Número 16 // 5.000 exemplars // febrer 2014 // Castellbisbal

La tasca continua. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir l’acte de cloenda de l’Any del Patrimoni. Ara és tasca de la Comissió del Patrimoni continuar amb la cura i la difusió del patrimoni de la vila, amb un paper destacat del Parc Interpretatiu de la Pagesia de Can Pedrerol de Dalt.

Entrevistem la Plataforma Fem créixer Les vinyesParlem amb dues membres de la plataforma, la Vanessa Duran i la Silvia Bertrán, que ens explicaran quina és la tasca de l’escola-institut públic, únic en la seva tipologia a la comarca, i com estan treballant el futur educatiu del poble junt als altres centres d’ensenyament. p. 3

Ferran Mascarell clou l’Any del Patrimoni

Entrevistem el regidor d’EsportsJaume Esquerda està al capdavant d’aquesta regidoria i, des del primer dia, aplica criteris de treball basats en la racionalitat econòmica. En aquesta conversa, ens parla de temes d’actualitat i ens avança algunes novetats relacionades amb les instal·lacions. p. 8 i 9

Tallers al BenviureL’Escola ha dedicat una setmana a l’alimentació saludable i la dieta mediterrània. Hi han col·laborat dos cuiners de Cuina Vallès. p. 4

Ajuntament de Castellbisbal

Difícil moment per a CostablancaEls veïns de la urbanització de Castellbisbal han de fer front a unes obres que van acabr costant molt més del que s’havia pressupostat. Per la seva banda, l’ajuntament ha de buscar una via per ajudar els veïns sense saltar-se la legalitat. p. 7

Gegants i gegantonsTal i com ens havien promès, el 20è aniversari de la Colla Gegantera de Castellbisbal va complir amb les expectatives, amb actes engrescadors que van aplegar molta gent, un llibre sobre la figura emblemàtica de Josep Pidelaserra i dos nous gegantons que són la viva imatge dels seus progenitors. p. 12

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · febrer de 2014

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 16, febrer de 20145.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Educar en l’alimentació saludable

El col·legi Benviure va dedicar tres dies a uns tallers de gust i cuina dintre de les activitats que es desenvolupen aquest

curs al voltant de la dieta mediterrà-nia. Amb la col·laboració dels cuiners del col·lectiu Cuina Vallès, els tallers han estat una manera divertida i en-tretinguda de conèixer la diversitat de sabors, els productes de l’hort i, fins i tot, senzilles receptes que van poder practicar amb els pares i mares.

Segurament no deixa de ser una ac-tivitat més, de les moltes que es fan en una escola, i que acostumen a pas-sar inadvertides més enllà dels propis alumnes i famílies del centre i que per a molts pot suposar tenir els nens i ne-nes més temps ocupats o fent alguna cosa diferent a aprendre anglès o ma-temàtiques.

Però en un moment com l’actual, en el qual l’educació no passa pel seu mi-llor moment, fonamentalment per la reducció de recursos per part de l’ad-ministració, dintre del pla de retallada de la despesa pública, i que acaba afec-tant a la qualitat de l’ensenyament, és imprescindible destacar activitats i experiències que van més enllà de la obligada acció formativa que tenen els centres educatius i demostren que l’escola pot ser més que la transmissió de coneixements als infants i educa en valors i en hàbits saludables.

Adquirir bons hàbits alimentaris és bàsic en la nostra societat actual, on l’obesitat infantil és un dels proble-mes de salut que més està creixent. Per això, accions com la de l’escola Benviure són plenament encertades en aquest sentit.

la foto del mes

Són història. Els pares i mares dels escolars de Les Vinyes han tret les originals pancartes amb els noms dels seus fills que guarnien les finestres i balcons del poble, una campanya de comunicació eficaç (i barata) que es va combinar amb el símbol de la

regadora. Ho han fet aquest mes de febrer, ja que des del gener la desaparició del centre ja no és una amenaça, i la comunitat educativa en el seu conjunt s’ha posat a treballar per una solució a llarg termini (pàg. 3). La retirada de les pancartes és una bona notícia.

ENTREVISTA 3el diari de Castellbisbal · febrer de 2014

“Som l’únic Institut-Escola públic del Vallès Occidental”

—Què us diferencia d’altres centres?Nosaltres oferim una estructura organitzativa dels 3 als 16 anys, és a dir, des que els nens inicien l’etapa infantil fins que arriben al final de l’ESO. Segons demos-tren estudis d’àmbit nacional i internacional i de l’àmbit dels països de l’OCDE, la formació continuada i integral redueix molt el fracàs escolar i millora l’adaptabilitat i rendibilitat de l’alumne, la seva integració i que interactuïn més entre ells i n’aprenguin els uns dels altres. Per exemple, un estudi sobre l’institut-escola Jacint Verda-guer de Sant Sadurní d’Anoia, un dels més antics de Catalunya amb aquest sistema, va con-cloure que aquell centre té un percentatge força més baix de fracàs escolar ens els informes PISA que la mitjana catalana.

El nostre és un dels divuit Instituts-Escola públics de Ca-talunya i l’únic del Vallès Occi-dental. També som un dels set centres dins de la Xarxa d’Insti-tuts Innovadors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. En canvi, és un model que sí que trobem molt a l’escola concerta-da, així que seria bo mantenir-lo i potenciar-lo dins de l’educació pública.

Som 350 alumnes i l’equip di-rectiu està molt implicat amb el projecte, perquè demana mol-tes hores de treball. I també els membres de l’AMPA, que estan molt units, ja que van començar de zero.

—Quina és la vostra manera de treballar?Treballem la integració de les TIC dins de l’aula adaptant-les perquè els infants creixin amb

molta adaptabilitat a aquestes eines, i basem l’aprenentatge en projectes, que esdevenen l’eix vertebrador del curs, a banda de fer projectes estacionals com Carnestoltes. A l’inici de curs, en base a les inquietuds dels nens, aquests escullen un tema a par-tir del qual s’aprenen les com-petències bàsiques i a partir del qual es treballen totes les matè-ries curriculars.

En aquest model singular, cadascú va al seu ritme i prima molt el raonament i l’experimen-tació, mentre que el professor fa de guia i vertebrador. Això fa-cilita que quan hagin d’enfron-tar-se a la vida real, els nens ha-gin desenvolupat habilitats com la presa de decisions, aprendre a parlar en públic, elaborar una hi-pòtesi... A més, segons els estudi-osos, tot allò que s’aprèn a través dels sentits i a dins d’un context que dota de sentit aquest conei-xement fa que es quedi molt més fixat a la memòria.

—Creieu que la Generalitat prioritza el tancament dels centres que ofereixen projec-tes pedagògics innovadors? És cert que pels contactes que hem tingut, la majoria de coles que han estat preseleccionats per tancar una línia o tancar-los tenen un tipus de projecte edu-catiu singular, però no tenim dades objectives de que això si-gui així. Coincideix que la majo-ria d’aquests centres són nous i tenen més números per tancar ja que encara no han arrelat.

—Sou el centre més nou de Castellbisbal, com us vincu-leu vosaltres al poble?El poble ens ha vinculat des de l’inici a la seva dinàmica i nos-altres ens hi estem introduint: Festa Major, Carnestoltes, Nadal... Provem d’estar en tot allò que ce-lebra Castellbisbal com a comuni-tat. Hem fet projectes audiovisu-als sobre el patrimoni del poble així com sobre les riuades del 62, que requereixen una bona recer-ca d’informació i que es pengen a la web i tothom pot veure. A més, com les nostres instal·lacions són

noves i es poden aprofitar, l’esco-la d’adults utilitza part de l’aulari per fer classes, mentre que el gim-nàs està sent utilitzat per la Penya Blaugrana de bàsquet i el Club d’Handbol. Aquí estem, per al que vulgui el poble.

“Tot allò que s’aprèn a través dels sentits i a dins d’un context es fixa més a la memòria”

—Heu endegat un procés ori-ginal per dissenyar el pati en-tre tota la comunitat educati-va: pares, professores, AMPA i alumnat, l’emPATItzat. En quin moment del procés de cocreació us trobeu?Va ser una idea que vam ende-gar l’any passat, ja que tenim la infraestructura bàsica d’un pati escolar però hi ha zones que es-tan molt despullades i no són òptimes per als cursos de pri-mària ni secundària.

Tot just hem acabat la fase ‘Conèixer’, que és la de la pluja d’idees. Ara toca recollir tot això i veure què pot sortir, que és la fase pròpiament de ‘Cocreació’. Tenim previst que a l’octubre ja estigui finalitzat i al juny vinent tenir un pati totalment equipat.

Cal dir que tothom, des del més petit fins al més gran, s’hi ha implicat i tothom col·labora en la mesura de les seves possi-bilitats per definir el nou pati, els petits amb les seves idees imaginatives i variades -des d’un hort fins a una nau espaci-al-, els pares dibuixant el nostre pati de petits... Aquest procés ens suposarà moltes hores, però és una manera de conèixer-nos i estrènyer llaços.

—El director de Serveis Ter-ritorials d’Ensenyament a la comarca, Lluís Baulenas, us va emplaçar a trobar una solució per al fenomen que afecta diversos municipis, el de la davallada de la natali-tat que força a tancar cursos. Com està aquest altre procés?Fa poc vam tenir la primera re-unió de treball de la comissió:

érem les AMPAs i les direccions dels quatre centres, la platafor-ma Fem créixer Les Vinyes, la plataforma de transport escolar del poble, els responsables del consistori i els representants de tots els partits polítics al govern i l’oposició. Aquest primer con-tacte va servir per posar els nos-tres punts de vista en comú i ens seguirem reunint cada 15 dies per treballar diferents plans. Hem de donar una resposta sa-tisfactòria com a molt tard a l’octubre i també mantindrem reunions amb els Serveis Terri-torials de la comarca. Nosaltres, la Plataforma Fem créixer Les Vinyes, volem una comunitat educativa el més plural i activa possible. Tots els projectes edu-catius del poble són excel·lents i hem de lluitar per la seva con-tinuïtat.

Les Vinyes complirà 4 anys al setembre. El centre deu el seu nom a les vinyes que creixien sobre aquelles terres, i el van triar seguint la filosofia del seu model pedagògic: per votació. Tot i que aquesta estructura organitzativa, mi-noritària a Catalunya, no era gaire coneguda a Castellbisbal, el nom de Les

Vinyes va córrer de boca en boca arran de la decisió de la Generalitat de tancar la

seva línia de P3, i sobretot de la reacció tan activa que va desfermar en la seva comu-nitat educativa. Passada la febre i que el centre continua, parlem amb dues membres de la Plataforma Fem créixer Les Vinyes per saber millor qui són i en quin moment es troba el centre, i ho fem amb una de les responsables de comunicació de la platafor-ma, Vanessa Duran, i una membre de la junta de l’AMPA, la Silvia Bertrán.

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · febrer de 2014

Els cuiners del col·lectiu Cuina Vallès han impartit uns senzills tallers de gust i cuina adreçats als alumnes de l’Escola Benviu-

re de Castellbisbal. Prenent l’oli d’oliva com a eix central, els cuiners Xesco Bu-eno -del restaurant Ca l’Esteve, de qui ha partit la iniciativa- i Carles Calsina -del restaurant Garbí de Castellar del Vallès-, han ensenyat als nens els qua-tre gustos primordials -el dolç, el salat,

l’amarg i l’àcid- mitjançant una recepta de fàcil elaboració. Mentre el dolç esta-va representat pel sucre i les ametlles garrapinyades, i el salat i l’amarg per les ametlles d’aquestes varietats, l’àcid l’en-carnava la llimona i l’oli era l’element que ho amalgamava tot. El taller va ser molt ben rebut pels nens i nenes del Ben-viure, que hi van participar amb ganes els tres dies que es va fer, atenent a les explicacions dels xefs: dilluns 20 li va to-

car als alumnes de P3, P4 i P5, dimarts als de 1r i 2n i divendres 24, als de 3r i 4t.

L’activitat estava inclosa dins de les activitats entorn del tema transversal del curs, la dieta mediterrània, que es feien durant la setmana del 20 al 24. Les classes de 1r i 2n han pres el nom de pro-ductes de l’hort -apis, carxofes, tomà-quets, carbasses, maduixes-, d’aliments bàsics de la dieta mediterrània (arrossos, pa amb oli, macarronis....) i de menges

típiques de països de la Mediterrània, que han après a elaborar en diferents tallers: pizzes, quiches, fettuchinis, mus-saca i broquetes. També han collit oli-ves per macerar-les i han estudiat grups d’aliments amb l’observació directa, com el peix blau, ambdós, ingredients impor-tants de la dieta mediterrània. A les tar-des, i amb la implicació dels seus pares i mares, els alumnes han après a elaborar algunes receptes.

Aprendre a menjar sa i variatEl col·legi Benviure viu una setmana dedicada a l’alimentació

6 el diari de Castellbisbal · febrer de 2014CIUTAT

La festa en imatgesTastets de Festa Major al Benviure

Concurs de coques de dones CADA

Ludoganapies al Verge de Montserrat

XXXIII Botifarrada popular, Tennis al carrer i Juguipop

La Colla del Bon Àpat es va encarregar de fer botifar-res i pa torrat per fer un bon esmorzar de forquilla.

Molta gent s’hi va apropar al Parc Folch i Torres per gaudir-ne. Just al costat, a l’Avinguda Gaudí, el Club

Tennis Castellbisbal va organitzar jocs per practicar. També a la vora, jocs populars, d’habilitat i per als més petits. Per protegir-se del mal temps es van traslladar a la sala d’Actes de l’Ajuntament.

Castellbisbal Dones Actives va organitzar per setè any consecutiu un concurs de coques fetes per

les seves integrants. Deu pastissos de tota mena que

el jurat, completament masculí, va haver de tastar re-gant-ho tot amb una mica de cava. Totes les partici-pants es van endur un diploma.

Billars, futbolins, videoconsoles, ping-pong, tres en ratlla, hoquei taula... Tot al pavelló de l’escola Verge de Montserrat.

Després de berenar coca amb xocolata, l’alumnat de l’esco-

la Benviure va gaudir de l’actua-ció dels diables, potafocs, taba-lers, capsigranys i la cuca, posant així la cirereta a la setmana amb activitats especials (pàg. 4).

La comanyia Dei Furbi va inter-pretar La flauta màgica.

Ajuntament de Castellbisbal

Opera'

'

CIUTATfebrer de 2014 · el diari de Castellbisbal 7

L’Ajuntament vol saber si les quotes de Costablanca són legals i es compromet a ajudar els veïnsEl desviament econòmic de les obres de la urbanització desplaça els pressupostos com a tema central del ple de febrer

El pagament de la darrera quota de la urbanització de Costablanca va

monopolitzar bona part del temps del ple del passat 3 de febrer. Fa 10 anys que a l’espai de Costablanca, on hi viuen 160 famílies, es va urbanitzar completament, i l’Ajuntament es tem que la contribució econòmica a què es va comprometre l’equip d’Alternativa per Castellbisbal (AC) quan go-vernava, al 2003, és il·legal. A més, el cost de les obres es va duplicar, i ambdues qüestions van ser la causa de l’estira i arronsa.

A la sessió plenària el PSC i CiU van decidir por-tar els acords dels anys 2003, 2004 i 2007 a la Co-missió Jurídica Assessora de la Generalitat per de-terminar la legalitat de la participació municipal, que finançava el 10% del cost de les obres. En el cas que no ho siguin, caldrà tornar a calcular l’import de les quotes que els veïns ja han pagat entre els anys 2004 i 2007.

Cronologia dels fetsAmb el canvi de govern al maig de 2007, el PSC va aturar el cobrament de les quotes per investigar qui era responsable de que el cost de les obres s’hagués duplicat, fet que es va co-nèixer aquell any. A més, la mala execució de les ma-teixes va obligar a arranjar alguns carrers abans de la seva inauguració. Amb l’entrada de CiU al govern, al juny del 2011, la llavors alcaldessa encarrega uns informes a la Diputació de Barcelona i a l’Associació Catalana de Municipis, que van indicar que les quotes de les urbanitzacions les han d’assumir íntegra-ment els propietaris.

Al ple, tant la federa-ció nacionalista com els socialistes van responsa-bilitzar Alternativa x Cas-tellbisbal per l’encariment dels preus practicats per l’empresa constructora. Al seu web, AC es defensa explicant detalladament el passos seguits amb aquesta qüestió quan go-vernava. Diu, per exem-ple, que el percentatge de cobrament de les quo-tes era del 95% ja que “es va dur a terme una tasca important de proximi-tat perquè els propietaris amb problemes econò-mics rebessin facilitats amb aplaçaments o nous fraccionaments”, i culpa els dos partits de no haver informat convenientment els propietaris.

Una urbanització en crisi Sigui quin sigui el dicta-men de la Comissió Jurídi-ca de la Generalitat, l’únic en que coincideixen tots els partits és en que cal ajudar els veïns a acabar de fer front a la setena quota que falta per pa-gar, molt més elevada que les anteriors. Els veïns de Costablanca encara deuen 3,5 milions d’euros del total de més de 9 milions que han costat les obres, malgrat que en principi estaven pressupostades en 5,6 milions segons ex-plica CiU a la seva pàgi-na. Costablanca és una urbanització on l’atur fa estralls, amb una gran quantitat d’habitatges en venda i fins i tot amb al-guns d’ells embargats.

L’equip de govern ha ofert fins al març per fer al·legacions i han promès reunir-se amb els veïns de la urbanització per tal d’explicar-los les decisi-ons prese.

Al llarg de la nostra vida, no tenim cap més opció que anar assolint compromisos

i prenent decisions un darrere de l’altre, per mandra que ens faci, si volem sentir-nos míni-mament bé. El que ho fa corre el risc d’equivocar-se en alguna de les responsabilitats que pren; però el que deixa que les coses s’eternitzin amb l’esperança que el temps resoldrà el que ell és in-capaç de decidir en el present, en molts casos és com si apostés per jugar a la ruleta russa, i tots/to-tes sabeu el perill que comporta el joc. Quina és la causa principal que ens fa ajornar decisions? En puc enumerar algunes que fà-cilment podem identificar en el nostre quefer diari... Us sona la “mandra?” i la manca de “vo-luntat?” i la “por?” N’hi ha mol-tes més, però són més subtils i s’amaguen disfressades d’altres personatges. Un mètode que no falla mai per fer-nos conscients de la responsabilitat que com-porta viure en aquest planeta, si volem ser mitjanament feliços, és aprendre a viure el “merave-llós present”, per mi una de les eines més importants de poder que tenim. Saber viure el present dóna el poder de variar la nostra realitat d’una forma radical. Si prenem consciència del moment que vivim ens adonarem que la majoria de les vegades l’únic que cal fer, perquè la nostra vida si-gui millor, és variar un pensa-ment. Amics/amigues, cal prac-ticar; variar un pensament, si la teva ment s’ha forjat amb rigide-sa, presenta una dificultat afegi-da. Ànims. Adéu.

El meu compromís!

Veïns Costabanca.

ESPORTS8 el diari de Castellbisbal · febrer de 2014

Jaume Esquerda regidor d’Esports

“Quan vaig entrar de regidor vaig dir: ‘Senyors, aquí s’han d’optimitzar els recursos que tenim’”

—(...)L’Illa Esportiva em permetia estar en contacte amb la gent, que és el que volia... no estar tot el dia tancat en un despatx! Volia estar al servei de la gent, i ho estic, sobretot els caps de setmana. Considero que tinc uns tècnics que són els millors que et pots trobar a un ajunta-ment i estic agraït i content de la seva feina; des del primer dia van entendre el que volíem, és a dir, passar a aplicar un crite-ri que fos sostenible econòmi-cament. La Illa és deficitària, però havíem de reduir el grau de dèficit, fins arribar al mínim possible. Quan vaig entrar, vam agafar el dèficit, el vam dividir entre els habitants i va sortir que cada castellbisbalenc havia de posar 61 euros dels seus im-postos. Després del primer any, ho reduïm a 41 euros, i el tercer any, estem en 21, però sense eli-minar cap servei i cap subven-ció. Aquest any, hem creat un fons d’emergència per si els en-trenadors dels clubs havien de pagar Seguretat Social. A més de tot això, hem creat una nova subvenció per un club que per mi és la perla de l’esport local, l’hoquei. L’hoquei línia i l’artís-tic es van separar i els vam aug-mentar una mica la subvenció als dos. Com que el línia juga a Primera Divisió, els hem ajudat una mica més perquè els seus desplaçaments són més lluny i més costosos; van a Mallorca, Canàries, etc.

—Com es passa dels 61 euros als 21 sense retallar serveis?Gestió i gestió! Durant la pri-mera reunió al entrar jo com a regidor, vaig dir al meu equip: “Senyors, aquí s’han d’optimit-zar els recursos que tenim”. Què hem fet? Les festes i ‘festejos’ s’han acabat, només s’ha fet la Gala de l’Esport Local. Tot ha de tenir, com a mínim, tres pressu-postos...

—Heu aplicat la forma de tre-ballar i de gestionar de l’em-presa privada? El que jo volia és que la Illa es convertís en un DIR. Aquest any, hem fet una inversió bastant important per instal·lar un pro-grama informàtic i un cartell a l’entrada que et diu el nombre d’usuaris que hi ha a dins en aquell moment, la temperatura, la humitat, el consum d’aigua, de llum... El cartell també ens servi-rà per fer publicitat i màrqueting in situ d’activitats o promocions de l’equipament. A més d’aques-tes dues millores, ens permetrà solucionar de forma fidedigna algunes queixes o suggerències que ens arribem: si l’aigua està freda o calenta, etc. L’usuari de la Illa és un client que paga els seus serveis i que ha de rebre les millors prestacions.

—Aquest pla de racionalitza-ció dels recursos i d’optimit-zació de les despeses feia anys que no es feia?Es controla des del primer i fins

l’últim euro que es gasta dins l’Illa. Va haver-hi una fuita d’ai-gua a les canonades que donen servei a l’equipament i que es-tan enterrades a fora l’edifici i no vam parar fins trobar-la i re-parar-la perquè això ens va fer augmentar en excés la factura de l’aigua. El fet d’estar a sobre d’aquestes coses, et permet ajus-tar al màxim les despeses. Conec el sector i això va permetre eli-minar despeses que al final es va demostrar que no eren despeses reals, és a dir, factures per coses que no estaven espatllades. En arribar a l’Illa, vam veure que es registraven moltes avaries i vam fer un inventari de qualsevol màquina, motor o bomba de la instal·lació; i si un motor s’espat-lla dues vegades seguides... no pot ser, passa alguna cosa!

“Es controla des del primer i fins l’últim euro que es gasta dins l’Illa”

—Quants clubs i usuaris gau-deixen de l’Illa? El nombre d’usuaris de les instal-lacions ens ha augmentat molt els darrers anys. L’any 2011, hi havia vint entitats i ara estem en les 23. Algunes s’han creat de nou i altres s’han revitalit-zat, com el Club Ciclista, el de taekwondo i el de triatló, que encara no ha rebut subvenció perquè és nou de fa molt poc.

—Tot i no ser un poble molt gran en nombre de població, Castellbisbal té una vitalitat esportiva impressionant...Les entitats esportives són els ambaixadors de Castellbisbal... cada cap de setmana, surten unes 600 persones que porten el nom del nostre poble al darre-ra. Sempre els dic: “Quedeu bé, perquè sou els nostres ambai-xadors!”. El 2011, teníem quin-ze equips de futbol, ara en som 32. És un exemple amb el que es veu la gran vitalitat de l’esport. El bàsquet també ha crescut en equips. I el patinatge artístic també ha agafat molta força dar-rerament; el 8 de febrer, van fer un festival amb 92 infants i ara en són més que abans. També han pujat molt de nivell i crec que no trigarem molt a veure una patinadora de Castellbisbal amb triomfs fora del poble.

—Decidiu fer la primera Gala de l’Esport local. Quina és la seva filosofia i el seu objectiu?Poc abans d’arribar al maig de 2011, que és quan vaig incorpo-rar-me al càrrec, una persona hem diu: “Ei, què el 2012 és el centenari del futbol!”. Arribem a l’arxiu de l’Ajuntament i veiem que els primers partits es ju-guen el 1912, però l’activitat de club i el fet d’estar federats no arriba fins el 1913. Amb aques-tes dades, vam dir: “Comencem

Xavi Martí

a celebrar alguna cosa el 2012 i ho matem el 2013”. I aquesta ha estat una gran ocasió per par-lar amb persones de 70, 80 i 90 anys que havien jugat a futbol i que ens han cedit informació. La idea era arribar al llibre que s’ha publicat i a l’exposició que es va fer a l’agost, que va tenir un gran èxit. Havíem de deixar tota aquesta informació per es-crit i ho hem fet. Per arribar a 100 anys de futbol cal molt es-forç i calen presidents, delegats i gent que treballa sense cobrar res i, fins i tot, posant diners de la seva butxaca. L’objectiu de la gala, per tant, ha estat el de dir “gràcies” en públic a tota aques-ta gent. La gala era per a tots els esports, però anava dirigida especialment a tancar l’any del centenari del futbol.

“Les entitats esportives són els ambaixadors de Castellbisbal”

—Com serà la segona gala?Tindrà un format més reduït i un caire més lúdic, pensant en la canalla. Tindrem un jurat. Fins ara, s’escollia el millor espor-tista castellbisbalenc de l’any, però el que veiem és que avui els nostres esportistes s’han inter-nacionalitzat i tenim jugadors i jugadores en lligues o compe-

La política és l'art de gestionar els béns públics per fer que la ciutadania els pugui gaudir equitativament. Aquesta és una de les feines que fa millor Jaume Esquerda, que basa la seva acció amb la racionalització dels recursos públics a partir d'un treball seriós i minuciós. La seva trajectòria a la indústria i el comerç li ha donat els coneixements necessaris per fer realitat el que a vegades es queda en simple teoria, ja que va ser president de l'Associació de Comerciants de Castellbisbal i de la Cambra de Comerç de Terrassa. El 2004 va entrar al ple com a membre de l'oposició i des de 2011 és Segon Tinent d'Alcalde i comanda la regidoria d'Esports.

Ajuntament de Castellbisbal

ESPORTSel diari de Castellbisbal · febrer de 2014 9

ticions de Catalunya, l’Estat Es-panyol o Europa. Segons els es-tatuts, només es podia premiar el millor jugador, però jo consi-dero que ho hem d’obrir; també podem reconèixer la feina d’un president o d’una junta. El ju-rat estarà format per tècnics de l’Ajuntament i algun tècnic de la Generalitat i algun esportis-ta d’arreu de prestigi. S’hauran de presentar les sol·licituds i es votarà. Ho hem d’obrir al món. També pot ser, per entendre’ns, el senyor que cada cap de set-mana pinta les ratlles del camp des de fa anys amb dedicació i abnegació!

—A Castellbisbal s’està treba-llant per habilitar un espai per situar-hi el Centre de Tecnifi-cació de la Federació Catalana de Korfbal i perquè la Selecció Catalana hi pugui jugar amb regularitat algun dia...Hem tingut alguna conversa i la Selecció Catalana, quan ho ha demanat, sempre ha tingut les instal·lacions del nostre po-ble a la seva disposició. Ara és vol anar un pas més enllà i que sigui un espai que no només serveixi per jugar partits, sinó també per entrenar. I si un dia s’ha de jugar un partit a Terras-sa i no hi ha espai, que es pugui jugar aquí. En aquest tema hi ha la Federació, l’Ajuntament i el Departament d’Esports de la Generalitat. Estem començant a parlar aquest tema.

“La segona Gala de l’Esport canviarà de format i no només optaran al premi els millors jugadors”

—Castellbisbal es podria con-vertir en la capital catalana del corfbol?És possible. No vull avançar es-deveniments, però possiblement podria ser la capital del corfbol de Catalunya.

—S’ha pensat en ampliar l’es-pai i posar-hi grades?Si, però això s’ha de portar a terme amb un treball conjunt entre la Federació i la Genera-litat. A l’Ajuntament, en aquest aspecte, en cap moment ens han demanat res, tot i que nos-altres donarem tot el nostre su-port. Com que és una empresa privada qui cedirà o llogarà els terrenys... tampoc ens hi po-dem posar directament. Espero, però, que Castellbisbal sigui la capital.

—Potarrojos Competició es troba immers en les darreres gestions per aconseguir un nou circuit.El circuit serà particular. Només li manquen complir uns requi-sits. Com que les lleis cada cop són més restrictives, quan ja semblava que tot estava a punt per començar, els demanen dos informes més. Actualment, es-tan a la Verdolaga a precari, per-què aquest circuit no és legal. No voldrien deixar del tot la Verdo-laga perquè encara els serveix per entrenar i fer alguns actes. Vull deixar molt clar que si jo pogués, tant el circuit de cot-xes com el de motos existirien... però no a la serra de Can Galí. No els voldria aquí perquè aquesta serra és el pulmó verd més prò-xim de Castellbisbal i l’hem de respectar. Però tot això porta molts anys de gestions i ara no els podem demanar que el posin a un altre lloc.

—Seria preferible situar-lo a algun polígon?O a alguna zona més desèrtica que no comportés cap perjudi-ci, perquè ara hi ha un enfron-tament entre els del circuit i els petits pagesos que tenen parcel-les al costat. Jo he treballat per solucionar aquesta manca d’en-tesa i una de les parts no ha vol-gut parlar.

—Castellbisbal ha arribat als 100 anys de futbol però també es caracteritza per tenir molta força en altres esports que es podrien considerar minorita-ris. Un d’aquest esports és la boxa, amb un gran nombre de vetllades celebrades.Hem sabut treballar molt bé amb el Club de Boxa i quan no s’han pogut fer les vetllades al Casal hem intentat que es fessin a la Illa. El gran punt positiu és que aquest club té grans boxejadors

i una gran boxejadora... el 8 de febrer vam gaudir molt. Quan les entitats grans, com el futbol, tenen un gran esportista, venen de fora i l’esportista marxa de Castellbisbal. I això no passa tant amb esports com la boxa i man-tenim un club amb esportistes de nivell.

—Les vetllades de boxa també situen Castellbisbal al mapa i fa que vingui gent de fora.El club de Toni Moreno té la in-tenció de fer una nova vetllada el mes de març i intentem aju-dar-lo en tot el que sigui possi-ble... menys diners! Facilitem instal·lacions i logística i gràci-es a això la boxa pot tenir una seu més o menys permanent al poble. Jo crec en la marca Cas-tellbisbal i la podem vendre de dues maneres: quan els nostres esportistes van a competir a fora o quan un club, com el de boxa, organitza una competició al nos-tre municipi. Quan la gent ve, es queden a dinar o a sopar, és a dir, 500 o 600 persones que dei-xen benefici a Castellbisbal.

“Quan la gent de fora ve a veure esport, deixen benefici a Castellbisbal”

—Per tant, una regidoria que combina la optimització de re-cursos amb la creació d’un pol que atrau la despesa que ve de l’exterior...Aquest seria el resum. Si raci-onalitzem molt la despesa gua-nyem moltes coses. Cada cosa compta amb una assignació des del principi. Una de les coses que vam haver de retallar va ser el Diver Esport, aquelles ac-tivitats que es fan al juliol per la canalla. Aquest any tenim una partida de 35.000 euros per portar-lo a terme, tot i que

això no vol dir que s’hagin de gastar tots aquests diners. En-guany, els infants podran venir només una setmana, dues o bé les cinc setmanes senceres i es-tarà subvencionat. L’any passat, les famílies van haver de pagar els costos sencers. Subvenci-onarem, més o menys, el 50% del cost del Diver Esport. I una primícia! Pel 2015, intentem re-cuperar un projecte d’uns nous vestidors pel camp de futbol que ja s’havia perfilat el 2008. Anirien des del bar fins els ves-tidors que hi ha ara. Tindrien una sala inferior -una mena de soterrani- amb una entrada pel carrer de sota. A sobre dels ves-tidors, hi haurà una altra planta amb una sala de reunions per a les entitats i un espai obert per a poder fer spinnig, ja que els que practiquen aquesta disci-plina són els grans perjudicats de la manca d’espai actual que pateix la Illa. És a dir, tindríem tres plantes, amb els nous vesti-dors amb accés directe des del carrer. Això només es portarà a terme si aconseguim finança-ment extern, de la Generalitat. Abans d’acabar el febrer tenim una reunió amb la Generalitat per veure quins suports podem aconseguir de cara al 2015. És un projecte que fins i tot està aprovat pel Col·legi d’Arquitec-tes des de 2009, però que ha ha-gut d’estar amagat...

—Està redactat i compta amb tots els estudis... només que-daria iniciar les obres?Només iniciar les obres! I els re-cursos econòmics! Està fet tot, fins i tot els estudis geològics. Aquesta actuació no s’hauria de fer amb endeutament, hem d’aconseguir fer-ho amb allò provinent dels ingressos de l’ajuntament destinat a inver-sió i fent recerca de recursos o subvencions externes provi-

nents d’altres ens supramunici-pals. Serà una de les batalles del 2014, aconseguir aquestes apor-tacions. Quan va venir el Secre-tari d’Esports de la Generalitat a la Gala de l’Esport li vam dir: “Aquesta visita a Castellbisbal no et sortirà gratuïta”. Abans d’acabar el mes vindrà altre cop i li explicarem les necessi-tats que tenim. Quan es va re-dactar aquest projecte, hi havia 220 infants practicant futbol, quinze equips. Avui en són 418 i 32 equips! I l’any 2008, aquesta mancança d’espai ja la teníem!

“Per al 2015, intentem recuperar un projecte d’uns nous vestidors pel camp de futbol”

—S’ha duplicat la demanda.He d’agrair la paciència dels esportistes davant aquestes in-comoditats de la manca d’espai, però estem en un context de crisi on el que vam prioritzar és no baixar les subvencions a les entitats perquè les famílies no haguessin d’assumir costos ele-vats per fer esport. Els abonats que depenen d’un preu públic han rebut un 50% de descompte quan passaven a estar a l’atur i, si la manca de feina afectava als dos membres de la parella, el descompte pujava al 60%.

—Amb la crisi, cap infant s’ha quedat sense poder practicar esport?No s’ha quedat. Hi ha un conveni amb Benestar Social i tenim una partida destinada a aquells in-fants que tenen greus problemes econòmics, amb la qual queda-rien becats al 100%. I finalment, destacar que els usuaris que ‘contractin’ la modalitat A (tots els serveis) de l’Illa tindran la matrícula gratuïta a partir del mes de març.

ESPORTS el diari de Castellbisbal · febrer de 201410

El primer equip supera a l’actual campió de l’Europa Shield a les semifinals però perd la final contra el Vallparadís per un ajustat 24 a 20

El Club de Corfbol porta el subcampionat de Catalunya a Castellbisbal

La final de la Copa Cata-lunya de Corfbol, que es va disputar a Vacaris-ses, va ser un partit molt

emocionant i ajustat. Al descans de l’enfrontament, Vallparadís i Castellbisbal estaven empatats a 10 punts, una igualada que es va trencar a la segona part i que va possibilitar la victòria de l’equip egarenc. A manca de 5 minuts pel final, es va decantar gràcies a uns bons tirs llunyans inapel-

lables que van trobar la cistella davant la sorpresa dels segui-dors potarrojos.

Els de Castellbisbal, que era el primer cop que superaven unes semifinals de la màxima categoria del corfbol català, es van imposar per un sol punt al Vilanova. Aquesta victòria té una importància cabdal per dos motius: van remuntar el partit i van demostrar que tenen un ni-vell elevat, ja que es van impo-

Esports en 2 minutsEls boxejadors professionals de Cas-tellbisbal obtenen tres victòries. El Club Boxa Castellbisbal va organitzar una vet-llada de set combats (quatre de profes-sionals i tres d'amateurs) el 8 de febrer al Casal Cultural. Els boxejadors locals del Team Toni Moreno es van imposar en 3 dels 4 combats professionals: Me-lania Sorroche va guanyar per punts a la búlgara Galina Kileva, tres vegades cam-piona WBC i WIBF i tricampiona d’Euro-pa; Kiko Groc va apuntar-se una victòria per punts contra José Acer, i Marc Vidal també es va imposar per punts a Vitaly Shimanov, púgil saragossà.

Festival d'Hivern de Patinatge Artístic. El pavelló de l'Escola Mare de Déu de Mont-serrat, ple a vessar de públic, va acollir el 8 de febrer el Festival d'Hivern, amb més de 90 nenes i nens. Aquest esdeveniment esportiu es va celebrar al febrer perquè al-guns problemes van impedir que es pogu-

és fer quan tocava, per la Festa Major de Sant Vicenç. L'exhibició va comptar amb una desfilada inicial inspirada en una can-çó de la Festa Major i amb sis desfilades més interpretades per sis grups de pati-nadores diferents. Les set desfilades van explicar històries amb argument.

Primera trobada amb altres equips de la mateixa categoria. L’escola de bàs-quet de la Penya Blaugrana de Castell-bisbal va participar el 15 de febrer en la seva primera trobada amb altres equips de la mateix categoria. L'acte, celebrat a Molins de Rei, va servir perquè famíli-es i jugadors i jugadores (en un nombre elevat de només 5 anys) poguessin fer els seus primers contactes amb tot allò que envolta a aquest esport. I és que el club, que es va fundar el setembre de 2013, no arriba a l'any de vida. Durant la jornada es van disputar diversos partits, on el més important va ser participar-hi.

FCK

sar a l’actual campió de l’Eu-ropa Shield. El Castellbisbal va forçar la pròrroga a man-ca de 4 segons pel final i van completar l’èpica remuntada guanyant amb un gol d’or ‘in extremis’ en el temps afegit, davant d’un públic en èxtasi i del tot incrèdul davant tot el que acabava de passar.

L’any passat, el primer equip va caure a les semifi-nals de la Copa Catalunya, una mala notícia que es va compensar en certa mane-ra amb la victòria a la final de l’equip B, que va portar al nostre poble el primer títol de la història del club. Davant d’aquests èxits, des del club es fa aquesta valoració: “Un en-grescador futur per a totes les persones nouvingudes al club, que tot veient i vivint fites i partits com aquests, s’imbu-eixen de per vida dels valors d’un sentiment i de l’estima per aquest gran club que és el Castellbisbal”. Redacció

ESPORTSel diari de Castellbisbal · febrer de 2014 11

La Volta 2014 passarà per Castellbisbal el 30 de marçLa prova ciclista catalana és la tercera carrera per etapes amb més edicions disputades després del Tour de França i el Giro d'Itàlia

Castellbisbal és un dels punts per on passarà la setena i darrera etapa de La Volta Ca-

talunya 2014 el dia 30 de març. La darrera jornada de compe-tició començarà a Barcelona i acabarà a Barcelona.

Entre el punt de sortida i el d'arribada, els ciclistes roda-ran per Hospitalet de Llobre-gat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i altres localitats de la comarca del Baix Llobregat. Cal destacar que Castellbisbal serà el segon punt més alt per on passarà la darrera etapa, amb 185 metres i només superat per Corbera,

amb 195 metres. Enguany, se celebra l'edició 94 d'una prova que es va començar a disputar l'any 1911 i que és la compe-tició ciclista amb més edicions disputades després del Tour de França i el Giro d'Itàlia. La seva rellevància esportiva i mediàtica, per tant, és total-ment inqüestionable: l'edició 2013 es va poder seguir per te-levisió a 540 milions de llars de tot el món i a 163 països en 25 idiomes diferents.

1.173 quilòmetres i 21 equipsLa Volta 2014 consta de 1.173 quilòmetres de recorregut per tota la geografia catalana.

Comptarà amb la participació de 21 equips i 168 corredors, una xifra lleugerament inferi-or a l'edició passada, quan es van inscriure 22 equips.

La prova constarà de set etapes: Calella-Calella (24 de març), Mataró-Girona (25 de març), Banyoles-La Moli-na (26 de març), Alp-Vallter 2000-Setcases (27 de març), Llanars-Vall de Camprodon (28 de març), El Vendrell-Vi-lanova i la Geltrú (29 de març) i Montjuïc/Barcelona-Mont-juïc/Barcelona (30 de març). A la darrera etapa, és quan hi haurà més passos de munta-nya puntuables, un total de 10. Xavi Martí

420 corredors a la IV Cursa de Muntanya. La prova va ser organitzada per Mindundis Teamb amb la col·laboració d'altres entitats com l'Es-port Motors o la gent de la Pedalada Nocturna. Dels 420 inscrits, 380 van acabar la cursa. Dos corredors del club local, Miguel Ángel Sanz i Mari Àngels Garcia, van acabar com els millors atletes de Castellbisbal. El primer, va ser quin-zé a la general, mentre que Garcia va ser quar-ta. La prova compta amb dos recorreguts, un de 24,5 km i un altre de 12. Al curt, els castell-bisbalencs Sebastià Fernández i Laura Romero van ser els més ràpids.

Novens a 9 punts del descens i a 15 del li-derat. La UE Castellbisbal, després de 21 jorna-des, ocupava el novè lloc del grup 6 de Tercera Catalana amb 8 victòries, 4 empats i 9 derrotes. El balanç, amb 35 punts perduts dels 63 possi-bles, s'haurà de redreçar si l'equip no vol tenir problemes, ja que nou punts de marge encara no asseguren la salvació. I és que l'equip, durant les darreres 8 jornades, només ha aconseguit 8 punts dels 24 disputats. A més, el balanç goleja-dor de 41 a favor i 39 en contra tampoc és espe-rançador. Queden 13 jornades per acabar la lliga i pot passar de tot.

Penúltims a la Lliga Elit espanyola. El CP Castellbisbal Hornets és el setè classificat a la lliga amb 6 punts i amb 2 d'avantatge respec-te l'últim, el Tres Cantos. Queden només tres jornades de lliga, que es convertiran en autèn-tiques finals, ja que els potarrojos no es poden permetre el luxe de perdre punts. La jornada 12 és a terreny del Metropolitano, el penúltim partit a Castellbisbal contra el Molina Esport (1 de març) i el final de la lliga serà al País Valencià contra el Hockey Club Castellón (15 de març). Si els pronòstics no fallen, el campió de lliga serà el Rubí, amb 7 punts de renda sobre el segon.

Esports en 2 minuts

CULTURA el diari de Castellbisbal · febrer de 201412

La pluja va estroncar la programació inicial i la presentació de la nova imatge d’en Manel i la

Vicenta a l’aire lliure així com la posterior cercavila, ambdues previstes per al dia 22 de gener, es van suspendre, però la inau-guració de la mostra temàtica sobre Josep Pi de la Serra, Manel el Flabiolaire, va reeixir sobrada-ment. Com si del flautista d’Ha-melin es tractés, dos flabiolaires, els Merlots de Mataró, van co-mençar a fer sonar els seus flabi-ols poc abans de les 7 de la tarda, conduint una gernació de perso-nes que s’esperava protegint-se de l’ambient plujós sota el pro-xo d’Els Costals, sobretot pares i nens, cap a dins l’exposició. Allà, ben abillats, els esperaven les parelles de gegants als que havia acompanyat en Pidelaserra: els gegants de Terrassa, Sabadell, Súria, Martorell i l’Arboç entre d’altres.

Uns panells explicaven a grans trets la biografia d’en Ma-nel i també s’hi podien veure elements relacionats amb ell, tals com rebuts dels pagaments dels consistoris per als que va tocar, cartes que ell els hi envi-ava oferint els seus serveis, un flabiol contemporani, fotogra-fies de les cercaviles en què va

participar, així com les Missions de Recerca de Joan Amades (un recorregut pel país explicant les seves excepcions culturals) obert pel capítol en què explica la seva trobada amb en Manel, i que ofereix moltes pistes del caràcter llibertari de Pidelaser-ra; un home que preferia voltar per les festes a omplir-se la pan-xa treballant de pagès (va viure a diversos punts de Catalunya i fins i tot va anar a Amèrica, tor-nant al cap d’un any).

Nervis i signaturesL’acte institucional va estar pro-tagonitzat per l’alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde, i els dos autors del llibre, Sergi Bo-nilla Sellarès i Berto Quirantes. L’alcaldessa va agrair al departa-ment de Cultura i al seu regidor, Martí Ribas, les exposicions cul-turals que vistes aquest Any del Patrimoni, “ja que totes han es-tat un èxit”. També va agrair la tasca de la Teresa Sellarès, mare d’en Sergi, i la Núria Raventós, les dues costureres que han ela-borat la nova roba dels gegants. En relació a aquest canvi d’imat-ge, Conde va afirmar que “amb l’edat hi ha retocs que són ne-cessaris”.

A continuació, el president de la Colla Gegantera, Sergi Bo-

nilla, va fer un discurs molt sen-tit: “Poc m’hagués imaginat fa 1 any i mig, quan es va començar a moure tot això, que hagués-sim arribat a poder trobar tan-ta informació sobre la vida d’un personatge que va viure fa tants anys”. El Sergi va parlar dels nervis que havien passat els úl-tims dies i la dura feina a quatre mans que ha donat sortida al llibre i va demanar un aplaudi-ment “per a la Núria i la Teresa”, perquè “sense elles la meitat de coses no s’haurien fet”.

En el procés de creació de la biografia De gran a gegant, amb-dós joves han viscut experièn-cies “inoblidables”, a través del seu recorregut per bona part del territori català registrant els arxius superant la seva al·lèrgia a la pols. Bonilla va expressar: “Estic molt content d’haver es-crit aquest llibre amb el meu millor amic”, i va agrair l’esforç immens fet per la Colla Gegante-ra i el suport rebut per part de l’Ajuntament i els diversos ar-xius que han visitat, dels quals el de l’Arboç és on van trobar més informació. El llibre apro-fundeix molt més en la biografia del Gran Manel, incloent també les anècdotes que recorden els castellbisbalencs amb els que

va coincidir. Amb un preu de 10 euros i editat per la mateixa co-lla, es promet divertit, i la bona rebuda es va palpar en el mateix moment, ja que es van vendre un centenar d’exemplars i els autors es van fer un fart de sig-nar-los. La inauguració va aca-bar com havia començat, amb música; en concret amb la inter-pretació d’El seny i la rauxa per part dels mataronins convidats.

Rèpliques dels gegantsDissabte va donar pas més no-vetats a la plaça de l’Església. La primera, el flamant aspecte d’en Manel i la Vicenta. A con-tinuació es va descobrir per fi el secret més ben guardat: la dar-rera incorporació a la cada cop més gran família gegantera, dos nous gegantons que van resul-tar ser dues rèpliques dels seus progenitors: en Manelet i la Vi-centeta. Van ser apadrinats per n’Agnès i en Ramon de Puigven-tós amb una gran xerinola de timbals i gralles de fons. La colla també ha lliurat dos obsequis a les dues membres de la colla que havien dissenyat i fet els vestits dels gegants i gegantons, Teresa i Núria. La comitiva va donar pas a la passejada vespertina pels carrers cèntrics fins a la mostra d’Els Costals. Castellbisbal gau-deix d’un patrimoni gegant.

Una gran presentació d’Els GegantsRebuda de la nova imatge dels gegants, del llibre sobre ‘Manel El Flabiolaire’ i dels nous gegants i gegantons en un ambient festiu i popular

Va causar molta admiració un impressionant seguici amb figures de paper mai-xé on hi ha representades

diverses colles de Catalunya. Dei-xada per a l’ocasió per l’Espai Crea-tiu Ikarare, l’exposició en miniatura mostra múltiples escenes i perso-natges del món dels gegants i de la cultura popular i festiva dels pobles en general en una cercavila per la rambla de Vilanova i la Geltrú.

Una cercavila en miniatura

Ajuntament de Castellbisbal

CULTURA14 el diari de Castellbisbal · febrer de 2014

Comiat d’honor per a l’Any del Patrimoni Ferran Mascarell presideix l’acte que acomiada l’Any del Patrimoni i dóna la benvinguda al projecte cultural dels propers anys, el parc interpretatiu de la pagesia

El mes ha anat de grans actes, ja que després de la presentació de l’expo-sició gegantera i de l’es-

trena dels nous gegants va ser el torn, una setmana després, de l’acte de cloenda de l’Any del Patrimoni, inaugurat a la Festa Major de sant Vicenç de l’any passat. A l’acte hi van assistir l’alcalde d’Ullastrell i el conse-ller de Cultura, Ferran Masca-rell, a qui l’alcaldessa, Dolors Conde, li va cedir la presidència de l’acte de cloenda.

La primera en parlar va ser l’exalcaldessa i primera tinent d’alcaldia, Conxi Llurba, que va definir el conseller com “un molt bon ambaixador”. Llurba va explicar durant una hospi-talització de l’actual regidor de Cultura, aquest va rebre un lli-bre signat per Ferran Mascarell., i això “li va fer una il·lusió molt profunda”.

Seguint amb l’Any del Patri-moni, Conxi Llurba va explicar que quan es van desprendre fragments del Pont del Diable es va adonar que Castellbisbal no es feia càrrec del seu patrimo-ni (d’aquest monument se’n fa responsable un dels museus de Martorell). Aleshores van deci-dir donar força i coneixement del patrimoni comú: “Ha estat un any de treball molt intens, complementat per les entitats, la parròquia, els museus parti-culars i públics i diferents per-sones vinculades a la cultura”.

Comissió del Patrimoni, la feina continuaLa de l’acte era “una cloenda simbòlica”, ja que es donarà con-tinuïtat al projecte amb la ma-teixa eufòria. Per fer-ho, es pas-

sa el testimoni a la Comissió del Patrimoni, que ja fa uns mesos que treballa. La comissió comp-ta amb representants de tots els grups municipals -govern i opo-sició- així com el personal tèc-nic relacionat amb el patrimoni i les entitats, el que, en mots del mateix regidor de Cultura, Mar-tí Ribas, “és garantia que segui-rem vetllant per la salvaguarda i la difusió del nostre patrimoni”.

El regidor, que Dolors Con-de definiria més endavant com “l’ànima d’aquest projecte”, va fer una crida a la unitat per fer realitat el projecte que co-rona tota la feina endegada, el Parc Interpretatiu de la Pagesia: “Per fer realitat aquesta inici-ativa és imprescindible que es faci un pacte que involucri tots els grups de l’ajuntament, les entitats i la població, deixant de banda les diferències polí-tiques”. Martí Ribas considera que el projecte de Can Pedrerol “reclama aquest consens”, ja que és massa ambiciós per po-der-lo tirar endavant des d’una sola opció i que “no és un projec-te exclusivament cultural sinó de dinamització econòmica”.

Martí Ribas creu que es imprescindible un pacte que involucri tots els grups polítics

L’alcaldessa, Dolors Conde, va destacar que l’Any del Patrimo-ni “ha significat el coneixement del que no sabíem i el reconeixe-ment del que ja sabíem”. Conde considera que “el patrimoni és quelcom viu, que s’ha de cuidar i generar” i va lloar la gran par-ticipació dels veïns i veïnes, que

va atribuir al lideratge que ha sabut imprimir a la iniciativa el nostre regidor de Cultura, per a qui va demanar un aplaudiment.

Conde va explicar que mal-grat la crisi el patrimoni conti-nua sent una de les prioritats de l’equip de govern, i que el parc interpretatiu vol ser més que una inversió en un element pa-trimonial: “Serà motor d’activi-tats i posarà en valor el potenci-al del nostre territori”.

No és un projecte exclusivament cultural, sinó de dinamització econòmica.

Com a càrrec més important, va tancar els discursos el conseller de la Generalitat Ferran Mas-carell, que va posar l’accent en que el patrimoni atrau turisme de qualitat i és fonamental per al desenvolupament econòmic, a través dels seus monuments, jaciments, museus i obres d’art, però també de tot allò que for-ma el patrimoni immaterial, com els costums i les festes. Mascarell va felicitar el poble per haver-la encertat i haver fet molt bé la feina: “Proposeu una relació amb el patrimoni que és la que ha de ser”. El conseller, oriünd de Sant Just Desvern, coneix bé el pont que compar-teixen Martorell i Castellbisbal, ja que la seva família hi passava amb el carro: “Probablement va ser la meva primera aproxima-ció al patrimoni”, va remarcar.

Visita a l’exposicióDesprés de l’audiència, tothom va tenir ocasió de visitar la mostra

‘Can Pedrerol. Parc Interpretatiu de la Pagesia’ a la planta baixa d’Els Costals. El titular de Cultura va visitar l’exposició acompanyat de l’alcaldessa i del seu homòleg a nivell local, Martí Ribas.

El consistori ha parlat molt amb les entitats supramuni-cipals, i també hi era present l’enllaç des del principi entre el municipi i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’arquitecte Jo-sep Mejías, que el maig de 2013 presentava el projecte al saló de plens. Ara, el concepte s’ha con-cretat. Se situarà a la zona nord del terme, zona molt poc explo-tada i senyorejada per la masia del segle XVIII Can Pedrerol de Dalt, de propietat municipal. El projecte, que es vertebrarà en-torn dels elements culturals i naturals, s’entén com un eix de comunicacions que adreçarà el turisme al comerç local i a les instal·lacions del terme.

El projecte es vertebrarà entorn del patrimoni natural i cultural de Castellbisbal

En un racó de la sala -no hi cabia ni una agulla- es van repartir les rajoles amb els patronímics de les cases, una iniciativa que ha tingut lloc al llarg del 2013. La majoria de la gent que havia de-manat una placa es va passar pel mostrador per emportar-se-la a casa, visiblement satisfeta. En total, 42 rajoles per als masos i cases obra de la dissenyadora local Pili Calaf. El consistori farà una segona producció, ja que molts dels que n’havien dema-nat volien una altra per poder

penjar-la a un altre racó o mur de la casa i una desena més de famílies en van demanar.

Els visitants, molt nombro-sos, també es podien endur de franc la publicació dedicada a l’Any del Patrimoni, una me-mòria que explica les variades accions destinades a la seva ce-lebració, entre xerrades, expo-sicions, visites a punts d’interès, publicacions monogràfiques i tasques de manteniment i refor-ma, com la restauració de peces del Museu de la Pagesia, la Festa de l’arbre i del patrimoni o la vi-sita a la pedrera de Can Campa-nyà. Els presents també podien adquirir el catàleg editat per l’ajuntament sobre els 100 anys de futbol al municipi i la mostra d’Esteve Sala, el tercer mono-gràfic que ha editat el consistori sobre temes de patrimoni. “Les exposicions passen, els catàlegs es queden, i com més macos són, més probabilitats tenim que aquesta informació se salvi per al futur”, va afirmar Ribas.

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · febrer de 2014

Sessió informativa dels Plans d’Ocupació 2014Dimarts 25A la Sala de Plens de l’Ajuntament a les 11 del matí. Cal inscripció prèvia a la Borsa de Treball.

Xerrada-tertúlia: ‘El meu fill ja té 2 anys... etapa fàcil o difícil?’Dimecres 26A l’Escola Bressol La Caseta, carrer Bella-vista, 47-49. De 15.15 a 16.45 h. A càrrec de la psicòloga, Mireia Val.

Club de lectura: Mrs Dalloway, de Virginia WolfDimecres 26A la Sala Multimèdia de la Biblioteca Mu-nicipal, de 19 a 20.30 h. Inscripció a la Bi-blioteca Municipal. Places limitades.

Tallers a La Caseta: Fem una màscaraDimecres 26A l’Escola Bressol Municipal La Caseta, de 17 a 18 h. Inscripcions: a La Caseta, telè-fon 93 772 48 31. Preu: gratuït, (en els ca-sos en què calgui comprar material, es pot fer pagar una quota inferior a 5 euros).

Fem disfresses per

CarnestoltesDijous Gras, 27Al Pati de l’Esbarjo a les 17.30 h. Organitza el Casal Infantil El Mirador. En cas de pluja l’activitat es farà a les sales parroquials.A les 19.30 h, a la plaça de l’Església tin-drà lloc la salutació del XXIIIè Rei Car-nestoltes ElEfantasma als grans, petits i no tant petits de Castellbisbal. Després hi haurà un tast de botifarra d’ou, trago de vi i un bon brou.

Vine i veuràsDijous Gras, 27A les sales parroquials, al costat de l’Es-glésia Parroquial de Sant Vicenç. De 21.30 a 22.30 h.

Sessió de BodypumbDivendres 28A la Sala Polivalent de l’Illa Esportiva de 18.30 a 20 h. Entrada gratuïta, però amb invitació. Consulteu a l’Illa Esportiva, te-lèfon 93 772 23 90.

Taller matemàtic: Hora del compteDivendres 28Un conte serveix de fil conductor perquè en Nel Martínez presenti, d’una manera amable, el mon de les matemàtiques. Con-tes i comptes es dónen la mà en aquesta sessió en què podrem veure i manipular un munt d’enginys que fan, de les mate-màtiques, un joc. Sessió adequada per a famílies. A la Sala Multimèdia de la Bibli-oteca Municipal a les 18 h. Es tracta d’una sessió adequada per a famílies, que fo-menta l’adquisició de coneixements ma-temàtics dels infants mitjançant el joc.

Teatre amb l’espectacle: ‘Berto Romero, sigue con nosotros’Divendres 28Berto portava més d’11 anys representant amb un gran èxit La apoteosis necia per tota Espanya, show que ha anat combi-nant amb les seves aparicions televisives i d’altres experiències sobre l’escenari junt a la troupe d’El Terrat. Ara, retorna al te-

atre amb un nou espectacle, Berto Rome-ro, sigue con nosotros, tota una declara-ció d’intencions carregada d’humor i en la qual, com sempre, l’humorista segueix obstinat a cantar, ballar, explicar la seva vida, i la dels altres... L’espectacle tindrà lloc a l’Auditori d’Els Costals a les 21 h. Preu: 12 euros els dies d’inscripció a les Jornades per la igualtat i la solidaritat i 14 a taquilla, el mateix dia.

Taller pràctic‘Que el dolor no et pari’3 i 10 de marçT’aixeques pel matí i et fan mal tots els óssos del cos? Durant el dia se’t carreguen els músculs? El dolor crònic ens condici-ona la vida i fa que no puguem gaudir de petites coses. Us donarem pautes d’exer-cicis que us ajudin a millorar certs do-lors, que amb el temps, es converteixen en crònics. En la primera part del taller, us oferirem recursos per millorar el mal d’esquena i postures que us ajudin a dis-minuir el dolor diari. En la segona, gau-direm de la piscina, un medi perfecte per fer exercicis relacionats amb la gestió del dolor. Taller obert a tothom. A les 10 h a l’Illa Esportiva. Obsequi per a totes les persones participants. Inscripcions i ven-da d’entrades a la Sala de Plens de l’Ajun-tament el 24 de febrer de 16 a 20 i el 25 de 9 a 14 h i de 16 a 19 h.

agenda

ArrossosReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Si el que volem és un arròs sec ho farem en una paella. Si ho volem sucós, ho farem en cassola. Si ho volem caldós en una olla i si busquem un arròs cremós, com un rissotto, ho fa-

rem en una cassola també.Els ingredients bàsics d’un arròs són quatre ge-

neralment: l’arròs, el brou, el sofregit i la guarnició. Per obtenir un bon resultat cal que aquests quatre components del nostre arròs siguin excel·lents. He dit excel·lents, no mediocres.

L’arròs. Ha de ser un arròs de gra rodó, no ser-veix un gra llarg per cuinar. El gra llarg és bo per d’altres preparacions però no per paelles, arrossos a la cassola sucosos o caldosos. Tampoc obtin-drem el mateix resultat amb un gra de baixa quali-tat que amb un gra excel·lent. Al mercat tenim una àmplia oferta de grans d’arròs, uns són bons, altres molt bons i alguns són realment dolents i de baixa qualitat. Si tenim problemes amb un arròs covat, amb un engrut o amb grans trencats és millor can-viar d’arròs, provem amb d’altre marca.

El sofregit. Aquí no valen les presses. Els sofre-gits requereixen temps i paciència. Els ingredients es tallen en trossets petits i es couen lentament en oli d’oliva. El sofregit bàsic es fa amb ceba, all i to-

màquet. Sovint apareix el pebrot. Cadascú pot tenir la seva pròpia recepta de sofregit, personal i me-

ravellosa, això sí, és imprescindible que el sofregit estigui molt cuit, s’ha d’assemblar a una melmelada d’hortalisses i tenir un sabor concentrat. Un sofregit ben fet sempre ve de gust menjar-se’l a cullerades.

El brou. Saborós i gustós, amb substància, sala-et. Tot i que podem fer arrossos amb aigua o amb brous industrials envasats, no hi ha millor brou que el que cadascú fa a consciència per a un arròs de-terminat. El mateix val per al brou que per al sofre-git: ha venir de gust menjar-se’l a cullerades. Per si sol ja és una delícia.

La guarnició. Allà cadascú amb la seva elecció, però aquí, com sempre i com en tot, de la quali-tat dels ingredients dependrà el resultat final. La matèria primera ha de ser bona i fresca. Descartar els congelats i productes vells o tocats. Tot sovint menys és més.

Aquestes són les quatre parts d’un arròs, els qua-tre ingredients principals que cal mimar i escollir amb afecte. Les quatre parts que determinen el resultat final. Ara ja sabem que cal un excel·lent gra d’arròs i que no serveix qualsevol. Que el sofregit és la base del guisat, l’ànima, i que la paciència en la seva ela-boració és el secret més ben guardat. Que el brou és el germà gran, la consciència de l’arròs, que no serveix un brou aigualit ni un tetrabric. I també que els aliments són millors frescos que amb criança.

Dra. Viviana

Vine a la nostra clínica i

et donarem el teu carnet,

de manera gratuïta*

* Per gaudir dels avantatges del carnet Amics d’Art Dental, és necessari que un mínim de dos membres de la mateixa família siguin pacients.

Amb el Carnet familiar Amics d’Art Dental tota la família (pares, fills i néts), podreu gaudir de:•Mésdevintprestacionsgratuïtesibeneficisespecials.• Descomptes, promocions, sortejos.•Elmillorfinançament.

Pl. Lluís Companys, 3 · 08755 Castellbisbal

T 937 722 141www.art-dental.cat · dra.viviana@art-dental.cat www.facebook.com/clinicadentalartdental

C. MAJOR

C. OnCe

PLAÇA LLUÍS

COMPAnYS

AV. ST VICenÇ

C. M

On

TSeR

RAT

SeTe

MB

Re

De

20ANYS

Carnet familiar Amics d’Art Dental

El millor servei al millor preu... Comprova-ho.

Deixa’t cuidarper unes mans amigues.