Full Informatiu núm. 6

FULL INFORMATIU

Núm. 6

Novembre Novembre Novembre Novembre ———— Desembre 2008 Desembre 2008 Desembre 2008 Desembre 2008

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu Edició: CEIB Redacció: Secretaria del CEIB

S u m a r iS u m a r iS u m a r iS u m a r i

Temes d’interés 4444

Entrevista 6666

Col�laboracions 2222

Informacions 8888

Miscel�lània 11111111

La participació com a fonament de l’educació

Dia 6 de desembre celebràrem els 30 anys de democràcia. Aquesta és una festa important per a tots nosaltres perquè la Constitució va obrir els camins de la participació. I és que democràcia i participació van tan units que gai-rebé són una mateixa idea. Però també, democràcia i participació van units al concepte actual de l’educació. Democràcia, participació i escola públi-ca van néixer el mateix dia.

Quan s’instituí el dret a l’educació es va fer amb la idea de formar una ciu-tadania que mantingués i reforçàs l’estat democràtic. D’aquesta manera podríem afirmar que la participació és el fonament de l’educació: “els po-ders públics garanteixen el dret de tots a l’educació (.. .) amb la participa-ció efectiva de tots els sectors afectats”, diu la nostra Constitució a l’article 27.5”.

La LODE va articular la participació en educació mitjançant la creació de consells escolars a tots els nivells del sistema educatiu, des del Consell Esco-lar de l’Estat fins al de cada centre educatiu, passant pels de comunitat au-tònoma, territoris insulars i municipis. L’any 1986 es constituïren el consells es-colars de centre i el Consell Escolar de l’Estat com a òrgan suprem de parti-cipació en educació. El nostre consell escolar autonòmic es constituí el 2001, després de ser assolides pel Govern de les Illes Balears les competències en matèria educativa. Els consells escolars insulars estan constituïts, excepció feta del de Formentera que ho farà ben aviat. També s’han anat constituint nombrosos consells escolars municipals a totes les illes.

Davant d’aquesta situació, que és francament positiva, ens hem de dema-nar si els consells escolars s’han enfortit amb els pas del temps i si han cobert les expectatives creades. Al respecte, hi ha qui pensa que la participació és un valor tan important en l’educació que si comparam la situació actual amb la que existia fa 30 anys hem de valorar molt positivament el canvi operat. Per una banda existeix una opinió molt estesa que en fa una valora-ció menys positiva de la situació, perquè pensa que els consells escolars de centre es reuneixen i decideixen poc. La crítica s’estén al Consell Escolar de l’Estat i als consells autonòmics on hi manca debat, i als consells escolars mu-nicipals sobre els que es té poca informació sobre allò que fan.

En definitiva, si entenem que la participació és el fonament de l’educació, no hem d’enfortir la primera perquè en surti beneficiada la segona? Per això hem de reivindicar una escola més participativa a tots els nivells: - Els alumnes han de participar i ésser protagonistes del seu propi aprenen-tatge. - El treball cooperatiu del professorat ha d’afavorir una escola més eficaç. - La col�laboració entre família i escola ha de superar la freda condició d’usuari i de servei públic. - L’escola ha de participar en la vida social del municipi.

En poques paraules, “la participació efectiva de tots els sectors afectats s’ha de fer una realitat a tots els consells escolars de qualsevol àmbit”. Però aquest no és un objectiu fàcil i sempre trobarem resistències i entrebancs. Per millorar aquesta situació haurem de canviar la nostra actitud, tal i com va dir la senyora Ingrid Betancourt a l’acte de lliurament dels darrers premis Príncipe de Asturias:

“Tocad los corazones duros... Cada cual tiene que cambiar de actitud... Pero para que los otros cambien, primero uno tiene que cambiar”.

E d i t o r i a lE d i t o r i a lE d i t o r i a lE d i t o r i a l

A finals del curs passat al CP Ntra. Sra. de Robines (Binissalem) es creà una comissió per dur endavant el fons de llibres, seguint la normativa establerta per la Conselleria. Fins ara havíem tengut una comissió formada per un repre-sentant de l’APIMA, un dels Serveis Socials de l’Ajuntament i

un mestre. A partir del curs passat s’incrementà la participació del professorat i la tasca passà a ser respon-sabilitat del centre, quedant constituïda la comissió de la següent manera: un representant dels pares, un de l’Ajuntament, un de l’APIMA, dos mestres, el director i la secretària. Així, idò, una vegada recollida la normativa lliurada per la Conselleria, iniciàrem la feina de recerca d’experiències d’altres centres i fins i tot d’altres països (a França és una pràctica establerta de fa més de 10 anys). Una vegada recollida tota la in-formació, cercàrem diferents pressuposts per tal de trobar l’opció econòmica més favorable per a les famíli-es dels nostres alumnes. Després de fer molts comptes establírem una quota única de 85 € per a tot l’alumnat. Comptàrem amb l’aportació de la Conselleria de 70 € per alumne afegit al fons, aportacions de l’Ajuntament i de l’APIMA, i un considerable romanent del curs passat per si els comptes fallaven. Cal dir que l’aportació de la Conselleria, només per a aquest curs, és per als nins afegits de 1r fins a 4t de primària, i que al nostre centre hi participa tot primària (5è i 6è també). Posteriorment s’establiren les normes per a les famílies que s’implicaren (en vàries circulars, a la pàgina WEB del centre i personalment a tots els pares i mares que així ho demanaren). Repartírem la feina de difu-sió entre tres mestres del centre que dedicaren molt de temps a aclarir dubtes i facilitar l’adhesió al fons.

T E M E S D’ I N T E R É ST E M E S D’ I N T E R É ST E M E S D’ I N T E R É ST E M E S D’ I N T E R É S

Els acords bàsics per iniciar la tasca foren: ∗ Posar límits per al pagament de les famílies, però donant també facilitats per pagar en ter-

minis a les famílies que tenen qualque problema específic. ∗ Deixar ben clar que es tracta d’un sistema de préstec de llibres i que sols retornaran a

l’escola els que són reutilitzables. ∗ Que totes les normes són revisables, des del moment que començàrem les feines amb una

considerable manca de temps per fer una bona planificació. ∗ Donar indicacions al professorat per col�laborar en la bona conservació dels llibres.

Tal vegada la tasca més dura va ser en el més de juliol, ja que arribaren les vacances i la feina sols estava començada. Aquell mes ens reunírem més d’un dia per setmana per rebre els llibres nous i comprovar que tot era correcte, elaborar les etiquetes dels llibres de cada soci (alumne) i controlar a qui pertany cada any, i per acabar d’organitzar el lliurament del material a les famílies. El mes de setembre, abans de l’inici de les classes, demanàrem ajuda als pares i alumnes per folrar, orga-nitzar i etiquetar els llibres, de forma que a principi del curs els nins tenien quasi tots els llibres a l’aula. El dia de la reunió de l’inici del curs (12 de setembre) els pares varen rebre uns documents de compromís i de revisió dels llibres per signar i tornar als tutors. Aquest procés s’ha d’anar repetint aquest curs per a cada alumne nouvingut (enguany s’ha donat el cas que els nouvinguts han estat nombrosos). Gràcies a la tasca de difusió entre les famílies del centre hem aconseguit una participació del 50% de l’alumnat (de 1r a 6è de primària) i un 36% més que el curs passat. Esperam que aquesta xifra augmenti encara més el curs que ve, quan l’experiència sigui més familiar per a tots.

Tenim molt clar que és important que els nostres alumnes s’adhereixin al fons perquè: ⇒ Volem alliberar una mica les famílies del pes del cost dels llibres de text. ⇒ Som un centre ecoambiental que s’esforça per reduir el consum del paper i apostam per la reutilit-

zació. ⇒ Ens queda encara pendent: ⇒ Revisar el sistema de recepció de libres. ⇒ Simplificar la feina. ⇒ Establir unes normes generals pel fons de llibres amb la CCP de l’escola i fer revisions periòdiques. ⇒ Augmentar el nombre d’alumnes adherits al fons. ⇒ Reduir la quota per donar més facilitats a les famílies.

Antònia Oliver (secretària), Beatriz Raposo (coordinadora del programa) M. Angels Rivera (mestra col·laboradora).

PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ DE LLIBRES DE TEXT AL CP NOSTRA SENYORA DE ROBINES

En el projecte de direcció que presentàrem per posar en mar-xa l’IES Marratxí l’any 2002, un dels trets significatius era la po-sada en marxa, des del primer moment, d’un programa volun-tari de reutilització dels llibres de text, per aconseguir la major gratuïtat possible d’aquests ma-terials curriculars.

Es tractava de reutilitzar uns lli-bres que, gairebé sempre, en acabar el curs, van directament als fems, ja que molt poca gent conserva els llibres de secundà-ria obligatòria, excepte si hi ha germans o germanes que els puguin emprar. És el mateix que es fa en una biblioteca, on els llibres passen d’un usuari a un altre i només es donen de baixa quan el seu ús reiterat els fan in-servibles pel préstec.

Partíem de la premissa que la gratuïtat dels llibres de text no existeix. Qualsevol proposta per a reduir la despesa anual d’aquests materials curriculars tracta només de resoldre qui els paga: les famílies, els ajunta-ments o la Conselleria d’Educació i Cultura (en aquests dos darrers casos amb els do-blers dels impostos de tots).

Desenvolupàrem aquest progra-ma de gratuïtat basat en la reu-tilització com un tret d’identitat en el Projecte Educatiu del nos-tre centre, a la vegada que es contemplaren algunes metodo-logies i estratègies en el Projecte Curricular. Així preteníem afavo-rir valors mediambientals de pre-servació dels boscos necessaris per a imprimir any rere any tots els llibres, de responsabilitzar (inclòs econòmicament) l’alumnat amb el respecte als llibres i de treballar valors i acti-tuds com la cooperació, el reci-

clatge, el consum responsable, l’ajuda a l’estalvi familiar... i tot amb molt poc esforç.

Plantejàrem com a fórmula un dipòsit de les famílies per a comprar els llibres, ja que no hi havia cap programa institucio-nal al respecte. Les famílies re-cuperen al final de la seva es-colarització a l’institut una part del dipòsit inicial, ja que es des-compta una quantitat per any de permanència en el progra-ma. Com a mínim es garanteix la recupera-ció del 20% del dipòsit ini-cial després dels sis anys (en el nostre cas el progra-ma s’aplica tant a l’ESO com al batxi-llerat i la formació professional).

La diferència d’un institut res-pecte d’un centre de primària és un cert augment de com-plexitat en la distribució dels lots de llibres, ja que no tot l’alumnat té els mateixos: de primer a tercer d’ESO hem de tenir en compte l’assignatura optativa de cada alumne/a a l’hora de preparar els paquets; a tercer i quart d’ESO també hem de considerar l’alumnat que cursa els programes de di-versificació curricular, el qual té alguns llibres de text diferents, i la major complexitat se’ns pro-dueix a quart d’ESO ja que ca-da alumne/a tria tres de les vuit assignatures opcionals. També en el batxillerat, amb els distints itineraris, hi ha una major com-plexitat.

Amb aquest sistema, que aquest curs entra en el seu setè any de funcionament, hem ob-tingut una elevada i creixent participació que actualment, en els cursos d’ESO, supera el

80% i, en el conjunt del centre inclosos els nivells no obligatoris, un 75%. I això sense cap suport econòmic institucional fins ara; només amb l’aportació de les famílies que es descompta en retirar el dipòsit inicial.

El sistema de reutilització per-met a les famílies l’estalvi del cost dels llibres de text (uns 1.500 € entre ESO i batxillerat) si llurs fills i filles els retornen en bon estat a final de curs i es poden fer servir el següent curs per als nous alumnes, i qui no els retor-na, els espenya, els perd o té l’assignatura suspesa paga el seu cost. Així, a més de fomen-tar els valors mediambientals, es fa a l’alumnat responsable de la seva conservació i pot ser un petit estímul per recuperar l’assignatura el recobrar el dipò-sit addicional.

L’estalvi és encara més signifi-catiu per a l’alumnat acollit al programa que durant el curs ha de canviar de centre, ja que així no ha de comprar dues ve-gades els llibres de text perquè la majoria no serveixen en un altre centre.

Pel que fa a treballar la tècnica del subratllat, ja que no es po-den subratllar els llibres de text, es fa en altres documents. A més, el nostre alumnat ja ha descobert tècniques per fer co-mentaris i anotacions en el llibre de text aferrant-hi un post-it amb els aclariments i llevar-lo a final de curs. Així també afavo-rim que l’alumnat escrigui en els quaderns, que és un eina més valuosa que no el simple subrat-llat d’un llibre.

Amb el suport institucional, aquest programa permetrà re-duir encara més l’aportació dels pares i mares i canviar els llibres després de cada quatre anys sense problemes.

Jaume March Serra

Director IES Marratxí

L’experiència del programa de reutilització dels llibres de text a l’IES Marratxí

Quina era la seva experiència prè-via en la reutilització de llibres? Quan vaig ser directora al col·legi públic Sant Bartomeu vaig dur el programa de reutilització de llibres. Els pares havien plantejat aquesta idea i, com el nostre era un centre ecoambiental, vàrem veure que po-dia ser molt positiu ajuntar ambdues branques. Per una part fèiem feina amb valors i per l’altra treballàvem la reutilització de recursos i l’estalvi familiar. La gratuïtat de l’educació sempre tenia el reducte de la gratuï-tat dels llibres de text i d’aquesta manera el superàrem. Qui gestionava el sistema? El responsable del programa era el consell escolar, la part didàctica i pedagògica anava a càrrec del pro-fessorat i els pares tenien cura de la gestió econòmica. Es tractava d’un programa que, pel temps que duia en funcionament, estava prou treba-llat i coneixíem els seus punts fe-bles. Quins eren els seus punts fe-bles? Els llibres de primer i segon de pri-mària, que normalment no són reuti-litzables en una part important. El programa s’adequa a les inicia-tives que existien anteriorment en diferents centres educatius? Abans que sortís l’Ordre, entre vuit i nou centres aplicaven aquest mo-del, però també es feien altres inici-atives molt valuoses en el mateix sentit, com per exemple l’intercanvi de llibres. Aquestes iniciatives han ajudat que fos més fàcil l’assumpció del programa perquè ja hi havia una cultura d’optimització de recursos, que tant podia partir de la direcció del centre com de les AMIPA. Quin és l’objectiu del programa de la Conselleria?

cada centre. Ha estat necessària una legisla-ció específica per tal de poder reutilitzar els llibres de text. No hagués estat suficient amb un projecte de centre? Quan el programa era voluntari era una altra cosa, però quan tenim una inversió de doblers públics la Con-selleria ha de tenir el control d’així com es gestionen. Quin va ser el procés d’elaboració del programa? No hem d’oblidar que ja hi havia uns precedents. La Conselleria observà diferents models que estaven en funcionament, elaborà l’Ordre junta-ment amb els serveis jurídics i des-prés fou presentada als directors, als consells escolars, a les AMIPA... Es tractava de veure com es podia aconseguir que un model de reutilit-zació de llibres que havia funcionat bé localment passàs a ser útil a tota la xarxa de centres. El millor sistema passa per la gestió en el propi centre? Crec que sí, que per dur endavant una bona gestió pública el millor sistema és el que passa pel centre educatiu, perquè implica la partici-pació del consell escolar, que és qui dóna el vist i plau a les despeses a cada centre. Quina ha estat la funció de la Conselleria a partir de la publica-ció de l’Ordre? Ha estat bàsicament de difusió i d’assessorament als centres. Ara mateix estam en la fase de recollida dels primers resultats i després ven-drà la de revisió. Quina valoració en fa del segui-ment del projecte? Molt positiva, perquè per a mi ha estat un somni fet realitat. Si fa un any m’haguessin dit que ara hi hau-ria 127 centres adherits al programa no m’ho hagués cregut. D’on són aquests centres? Són 82 centres públics de Mallorca, 15 de Menorca, 27 d’Eivissa i 3 de Formentera. N’hi ha 3 de concer-tats: un de Marratxí, un altre de Por-

Fer un ús responsable dels llibres de text, amb valors de solidaritat i cooperació, que ens dugui a l’abaratiment del preu del llibre de text i a l’optimització de recursos per

part del centre. Venim de la cultura d’usar els llibres de text i tirar-los o, amb una mica de sort, passar-los als germans petits o a algun veí. És una mentalitat excessivament consumista Pot explicar-nos com funciona aquest sistema? Posem que en un centre determinat els llibres tenen un cost de 150 euros per alumne i hem de fer un fons co-mú per comprar la totalitat dels lli-bres. La Conselleria n’hi posarà 70 per alumne, la diferència serà l’aportació dels pares i amb aquest fons es compraran els llibres. Això s’ha de fer el mes de juny, de tal ma-nera que quan els alumnes comencin el nou curs trobin els seus nous lli-bres a l’escola. A final de curs queda-ran en el centre tots aquells llibres que siguin reutilitzables i que, per tant, no s’hauran de comprar. De ca-ra al proper curs tendrem l’aportació de la Conselleria i d’altres, però ja no hem de menester comprar tants lli-bres i, per tant, minvarà l’aportació que han de fer els pares. Quan els alumnes passen de curs, tornen a fer aportacions? Els pares sempre paguen una mica, ve a ser la renda d’utilització de lli-bres. I si uns pares no volen participar-hi? Aleshores compren els seus propis llibres. I si l’alumne canvia de centre? L’Ordre estableix que si un alumne canvia de centre deixa els llibres i se li retorna una quantitat, que s’estableix per trimestre, i que si el centre receptor està adherit al pro-grama demanarà una aportació equi-valent al temps que manca per finalit-zar el curs. Pensem que la casuística a primària és molt variada i que l’aportació que han de fer els pares depèn molt de la tria de material de

E N T R E V I S T AE N T R E V I S T AE N T R E V I S T AE N T R E V I S T A

Maria Antònia Xamena Mayol va néixer a Alaró. Fou mestra i directora del col·legi públic Sant Bartomeu, d’Alaró. Ara és la coordinadora del Programa de Reutilització de lli-bres i material didàctic de la Conselleria d’Educació i Cultura, publicat per Ordre de la consellera de 2 de juny de 2008.

reres i el tercer de Palma. Per quin motiu creu que sols tres centres concertats s’han adherit al programa? Ha influït el fet que l’Ordre sortís pu-blicada en el mes de juny. Els cen-tres públics havien d’oferir la possibi-litat de manera obligatòria i si hi ha-via un deu per cent de l’alumnat inte-ressat s’hi havia d’adherir. En canvi, per als centres concertats la primera condició era que el titular hi estigués d’acord. És evident que fer aquesta primera passa havia de menester un temps de reflexió, però som optimis-ta i crec que quan els centres i els pares ho entenguin hi haurà un can-vi. Quants alumnes hi ha adherits? N’hi ha 7.911 i el que és més impor-tant és el canvi de mentalitat i de percepció que s’ha produït. Si prete-nem ajuntar la sostenibilitat i l’estalvi en el preu dels llibres, conceptes que s’anaven entrellaçant, ens tro-bam que per aquest canvi de menta-litat i de percepció aconseguim fer un bon ús dels recursos, abaratir el preu dels llibres i que els pares visu-alitzin que si els seus fills tenen uns bons hàbits redueixen les despeses en educació. Xerram sols de reduir el cost dels llibres de text? Hi ha centres que no utilitzen llibres de text, que és una alternativa igual-ment vàlida. El programa de reutilit-zació permet als centres que no em-pren llibres de text accedir a altres tipus de materials que els ajudin a desenvolupar el currículum. En qual-sevol cas, la finalitat s’acompleix perquè el centre optimitza recursos, els pares estalvien doblers i els nins desenvolupen valors de respecte, de cooperació i de solidaritat. S’hi han destinat els suficients recursos econòmics? Com més doblers hi ha més bé fun-ciona qualsevol programa, però hem de pensar que també hi ha altres necessitats. Tot i que els llibres si-guin pagats pels pares o per la Con-selleria, del que es tracta és que sur-tin més barats a tothom i, així ma-teix, que se’n faci un ús responsable. Han arribat crítiques a la Conselle-ria? Les critiques han anat en el sentit de queixar-se per manca de temps per poder aplicar l’Ordre, perquè va ser publicada en el mes de juny, però no en contra de la filosofia del progra-ma. Personalment m’animà molt per-

què tots sabem que si algú creu en alguna cosa a la llarga la pot fer rea-litat. Nosaltres ens hem posat a dis-posició dels centres, de les AMIPA i de tothom que ho vulgui per a expli-car-los el Programa. La consellera i la Conselleria creuen en el projecte i això és primordial. Qui decideix quin material encara està en condicions? Això va a càrrec del consell escolar de cada centre, amb la creació d’una comissió de seguiment on hi són la direcció, l’AMIPA i l’ajuntament si hi fa aportació. No és cap innovació en el funcionament dels centres, sim-plement és que el llibre de text pas-sa a estar gestionat pel centre per-què és material seu, com ho són els llibres de la biblioteca o el mobiliari de les aules. Què fa aquesta comissió? De la comissió en surt el coordina-dor, la persona responsable del pro-jecte, que pot ésser un membre de l’equip directiu o un professor. Nos-altres el vèiem molt lligat al coordina-dor ambiental, però jurídicament no ho contemplàrem perquè no tots els centres en tenen, de coordinador, però sobretot ha de ser una persona entusiasta, que cregui en el projecte, per poder ésser el motor del procés. Els ajuntaments de Palma i Calvià atorguen l’ajut per llibres directa-ment als alumnes. Són compati-bles les dues vies de finança-ment? Sí que ho són. L’Ordre no és incom-patible amb aquests ajuts perquè va dirigida a tots els alumnes. Igual-ment, el programa no és incompati-ble amb les beques per a llibres del Ministeri d’Educació. I a la resta de poblacions que no tenen ajuts municipals? Precisament l’Ordre ha tengut molt èxit en els pobles de la Part Forana de Mallorca, perquè la majoria no tenen ajuts dels ajuntaments. Hem obert la possibilitat que els municipis puguin participar-hi i de fet molts ho han fet. Com han reaccionat les editori-als? El sector editorial és molt dinàmic i estic segura que se sabrà adaptar perfectament. En els països d’Europa i les comunitats autònomes on fa temps que duen a la pràctica sistemes de reutilització de llibres, les editorials es plantegen altres ma-terials educatius de suport a les es-coles, ja siguin informàtics, comple-

mentaris o de consulta. És un sector molt creatiu i pens que sabrà adap-tar-se a les noves situacions. Les noves tecnologies imposaran un canvi. Com encaixaran les noves tecno-logies en els centres educatius? Abans, el llibre de text estava con-cebut com l’element únic i impres-cindible a les aules, però ara no és del tot així i a les escoles ens toca esbrinar com encaixam amb les no-vetats que hi ha. Si només volem el llibre de text descartam poder usar altres mitjans i altres materials, com per exemple l’ordinador o la pissarra electrònica. Quines iniciatives es duran a ter-me el proper curs? El proper curs serà el de l’aplicació de l’Ordre a tots els nivells de pri-mària i esperam que també sigui el de l’aplicació a secundària de l’Ordre que s’està preparant. La consellera té molt d’interès que en aquesta legislatura es vegin els fruits d’aquestes iniciatives. Hi ha altres experiències prèvies en els instituts de secundària? Sí que n’hi ha, que estan aplicant el seu propi programa de reutilització de llibres tal i com passava en els centres de primària.

Què ha d’avaluar ara la Conse-lleria?Ara tenim les xifres i hem de mirar de quina manera podem millo-rar-les. Les parts implicades hauran de dir què hi han trobat del primer curs amb aquesta experiència i tam-bé haurem de veure si hem de mo-dificar algun punt de l’Ordre per tal de facilitar i millorar la tasca. Es tracta de créixer en la cultura de la reutilització.

C O L · L A B O R A C I O N SC O L · L A B O R A C I O N SC O L · L A B O R A C I O N SC O L · L A B O R A C I O N S

PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ DE LLIBRES DE TEXT

I MATERIAL DIDÀCTIC

SR. ENRIC POZO MAS, COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE LA UNIÓ DE COOPERATIVES (SECTOR DE COOPERATIVES)

Quina és la seva valoració de l’Ordre de la consellera

La sectorial d’ensenyament valora com a molt positiu els fons i la idea de l’Ordre proposada per la Conselleria . És una bona estratègia per ajudar a conscienciar els centres educatius vers l’educació mediambiental mitjançant la reutilització, el reciclatge i les bones pràctiques ambien-tals.

Aspectes que considera positius

1.- L’assoliment d’hàbits entre els alumnes en relació a la cura dels materials didàctics i els llibres de text com a forma de protecció del nostre entorn. Un dels tret d’identitat que caracte-ritzen el nostre model educatiu és la defensa del medi ambient, on declaram expressament : Les escoles cooperatives assumeixen el compromís d’educar per a la sostenibilitat mediambi-ental i fomenten actituds positives i compromeses vers l’entorn, incorporant pràctiques de racio-nalització dels recursos naturals: reducció, reutilització, reciclatge i consum responsable. 2.- L’assoliment del sentiment que els llibres de text i materials didàctics són, en definitiva, uns bens públics que s’han de preservar i cuidar perquè altres alumnes els puguin utilitzar en les mateixes condicions que nosaltres els hem tingut .

Aspectes que considera negatius o menys positius

1.- La pressa amb què es va presentar l’Ordre i, per tant, la dificultat dels propis centres d’adaptar-se a aquesta nova situació que implicava una reflexió de tota la comunitat educati-va 2.- La no clarificació dins l’Ordre d’aspectes econòmics per a les cooperatives i els centres privats concertats que vulguin adscriure’s al programa de reutilització i, en concret, en la do-tació horària i pressupostària que es té prevista per als centres públics i no per a les cooperati-ves i els centres privats concertats (tres hores dedicats al programa). 3.- Trobam que el termini de quatre anys de vida per als llibres és excessiu. Suposam que és per fer-ho coincidir amb etapes educatives, però pensam que tal volta espais temporals de dos o tres anys s’ajustarien més a la vida real dels llibres

Aspectes millorables

- Clarificació de la dotació horària i pressupostària per les cooperatives i els centres privats concertats per estimular la seva incorporació al programa. - Que aquesta dotació horària i pressupostària estigui consolidada mentre el centre participi en el programa i estudiar aquestes dotacions per a centres que tinguin més de dues línies.

Altres aportacions que vulgui fer

Des de les cooperatives volem transmetre l’interès en desenvolupar aquest programa degut a la relació positiva amb un dels nostres trets d’identitat. A banda d’això, expressar que la cooperativa Es Liceu ja està dins el programa, essent una de les tres escoles concertades que s’han apuntat a l’experiència i sense tenir assegurada la dotació econòmica.

SR. FERNANDO MARTÍN MARTÍNEZ, COAPA (SECTOR DE PARES I MARES D’ALUMNES)

Valoració de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura

Ben intencionada, però pensam que es podia fer, en el seu moment, amb més simplicitat i, al mateix temps, deixar espai per a respectar i fomentar projectes específics ja en marxa. Es va demorar molt i, en sortir al final de curs, va produir un rebuig inicial als centres.


Els valors que promou i que afronta el compromís que, a mig termini, l’administració se’n faci càrrec de la despesa que causen els llibres de text.


El sistema adoptat per a primària és un sistema eficaç a centres que puguin gaudir d’una im-plicació exemplar del professorat, les famílies, l’equip directiu... però complicat quan no es do-nen totes aquestes fortaleses. Per altra banda, produeix diferents costs per a les famílies a diferents llocs, i aquestes diferències poden ser molt notables: no és equitatiu.


El finançament del sistema en si. No ha de ser d’aportació anual per part de l’alumne. La pos-sibilitat que amb una aportació inicial, que serveix de depòsit o garantia, el sistema es pugui mantenir sense cost posterior per a l’alumnat.

SRA. MARGALIDA MOYÀ PONS, ESCOLA CATÒLICA (SECTOR DE PATRONALS DE L’ENSENYAMENT)

Valoració de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura

La filosofia de l’Ordre no convenç. Des de la nostra organització pensam que es poden fer ajudes a les famílies que facin possible a la vegada: - Minvar la despesa familiar - Ensenyar a valorar i estimar els llibres - Animar a conservar els llibres per fer la petita biblioteca personal - Una ensenyança de més qualitat.


La intenció i la voluntat d’ajudar als pares en la despesa dels llibres. La intenció de protegir el medi ambient (reduir consum de paper)


1. Els llibres d’estudi han de ser d’ús personal per apreciar-los com a recurs per a la seva formació. A més els necessiten personalment. 2. La feinada que suposa per part dels centres l’aplicació d’aquesta Ordre, la fan inviable. 3. Complicació de la gestió econòmica. Els proveïdors concedeixen terminis per liquidar sense sobre-passar el final d’any. No sabem si Conselleria hauria fet efectiva la despesa en temps real suficient i el centre no podria fer-hi front. 4. Gestionar els llibres cada curs (recollir els usats, decidir si estan en bon estat o no...) és inviable per l’acumulació de feina.


Sempre es pot millorar.

Altres aportacions que vulgui fer

- La REUTILITZACIÓ és adequada a les coses materials sense massa “valor afegit” (envasos, mobles, objectes...) - Un llibre és un valor per si mateix. El cost del llibre sempre serà inferior al valor de la cultura que re-presenta. La comunitat educativa ha de mostrar aquest valor i ha d’ensenyar als alumnes a reconèixer el valor dels llibres. Entre tots hem d’educar-los per tal que estimin els seus llibres i els llibres, els cui-din, els conservin, els llegeixin, com expressió de la cultura i del saber de la humanitat. - Enfront de l’atenció a la diversitat, la millora del aprenentatge, la reducció del fracàs escolar, la reduc-ció de l’abandonament, l’assoliment de millor rendiment acadèmic, en definitiva una ensenyança més de qualitat, no consideram que la gratuïtat dels llibres de text sigui una prioritat (si que són necessàries ajudes per a les famílies que tenen menys recursos).

SRA. AINA BOYERO LLOMPART, UGT (SECTOR DE PROFESSORAT)

Valoració de l’ordre de la consellera d’educació i cultura

La idea és bona, però mal gestionada.


La idea en general és bona; recicla i augmenta el material en propietat del centre.


- La mala gestió protocol·lària per posar-ho en marxa. - No hi ha hagut coordinació amb els ajuntaments i s’han creat greuges comparatius entre po-blacions. - No es concebible posar en marxa una coordinació entre el col·lectiu docent, pares i mares, i centres a poques setmanes de final de curs, quan finalitzen diverses actuacions dels centres (avaluació final, memòria de final de curs, etc.)


Per posar en marxa actuacions d’aquest tipus s’hauria de fer mitjançant un consens i demanar opinió abans que fos un fet.

Dades d’aplicació del Programa de reutilització Dades d’aplicació del Programa de reutilització Dades d’aplicació del Programa de reutilització Dades d’aplicació del Programa de reutilització de llibres de text a educació primària.de llibres de text a educació primària.de llibres de text a educació primària.de llibres de text a educació primària.

Cost mitjà total dels llibres: 130 €

Ajut de la Conselleria: 70 €

Percentatge de l’ajut en relació a la mitja del cost total dels llibres: 53,8 %

centres adherits

total centres

% centres adhe-rits

Núm. alumnes adherits

Mallorca 82 224 36,6 4.894

Menorca 15 25 60,0 1.211

Eivissa 27 39 69,2 1.637

Formentera 3 3 100 169

Totals 127 291 43,6 7.911

Font: Conselleria d’Educació i Cultura

En el Ple extraordinari de dia 14 de novembre de 2008, reu-nit a la sala d’actes del Centre Cultural la Misericòrdia, de Palma, s’aprovaren els següents informes: - 9/2008 sobre el projecte de Decret de currículum dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb el re-sultat de 30 vots a favor, cap en contra i 1 en blanc.

- 10/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels aprenentat-ges de l’alumnat de primària, amb el resultat de 25 vots a favor, 6 en contra i 1 en blanc.

- 11/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels apre-nentatges de l’alumnat d’educació secundària obligatòria, amb el resultat de 26 vots a favor, 5 en contra i 1 en blanc.

En el Ple extraordinari del dia 10 de desembre de 2008, reunit a la sala d’actes de l’IES Juníper Serra, de Palma, s’aprovaren els següents informes: - 12/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura sobre els aprenentatges de l’alumnat d’educació infantil, amb el resultat de 31 vots a favor, 2 en contra i 1 en blanc. - 13/2008 sobre el projecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de batxillerat a les Illes Balears, amb el resultat de 29 vots a favor, 4 en contra i 2 en blanc.

Un cop debatuts i aprovats els informes, el plenari comptà amb la compareixença del director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Sr. Alfonso Rodríguez, que exposà la memòria anual del curs 2007-08 i explicà el pla d’actuacions del curs 2008/09, explicant el funcionament de l’Institut i contestant les preguntes que li foren plantejades per alguns membres del CEIB.

A continuació, i en compliment de l’apartat 4 de l’article 13 del capítol I del decret legislatiu 112/2001 que aprova la llei de Consells Escolars de les Illes Balears, comparegué la Sra. Bàrbara Gal-mès, consellera d’Educació i Cultura, que explicà al Ple els pressuposts de la seva Conselleria, acom-panyada dels directors generals de Personal Do-cent, Planificació i Centres, Administració, Orde-nació i Inspecció Educatives, Formació Professio-nal i Aprenentatge Permanent i Política Lingüística. En el torn obert de paraules hi intervingueren la consellera i els directors generals, explicant aspec-tes puntuals dels pressuposts i de política educati-va.

PLE PLE PLE PLE EXTRAORDINARIEXTRAORDINARIEXTRAORDINARIEXTRAORDINARI DELDELDELDEL DIADIADIADIA 10 10 10 10 DEDEDEDE DESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBRE DEDEDEDE 2008 2008 2008 2008

COMPAREIXENÇA DE LA SRA. BÀRBARA GALMÈS,

CONSELLERA D’EDUCACIÓ I CULTURA

PLE EXTRAORDINARI DE DIA 14 DE NOVEMBRE DE 2008

Sra. Bàrbara Galmès, consellera d’Educació i Cultura, amb l’equip dirigent del CEIB

Sr. Alfonso Rodríguez amb Sra. Elvira Badia, Sr. Pere Carrió i Sr. Mateu Tomàs

I N F O R M A C I O N S I N F O R M A C I O N S I N F O R M A C I O N S I N F O R M A C I O N S

Conselleres i consellers assistents al ple.

2222 0000 0000 9999

Any internacional de l’astronomia

Objectiu

Augmentar la consciencia pública envers la importància de l’astronomia i les ciències pures per al desenvolupament sostenible, promoure l’accés al coneixement universal de les ciències fonamentals mercès a l’entusiasme general per la matèria de l’astronomia, recolzar l’ensenyament acadèmic i no acadèmic de les ciències a l’escola, i amb centres i museus científics i altres mitjans adients, fomentar a llarg termini la matriculació d’alumnes en les matèries de la ciència i la tecnologia i donar suport a la formació científica.

Any internacional de la reconciliació

Objectiu

: Impulsar processos de reconciliació en aquelles societats que estan enfrontades i/o dividides per mor de conflictes bèl·lics, econòmics, socials o culturals.

Any internacional del goril·la

Objectiu

: Millorar l’hàbitat d’aquesta espècie carismàtica, impedir la seva desaparició i contribuir al desenvolupament econòmic de les persones que viuen en el seu entorn.

Any internacional de l’aprenentatge sobre els drets humans

Objectiu

Realitzar activitats dirigides a ampliar i aprofundir en l’aprenentatge sobre els drets humans, fonamentant-se en els principis d’universalitat, indivisibilitat, interdependència, imparcialitat, objectivitat i no selectivitat, i de diàleg i cooperació constructius, tot dirigit envers a intensificar la promoció i la protecció de tots els drets humans i les llibertats fonamentals, inclòs el dret al desenvolupament, tenint present el deure de l’estat, qualsevulla sigui el seu sistema polític, econòmic i cultural, de promoure i protegir tots els drets humans i llibertats fonamentals, i la importància de les particularitats nacionals i regionals, i dels distints antecedents històrics, culturals i religiosos.

Any internacional de les fibres naturals

Objectiu

Remarcar la importància de la varietat de fibres naturals que són produïdes a nombrosos països, perquè constitueixen una font significativa d’ingressos per als agricultors, per la qual cosa poden desenvolupar una important funció en contribuir a la seguretat alimentària i l’eradicació de la pobresa.

Ordre

BOIB Cessament Nomenament Organització Sector

31.10.08

n. 162

18.11.08 Francesca Bergas Mas (S)

Catalina Vanrell

Berga (S) STEI-i

(a) Representant

del professorat

Nomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIBNomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIBNomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIBNomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIB

M i s c e l · l à n i aM i s c e l · l à n i aM i s c e l · l à n i aM i s c e l · l à n i a

Commemoracions del 2009 (I trimestre) Gener 30 Dia mundial de la no violència i de la pau

11 Jornada mundial dels malalts 14 Dia europeu de la salut sexual

Febrer

21 Dia internacional de la llengua materna. Dia de les Nacions Unides pels drets de la dona i la pau internacional.

8

Dia internacional de la dona 15 Dia mundial dels drets del consumidor.

Dia internacional de la eliminació de la discriminació racial 21 Comença la Setmana de solidaritat amb els pobles que lluiten

contra el racisme i la discriminació racial. 22 Dia mundial de l’aigua

Març

23 Dia meteorològic mundial

Postal de Nadal del CEIB 2008

Consell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes Balears

C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D 07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870

Fax: 971715761

E-mail: [email protected] http://ceib.caib.es

Bon Nadal i molts d’anys!Bon Nadal i molts d’anys!Bon Nadal i molts d’anys!Bon Nadal i molts d’anys!

Full Informatiu núm. 6

Documents

Transcript of Full Informatiu núm. 6