Número 19 // 5.000 exemplars // maig 2014 // Castellbisbal

Afrontar el dia a dia del TDAH Dues professionals del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Rubí van oferir una sèrie de consells destinada als pares i mares amb fills afectats pel Trastorn de Dèficit d’Atenció. La xerrada va estar organitzada per l’Àrea de Salut i Consum de l’Ajuntament. / p. 9

L’ajuntament de Castellbisbal celebra la III Jornada d’Empresaris i emprenedors

Cursa al circuit del Serral de la VerdolagaProp de 200 nens i nenes d’entre 6 i 16 anys van partici-par el passat diumenge 11 de maig al XVIè Cros Escolar de Castellbisbal, organitzat per Mindundis Team, l’Àrea d’Esports i el Consell Esportiu de Terrassa./ p. 10

Desembrutant la riera del CanyetUn grup de voluntaris es van sumar a la tasca de neteja d’aquest riera que alimenta el Llobregat, en el marc de la jornada europea Clean Up Day. / p.7

Ple extraordinari contra l’ARSALEls grups municipals van mostrar la seva disconformi-tat amb el projecte de llei sumant forces per alçar un recurs d’inconstitucionalitat. També es va formalitzar l’allargament del període de consulta sobre les quotes de Costablanca, precisament ara que la Generalitat mira de canviar la llei per resoldre el greu problema de les urba-nitzacions, que l’actual no ha solucionat prou bé. p. 6

opinió

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · maig de 2014

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 19, maig de 20145.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Un bon teixit industriala Castellbisbal

La III Jornada d’empresaris i empre-nedors va aplegar a uns vuitanta representants del món industrial local. Castellbisbal és un dels mu-

nicipis amb un valor agregat industrial més alt de la comarca, però a l’igual que la resta de municipis de la comarca, amb l’excep-ció de Sant Cugat i Gallifa, han sofert un descens del número d’empreses entre 2008 i 2013. En concret, Castellbisbal ha vist re-duït el cens empresarial en un 15 per cent.

Aquesta reducció d’empreses també s’ha vist acompanyada d’una reducció de la mitjana de treballadors per empresa, que ha passat dels 17,1 treballadors per empre-sa el 2008 al 15,9 del 2013. A l’igual que a la resta de Catalunya, la realitat del teixit eco-nòmic de la comarca del Vallès Occidental està composta per petites empreses, el 75% del total, fonamentalment en els sectors de serveis a empreses i comerç al detall.

Tot i així, Castellbisbal concentra bona part de la seva activitat econòmica en els polígons industrials (el 23% del total) molt

per sobre del 10 per cent de municipis com Terrassa i Sabadell.

Amb aquest radiografia cal treballar en una línia molt definida, que passa tal i com s’ha posat de manifest en les jornades, per la internacionalització i la innovació. Però no només cercar nous mercats o nous i més competitius productes és la solució. Mol-tes petites i mitjanes empreses tenen la dificultat afegida, amb negocis viables, en el finançament. El sanejament del sector bancari amb fons públics no s’ha traslladat a les empreses ni a les famílies, amb la qual cosa no s’ha reactivat el consum (el comerç al detall és el segon gran sector productiu de la nostra comarca) i ha forçat moltes em-preses a tancar les persianes en no poder fer front a les pressions financeres.

Per tant, des de l’administració s’ha d’acompanyar i facilitar aquest desenvo-lupament, amb un entorn burocràtic més simple -que no vol dir menys control- i amb més suport a la creativitat de la nova em-prenedoria que aposta per la innovació.

la foto del mes

L’equip d’infermeria del CAP Castellbisbal va celebrar el passat 12 de maig el Dia Internacional de la Infermera amb una parada al mercat, on prenien la tensió dels que s’hi apropaven. / Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, pots fer-ho enviant-la al correu: anabel_redaccio@sfcomunicacio.

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut

centenars de pàgines. Sabem de que parlem quan parlem de límits? Us proposo un pe-tit exercici.

Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera es-treta. És de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni lí-nees que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.

Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sen-tiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. Així se senten els nens que no te-nen límits. Respireu profun-dament i ara imagineu que en aquesta carretera aparei-xen les línees laterals i s’en-cenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa. Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumu-lada. Les línees de la carrete-ra i la llum del cotxe són els límits. Quina funció tenen? De seguretat. Unes marques que ens indiquen quin espai és segur, fins a on puc arribar sense risc.

Els límits formen part de la vida però si els límits no

són realment necessaris i s’imposen només per obtenir determinats resultats, per-den la seva funció real. Tor-nem a l’exercici.... Tanqueu els ulls novament. Tornem a ser al cotxe, amb les llums i les línies. Ens sentim segurs i podem moure’ns amb con-fiança per la carretera. Ara apareixen uns agents davant del cotxe i ens fan conduir molt lentament, ens impe-deixen avançar per por que passi alguna cosa als cotxes de la carretera.

En aquesta ocasió els lí-mits no apareixen per se-guretat del nen, sinó per pors i inseguretats dels pa-res. Si sentiu que actueu des d’aquesta postura, us animo a fer una revisió personal de quines pors personals us comporten la sobreprotec-ció dels vostres fills i quins canvis podeu fer per establir límits des de l’amor i el res-pecte enlloc de des de la por.

De què parlem quan parlem de límits?

Olga PérezPsicòlogaTeràpies Shantiwww.shantitera-pias.com

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · maig de 2014

192, segons l’últim cens empresarial (dades del 2013) elaborat pel Con-sell Comarcal del Vallès

Occidental, és el nombre d’in-dústries que hi ha a Castellbisbal. La regidoria d’Activitats i Indús-tria de l’Ajuntament, a través de l’Oficina d’Atenció a l’Empresari i l’Emprenedor (OAE) ha organit-zat la III Jornada d'empresaris i emprenedors. L’acte va tenir lloc el passat divendres 16 de maig a la Sala d'Actes del consistori, amb la internacionalització i la innovació com a base a partir de la qual enfortir l’empresa per generar ocupació, progrés i ri-quesa, aportant idees i solucions per seguir un nou model de crei-xement, al qual, en bona mesura, cal donar suport a través de la in-ternacionalització i la innovació. Aquesta edició va tenir un caràc-ter eminentment pràctic.

Després d'un esmorzar entre l'empresariat i les persones con-vidades a la mesa que va comen-çar a les 9 del matí, l'alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde, va presentar l’acte. Va començar fent-se ressò de l'informe Radio-grafia empresarial 2008-2013, en el que les dades sobre Castellbisbal mostren que al 2012 va ser el ter-cer municipi de la comarca amb un valor agregat brut industrial (VAB) més alt, superant fins i tot municipis del terme, com Terras-sa, amb més població. “Tenim un elevat potencial econòmic, sobre-

tot a la nostra vessant industri-al”, va afirmar l'alcaldessa. “Tot i aclarir que queda molt per fer, podem estar contents de tenir un deute per sota del que determina la llei i paguem als proveïdors abans de 30 dies”, va afegir.

El director general de la Di-recció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Antoni Maria Grau, va presentar el Pla Estratègic Industrial per a Cata-lunya, que ha marcarà les línies mestres en aquest àmbit. Segons Grau “Catalunya és un país in-dustrial i, més concretament, un país industrial de pimes, tot i que fa dues dècades això no era tan obvi”.

La indústria, motor de canvi “Abans la indústria es veia com una cosa que feia nosa, soroll i pudor. A més, el discurs de ser competitius a costa dels costos laborals no va servir i es van pro-duir deslocalitzacions. Aques-ta visió ha canviat. Les primes, en els darrers 3 anys han batut rècords d'exportació en valors absoluts”. “Els països que han resistit millor els embats de la crisi són els països industrialit-zats, ja que la indústria genera lleialtats a llarg termini, com demostren els convenis signats al sector de l’automoció, genera cohesió social”.

Grau va contiuar explicant que la indústria suposa el 20% del PIB català (38.414 milions d'eu-

ros dels 203.615 milions d'euros del total). Per tant, “la indústria és la base de la nostra generació de riquesa des de fa 200 anys; no tenim minerals ni energies, el principal recurs que tenim és la nostra gent, el capital humà”.

Parlant de les petites i mit-janes empreses, majoritàries a Catalunya, el director va expli-car que la majoria tenen menys de 50 treballadors. Les petites dimensions, però, se solventen amb la col·laboració: “Tenim una política de clústers bona a Cata-lunya, potser no funciona que les empreses es casin, sinó que festegin entre elles”.

“No tenim gaires recursos naturals, el principal recurs que tenim és la nostra gent”, diu el director d’Indústria

Fetes les primeres pinzellades, el titular d’Indústria va passar a descriure els principals sec-tors d'activitat de la indústria catalana, que comprén sectors com l'alimentació, el motor i els productes metàl·lics. “Això és determinant a l'hora de triar la l’estratègia industrial, i la nos-tra estratègia coincideix amb les estratègies d'Europa 2020 per a un creixement econòmic intel-ligent, sostenible i integrador, dins de les quals Catalunya és una

de les apostes més rellevants dins les apostes regionals”.

L'estratègia identificar set sectors estratègics prioritaris, cosa que segons Antoni Ma-ria Grau no era fàcil de fer en el cas de Catalunya: “Havíem d'identificar els que tenien un component d'internacionalitza-ció, i aquests són l'alimentació, l'energia i els recursos naturals, els sistemes industrials, la in-dústria del disseny tèxtil i de la llar, la indústria de la mobilitat, la indústria de la salut i la basada en les experiències. Aquests set sectors han de guiar i impulsar la política industrial”.

Grau va acabar assenyalant l’entorn com un factor clau del desenvolupament dels sectors econòmics: “L’entorn jurídic i po-lític han de ser business friendly”. I després de convidar els presents a fer arribar les seves aportacion-sa través del web d'Acc1ó.

Un país d’emprenedorsGrau va passar el testimoni a la directora del programa de la Generalitat Catalunya Emprèn, Núria Betriu, que va donar a co-nèixer les línies de suport que s’ofereixen des d’aquest progra-ma en matèria d’internacionalit-zació i innovació. A l'afirmació de que Catalunya és un país industrial, Betriu va afe-gir que és, efectivament, un país d'emprenedors, més enllà de que es tracti ara també d'un concep-

te de moda: “És un valor que ha existit sempre, que és al nostre caràcter, per exemple a la Revo-lució Industrial”.

“Per ser emprenedor, cal te-nir enginy, ser creatiu, esforç, innovació i superar els reptes. Cal aprendre a tenir més capaci-tat d'assumir riscos i no témer al fracàs, no parlo de la por per mo-tius econòmics, sinó de la por al fracàs per motius socials”, va dir, comparant-nos amb les cultures anglosaxones.

La directora de Catalunya Emprèn també va coincidir amb Grau en la col·laboració de l’en-torn, culpable en bona part de la salut de l’emprenedoria: “Cal generar un entorn favorable a la cultura de l'emprenedoria, fent una conscienciació del que és l'emprenedoria, un fenomen ampli que comprèn tot allò que signifiqui una nova activitat empresarial amb capacitat de creixement”.

I per a això el primer factor és que l'administració sigui un faci-litador i que acompanyi les em-preses que comencen. Catalunya Emprèn està formada per 35 enti-tats que s’estenen per tot el terri-tori oferint les eines necessàries per emprendre negocis. “Amb l’acompanyament d’un dels pro-grames pioners de Catalunya Emprèn, l’Start-Up Catalonia 2013, les start up -empreses emergents- participants van incrementar un 60% la seva facturació. El progra-

Una vuitantena d’empresaris acudeixen a les III Jornades d’Empresaris i EmprenedorsEl caràcter de la sessió va tenir un caràcter més pràctic que en les anteriors edicions

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · maig de 2014

ma, que s’ha provat només a una part del territori, serà operatiu a partir d’ara a tot Catalunya.

“L'emprenedoria és una cur-sa de fons; cal tenir unes acti-tuds, és important començar però sobretot consolidar-la i poder créixer. Si hi ha un bon model de negoci i una bona idea, els resultats són bons”, afirma Betriu. Un altre model d'acompanyament que aportà l'administració és l'accelera-dora d'empreses per fomentar el creixement de companyies, com l'EsadeCreapolis de Sant Cugat, que ha iniciat la seva ac-tivitat al 2014.

Recuperar el cèntim sanitariEl responsable financer i fiscal de la patronal catalana CECOT, Enric Rius, va centrar la seva xerrada en un tema pràctic i ac-tual: Com recuperar l'impost sobre la venda minorista a determinats hidrocarburs (IVMDH) o, més planerament, el procediment que han de seguir les empreses de transports i altres empreses afectades per recuperar l'ano-

menat cèntim sanitari. Tot i la concreció del tema, Rius va vo-ler fer una prèvia per remarcar la importància de celebrar jor-nades com aquesta “que man-tenen la il·lusió conjunta” i va advocar per “la simplificació de l'administració per eliminar les traves burocràtiques; no es pot confondre la sobrecàrrega amb el control i el rigor”. Pel que fa al cèntim sanitari, que va entrar en vigor al gener de l'any 2002, es va eliminar el desembre del 2012, i fa poc la justícia europea el va declarar il·legal. Rius va ex-plicar que és possible recuperar l’import que s’hagi pagat sota aquest concepte sense límit de temps i seguint un procés admi-nistratiu, sense haver de recor-rer a processos judicials, sempre que es disposi de les factures. Però com que molt poques fac-tures reflecteixen l'impost, ha de ser l'expeditor qui acrediti que ho va repercutir.

Castellbisbal EmpresarialLa presidenta de l’Associació d’Empresaris de Castellbisbal,

Maria Ruz, va posar l'accent local a les jornades donant la seva visió sobre l'empresari-at que coneix millor. Ruz és la presidenta de Castellbisbal Empresarial des de fa 1 any, organisme que orienta les em-preses i compta amb algunes de les companyies més importants del terme enre els seus associ-ats: “Veig la solidesa i diversitat de les empreses, un percentatge important de la qual -el 59%- és la indústria”. De la resta, el 30% correspon a magatzems i logís-tica, el 9% comerç a l'engròs i l'1%, serveis. Ruz va manifestar que les empreses tenen “ganes de superar aquestes dificultats” i va recordar que, sortosament, l'atur al terme està al 13%, molt per sota de la mitjana catalana, ja que disposa d’una població petita i molta indústria.

Ruz és en si mateixa un bon exemple de que qualsevol em-presa pot incorporar la innova-ció i la internacionalització a les seves empreses, com va fer la seva empresa familiar d'snacks. Ruz va parlar de que és impor-

tant incorporar la innovació als productes, però també als processos productius: “Aquesta decisió ens va comportar molta feina, però ara el nostre volum d'exportació és del 75%”, el que els ha permès sortejar la crisi.

Com a última ponent, es va comptar amb una convidada in-esperada, la diputada al congrés i portaveu de la Comissió d'In-dústria, Energia i Turisme i de R+d+i Imma Riera, i que com la Núria Betriu, va incidir sobretot en el paper de les administra-cions com les eines per millo-rar l'entorn laboral en matèria de fiscalitat, infraestructures o marc laboral. Va assegurar que Catalunya requereix “més i mi-llor indústria” i també va coin-cidir amb Betriu en que cal una nova cultura del risc. També va remarcar que és “la petita i la mitjana empresa la que més ha sofert amb la crisi, sobretot la restricció de crèdit”. Les pitjors dades van ser al 2009. Final-ment, Riera es va mostrar a dis-posició dels empresaris a l'OAE de Castellbisbal.

L’alcaldessa de Castell-bisbal, Dolors Conde, va participar el 30 d’abril en l’acte de signatura

de la ‘Declaració cap a la segona reindustrialització del Vallès Oc-cidental’.

L’alcaldessa de Castellbisbal és una de les signants de la de-claració, que ha rebut el suport dels principals agents territori-als del Vallès Occidental, entre ajuntaments, patronals, sindi-cats, cambres de comerç i uni-versitats presents al territori: els 22 municipis vallesans, els rec-tors de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya i la Univer-sitat Internacional de Catalunya, les Cambres de Comerç de Ter-rassa i Sabadell, les patronals PI-MEC i CIE, la Fundació ESDI i els sindicats CCOO i UGT.

L’acte de signatura es va ce-lebrar a la UAB, i recull una sèrie d’accions necessàries per aconseguir les condicions que permetin liderar una recupe-ració econòmica real per als ciutadans i consolidar un mo-del industrial competitiu basat en l’eficiència, la innovació i la qualitat de l’ocupació. Per aquest motiu, l’aposta passa per acollir activitats industrials

d’alt valor afegit que requerei-xin una ocupació qualificada i formada, i també que el conei-xement de l’àmbit universitari es transformi en innovacions de productes i processos.

De la mateixa manera, apun-ta la necessitat d’un pla energè-tic territorial per reduir el seu

cost, millorar les infraestructu-res ferroviària i viària, imple-mentar un sistema de forma-ció dual o facilitar la posada en marxa d’empreses.

El Vallès Occidental és una de les comarques més poblades del país i un dels seus motors econòmics: té una població de

862.369 habitants i compta amb 24.415 empreses. Genera l’11% del PIB de Catalunya i el 3% de l’Estat espanyol. Però la co-marca també és una de les més afectades per la crisi: ha perdut 28.194 llocs de treball i s’hi han destruït 1.470 centres de treball industrial des del 2009.

Deu empreses de la comarca del Vallès Occiden-tal han presentat

candidatures per aspirar a almenys un dels Premis Pi-mes de l’edició d’enguany, que tindrà lloc en el marc del Sopar solidari el 8 de juliol i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.

Aquest 10% representa el 14% de les empreses aspirants. El 31% són de la resta de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona i rodali-es (23); un 19%, de la Cata-lunya Central (14); un 22%,

de Girona (16), un 5%, de Tarragona (4); i un 9%, de Lleida (7).

Amb aquestes dades, PIMEC constata que en-guany les pimes catalanes s’han animat més a optar als Premis Pimes que or-ganitza la patronal res-pecte als darrers anys, en què havia vist disminuït el nombre d’empreses parti-cipants, a causa de la crisi i de la greu situació per la qual passen les empreses. Les vint personalitats que formen part del Jurat dels Premis s’han reunit per estudiar i fer la delibera-

ció corresponent de les 74 candidatures presentades, provinents de 63 empre-ses.

Josep González, presi-dent de PIMEC, ha explicat durant la reunió del Jurat que “la major participació d’empreses als Premis fa pensar que aquestes han millorat l’activitat i els seus resultats, tot i que això no vol dir que hagin deixat de tenir problemes: la falta de finançament, la morositat, la pressió fiscal... continu-en sent realitats molt ha-bituals dins del món de les pimes i els autònoms”.

Un 14% de les candidatures als Premis Pimes 2014 són vallesanes

El Vallès Occidental uneix forces per reactivar la indústria Des del 2009 la comarca ha patit la destrucció de 1.470 centres de treball industrial

Foto de família dels signataris després de l’acte a la UAB.

L’Oficina d’Atenció a l’Empresari i Empre-nedor de Castellbisbal (OAE) ha tramitat, al

2013, un total de 62 expedients relatius a establiments comerci-als i empreses que han iniciat o ampliat la seva activitat.

D’aquests, més de la meitat, 33, han estat tramitacions per obertura de botigues o empre-ses tant al centre urbà com als polígons industrials i 21 han fet referència a canvis de titularitat d’establiments. Els vuit expe-dients tramitats restants per-tanyen a diversos àmbits com poden ser canvis no substancials d’activitats ja existents, revi-sions periòdiques de llicències vigents o modificacions de lli-cència. Per finalitzar, hi ha ha-gut tres expedients que no s’han materialitzat ja sigui perquè han estat denegats per l’Adminis-tració o bé perquè el mateix sol-licitant ha optat per no continu-ar els tràmits.

L’OAE resol 62 expedients durant el 2013

6 el diari de Castellbisbal · maig de 2014CIUTAT

Crisi interna? O bé crisi externa? Què ens afecta més? Les entenem i sabem

analitzar? Estem parlant del ma-teix o són dues coses diferents? Com vius aquest moment, si malauradament estàs en el grup dels que la sofreixen? I tu que ets a l’altre cantó, què has de fer per no veure i ignorar la situació ac-tual? Millor que no formis part del grup dels que han provocat aquestes situa-cions, perquè realment series mereixedor de compassió. M’agradaria parlar del primer grup, que sofreix les conseqüències d’aquesta crisi ferotge i que els porta en car-rerons sense sortida aparent, que ofeguen, i provoquen molt de sofriment i desencís per viu-re. Ja entenc que si formes part d’aquest grup possiblement ara el que menys de gust et ve, és que algú et sermonegi i no re-solgui res del que et preocupa de forma immediata. Entendré que m’engeguis a pastar fang i que abandonis la lectura, és total-ment comprensible, però si ets dels tossuts que encara continu-es llegint, permet-me apuntar-te una cosa bàsica per sortir de si-tuacions complicades. El primer que cal que entenguis, és que qualsevol transformació la pots fer exclusivament des del teu interior, no cal buscar solucions ni excuses a l’exterior perquè si ho fas no resoldràs la teva crisi. L’altra cosa a valorar és el nivell de confiança “absència de por” que estiguis disposat o disposa-da a assumir. I després confia i treballa, confia i treballa, confia i treballa... Jo confio en tu! Adéu.

Crisi, crisi, crisi!

El tram de l’AVE Castellbisbal-El Papiol pot estar afectat per un sobrecost de 2,8 milionsEl Tribunal de Comptes xifra els sobrecostos de les obres de l’alta velocitat a Catalunya en un 230%

El Tram de l’AVE en-tre Castellbisbal i El Papiol pot tenir un sobrecost de 2,8 mili-

ons d’euros, segons l’estima-ció del Tribunal de Comptes. El primer informe del tribu-nal explica que les “deficièn-cies en el projecte” del Tram Castellbisbal-El Papiol -que no arriba als 5 quilòmetres- van afegir-hi modificacions dels contractes originals inflant el pressupost inicial.

Els sobrecostos que estan sent investigats pel Tribunal de Comptes suposen un 230%

respecte del pressupost ini-cial, de 106 milions a 354que es concentren al tram entre Barcelona i La Torrassa, que inclou, a més de l’esmentat Castellbisbal-El Papiol, l’Hos-pitalet-Can Tunis i La Torras-sa-Sants. El cas s’emmarca en l’etapa de Magdalena Àlvarez com a ministra de Foment, ac-tual presidenta del Banc Euro-peu d’Inversions.

Fins ara, deu persones han estat detingudes per ordre de la Fiscalia Anticorrupció, depenent del Jutjat d’Instruc-ció número 9 de Barcelona,

que presumptament haurien acceptat contraprestacions a canvi d’inflar els preus. La in-

vestigació va arrencar a partir de la denúncia d’una cons-tructora de la competència.

CELSA retira els litigis contra l’Ajuntament

Després d’anys de litigi, l’empresa Celsa ha retirat els tres procedi-

ments contenciosos admi-nistratius que havia inter-posat contra l’Ajuntament de Castellbisbal.

CELSA considerava que el consistori l’havia perjudicat i li havia causat greus pèrdues econòmiques amb l’aprova-ció de l’Ordenança municipal del paisatge i amb la modifi-cació del Mapa de capacitat acústica de Castellbisbal.

Després de mesos de dià-leg intens, liderat per la regi-dora d’Activitats de Castell-bisbal, Conxi Llurba, ha estat possible arribar a un acord que satisfà totes les parts, alhora que respecta l’esperit de l’Ordenança del paisatge de Castellbisbal.

Les converses s’han fet a

tres bandes i hi han inclòs, a més dels representants de l’Ajuntament, els responsa-bles de l’empresa i els veïns de la masia de Can Cases del Riu, afectats també per l’acti-vitat de la Celsa.

L’Ajuntament va aprovar una ordenança que regula-va les obligacions dels pro-pietaris envers el paisatge i que, sobretot, feia referèn-cia a qüestions estètiques dels edificis i terrenys, que en el cas de l’empresa de gestió de ferralla, l’afecta-va pel que fa a les piles de ferralla que es poden veure des de la carretera i les vies del tren. La modificació del Mapa de capacitat acústica també va ser motiu per què la Celsa se sentís perjudica-da, fet que va motivar la in-terposició d’un contenciós contra l’Ajuntament.

La regidoria d’habitat-ge ha decidit adoptar mesures per incenti-var el mercat de llo-

guer a preus més baixos per tal de facilitar l’accés a l’ha-bitatge per a tothom. En els propers mesos el consistori realitzarà un control dels pi-sos propietat de bancs que es trobin desocupats i, segons quina sigui la situació, s’expe-dientarà l’entitat per incom-pliment de la funció social de la propietat, una mesura que pot comportar sancions i mul-tes coercitives.

La recollida de dades sobre la ocupació dels pisos es rea-litzarà en paral·lel amb l’estu-di i anàlisi que s’està fent del parc d’habitatges del municipi per a l’elaboració del Pla Local d’Habitatge. La mesura arriba després de gairebé de 2 anys de reunions i contactes entre el regidor d’habitatge, Alber-to Matallanas, i els directors de les entitats financeres del poble per oferir els serveis de borsa de mediació de llo-guer i buscar fórmules de col-laboració. A finals de gener, Matallanas va enviar cartes a totes les entitats bancàri-es oferint-les un altre cop els diferents serveis municipals

d’habitatge, com la Borsa de Mediació de lloguer, i infor-mant-les que activarà totes les mesures de foment i san-ció previstes en la legislació vigent per mobilitzar els habi-tatges buits que es detectin de la seva propietat. També se’ls ha informat sobre l’existèn-cia del Servei d’Intermediació Hipotecària, obtenint una res-posta positiva en la majoria de casos. La solució que ofereixen els bancs és el refinançament, o bé la dació en pagament en els casos inviables o per peti-ció del client.

El regidor d’habitatge creu que “afortunadament a Cas-tellbisbal no hi ha una deman-da urgent d’habitatges”. Tot i així, estan treballant per po-der oferir lloguers baixos pro-pietat dels bancs, ja que crei que “aquesta seria la millor contrapartida social que po-drien rebre les persones amb ingressos molt baixos”.

A principis de gener la Generalitat de Catalunya va anunciar l’aplicació d’un im-post als bancs que tinguessin pisos buits i alguns ajunta-ments, com el de Terrassa, van començar a multar les entitats financeres per cada pis deso-cupat i sense oferta de lloguer.

L’Ajuntament multarà els bancs amb pisos buitsLa regidoria d’habitatge vol que hi hagi més pisos amb lloguers baixos

El cartell del Ministeri de Foment, a prop de les vies de l’AVE.

CIUTATmaig de 2014 · el diari de Castellbisbal 7

Una dotzena de voluntaris es va animar a unir-se a la jornada europea Clean Up Day per, sota el lema Desembrutem la riera

del Canyet, el passat 10 de maig. El temps calorós va acompanyar gratament la fei-na, que van recollir més de 300 quilos de residus al camí fluvial i llera de la riera del Canyet, entre envasos, bosses i restes de residus higienico-sanitaris com com-preses, tampons, tovalloletes humides...

La neteja va durar des de les 10 del matí i va comptar amb un esmorzar a mig matí per recuperar forces. El Clean Up Day és un jornada de neteja popular a nivell europeu d’abocaments incontrolats en espais naturals per restaurar-ne l’hà-bitat i el paisatge.

La riera del Canyet passa just per da-vant del restaurant cal Pupinet a la zona coneguda com Canyet i va a parar al riu Llobregat i ja fa varis anys que es desem-bruta aquest i altres punts.

Sortida per conèixer el LlobregatUna setmana abans l’àrea de Medi Am-bient s’havia sumat a una visita guiada

a l’àrea de pícnic de la llera del riu Llo-bregat. La sortida, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenia per ob-jecte donar a conèixer dos espais humits en recuperació: el torrent de Can Rabella i les basses de Ca n’Albareda del riu Llo-bregat. Ambdós espais han vist afavorit el creixement de la flora autòctona.

Esllavissada a La BotzegadaFa un mes, hi va haver una esllavissada de material a la font de la Botzegada. La regidoria de Medi Ambient explica que s’han enretirat a mà els materials més grosos (blocs de formigó, quitrà, sacs de plàstics...) que havien caigut a la zona; no així els materials més fins que s’ha acumulat al torrent, ja que, segons ex-

pliquen, s’hauria de fer amb maquinària i això produiria impactes més negatius a l’entorn que no pas beneficis.

Tot i que no s’ha detectat el punt con-cret d’on ha caigut el material, sembla que aquest procedeix d’unes antigues obres amb aportació de material que es va fer a la zona de Can Costa.

L’Ajuntament s’ha reunit amb repre-sentants de l’empresa Ferrovial, que ac-tualment està treballant i aportant terres procedents de les obres d’enllaç entre l’A2 i AP7 en una cota superior, per es-tabilitzar el terreny i evitar que es repe-teixin episodis com aquests.

Una dotzena de voluntaris neteja la riera del CanyetL’Àrea de Mediambient va dur a terme la tasca en el marc de la jornada europea Clean Up Day

La sortida a l’àrea de pícnic va permetre conèi-xer les millores realitzades l’any passat

al torrent de Can Rabella. Aj. Castellbisbal.

42 preinscripcions per a P3 a l’Institut-Escola Les Vinyes

L’Institut-Escola Les Vi-nyes ha rebut 42 sol-licituds d’accés al pri-mer curs d’educació

infantil, P3, de cara al proper curs 2014-2015. Respecte a les 25 places que oferta el centre això suposa un 168% de sol·licituds de preinscripció. El curs 2013-2014, Les Vinyes van obtenir un 148% de sol·licituds de preinscripció respecte al total de places ofer-tades, fet que va obligar a recol-

locar algunes families a altres escoles del municipi amb dèficit de sol·licituds, malgrat que te-nint en compte el criteri de zoni-ficació vigent al curs 2013/2014 a Les Vinyes li corresponien un 204% de les places.

Aquestes 42 peticions se su-men a les 67 preinscripcions rebudes per iniciar 1r d’ESO al mateix centre, la qual cosa con-verteix Les Vinyes en el segon centre educatiu amb major de-

manda del municipi, després de l’escola Mare de Déu de Montser-rat, amb 49 sol·licituds en aques-ta línia. Aquesta demanda arriba contra tot pronòstic, sobretot tenint en compte l’amenaça de tancament paulatí dels cicles d’educació infantil i primària per part de la Generalitat el pas-sat mes de novembre. A més, des de fa 2 anys, l’institut-escola rep una única línia de P3 per part del Departament d’Educació, i a di-ferència d’altres centres, Les Vi-nyes no disposa de transport es-colar, però sembla que l’elevada demanda demostra l’interés dels pares i mares en el projecte edu-catiu del centre i en el model pú-blic 3-16, únic a Castellbisbal i al Vallès Occidental. Els pares i ma-res afectat per no poder accedir a Les Vinyes han iniciat accions per sol·licitar l’obertura d’una segona línia de P3 a Les Vinyes, defen-sant el drets dels pares a decidir i escollir l’educació dels seus fills.

És el segon centre amb més sol·licituds per al curs 2014-2015

8 el diari de Castellbisbal · maig de 2014CIUTAT

Benestar Social ofereix un taller per orientar les famílies amb fills preadolescents

L’Ajuntament impulsa, un any més, el taller per a pares i mares amb fills preadoles-

cents. Sota el títol de MONEO, s’ofereix un espai per a les famílies en el qual s’oferiran estratègies perquè els pares pugin entendre els canvis que viuen nois i noies durant l’adolescència. Es tracta d’una iniciativa de l’Àrea de Benes-tar Social, a càrrec de la qual hi ha la regidora Ana Belén Ga-llego, que s’adreça a famílies que tenen fills de 9 a 13 anys. L’objectiu és explicar-los com poden respondre i actuar da-vant de les peticions dels seus fills a mesura que es fan grans i entendre els canvis que expe-rimenten durant la preadoles-cència i l’adolescència.

Entre d’altres temes, es tractaran qüestions com el canvi que comporta passar de

l’escola a l’institut o com els joves modelen la seva perso-nalitat. El MONEO es desen-voluparà en quatre sessions i estarà impartit per profes-sionals de l’entitat Promoció i Desenvolupament Social i, si bé els continguts ja estan prefixats, es poden modificar en funció dels interessos dels participants. seguint l’expe-riència d’altres anys, es deixa també la porta oberta a parlar de com afrontar les conductes de risc o com parlar als nos-tres fills dels efectes nocius del consum excessiu de tabac o alcohol, per exemple.

El taller es farà a la biblio-teca municipal Josep Mateu els dies 28 de maig i 4, 11 i 18 de juny, de 19 a 21 hores. Par-ticipar-hi és gratuït, però cal formalitzar la inscripció que es farà, fins al dia 23 de maig, a les instal·lacions de Can Margarit.

Una seixantena de pares i mares assisteixen al taller sobre TDAH La regidoria de Salut i Consum informa sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, el més important dins de la psicologia infantil

Èxit de convocatòria a la xerrada que l’Àrea de Salut i Consum de l’Ajuntament de Castell-

bisbal havia organitzat sobre el TDAH, unes sigles que ressonen molt a l’actualitat. El TDAH, el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, demostra la seva vigència, ja que una allau de pa-res i, sobretot, mares van assis-tir a la xerrada, que van impar-tir el passat 14 de maig a les 6 de la tarda la psiquiatra Àngels Ferrer; i la psicòloga Mireia Tri-as, ambdues del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Rubí, que depén del Consorci Sanitari de Terrassa. Les profes-sionals van enfocar la xerrada com un taller més que no pas com una classe magistral, i des del punt de vista de la prevenció primària, és a dir, d’aquella pre-

venció que es du a terme abans que no aparegui la malaltia.

L’espai, la sala d’Els Costals on s’havia d’ubicar a la cafete-ria, s’ha convertit ara en aula de conferències. Una cinquantena de mares i algun pare van ocupar els seients, i després d’escoltar les explicacions de la doctora Àn-gels Ferrer, van plantejar els seus dubtes: “Cal medicar cada dia al meu fill?”, “hi ha causes genèti-ques?” o “es pot evitar l’aparició de la malaltia?”. I la resposta és no, ja que la base d’aquesta ma-laltia és neurològica.

El TDAH té el seu origen en una disfunció cerebral, quan els neurotransmissors s’alliberen en menor mesura. Això causa que el lòbul frontal, el director d’orquestra del cervell, funcioni per sota del que és necessari per posar ordre als processos del

nostre cap. Entre un 3 i un 7% dels infants, sobretot nens, es-tan afectats per aquesta manca de maduració en l’activitat neu-ronal, però el més important és que tot i que es tracta d’un problema crònic, que no sem-pre desapareix a l’edat adulta, es poden tractar els símptomes i aconseguir que infants i pares arribin a fer una vida normal. Els símptomes que mostren els infants amb TDAH -el trastorn apareix en aquesta etapa- són la manca d’atenció i concentració, la impulsivitat, la hiperactivitat i trastorns de l’aprenentatge.

Durant el segle XX cada cop s’ha afinat més en la seva diag-nosi i tractament, que inclou tant la medicació com l’establi-ment d’unes rutines en les que intervenen tots els que envol-ten l’infant.

CIUTATmaig de 2014 · el diari de Castellbisbal 9

ESPORTS10 el diari de Castellbisbal · maig de 2014

200 nens i nenes participen al XVIè Cros Escolar de CastellbisbalLa cursa va tenir lloc al circuit d’autocròs del Serral de la Verdolaga

Prop de 200 nens i ne-nes d’entre 6 i 16 anys van participar el passat diumenge 11 de maig

al XVIè Cros Escolar de Castell-bisbal. La cursa, organitzada pel Club Esportiu Mindundis Team, en col·laboració amb l’Àrea d’Esports i el Consell Esportiu

de Terrassa, es va disputar al circuit d’autocròs del Serral de la Verdolaga i hi participava l’alumnat de les escoles del po-ble i de municipis veïns.

Els guanyadors de Castellbis-bal han estat els segúents: del prebenjamí masculí va ser David Ocaña, de l’escola Els Arenys, i el

2n classificat, Marc Villa, del col-legi Mare de Déu de Montser-rat. En la categoria de benjamí masculí el 3r classificat ha estat Moussa Traore, d’Els Arenys.

En l’aleví femení, la 2a clas-sificada ha estat Judit Duran, del Mare de Déu de Montserrat; en l’aleví masculí, el 1r classi-

ficat ha estat Gerard Artigau, del Benviure; i el 2n classifi-cat, Imad Idrissi, del Mare de Déu de Montserrat. Pel que fa a l’infantil femení, la 1a classi-ficada va ser Sandra Moya, de l’institut Castellbisbal, la 2a, Estefanía Reynaldos, de l’IE Les Vinyes; i la 3a classificada, Re-

beca Ávila, també de l’institut Castellbisbal.

A l’infantil masculí, el 1r clas-sificat ha estat la Cristina San Pedro, de l’institut Castellbisbal; el 2n classificat, Andrés De Juan, de l’institut Castellbisbal; i el 3r classificat, Max Rebenaque, de l’IE Les Vinyes.

El nostre poble va tornar a ser la capital internacional de l’hoquei línia amb la disputa del torneig Sparta Cup, una competició ‘made

in’ Castellbisbal que va aplegar equips del Regne Unit, de Catalunya, de Suècia, de Suïsa, de França, de Colòmbia i de Madrid.

Els Hornets de Castellbisbal van acabar la competició a la quarta posició, el mateix resultat que van aconseguir en l’edició 2013. El campió va ser el Rethel de Fran-ça, que es va imposar a la final als Foras-teros de Colòmbia per golejada, 14 a 1. Els de Castellbisbal van perdre el partit de

semifinals contra el conjunt colombià a la tanda de penals. En el partit pel tercer i el quart lloc, els nostres jugadors van perdre contra el Cent Patins de Rubí per 2 a 4.

A la fase de grups, els de Castellbisbal van perdre el darrer partit contra el Ret-hel. Durant els altres dos enfrontaments,

els Hornets es van imposar amb dues go-lejades que van posar sobre la taula la seva superioritat. Van guanyar per 5 a 1 als su-ecs del Goteborg United i per 7 a 1 als an-glesos del Southampton Jaguars. Durant la competició es van poder veure 16 equips d’arreu a l’Illa Esportiva.

Els Hornets acaben quarts a l’Sparta CupEl primer d’aquest torneig internacional ha estat el Rethel de França, cinc vegades campió del món

La gespa de l’Illa, plena de motxilles dels jugadors. Un moment d’un dels partit. Les grades, plenes de seguidors.

Xavier Martí i Juan

el diari de Castellbisbal · maig de 2014 ESPORTS

El Sènior Masculí de bàsquet jugarà a la Copa CatalunyaL'equip ascendirà a la màxima categoria catalana després que quatre equips catalans han confirmat que la temporada 2014-2015 jugaran a la Lliga EBA de l'Estat espanyol

Tot i perdre els dos par-tits de la fase d'ascens a la Copa Catalunya, el Sènior Masculí del Club

de Bàsquet Castellbisbal pujarà de

categoria l'any que ve i disputarà la lliga de la Copa Catalunya, que és la màxima categoria d'aquest esport a nivell català. La notícia ha quedat avalada pel director tècnic del club, Albert Tolón, que ha ma-nifestat que el nostre conjunt “po-drà pujar perquè quatre equips catalans ja han confirmat que ju-garan a la Lliga EBA l'any que ve”. Per tant, una de les places que dei-xen lliures aquests conjunts serà ocupada pels potarrojos.

El conjunt de Castellbisbal va haver d'anar a Badalona a jugar la fase d'ascens a Copa Catalun-ya contra dos conjunts d'aquesta ciutat. Amb això, va tenir el fac-tor camp en contra. El primer enfrontament, contra el Sant Josep, el van perdre per un mar-

cador ajustat, 55 a 60. El segon partit, jugat contra el Círcol, es va acabar amb el resultat de 86 a 82 i amb una grada plena de se-guidors badalonins.

Juguen els 'play-off' d'ascensLes noies del Sènior Femení han acabat a la segona posició de la lli-ga de Tercera Catalana, un fet que els ha donat el dret de disputar la fase d'ascens a Segona Catalana. Els primers dos partits del 'play-off' es van disputar a mitjans de maig i les potarrojes els van per-dre contra el Mataró. Els segons dos partits els jugaran contra el Pedagògium de Barcelona els dies 24 i 25 de maig. Si les de Castell-bisbal guanyen, tindran dret a uns tercers dos enfrontaments. X.M.J.

Segons de Catalunya. L'equip A del Club d'Es-cacs s'ha proclamat sotscampió de Catalunya de la categoria de Tercera Provincial després de perdre la final disputada el 18 de maig. L'Hos-talric és l'equip campió, ja que es va imposar als de Castellbisbal per 1,5 a 2,5. Aquest sots-campionat ha tancat una bona temporada dels potarrojos, que han pujat de categoria i que han rellançat el club després d'anys de poca o in-existent activitat (veure Diari de Castellbisbal d'abril de 2014). Des de l'entitat es recorda als ciutadans que poden anar a fer partides els di-marts i els dijous de 19 a 21h.

El darrer partit a casa serà contra el líder. El sènior del Futbol Sala Castellbisbal tornarà a jugar a Tercera Nacional la temporada que ve després d'assegurar-se la permanència al grup

2 el dia 10 de maig amb una victòria contra l'As-có. Després de la jornada 28 del 17 de maig, l'equip ocupava el lloc 9 a 10 punts del descens. La lliga de Tercera Nacional, que és la quarta en importància a l'Estat espanyol, s'acabarà el 7 de juny. El 31 de maig, els de Castellbisbal ju-garan el seu últim partit de la temporada 2013-2014 a casa contra el Riera de Cornellà, el líder indiscutible del grup 2.

Vint esportistes i dotze podis del patinatge castellbisbalenc a França. Dues desenes d'es-portistes del Club de Patinatge Artístic de Cas-tellbisbal van participar al festival internacional de Meze, que va comptar amb la participació de 12 equips: cinc catalans, sis francesos i un d'andorrà. Les patinadores de Castellbisbal van aconseguir pujar al podi en 12 ocasions. Del

balanç del club del nostre poble, cal destacar sis primers llocs, tres segons llocs i tres tercers llocs. El festival de patinatge internacional es va disputar entre els dies 25 i 27 d'abril.

Cinc victòries i una derrota. Arturo José Gui-rao va ser anunciat com a nou entrenador de l'Amateur de la Unió Esportiva a la jornada 27 del 6 d'abril i, des de llavors, l'equip ha aconse-guit cinc victòries seguides i una sola derrota, la de la jornada 32 del 18 de maig. També han signat quinze gols a favor i sis en contra. Amb el nou tècnic, sembla que el conjunt ha començat a jugar amb més força i els resultats ho avalen. La lliga de Tercera Catalana, on els potarrojos ja tenen confirmada la seva participació de cara a l'any que ve, s'acabarà l'1 de juny. Guirao serà també l'entrenador. X.M.J.

Els breus en 5 minuts

La pista coberta de l’esco-la Montserrat va acollir el passat dissabte 17 de maig el Torneig que el

Club Bàsquet Castellbisbal va organitzar per cloure la tempo-rada. En aquesta Jornada que es va allargar des de les 9 del matí fins a les 7 del vespre, cadascun dels equips, des d’Iniciació fins a Cadet, va disputar varis partits amistosos contra rivals com el E.B. El Papiol o el Sant Quirze

B.C., jugant en un ambient més lúdic i distés que el de la compe-tició oficial de la temporada. La Jornada va acabar amb un partit de veterans entre el F.C. Barce-lona i el C.B. Castellbisbal.

El dissabte 31 de maig se cele-brarà a la pista semicoberta del col·legi la Festa del Bàsquet 2014, on s’elegiran els i les millors es-portistes de la temporada. Les entrades es poden comprar a La Barretina o a l’Illa Esportiva.

Torneig de cloenda de temporada del Club Bàquet Castellbisbal

11

CULTURA12 el diari de Castellbisbal · maig de 2014

El dissabte 17 de maig va ser el Dia Internacional dels Museus, efemèride a la qual l’ajuntament s’hi va sumar amb una mostra d'oficis artesans i tradicionals al carrer Pi i Margall. Nens i adults van poder conèixer de primera mà com eren alguns dels oficis que gairebé no en queden i rela-

cionats amb la vida a pagès: apicultor, escloper, traginer, carreter, moliner, fi-

ladora, cisteller, ceramista, ferrer, picapedrer, terrisaire i esquilador. A la porta del museu de la pagesia també es va poder veure una de les seves joies, un medi-dor de quintos de l’Ajuntament de Castellbisbal que data de l’any 1890. A la tarda el grup de música tradicional VasiVents va tocar pels carrers.

Castellbisbal celebra el Dia Internacional dels Museus amb la segona mostra d’oficis artesans i tradicionalsUna desena de parades traslladen el públic a la manera de treballar de fa 60 anys

CULTURA14 el diari de Castellbisbal · maig de 2014

Jesús Pérez guanya el IV Concurs de DJ’s

Quatre punxadiscos van arribar a la final del IV Concurs de DJ’s. La ce-rimònia, que es va ce-

lebrar el passat 26 d’abril a la nit a El Casal Cultural i Recreatiu, va donar com a guanyador DJ Chus, nom artístic de Jesús Pérez, en

la categoria de votació popular. El premi consisteix en 200 euros per gastar en material musical.

Els guanyadors de la cate-goria que atorgava el jurat està dotat amb 100 euros per gastar en material musical i un per-nil. El premi va anar a parar als Dj’s Dimitri Vergas & Like Miki, tàndem format per Omar Reyes i Mikel Àngel Garcia. A diferèn-cia de l’any passat, el lliurament de premis no va tenir lloc com a continuació de les jornades de Cultura Urbana, que es faran a final de mes. Optaven a premi quatre finalistes dels nou punxa-discos que s’havien presentat.

Cultura urbanaL’any passat va tenir lloc la pri-mera Jornada de Cultura urbana a Castellbisbal, una trobada de gafiters, cantants de hip-hop, discjoqueis i ballarins de dan-ses urbanes que té lloc al parc de l’Ermita, i que compta també amb un sopar i una sessió de mú-sica electrònica.

Ajuntament de Castellbisbal.

La Casa de Andalucía celebra su primera Feria d’Abril

La Casa de Andalucía va celebró el pasado sábado 17 de Mayo la primera edición de la Feria de

Abril en la pista de verano del Casal Cultural. Una jornada que comenzó a las 6 de la tarde con el coro rociero Sagrado Corazón de Jesús seguido por el grupo Ecos del Sur, todo acompañado de un servicio de barra atendido por los miembros de la Casa de Andalucía. La cita fue un éxito

y atrajo a más de 300 personas, muchas de las cuales con sus ves-tidos flamencos, que disfrutaron de la música y las tapas de pes-caíto frito, morcillitas, chorici-tos, gambas y del rebujito al aire libre hasta la 1 de la madrugada.

Festival Cruz de MayoNo será la única jornada festiva de este mes, ya que el próximo sábado 31 de Mayo a partir de las 8 y media de la noche la en-

tidad celebrará el Festival Cruz de Mayo, también en El Casal.

El evento, que será gratuito para todos los asistentes conta-rá con las actuaciones de todos los grupos de baile de la Casa de Andalucía: el grupo infantil Aroma de Romero, del grupo juvenil Canela Fina, el de los grupos adultos Amanecer Fla-menco y Flores Flamenca, así como del Coro rociero Sagrado Corazón de Jesús.

Imagen del Festival Cruz de Mayo del año pasado. Casa de Andalucía

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · maig de 2014

Jornada de Cultura UrbanaDissabte 24 La regidoria de Joventut ha pre-parat diverses activitats relacio-nades amb cultura i l’art urbans: una masterclass de hip hop, una exhibició i campionat de breack-dance, actuacions de Street Dan-ce Area i dels grups de ball de l’Escola de Hip hop del Gimnàs de Castellbisbal, concert de rap de Doble o Nada amb OSBAL i l’actuació del MolinaKa. A partir de les 16 h al parc del Castell.

Torneig de la fase final mini i júnior del

femení de bàsquetDissabte 24 Als pavellons de l’Escola Mont-serrat i de l’Illa Esportiva a par-tir de les 9 hores. Organitza: Club Bàsquet Castellbisbal.

Clínic de Kendo Diumenge 25De 10 a 14 hores, al pavelló de l’escola Montserrat. A càrrec de tres mestres japonesos. Orga-nitza l’Associació de Karate Ryu Kase.

Ritmes d’Illa Divendres 30A les 18.30 hores, a l’Illa Esporti-va. Posa’t en forma ballant al rit-me de diferents estils musicals i escoltant les cançons que més t’agraden. és una activitat gratu-ïta per als abonats a l’Illa Espor-tiva, però cal inscripció prèvia a la recepció de l’Illa. Cada abonat podrà gaudir de dos passis d’ac-cés gratuït per a convidats.

1a Mostra d’Artesans de Castellbisbal Dissabte 31De 9 a 14.30 hores, a la Plaça de l’Església.

Fiesta de la Cruz de MayoDissabte 31A partir de les 20.30 hores, a la Pista d’estiu del Casal.

Hora del conte: Compare llop, comare trujaDissabte 31Teatre d’ombres a càrrec de

Mercè Framis. El teatre d’om-bres xineses és una forma d’es-pectacle ancestral que arriba d’orient, que combina diferents tècniques del teatre de titelles i desprèn màgia i misteri amb les seves imatges. A les 12 hores a la sala infantil de la Biblioteca.

Concert d’Els Amics de les Arts Dissabte 31Els Amics de les Arts presenten el seu quart treball Només d’en-trar hi ha sempre el dinosaure. A les 20 hores a l’Auditori d’Els Costals. Entrada: 10 € anticipada i 12 € a taquilla el mateix dia. Sopar de cloenda de temporada del Club Bàsquet CastellbisbalDissabte 31 A partir de les 21 hores a la pista coberta de l’Escola Montserrat.Organitza: C.B.Castellbisbal.

Passejada en BTT Castellbisbal-SitgesDiumenge 1 Es tracta de la X pedalada amb aquest recorregut. La sortida serà a les 7 del matí des del Casal Cultural i Recreatiu. Les inscrip-cions s’han de fer a Esport Motor Castellbisbal.

Conferència: Disposem-nos a viure cent anysDijous 5A les 19 hores, a la Sala d’actes de l’Ajuntament. A càrrec de la directora del Centre d’Estudis Demogràfics, Anna Cabré

Sopar de cloenda de temporada de la Unió Esportiva CastellbisbalDivendres 6A les 20.00 hores, a la pista co-berta de l’Escola Montserrat.

agenda

“Atapeando la ciudá”Una investigació cultural i gastronòmica

de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Sabe us-ted por qué le di-cen bar-

tender cuando quieren decir ta-bernero? No se

trata de reflexionar sobre lo que es tapa y lo que no, aunque piense, por ejemplo, que las tapas se han de po-der comer de pie.

Tirando de diccionarios y con esa manía de intentar definirlo todo he aquí unas palabras que vienen a sig-nificar cosas muy parecidas:

Los llamativos que cita Cervan-tes en su Quijote es algo que excita la sed según el diccionario de José Alemany (1929) o se aplica al man-jar que llama o excita la sed según el diccionario de la RAE de 1914. Un sainete es un bocado delicado y gustoso al paladar. Los avisillos de “La vida del buscón” estaban para matar el hambre pero no los recoge el diccionario.

La definición que da la RAE en 1936 de tapa es “ruedas de embu-tido o lonjas finas de jamón que sir-ven en los colmados, tabernas, etc.,

colocadas sobre las cañas y chatos de vino”. A la espera de consultar la nueva edición de 2014 nos tene-mos que conformar con la escueta definición de 1970: “pequeña por-ción de algún alimento que se sirve como acompañamiento de una be-bida”. De 1970 a nuestros días solo una pequeña modificación, antes la bebida debía ser alcohólica, ca-racterística que desaparece tras los Juegos Olímpicos del 92.

Ignacio Doménech menciona brevemente las tapas en las prime-ras páginas de “El arte del coctelero europeo” (4ª edición de 1931) y apa-recen después en el Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya con motivo de las restricciones propias de la guerra, en una orden publica-da el primer día de junio de 1938, en la que se prohíbe utilizar para la ela-boración de las tapas que se sirven en establecimientos de la industria gastronómica, alimentos tan esen-ciales como el pan, huevos, pesca-do fresco, verduras frescas, carne, garbanzos, alubias, arroz, bacalao, lentejas y aceite.

La posible evolución del vocablo

etapa a tapa que describe el gas-trónomo Jorge Guitián parece pro-bable. La definición de etapa, tal y como él la menciona: “ración de me-nestras u otras cosas que se da a la tropa en campaña o marcha” apare-ce en el Diccionario de la Lengua castellana de la Academia Españo-la de 1832. En el Diccionario de la Lengua Catalana de D. Pere Laber-nia y Esteller (1888-1892 CCPBE) aparece etapa como la correspon-dencia castellana del vocablo ca-talán tapa, siempre con la misma definición anteriormente referida. O sea, etapa en catalán tapa. Imagine usted, querido lector, que a alguien se le ocurre afirmar que la tapa es de origen catalán, el acabóse oiga.

La futura tapapedia o el Dicciona-rio Internacional de la tapa debería recoger palabros como cojonudos, gilda, en amarillo, bravas, capipota, bombas, panchudas, montaditos, rabas, vuelta y vuelta, pipirrana, torreznos, en gabardina, atascabu-rras, madejas, puntillitas, callos...

Lo habitual de mis recuerdos en una barra de tapas son unas al-bóndigas con salsa de tomate, los

huevos rellenos, los boquerones en vinagre, las aceitunas rellenas, bom-bas, croquetas y calamares rellenos, capipota aliñada, oreja, morro frito, tortilla de patatas, bacalao frito o aliñado, anchoas, jamón, chorizos y morcillas, atún en escabeche o me-jillones. Esto y algunas cosas más, como las salchichas con tomate que vinieron con los menús, el pulpo con los gallegos, la ensaladilla rusa de las barras para turistas y los berbe-rechos de la mano del vermut.

En el libro de “Las tabernas de España” de Luis Romero en 1956 se lee: “En unas ordenanzas dels Con-sellers de la ciudad de Barcelona, se dice que en la taberna se pue-de servir solamente un tentempié: queso, arenques, etc... sense parar taula, o sea, sin manteles ni otras formalidades”.