fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.487

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

8 de gener de 2017 Baptisme del Senyor

LecturesBaptisme del Senyor

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Fills de l’Església

El 4 octubre de 1582 santa Teresa estava agonitzant en el seu llit d’Alba de Tormes quan les monges que

l’acompanyaven li van sentir aquest últim murmuri: «A la fi, Senyor, moro filla de l’Església.»

Al diumenge següent a la festa de l’Epifania la litúrgia celebra el Baptisme del Senyor. És el pòrtic dels sagraments, que ens regenera com a fills de Déu, ens revesteix de Crist i ens incorpora a l’Església, la comunitat en la qual santa Teresa estava tan satisfeta d’haver viscut fins al dia de la seva mort.

El cristià no és un vers solt, sinó que forma part d’un poema diví. No se salva sol, sinó en el si d’una comunitat de creients. Som sociables per naturalesa i Déu mateix ha volgut que estimar-lo a ell i als qui ens envolten siguin amors inseparables.

El catedràtic Francesc Torralba exposa que tot diàleg comença amb el reconeixement de l’altre, i cita que el nàufrag Robinson Crusoe, perdut en una illa deserta, no troba interlocutor fins que troba Divendres. Només llavors podrà parlar amb l’indígena, i ho faran establint un sistema

de signes comuns que els permetin comunicar-se. Caldran aquests signes acceptats per ambdues parts per compartir pensaments i projectes.

El baptisme ens introdueix en l’Església, ens fa germans en la mateixa fe en Jesucrist i ens porta a compartir el tresor de

béns i signes que l’Església administra i ensenya des de la seva fundació. I això passa a qualsevol edat en què un rep el sagrament.

Són freqüents els batejos d’adults, com ho eren en la primitiva Església, però l’habitual i recomanat és que els nens siguin

batejats en els primers mesos. El Catecisme de l’Església catòlica assenyala en el seu punt 1250: «L’Església i els pares privarien l’infant de la gràcia inestimable d’esdevenir fill de Déu si no li conferien el baptisme poc després del naixement.» Aquesta forma de procedir està testificada des del segle II, però es remunta a la predicació apostòlica.

L’oració que Crist ens va ensenyar, el parenostre, ens porta a dirigir-nos a Déu en plural. Som part del seu poble, comunitat de batejats. De races i colors molt diversos, amb formes de pensar diferents, de totes les edats i procedències, però el signe de la Creu ens identifica i l’aigua del baptisme ens submergeix en aquest oceà d’amor, preludi de l’amor inefable de la vida eterna.‘ Déu ha volgut que estimar-lo a ell i

als qui ens envolten siguin amors inseparables

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en

qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Salm responsorial [28,1-2.3ac-4.3b.9b-10 (R.: 11b)]

Doneu al Senyor fills de Déu,doneu al Senyor glòria i honor,honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.

R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,ve el Senyor sobre les aigües torrencials.La veu del senyor és potent,la veu del Senyor és majestuosa. R.

El Déu majestuós fa esclatar la tempestai al seu palau tot canta: Glòria!El Senyor té el soli en les aigües diluvials,hi seu el Senyor, rei per sempre. R.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. »Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.» havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Deixa’m fer Jesús comença la seva missió amb un gest molt significatiu, es posa a la fila dels pecadors que s’apropen a Joan vora el Jordà. El Baptista reconeix la superioritat de Jesús i mostra resistència a batejar-lo.

Jesús parla per primera vegada i revela quina és la seva missió: «Deixa’m fer, ara». «Convé que complim d’aquesta manera tota justícia», ha arribat l’hora que tu i jo complim fidelment la voluntat de Déu. Jesús ha vingut a fer la voluntat del Pare i convida Joan a participar-hi per dur-la a la plenitud. Joan, sense més reticències, el «deixa fer». Jesús se solidaritza amb els pecadors i baixa a l’aigua.

Joan bateja Jesús, i el baptisme de Jesús esdevé «teofania». Cel i terra s’uneixen, l’Esperit davalla sobre Jesús, el Pare confirma la missió del «Fill», Déu entra en relació amb la humanitat, Déu es complau en el Fill, Déu «es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin» (Ac 10,35).

Preguem: Senyor, amb la força del teu Esperit, ajuda’ns a obrar amb rectitud, a treballar per la justícia amb fermesa.

5

DESTAQUEM...

(p.3)

Mirada endins per M. de l’Esperança Amill (Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.4)

—Curs monogràfic sobre l’exhortació apostòlica ‘Amoris Lætitia’ a l’INSAF. A la secció Formació

—Evangelitzar a la xarxa. Recursos de pàgines i aplicacions web

en primera persona

Quin és el seu desig per aquest any 2017? Què seria per a vostè una bona notícia? (II)

Una nova embranzida en la transmissió de la fe. Il·lusió, molta il·lusió en els agents de pastoral, tant els laics

com els preveres i religiosos/es, per fer arribar la bona notícia a moltes persones, essent homes i dones de pregària compromesos per amor a Crist a fer el bé a tothom.

Joaquim Fortuny Vizcarro, pvre.Vicari General

Desitjo que l’Església esdevingui cada vegada més una família enmig del nostre món per a transmetre la gratuïtat

del Pare, la presència del Fill i els dons de l’Esperit. En un món cada vegada més fragmentat per l’odi i la violència, els cristians de totes les confessions hauríem de ser una espurna d’esperança per dir a tothom que la fraternitat no tan sols és possible sinó real.

Jordi Figueras Jové, pvre.Vicari episcopal de Tarragona

Que la convivència de les diverses realitats que configuren la proximitat del nostre entorn social passi dels bons

propòsits a la plena efectivitat. No podem admetre subterfugis quan la duresa de la crisi encara truca a la porta. I una bona notícia seria que les diverses formes que adopta la pobresa emergent no continuïn essent un factor de lluita per resoldre tan sols la misèria, sinó un veritable trampolí de solidaritat per esborrar la distància, cada vegada més polaritzada, de les desigualtats.

Francesc Roig Queralt President de Càritas Catalunya

Que durant l’any 2017 la Mar Mediterrània torni a ser via de comunicació fraterna entre els pobles. Que mai més

ningú hagi d’abandonar la seva casa, família i país per haver de satisfer la fam i ningú mai més hagi de jugar-se la vida a la Mediterrània i que a tothom qui ens arribi cercant un lloc digne on viure el rebem com al Crist amb els cors i els braços oberts.

Octavi Vilà Mayo (O. Cist) Abat de Poblet

El desig seria poder continuar amb normalitat la feina que se’ns va encomanar: custodiar, investigar i difondre

el patrimoni artístic religiós conservat al Museu Diocesà de Tarragona. I una bona notícia, fer realitat alguns projectes de canvi i millora, modestos, però que signifiquen molt per a la institució.

Sofia Mata de la CruzDirectora del Museu Diocesà de Tarragona

El meu desig per a aquest any que comença el resumeix perfectament el llibre dels Nombres: «Que el Senyor giri

cap a tu la mirada i et doni la pau.» (Nm 6,25). És a dir, que Jesús i la seva pau sigui acollida per tots. Una magnífica notícia per a mi seria que tots els cristians ens féssim conscients de la importància de llegir, meditar i pregar amb la Paraula de Déu, perquè si així es fes en totes les llars estic segur que el nostre món quedaria transformat.

Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, pvre.Director del Secretariat diocesà d’Animació Bíblica

El meu desig és que creixi el sentit de comunió i mútua col·laboració entre els religiosos i religioses i que es

traduís en accions concretes. En el mateix sentit de comunió i col·laboració desitjo que en les trobades que es programen des de la Delegació de Vida Consagrada tinguin la major participació possible. ¿Què seria una bona notícia? Que hi ha joves que han sentit la crida a la vida consagrada, han trucat a la porta d’alguna comunitat de vida contemplativa o apostòlica i han entrat.

Pere Cardona Bueno (o.f.m.c.), Delegat diocesà de Vida Consagrada

Per al 2017, desitjo la pau universal que comença en l’interior de cadascú, una acció eficaç de tota la societat

per reduir l’atur al nostre país i una millora en la feina dels professionals de la comunicació perquè l’amor sense límits tingui més presència. També desitjo que no hi hagi més violència de cap tipus, especialment contra els cristians i contra els comunicadors (després d’un 2016 amb 57 periodistes assassinats). Que tots intentem ajudar, a poc a poc, a transformar aquest món convuls!

Ignasi Miranda Giménez-RicoPeriodista

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

Litúrgiade la setmana

preguem amb l’Església

en el nostremón passa...

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 8: Baptisme del Senyor (F) [Is 42, 1-4.6-7; Salm 28, 1-2.3ac-4.3b i 9b-10; Ac 10, 34-38; Mt 3, 13-17 (LE/LH pròpies)] Després de les Vespres s’acaba el temps de Nadal

Dilluns, 9: [He 1,1-6; Salm 96, 1 i 2b.6 i 7c.9; Mc 1, 14-20] Sant Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir (ML)

Dimarts, 10: [He 2,5-12; Salm 8, 2ab i 5.6-7a.7b-9; Mc 1, 21-28]

Dimecres, 11: [He 2, 14-18; Salm 104, 1-2.3-4.6-7.8-9; Mc 1, 29-39] Sant Higini

Dijous, 12: [He 3,7-14; Salm 94, 6-7. 8-9. 10-11; Mc 1,40-45] Sant Arcadi

Divendres, 13: [He 4,1-5.11; Salm 77, 3 i 4ac.6-7.8;Mc 2,1-12] Sant Hilari, bisbe i doctor de l’Església (ML)

Dissabte, 14: [He 4, 12-16; Salm 18,8.9.10.15; Mc 2,13-17] Sant Fèlix de Nola

Diumenge, 15: Diumenge II de durant l’any [Is 49, 3.4-6; Salm 39, 2 i 4ab.7.8-9.10; 1Co 1,1-3; Jn 1,29-34 (LE/LH pròpies)]

9 de gener

—Conferència «L’arquitectura de l’església de Riudoms i el seu context professional i cultural» a càrrec del Sr. Jordi Llop. Aquest acte, inserit en el cicle de conferències amb motiu de la celebració dels 400 anys de la construcció de l’església parroquial, tindrà lloc a la sala beat Bonaventura de l’Abadia de Riudoms, a les 20.00 h. Organitza la comissió 400 anys de l’Església de Sant Jaume.

12 de gener

—Diàleg «La Mediterrània, lloc de trobada de les cultures de la Bíblia» a càrrec del biblista Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. L’acte, inserit en la 6a edició del cicle «Les grans qüestions de la vida», es farà a la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (c. Jaume Huguet, 1, de Valls), a les 19.30 h. Organitzen la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls i l’Institut d’Estudis Vallencs.

agenda

—Infants en risc d’exclusió social. Càritas Catalunya i la Fundació Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) han impulsat noves revisions oculars durant el mes de desembre passat en infants amb risc d’exclusió social. L’objectiu ha estat oferir atenció oftalmològica integral i gratuïta a prop de 140 infants, amb setanta noves visites i altres controls de seguiment, que dóna continuïtat a les dues rondes anteriors d’exploracions en aquesta província. D’aquesta manera, l’equip de voluntaris de la Fundació IMO ha fet 314 revisions a l’escola diocesana Joan XXIII del barri de Bonavista en situació de vulnerabilitat i ha proporcionat prop de vuitanta tractaments sense cost als escolars que ho han requerit.

—Cinema espiritual. Més de set-cents alumnes de secundària de diversos centres educatius de Tarragona i Reus van participar els dies 19 i 20 de desembre en la setmana del Cinema Espiritual organitzada per la Delegació diocesana de Joventut. Aquest any la pel·lícula projectada ha estat la comèdia italiana «Si Dios quiere» per a treballar els valors del diàleg, la tolerància entre la fe i l’escepticisme, l’espiritualitat i el materialisme, el sentit de la vida o la vocació al sacerdoci, entre d’altres. En aquesta edició hi ha participat Pare Manyanet, Maria Rosa Molas i la Presentació de Reus; i les escoles Vedruna Sagrat Cor, Sant Domènec de Guzman, El Carme, Sant Pau Apòstol i Joan XXIII de Tarragona i l’Institut La Talaia de Segur de Calafell.

—Llum de la Pau. Més d’un centenar de persones van aplegar-se a l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona el divendres dia 16 de desembre en l’acte de la Llum de la pau organitzat pel Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica i la Delegació diocesana de Joventut amb la col·laboració dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya de la Demarcació de Tarragona. A la vetlla de pregària, dividida en tres moments, es va interpel·lar els presents a viure la vida amb austeritat, a treballar per a la igualtat i saber perdonar de cor. Aquest any el lema triat ha estat «Per un mar de pau», interpel·lant-nos a no restar indiferents al drama humà que s’està donant al Mediterrani.

—Pessebre vivent. Més d’un miler de persones van visitar els dies 17 i 18 de desembre el pessebre vivent Anno Domini al Passeig Arqueològic de Tarragona. Cent-cinquanta persones, la majoria d’elles membres de l’Associació Cultural Sant Fructuós i també de l’equip del Museu Bíblic Tarraconense i el projecte Phoenix, de reconstrucció històrica, van fer possible la posada en escena d’aquest esdeveniment tan singular a la ciutat. Un total de vint passis, tant en català com en castellà, van fer possible que 1.200 persones, en grups, es transportessin a la Judea del segle I. Els visitants van seguir un itinerari de cinquanta minuts acompanyats per un veu en off que va combinar la narració evangèlica amb una explicació històrica rigorosa.

—Publicació. A mitjans de desembre es va presentar, a la capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, un nou llibre sobre les Catedrals romàniques en l’Europa mediterrània que conté una part substancial dedicada a la Catedral. La publicació, titulada Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe. Architectura, Ritual and Urban Context (Ed. Brepols), compta amb l’aportació de prop d’una vintena d’investigadors de diferents països europeus agrupats en el projecte TEMPLA (Taller d’Estudis Medievals), que han estudiat les Catedrals o grups catedralicis durant el període romànic. Molts dels articles d’aquest volum és la primera vegada que es publiquen en llengua anglesa. L’acte, organitzat pel Museu Diocesà de Tarragona, va ser presidit pel degà-president de la Catedral, Mn. Joaquim Fortuny.

Vols formar-te?Matricula’t a l’INSAF

L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), situat a l’edifici del Seminari (c. de sant Pau, 4, Tarragona), obre de nou aquest mes de gener un període de

matriculacions. Durant aquest segon quadrimestre oferirà les seves classes amb un ampli ventall d’assignatures i cursos per aquelles persones que vulguin formar-se en temàtiques relacionades amb la teologia, la Sagrada Escriptura, la moral, el Cristianisme Antic, entre d’altres. També es pot assistir als cursos de l’Institut matriculant-se com a alumne oient, sense necessitat de fer cap examen ni treball. Les classes del segon quadrimestre s’iniciaran el dilluns dia 6 de febrer.

D’entre les novetats hi haurà el curs monogràfic «Amoris Lætitia» on es tractaran els diferents capítols de l’exhortació apostòlica post-sinodal del papa Francesc publicada el mes d’abril de 2016, dins l’Any Sant de la Misericòrdia. És fruit dels dos Sínodes de 2014 i 2015 sobre les famílies i, en ella, el Sant Pare es dirigeix a bisbes, preveres i diaques, consagrats, famílies i, en general, a tots els laics, per traçar les línies sobre la pastoral de la família. Aquest curs es farà cada dimecres

del 8 de febrer al 7 de juny de les 18.00 a les 19.40 h i anirà a càrrec de diversos professors.

Període de matrícula

Del 10 de gener al 9 de febrer de 2017 a la Secretaria de l’INSAF

Horari: dimarts i dijous de les 11.00 a les 13.00 h i de les 17.00 a les 20.00 h.

Les preinscripcions es poden fer via web: www.insaf.cat

Més informació: Tel. 977 23 38 33 / insaf@arqtgn.cat

...que nosaltres diem: per Nadal cada ovella al seu corral. Però al nostre món moltes ovelles no hi poden estar i d’altres ni tan sols saben on és el seu corral.

La xifra de refugiats i desplaçats apunta a un rècord l’any 2015. Es poden superar els 60 milions en el món. Les xifres provenen dels organismes de l’ONU, com és el de refugiats ACNUR.

Com es divulga als mitjans de comunicació, els conflictes i les persecucions han ocasionat que això passi a una de cada 122 persones que ha estat obligada a deixar la seva llar. A Europa podem arribar a un milió de refugiats i desplaçats.

I encara més: mentre les víctimes augmenten, les possibilitats de retorn a la pròpia llar disminueixen.

Quants problemes personals, familiars i socials. Quantes vides esqueixades i plenes de ferides. I moltes mortes!

Sobre aquesta problemàtica podem dir que moltes entitats socials i la mateixa Església, amb el Papa al capdavant, donen testimoni de proximitat, de sensibilitat i d’acolliment. Fem-hi tot el que puguem. Jesús també va haver de marxar de la seva llar. Ens dóna exemple en tot!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

recursos

Evangelitzar a la xarxa

—iMISION: missioners a l’era d’InternetAquest projecte està format per laics, consagrats i preveres de diferents moviments, congregacions i famílies religioses... Els uneix la mateixa crida i inquietud: evangelitzar a través d’Internet. Han creat aquesta plataforma amb l’objectiu d’establir llaços que enforteixin la comunió eclesial i afavoreixin la trobada digital i presencial, de convocar trobades de formació, jornades i congressos.

La pàgina web és www.imision.org. També són presents a Twitter (@iMision20) i Youtube.

—FE CREATIVA. L’any 2014 el publicista i dissenyador gràfic Nelson Javier Muñoz va posar en marxa aquesta iniciativa com a resposta a la crida del papa Francesc «¡Hagan lío!» feta en la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro, al Brasil. «Si no tenim cap problema en compartir allò que no és de Déu, per què no podem utilitzar la xarxa per a evangelitzar amb missatges del Senyor? No sabem mai qui pot estar necessitant la nostra ajuda i potser podem canviar el rumb de moltes vides», afirma.

És present a Twitter (@fecreativa), Facebook i a Instagram.

—LITÚRGIA DE LES HORES. ePrex és una aplicació multiplataforma, per Android, iOS i Windows, en castellà, que conté totes les pregàries de l’Església i les lectures diàries de la missa sense necessitat de connexió a Internet. En català existeix la pàgina www.liturgiadeleshores.cat.

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de gener de 2017, les següents intencions per a la pregària:

Per l’evangelització: els cristians al servei de la humanitat

Per tots els cristians, perquè, fidels als ensenyaments del Senyor, contribueixin amb la pregària i la caritat fraterna, a restablir la plena comunió eclesial, col·laborant per respondre als desafiaments actuals de la humanitat.