Especial

empresaLa millor oferta en

serveis per a l’empresa

La campanya per presentar la declaració de la renda de l’exercici de 2009 es va encetar el passat 5 d’abril. En ella, els contribuents catalans presentaran més de 3’5 milions de declaracions de les quals s’espera que en el 80% dels casos els ciutadans tinguin dret a que se’ls retornin els di-ners. La resta els tocarà pagar. Des del 3 de maig s’inicien les devolucions corresponents, i totes les persones interessades en fer la declaració de la renda tenen fi ns el proper 30 de juny per presentar-la. Un dels passos endavant rellevant que s’ha fet en els darrers temps és la inclusió de l’esborrany, facilitat per Hisenda i que els interessats només han de confi rmar si ho veuen tot correcte mitjançant diversos mecanismes de confi rmació telemàtica i presencial en entitats fi nanceres. Sense anar més lluny, gràcies al DNI electrònic es pot demanar i confi rmar l’esborrany.

Enguany es poden aplicar deduccions enfoca-des en ajudes i situacions laborals complicades

Per Salva FernandezFotos: Arxiu

Especial

empresa

A banda d’això, hi ha diverses novetats per aquest any.

Les ajudes públiques a les quals s’han pogut adherir les persones residents a l’Estat espanyol en aquest darrer any s’han de declarar. Això vol dir que el Pla 2000E en el sector de l’automòbil s‘ha de tenir en compte per una part. Els 500 euros que aporta l’Estat i els 500 que pot haver aportat la comunitat autònoma han de declarar-se; no ho ha de fer la rebaixa de 1.000 euros addicional que han practicat els concessionaris, ja que es tracta d’una rebaixa comercial. En aquest sentit, la renda d’emancipació per ajuda al lloguer dels joves, impulsat per l’Estat, també s’ha de declarar pel fet de tractar-se d’una ajuda pública.

Aquest any s’ha patit un fort atur a tots nivells, fet pel qual l’Estat ha tingut en compte al-gunes condicions per pal·liar aquesta situació. Les persones acomiadades per expedients de regulació (ERE) tenen un augment el mínim exempt per no haver de

pagar per les indemnitzacions que han rebut. Abans s’havia d’abonar impostos a partir dels vint dies de salari per any de servei cobrat; ara s’augmenta el màxim fi ns els 45 dies per tots els que van ser acomiadats a partir del mes de març de 2009. Això sí, fi ns un màxim de 42 mensualitats. Hisenda ha anunciat també que aquells acomiadats que no estan obligats a declarar per no arribar als 22.000 euros anuals mínims, és recomanable presentar la declaració per poder cobrar les retencions. Els empresaris també es veuen benefi ciats amb diverses bonifi cacions i deduccions, però en aquest cas si mantenen o han

creat llocs de treball durant el darrer any i facturin menys de cinc milions d’euros anuals amb plantilles d’una mitjana de menys de 25 treballadors. Aquests tenen una reducció del 20% sobre el rendiment net positiu declarat.

Compra d’habitatgeLa compra d’habitatge ha estat

un dels elements importants a l’hora de deduir fi ns un 15% del total aportat. Aquest serà l’últim any, però, en el que els crèdits hipotecaris per adquirir un habi-tatge conservaran la situació fi scal actual. A partir de gener de 2011, de cara a la propera renda, només desgravaran les persones amb una renda inferior als 24.000 euros. Totes les compres que es facin durant el 2010 es mantendran els drets adquirits independentment de la renda (15% anual sobre un màxim de 9.015 euros).

D’altra banda, les hipoteques anteriors al 2006 tenen dret a

Pasa a la pàgina 4

milions de declaracions

es presenten a Catalunya

Especial

empresa

una deducció més gran, ja que es manté en coefi cients incrementats de l’IRPF antic (fi ns un 25% en els primers 4.500 euros si han passat més de dos anys des del préstec i un 15% en la resta). Aquestes hipoteques, com que ja ha passat dos anys d’antiguitat, tenen dret a la rebaixa total d’impostos mencionada.

Cal remarcar també la im-portància de revisar l’esborrany que l’Agència Tributària ofereix a aquells que el demanen. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, el delegat especial de l’Agència Tributària a Catalunya, Joan Cano, remarca la importància de fer-li una ullada “en tots els casos”, ja que segons ell hi ha normatives dels darrers temps, com el Pla 2000E, la renda bàsica per a l’emancipació o la deducció dels 400 euros anuals per aquells contribuents que tinguin rendiments del treball o d’activitats econòmiques (en els assalariats, cal comprovar que la mesura hagi estat efectuada en

les nòmines).

El nou fi nançamentLa renda de 2009 és la primera

que es fa amb el nou sistema de

fi nançament de Catalunya en vigor. Això signifi ca que un cop les persones físiques la liquidin el 50% anirà a parar a l’Estat i l’altre 50% per la Generalitat.

Ve de la pàgina 3

Paràmetres per saber si s’ha de fer o no la declaració de la renda

Per norma estan obligats a presentar la declaració de la renda tots els que hagin obtingut rendes subjectes a impostos. Tot i això, hi ha algunes excepcins. La primera té a veure amb les persones que no superin els 22.000 euros anuals o 11.200 euros si els rendiments de treball arribin de més d’un pagador. Si hi ha més de dos pagadors i la suma superen els 1.500 euros, s’ha de declarar sense tenir en compte els límits mencionats anteriorment. Si s’obtenen rendiments íntegres de capital mobiliari o guanys patri-omonials que hagin estat stomesos a retenció o ingrés a compte que no superi els 1.600 euros anuals tampoc s’ha de declarar. Per últim, tampoc es declaren les rendes immobi-liàries imputades que derivin de la titularitat d’un inmoble propi encara que estiguin desocupats, així com el rendiment de capital mobiliari no subjecte a retencions derivades de Lletres i subvencions per a l’adquisició d’habitatge protegit o de preu taxat amb un límit de 1.000 euros anuals.

Especial

empresa

El reciclatge professional és una aposta necessària però encara cal tombar reticències

En època de crisi toca re-ciclar-se professionalment. La formació, ja sigui ocupacional o contínua, és l’element clau per adequar-se a la nova realitat laboral i empresarial entrar en nous sectors i esdevenir més

Per Vern BuenoFotos: Arxiu competitius. Malauradament,

però, encara no s’ha assumit aquesta realitat. Segons David Antón, gerent de l’empresa espe-cialitzada en formació Mataró In, “el rati de reciclatge professional al nostre país és del 19%, quan a la resta d’Europa la mitjana arriba al 35%”. Queden, per tant,

molts deures per fer. L’IMPEM n’ha pres nota i, tot i que a les administracions els toca ajustar -se el cinturó, ha dedicat més recursos que mai aquest 2010 en accions formatives “La formació és una garantia de present i de

Pasa a la pàgina 6

Especial

empresa

Recursos per a formació que passen massa desapercebuts

L’Estat recapta el 0,7% dels sous bruts (el 0,1% al treballador i el 0,6 a l’empresari) per destinar-los a una bossa comuna que gestiona una entitat anomenada Fun-dació Tripartita per a la formació en el treball, participada per l’Estat, els sindicats i la patronal. Cada empresa té a utilitzar aquests diners en accions formatives per als seus treballadors. Per fer-ho, pot contractar els serveis d’una fi rma homologada que es dediqui a la formació, pagar els serveis i després la Fundació Tripartita li pagarà la totali-tat o part de la factura. David Antón constata, però, que “moltes empreses desconeixen aquesta variant”. Any rere any, disposen d’una quantitat econòmica específi ca per a formació i ni en són conscients. “Manca molta feina de sensibilització en aquest àmbit”, afi rma Antón. En el cas de les empreses que compten amb una plantilla d’entre un i cinc treballadors, disposen d’un crèdit anual de 420 euros per contractar accions formatives.

futur” constata la seva presidenta. Alícia Romero.

Abans, però, cal trencar amb certes barreres. Per una banda, la majoria de gent oblida la formació un cop ha acabat els seus estudis. “Cal entendre que la formació contínua és neces-sària per adaptar-se a les noves tecnologies i formes de treball”, constata Ramon Pou, director del centre General Formació de Mataró. Per l’altra, molts empre-saris són reticents per apostar en formació, en especial aquells que capitanegen pimes. “Molts d’ells la veuen com una despesa innecessària i no la incorporen a les seves empreses”, resol Antón, que recorda que “si inverteixen en desenvolupar nous productes i en adquirir noves instal·lacions i maquinària, també ho han de fer en el capital humà”. El teixit empresarial maresmenc està format gairebé exclusivament per petites i mitjanes empreses, que són precisament les que menys esforços dediquen al reciclatge

dels seus empleats.La majoria d’empreses i treballa-

dors que aposten per formar-se ho fan en el camp de la informàtica i les noves tecnologies. El gerent

de Mataró In apunta que està creixent molt la demanda en idiomes i, sobretot, en habili-tats directives. “Notem que ha crescut la sensibilitat en àmbits

Ve de la pàgina 5

Especial

empresa

com el lideratge, la gestió de l’estrès i la motivació”, constata. Tots els camps formatius relacionats amb les vendes, com ara l’atenció al client o el màrketing també tenen molta sortida. Des de l’IMPEM s’ha apostat enguany per accions formatives en sectors emergents a Mataró com les instal·lacions d’energia solar foto-voltaica, l’administració de sistemes Linux o la gestió de xarxes.

Especial

empresa

Mònica Cuenca treballava com a educadora en una escola quan li va sorgir la idea d’agafar les regnes d’una empresa. Els propietaris de la Comercial Figueras de la Riera es

La propietària de Pedra Paper Tisora va rebre assessorament del TCM per obrir el seu negoci

Per Judith VivesFotos: R. Gallofré jubilaven i traspassaven la botiga.

Cuenca va veure l’oportunitat de negoci i es va llençar a l’aventura. Va plegar de la feina, va capita-litzar l’atur – opció que permet disposar d’uns diners de base i no haver de començar de zero- i

va afrontar un nou repte a la seva vida, el de dirigir la papereria Pedra Paper Tisora.

El procés per posar en marxa el negoci no va ser fàcil, però no el va fer sola, sinó que va comptar amb l’assessorament que l’Ajuntament ofereix als emprenedors, a través de la secció d’emprenedoria i innovació del TecnoCampus. Des d’aquest servei s’ofereix tot l’as-sessorament necessari, començant per l’elaboració del Pla d’Empresa, que és “fonamental”, explica la tècnica Antònia Gonzàlez, que va assessorar en el procés per posar en marxa la botiga Pedra Paper Tisora. Fa prop d’un any que Mònica Cuenca porta aquesta papereria especialitzada en material d’ofi cina i diferents tipus de paper, i valora molt positivament el servei ofert des del TecnoCampus.

El servei proposa un itinerari a seguir per posar en marxa el negoci. El primer pas és una sessió de grup on es proposa la refl exió sobre el projecte a ende-gar i s’explica als emprenedors

Especial

empresa

la necessitat de disposar d’un pla d’empresa, que haurà de servir com a “targeta de presentació” i que és bàsic per aconseguir fi nançament. Cuenca explica que va elaborar el pla d’empresa on-line, tot i que també feia reunions per aclarir dubtes. Entre les principals difi cultats que es troben els emprenedors, destaca Gonzàlez, hi ha el dels diferents tràmits que cal complir i els aspectes fi scals. Per Cuenca, la difi cultat principal té a veure amb l’aspecte econòmic.

Amb el Pla d’empresa fet, el servei d’emprenedoria continua informant sobre els diferents tràmits per a l’obtenció de subvencions o sobre formació o altres temes d’interès. Durant el 2009, el servei va atendre 622 emprenedors, un 46% dels quals eren donen i al voltant d’un 65% tenien entre 25 i 45 anys.

Especial

empresa

L’Institut Municipal de Pro-moció Econòmica engegarà aquest 2010 un programa per impulsar la cooperació entre els

L’objectiu és el de cercar noves oportunitats de negoci per fer les empreses competitives

Per Judith VivesFotos: Arxiu comerços i les empreses tecno-

lògiques. Aquest programa dóna continuïtat a la feina que des de l’IMPEM s’està duent a terme per tal de promoure la cooperació empresarial. Es tracta d’una estra-

tègia transversal que persegueix l’objecti de generar oportunitats de negoci i fer que les empeses siguin més competitives i puguin créixer. Les experiències dutes a terme fi ns ara s’han centrat en la cooperació d’empreses del mateix sector, al 2008 centrat en empreses TIC i al 2009, en les del sector audiovisual. El programa que es posa en marxa aquest any, però, aposta per la cooperació entre empreses de diferents sector. Concretament, entre les d’un sector tradicional com és el comerç, amb les de l’àmbit de les noves tecnologies.

Un component tecnològic i innovador

En aquest cas, a banda d’im-pulsar la cooperació entre petites i mitjanes empreses, es cerca un segon objectiu, que és el d’integrar el component tecnològic i innova-dor en els projectes de cooperació empresarial que es recolzen des de l’administració.

El programa de cooperació preveu actuacions en diferents

Especial

empresa

nivells. Per una banda, la cooperació entre pimes de serevis tradicionals per tal d’impulsar projectes inno-vadors. Per altra, la col·laboració de les empreses TIC en projectes comuns que es puguin oferir pos-teriorment als comerços. Per últim, la cooperació entre les empreses TIC i el comerç per desenvolupar nous models de negoci. “L’apropament i confl uència de grups d’empreses d’un sector emergent com les TIC amb les d’altres serveis com el comerç poden generar sinèrgies i noves idees de negoci que difícilment es crearien de forma casual”, expliquen des de l’IMPEM.

Per tal d’afavorir la cooperació entre aquestes empreses, l’IMPEM durà a terme un seguit d’accions que inclouen l’organització de reunions per posar en comú necessitats i inte-ressos comuns, però també es faran entrevistes individuals d’empreses i experts, trobades i sessions en grups, així com tallers de formació en cooperació, entre d’altres.

Especial

empresa

L’interiorisme i decoració de l’ofi cina és un aspecte clau per garantir un bon ambient de treball. Passem moltes hores en el lloc de feina i per afavorir el rendiment dels treballadors, cal proporcionar-los un entorn acollidor i agradable. Per això, hi ha dos aspectes determinants a l’hora d’organitzar un lloc de treball, segons explica l’interiorista Pep Ros. Per una banda, la gestió i racionalització dels espais, per evitar que s’obstaculitzi l’espai i la capacitat de treball. Per altra, la confortabilitat, que passa per garantir una bona ventilació i il-luminació de l’espai . Per treballar cal, en primer lloc, garantir una bona il·luminació, ja sigui natural,

Racionalitzar els espai i garantir la ventilació, la llum i l’ordre, és clau a l’hora de treballar

Per RedaccióFotos: Arxiu

Especial

empresa

a través de grans fi nestres, o a través de sistemes d’il·luminació artifi cial, però evitant l’excés de llum que pot també arribar a ser molesta. Cortines i estors poden regular l’excés de llum que pugui entrar per les fi nestres. Parets de color blanc o tons clars que no absorbeixin la llum també són essencials.

Per altra banda, un altra aspecte clau en una ofi cina, botiga o lloc de treball és l’ordre. Ral racionalitzar l’espai, planifi car la circulació dins l’ofi cina per tal que no entorpeixi la feina, i buscar els elements que garanteixin l’ordre. Per això, lli-breries, mobles arxivadors i altres elements que permetin classifi car són indispensables en qualsevol ofi cina. Els mobles i prestatgeries poden servir com a elements separadors o integradors.

Especial

empresa

Especial

empresa

La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) va adaptar el nostre orde-nament al disposat per la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. Posteriorment s’ha dictat el Reial Decret 1720/2007, de 21

Per Albert Gual MorenoAdvocat g·a gual advocats s.l.p.

de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei, l’entrada en vigor del qual es produí el 19 d’abril de 2008.

Tal i com diu el preàmbul del Reglament, la nova llei preveu al seu article 1 que «té per objecte garantir i protegir, quant al trac-tament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físi-ques, i especialment del seu honor i intimitat personal». Comprèn per

tant el tractament automatitzat i el no automatitzat de les dades de caràcter personal.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades té la funció de controlar i sancionar les infraccions a la nor-mativa amb multes que van des dels 600 als 600.000 euros, en funció d ela gravetat d ela infracció. S’ha

Pasa a la pàgina 16

Especial

empresade destacar que a pesar de tractar-se de normativa harmonitzada a nivell europeu, cada país aplica el règim sancionador a la seva manera, essent Espanya, juntament amb Itàlia, Grècia i Portugal, els països on s’aplica el règim sancionador amb major rigor.

A l’actualitat l’AEPD ha estat sancionant l’ incompliment dels dos principis que considera bàsics en la protecció de dades, el principi d’ INFORMACIÓ i el principi de CONSENTIMENT, sens perjudici que en qualsevol moment pugui sancionar altres incompliments de les diverses obligacions que contempla la normativa.

És important destacar que lluny del que pugui pensar-se, la pràctica totalitat d’empreses i negocis estan afectats per la LOPD. Així, n’hi ha prou que l’empresa/comerç tingui treballadors, per que la

LOPD l’obligui a crear un fi txer amb les dades personals, el qual s’haurà de remetre a l’Agència, i donar-li la protecció legalment exigible. De la mateixa manera l’àmbit de la protecció de dades pot incloure també las dels clients i col·laboradors en determinades circumstàncies.

El compliment de la normativa obliga a la implementació inicial de diverses mesures de caràcter formal, que han d’actualitzar-se de manera periòdica, per la qual cosa és important crear els mecanismes que permetin aquest compliment en tot moment. A més, és bàsic conscienciar de les seves obliga-cions els treballadors que tinguin accés a dades de caràcter personal, ja que una mala gestió de dades por donar lloc a la corresponent sanció per a l’empresa.

Les empreses, en funció de les

seves característiques pròpies, han d’aplicar i acomplir la normativa en referència a les dades personals de què disposin o tractin per qual-sevol mitjà, corrent el risc en cas contrari d’ésser denunciats davant l’AEPD per qualsevol persona que pugui sentir-se agreujada en algun moment, argumentant que no ha estat informada o no ha donat el seu consentiment per a tenir les seves dades personals.

No s’ha d’oblidar que es tracta, en defi nitiva, d’una normativa originària de la Comunitat Europea, per la qual cosa es tracta d’una regulació dictada amb voluntat de permanència al nostra ordenament jurídic, així que tard o d’hora totes les empreses hauran d’acomplir la llei. La prudència aconsella no esperar a rebre una primera sanció per a actuar.

Ve de la pàgina 14

Especial

empresa

Ja fa forces anys que es parla de la prevenció de riscs laborals, de la seva importància, i malgrat que el nombre d’accidents sempre és massa elevat, cal reconèixer que s’ha fet una important millora; només cal pensar en les condi-cions en les que es treballava a les fàbriques durant el segle XX, quan Espanya i Catalunya entraven a marxes forçades al carro de la modernització i la industrialització.

Per Pep LlimonaTècnic de Prevenció

De fet això ens va fer més competitius: salaris baixos, grans ganes (i necessitat) de treballar i, evidentment, la prevenció no era una qüestió prioritària; segurament podríem trobar el paral·lelisme amb les economies emergents que ara estan “robant” la producció a les empreses afi ncades aquí (que no passava el mateix quan les marques de cotxes van decidir instal·lar les seves fàbriques a l’estat espanyol?).

Sense entrar a fons en el tema, una important diferència entre les dues èpoques és que avui en dia el consumidor valora les empreses socialment responsables – evitar treball infantil, condicions infrahumanes, etc.

Centrant-nos aquí, durant els darrers 15 anys la prevenció ha experimentat una important injecció per passar al primer pla

Pasa a la pàgina 20

Especial

empresade la gestió empresarial: ara és impensable que una gran empresa es pugui plantejar seguir produint a casa nostra sense tenir un sistema de gestió de la prevenció de riscs laborals defi nit, haver avaluat els riscs mirant d’eliminar-los o controlar-los, fer partícips als treballadors (mitjançant els seus representants) d’aquesta gestió, etc., així com s’estan gestionant, per exemple, les fi nances, la qualitat i els stocks.

Ara bé, també és cert que per les PIMES (que segons les dades del 2007 de PIMEC representen un 90% del teixit empresarial i donen feina a un 74% de la massa laboral), i en especial per les petites empreses de fi ns a 10 treballadors, tota la legislació que ha permès millorar les condicions

de treball els hi ha suposat una càrrega feixuga.

Per tal de poder gestionar la prevenció la legislació preveu una sèrie de casos que cada empresa pot o ha d’escollir. Aquests són:

1. Assumpció pel propi em-presari

2. Treballador designat3. Servei de prevenció aliè4. Servei de prevenció propiLa primera opció es pot escollir

quan l’empresa no passa dels 10 treballadors i l’empresari passa bona part de la jornada al centre de treball, i aquest tipus d’empresa té un pes específi c molt important a casa nostra.

Per tal de poder portar a terme la gestió, l’empresari ha de passar un curs de 30 hores, anomenat

curs bàsic de prevenció. Al meu entendre això és del tot insufi -cient, perquè una cosa és que t’expliquin de manera genèrica els riscs (aquests són els continguts) i una altra que t’expliquin com gestionar la prevenció: què cal fer, com cal fer-ho, com arxivar la documentació i gestionar-la, etc., i aquesta formació és la realment necessària.

Respecte a la segona opció, es pot escollir quan no s’estigui obli-gat a tenir un servei de prevenció propi, i els comentaris poden ser anàlegs al cas anterior.

La tercera opció, el servei de prevenció aliè, és la més utilitzada per les empreses petites en gene-ral. Un servei de prevenció aliè (SPA) és una entitat acreditada davant l’Autoritat Laboral que

Ve de la pàgina 18

Especial

empresadóna o pot donar els serveis integrals en quant a la gestió de la prevenció: farà la identifi cació dels riscs, els avaluarà, determi-narà les mesures preventives i/o correctores pertinents, formarà, però la responsabilitat de portar a terme aquestes mesures és de l’empresari, per tant també l’obliga a implicar-se: ja està bé que la gestió preventiva s’obligui a portar, encara que sigui parci-alment, des de la direcció de les empreses, això ha de repercutir en la qualitat fi nal, evitant així la falsa percepció d’estar contractant una assegurança.

La darrera opció, el servei de prevenció propi, l’han d’agafar per llei les empreses grans (més de 500 treballadors, o més de 250 treballadors en el cas de ser

una empresa que desenvolupi activitats perilloses - construcció, treballs en alçada, explosius, etc. defi nit en l’annex I del RD 39/1997).

Quan una empresa es decideix per constituir un servei de pre-venció propi haurà de cobrir les 4 especialitats preventives:

• Seguretat en el treball

• Higiene industrial• Ergonomia i psicosocio-

logia• Vigilància de la salutAra bé, també pot assumir-ne

2 o 3 d’aquestes especialitats i l’altra contractar-la a un servei de prevenció aliè (moltes empreses contracten a un SPA la vigilància de la salut).

El veritable objectiu de tanta legislació és assegurar que la prevenció està integrada dins l’empresa: si només es fa la pre-venció sobre el paper, aquesta no serà efectiva, cal creure-se-la i fer-ne partícips a tota la plantilla, per tal d’anar detectant els riscs al seu origen (i qui millor que les persones que hi estan directament exposats) i prendre les mesures corresponents per evitar-los.

Ve de la pàgina 20

Especial

empresa

Preu: de 11€ a 18€ LLIBRERIA M.MÁRQUEZ

Muralla de St. Llorenç, 2Mataró

93 796 02 81

Preu: 33DRAS

Miquel Biada, 48 Mataró

93 758 60 38

Maletí porta documents, ordinador, per home i dona. Fet de material de cordura i disponible en color marró i vermell, de la col·lecció 2010 de Gladiator.

Equip multifunció professional A3 de tinta color amb pantalla LCD

tàctil de 4,2” amb retoc fotogràfi c i xarxa inalambrica i cablejada. Inclou

software, cartutxs de tinta de llarga durada,...

Preu: 306 Equimar

Tomàs Vinyas, 14 Mataró

93 790 33 43 www.equimar.com

Ordinador portàtil Acer Aspire 5740G amb el nou procesador Intel Core i3, pantalla de 15,6 “, 4 Gb de Ram, Disc dur de 320 Gb i Windows 7 Premium 64Bit

MARKET SOFTWARE Bialet i Masé, 1

Mataró93 799 79 11

www.marketmataro.com

Posa ordre als teus llibres antics, fi scals i de comptabilitat, copisteria Castellà ens ofereix totes les opcions per poder enquadernar tot

tipus de documents.

COPISTERIA CASTELLÀPujol, 40

Tetuán, 34 (Copy-Rap) Mataró 93 796 40 9 (Pujol)

93 757 34 40 (Copy-Rap)

A M.Márquez, podem trobar un ampli ventall d’articles. Una

col·lecció de llibretes de la casa Paperblanks que ofereix una gran varietat d’acabats. Aquí tenim les

més identifi catives, les llibretes d’autor, amb portades que fan

referència a genis com Shakespeare, Freud, Van Gogh...

Bolígrafs i portamines de la sèrie Starwalker de la fi rma Montblanc. Superfície de cautxú amb gravat quadriculat i detalls platinats polits.

Preu: 330SATERRA JOIERS

La Riera, 26. Mataró 93 790 20 91

Mobles d’ofi cina adaptables a la forma de treballar i a l’espai que el rodeja. La possibilitat d’incorporar

diferents sobres de taula permet adaptar el moble als diferents tipus d’activitats, completant l’ organització de

l’entorn amb els diferents mòduls que serviran tan de separador com de moble d’emmagatzematge.

Preu: 3.629 (Conjunt complet)

NOU ESQUEMARda. Prim, 7. Mataró

93 741 16 67

Pedra Paper Tisora t’ofereix articles de papereria d’importació únics per a regals d’empresa amb personalitat. Seleccionem una varietat de productes: material escolar i d’ofi cina, articles de regal, pícnic, embalatge, cintes i una infi nitat de papers especials.

PEDRA PAPER TISORALa Riera 127-129

Mataró 93 757 25 41

www.pedrapapertisora.com

els records, aquells moments inoblidables i per l’aparador de la botiga. Porti’ns el seu arxiu i l’imprimirem a la mida i amb

l’acabat que desitgi. Vol un treball de qualitat a un preu raonable? No dubti en

visitar-nos! Li oferim la nostre experiència en disseny gràfi c, fotografi a d’estudi i

impressió digital en petit i gran format. Més de 30 anys ens avalen!

TAG-CSPassatge Ca l’Ymbern, 2

2n.2a. Mataró 93 757 53 78www.tag-cs.es

Especial

empresa

Especial

empresa

Quan el núvol de tempesta escampi, que ho farà, les em-preses que hagin sobreviscut necessitaran haver assentat les bases del futur. Les arrels d’aquesta base es consoliden amb la comunicació i el màrqueting (amb les seves quatre “P”, en les que s’inclou la publicitat). Però cal tenir present que, en molts casos, serà clau la comunicació digital, la comunicació 2.0, la comunicació interactiva.

David Ruiz.Càpsula media.

Sovint, sobretot a les pimes, es desconeix el potencial d’aquestes eines. Per poc que es planifi qui, la comunicació digital suposa una inversió amb un retorn conside-rable i en molts casos fàcilment quantifi cable: presència web, posicionament digital, SEO/SEM, virals, mail/sms màrqueting, presència a xarxes socials, realitat augmentada... Aquests termes no ens han d’espantar, han de formar part del nostre vocabulari

habitual si no volem acabar en l’oblit del mercat.

Cal un esforç més gran per part del sistema educatiu per acostar l’estudiant a aquesta nova (o no tant nova) realitat digital. Cal més i millor formació en les TIC, i cal més i millor docència a les empreses en el seu conjunt. En aquest sentit ja s’estan aplicant mesures, i anem per bon camí, però en el tema educatiu queda encara molt per córrer. Tot això perquè fi nalment les empreses del nostre entorn siguin més competitives i puguin, en de-fi nitiva, oferir un millor servei als seus clients i aconseguir un millor posicionament .

Cal potenciar la comunicació en general i apostar per la co-municació digital.