era suficientment greu com per representar

un impediment per a la seva trajectòria formativa.

En canvi, la situació de vulnerabilitat de la resta de joves es pot considerar

suficientment delicada com per devenir un condicionant important. Recordem

especialment vulnerables els casos de l’A, el F i la S. D’una manera o altra, es pot

considerar que en les trajectòries de vida d’aquests joves, en aquests moments, hi

ha unes urgències i prioritats que requereixen major atenció que aquest projecte.

D’altra banda, cal considerar que, a més dels factors socials que envolten la

trajectòria de cadascun dels joves, hem de tenir present el factor motivacional de


139

cada un d’ells pel projecte que se’ls va presentar. Així doncs, tot i que es pot

considerar que les condicions no eren les mateixes per a cada jove, cert és que

també podem considerar com a factor explicatiu d’haver completat o no el procés

formatiu la motivació i interès que aquests tenien pel projecte. I això té molt a veure

amb el que esperaven aconseguir de la formació i el que anaven veient que

aconseguirien. Probablement els exemples que millor il·lustren aquest condicionant

són els casos del V i el H.

Així doncs, si d’una banda llancem la idea que s’han de reunir unes condicions de

possibilitat d’impacte positiu entre els joves, de manera que la situació de

vulnerabilitat dels joves participants no sigui tal que impedeixi el seu

desenvolupament normal al llarg del procés formatiu; també cal contemplar

l’existència de l’element motivacional en els joves i que les seves expectatives

s’ajustin a les que pot comportar el projecte.


140

Bibliografia

VVAA. Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. Fundació Jaume Bofill

– Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Barcelona. 2008

Serrano, J. i Martín, G (coord.) Estudi sobre el Moviment Laic i Progressista 2005. Fundació

Francesc Ferrer i Guàrdia, Barcelona, 2006.

Herrera,D; Albaigés, B i Garet, M. Immigració i el treball intercultural a les entitats d’ducació

en el lleure de Catalunya. Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 2003

Observatori del Tercer Sector. Evolució de l’associacionisme d’origen immigrant a

Catalunya. 2009

Samper, S i Moreno, R. Trajectòries sociolaborals de la població immigrada. Factors

explicatius. D-CAS, Col·lectu d’Analistes Socials. Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 2009.

VVAA. Identitats. Eduació, immigració i construcció identitària. Fundació Jaume Bofill. Eumo

Ed. 2008

Quiroga, V (Dir.) Somnis de butxaca. Nois i noies menors migrants no acompanyats a

Catalunya. Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 2009

Consejo de la Joventud de España. Hacia un modelo asociativo intercultural. La

participación de origen inmigrante en el movimiento asociativo. Madrid, 2005.

Coneixements financers dels joves universitaris Índex de gràfics i taules

141

Índex de taules

Taula 1. Descripció de les fases del treball de ca mp ................................................. .................... 10

Taula 2. Dades participants....................... ........................................................................................ 11

Taula 3. dates entrevista fase 1 .................. ...................................................................................... 13

Taula 4. Entrevistes participants, fase tres. .... ............................................................................... 21

Taula 5. entrevistes responsables de pràctiques ... ........................................................................ 22

Taula 6. Resum de les accions de coordinació de la fase 3 amb la responsable de tutories de

l’Escola Lliure El Sol ............................. .............................................................................................. 24

Taula 7. .......................................... ...................................................................................................... 91


142

Annexos

Annex 1. Guió entrevista fase 1: trajectòries migra tòries dels joves .................................. ........ 143

Annex 2. Acta de reunió comissió de coordinació .... .................................................................... 145

Annex 3. Materila diari de camp: llista de material de la carpeta ..................................... ............ 147

Annex 4. Material diari de camp: fitxa explicativa del projecte ....................................... ............. 148

Annex 5. Material diari de camp: guió del diari de camp ............................................... ............... 153

Annex 6. Materila diari de camp: fitxa instruccions càmera de vídeo ................................... ...... 157

Annex 7. Guió entrevista joves fase 3. Model A..... ........................................................................ 163

Annex 8. Guió entrevista joves fase 3. Model B..... ........................................................................ 164

Annex 9. Guió entrevista informant clau fase 3: res ponsable Fedelatina del projecte ............. 166

Annex 10. Horari curs de monitors i monitores de Vi ladrau............................................. ............ 168

Annex 11. Horari curs de monitors i monitores de Sa ifores............................................. ............ 169

Annex 12. Horari curs de directors i directores de Saifores........................................... .............. 170

Annex 13. Horari curs de monitors i monitores de Ba rcelona............................................ .......... 171

Annex 14. Horari curs de monitors i monitores de Vi lanova ............................................. ........... 172

Coneixements financers dels joves universitaris Annexos

143

Annex 1. Guió entrevista fase 1: trajectòries migr atòries dels joves

L’entrevista està plantejada en quatre blocs que responen a una lògica temporal: abans de venir, moment de venir, ja establert al país d’arribada i futur (expectatives del curs i projecció d’un mateix d’aquí cinc anys). Es evident que el contingut dels blocs dependrà molt de l’edat que tenien en cada moment. He pensat que pot ser interessant explica’ls-hi l’estructura abans de començar. Les dimensions d’anàlisi serien: identitat, família, xarxes relacionals (associatives i no associatives), el fet migratori i expectatives de vida (del projecte i de la vida en general). Dimensions d’anàlisi: Identitat Família Xarxes relacionals Migració Expectatives del curs Projecció en el futur Estructura entrevista: Abans de venir Quin és el teu lloc de procedència? A on vas néixer? Fins a quina edat vas viure allà? Amb qui vivies? Parla’ns de la teva família Què feies allà? (estudiaves/treballaves) Quins eren els teus grups d’amics? Què feies amb ells? En quins llocs et trobaves amb ells? (Tenies vinculació amb alguna associació?) Com valoraries la teva vida allà? Moment de venir: procés migratori Vas estar en algun altre lloc abans d’arribar a Barcelona? Quins van ser els motius de la migració? (Com vas viure el moment de saber-ho?) Com et va afectar deixar familiars i amics? Quines expectatives tenies abans d’arribar? (I d’ Espanya - Catalunya) Arribada: país d’acollida A quina edat vas arribar? Com van ser els primers mesos? (trajectòries estudis – treball) I ara, com és un dia habitual en la teva vida? D’on i quan sorgeixen les noves amistats? (amistats nascudes aquí-allà) Com es produeix la teva vinculació a Fedelatina? (en quin moment – motiu) Estàs vinculat a d’altres associacions? (Què en penses de l’associacionisme?) Com és la relació amb la família que ve amb tu? Canvia respecte a la relació que tenies allà?


144

I amb els teus amics que vas deixar, quina relació mantens? Has tornat al teu país d’origen? Futur Què esperes del curs que vas a realitzar? Com et veus un cop hagis finalitzat el curs i les pràctiques? Imaginat en la teva festa d’aniversari amb 40 anys? Identitat Et sents d’aquí o d’allà? Digues 3 coses bones d’Espanya i 3 coses bones del teu país d’origen I ara 3 coses dolentes.


145

Annex 2. Acta de reunió comissió de coordinació

Assistents Sílvia Luque i Christian Coll (FFG), C Martínez i Ariadna Comas (AE), Ruth Arcarons (Esplac), Carlos Piegari i Bárbara Sousa (Fedelatina) i Ruth García (Escola El Sol) Entorn, Casals de Joves i oficina MLP s’excusen Data 17/07/09 Motiu REUNIÓ COORDINACIÓ TÉCNICA PROJECTE FEDELATINA – MLP o La Sílvia Luque ens contextualitza la proposta, La FFG farà un estudi per tal d’analitzar la capacitat d’inclusió de les entitats de l´MLP a partir de l’anàlisi de les trajectòries vitals de 6 joves vinculats a Fedelatina. El proposta es desglossarà en les següents accions: - els 6 joves faran aquest estiu faran formació amb l’Escola: 4 persones curs monitors/es i 2 directors/es - els joves faran les pràctiques del curs en un dels nostres centres (ja sigui de les entitats de base o bé en un servei d’entorn) - es preveu fer l’estudi al llarg d’aquest semestre de 2009, començant amb unes entrevistes prèvies a la formació i fent seguiment mentre fan el curs, durant les seves pràctiques, etc. Es preveu també valorar l’impacte d’aquest a llarg termini, si és possible, amb una trobada amb aquests nois/es. La intenció d’una banda és que aquests joves actuïn com a difusors/es entre la resta de joves vinculats a Fedelatina, de les maneres de fer, model d’organització, valors i coneixements adquirits en la formació . . . . i que s’impliquin en les entitats on participaran a través de les seves pràctiques. Per les entitats de l´MLP ha de ser una oportunitat que ha de permetre que aquests joves s’impliquin en les entitats per tal de possibilitar l’augment de la capacitat inclusiva de les entitats a partir de l’efecte multiplicador que pot brindà el fet de tenir participants d’aquestes característiques Acords Les entitats es comprometen a implicar-se en el projecte acullint als nois/es en pràctiques en alguns dels centres, tot i que es recorda l’autonomia i sobirania de cadascun dels esplais i agrupaments. S’acorda que per tal d’assignar el centre de pràctiques se seguiran els següents criteris: - en un primer moment s’intentarà que el lloc de pràctiques escollit sorgeixi de la forma més natural possible (per les relacions que puguin establir amb d’altres participants als cursos, etc . . .) - s’assignaran en funció de les motivacions personals de cadascun dels nois/es (treball amb infants, amb joves, . . . ) - es prioritzaran els centres ubicats en els barris, municipis . . . on visquin els participants. - Els referents de les entitats hauran d’estar assabentades des d’un primer moment d’on es realitzaran les pràctiques Es de determina que els referents de les entitats en quan a les pràctiques seran: - Esplac: Arnau Governa - AE: Ariadna Comas - ACJ: Marta López (- Entorn: Juli Pastor )


146

- Escola: Jana Alentorn - Fedelatina: Bàrbara Sousa Hi ha proposta per següent trobada? Es proposa fer una propera trobada després de la formació per tal de veure com ha anat i com ha quedat el tema de les pràctiques. Es proposa el DIVENDRES 18 DE SETEMBRE A LES 11H


147

Annex 3. Materila diari de camp: llista de materia l de la carpeta


148

Annex 4. Material diari de camp: fitxa explicativa del projecte


149


150


151


152


153

Annex 5. Material diari de camp: guió del diari de camp


154


155


156


157

Annex 6. Materila diari de camp: fitxa instruccion s càmera de vídeo


158


159


160


161


162


163

Annex 7. Guió entrevista joves fase 3. Model A

ESTUDI: LA INCLUSIÓ DE JOVES D’ORIGEN ESTRANGER A L ES ENTITAS DEL MLP Fase 3: entrevista als joves per avaluar el curs i les pràctiques de monitor Entrevista A: per aquells que encara no han iniciat les pràctiques El curs Com va anar el curs? Què valores més positivament? I més negativament? Què creus que es tindria que millorar del curs? Per què? T’ha costat entendre els continguts de les matèries? Per què? Quines assignatures trobes més útils per desenvolupar la tasca de monitor? Quina idea tenies de la figura del monitor abans de fer el curs i quina tens ara? Com t’has trobat amb la resta de companys? I amb els professors? Mantens el contacte amb algun dels companys que van participar? Amb quina freqüència? Per quins canals? Creus que mantindràs el contacte amb ells o que se t’obra un nou grup d’amics amb els quals relacionar-se? Després del que has aprés, consideres que estàs apunt per treballar amb nens i joves? Pràctiques Com valores el procés per trobar un lloc on fer les pràctiques? Per què? Has buscat algun lloc pel teu compte? Quines expectatives tens en quant al teu futur professional en l’àmbit de l’educació en el lleure? Et veus organitzant, liderant o participant en una associació juvenil? Com seria? Què opines de les associacions juvenils? Dels esplais, els agrupaments, els casals de joves...


164

Annex 8. Guió entrevista joves fase 3. Model B

ESTUDI: LA INCLUSIÓ DE JOVES D’ORIGEN ESTRANGER A L ES ENTITAS DEL MLP Fase 3: entrevista als joves per avaluar el curs i les pràctiques de monitor Entrevista B: entrevista als participants que ja han iniciat les pràctiques El curs Com va anar el curs? Què valores més positivament? I més negativament? Quines assignatures trobes més útils per desenvolupar la tasca de monitor? T’ha costat entendre els continguts de les matèries? Per què? Quina idea tenies de la figura del monitor abans de fer el curs i quina tens ara? Com t’has trobat amb la resta de companys? I amb els professors? Mantens el contacte amb algun dels companys que van participar? Amb quina freqüència? Per quins canals? Creus que mantindràs el contacte amb ells o que se t’obra un nou grup d’amics amb els quals relacionar-se? Què creus que es tindria que millorar del curs? Per què? Després del que has aprés, consideres que estàs apunt per treballar amb nens i joves? Què opines de les associacions juvenils? Dels esplais, els agrupaments, els casals de joves... Les pràctiques Com valores el procés per trobar un lloc on fer les pràctiques? Per què? Has buscat algun lloc pel teu compte? Com està anant? On les estàs fent? Explica’ns què fas? Com està sent la integració a l’equip de monitors/es? I amb els nens/es? Com portes la memòria? Explica’ns quin projecte educatiu estàs duent a terme? Com a reaccionat el grup de monitors/es davant la teva condició d’immigrant? I el grup de nens/es? T’agradaria vincular-te amb aquesta entitat o alguna altra en un futur? Per què? Quines expectatives tens en quant al teu futur professional en l’àmbit de l’educació en el lleure?


165

Et veus organitzant, liderant o participant en una associació juvenil? Com seria?


166

Annex 9. Guió entrevista informant clau fase 3: re sponsable Fedelatina del

projecte

ESTUDI: LA INCLUSIÓ DE JOVES D’ORIGEN ESTRANGER A LES ENTITAS DEL MLP Entrevista a la responsable del projecte de Fedelatina Explica’ns en que consisteix el projecte en el seu conjunt? Quins objectius té el projecte? Quines accions es plantegen dins del projectes? Quins criteris heu tingut en compte per escollir els joves participants? Com veus a cadascun dels participants, creus que estan complint les expectatives que tenies d’ells? Com valores la relació amb les entitats de l’MLP en la coordinació del projecte? A les alçades a les que es troba el projecte, pots fer una valoració de quines coses creus que s’haurien de fer de forma diferent en el cas que es repetís el projecte? Com valores la incidència del projecte en els joves participants? Com veus el potencial de la xarxa associativa com a espai d’inclusió social basat en el dret a la diferència?


167


168

Annex 10. Horari curs de monitors i monitores de V iladrau

Dissabte, 1 d'agost

Diumenge, 2 d'agost

Dilluns, 3 d'agost Dimarts, 4 d'agost

Dimecres 5, d'agost Dijous, 6 d'agost

Divendres, 7 d'agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

ARRIBADA IDEARI-

SOCIOLOGIA IDEARI-

SOCIOLOGIA PEDAGOGIA PEDAGOGIA PRIMERS AUXILIS

TUTORIA

16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

PRESENTACIÓ I BENVINGUDA

IDEARI-SOCIOLOGIA

JOCS PEDAGOGIA EDUCACIÓ PEL

DESENVOLUPAMENT SALUT TARDA LLIURE

22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh

JOCS DE NIT

Dissabte, 8 d'agost

Diumenge, 9 d'agost

Dilluns, 10 d'agost

Dimarts, 11 d'agost

Dimecres, 12 d'agost

Dijous, 13 d'agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ EXCURSIONISME PSICOLOGIA PSICOPEDAGOGIA 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

ORGANITZACIÓ EXCURSIONISME TALLERS PSICOLOGIA GÈNERE

AVALUACIÓ

22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh 22-24Hh

FESTA EQUADOR EXCURSIONISME LA POR


169

Annex 11. Horari curs de monitors i monitores de Sa ifores

Dimarts 18 agost Dimecres 19 agost Dijous 20 agost Divendres 21 agost Dissabte 22 agost Diumenge 23 agost Dilluns 24 agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

ARRIBADA IDEARI-

SOCIOLOGIA MÚSICA I

VEU PEDAGOGIA PEDAGOGIA

EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT

TUTORIA

16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

PRESENTACIÓ IDEARI-SOCIOLOGIA

IDEARI-SOCIOLOGIA

ORGANITZACIÓ PEDAGOGIA GÈNERE TARDA LLIURE

22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h.

LITERATURA INFANTIL

JOCS

Dimarts 25 agost Dimecres 26 agost Dijous 27 agost Divendres 28 agost Dissabte 29 agost Diumenge 30 agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

PRIMERS AUXILIS

EXCURSIONISME ORGANITZACIÓ TEATRE PSICOLOGIA AVALUACIÓ

16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

SALUT EXCURSIONISME ORGANITZACIÓ PSICOLOGIA PSICOPEDAGOGIA

22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h. 22 - 24 h.

JOCS DE NIT


170

Annex 12. Horari curs de directors i directores de Saifores

Diumenge 16 agost Diluns 17 agost Dimarts 18 agost Dimecres 19 agost Dijous 20 agost Divendres 21 agost Dissabte 22 agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

BENVINGUDA IDEARI SOCIOLOGIA PEDAGOGIA TUTORIA PARTICIPACIÓ

JUVENIL

RELACIONS EXTERIORS

16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

PRESENTACIÓ IDEARI PEDAGOGIA PEDAGOGIA GÈNERE ORGANITZACIÓ TARDA LLIURE

22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h.

EMOCIONS

Diumenge 23 agost Dilluns 24 agost Dimarts 25 agost Dimecres 26 agost Dijous 27 agost Divendres 28 agost Dissabte 29 agost Diumenge 30 agost

10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h 10-14h

EIXOS METODOLÒGICS I OBJECTIUS DELS CASALS

EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMEN

COM TREBALLAR

ALS IES DESDE ELS CASALS

DINÀMIQUES DE GRUP

DINÀMIQUES DE GRUP

RESPONSABILITAT CIVIL I PENAL

EL VALOR PEDAGÒGIC DEL CASAL

AVALUACIÓ

16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h 16-20h

INTERNACIONAL EDUCACIÓ PEL

DESENVOLUPAMENT

COM TREBALLAR LA SALUT DES DEL

CASAL

DINÀMIQUES DE GRUP

DINÀMIQUES DE GRUP

LESGISLACIÓ GESTIÓ

ECONÒMICA

22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h. 22-24h.

GÈNERE

SAPS DISCUTIR


171

Annex 13. Horari curs de monitors i monitores de Ba rcelona

Dimarts, 1 setembre

Dimecres, 2 setembre Dijous, 3 setembre

Divendres, 4 setembre Dissabte, 5 setembre Diumenge, 6 setembre

de 9:30h. a 14:00h. de 9:30h. a 14:00h. de 9:30h. a 14:00h. de 9:30h. a 14:00h. de 9:30h. a 14:00h. de 9:30h. a 14:00h.

PRESENTACIÓ IDEARI-SOCIOLOGIA IDEARI-SOCIOLOGIA IDEARI-SOCIOLOGIA PSICOLOGIA TALLERS

de 15:30h. a 19:30h.

de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h.

TALLERS ORGANITZACIÓ PEDAGOGIA ORGANITZACIÓ PSICOLOGIA PSICOLOGIA

Dilluns, 7 setembre Dimarts, 8 setembre


Dissabte, 12 setembre

Diumenge, 13 setembre


TUTORIA PEDAGOGIA JOCS PRIMERS AUXILIS MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT

de 15:30h. a 19:30h.

de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h.

PEDAGOGIA JOCS ORGANITZACIÓ PRIMERS AUXILIS AVALUACIÓ


172

Annex 14. Horari curs de monitors i monitores de Vi lanova

Dissabte, 29 d'agost Diumenge, 30

d'agost Dilluns, 31 d'agost Dimarts, 1 setembre



PRESENTACIÓ PEDAGOGIA PRIMERS AUXILIS MEDI AMBIENT ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ

de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h. de 15:30h. a 19:30h.

PEDAGOGIA PEDAGOGIA PRIMERS AUXILIS Portar dinar. Sortida

de tot el dia CONTES CENTRE D'INTERÈS

Divendres, 4 setembre Dissabte, 5 setembre

Diumenge, 6 setembre Dilluns, 7 setembre Dimarts, 8 setembre

Dimecres, 9 setembre


ORGANITZACIÓ PSICOLOGIA PSICOPEDAGOGIA IDEARI-SOCIOLOGIA IDEARI-SOCIOLOGIA IDEARI-SOCIOLOGIA


CONTES PSICOLOGIA PRIMERS AUXILIS

TUTORIA JOCS JOCS

Dijous, 10 setembre

de 10:00h. a 14:00h.

DANCES I CANÇONS

de 15:30h. a 19:30h.

AVALUACIÓ


173

Fundació Ferrer i Guàrdia - fepsu.es 20 PA.pdf · Autors: Christian Coll i Hungria Panadero...

Documents

Transcript of Fundació Ferrer i Guàrdia - fepsu.es 20 PA.pdf · Autors: Christian Coll i Hungria Panadero...