ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

Introducci

La tutoria s un dels instruments de mediaci del professorat en el procs densenyament-aprenentatge. Partim de la concepci de la tutoria com a eina de mediaci basada en els principis de la teoria sociocultural de laprenentatge. Des daquesta perspectiva, lensenyament es concep com una determinada manera dinteracci social en la qual sexerceix una mediaci daquells processos individuals en qu es basa laprenentatge. El ms fonamental daquests processos s el de lautoregulaci del discent, s a dir, el pas de la regulaci de les seves accions per part de docent a la regulaci per part dels discent. Aquesta autoregulaci es concep com a mitj i com a objectiu de lautonomia en laprenentatge.

Laprenentatge autoregulat

Mayor et al. (1993:31) defineix laprenentatge autoregulat com aquell en el qual els discents participen de manera activa metacognitivament, motivacional i conductual en el seu propi procs daprenentatge. Segons aquesta visi, laprenent pot millorar la seva capacitat per aprendre, seleccionant proactivament els ambients ms facilitadors per a laprenentatge i participant en lelecci de la forma i la quantitat dinstrucci que necessita (Zimmerman et al., 1989). Per tant, la conscincia i el control, per un costat, i la interacci, per laltre, sn els pilars fonamentals de lautoregulaci.

Sobre la relaci entre el desenvolupament de lautonomia i els processos dautoregulaci, ens basarem principalment en els estudis de L.Van Lier, D. Little i U. Rampillon. Van Lier esmenta lestreta relaci que hi ha entre autonomia i conscincia (awareness), concepte, aquest ltim que engloba no nicament el coneixement lingstic, sin tamb el coneixement relatiu a laprenentatge. Little (1997), diu que no hi pot haver autonomia sense una implicaci conscient en laprenentatge, perqu la finalitat bsica consisteix en preparar lalumnat per a laprenentatge de per vida. Si lautonomia es converteix en leix vertebrador de la instrucci escolar conscious reflection will necessarily play a central role from the beginning, for the simple reason that all formal learning is the result of deliberate intention (Little, 1997: 94). Aquesta reflexi conscient inclou tant els coneixements i els sabers com els processos necessaris per adquirir-los, i ha de conduir necessriament a un procs dautoregulaci, sense el qual s impossible aconseguir laprenentatge de per vida (Rampillon, 1997). En aquest context s fa necessari plantejar-se quines sn les accions pedaggiques que fomenten lautonomitzaci i determinen en quina mesura la tutoria pot contribuir a lautonomia i a lautoregulaci dels aprenents.

Olga Esteve 1

Per altra banda, la teoria socioconstructivista de laprenentatge (Lantolf 2000 i 2002) postula que laprenent construeix nous significats i coneixements a travs de la interacci amb el seu entorn. El concepte fonamental de la teoria socioconstructivista s el de la mediaci: a travs de la interacci amb altres individus es fomenten processos cognitius superiors que afavoreixen laprenentatge: un aprenent pot progressar paulatinament dun estadi inicial a un altre una mica ms avanat interactuant amb altres iguals o una mica ms experts (alumnes i/o professors). Des daquesta perspectiva, la importncia de la interacci no rau tant en la seva dimensi comunicativa prpiament dita, sin en la seva dimensi cognitiva, s a dir, ens preguntem com contribueix el llenguatge a fomentar processos daprenentatge. Sobserva, doncs, que aquest nou valor que sadjudica a la interacci est estretament relacionat amb els processos subjacents a lautoregulaci.

Lacci tutorial del docent

s clar que el salt cap a lautoregulaci no es produeix de manera espontnia, sin que s fruit dun procs que es realitza de manera lenta i gradual, i que noms pot desenvolupar-se amb lajuda delements externs que fomentin la mediaci i el dileg extern i intern (Lantolf& Thorne, 2006). En aquest sentit, no sarriba a lautoregulaci o a lactivitat intramental sense una fase prvia dheteroregulaci o activitat intermental (Vigotsky). Noms paulatinament i a travs de la interacci i la mediaci de determinats instruments, la persona aconseguir autoregular-se (Leontiev, 1981). En aquest context, el discurs s leina psicolgica a travs de la qual es dna la mediaci: discurs no ents nicament com a representaci externa de les idees que existeixen en la ment, sin discurs ents com instrument que contribueix a la generaci de noves idees i a la construcci de coneixement. Per aix, va ms enll de la seva funci comunicativa, el discurs t una funci privada, dorganitzaci i realitzaci de lactivitat mental. Creiem que la tutoria s un espai privilegiat per fer emergir el discurs dels diferents participants.

En aquest sentit citem Mercer (1995) el qual afirma que el llenguatge constitueix una forma social del pensament i que, en realitat, el coneixement es construeix socialment. Aix, doncs, la conversa a laula, entesa com a interacci particular, ofereix importants ocasions de practicar i desenvolupar formes de raonar amb el llenguatge, en un context general de cooperaci entre els participants. Aquesta construcci guiada del coneixement ha de considerar tres aspectes: lobtenci de coneixement rellevant, la resposta a les intervencions dels aprenents i la descripci de les experincies daula.

Per altra banda, les teories ms recents del camp de la psicopedagogia destaquen cada vegada ms la funci mediadora del docent per aplanar el cam cap a la autoregulaci. Lessncia daquesta funci rau en el fet de transferir paulatinament als aprenents el control i la conscincia de cada activitat educativa (Monereo, 1995), de manera que aquests interioritzin o sapropin del significat dels continguts curriculars treballats per a poder arribar a utilitzar-los de manera independent. Segons Esteve&Arum (2006), la

Olga Esteve 2

funci mediadora a la qual ens referim comporta que el docent ensenyi a lalumnat a dur a terme un seguiment del propi procs daprenentatge. El foment de la competncia aprendre a aprendre i, com a conseqncia, el desenvolupament de la conscincia sobre el propi aprenentatge pot adoptar formes diferents.

En aquest sentit, estem convenuts que la tutoria constitueix un format dinteracci que pot potenciar lajustament de les ajudes pedaggic de la persona docent a les necessitats de lalumnat.

Una de les funcions principals de lacci tutorial s, segons la nostra manera dentendre-ho, la dorientaci i guia, perqu considerem que s la que ms b pot desenvolupar-se en el marc duna acci tutorial que es planteja com a objectiu lautonomia de laprenent.

Entenem aquest tipus de tutoria en tres plans:

a) El nivell relacionat amb la identitat mateixa de lalumnat (jo persona);

b) El nivell dels objectius daprenentatge que aquest haur daconseguir en un curs;

c) El nivell de les diferents operacions necessries per aconseguir els objectius previstos.

Aquesta funci orientadora de la persona docent es desplega mitjanat diverses estratgies:

a) En primer lloc a travs de la creaci dun clima de confiana.

b) En segon lloc, a travs de la formulaci i plasmaci explcita i detallada dels objectius daprenentatge; aquesta concreci pretn ajudar lalumnat a situar-se en el seu punt de partida, s a dir, ajudar a identificar el que s capa de fer per ell mateix de manera independent en relaci a la tasca daprenentatge a la qual senfronta i, per tant, en relaci als objectius concrets (Esteve, 2007)

c) Finalment, i lgicament de manera integrada en tot procs, hem de recrrer als procediments i als recursos comunicatius necessaris perqu lalumnat se senti emotivament i afectivament recolzat en el desenvolupament dels processos cognitius i metacognitius associats a laprenentatge efica. s a dir, en tots els procediments i recursos que corresponen a la funci d acompanyament.

Aquest procediment ajuda lalumnat a identificar la seva ZDP (Zona de Desenvolupament Proper). Per dir-ho de manera planera, sel convida a posar-se a prova per a veure el que s capa de fer. Aquesta experincia s necessria per tal que, una vegada realitzada lactivitat daprenentatge, pugui comparar dues instantnies diferents del procs daprenentatge i determinar en qu ha avanat exactament en relaci al seu punt de partida (Zona de Desenvolupament Percebuda, Palacios 1987). Lacci tutorial

Olga Esteve 3

sinscriu en aquesta dinmica i pot contribuir a crear lespai mental necessari perqu laprenent prengui conscincia del seu nivell de coneixements previs i pugui posteriorment avaluar el seu propi progrs.

En resum, la nostra concepci de la tutoria pot formular-se en els termes segents:

a) La tutoria s una vessant de lacci docent, entesa com la mediaci efectuada a travs de la interacci discursiva.

b) Que es du a terme en sessions particulars, complementries daltres sessions de treball, i realitzades tant de manera grupal com individual.

c) Que tenen com a principal propsit lajuda a lautoregulaci del procs daprenentatge, a partir del reconeixement de la prpia ZDP i de la relaci daquesta ZDP amb uns objectius del programa presentats amb la mxima transparncia i explicats amb el mxim de detall per la persona docent.

d) Que es relaciona restretament amb lautoavaluaci, tant de lestat actual dels coneixements i habilitats com del desenvolupament aconseguit durant un determinat perode.

e) I que sestableix sobre la reflexi crtica de lalumnat en relaci al desenvolupament del seu propi procs daprenentatge. Un dels instruments que evidencia aquest procs s el Portafolis.

De tot el que hem dit fins aqu es desprn la importncia dentendre lacci dorientar en el sentit dajudar lalumnat a crear les seves prpies ZDP i a proveir-lo de les eines necessries per a treballar-les de la manera ms autnoma possible. En aquest context, la persona docent pot aportar en lespai de la tutoria lajuda especfica orientada a la planificaci, monitoritzaci i avaluaci de les accions personals encaminades a laprenentatge i a lautoregulaci.

Olga Esteve 4