Alimentació, justícia i salut.

Informació sobre la relació entre consum de carn i càncer.

El nostre argument sempre ha estat la justícia. Jesús Frare.

I ara, què farem? Manuel Sáez.

Pàgina � de �1 11

El nostre argument sempre ha estat la justícia. Jesús Frare, membre de la Folgança d’Algemesí i de la Plataforma Carles Pinazo.

———L’Organització Mundial de la Salut, a través del seu Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer, ha classificat el consum de carn roja amb una carcinogenicitat del grup 2A, és a dir: probablement cancerígena pels éssers humans a partir d’evidències que són concloents en la investigació amb animals i que confirmen les obtingudes amb éssers humans. Pel que fa a la carn processada, la classificació ha estat dins del grup 1: cancerígena pels éssers humans a partir d’evidencies suficients en les investigacions en éssers humans. El següent gràfic fa un resum del que significa aquest anunci:

Pàgina � de �2 11

Aliment avaluat Carn roja Carn processada

Grup de classificació pel CIIV-OMS

Grup 2A Grup 1

Probablement carcinogen pels éssers humans Carcinògena pels éssers humans.

Proves en estudis

científics

Limitades en éssers humans.Suficients en experimentació animal.

Suficients en éssers humans.

Definició

Carn muscular de mamífers

Per tant, no inclou: Carn de peixos

Carn d’aus (pollastre, ànecs, titots…)

Tenen la seua pròpia classificació.

Carn transformada a través de: - El salat.- El curat. - La fermentació. - El fumatge. - Altres processats per a millorar el seu

sabor o la seua conservació. Són tractaments que poden anar associats els uns als altres. El curat va de la mà del salat i al fermentat, i moltes carns curades i processades estan fumades. Poden contindre carn muscular i altres com menuts (cor, morella, fetge, cervell, etc.), subproductes carnis (sang, greix, pell, budells…) o carns d’aus.

Tipus

Talls de carn de porc, garrí,

bou, vaca, vedella, cavall, poltre,

ovella, xai, cabra, cabrit…

Caça major (cérvol, mufló, senglar…) per ella mateixa, sense comptar altres

factors de risc com la contaminació per plom.

…

Pernil curat, cecina (de bou, cérvol, cavall, etc.).Embotit sec com la llonganissa de pasqua, l longanissa, fuet, xor iço, espetec, pepperoni, pastrami, etc.Pernil cuit, mortadel·la, titot cuit, etc. Cansalada.Embotit fresc com botifarres, llonganisses, xoriços, etc. F r a n k f u r t s / s a l s i t x e s , h o t d o g s , hamburgueses, mandonguilles, carn picada i adobada…Aliments carnis en llanda o en conserva, salses càrnies.

Les evidències més concloents, tant per la carn roja com per la processada, es refereixen al càncer colorectal, seguides per les càncer de pròstata i al càncer pàncrees. Segons el comunicat de l’OMS, per cada 50 grams de carn processada que es consumeixen diàriament, el risc de patir càncer colorectal augmenta en un 18%.Com a persones i grups defensors dels drets dels animals, el sensacionalisme i el missatge de la por no formen part de la nostra estratègia. Des de que existeix el nostre moviment, sempre hem treballat per mostrar la VERITAT que la indústria d’explotació animal vol amagar per a afavorir els seus interessos. Aquest treball per la veritat va dirigit, principalment, a mostrar l’infern de l’explotació animal. Eixe infern sistemàticament negat, tergiversat, dissimulat o banalitzat per la indústria i el conjunt d’interessos econòmics abocats en la explotació animal. És eixa veritat ocultada a la ciutadania que es resumeix en la famosa imatge dels escorxadors amb parets de vidre que començà a mostrar La Jungla, la famosa novel·la d’Upton Sinclair sobre l’explotació humana i el genocidi animal als escorxadors de Chicago, de 1906. Les terribles imatges del que pateixen els animals no tenen altra intenció que obrir les fosques cortines amb les que tapen la vida dels milions que són criats, torturats i matats per a fer abrics

amb la seua pell, per a menjar la seua carn, per que servisquen de conillets d’Índies, per a fer d e l s e u p a t i m e n t u n espectacle… Les imatges obtingudes a les granges, els escorxadors, els laboratoris, els circs, els zoos, etc., son les seues parets de vidre.Quan la informació trenca amb l’ocultació, només els queda tornar a la tergiversació, la manipulació i la banalització, tot fonamentat en les tres N: normal, natural, necessari . Així 1

s’ha justificat la indescriptible vida d’un porc a una granja, la matança dels vedells que no s’han de veure la llet de les s e u e s m a r e s o l a l e n t a destrucció de gallines a les granges d’ous. “Sempre s’ha fet, no té sentit fer-ho d’altra manera i, encara més important: ho necessitem”. L’argument de la necessitat és una falsedat que creix en espiral. La mentida inicial és que la carn és necessària per a la nostra salut. Després, la converteixen imprescindible, i a partir d’aquesta segona mentida volen convertir les dietes que rebutgen l’ús d’animals en i n s u fi c i e n t s , d e fi c i t à r i e s , generadores de carències i,

Joy, Melany, Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. Una 1

introducción al carnismo, Madrid, Plaza y Valdés, 2013. Traducció de l’anglès al castellà: Garcia, Audrey (coordinació); Asensio, Montserrat (traducció); Cadenas, Olga (revisió). P. 100-115.

Pàgina � de �3 11

finalment, insanes. Finalment, s’arriben a polítiques públiques com les de no permetre dietes veganes als menjadors escolars, imposant el consum de carn . 2

Per la seua banda, el moviment pels drets dels animals sempre ha defensat la veritat: que una alimentació vegana, sense cap forma d’ús i explotació animal, és completa i sana, garanteix l’aportació de tots els nutrients essencials de forma suficient. No s’ha de patir per cap, des de les famoses proteïnes fins a la B12, passant pel calci, el ferro, etc. Tot està present en quantitats més que necessàries als aliments d’origen vegetal, com han deixat clar les principals organitzacions de Nutrició i Dietètica a nivell mundial. Nosaltres, les persones i els moviments antiespecistes, sempre hem insistit que el veganisme és un mitjà per a una fi: la justícia. És una eina eficient i sense cap conseqüència contraproduent per ell mateix, que permet portar fins al final el respecte pels drets fonamentals que compartim tots els animals amb interessos que ens són propis: l’interès per viure i per ser lliure, per no patir presó i esclavitud, per no rebre el tracte que es dóna a un objecte que és propietat d’altre, per mantindre la nostra integritat i no patir dolor, per no patir tortura. El veganisme ens permet rebutjar l’explotació dels altres animals sense haver de renunciar a una dieta suficient i sana. A més, la dieta vegana és l’única que pot ser ecològicament sostenible d’una forma justa, igualitària i, de nou, suficient per a tots els éssers humans del planeta.

El veganisme és la negació de l’argument de necessitat de la indústria d’explotació animal, que es re fo rça amb e l coneixement científic com el que acaba d’aportar l’OMS sobre la carcinogenicitat del consum de carn, a partir d’un treball d’anàlisi de més de 800 estudis fets durant els últims 20 anys i que han acumulat, lamentablement, una quantitat incomptable de víctimes de la experimentació amb animals. La carn és eixe aliment que n o n o m é s n o é s imprescindible ni necessari, sinó que ha d’estar molt limitat en el seu consum tal i com s’estableix, des de fa molt, a la pròpia piràmide càrnia dels aliments. Repetisc, és senzillament el

que el moviment pels drets dels animals sempre ha defensat. No ens cal exagerar ni sobredimensionar aquesta informació. No anem a manipular cap dada com la del 18% d’increment de risc de patir càncer per cada 50gr de carn processada consumida DIÀRIAMENT. Eixe percentatge depèn de cada persona, de la seua edat, del temps que porta afectada per cadascun dels factors de risc, etc. Si el risc per a una persona es poguera avaluar en el 50%, s’incrementarà fins al 59%; si el d’altra és de l’1%, l’increment és fins a l’1’18%.No ha tardat en quedar clar, però, que ens caldrà continuar lluitant front a la manipulació amb la que intenten tapar aquesta informació amb allò de sempre: manipulació, tergiversació, desinformació, relativització, banalització… Ens tornen a bombardejar amb “persones expertes” que neguen que els aliments siguen cancerígens, amb suposats estudis científics que demostren

Igualtat Animal, 14/10/2011, Prohibido ser veganx en Francia, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6164/prohibido-2

ser-vegano-en-francia Pàgina � de �4 11

Piràmide càrnia de l’USDA (Department of Agriculture).

el contrari, amb suposades formes per a contrarestar els efectes cancerígens de la carn o, com no podia ser d’altra forma, amb relativitzacions del nivell d’”alguna cosa hem de morir”. Responc amb paraules del T. Colin Campbell a l’Estudi Xina , publicat per primera vegada, en 3

anglès, el 2005: no és necessari ser una persona científica per a descobrir que la possibilitat de morir fa molt que es manté estable en el mateix valor: 100%. Només n’hi ha una cosa que farem segur a la vida, i és morir. Sovint, he conegut persones que recorren a aquest fet per a justificar la seua ambivalència front a la informació sobre la salut. Jo tinc, però, una perspectiva diferent. Mai he pretés gaudir d’una bona salut amb l’esperança de ser immortal. Tindre una bona salut significa ser capaç de gaudir plenament del temps què disposem. Vol dir gaudir del millor estat possible durant la nostra vida i evitar penoses i prolongades batalles contra la malaltia. N’hi moltes de formes millors de viure i de morir. També responc amb les paraules del meu company, Manuel Sáez. La millor de totes les formes de viure i de morir és fer-ho sense aixafar els i les més febles.

Campbell, T. Collin, Campbell, Thomas M., El Estudio de China, Dallas, BenBella Books, 2012. Traducció de l’anglès 3

al castellà d’Editorial Sirio. P. 83: enfermedades de pobres y enfermedades de ricos.Pàgina � de �5 11

I ara, què farem? Manuel Sáez,

membre de la PUPA-UPV, d’Iniciativa Animalista-PIA i de la Plataforma Carles Pinazo

———Publicat a La Veu del País Valencià .4

Volia escriure un altre article: “L'Escombreta Del Vàter”, així que el deixaré per a la següent com a segona part d'aquest.El dilluns 26 d'octubre de 2015 es recordarà com un dia molt important a la vida de totes les persones del nostre planeta, també per a tots els animals. La notícia ha estat un colp immens. Tant en un, com en altre sentit.El dissabte anterior a aquesta data, estava parlant amb un a m i c , d e q ü e s t i o n s vegetarianes. Vam acabar parlant de l'home més ric del món, de Bill Gates. Jo deia que era un visionari, que ho és. I per casualitat, així ha quedat

palès.Moltes mares i molts pares, sobretot mares, es fan a hores d'ara aquesta pregunta. Una pregunta molt delicada per aquest grup de persones. No per a mi ni per a molta més gent, gràcies al destí. La notícia que ha tingut la valentia d'emetre l'Organització Mundial de la Salut sembla terrible. Terrible per als omnívors, és clar. Les persones vegetarianes estem molt tranquil·les.El gir més gran que s'ha donat a Europa sobre el tipus d'alimentació, i als últims cent anys, va ser al Regne Unit. Es van fer un fum de gent vegetarians i vegetarianes. La culpa d'això va ser la por. Sí, la por a la síndrome de les vaques boges, i altres malalties provinents de l'ús d'animals.Després de gairebé quinze anys, l'OMS s'atreveix a dir que la xarcuteria es fica al mateix nivell de consum perillós com ara el tabac o l'amiant. I sospita que el consum de carn roja també pot anar en aquest camí. L'estudi original i científic on es basa aquesta recerca data del 1991. Ja ha plogut.Schopenhauer deia que davant la veritat, primer es rebutja, després es ridiculitza, i finalment s'accepta. Moltes persones no donen crèdit a la notícia de l'OMS. El sector implicat ho nega, és clar. I la confusió està servida. Perquè s'escolten tot tipus d'arguments. I fins i tot hi ha publicacions on no es diu tot el que es pot dir. Com per exemple un tècnic en nutrició que diu que l'alternativa a la proteïna de la carn roja és la carn no roja o el peix. Evidentment, tenim una altra alternativa, molt més segura, els vegetals, que aporten el mateix nivell de proteïna. Tot és qüestió d'informar-se, mínimament. Una solució meravellosa, exempta de tot dubte. Per què no ho intentem?El visionari Bill Gates fa temps que s'ha capficat al negoci de les carns vegetals. És sens dubte un visionari. Sap que el planeta necessita aquest gir, on el negoci pot ser inacabable. L'altre dia un bon amic, Deivid, em deia: “No lo veo, pero lo voy a intentar”. Intentar menjar menys carn i anar cap al vegetarianisme. Crec que aquest és el bon camí. Provar. Per què no? Perquè no us podeu adonar de com de meravellós pot ser? Les receptes vegetarianes, veganes, són literalment

http://opinions.laveupv.com/manuel-saez/blog/6099/i-ara-que-farem 4

Pàgina � de �6 11

encisadores. I si no, mireu pàgines web com la de DimensiónVegana o la de CreativeVegan. Espectaculars. Tot no és ensalada i verdures a la planxa, no.En qualsevol cas, crec que no podem jugar-nos la nostra vida, i la de la nostra família, a un simple número probabilístic. Per tant, la pregunta, sabent que una altra forma d'alimentació és possible, és:

“ I Ara Què Farem?”

Pàgina � de �7 11

Document 1. El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada.Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).Traducció de l’original en castellà: El Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer evalúa el consumo de la carne roja y de la carne procesada .5

Comunicat de premsa del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer. Lió. El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIV), l’òrgan de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) especialitzat en el càncer, ha avaluat la carcinogenicitat del consum de carn roja i de carn processada. Carn roja. Després d’una revisió exhaustiva de la literatura científica acumulada, un grup de treball de 22 persones expertes de 10 països, convocat pel programa de monografies del CIIC, classificà el consum de carn roja com a probablement carcinogen pels éssers humans (grup 2A), basat en evidència limitada que el consum de carn roja causa càncer als éssers humans i forta evidència mecanicista recolzant l’efecte carcinogen. Aquesta associació s’observà principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist associacions amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata. Carn processada. La carn processada es classificà com a carcinògena pels éssers humans (grup 1) basada en evidència suficient en éssers humans que el consum de carn processada causa càncer colorectal.Consum de la carn i els seus efectes. El consum de la carn varia molt entre els països, des d’un xicotet percentatge fins a un 100% de les persones que mengen carn roja, depenent del país, i proporcions una mica més baixes en el consum de carns processades. Les persones expertes conclogueren que cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorectal en un 18%.“Per a un individu, el risc de desenvolupar càncer colorectal pel seu consum de carn processada segueix sent xicotet, però aquest risc augmenta amb la quantitat de carn consumida”, digué el doctor Kurt Straif, cap del programa de monografies del CIIC. “Veient el gran nombre de persones que consumeixen carn processada, l’impacte global sobre la incidència del càncer és d’importància per a la salut pública”, afegí. El grup de treball del CIIC considerà més de 800 estudis que investigaren associacions per a més d’una dotzena de tipus de càncer amb el consum de carn roja i de carn processada a molts països i poblacions amb dietes diverses. L’evidència més influent provingué de grans estudis de tipus prospectiu realitzats els últims 20 anys.Salut pública. “Aquestes troballes recolzen encara més les actuals recomanacions de salut pública respecte a limitar el consum de carn”, digué el doctor Christopher Wild, director del CIIC. “Al mateix temps, la carn roja té un valor nutricional. Per tant, aquests resultats són importants per a permetre els governs i les agències reguladores internacionals realitzar avaluacions de risc, amb la finalitat de balancejar els riscs i beneficis de consumir carn roja i carn processada, i poder oferir les millors recomanacions dietètiques possibles”, indicà.Nota de redacció: Carn roja es refereix a tots els tipus de carn muscular de mamífers, com la carn de bou, de vedell, de porc, de xai, de cavall o de cabra. para los redactores.Carn processada es refereix a la carn que s’ha transformat a través del salat, el curat, la fermentació, el fumat o altres processats per a millorar el seu sabor o la seua conservació. La majoria de les carns processades contenen carn de porc o de bou, però també poden contenir altres carns roges, aus, menuts i subproductes carnis com la sang. Exemples de

26/10/2015 , http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2015/cancer-red-meat/es/5

Pàgina � de �8 11

carns processades inclouen frankfurts (hot dogs/salsixes), pernil, llonganisses, carn en conserva (corned beef), cecina, carn en llanda i les preparacions i salses a base de carn.Un resum de les avaluacions finals està disponible en línia a The Lancet Oncology, i les avaluacions en detall es publicaran com a volum 114 de les monografies del CIIC.El Centre Internacions d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) forma part de l’Organització Mundial de la Salut. La seua missió és coordinar i realitzar investigacions sobre les causes del càncer en éssers humans, els mecanismes de la carcinogènesis, i desenvolupar estratègies científiques pel control del càncer. El Centre està involucrat en la investigació epidemiològica i la investigació de laboratori, en la disseminació d’informació científica a través de publicacions, reunions, cursos i beques.Per a més informació, pose’s en contacte amb:Véronique Terrasse, responsable de premsa-CIIC. Mòbil: 33 472 738 366. Mail: terrassev@iarc.frNicolas Gaudin, comunicacions-CIIC. Mail: com@iarc.fr

Pàgina � de �9 11

Document 2. Classificació estàndard de la IARC. Publicació de Green Facts. Traducció de l’original en castellà: Clasificación estándard de la IARC . 6

Composts o factors físics sobre carcinogenicitat pels éssers humans, avaluats per la IARC (Agència Internacional per a la Investigació del Càncer). Classificats en 4 grups, en base a proves científiques existents sobre carcinogènesis. GRUP 1. CARCINOGEN. Proves suficients que confirmen que pot causar càncer.L’agent (o mescla) és carcinogen pels éssers humans. Les condicions de l’exposició comporten exposicions carcinògenes pels éssers humans.Aquesta categoria s’aplica quan existeixen proves suficients de carcinogenicitat en éssers humans. Excepcionalment, un agent (o mescla) pot ser inclòs en aquesta categoria si les proves en éssers humans no són suficients, però si ho són en animals d’experimentació i existeixen proves contundents en éssers humans exposats que l’agent (o mescla) actua mitjançant mecanismes rellevants per a la carcinogenicitat. Alguns exemples són els asbests, el benzè i la radiació ionitzant. GRUP 2. En aquesta categoria estan els agents, les mescles i les condicions d’exposició per a les què s’ha demostrat, en un extrem, que les proves sobre la carcinogenicitat pels éssers humans són probablement suficients i, en l’altre extrem, que no n’hi ha de proves sobre la carcinogenicitat pels éssers humans però si pels animals de laboratori. Els agents, les barreges o les condicions d’exposició es classifiquen en el grup 2A (probablement carcinogen pels éssers humans) i el 2B (possiblement carcinogen pels éssers humans) segons proves epidemiològiques o de laboratori sobre carcinogenicitat i altres dades importants.GRUP 2A. PROBABLEMENT CARCINOGEN. Proves suficients que pot causar càncer, però actualment no són concloents. L’agent (o mescla) és probablement carcinogen pels éssers humans. Les condicions de l’exposició comporten exposicions probablement carcinògenes pels éssers humans. Aquesta categoria s’utilitza quan existeixen proves limitades de la carcinogenicitat en éssers humans i proves suficients en experimentació animal. En alguns casos, un agent (o mescla) es pot incloure en aquesta categoria si existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans i proves suficients en animals d’experimentació, existint una forta evidència que en la carcinogènesi estan implicats mecanismes que també operen en els éssers humans. Excepcionalment, un agent, mescla o condició pot ser classificat en aquesta categoria únicament en base a proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans. Alguns exemples són els gasos d’escapament dels motors dièsel, el formaldehid i els PCB. GRUP 2B. POSSIBLEMENT CARCINOGEN. Algunes proves que pot causar càncer, però de moment estan lluny de ser concloents. L’agent (o mescla) és possiblement carcinogen pels éssers humans.Les condicions de l’exposició comporten exposicions possiblement carcinògenes pels éssers humans. Aquesta categoria inclou agents, mescles o condicions d’exposició pels que existeixen proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans i proves insuficients en experimentació animal. També pot ser utilitzada quan existisquen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans, però suficients en experimentació animal.Ocasionalment, un agent, mescla o condició d’exposició pels que existisquen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans, però limitades en animals d’experimentació juntament amb altres dades significatives de recolzament, pot ser inclòs en aquest grup.

http://www.greenfacts.org/es/glosario/abc/clasificacion-iarc.htm#a10 6

Pàgina � de �10 11

Alguns exemples són la llana de vidre, l’estirè i els gasos d’escapament dels motors de gasolina. GRUPO 3. NO POT SER CLASSIFICAT. Cap prova que els cause. L’agent (o mescla o condició d’exposició) no es pot classificar respecte a la seua carcinogenicitat pels éssers humans.Aquesta categoria és utilitzada àmpliament per a aquells agents, mescles o condicions d’exposició per a les quals existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans i inadequades o limitades en animals d’experimentació. Excepcionalment, aquells agents (o mescles) pels quals les proves de carcinogenicitat són inadequades en éssers humans, però suficients en animals d’experimentació, poden ser inclosos en aquesta categoria quan existisquen fortes evidències que el mecanisme de carcinogenicitat en animals d’experimentació no opera en éssers humans.S’inclouen en aquesta categoria aquells agents, mescles i condicions d’exposició que no poden ser catalogats en altres grups. Alguns exemples són l’antracè, la cafeïna i la il·luminació fluorescent. GRUP 4. PROBABLEMENT NO CARCINOGEN. Proves suficients que no en causa. L’agent (o mescla) és probablement no carcinogen pels éssers humans. En aquesta categoria s’inclouen els agents o mescles pels quals existeixen proves que suggereixen l’absència de carcinogenicitat en éssers humans i en animals d’experimentació. En alguns casos es pot incloure en aquest grup els agents o mescles pels quals les proves de carcinogenicitat en éssers humans són inadequades, però amb proves que suggereixen absència de carcinogenicitat en experimentació animal, confirmades congruentment per un ampli espectre d’altres dades significatives. L’únic agent d’aquest grup es la caprolactama. Font: UIPAC Glossary of Terms Used in Toxicology Classification of Carcinogenicity. Traduït al castellà per Green Facts.

Pàgina � de �11 11