Dona i immigració

D o n aI IMMIGRACIÓ

Ajuntament de L’Hospitalet

quaderns

De bona font

quaderns

De bona font

D o n aI IMMIGRACIÓ

L’Hospitalet, març de 2004

Edita:Ajuntament de L’HospitaletPrograma Municipal per a la Donade l’Àrea de Benestar Social i FamíliaCAID, Centre d’Atenció i Informació a la DonaCarrer de Santa Eulàlia, 101, baixos, 08902 L’HospitaletTelèfon: 93 298 18 70E-mail: [email protected]/caid

Amb la col·laboració de: Rosa Maria Fernández SansaDisseny i producció:Servei de Promoció i ImatgeImprimeix:Dipòsit Legal:

CAIDCentre d’Atenció i Informació a la DonaC. de Santa Eulàlia, 101, baixos08902 L’HospitaletTelèfon: 93 298 18 70

AKWABAC. de l’Orient, 46, baixos08904 L’HospitaletTelèfon: 93 440 76 96

Cultura TretzeC. Transversal, 2-408902 L’HospitaletTelèfon: 93 422 82 60

La LlumenetaC. dels Pins, 3708905 L’HospitaletTelèfon: 93 440 07 45

SAIERServei d'Atenció a Immigrants, Estrangers i RefugiatsAv. del Paral·lel, 20208015 BarcelonaTelèfon: 93 423 72 08

Centres de Serveis Socials de L'Hospitalet

Centre Districte I (Sant Josep - Sanfeliu)Rbla. de Just Oliveras, 2308901 L’HospitaletTelèfon: 93 402 99 03

Adreces d’interès

Centre Districte II (Collblanc - la Torrassa)Rda. de la Torrassa, 10508903 L’HospitaletTelèfon: 93 298 88 00

Centre Districte III (Santa Eulàlia)Av. del Metro, 1808902 L’HospitaletTelèfon: 93 298 85 85

Centre Districtes IV - V(La Florida - Pubilla Casas - Can Serra - les Planes)C. d’Ibèria, 208906 L’HospitaletTelèfon: 93 438 06 37

Centre Districte VI (Bellvitge)Rbla. de la Marina, 34208907 L’HospitaletTelèfon: 93 263 31 02

Centre Districte VI (El Gornal)C. dels Joncs, 1008902 L’HospitaletTelèfon: 93 335 64 13

Padró d’habitantsC. de Girona, 1008901 L’HospitaletTelèfon: 93 402 95 18

Introducció 9

Migració i gènere 11Per què emigren les dones? 14Com són les dones immigrants? 15Amb què es trobaran? Drets i deures 17

Integració i convivència 21Treballar i viure 23Conviure en el respecte a la diversitat 24

SUMARI

D’ençà de la més remota antiguitat els éssers humanshan buscat els espais o territoris més favorables per aldesenvolupament de la vida humana.Lluny de ser una novetat, l’emigració està present entota la història de la humanitat. No obstant això, mai elmón sembla tan petit com ara. El fenomen de la“globalització”, els mitjans de transport i les tecnologiespermeten una mobilitat geogràfica impensable tot justfa unes dècades.Si definim l’emigració con l’abandonament del lloc deresidència d’un col·lectiu de persones més o menysnombrós, hem de tenir en compte que els motius quemouen aquesta migració són diferents, i les situacionsde les persones que emigren, molt diverses.Hi ha poblacions que fugen en massa de la guerra id’altres que intenten fugir de la misèria. Hi ha col·lectiussotmesos a persecucions per motius religiosos o polítics.Emigren, a més, treballadors i treballadores amb pocaqualificació professional juntament amb personal altamentqualificat, estudiants o empresaris i empresàries. Co-existeixen migracions temporals amb altres definitivesi amb les de tipus circular (amb anades i tornadessuccessives). Conviuen grups amb una situació jurídicareconeguda amb grans col·lectius sense documents i,per tant, sense reconeixement legal i sense drets. Enalguns casos arriben als llocs de destinació perquè hovan decidir lliurement, però en altres casos perquè vancaure en mans de les xarxes de tràfic de persones.Sens dubte, els problemes globals deriven d’una mun-dialització econòmica que aguditza els profunds des-

INTRODUCCIÓ

Dona i immigració 9

equilibris entre un Sud cada vegada més pobre i unNord cada cop més ric, i els moviments migratoris sónla resposta que donen milions de dones i homes a undestí d’exclusió social i violència.Per comprendre el fenomen migratori en tota la sevadimensió i en totes les seves facetes no es pot obviarla qüestió del gènere, és a dir, la diferència que representaser home o dona quan s’emigra. Si al llarg de la històriales dones han estat sempre presents en els movimentsmigratoris, en l’actualitat mirem on mirem les trobaremen totes les regions i en tots els tipus de fluxos. Alcostat de les que es desplacen per reagrupació familiar,cada cop hi ha més dones que emigren soles, bé demanera independent o iniciant la cadena migratòria, ala qual posteriorment s’incorporaran altres membresde la família.La “feminització” de determinats sectors laboralsexerceix un potent pol d’atracció per a moltes donesen el seu intent de millorar-ne les condicions de vida iles de les seves famílies.Analitzar el fenomen migratori en el context global dedesequilibri entre el Nord i el Sud i fer-ho posant unaatenció diferenciada en les dones i en els homes, ensofereix la possibilitat de transformar percepcions ambi-gües, estereotipades i plenes de prejudicis. Ens permetreconèixer en la persona emigrada una identitat pròpia,més àmplia que la que es deriva de les característiquesètniques o religioses i que mostra la decisió adulta decanviar les seves condicions de vida. Una mirada quecontradiu la visió d’“incapacitat” a què tot sovint esveuen sotmeses les poblacions emigrants en el procésd’integració dins la societat d’acollida.

Dona i immigració10

MIGRACIÓ I GÈNERE

Les societats humanes s’organitzen d’acord amb unsistema de comportaments i de valors que són consi-derats propis de cada sexe. D’una cultura a una altrao d’una època a una altra en cada cultura, aquest sistemavaria. És a dir, allò que es considera específic de cadasexe canvia, i per això es parla del gènere com una“construcció” social. Un repartiment de papers, funcionsi tasques entre els sexes amb la porta oberta a larenegociació.Cal, doncs, que pensem que les societats no sónrealitats immòbils; de la mateixa manera que canvia lanostra, també canvien totes les societats d’on vénenles poblacions immigrants.L’aplicació del concepte de gènere en les migracionsimplica fixar-se en una sèrie d’aspectes fonamentals ifer-ho tant en els països d’origen com en els de desti-nació: quin paper hi juguen les dones i els homes; comes reparteixen el treball assalariat i el treball domèstic;quin accés tenen els homes i les dones als recursos;quina part dels costos i dels beneficis s’emporten donesi homes, etc.En l’anàlisi de les migracions, la incorporació de laperspectiva de gènere, juntament amb l’ètnia i la classesocial, suposa un avanç per comprendre i interpretarmillor els moviments migratoris de les dones i perelaborar polítiques dirigides a les dones immigrants queno acabin reforçant els estereotips sexistes i destorbant-ne les possibilitats d’integració i autonomia.

MIGRACIÓ I GÈNERE


Per què emigren les dones?

Malgrat que històricament les dones han estat presentsen tots els moviments migratoris, dins la interpretaciótradicional l’emigració femenina apareix com el resultatd’una decisió i d’una emigració masculina prèvia. Aquestainterpretació ha negat a les dones la pròpia voluntat ila capacitat a l’hora de decidir sobre llur procés migratori.Els relats històrics han eludit fer esment de moltesdones exploradores i aventureres que es van jugar lavida per conèixer cultures llunyanes o paisatges inex-plorats, per això els noms de l’“aventura” continuensent masculins dins els nostres caps. Però, abans i ara,l’aventura i l’exploració són motius molt minoritaris peremigrar. La majoria de les persones emigren dels seuspaïsos d’origen, de manera més o menys forçada, perles circumstàncies que els hi toca viure.Dins d’aquest panorama comú hi ha factors socialsespecífics que desencadenen l’emigració femenina ique estan vinculats al fenomen mundial de la feminitzacióde la pobresa. Les dones són la majoria entre els pobresi es troben en situacions laborals profundament desigualsen relació amb els homes. Moltes són “caps de família”que, marginades pels processos productius, troben enl’emigració un camí per millorar-ne la situació de vida,la de llurs familiars i la de les poblacions a les qualspertanyen.Encara que hi predominen els motius econòmics, lescauses que empenyen les dones a deixar els seus llocsd’origen responen també a la voluntat d’obtenir majorautonomia i llibertat, una via per allunyar-se de llocsprofundament opressius. Tot i que aquestes causes


varien segons la classe social, l’edat, l’educació, etcètera,les dones mantenen el seu projecte migratori en unaxarxa de suport tant en el país d’origen com en eld’acollida. Les dones, teixidores de xarxes de relacióper excel·lència, fabriquen les xarxes que els permetenemigrar.Les relacions que manté la xarxa migratòria són deparentiu, d’amistat o de llaços de l’origen comú, i, engeneral, són anteriors a l’inici del projecte migratori; ésa dir, formen part del que és quotidià i de la convivència.Són relacions basades en les normes de confiança i dereciprocitat, que afavoreixen la cooperació pel beneficimutu. Aquestes són relacions que fan que el projectefemení migratori sigui possible.Hi ha xarxes de relació en el país d’origen, però tambéen el país de destinació. La unió entre totes dues potser difusa, encara que les noves tecnologies de lacomunicació en fan cada dia més viable l’organització.Malgrat la seva voluntat i la seva decisió, quan les donesinicien el seu projecte migratori porten a les espatllesun element de gran discriminació de gènere que suposaun desavantatge més, i que s’afegeix al ja difícil procésde la immigració.

Com són les dones immigrants?

Les dones immigrants tenen en comú una menad’invisibilitat; de fet, tan sols han començat a fer-sevisibles quan han començat a reivindicar drets en lessocietats de destinació.Pensar que l’emigració femenina depèn de la masculina


n’amaga la veritable dimensió i la diversitat. Afavoreixuna percepció vaga, molt fàcil d’omplir amb prejudicisgeneralitzadors (veure-les a totes iguals) i poden provocaractituds racistes.Una altra visió no realista és identificar les donesimmigrades només amb problemes que les victimitzen(maltractaments, problemes d’escolarització de lesnenes, la suposada venda per casament o fins i tot lanoció d’esclava).Aquesta visió refusa la pluralitat de les dones immigrades.No reconeix l’experiència de vida de totes elles, queno són en absolut un col·lectiu homogeni, sinó múltiple,amb itineraris i opcions pròpies i individuals.La profunda diversitat que existeix entre les donesimmigrades no impedeix que puguin compartir tretscomuns. Un n’és el buit que deixen en emigrar, unbuit molt difícil de cobrir. Quan marxin, el seu grupfamiliar haurà de tornar a organitzar-se per sobreviure.Les àvies, les filles, les germanes, les cunyades,sempre altres dones, es faran càrrec de les necessi-tats de la família, tot seguint la pauta de la divisiósexual del treball.Un altre tret comú és la dificultat que tenen per incor-porar-se al món laboral. La dificultat per trobar feina nodepèn solament de la nacionalitat, sinó d’una sèrie defactors com: la posició social i econòmica d’origen, eltemps d’estança en el país d’acollida, la situació familiar,l’edat, l’experiència laboral en el lloc d’origen i sobretotles relacions de gènere de cada col·lectiu. És a dir, lainserció laboral es veu condicionada per factors espe-cífics de cada dona, per factors relacionats amb lesempreses que la contracten i pel marc legal (Llei


d’estrangeria: permisos de residència i de treball). Toti això, una gran majoria s’incorpora al mercat laboral enocupacions considerades marginals: sense contracte,a temps parcial, amb salaris inferiors als interprofessio-nals, insegurs i precaris; es pot afirmar que moltesdones immigrants entren per la porta del darrere delservei domèstic i de l’atenció a les persones, peròtambé per la porta de la invisibilitat.Tot i que no totes les dones immigrants estan en igualscondicions per accedir al mercat laboral, sí que totesestan subjectes a pitjors condicions de treball i pateixenla discriminació de gènere igual que les autòctones,afegint-hi, a més, la discriminació per ser estrangeres.El desconeixement de la població autòctona respectea la diversitat dels col·lectius d’immigrants, els estigma-titza i afavoreix actituds de menyspreu envers els grupsque consideren inferiors o “endarrerits”. En el cas deles dones, a aquesta discriminació general, s’hi had’afegir la de la invisibilitat. La suma del desconeixementi de la invisibilitat dificulten el desenvolupament d’unasocietat intercultural basada en el respecte i la igualtat.

Amb què es trobaran? Drets i deures

En els darrers anys, la Llei d’estrangeria i les normativesque delimiten els drets i deures de la població immigranthan patit modificacions contínues, i tot sembla indicarque aquesta dinàmica de canvis es mantindrà ben béa curt termini. Per aquest motiu, i tan sols com a síntesi,s’esmenten algunes qüestions legals que en aquestsmoments guarden una vinculació especial amb les


dones, i que es poden resumir en els drets següents:el dret a l’assistència sanitària, el dret a l’educació, eldret al reagrupament familiar i el dret a la no-discriminació.Independentment de la situació legal, el dret al’assistència sanitària està garantit per a qualsevolpersona que visqui en el territori del nostre estat i queestigui inscrita en el padró del municipi on resideix.Alhora, el dret a l’educació està garantit per a la poblacióestrangera en edat escolar. Pel que fa a la poblacióadulta extracomunitària, amb diversos tipus de titulacionsacadèmiques, el reconeixement legal d’aquestes titula-cions és arduós, lent i costós. No és circumstancial,doncs, que en especial les dones llatinoamericanesamb titulacions universitàries estiguin ocupades en llocslaborals de baixa qualificació.El dret a la reagrupació familiar ha estat des de fa mésde dues dècades el tema essencial de la immigració iés també un element primordial per a la integració deles persones que ja estan admeses en el territori. Lacomplexitat d’aquesta qüestió ha portat la Unió Europeaa intents d’acord i de coordinació, encara que de manerageneral és un dret que gira al voltant de tres supòsits:l’edat dels fills i de les filles que es poden reagrupar;la situació legal dels reagrupats (definir els permisos)i l’accés de les persones ascendents (mare-pare) quedepenen del treballador o de la treballadora que haemigrat, i la definició de família (preservant la definicióque cada estat fa de família).El text actual es planteja des d’una perspectiva masculina,que dóna per suposat que són els homes els qui podranportar les seves famílies i ignora que en determinadespoblacions, en especial en les llatinoamericanes, són


les dones les primeres que emigren.En les condicions actuals, el reagrupament familiarsuposa una relació de dependència i tendeix a reproduirla desigualtat entre les parelles. Quan és la dona quiarriba al país d’acollida per reagrupament, queda sotmesaa la categoria de ciutadana de segona classe; si aquestadona pretén anul·lar la convivència amb el marit —teninten compte que el permís de residència l’hi nega el dreta treballar— es quedarà en una situació de desprotecciótotal, en mans de l’explotació i de la discriminació notan sols de la comunitat d’acollida, sinó possiblementtambé de la seva comunitat d’origen, que no acceptaràla nova situació.En aquestes condicions, la vida de les dones reagrupadesacostuma a transcórrer dins l’àmbit privat, i la sevaactitud ha de ser submisa perquè l’home pugui gaudirde permisos i de llibertat.La legislació actual ignora la realitat i les necessitats deles dones immigrants i no estableix cap diferenciacióentre les que han fugit de sistemes polítics i socialsobertament hostils envers les dones, o les que pateixengrans necessitats econòmiques, o les que han fugit desituacions de violència extrema, per posar-ne tan solsuns exemples.


INTEGRACIÓ ICONVIVÈNCIA

Els àmbits més importants i decisius —encara que noels únics— per poder dur a terme la integració de lesdones immigrants (i de les persones que emigren engeneral) són, sens dubte, el treball, l’accés a l’habitatge,l’ús de l’espai urbà, l’educació i la convivència.

Treballar i viure

L’accés al món laboral i l’accés a un habitatge dignesón qüestions extremadament delicades, perquè suscitenrecels en els grups autòctons que també tenen greusproblemes per accedir-hi. Un Estat del Benestar precariamb pocs recursos socials és un terreny adobat a lesdisputes entre persones i col·lectius per aquests pocsrecursos.Està àmpliament demostrat que la població immigrantno pren la feina a l’autòctona, ben al contrari: per reglageneral, ocupa els llocs laborals que la població autòctonadesestima i contribueix d’una manera activa a la riquesadel país que l’acull.Pel que fa a l’habitatge, la població immigrant té lesmateixes dificultats amb què es troba l’autòctona, i amés hi ha d’afegir totes les derivades de la pròpiacondició d’immigrant. No hem d’oblidar que les situacionsd’amuntegament i manca d’unes mínimes condicionshigièniques, d’un espai digne on viure, no han facilitatmai la integració i la convivència ni entre persones nientre comunitats.L’únic punt, doncs, del qual es pot partir és considerar

INTEGRACIÓ I CONVIVÈNCIA


fonamental i prioritari el dret a un habitatge digne. Pertant, són imprescindibles polítiques públiques quepermetin que totes les persones autòctones o estran-geres, amb independència del sexe, la capacitat econò-mica, l’ètnia o la religió, tinguin garantit aquest dret.

Conviure en el respecte a la diversitat

L’afirmació que Espanya, país amb tradició d’emigrants,viu com una novetat la immigració no és del tot certaen el cas de Catalunya, i encara menys en el cas de lanostra ciutat. Cal recordar que el 1900 L’Hospitalet eraun poble bàsicament agrícola que no arribava als 5.000habitants, i que la història de la ciutat de l’últim segleno es comprèn sense el fenomen migratori.Amb temps, dificultats, errors i encerts, la ciutat vaaconseguir convertir-ne els seus espais en llocs deconvivència.En els reptes que planteja la immigració els poderspúblics tenen deures ineludibles en les polítiques queafavoreixin els processos d’integració de les poblacionsimmigrants, però la ciutadania té també el deure derecordar, de posar-se novament en la pell de les donesi els homes immigrants, una pell que coneix per la pròpiaexperiència o, en el cas de les edats més joves, per ladels seus pares.Gaudir d’una bona convivència comporta també incor-porar drets i deures en igualtat de condicions entredones i homes, sigui quina sigui la procedència geogràfi-ca, l’ètnia, la cultura, la religió o la classe social.Per aconseguir conviure en la societat d’acollida les


dones immigrades fan ús de totes les seves estratègies,utilitzen les seves xarxes de relació i recursos, hi trobenproblemes, resistències i suports, hi teixeixen els seusencerts i errades i, per tant, la història del seu projectemigratori.La identitat de la nostra ciutat s’ha configurat amb totesles identitats que ha rebut i ha acollit al llarg de tot elsegle passat; això l’hi ha suposat un tret distintiu i unagran riquesa cultural.La història de la ciutat és la dels projectes migratorisque ha estat capaç d’acollir.


E INMIGRACIÓN

Mujer

Ajuntament de L’Hospitalet

quaderns

De bona font

quaderns

De bona font

MujerE INMIGRACIÓN

L’Hospitalet, marzo de 2004

Edita:Ajuntament de L’HospitaletPrograma Municipal per a la Donade l’Àrea de Benestar Social i FamíliaCAID, Centre d’Atenció i Informació a la DonaC. de Santa Eulàlia, 101, bajos, 08902 L’HospitaletTeléfono: 93 298 18 70E-mail: [email protected]/caid

Con la colaboración de: Rosa Maria Fernández SansaDiseño y producción:Servei de Promoció i ImatgeImprime:Depósito Legal:

Direcciones de interésCAIDCentro de Atención e Información a la MujerC. de Santa Eulàlia, 101, baixos08902 L’HospitaletTeléfono: 93 298 18 70

AKWABAC. de l’Orient, 46, baixos08904 L’HospitaletTeléfono: 93 440 76 96

Cultura TretzeC. Tranversal, 2-408902 L’HospitaletTeléfono: 93 422 82 60

La LlumenetaC. dels Pins, 3708905 L’HospitaletTeléfono: 93 440 07 45

SAIERServicio de Atención a Inmigrantes, Extranjeros y RefugiadosAv. del Paral·lel, 20208015 BarcelonaTeléfono: 93 423 72 08

Centros de Servicios Sociales de L'Hospitalet

Centro Distrito I (Sant Josep - Sanfeliu)Rbla. de Just Oliveras, 2308901 L’HospitaletTeléfono: 93 402 99 03

Centro Distrito II (Collblanc - la Torrassa)Rda. de la Torrassa, 10508903 L’HospitaletTeléfono: 93 298 88 00

Centro Distrito III (Santa Eulàlia)Av. del Metro, 1808902 L’HospitaletTeléfono: 93 298 85 85

Centro Distritos IV - V(La Florida - Pubilla Casas - Can Serra - les Planes)C. d’Ibèria, 208906 L’HospitaletTeléfono: 93 438 06 37

Centro Distrito VI (Bellvitge)Rbla. de la Marina, 34208907 L’HospitaletTeléfono: 93 263 31 02

Centro Distrito VI (El Gornal)C. dels Joncs, 1008902 L’HospitaletTeléfono: 93 335 64 13

Padrón de habitantesC. de Girona, 1008901 L’HospitaletTeléfono: 93 402 95 18

Introducción 9

Migración y género 11¿Por qué emigran las mujeres? 14¿Cómo son las mujeres inmigrantes? 15¿Con qué se encontrarán? Derechos y deberes 17

Integración y convivencia 21Trabajar y vivir 23Convivir en el respeto a la diversidad 24

SUMARIO

Ya desde la más remota antigüedad los seres humanoshan buscado aquellos espacios o territorios más favo-rables para el desarrollo de la vida humana. Lejos deser una novedad, la emigración está presente en todala historia de la humanidad. Sin embargo, nunca antescomo ahora pareció volverse el mundo tan pequeño. Elfenómeno de la “globalización”, los medios de transportey las tecnologías permiten una movilidad geográficaimpensable hace apenas unas décadas.Si definimos la emigración como el abandono de su lugarde residencia de un colectivo de personas más o menosnumeroso, debemos tener en cuenta que los motivosque mueven esa migración son variados, y las situacionesde las personas que emigran, muy diversas.Hay poblaciones que huyen en masa de la guerra y otrasque intentan escapar de la miseria. Hay colectivos some-tidos a persecuciones por motivos religiosos o políticos.Emigran, a su vez, trabajadores y trabajadoras con pocacualificación profesional junto con personal altamentecualificado, estudiantes o empresarios y empresarias.Coexisten migraciones temporales con otras definitivasy con las de tipo circular (con idas y venidas sucesivas).Conviven grupos con una situación jurídica reconocidajunto a grandes colectivos sin documentos y, por lo tanto,sin reconocimiento legal y sin derechos. En algunoscasos llegan a los lugares de destino porque lo decidieronlibremente, pero en otros porque cayeron en manos delas redes de tráfico de personas.Sin duda, los problemas globales derivan de una mun-dialización económica que agudiza los profundos des-

INTRODUCCIÓN

Mujer e inmigración 9

equilibrios entre un Sur cada vez más pobre y un Nortecada vez más rico, y los movimientos migratorios sonla respuesta que dan millones de mujeres y hombresa un destino de exclusión social y violencia.Para comprender el fenómeno migratorio en toda sudimensión y en todas sus facetas no puede obviarse lacuestión del género, es decir, la diferencia que representaser hombre o ser mujer cuando se emigra. Si bien a lolargo de la historia las mujeres han estado siempre pre-sentes en los movimientos migratorios, en la actualidadmiremos donde miremos las encontraremos en todas lasregiones y en todos los tipos de flujos. Junto con las quese desplazan por reagrupación familiar, cada vez hay másmujeres que emigran solas, bien de forma independienteo iniciando la cadena migratoria a la que posteriormentese incorporarán otros miembros de la familia.La “feminización” de determinados sectores laboralesejerce un potente polo de atracción para muchas mujeresen su intento de mejorar sus condiciones de vida y lasde sus familias.Analizar el fenómeno migratorio en el contexto globalde desequilibrio Norte-Sur y hacerlo poniendo unaatención diferenciada en las mujeres y en los hombres,nos ofrece la posibilidad de transformar percepcionesambiguas, estereotipadas y llenas de prejuicios. Nospermite reconocer en la persona emigrada una identidadpropia, más amplia que la derivada de sus característicasétnicas o religiosas y que muestra su decisión adultade cambiar sus condiciones de vida. Una mirada quecontradice la visión de “incapacidad” a la que frecuen-temente se ven sometidas las poblaciones emigrantesen su proceso de integración en la sociedad de acogida.

Mujer e inmigración10

MIGRACIÓN Y GÉNERO

Las sociedades humanas se organizan de acuerdo conun sistema de comportamientos y de valores que seconsideran propios de cada sexo. De una cultura a otrao de una época a otra en cada cultura, ese sistemavaría. Es decir, lo que se considera específico de cadasexo cambia, y por ello se habla del género como una“construcción” social. Un reparto de papeles, funcionesy tareas entre los sexos con la puerta abierta a larenegociación. Es necesario, pues, pensar que lassociedades no son realidades inmóviles; del mismomodo que cambia la nuestra, cambian todas aquellasde donde vienen las poblaciones inmigrantes.Aplicar el concepto de género a las migraciones implicafijarse en una serie de aspectos fundamentales y hacerlotanto en los países de origen como en los de destino:qué papel juegan las mujeres y los hombres; cómo sereparten el trabajo asalariado y el trabajo doméstico;qué acceso tienen los hombres y las mujeres a losrecursos; qué parte de los costos y de los beneficiosse llevan unas y otros, etc.En el análisis de las migraciones, la incorporación dela perspectiva de género, junto con la etnia y la clasesocial, supone un avance para comprender e inter-pretar mejor los movimientos migratorios de lasmujeres y para elaborar políticas dirigidas a las mujeresinmigrantes que no acaben reforzando los estereotipossexistas y entorpeciendo sus posibilidades de inte-gración y autonomía.

MIGRACIÓN Y GÉNERO


¿Por qué emigran las mujeres?

A pesar de que históricamente las mujeres han estadopresentes en todos los movimientos migratorios, en lainterpretación tradicional la emigración femenina aparececomo el resultado de una decisión y una previa emigra-ción masculina. Esta interpretación ha negado a lasmujeres la propia voluntad y la capacidad a la hora dedecidir sobre su proceso migratorio.Los relatos históricos han obviado mencionar a muchasmujeres exploradoras y aventureras que se jugaron lavida para conocer culturas lejanas o paisajes inexplora-dos, por eso los nombres de la “aventura” siguensiendo masculinos en nuestras cabezas. Pero, antesigual que ahora, la aventura y la exploración son motivosmuy minoritarios para emigrar. La mayoría de las perso-nas emigran de sus países de origen, de manera máso menos forzada, por las circunstancias que allí lestocan vivir.En este panorama común existen factores socialesespecíficos que desencadenan la emigración femeninay que están vinculados al fenómeno mundial de lafeminización de la pobreza. Las mujeres son la mayoríaentre los pobres y se encuentran en situaciones laboralesprofundamente desiguales con relación a los hombres.Muchas son “cabeza de familia” que, marginadas delos procesos productivos, encuentran en la emigraciónun camino para mejorar su situación de vida, la de susfamiliares y la de las poblaciones a las que pertenecen.Aunque predominen los motivos económicos, las causasque empujan a las mujeres a dejar sus lugares de origenresponden también a la voluntad de obtener mayor


autonomía y libertad, una vía para alejarse de lugaresprofundamente opresivos. Aunque estas causas varíansegún la clase social, la edad, la educación, etcétera, lasmujeres sostienen su proyecto migratorio en una red deapoyo tanto en el país de origen como en el de acogida.Las mujeres, tejedoras de redes de relación por excelen-cia, fabrican las redes que les permiten emigrar.Las relaciones que mantiene la red migratoria son deparentesco, de amistad o de lazos del origen común, y,en general, son anteriores al inicio del proyecto migratorio;es decir, forman parte de lo cotidiano y de la convivencia.Son relaciones basadas en las normas de confianza yde reciprocidad, que favorecen la cooperación por elmutuo beneficio. Son estas relaciones las que hacenque el proyecto femenino migratorio sea posible.Existen redes de relación en el país de origen, perotambién en el país de destino. La unión entre ambaspuede ser difusa, aunque las nuevas tecnologías de lacomunicación hacen cada día más viable su organización.A pesar de su voluntad y su decisión, cuando las mujeresinician el proyecto migratorio llevan sobre sus hombrosun elemento de fuerte discriminación de género quesupone una desventaja más, y que se suma al ya difícilproceso de la inmigración.

¿Cómo son las mujeres inmigrantes?

Las mujeres inmigrantes tienen en común una especiede invisibilidad; de hecho sólo han empezado a hacersevisibles cuando han empezado a reivindicar derechosen las sociedades de destino.


El pensar en la emigración femenina como dependientede la masculina oculta su verdadera dimensión y sudiversidad. Favorece una percepción vaga, muy fácil dellenar con prejuicios generalizadores (verlas a todasiguales) y pueden provocar actitudes racistas.Otra visión no realista es identificar a las mujeresinmigrantes únicamente con problemas que las victimizan(malos tratos, problemas de escolarización de las niñas,la supuesta venta por casamiento o incluso la nociónde esclava).Esta visión niega la pluralidad de las mujeres inmigradas.No reconoce la experiencia de vida de todas ellas, queno son en absoluto un colectivo homogéneo, sino múltiple,con itinerarios y opciones propias e individuales.La profunda diversidad que existe entre las mujeresinmigrantes no impide que compartan rasgos comunes.Uno es el vacío que dejan al emigrar, un vacío muy difícilde cubrir. Al marchar, su grupo familiar deberá volvera organizarse para sobrevivir. Las abuelas, las hijas, lashermanas, las cuñadas, siempre otras mujeres, se haráncargo de las necesidades de la familia, siguiendo lapauta de la división sexual del trabajo.Otro rasgo común es la dificultad que tienen paraincorporarse al mundo laboral. La dificultad para encontrartrabajo no depende solo de su nacionalidad, sino deuna serie de factores como: el estatus social y econó-mico de origen, el tiempo de estancia en el país deacogida, la situación familiar, la edad, la experiencialaboral en el lugar de origen y sobre todo las relacionesde género de cada colectivo. Es decir, la inserciónlaboral se ve condicionada por factores específicos decada mujer, por factores relacionados con las empresas


que la contratan y por el marco legal (Ley de Extranjería:permisos de residencia y de trabajo). Aún así, una granmayoría se incorpora al mercado laboral en ocupacionesconsideradas marginales: sin contrato, a tiempo parcial,con salarios inferiores a los interprofesionales, insegurosy precarios; puede afirmarse que muchas mujeresinmigrantes entran por la puerta de atrás del serviciodoméstico y de la atención a las personas, pero tambiénpor la puerta de la invisibilidad.Aunque no todas las mujeres inmigrantes están eniguales condiciones para acceder al mercado laboral,sí están sujetas todas a peores condiciones de trabajoy sufren la discriminación de género al igual que lasautóctonas, a la que añaden la discriminación por serextranjeras.El desconocimiento de la población autóctona respectoa la diversidad de los colectivos de inmigrantes losestigmatiza y favorece actitudes de menospreciohacia los grupos que consideran inferiores o“atrasados”. En el caso de las mujeres, a esa discri-minación general debe añadirse la de la invisibilidad.La suma del desconocimiento y de la invisibilidaddificultan el desarrollo de una sociedad interculturalbasada en el respeto y la igualdad.

¿Con qué se encontrarán? Derechos y deberes

En los últimos años, la Ley de Extranjería y las norma-tivas que delimitan los derechos y deberes de lapoblación inmigrante han sufrido modificaciones con-tinuas, y todo parece apuntar a que esta dinámica de


cambios se mantendrá al menos a corto plazo. Poresta razón, y tan sólo a modo de síntesis, se citanalgunas cuestiones legales que en estos momentosguardan una especial vinculación con las mujeres, yque pueden resumirse en los siguientes derechos: elderecho a la asistencia sanitaria, el derecho a laeducación, el derecho al reagrupamiento familiar y elderecho a la no discriminación.Independientemente de la situación legal, el derecho ala asistencia sanitaria está garantizado para cualquierpersona que viva en el territorio de nuestro estado yque esté inscrita en el padrón del municipio en el cualreside.A su vez, el derecho a la educación está garantizadopara la población extranjera en edad escolar. Por lo querespecta a la población adulta extracomunitaria, condiversos tipos de titulaciones académicas, el reconoci-miento legal de esas titulaciones es arduo, lento ycostoso. No es circunstancial, pues, que especialmentelas mujeres latinoamericanas con titulaciones universi-tarias estén ocupadas en puestos laborales de bajacualificación.El derecho a la reagrupación familiar ha sido desde hacemás de dos décadas el tema esencial de la inmigracióny es también un elemento primordial para la integraciónde las personas que ya están admitidas en el territorio.Su complejidad ha llevado a la Unión Europea a intentosde acuerdo y de coordinación, aunque de modo generales un derecho que gira en torno a tres supuestos: laedad de los hijos e hijas que pueden reagruparse; lasituación legal de los reagrupados (definir los permisos)y el acceso de las personas ascendentes (madre-padre)


dependientes del trabajador o de la trabajadora inmigra-dos, y la definición de familia (preservando la definiciónque cada estado hace de familia).El texto actual está planteado desde una perspectivamasculina, que da por supuesto que son los hombreslos que podrán traer a sus familias y que ignora que enciertas poblaciones, especialmente en las latinoameri-canas, son las mujeres las primeras en emigrar.En las condiciones actuales, el reagrupamiento familiarsupone una relación de dependencia y tiende a reproducirla desigualdad entre las parejas. Cuando es la mujer laque llega al país de acogida por reagrupamiento, quedasometida a la categoría de ciudadana de segunda clase;si esa mujer pretende anular la convivencia con el marido—teniendo en cuenta que el permiso de residencia leniega el derecho a trabajar—, se quedará en una situaciónde desprotección total, en manos de la explotación yla discriminación no sólo por parte de la comunidad deacogida, sino posiblemente también por parte de sucomunidad de origen, que no aceptará la nueva situación.En estas condiciones, la vida de las mujeres reagrupadassuele transcurrir en el ámbito privado y su actitud debeser sumisa para que el hombre pueda gozar de permisosy de libertad.La legislación actual ignora la realidad y las necesidadesde las mujeres inmigrantes y no establece ningunadiferenciación entre las que han huido de sistemaspolíticos y sociales abiertamente hostiles hacia lasmujeres, o las que tienen enormes necesidades econó-micas, o las que han escapado de situaciones deviolencia extrema, por poner tan sólo unos pocosejemplos.


INTEGRACIÓN YCONVIVENCIA

Los ámbitos más importantes y decisivos —aunque nolos únicos— para poder llevar a término la integraciónde las mujeres inmigrantes (y de las personas queemigran en general) son, sin duda, el trabajo, el accesoa la vivienda, el uso del espacio urbano, la educacióny la convivencia.

Trabajar y vivir

El acceso al mundo laboral y el acceso a una viviendadigna son cuestiones extremadamente delicadas, yaque suscitan muchos recelos en aquellos gruposautóctonos que tienen a su vez graves problemas paraacceder a ambos. Un Estado del Bienestar precariocon pocos recursos sociales es un terreno abonadoa las disputas entre personas y colectivos por esospocos recursos.Está ampliamente demostrado que la población inmi-grada no quita el trabajo a la autóctona, bien alcontrario: por regla general ocupa aquellos puestosde trabajo que la población autóctona rechaza ycontribuye de una manera activa a la riqueza del paísque las acoge.Por lo que respecta a la vivienda, la población inmigrantetiene todas las dificultades con las que se encuentrala autóctona, a las que debe sumar todas las que sederivan de su propia condición de inmigrante. Nodebemos olvidar que las situaciones de hacinamientoy de falta de unas mínimas condiciones higiénicas, un

INTEGRACIÓN Y CONVIVENCIA


espacio digno donde vivir, no han facilitado nunca laintegración y la convivencia ni entre personas ni entrecomunidades.El único punto, pues, del cual puede partirse es consi-derar fundamental y prioritario el derecho a una viviendadigna. Por tanto, se hacen imprescindibles políticaspúblicas que permitan que todas las personas, autócto-nas o extranjeras, independientemente de su sexo, sucapacidad económica, su etnia o su religión, tengangarantizado ese derecho.

Convivir en el respeto a la diversidad

La afirmación de que España, tradicional país de emi-grantes, vive como novedad la inmigración no es enabsoluto cierta para el caso de Catalunya, y muchomenos para el caso de nuestra ciudad. Baste recordarque en el 1900 L’Hospitalet era un pueblo básicamenteagrícola que no llegaba a los 5.000 habitantes, y quela historia de la ciudad del último siglo es incomprensiblesi se omite el fenómeno migratorio.Con tiempo, dificultades, errores y aciertos, la ciudadconsiguió convertir sus espacios en lugares de convi-vencia.En los retos que plantea la inmigración los poderespúblicos tienen deberes ineludibles en las políticas quefavorezcan los procesos de integración de las poblacio-nes inmigrantes, pero la ciudadanía tiene también eldeber de recordar, de ponerse de nuevo en la piel delas mujeres y los hombres inmigrantes, una piel queconoce por propia experiencia o, en el caso de las


edades más jóvenes, por la de sus padres.Gozar de una buena convivencia comporta tambiénincorporar derechos y deberes en igualdad de condicio-nes entre mujeres y hombres, sea cual sea la proce-dencia geográfica, la etnia, la cultura, la religión o laclase social.Para lograr convivir en la sociedad de acogida lasmujeres inmigradas despliegan todas sus estrategias,utilizan sus redes de relación y recursos, encuentranproblemas, resistencias y apoyos, tejen sus aciertosy errores y, por lo tanto, la historia de su proyectomigratorio.La identidad de nuestra ciudad se ha configurado contodas las identidades que ha recibido y albergado a lolargo de todo el siglo pasado; eso le ha supuesto unrasgo distintivo y una enorme riqueza cultural.La historia de la ciudad es la de los proyectos migratoriosque ha sido capaz de acoger.


Dona i immigració

Documents

Transcript of Dona i immigració