Aigua, el bé més preuat

Un conflicte sense resoldre

ADE El refugi dels èquids

El Pirineu gironí Entre mar i muntanya

Arquitectura ecològica i bioconstrucció

Eudald CarbonellCompromís amb el

medi ambient

revista d’actualitat ecològicahivern 2012-2013núm. 6 · 3 euros

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

x-2013 EcoXarxa A4 ALTA.pdf 1 11/03/13 09:05

3

editorial

ecoxarxa 5

Aigua, propietat i ús

Carles B. GorbsDirectorcgorbs@ecoxarxa.net

Des de fa ja alguns temps, a Europa, s’ha en-degat la campanya Right2Water, El dret a l’aigua i el sanejament com a dret humà. L’ai-gua no és un bé comercial, sinó un bé públic! Tal com diuen els seus objectius, aquesta cam-panya és una eina per impulsar el compromís amb el dret humà a l’aigua i el sanejament. Una eina perquè, la Comissió Europea, doni un canvi d’enfocament i que al mercat i la competència s’anteposin el gaudi de drets i la prestació de serveis públics. La seva finalitat és la consecució de l’accés universal a l’aigua i sanejament, i la preservació dels limitats recursos hídrics públics per a les generacions futures.

En aquest sentit, es convida a la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa per a la implementació del dret humà a l’ai-gua i el sanejament reconegut per l’ONU i a promoure el subministrament d’aigua i el sa-nejament com a serveis públics essencials per a tots. Per això, però, cal presentar una Ini-ciativa Ciutadana Europea, que és una nova eina de democràcia participativa a Europa que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2012, i que consisteix en què els ciutadans incorporin a l’agenda política europea un determinat tema, prèvia recollida d’un milió de signatures en almenys set Estats membres de la UE. Al dia d’avui, aquesta iniciativa porta recollides més d’1.200.000 signatures.

Al nostre país la gestió i futur de l’aigua s’es-devé un conflicte permanent d’interessos en-tre les administracions públiques i els usua-ris i consumidors. Ara fa cinc anys, després

dels episodis de sequera, es van posar sobre la taula diversos projectes que, finalment, no s’han portat a terme, i un nou model de gestió de l’aigua flueix –si és que flueix– molt lenta-ment.

L’ombra de l’amenaça de recuperar el Plan Hi-drológico Nacional del govern central amb el seu corresponent transvasament de l’Ebre, la manca de continuïtat de la Taula de l’Aigua, el cabal del Ter, la paràlisi de les dessaladores, els conflictes del canal Segarra-Garrigues..., són només alguns aspectes perquè regants, usuaris, entitats ecologistes, associacions de veïns, sindicats, grups polítics... es mostrin crítics davant un model i una gestió de l’aigua sense resoldre en la qual conflueixen uns de-terminats interessos econòmics i polítics que fan que el conflicte s’agreugi. Mentrestant, moltes entitats socials s’han posicionat en con-tra d’un procés que deixa en mans de la gestió privada un servei públic com és l’aigua.

Per tant, cal un pacte, un consens, que garan-teixi no només l’abastament, sinó també el seu manteniment i millora de la seva qualitat, així com el seu abaratiment (o no increment) en el preu de consum i, evidentment, el ma-jor respecte per l’entorn, pel medi ambient, en la creació d’obres i grans infraestructures en algunes de les solucions aportades per les ad-ministracions públiques que, a més, poden re-presentar un gran cost econòmic i energètic.

En definitiva, cal que l’aigua, el bé més pre-uat, sigui un bé públic i sanejat i no representi permanentment un conflicte sense resoldre.

5

sumari

ecoxarxa 5

• Director i Coordinador General Carles B. Gorbscgorbs@ecoxarxa.net

• Redacció Oriol Mas, Rosa Querol, Joan Carreres, Adrià Rando, Guillem Saló, Carles B. Gorbs

redaccio@ecoxarxa.net• Fotografia Dolors Gibert

www.dgibert.com• Correcció Maragda C. Vallès• Disseny Azur / Zaranda & Jo• Maquetació JJ Comunicació / Martí Riu • Col·laboradors La Dolce Vita Vegana; Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Helena Escoda d’Associació Animalista LIBERA!; Josep Maria Charles d’Integral, Centre Mèdic i de Salut; Isabel Atela de revista Opcions; Agència de Residus de Catalunya; Catherine Perelló Scherdel de SOS Empordanet; Eduard de Ribot; Patronat de Turisme Costa Brava Girona; Leonard Carcolé de l’ACA; Ignasi

Aldomà Buixadé; Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)

• Subscripcions i informació Adrià Rando arando@ecoxarxa.net

• Publicitat Joan Claramunt

• Distribució SGEL-Rueda

• Impressió Punt Dinàmic, Arts Gràfiques

• Edita Gorbs ComunicacióCarrer Major, 917137 Viladamat (Alt Empordà – Girona)Carrer Berruguete, 46-48 baixos 08035 BarcelonaTelèfons informació: 934 949 704972 788 481 - Fax 932 023 609 www.gorbs.cat

• Director editorial Carles B. Gorbs

• Fotografia de portada Dolors Gibert

• Dipòsit legal B-35625-2001

• ISSN 1578-567x

• Imprès en paper ecològic

• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats

• Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

www.ecoxarxa.net

Ecoxarxa Número 6 Primavera 2013

• Notícies 6

• Opinió Incineració de residus, medi ambient i salut humana 27

• Reportatge Aigua, el bé més preuat 31

• Alimentació Relació entre la ramaderia i la fam al món 44

• Descobrir Bioconstrucció, l’arquitectura sostenible 47

• Mobilitat Els camions. Companys de viatge 50

• Espais naturals Els Pirineus de Girona, entre mar i muntanya 55

• Entitats Xarxa De Custòdia Del Territori, Cuidant la terra 63

• Art i cultura 66

• Entrevista Eudald Carbonell 75

• La Ruta El Catllaràs (Alt Berguedà) 80

• Animals ADE, el refugi dels cavalls abandonats 86

• Salut Els beneficis del shiatsu 95

• Coneguem la natura La pedra seca. Patrimoni popular i natural 99

• Ecologia a la xarxa El canvi climàtic 103

• Consells pràctics Generar menys residus 106

• Consum Els aliments... que alimentin! 109

• Agenda 113

6

notícies

ecoxarxa 5

Creix l’oposició a la planta de residus de Forallac

La construcció d’una planta de residus al municipi de Forallac (Baix Empordà) ha provocat una forta oposició per part de diversos col·lectius, entitats i veïns del mu-nicipi, i també de les seves rodalies i comarca.

Aquest projecte pretén obtenir autorització per a la instal·lació d’una immensa planta de tractament de re-sidus especials i no especials, que es traduirà a la llar-ga en una incineradora, a tocar del BCIN (Bé Cultural d’Interès Natural) dels Clots de Sant Julià, al paratge els Ramals, en sòl no urbanitzable d’especial protecció d’aquest municipi de Forallac.

Aquesta planta estaria destinada a fer-hi el procés de selecció i reciclatge de més de 100.000 tones de residus anuals provinents de tota la demarcació de Girona.

• Font: SOS Empordanet

Aquest fet, segons les entitats ecologistes, afectaria de forma irreversible a un radi molt gran del munici-pi, inclosos tots els pobles del voltant, i comportaria l’eixamplament de camins rurals i antics, per donar pas a camions de gran tonatge, el trencament de la xarxa de camins rurals de cicloturisme i senderisme, contaminació ambiental per emissió de gasos i conta-minació odorífera (males olors), contaminació acústica per sorolls de maquinària i trànsit rodat, transformació definitiva i degradació del paisatge i dels seus ecosis-temes en un radi molt considerable, i afectaria molt di-rectament a l’espai dels Clots i, alhora, al turisme local i als centres d’oci de l’entorn: hípiques, cicloturisme, senderisme, cases rurals…

Els Clots de Sant Julià. Foto: Joan Carreres

En aquest sentit, l’entitat SOS EMPORDANET, com també d’altres veïns, s’han personat en el tràmit d’in-formació pública i veïnal sobre la sol·licitud d’auto-rització ambiental i declaració d’impacte ambiental al·legant, entre molts altres aspectes, que la ubicació d’aquesta gran planta de residus en sòl no urbanit-zable d’especial protecció, segons classificació urba-nística derivada del Pla Territorial Parcial de les co-marques gironines, és inadequada i contrària a Dret, a més de realitzar una activitat industrial, de caràcter molest, nociu i perillós.

Concentració contra la planta de residus davant l’Ajuntament de Fo-rallac. Foto: eCoxarxa

http://sosempordanet.blogspot.com.es/

7

notícies

ecoxarxa 5

Barcelona es dota del Pla del Verd i la Biodiversitat

• Font: Ajuntament de Barcelona

• Font: xct

El Departament de Territori i Sostenibilitat referma el seu suport a la custòdia del territoriEl passat mes de gener, el con-seller de Territori i Sostenibi-litat, Santi Vila, es va reunir amb representants de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) per conèixer amb detall la tas-ca de l’entitat. A la reunió hi van participar representants de l’equip tècnic, represen-

tants del Consell de membres i entitats de custòdia que for-men part de la xct, els quals van exposar-li què és la xct, la seva dimensió territorial i sec-torial, el desenvolupament del Pla de Treball de Legislatura 2011-2014 DGPA-xct i el pro-jecte europeu LandLife.

El conseller Vila va refermar la voluntat del Departament de continuar amb el pla de treball iniciat l’any 2011 amb la xct per a la custòdia del territori a Cata-lunya i el seu encaix amb el pro-jecte europeu LIFE+ LandLife.

L’Ajuntament ha presentat a la Comissió d’Hàbitat Urbà el Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona, un ins-trument estratègic que defineix els reptes, objectius i compromisos del govern municipal en relació amb la conservació del verd i de la diversitat biològica i a com la població els coneix, en gaudeix i en té cura. Aquest document planifica a llarg termini les actuacions per aconseguir una infraestructura ecològica (green infras-tructure), que produeixi beneficis per a les persones, subministri serveis ambientals i socials, generi llocs de vida dins l’hàbitat urbà, insereixi la natura a la ciutat, connecti i relligui l’urbs en el territori i faci la ciutat més fèrtil i més resilient davant dels reptes de futur.

Aquest pla neix fruit del treball tècnic del Consistori i d’un procés de participació amb més de tres-cents par-ticipants, entre experts, entitats ambientals i socials, empreses, gremis, col·legis professionals i professio-nals liberals, a més de les diferents administracions.

El document analitza els conceptes clau del verd i la biodiversitat a la ciutat de Barcelona, i marca com a prioritats la creació de corredors verds urbans, que lliguin les àrees naturals perifèriques amb la trama urbana i l’aprofitament del que el pla defineix com a “espais d’oportunitat”: omplir escletxes de verd, com els terrats, les parets mitgeres, o els espais entre edifi-cis; augmentar la presència de verd allà on ja existeix, i generar noves formes de verd urbà, properes i produc-tives, com els horts urbans.

El document aposta per una Barcelona més verda. Foto: Dolors Gibert

8

notícies

ecoxarxa 5

L’Agència Catalana de l’Aigua posa en servei la dotzena depuradora de l’Anoia amb l’activació

de la planta de Sant Pere Sallavinera

L’any 2012 es redueixen un 7,7% les incidències per soroll a Barcelona

La Comissió de Se-guiment de l’Apli-cació de l’Ordenan-ça de Mesures per Fomentar i Garan-tir la Convivència de l’Ajuntament de Barcelona ha pre-

L’Agència Catalana de l’Aigua ha posat recentment en servei la depuradora i els col·lectors en alta de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia. Aquesta actuació ha tingut un cost superior als 182.300 euros i ha consistit en una depuradora de tipus biològic, dissenyada per tractar un cabal de 32 m3/dia, i una xarxa de col·lectors amb una extensió de 860 metres. L’aigua tractada es retornarà al riu Llobregat, contribuint així a la seva millora mediambiental. D’aquesta manera, l’aigua sanejada a la depuradora possibilitarà una reuti-lització indirecta o no planificada que ajudarà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos ur-bans, agrícoles i industrials aigües avall. A data d’avui les depuradores que hi ha a Catalunya ga-ranteixen el sanejament de més del 95% de la població catalana.

• Font: Ajuntament de Barcelona

• Font: Ajuntament de Figueres

• Font: ACA

Nova bateria de contenidors soterrats al centre històric de Figueres

El centre històric de Figueres disposarà d’una nova bateria de contenidors soterrats, ubicada a la plaça Isabel II. Està previst que les seves obres acabin a mitjans d’aquest mes de febrer.

Amb aquesta última actuació, els últims dos anys, s’han creat un total de sis bate-

ries de contenidors soterrats en aquest punt de la ciutat. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Barris del centre històric i han permès soterrar contenidors en diversos punts de Figueres.

sentat el desè informe de seguiment en el qual mostra una davallada del 16,6% en les molèsties per soroll causades per persones a l’espai públic durant l’any 2012.

Entre d’altres punts, l’informe realitza una anàlisi de les incidències per soroll recolli-des per la Guàrdia Urbana al llarg del 2012, en el qual s’observa una disminució del 7,7% durant tot l’any.

Això suposa que a la ciutat de Barcelona s’han produït 4.534 incidències menys re-lacionades amb el soroll que el 2011.

9

notícies

ecoxarxa 5

• Font: IRIS

www.compoball.eu

Es presenta la innovadora tecnologia Compoball, liderada des de Catalunya

Després de 3 anys de R+D+i, la planta de compostatge del Parc Ambiental Bufalvent de Manresa va ser l’escenari de la presentació en públic de Com-poball, l’innovador sistema re-sultant d’un projecte finançat per la Comissió Europea i des-tinat a monitoritzar el procés de compostatge.

Catalunya ha estat liderant el projecte Compoball, des de l’empresa IRIS, ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels i dedicada a la recerca i al desenvolupament. A més, l’Agència de Residus de Catalunya, la UPC i l’Associa-ció de Plantes de Compostatge de Catalunya també han pres part del projecte Compoball, constituït per un consorci de 16 empreses, entitats i associ-acions d’arreu d’Europa.

La innovació del sistema Com-poball rau en la possibilitat de controlar paràmetres com la humitat i la temperatura del material de compostatge des d’una pàgina web, a distància de les instal·lacions de com-postatge. Així, Compoball re-presenta un avenç important per al sector del reciclatge de la matèria orgànica i del com-postatge, proveint-lo d’un sis-tema intel·ligent i sense fils que monitora tot el procés de compostatge, n’obté dades i les emmagatzema en un sistema

que l’operari pot consultar a distància sense necessitat d’es-tar in situ a les instal·lacions de compostatge.

El sistema Compoball va que-dar demostrat a la planta de compostatge de Manresa, com a resultat del treball d’un equip d’investigadors i desen-volupadors tecnològics al llarg dels darrers tres anys.

La gestió dels residus i el com-postatge juguen un paper sig-nificatiu, tant per a la conser-vació del medi ambient com la valorització econòmica dels residus. El procés de compos-tatge converteix un residu en un abonament de qualitat. La qualitat del producte fi-nal, doncs, depèn de manera

crítica de paràmetres com la humitat i la temperatura al llarg del procés i tractament del material. En l’actualitat, a nivell europeu no consta l’exis-tència de tecnologies capaces de controlar aquest procés de manera contínua. Amb l’entra-da de Compoball al mercat, la necessitat de poder controlar el procés de reciclatge queda-ria coberta i el sector obtindria una matèria de major qualitat i, per tant, més competitiva.

El projecte Compoball està finançat pel Setè Programa Marc de la Comissió Europea i està liderat des de Barcelona per l’empresa IRIS.

Planta de compostatge de Torroelles de Llobregat. Foto: iris

10

notícies

ecoxarxa 5

• Font: ADENC

http://ccqc.pangea.org

Victòria històrica de la Campanya Contra el Quart Cinturó

La Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental y Medio Natural va emetre una resolució que declara la terminació del procediment i l’arxiu de l’expedient d’ava-luació ambiental del projecte “Cierre de la Autovia Orbi-tal de Barcelona”, especificant que la resolució posa fi al procediment.

Aquesta resolució té una gran transcendència, ja que im-plica posar a zero el comptador en la tramitació del pro-cediment ambiental del Quart Cinturó per tal de garantir els objectius de màxim respecte als valors ambientals del territori.

La Campanya Contra el Quart Cinturó ha denunciat durant gairebé vint anys que aquesta via forma part d’un model de territori i d’infraestructures caduc, que no dóna res-posta als reptes de la mobilitat i de la societat del segle XXI, i que s’hauria de prioritzar de manera rotunda el transport públic, la millora de la xarxa viària existent i les

Fotografia de grup de diversos representants d’entitats i formacions integrades en la campanya. Foto: CCQC

infraestructures ferroviàries per tal de superar el dèficit històric de xarxa respecte d’altres països europeus i ga-rantir la mobilitat sostenible en el conjunt del territori.

L’energia eòlica bat rècords de producció d’electricitat

Segons Red Eléctrica de España (REE), l’ener-gia eòlica es converteix en la principal font d’energia dels darrers tres mesos a l’Estat espanyol.

La producció d’electricitat per la font eòlica ha augmentat durant el mes de gener més de deu punts i, per primera vegada en els dar-rers cinc anys, la nuclear queda desbancada a la segona posició: 27,7% per l’energia eòli-ca envers el 19,7% de la nuclear.

Per primera vegada l’energia eòlica desbanca la nuclear. Foto:

Dolors Gibert• Font: Arquitectura Pro

11

notícies

ecoxarxa 5

• Font: ADENC

www.liberaong.org

www.facebook.com/mercatsetics

Venda il·legal d’animals al Mercat d’Encants de Sant Adrià de Besòs

En el marc de la campanya Mercats Ètics, LIBERA! ha denunciat que al Mercat d’En-cants de Sant Adrià de Besòs es venen animals vulnerant la llei.

Després de la investigació realitzada en els mercats setmanals de tot Catalunya, amb la interposició de les conseqüents denúncies, se-gons LIBERA!, es va poder demostrar que alguns muni-cipis incomplien normatives autonòmiques i municipals en permetre l’exposició i ven-da d’animals vius, que a més es trobaven en deplorables condicions. Des de llavors, diversos consistoris han in-tervingut per regularitzar aquesta situació. Com a re-

sultat, més d’una desena de mercats han deixat de vendre animals vius, com ara els de Badalona, Terrassa, Lleida, Santa Coloma, entre d’altres.

Així, ara fa un any, LIBERA! va presentar en conferència de premsa, al costat de la Co-missió de Defensa dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona, els resultats d’una investigació realitzada durant tres anys en mercats amb venda ambu-lant d’animals a Catalunya, revelant l’incompliment de nombroses normatives re-ferents a la seva protecció, i quantificant el nombre d’ani-mals que són sotmesos a un tracte cruel en uns 400.000 individus l’any.

Molts dels animals exposats per a la seva venda es tro-ben en unes condicions deplorables. Foto: libera!

La campanya Mercats Ètics ha aturat la venda ambulant d’animals en diversos ajuntaments de Catalunya. Foto: libera!

Telefónica reduirà en un 30% les seves emissions de CO2 per al 2020

Telefónica disminuirà en un 30% les seves emissions di-rectes i indirectes de CO2 per a l’any 2020, en relació amb els 1,7 milions de tones de 2010, mesures per accés de client equivalent. La companyia va fer aquest anunci en el transcurs del III Workshop Global d’Energia i Canvi Climà-tic, que es va celebrar a Santiago de Xile amb fabricants de tecnologies verdes.

Per complir aquest compromís, Telefónica treballarà en tres grans línies d’actuació: en primer lloc, millorar l’efi-ciència energètica en la xarxa amb projectes per reduir

el consum d’electricitat d’on procedeixen el 85% de les emissions de CO2; en segon lloc, disminuir el consum de combustibles fòssils en grups electrògens, substituint-los per fonts d’energia més eficients i netes, i en flotes de vehicles, reduint el nombre, usant vehicles de baix consum, híbrids o elèctrics o disminuint els quilòmetres recorreguts gràcies a una millora de la gestió de la flota i, finalment, potenciar l’autogeneració d’energia renovable allà on l’electricitat sigui de difícil accés.

• Font: Telefónica

12

notícies

ecoxarxa 5

Perill per càncer en l’abocador de Can Planas

Un estudi realitzat per investigadors espanyols i publi-cat en una prestigiosa revista internacional alerta sobre la major incidència de càncer en poblacions properes a incineradores i instal·lacions de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola del Vallès.

La Plataforma Cerdanyola sense Abocadors ha tingut ac-cés a un estudi científic molt rigorós que deixa palès el que sempre han manifestat: que l’abocador de Can Pla-nas malmet la salut de la ciutadania de Cerdanyola de manera permanent.

L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Environment International per investigadors de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (el principal Institut d’Investigació Biomèdica d’Espanya), utilitza una base de dades molt extensa, que abasta el període 1997-2006, amb 8.098

poblacions espanyoles investigades i 129 instal·lacions identificades.

L’estudi, dels primers a analitzar aquesta problemàtica, conclou que estadísticament hi ha un risc elevat, tant per a homes com per a dones, de mort per càncer (estómac, pulmó, pleura, ronyó i ovari) en ciutats situades prop d’in-cineradores i plantes de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola.

La Plataforma Cerdanyola sense Abocadors segueix llui-tant perquè l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de-clari Can Planas sòl contaminat, tal com al gener de 2012 va acordar requerir el Ple de Cerdanyola per unanimitat, i al maig de 2012 la majoria del Parlament.

• Font: ADENC

www.adenc.cat

• Font: GEPEC-EdC

http://gepec.cat/

Els responsables pel vessament al riu Francolí seran processats

El passat setembre de 2008, la fiscalia de Medi Ambient de Tarragona va presentar una querella contra l’empresa Rep-sol pel vessament al riu Francolí que va provocar la mort de més d’una tona de peixos. Albert Cal-duch, advocat del GEPEC-EdC, va presentar la documentació al Fiscal per tal que s’investigues-sin els fets, responsabilitzant així l’empresa per delinquir con-tra el medi ambient, la fauna i la salut pública.

Segons el GEPEC-EdC, el fis-cal ha afirmat que els acusats –ambdós treballadors de Rep-

sol– van transportar les aigües, altament tòxiques, fins a 240 metres de distància mitjançant una mànega, que era en alguns trams subterrània. Tot i que el risc era alt, però, no es va pro-duir cap tipus de supervisió ni control. Després que el producte resultant que circulava per la mànega vessés al menys 35.000 litres de residus durant mesos, la fuga va ser detectada per l’olor el 5 de febrer de 2008.

Cinc anys després, s’anuncia que els dos responsables del vessament seran processats a tres mesos de presó, una multa

de 1.210 euros, la inhabilitació durant mig any per a l’exercici de professió o ofici relacionats amb la protecció del medi am-bient i el pagament d’indemnit-zacions, que consten de 15.490 euros a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per la retirada de fauna morta, més 14.703 eu-ros pels costos de reposició del domini hidràulic i 90.150 euros al Departament d’Agricultura de la Generalitat pel treball en defensa i protecció de la fauna del riu.

13

notícies

ecoxarxa 5

• Font: EfeVerde / ICM

www.icm.csic.es

El CSIC demostra que la pesca responsable millora els recursos pesquers

Una pesca responsable millo-ra la quantitat i qualitat dels recursos pesquers a curt ter-mini segons les conclusions de l’estudi internacional que ha liderat l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, pertanyent al Centre Superi-or d’Investigacions Científi-ques (CSIC).

L’estudi ha analitzat la pes-ca al llarg de tretze anys en cinquanta-tres països i ha conclòs que els països que apliquen el Codi de Conducta

per a una Pesca Responsable de la FAO han millorat les se-ves captures.

La recerca, liderada per la investigadora del CSIC-ICM, Marta Coll, ha aconseguit re-unir dades empíriques sobre les captures de cinquanta-tres països, un 96% de la pes-ca global al món, des de 1990 i fins al 2003.

Segons ha informat l’Institut de Ciències del Mar de Barce-lona, per avaluar els beneficis

Una pesca responsable millora la quantitat i qualitat de les captures. Foto: Dolors Gibert

ecològics del Codi s’ha compa-rat la seva aplicació amb cinc indicadors ecològics: el nivell tròfic de les captures (la mida dels peixos capturats), el vo-lum de la captura total, la producció primària (base de l’aliment dels organismes ma-rins), la captura total expres-sada en unitats de producció primària, l’índex de pèrdua de producció i la probabilitat de sostenibilitat de la pesca.

14

notícies

ecoxarxa 5

Impulsen una nova generació de pastors al territoriL’objectiu és protegir les explotacions existents

i generar un nou relleu de ramadersPer a aquest any 2013, un grup d’ecologistes col·laborarà amb l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars per tal de cercar pastors del territori disposats a traslladar els seus coneixements a joves aspirants. Durant quatre me-sos de teoria i pràctica, cada estudiant haurà d’aprendre l’ofici de ramader des d’una de les vuitanta-una explo-tacions cedides i transformades en escoles d’arreu de Catalunya.

El GEPEC-EdC, juntament amb les entitats coordinado-res del projecte, cercarà i seleccionarà els alumnes més adequats de Tarragona i les Terres de l’Ebre i en farà el seguiment i posterior avaluació. En aquesta cinquena edició, i després d’obtenir una implantació del 67% dels alumnes incorporats a la pagesia, l’Escolta de Pastors de Catalunya pretén albirar una nova generació de jo-ves agricultors i ramaders que basin en l’agroecologia la seva manera d’entendre aquest ofici.

Aquest projecte té l’objectiu de generar un nou relleu de pastors i ramaders. Foto: Dolors Gibert

• Font: GEPEC-EdC

http://gepec.cat/

• Font: Ecologistes en Acció

www.ecologistesenaccio.cat

Contra l’ampliació de prospeccions petrolíferes de Repsol a Tarragona

Ecologistes en Acció ha pre-sentat al·legacions contra el nou projecte de sísmica 3D de Repsol a Tarragona que pretén ampliar l’explotació petrolífera al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Repsol ha estat portada davant la Justícia en diverses ocasions per causar vessa-ments continuats a la zona.

Les activitats extractives de REPSOL a la costa tarragoni-na han comportat durant els últims anys setze incidents im-

portants que han afectat l’eco-sistema litoral, l’economia i la salut de la ciutadania d’aques-tes comarques. Cal ressaltar, entre tots aquests incidents, els que es van produir entre el maig i juny del any 2009, amb el vessament de cent tones de cru i olis a mar obert que la empresa subcontractada de REPSOL, PRIDE, en un prin-cipi va negar.

L’organització demana als governs locals i autonòmics i

al govern espanyol que enge-guin tots els mecanismes ne-cessaris per a l’abandó dels projectes de nous pous de petroli i al contrari, que de-senvolupin estratègies, plans i programes per proporcionar reglaments, normes, incen-tius i mecanismes financers que afavoreixin la transició a un nou model energètic sos-tenible.

15

notícies

ecoxarxa 5

• Font: ANG

www.naturalistesgirona.org

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera insostenible el TAV

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que la connexió europea es podia fer mitjançant sistemes ja exis-tents, com el TALGO o l’adap-tació de les infraestructures del tren convencional a l’ample europeu. Segons l’ANG, “da-vant de la situació econòmica actual, els governs espanyol i català han generat deute per construir una infraestructura innecessària i insostenible: el tren d’alta velocitat”.

L’Associació de Naturalistes de Girona denuncia que aquest projecte ha significat 4.200 mi-lions d’euros, el mateix import que les retallades previstes per la Generalitat el 2013 i “men-tre els drets socials i els serveis públics es veuen reduïts per al present i per al futur, l’Estat i Catalunya creen més deute per una obra per a la qual hi havia alternatives més econòmiques i menys impactants. A la ve-gada, el transport públic d’ús quotidià i regional és cada cop més car sense que s’hi intro-dueixi cap millora. El cost de construcció del TAV és enorme en comparació amb el cost de construcció d’una línia conven-cional o la millora de les línies existents. A això, cal sumar-hi el cost de manteniment i ope-ració, que duplica el del tren convencional. Així, ens trobem davant d’una situació insoste-nible econòmicament. És una

mala aposta que supera àmpli-ament la inversió en transport públic a les comarques gironi-nes”, afirma l’ANG.

D’altra banda, l’entitat ecolo-gista denúncia els costos am-bientals que suposa el TAV, i que sovint no són valorats com mereixen. La construcció de la línia ha tingut, segons l’ANG, un impacte ambiental molt més important que la construc-ció d’una línia de tren conven-cional, a causa dels requisits de seguretat i la velocitat dels trens. Pel que fa a l’eficiència energètica el TAV té un consum energètic superior (al voltant d’un 32%), respecte el tren con-vencional. Aquest augment es

relaciona directament amb les emissions de CO2 que no que-daran compensades amb una reducció de la congestió viària, ja que el TAV dóna resposta a demandes de mobilitat de mitja i llarga distància, mentre que la resposta a la congestió viària la dóna el tren convencional i les xarxes d’autobús.

Davant de tot això, l’ANG qües-tiona la necessitat d’aquesta infraestructura i, sobretot, que aquesta sigui la millor alterna-tiva per garantir un transport públic, sostenible, segur, ac-cessible i de qualitat.

L’ANG considera innecessària, insostenible i molt costosa la infraestructura del TAV (AVE). Foto: Dolors Gibert

16

notícies

ecoxarxa 5

La Costa Brava en greu perill per prospeccions d’hidrocarburs

El Govern espanyol ha publicat en el BOE la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL de realitzar prospeccions d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona, en més d’un milió d’hectàrees de la Costa Brava i també del Maresme, posant en greu perill la salut dels hàbitats, l’economia local pes-quera i la fauna de la zona, tan importants a l’entorn del Cap de Creus.

Els mètodes sísmics de prospecció es rea-litzaran mitjançant canons d’aire compri-mit “Air-guns” capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat, que de-fineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments.

Aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per a la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encalla-ments. Això és preocupant tenint en compte que la zona del Cap de Creus és una zona molt transitada per cetacis, com per exemple rorquals comuns, protegits per direc-tives internacionals; dofins llistats i comuns; catxalots i altres. Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, i causen una disminució de 50% a les poblacions d’alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de Cap de Creus és explotada per les confraries de Llançà, Port de la Selva i Roses, on la pesca és una de les principals fonts d’ingressos de la zona.

No s’ha d’oblidar la greu amenaça que existeix de ves-sament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d’oleoductes així com en el transport marí-tim, que posa en greu perill zones d’alt interès ecosistè-mic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres

ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d’alt valor que s’es-tenen en aquesta zona.

Aquest projecte, el qual se sumarà als trenta permisos de prospeccions d’hidrocarburs aprovats actualment pel Ministeri, reitera, segons Ecologistes en Acció, la clara aposta del govern cap a les energies no renovables i al-tament contaminants, una direcció oposada als reque-riments de la lluita contra el canvi climàtic, la contami-nació ambiental, la salut humana i dels ecosistemes. A més, les empreses petrolieres a Espanya han demostrat gran irresponsabilitat ambiental durant la producció de petroli en el mar, ja que a Tarragona, on hi ha quatre pous de producció de petroli, s’han registrat almenys divuit abocaments des de les seves instal·lacions.

L’entitat Ecologistes en Acció s’oposa rotundament a la decisió de la realització de prospeccions petrolíferes en la Costa Brava i en tot el litoral català i espanyol i recla-ma al govern que no autoritzi aquest projecte i que aban-doni la via de les prospeccions petrolíferes i les energies no renovables i contaminants, com són els combustibles fòssils i comenci a apostar fermament per la transició cap a un nou model energètic sostenible.

• Font: Ecologistes en Acció

www.ecologistesenaccio.cat

La Costa Brava amenaçada per prospeccions d’hidrocarburs. Foto: Dolors Gibert

17

notícies

ecoxarxa 5

• Font: Greenpeace

www.greenpeace.org/espana/es

Greenpeace insisteix en els foscos interessos que amaga la reforma

de la Llei de Costes i demana la seva paralització immediata

Els papers de Bárcenas con-firmarien els vincles del PP i constructors que va denunciar l’organització en el seu informe “Amnistia a la destrucció”.

Segons Greenpeace, la reforma de la Llei de Costes, en actu-al tràmit parlamentari en fase d’aprovació de les esmenes parcials, suposa un dels ma-jors retrocessos en protecció ambiental dels últims anys.

Greenpeace ha denunciat aquesta reforma des que va ser anunciada en considerar que es tracta d’un projecte ar-

La reforma de la Llei de Costes, segons Greenpeace, pot representar un gran retrocés en la protecció ambiental. Foto: Dolors Gibert

bitrari i que només afavoreix a uns pocs. L’organització ecolo-gista va presentar el desembre de 2012 l’informe Amnistia a la Destrucció, una investigació que revelava el possible con-

Criteris d’aplicació de la normativa europea en matèria de producció i etiquetatge agroalimentari ecològic

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural (DAAM) ha publicat al DOGC la Resolució per la qual s’aprova la Instrucció relativa als criteris d’apli-cació de la normativa europea de producció i etiquetatge dels productes ecològics.

Els criteris d’aplicació fan referència a aspectes tècnics de la normativa, i serveixen per concretar, per exemple, quines són les tècniques de cultiu i dels processos tèrmics que es poden utilitzar per prevenir els danys als cultius causats per les plagues, les malalties i les herbes adventícies. En aquest sentit, se cita la desinfecció del sòl mitjançant la

tècnica de la solarització i de la biofumigació, ambdues permeses en producció ecològica. Un altre dels criteris que s’estableix especifica que es permet la utilització de la tècnica in vitro per a la producció de material vegetatiu destinat a ser utilitzat en producció ecològica, sempre que no s’utilitzi cap producte no permès per la normativa es-pecífica de producció ecològica. I, d’altra banda, un altre criteri especifica quines són les races en perill d’abandó a Catalunya, que en determinades condicions es poden in-troduir a les granges ecològiques d’origen no ecològic.

flicte d’interessos del Partit Popular a la reforma de la Llei de Costes.

• Font: DAAM

18

notícies

ecoxarxa 5

El Compromís Ciutadà per la SostenibilitatEl Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient és un document amb valor estratè-gic i voluntat inspiradora que serveix de marc de referència per a totes les organitzacions ciutadanes que vulguin contri-buir a la millora de la ciutat. El Compromís estableix deu grans objectius, cadascun amb deu línies d’acció, en l’horitzó del 2022:

El document es va elaborar durant l’any 2012 en un pro-cés organitzat per l’Ajunta-ment de Barcelona en què van participar les entitats, empreses, institucions i cen-tres educatius integrants de

Flotes de vehicles respectuoses amb el medi ambient és la nova categoria del

Distintiu de garantia de qualitat ambiental

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha ela-borat els criteris ambientals per a la nova categoria de serveis del Distintiu relativa a les flo-tes de vehicles. Aquests criteris van ser aprovats pel Consell de Qualitat Ambiental i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el passat 8 de ge-ner (DOGC 6288).

La creació d’aquesta categoria del Distintiu forma part de les mesures previstes en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire (2011-2015), i té com a principal objectiu contribuir a la reducció de les emissions de contaminants de

ciutat (PM10 i NO2) provinents del transport.

Així doncs, el Distintiu de ga-rantia de qualitat ambiental, que és de caràcter voluntari, permetrà reconèixer les flotes de vehicles respectuoses amb el medi ambient.

• Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

la xarxa de signants del Com-promís Ciutadà per la Soste-nibilitat 2002-2012 – Agenda 21 de Barcelona. És, doncs, un document de segona generació que entoma temes pendents i fa aflorar nous reptes de la ciutat, i que des del seu nai-xement compta amb un ampli suport per part dels diferents col·lectius de la ciutat.

Les organitzacions ciutadanes que vulguin adherir-s’hi són convidades a signar una acta on expressen el seu acord amb els objectius i línies d’acció del Compromís i manifesten que emprendran accions per asso-lir-los i les faran públiques. La seva contribució es concreta en el desenvolupament de plans

d’acció dins del seu àmbit, ja si-gui de manera individual o en col·laboració amb altres orga-nitzacions. Es tracta que cada organització signant incorpori els principis del Compromís, tant en el nucli de l’activitat que li és pròpia com en tota la gestió. El propòsit és assolir els objectius del Compromís amb la suma de les aportacions de to-tes les organitzacions signants.

L’onze de desembre de 2012 va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’acte solemne de presentació del Compromís i inici de les adhesions. En aquest moment hi ha unes dues-centes orga-nitzacions que han formalitzat la signatura (entre aquestes

19

notícies

ecoxarxa 5

ECOXARXA), incloent univer-sitats, associacions, empreses, col·legis professionals, sindi-cats i centres educatius, entre d’altres, però el procés està en plena efervescència, amb la ratificació per part d’organit-zacions adherides a l’anterior Compromís i l’arribada de no-ves organitzacions.

El mateix Ajuntament de Bar-celona és signant del Compro-mís Ciutadà per la Sostenibili-tat i assumeix com a part del seu pla d’acció el lideratge de l’acció de les organitzacions de la ciutat. Amb aquesta finali-tat, va crear la Secretaria Tèc-nica de l’Agenda 21 de Barcelo-na. Per mitjà de la Secretaria, les organitzacions signants compten amb assessorament personalitzat per al desenvo-lupament general dels seus

plans d’acció o per a la resolu-ció de qüestions concretes vin-culades a les actuacions, a més a més d’elements de comunica-ció comuns (web, newsletter), sessions de formació i oportu-

Acte solemne de presentació del Compromís i inici de les adhesions que va tenir lloc l’onze de desem-bre de 2012 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Foto: aJuntament bCn/aGenDa21

nitats de trobada, d’intercanvi, col·laboració i projecció de les seves iniciatives.

• Font: Ajuntament de Barcelona / Agenda 21

www.bcn.cat/agenda21

El fracking amenaça Catalunya

La fracturació hidràulica o fractu-ra hidràulica (en anglès hydraulic fracturing o fracking) és una tèc-nica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del sub-sòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’am-pliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seva sorti-da cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sor-ra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

A causa de l’augment del preu dels combusti-bles fòssils, que ha fet econòmicament rendi-bles aquests mètodes, s’està popularitzant la seva utilització en aquests últims anys, espe-cialment en els Estats Units d’Amèrica.

A Catalunya, cada vegada més, s’està incre-mentant els projectes de portar a terme pros-peccions de cara a futures extraccions via frac-king.

En aquest sentit, i com a oposició al fracking, s’ha creat la Plataforma Aturem el Fracking (PAF), constituïda a Cervera i de la qual formen part entitats ecologistes, científiques i ciuta-danes i persones a títol particular.

20

notícies

ecoxarxa 5

Oposició al fracking

La Plataforma Aturem el Fracking (PAF) defineix com el seu objectiu principal promoure la prohibició de la tèc-nica de la fractura hidràulica en tot el territori de Catalu-nya. Mitjançant debats, simposis i altres actes de comu-nicació i participació divulgarà l’amenaça que sobre la salut, l’economia agrària, el medi ambient i el paisatge representa el fracking que es projecta emprar per part de les multinacionals promotores en les tasques de per-foració del subsòl per a prospeccions i extraccions de petroli i gas.

A banda de la seva oposició a la fractura hidràulica i a les prospeccions d’hidrocarburs, la plataforma comenta la seva voluntat de difondre un discurs constructiu en favor de la transició energètica cap a nous models d’eficiència i estalvi energètic, sostenibles amb el desenvolupament econòmic i social i harmònics amb la qualitat de vida i els nous reptes i les oportunitats dels territoris de la Cata-lunya central. Amb el lema “Millor vius que fòssils” les

entitats promotores publicaran un manifest fundacional i obriran una línia de treball que comptarà amb el suport de diverses universitats i experts en la matèria, així com administracions locals i forces polítiques.

Per altra part, ja són més de trenta els municipis arreu de Catalunya que s’han declarat “lliures de fracking”. Les mocions, presentades per diferents grups polítics i en-titats, responen a la manca d’informació i transparència que hi ha per part del govern i als impactes que aquesta tècnica ha tingut allà on s’ha utilitzat.

El cas de Riudaura

Riudaura és un petit poble de la Garrotxa enclotat en una vall amb frondosos boscos que contenen una gran diver-sitat de flora i fauna i que fan de l’entorn una important reserva natural. És un hàbitat sensible que s’ha preservat intacte fins avui i que corre el perill de desaparèixer sota l’amenaça de l’explotació d’una bossa de gas que creuen que hi ha al seu subsòl.

El fracking ha ocasionat una forta oposició en diversos municipis. Foto: Dolors Gibert

21

notícies

ecoxarxa 5

Per això, l’Estat espanyol, amb el permís del Govern de la Generalitat, vol fer unes prospeccions per valorar si és rendible l’extracció d’aquest gas i del que ja es tenen, en l’actualitat, els permisos concedits. El siste-ma d’avaluació que volen fer servir (el fracking), en ell mateix, ja és un atemptat contra el medi ambient i està prohibit a molts països del món pel seu impacte conta-minant d’aqüífers i del subsòl. Cal tenir en compte, a més, que Riudaura pertany a un PEIN (Paratge d’Espe-cial Interès Natural) que cal preservar per sobre d’inte-ressos empresarials.

“La Plataforma RiudauraJunts contra el fracking” neix, doncs, de la necessitat que tenen els riudaurencs de defendre l’entorn natural, el medi ambient i la salut davant el perill que suposa la recerca i explotació d’hi-drocarburs. Aquesta plataforma es defineix com “una associació que lluita per preservar l’entorn natural de l’amenaça de les prospeccions de gas al nostre muni-cipi, ordenades pel govern Espanyol i permeses per la Generalitat de Catalunya”.

Signatura del compromís del Bover

Tots els partits polítics amb representació parlamentària, tret de CiU i el PPC, van signar el ja conegut Compromís de Bover (Riudaura) per tal d’aturar el fracking a Catalu-nya. Aquest compromís neix amb la determinació ferma de reunir-se al parlament tots els signants junts per posar sobre la taula el problema, intentar aturar els diferents permisos pendents o concedits per la Generalitat de Cata-lunya, i posar veu al parlament a les reivindicacions de to-tes les plataformes que demanen la prohibició de la frac-tura hidràulica, amb especial interès per la de Riudaura, ja que té els permisos concedits.

El municipi de Riudaura (la Garrotxa) ja té els permisos concedits per portar a terme prospeccions de cara a futures extraccions via fracking. Foto: Dolors Gibert

• Fonts: Grup Defensa del Ter

Plataforma Anti Fracking

Plataforma Riudaura Junts

http://aturemfracking.wordpress.com/

http://crashoil.blogspot.com.es/

www.riudaurajunts.cat

El municipi de Riudaura (la Garrotxa) ja té els permisos concedits per portar a terme prospeccions de cara a futures extraccions via fracking. Foto: Dolors Gibert

22

notícies

ecoxarxa 5

L’incendi de l’EmpordàLa lliçó de la natura

El paisatge de l’Alt Empordà va canviar l’estiu passat. Avui, un fons ennegrit acompanya el viatger que

circula per l’autopista entre Figueres i la Jonquera, així com entre d’altres municipis de la comarca.

La virulència del foc i les conseqüències humanes i ambientals van portar a primera pàgina un debat on

s’hi barrejaven la gestió forestal, els recursos materials o el comportament humà. A les portes d’una nova

temporada de risc, no s’ha aprofundit en la recerca de solucions definitives per als grans incendis forestals.

El foc va arrasar amb tot el que va trobar al seu pas. Foto: Dolors Gibert

23

notícies

ecoxarxa 5

Un porc senglar i un bosc calcinats simbolitzen la trista tragèdia dels incendis de l’Empordà. Foto: Dolors Gibert

Prevenció i extinció. Aquests van ser els dos eixos sobre els que van pivotar, els dies després a apagar el foc, les anàlisis sobre les causes i les futures millores a emprendre per evitar grans in-cendis forestals com els de l’Em-pordà. El 22 de juliol de l’any passat s’iniciava a la Jonquera, i a causa d’una imprudència, un foc que, alimentat per la forta tramuntana, va cremar durant sis dies unes 14.000 hectàre-es en dinou municipis. Aquell mateix dia, a Portbou un petit incendi de cinquanta hectàrees se sumava al caos general i pro-vocava dues morts. En el de la Jonquera, també hi van morir dues persones. Es van cremar ramats, cases i negocis, i les conseqüències ambientals són encara ben visibles. I es va obrir un intens debat públic que, a data d’avui, no ha servit per po-tenciar mètodes més avançats, sobretot en prevenció.

A Catalunya, avui en dia es de-claren una mitjana d’entre se-tanta i vuitanta incendis diaris. D’aquests, un 95% es controlen ràpidament i gairebé no tenen afectació. Però és aquest 5% res-tant el responsable del 90% de les hectàrees que s’acaben calci-nant. D’aquestes dades, doncs, es pot extreure que el problema no és l’extinció. El nombre de mitjans humans i materials ha arribat ja a un nivell de madu-resa suficient per atacar la gran majoria de focs que es declaren. I en circumstàncies tan excepci-onals com la del foc de l’Empor-dà, més bombers, camions o hi-droavions no haguessin permès

aturar-lo abans. Els cossos que integren els Bombers són reco-neguts arreu del món com un dels més ben preparats. I des d’aquests cossos ja s’ha reiterat que els passos més importants s’han de fer ara en la prevenció, que és on realment es pot redu-ir el percentatge d’èxit davant un foc, amb nous conceptes que ja s’estan aplicant en determi-nats espais. Però malgrat la repercussió d’aquells incendis, en pocs mesos començarà una nova campanya d’estiu sense haver pogut destinar més recur-sos a les tasques de prevenció.

Els incendis de disseny

Els incendis de disseny és una metodologia de treball dels Bombers per atacar el millor possible un foc. S’han estudiat els tipus d’incendi que es pro-dueixen a Catalunya en funció del territori, la climatologia o l’estat de la vegetació; tenint en compte els focs històrics. Això

ha donat com a resultat un catàleg amb catorze tipus d’in-cendis, cadascun amb les seves característiques, fet que ha per-mès poder planificar millor com actuarà un foc i, per tant, com aturar-lo. Està comprovat que la millor manera de lluitar con-tra les flames és atacar-ne els fronts i el motor, i no flanque-jant-lo i perseguint-lo. Amb el concepte d’incendi de disseny, es pot preveure cap on anirà el foc, i destinar els recursos en funció d’aquesta informació. Aquesta tasca de prevenció per-met una extinció més efectiva, però requereix també destinar recursos a tenir espais prepa-rats perquè s’hi puguin posar els Bombers: punts estratègics on puguin esperar les flames minimitzant els riscos, per

Un 95% dels incendis es controlen ràpidament, i el 5% restant és el responsable del 90% de les hectàrees cremades

24

notícies

ecoxarxa 5

La prevenció és ara mateix on els cossos

de Protecció Civil tenen més camp on poder

innovar per evitar grans incendis

La gestió territorial i la gestió del foc són alguns dels elements que han de permetre

reduir els grans incendis forestals

exemple espais oberts enmig de masses forestals. Per això, es reclama que la planificació territorial tingui en compte la recurrència dels grans incendis forestals, de la mateixa manera com es fa amb les riuades.

L’ecologia del foc

Un altre concepte avançat és el de l’ecologia del foc, o sigui, tenir present el foc com un element més de la natura, i no només com un enemic a batre. Un in-cendi de petites dimensions pot ser una vacuna per evitar grans incendis forestals. De fet, Pro-tecció Civil ja incorpora aquesta línia dins els seus programes, per exemple fent cremes contro-lades. Això permet no afectar els arbres, i en canvi sí eliminar un sotabosc que acaba sent el combustible del qual s’alimen-ten després els grans incendis un cop es descontrolen. El foc ha format sempre part dels eco-sistemes, fent també unes fun-cions de neteja i regeneració de la natura que abans posava en pràctica per exemple l’activitat ramadera. Amb l’extinció siste-màtica, aquesta funció s’ha per-dut i a la llarga, afavoreix els incendis de grans dimensions.

• Text: Oriol Mas

Fotografia: Dolors Gibert

Un 5% dels incendis declarats són el responsable del 90% de les hectàrees que s’acaben calcinant. Foto: Dolors Gibert

25

notícies

ecoxarxa 5

La iniciativa “marquem un gol al foc” lliuramés de 10.000 euros a la campanya #focempordà

Els promotors de la iniciativa “Marquem un gol al foc” van lliurar un taló amb 10.039,73 euros per ajudar a les inicia-tives de la campanya #focempordà que promou el Consell Comarcal amb l’objectiu de desenvolupar accions de pre-venció i de regeneració a tota l’àrea afectada pels incendis forestals de l’estiu passat.

Aquesta iniciativa es va materialitzar l’any passat quan més de 2.700 persones es van apropar fins a l’estadi de Vi-latenim per participar en la jornada solidària “Marquem un gol al foc”, que va comptar amb la participació del primer equip del RCD Espanyol, l’Estartit femení i diverses selecci-ons comarcals i provincials que van protagonitzar diversos partits de futbol. La iniciativa estava impulsada pel RCD Es-panyol, la UE Figueres i el Setmanari de l’Alt Empordà.

El FC Barcelona també se solidaritza

Per altra part, el FC Barcelona va lliurar 50.000 euros als municipis afectats pels incendis de l’Alt Empordà del dar-rer mes de juliol. El Club ha repartit aquesta quantitat als alcaldes dels municipis afectats i sobre la base dels ajuts demanats a la Generalitat, per danys en béns públics. Aquesta quantitat de diners es destinarà a l’arranjament i pavimentació de camins, a la reposició de senyals, a mo-biliari urbà i a zones de jocs infantils, entre d’altres. El Barça farà una transferència a cada Ajuntament, en pro-porció a la subvenció que va demanar cadascun d’ells al Departament de Governació.

• Font: Consell Comarcal Alt Empordà

Declaració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Presentació del disc col·lectiu Després de les cendres

Davant algunes informacions apa-regudes, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha fet una declaració en la qual, entre d’altres aspectes, ha volgut expressar el suport al treball realitzat per la plataforma #focemporda, que va ser impulsa-da des de l’àrea de Medi Ambient. Aquesta declaració destaca que en tot moment ha exercitat la seva res-ponsabilitat amb diligència i amb total transparència pel que fa a la destinació de les ajudes rebudes per part d’entitats i particulars i que han estat destinades íntegrament a pal·liar els efectes de l’incendi.

El dia 20 de gener es va celebrar a Fi-gueres el concert de presentació del disc col·lectiu Després de les cendres, en solidaritat amb els damnificats dels focs de l’Empordà.

En aquest acte, produït des d’Empor-dà Músic (associació cultural musical),

• Font: CCAE

• Font: Empordà Music

En solidaritat amb els damnificats dels focs de l’Empordà

Els participants del concert interpretant con-juntament el tema Que tinguem sort de Lluís Llach. Foto: Dolors Gibert

hi van participar dinou artistes de l’Alt Empordà que van presentar les seves cançons per donar suport i recaptar fons als damnificats dels focs de l’Empordà que encara no han rebut l’ajut necessari.

El concert va presentar el CD de cançons adients per la causa, totes elles composades pels mateixos ar-tistes.

Al final del concert, els participants van interpretat conjuntament el tema Que tinguem sort de Lluís Llach i es va llegir un manifest en solidaritat amb els damnificats.

26

opinió

ecoxarxa 5

GORBScomunicació / edicions

www.gorbs.cat

Treballem la

comunicació en tots els sentits

27

opinió

ecoxarxa 5

Incineració de residus, medi ambient i salut humana al

paratge dels Ramals a ForallacL’any 2003, un grup de persones del Baix Empor-dà, en saber que a Forallac es pretenia instal·lar una gran planta de residus i una incineradora al costat dels Clots de Sant Julià, en el terme mu-nicipal de Forallac, van crear l’Associació SOS Empordanet per lluitar contra aquest suposat Ecoparc. Des de llavors, van entrevistar-se amb polítics tant de Barcelona com de Girona per in-tentar aturar el projecte. Vàrem aconseguir que el Departament de Cultura declarés BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) els Clots de Sant Julià i el dotés d’un entorn de protecció.

Deu anys després i de forma incomprensible, el projecte revifa promogut per la mateixa empre-sa i amb el suport de l’Alcaldia de Forallac, que sempre s’havia oposat a la protecció dels Clots. I deu anys després la ciutadania es torna a mo-bilitzar.

La macro planta de tractament de residus i la incineradora que es pretén instal·lar al costat dels Clots faria malbé aquest patrimoni, que és un dels elements més emblemàtics, interessants i, a la vegada, desconeguts de l’Empordà, ja que resulta evident que es malmetria l’entorn del BCIN, que és el seu suport ambiental i paisat-gístic, un entorn que presenta valors naturals i que alhora és una àrea amb importants expec-tatives arqueològiques.

Els Clots de Sant Julià està format per una vin-tena de cavitats excavades a la roca, enmig d’un frondós bosc de pins i alzines. Seguint per corri-ols anàrquics mal senyalitzats, i amb precaució de no caure, s’arriba a unes grans i profundes cavitats excavades a la roca de diferent fondària i amplitud.

Aquests clots, alguns dels quals arriben als 20 metres de profunditat, estan excavats en la roca de gres amb les parets ben allisades, i amb la particularitat que tots hi tenen una rampa d’ac-cés de poc més d’un metre d’amplària. En la part més elevada del turó hi ha, també, una roca en forma de capella.

FotoGraFia: Joan CarreresFotoGraFia: Joan Carreres

28

opinió

ecoxarxa 5

S’han fet troballes romanes i preromanes. S’ha estudiat i vist que les muralles de la ciutat pre-romana d’Ullastret han estat bastides amb la pedra dels clots, com també l’Empúries grega i romana i les parets medievals de Peratallada.

L’alcalde de Forallac –nom administratiu que s’atorga al conjunt de municipis de Vullpellac, Peratallada i Fonteta i que inclou també els veïnats de Canapost i Santa Maria de Peralta, i nom que no ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans–, ha aprovat amb caràcter inicial i en data 21 de maig de 2012 el projecte per instal·lar-hi aquesta macro planta de trac-tament de residus. Tanmateix, s’ha mostrat públicament totalment a favor d’instal·lar-hi la incineradora.

SOS Empordanet i un nombrós grup de per-sones han presentat unes al·legacions perquè s’aturi aquest projecte i es denegui la seva apro-vació definitiva.

Característiques de la incineradora Servitransfer SL que es vol instal·lar a Vullpellac

Primer de tot, cal dir que aquesta instal·lació de la planta de residus estaria en sòl no urba-nitzable del municipi de Forallac, en el paratge nomenat els Ramals.

Es pavimentaria una superfície de 1’6 hectà-rees (16.025 m2), amb la instal·lació de bàscu-les i de dues basses, ampliació de camins d’ac-cés, instal·lació de catorze projectors de llum i amb la construcció de cinc naus industrials de formigó de vuit metres d’alçada amb prop de 5.000 m2 de sostre amb els següents usos i característiques:

1- Planta de recepció i triatge de residus: 1.500 m2.2- Planta de reciclatge i recuperació de me-talls: 510 m2.3- Planta de desballestament i descontamina-ció de vehicles: 510 m2.4- Planta d’inertització per a residus especi-als i no especials i transferència de 630 m2.5- Planta de tractament de residus sanitaris. 390 m2.6- Zona oficina de control i vestidors:

• També es preveu una reserva de 2.885 m2 per a una futura planta de valorització energètica, que farà el tractament, emma-gatzematge i valorització de tot tipus de residus, i com els següents.• Residus especials i no especials.• Residus no perillosos amb capacitat fins a 100.000 tones/any.• Residus perillosos amb capacitat supe-rior a 10 tones/dia per valorització o eli-minació, i amb capacitat per a recollida i transferència de 30 tones/dia.• Residus sanitaris.• Descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús.• L’únic que queda exclòs són els residus nuclears.

Com sempre, l’excusa que presenta l’alcalde és que proveirà llocs de treball i serà una font d’energia.

Que és la incineració?

La incineració transforma els residus en gasos, líquids contaminats pels sistemes de rentat de la depuració de gasos, partícules de cendres en

FotoGraFia: Joan CarreresFotoGraFia: Joan Carreres

29

opinió

ecoxarxa 5

suspensió que poden ser minúscules, són trans-portades per l’aire, es dipositen en els conreus, aigües i penetren fàcilment als pulmons.

En el cas d’aquesta incineradora, generarà par-tícules miniatura provinent dels metalls pe-sants, compostos orgànics, dioxines i furans, diòxids de sofre, monòxid i diòxid de carboni i altres compostos transportats. Molts d’aquests productes són tòxics i tenen efectes cancerígens i teratògens, fins i tot a baixes concentracions, per causa de la concentració i bioacumulació.

Actualment les incineradores tenen millores tecnològiques en els sistemes de depuració, de retenció i filtrat de partícules i contaminants, però usualment produeixen malauradament substàncies contaminants de les que són cone-gudes el 10-20%, i a més pot succeir que hi hagi accidents, especialment quan les instal·lacions es van deteriorant.

Motius per no voler la gran planta de residus i la incineradora al paratge dels Ramals

1- Aquesta macro planta té dimensions supra-comarcals i hauria d’emplaçar-se en les àrees i que produeixen aquests residus i que estiguin ben comunicades amb les principals infraes-tructures viàries.

2- La ubicació d’aquesta gran planta de residus en el paratge Els Ramals estaria en sòl no ur-banitzable d’especial protecció, segons la classi-ficació urbanística derivada del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, sòl que ha d’ésser preservat de qualsevol actuació que pu-gui atemptar contra els seus valors.

3- La immensa planta és una activitat industri-al, de caràcter molest, nociu i perillós, que en tot cas ha d’ubicar-se en un polígon industrial.

4- Generarà molèsties, immissions i perjudi-cis evidents derivats de l’increment de tràfec, sorolls, pols, olors, contaminació atmosfèrica,

contaminació lumínica i acústica, com també el trencament de la tranquil·litat i l’harmonia del paisatge amb afectació evident al benestar i a la qualitat de vida.

5- L’indret escollit, a tocar del jaciment ibèric dels Clots de Sant Julià, declarat BCIN, és in-compatible amb la preservació d’un adequat entorn de protecció d’aquest BCIN, amb infrac-ció de la Llei de Patrimoni Cultural Català que obliga a vetllar per la protecció de la integritat del patrimoni cultural i dels entorns de protec-ció del BCIN.

6- Hi ha un elevadíssim risc d’incendi, en situ-ar-se els terrenys directament confrontants a zones forestals, i es provoca l’afectació als bos-cos preexistents, en haver d’executar una franja perimetral de protecció d’incendis de 25 metres més una franja de seguretat addicional de l’acti-vitat de 10 metres.

7- L’edificació de cinc immenses naus de formi-gó de fins a 8 metres d’alçada, que se sumen a la preexistent, comporten un impacte visual i paisatgístic incompatible amb l’entorn i el medi rural.

8- L’impacte per contaminació atmosfèrica, per contaminació lumínica i per contaminació acús-tica és inadmissible en aquest indret del medi rural.

9- La previsió de funcionament de la planta 24 hores al dia i durant els 365 dies de l’any, i el trànsit de camions que es generarà, fan inade-quat l’emplaçament en sòl no urbanitzable. Es-taria en un indret mal comunicat amb la N-II i la AP-7. El projecte tampoc no conté cap es-tudi de mobilitat ni dels efectes per al trànsit i nombre de vehicles pesants que accediran a les instal·lacions. S’haurà d’ampliar els accessos fins allà.

10- El projecte no conté cap estudi d’impacte acústic amb els requisits fixats a la llei de pro-tecció de contaminació acústica.

30

opinió

ecoxarxa 5

11- La Direcció General d’Ordenació del Terri-tori i Urbanisme ja va emetre informe desfa-vorable indicant l’elevat impacte visual i el fet que no es tracta d’una activitat justificadament situada al medi rural.

12- L’estudi d’impacte ambiental no compta amb el menor rigor i el seu tècnic redactor en ésser un enginyer industrial no disposa de la titulació adequada per a l’elaboració d’aquest document.

13- El projecte és incompatible amb la Llei d’Ur-banisme, que obliga a preservar els valors pai-satgístics, culturals i agrícoles del municipi.

14- El projecte comporta també la vulneració dels principis generals aplicables en l’autorit-zació d’activitats i usos excepcionals en sòl no urbanitzable establerts en la Llei d’Urbanis-me.

15- El projecte infringeix la Llei Reguladora dels Residus a Catalunya que estableix l’obli-gació, en la gestió de residus, de garantir la reducció de l’impacte ambiental, l’eliminació de molèsties per sorolls i olors i el respecte pel paisatge i els espais naturals.

16- Manca de difusió del projecte a la pàgina web de l’Ajuntament, manca d’informació veï-nal i manca de notificació directa als propieta-ris afectats.

17- La planta produirà partícules miniatura de metalls pesants, compostos orgànics, dioxines i furans, diòxids de sofre, monòxid i diòxid de carboni i altres compostos transportats, fàcil-ment penetrables als pulmons. Molts d’aquests productes són tòxics, i tenen efectes cancerí-gens i teratògens.

18- La població viu dels conreus i del turisme i la macro planta pol·lucionarà els cultius i tra-metrà partícules tòxiques que afectarà molt negativament l’agricultura ecològica i el turis-me, agent econòmic essencial de la zona.

• Catherine Perelló Scherdel

SOS Empordanet

Eduard de Ribot Molinet

Advocat

Tanmateix, no s’ha efectuat una anàlisi acura-da d’alternatives d’emplaçament ni l’avaluació dels diversos impactes ambientals que es gene-raran, ni s’ha decidit els terrenys on implantar les instal·lacions de gestió de residus sobre la base del menor impacte ambiental, sinó única-ment en funció de la titularitat de la finca rús-tica per part de l’empresa privada promotora del projecte.

L’Associació Veïns i Fills de Forallac, l’Associ-ació Amigues i Amics dels Clots de Sant Julià i SOS Empordanet van convocar una concentra-ció, davant l’Ajuntament el passat 13 de gener. Hi van assistir més de dues-centes persones que estoicament i molt atentament van escol-tar els diferents parlaments sota la pluja i el fred.

I totes les entitats ens preguntem per quina raó hem de posar en risc i malbaratar el paisatge i el patrimoni natural i cultural empordanès, i la seguretat i benestar de la seva gent, pels interessos particular d’una empresa privada i per la incúria d’alguns responsables polítics que no preserven el territori. I entenem que la raó i la voluntat de la gent s’ha d’imposar per sobre dels interessos econòmics privats.

És per això que confiem que el projecte per la instal·lació de la macroplanta de residus de Fo-rallac i de la incineradora s’aturin i que l’admi-nistració pública, abans d’endegar i autoritzar un projecte com aquest, tingui en compte la veu del territori.

Confiem que l’administració pública, abans d’endegar i autoritzar un projecte com aquest, tingui en

compte la veu del territori.

ecoxarxa 5 31

reportatge

Aigua, el bé més preuat

Fa cinc anys, Catalunya vivia els moments més durs d’una sequera que amenaçava amb restriccions d’aigua als domicilis. En tot aquest temps no s’han tornat a viure situacions crítiques, si bé tampoc no s’ha aprofitat la bonança hidrològica per evitar-les en el futur. En la gestió de l’aigua conflueixen un seguit d’interessos econòmics, socials, polítics i territorials que dificulten arribar a un consens capaç de satisfer totes les parts i garantir així la salut ambiental dels nostres rius.

Un conflicte sense resoldre

32 ecoxarxa 5

reportatge

Diversos sectors i personalitats han

reclamat un pacte català de l’aigua que a hores d’ara està completament aturat

El transvasament de l’Ebre, el canal Segarra-Garrigues, el cabal del Ter, la interconnexió de conques o la dessaladora del Prat, són alguns dels elements que encara periòdicament es posen sobre la taula com a mo-tiu de debat i referents a recla-macions territorials. La gestió de l’aigua és un dels principals conflictes socials, econòmics i territorials per resoldre a Ca-talunya, agreujat ara per les

condicions en les privatitzaci-ons que ha tirat endavant la Generalitat en la distribució.

Tot just ara fa cinc anys dels pitjors moments de l’episodi de sequera 2007-2008, que va dei-xar bona part del país en situ-ació d’emergència: restriccions per a usos agrícoles i serveis, contractació de vaixells per portar aigua potable, estaques que apuntaven a un traçat de

transvasament urgent del Se-gre, obres a tota màquina per millorar l’aprofitament d’aqü-ífers i reduir pèrdues en la distribució, rius amb un cabal tan escàs que posava en risc la mateixa subsistència de la bi-odiversitat, i un llarg etcètera d’exemples. Al maig, per fi apa-reixia la pluja i s’allunyaven tots els fantasmes. Però el que havia quedat demostrat era la manca de modernització d’unes

Ara fa 5 anys la sequera va deixar bona part del país en situació d’emergència.

infraestructures i un model de gestió de l’aigua completament obsolet, i que no tenia en comp-te ni el creixement urbanístic i d’habitants ni tampoc les noves directrius ambientals a què obligarà la Unió Europea amb la Directiva Marc de l’Ai-gua. Davant aquesta realitat, hi havia consens en què un cop els pantans permetessin respi-rar amb tranquil·litat i sense urgències, calia refer la plani-ficació partint d’un nou model i cercant l’entesa de totes les parts.

Cinc anys després, aquella voluntat ha quedat aparcada, i molts dels projectes iniciats estan aturats. Per exemple les noves dessaladores, unes infraestructures que s’han descartat en ser extremada-ment cares a causa de l’alt cost energètic que representen. Els

ecoxarxa 5 33

reportatge

A Catalunya, un 73% de l’aigua la consumeix el sector agrícola, un percentatge que a la conca de l’Ebre arriba al 95%

fòrums de debat iniciats en el seu moment, com la Taula de l’Aigua, tampoc no han tingut continuïtat. I davant la paràli-si que es viu a Catalunya en la redefinició del model de gestió de l’aigua, el govern de l’Estat ha recuperat la idea de fer un nou Pla Hidrològic Nacional que torna a topar amb les re-ivindicacions de les Terres de l’Ebre. Aquest projecte allunya encara més la voluntat de la Generalitat d’assumir les com-petències en tots els rius que passen per Catalunya, a dife-rència d’ara, en què només ges-tiona les conques internes.

Mentrestant, cada vegada falta menys per a la propera seque-ra. Una de les característiques del clima mediterrani és la irregularitat pluviomètrica, i l’alternança entre períodes secs i humits. És un fet que, amb el canvi climàtic, serà cada vega-da més extrem. Segons apun-ten els estudis científics, com el Grup Intergovernamental d’ex-perts sobre el Canvi Climàtic, les pluges es concentraran en menys dies, i amb una tendèn-cia a la baixa en la suma anual. Aquesta realitat ja s’està no-tant, i afecta a la disponibilitat d’aigua. Un exemple és el cabal

del Ter, que proveeix en bona part el subministrament a Ca-talunya. En quaranta anys, la mitjana d’entrada d’aigua del Ter al pantà de Sau s’ha redu-ït a la meitat, ha passat dels 20 metres cúbics per segon a mitjans de la dècada dels sei-xanta del segle passat a tan sols 11,5 m3/s el 2007. I el més preocupant és que la tendència decreixent no té perspectives

En quaranta anys, la mitjana d’entrada d’aigua del Ter al pantà de Sau s’ha reduït a la meitat.

34 ecoxarxa 5

reportatge

d’aturar-se. El mateix ha pas-sat amb l’Ebre, on l’aportació de cabal al Delta s’ha anat reta-llant per causes naturals, però també pel major aprofitament agrícola i residencial en trams superiors de la conca.

Usos i recursos

A Catalunya hi ha un contrast molt marcat entre les dues conques en què es divideix el país, gairebé a parts iguals en extensió. La de l’Ebre inclou

aquest riu i els afluents, com el Segre, i està gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, dependent del Ministe-ri de Medi Ambient de l’Estat. A Catalunya, representa una demanda de 1.900 hm3 anuals, dels quals un 95% són per a usos agrícoles. El 5% restant és per a usos urbans i industrials. Mentrestant, les conques inter-nes inclouen la resta de rius, amb el Llobregat i el Ter com els més importants. Les gestio-na la Generalitat per mitjà de l’Agència Catalana de l’Aigua, i es calcula que té una demanda d’uns 1.200 hm3 l’any. Un 36% d’aquesta quantitat va a usos agrícoles, un 21% a industrials i un 43% a usos urbans. No en va, dins les conques internes s’hi acumula el 92% de la pobla-ció catalana. En xifres generals, a Catalunya l’activitat agrícola comporta un 73% del consum d’aigua, i de les 270.000 hectà-rees de regadiu, un 82% són a la conca de l’Ebre.

Aquest desequilibri entre les dues conques és el que des d’al-guns àmbits s’ha aprofitat per reclamar una interconnexió que permeti disminuir els ac-tuals riscos en el subministra-ment d’aigua, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, i allunyar així els fantasmes d’una nova sequera. L’argu-ment s’ha utilitzat sobretot a la Catalunya Central i les co-

marques gironines, ja que el Llobregat i el Ter són els prin-cipals subministradors d’aigua de Catalunya, afectant els sec-tors locals i la qualitat ambien-tal dels rius. Amb la intercon-nexió, es defensa que hi podria haver un reequilibri de forces, aprofitant precisament els dos rius més cabalosos de Cata-lunya: l’Ebre i el Segre. A les Terres de l’Ebre no s’accepta la proposta, ja que qualsevol re-ducció de cabal acceleraria els problemes del Delta i els sec-tors que en viuen. L’extracció d’aigua a l’Aragó i la prolifera-ció de pantans en el tram baix del riu ja ha acabat en bona mesura amb l’arribada dels se-diments que el Delta requereix per a la seva supervivència.

De fet, i malgrat l’oposició a les últimes propostes de transva-sament, l’Ebre ja compta ara mateix amb una derivació del seu cabal, a la que s’anome-na “minitransvasament”. Es tracta de la connexió des de l’Ebre cap al camp de Tarra-gona, aprovada per llei el 1981 i que va permetre resoldre els problemes que patia la capital tarragonina i la seva indústria. També el Ter pateix a la pràc-tica un transvasament cap a l’àrea metropolitana de Barce-lona, amb el qual s’incomplei-xen sistemàticament els límits fixats per la llei del Ter del 1959, que tenien l’objectiu de garantir els usos locals de l’ai-gua. Durant els últims anys, s’ha arribat a transvasar fins a tres quartes parts del cabal natural del riu.

L’Ebre, el Segre i el Ter són font constant de conflictes territorials pels transvasaments

cap a l’àrea metropolitana de Barcelona

Una de les característiques del clima mediterrani és la irregularitat pluviomètrica, i l’alternança entre perío-des secs i humits, un fet que, amb el canvi climàtic, serà cada vegada més extrem.

ecoxarxa 5 35

reportatge

El paper estratègic de la gestió de l’aigua ha quedat demostrat amb el procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat, l’empresa pública que s’encarregava de l’abastament en alta de l’àrea metropolitana de Barce-lona. La Generalitat va decidir treure a concurs la gestió de l’empresa per poder recaptar fons i alleujar l’estat de les finances autonòmiques. La privatització es planteja-va per a un període de cinquanta anys, i incloïa també la gestió de les infraestructures. Al final, es van presentar dues propostes, una liderada per Agbar i una altra per Acciona, que en va ser la guanyadora a canvi de 1.000 milions d’euros, i oferint un preu de l’aigua més barat. La concessió ha estat polèmica i ha generat una autèn-tica guerra d’interessos entre les dues grans empreses, amb Agbar portant-la al jutjat i posteriors accions legals d’Acciona. Fins i tot la Generalitat s’ha contradit entre diversos departaments, i ara l’adjudicació ha quedat en l’aire a l’espera de les resolucions.

Mentrestant, moltes entitats socials s’han posicio-nat en contra d’aquest procés, que deixa en mans de la gestió privada un servei públic com és l’aigua. Aquesta protesta l’ha vehiculat en bona part la plataforma Aigua és Vida, on s’hi agrupen sindicats, associacions veïnals i ecologistes, entre d’altres. Denuncien que la privatit-zació comportarà un augment del 300% del preu de

l’aigua que paga el consumidor, beneficiant el lucre em-presarial. Per això reclamen que s’aturi el procés, i que sigui el sector públic amb el control de la societat civil qui desenvolupi íntegrament el cicle integral de la ges-tió de l’aigua. A més, han presentat mocions que s’han aprovat en gairebé una quarantena d’ajuntaments cata-lans en contra del procés engegat per la Generalitat. En l’àmbit de les comarques gironines, la Plataforma del Ter hi ha afegit també que la privatització impedirà el promès retorn progressiu de cabal al riu.

««««««««« UnA PRIvAtItzACIó PoLèmICA »»»»»»»»»

A banda dels moviments catalans que reclamant una millor gestió de l’aigua i contra la privatització del recurs, a escala internacional s’ha iniciat la campanya Right2Water que s’està portant a terme a tot Europa.

El pacte de l’aigua

Els efectes mediambientals i socials del model català de ges-tió hídrica seran cada vegada més evidents, i generaran més conflictes. Entre les solucions que tècnicament s’han propo-sat per resoldre-ho a mig i llarg termini i evitar noves sequeres, els experts aposten per una barreja de millores, mentre que els polítics sovint fan declaraci-ons a favor de projectes únics i grans obres d’enginyeria. És el cas per exemple del transva-sament del Roine, que l’actual

govern va tornar a posar sobre la taula al cap de poc d’assumir la responsabilitat, i que perme-tria garantir l’abastament, però a un preu segurament massa elevat. L’opció de les dessalado-res també s’ha descartat per re-presentar un sobrecost massa elevat en el preu de l’aigua, dei-xant les que ja existeixen com una solució d’emergència. L’es-talvi ha arribat ja a nivells òp-tims en les zones urbanes, però encara es pot avançar molt en sectors com l’agrícola o la millo-ra d’eficiència de les canalitza-cions. Un millor aprofitament

dels recursos locals i potenciar la reutilització de l’aigua allà on sanitàriament no represen-ti riscos són camps que no so-lucionarien el problema, però que aportarien nous recursos gens menyspreables al sistema. Una suma d’algunes d’aquestes línies, amb acords territorials, sectorials i polítics, és el que fa temps que demanen els experts: un pacte de l’aigua, que garan-teixi no només l’abastament, sinó també el compliment de les directives europees i el man-teniment de la salut ambiental dels rius.

36 ecoxarxa 5

reportatge

Entitats molt vivesL’aigua centra moltes

reclamacions territorials, amb entitats molt potents que

agrupen científics, associacions ciutadanes, ecologistes, i

tota mena de representants de la societat civil. Aquestes són algunes de les principals

que hi ha a Catalunya:

Plataforma en Defensa De l’ebre: Creada a Tortosa el desembre del 2000 per impedir el transvasament de l’Ebre previst en el Plan Hidrológico Nacional de l’Estat, és la més potent de les organitzacions vinculades a l’aigua a Catalu-nya. Ha tingut una capacitat de mobilització espectacular, amb manifestacions multitudinàries i organitzant actes fins i tot a Brussel·les. La Plataforma s’ha centrat en l’oposició als projectes que podien afectar el cabal de l’Ebre i la seva biodiversitat, sobretot en el darrer tram del riu més proper

al Delta. Però també ha anat més enllà i ha sigut un dels ideòlegs darrere el que s’ha batejat com La nova cultura de l’aigua, nom sota el que s’ha defensat científicament una gestió amb un major respecte ambiental pels rius i els seus hàbitats, i l’obtenció de nous recursos més enllà dels trans-vasaments.

www.ebre.net

Plataforma Del ter: Durant l’última sequera, la conver-gència d’interessos entre els sectors afectats per la manca de cabal del Ter va generar aquesta nova agrupació, amb la participació de sectors econòmics com la Cambra de Co-merç o les associacions de regants; administracions públi-ques com consorcis i ajuntaments; i entitats ecologistes i socials gironines. El seu objectiu és denunciar l’abús del transvasament del Ter cap a Barcelona, amb estudis cientí-fics, llibres i actes divulgatius, protestes ciutadanes i pres-sió a les administracions. La Plataforma ha aconseguit situ-ar el Ter dins l’equació de la gestió hídrica del país, generar sinergies amb altres entitats i convertir la recuperació de cabal del riu com una de les reivindicacions més importants de les comarques gironines.

www.plataformadelter.blogspot.com.es

ComPromís Per lleiDa: Neix el 2007 arran de l’aprovació del Manifest de Vallbona, de tres anys abans, i hi participen també representants del món empresarial, sindical, polític i universitari de les Terres de Lleida. Ha anat guanyant cada vegada més pes en el mapa dels actors hídrics del país, grà-cies a unes propostes territorials vinculades al canal Segar-ra-Garrigues, i que van més enllà de la gestió de l’aigua. Aposten pel reforçament de les comarques lleidatanes a partir dels seus valors agrícoles i naturals històrics, i utilit-zant la nova infraestructura per modernitzar l’aprofitament de l’aigua en els regadius. En aquest sentit, s’han ajuntat amb la Plataforma del Ter i han format el que han anome-nat Aigua per Unir, una iniciativa que reclama uns aprofita-ments més compensats dels rius catalans per a l’abasta-ment de l’àrea metropolitana de Barcelona, a canvi d’una potenciació real de l’equilibri territorial de Catalunya.

http://aiguaperunir.wordpress.com/

L’aigua és un bé molt preuat del qual cal garantir-ne tant el seu ús i estalvi com la seva qualitat.

ecoxarxa 5 37

reportatge

A banda dels moviments locals i catalans que s’han organitzat per reclamar una millor gestió de l’aigua i lluitar contra la pri-vatització del recurs, a escala internacional cada vegada hi ha també més iniciatives en aquest sentit. És el cas, per exemple, de la campanya Right2Water, que s’està portant a terme a tot Europa, i on ja s’hi han afegit or-ganitzacions socials, sindicals i ecologistes. L’objectiu és pres-sionar perquè la Comissió Euro-pea legisli a favor del dret humà al subministrament d’aigua i al sanejament, uns drets reco-neguts per l’ONU el 2010, i els promogui com a serveis públics essencials. En aquest sentit, es reclama l’accés universal a l’ai-gua, i es demana que la gestió dels recursos hídrics s’exclogui de qualsevol procés de libera-lització, la tendència que cada vegada més impera en diversos països europeus. La proposta ha rebut ja més d’un milió de firmes de suport, i la pretensió és arribar als dos milions al mes de setembre.

«« Un movImEnt CADA CoP més IntERnACIonAL »»

En la mateixa línia, el març del 2012 es va organitzar a Marsella el Fòrum Mundial Alternatiu de l’Aigua, unes jornades paral·leles al Fòrum Mundial de l’Aigua que es feia a la ciutat francesa els mateixos dies. El Fòrum oficial compta en cada edició amb la participació de governs, empreses, experts i organismes internacionals com el Banc Mundial, convocats cada tres anys pel lobby del Consell Mundial de l’Aigua. Per això, el Fòrum Alternatiu és en cada edició un espai on es troben representants de fins a més de cent cinquanta organitzacions de con-sumidors, ONG’s o grups ecologistes per defensar una

gestió “ecològica i democràtica” de l’aigua a nivell mun-dial, davant la crisi respecte aquest recurs que es viu en molts països en l’actualitat. L’accés a l’aigua com a dret fonamental per l’ONU ha sigut una de les seves fites, com també l’organització de xarxes estatals i continen-tals que han afavorit un discurs en contra de la privatitza-ció del recurs, amb victòries com la municipalització del servei d’aigua de París.

www.right2water.eu/es

La campanya Right2Water reclama l’accés universal a l’aigua, i es demana que la gestió dels recursos hídrics s’excloguin de qualsevol procés de privatització.

38 ecoxarxa 5

reportatge

• Leonard Carcolé

Director de l’ACA

Retorn a la racionalitatLa gestió del cicle de l’aigua

a Catalunya és un model a seguir per molts països de

tot el món. Recentment, per posar un exemple, delegacions

dels governs peruà, xinès i vietnamita han visitat l’Agència Catalana de l’Aigua per conèixer el model que s’aplica en la gestió dels recursos hídrics i el control

de la qualitat de les masses d’aigua, entre d’altres aspectes.

Aquest fet demostra que la feina que es desenvolupa a l’Agència és complexa i a l’hora valorada des d’altres parts del món.

Catalunya és un país que disposa de diverses fonts d’abas-tament i això ens permet fer una gestió flexible i equilibra-da dels recursos disponibles. No obstant això, cal ser efici-ents (tant a nivell mediambiental com econòmic) per evitar el seu esgotament abans d’hora. En el nostre país tenim el recurs procedent dels embassaments, aigües subterrà-nies i dessalinitzadores i, per sort, estem més ben prepa-rats que fa uns anys per afrontar períodes amb manca de recurs. Actualment disposem de més de 100 hm3 de nou recurs que han permès incrementar en un terç la garantia en el subministrament a les conques internes.

També som una referència en l’estalvi d’aigua. No obli-dem que des de la passada sequera fins a l’actualitat la ciutadania continua fent un ús racional i sostenible de l’aigua. Fins i tot ciutats com Barcelona consumeixen al voltant de 108 litres per habitant i dia, molt a prop dels límits que determina l’Organització Mundial de la Salut.

Tot i això, encara arrosseguem un dèficit hídric que cal gestionar de manera eficient per garantir totes les de-mandes ordinàries. No oblidem que el clima mediterrani

provoca l’alternança de llargs períodes amb manca de pluges amb situacions de precipitacions intenses i de curta durada. Per aquest motiu cal gestionar de la millor manera els recursos dels que disposem.

En els darrers dos anys l’Agència Catalana de l’Aigua ha optat per racionalitzar la seva gestió i reduir al màxim els costos. Si bé és ben cert que des de 2008 fins a l’actualitat s’ha incrementat la garantia de subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona, també s’ha de tenir clar que els costos s’han multiplicat de manera considerable. Per tant, no s’ha tingut en compte l’eficiència en el marc eco-nòmic, tal com estableix la Directiva marc de l’aigua, quan sí ho hem estat en el terreny de la planificació.

Aquesta ha estat la prioritat en els darrers dos anys, s’han adoptat mesures poc agraïdes però necessàries, com la reducció de la despesa, el refinançament del seu deute i l’actualització del cànon de l’aigua, com també deixar de prestar obligacions que per llei no tocava. Això ha fet possible que l’Agència Catalana de l’Aigua redueixi el seu deute per primer cop en la seva història i pugui tancar des de finals de 2011 els exercicis sense dèficit.

També ha estat necessari iniciar la revisió anticipada del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures, una planificació pionera i exhaustiva des del punt de vista tècnic, però que preveu inversions i terminis que ara mateix no es poden assolir. Per tant, aquesta revisió, que estarà enllestida durant el 2013, permetrà determinar quines són les infraestructu-res més necessàries per al futur.

Tot i l’actual context econòmic, també hem de vetllar per la bona salut de dos dels rius més importants del nos-tre país que garanteixen gran part de les demandes, com són l’Ebre i el Ter, i dotar-los d’un cabal que garanteixi un bon estat ecològic, sense oblidar-nos tampoc del riu Llobregat.

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/

ecoxarxa 5 39

reportatge

L’estalvi de l’aigua ha arribat ja a nivells òptims en les zones urbanes.

40 ecoxarxa 5

reportatge

Del manifest de vallbona al Compromís per Lleida

memòria d’un trajecteEl 29 de maig de 2004 es

proposa i signa a Vallbona de les Monges el Manifest

de Vallbona, que seria donat a conèixer i refrendat

més tard per una extensa representació de la societat

civil lleidatana, sindicalistes agraris i ecologistes inclosos.

La tardor de 2003 només un 7% dels beneficiaris regants havia acudit a

la derrama de 30 euros plantejada per l’administració

i la Comunitat de Regants expectant i la realització del

canal Segarra-Garrigues havia quedat en entredit.

El Manifest organitza cinc jornades celebrades entre el gener-abril de 2005, que seran editades per la Fundació Territori i Paisatge - Pagès editors el 2006. Impulsors i simpatitzants del Manifest participen reiteradament a les manifestacions de l’1 de maig amb la seva proposta pròpia. Es mantenen contactes amb totes les instituci-ons lleidatanes i els representants de les institucions ca-talanes i de l’Estat per donar a conèixer i reivindicar les propostes del Manifest de Vallbona. Un grup de tècnics desenvolupen les propostes del Manifest en un informe extens donat a conèixer el mateix any i publicat posteri-

orment per Pagès editors (“Les propostes del Manifest de Vallbona”, 2007). Durant l’any 2007 els impulsors del Manifest de Vallbona fan un salt en les seves reivindicacions del canal Segarra-Garrigues i integren aquest canal en el context del de-senvolupament de les comarques de Lleida. Es planteja el decàleg del Compromís per Lleida, que és signat per una nodrida representació de la societat civil lleidatana el 15 de desembre de 2007 a Tàrrega; s’hi integren les propostes del Manifest de Vallbona.

Amb motiu de la “crisi de la sequera” provocada per la declaració de situació d’emergència en l’abastament d’aigua de diverses àrees costaneres de Catalunya, en particular l’entorn metropolità de Barcelona, es plante-gen diverses solucions que afectaran el conjunt del país i en particular les conques de la Catalunya interior, que formen part de la conca hidrogràfica de l’Ebre.

La posició de les institucions lleidatanes en contra de l’opció de la capçalera del Segre s’escenifica en la Mani-festació de l’1 de maig de 2008. En una reunió precedent els representants institucionals aprovaren un Manifest que es llegeix al final de la manifestació i que planteja:

“La solució de les necessitats d’aigua de la metròpoli de Barcelona i de la Catalunya costanera en general no pot fer-se sense tenir en compte també les necessitats del conjunt del país i, en aquest sentit, posem sobre la taula les propostes del Compromís per Lleida de tirar endavant els grans reptes que té plantejats la societat lleidatana actual, en especial la modernització del seu sector agro-alimentari i el desenvolupament de la seva economia i les xarxes d’infraestructures. Lleida vol ser solidària amb Barcelona i entén que a través d’aquesta solidaritat hau-rà de materialitzar les pròpies possibilitats de desenvolu-pament econòmic i benestar.”

ecoxarxa 5 41

reportatge

• Ignasi Aldomà Buixadé

En el camí per tirar endavant les propostes de redreça-ment dels projectes hidràulics que es duen a terme o es plantegen a les Terres de Lleida, des del Compromís per Lleida s’estableix contacte amb les altres problemàtiques existents a nivell de Catalunya i s’obre la reflexió sobre la solució dels problemes de l’aigua a Catalunya. Es plan-tegen un seguit de propostes que impliquen també una nova visió i reflexió sobre el país.

En el tancament de l’Acte Compromís per Lleida del 18 de setembre de 2010 celebrat amb la Plataforma del Ter expressava públicament:

“I demanem també una concepció diferent de Catalunya perquè la nostra proposta sigui viable, possible, una con-

cepció en la qual estem naturalment interessats el 30% de catalans que no vivim a la regió metropolitana i en el marc de la qual ens trobem avui de manera expressa amb la gent de Girona i també amb la gent vinguda avui de Barcelona (molts d’ells originaris d’aquestes terres).

I és en aquest marc (i no en els dels fets consumats, ni les urgències) que hem d’avançar en una solució general per a un tema clau com és l’aigua; per fer un país més pletòric (econòmicament, socialment, culturalment, políticament i mediambientalment), que és la base indispensable d’un major benestar i compromís dels seus territoris i els seus habitants.”

A les terres de l’Ebre: Lo RIU és vIDA

Parlar de la gestió dels rius és parlar d’ecosistemes, medi ambient, identitat, emocions i, per què no, d’interessos. És

per això que, generalment, s’evita parlar dels rius i es parla de la gestió de l’aigua en abstracte. D’aquesta manera s’aïlla

del debat tots els condicionaments abans esmentats i es redueix a una qüestió purament econòmica, productivista o, en els millors dels casos, com a eina de desenvolupament.

L’Ebre ha estat un riu poderós i emblemàtic. És internacional: drena petites parts d’Andorra i França i un terç de la penín-sula Ibèrica. Passa per nou comunitats autònomes, 1.725 pobles i abasteix 2.800.000 persones dins de la conca, a les quals s’han d’afegir les més de 500.000 persones que s’abas-teixen dels transvasaments existents.

Actualment l’Ebre suporta vuit transvasaments, el més conegut al nostre país és el de

Tarragona (CAT). A més, hi ha tres centrals nuclears i diver-sos complexos químics al llarg del seu recorregut, destaquen els de Navarra, Monsó i Flix.

A aquesta pressió urbana i in-dustrial s’hi han d’afegir les 900.000 ha de regadiu i els més de cent vint grans embas-saments existents.

Tota aquesta pressió ocasiona greus problemes, ja estructu-rals, al seu tram final, i concre-tament al Delta de l’Ebre, cosa

que crea un fort impacte ambi-ental que es concreta en la sa-linització dels aqüífers deltaics, la intrusió salina (l’aigua salada s’estaciona entre 12 i 44 km terra endins, segons l’època de l’any), l’enfonsament del Delta per manca de sediments i la cada ve-gada més evident contaminació agreujada per la manca de cabal.

És conegut, estudiat i contras-tat que, si no es modifica l’actu-al política de gestió de l’aigua, l’Ebre no pot assegurar l’esta-bilitat i el futur del Delta.

42 ecoxarxa 5

reportatge

A les Terres de l’Ebre no s’accepta la proposta de la

interconnexió, ja que qualsevol reducció de cabal acceleraria els

problemes del Delta i els sectors que en viuen.

En aigua, malauradament, Catalunya no és diferent

A l’arc mediterrani no queden rius vius. Estan sobreexplotats i els aqüífers altament conta-minats. Els models de gestió estan dissenyats per afavorir interessos de desenvolupament urbanístics altament depreda-dors i especulatius que tenen alta rendibilitat econòmica per a constructores, elèctriques i amb rendiment electoral apre-ciable per als diferents polítics de torn.

En la nostra opinió i, tot i que s’han fet esforços per part de l’administració catalana per donar un discurs més modern, la gestió de l’aigua a Catalunya segueix marcada pels grups de pressió que realment gestio-nen els recursos. L’apetència sobre l’Ebre es disfressa amb un fals discurs sobre la solida-ritat entre catalans, suportar tots junts el pes de la població de la Catalunya central i l’àrea metropolitana. Curiosament, és similar al que es diu a Sa-ragossa, València i Múrcia. I no és casualitat, a Tarragona va funcionar, i esperen que ho torni a fer.

El discurs actual és: no hi ha transvasaments, sinó inter-connexió de xarxes i gestió dels sobrants d’aigua, no utilitzats, de regadius. És el que conei-xem com a model CAT.

Mentre, s’organitza, discreta-ment, el Banc d’Aigua (empre-ses, regants i administració)

ecoxarxa 5 43

reportatge

• Text: Manolo Tomàs

Portaveu Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)

vol insinuar, anticatalans. Som 180.000 persones que vivim en un territori que depèn del riu i el nostre futur està lligat a la seva gestió.

Com diem aquí baix:AIGUA PER AL RIU, VIDA PER AL DELTA

la conca de l’Ebre i les 300.000 noves hectàrees de regadiu pre-vistes riu amunt, ocasionen un impacte ambiental equivalent a dos transvasaments del PHN del 2001. Això ens deixa sense l’aigua suficient per assegurar la viabilitat ambiental, econò-mica i demogràfica del Delta.

A les Terres de l’Ebre no som insolidaris o egoistes ni, com algú de manera interessada

• Text i coordinació: Oriol Mas

Fotografia: Dolors Gibert

més InFoRmACIó:

> http://observatoridelter.blogspot.com.esRecull de notícies sobre aigua que fa l’Observatori del Ter de l’Ateneu Naturalista de Girona.

> www.geosoc.udl.cat/professorat/aldoma_articles/Informe%20Resum%20Comprom%EDs.pdf Documents sobre el naixement i evolució de Compromís per Lleida.

> http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com Bloc de la Plataforma Aigua és Vida.

> www.fnca.euPàgina web de la Fundación Nueva Cultura del Agua.

> www.iagua.esPàgina web dedicada exclusivament al sector de l’aigua.

Revista d’actualitat ecològica

www.ecoxarxa.net

per facilitar en el seu moment la comercialització.

Per acabar, la gestió de l’aigua a Catalunya es concreta en les següents obres: 125.000 noves hectàrees de regadiu que són el canal Segarra-Garrigues (Segre cap a BCN) i el canal Xerta-Sènia-Càlig (Ebre cap a València), tots dos sense re-gants coneguts, que sumats als embassaments previstos a

Ens pots seguir a:

44

alimentació

ecoxarxa 5

Relació entre la ramaderia i la fam al món

Actualment, la població mun-dial és de 6.400 milions d’és-sers humans, i l’única manera de poder alimentar tothom és prescindir del consum de carn. Intentar que tothom pugui consumir grans quantitats de proteïna animal comportaria un veritable dèficit de terres, cereals i aigua, i agreujaria de manera insostenible l’explota-ció que ja pateixen els oceans i els mars. És a dir, caldrien, com a mínim, extensions de terres equivalents a cinc cops la mida del planeta.

El desequilibri provocat per la ramaderia és a causa de la gran quantitat de ramat, que neix en granges per voluntat humana mitjançant la inseminació arti-ficial de les femelles, no gràcies a l’equilibri natural.

Els animals de granja con-sumeixen més del 80% de la producció mundial de cereals, que es destina a la fabricació de pinsos per a l’engreix i no al

El consum elevat de carn de les societats més acomodades és el reflex del repartiment desigual dels recursos alimentaris del planeta. La ramaderia és la responsable d’aquest desequilibri tan gran, que provoca que cada dia unes 20.000 persones morin a causa de malalties relacionades amb la desnutrició.

consum humà. Si no hi hagués una demanda de carn com la que hi ha actualment, els mili-ons d’animals que neixen arti-ficialment per abastir de carn els consumidors no naixerien i tampoc no consumirien la im-mensa majoria dels cereals del planeta, que es podrien destinar directament al consum humà.

Sense la existència de tots aquests animals de granja, tam-poc no caldria conrear els mili-ons d’hectàrees de terres que es conreen actualment, la qual cosa comportaria un estalvi sig-nificatiu d’aigua i contribuiria a frenar el gran problema de la desforestació. Es podrien selec-cionar les terres més aptes per

Els animals de granja consumeixen més del 80% de la producció mundial de cereals

45

alimentació

ecoxarxa 5

Perquè una vaca produeixi un quilo de proteïnes cal que consumeixi prèviament entre deu i setze quilos

de cereals

Per produir un quilo de blat de moro es consumeixen 1.500 litres d’aigua i per produir

un quilo de carn se’n consumeixen 15.000

al conreu i reduir la dependèn-cia dels fertilitzants químics, ja que els fems del ramat de les granges industrials no són aptes per als camps perquè els animals consumeixen pinsos amb moltes proteïnes, hormo-nes i antibiòtics, la qual cosa comporta que els seus fems si-guin molt contaminats i destru-eixin el sòl fèrtil.

Els costos de la ramaderia en xifres

En xifres, perquè una vaca produeixi un quilo de prote-ïnes, cal que consumeixi prè-

viament entre deu i setze qui-los de cereals. Pel que fa els porcs, cal que prèviament en consumeixin quatre de quilos. I les aus cal que en consumei-xin tres. Aquestes xifres ens indiquen que la diferència en la inversió de recursos ali-mentaris és molt més costosa per produir carn, ja que fóra més efectiu alimentar els és-sers humans directament amb els cereals que es destinen a l’engreix del ramat, com tam-bé produir carn pot arribar a comportar una inversió de cereals deu cops més gran, en el cas de la inversió de litres

• Text: Helena Escoda

Associació Animalista LIBERA!www.liberaONG.org

Fotografia: Dolors Gibert

d’aigua les xifres encara es disparen més. Per exemple: per produir un quilo de blat de moro, es consumeixen 1.500 litres d’aigua; en contrapar-tida, per produir un quilo de carn, es consumeixen 15.000 litres d’aquest bé tan escàs al planeta.

46

alimentació

ecoxarxa 5

la receptaGUIsAt DE PAtAtEs I BoLEts

AmB FRUItA sECA AL vI

IngredIents:

4 patates mitjanes pelades i tallades a trossos2 pastanagues mitjanes pelades i tallades a rodanxes2 tomàquets madurs ratllats6 gírgoles tallades en dos o tres trossos8 xampinyons tallats a quarts2 tomàquets secs trossejats2 grans d’all pelats i picats1 ceba tendra gran pelada i picada1 cullerada de cafè d’alga nori en flocs (o herbes aromàtiques al gust)1 cullerada de cafè de cúrcumaPinyons3 cullerades soperes d’oli d’olivaPebre negre acabat de moldreFarigolaRomaní250 ml de vi blanc sec250 ml d’aiguaSal

PreParacIó:

Aboca en una cassola l’oli i salteja-hi durant dos minuts les patates i la pastanaga.

Afegeix l’all i la ceba, remou i continua saltant durant un minut. Agrega els bolets, els xampi-nyons, els tomàquets secs i els pinyons removent durant un o dos minuts més. Salpebra al gust i afegeix el tomàquet ratllat, deixa que redueixi durant trenta segons.

Aboca el vi i deixa coure perquè s’evapori l’alco-hol i redueixi un minut més.

Afegeix l’aigua, l’alga nori, la farigola, el romaní i la cúrcuma, tapa la cassola i deixar coure a foc mitjà-baix durant vint minuts, aproximada-ment.

• Text: La Dolce Vita Vegana

Fotografia: Dolors Gibert

47

descobrir...

ecoxarxa 5

Bioconstrucciól’arquitectura sostenible

La construcció no ha sigut mai una aliada del medi ambient. Per regla general, la voracitat especulativa d’abans de la crisi prioritzava el lucre per sobre de qualsevol consideració respecte l’entorn. Malgrat això, des de fa temps hi ha una branca que no es mou en aquests paràmetres, i que sí vol fomentar una nova manera d’edificar més integrada en l’entorn, optimitzant els materials i planificant amb cura una gestió correcta dels residus i la despesa energètica: és la bioconstrucció, o construcció sostenible, que marca uns criteris cada vegada més aplicats en el disseny dels nous edificis.

48

descobrir...

ecoxarxa 5

La sostenibilitat és cada vegada un element més present en el moment de construir i adquirir habitatges, un valor afegit, no només pels criteris de respecte ambiental, sinó també per l’es-talvi econòmic que pot repre-sentar. L’ús de materials pro-pers i fabricats ecològicament, la potenciació de la il·luminació natural, l’aprofitament d’ener-gies alternatives, el disseny de jardins amb plantes autòcto-nes, la millora del cicle de l’ai-gua o la minimització dels resi-dus en el moment de construir, són alguns dels aspectes que convergeixen en els nous ha-bitatges sostenibles. De fet, ja hi ha experiències en prototips de cases gairebé 100% ecològi-ques, i els despatxos d’arquitec-tura aposten cada vegada més per introduir aquests elements en els seus dissenys.

Estem, doncs, dins d’una nova realitat impulsada per diver-sos factors: la creixent sensibi-lització ambiental de la socie-tat; els beneficis econòmics, de salut i de confortabilitat de la

bioconstrucció; i també una legislació que motiva els pro-motors a assumir criteris me-diambientals. L’última llei de l’Habitatge aprovada al Parla-ment català el 2007 ja afavoria la implantació de tècniques més sostenibles, i les norma-tives europees avancen també molt ràpidament en aquest sentit.

Una nova oportunitat

La bioconstrucció és ara ma-teix una de les poques oportu-nitats on pot créixer un sector que ha quedat gairebé enfonsat per la crisi econòmica, tant els constructors com els despatxos d’arquitectura. Malgrat que la incorporació de criteris de sos-tenibilitat en l’edificació no és nova –a Alemanya el 1976 es va fundar l’Institut Alemany de Bioconstrucció–, és des de fa pocs anys que s’ha perfeccio-nat la tècnica i s’ha fet més in-tegral i transversal. En aquest punt, han sigut importants les millores tecnològiques, l’apro-fundiment en el coneixement,

i la formació de professionals. Per exemple, l’Institut Tec-nològic de Lleida organitza anualment un màster en bi-oconstrucció amb un notable èxit d’inscripcions. I cada ve-gada hi ha més associacions i organitzacions d’empreses centrades en la bioconstrucció. A l’Estat espanyol, ja el 1998 es va crear l’IBER (Instituto de Bioconstrucción y Energías Renovables), que des d’alesho-res es dedica a la promoció i la investigació en el sector.

Tot això defineix un escenari de futur en què els mateixos arquitectes aposten cada vega-da més per la bioconstrucció en els seus dissenys, tot recupe-rant el compromís social i amb l’entorn que el boom d’abans de la crisi havia oblidat. A més, d’aquesta manera es pot po-tenciar molt més la creativitat i el talent, defugint els edificis nascuts d’un mateix patró que es repetia sense cessar abans de la crisi, amb la voluntat de reduir costos i maximitzar be-neficis. Aplicant els criteris de sostenibilitat, l’arquitecte ha d’integrar de la millor manera possible l’habitatge en l’entorn: materials, aprofitament dels recursos naturals, adaptació a les condicions climàtiques, cri-teris de salut i confortabilitat... Cada casa ha de ser diferent, i això dóna també un valor afe-git al producte que els experts coincideixen a reconèixer com una de les vies amb més futur dins el sector, tant per a les noves construccions com per a determinades rehabilitacions.

L’edifici del Banc de Sang i de Teixits de Catalunya (Barcelona) s’ha dissenyat sota tres conceptes principals: la flexibilitat de l’espai, la incorporació de solucions que fan que sigui un dels edificis més eficients en l’àmbit de la Mediterrània i la incorporació de criteris de salut com és, entre d’altres, l’estudi de la radiació natural terrestre.

49

descobrir...

ecoxarxa 5

Els criteris de sostenibilitat s’estenen cada vegada més en la construcció de nous habitatges: menys consum d’aigua i electricitat, menys residus, materials propers o una correcta climatització

Casos pràctics

Són molts els casos pràctics que es troben actualment dissenyats amb objectius de sostenibilitat. I cada vegada s’avança amb prototips més capaços de ser independents energèticament i en consum d’aigua. L’Agenda de la Construcció Sostenible –www.csostenible.net– recull un bon grapat de construccions que en són un bon exemple, i que van des de seus empresa-rials a habitatges individuals o construccions plurifamiliars, passant per rehabilitacions. Les tècniques d’aïllament, la recuperació de materials i mè-todes constructius tradicionals, l’ús de les energies renovables, l’estalvi d’aigua, la reducció i el reciclatge dels materials usats en la construcció, o l’adaptació de l’estructura interna de l’ha-bitatge al paisatge extern, són

alguns dels exemples més re-currents que es poden trobar a la xarxa.

Alhora, també proliferen cada vegada més els concursos i els prototips que caminen cap a una sostenibilitat total del nou habitatge. Per exemple, la ten-dència cap al residu zero, cap a la reducció d’emissions de CO2 durant la construcció i la vida de l’edifici, o la dependència exclusiva de les energies ne-tes. És el cas del despatx 2SiS Arquitectes, de Girona, que va quedar en tercera posició en un concurs de gran prestigi internacional organitzat per l’Aleutian Housing Authority i l’International Living Future Institute, i que consistia en la presentació d’un prototip d’un habitatge 100% independent energèticament, situat en un arxipèlag d’illes volcàniques a

Alaska. A més, el prototip ha-via de generar la mínima con-taminació possible durant el procés de fabricació i transport de material.

També hi ha el cas de l’equip d’estudiants (e)co de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitec-tura del Vallès, que van ob-tenir també el reconeixement en el concurs internacional Solar Decathlon 2012, una competició internacional de cases solars i sostenibles. Va ser gràcies a un prototip d’una casa hivernacle de baix cost, autosuficient, i dissenyada amb criteris de zero petjada ecològica i econòmica: residu zero, 96% de materials reapro-fitables, mobiliari recuperat i restaurat de deixalleries, es-talvi del 70% d’aigua o clima-tització a cost zero.

Tot plegat demostra l’immens futur que té per endavant la bioconstrucció, amb innova-cions que cada vegada s’apli-caran amb més freqüència en els nous habitatges, una cons-cienciació social i professional creixent, i una legislació que haurà de potenciar de manera molt més convençuda l’arqui-tectura sostenible.

• Text: Oriol Mas

Fotografia: Dolors Gibert

La Fàbrica del Sol (edifici d’estil modernista) és un equipament d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona que va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i ha seguit un procés de rehabilitació sostenible per part de l’arquitecte Toni Solanes, perquè sigui una mostra en si mateix dels criteris d’ecodisseny, bioconstrucció i reaprofi-tament de recursos energètics renovables.

50

entrevista

ecoxarxa 5

mobilitat

Els camionsCompanys de viatge

Els camions continuen acaparant gairebé la totalitat del transport de mercaderies a Catalunya. Les males connexions ferroviàries amb Europa no han permès desenvolupar alternatives atractives i econòmiques per a la càrrega, malgrat representar importants beneficis ambientals. L’abús del transport per carretera ha saturat algunes vies i ha obligat a desdoblar-ne d’altres, n’ha fet augmentar la sinistralitat i ha multiplicat la despesa de gasoil i les emissions de CO2. El sector ha d’afrontar avui una de les seves reconversions més necessàries.

A l’N-II, on cada vegada hi ha més trànsit, són constants

els accidents de circulació, molts dels quals acaben

amb víctimes mortals.

En les carreteres més impor-tants de la xarxa viària és habi-tual veure-hi un formigueig de camions, situats ordenadament un darrere l’altre en la matei-xa direcció, en una imatge que recorda als vagons d’un tren. Aquesta comparativa dóna una idea del camí que queda per recórrer en la millora de l’efici-ència del transport de mercade-ries, depenent excessivament de la carretera. A Catalunya hi ha actualment un parc d’uns 800.000 camions i vehicles si-milars, que representen un 15% del total del parc de vehi-cles, i que en bona part fan re-correguts interns punt a punt. Aquests moviments difícilment es poden substituir per altres mitjans de transport, com ara

51

entrevista

ecoxarxa 5

mobilitat

L’abús del transport per carretera n’ha fet augmentar la sinistralitat i ha multiplicat la despesa de gasoil i les emissions de CO2.

el tren, ja que no disposen de la flexibilitat suficient per adaptar-se a les necessitats de les empreses. Però la càrrega restant, la que s’exporta i im-porta a l’Estat espanyol i cap a Europa sí és susceptible de ser traslladada a través de mitjans ferroviaris.

Aquesta evolució topa amb les dificultats infraestructurals amb què es troben els ope-radors logístics, i que ha de-sembocat els darrers anys en la reivindicació del corredor ferroviari mediterrani des de tota mena de cercles polítics, socials i econòmics. La diferèn-cia de l’ample de via entre la xarxa ibèrica i l’europea con-verteix els passos fronterers en una pèrdua de temps i diners per a les empreses, i també la manca d’una senyalització co-muna europea a la xarxa fer-roviària i els constants colls d’ampolla en les grans metrò-polis. La construcció de les lí-nies d’alta velocitat no resolen aquest problema, ja que han estat pensades bàsicament per a serveis de viatgers i no estan adaptades per a les mercaderi-es, sobretot les més pesants.

Per tant, el tren no ha sigut mai una alternativa seriosa, no no-més a Catalunya o l’Estat espa-nyol, sinó també en bona part

d’Europa. Malgrat que al centre i est del continent s’assoleixen xifres de transport ferroviari de mercaderies més elevades, els entrebancs tècnics i burocràtics encara són massa importants. Només a algunes antigues re-públiques soviètiques i països amb una alta consciència am-biental com Suècia, Finlàndia o Suïssa aconsegueixen alts per-centatges de transport en tren —vegeu taula. A més, en bona part del centre d’Europa és molt important el transport flu-vial, inexistent a la perifèria.

La reducció de la diferència ac-tual entre el transport terrestre per carretera o en tren ha esde-vingut un objectiu en diversos sentits. D’una banda, el sector

del camió dóna feina a milers de treballadors, però es troba davant el repte d’una moder-nització urgent per aconseguir ser més eficient en un context on el preu del petroli és cada vegada més car. Precisament, el consum de carburants és la principal font emissora de CO2 en bona part dels països desen-volupats. En un escenari on els estats estan obligats a re-duir progressivament els gasos causants de l’efecte hivernacle, cal promoure nous mitjans de transport que substitueixin la flota de vehicles.

Però el transport de merca-deries per carretera també genera altres conseqüències ambientals. D’una banda, ha obligat a desdoblar i construir noves carreteres en col·lapsar les vies existents. Malgrat que els camions només estan impli-cats en un 8,3% dels accidents en vies interurbanes, generen més sensació d’inseguretat.

La manca d’una infraestructura ferroviària adequada no afavoreix que les mercaderies internacionals puguin

fer el traspàs del camió al tren

52

entrevista

ecoxarxa 5

mobilitat

A Catalunya hi ha uns 800.000 camions i vehicles similars, un 15% del parc total de vehicles, que transporten gairebé el 100% de les mercaderies

Això es pot comprovar en car-reteres com l’eix transversal o l’N-II a les comarques gironi-nes, on en el primer cas s’es-tà desdoblant i en el segon hi

Veïns i veïnes de Bàscara en una de les protestes en contra de l’alta sinistralitat de la N-II i en record a les víctimes. L’última d’aquestes víctimes era veïna d’aquesta mateixa població.

Pancarta a Bàscara en contra de les víctimes de l‘N-II.

53

entrevista

ecoxarxa 5

mobilitat

• Text: Oriol Mas

Fotografia: Dolors Gibert

L’augment del preu del petroli, l’emissió de diòxid de carboni o la saturació d’algunes carreteres obligaran a buscar alternatives al transport per a determinades mercaderies

PAís

Mitjana Unió Europea (27 estats)

Catalunya (2009)

Estat espanyol

Holanda

Àustria

Polònia

Portugal

Suècia

Gran Bretanya

Noruega

Suïssa

Alemanya

Estònia

França

Itàlia

Letònia

Lituània

tREn

17,1

--

4,2

4,9

39

19,4

6,1

39,3

11,2

15

45,6

22,2

54,2

13,5

9,6

61,9

40,9

CARREtERA

76,4

99,5

95,8

62,1

56,3

80,6

93,9

60,7

88,7

85

54,4

64,9

45,8

82,2

90,4

38,1

59,1

ha una forta pressió social en aquest sentit, motivat sobretot per l’alta densitat de camions. A l’N-II, on cada vegada hi ha més trànsit que es vol estal-viar el peatge de l’AP-7, són constants els accidents de cir-culació, molts dels quals aca-ben amb víctimes mortals.

Percentatge del transport de mercaderies dins el continent el 2010 Font: eurostat, iDesCat

Un grup de ciutadans de Bàscara han tallat durant

alguns dies l’N-II al seu pas per Bàscara com a protesta per l’accident mortal d’una

conductora de seixanta anys, veïna d’aquesta

localitat, en una col·lisió a l’alçada de Vilamalla.

Aquest ha estat el punt culminant de les reiterades queixes que s’han intensificat darrerament pel gran nombre d’accidents que es produeixen en aquesta via. Aquest malestar ha impulsat la protesta 2.0 #vergonyaN2.

El mal estat i el alt grau de sinistralitat de l’N-II ha estat, des de fa molt temps, una llarga reivindicació per part de veïns i ajuntaments de les comarques gironines. Cal recordar que només uns dies abans d’aquest accident se n’havia produït un altre, al terme municipal de Vilademuls, en què va morir una dona, i també cinc ferits més a Roses, entre d’altres.

Veïns de Bàscara tallen l’N-II en protesta pel darrer accident mortal a Vilamalla

54

espais naturals

ecoxarxa 5

Els Pirineusde Girona,

entre mar i muntanya

55

espais naturals

ecoxarxa 5

Els Pirineus gironins són excepcionals, uneixen mar i muntanya en uns pocs centenars de quilòmetres. La Mediterrània banya l’extrem oriental de la serralada, a la zona del cap de Creus, i a la banda occidental la neu cobreix durant l’hivern pics de més de 2.000 metres. Així, el visitant de seguida se sent atret per la natura, de colors canviants segons l’època de l’any, i pel gran ventall d’oferta esportiva, natural, cultural i lúdica que ofereix les comarques gironines a cavall entre els Pirineus i la Costa Brava.

Vista general del Pirineu.

56

espais naturals

ecoxarxa 5

Els Pirineus de Girona s’este-nen des del Parc Natural del Cadí-Moixeró fins a la Medi-terrània. La part occidental està presidida per cims impo-nents, de més de 2.000 metres d’altura, i de valls verdíssimes que amb l’arribada del fred es tenyeixen de blanc. Aquí s’hi troben nombrosos dominis es-quiables, que erigeixen aquest territori com una destinació de primer ordre per gaudir de la neu i els esports d’hivern, per exemple la Vall de Núria, on s’hi pot arribar seguint diver-sos camins per les muntanyes o bé amb l’ajuda d’un ferrocar-ril cremallera. Així s’arriba a les pistes d’esquí i al santuari de la Mare de Déu de Núria, on

es va redactar el primer esta-tut d’autonomia de Catalunya el 1931. D’aquesta manera, el paisatge i la història es donen la mà en un dels paratges in-sígnies de la catalanitat.

Una atenció especial en la des-cripció dels Pirineus de Girona és Puigcerdà, com a capital de la Cerdanya, una comarca amb denominació pròpia i una pla-nura central privilegiada en-tremig d’alguns dels cims més prestigiosos dels Pirineus, com el Puigpedrós. Les rutes aquí són inacabables, amb estanys naturals com els de Meranges, Malniu i Minyons, i camins po-pulars dins el senderisme com el Camí dels Bons Homes i la Ruta dels Segadors. I si el que es busca és l’esquí, els Pirineus gironins tenen quatre estaci-ons d’esquí alpí i una estació d’esquí de fons, amb una cota màxima superior als 2.500 me-tres a la Tossa d’Alp, des de la qual s’obtenen unes emblemà-tiques i espectaculars vistes.

Per contemplar la bellesa del territori, però, no només cal enfilar-se als cims, ja que els pobles i muntanyes del Pre-pirineu també tenen un en-cant especial. Així, és de visi-ta obligada la zona volcànica de la Garrotxa, que és la més important de la península i que té un bosc espectacular que s’anomena la Fageda d’en Jordà. La comarca del Ripollès és igualment majestuosa, amb múltiples rutes i nombroses mostres d’art romànic, com ara la magnífica portalada del monestir de Ripoll. La vall de Camprodon, encisadora, és un altre dels elements que el visi-tant no es pot perdre.

En el punt d’encreuament de les comarques de l’Alt Empor-dà, el Pla de l’Estany i la Gar-rotxa, a 31 quilòmetres de Gi-rona, s’hi troba un municipi de bellesa incalculable: Besalú. La seva particular orografia, travessada pel riu Capellades i el Fluvià, i un castell del segle X, atorguen un caràcter màgic al municipi que trasllada els visitants a l’edat mitjana.

Esports als Pirineus de Girona

Els amants de l’esport a l’aire lliure trobaran als Pirineus de Girona un ampli ventall de pos-sibilitats gràcies a les particu-laritats de l’entorn, més enllà de l’esquí. Els altiplans i des-nivells, el contacte permanent amb la natura, i els paisatges espectaculars, fan de la serrala-da pirenaica un escenari ideal.

A pocs quilòmetres del mar s’alcen cims de més

de 2.000 metres, amb valls de gran bellesa natural com la vall

de Núria i la de Camprodon, on el paisatge, la història

i la natura es donen la mà

L’ermita de Sant Nicolau al Pla de l’Estany, a tocar de la Garrotxa i el Gironès. Des d’aquest punt es pot observar tot l’esplendor del Pirineu i, alhora, una mica més amunt, la Medi-terrània.

57

espais naturals

ecoxarxa 5

Els Pirineus de Girona són un entorn idíl·lic per practicar esports per a tots els públics.

Més enllà de l’esquí, durant tot l’any s’hi pot fer senderisme, bicicleta o hípica, entre molts d’altres

El senderisme és una pràctica molt estesa per les diferents serralades del Prepirineu i el Pirineu de les comarques gi-ronines. Són moltes les rutes que es poden fer a peu, segons el nivell de dificultat, l’estona

que es vulgui estar caminant o la part de la muntanya que es pretengui conèixer. A més, hi ha itineraris que travessen diverses comarques i que enlla-cen passejant per tota mena de paisatges els dos pols d’atracció

turística, com són els Pirineus i la Costa Brava. La dualitat mar i muntanya també queda pale-sa al camí de ronda de la Costa Brava, que comença el recorre-gut a Portbou i finalitza a Bla-nes, passant pel Cap de Creus, on els Pirineus desemboquen bruscament sobre el mar. I és que amb els camins de ronda les descobertes són constants: boscos mediterranis i paisatges rurals; el parc natural dels Ai-guamolls de l’Empordà; cales amagades; nuclis mariners com Llafranc, Calella de Palafru-gell, Llançà o Tossa de Mar; po-bles medievals com Palau-sator i Pals; i un llarg etcètera.

Caminar és sinònim de gaudir observant, descobrir i conèixer l’entorn, i estar en contacte amb la natura. El senderisme és, doncs, una pràctica més del turisme natural i cultural, i els Pirineus gironins ofereixen una àmplia i variada oferta. Cal destacar aquí la Xarxa de Senders Itinerària, que en al-guns punts coincideixen amb els senders de gran recorregut GR –de més de 50 quilòmetres de llarg– i els de petit recorre-gut PR, d’entre 10 i 50 quilò-metres i d’àmbit més local. En una tasca única, s’han pogut recollir 2.500 quilòmetres de camins interconnectats entre els pobles de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, cobrint gairebé tots els Pirineus giro-nins. S’han recuperat antics camins històrics i s’han se-nyalitzat, amb informació dels seus valors naturals, culturals i etnològics.

Els boscos del Pirineu o Prepirineu amaguen misteris i sorpreses ben agradables.

58

espais naturals

ecoxarxa 5

La situació geogràfica permet que diversos recorreguts uneixin mar i muntanya: la ruta del

Ter ressegueix el riu i és ideal per fer en bicicleta, el GR 11 requereix estar preparat per travessar els Pirineus, i els camins de ronda s’han convertit en

amables i sorprenents passejos arran de costa

Una de les rutes estrella, so-bretot per al trekking, és el GR 11, o Sender dels Pirineus, que recorre tota la serralada des del Cantàbric fins a la Medi-terrània a través de centenars de quilòmetres i que supera en molts punts els 2.000 me-tres d’altitud. A les comarques gironines té una distància de 253 quilòmetres des de la Cer-danya fins al Cap de Creus.

Els aficionats a la bicicleta també gaudiran d’aquests pa-ratges, gràcies a les anomena-des vies verdes, que els per-metran anar des del Pirineu gironí fins a la Costa Brava, i als centres de BTT i les rutes circulars. Així, hi ha disponi-bles tota mena d’itineraris per als més aficionats com per als

El senderisme, una pràctica ben habitual i estesa del Pirineu, però també dels recorreguts dels camins de ronda de la Costa Brava.

Camí de ronda, entre l’Estartit i l’Escala.

més experts. De fet, aquesta és una de les millors opcions per als mesos d’estiu, quan la neu ja ha desaparegut. Però no l’única, perquè a les estaci-ons d’esquí i arreu del territori s’ofereixen un ampli ventall

d’activitats i esports d’aventu-ra. Per exemple, fer caiac a les aigües del Ter o als estanys, practicar l’escalada a l’Alta Garrotxa, i recórrer a l’hípica com a alternativa de descober-ta de l’entorn.

59

espais naturals

ecoxarxa 5

Els Pirineus presideixen majestuosament qualsevol punt de l’Empordà (entre mar i muntanya, fill d’un pastor i una sirena), com també d’altres comarques veïnes com el Pla de l’Estany i el Gironès.

60

espais naturals

ecoxarxa 5

Rutes destacades

Entre les moltes altres rutes disponibles, una altra via per descobrir els encants de la Cos-ta Brava i dels Pirineus en un sol viatge és l’anomenada Ruta del Ter. Va ser creada pel Con-sorci Alba-Ter i, mitjançat un itinerari, ressegueix el riu i travessa cinc comarques giro-nines. El camí comença al re-fugi d’Ulldeter, a 2.236 metres d’altura, i acaba a l’anomena-da Gola del Ter, on desemboca

Matinada a la badia de Roses.

La situació geogràfica permet que diversos recorreguts uneixin mar i muntanya: la ruta del

Ter ressegueix el riu i és ideal per fer en bicicleta, el GR 11 requereix estar preparat per travessar els Pirineus, i els camins de ronda s’han convertit en

amables i sorprenents passejos arran de costa

el riu dins el terme municipal de Torroella de Montgrí. En to-tal, 225 quilòmetres repartits en deu etapes, en les quals els senderistes i les persones que hi practiquen cicloturisme te-nen la possibilitat de contem-

plar una gran diversitat de paisatges, ser testimonis de la cultura i les tradicions de cada municipi, degustar una àmplia varietat gastronòmica i fer es-tada en diferents tipus d’allot-jaments.

61

espais naturals

ecoxarxa 5

Per altra banda, els senderis-tes que tinguin com a referèn-cia el mític Camí de Sant Jau-me, han de peregrinar a la part gironina d’aquest recorregut. Aquest itinerari ha estat consi-derat un bé cultural, reconegut com el primer gran itinerari europeu per l’Institut Europeu d’Itineraris Culturals i decla-rat Patrimoni de la Humani-tat per part de la UNESCO. El camí gironí s’inicia al coll de Panissars, a la Jonquera, que es caracteritza per una orogra-fia còmoda i una altitud que no supera els 568 metres. Panis-sars és la frontera més antiga dels Pirineus i el pas natural més assequible que desemboca al mar. Després, es travessen diversos municipis com Figue-res, la vila medieval de Bàs-cara, que avui dia encara con-serva el recinte emmurallat, i Girona amb la seva imponent catedral d’estil gòtic català.

Una altra opció dins l’ampli catàleg de rutes és recórrer els cims que envolten la Vall de Núria. L’Olla de Núria és una ruta circular que comença i acaba al santuari, de dificul-tat mitjana per la seva llargà-ria i pel desnivell del terreny. El caminant pot fer l’excursió en el sentit de les broques del rellotge, començant a Fontal-ba, fent el Puigmal pel cim de la Dou o arribar fins al puig de Font Negra i baixar per la Coma del Clot. També es pot escurçar la ruta per algun dels colls de la muntanya, com el de Finestrelles, el d’Eina o el de Noufonts. L’accés més fàcil Monells, uns dels molts pobles medievals ben a prop de la Costa Brava.

62

espais naturals

ecoxarxa 5

a la Vall de Núria és el Cre-mallera, que el visitant pot agafar des de Ribes de Freser o des de Queralbs.

Cultura i tradició

Els territoris que es troben immersos en la majestuositat dels Pirineus gironins són si-nònim de paisatges espectacu-

• Text: Oriol Mas

Fotografia: Dolors Gibert

lars i també d’una gran riquesa cultural, que s’expressa en les festes locals, la gastronomia i el patrimoni monumental i museístic. La personalitat de Salvador Dalí queda reflectida en la casa museu de Portlligat, en ple Cap de Creus, on el geni del surrealisme va passar gran part de la infantesa i on es pot visitar el taller de l’artista, en

el que és el complement perfec-te al Museu Dalí de Figueres, el més visitat de les comarques gironines.

Els Pirineus gironins també es converteixen en l’escenari de molts festivals de música, so-bretot a l’estiu, que reuneixen artistes de nivell internacional de tots els estils. Així, la bona música inunda els pobles piri-nencs amb festivals com el de música Isaac Albèniz a la Vall de Camprodon, o el Festival In-ternacional de Música a Ripoll.

I si parlem de cuina, aquests ter-ritoris s’han convertit en un dels principals centres de peregrina-ció gastronòmica del món. No és cap secret que el centre de la cuina d’avantguarda està situat al Cap de Creus, gràcies al Bu-lli Foundation de Ferran Adrià. Però, aquesta cuina no podria haver sorgit sense antecedents històrics, sense productes lo-cals i sense l’exquisidesa de les matèries primeres de la zona.

La gastronomia dels Pirineus gironins és variada i gustosa. Hi predominen suculents plats elaborats amb productes de l’hort, combinats amb produc-tes frescos del mar i les carns més tendres. De la terra a la taula: el visitant gaudirà de l’art culinari gironí i, alhora, ja sigui als restaurants o bé a les nombroses fires i mostres gas-tronòmiques que se celebren al territori.

Gola del Ter.

63

entitats

ecoxarxa 5

Cuidant la terra

XARXA DE CUstÒDIA DEL tERRItoRI

La gestió dels espais naturals ja no és només una tasca de l’administració pública. Actualment, la preservació de l’entorn és una responsabilitat de tota la societat civil: administracions, empreses, entitats, pagesos i

tothom qui interacciona amb el territori. Amb aquesta filosofia, sorgida dels països anglosaxons, es va

constituir el 2003 a Catalunya la Xarxa de Custòdia del Territori. La Xarxa disposa de més de cent cinquanta membres implicats en la gestió de l’entorn natural.

Un 80% del medi rural i natu-ral de Catalunya està en mans privades i la conservació del territori ha ultrapassat de llarg la simple protecció a base de de-crets legislatius. La biodiversi-tat, el paisatge, la connectivitat ecològica o les bones pràctiques ambientals són conceptes que es relliguen en un territori sense fronteres que no es regeix pels límits que es dibuixen en el Pla d’Espais d’Interès Natural. Tot plegat fa imprescindible una gestió integral de l’entorn, adap-tada a les necessitats de cada espai i en funció de la convivèn-cia que hi desenvolupen l’home i la natura. Aquest és el marc en què es desenvolupa la Xarxa de Custòdia del Territori (xct). Seminari internacional de custòdia del territori al castell de Montesquiu (Osona). Foto: la Vola

64

entitats

ecoxarxa 5

El 2006 la Xarxa es declarava d’utilitat pública, i avui ja la integren més de cent cinquanta entitats

col·laboradores entre particulars, empreses i sector públic

La Declaració deMontesquiu

L’onze de novembre del 2000 es va firmar la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori. La celebració d’unes jornades amb ponents inter-nacionals, en aquest paratge d’Osona, va desembocar en la redacció d’un manifest que va ser l’espurna de la Xarxa. En el document es presentaven les virtuts del sistema de custòdia, com la voluntarietat, la comple-mentarietat amb l’administra-ció o l’eficàcia que es demostra-va en les diverses experiències internacionals, com també les portes que oferia ja aleshores la legislació urbanística i ambi-

ental per aprofundir en la col-laboració entre el sector públic i el privat en la conservació del territori. En aquest context es plantejaven un seguit de reptes a assolir, per exemple l’adap-tació de les lleis, potenciar la formació i educació dels agents implicats, definir incentius i començar proves pilot, entre altres. Una quarantena d’enti-tats, organismes, institucions privades i administracions van signar aquest manifest.

Tot seguit es van començar a desenvolupar els primers projectes, i finalment el març del 2003 es constituïa formal-ment la Xarxa de Custòdia del Territori com a entitat sense

ànim de lucre, amb les ofici-nes a la Universitat de Vic. Els objectius eren impulsar l’entitat i formar, assessorar i promoure la recerca en aquest àmbit per protegir l’entorn i la biodiversitat. El 2006 la Xarxa es declarava d’utilitat pública, i avui ja la integren més de cent cinquanta enti-tats col·laboradores entre par-ticulars, empreses i sector pú-blic. La Xarxa ha aconseguit convertir-se en el paraigua on s’agrupen i interactuen els implicats, des d’on es poten-cia l’assoliment d’objectius i s’ofereixen serveis i produc-tes, amb un complet inventari d’empreses: assessoria, ser-veis ambientals, comunicació, educació ambiental...

Els acords de custòdia

La principal eina que ha de-senvolupat la Xarxa són els acords de custòdia. Es tracta del compromís de col·laboració entre una entitat i els propie-taris o usuaris d’un espai, i que serveix per preservar-ne els valors naturals, paisatgístics o culturals. Hi ha diversos tipus d’acord, que s’apliquen en fun-ció de les necessitats de l’espai i del propietari, i que poden ar-ribar a implicar fins i tot que la Xarxa adquireixi la finca en qüestió. Aquests acords han esdevingut una fórmula cada vegada més utilitzada per pro-tegir determinats punts que no entren dins de figures adminis-tratives com els parcs naturals o els espais PEIN. La gestió, a càrrec d’entitats i amb una Bassa de Can Cuní on la Fundació Emys hi té firmat un acord de custòdia. Foto: XCT

65

entitats

ecoxarxa 5

L’onze de novembre del 2000 es va firmar la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori

Els Arenys de la Noguera, on l’Estació Biològica del Pallars Jussà hi té un conveni. Foto: estaCió biolòGiCa Del Pallars Jussà

Pantà de Garet on el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter hi té un acord de custòdia amb el seu propietari. Foto: xCt

important tasca del volunta-riat, no només pretén preser-var aquests espais, sinó també promocionar-los i utilitzar-los com a eines de sensibilització ambiental, amb uns costos re-duïts. Per això, des de la Gene-ralitat s’ha renovat el suport a les associacions que fan aques-ta tasca, i que queden engloba-des dins la Xarxa. En aquesta línia, la Xarxa també ha apos-tat per la difusió i l’organitza-ció d’activitats dins les finques que gestiona.

Actualment, hi ha més de 600 acords de custòdia a Catalu-nya, una xifra que no para de créixer. A més, cada vegada s’hi inclouen també més valors ter-ritorials, culturals i econòmics, assumint un paper transversal dins la societat. Per exemple, darrerament s’hi ha afegit la creació d’arrossars ecològics dins hàbitats d’interès al Delta de l’Ebre, la creació d’una xar-xa d’itineraris a la forest del Brugal al Montsec, o l’aprofi-tament de la finca del Mas de Pitoia a la Ribera d’Ebre per a la creació d’oli de qualitat.

ELs ACoRDs DE CUstÒDIA, AvUI> 634 acords de custòdia a Catalunya

> 62.129,1 hectàrees (2% de la superfície del país)

> 30.877 hectàrees són al Pallars Jussà, la comarca amb més territori amb acords, seguida de l’Alt Urgell i el Baix Empordà

> 230.000 hectàrees de custòdia marina

> 80 entitats de custòdia

> 67 acords a càrrec dels Minyons escoltes i guies de Catalunya, l’entitat que en té més. La segueixen la Diputació de Girona amb 66 i l’Obra Social de CatalunyaCaixa amb 65

> 23,2% dels acords tenen com a objectiu la conservació d’hàbi-tats. La promoció de l’aprofitament dels recursos és un 18,8%, i la conservació d’espècies un 11,4%

> 82 acords de custòdia a la Selva, la comarca que en té més. La segueixen el Ripollès amb 56 i el Pallars Sobirà amb 55

> 3 comarques sense cap acord de custòdia: L’Alt Penedès, la Segarra i l’Urgell

• Text: Oriol Mas

Més informació:

www.viulaterra.cat // www.custodiaterritori.org // www.ictib.org

66

art i cultura

ecoxarxa 5

Cicle de Cinema & Bicicleta

www.iaeden.cat

Font: IADEN

El quart dissabte de cada mes, l’IAEDEN-Salvem l’Em-pordà, juntament amb l’Asso-ciació Imago, amb el suport de l’Associació UBAE (Associació d’Usuaris de la Bicicleta de l’Alt Empordà), organitzen un cicle de cinema en què la bicicleta és el fil argumental o té un paper simbòlic destacat, per tal de reivindicar aquest mitjà de transport alternatiu a les ciutats petites i mitjanes.

Amb aquest cicle es vol con-tribuir a debatre el futur del paper de la bicicleta en la nostra societat com un mitjà de transport que contribueix a la sostenibilitat del plane-ta, a humanitzar les ciutats i, en definitiva, a la millora de la nostra salut i qualitat de vida.

Hi ha projectades pel·lícules com El ladrón de bicicletas o El niño de la bicicleta, entre d’altres. Totes les pel·lícules es projectaran a Can Met a les 20 hores i amb entrada gratuïta.

67

art i cultura

ecoxarxa 5

El FICmA a AmèricaEl Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA) i l’Oficina Regional per a Amèrica Llatina i el Ca-rib del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es van unir per or-ganitzar la mostra de cinema itinerant “FICMA: Cinema i Medi Ambient”, una gira que, durant l’any 2013, recorrerà dotze països d’Amèrica Llatina i àrea del Carib.

La mostra, que reuneix una se-lecció de llargmetratges i curts premiats al Festival Internaci-onal de Cinema de Medi Am-bient de Barcelona 2012, busca educar i despertar sensibilitat respecte dels valors de protegir i cuidar l’entorn i el planeta i fomentar la cinematografia.

El Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA) es va fundar a Bar-celona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment.

És el festival de cinema de medi ambient amb més edi-cions celebrades al món –no-més després del Festival de Washington– i se situa com el més antic d’Europa en el seu gènere. És l’únic que té una secció competitiva que no ac-cepta produccions amb més d’un any d’antiguitat a la data d’edició de l’esdeveniment, la

qual cosa el situa al capdavant dels festivals d’aquesta temà-tica. L’any 2000, el FICMA va rebre el Prince ‘Award, premi de la Comunitat Europea ator-gat per l’Agència Europea de Medi Ambient de la Comissió Europea i la Fundació Princes’ Award. www.ficma.com

Font: FICMA

Foto fragment de la pel·lícula documental Yo compré una selva tropical de Jacob Andrén / Helena Nygren.

Foto fragment del curtmetratge Segunda mano d’Isaac King.

68

art i cultura

ecoxarxa 5

www.liberaong.org

La BarbacoaEl passat mes de desembre es va estrenar la pel·lícula documental La Barbacoa,

una producció de 4 Barres Audiovisuals,

escrita i dirigida per Enric Urrutia.

Aquesta pel·lícula és una reflexió sobre els hà-bits alimentaris de societats com la nostra, en concret, en relació amb el consum de carn. És la primera filmació documental d’aquestes ca-racterístiques gravada íntegrament a Catalu-nya i compta amb la col·laboració d’activistes com l’etòleg britànic d’origen català Jordi Ca-samitjana i el coordinador general de LIBE-RA!, Leonardo Anselmi, el qual va ser també portaveu de la Plataforma Prou! Tots dos han aportat la seva visió del veganisme.

La Barbacoa ha estat un treball de més de quatre anys, en què s’han recollit imatges de granges i escorxadors de tot Catalunya, així com les opinions de personalitats relacionades amb aquest sector. Catalunya va ser pionera a aprovar una Llei de Protecció dels Animals a Espanya que, alhora, és també la més avança-da de tot l’Estat. No obstant això, Catalunya concentra un terç de tot el sector carni espa-nyol. En l’àrea de la Catalunya central, hi ha una de les majors concentracions de granges i escorxadors de porcs de tot Europa.

La Barbacoa reflecteix l’actitud humana amb relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària des del naixement de l’ésser viu que serà transformat en producte final de consum, passant per la seva existència i la seva mort anunciada. Hi trobem diferents posicions socioculturals: religió, política, in-dústria i educació, i s’entrevisten persona-litats que per mitjà de la seva posició social transmeten la seva visió antropològica de l’alimentació humana.

Font: Libera!

69

art i cultura

ecoxarxa 5

Què passa a la bassa?

Boscos de Catalunya

www.boscosdecatalunya.cat

www.viulaterra.cat/ca/activitats/custodia_infants.html

Font: XCT

Font: Boscos de Catalunya

Des de la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) s’ha publicat el conte Què passa a la bassa? L’objectiu del conte és apropar els infants a la custòdia del territori. El conte ha estat re-dactat per l’Elisenda Queralt i il·lustrat per l’Elisenda Adell.

El conte el protagonitza la tor-tuga de terra Lola i explica els canvis que es realitzen per mi-llorar el seu hàbitat (una bas-sa on viu amb altres espècies) com a resultat d’un acord de custòdia.

El llibre Boscos de Catalunya és una presentació de la rique-sa forestal de Catalunya, un territori privilegiat en el con-junt europeu per la diversitat i extensió dels seus boscos, que representen un 62% del terri-tori català. Cada any, nom-brosos incendis arrasen part d’aquest patrimoni natural i, amb aquesta edició, l’editori-al Lunwerg col·labora amb la Fundació Boscos.

Amb aquest motiu de solida-ritat i un sentiment col·lectiu per ajudar aquests indrets, per tots estimats, ha sorgit la

Per facilitar-ne la seva difusió i distribució el conte està dispo-nible en PDF a la secció Activi-tats / La custòdia i els infants de la web viulaterra.cat.

A la mateixa web també us po-deu descarregar el conte narrat (arxiu d’àudio), la cançó del con-te o visualitzar el conte a la ve-gada que és narrat (Flippbook).

Tots els materials també s’han editat en anglès.

El conte té per objectiu difon-dre el missatge i els valors de la custòdia del territori entre el públic infantil.

iniciativa de reeditar aquesta meravellosa obra amb dos ob-jectius importants: el primer, la divulgació del coneixement dels nostres boscos i, el segon, el de col·laborar amb un pro-jecte concret vinculat a la re-cuperació de la zona afectada destinant-hi part dels beneficis de la venda del llibre, una en-titat que gestiona projectes per la recuperació dels boscos de Catalunya: Fundació Boscos.

L’autor, és Martí Boada, geò-graf, naturalista, doctor en Ci-ències Ambientals i director de la Fundació Boscos.

70

art i cultura

ecoxarxa 5

www.facebook.com/events/132755370218632/?ref=22

www.adenc.cat

Després de les cendres

Sota el títol de Després de les cendres, dinou artistes de l’Alt Empordà han publicat un CD col·lectiu, produït des d’Empor-dà Músic (associació cultural musical ), amb l’objectiu de do-nar suport als damnificats dels focs de l’Empordà que encara no han rebut l’ajut necessari i recaptar fons.

Aquest CD inclou una cançó per intèrpret, composades pels mateixos artistes i té un preu de 10 euros.

Font: Empordà Músic

Font: ADENC – UNIMM CAIXA

Els interessats a adquirir algun CD es poden posar en contacte directament amb Ecoxarxa.

Enguany, el premi a la millor fotografia en el 6è concurs Instants de Natura ha estat per “Cavallet” de Marc Casanovas Fèlix.

L’exposició, que compta amb les obres finalistes del concurs, mos-tra la qualitat de les fotografies presentades al concurs fotogràfic coorganitzat per l’ADENC i el Consell Territorial de Sabadell de l’Obra Social d’Unnim Caixa.

6è concurs de fotografia Instants de Natura

“Cavallet”, de Marc Casanovas.

71

art i cultura

ecoxarxa 5

Font: Empordà Músic

www.fototorroella.blogspot.com

Font: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí Ecoxarxa

Natura i Territori, seleccionat per

‘mirades de la natura’El documental fotogràfic Natura i Territori de la fotògrafa Dolors Gibert, produït per ECOXAR-XA, ha estat seleccionat a participar en el Fes-tival fotogràfic “Mirades de la Natura”, organit-zat pels Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí. En aquest sentit, aquest documental serà exposat a partir del mes d’abril a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Alhora, aquest mateix documental ha estat se-leccionat com a finalista i expositor en el con-curs i exposició Instants de Natura organitzat per UNNIM CAIXA i ADENC.

Guineu (Dolors Gibert).

Stop a l’especulació (Dolors Gibert).Stop a l’especulació (Dolors Gibert).

Harmonia(Dolors Gibert).

72

art i cultura

ecoxarxa 5

Concurs de fotografia ‘natura d’hivern’

L´ANG posa en marxa un concurs de fotografia naturalista per mitjà de la xarxa social Instagram

Amb l’objectiu de difondre els valors naturals de l’entorn proper, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) posa en marxa un concurs de fotografia per mitjà de la xarxa social Ins-tagram. Les fotografies han de ser fetes a les comarques gironines, tenir caràcter naturalis-ta i expressar algun tret característic de l’esta-ció hivernal. Els participants han d’etiquetar la fotografia amb el hashtag #naturahivern, i www.naturalistesgirona.org

Font: ANG

fer un comentari amb una menció del compte a Instagram de @natusterritori.

El jurat escollirà les tres fotografies guanyado-res. Els premis són:

El termini de presentació de fotografies co-mença en el moment de publicació de les ba-ses a la pàgina web de l’entitat www.natura-listesgirona.org i finalitza en l’equinocci de primavera, és a dir, el 20 de març de 2013 a les 12.02 hores.

1- Primer premi: un any de quota gratuïta en la quota de soci de l’ANG i un exemplar del llibre commemoratiu del XXVè aniversari del concurs de fotografia naturalista de l’ANG.

2- Segon premi: un exemplar del llibre commemoratiu de la 25a edició del concurs de fotografia naturalista.

3- Tercer premi: un pòster de la 25a edició del concurs de fotografia naturalista.

73

art i cultura

ecoxarxa 5

25 anys de Concurs de Fotografia naturalista“El pingüino

solitario”, de Juanma Orta, obté el 1r premi

de la categoria General del

25è Concurs de Fotografia Naturalista.

En aquesta edició s’han presen-tat un total de 1.012 fotografies de 309 participants. Per cate-gories, s’han presentat 32 foto-grafies a la categoria Riu Ter, 169 fotografies a la categoria foto denúncia, 190 fotografies a la categoria Aigua, Natura i Costa Brava i 621 imatges a la categoria General.

El Concurs de Fotografia Na-turalista, organitzat per l’As-sociació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cul-tural i Naturalista de Girona, arriba a la 25a edició i ho ha celebrat amb l’acte de lliura-ment de premis, l’exposició de les fotografies premiades i un llibre commemoratiu.

L’objectiu principal del concurs es manté al llarg de les seves

“El pingüino solitario”, de Juanma Orta.

74

art i cultura

ecoxarxa 5

edicions, i és el de crear una finestra oberta al món natu-ral per tal que ens mostri tota la seva bellesa i fragilitat. Que la gent pugui valorar i estimar el seu entorn més immediat i, alhora, els espais més allunyats de la terra per poder-los preservar.

25 anys de fotografies de natura i paisatges

Per celebrar aquest aniver-sari tan especial s’ha editat el llibre 25 anys de fotografi-es de natura i paisatges, que www.naturalistesgirona.org

Font: ANG

recull les millors instantàni-es d’aquests anys i reflecteix l’evolució del concurs: des del rodet i l’enviament de foto-grafies per correu postal fins a la fotografia digital i la par-ticipació a través del portal www.naturalistesgirona.org/fotografia. El llibre ha estat possible gràcies a la compli-citat de petits donants, que han fet donatius a través de la plataforma Verkami.

Amb aquesta publicació, l’Associació de Naturalistes de Girona vol fer un reconei-

xement a totes les persones aficionades i professionals de la fotografia de natura, que amb les seves imatges ens apropen una mica més a la riquesa viva de la Terra i la seva vulnerabilitat. Conèixer i admirar la bellesa d’aques-tes imatges és el vehicle per tal d’afavorir la sensibilitza-ció, la cura i el respecte cap a la natura, i millorar així la protecció dels entorns natu-rals.

Portada del llibre 25 anys de fotografies de natura i paisatges.

75

entrevista

ecoxarxa 5

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és, sense cap dubte, un dels prehistoriadors més importants del món. Entre moltes d’altres fites en el seu currículum, hi ha la del 1994 al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), on va descobrir restes del primer poblador europeu, datat en 780.000 anys. L’Homo antecessor –tal com es va denominar a aquesta “nova” espècie– va revolucionar les teories existents, que sostenien que no hi hauria hagut cap humà al continent europeu abans de 500.000 anys enrere. A Girona, Carbonell va ser membre de l’Associació Arqueològica, des d’on va contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la Península Ibèrica. Des del 1999 ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, i actualment és investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). El seu últim llibre, escrit conjuntament amb Cinta S. Bellmunt, és El catalanisme evolutiu (2011, Ara Llibres).

76

entrevista

ecoxarxa 5

Fa quaranta milions d’anys menjàvem in-sectes. Amb la introducció del foc vam co-mençar amb la carn, i amb les noves eines hem socialitzat l’àpat... Aquestes evoluci-ons, quins canvis han provocat en la nos-tra espècie?L’alimentació indica una forma de comporta-ment. El depredador necessita una sèrie de capacitats i habilitats que el recol·lector no ne-cessita. En canvi, nosaltres som la barreja de recol·lectors i depredadors, i això ha marcat el nostre caràcter.

I avui, com qualificaries l’etapa alimentà-ria en la qual ens trobem?Continuem essent agricultors i ramaders, i per tant, estem allà mateix. L’únic que ha canviat és la forma de cuinar. L’altre dia ho comentàvem amb en Ferran Adrià, i ell parlava de la cuina freda... Això és l’única cosa que hi ha diferent.

Els neandertals caçadors necessitaven molta més proteïna càrnia per l’esforç físic que havien de fer... Consideres que men-gem més proteïna de carn del que necessi-taríem, d’acord amb el modus vivendi occi-dental, més aviat sedentari?La ingesta de carn sistemàtica és el que ens ha fet intel·ligents. Un cervell metabòlic com el nostre necessita molta energia, i la carn ens ha anat bé, perquè amb poca ingesta l’hem acon-seguida. Els inuit, per exemple, mengen només carn, que és l’únic que tenen. Això demostra la gran capacitat d’adaptació de l’espècie.

Hi ha una famosa frase de Kant que diu que es pot jutjar el cor d’un home per la manera com tracta els animals. El nostre sistema ha engendrat una indústria alimentària basa-da, en molts casos, en el maltractament ani-mal, tal com denuncien algunes entitats. La Comissió Europea també està intensificant la regulació del benestar animal...Tenim poca consciència d’espècie: maltracta-ment infantil, sexual... Si una espècie com la nostra maltracta al propi espècimen, no és es-trany que també maltracti els animals. La fam entre la nostra espècie és el primer que hem d’eradicar; i immediatament després, corregir el maltractament a qualsevol animal de l’entorn.

I què fem amb la indústria càrnia?Els animals s’han de sacrificar amb les tecnolo-gies adients. Ara bé, els animals formen part de la nostra cadena alimentària... i menjar, ens els menjarem igual.

Però pensa que el model d’alimentació ve-getariana o vegana seria un pas més, en l’evolució dels humans?Els vegetals també són un regne! A més, cal te-nir en compte que els ovolàctics, per exemple, tenen una dieta proteínica anormal. D’altra banda, no podem menjar només minerals, ja que necessitem aliments orgànics. Mentre no puguem crear la proteïna animal artificialment, haurem de menjar animals... El que hem d’evi-tar és el maltractament.

77

entrevista

ecoxarxa 5

“Per primer cop podem governar el procés d’adaptació (...) Fins que això no sigui fac-tible, són les lleis de la natura les que ens governen i no ens deixen substituir l’atzar per la lògica de la consciència d’espècie”. A què es refereix?A entendre que som una sola espècie al món, i que si adquirim aquesta consciència operativa podrem treballar per un equilibri social, ecològic, tecnolò-gic, etc. En definitiva, hem de ser capaços de mani-pular tecnològicament el nostre entorn per obtenir energia i incrementar la sociabilitat de l’espècie.

Però la tecnologia és una arma de doble tall, ja ho avançava Max Weber. Tal com vostè diu, pot salvar moltes vides i en pot destrossar moltes altres...La tecnologia és una adaptació, una adquisi-ció humana bàsica sense la qual no seríem hu-mans... I si en fem una mala aplicació, resultat d’una dolenta comprensió de l’humanisme tec-nològic, pot tenir resultats perversos.

La socialització de la ciència i la tecnolo-gia ens farà més humans... Però la depen-dència respecte la tecnologia, no creu que ens allunya excessivament del contacte amb la naturalesa i, per tant, de la nostra essència?Des del segle XIX hi ha postulats de l’esquerra (i recordi que jo vinc de l’esquerra) que ens aler-ten que la tecnologia és dolenta... Això és una perversió intel·lectual! Podem allargar la vida, cuidar malalties, generar pensament ràpida-ment, ens hem desenvolupat culturalment... el que no defenso és el coneixement per anar con-tra aquest progrés social.

Però què me’n diu, de les noves malalties associades a la dependència cap a les tec-nologies digitals... El que és evident és que la tecnologia i la seva socialització crea dificultats adaptatives, perquè ha anat massa ràpid. A més, socialment no s’ha entès el nostre propi progrés.

78

entrevista

ecoxarxa 5

Encara som, per tant, animals?Som uns animals que ens hem naturalitzat, per-què ja entenem la nostra part animal. Però la tecnologia encara tardarà molt a canviar la nos-tra manera animal de fer funcionar el cervell.

I això, segons vostè, serà bo...El bo i el dolent és una interpretació moral. Els valors són diferents a cada societat, però no són bons ni dolents... és molt difícil dir-los a certes tribus que l’infanticidi és dolent: per a ells és molt important!

Parlem, doncs, del futur del Planeta. La nos-tra activitat tècnica sembla que està inter-venint sobre la pèrdua de biodiversitat...Sí, estem intervenint negativament en els canvis planetaris perquè el nostre cervell és de primat. La nostra evolució ha comportat aspectes que haurem de corregir, això forma part del procés d’adaptació. La pèrdua de biodiversitat és greu si el resultat és que el 4% de la població estigui molt bé i el 40% estigui molt malament. El que està clar és que no podem continuar consumint exponencialment...

Què passarà, si no?Hi haurà un col·lapse, un caos i una crisi, i hau-rem de tornar a organitzar-nos. Això forma part de l’evolució... no de la humana, sinó de l’evolu-ció en general. La selecció cultural és una filla de la selecció natural.

Així, anem malament i haurem de corre-gir-ho, ja sigui a consciència o per força...Sí... ara bé, cal tenir en compte que les extinci-ons més importants s’han produït quan els hu-mans no existien. De fet, nosaltres som el fruit d’una extinció.

Pensa que sobreviurem al final natural de la vida a la Terra?Sense tecnologia, impossible. Però amb ella po-dríem continuar mantenint la nostra singulari-tat d’espai - temps en un altre planeta, d’aquí a milers d’anys. Recordem que fa cinquanta anys vam enviar l’Sputnik, el primer satèl·lit, i ara hi ha desenes de milers de satèl·lits.

Però aparentment hi ha insalvables... per exemple, què passaria amb la pressió at-mosfèrica que suporta el nostre cos?Ho podríem canviar... Tenim una gran possibili-tat d’automodificació genètica i física que enca-ra desconeixem. Podem imaginar un ésser amb escames que respiri CO2...

Òndia!Al segle XXI, encara som a la prehistòria. De moment, el que veurem properament serà que els xinesos instal·laran una base a la Lluna amb matèries primeres.

Tot això encara queda lluny... com enfoca la prehistòria, aquest futur?Estem creant un sistema interdisciplinari per veure què és el que ens ha fet avançar tècnica-ment. Fem un treball conjunt entre genetistes, tecnològics evolutius, psicologistes evolutius, arqueòlegs, lingüistes i estudiosos sobre les xar-xes socials en l’evolució de processos. Anem, per tant, cap a un sistema holístic d’estudi.

Quin sistema polític creu que ens menaria millor, cap a aquest futur que albira... la democràcia?No crec en la democràcia, és el pitjor dels siste-mes que podríem heretar, perquè sorgeix en una Grècia clàssica basada en l’esclavisme.

Estaria d’acord amb un sistema més basat en les elits?No, perquè les elits separen el grup....Els sistemes actuals no responen a les necessi-tats que tenim: el 30% de la població continua passant gana. Això no vol dir que hagi assolit

No crec en la democràcia, és el pitjor dels sistemes que

podríem heretar, perquè sorgeix en una Grècia clàssica

basada en l’esclavisme.

79

entrevista

ecoxarxa 5

• Text: Guillem Saló

Fotografia: Dolors Gibert

avenços destacables, com és que el 60% de la po-blació estigui alfabetitzada. Cal trobar una pro-posta col·lectiva basada en el pensament crític, una cultura assembleària intel·ligent.

I a nivell econòmic, comparteix les veus que apunten al decreixement com a única sortida? Sí, comparteixo les teories de Georgescu-Roe-gen, basades en la bioeconomia (que han servit de base de la teoria del decreixement econòmic): hi ha un moviment biològic basat en els inputs de les transaccions, que llavors tenen unes con-seqüències econòmiques.

Parlem de les seves preferències perso-nals... Quina música li agrada?Les cantates de Bach i el Don Giovanni de Mo-zart.

Quina novel·la recomanaria?El nom de la rosa.

I un assaig?Ufff, no ho sé... ara llegeixo El ajedrez de la vida del paleoecòleg Jordi Agustí.

Amb quin paisatge de Catalunya es queda-ria?El que vaig conèixer de ben petit: el Pirineu ori-ental.

I del món?El desert central australià, una gran superfície de sorra i roca.

Un instant del dia?La nit, quan era jove. Ara prefereixo l’alba, en un bosc amb rosada.

Quin és el seu àpat per excel·lència?L’arròs a la cassola.

Un gran plaer?Anar a caçar bolets i l’esquí nòrdic.

Finalment... un instant de la seva vida?El descobriment de la dentició de l’Homo ante-cessor, el 1994.

Comparteixo les teories de Georgescu-Roegen, basades en la bioeconomia: hi ha un moviment biològic basat en els inputs de les transaccions, que llavors tenen unes conseqüències econòmiques.

80

la ruta

ecoxarxa 5

El Catllaràs (Alt Berguedà)El Catllaràs, pròpiament dit, és un conjunt de terres comunals del municipi berguedà de la Pobla de Lillet que limiten amb les valls de la Clusa i de Sant Julià de Cerdanyola (Cerdanyola, simplement, per als habitants de la zona)

Per extensió, però, el topònim a què fem referència podem dir que s’ha apropiat d’un conjunt de serres i boscos que hi ha en-tre els municipis de la Pobla de Lillet, Sant Julià de Cerdanyo-la, Sant Jaume de Frontanyà, Borredá, Vilada, Castell de l’Areny i la Nou de Berguedà.

Es tracta d’una serra força recòndita, desconeguda i allu-nyada de les grans masses, però indubtablement té un gran interès paisatgístic, na-tural, excursionista, biològic i geològic, amb pinzellades d’un passat històric ben des-tacable.

Avui resta gairebé adormida, plena de silenci i assossec.

En alguna de les seves ocultes raconades s’hi poden trobar di-ferents mostres de les escasses poblacions de la mítica flor de neu que romanen a les nostres muntanyes.

La Baga de Fontanals.

81

la ruta

ecoxarxa 5

Dins seu i en la seva àrea d’in-fluència, hi ha racons, indrets i topònims meravellosos i evo-cadors: la Pobla de Lillet, el monestir i el castell de Lillet, el santuari de Falgars, Vallfo-gona, la Roca de la Lluna, Roca Forcada, la baga de Fontanals, el xalet del Catllaràs, la Deve-sa Jussana, el Joc de la Pilota, la Roca de la Mare de Déu, el prat Xispedor (o Gespador), la font Assedegosa (o Saragossa), el Pla i el Roc del Catllaràs, el Pla de l’Orri, puig Lluent, la collada de Faig-i-branca (o Fatjabranca), Arderiu, Arde-ricó, Junyent, Montclús… En la ruta que presentarem tot seguit en veurem i coneixerem alguns, la resta aniran sorgint davant dels nostres ulls i que-daran per sempre en la nostra memòria a mesura que anem descobrint aquest meravellós racó de l’Alt Berguedà.

Descripció de l’itinerari de la ruta

La ruta que presentem comen-ça a la Pobla de Lillet. Ens di-rigim cap al barri de les Coro-mines i passem per la capella de Sant Antoni, a 875 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

Sortim de la Pobla en direcció llevant (est), deixant enlairat a la nostra dreta l’elevat turó del castell de Lillet (amb una creu ben visible al capdamunt).

Estem recorrent un tram de l’antic camí ral de la Pobla de Lillet a Ripoll. Arribem a l’an-

tic monestir de Santa Maria de Lillet. Es tracta d’un edifici romànic, les primeres notícies del qual daten del segle IX i que ha arribat als nostres dies després d’haver sofert múlti-ples reformes, l’última no fa gaires anys. A tocar el mones-tir, es troba la singular rotonda de Sant Miquel de Lillet, peti-ta església romànica de planta circular situada a 943 metres d’altitud.

Sortim de l’església de Sant Miquel en direcció sud-oest per un corriol senyalitzat amb pin-tures grogues-i-blanques (és el sender PR-C 52, el de la Volta al Catllaràs). Aquest tram pel qual passem ara és en pujada, fins que arribem a un collet. Som al peu del castell de Li-llet, a tocar el mas del Castell de la Vila. Des d’aquí, en uns 5 minuts, podem accedir al cap-

damunt de la penya on hi ha les restes de l’antic castell de Lillet i la gran creu que hem vist fa una estona.

El castell de Lillet fou cons-truït al segle X i abandonat al XIII. Des del turó on es troba-va es pot albirar una interes-sant i aèria vista panoràmica de la Pobla de Lillet i de les muntanyes de l’Alt Berguedà i del Ripollès.

Feta la visita al castell, tornem al collet i seguim el sender se-nyalitzat, en pujada entre bos-cos de faigs i pins i seguint en la mateixa direcció sud-oest que ens ha dut fins aquí. Arribem a una pista forestal i al pintoresc xalet del Catlla-ràs, dissenyat pel reconegut arquitecte Antoni Gaudí. Ori-ginàriament serví per allotjar

El pintoresc xalet del Catllaràs fou dissenyat pel reconegut arquitecte Antoni Gaudí

Rotonda de Sant Miquel.

82

la ruta

ecoxarxa 5

Des del mirador de la Roca de la Lluna es pot contemplar una vista ben àmplia i circular de l’alta

vall del Llobregat i de les muntanyes del Pirineu

els enginyers de les mines que hi havia en aquest indret i en aquest entorn del Catllaràs. D’aquests mines se n’extreia el carbó que s’utilitzava per fer funcionar els forns de la fàbri-ca de ciment del Clot del Moro, entre la Pobla de Lillet i Cas-tellar de n’Hug. Actualment, i esporàdicament, el xalet del Catllaràs és utilitzat com a casa de colònies. A partir d’aquí, el sender pren direcció ponent (oest) en for-ta pujada, fins que arribem al collet Fred, a 1.457 metres d’altitud. Per arribar fins aquí

també hauríem pogut prendre l’opció d’arribar al collet Fred seguint el traçat de la pista forestal que havíem trobat al xalet del Catllaràs, amb un recorregut una mica més llarg però amb un desnivell no tan sobtat. Si escollíssim aquesta darrera opció podríem veure, uns 100 metres a l’esquerra de la pista en direcció a la font d’Ardericó, una boca de les mi-nes d’Arderiu. Ben a prop del collet Fred, degudament senyalitzat, hi ha l’interessant mirador de la Roca de la Lluna, amb una font

Serra del Catllaràs des de la Pobla de Lillet .

i amb bancs i taules per poder fer-hi pícnic a tocar. Es trac-ta d’un mirador construït per ICONA sobre aquesta destaca-ble penya, visible i reconeixible des de lluny. Hi ha una taula panoràmica on hi ha anotats els topònims (muntanyes i po-bles) que des d’aquí es poden contemplar. Es tracta d’una vista ben àmplia i circular de l’alta vall del Llobregat i de les muntanyes del Pirineu i el prePirineu. Cap al sud, es veu l’interior de la serra del Catlla-ràs. Retornem a la pista forestal, seguim la ruta senyalitzada i ben aviat arribem a les restes d’un antic edifici. Es tracten de les restes de l’antiga sala de màquines, lloc on s’agrupava

83

la ruta

ecoxarxa 5

Si no es vol fer tota la ruta completa hi ha la possibilitat d’escurçar-la i adaptar-la a les necessitats i possibilitats de cadascú

Monestir de Santa Maria de Lillet.

el carbó recollit en diferents mines d’aquest sector abans de baixar-lo cap a la Pobla de Lillet. Un tros més enllà la ruta que anem seguint (senyalitzada amb pintures grogues-i-blan-ques, recordem-ho) abandona la pista forestal que anàvem seguint i s’enfila a l’esquerra. Som a la Devesa Jussana, en-tre altívoles roques (les Roques d’Ardericó, de la Mare de Déu i del Joc). Poques passes més endavant del punt on hem dei-xat la pista, a mà esquerra, hi ha la font de Devesa Jussana. El Joc de la Pilota, a meitat de la ruta

Tot seguit, el sender s’esmuny pujant per una mena de grau i arriba al Joc de la Pilota, un lloc idíl·lic al peu de la Roca de la Mare de Déu. El topònim del Joc de la Pilota prové del fet que era el lloc on els enginyers anglesos que vivien al xalet del Catllaràs jugaven a pilota. La vegetació predominant en aquest indret són els boscos de faigs, canviants al llarg de l’any: de la nuesa i rigor hiver-nals, passant per la verdor i frescor de la primavera i l’estiu i arribant a la riquesa i varie-tat cromàtica de la tardor. Una meravella tot l’any. Ens trobem a la meitat de la ruta. Deixant endarrere el Joc de la Pilota i seguint el sender, passem pel prat de les Dama-ses i tornem a trobar la pista forestal en arribar al prat Xis-

pedor (o Gespador). Aquests prats són testimoni vivent de les grans ramades que antiga-ment hi pasturaven a l’estiu: nostàlgia i melangia d’un pas-sat ple de vida al Catllaràs.

A l’esquerra de la pista trobem la font de Prat Xispedor. En aquest punt, tornem a aban-donar la pista forestal, tot en-dinsant-nos pel bosc que queda a la nostra esquerra i arribem a la bucòlica font Assedegosa (o Saragossa).

El camí va pujant, mandrosa-ment i entre faigs, per la baga de Corró i arriba al punt culmi-nant de la ruta: el Pla del Cat-llaràs, amb el roc homònim (de 1.685 metres d’altitud) plantat al bell mig del pla.

Del Pla del Catllaràs, cap al sud, segueix una pista vers els sectors del Pla de l’Orri i de la Clusa. Nosaltres, però, pren-drem una pista que se’n va di-recció ponent (oest) tot seguint, encara, les marques grogues-i-blanques. Mica en mica, anem baixant fins arribar al collet Llebató (1.628m). Aquí deixem definitivament els senyals del PR C-52 i a partir d’ara segui-rem les blanques-i-vermelles del GR 4. El camí, en marcada baixada per la baga de Fontanals, ens durà fins al Camp de l’Ermità, zona d’antics camps de conreu. Deixem a la dreta la pista que baixa al santuari de Falgars passant per Vallfogona i les

84

la ruta

ecoxarxa 5

Canals de Vallfogona. Nosal-tres anem seguint el GR 4 tot baixant, passant pel Pla de Sant Cristòfol i la Plana Juga-dora, i arribem a la font de Fal-gars, al peu mateix de la car-retera asfaltada que puja de la Pobla de Lillet (i Cerdanyola) al santuari de Falgars.

Des de la font, ja veiem el san-tuari, proper i situat al capda-munt de la serra de Falgars, a 1.279 metres d’altitud, amb la silueta inconfusible del majes-tuós Pedraforca al fons. Santuari de Falgars

Les primeres notícies que es tenen del santuari són del se-gle XII (de l’any 1120, concre-tament), però l’edifici que ha arribat als nostres dies és del segle XVII, amb algunes restes romàniques. A l’interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Falgars, patrona de la

Pobla de Lillet. La tradició diu que un pastor de Saus (mas de la Pobla de Lillet) va trobar la imatge de la Verge entre fal-gueres (d’aquí podria derivar el topònim de Falgars, com a “lloc ple de falgueres”). Per sota el santuari, enmig de la baga i una mica apartada de la nos-tra ruta, es troba la cova on es diu que fou trobada la Mare de Déu. La imatge que es venera avui en dia és una talla gòtica d’alabastre, la imatge original romànica va desaparèixer en alguna de les vicissituds i mal-vestats que s’han viscut i patit al llarg de la història. Actual-ment, en el recinte del santua-ri, s’hi ofereix servei de restau-rant i hostatgeria. Al voltant de la font i del santuari hi ha tot un seguit de taules i barbacoes

per fer-hi pícnic i poder passar-hi el dia envoltats de natura. A tocar aquesta zona d’esbarjo hi ha un bon mirador cap a l’alta vall del Llobregat (amb Caste-llar de n’Hug a la llunyania), la Pobla de Lillet, els Rasos de Tubau, les muntanyes del Ri-pollès (amb el Puigmal com a fita predominant), la serra del Cadí-Moixeró, el Pedraforca… Al santuari s’hi fan diferents aplecs i celebracions, com la trobada de poblatans, la diada de Sant Marc o la festa de Cin-quagesma. En aquesta darrera diada s’hi balla la Dansa de Falgars, dansa tradicional de reminiscències medievals (an-tigament es ballava a la plaça Major de la Pobla de Lillet, però l’any 1646 es va traslla-dar al santuari de Falgars).

Vista panoràmica des del Santuari de Falgars. Mirador del Roc de la Lluna.

En alguna de les ocultes raconades del Catllaràs s’hi poden trobar diferents mostres de les escasses poblacions de la mítica flor de neu

85

la ruta

ecoxarxa 5

> InDICACIons I REComAnACIons

Punt d’inici i final de la ruta: la Pobla de Lillet (843 metres d’alti-tud).

Punt més alt del recorregut: el Pla i el Roc del Catllaràs (1.685 metres d’altitud).

Desnivell: 842 metres.

Distància: uns 17 quilòmetres.

Horari aproximat: entre 5 i 6 hores de marxa efectiva, depenent del ritme i sense tenir en compte les habituals i necessàries aturades.

Dificultat: mitjana.

senyalització: la ruta discorre per camins i corriols de muntanya i per algun tram de pista forestal molt ben senyalitzats tots ells. De la Pobla de Lillet fins al collet Llebató se segueixen els senyals grocs i blancs del PR C-52 i del collet Llebató fins a la Pobla de Lillet els blancs i vermells del GR-4.

Cartografia i bibliografia: Mapa excursionista Catllaràs-Picancel (escala 1:25.000), de l’editorial Alpina Mapa. El Berguedà (escala 1:50.000), de l’Institut Cartogràfic de Catalu-nya.Guia del PR C-52, de l’editorial Claret.

època recomanada: tot l’any.• Text i fotografia: Joan Carreres

Castell de la Vila, amb el castell de Lillet al fons.

Bé, feta aquesta indispensable aturada al santuari de Fal-gars, és hora de seguir amb la nostra ruta. Sortim del santu-ari en direcció llevant tot res-seguint la cresta rocosa de la serra de Falgars, seguint les marques del GR 4 que ens han dut fins aquí. Pel camí passarem per tres graus per salvar els desnivells orogràfics, passem a prop del bosc de Ventaiola (un bonic i calmós indret, amb la font del Roure, taules i bancs de pedra) i de les instal·lacions d’un he-liport i, finalment, arribem a la Pobla de Lillet, punt inicial i final d’aquesta rica i varia-da ruta per una de les serres amagades del nostre petit i gran país.

> més InFoRmACIó

oficina comarcal de turisme del BerguedàCarretera C-16, quilòmetre 96’200 – 08600 Berga938 221 500turisme-ccb@ccbergueda.comwww.elbergueda.cat

oficina de turisme de la Pobla de Lillet Estació del tren de la Pobla de Lillet – 08696 La Pobla de Lillet687 998 541tur.lillet@diba.eswww.poblalillet.cat

Consorci de turisme l’Alt Berguedà08600 Berga938 221 500info@altbergueda.comwww.altbergueda.com

86

animals

ecoxarxa 5

ADE, el refugi dels cavalls abandonatsA Fonollosa, prop de Manresa, s’hi troba un antic molí medieval, avui seu del refugi d’ADE (Associació en Defensa dels Èquids), protectora de cavalls creada a Catalunya a finals de 2001. Aquí resten acollits una trentena d’èquids, junt amb d’altres animals que han estat abandonats pels antics amos. L’abandonament de cavalls s’ha convertit en un problema punyent a Catalunya i tot l’Estat espanyol, aguditzat amb l’esclat d’una crisi econòmica que sembla no acabar mai.

A Fonollosa, prop de Manresa, s’hi troba un antic molí medieval, avui seu del refugi d’ADE (Associació en Defensa dels Èquids), protectora de cavalls creada a Catalunya a finals de 2001. Aquí resten acollits una trentena d’èquids, junt amb d’altres animals que han estat abandonats pels antics amos. L’abandonament de cavalls s’ha convertit en un problema punyent a Catalunya i tot l’Estat espanyol, aguditzat amb l’esclat d’una crisi econòmica que sembla no acabar mai.

ADE, el refugi dels cavalls abandonats

87

animals

ecoxarxa 5

èquids i humans, un bon equip en perill!

Al llarg dels segles, s’ha utilitzat el cavall per a la guerra, com a mitjà de transport, per treballar la terra, i amb finalitats esportives, d’oci i, fins i tot, terapèutiques

A l’Escola Espanyola d’Equita-ció de Viena, a tocar del palau imperial de Hofburg, el visitant pot gaudir d’un impressionant espectacle amb els cavalls li-pizzans com a protagonistes. Dins d’aquest recinte barroc, construït el 1735, els èquids ens sorprenen ballant al ritme de la música clàssica conduïts pels seus genets, en un admi-rable exercici de coordinació. Els cavalls lipizzans són entre-nats durant anys i viatgen per tot el món fent exhibicions com els veritables artistes que són.

Podríem dir que tant a l’art com a la literatura el cavall està present des de sempre. El trobem a la mitologia grega amb animals llegendaris com el centaure (meitat home, meitat cavall) i Pegàs, el cavall alat encarregat de portar el llamp de Zeus. Posteriorment, aparei-xen els tàndems cèlebres, reals o imaginaris, com Rocinante i Don Quijote, fills de la ploma inspirada de Miguel de Cer-vantes, o Bucèfal i Alexandre el Gran, que viatjaren plegats de Grècia a l’Índia, tot conque-rint territoris. Diu la llegenda que Alexandre estimava tant el seu cavall que, quan aquest va morir, el va convertir en déu i va fundar la ciutat de Bucefà-lia. Més recentment, el cinema ha produït un bon nombre de pel·lícules protagonitzades per èquids. A tall d’exemple cita-rem Spirit, un film d’animació per als més petits, que ens fa

viure les aventures d’un cavall mustang que cerca la llibertat, al Far West americà.

Fa sis o set mil anys, el cavall va ser domesticat a Euràsia. Des de llavors, aquest animal noble, intel·ligent i molt adap-table, ha contribuït al desenvo-lupament de la nostra civilit-zació, a canvi d’aliment, aigua i protecció contra els depreda-dors. Al llarg dels segles, se l’ha utilitzat per a la guerra, com a mitjà de transport, per treballar la terra, i amb finalitats espor-tives, d’oci i, fins i tot, terapèu-tiques. A l’edat mitjana, la seva possessió convertia l’amo en un cavaller mereixedor de respec-te, i els colonitzadors espanyols a cavall van ser presos per déus pels natius del nou món.

Actualment, hi ha més de tres-cents races de cavall este-ses per tot el món. Els poltres neixen després d’un embaràs d’onze mesos, són ensinistrats entre els dos i els quatre anys, assoleixen l’adultesa als cinc anys i viuen, generalment, en-tre vint-i-cinc i trenta anys. Les necessitats del cavall són sen-zilles: s’ha de poder alimentar adequadament, vol sentir-se protegit i acceptat socialment,

Un cavall salvatge en plena pastura. La força vital, velocitat, elegància i intel·ligència del cavall fascina a moltes persones.

88

animals

ecoxarxa 5

necessita espai i fer exercici a diari. La seva sociabilitat fa que gaudeixi de la vida en manada i que li agradin les ca-rícies, les paraules amables i, també, les llaminadures, com trossos de poma o pastanaga, i les “galetetes” que l’amo li ofe-reix, a vegades, com a recom-pensa per la feina ben feta.

Comprenent el cavall

El llenguatge corporal és el principal mitja de comunica-ció del cavall i tot propietari l’hauria de conèixer per com-prendre el seu animal: la cua baixa indica que està tranquil, però moure-la de manera agi-tada significa que està angoi-xat o empipat; si apunta les orelles cap endavant demostra que està atent, mentre que si les tira cap endarrere vol dir que té por. Així mateix, obrir i tancar la boca com si maste-gues és una mostra de respec-te cap a un cavall més fort i,

quan aixeca els narius i el llavi superior està tractant d’identi-ficar alguna olor. La importàn-cia d’aquest llenguatge queda ben palesa a L’home que xiu-xiuejava als cavalls, un altre film excel·lent que ens relata el procés de recuperació física i psicològica d’un cavall trau-matitzat per un greu accident. Tom Booker (Robert Redford), un ensinistrador de cavalls, aconseguirà, amb afecte i sen-sibilitat, la seva recuperació.

La força vital, velocitat, ele-gància i intel·ligència del ca-vall fascina a moltes persones.

Petit i Lola, dos dels cavalls acollits.

Durant els anys de bonança econòmica es va posar de moda tenir un cavall i hi

havia pares que obsequiaven amb un cavall al seu fill

89

animals

ecoxarxa 5

Pot fer gairebé tot el que se li demana, i ens aporta benestar al cos i a l’ànima. No és per casualitat que aquests nobles animals intervenen en teràpi-es per a nens i adults amb pro-blemes físics o psíquics, com la paràlisi cerebral, l’esclerosi múltiple i l’autisme, entre d’al-tres, i contribueixen a què se sentin molt millor.

Els perquès de l’abandó

I llavors, si el cavall ens apor-ta tant, si fem plegats tan bon

equip... com és possible que també pateixi maltractament i abandó? Durant els últims anys, notícies alarmants a di-ferents mitjans ens parlen de l’agreujament d’aquesta situa-ció arreu del país. Cavalls que es troben lligats en habitacles minúsculs, sense aliment ni aigua i, alhora, sense la més mínima possibilitat d’escapar per buscar menjar i intentar sobreviure. És el cas de vint-i-un cavalls que el passat mes de maig es van trobar abandonats i en molt mal estat en una fin-

ca de Caldes de Montbui (Bar-celona), o d’uns altres quatre èquids maltractats pel seu pro-pietari a Sant Martí de Sarro-ca, i... de tants altres casos.

Encara que és veritat que sempre hi ha hagut abando-naments, no hi ha dubte que la tan esmentada crisi agreuja el problema. Durant els anys de bonança econòmica es va posar de moda tenir un cavall. El propietari podia presumir de status social i, fins i tot, hi havia pares que obsequiaven amb un cavall al seu fill. Alho-ra, abundaven les hípiques que oferien pupil·latge, passejades i classes d’equitació per a petits i grans. És en aquest context de vaques grasses on cal situar els

Catana, una egua torda abandonada per patir de melanomes –tumors comuns en els cavalls blancs–, ha trobat una llar a l’ADE.

L’especulador es troba amb quinze o vint cavalls, no hi ha mercat per a tants, no els pot mantenir i els abandona a la seva sort

90

animals

ecoxarxa 5

negociants que pretenien gua-nyar fortunes amb la cria de cavalls. Compraven un mascle i tres o quatre eugues de pura sang i criaven poltres que veni-en a preus exorbitants (segons fonts consultades, entre 6.000 i 30.000 euros). Era un negoci rodó que se’n va anar en orris amb l’arribada de la crisi. Ara, l’especulador es troba amb quin-ze o vint cavalls, no hi ha mercat per a tants, no els pot mantenir i els abandona a la seva sort.

L’ànsia frustrada de riquesa és un dels motius de l’aban-dó, però no l’únic. La Leonor, d’ADE, ens explica que “els cavalls abandonats acostu-

men a ser vells o massa joves. Els vells ja no poden córrer i no interessen i amb els pol-tres hom ha de dedicar temps i recursos abans que donin un rendiment”. També influeix la irresponsabilitat dels que no assumeixen les conseqüències que comporta comprar o adop-tar un cavall. S’ha de pensar que tenir-lo en bones condici-ons implica uns costos elevats. Mantenir-lo a l’hípica pressu-posa un desembors mensual de dos-cents a tres-cents eu-ros (quantitat que es redueix fins uns cent euros/mes si viu a l’estable del propietari). De vegades, es deixa de pagar la manutenció a l’hípica, tras-lladant el problema al mateix centre. Com sempre, la mane-ra cruel de retallar despeses condemna el més feble a pa-gar els plats trencats!

Afortunadament, podem dir que també hi ha un lloc per a l’esperança. Són moltes les persones i organitzacions que treuen temps i recursos d’on no hi ha per ajudar els animals abandonats. A Catalunya, la principal associació protectora de cavalls és ADE, amb refugi a Fonollosa, prop de Manre-sa. Allà, els cavalls acollits es recuperen dels traumes físics i psíquics causats per la cru-eltat o la indiferència de qui un dia va ser el seu protector. I és que aquest noble animal, que durant la major part de la seva vida fa equip amb no-saltres, mereix el nostre re-coneixement. Com els cavalls lipizzans, que quan es jubilen tornen als prats on van néixer, per gaudir d’un merescut des-cans sota la protecció del com-pany humà.

El 1999, la Leonor va deixar la ciutat per viure a la natura

amb els seus cinc cavalls

A l’ADE resten acollits una trentena d’èquids,

junt amb d’altres animals.

91

animals

ecoxarxa 5

ADE, una moderna Arca de Noé al cor de Bages

Envoltat pels boscos, a la co-marca del Bages, es troba un antic molí medieval, construït al segle XIII pels llavors pode-rosos comtes de Cardona. L’in-dret passa desapercebut des de la carretera, però el caminant que s’acosta no pot evitar so-bresaltar-se quan una “serena-ta” de lladrucs li descobreix, tot d’una, que es troba molt a prop d’un espai habitat, on també hi ha gossos. Però no es tracta dels habituals “cans” vigilants i hostils als forasters, típics de masies aïllades. Ben al contra-ri, aquests animals –tots– han sofert abandó i resten acollits a ADE, Associació en Defensa dels Èquids. Malgrat la seva trista experiència, hom té la sensació que s’han reconciliat amb els humans i que la seva intenció no és altra que donar la benvinguda al visitant i acom-panyar-lo durant la seva esta-da a la que ara és casa seva.

La persona que ha aconseguit aquest miracle és la Leonor, que el 1992 va comprar el molí en ruïnes per restaurar-lo i portar allà els seus cinc ca-valls. Així, Shereene, Zaida, Olimpia, Class i China, podri-en gaudir d’espai i pasturar lliurement, en lloc d’estar tan-cats en boxes. L’any 1999, des-prés d’acondiciar l’indret, la Leonor va deixar la ciutat i s’hi va traslladar per viure a la na-tura amb els seus èquids. Al-

hora, comentà a les seves ami-gues que disposava d’un lloc per acollir cavalls abandonats. Esperava una incidència d’un o dos cavalls l’any i es va trobar amb la desagradable sorpresa de tenir-ne notícies d’un o dos abandonats... a la setmana. La

idea de crear una associació protectora d’aquests animals va començar a prendre cos.D’aquesta manera, a finals de 2001, es va crear ADE, la pri-mera associació (sense ànim de lucre) protectora d’èquids a Catalunya. Operativa des del

Un visitant acarona un cavall. Al refugi prima la convivència lliure i harmònica entre humans i tota mena d’animals.

92

animals

ecoxarxa 5

Al refugi, els cavalls viuen envoltats de l’afecte

i la dedicació que els hi ofereixen la Leonor

i el seu fill, Aldo.

93

animals

ecoxarxa 5

2002, i amb refugi establert als terrenys de l’antic molí, ADE acull actualment prop de cent vuitanta animals. D’aquests, només una trentena són èquids, i la resta, gats, gossos, cabres, ovelles, galls, conills, ànecs, un porc vietnamita i la vaca Martini, que és, potser, l’única vaca de companyia a tot l’Estat espanyol.

Un món diferent

Quan el visitant traspassa la porta de ferro que dóna entra-da a la finca té la sensació d’en-dinsar-se en un món diferent, on prima la convivència lliure i harmònica entre humans i tota mena d’animals. És un espai idíl·lic, una espècie de moderna Arca de Noé, on els hostes no han de fer res per ser cuidats, excepte portar-se bé entre ells. No es permeten baralles i nin-gú no pot amenaçar, ni molt menys menjar-se, a un altre resident. I tots semblen encan-tats –carnívors i herbívors, pre-ses i depredadors–, compartint espai, aliment, carícies i jocs.

De la mà de la Leonor el visi-tant recorre l’espai mentre les bèsties –que estrany sona aquí aquest nom– l’acompanyen o fan la seva sense preocupar-se dels forasters. Conèixer la his-tòria de la Maya, una mama ovella abandonada pel pastor per “vella” i per patir una hèr-nia, i de la seva cria Beedette, la petita vedet del refugi, ins-pira una barreja de tendresa i alegria mentre hom observa com l’ovelleta descobreix el

món, alimentant-se de bibe-rons i jugant a perseguir-se amb els gossos. I molt a prop, indiferent a les seves corredis-ses, es troba en Bacon, un porc vietnamita que, en créixer més del que es pensaven els seus primers amos, ha hagut de dei-xar el pis de la ciutat i traslla-dar-se al camp on no importa com sigui de gran.

Molt a prop, veiem, com no, els èquids i, entre ells, a Milagro, un poltre tord, orfe, rescatat amb dos mesos, a punt de mo-rir, del Poblat Naturista del Fonoll. Milagro va ser portat, molt greu, a l’Hospital Vete-rinari de Bellaterra on, diuen que per un miracle, es va re-fer. Ara viu al refugi amb al-tres poltres i amb la seva mare

adoptiva, Mara, a l’espera de ser una mica més gran per po-der ser adoptat. Altres cavalls, ja grans, conviuen amb els pol-tres adoptables i viuen tran-quils els seus últims anys, en-voltats de l’afecte i la dedicació que els hi ofereixen la Leonor i el seu fill, Aldo, que l’ajuda en les tasques del refugi. Destaca el cas de Viu (abans Abu Sim-bel), un cavall afectat de de-pressió, que va ser rebutjat en fer-se vell, però, “quan era jove i fort –ens explica la Leonor– va ser un cavall de doma clàs-sica molt important i la propi-etària va arribar a ser jutge de Doma Clàssica gràcies al bon nom que es va fer amb aquest cavall”. I també hi trobem els simpàtics ponis i els rucs Oku-pa (nom en record dels antics

Al refugi, els cavalls grans conviuen amb els poltres adoptables i viuen tranquils els seus últims anys

Tenor i Jessica.

94

animals

ecoxarxa 5

• Text: Rosa Querol

Fotografia: Dolors Gibert

més informaCió:

www.asociaciondefensaequidos.orgwww.protectoradecaballos.org

amos) i Castle, que “saluden” els visitants mentre procuren donar un mos a la carpeta de cartró de la periodista.

Esforç, entusiasme i projectes de futur

Sens dubte, mantenir el refugi i els seus inquilins en bones con-dicions requereix de molt esforç i entusiasme, sense oblidar l’indispensable aspecte econò-mic. Des dels seus inicis, ADE es finança amb les quotes dels socis, que aporten un mínim de nou euros al mes, i amb els pa-drinatges, per cinc euros mes. Des de 2009, la Fundació FAA-DA col·labora en la manutenció dels animals i la Fondation Bri-gitte Bardot ha aportat recent-ment un donatiu puntual. Els cavalls adoptats –acostumen a ser els joves i sans– s’entreguen als nous amos capats, despara-sitats i microxipats, previ pa-gament de dos-cents cinquanta euros i el compromís de fer-se soci de la protectora.

Indispensable també és la de-dicació de totes les persones que col·laboren per mantenir viu aquest admirable projecte, que també aposta pel futur. “En principi –ens comenta la Leonor– voldríem millorar el que tenim, però, en uns anys, el meu somni passa per ad-quirir una megafinca d’unes seixanta hectàrees on els nos-tres cavalls i la resta d’animals tinguessin més espai per pas-turar lliurement”. Molta sort, Leonor, i moltes gràcies en nom dels animals.

El ruc Castle conviu a ADE amb d’altres animals.

ecoxarxa 5 95

reportatgesalut

ConèIXER ELs BEnEFICIs DEL sHIAtsU

massatge japonès per estimular la capacitat natural de recuperació del cos

El shiatsu és una teràpia tradicional dins de la medicina oriental. És un tipus de massatge molt senzill i eficaç, que pretén mantenir i promoure la salut dels qui el practiquen mitjançant el restabliment de l’equilibri energètic del cos i activant l’energia vital de l’organisme perquè tots els processos fisiològics funcionin amb harmonia.

En el shiatsu no hi ha cap fina-litat sinó intencions i propòsits d’estimular el poder curatiu del propi organisme, és per això que en restablir el bon funci-onament del flux energètic es millora en tots els camps: físic, psíquic, emocional i espiritual.

El shiatsu és una teràpia de ma-nipulació que utilitza les mans i en concret els dits polzes per a la seva aplicació. El significat de la paraula shiatsu, del japo-nès shi (dits) i atsu (pressió), intenta descriure breument la tècnica que correspon a aquest mètode de treball terapèutic.

96 ecoxarxa 5

reportatge salut

Com a teràpia manual, el shiatsu utilitza les mans en contacte amb la pell, òrgan que permet comunicar-nos i dóna sentit a les nostres vides

Un petit recorregut pel temps

El shiatsu té els seus orígens al Japó i com a teràpia va ser creada fa no gaire més de vui-tanta anys. El 1957 el Depar-tament Japonès Mèdic del Mi-nisteri de Benestar Social va considerar la teràpia shiatsu i la va incloure dins del sistema sanitari. La va descriure com una teràpia que promou i con-serva la salut i que pot tractar determinades malalties.

Les seves arrels provenen dels antics sistemes de la Medicina Tradicional Xinesa. De les di-ferents tècniques empleades, val a dir que el tui na (mas-satge xinès) va ser introduït al Japó amb el nom d’anma, que va anar prenent de forma par-ticular la seva pròpia peculiari-tat dins del sistema integral de medicina, sense oblidar els fo-naments filosòfics xinesos. Com a teràpia primària va anar evo-lucionant amb els anys fruit de la mateixa cultura japonesa, de manera que amb la barreja d’al-tres mètodes de teràpia manual establerts ja al Japó es crea un nou mètode anomenat shiatsu. En els següents anys, alumnes d’aquell primer mètode com To-kujiro Namikoshi i Shizuto Ma-sunaga, acaben per donar-li el reconegut prestigi amb diferents formes d’evolució de la tècnica.

La teràpia shiatsu

El shiatsu basa els seus princi-pis en l’existència d’una ener-gia anomenada Ki. La traduc-

ció de “Ki” per energia no té en compte que el pensament oriental no separa l’energia de la matèria. És per aquest mo-tiu que no tenim una paraula que pugui descriure de forma concreta aquest fenomen. És evident que, per a la nostra cultura occidental i la forma-ció científica, el concepte de Ki com a base de l’existència del fenomen de la vida s’escapa a la comprensió, ja que partim d’una estructura i funció in-existent que no es correspon amb el nostre paradigma.

El Ki circula pel nostre cos a través d’una extensa xarxa de meridians que porta el flux d’energia a totes les parts de l’organisme per tal de mantenir en bon equilibri i funcionament tots els òrgans i estructures corporals. És fonamental que el Ki circuli lliurement pels me-ridians sense cap obstacle, de manera que proporcioni al cos la seva capacitat natural de re-cuperació. Si no és així, és quan apareix el desequilibri energè-tic i es manifesta la malaltia.

Els beneficis del shiatsu els po-dríem citar com una millora en l’estat general de l’organisme, augment del rendiment físic i intel·lectual, allibera les tensi-ons psíquiques i musculars, es-timula la circulació dels líquids corporals, equilibra el sistema

nerviós vegetatiu i millora el bon funcionament dels òrgans.Com a teràpia manual el shiat-su utilitza les mans en con-tacte amb la pell, òrgan que permet comunicar-nos i dóna sentit a les nostres vides. El contacte físic ens connecta a la terra a la qual estem vinculats mitjançant el cos i on guardem l’essència del que som. Amb el shiatsu aprenem a tenir més consciència del nostre cos. Per mitjà d’unes pressions aplica-des en diferents parts acon-seguim desbloquejar el flux d’energia dels meridians i esti-mular la funció dels òrgans.

Una sessió de shiatsu

A l’hora d’aplicar un shiatsu hem d’explicar que partim d’un concepte energètic que es fona-menta amb els principis de la medicina tradicional xinesa. En la teràpia shiatsu entrem en un procés de diagnòstic i tractament constant, on l’efi-càcia del resultat dependrà del treball conjunt del professional del shiatsu, el seu mètode i de l’actitud que adopti de saviesa, intuïció per tenir empatia amb el pacient i les seves circums-tàncies. El shiatsu, com qual-sevol medicina oriental, no vol controlar la malaltia ni alleu-gerir el dolor, sinó més aviat trobar l’origen del desequilibri i regular-lo.

ecoxarxa 5 97

reportatgesalut

El shiatsu s’acostuma a apli-car estirat a terra damunt d’una màrfega (també hi ha la possibilitat de fer-ho en una llitera o assegut). El pacient estarà estirat amb roba còmo-da i ampla que no li estrenyi i si pot ser de fibres naturals. De vegades, també es pot fer el tractament amb poca roba de manera que es pugui tenir un contacte directe amb la pell, tot i que en tractar-se d’un massatge energètic aquest fet manca d’importància. L’habi-tació on es realitza el tracta-ment ha de mantenir una bona temperatura amb una llum suau de manera que es des-prengui un ambient de relaxa-

ció. La duració d’una sessió de tractament és d’una hora apro-ximadament, tenint en compte que en aquest temps hi hau-rà una petita conversa inicial i una estona de repòs al final de la sessió. En una sessió de shiatsu es comença amb un di-agnòstic per part del terapeuta mitjançant una valoració del hara (zona de l’abdomen) on hi ha representats tots els òr-gans, seguit del pertinent trac-tament, tant en el hara com en els meridians.

Es realitzen unes pressions damunt dels tsubos, que són els punts que trobem en el re-corregut dels meridians i que ens permeten connectar l’inte-rior amb l’exterior del cos. Les pressions tenen una intensitat, profunditat i un temps variat, segons l’estímul que vulguem donar, ja sigui de tonificació o de dispersió de l’energia.

Al llarg de la sessió de shiat-su el pacient experimenta una sensació de benestar, un estat

En el shiatsu no hi ha cap finalitat, sinó intencions i propòsits d’estimular el poder curatiu del propi organisme

98 ecoxarxa 5

reportatge salut

• Text: Josep Maria Charles

Fisioterapeuta, acupuntor

i terapeuta de shiatsu

Fotografia: Dolors Gibert

Secció elaborada per l’equip

de professionals d’Integral,

Centre Mèdic i de Salut

www.integralcentremedic.com

> Tractaments de l’aparell locomotor, com esquinços de lligaments, contractures musculars, dolors reumàtics, rigi-deses articulars..., ja que en tots els casos millora el flux sanguini i la capacitat de remodelació del teixit.

> Tractament per a mal de cap i migranyes. Normalment el motiu d’aquestes migranyes té orígens molt diversos, tot i això responen bé a la teràpia, ja que regulen el siste-ma nerviós i la circulació sanguínia.

> Estats de nerviosisme, ansietat, angoixa, estrés. En aquests casos s’aconsegueix un estat de desconnexió i re-laxació que disminueix l’estat d’hiperactivitat.

> Problemes ginecològics. Dolors menstruals, irregulari-tat dels cicles, tonifica l’energia del sistema reproductor.

> Malalties del sistema digestiu: males digestions, aci-desa, distensió abdominal, úlcera, diarrea.

> Shiatsu per a nens petits i gent gran, ja que la seva suavitat permet realitzar molts tipus de treball en aquests dos grups.

de relaxació, de desconnexió i de presència que el permet es-tar d’una forma conscient en el moment.

Després d’una sessió és molt probable, però no sempre, que apareguin reaccions d’aco-modació, ja que l’organisme s’estarà reorganitzant des d’un punt de vista energètic. Això pot comportar situacions

d’acomodació que poden donar simptomatologia d’empitjora-ment del quadre clínic que en poques hores desapareixen.

El número de sessions d’un tractament de shiatsu depèn de cada situació en concret, ja que s’utilitza un mètode per a cada cas, perquè la malaltia té la seva particularitat en cada pacient i moment.

Què pot tractar el shiatsu

La filosofia del shiatsu con-sisteix a restablir el funciona-ment del cos i no tant a trac-tar malalties i símptomes. Pel fet de tractar-se d’una te-ràpia energètica que detecta les alteracions de l’organisme abans que aparegui la malal-tia, es pot utilitzar com a pre-ventiva per a manteniment de la salut o com curativa per restablir el flux de Ki alterat o bloquejat. El shiatsu és un massatge suau que pot aplicar-se a qual-sevol edat i patologia, tant en casos crònics com aguts, són molt poques les contraindicaci-ons i quasi nuls els seus efectes secundaris. És per això que el podem utilitzar en una exten-sa llista de problemes.

El shiatsu ens permet reforçar la consciència corporal i els seus beneficis inclouen l’as-pecte físic, psíquic, emocional i espiritual a l’hora que permet contribuir a mantenir en har-monia i a entendre que la ma-laltia és un camí.

El shiatsu, com qualsevol medicina oriental, no vol controlar la malaltia ni alleugerir

el dolor, sinó més aviat trobar l’origen del desequilibri i regular-lo

99

coneguem la natura

ecoxarxa 5

LA PEDRA sECAPatrimoni popular i natural

La tècnica de construcció de la pedra en sec és present arreu dels Països Catalans. Són petites edificacions o estructures com murs, barraques, cabanyes o cisternes, integrades harmoniosament en un entorn rural al qual han donat també identitat pròpia. És un patrimoni etnològic d’arrel popular que s’ha anat definint al llarg dels segles, que ha quedat integrat en la natura i del qual se n’aprofiten diverses espècies de flora i fauna. L’empremta que han deixat en el territori ha afavorit l’aparició d’iniciatives de tota mena que aposten avui en dia per estudiar, catalogar, reconstruir i posar en valor un actiu profundament lligat a l’evolució econòmica i social del país, que es va deixar de banda a partir de mitjans del segle passat.

L’arquitectura de la pedra seca és una tècnica ancestral que consisteix a aixecar estructures aprofitant les pedres que hi ha en

l’entorn més immediat i encaixant-les sense utilitzar cap argamas-sa o material de cohesió.

L’arquitectura de la pedra seca és una tècnica ancestral que consisteix a aixecar estructures aprofitant les pedres que hi ha en

l’entorn més immediat i encaixant-les sense utilitzar cap argamas-sa o material de cohesió.

La tècnica de construcció de la pedra en sec és present arreu dels Països Catalans. Són petites edificacions o estructures com murs, barraques, cabanyes o cisternes, integrades harmoniosament en un entorn rural al qual han donat també identitat pròpia. És un patrimoni etnològic d’arrel popular que s’ha anat definint al llarg dels segles, que ha quedat integrat en la natura i del qual se n’aprofiten diverses espècies de flora i fauna. L’empremta que han deixat en el territori ha afavorit l’aparició d’iniciatives de tota mena que aposten avui en dia per estudiar, catalogar, reconstruir i posar en valor un actiu profundament lligat a l’evolució econòmica i social del país, que es va deixar de banda a partir de mitjans del segle passat.

100

coneguem la natura

ecoxarxa 5

Hi ha exemples de construccions de pedra seca a tot el món. És una tècnica tradicional que consisteix a aixecar estructures aprofitant les pedres que hi ha en l’entorn més immediat, més o menys treballades, i encaixant-les sense utilitzar cap argamassa o material de cohesió. És una arquitectura senzilla, que normalment desenvolupava el mateix pagès o ramader, i que demostra com la interacció entre l’activitat humana i el medi natural pot ser respectuosa amb el paisatge, el territori i els recursos que ofereixen. De fet, les construccions de pedra seca solien tenir un doble objectiu: netejar de pedres un camp que es volia llaurar, i reuti-litzar-les per construir murs, barraques o tota mena d’edificació necessària per a les feines del camp. En ser una tècnica ancestral, la Mediter-rània és plena d’exemples d’arquitectura basa-da en la pedra seca, amb unes particularitats i

tècniques que varien segons la situació geogrà-fica i les necessitats de cada lloc.

Els Països Catalans són una de les regions on precisament més construccions s’han mantin-gut. El nord del País Valencià –sobretot a les comarques del Maestrat–; les Illes Balears –concentrat a Mallorca i Menorca–; i el Princi-pat –bàsicament a la meitat sud, amb l’excepció del Cap de Creus– aglutinen milers d’exemples del patrimoni de la pedra seca. Només a Ca-talunya s’han inventariat en poc temps cap a 7.000 barraques de pedra seca, gràcies a la ini-ciativa del portal web Wikipedra. A l’àrea del Catí-Tírig-Albocàsser, a l’Alt Maestrat, n’hi ha més de 1.500 de catalogades. I a Menorca s’han comptat més de 12.000 quilòmetres de murs de pedra seca utilitzats per separar parcel·les, fets amb marès, que és la pedra calcària de l’illa.

Un niu d’espècies

Les construccions de pedra seca no han repre-sentat cap agressió per a la biodiversitat del seu entorn. Al contrari, l’ús d’un material que prové del mateix sòl ha enriquit els ecosiste-mes rurals on es troba aquesta arquitectura:

Tines de pedra seca. La peculiaritat d’algunes d’aquestes tines del Bages se’ns presenten com a construccions aïllades independents i no adossades a masos i masies.

La pedra seca és una de les arquitectures que millor

demostren la interacció respectuosa entre l’home i l’entorn

Tines de pedra seca. La peculiaritat d’algunes d’aquestes tines del Bages se’ns presenten com a construccions aïllades independents i no adossades a masos i masies.

101

coneguem la natura

ecoxarxa 5

vinyes, oliveres, cereals i camps de pastura. Els murs, les barraques, els pous o les cisternes s’han convertit en zones d’aixopluc per a mol-tes espècies, que aprofiten aquestes estructu-res per al seu desenvolupament. Per exemple, són un amagatall idoni per a amfibis o rèptils, i les cavitats que es formen entre les pedres les utilitzen ocells per fer-hi el niu. El context en què abunden les edificacions de pedra seca acostuma a ser de climes més secs i àrids, i això les converteix en un refugi on arrecerar-se del vent, la pluja o la calor. Aquestes condicions les fan més difícils per a la colonització per part d’espècies invasores.

Els insectes i els invertebrats són les espècies que més es beneficien de la pedra seca, aprofi-tant la proximitat amb els camps i pastures. També els rèptils, que s’escolen fàcilment entre els forats que deixen les parets, en són habi-tants habituals: sargantanes, serps... Fins i tot amfibis com gripaus o tritons utilitzen aques-tes edificacions quan estan prop d’ambients humits; i ocells com mallerengues, mussols o xots hi troben bons punts per niar-hi en llocs elevats lluny de l’abast de depredadors. A més, per a les aus insectívores és una font segura

Les construccions de pedra seca han enriquit l’ecosistema en donar aixopluc a moltes espècies de flora i fauna, que hi han trobat un refugi en entorns habitualment àrids i secs

d’alimentació. Finalment, de mamífers s’hi po-den trobar ratolins, talps o eriçons.

Respecte la flora, el lligam més estret és amb els líquens, que són precisament un gran indi-cador de la qualitat ambiental d’un espai per les bones condicions que necessita per créixer. Les falgueres, plantes enfiladisses com l’heura, i també algunes plantes de flor són habituals en les construccions de pedra seca, en funció de l’espai en què s’hagin fet. En molts casos, edificacions com les barraques poden arribar a quedar completament cobertes amb superfície vegetal. Els ecosistemes vinculats a la pedra seca són molt complets en el seu conjunt, i es-devenen així una peça important de l’entorn que ocupen.

Les construccions de pedra seca demostren la integració respectuosa amb l’entorn.Les construccions de pedra seca demostren la integració respectuosa amb l’entorn.

102

coneguem la natura

ecoxarxa 5

• Text: Oriol MAs

Fotografia: Dolors Gibert

EXEMPLES DE PEDRA SECA: Hi ha milers d’exemples de construccions de pedra seca repar-tits pels Països Catalans, amb edificacions, tècniques i materials de tota mena. Les innumerables rutes que ressegueixen aquest patrimoni són també una bona manera de descobrir multitud de racons i la seva història rural i etnològica. Aquí en destaquem tres exemples:

EL PARC DE PEDRA tosCA: Situat al municipi de les Preses, a la Garrotxa, el parc de Pedra Tosca és un exemple de l’ús dels murs de pedra seca. Una de les particularitats és l’ús de la pedra vol-cànica que anteriorment ocupava tot el terreny, i que des del segle XVIII els habitants de la zona van anar retirant per conrear les terres. Van reaprofitar les pedres per delimitar les parcel-les i aguantar la terra allà on hi havia desnivells, tot convertint l’espai en un laberint de murs, camins i cabanes de pedra seca. L’espai forma part del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, és visitable i ha estat parcialment recuperat gràcies a un projecte Life europeu.

LEs tInEs DE vInyEs DEL BAGEs: Són unes construccions espectaculars, aixecades enmig de les vinyes i que daten ma-joritàriament de la segona meitat del segle XIX, en plena ex-pansió del vi. Es tracta d’unes edificacions que servien per a la producció de vi, i es dividien amb parts impermeabilitzades i d’altres fetes exclusivament de pedra seca, sense argamassa, amb barraques i murs de pedra seca al seu voltant. Es localitzen al Bages, sobretot a les valls del Moncau, i se n’han catalogat més d’un centenar. Entre els diversos conjunts que es poden visitar hi ha el dels Tres Salts, a Talamanca, i quatre conjunts a la vall del Flequer dins el terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort. De fet, aquests dos municipis, conjuntament amb el de Mura, concentren bona part de les tines, un patrimoni que es demana que es reconegui com a bé cultural d’interès nacional.

LA RUtA DE LA CAPonA: Aquesta ruta permet descobrir les di-verses construccions de pedra seca del Pla de Santa Maria (Alt Camp), sobretot les barraques que entre els segles XVIII i XIX es van aixecar per facilitar la feina als treballadors de les vinyes. Hi ha diverses cabanes, totes diferents, que presenten formes ar-rodonides, amb voltes o piramidals, i d’unes dimensions consi-derables. A més, es poden contemplar encara altres estructures de pedra seca, sobretot vinculades amb l’ús i l’aprofitament de l’aigua, com sèquies, basses i els cossiols, unes construccions singulars que s’aixecaven amb pedra seca damunt les roques per emmagatzemar l’aigua dels corriols després de les pluges. La ruta de la Capona és il·lustrativa de l’ús de la pedra seca al camp de Tarragona, amb altres municipis amb un patrimoni destacat com Mont-roig del Camp.

Per a més informaCió: Catàleg de barraques de pedra seca de Catalunya http://wikipedra.catpaisatge.net/

Coordinadora d’entitats, agenda, informació, bibliografia...www.coordinadorapedraseca.org

A banda de les espècies, l’arquitectura de la pe-dra seca té molts altres avantatges. La integra-ció paisatgística gràcies a l’ús de material de la zona o la manca de generació de residus a no fer servir cap altre element que la mateixa pedra són valors a tenir en compte i que repercuteixen en la bona salut ambiental, no només de l’obra en si, sinó també de la societat. De la mateixa manera, la permeabilitat d’aquestes construc-cions permeten l’escolament de la pluja entre les seves parets, sense frenar el cicle de l’aigua. Pel que fa als murs, en molts punts tenien la funció de transformar els camps de conreu en feixes per aprofitar millor els terrenys, sobretot allà on hi ha més pendents. Això ha servit tam-bé per evitar també l’erosió del terreny.

La pedra seca, més enllà del seu valor patri-monial i arquitectònic, representa uns valors ambientals i de definició territorial destacats. Entre les pedres hi viu un món natural desco-negut, però que és una baula cabdal de l’ecosis-tema del món rural català.

La integració paisatgística, l’ús de materials propers, la

manca de generació de residus i els serveis ambientals que ofereix,

donen més valor a un patrimoni que consta de milers d’exemples

103

ecologia a la xarxa

ecoxarxa 5

EL CAnvI CLImÀtICDia rere dia apareixen noves informacions sobre el canvi climàtic, amb uns efectes cada vegada més evidents sobre el planeta. L’augment de la temperatura, la concentració de gasos d’efecte hivernacle, la desertització, el desgel o els fenòmens meteorològics extrems mostren com s’accelera sense precedents un canvi en el comportament del clima terrestre. Internet és una gran font d’informació per conèixer a fons el canvi climàtic i la seva evolució gairebé a temps real, tant a escala local com global.

Hi ha milions de pàgines web que parlen sobre el canvi cli-màtic. En cercar a Google les paraules “Climate Change” HI apareixen més de cent deu mi-lions de resultats. Hi ha mol-ta informació, i són fàcilment localitzables les web que re-cullen bibliografia o directoris d’organitzacions sobre aquest tema en global, i també en to-tes les seves derivades. Molts mitjans de comunicació tradi-cionals tenen també en la seva versió on line un canal específic on s’hi recullen les notícies so-bre medi ambient. A més, han aparegut pàgines d’informació creades directament a la web, amb notícies actualitzades, ac-cions dels grups ecologistes o reportatges sobre les causes i les conseqüències.

Per anar més enllà, la pàgina de referència és la del Grup Intergovernamental d’Ex-perts sobre el Canvi Climà-tic. Aquest organisme es va fundar el 1988 arran de les necessitats que van detectar

l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La seva tasca consis-teix a analitzar la informació científica que es va generant a tot el món respecte el canvi climàtic, avaluar-la i advertir dels riscos. Els seus informes periòdics s’han convertit en re-ferents per entendre l’evolució

d’aquest fenomen i alhora pre-veure’n la direcció que prendrà en el futur, i també publiquen abundant literatura sobre as-pectes més concrets com les energies renovables, els gasos d’efecte hivernacle o la miti-gació. La pàgina web —www.ipcc.ch— conté tota aquesta informació de manera lliure i gratuïta, com també dades,

104

ecologia a la xarxa

ecoxarxa 5

• Text: Oriol Mas

presentacions, material de su-port per a investigadors, calen-dari... A més, disposen d’una versió de la web en castellà. De fet, el 2007 l’organisme va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau conjuntament amb Al Gore, el vicepresident dels

Estats Units en l’etapa de Bill Clinton. Gore s’ha erigit en un dels màxims i més mediàtics divulgadors sobre el canvi cli-màtic, amb una pàgina web —www.algore.com— on con-centra els seus projectes perso-nals en aquest àmbit.

Una altra pàgina imprescin-dible és la que ha elaborat la NASA. L’organisme nord-americà disposa d’una web es-pecífica sobre el canvi climàtic —http://climate.nasa.gov— amb un caràcter més divulga-tiu i amb un extens recull de mapes, imatges i gràfics de tot el món sobre els efectes i el com-portament del canvi climàtic. Per exemple, en la seva pàgina principal recullen l’evolució di-ària de la temperatura mitjana del planeta, les concentracions de diòxid de carboni en l’atmos-fera o el nivell del mar.

Els efectes a Catalunya

A Catalunya hi ha també di-versos organismes i adminis-tracions que tracten sobre el canvi climàtic, i que generen recerca i notícies d’actualitat sobre l’impacte d’aquest feno-men al país. Molta de la infor-mació i dels experts s’agrupen sota iniciatives emparades per la Generalitat, com l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic —www20.gencat.cat/por-tal/site/canviclimatic— En aquesta pàgina s’hi poden tro-bar documents tècnics centrats a Catalunya, una agenda amb els propers actes i jornades, els objectius i planificació polítics

o eines per aconseguir calcular i reduir les emissions de CO2.

Un altre organisme, aquest d’assessorament i per tant ex-tern al govern, és el Consell Assessor per al Desenvolupa-ment Sostenible. El CADS té un marc d’actuació que va més enllà del canvi climàtic, i que abraça la sostenibilitat en el concepte més ampli. En la pà-gina web —www15.gencat.cat/cads/AppPHP/index.php— hi ha publicacions, en-llaços, informació pròpia i ac-cions que han engegat. A més, des del CADS s’ha organit-zat el Directori de Recerca en Medi Ambient i Sostenibilitat —www.dirmas.cat—, on s’hi recullen tots els grups de re-cerca, científics i investigadors que treballen a Catalunya en el desenvolupament sosteni-ble. Finalment, el CADS va ser l’impulsor dels informes sobre el canvi climàtic a Catalunya, que es poden descarregar des de la web, i que ara es redac-ten des del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya, amb la participació d’altres en-titats i organismes.

Dins l’àmbit acadèmic, també hi ha l’Institut Català de Ci-ències del Clima —www.ic3.cat—, que desenvolupa pro-jectes i recerca per conèixer l’impacte del canvi climàtic, com ara un que s’ha engegat recentment amb estacions de control al Delta de l’Ebre i Me-norca.

A Catalunya hi ha també diversos organismes i

administracions que tracten sobre el canvi climàtic

www.biocultura.orgBARCELONA Palau Sant Jordi Del 25 al 28 de abril 2013

ALIMENTACIÓN BIOINFORMACIÓN RESPONSABLE

CONSUMO CONSCIENTEEMPLEOS VERDES ECONOMÍA LOCAL ENERGÍAS RENOVABLES

SALUD MENTAL

BANCA ÉTICA

LO “BIO” ES EL

FUTURO

Organiza

www.biocultura.orgBARCELONA Palau Sant Jordi Del 25 al 28 de abril 2013

ALIMENTACIÓN BIOINFORMACIÓN RESPONSABLE

CONSUMO CONSCIENTEEMPLEOS VERDES ECONOMÍA LOCAL ENERGÍAS RENOVABLES

SALUD MENTAL

BANCA ÉTICA

LO “BIO” ES EL

FUTURO

Organiza

106

consells pràctics

ecoxarxa 5

ConsELLs PRÀCtICs PER GEnERAR mEnys REsIDUs

El repte: entre tots, menys residusLa jerarquia en la gestió de residus té el seu primer

esglaó a prevenir la generació de residus. Sota el principi “el millor residu és aquell que no es

produeix”, en la vida quotidiana es pot contribuir a generar menys residus per mitjà de petits gestos.

Per aconseguir fer menys residus, és fonamen-tal que tots els ciutadans ens hi impliquem.

Petites actuacions o canvi d’hàbits per part de la ciutadania han de permetre reduir la generació de residus orgànics i/o millorar-ne la seva gestió.

Compra i consum responsable:

> Optimitzem la compra de productes ali-mentaris adequant les compres a les necessi-tats, amb l’objectiu d’evitar que no es generin productes excedentaris i que s’acabin malba-ratant o fent-se malbé.

> Fem la llista de la compra per evitar com-prar productes que ja tenim.

> Evitem la compra compulsiva.

> Prestem atenció a les dates de caducitat.

> Conservem bé els aliments (treure la fruita malmesa per evitar que contamini la bona).

Recuperar les receptes d’estalvi i aprofitament:

> Cuinem les quantitats de menjar adequades.

> Aprofitem els aliments sobrants per elabo-rar altres plats alimentaris com les verdures per elaborar una crema de verdures o gaspat-xo, el pa sec per fer farina de galeta, les pells de taronja per a melmelades o també l’oli ve-getal per fer sabó.

Potser pensem que a nivell individual els estal-vis aconseguits amb aquests canvis poden sem-blar poc significatius, però si tenim en compte el

Cal fer la llista de la compra per evitar consumir productes que ja tenim i, alho-ra, conservar bé els aliments (treure la fruita malmesa per evitar que contamini la bona).

107

consells pràctics

ecoxarxa 5

nombre de llars que hi ha a Catalunya (més de 2,7 milions), ens podem adonar de la capacitat d’actuació que tenim com a col·lectiu.

Hi ha molts altres gestos que faran reduir la nostra generació de residus, a tret d’exemples: consumir envasos grans de sucs enlloc de petits pot comportar un estalvi de fins a 6 kg de re-sidus per llar a l’any, optar per bolquers reu-tilitzables pot implicar una reducció de residus de més de 1.000 kg per família a l’any, comprar els aliments envasats en safates i comprar-los a granel pot reduir els residus anuals d’una llar en 43 kg, consumir productes reciclats, com el paper higiènic o alguns consumibles d’oficina, pot comportar un estalvi econòmic de fins al 10% respecte els seus equivalents verges, i un estalvi evident de recursos naturals...

Un consum més responsable, uns processos in-dustrials que consumeixin menys recursos i una economia basada en l’estalvi i l’eficiència han de ser els principis d’actuació de les societats mo-dernes.

Evitar el malbaratament alimentari

La fracció orgànica (restes de menjar, restes vegetals) representa la fracció més important dels residus municipals. Aproximadament re-presenta un 36 % en pes del total d’aquests residus.

Altres 27%(voluminosos, tèxtil, medicaments, piles...)

Envasos lleugers 12%

vidre 7%

Paper i cartró 18%

matèria orgànica 36%

Percentatges en pes.

Més de la meitat del menjar en bon estat que es llença a Catalunya prové de les llars. Les conseqüències d’aquest malbaratament tenen un fort impacte ambiental, social i econòmic.

El present context exigeix responsabilitat i seny en l’ús dels recursos alimentaris.

Els recursos són limitats. Tanmateix, l’activi-tat econòmica i les pautes de consum –malgrat la crisi– són encara el reflex d’un model insos-tenible que fa un ús molt poc eficient de les ma-tèries primeres i genera grans quantitats de residus.

La percepció de l’alimentació que tenien els nos-tres avis no té res a veure amb la realitat d’avui. La nostra manera d’alimentar-nos i el ritme de vida han canviat; la manera com comprem, em-magatzemem, cuinem i servim els aliments pot determinar que uns aliments en perfectes con-dicions passin a ser uns aliments en mal estat i es converteixin en residu.

Catalunya ja fa molts anys que aposta per una gestió de residus que prima la reducció de la generació, potenciant al màxim la recupera-ció. Generar residus innecessaris és sempre una mala opció, però en el cas dels aliments, ens trobem, a més, davant una qüestió ètica. Un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya desprèn que el 7% dels aliments adquirits es malbaraten pels consumidors, els comerços i els restaurants; aquest volum de menjar serviria per alimentar a més de mig milió de persones durant un any i si ho traslla-dem en termes econòmics, significa 841 milions d’euros anuals.

En termes de petjada ecològica, el malbarata-ment català equival a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, el que correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya. Finalment, en termes de potencial d’escalfa-ment global, equival a un 13% de les emissions de tot el sector agrícola.

108

consells pràctics

ecoxarxa 5

• Agència de Residus de Catalunyawww20.gencat.cat/portal/site/arc

Fotografia: Dolors Gibert

Els motius del malbaratament alimentari són molt diversos:

> Causes sociològiques: modificació de les estructures i de l’organització familiar, dels rit-mes de vida, de les percepcions que hem desen-volupat en relació amb els aliments.

> Desconeixement de les formes de con-servació dels aliments, una mala interpreta-ció de les dates de caducitat, mala gestió de la nevera...

> Pràctiques comercials: la publicitat i les ofertes promocionals ens animen a comprar. En si mateixes, aquestes ofertes no suposen un malbaratament, però és evident que quan una compra no es correspon, en qualitat o en quan-titat amb les necessitats d’una llar, fàcilment es produeix un malbaratament alimentari.

> Pràctiques de la restauració: quantitats d’aliments servides que no s’ajusten a les neces-sitats dels clients, mala gestió dels estocs, orga-nització de la cuina central.

Banc d’aliments:

Els aliments que no han pogut o no poden ser comercialitzats per les empreses (mal etique-tats, productes de fires...) i que encara són aptes per al consum, poden ser distribuïts a col·lectius i/o persones amb necessitats.

Hi ha fundacions, com el Banc d’aliments, que fan de pont d’unió entre aquestes empreses que tenen excedents i els col·lectius necessitats per tal d’evitar que es produeixi un malbaratament alimentari, cobrint d’aquesta manera una part de les carències de les bosses de pobresa i col-lectius marginals.

Cal recuperar les receptes d’estalvi i aprofitament cuinant les quantitats de menjar adequades i aprofitant els aliments sobrants per elaborar altres plats alimentaris.

Consumir envasos grans enlloc de petits pot comportar un estalvi de residus.

109

consum

ecoxarxa 5

Els aliments... que alimentin!

Ni més ni menys que el menjar apte per al consum és un dels recursos planetaris que malbaratem:

un terç del que produïm a tot el món.1

110

consum

ecoxarxa 5

Les xifres que donem al requa-dre canten: són una barbaritat. Però, per una vegada, el que podem fer els ciutadans per la part que ens toca (un terç del problema a nivell europeu, no és poca cosa) és assequible amb comoditat (es tracta sobretot de canviar costums, i hi estalviem diners) i és eficaç: un projecte pilot fet a domicilis belgues du-rant tres mesos, que consistia a aplicar mesures com les que proposem en aquest article, va reduir en un 80% el menjar malbaratat.2 Posem-hi remei?

Quant menjar llencem: tot un despropòsit

Es perd menjar en l’agricultu-ra, el processament, la distri-

bució, i també des del consum: els consumidors llencem un terç del menjar que es desa-profita, a Europa (95 quilos per cap i any; al Sud-est asi-àtic aquesta xifra és d’uns 10 quilos l’any).1

Els consumidors occidentals llencem en un any gairebé tant menjar (222 milions de tones) com tota la producció d’ali-ments de l’Àfrica subsahariana (230).1 Aquest menjar donaria 3 àpats diaris a 800 milions de persones durant un any.3

Això vol dir que gastem molts recursos en va: terra de con-reu, aigua, gasoil, pesticides i adobs, maquinària per als processaments... Un autor ha

calculat que l’aigua amb què es rega el menjar que es llença a tot el món donaria 200 litres diaris a 9.000 milions de perso-nes durant un any.4

A Catalunya les llars llencem cada any 20 quilos de menjar per cap; la xarxa comercial en llença 9 i els hotels i restau-rants 5’5.5 Entre tots donarí-em menjar per a un dia a 47 persones.3

A l’Estat, només un 14% de totes les despeses que fem les llars és per comprar menjar. El 1980 se’ns enduia un 31% de la despesa familiar. A l’Àfrica subsahariana i el Sud-est asià-tic s’enduu un 60% dels diners de les llars.6

Menjar llençat, menjar sense valor?

La major part del menjar que es llença a Catalunya des de les llars correspon a aliments que s’han fet malbé abans de cuinar-los, i també n’hi ha for-ça que són plats que no ens hem acabat i menjar preparat que ha anat directament a la brossa.5

Tenir menjar abundant molt a l’abast de la mà i de la butxa-ca duu a no veure’l com un bé valuós, que s’hagi de gestionar amb cura de no desaprofitar-lo.

5 Segons un estudi de l’Agència de Residus de Catalunya, que

encara no s’ha publicat perquè s’està ultimant.

6 Institut Nacional d’Estadística i R. de Hoyos i R. Lessem: Food

shares in consumption: new evidence using Engel curves for the

developing world, Banc Mundial 2008.

1 FAO: Global food losses and food waste, 2011.

2 Projecte Halte au gaspillage!, tinyurl.com/halteGaspillage.

3 Comptant que 3 àpats diaris són 3/4 de quilo de menjar.

4 Tristam Stuart: Despilfarro, Alianza Editorial 2011.

Una compra responsable contribueix al despropòsit de llençar menjar.

111

consum

ecoxarxa 5

Una bona amanida, a més de saludable, ens pot servir per aprofitar alguns aliments que ens han

sobrat després de fer un menjar.

Les dades que donem al requa-dre parlen del valor que té: no cau del cel sinó de moltíssims recursos, diners i esforços, no tots en tenim la mateixa abun-dància ni el llencem tan ale-grement...

> Hem comprat massa men-jar? És el primer pas cap a llen-çar-ne. Planifiquem els àpats mínimament, o no tan mínima-ment, repassem què tenim al rebost i a la nevera, i anem a comprar amb la llista feta.

> Mirem d’evitar les pràcti-ques comercials que ens poden dur a comprar més menjar del que necessitem: ofertes de tipus “2x1”, paquets d’unes quantes unitats; si pel que si-gui hem de comprar paquets, tinguem-ho en compte en pla-nificar els menús.

> Podem allargar la vida del menjar prenent hàbits ben senzills. S’expliquen força a la secció Idees del núm. 16 d’Op-cions (disponible a opcions.org > La revista > Números publi-cats).

> Quan diu “consumir prefe-rentment abans de...” vol dir que passada aquesta data l’ali-ment pot perdre gust, olor... però no que s’haurà fet malbé. Això últim en teoria ho indica la data de caducitat. Tanma-teix, la llei no indica a la in-dústria quin mètode ha de se-guir per determinar aquestes dates, i per tant podria ser que obeeixin als seus interessos co-mercials.

De mica en mica s’omple el plat

Potser ens ve al cap que, a casa, només llencem el que “re-alment no podem aprofitar”: miquetes per aquí, miquetes per allà. Però les miquetes ens poden donar bons plats, o com-plements.

> Guardem-ho tot, per poc que en quedi, tenint contro-lat tot el que anem guardant. Diumenge una punta del ros-tit, dilluns un tros de moniato, dimarts un retall de pebrot...

> Podem establir un “dia de menjar sobres”. Que cada co-mensal mengi una cosa diferent pot ser tema de conversa... o de disputes! Per evitar problemes amb patògens, reescalfem el menjar fins que estigui ben ca-lent per dintre i per fora.

> Aprofitar sobres o menjar “massa madur” no està pas renyit amb la gastronomia! Canelons, samfaina... el ma-teix pa amb tomàquet...

Receptes que no ho són

> Tinc un pot de tonyina obert, una mica de mantega i una mica de pernil que s’ha fet vell. Mmmm, farem un reme-nat mar i muntanya. Podem fer ous remenats o “truita de cosa” amb llegums, paella que s’hagi ressecat... mil coses.

> Hem deixat una porció de truita: la trossegem i ho sal-tem amb salsa de tomàquet (la “truita amb suc” de les ter-res de l’Ebre).

> Ha quedat un tros de pas-tanaga i una culleradeta de

112

consum

ecoxarxa 5

pèsols, puc afegir-hi patata bullida i fer una tapeta d’en-saladilla russa.

> Marxem una setmana fora i tinc fruita que es farà malbé. Podem fer una macedònia o fi-car-ho tot talladet al congela-dor i a la tornada ho batem per fer un gelat de fruita.

O passar les fruites pel foc 5-10 minuts per fer-ne un coulis (un puré poc espès) que pot acompanyar unes galetes, pa de pessic, gelat... O fer un batut per esmorzar

amb la miqueta de iogurt que no s’ha acabat el nen.

> M’han quedat retalls de di-verses verdures: saltades, una sopa de verdures, o una crema, pasta o arròs “amb cosa”, o un coulis per acompanyar amani-des, carn o peix.

> Se m’ha endurit un tros de formatge? El ratllo i l’afe-geixo al “pot del formatge ratllat” del congelador.

> Aquest plat només fa ser-vir els rovells de l’ou, bulli-

Planifiquem els àpats, repassem què tenim al rebost i a la nevera i

anem a comprar amb la llista feta.

ré les clares i les posaré a l’amanida.

> Pa sec: pa ratllat, sopa de pa, daus de pa fregit per a amanides o sopes, púding...

> Ha sobrat un tall de carn? A trossets i cap a l’amanida freda, o pasta, croquetes, trin-xat, canelons, empanades...

Més idees i recursos

> L’entrepà que menuts i jo-ves s’enduen a l’escola... acaba a la panxa o a la paperera?

> Campanya De menjar no en llencem ni mica, de l’Au-la Ambiental de la Sagrada Família: www.facebook.com/nollencemnimica. És un punt de trobada per compartir in-formació i actualitat sobre el tema: dades, iniciatives, cam-panyes, trucs i receptes que aporten els que participen en tallers pràctics...

> Per quan mengem fora de casa: tinyurl.com/noLlencar-Restaurant.

> Més receptes, campanyes, vídeos, eines... al web: opcions.org/blog/els-aliments-que-ali-mentin.

• Isabel AtelaOpcions núm. 39 - www.opcions.org

Fotografia: Dolors Gibert

Agraïm la col·laboració d’en Paco Muñoz, de l’Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’elaboració d’aquest article.

113

agenda

ecoxarxa 5

FIRES I MERCATS

Xv FIRA nAtURA8, 9 i 10 de març de 2013

potenciar, defensar i promocionar ini-ciatives com els titelles, l’art i la músi-ca, recuperant els valors de la nostra Terra i respectant el medi ambient. Els mercats tenen lloc tots els dissabtes al matí, de 9 a 14 h, a diverses localitats de la comarca del Baix Empordà:

RUPIÀ (1r dissabte de mes)CoRÇÀ (2n dissabte de mes)vERGEs (3r dissabte de mes)toRRoELLA DE montGRí (4t i 5è dissabte de mes)

LLOC:Diverses localitats del Baix Empordà

ORGANITZA:Món Empordà

INFORMACIÓ:Món EmpordàTel: 675 087 667A/e: monemporda@gmail.comWeb: www.monemporda.org

18a FIRA PER LA tERRADies 20 i 21 d’abril de 2013

La Fira per la Terra és una activitat or-ganitzada a la ciutat de Barcelona per l’Associació Dia de la Terra - Catalunya. La Fira per la Terra no és una fira qualse-vol, ni vol fer la competència a cap fira concreta. La Fira per la Terra és una tro-bada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la socie-tat moderna fa als sistemes naturals i socials i per proposar formes de com-portament respectuosos, cooperatius i solidaris. La Fira per la Terra - Mercat de la Terra potencia la producció local de béns i serveis realitzats amb respecte a les persones i als sistemes naturals, que són la base perquè els humans pu-guin disposar d’un nivell de vida digne.

Inscripcions obertes fins al 10 de març.

LLOC:Parc de la Ciutadella i Passeig Lluís Companys, a Barcelona.

ORGANITZA:Associació Dia de la Terra

INFORMACIÓ:Associació Dia de la TerraCarrer Camprodon, 3, baixos, 08012 BarcelonaCorreu postal: Dia de la Terra,

c/o Bústia Verda, Apartat de Correus 10095, 08080 BarcelonaTel: 902 883 519A/e: info@diadelaterra.orgfiraperlaterra@diadelaterra.orgWeb: www.diadelaterra.org

BIoCULtURA BARCELonADel 25 al 28 d’abril de 2013

Després de 14 anys de vida, Fira Natura es va consolidant com la segona fira del sector més important de tot Catalunya. És una fira on es troben representants de diversos sectors: productors ecolò-gics i alimentació biològica, empreses dedicades a la bioconstrucció i energi-es renovables, ONG, artesans, medici-na natural, turisme sostenible, publica-cions mediambientals, etc.

LLOC:Recinte Firal dels Camps Elisis, a Lleida

HORA:Divendres: de 17 a 20 hDissabte i diumenge: de 10 a 20.30 h

ORGANITZA:IPCENA

INFORMACIÓ:IPCENAPlaça dels Gramàtics, 2 25002 LleidaTel. 973 263 793 / 973 266 129A/e. firanatura@gmail.comWeb. www.ipcena.orgwww.firanatura.org

EComERCAts’13 món EmPoRDÀ

Els mercats Món Empordà, una inici-ativa de l’associació Món Empordà, són uns mercats setmanals, i gratuïts, on el consumidor pot comprar directa-ment una gran varietat de productes locals, ecològics i de qualitat. Alhora, els mercats pretenen ser un espai per

BioCultura, Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable, en la seva 20a edició de Barcelona, espera la partici-pació de més de 700 expositors i la visi-ta de més de 70.000 persones, esdeve-nint així la fira de productes ecològics més important de l’Estat espanyol i un referent internacional.

Un sector majoritari de la fira farà refe-rència a productes d’alimentació ecolò-gica, encara que la gran diversificació de BioCultura dóna cabuda també a d’altes molts productes i serveis.

BioCultura també ofereix un gran nom-bre d’activitats paral·leles que prete-nen conscienciar per a un consum res-ponsable.

LLOC:Palau Sant Jordi (Barcelona)

ORGANITZA:Associació Vida Sana

INFORMACIÓ:Associació Vida SanaCarrer Clot, 39, 3r, 2a08018 BarcelonaTel: 935 800 818Fax: 935 801 120A/e: biocultura@vidasana.orgA/e premsa: redaccion@vidasana.orgWeb: www.biocultura.org

114

agenda

ecoxarxa 5ecoxarxa 1 114

JORNADESCURSOSCONFERÈNCIESSEMINARIS

Aprenem a podar arbres de fruita dolçaDissabte 16 de febrer de 2013

Anirem a la masia de les Torres de Sel-ma per aprendre com podar els arbres de fruita dolça de manera respectuo-sa, respectant els arbres i afavorint la seva salut.

LLOC:Pla de Manlleu

ORGANITZA:GEPEC

PREU:15 euros socis / 30 euros no socis

INFORMACIÓ:GEPECAvda. Prat de la Riba, 18, 2n pis43201 ReusTel. 977 331 142A/e. secretaria@gepec.catWeb. www.gepec.cat

ECo-sí 2013Fira de la cultura ecològica de GironaDel 31 de maig al 2 de juny de 2013

Els secrets dels olis essencialsDissabte 23 de febrer de 2013

pretén que sigui un certamen dinàmic i interactiu on, a més de visitar estands, el públic tingui ocasió de ser partícip d’atractives propostes d’entreteniment sempre vinculades amb la preservació del medi ambient. L’edició actual comp-tarà amb una superfície de 2.000 m2.

LLOC:Espai merCAT, a Tàrrega

ORGANITZA:Ajuntament de Tàrrega

INFORMACIÓ:Ajuntament de TàrregaPlaça Major, 125300 TàrregaTel. 973 311 608A/e. ajuntament@tarrega.catWeb. www.tarrega.cat

Sota el lema ‘Reguem la llavor amb op-timisme, humor i esperança’, ECO-SÍ es consolida, un any més, com un referent de l’ecologia i el consum responsable, gràcies a la presència d’expositors de sectors com l’alimentació, les medici-nes naturals, la bioconstrucció, l’eco-turisme, entre molts d’altres. L’objectiu de la fira ECO-SÍ no és altre que el de fomentar el consum de productes natu-rals, l’ús d’energies renovables i la rea-lització de procediments ecològics que contribueixin a la consecució d’un món més sostenible, a través d’exposicions, tallers i conferències.

LLOC:Palau de Fires de Girona

ORGANITZA:Fira de Girona

INFORMACIÓ:Fira de GironaPasseig de la Devesa, 3417001 GironaTel: 972 419 100Fax: 972 208 974A/e: info@firagirona.comWeb: www.firagirona.com

14a FIRA DEL mEDI AmBIEnt DE tÀRREGADies 5 i 6 d’octubre del 2013

Tàrrega fomenta cada any la preserva-ció de l’entorn natural amb la celebra-ció de la Fira del Medi Ambient, la qual potencia el seu vessant pedagògic, lúdic i recreatiu amb apartats dedicats a conferències, tallers, demostracions, jocs, teatre, exposicions, animacions i cinema. Més enllà d’una fira, aques-ta cita es planteja com un “fòrum” de caire cívic i divulgador, en què totes les franges d’edat tenen cabuda. Així, es

Per mitjà d’una xerrada coneixerem les propietats dels olis essencials na-turals de les plantes remeieres més tradicionals i les seves aplicacions pràctiques.

LLOC:Reus

ORGANITZA:GEPEC

INFORMACIÓ:GEPECAvda. Prat de la Riba, 18, 2n pis43201 ReusTel. 977 331 142A/e. secretaria@gepec.catWeb. www.gepec.cat

seminari d’agricultura i medi ambientDissabtes 2 i 9 de març de 2013

Aquest seminari pretén ser una eina per fer compatible la viabilitat eco-nòmica de les explotacions agràries amb la conservació dels valors na-turals.

LLOC:Per confirmar

HORA:De 10 a 14 h

ORGANITZA:IAEDEN – Salvem l’Empordà

INFORMACIÓ:IAEDENCarrer Sant Vicenç, 30, 1r pis17600 FigueresTel. 972 670 531A/e. iaeden@iaeden.catWeb. www.iaeden.cat

115

agenda

ecoxarxa 5

Procediments simplificats en certificació energètica en edificis existents6 i 7 de març de 2013

Després d’un nou decret, tots els edi-ficis existents que siguin objecte de compra, venda o lloguer, hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica que permeti valorar i com-parar les seves prestacions des del punt de vista energètic.

L’objectiu principal del curs, de 12 hores de durada, és introduir als tèc-nics en aquests nous procediments de certificació energètica que obren un ventall d’oportunitats de negoci relacionats amb el concepte de Re-habilitació Energètica. Cal inscripció prèvia.

LLOC:Girona

HORA:De 09 a 15 h

ORGANITZA:Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Girona -

INFORMACIÓ:Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Girona -Carrer Narcís Blanch, 39, baixos17003 GironaTel. 972 211 912A/e. girona@eic.catWeb. www.eic.cat

Ciències Econòmiques i Empresarials, de Turisme i l’Escola Politècnica Su-perior reconeixen un crèdit de lliure elecció per als estudiants que hi as-sisteixin i obtinguin el certificat d’ap-te d’un examen escrit.

Cal inscripció prèvia. Places limitades.

LLOC:Escola de Natura Can Lleonart, al Parc Natural del Montseny

HORA:Inici a les 10:00 h, fins la tarda-ves-pre

ORGANITZA:El Raspinell - Gestió i Educació Ambiental

INFORMACIÓ:El Raspinell - Gestió i Educació Ambiental -Passeig de la Draga 13, 1r esq.17820 BanyolesTel. 972 571 760 / 616 191 705A/e. info@elraspinell.comWeb. www.elraspinell.com

Productes cosmètics sota sospitaDijous 14 de març de 2013

al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Totes les activitats són gratuïtes i cal inscripció prèvia, mitjançant el correu electrònic.

LLOC:Barcelona

HORA:De 18 a 19.30 h

ORGANITZA:La Fàbrica del Sòl

INFORMACIÓ:La Fàbrica del SòlPasseig Salvat Papasseit, 108003 BarcelonaTel. 932 564 430A/e. lafabricadelsol@bcn.catWeb. www.bcn.cat/mediambient

Arbres centenarisDiumenge 14 d’abril de 2013

Recursos i eines de fauna per a l’educació ambiental9 i 10 de març de 2013

Aquest curs té la finalitat de donar a conèixer diferents aspectes de la fau-na per poder ser aplicats a l’educació ambiental.

L’activitat s’adreça a tots els públics: estudiants i no estudiants. L’objectiu és transmetre recursos i eines que posteriorment s’utilitzaran com a educador. Es treballarà sobretot amb el joc com a eina educativa.

CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ (UdG): Les Facultats d’Educació i Psicologia, de Lletres, de Ciències, de Dret, de

Els productes cosmètics ens prome-ten bellesa i joventut, però quins pro-ductes químics contenen i com ens afecten? Què són els parabens? Per què convé potenciar productes més sans (i respectuosos amb el medi am-bient)?

Xerrada sobre els efectes nocius d’al-guns productes cosmètics. A càrrec de Carme Valls, presidenta del Cen-tre d’Anàlisi i Programes Sanitaris i consellera del Consell Assessor per

Excursió-taller que ens permetrà co-nèixer el “món espiritual” dels Arbres Mestres Centenaris. Anirem al bosc del Catllar a la tarda i ens hi estarem fins al capvespre gaudint de l’estat en què reposa la natura.

LLOC:Bosc del Catllar, a Tarragona

ORGANITZA:GEPEC

INFORMACIÓ:GEPECAvda. Prat de la Riba, 18, 2n pis43201 ReusTel. 977 331 142A/e. secretaria@gepec.catWeb. www.gepec.cat

116

agenda

ecoxarxa 5

Els secrets de les herbes remeieresDissabtes 13 i 27 d’abril de 2013

LLOC: Centre Cívic Ter (Girona)

HORA:Dissabte 20 de 09 a 19.30 h.Diumenge 21 a les 10 h, sortida.

PREU:Gratuït, inscripció prèvia

ORGANITZA:La Caseta de la Devesa(Ajuntament de Girona)

INFORMACIÓ:La Caseta de la DevesaAjuntament de GironaTel. 972 221 866A/e: caseta@ajgirona.catWeb. www.girona.cat/caseta

Iso 50001: sistemes de gestió de l’energiaDijous 2 de maig del 2013

Etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos11 i 12 de maig de 2013

És un curs repartit en dues jornades: el dissabte 13 d’abril es realitzarà una sortida de camp a la Mussara a reconèixer les herbes medicinals au-tòctones i els seus usos més comuns. El dissabte 27 d’abril, de 10 a 14 h, tindrà lloc una sessió teòric - pràctica on coneixeràs més profundament les principals herbes medicinals i aro-màtiques i les seves propietats, apre-nent a elaborar productes per a usos cosmètics i medicinals.

Amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Salou.

LLOC:Salou

ORGANITZA:GEPEC

INFORMACIÓ:GEPECAvda. Prat de la Riba, 18, 2n pis43201 ReusTel. 977 331 142A/e. secretaria@gepec.catWeb. www.gepec.cat

6es Jornades de medi natural a Girona 20 i 21 d’abril de 2013

Aquest és un espai on persones del món científic, estudiants universita-ris, alumnes de batxillerat o entitats naturalistes presenten els projectes, experiències i treballs de recerca relacionats amb el medi natural del nostre entorn més proper. Es tracta de donar a conèixer els estudis més recents sobre la vida natural que té lloc al cor dels nostres rius, boscos, valls i, fins i tot, de l’entorn urbà, des de diverses perspectives.

L’objectiu del curs és aportar als parti-cipants els coneixements per aconse-guir implantar a les seves organitzaci-ons un sistema de gestió de l’energia segons els requisits de la nova norma ISO 50001. El perfil dels assistents és el de persones amb la responsabili-tat de gestionar un sistema de gestió ambiental a la seva empresa; tècnics de gestió ambiental o de qualitat d’empreses certificades; consultors, formadors i auditors ambientals.

LLOC:Sant Cugat del Vallès

HORA:De 9:30 h a 18:30 h

ORGANITZA:INGECAL

INFORMACIÓ:INGECALCarrer Antoni Bell, 2, 2-D208174 Sant Cugat del VallèsTel. 932 378 390A/e. formacio@ingecal.catWeb. www.ingecal.cat

El Raspinell us proposa un curs que té com a finalitat la identificació de les principals especies d’animals verino-sos de Catalunya. L’activitat s’adreça a estudiants i no estudiants. Les espè-cies d’animals que s’explicaran amb més detall seran els escorpins, serps i aranyes. També es realitzarà una sor-tida per veure animals en situ.

CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ (UdG): Les Facultats d’Educació i Psicologia, de Lletres, de Ciències, de Dret, de Ciències Econòmiques i Empresarials, de Turisme i l’Escola Politècnica Su-perior reconeixen un crèdit de lliure elecció per als estudiants que hi as-sisteixin i obtinguin el certificat d’ap-te d’un examen escrit.

Places limitades. Cal inscripció prèvia.

LLOC:Escola de Natura Can Lleonart, al Parc Natural del Montseny

ORGANITZA:El Raspinell - Gestió i Educació Ambiental

INFORMACIÓ:El Raspinell - Gestió i Educació AmbientalPasseig de la Draga 13, 1r esq.17820 BanyolesTel. 972 571 760 / 616 191 705A/e. info@elraspinell.comWeb. www.elraspinell.com

nou cicle de Conferències sobre sostenibilitat: “Futur viable?”Del 16 d’octubre de 2012 al 13 de juny de 2013

117

agenda

ecoxarxa 5

PREMIS ICONCURSOS

En aquest cicle es tracten temes d’eco-nomia verda, decreixement econòmic, relocalització d’empreses, la credibi-litat de les tecnologies ambientals, la confusió en la informació ambiental, els conflictes ambientals, la confron-tació de visions i d’interessos agafant l’exemple de la nova Política Agrària Comunitària, i les resistències gene-rals als canvis especialment relacio-nats amb la sostenibilitat. Assistència gratuïta. Cal inscripció prèvia.

PROPERES CONFERèNCIES:Dijous, 21 febrer 2013: Informació ambiental: la cerimònia de la confusió, però no matem el missatger...

DIjOUS, 21 MARç 2013: Virtuts, credibilitat i malfiances de les tecnologies ambientals

DIjOUS, 18 AbRIL 2013: Aquí No! Allà potser sí! Enlloc! Els con-flictes ambientals: maduresa social o egoisme individual?

DIjOUS, 16 MAIG 2013: Confrontació de visions i interessos: Re-forma de la Política Agrícola Comú (PAC)

DIjOUS, 13 MUNy 2013: Futur viable. Una qüestió global: en-tre l’economia, la identitat i la funci-onalitat

LLOC:Auditori de la Pedrera, a Barcelona

HORA: (Totes les conferències) 18.30 h

ORGANITZA:Fundació Fòrum AmbientalObra Social Catalunya Caixa

Premi Disseny per al Reciclatge 2013Candidatures obertes fins al 15 de març de 2013

LLOC:Barcelona

ORGANITZA:Agència de Residus de Catalunya

INFORMACIÓ:Agència de Residus de CatalunyaCarrer del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 935 673 300Fax. 935 673 305Web. www.gencat.cat

Premi medi ambient CILmA 2013 – 2014Inscripcions fins al 31 de març de 2013

La gran quantitat d’edificis i equipa-ments de què són titulars les entitats locals, i el valor exemplaritzant que les administracions han de donar a la societat, fan necessari l’incentiu d’ac-tuacions d’estalvi energètic. CILMA convoca aquest premi amb l’objectiu d’incentivar, en edificis i equipaments municipals dels ens locals associ-ats, l’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica. El termini per presentar sol·licitud és el 31 de març de 2013.

Poden participar en aquest premi els ajuntaments i consells comarcals as-sociats al CILMA. La participació es referirà a un edifici o equipament, el consum energètic del qual vagi a càr-rec de l’ens local, encara que no en sigui el propietari.

LLOC:Girona

ORGANITZA:CILMA

INFORMACIÓ:CILMAPujada de Sant Martí, 4 - 5

INFORMACIÓ:Fundació Fòrum AmbientalAv. Reina M. Cristina, s/n,Fira de Barcelona 08004 BarcelonaTel. 932 332 309 / 932 332 652Fax. 932 332 496A/e. mireia@forumambiental.orgWeb. www.forumambiental.org

L’Agència de Residus de Catalunya convoca la 7a edició del Premi Dis-seny per al Reciclatge.

Aquest Premi reconeix els produc-tes, els projectes, les estratègies i els materials que hagin considerat i integrat en el seu disseny els crite-ris de prevenció de residus, l’ús de material reciclat o la millora de la reciclabilitat, i que siguin impulsats, executats i/o distribuïts, segons la categoria, a l’àmbit territorial de Ca-talunya. Destinat als agents més di-rectament implicats en l’ecodisseny (empreses fabricants i distribuïdo-res, dissenyadors, estudiants) i tam-bé a la ciutadania.

118

agenda

ecoxarxa 5

DIVERS

L’art de visitar un jardí: el laberint d’hortaDimecres 13 de març de 2013

La flora, el laberint vegetal, l’aigua, la mitologia o els racons que trobareu recorrent aquest jardí únic a la ciutat faran d’aquesta activitat una experi-ència inoblidable.

Per aquesta ruta possiblement es considera un dels parcs més bells de Barcelona, testimoni vivent d’una època en què els jardins tenien un va-lor avui ja oblidat.

El Parc del Laberint d’Horta té el mèrit d’acollir el jardí més antic que es con-serva a la ciutat i ser un exponent de jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana.

LLOC:Barcelona

HORA:D’11 a 12.30 h

ORGANITZA:La Fàbrica del Sòl

INFORMACIÓ:La Fàbrica del SòlPasseig Salvat Papasseit, 108003 BarcelonaTel. 932 564 430A/e. lafabricadelsol@bcn.catWeb. www.bcn.cat/mediambient

Pescadors d’alçadaDissabte 16 de març de 2013

17004 GironaTel. 972 185 183A/e. cilma@cilma.catWeb. www.cilma.cat

Concurs anual de la xarxa pel canvi climàticInscripcions fins al març de 2013

Obert a totes aquelles escoles inte-ressades en l’educació per la sos-tenibilitat i el Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’identificar els impactes que el canvi climàtic pot tenir en una determinada comunitat prope-ra, realitzar una activitat que ajudi a sensibilitzar sobre aquests efectes o limitar-los i donar a conèixer l’activi-tat al web de l’escola/institut, bloc, o bé premsa local.

LLOC:Barcelona

ORGANITZA:ECOSERVEIS

INFORMACIÓ:ECOSERVEISRambla Canaletes, 127, 3r pis08002 BarcelonaTel. 651 306 169 i 902 884 639A/e. info@ecoserveis.netjoana@ecoserveis.netWeb. www.ecoserveis.net

Sortida en barca per als més mari-ners. Atraurem aquelles aus marines que viuen mar endins i que són difí-cils d’observar des de la costa.

LLOC:Tarragona

ORGANITZA:GEPEC

PREU:6 euros socis i menors10 euros no socis

INFORMACIÓ:GEPECAvda. Prat de la Riba, 18, 2n pis43201 ReusTel. 977 331 142A/e. secretaria@gepec.catWeb. www.gepec.cat

soRtIDA DE BotÀnICADissabte 16 de març de 2013

Recorrerem la fageda i l’avetosa de Passavets i en descobrirem la vege-tació, centrant-nos en la vegetació de les àrees més humides d’aquesta zona, especialment en les molses i les falgueres. Sortida de tot el dia a càrrec de Llorenç Sáez, botànic.

Inscripció prèvia. Places limitades

LLOC:La Fageda, Santa Fe del Montseny

ORGANITZA:ADENC

PREU:Socis / 5,50 euros; no socis / 9 euros

119

agenda

ecoxarxa 5

INFORMACIÓ:ADENCCa l’Estruch. Carrer St. Isidre, 14008208 SabadellTel. 937 171 887Fax. 937 171 963A/e. correu@adenc.catWeb. www.adenc.cat

Recorreguts fotogràfics: el paisatge de la crisiDiumenge 24 de març de 2013

El paisatge de la crisi: Un recorregut per diferents entorns urbans i periur-bans ens permetrà captar exemples concrets i propers de l’impacte de la bombolla immobiliària sobre el paisatge vallesà, espais quotidians i altres de desapercebuts. Durant el matí anirem fent fotografies que a la tarda analitzarem per, finalment, confeccionar un bloc amb imatges i textos. Sortida de tot el dia a càrrec de Lluís Brunet, fotògraf, i Maties Ser-racant, geògraf.

Inscripció prèvia. Places limitades

LLOC:Diversos indrets del Vallès

ORGANITZA:ADENC

PREU:1 recorregut / 52 euros3 recorreguts / 132,60 euros

INFORMACIÓ:ADENCCa l’Estruch. Carrer Sant Isidre, 14008208 SabadellTel. 937 171 887Fax. 937 171 963A/e. correu@adenc.catWeb. www.adenc.cat

CICLE DE CInEmA & BICICLEtAFebrer i març de 2013

Empaitant primaveresDel 2 de març a l’1 de juny de 2013

IAEDEN-Salvem l’Empordà, juntament amb l’Associació Imago, organitza un cicle de cinema en el qual la bicicleta serà el fil argumental, amb un paper simbòlic destacat. Es vol contribuir, mitjançant el cinema, a debatre el fu-tur del paper de la bicicleta en aquest món i, particularment, a Figueres.

Totes les projeccions del cicle tindran lloc el 4t dissabte de cada mes, a les 20 h. Entrada gratuïta.

Properes projeccions: 23/2, El niño de la bicicleta (Jean Pierre i Luc Dar-dene); 23/3, La bicicleta (Sigfrid Monleón).

LLOC:Can Met, a Figueres

ORGANITZA:IAEDEN – Salvem l’EmpordàIMAGO

INFORMACIÓ:IAEDENCarrer Sant Vicenç, 30, 1r pis17600 FigueresTel. 972 670 531A/e. iaeden@iaeden.catWeb. www.iaeden.cat

L’Espai de Recursos Agroecològics proposa diverses sortides de reco-neixement de plantes i els seus usos tradicionals en les diferents primave-res de Catalunya, en àrees del Gaià, el Bages, el Berguedà o el Cadí, per adquirir consciència de la riquesa del nostre entorn. Les sortides tenen lloc el primer dissabte de cada mes.

Consulta les sortides i les seves dates a la Web.

LLOC:El punt de trobada, al Centre de Capacitació Agrària de Manresa

HORA:Les sortides tenen lloc a les 9 h

ORGANITZA:Espai de Recursos Agroecològics (L’ERA)

INFORMACIÓ:Espai de Recursos Agroecològics (L’ERA)Avinguda Universitària 4-6 (edifici FUB)08242 ManresaTel. 938 787 035Fax. 938 771 634A/e. neus@associaciolera.orgWeb. www.associaciolera.org

C M Y CM MY CY CMY K

93 202 36 09 93 494 97 04

Berruguete, 46-48 08035 Barcelona

subscripcions@ecoxarxa.netAzur Comunicació

Azur Comunicació

Azur Comunicació

Berruguete, 46-48 08035

12€ 

Gorbs Comunicació

Gorbs Comunicació

Gorbs Comunicació