1

PREMIÀ – SÈNIORS LAB AVANTPROJECTE

POSSIBLE REFERENT HISTÒRIC EN EL TRACTAMENT INNOVADOR DE L’ENVELLIMENT

LA GENERACIÓ DELS 100 ó MES

Setembre 2008

2

PLANTEJAMENT 3 GRÀFICS TRACTAMENT SANITARI DE L’ENVELLIMENT 4 LA CIUTAT SÈNIOR 5 LAS GENERACIÓ DELS 100 O MES 6 CRUÏLLA DEL MON SÈNIOR 7 PLANTEJAMENT ERRONI DE L’ENVELLIMENT 8 VIURE VITALMENT 9 JOVES I SÈNIORS EN ACCIÓ 10 ESCRITS LA MALALTIA DE L’ENVELLIMENT 11 VIURE CENT ANYS I MÉS 12 RECONDUIR LA DEPENDÈNCIA (1) 13 RECONDUIR LA DEPENDÈNCIA (2) 14 UN NOU TRACTAMENT SANITARI DE L’ENVELLIMENT 15 MEMÒRIA BREU DEL CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ DE MAR 16

ÍNDEX DE MATÈRIES

3

Cal considerar l'envelliment no com un fenomen conjuntural sinó estructu-ral que pot provocar importants canvis socials i culturals. Mantenir de for-ma parasitaria una quarta part de la població es econòmicament insosteni-ble, però també ho es convertir-la en marginal i en aquest cas la matèria grisa infrautilitzada sènior organitzada no ho tolerarà, El Consell Sènior de Premià de Mar, desprès d’onze anys de recerca vital sobre l’envelliment, des de la perspectiva del qui es menja una poma per saber-ne el seu gust, ha constatat, que si més no a Espanya, que el seu tractament és erroni. En aquests moments existeixen possibilitats reals de poder realitzar una experiència pilot a Premià (de Dalt i de Mar) o en un altre indret, amb un avantprojecte, titulat Premià – Seniors Lab, realitzat pel Consell Sènior de Premià de Mar. Aquest avantprojecte suposa una clara ruptura de l’actual tractament de l’envelliment, a l’apostar decisivament pels descobriments de la física quàntica que validen la possibilitat de que una persona acabi essent el que pensa. Els principis bàsics que conformen aquesta ruptura són: 1.- L’envelliment és una malaltia que és possible curar o si més no minorar Sigui o no una malaltia aquest plantejament pot ajudar a reformular afirma-cions discriminatòries com “no hi ha res a fer, això és cosa de l’edat” . 2.- El tractament de l’envelliment te que recuperar la direcció dels serveis de salut, que haurien d’incloure els serveis d’experts multidisciplinaris. 3.- Les persones dependents s’han de curar o rehabilitar per poder viure i morir en el propi domicili i no ser aparcades com objectes en centres soci-osanitaris. 4.- El tractament de la dependència s’ha de considerar un servei públic i en cap cas deixar que es regeixi per les lleis del mercat com un simple negoci. 5,. Les persones sènior s’han d’incorporar a la vida activa com a dinamit-zadores socials i culturals, mitjançant la seva liberactuación, en entorns In-tergeneracionals.

PLANTEJAMENT

4

TRACTAMENT SANITARI DE L’ENVELLIMENT

El programador L’ordinador El robotLA CONSCIÈNCIA EL CERVELL EL COS

L’esser humà

La intel·ligència

El pensament

ESQUEMA FUNCIONAMENT ESSER HUMÀ

Viure vitalment

5

LA CIUTAT SÈNIOR

LA LIBERACTUACIÓ EL RECICLATGE

LA REHABILITACIÓ

FOUNDATION

L’HABITATGE

TESTAMENT VITALLa pèrdua de la consciència

Vivenda pròpiaVivendes tutelades

comunitàries

Model de 4º generacióMòduls comunitaris

familiars

La dinamització sociali cultural

L’aprenentatgepermanent

El cervell del projecte

Xarxaciutadana

Centre Cívic

ComplexSanitariI Social

6

LA GENERACIÓ DELS 100 ó MÉSTenim la fórmula per millorar la qualitat de vida sènior i retardar o evitar la dependència

Els ingredients L’AUTOREALITZACIÓ PERSONAL Sigues tu mateix, però, amb els demés

LA LIBERACTUACIÓ Sigues actiu assumint compromisos socials

L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL Per comunicar-te i viure en el segle XXI

L’AJUDA MÚTUA La solidaritat de tu m’ajudes, jo t’ajudo

La fórmula (1)

VIURE VITALMENTLa vida és un repte que s’acaba amb la mort

(1) Vàlida per a totes les edats

7

LIBERACTUACIÓ El nou valor del segle XXI

La fórmula VIURE VITALMENT

Trobar el sentit personal de la vida

TREBALLVoler ser el més ric del cementiri

L’ENVELLIMENT Un món per descobrir

UNA GRAN AVENTURA Alegria i gene-

rositat

OCI Avorriment

Buit existen-cial

CRUÏLLA DEL MÓN SÈNIOR

SOCIETAT DEL SEGLE XXI EL MÓN DE LA CREATIVITAT

8

PLANTEJAMENT ACTUAL

La salut pública La cultura L’economia

PLANTEJAMENT SÈNIOR

La salut pública La cultura L’economia

EL MOVIMENT SÈNIOR Els principis bàsics

Columna bàsica: LA CULTURA Columnes complementaries LA SALUT PÚBLICA L’ECONOMIA

PLANTEJAMENT ERRONI DE L’ENVELLIMENT

9

LA COMUNICACIÓXarxes ciutadanes

DESPLEGAMENT MOVIMENT SÈNIOR

LA LIBERACTUACIÓ El nou valor de dinamització social

Passar-ho be amb molt de sentit de l’humor

realitzant lliurament activitats sense afany de lucreper aconseguir l’autorealització personal

en un entorn individualista comunitari (ser més amb els demés)

LA VIDA LOCAL El municipi o barri

PUNT DE TROBADACentres Cívics

PREMIÀ - SENIORS LAB REFERENT HISTÒRIC EN EL

TRACTAMENT DE L’ENVELLIMENT

VIURE VITALMENT

10

JOVES I SÈNIORS EN ACCIÓMOTXILLES

CONEIXEMENTS CIENTIFICS

SAVIESA DELS ANYS

CREATIVITAT+ SENTIT DE L’HUMOR

REVOLUCIÓ POSITIVA

UN NOU CAMÍ

ÉS POSSIBLE

ÉS POSSIBLE

UN NOVA TERRA GAIA

FEM-LA !

ACCIÓ

11

PERSONES RETIRADES Del treball remunerat per qüestions d’edat

MOVIMENT SÈNIOR Fórmules Agua de vida i Viure vitalment

VÀLIDES 20-30 anys No sentir-se

ni util ni necessari

DEPENDENTS Aparcament en

Residencies geriàtriquesinhumanes

CENTRES CÍVICSEspais polivalents intergeneracionals

REHABILITACIÓLideratge dels

serveis de salut

EDUCACIÓ Nou cicle educatiu

EUROSENIOR

HABITATGE Vivendes tutelades

Serveis sociosanitaris humans

MITE DE LA CAVERNA Les persones retirades i l’administració

12

El Punt - Opinió Dijous, 29 de maig de 2008 JOSEP ARACIL i XARRIÉ. President del Consell Sènior de Premià de Mar i d'Eurosenior. LA MALALTIA DE L'ENVELLIMENT Hi va haver un temps en què els ésser humans creien que la terra era plana i que el sol sortia per una banda i s'amagava per l'altra. Cal no oblidar que els que defensaven que la terra era rodona i girava al voltant del sol eren considerats heretges. Avui dia, passa quelcom semblant amb el funcionament del nostre cos, que molts creuen que no té res a veure amb la nostra ment. Els fenòmens estranys que pocs anys enrere defensava la parapsicologia eren totalment rebutjats per la ciència per la seva manca d'evidències científiques. Aquesta situació es podria assimilar al conegut efecte «caixa negra», la utilització d'un artefacte que davant d'unes accions determinades produeix uns resultats esperats, sense saber-ne el perquè. Quan els científics van descobrir la física quàntica, a l'estudiar de forma cada vegada més acurada les partícules més petites de la matè-ria, es van adonar que totes elles estaven majoritàriament formades per espais buits envoltats d'energia. Per als nostres limitats sentits, és molt difícil entendre que estem constituïts per energia que no veiem, si bé ens pot ajudar a comprendre-ho el telèfon mòbil, amb el qual sentim la veu d'una persona com a pura energia transmesa per l'aire que ens envolta. Aquesta reflexió és necessària per comprendre el canvi radical que suposa passar del món de la matèria a un altre món de l'energia. Aquest coneixement de l'energia suposa que en aquests moments els que el defensen són tractats d'heretges, si bé cal no obli-dar que la ciència, moltes vegades, ha continuat avançant superant heretgies. Quan la «caixa negra» que constitueix el nostre organisme, gràcies a la física quàntica, comen-ça a ser coneguda, el tractament de l'envelliment sofreix un canvi radical en el seu plantejament. Així, avui dia –encara que, com és normal, amb un gran escepticisme ini-cial– es comença a considerar l'envelliment una malaltia que pot ser curada. A les ac-tuals guerres contra el càncer, la sida i altres malalties, s'hi ha afegit la lluita contra l'en-velliment. Al marge de la credibilitat que per a cada persona pugui suposar l'acceptació d'aquest plantejament, és fàcil observar resultats produïts per accions realitzades en la «caixa negra» del nostre organisme que qualsevol persona atenta pot copsar. Existeix una llei, potser no coneguda, de l'atracció universal de l'energia que postula que cada persona és el que pensa, la qual cosa vol dir que els teus pensaments influeixen en el teu estat de salut. La constatació d'aquest fet ha portat el Moviment Sènior a plantejar la creació d'un nou cicle educatiu sènior per millorar la qualitat de vida de l'envelliment, evitant les situacions de dependència, mitjançant l'ensenyament de pràctiques d'utilització del pensament positiu. Cada cop que es va coneixent més el fenomen de l'envelliment, es revela com una gran aventura, totalment desconeguda, que una vegada acceptada pot convertir aquesta etapa de la vida, històricament considerada decadent, en una de les més brillants en la vida d'una persona. Atès que tot està per fer en l'envelliment, com més aviat es faci, més aviat se'n podran veure els beneficis, i per aconseguir-ho man-quen aventurers.

13

El Punt - Opinió Diumenge, 22 de juny de 2008 JOSEP ARACIL i XARRIÉ. President del Consell Sènior de Premià de Mar i d'Eurosenior. VIURE CENT ANYS I MÉS Cada vegada comença a ser més assumit considerar l'envelliment com una malaltia que és possible curar. El Moviment Sènior fa una clara aposta per acceptar els principis bàsics de la societat del segle XXI, caracteritzats pels grans avenços científics i tecno-lògics, els quals cal aprofitar en benefici de tota la humanitat. L'acceptació d'una nova edat, totalment desconeguda, anomenada sènior, que segueix l'edat dels adults i pre-cedeix la dels vells, entesa com una etapa de dependència, porta a replantejar els re-queriments culturals que són necessaris per viure amb plenitud aquesta nova edat. Una primera aproximació a un possible estudi sobre aquesta nova cultura ens porta a considerar el procés que realitza una persona per programar un ordinador que controla un robot, semblant al del funcionament psicosomàtic dels éssers humans, en el qual la consciència, el jo, programa el nostre cervell, que controla el nostre cos. Si acceptem aquest plantejament, tenim, per una banda, el robot, el nostre cos, i per l'altra, l'ordina-dor, el nostre cervell. Des de la perspectiva del nostre cos, el doctor de la Universitat de Cambridge Aubrey de Grey creu possible allargar la vida humana fins a superar els 1.000 anys. Aquest ci-entífic considera l'envelliment com una malaltia malèfica que cal eradicar. Ha publicat un llibre en el qual argumenta que avui dia ja existeix la tecnologia i els coneixements científics necessaris per allargar considerablement la vida humana. Encara que de ma-nera general aquest científic és mirat de reüll per la comunitat científica, les seves teo-ries no han estat refutades, tot i que la revista MIT , ofereix una recompensa de 20.000 dòlars per al biòleg molecular que demostri que els seus postulats son erronis, la qual cosa, com que no es produeix, converteix en més versemblant aquesta possibilitat d'augmentar la vida humana amb una alta qualitat de vida. Des de l'altra perspectiva psicològica, el bioquímic i neuròleg Joe Dispenza, dels Estats Units, en el seu llibre Desarrolla tu cerebro. La ciencia de cambiar la mente descriu el procés que fa possible que una persona acabi sent el que pensa, la qual cosa obre les portes a l'autocuració, a reprogramar i desenvolupar el nostre cervell perquè sorgeixin en la nostra vida comportaments nous i creatius. En una línia molt semblant hi ha el lli-bre El secret, de l'autora Rhonda Byrne. Una vegada coneguts aquests plantejaments psicosomàtics, encara que amb moltes reserves, cal aprofitar-los per marcar la direcció d'una nova ruta sènior que satisfaci la recerca de la felicitat. En primer lloc caldria estimar que les tres etapes principals de la vida d'una persona són aprendre, treballar i viure. Aquesta darrera etapa, la de viure, molt diferent de la d'existir, és la que correspon a l'edat sènior, la qual cal assumir com un repte que s'acaba amb la mort. També cal entendre que desconnectar-se és morir, i per evitar-ho cal integrar-se en xarxes que plantegin reptes i objectius la realització dels quals ajudi a evitar la dependència. Això suposa tenir un esperit aventurer, que en sen-tit estricte ens hauria de portar a una regressió a la infància, desaprendre molt del que ens ha estat d'utilitat en el segle XX, per començar un nou aprenentatge, que comença amb la infància sènior, en la qual, una altra vegada, jugant aprenem per poder viure ini-cialment 100 anys o més, però esperant que aquests 100 anys es converteixin en 200, 300... En aquest projecte fan falta dosis importants d'injeccions d'il·lusió, sense les quals és impossible l'envelliment actiu.

14

El Punt – Opinió Dimecres, 1 de juliol de 2008 JOSEP ARACIL i XARRIÉ. President del Consell Sènior de Premià de Mar i d'Eurosenior. RECONDUIR LA DEPENDÈNCIA (1) L’envelliment de la població, com totes les situacions de la vida, es pot comparar a una moneda que te una cara positiva i una altra de negativa, caracteritzada per la pobresa, que afecta sobretot a dones soles d’edat avançada i la dependència amb una afectació més generalitzada. La dependència al ser una etapa no desitjada i considerada deca-dent és ignorada, inclús per la gent gran, la més propera a partir-la. Si en un casal d’avis, en una població on no existeix un centre de dia, s’intenta aparcar a una persona gran amb un petit grau de dependència. és generalment rebutjada, amb l’argument de que els casals d’avis són per a la gent gran i no per als vells. Els vells, les persones grans amb dependència, són també en el segle XXI, com ha pa-ssat tota la vida, un grup marginat com una espècie de secret vergonyós del que és in-decent parlar-ne. Amagar el cap sota l’ala, no dignifica gens a les persones que han copsat l’existència real d’aquesta etapa decadent, sense fer res per canviar-la, la qual cosa, amb gran mesura, gracies als avanços científics, està al nostre abast. L’allarga-ment de l’esperança de vida suposa un gran repte que cal afrontar intentant evitar o minorar la dependència. L’augment de la dependència ja comença a ser econòmica-ment insostenible, però també ho es humanísticament al ser totalment inacceptable, de què serveis viure més anys, en un estat de decrepitud i decadència? El Moviment Sènior considera primordial fer possible una vellesa digna i respectada i per aquest motiu fa una clara aposta per eradicar la dependència, que es pot aconse-guir creant un entorn positiu per millorar la qualitat de vida sènior. La creació d’aquest nou entorn, passa en primer lloc, per reconduir radicalment el tractament sanitari de l’envelliment, potenciant la curació i rehabilitació de les persones dependents en lloc del seu aparcament en centres sociosanitaris. En segon lloc proposa la fórmula “viure vi-talment“ que suposa una ruptura sobre el paper assignat a la gent gran, a la que sim-plement s’intenta distreure, com un col·lectiu tolerat, però marginat i discriminat, que només es te en compte en els períodes electorals. Existeix però una diferencia en aquesta marginació, les persones dependents tenen molt poca capacitat de resposta, qüestió que no es produeix amb els sèniors, que tenen capacitat per arribar a esdevenir el principal grup d’influència de la UE. En la societat actual caracteritzada per la globalització la separació de les persones per qüestions d’edat, no te raó de ser i acaba essent negativa, sobretot per a la gent gran que al renunciar a reciclar-se (tot el que es fa ara es erroni, és negatiu, en el meu temps les coses eren molt diferents i millor), entra sense adonar-se en un procés nega-tiu que en aquests moments ho sabem, es la llavor de les malalties i la dependència. També sabem que un entorn positiu, juntament amb grans dosis d’injeccions d’il·lusió, es la millor vacuna per prevenir les malalties. Cal però ser realistes, aquest entorn l’hem de construir nosaltres mateixos, no hem d’esperar que els demés facin el que nosaltres no som capaços de fer. La fórmula “Viure vitalment” suposa convertir a les persones sènior en dinamitzadores socials i culturals, per que disposen de temps lliure, capacitat intel·lectual i el que es més important ganes de viure. Quan en els mitjans de comunicació, davant de qualsevol activitat social o cultural important, s’esmenti la liber-actuació sènior, llavors s’haurà aconseguit conquerir el paper que per evitar la depen-dència, hauran assumit les persones sènior.

15

El Punt – Opinió Diumenge, 24 d’agost de 2008 JOSEP ARACIL i XARRIÉ. President del Consell Sènior de Premià de Mar i d'Eurosenior. RECONDUIR LA DEPENDÈNCIA (2)

Ens trobem immersos en una societat, cada vegada més espiritual, en la que els com-ponents psicosomàtics son els que regulen el funcionament dels essers humans. Avui dia, moltes persones entenen perfectament que la consciència opera en el cervell com un ordinador que programa les activitats del cos. Els dos principals factors que autore-gulen aquest sistema trinitari són els condicionaments genètics i els de l’entorn, entre els qui hi podríem incloure el tractament sanitari per millorar l’estat de salut. Aquests dos factors en l’actualitat és possible modificar-los per millorar la qualitat de vida de les persones. En el tractament de l’envelliment aquesta possibilitat es assequible gracies als avanços científics que permeten albirar canvis radicals en aquest tractament. Observem que en l’actualitat, l’envelliment s’ha deixat de considerar com una malaltia que es possible sanitàriament reconduir. Fa molts pocs anys el tractament de les per-sones dependents, les que pejorativament s’anomenen vells, anava a càrrec dels met-ges, que mitjançant el servei da salut havien creat hospitals de llarga durada per aten-dre les seves necessitats sanitàries. Aquests serveis, per qüestions no fonamentades s’han restringit quasi be fins a la seva desaparició, la qual cosa posa sobre la taula un problema deontològic de la classe mèdica al quedar qüestionat el seu Jurament Hipo-cràtic. L’envelliment o mes ben dit la dependència al deixar de dependre dels serveis de salut, ha convertit als vells en objectes aparcats en residencies geriàtriques que tenen la fa-ma, segurament infundada, de ser la forma més ràpida de convertir a una persona gran, en usuària d’un tanatori, la qual cosa no ha estat suficient per frenar l’augment de la seva clientela, sobretot en les privades, donat que les publiques quasi be no existei-xen. Cada vegada hi ha més persones que tenen remordiments de consciència pel tracte que es veuen obligats a donar als seus pares o mares, afectats de dependència, cercant places més econòmiques per atendre les seves necessitats sociosanitaries, donat que la majoria de places existents son econòmicament inassequibles per a les seves butxaques. Comencen a proliferar els serveis sociosanitaris per a la gent gran, com un dels grans negocis del segle XXI, que veu en la gent gran, propietària en més d’un 85 % de vivenda pròpia, transformable en hipoteques inverses, rendes vitalícies i altres productes econòmics,com una important font d’ingressos. Arribats aquest punt es planteja la pregunta sobre si es possible reconduir aquesta si-tuació i la resposta forçosament ha de ser positiva. L’aspiració majoritària de totes les persones es la d’envellir i morir en el propi domicili. Per fer-ho possible cal que els ser-veis de salut, sobretot els metges geriatres, especialitzats en el tractament sanitari de l’envelliment, recondueixen aquest tractament que ha de deixar de ser d’aparcament per convertir-se en un servei rehabilitador que aprofitant els coneixements científics més avançats, recompongui a una persona gran per que pugui tornar a viure en el seu propi domicili. El món empresarial difícilment renunciarà a explotar el negoci dels vells, però el plantejament que es fa, és que ho faci d’una forma més humana, no aparcant als vells en residencies geriàtriques que caldria reconvertir en centres sanitaris rehabili-tadors. Esta clar que d’aquest plantejament en queden excloses les malalties terminals i les que suposen la pèrdua de la consciencia de persones que han deixat d’existir mentalment.

16

El Punt – Opinió Dijous, 31 de juliol de 2008 JOSEP ARACIL i XARRIÉ. President del Consell Sènior de Premià de Mar i d'Eurosenior. UN NOU TRACTAMENT SANITARI DE L’ENVELLIMENT L’esser humà funciona com un sistema trinitari que es podria assimilar a un sistema format per una persona que programa un ordinador que controla un robot. La consciència, el jo, seria l’equivalent a la persona que programa, mentre que el cervell seria l’ordinador i finalment el cos humà equivaldria al robot. Aquest sistema trinitari s’autoregula d’acord amb les influències de la base genètica i l’entorn, si be la consciència es capaç de reprogramar el cervell per modificar el funcionament del cos. Com s’ha de reprogramar el cervell?, aquesta és la gran assignatura pendent que tot just en aquests moments comença a afrontar la ciència. En el segle XVII el filòsof Descartes va separar la matèria de l’esperit amb la finalitat de simpli-ficar el coneixement científic. Aquesta simplificació va permetre fer avançar la ciència fins l’extrem d’haver estat ella mateixa, qui en l’actualitat, ha tornat a recuperar la unitat entre la ma-tèria i l’esperit. Malauradament una part de la classe mèdica no acaba d’assumir del tot aquesta unitat i no accepta plenament els plantejaments psicosomàtics, segurament pel seu desconei-xement. Els metges s’han convertit en mecànics que coneixen molt be el nostre cos, com si re-alment fos un robot, principalment els cirurgians, que no tenen cap dificultat en canviar tot tipus de peces. Estan reparant els efectes però no son capaços de fer-ho amb les causes. Els coneixements científics del genoma humà han introduït una nova qüestió que cal tenir en compte com és el test genètic de cada persona. Aquest test permet introduir una nova medica-ció personalitzada basada en la biotecnologia. En l’actualitat la medicació basada en la química es l’equivalent a la utilització del DDT, avui totalment prohibida, que exterminava plagues però encara més tot el que trobava en el seu entorn.. La biotecnologia es l’equivalent al tractament ecològic dels aliments que suposa renunciar a la utilització de productes químics en l’agricultura. En aquests moments el tractament de l’envelliment es considerat com un fet inevitable que s’exclou dels serveis de salut de la seguretat social, per qüestions econòmiques, Aquest aban-donament ha propiciat el negoci dels vells (gent gran dependent) mitjançant el seu aparcament en residències geriàtriques per a pobres i rics, de forma molt semblant a la d’anys enrere en la que s’aparcava als boixos en residències psiquiatres, també diferents per a pobres i rics. Els metges geriatres, especialitzats en el tractament sanitari de la gent gran, son els que haurien de reconduir les mancances observades en els serveis de salut de la seguretat social, apostant pels tractaments rehabilitadors, per facilitar que una persona gran pugui viure i morir en el propi domicili, en lloc de propiciar el seu deteriorament físic i psíquic amb el seu aparcament en resi-dencies geriàtriques, convertides en el gran negoci del segle XXI. La rapidesa en els avanços científics van inviable la professió correcte de la medicina sense un reciclatge periòdic per posar-se al dia. En la mesura que Internet ha permès tenir un accés de-mocràtic a la ciència, cada vegada s’observa més el gran desfasament entre el que es podria fer i el que realment es fa. El Moviment sènior aposta per reconduir tot el tractament mèdic de l’envelliment i amb aquesta finalitat fa una crida a la classe mèdica demanant-li que compleixi el seu jurament hipocràtic que no es possible fer des de la ignorància dels nous coneixements ci-entífics.. En quant a la part que afecta més a la societat civil al Moviment Sènior li pertoca crear un entorn favorable a la recomanació de l’OMS a favor d’un envelliment actiu. La fórmula “Viure vitalment” producte de la utilització de la intel·ligència o pot aconseguir evitant o retardant l’aparició de la dependència, la qual cosa juntament amb el coneixement dels test genètic su-posa una clara aposta per l’adopció de mesures preventives per millorar la qualitat de vida en l’envelliment.

17

Dades generals:

Denominació : Consell Sènior de Premià de Mar Tipus d’associació : Gent gran (seniors). Sense afany de lucre Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Dept. Justícia (Generalitat Catalunya) Número de registre : 19.373 Data de registre : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel / Fax : 93.754 84 47 Correu electrònic : cspremia@eurosenior.es Pàgina Web : www.euroseniorpremia.net Nombre d’associats : 1800

200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran Som fundadors de la xarxa europea Eurosenior.net

Responsable de l’associació

President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er, 3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49) Correu electrònic : joarxa@terra.es

Valors principals defensats

* Cerquem tenir un pes específic important en la societat del segle XXI

* Volem passar-ho be continuant essent útils i necessaris

* Volem ajudar a deixar un món millor a les properes generacions

* Volem fer possible una vellesa digna i respectada

* Volem mantenir l’esperit jove

* Volem potenciar el creixement personal i la creativitat

* Volem promoure la liberactuació

* Volem ser un projecte Intergeneracional que promogui canvis socials

* Volem ser la casa de tots

* Volem potenciar l’ajuda mútua

MEMORIA BREUCONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ DE MAR