1

Informatiu turístic i cultural - Núm. 72 - Any 7. Febrer 2013

2

ACTIVITATS

Dijous 7 de febrer20 h. Cercavila i presa de l’Ajuntament. Sortida: pl. del Portal.20.30 h. Lectura del Pregó a càrrec de sa Majestat el Rei Car-

nestoltes des d’el balcó de l’Ajuntament, música i balls tradicionals de “L’Espingueri”, el “Borricot”, el “Tio Fresco”.

Dissabte 9 de febrer17 h. Gran rua de Carnestoltes pels carrers del poble amb

música dels Grallers i timbalers Gra de Palla, Grallers de Queixans, Grallers d’Alp i colla de Cantaires de Be-llver.

18 h. Lectura del Testament del Carnestoltes i “ball del Tio Fresco”. Seguidament es procedirà a la crema del Rei Carnestoltes.

19 h. Animació infantil “El Carnaval” amb ”Ai carai”. Poliesportiu municipal. 23.30 h. Ball de nit i concurs de disfresses amb el duet “Ària”. Poliesportiu municipal.

Actes organitzats per la Comissió del Carnestoltes

Des de fa uns anys, a Bellver de Cerdanya s’està engegant un projecte de recuperació del Carnestoltes Tradicional. Aquí els Carnestoltes cerdans eren molt coneguts al segle XIX i part del segle XX. De fet, molts dels personatges que hi participaven eren propis del Pirineu i, fins i tot alguns de la pròpia comarca.

Els Carnestoltes tradicionals es mantingueren a la comarca fins la Guerra Civil. A més a més, a les principals poblacions de la comarca tenien un caràcter més urbà, consistents en balls de màscares i rues. L’actual projecte de recuperació combina les dues caracterçistiques dels Carnestoltes cerdans, el tradi-cional rural i el clàssic cosmopolita, més o menys sincrètica i acolorida.

De manera esquemàtica, els Carnestoltes que es proposa recuperar consisteixen en un rua formada per una Capçalera (amb acompanyaments musicals, com una xaranga o quelcom similar), el Nucli, format pels personatges tradicionals i les Comparses, tancant la Rua.

La Capçalera és l’element que obra la Rua i que tindrà un carácter musical, ja sigui com a Xaranga o ja sigui com a colla de Timbalers.

El Nucli està format pels personatges tradicionals del Carnes-toltes cerdà. Aquí només nomenarem els que fins ara han parti-cipat en el Carnestoltes Bellverenc:

El Rei dels Cornuts i els seus dos assistents.El Casament de l’Espingueri.Els Cenrers.El Borricot.L’Home del Bosc.

Carnestoltes tradicionalde Bellver de CerdanyaFebrer 2013

3

Col·laboradors d’aquest númeroMaribel GutiérrezAmadora GutiérrezManel FigueraEnric QuílezDaniel SerranoMiguel CarniceroFrancesc EspelAlbert Mosquera i Mireia AlegreÀngel CarrilloPierre CazenoveIgnacio CerdánEmili GiménezNúria BoltàPau TrigoFrancesc X. EstebanGael Piguillem

Dipòsit legal: GI-1384-2006

La revista Belluga’t no es fa responsable del contingut dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aques-ta publicació, sempre que se citi la procedència. No obstant però, en el cas dels articles signats no és permesa la reproducció total o parcial, sense el permís previ dels titulars dels drets de la propietat intel·lectual.Imprès en paper ecològic, blanquejat sense clor.

EditaEdicions Salòria, SL

Coordinació i redaccióMarcel·lí Pascualbellugat@hotmail.com

PublicitatMari Carmen AguileraTel. 687 80 16 60

Disseny i maquetacióXevi Pauwww.imaginaestudi.com

CONTINGUT

Portada: Carnaval de Bellver (Ajuntament de Bellver).

AGENDA D’ACTIVITATS. Pàgs. 4-5

HA ESTAT NOTÍCIA. Pàg. 8

HA ESTAT NOTÍCIA. ESPORTS. Pàg. 9

IMATGES EN EL RECORD. Pàg. 11

PETITS MUSEUS AMB ENCANT.Mines de lignit. Estavar.Núria Boltà. Pàg. 12

IMATGES DE CERDANYA. Pàg. 13

DIVAGACIONS CERDANES PEL 2013.Alfred Pérez-Bastardas. Pàg. 14

TELÈFONS A MÀ. Pàg. 16

ANEMONE PIRINENCA (Anemone versalis). Enric Quílez. Pàg. 17

EL CARNAVAL DE BELLVER DE CERDANYA.Una recuperació plena de salut.Núria Boltà. Pàgs. 18-19

ANEM-HI A PEU. PER LA CERDANYA.El Carlit.Manel Figuera. Pàgs. 20-21

GUIA DE SERVEIS. Pàgs. 22-32

Revista mensual gratuïta d’informació turística de l’Alta i Baixa Cerdanya.

La revista es distribueix a primers de cada mes per:Ajuntaments, botigues, bars, càmpings, centres d’assistència mèdica, centres d’estè-tica, entitats oficials, estancs, farmàcies, forns de pa, gimnasos, gasolineres, hotels, llibreries i quioscs, oficines de turisme, restaurants, supermercats... i per mitjà d’ex-positors col·locats en llocs estratègics per la comarca.

DISTRIBUCIÓ

Els alumnesde l’Escola de Llíviavisiten París

Els alumnes de 6è de primària de l’escola Jaume I de Llívia, junta-ment amb els alumnes de l’escola de Dorres, han anat a París per tal de recollir el primer premi nacional i europeu del concurs “Écoles Fleuries” convocat per les associacions franceses “DDEN” i “OCCE”. Cal remarcar que en la present edició hi han participat 70.000 alum-nes europeus.

El treball que es va presentar al concurs va ser dut a terme per les dues escoles durant el curs passat. Hi van participar tots els alum-nes, des de P3 fins a 6è, realitzant un estudi sobre la vida de les abelles i la influència dels colors de les flors per atraure-les.

El premi atorgat consistia en una visita als indrets més emble-màtics de París i a l’assistència a l’acte protocol·lari de l’entrega de diplomes a tots els treballs premiats per part del ministre d’educació francès.

L’endemà vam gaudir d’un dia lliure en què vam pujar a la Tour Eif-fel i a la tarda vam visitar la Cité des Sciences al Parc de la Villette.

L’experiència va resultar molt enriquidora per a tots els alumnes i va permetre, a més, un intercanvi lingüístic entre catalans i francesos.

4

“Llívia.Vivènciesde quan repicavenles campanes”de Valentí Surià

Demana’la la teva llibreria

BEllvEr dE CErdANyA CARNESTOLTES TRADICIONALdijous 720 h. Cercavila i presa de l’Ajuntament. Sortida: pl. del Portal. 20.30 h. Lectura del Pregó a càrrec de sa Majestat el Rei Car-nestoltes des del balcó de l’Ajuntament, música i balls tradici-onals de “L’Espingueri”, el “Borricot”, el “Tio Fresco”.

dissabte 917 h. Gran rua de Carnestoltes pels carrers del poble amb mú-sica dels GRALLERS I TIMBALERS GRA DE PALLA, GRALLERS DE QuEIxANS, GRALLERS D’ALP I COLLA DE CANTAIRES DE BELLVER.18 h. Lectura del Testament del Carnestoltes i “ball del Tio Fresco”. Seguidament es procedirà a la crema del Rei Carnes-toltes.19 h. Animació infantil “El Carnaval” amb AI CARAI. Al polies-portiu municipal. 23.30 h. Ball de nit i concurs de disfresses amb el duet ÀRIA. Al poliesportiu municipal.

Actes organitzats per la Comissió del Carnestoltes.

PuigCErdàdilluns 4 a les 18 h a la Biblioteca Comtat de CerdanyaHORA DEL CONTE (infants). “Contes d’arreu del món”.Col·labora: Servei d’immigració de l’Ajuntament.

divendres 8GRAN RUA DE CARNESTOLTESCarrers de la Vila. Tot el matí.

dissabte 9EXPEDICIÓ A UN 8000, ALPINISME I MEDICINADe 10 a 13.30 h. Sala convencions Museu Cerdà.

diumenge 10 al poliesportiu4A JORNADA LLIGA CATALANA DE CURLING

divendres 15“JESUCRIST, EL ROSTRE HUMÀ DE DéU”Exposició tema, i diàleg posterior.De 20.30 a 21.45 h. Capella de la Mare de Déu de Gràcia.

dissabte 23XVIII FESTA DEL TRINXATPoliesportiu. Venda d’entrades Oficina de Turisme de Puigcer-dà. Preu: 30 euros (a partir del dia 5 de febrer).

diumenge 24QUINA DELS BOMBERS VOLUNTARIS DE PUIGCERDÀ17 h. Pavelló del Club Poliesportiu.

dimarts 26, a les 20.30 h a la Biblioteca Comtat de CerdanyaCLUB DE LECTURA (adults). Comentari de “La Metamorfosi” de Franz Kafka. Coordinació: Ester Sirvent.

dimecres 27, a les 20 h al Museu CerdàCONFERÈNCIA “¿CÓMO LEER UNA OBRA DE ARTE?”Del Professor Aquiles Ortiz Bravo, d’Art Llatinoamericà.xV Cicle de conferències d’interès pirinenc organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya.

del 16 al 28 de febrerPLAY OFF FINAL LLIGA HOQUEI GEL

Fins el 3 de marçMOSTRES DE FOTOGRAFIA“Un dia en la Península de Macanao” i “Arte y salud”De Carlos Velis (Veneçuela). Museu Cerdà.

CLASSES DE DANSA CREATIVAA partir dels 4 anys, els divendres a les 17.30 h.Organitza: Dansart Cerdanya. www.dansart.cat

llíviACARNESTOLTESdissabte 9 de febrer17 h. Animació infantil amb DISCO JuVENIL al Poliesportiu de Llívia.

Bolvirdissabte 9 de febrer BALL DE DISFRESSES INFANTILA les 16 h al local social de Sta. Cecília.

ossEjA i Errdies 9 i 10 de febrerFESTA DE L’ESCURSIONISME CATALÀ (11a edició).

PrAts i sANsordijous 7 de febrerCARNESTOLTES A les 18:30 h. Animació Infantil.A les 22:30 h. Ball de disfresses.

5

Link de la revista electrònica KERwww.recercacerdanya.org/ker/

Link de la revista electrònica QUEROLwww.recercacerdanya.org/querol/

Grup de Recerca de Cerdanyainfo@recercacerdanya.org Tel. 652 349 143

Concert de la gran pianista

OxanaYablOnskaYaDivendres 15 de febrer a les 21:30 hCasino Ceretà de Puigcerdà

Entrada: 15 eurosOrganitza: Fundació YablonskyCol·labora: Casino Ceretà

premis de recerca dedicatsa sebastià bosomHem convocat els premis sebastià bosom–Vila de puigcerdà dedicats a treballs de recerca de batxillerat i treballs de secundària amb la finalitat de reconèixer l’esforç dels estudiants en la realització de treballs que versin de manera general sobre Cerdanya. Les bases dels premis estableixen que poden participar-hi tots els alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya i la resta de l’estat espanyol o curs equivalent d’Andorra i França, de qualsevol nacionalitat. I els treballs que es presentin han de ser rigorosament originals, no ha-ver estat mai presentats a aquest guardó i han d’haver estat realitzats durant el curs actual. Els treballs s’han d’enviar al Museu Cerdà i poden estar fets individual-ment o en grup. Només podran presentar-se al Premi aquells treballs que versin d’una manera general sobre Cerdanya en qualsevol àmbit o temàtica (ciència, tec-nologia, medi natural, història, patrimoni, tradicions, art, llengua, etc.) i estiguin redactats en català. Els tre-balls podran remetre’s fins el dia 15 de juliol de 2013. S’estableixen els següents premis:

- Premi Sebastià Bosom al treball de recerca de batxillerat: 400 € i trofeu commemoratiu.

- Menció honorífica per un treball de recerca de l’àmbit científic o tecnològic: lot de llibres i diplo-ma commemoratiu.

- Premi Sebastià Bosom al treball de secundària: 200€ i diploma commemoratiu.

- Menció honorífica per un treball de secundària de l’àmbit científic o tecnològic: lot de llibres i diploma commemoratiu.

Més info: www.recercacerdanya.org

tAllÓdissabte 2 de febrer, a les 8 hCURS D’INICIACIÓ AL MUNTANYISME HIVERNALPreu: 30€/pax.

dissabte 16 de febrer, a les 8 hASCENSIÓ AMB RAQUETES DE NEU (iniciació)Al Pic de La Mina (Porté-Puymorens).Preu: 30€/pax.

dissabte 23 de febrer, a les 9 hSORTIDA HIVERNAL:INTERPRETACIÓ DE RASTRES A LA NEUPreu: 10€/adult i 8€/fins a 12 anys.

Les activitats programades és realitzaran sempre que hi hagi un mínim de persones inscrites.

ALTRES ACTIVITATSRomànic i gossos pastor a Cal Manistró de Bor.Vol en globus.Visites i tallers a l’obrador de Làctics Ermengol de Prullans.Burricleta Lloguer de BTTSortides en BuggiesExcursions en ATVBarrancs i vies ferradesExcursions a CavallVisites a la Formatgeria del Molí de GerCoves d’Anes i la Fou de Bor.Turisme ornitològic i de naturaExcursions d’alta muntanya

Per a més informació, preus i reserves: telèfon 639 27 42 86.

6

Spa relaxantAmb aquamusique, gandules aquà-tiques amb bombolles.

Spa tonificantDotat de géisers, banys amb remo-lins i sortidors submarins.

Gran baSSa de nataciÓEquipat amb sortidors de massatge, banquetes amb bombolles, canons d’aigua i massatge de peus.

Jacuzzi interiorAmb bombolles i sortidors.

bany cobert a 37°cAmb cascades, corrents d’aigua, banquetes de massatge i música sub-aquàtica.

Hammam de muntanyaSala de relaxació amb banquetes ca-lentes i audiovisual (mínim 12 anys).

Sauna lluminoSaAmb corrent d’aigua fresca en asper-sió, pluja torrencial i cascada (mínim 12 anys).

maSSatGeS i cureS balnéoPel cos i la cara.

Servei de bar, lloguer o venda de ba-nyadors i tovalloles.

ELS MÉS COMPLETSI MILLORS BANYSD’AIGÜES SULFUROSESA CERDANYA

OBLIDA’T DEL TEMPS I FES SALUT

banyS calentSa méS de 35ºc!

Veniu a descobrir

els beneficis

de l’aigua sulfurosa,

dels hidromassatges,

i de l’aigua calenta

a més de 35°c!

7

us ofereix també lloguer d’apartaments + cures de salut

informa’t 04 68 04 74 55 0033 4 68 04 74 55 (Espanya)També a recepció

Spa natural. una plenitud abSoluta

aQuaGym GratuÏt(inclòs en el preu de l’entrada)

cursos d’aquagym dissabtes i dilluns

a les 10 h(excepte per vacances)

gratuïts!

Descobriu els nostres modelatges originals: cocooning, escapada ”épicée”, amb espelmes, olis es-sencials, a l’aigua sulfurosa...

aQueSt meS

reGala

o reGala’t Salut

10% deScompte

(només Spa Natural).

Si portes

un Belluga’t

Route de Gorges. 66800 LLOwww.bains-de-llo.com

04 68 04 74 55

Obert tots els dies de 10 a 19.30 h(10 a 20 h a partir de mitjans de juliol, agost i vacances escolars de Nadal i febrer).

Regaleu-vos una cura de la cara personalitzada.

Feu tractaments de 3 o 4 cures durant 1 o 2 dies.

Spa natural, nou espai d’estè-tica on podreu rebre tractaments d’alta qualitat, amb productes 100% naturals.

8

Breu extracte de les diverses notícies aparegudes a la premsai relacionades amb Puigcerdà i la Cerdanya

L’ASSOCIACIÓ UNIVERSITÀRIA DE CERDANYA COMEN-çA A PREPARAR EL 15È ANIVERSARI. La celebració del 15è aniversari marcarà el calendari d’activitats d’enguany de l’As-sociació universitària de Cerdanya (AuCer), que tindrà nova-ment com a esdeveniment més destacat la universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà, la tercera setmana de juliol. L’entitat ha fet balanç del 2012 i ha començat a planificar el nou any en l’assemblea general que es va dur a terme el proppassat dimecres dia 16. L’acte més significatiu per commemorar els 15 anys serà la Nit de Música i Dansa, que l’any passat va ba-tre rècord d’espectadors al peu del Campanar i que enguany tornarà a l’Estany de Puigcerdà, ja que oferirà un innovador espectacle sobre l’aigua a càrrec d’una coneguda companyia escènica catalana. La resta d’activitats paral·leles a la univer-sitat d’Estiu mantindran l’esquema de l’any passat, amb els actes d’inauguració i cloenda, una nit d’observació d’estels a la Tosa d’Alp, un vermut-tertúlia amb un personatge conegut i una sortida cultural. El cartell de cursos per al proper estiu ja comença a estar perfilat i incorporarà com a novetat un curs sobre meteorologia a càrrec d’Eloi Cordomí, home del temps de TV3, juntament amb cursos sobre coaching i sobre com fer un pla d’empresa. També es preveu temàtiques com ara cultiu ecològic, formació per a fisioterapeutes, introducció al cinema i remeis casolans. Es mantenen algunes de les propostes més consolidades com ara els cursos sobre òpera (amb Roger Ali-er), escumosos (amb Toni Cot), mindfulness (amb Phap Son), i administració pública (amb David Cabezuelo), juntament amb tres jornades professionals anuals del màxim nivel: les dels Col·legis Oficials de Metges i de Psicòlegs de Barcelona i del Consell de Col·legis de la Professió Infermera de Catalunya. El programa es complementarà per segon any consecutiu amb els ‘Tasts’, cursets d’entre 2 i 4 hores de durada, amb temes com ara màgia, la preparació dels esportistes d’alt rendiment i la salut. Al llarg de l’any, l’AuCer té previst continuar amb els cicles de cursos de temporada i de conferències. Aquesta primavera vinent, per exemple, es preveu que imparteixi una xerrada a Puigcerdà el conseller d’Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, en una data en-cara per confirmar.

JOAN GIRAUT, NOU PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA. El Ple de la Diputació de Girona va escollir el passat 29 de gener a Joan Giraut i Cot com a nou president de la cor-poració en substitució de Jaume Torramadé, que va presentar la seva renúncia el càrrec el 23 de gener passat. Joan Giraut va obtenir la majoria absoluta amb els 26 vots a favor de tots els diputats del Ple de la corporació. El nou president, que té els seus orígens familiars a Puigcerdà, va prendre possessió del càrrec a la sessió extraordinària de la Diputació de Girona a la qual hi van assistir expresidents de la Diputació i diferents representants polítics i responsables d’institucions de les co-marques gironines. Joan Giraut, que en la seva promesa del càrrec va dit que ho feia “sense renunciar al dret inalieanable del poble català a decidir lliurement i democràticament el seu futur”, va fer una crida a recuperar “l’estabilitat de la institució, donar continuïtat al programa de govern i mantenir el consens

amb tots els grups polítics, la transparència i la divulgació de l’acció de govern”. Joan Giraut i Cot és alcalde de Castell-Platja d’Aro i va iniciar la seva etapa a la Diputació de Girona l’any 1991, amb un parèntesi entre 1995 i 1999. A partir de llavors va tornar a la Diputació, on s’ha mantingut fins avui, i on ha treballat al costat de sis presidents.

PUIGCERDÀ ACULL LA XVIII FESTA DEL TRINXAT. El pave-lló poliesportiu de Puigcerdà s’engalanarà el proper dia 23 de febrer per acollir un gran nombre de personalitats de tots els àmbits, molta gent de Puigcerdà i la Cerdanya i també de la resta del país, Andorra i França, amb motiu de la 18a edició de la Festa del Trinxat i el sopar que tindrà lloc a partir de les 21 h. El trinxat serà el principal protagonista d’aquesta important vetllada gastronòmica. El menú es completarà amb una crema de bolets, taula d’embotits i confit d’ànec. Per finalitzar, les reconegudes pastisseries de la vila prepararan les postres. El trinxat de Cerdanya és un plat a base de trumfes (patata cer-dana) i col d’hivern, tot acompanyat de la imprescindible rosta de cansalada. És un menjar amb molta personalitat, ja que la col ha de ser d’una varietat molt concreta i, a més, tocada pel gel que fa a les nits cerdanes, tot lligat amb el suc de la rosta fregida d’un porc també de la terra. La festa es clourà amb un ball amenitzat pel conjunt “Stress Band”, que repeteix per mèrits propis amb un renovat repertori. El preu del sopar es manté igual que en les anteriors edicions (30 €). Per reserves us heu d’adreçar a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà, a partir del dilluns 4 de febrer.

Més informació:www.puigcerda.cat, info@puigcerda.cat i tel. 972 880 542.

9

TOT A PUNT PER LA IV EDICIÓ DE LA TRAçA MUGA. El diumenge dia 10 febrer 2013 se celebra a l’estació d’esquí nòr-dic d’Aransa la IV edició de la Traça Muga, una prova que consis-tirà en diversos recorreguts i una raquetada popular que es durà a terme per les muntanyes que envolten l’estació cerdana.

EL VERSARIS CLUB ESQUÍ BELLVER APORTA TRES COR-REDORS A LA SELECCIÓ CATALANA D’ESQUÍ DE FONS. El Versaris Club Esquí Bellver, la secció d’esquí de fons del Club Esquí Bellver, va aconseguir ahir tres podis en la dotzena edi-ció de la marxa Puigcerdà Fons, que es va celebrar a l’estació capcinesa de la Llosa. Les bellverenques Maria Sellés i Jana Sellés van quedar en primer i tercer lloc de la seva categoria. Aquests resultats i el fet que el club va aportar un total de 35 inscrits a les proves de 2’5, 5, 15 i 30 quilòmetres evidencien que l’entitat encara l’inici de la temporda en plena forma. El calendari de competicions d’aquesta campanya es va iniciar el 28 de desembre amb la Fontain de Font-romeu. El Versaris Club Esquí Bellver aportarà finalment tres corre-dors a la selecció nacional dels 13 que la formen: Gral Sellés, Pepa Garcia i Laura Pellicer, que competiran en una de les pro-ves més emblemàtiques del circuit internacional. Els fondistes cerdans, que seran a Itàlia entre dijous i diumenge, competi-ran per categories contra corredors de tot Europa representant la Cerdanya i Catalunya. Després de la Puigcerdà Fons, els membres del Versaris Club Es-quí Bellver correran competicions pràcticament cada diumenge fins el mes de març en proves que seran puntuables per la Copa Catalana i la Copa Nins, en la que hi prenen part els fondistes més petits. Els bellverencs seran, per exemple, al Campionat de Catalunya, a la Marxa Beret, a l’Andorra Fons, a la Marxa Pirineu a Lles i Aransa i a la Naut Aran, ja al final de la temporada. Tam-bé prendran part en els Campionats d’Espanya, que aquest any se celebraran a l’estació aragonesa de Cadanchú. La directora tècnica del Versaris Club Bellver, Piluca Gasch, ha destacat que aquesta temporada l’entitat compta ja amb una cinquantena de nens, fet que converteix el club en un dels que més esportistes aporta a les curses nòrdiques a Catalunya.

Versaris Club Esquí Bellverwww.facebook.com/pages/Club-esqui-Bellver/179664111470http://clubesquibellverfons.blogspot.com.es

TERCERA JORNADA DE LA LLIGA CATALANA DE CURLING. El diumenge 27 de gener es va disputar la 3a. jornada de la Lli-ga Catalana de Curling a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà. Després de disputar-se les dues primeres jornades, els equips de Puigcerdà ocupen un bon lloc a la classificació.

KILIAN GUANYA LA SEGONA PROBA DE LA COPA DEL MÓN D’ESQUÍ DE MUNTANYA. L’esportitsta de la Cerdanya va ser el guanyador, el darrer cap de setmana de gener, de la proba individual de la Copa del Món d’esquí de muntanya que es va disputar a Les Marécottes (Suïssa). L’atleta va aconseguir la primera posició amb més d’un minut d’avantatge per davant del francès Mathéo Jacquemond i de l’italià Matteo Eydallin. Ara, Kilian Jornet ha començat a preparar la cita més impor-tant de la temporada, els mundials d’esquí de muntanya que se celebraran el proper 9 de febrer a França.

ÈXIT DE LA PUIGCERDÀ FONS. El passat diumenge 13 de gener, es va celebrar una nova edició de la PuIGCERDÀ FONS. Malgrat la manca de precipitacions de neu rellevants les pri-meres setmanes de gener, els grans professionals de l’esta-ció d’equí nòrdic de La Llosa-Capcir, van oferir un recorregut impecable. Està organitzada pel Club Esquí Puigcerdà (PEC) i l’Espace Nordique Capcir-Haut Conflent, amb el patrocini de l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona. Enguany la PuIGCERDÀ FONS ha puntuat per la Federació Internacional d’Esquí transformant-se en una cursa internacional d’esquí de fons. Tanmateix la PuIGCERDÀ FONS ha puntuat per la Copa Catalana d’Esquí de Fons.La PuIGCERDÀ FONS està organitzada en diferents distànci-es a recórrer en estil clàssic:

- 30 km. Per homes i dones nascuts l’any 1992 i abans i homes i dones senior amb codi FIS

- 15 km. Oberta a totes les edats, ambdós sexes, i homes i dones junior amb codi FIS (nascuts entre1993-1996)

- 5 km. Per a les categories Cadet, Infantil 1, 2 i inferiors (nascuts l’any 1997 i en endavant)

- 2,5 km. Per a les categories Infantil 1 i inferiors (nascuts l’any 2001 i en endavant).

10

11

PuIGCERDÀ. Els Esculapis ( jean-Marie lemoine).

MONT-LLuÍS. Construcció del pont Gisclard. (Pierre Cazenove).

Si tens fotografies antiguesde la Cerdanyai les vols veure publicades a

envia-les a:bellugat@hotmail.com

12

Petits museus amb encant

No és la primera vegada que hem de justificar la inclusió d’alguns elements patrimonials en aquesta secció. Però no és menys cert que, a vegades, desconeixem aspectes del llegat socio-econòmic d’un passat no tan llunyà que va configurar la vida dels pobles cerdans. Aquest és el cas d’una explotació minera d’Estavar el funcionament de la qual, va perdurar fins el primer terç del segle XX i va donar feina a bona part de la població de la contrada. dels jaciments de l’època terciària, la primera conca explotada abans de 1830, a banda de la de das, va ser la d’Estavar.

Per diverses raons, no sempre és possible la definició patrimonial en forma de museu que ens alliçoni i ens recordi el modus vivendi dels nostres avis o besavis. En el cas d’Estavar, ni tan sols es poden permetre aquesta possibilitat en un futur a mig termini. Però durant unes setma-nes, una lloable exposició temporal al Casal d’Estavar, esdevinguda el mes de gener de l’any 2008, organitzada per Paul Noell i Maria Teresa Palau, va permetre conèixer més de prop aquest passat miner. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Estavar, hem pogut imaginar què hauria pogut mostrar la museïtzació de les mines i que , d’haver estat factible, ara agrairíem.

A la serralada pirinenca són abundoses les mines de carbó mineral com les de Ix, Das, Alp o Sanavastre. El lignit és un carbó mineral en el qual és possible reconèixer l’estructura llenyosa dels diversos vegetals que el formen. És tou i suau al tacte i, si bé pot adoptar tonalitats negrenques, el seu aspecte més normal s’apropa al color bru mat. La seva composició de carbó compresa entre la turba i la hulla, deixa poc residus i les nombroses substàncies volàtils fan que tingui un baix poder calorífic per això la seva utilització solia ser ben a prop dels llocs d’extracció per tal de no perdre qualitat a causa del transport.

El lignit d’Estavar era de l’anomenat piciforme comú, proporcionava combustible a una bona part de municipis de Cerdanya degut al fet que el promig d’extracció del mineral eren aproximadament entre 1.000-1.500 tones per any. L’explotació minera estava situada a les afores del poble, a l’oest , en un indret conegut com el pla de la Mina, tocant el terme de Llívia. Actualment, es fa impossible de poder-la ubicar ja que l’entrada al pou principal va ser tapada amb ciment i la utilització poste-rior del camp per a conreus l’ha anat desdibuixant.

Segons les fonts consultades, un reconegut industrial de Llívia, Salva-dor Roger, tenia l’explotació de les mines de lignit d’Estavar l’any 1882. Se sap que al 1902, aquestes mines tenien 30 metres de profunditat i 300 metres de llargada cadascuna de les 3 galeries. Part de la producció es traslladava amb carro a Rià on hi havia alts forns. L’any 1901, la mina va ser capaç de produir 2.430 tones gràcies a un filó de 4’20 metres de gruix sense cap falla. Durant la I Guerra Mundial la producció del lignit d’Estavar es va dirigir cap a les necessitats derivades de la confrontació bèl·lica sense deixar de ser consumit com a combustible casolà a la regió. Vers l’any 1939, l’explotació va deixar de funcionar no sense haver-s’hi produït algunes incidències com dues greus inundacions successi-ves. Hi ha documents que parlen de la troballa d’una grossa ossamenta de mastodont durant l’extracció del mineral, a banda d’altres restes de mamífers.

Al Museu de la Pagesia de Llívia hi podem contemplar una senalla o sarrió semblant als utilitzats a la mina d’Estavar per a carregar el mine-ral als carros.

Si es desitja més informació cal dirigir-se a l’ajuntament d’Estavar on gustosament els la proporcionaran.

Núria Boltà i vilaró

Les mines de lignit. Estavar.

13

Llac de Puigcerdà(Ignacio Cerdán)

Després de la nevada(Francesc Espel)

Talló nevat

(Albert Mosquera i Mireia Alegre)

Angostrina(Ignacio Cerdán)

Targasona(Àngel Carrillo)

Si tens fotografies de la Cerdanyai les vols veure publicades a

envia-les a:bellugat@hotmail.com

Formigueres(Miguel Carnicero)

14

Divagacions cerdanes pel 2013Per Alfred Pérez-Bastardas*

Que el 13 és un número maleït no és cap novetat ni re-presenta cap notícia. Però que ens ho creiem ja és una altra cosa. Els meus pares es varen casar el 1940 en un 13 d’abril, i el 1913 el meu avi, Albert Bastardas, fou elegit diputat a la diputació de Barcelona. de tot això no em treure’m però cap mena de conseqüència, a no ser la de deixar constància de què no sóc gens supersticiós, i el pensament de què la història es fa cada dia. Així, el 2013 pot ser tant important com qualsevol altre.

Aquestes divagacions no són res més que pures distrac-cions. Però divagar, recordar coses de fa temps, fer memò-ria, també ens pot ajudar a entendre el present. De manera, doncs, ja que em demanen unes ratlles, res millor que algu-nes memòries divagadores. Si no hi ha idees, donem pas als records; recordo bé de les olors, per exemple, la sentor del Floïd, quan el meu pare s’afaitava; o les aromes dels extractes de fruites procedents d’Anglaterra que es feien servir per la fabricació dels Morangos al seu laboratori; i l’olor de fòrmules magistrals de la seva farmàcia. Per altra part em plau l’olor de terra humida quan acaba de ploure a la Cerdanya en temps de tardor. I tinc ben present els colors naturals d’indrets on he es-tat: el verd intens em recorda el poble de Vidrà, el groc fort, els camps de blat de Vic, rodejats de roselles, el color blau marí, la Costa Brava, precisament en un petit indret: Tamariu, etc.

I és que necessitem agafar-nos la vida a través dels colors i de les olors. Són els que ens fan un xic de felicitat, quan uns els veiem en l’arc de Sant Martí, i els altres en la vida quodidiana, com a records, o com a vivències. Per això tinc tant present aquells daus de goma en suc de fruites, de tots colors, que veniem exclusivament a les farmàcies.

Així que, com a conclusió, podríem dir tot divagant que no és cert que tot sigui avui dia de color negre negre, doncs de fet el negre com a color no apareix quan la llum traspassa el pris-ma d’unes gotes d’aigua. El negre és la negació de la llum, i no ens poden deixar endur per la sensació pessimista de naufragi absolut. Més que mai hem d’arribar a port.

D’aquí també que per aquest 2013, voldria que sortís a la llum un munt de projectes pensats en aquest petit país cerdà. Quants colors cerdans a trobar en el desig de portar a terme projectes que quedin il·luminats! En citaré uns quants: que el pont de Sant Martí d’Aravó sigui peatonal i camí per projectar el patrimoni; que la ferma voluntat consolidi l’escola catalana infantil de Sallagossa; que definitivament es puguin excavar i

emergeixin les restes de la capella romànica i rodona de Sant Joan Rodó, al terme de Ger; que els treballs arqueològics cer-dans serveixin per acreditar que la Cerdanya sempre ha estat una terra de pas, i per tant de veure’n la necessitat de projectar com un llibre obert, un Centre d’Interpretació de la Cerdanya, de tota, és clar.

I així podríem anar divagant en tots els camps més o menys seriosos, com aquell de demanar que les institucions cerda-nes (ajuntaments i Consell Comarcal) es coordinessin per a una política conjunta sobre Turisme, Patrimoni, que encari el futur econòmic, i en fi de veure amb tots els colors el conjunt d’aquest país cerdà, pensant sempre que és amb la coopera-ció de tots units que es podrà superar la situació de crisi. I sense oblidar que som enmig d’un entorn natural privilegiat. La Natura és essencial. I encara que el 2013 pugui ser un nú-mero poc atraient, deixem que la il·lusió ens porti un Cerdà de l’Any que comença, per aquell que vegi encoratjadament un país cerdà renovat i il·lusionat. Pures divagacions, que podrien ser realitats.

*Alfred Pérez-Bastardas és autor del llibre La Cerdanya, Quadern de notes.

15

16

Ja és a la venda el conte Petons perdutsN. 1 de la Col·lecció Pessigolles,educar amb valors.

Guanyador del concurs “Contes que compten”.Un conte sobre la relació entre avis, pares i fillsa partir dels petons.

Demana’l a la tevallibreria de Cerdanya.

17

Anemone pirinencaAnemone vernalis

l’anemone pirinenca (Anemone vernalis L. = Pulsatilla vernalis (L.) Mill.) és una flor que pertany a la família de les ranunculàcies (Ranunculaceae).

DescripcióEs tracta d’una planta herbàcia vivaç, de la família de les ranun-culàcies que viu als prats d’alçada i a les gespes rocalloses, ge-neralment en terrenys àcids. Mesura entre 5 i 15 centímetres. Les flors són blanques a l’interior i a l’exterior són de color lilós. Estan cobertes de pilositat que les protegeixen de les tempe-ratures extremes. Les fulles són pinnatisectes. Té un rizoma horitzontal.

FloracióJust després de la fosa de la neu, a la primavera, entre abril i juliol.

DistribucióÉs una planta de distribució europea.

CuriositatsSe l’anomena herba del vent perquè quan grana, les llavors te-nen als seus extrems unes pilositats molt llargues que onegen al vent (aquenis). Les llavors, lògicament, les dispersa el vent. Poden florir en grans extensions a la gespa subalpina.

Propietats medicinalsÉs una planta tòxica, com gairebé totes les ranunculàcies.

Altres noms catalansAnemone, anemone vernal, flor del vent, herba del vent, pulsatil·la, pulsatil·la pirinenca, pulsatil·la vernal.

Altres nomsCastellà: anémona invernal, flor del viento, pulsatila de prima-

vera.Francès: anémone de printemps, pulsatille de printemps.Anglès: Spring Pasque flower, arctic violet.

EtimologiaPulsatilla < (it.) Pulsatilla: perquè els aquenis es mouen a poc vent que bufi; vernalis (llat.): relatiu a la primavera.

Enric QuílezFotos: Francesc X. Esteban

18

Una recuperació plena de salut:els 10 anys del Carnestoltes de Bellver de Cerdanya

la societat, en constant evolució i submergida de ple en els avenços tecnològics i científics que ens meravellen dia a dia, no ha deixat mai de reproduir vells atavismes dels seus predecessors més remots. Així, rituals de les an-tigues cultures a l’entorn de la regeneració de la terra o de la creació del Cosmos es repeteixen constantment sota noves fórmules, siguin religioses, siguin laiques, però sempre amb el segell implícit de repetir l’acte de la Creació al llarg de les quatre estacions de l’any que, irremissiblement, ens remeten ab origine, el misteri més absolut, el principi de tot plegat. Aquestes són, d’alguna manera, les arrels de celebracions com el Carnestoltes, de caràcter marcadament descarat pel que comporta de befa i disbauxa, prohibides durant anys al nostre país fins a la instauració de la democràcia.

Núria Boltà

Amb el desig d’acostar el veritable sentit de la recuperació del Carnestoltes de Bellver als nostres lectors i lectores, inten-tarem passar per alt la part anecdòtica de qualsevol carnaval dels molts que s’esdevenen al nostre país, per realçar la part d’investigació i recerca que fa del Carnestoltes de Bellver. La intenció ha estat restaurar una antiga tradició recuperada a través de la tradició oral d’avis i besavis (moltes d’elles recolli-des oportunament pels bellverencs Salvador Vigo i Joan Pous, d’altres trobades en el Costumari de Joan Amades) i tornar el caire festiu i participatiu sense distincions de cap mena per part dels habitants de Bellver, la continuïtat i posada al dia d’aquelles ancestrals celebracions de regeneració que formen part del pòsit cultural d’un país.

Ens ho hem fet explicar per la gent dels Grallers i del Grup de Teatre del poble, autors d’aquell projecte inicial, l’encert i la voluntat dels quals va fer possible que, des del primer mo-ment, ja s’hi impliquessin moltes de les altres associacions, entitats i ciutadans de Bellver. L’any 2004 va significar el tret de sortida per rescatar de l’oblit personatges tan estrafolaris com els Cenrers, personatges disfressats amb roba de sac, amb esquelles penjades al coll que fan sonar sorollosament tot saltant i llançant la cendra que porten en sacs, especial-ment per damunt de tots els espectadors que no es mostrin massa predisposats a ballar.

Tot seguit, es van incorporar els personatges dels Cornuts que eren els tres últims xicots casats del poble. Aquests te-nen un rei que recau en el més recentment casat de tots tres. Porten banyes i sostenen un estendard fet amb roba de sac i rematat amb banyes que simbolitza els cornuts. Aquests per-sonatges participaven d’una mena de gresca en forma de lluita

en la qual els solters intentaven prendre l’estendard al bàndol dels cornuts.

Li va seguir la recuperació de l’Espingueri, un matrimoni for-mat per una dona d’aparença desdenyosa i ben lletja i un ma-rit molt espingat, fent joc amb ella. Aquesta parella realitza el Ball de l’Espinguet, que consisteix en mostrar una bona forma física tot ballant i saltant el més possible. S’acompanya d’una música específica la tonada de la qual ja era coneguda pels bellverencs abans del restabliment de la tradició i que gràcies al Costumari d’en Joan Amades van recuperar.

El rei Carnestoltes és un ninot farcit amb paper i vestit com un home que se’l passejarà per tot el poble, tant Dijous Gras, que llegirà el discurs ple de crítiques de fets que afecten al po-ble i que pren possessió de l’Ajuntament, com dissabte, prota-gonista d’un cercavila per tot el poble. un altre personatge és el Burricot, que segons ens expliquen, antigament era un home que portava un cap d’ase mort a la testa la qual cosa espanta-va molt els infants de l’època. Actualment, aquesta disfressa, per tal de treure-li les connotacions excessivament negatives, s’ha volgut apaivagar utilitzant-ne una feta amb roba de vellut i amb un cap molt aconseguit que es mou constantment entre el públic per fer-lo ballar. Té l’aparença d’un ase i molta accep-tació per part de grans i petits.

Més endavant, es va incorporar la figura de la Porquera, que no és altra que la dona del Carnestoltes. Solia ser un home vestit de dona, sempre de manera grotesca com tota la resta de personatges, que porta una escombra no tant per escom-brar de manera convencional sinó més aviat per embrutar en-trades de cases, badocs o tot el que se li posa al davant.

19

La darrera incorporació ha estat el personatge de l’Home del bosc, element típic de l’antiga celebració de Bellver, de Cortàs i d’altres pobles de la comarca. La seva disfressa va relacionada totalment amb la natura, així, les closques de cargol, les escor-ces d’arbre, fullaraca verda com la d’heura, branques de pi o de boix, conformen la vestimenta d’aquest home que simbo-litza la natura i el seu proper retorn en forma de primavera, tot just acabat el solstici d’hivern.

Abans del ritual final de cloenda (la lectura del testament del rei Carnestoltes) ha tornat a ser vigent la recuperació del Ball del Tio Fresco, en el qual hi participen els cernrers, el bur-ricot i els cornuts i que porten la famosa “llufa” penjada a l’esquena. L’evolució de la dansa comporta l’encesa i crema mútua d’aquest popular element de paper, mentre es canta la coneguda tonada de la no menys popular cançó infantil “Jo te l’encenré, el tió tió fresco, jo te l’encenré, el tió de paper...”.

Finalitzada aquesta dansa, tal com diu la tradició, el Car-nestoltes ha de ser cremat com a símbol de cosa passada que requereix millora i renaixement. El rei procedeix a la lectura del seu testament en el qual s’hi acostumen a incorporar algunes al·lusions divertides a l’actualitat política i social del poble o del país, en general, es recomana que la gresca i l’alegria pre-valguin per damunt de tot i es reitera el desig que l’any sigui millor per a tothom. Les darreres paraules del rei Carnestoltes: “visca el Carnestoltes, rei dels poca-soltes” dóna per acabada la festa. La gatzara està assegurada pel constant acompanya-ment musical dels grallers del poble i d’altres provinents de la comarca, com els de Queixans que hi participen el dissabte des del primer any ,degudament disfressats, el so constant de les esquelles dels cenrers i dels cornuts i els indispensables tra-gos de vi amb porró que s’ofereixen els uns als altres.

Sembla que, de moment, l’única població cerdana que ha apostat fort per la recuperació de la tradicional celebració del Carnaval ha estat Bellver. Els seus organitzadors tenen el mè-rit d’haver sabut furgar en les arrels de la comarca i en certs casos, han incorporat en préstec, personatges propis d’altres poblacions cerdanes que per les condicions que siguin, no han pogut continuar amb la tradició.

Convidem a tothom que vulgui esbrinar com se celebrava el Carnestoltes genuïnament cerdà, desenes d’anys enrere, vagi a la festa de Bellver. Segons ens expliquen els qui hi participen cada any, l’important és tenir ganes de passar-s’ho bé. La resta ve donada pel fet de formar part d’un esdeveniment que sense ells no seria possible perquè tothom n’és protagonista.

20

EL CARLIT

per Manel FigueraItinerari extret del llibre

Les 50 millors excursions amb raquetes de neu(Valls: Cossetània Edicions, 2012)

Pujant per la coma dels Forats, amb el Carlit al fons.

El Carlit, sostre de Cerdanya i del Pirineu oriental, és freqüen-tat tot l’any. A l’hivern, des de la Bollosa s’hi sol pujar per la ruta clàssica, que no és la més apta per a les raquetes. Entre l’estany sobirà i el coll Colomer cal remuntar una canal que sol obligar a fer ús del piolet i dels grampons. En canvi, si aquesta canal es recorre en el descens esdevé més pràctic, perquè ja els haurem utilitzat a la canal central, per baixar de l’enforcadu-ra. l’itinerari que proposo no és gaire conegut, quan és el més còmode i fàcil per accedir al coll Colomer, on arribarem amb les raquetes posades, i fins i tot podrem remuntar una bona part de l’aresta est, amb una mica de sort fins al replà de la meitat, encara sense haver-nos-les tret.

La part de dalt de l’aresta demanarà l’ús de les mans, i se-gons la quantitat de neu que hi hagi del piolet i dels grampons. Les cornises obligaran a parar atenció a cada pas, però els es-quists, afilats en alguns punts, oferiran unes preses fermes i segures. El descens sí que el podrem fer per la canal, tot i que si hi ha molta gent no es pot descartar tornar-ho a fer per l’aresta. A continuació descriuré aquesta aresta per pujar al cim principal i el corredor per baixar-ne. Si el dia ho permet estiguem-nos una bona estona als dos cims, ja que els dos gaudeixen d’una vista panoràmica irrepetible al Pirineu orien-tal, des del litoral mediterrani i el Canigó fins a la pica d’Estats, les muntanyes pallareses, les ribagorçanes i la Maladeta.

Situats al pla dels Avellans (1.715 m), se segueix la carretera fins al xalet refugi de les Bolloses. Es perden uns metres a l’es-querra, per vorejar la presa, i es remunta un pendent suau fins al seu límit occidental, prop de l’hotel refugi Les Bones Hores. Som al llac de la Bollosa (2.017 m, 1 h). Cal continua en direc-ció a l’hotel, fins que un plafó amb un mapa indica a l’esquerra el camí a seguir. El camí voreja pel bosc el vessant meridional del turó que hi ha al costat de l’hotel. Per una successió d’es-glaons i de cornises s’ateny una valleta (2.120 m, 1 h 15 min) que baixa al pla de les Bones Hores. S’ha de seguir aquesta comella cap a la dreta, per inclinació suau, primer entre un bosc de pi negre i després a través de clarianes. Se supera un esglaó a l’esquerra damunt del qual hi ha un gran replà. A la seva dreta es veu l’estany del Viver (2.143 m, 1 h 30 min), on no cal arribar.

Deixem l’estany a la dreta i ens enfilem a una careneta, a l’al-tre costat de la qual entrem de nou en una pineda de pi negre. Creuem un collet. A poques passes trobem un refugi metàl·lic en mal estat i un altre estany, el de la Comassa (2.162 m, 1 h 40 min). El voltem per l’esquerra, sense guanyar altitud, i con-tinuem a través de clarianes i de bosc fins a l’estany següent, el Sec (2.160 m, 1 h 45 min), que es deixa a l’esquerra. Després ens dirigim a la base d’una gropa ondulada que tenim al da-vant. Augmenta el pendent mentre assolim la carena d’aques-ta gropa, que no hem de seguir fins al capdamunt, al nord, per

21

on va l’itinerari clàssic del Carlit. En aquest punt (2.200 , 1 h 55 min), quan veiem l’estany Llat a l’esquerra, ens hi dirigim per un pla tot perdent una mica d’altitud. N’atenyem la vora oriental (2.174 m, 2 h). Aquest estany és el més gran d’aquesta zona lacustre després del llac de la Bollosa.

Voregem la riba sud de l’estany, cap a l’esquerra, i en pas-sem per la sortida d’aigües. Ens desviem un xic més a l’es-querra, a fi d’anar a cercar una petita carena on hi ha un tancat fet d’estaques. Aquesta filera acaba al peu d’un roc granític darrere del qual s’estén un altre bosc de pi negre. Saltem la tanca i voltem el roc, en sentit ascendent, per l’esquerra. De seguida guanyem altitud i ens situem a l’altra banda del bosc. Per inclinació una altra vegada suau, ens anem desviant cap a la dreta. El pic de les xemeneies i el tossal Colomer destaquen al davant, i enmig s’obre la coma dels Forats, per on haurem de pujar. Travessem els últims vestigis de la pineda i ens situ-em a l’entrada d’aquesta coma (2.300 m, 2 h 30 min).

Continuem pel fons la coma dels Forats. Creuem pel da-munt la superfície glaçada dels Forats, uns estanyols. El pen-dent augmenta. En direcció nord, dirigim-nos al coll Colomer, però no hi arribarem perquè el veritable coll el deixarem més avall a la dreta. Poc abans de la carena entre el Carlit i el tossal Colomer hi ha un replà (2.640 m, 3 h 15 min) previ a l’aresta oriental de la muntanya. Si preferim pujar per la canal, llavors ens hem de decantar més a la dreta i traspassar la carena. Si no, encara amb les raquetes posades anem guanyant alti-tud per un pendent cada vegada més costerut. Quan arribem a unes roques esquistoses és possible que ens les hàgim de treure, però si hi ha un bon gruix de neu encara hi podrem con-tinuar. Més amunt l’aresta esdevé estreta i només s’eixampla en un replanet (1.750 m, 3 h 35 min) a la meitat.

Ara sí que ens haurem de treure les raquetes i penjar-les a la motxilla. Si no hi ha gaire neu l’aresta acostuma a estar seca, però si n’hi ha ens caldrà utilitzar el piolet i els grampons. Es-calem una canaleta situada un xic a l’esquerra i travessem un pas aeri i estret on hi sol haver una cornisa. Les dificultats disminueixen fins a la part final, on la inclinació es redreça. Sempre pel fil de l’aresta o una mica a l’esquerra, en superem els darrers esglaons fins a un segon pas estret, amb esquists afilats com fulles de ganivet, on també hi acostuma a haver una cornisa. Després, un pendent curt duu a la cúpula del cim principal del Carlit (2.921 m, 4 h), talaia formidable. Cri-da l’atenció, a l’altre costat, l’immens estany —també millor

pantà— de Lanós. Amb precaució i amb els grampons posats segurament, baixem en sentit nord a la propera enforcadura i pugem al cim nord (2.915 m, 4 h 10 min), des del qual tenim una perspectiva detallada de l’estany de Lanós i de les munta-nyes que l’envolten, entre les quals el puig de Coma d’or, el pic Pedrós, el pic de Lanós, el puig de la Grava i el pic de Castell Isard.

Cal tornar a l’enforcadura i començar a davallar pel corredor central. Si hi ha traça feta aquest descens no serà complicat. Cap a la meitat la canal s’estreny i la inclinació arriba als 45°. Després s’eixampla de sobte i el pendent s’atenua fins que es-devé quasi pla a la falda del Carlit de Baix, damunt de l’estany Gelat de Sobirà (2.598 m, 4 h 35 min). El descens prossegueix —encara no cal posar-se les raquetes— per una altra canal no tan inclinada (30-35°). Cal baixar-hi i arribar-ne a la base (2.426 m, 4 h 50 min), on ja serà possible continuar avançar amb raquetes. La ruta clàssica d’ascensió per aquest vessant no passa per l’estany Sobirà i es desvia cap a la dreta, però l’excursió millora en paisatge si es recorre la vall amb els seus estanys fins a l’estany de les Dugues. En pocs minuts, per un pendent suau, s’ateny la riba occidental de l’estany Sobirà (2.325 m, 5 h).

El que resta de recorregut és una passejada plàcida, agra-dable i relaxant. Travessem l’estany Sobirà per damunt de la superfície i baixem al veí estany de Trebens (2.306 m, 5 h 15 min), que també creuem per sobre. Deixem a la dreta la bassa de Gombau. Tot seguit es troba un esglaó d’uns 25 m per on cal davallar. La manera més fàcil de fer-ho és per la dreta, se-guint la canaleta que forma el torrent, però més a l’esquerra és també factible. un cop a sota es troba l’estany del Castellar (2.280 m, 5 h 25 min), que, com els anteriors, es pot travessar pel damunt. Després es perd altitud a la dreta, en direcció sud-est i amb un bell rerefons de les muntanyes de l’Alt Conflent, per arribar a l’estany de les Dugues (2.237 m, 5 h 35 min), que creuarem per sobre. El descens continua per una comella d’in-clinació moderada amb bosc a cada banda. un cop s’ha passat per una clariana cal parar atenció perquè se n’ha de sortir cap a la dreta, seguint un camí que es percep encara que hi hagi un bon gruix de neu. un altre descens similar pel bosc ens deixa a la vista de l’estany del Viver, que es pot travessar o vorejar per la dreta. D’una manera o d’una altra s’acaba enllaçant amb l’iti-nerari de pujada (2.143 m, 6 h), que se segueix a la inversa fins al pla dels Avellans (1.715 m, 7 h 15 min), punt de sortida.

Alegria a les estacions d’esquíde Cerdanya

Alegria a les estacions d’esquí de Cerdanya. Les abundants nevades del mes de gener han deixat gruixos de neu importants a totes les estacions, tant a les d’esquí de fons com a les d’alpí, que tenen les pistes en un estat idoni i amb reserves de neu per a tota la temporada.

Aquesta situació de bonança meterològica aju-darà a completar una bona temporada turística d’esquí, fet que de retruc beneficiarà a tota la comarca de la Cerdanya, una de les comarques amb més tradició d’esquí de tot l’Estat espa-nyol.

Les estacions, per la seva part, han preparat una temporada plena de novetats, amb preus i promocions molt rebaixades per tal d’ajustar-se al màxim a la situació econòmica del país però sense deixar de fer inversions importants a les estacions i mantenint les pistes en unes condi-cions òptimes per a la pràctica de l’esquí.

Tranquil·litat i relax enmig de granit i aiguaDescobriu l’encant d’un pobe típic cerdà, pas a pas, carrer rere carrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici de picapedrer… Voltar per la plaça fins a l’església romànica, el cor del poble amb les seves campanes que marquen el pas del temps, visitar el Museu del Granit i els tallers de pedra, l’església de Bell-lloc.. per acabar al bany d’aigües calentes i relaxants: als Banys de Dorres.

Aigües calentes i sulfurosesEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una vista impressionant dels cims de Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats de la natura i de l’aigua moments de pau, tranquil.litat i relax. L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500 abans de Crist) i el seu ús es torna habitual i orga-nizat a partir del segle XVII. Molt utilitzades a partir dels segle XIX, les qualitats d’aquestes aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926 a la Guia de la Cerda-nya d’Emmanuel Brousse. La temperatura que surt, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC. Obert tots els dies, excepte al mes de novembre que obrim només els caps de setmana. El tiquet d’entrada als banys inclou una visita gratuïta al museu.

L’ofici de picapedrer i la mentalitat religiosaSi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricultura, a Dorres co-mençà a prendre més força l’ofici artesà de picapedrer. Creat el 1999, el Museu del Granit mostra la història d’aquesta activitat i permet conèixer la vida del poble a través d’aquest ofici avui desaparegut. D’altra banda, l’església de Sant Joan és un exemple de l’evolució de la mentalitat religiosa al territori amb el pas dels segles. Ha anat evolucionant amb el temps sense alternar-ne l’estructura primitiva. La construcció original data del segle XII, però l’interior va ser modificat als segles XVII i XVIII en afegir-hi retaules barrocs i la Mare de Déu negra de Bell-lloc.

C/ Major, 66760Tel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69Fax: 0033 468 046 730commune-dorres@wanadoo.fr

ES LLOGA PISAPPARTEMENT A LOUER

a UR (a 3 min. de Puigcerdà)Tel. 0033 468 04 87 87

entra a la nostra webwww.viurealspirineus.cat

i la trobaràs cada mes

La calçotadaLa calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la ma-nera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes conno-tacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d’on és originària la calçotada, se celebra a finals de gener, des de l’any 1982, la calçotada popular de més renom, però d’uns anys ençà tam-bé es pot gaudir de molt bones calçotades a Cerdanya.Les calçotades se solen fer des de finals de l’hivern fins al març o principis d’abril, segons la temporada. El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la tem-peratura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després s’acostuma menjar carn a la brasa o botifarra amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

HistòriaL’origen d’aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a ta-par-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.[1]Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de prin-cipis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l’Alt Camp i s’ha estés també a les comarques veïnes (Tar-ragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Penedès). Avui dia aquesta tradició està molt més extesa i arriba fins i tot a Ma-llorca.

PreparacióAbans de coure els calçots, se’ls escurcen les fulles més llar-gues i se’ls talla un tros d’arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure’ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s’em-boliquen amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin la calor. S’acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.

El plaer dels sentits. Relax. natura. Alta cuina.

C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 info@calteixido.com www.calteixido.com

Tel. informació i reserves: 973 36 01 21

Estamariu és un dels municipis de la comarca de l’Alt Urgell, ubicat a 1.084 m d’altitud, entre la riera de Bescaran i el barranc de Ribona. Situat en el de-nominat Alt Pirineu Català.La portalada d’entrada ens recorda el costum de fortificar, antigament, els nuclis habitats. Els grans del poble encara recorden l’antiga porta de la zona oest.Ja es parlava d’Estamariu en “l’Acta de consagració de Sta. Maria d’Ur-gell” al 819-839, anomenant al poble “Stamariz” El poble d’Estamariu acull l’encant de Cal Teixidó, atractiva casa pirenaica restaurada amb tota la il.lusió i amor de la família Planes, ideal per a escapades romàntiques o vacances, en un paisatge tranquil, amb magnífiques vistes al Cadí. Una casa amb encant, amb 14 comforta-bles habitacions individualment de-corades, equipades.

Rebaixesfins al 50%

Passeig 10 d’abril, 12Tel. 972 88 02 18

PUIGCERDÀ

Silueta als cables elèctrics Meritxell Clavell i PujolVet A Dom (veterinari a domicili, Cerdanya)

Tel. 667 44 31 39Per les carreteres de la Cerdanya, tot sovint ens trobem ocells parats sobre els cables de la llum. Majoritàriament es

tracta de tórtores, coloms, garses, corbs, però a vegades també pot tractar-se de rapinyaires.Els rapinyaires que amb més freqüència trobem a la nostra comarca són els aligots comuns (Buteo buteo). Aquests tant

poden ser individus residents, com aus migratòries que venen a passar l’hivern, provinents del nord d’Europa. La seva silu-eta es caracteritza per un cap gruixut i poc prominent i una cua recta de gairebé la mateixa allargada que les ales. Si el veiem volar observarem que el color del plomatge del ventre és molt variable, amb taques marrons moltes fosques i molt clares, mentre que a les ales presenten una franja clara al mig i fosca a les puntes i a la cua, unes bandes transversals fosques i fines i una línia fosca subterminal més ampla, absent en individus joves. La part del dors és de color bru que varia entre una tonalitats fosques o més pàl·llides en funció de cada exemplar.

Els rapinyaires s’alimenten de talpons, conills, rèptils, amfibis, insectes, carronya i també petites aus. Quan persegueixen aquestes petites aus poden tenir accidents per col·lisió amb altres objectes, degut a que focalitzen la mirada en la seva presa i no veuen res més. Tanmateix, aquí a la Cerdanya poden col·lisionar amb arbres, vidres de les cases, cotxes... Es tracta d’una espècie protegida. Si algun cop ens trobem amb una aguilot estabornit, el primer que podem fer és mirar si respira, tot observant si el cos es mou amunt i avall cada pocs segons. Podem trucar els agents rurals perquè ens informin del procediment a seguir (Tel. oficines centrals de Catalunya: 93 574 00 36). Tot i això cal vigilar molt amb el bec i les urpes: val més no tocar-los si no estem segurs de com s’han agafar, ja que podríem prendre mal.

Foto d’un aguilot portat a Vet a Dom per un habitant de Puigcerdà. Havia estat trobat estabornit al voral de la carretera. Vet a Dom el va estabilitzar i va trucar als agents rurals perquè fessin la recollida i el posterior trasllat al centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa.

A PUIGCERDÀES LLOGA PIS

Tel. 639 91 47 42

Fotografia i vídeo social i d’estudiVenda de material fotogràficMarcs de midaServei ràpid de fotos digitals i analògiques

Ferrers, s/n - 17520 PUIGCERDÀ - T/F 972 880 648

guiade serveis