Apèndix

«L’ocell d’en Joan té l’ala trencada.»«Se li ha estripat l’ala del barret.»«Aquest gos sembla que estigui tocat del’ala.»

«He perdut la clau del calaix.»«Necessito una clau anglesa per collar elscargols.»

«La participació del públic és la clau de l’èxitdel programa.»

Les paraules ala i clau tenen més d’un signifi-cat. Són paraules polisèmiques.

Una paraula s’anomena polisèmica quan tédiversos significats.

«Quan el club començava com a tal, ja esta-ven pendents de veure de què anava.»«A la Maria li agrada beure taronjada.»

Els verbs veure i beure no tenen el mateix sig-nificat.

Hi ha paraules que es pronuncien igual peròque s’escriuen diferent perquè no tenen elmateix significat.

Aquestes paraules es diu que són homòfonesentre elles.

LÈXIC

L’ALFABET

PARAULES POLISÈMIQUES

PARAULES HOMÒFONES

a a e e i i m ema q cu u u y i gregab be alta f efa j jota n ena r erra v ve baixa z zetac ce g ge k ca o o s essa w ve dobled de h hac l ela p pe t te x ics, xeix

COMPARACIONS

Quan parlem o escrivim, de vegades posemen relació dues idees perquè trobem unasemblança entre elles i així ens expliquemmillor. Fem comparacions.

Exemple:

És més pesat que un plom.Va tan a poc a poc com una tortuga.La Clara i la Neus sempre es barallencom gat i gos.

Una frase feta és un grup de paraules quesempre es diu igual i que té un significat di-ferent del que tenen les paraules que la for-men.

Exemples:«Aixecar la camisa» vol dir ‘enganyar’.«Ficar-se de peus a la galleda» vol dir ‘equi-vocar-se’.

LES FRASES FETES

644

Les dites o refranys expressen opinions oexperiències que fa molts anys que es diuenigual.

Exemples:A la taula i al llit al primer crit.

Núvols en creu pluja o neu.Hivern de gelades collita assegurada.Març, marçot, mata la vella a la vora del foc.Qui es posa a jugar tant pot perdre comguanyar.

Quan escrivim un text podem expressar unmateix significat o una mateixa idea amb pa-raules sinònimes:

En Marçal és petit. // En Marçal és xic.

Altres exemples:

cadira - seientmogut - bellugadísnen - infant

LES DITES O REFRANYS

LA SINONÍMIA

L’antonímia fa referència a paraules o ex-pressions que tenen significats contraris.

Exemples:

embolicar - desembolicarfàcil - difícilveritat - mentida

L’ANTONÍMIA

Hi ha paraules que tenen un sentit genèric:n’inclouen d’altres.

I n’hi ha que tenen un sentit específic: repre-senten una sola cosa.

Exemple:

La paraula eina té un sentit genèric, ja que in-clou el martell, el tornavís, etc. I martell té unsentit específic, ja que és una eina en concret.

Hi ha paraules que tenen un sentit especial.S’utilitzen en situacions diferents de les queels són pròpies, a causa d’alguna semblança.

Exemple:

«T’espero a la boca del metro.»«Tinc un caramel a la boca.»

La boca del metro és l’obertura que dóna en-trada al metro. La boca d’una persona o d’unanimal és una altra obertura, en aquest sen-tit, però dóna entrada als aliments.

EL SENTIT GENÈRIC I EL SENTIT ESPECÍFIC

Una família de paraules és el conjunt de lesparaules que tenen una mateixa arrel.

Per exemple:

teula: teulada, teuladí, teuler, teuleria, teulat...taula: taulada, tauler, tauleta, taulat...

FAMÍLIES DE PARAULES

645

Hi ha diferents tipus de mots:

• simples: formats per un sol element (lle-genda);

• derivats: formats a partir d’un mot simple al

qual afegim un prefix o un sufix(des+agradable, llegend+ària);

• compostos: formats per dos mots simples(trenca+glaç).

LA FORMACIÓ DE MOTS

Mots derivats amb sufixos

Mots derivats amb prefixos

Per exemple, quan al mot agradable hi afegimel prefix des-, en resulta un altre mot que téun sentit contrari: agradable-desagradable.

Alguns dels prefixos són aquests: ante- (da-vant), contra- (oposició), ex- (algú era però araja no), extra- (fora), in- (negació), inter- (entre),re- (tornar a...), super- (sobre, més gran), sub-(sota), trans- (dellà).

La derivació és la formació d’una paraulanova a partir d’una altra mitjançant un sufixo un prefix.

La derivació també ens permet jugar amb elllenguatge i inventar-nos paraules noves.

Hi ha paraules derivades que tenen un signi-ficat propi.

Quan afegim un prefix a un mot, el signifi-cat varia segons el prefix.

Amb alguns sufixos podem formar diminu-tius (-et, -ó, -i), augmentatius (-às, -arro) iaugmentatius despectius (-ot).

Els mots derivats mitjançant un sufix podenser de la mateixa classe que la paraula de laqual procedeixen, o bé de classes diferents:

• nom + sufix = nom: boletaire;

• nom + sufix = adjectiu: boirós;

• adjectiu + sufix = adjectiu: blavenc;

• adjectiu + sufix = nom: solitud.

LES PARAULES DERIVADES

Un mot compost és el resultat d’ajuntar-ne dosamb significats diferents.

El mot compost té un significat nou i propi:porta + monedes.

Els mots compostos que tenen el primer ele-ment acabat en vocal i el segon començat

amb r-, s- o x- s’escriuen amb guionet: busca-raons.

La composició és un procediment que con-sisteix a ajuntar dues paraules de significatsdiferents per formar-ne una altra d’un signifi-cat també diferent.

LA COMPOSICIÓ DE MOTS

El nom que es dóna als habitants que formenpart d’una localitat o d’un país és un gentilici.

La major part dels gentilicis es formen ambels sufixos següents:

• -à, -ana: africà, africana;

• -enc, -enca: reusenc, reusenca;

• -ès, -esa: milanès, milanesa;

• -í, -ina: mataroní, mataronina.

Hi ha, però, gentilicis femenins als quals nos’afegeix cap sufix: suïssa.

ELS GENTILICIS

650

Segons la situació oral o el tipus de text es-crit utilitzem diferents nivells de llenguatge:

• llenguatge col·loquial: en situacions fami-liars o de companyonia.

• llenguatge formal: en textos literaris o si-tuacions formals.

• llenguatge científic: en textos que parlende qüestions científiques.

Les abreviacions són les reduccions delsmots que es representen de manera abreu-jada. Les abreviacions, segons la maneracom les escrivim, es classifiquen en tresgrups: sigles, símbols i abreviatures.

Una sigla és una paraula formada per les lle-tres inicials d’un nom: IVA (impost sobre el valorafegit). Les sigles generalment s’escriuen ambmajúscules, sense punt al final de cada lletrani espais entremig.

Un símbol és una forma abreujada o qualse-vol altre signe que un organisme pren com a

representació d’una cosa o d’una operació:€ (euro), @ (arrova)... Si els símbols són lle-tres, no porten punts: km (quilòmetre), rpm(revolucions per minut).

Una abreviatura és la representació d’unmot per alguna o algunes de les seves lletres,la primera de les quals ha de ser la inicial:etc. (etcètera), tel. (telèfon)... Les abreviatu-res s’escriuen amb minúscules i amb un puntal final o de vegades amb una barra: c. o c/(carrer), s/n (sense número)...

ELS NIVELLS DEL LLENGUATGE

LES ABREVIACIONS

Quan en una comunitat entren en contactedues llengües, és fàcil que els parlants come-tin errors a l’hora d’expressar-se. Aquests er-rors són deguts a la influència que exerceixuna de les llengües sobre l’altra. En aquestcas parlem d’interferències lingüístiques.

Per exemple:

Té una enfermetat molt greu.No t’has fet mal? Menys mal!

No hi tinc res que veure.No s’ha donat compte.

En cada una d’aquestes oracions, hi ha al-guna interferència del castellà.

Les expressions correctes són les següents:

Té una malaltia molt greu.No t’has fet mal? Quina sort! (Que bé!)No hi tinc res a veure.No se n’ha adonat.

LES INTERFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

651

Cada cop de veu que fem quan pronunciemuna paraula és una síl·laba. Per exemple:tamboret és una paraula de tres síl·labes (tam-bo-ret). Segons el nombre de síl·labes, elsmots es classifiquen en monosíl·labs, si te-nen una sola síl·laba (cuc, sang, pols), i poli-

síl·labs, si tenen més d’una síl·laba (cu-quet,san-go-nós, pol-se-gue-ra).

Tot i que, en general, en una paraula hi hatantes síl·labes com vocals, també trobemque hi ha paraules en què dues vocals for-men part d’una mateixa síl·laba.

ORTOGRAFIA

LA SÍL·LABA

EL DIFTONG

ELS DÍGRAFS

El diftong és el grup format per dues vocalsque es pronuncien amb un sol cop de veu.Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre ésuna i o una u, ocupa el marge de la síl·laba,com si fos una consonant.

Formen diftong les formes següents:

• ai (aire), ei (eina), oi (boira), ui (buit), au(caure), eu (heura), iu (diumenge), ou(dijous), uu (duu).

• les vocals dels grups qua (quatre), qüe(qüestió), qüi (terraqüi), quo (quota); gua(guant), güe (aigüera), güi (pingüí), guo(paraiguot).

• els grups ia, ie, io, iu, ua, ue, uo quan vanal començament de paraula (iogurt, hiena)o després de vocal (noia, baieta, Laia).

Els dígrafs són grups de dues lletres quepronunciem com un sol so.

Els dígrafs que se separen són els següents:rr, ss, l·l, sc, tx, ix, tg, tj.

I els que no se separen són els grups qu, gu,ll i ny.

Exemples:

Es poden separar:cor-redorros-sa

paral-lelescons-ciènciadespat-xarpei-xeratatuat-gespet-jada

No es poden separar:màquinafigueradeslliurarpunyal

652

Quan s’ha de partir una paraula a final de rat-lla, cal tenir en compte les normes següents:

– No s’ha de deixar cap lletra sola ni al co-mençament ni al final de ratlla.

– No es poden separar mai les vocals que for-men part d’un diftong.

– S’han de separar els dígrafs i els grups dedues lletres següents:

Els mots compostos s’han de separar d’acordamb els elements que els integren. Per e-xemple: ben-es-tar (ben+estar), in-hu-mà(in+humà), nos-al-tres (nos+altres).

rr ser-ra tx cot-xess tas-sa tl at-lessc es-ce-na tll rat-llaix cai-xa tm set-ma-nal·l pàl-lid tz at-zarcc ac-cés mm im-mò-biltj plat-ja nn in-no-centtg met-ge

En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònicaés aquella que es pronuncia amb més força.

La resta de síl·labes s’anomenen síl·labesàtones.

Segons la posició de la síl·laba tònica, les pa-raules es classifiquen en:

• Agudes. La síl·laba tònica ocupa l’últimaposició:ma-ri-ner, hu-ra-cà

• Planes. La síl·laba tònica ocupa la penúl-tima posició:fi-gue-ra, nú-vol

• Esdrúixoles. La síl·laba tònica ocupa l’an-tepenúltima posició:fà-bri-ca, his-tò-ri-a

A fi de mot

Els noms i els adjectius masculins que aca-ben en vocal neutra s’escriuen normalmentamb e (un angle recte, el pebre negre) i elsfemenins, amb a (una ratlla recta, la catifanegra).

El plural s’escriu sempre amb -es (anglesrectes, ratlles rectes). En fer el plural d’algu-nes paraules, cal tenir en compte els canvisortogràfics següents:

A l’interior de mot

A l’interior d’una paraula s’escriu -a- quan hiha una altra paraula de la mateixa famíliaque té una -a- tònica en la mateixa posició.

Per exemple:

t...rdor (amb -a- com tarda) → tardorc...nyissar (amb -a- com canya) → canyis-sar

En canvi, s’escriu -e- quan hi ha una altraparaula de la mateixa família que té-e- tònica en la mateixa posició:

fr...dor (amb -e- com fred) → fredorn...rviós (amb -e- com nervi) → nerviós

Però hi ha paraules que no permeten aplicarla fórmula anterior.

ca → ques palanca palanquesça → ces adreça adrecesgua → gües aigua aigüesga → gues arruga arruguesja → ges platja platgesqua → qües pasqua pasqües

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

LA SÍL·LABA TÒNICA

LA A I LA E ÀTONES

653

Per exemple: En la variant oriental del català es pronun-cien igual la a i la e àtones.

En canvi, en la variant occidental es pronun-cien diferent.

El plural de totes les paraules masculines ifemenines que en singular acaben en -e o -as’escriu amb -es.

Per saber si hem d’escriure una a o una e enuna síl·laba àtona d’una paraula, podem bus-car una altra paraula de la mateixa família onaquesta síl·laba sigui tònica.

S’ESCRIUEN AMB -E-

assembleaenyorarmeravellamonestirpunxegutresplendortreballvernís

S’ESCRIUEN AMB -A-

ambaixadaarracadaassassíavantatgeavariadavantpeixateriaracó

En català oriental la vocal o àtona passa asonar [u]. Aquest cas presenta dificultats or-togràfiques quan hem d’escriure, per exem-ple, p[u]ntet, ja que aquesta u àtona es pot re-presentar amb la lletra o, si es tracta deldiminutiu de pont, o bé amb la u, si es tractadel diminutiu de punt, és a dir, pontet o puntet.

A fi de mot

– El so [u] final dels mots s’escriu o (porto uncarro).

– El plural dels mots acabats en consonants’escriu -os (feliç → feliços).

Excepcions principals:

– S’escriu u en aquells adjectius que fan elfemení acabat en -ua/-ues:

ingenu, ingènua, ingenus, ingènuessuperflu, supèrflua, superflus, supèrflues

– S’escriu u en els mots que acaben en-au, -eu, -iu, -ou, tant en singular com enplural:

esclau, esclaus / trineu, trineusestiu, estius / pou, pous

A l’interior de mot

– Cal buscar un mot de la mateixa família enquè la o o la u sigui tònica (collada s’escriuamb o igual que coll; punyal s’escriu amb uigual que puny).

Excepcions principals:

– Quan l’arrel dels verbs collir, tossir, escopir, sor-tir, cosir i derivats és àtona, s’escriu o encaraque en posició tònica s’escrigui u (collim,encara que la 1a persona sigui cullo).

– Les formes del present de subjuntiu i del’imperatiu dels verbs poder i voler s’escriuentotes amb u:

pugui puguem vulgui vulguempuguis pugueu vulguis vulgueupugui puguin vulgui vulguin

LA O I LA U ÀTONES

654

L’apòstrof és el signe gràfic que s’utilitza perindicar que se suprimeix una vocal d’un moten contacte amb la vocal d’un altre mot (L’a-ranya penja d’un fil ).

S’apostrofen els mots següents:

L’article

Els articles definits el, la i els articles perso-nals en, na s’apostrofen davant els motsque comencen per vocal o hac: l’aire, l’illa,l’hora, l’hivern, l’Ignasi, Castellar de n’Hug.

Excepció:

L’article femení la no s’apostrofa davant d’u-na paraula femenina que comença per i, u, hi,hu àtones: la indústria, la unió, la humitat, la his-tòria.

La preposició de

La preposició de s’apostrofa davant els motscomençats per vocal o hac, excepte quan vadavant de l’article masculí (el, els), que llavorses contreu (del, dels): Viu d’il·lusions. No està d’hu-mor. El diari del dia d’avui.

La contracció es forma ajuntant l’articlemasculí amb a, de o per.

Quan l’article masculí va després de a, de, per,es transforma així:

a + el = al a + els = alsde + el = del de + els = delsper + el = pel per + els = pels

El punt

El punt indica una pausa llarga i s’utilitza alfinal d’una oració independent, és a dir, queno està enllaçada sintàcticament amb unaaltra.

Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit,que separa dues oracions independents en-tre si; el punt i a part, que marca la fi d’unparàgraf, i el punt final, que marca l’acaba-ment d’un text.

Les abreviatures s’escriuen amb un punt alfinal del mot escurçat (etcètera → etc.).

Les sigles, en canvi, s’escriuen amb majúscu-les i sense punt al final de cada mot escurçat(Estats Units d’Amèrica → EUA).

El punt i coma

El punt i coma indica una pausa mitjana,més llarga que la coma i més curta que elpunt. Per això s’utilitza per separar dues ora-cions completes, però que estan estretamentrelacionades pel significat.

Aviat els nostres camins van separar-se; vam co-mençar carreres diferents, i cada cop ens vamveure més distanciadament.

Els dos punts

Els dos punts marquen una pausa mitjana is’utilitzen principalment per introduir unexemple o una enumeració que explica o aclareixuna idea anunciada.

Per exemple:

Les migracions forçoses es produeixen quan l’emi-grant es veu obligat a abandonar el seu país perun motiu de pes. Per exemple: guerra, persecuciópolítica, tràfic d’esclaus, etc.

Els dos punts també s’usen per introduir ci-tacions textuals o les paraules d’una altrapersona. Per exemple:

Vaig sentir un crit darrere meu: «No facis mésl’ase, que ja ets massa gran!».

L’APÒSTROF

LA CONTRACCIÓ

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

Els punts suspensius

Els punts suspensius indiquen que una frasequeda suspesa, és a dir, sense acabar.

Si no vols res més...La núvia anava tota enjoiada, amb arracades,collaret, braçalet...

Quan els punts suspensius indiquen el finald’una enumeració, podem utilitzar en el seulloc l’abreviatura d’etcètera.

Duia arracades, collarets, etc.

Els punts suspensius són sempre tres, i nos’han d’escriure mai quan utilitzem l’abrevia-tura d’etcètera.

Duia arracades, collarets, etc.

La coma

La coma és el signe de puntuació que rea-litza més funcions en el text. Té la caracterís-tica general d’indicar una pausa breu.

S’utilitza, principalment, en els casos se-güents:

• Enumeracions

Separa els elements coordinats que formenla sèrie d’una enumeració. Si l’enumeració éscompleta, els dos últims elements de la sèrievan units per i o bé o; si és incompleta, l’enu-meració acaba amb l’abreviatura etc. o béamb punts suspensius (...).

En Quimet és un noi bellugadís, simpàtic i ria-ller.L’àvia estava molt contenta: reia, cantava, ba-llava, etc.

• Incisos

Delimita el començament i el final d’un incís(fragment explicatiu que es pot suprimirsense que la frase quedi afectada ni en el seusignificat ni en la seva estructura).

L’Ester, asseguda a l’escala, contemplava un niud’orenetes.L’Ester contemplava un niu d’orenetes.

• Circumstancials

Separa un circumstancial, és a dir, una expres-sió temporal, de lloc, modal, final, causal,condicional, etc., que encapçala una frase. Siel circumstancial hi està intercalat, una comaen delimita l’inici i una altra, el final.

Els flamencs s’apleguen en grups quan es fa foscals aiguamolls.Quan es fa fosc als aiguamolls, els flamencs s’a-pleguen en grups.Els flamencs, quan es fa fosc als aiguamolls, s’a-pleguen en grups.

Els parèntesis

Els parèntesis indiquen un incís més deslli-gat del sentit i de l’estructura de la frase queno pas l’incís delimitat per la coma. Introduei-xen aclariments complementaris (definicions,exemples, explicacions, etc.) o dades secun-dàries (dates, dades diverses, localitzacionsgeogràfiques, etc.).

L’Aneto (3 404 m d’altitud) és el pic més alt delsPirineus.

Els guions

En els diàlegs, els guions marquen l’inici deles intervencions dels interlocutors i separenles paraules dels personatges dels comenta-ris explicatius del narrador.

–Quan vas començar a treballar a la fàbrica –emva preguntar tot estranyat–, quants anys tenies?–Catorze, en tenia aleshores, maco –li vaigcontestar–. Mira, aviat farà tres anys.

També s’utilitzen per intercalar incisos sob-tats, és a dir, observacions o comentaris per-sonals que estan poc lligats a l’estructura dela frase.

El tema de discussió –ell sempre l’imposava– erael futbol.

Les cometes

Marquen la reproducció literal d’una frase od’un fragment. Destaquen el significat espe-cial (irònic, emfàtic...) d’una paraula.

Com que es passava el dia a la cuina, li deien«cassoler».«No embruteu les parets», deia una pintada.

Solen marcar els títols d’articles, de cançons,d’informes, etc., inclosos dins d’una publica-ció, i els títols de les col·leccions de llibres ode revistes.

Obre bé els ulls, Marina és publicada a lacol·lecció «Sopa de Llibres».

655

Signes d’admiraciói d’interrogació

Al final de les frases exclamatives hi hem deposar el signe d’admiració: !

Exemples:

Aquest pastís és boníssim!Quins colors més bonics que té el cel, avui!Vigila, que cauràs!Aquest bolígraf no escriu bé!

Al final de les frases interrogatives hi hem deposar el signe d’interrogació: ?

Exemples:

Ja heu avisat la Mireia?Podem portar el banyador?Quina hora és?Quants serem, a l’excursió?Saps quin telèfon té, l’Ivan?Em deixes la goma, si et plau?Ho has fet amb ordinador?

656

Algunes paraules s’escriuen amb un accentgràfic sobre la vocal tònica. Aquest signe ensajuda a diferenciar paraules com ara les se-güents:

fàbrica (la fàbrica de teixits)fabrica (fabrica fil)avis (els avis d’en Gil)avís (encara no hem rebut l’avís)

Per escriure correctament els accents, convésaber les regles d’accentuació:

• Les paraules agudes s’accentuen quan aca-ben en una d’aquestes dotze terminacions:

-a -e -i -o -u-as -es -is -os -us

-en -in

Cal tenir present que no s’accentuen mai elsmots aguts acabats en diftong: cantareu, es-plai, palaus.

• Les paraules planes s’accentuen quan noacaben en vocal, vocal + s, en, in. Els motsplans acabats en diftong, sí que s’accen-tuen: cantàveu, sortíeu, sabéssiu.

• Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.

Els tipus d’accent

Hi ha dos tipus d’accent: l’accent obert (à,è, ò) i l’accent tancat (é, ó, í, ú).

– La a és una vocal oberta, per tant, noméspot dur l’accent obert.

– La i i la u són vocals tancades, per tant, no-més poden dur l’accent tancat.

– La e pot tenir el so obert [ε] (novè) i el sotancat [e] (també).

– La o pot tenir el so obert [M] (això) i el sotancat [o] (camió).

L’ACCENTUACIÓ

AMB E OBERTA AMB O OBERTA

AMB E TANCADA AMB O TANCADA

– Comèdia, matèria, pèrdua, mètode... (lamajoria de les paraules esdrúixoles).

– Anglès, danès, portuguès, aragonès...(gentilicis acabats en -ès).

– Cinquè, novè, vintè... (els ordinals).– Perquè, per què.

– Cantaré, vindré, faré... (la primera per-sona del futur).

– Cantés, vingués, volgués... (la primera itercera persones del singular de l’imperfetde subjuntiu).

– També, només, després.

– Boirós, verinós, gelós, monstruós... (lamajoria dels adjectius acabats en -ós).

– Sinó.

– Història, crònica, colònia, còlera... (lamajoria de les paraules esdrúixoles).

– Això, allò, però.

657

Unes quantes paraules han de portar accentgràfic per tal de distingir-les d’unes altres

Exemples:

que s’escriuen igual. D’aquest accent endiem accent diacrític o distintiu.

L’ACCENT DIACRÍTIC

Amb accent Sense accent

bé, béns (molt bé) be, bens (un ramat de bens)déu (els déus egipcis) deu (un deu per cent)dóna (ens ho dóna) dona (una dona)és (no és aquí) es (es diu Marçal)mà (la mà dreta) ma (ma germana)més (d’allò més bé) mes (d’aquí a un mes)món (arreu del món) mon (mon pare)nét, néta (l’avi i el nét) net, neta (és ben net)pèl (amb pèls i senyals) pel (passejant pel carrer)què (què vols?) que (diu que no ve)sé (no ho sé) se (no se sap)sí (sí o no?) si (si ho vols així...)sòl (un sòl fèrtil) sol (fa molt sol)són (on són?) son (quina son!)té (té, aquí ho tens) te (una infusió de te)ús (quin ús en fas?) us (us ho regalo)véns, vénen (d’on véns ara?) vens, venen (et vens la casa?)vés (vés-te’n de seguida) ves (ves, que no caiguis!)

LA DIÈRESI

La dièresi és el signe gràfic dels dos puntsque escrivim damunt d’algunes i i d’algunesu. La dièresi té dues funcions:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels grupsqüe, qüi, güe, güi.

No sona la u. Sona la u. Sona la u.Dígraf Diftong amb dièresi Diftong sense dièresi

lloguer, guineu ungüent, pingüí guant, paraiguotquedar, líquid qüestió, terraqüi quan, quota

La i i la u formen diftong La i i la u no formen diftong

rai, reina, peu, es-pais, du-ia ra-ïm, re-ï-na, pe-üc, pa-ï-sos, con-du-ï-a

2. Indicar que una i o una u no forma diftongamb la vocal contigua, ja que formen part desíl·labes diferents.

Escrivim dièresi en els noms derivats d’unmot que presenta una i tònica:

illa → aïllar, aïllamenttrair → traïdor, traïcióveí → veïnat, veïnatgeagrair → agraïment

Paraules que convé recordar:

amoïnararruïnarcruïlladiürnfortuït

658

ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS

P/b; t/d; c/g a final de paraula

Els sons [p], [t] i [k] a final de paraula nosempre s’escriuen de la mateixa manera.

• Darrere vocal tònica o forta

Darrere vocal tònica escrivim p (cap, llop), t(paret, institut) i c (abric, batec).

Aquesta norma fa que es produeixin algunesvariacions ortogràfiques. Exemple:

llop (amb p) → lloba (amb b)salat (amb t) → salada (amb d)groc (amb c) → groga / grogues

(amb g / gu)

Però hi ha algunes paraules que no seguei-xen la norma anterior. Les més usuals són lessegüents:

ACABEN EN B

adobclubcubtub

ACABEN EN D

fredsudles paraules femenines acabades en -etud i -itud (quie-tud, solitud...)

ACABEN EN G

magpedagog

• Darrere consonant i darrere vocal àtonao feble

Darrere consonant o vocal àtona se sol es-criure la mateixa lletra que trobem en les pa-raules derivades:

ràpid (amb d) com rapidesacàstig (amb g) com castigarlímit (amb t) com limitartràfic (amb c) com traficar

Hi ha algunes paraules que no segueixenaquesta regla. Les més usuals són les se-güents: ànec, càrrec, fàstic, mànec, préssec,tràfec, xàfec...

Canvis en les paraules acabadesen -s i -ig

En les paraules acabades en -s i -ig sovint esprodueixen variacions en canviar de gènere ode nombre:

gos (una essa) gossos (dues esses)boig (-ig final) bojos / boges (j / g)lleig (-ig final) lletjos / lletges (tj / tg)

Però no totes les paraules que acaben en -sla dupliquen en el plural o el femení:

gris grisa grisos grisesrabiós rabiosa rabiosos rabioses

La m i la n

• Escrivim m davant de b, m i p (embolicar,empenta, immòbil), excepte en les paraulescompostes benparlat, enmig i tanmateix.

• Escrivim n davant de v (canvi) i en les pa-raules que comencen per conf-, enf- i inf-(confiar, convocar, enfonsar, informar).

Exemples:

amfibi innocentamfiteatre premsacircumferència somriureassumpte innovarconnectar tramviacircumval·lació triomfimpremta xamfràatemptar símptomacomptable perenne

gratuïtruïnasimultaneïtatsuïcidiSuïssa

659

La lletra r

El so de la r de raig s’escriu amb una r al co-mençament de paraula i després de conso-nant (roda, Enric) i amb rr quan va entre duesvocals (carretera).

En molts llocs de parla catalana, la r final dela major part de paraules no es pronuncia.

• A final de paraula, la r és muda en la majo-ria de paraules: clar, córrer, foscor, fuster...

• Enmig de paraula, la r és muda en paraulescom ara aprendre, arbre, prendre i algunesmés.

La lletra hac

Mots d’ús freqüent que s’escriuen amb h ini-cial:

hàbil hipòtesi horitzóharmonia hivern hostalhaver homenatge hostilherba homicida humanitatherència honest humilheroi horror humithimne honrat humorhipòcrita horari huracà

Mots d’ús freqüent amb h intercalada o ambh final:

adherir-se cohesió vehicleahir exhaurir eh?alcohol prohibir ah!aleshores subhasta oh!

S’escriuen sense h les paraules avui, benaurat,cacauet, coet, ermita, malaurat, orfe, orxata, os, ou,entre d’altres.

La ela geminada

Paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb l·l:

• Paraules que comencen en al·l- o en il·l-:al·lèrgia, al·lucinar, il·lusió, il·luminar...

• Paraules que comencen en col·l-: col·laborar,col·lecció, col·legi, col·locar...

• Paraules que comencen en mil·l-: mil·lenari,mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre...

• Paraules que acaben en -el·la: aquarel·la,cel·la, novel·la, parcel·la, passarel·la...

• Paraules relacionades amb unes altres ques’escriuen amb ll: cristal·lí (cristall), estel·lar

(estrella), metàl·lic (metall), pàl·lid (palla),pel·lícula (pell)...

• I també les paraules: cèl·lula, excel·lent, goril·la,instal·lar, intel·ligència, paral·lel, pupil·la, rebel·lió,satèl·lit, síl·laba, sol·licitud, tranquil·litat.

No s’escriuen amb l·l les paraules antelació,elaboració, elegir, celebrar, alegria, milió, miler, rela-ció, selecció i solució, entre d’altres.

g-gu

El so de la g de gat s’escriu amb g davant lesvocals a, o, u (gana, gorra, guant) i amb gudavant les vocals e, i (guerra, guitarra).

Les paraules amb g/j i x/ix

La g de gener i la j de rajar representen el ma-teix so.

Regla

• Escrivim g davant e o i.

• Escrivim j davant a, o o u.

Excepcions: s’escriu j en els grups -jecc- i-ject- (injecció, objecte) i en les paraules jersei,jeure, jeroglífic, jerarquia, majestat, entre d’altres.

Hi ha moltes paraules que presenten elsgrups consonàntics -tg- o -tj- (metge, platja).

Quan les lletres g/j o els grups tg/tj passen aocupar l’última posició d’una paraula, esconverteixen en -ig (-g darrere d’una i). Perexemple:

passejar → passeigbogeria → boigdesitjar → desig

El so de la x de xocolata es pot escriure dedues maneres:

• amb x a començament de paraula i desprésde consonant (xiular, anxova)

• amb ix entre dues vocals i a final de pa-raula (caixa, peix).

La grafia x pot representar diferents sons:

• el de la paraula garanteix (xocolata,planxa);

• el de la paraula oxigen, que sona [gz] (exa-men);

• el de la paraula exterior, que sona [ks](màxim, excursió).

660

També la trobem en el grup tx (cotxe), que afinal de paraula sona igual que el grup ig:despatx, raig, mig...

c-qu

El so de la c de casa s’escriu amb c davantles vocals a, o, u (cargol, racó, cua) i amb qudavant les vocals e, i (paquet, mosquit).

s-ss-c-ç / s-z

El so de la s de sol es pot escriure de diver-ses maneres:

amb s: somreia amb c: cintura

amb ss: grossos amb ç: braços

El so de la s de rosa es pot escriure de duesmaneres:

amb z (zoològic, quinze...) i amb s (visió, de-sert...).

La família amb c/ç i la famíliaamb s/ss

Les grafies c/ç i s/ss representen moltes ve-gades el mateix so.

S’escriu c davant de les vocals e o i, i s’escriuç davant de les vocals a, o, u i també a fi deparaula o de síl·laba.

Paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç.

alçar comerç llançaamenaçar eriçó lliçóavançar escorça marçbraç esforç peçacaçar feliç pedaçcalçat força plaçacançó glaç puçacapaç llaç veloçcomençar

En les paraules escrites amb s/ss, hem de di-ferenciar dos grups:

Paraules amb -s- entre vocals: cal pronun-ciar-les amb essa sonora.

adhesió explosió païsosanàlisi lesió parèntesidecisió oasi posardosi paisatge residu

Paraules amb -ss- entre vocals: cal pronun-ciar-les amb essa sorda.

agressió emissora repercussiócomissió impressió ressaltardiscussió passar tassadissoldre

El plural de les paraules que acaben amb sen la forma singular pot tenir una sola-s- entre vocals, que cal pronunciar amb sosonor (gas / gasos; país / països; pes / pesos), o bédues, que cal pronunciar amb so sord (inte-rès / interessos; pas / passos; fracàs / fracassos).

La be alta i la ve baixa

Antigament les lletres b i v es pronunciavende manera diferent, com passa avui en llen-gües com el francès. Això permetia distingirles parelles següents, que expressen signifi-cats ben diferenciats:

ball / vall bell / vellabans / avanç bellesa / vellesabast / vast bena / venabelar / velar beure / veurebola / vola botar / votarbuit / vuit rebel·lar-se / revelar

Actualment, només al Camp de Tarragona, elPaís Valencià i les Illes Balears es diferencienels sons de la b i la v; a la resta del territorisonen igual. Per això cal saber les regles or-togràfiques d’aquestes consonants.

La be alta (b) s’escriu:

• Davant de les consonants l i r (oblidar, no-ble, pobre, ombra).

• Darrere dem (ambient, ambulància, bomba...).

• Quan alterna amb una p en paraules de lamateixa família (sap – saber, sabia; llop –lloba, llobató...).

La ve baixa (v) s’escriu:

• Darrere de n (canvi, enviar, enveja...).

• En les desinències del pretèrit imperfetd’indicatiu dels verbs de la primera conju-gació (cantava, cantaves, cantava, cantàvem,cantàveu, cantaven).

• Quan alterna amb una u en paraules de lamateixa família (deu – devia, devent; blau –blava, blavor...).

661

Una frase o oració és un conjunt ordenat deparaules que tenen sentit i expressen unaidea o donen una informació.

En general una oració està formada per dosconstituents bàsics, que són el sintagma no-minal (SN) i el sintagma verbal (SV). El sin-tagma nominal fa la funció de subjecte i elsintagma verbal, la de predicat.

El sintagma nominal (SN) és un grup de pa-raules que té per nucli un nom i, per tant, de-signa una persona, un animal o una cosa.

El sintagma verbal (SV) és un grup de parau-les que té per nucli un verb i, per tant, designauna acció o un esdeveniment.

El nucli del sintagma nominal subjecte i elnucli del sintagma verbal predicat han deconcordar en nombre i persona gramatical.

GRAMÀTICA

L’ORACIÓ

EL SINTAGMA NOMINAL (SN): EL NOM

El sintagma nominal està format per un grupde paraules que giren al voltant d’un nom,que n’és el nucli.

Els determinants són les paraules que s’en-carreguen de presentar i concretar el signifi-cat del nom o bé de quantificar-lo.

Els complements del nom són paraules ques’encarreguen d’expressar les característiquesdel nom.

El nom (o substantiu) és la paraula queocupa el nucli del sintagma nominal: a l’en-torn seu giren les altres paraules, que l’espe-cifiquen o el complementen.

Hi ha diferents classes de noms:

• noms comuns: serveixen per anomenar lespersones, els animals o les coses en gene-ral (nen, gat, carta).

• noms propis: serveixen per distingir unapersona, un animal o una cosa de la resta(Pinni, Gianni, Porta Venezia).

• noms concrets: es refereixen a coses que po-dem veure i tocar (gata, avi).

• noms abstractes: fan referència a cosesque no podem veure ni tocar (avinentesa,llargària).

Els noms també es poden classificar de lamanera següent:

• noms col·lectius: tot i estar en singular fanreferència a un conjunt de persones, ani-mals o coses (família, ramat, bosc).

• noms individuals: fan referència a un solelement (mare, xai, arbre).

Noms

abstractes (intel·ligència)

concrets

individuals

comuns

propis

(ovella)

(ramat)

(Sebastià)

(el Puigmal)

col·lectius

antropònims

topònims

662

Els noms que poden portar al davant el i unsón masculins.

Els noms que poden portar la i una al davantsón femenins.

Quan un nom es refereix a una sola cosa, ésen singular.

Quan un nom es refereix a més d’una cosa,és plural.

El femení generalment es forma afegint una-a al masculí.

També es pot formar afegint -na, -ina,-essa; amb una paraula diferent (cavall-euga), o amb la mateixa (boletaire).

El plural normalment es forma afegint -s alsingular.

També es pot formar canviant -a en -es.

Hi ha alguns noms que no varien quan elsposem en plural: llapis, globus, cactus...

Alguns noms presenten terminacions espe-cials:

(un) metge (una) metgessa(un) actor (una) actriu(un) biòleg (una) biòloga(un) bruixot (una) bruixa

Hi ha alguns noms que, pel que fa al gènere,són invariables, és a dir, presenten la mateixaforma per als dos gèneres. Per exemple:

el dentista la dentistaun cantaire una cantaire

El gènere dels noms de les coses

Els noms de les coses tenen un sol gènere,que depèn de la tradició. Així doncs, conside-rem que el sol és masculí i, en canvi, la llunaés femení perquè des d’antic ho diem així. Po-dem reconèixer fàcilment el gènere d’aquestsnoms gràcies a l’article que els precedeix.

Noms masculins i que, per tant, cal utilit-zar precedits de el o un

el nasel frontel senyalun dubteun deuteel compteun avantatgeel correntel costum

Noms femenins i que, per tant, cal utilitzarprecedits de la o una

una dentla caloruna olorles postresla xocolatala suoruna anàlisiuna allaula resta

Noms que es diferencienpel gènere

Hi ha uns quants noms que es diferencienpel gènere.

el llum El llum de la cuina fa pampallu-gues.

la llum La llum natural va molt bé pertreballar.

el pols Després de córrer, es té el polsmolt accelerat.

la pols S’ha de treure la pols dels mo-bles.

El nom es pot complementar mitjançant:

• un adjectiu: «Una cançó alegre».

• un nom enllaçat amb una preposició:«Una cançó de moda».

• una frase introduïda per «que»: «Unacançó que m’agrada força».

EL NOM: EL GÈNERE I EL NOMBRE

663

L’ADJECTIU

La concordança amb el nom

Un adjectiu és una paraula que expressa unacaracterística o una qualitat i generalmentacompanya un nom amb el qual concorda engènere i nombre.

Si un adjectiu es refereix a dos o més noms,va en plural. I si un dels noms és de gèneremasculí, l’adjectiu també ha de concordaramb el masculí. Per exemple:

el got i la tassa escantellatsmasculí plural

Alguns adjectius tenen quatre terminacions:

masculí singular: rosat, estès

masculí plural: rosats, estesos

femení singular: rosada, estesa

femení plural: rosades, esteses

D’altres adjectius tenen dues terminacions:

masculí singular: resplendent

masculí plural: resplendents

femení singular: resplendent

femení plural: resplendents

Alguns adjectius tenen una forma per almasculí i una altra per al femení: content -contenta.

Alguns canvis ortogràfics

La formació del femení i del plural comportacanvis ortogràfics en l’arrel d’alguns adjec-tius. Els principals són els següents:

• Canvi de consonant

humit humidahumits humidesporuc porugaporucs poruguestranquil tranquil·latranquils tranquil·lesactiu activaactius activescomú comunacomuns comuneslleig lletjalletjos lletgesescàs escassaescassos escasses

Alguns adjectius invariables

Hi ha molts adjectius que en el singular sóninvariables.

• La majoria dels acabats en -al, -el i -il:

pis principal, porta principal / enemic cruel,guerra cruel / exemple fàcil, activitat fàcil

• Els acabats en -aç, -iç i -oç:

inventor audaç, ment audaç / home feliç,vida feliç / animal veloç, màquina veloç

• La majoria dels acabats en -ant i -ent:

home elegant, dona elegant / alumne obe-dient, alumna obedient / licor amargant,fruita amargant

• Alguns dels acabats en -e:

noi alegre, noia alegre / exercici simple, fór-mula simple / esperit jove, gent jove

Masculí Femení Masculí Femenísingular singular plural plural

(un) llop (una) lloba (uns) llops (unes) llobes(un) nebot (una) neboda (uns) nebots (unes) nebodes(un) amic (una) amiga (uns) amics (unes) amigues(un) gos (una) gossa (uns) gossos (unes) gosses(un) esclau (una) esclava (uns) esclaus (unes) esclaves(un) boig (una) boja (uns) bojos (unes) boges(un) germà (una) germana (uns) germans (unes) germanes

l’aigua

femení singular

tèrbola

�

els dies

masculí plural

calorosos

�

664

ELS DETERMINANTS

L’article

Un article és un determinant que va davantd’un nom per presentar-nos-el.

L’article fa que el nom es refereixi a una cosaconcreta i coneguda.

Per exemple:

capsa (nom sense article)la capsa (nom amb article: ara es refereixa una capsa concreta i coneguda)

L’article concorda amb el nom en gènere inombre.

Els noms de persona també poden anar pre-cedits d’un article, que anomenem articlepersonal:

en Pere / el Pere l’Albertna Joana / la Joana l’Antònia

Els demostratius

Un demostratiu és un determinant que solanar davant d’un nom per indicar el lloc queocupa l’objecte respecte a la persona que parla.

• Demostratiu que indica que l’objecte que-da a prop:

aquest llac aquesta rieraaquests llacs aquestes rieres

• Demostratiu que indica que l’objectequeda lluny:

aquell torrent aquella cascadaaquells torrents aquelles cascades

Les formes dels articles són:

masculí femení

singular en, el, l’ la, l’

plural els les

Les formes dels demostratius són aquestes:

a prop lluny

masculí femení masculí femení

singular aquest aquesta aquell aquella

plural aquests aquestes aquells aquelles

Els possessius

Els possessius són determinants que indi-

quen que les persones, els animals i les co-ses pertanyen d’alguna manera a algú o a al-guna cosa.

Les formes dels possessius són aquestes:

singular plural

masculí femení masculí femení

un meu meva o meua meus meves o meuesposseïdor teu teva o teua teus teves o teues

seu seva o seua seus seves o seues

més d’un nostre nostra nostres nostresposseïdor vostre vostra vostres vostres

seu seva o seua seus seves o seues

665

L’interrogatiu i l’exclamatiu

Un interrogatiu és un determinant que enspermet preguntar per alguna cosa concreta.

El determinant interrogatiu té quatre formes:quin, quina, quins, quines.

En aquests últims casos diem que es tractad’un exclamatiu.

Els numerals

Un numeral és un determinant que acom-panya un nom i en diu la quantitat exacta ol’ordre que ocupa dins una sèrie.

Els quantitatius

Un quantitatiu és un determinant que va da-vant un nom per indicar-ne una quantitat demanera imprecisa.

NUMERALS PARTITIUS

1/2 (un) mig (la meitat)1/3 un terç (una tercera part)2/3 dos terços (dues terceres parts)1/4 un quart (una quarta part)2/4 dos quarts (dues quartes parts)1/5 un cinquè (una cinquena part)2/5 dos cinquens (dues cinquenes parts)1/6 un sisè (una sisena part)2/6 dos sisens (dues sisenes parts)...1/10 un dècim (una dècima part)1/11 un onzè (una onzena part)...1/20 un vintè (una vintena part)1/21 un vint-i-unè (una vint-i-unena part)...1/33 un trenta-tresè (una trenta-tresenapart)...1/100 un centèsim (una centèsima part)1/1000 un mil·lèsim (una mil·lèsima part)

NUMERALS ORDINALS

1r, 1a primer, primera2n, 2a segon, segona3r, 3a tercer, tercera4t, 4a quart, quarta5è, 5a cinquè, cinquena6è, 6a sisè, sisena7è, 7a setè, setena8è, 8a vuitè, vuitena9è, 9a novè, novena10è, 10a desè, desena11è, 11a onzè, onzena12è, 12a dotzè, dotzena...20è, 20a vintè, vintena21è, 21a vint-i-unè, vint-i-unena...30è, 30a trentè, trentena...40è, 40a quarantè, quarantena...100è, 100a centè, centena...1 000è, 1 000a milè, milena (mil·lèsim,mil·lèsima)

NUMERALS CARDINALS

zeroun / unados / duestresquatrecincsissetvuitnoudeuonzedotzetretzecatorzequinzesetzedissetdivuitdinouvintvint-i-un / vint-i-unavint-i-dos / vint-i-duesvint-i-tres...trentatrenta-un / trenta-unatrenta-dos / trenta-duestrenta-tres...quarantacinquantaseixantasetantavuitantanorantacentdos-cents / dues-centestres-cents / tres-centesmil

666

Els indefinits

Un indefinit és un determinant que va da-

vant un nom per determinar-lo d’una maneraimprecisa diferent de la quantitat.

QUANTITATIUS VARIABLES QUANTITATIUS INVARIABLES

SINGULAR PLURAL

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

molt molta molts moltes massapoc poca pocs poques forçaquant quanta quants quantes proutant tanta tants tantes gens

bastant bastants mésgaire gaires menys

INDEFINITS VARIABLES INDEFINITS INVARIABLES

SINGULAR PLURAL

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

un una uns unes capalgun alguna alguns algunes cadacadascun cadascuna cadascuns cadascunescada un cada una cada uns cada unestot (el) tota (la) tots (els) totes (les)(un) altre (una) altra (uns) altres (unes) altresel mateix la mateixa els mateixos les mateixescert certa certs certes

tots dos totes duesambdós ambdues

qualsevol qualssevol

ELS PRONOMS

Un pronom és una paraula de sentit variableque ocupa la posició d’un nom.

Els pronoms serveixen per designar les per-sones, els animals i les coses sense anome-nar-los.

Quan, al·ludint a la Berta, diem Ella ha fet lafeina, veiem ben clar que ella és el pronomque fem servir en comptes de la Berta. Iquan, agafant un objecte, diem Això és meu,veiem que això és el pronom que fem serviren comptes del nom que correspon a l’ob-jecte.

Els pronoms personals

Els pronoms personals es refereixen a lestres persones gramaticals:

Jo em rento. → 1a persona del singularTu et rentes. → 2a persona del singularEll / Ella → 3a persona del singulares renta.Nosaltres → 1a persona del pluralens rentem.Vosaltres → 2a persona del pluralus renteu.Ells / Elles → 3a persona del plurales renten.

667

Els pronoms jo, tu, ell / ella, nosaltres, vo-saltres i ells / elles són pronoms personalsforts. En canvi, em, et, es, ens i us són pro-noms personals febles.

La segona persona també té unes formes detractament, pròpies d’un registre formal:

Vostè es pentina. → 2a persona singularVós us pentineu. → 2a persona singularVostès es → 2a persona pluralpentinen.

La tercera persona també presenta unes altresformes dels pronoms febles. Aquests pronomsens permeten evitar la repetició del nom ques’ha expressat en l’oració anterior.

Per exemple:

–Qui té el rellotge? → –El tinc jo.–Qui té l’escombra? → –La tinc jo.–Qui té els diners? → –Els tinc jo.–Qui té les meves → –Les tinc jo.sabates?–Quants jocs → –En tinc tretze.d’ordinadortens?

–Qui ha dut això? → –Ho he dut jo.–L’Enric, per què → –Perquè no lino es queda? agrada l’hotel.–Aquests → –Perquè no elsturistes, per què agrada l’hotel.no es queden?

–Has d’anar → –Ja hi he anat.al despatx.–Vaig al despatx. → –Jo ara en torno.

Els pronoms determinatius

Els pronoms determinatius substitueixensintagmes determinats per un demostratiuo un indefinit. Els més freqüents són els se-güents:

Els pronoms interrogatius

Els pronoms interrogatius serveixen perpreguntar la persona, la cosa, la manera, ellloc o el temps. Els més freqüents són els se-güents:

PRONOMS DEMOSTRATIUS

això (aquesta cosa)allò (aquella cosa)

PRONOMS INDEFINITS

algú (alguna tothom (totespersona) les persones)ningú (cap tot (totes lespersona) coses)res (cap cosa) cadascú / cada u

(cada persona)

Quina persona: → –Qui t’ho ha dit? / –No sé qui m’ho ha dit.Quina cosa: → –Què ha passat? / –No sé què ha passat.De quina manera: → –Com ho has fet? / –No sé com ho ha fet.A quin lloc: → –On viuen? / –No sé on viuen.En quin moment: → –Quan vindran? / –No sé quan vindran.

668

Els pronoms febles fan referència a perso-nes o coses de les quals ja s’ha parlat abans.Serveixen per evitar repeticions.

Formes dels pronoms febles

davant el verb darrere el verb

el verb comença el verb comença el verb acaba el verb acaba enen consonant en vocal o h en vocal consonant o diftong

em pentino m’arreglo pentina’m pentineu-me

et pentines t’arregles pentina’t pentinar-te

es pentina s’arregla pentini’s pentinar-se

ens pentinem ens arreglem pentina’ns pentinar-nos

us pentineu us arregleu ... pentineu-vos

es pentinen s’arreglen ... pentinant-se

el pentino l’arreglo pentina’l pentinar-lo

la pentino l’arreglen pentina-la pentinar-la

els pentino els arreglo pentina’ls pentinar-los

les pentino les arreglo pentina-les pentinar-les

li dono li ensenyo ensenya-li ensenyar-li

ho tasto ho he ensenyat ensenya-ho ensenyar-ho

en tasto n’he tastat tasta’n tastar-ne

ELS PRONOMS FEBLES

ELS ADVERBIS I LES LOCUCIONS ADVERBIALSEls adverbis són paraules que fan la funció decomplements circumstancials. Hi ha adver-bis de diferents tipus:

• de lloc: aquí, allà, prop, lluny...• de temps: ara, abans, després, ahir, demà...

• de quantitat: molt, poc gens...

• de manera: bé, malament, millor, també...

Si afegim la terminació -ment a la forma fe-menina d’un adjectiu, obtenim un adverbide manera.

Les locucions adverbials són grups de pa-raules que equivalen a un adverbi.

Exemples de locucions adverbials:

• de lloc: a dalt, a baix, a prop, a la vora, per-tot arreu, de cap a cap.

• de temps: abans-d’ahir, demà passat, debon matí, a mitja tarda, de sol a sol, tot se-guit.

• de quantitat: més o menys, ni mica, nogaire.

• de manera: a cau d’orella, a contracor, acorre-cuita, de cap a peu, fil per randa, si fano fa.

LES PREPOSICIONS

Les preposicions són paraules que serveixenper enllaçar els noms i els seus complementsdins un sintagma nominal.

Les principals preposicions són les següents:

a, amb, cap, contra, de, des de, en, entre,fins, per, segons, sense.

669

LES CONJUNCIONS

Les conjuncions serveixen per relacionar pa-raules o frases.

Exemples:

«Aquest matí no aniré a l’escola perquè noem trobo gens bé.»

«Plou i fa sol.»«O vas més de pressa o no t’esperem.»

Perquè, i, o són paraules que serveixen per re-lacionar frases o elements d’una mateixafrase. Són conjuncions.

EL SINTAGMA VERBAL (SV): EL VERB

Un verb és una paraula que expressa unaacció, un esdeveniment o un estat: plantar,créixer, estar...

Acció: Plantarem arbresa la plaça.

Esdeveniment: Aquests arbres creixenmolt de pressa.

Estat: Estava molt cansada.

Les formes del verb

El verb és una paraula que pot presentarmoltes formes diferents.

plantar, plantem, plantaran, plantàveu...

En les formes anteriors podem diferenciarl’arrel (plant-) de les terminacions (-ar, -em,-aran, -àveu...). Normalment l’arrel és invaria-ble; les terminacions, en canvi, van variant enfunció del nombre, la persona gramatical,el temps i el mode que vulguem expressar.

La persona gramatical i el nombre

Quan parlem, es produeix una situació en quèpodem diferenciar tres persones gramaticals:

• La persona que parla o emissor (primerapersona gramatical): jo / nosaltres.

• La persona que escolta o receptor (segonapersona gramatical): tu / vosaltres.

• La persona que no intervé en la conversao l’objecte a què ens referim (tercera per-sona gramatical): ell / ells; ella / elles; això / allò.

Els verbs presenten una forma per a cadapersona gramatical i concorden sempre ambel subjecte en nombre i persona.

El temps verbal

El verb té formes diferents per expressar eltemps en què es realitza l’acció.

PASSAT

abans / ahir / l’any passat

Aquest temps verbal serveix per explicarles coses que passaven, han passat o vanpassar abans del moment que parlem.

– L’imperfet s’utilitza en les accions queduren: cantava, dormia...

– El perfet s’utilitza en les accions que hanpassat en un temps encara no acabat:avui he caigut, aquesta setmana han marxat...

– El passat perifràstic s’utilitza en les ac-cions que van passar en un temps jaacabat: ahir van perdre, la setmana passadavaig guanyar...

PRESENT D’INDICATIU

jo cantotu cantesell / ella cantanosaltres cantemvosaltres canteuells / elles canten

PRESENT

ara / avuiAquest temps verbal s’utilitza per explicarles coses que passen en el moment queparlem.

NOMBRE PLURAL

1.ª persona Nosaltres ens pentinem2.ª persona Vosaltres us pentineu3.ª persona Ells / elles es pentinen

NOMBRE SINGULAR

1a persona Jo em pentino2a persona Tu et pentines3a persona Ell / ella es pentina

670

Els temps compostos

Els temps compostos es formen amb l’auxi-liar haver i el participi del verb que correspon-gui. Per exemple: he cantat, havia perdut, haurésortit, etc.

FUTUR D’INDICATIU

jo cantarétu cantaràsell / ella cantarànosaltres cantaremvosaltres cantareuells / elles cantaran

FUTUR

després / demà / l’any vinent

És el temps verbal que s’utilitza per expli-car les coses que preveiem que passarandesprés del moment que parlem.

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

jo vaig cantartu vas cantarell / ella va cantarnosaltres vam cantarvosaltres vau cantarells / elles van cantar

PERFET D’INDICATIU

jo he cantattu has cantatell / ella ha cantatnosaltres hem cantatvosaltres heu cantatells / elles han cantat

IMPERFET D’INDICATIU

jo cantavatu cantavesell / ella cantavanosaltres cantàvemvosaltres cantàveuells / elles cantaven

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

Perfet Plusquamperfet Perfet

he cantat havia cantat hagi cantathas cantat havies cantat hagis cantatha cantat havia cantat hagi cantathem cantat havíem cantat hàgim cantatheu cantat havíeu cantat hàgiu cantathan cantat havien cantat hagin cantat

Passat anterior Passat anterior perifràstic Plusquamperfet

haguí cantat vaig haver cantat hagués cantathagueres cantat vas haver cantat haguessis cantathagué cantat va haver cantat hagués cantathaguérem cantat vam haver cantat haguéssim cantathaguéreu cantat vau haver cantat haguéssiu cantathagueren cantat van haver cantat haguessin cantat

Futur perfet Condicional perfet

hauré cantat hauria cantatFORMES NO PERSONALS

hauràs cantat hauries cantat Infinitiu - cantarhaurà cantat hauria cantat Infinitiu perfet - haver cantathaurem cantat hauríem cantat Gerundi - cantanthaureu cantat hauríeu cantat Gerundi perfet - havent cantathauran cantat haurien cantat Participi - cantat, cantada...

671

LA CONJUGACIÓ VERBAL

Conjugar és dir o escriure totes les formespossibles d’un verb en funció del mode, eltemps, el nombre i la persona gramatical.

Els temps verbals s’agrupen en tres modes:el mode indicatiu, el mode subjuntiu i elmode imperatiu. Aquests modes indiquenquina és la nostra actitud davant l’acció ex-pressada pel verb.

• El mode indicatiu l’utilitzem quan volemexpressar una acció que considerem real.

Per exemple:

El tren surt a les vuit (present d’indicatiu).El tren sortia a les vuit (imperfet d’indica-tiu).El tren va sortir a les vuit (passat perifràsticd’indicatiu).El tren sortirà a les vuit (futur d’indicatiu).

• El mode subjuntiu l’utilitzem quan volemexpressar una prohibició, un desig, unacondició, etc.; per tant, accions que noconsiderem reals. Per exemple:

No surtis de casa (present de subjuntiu).Tant de bo que no sortís de casa (imperfet desubjuntiu).Si et llevessis més d’hora (imperfet de sub-juntiu), no faríem tard a l’escola.

• El mode imperatiu l’utilitzem per donarordres.

Per exemple:

Surt d’aquí! (imperatiu).

Hi ha tres conjugacions de verbs:

Són de la primera conjugació els que aca-ben en -ar: estar.

Són de la segona conjugació els que acabenen -er o en -re: fer, veure.

Són de la tercera conjugació els que acabenen -ir: dormir.

La majoria de verbs tenen la mateixa arrel entotes les formes i comparteixen les mateixesterminacions amb la resta de verbs de la ma-teixa conjugació: són verbs regulars (ali-mentar, cantar, etc.).

Hi ha alguns verbs, però, que no mantenen lamateixa arrel en totes les formes o no tenenles terminacions pròpies de la seva conjuga-ció: són verbs irregulars (menjar, ser, venir,etc.).

El verb haver ajuda a formar els temps com-postos de la conjugació dels altres verbs. Ésun verb auxiliar.

ELS COMPLEMENTS DEL VERB

El SV és l’estructura gramatical formada perun verb i els seus complements. El SV cons-titueix el predicat de l’oració, és a dir, allòque es predica (o es diu) del SN subjecte. Perexemple:

La Laura escrivia poemes i contes.SN SV

[subjecte] [predicat]

Podem diferenciar dos tipus de predicats: elpredicat nominal (amb verbs copulatius,que pràcticament no tenen significat, comser, estar i semblar) i el predicat verbal (ambverbs predicatius, plens de significat, complantar, créixer, escriure, etc.). Per exemple:

Les estàtues eren de marbre.[predicat nominal]

Les estàtues tenien les mans juntes.[predicat verbal]

672

Hi ha verbs que necessiten un complementdirecte (transitius) i n’hi ha que no el neces-siten (intransitius).

També hi ha alguns verbs que poden ser tran-sitius i intransitius alhora.

Per no confondre el complement directe i elsubjecte, cal tenir en compte que el subjecte

ha de concordar sempre amb el verb en per-sona i nombre, mentre que el complementdirecte no:

Els geògrafs escriuen un llibre.subjecte CD (singular)

(3a persona plural)

CARACTERÍSTIQUES DEL CD EXEMPLES

1. És un SN que designa l’entitat (persona,animal o cosa) sobre la qual recau l’acció.

2. Encara que el CD es refereixi a persones,no va precedit per la preposició a.

3. El CD no concorda amb el verb; per tant,pot aparèixer en singular o en plural senseque el verb variï de forma.

4. El CD és un complement exigit pels verbstransitius; per tant, és necessari i no es potsuprimir.

5. El CD es pot substituir per un d’aquestspronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho.

6. Generalment, el CD passa a fer la funció desubjecte en l’oració passiva.

L’alumne va saludar el professor.El conserge va tancar la porta.

La policia va detenir els lladres.Avui hem felicitat la Carme.

L’alumne va saludar el professor.L’alumne va saludar els professors.

*La policia va detenir... (oració incompleta)*Avui hem felicitat... (oració incompleta)

La policia els va detenir.Avui l’hem felicitada.

Els lladres van ser detinguts.La Carme ha estat felicitada.

CARACTERÍSTIQUES DEL CI EXEMPLES

1. És un sintagma introduït per la preposicióa que designa qui rep el benefici o el danyde l’acció.

2. Generalment, el CI es refereix a éssers ani-mats (persones o animals).

3. Generalment, el CI va darrere el comple-ment directe.

4. El CI es pot substituir per un d’aquests pro-noms febles: li (singular) o bé els (plural).

Va regalar un disc al seu cosí.

Va explicar la llegenda a la Laura.La Marta dóna menjar al gos.

Va regalar un disc al seu company.CD CI

Li va regalar un disc.Els vam telefonar de seguida.

El complement directe (CD)

El complement circumstancial (CC)

El complement circumstancial ens dóna in-formació sobre les circumstàncies en què esprodueix l’acció que expressa el verb:

• El complement circumstancial de lloc ex-pressa on passa l’acció del verb. El llibre estroba sobre la taula.

• El complement circumstancial de tempsens diu quan passa l’acció. Demà anirem al700.

• El complement circumstancial de ma-nera ens diu com passa l’acció. En Jaumecorria veloçment.

De vegades, per evitar de repetir una paraulao un grup de paraules, substituïm el comple-ment circumstancial pels pronoms febles hio en.

El llibre hi era.En tenia dos.

El complement indirecte (CI)

673

El subjecte va habitualment davant del pre-dicat (observa-ho en l’exemple anterior). Toti així, en alguns tipus d’oracions sol aparèi-xer darrere:

Ara mateix aterra l’avió de ParísPredicat Subjecte

Verbs sense subjecte

Hi ha uns quants verbs que no tenen sub-jecte: són aquells que només tenen la formade la 3.ª persona i que es refereixen a fenò-mens atmosfèrics o a esdeveniments que norealitza ningú en concret. Per exemple:

Aquí hi haVa ploure tota la tarda. corrent d’aire.

Predicat Predicat

ORACIONS ATRIBUTIVES I PREDICATIVES

Quan el verb ser és el nucli del sintagma verbal iva seguit d’un o més adjectius, les oracionss’anomenen atributives.

Les oracions que tenen altres verbs com anucli del sintagma verbal s’anomenen predica-tives.

Les oracions atributives expliquen com sónles persones, els animals o les coses.

Exemples:

En Pere és alt.La mar era blava.

Les oracions predicatives expliquen els fetsque passen, les accions que fan les personesi els animals, els pensaments o sentimentsque tenen.

Exemples:

El gos menja un os.La Mireia canta una cançó.

En cada unitat de comunicació podem detec-tar quina és l’actitud o la intenció de la per-sona que parla: enunciar, preguntar, manar,exterioritzar una emoció, etc. L’entonació, elgest, la forma del verb i l’ús de determinadesparaules (interrogatives, exclamatives, etc.)originen les diferents modalitats de l’oració.

La modalitat enunciativa

L’oració enunciativa o declarativa expressaun fet o un esdeveniment de manera objec-tiva, és a dir, deixant-ne constància.

La Berta ha superat la prova.Oració enunciativa afirmativa

En Bernat no l’ha superada.Oració enunciativa negativa

La modalitat interrogativa

L’oració interrogativa serveix per preguntarles coses. És per això que, en l’escriptura, had’anar marcada pel signe d’interrogació (?).

Has sentit el despertador aquest matí?Qui ha obert el balcó?

L’oració interrogativa general

L’oració interrogativa general pregunta siuna cosa és certa o no; és a dir, espera com aresposta un sí o un no. Per exemple:

–Has tastat aquesta melmelada de préssec?–Encara no.

LA MODALITAT DE L’ORACIÓ

L’ORACIÓ SIMPLE

Els constituents de l’oració

L’oració és una unitat de comunicació ambsentit complet, formada per un SN [sub-jecte] i un SV [predicat].

El porter del teatre estripa les entrades.

SN [subjecte] SV [predicat]

El subjecte és l’element del qual parlem (elporter del teatre). El predicat és allò que diemdel subjecte (estripa les entrades).

674

En les oracions interrogatives generals se solinvertir l’ordre habitual dels constituents del’oració. Així doncs, se sol anteposar el sin-tagma verbal (predicat) al sintagma nominal(subjecte).

Oracióenunciativa: L’Andreu ja ha trobat feina.

SN SV

Oracióinterrogativa: Ja ha trobat feina l’Andreu?

SV SN

Les preguntes generals poden anar introduï-des per la conjuncióque (sense accent), que téun cert valor emfàtic o d’intensitat.

Que ja ha trobat feina, l’Andreu?Que està malalt, en Pere?Que són nous, aquests llençols?

L’oració interrogativa parcial

L’oració interrogativa parcial pregunta peruna part de l’enunciat: qui, què, on, quan,com, quin... Així doncs, a diferència de lainterrogativa general, presenta uns mots in-terrogatius que substitueixen l’element del’oració sobre el qual recau la pregunta.Aquests mots poden ser de diferents classes:

La modalitat imperativa

L’oració imperativa (o exhortativa) expres-sa un mandat (oració afirmativa) o una pro-hibició (oració negativa). En el mandat s’uti-litza el mode imperatiu i en la prohibició, elpresent de subjuntiu.

De vegades manifestem el nostre desig permitjà de les perífrasis d’obligació o de neces-sitat:

– Perífrasi d’obligació: Heu de ser molt pun-tuals.

– Perífrasi de necessitat: Cal fer-ho ara ma-teix.

La modalitat exclamativa

L’oració exclamativa es caracteritza perl’èmfasi peculiar amb què es pronuncia: nor-malment té una entonació amb més força.Per això, en l’escriptura, l’oració acaba ambel signe d’exclamació (!).

Quins salts que fa!M’hi jugo cent euros!

L’oració afirmativa i l’oraciónegativa

Les oracions poden ser afirmatives o negati-ves. Les oracions negatives han d’anar marca-des pels adverbis de negació.

No el veiem ni el sentim.No ho fessis pas, això!Jo no hi aniré. Tu tampoc no hi aniràs?

PROHIBICIONS

No obris la porta a ningú.No beguis aigua.

MANDATS

Obre la porta.Beu una mica d’aigua.

ADVERBIS INTERROGATIUS

On has desat la bufanda?Quan acabaràs la feina?Com ho has fet?Quant val aquest jersei?

PRONOMS INTERROGATIUS

Qui t’ho ha dit?A qui ho has dit?Què has dit?Per què li ho has dit?

DETERMINANTS INTERROGATIUS

Quin vestit et posaràs?A quina comarca vius?Quants anys tens?Quantes hores han passat?

675

LA VEU DE L’ORACIÓ

Una oració es pot expressar en veu activa obé en veu passiva. En la veu activa el sub-jecte gramatical és l’agent que realitza l’ac-ció. Per exemple:

Els romans van construir aquest pont.SN [Subj] V SN [CD]

En canvi, en la veu passiva el subjecte gra-matical és el pacient, és a dir, l’element sobreel qual recau l’acció expressada pel verb, i elcomplement és l’agent que realitza aquestaacció. Per exemple:

Aquest pont va ser construït pels romans.SN [Subj] V passiu SPrep [CAg]

676

CONJUGACIÓ

VERBS REGULARS

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetcanto he cantat cantava havia cantatcantes has cantat cantaves havies cantatcanta ha cantat cantava havia cantatcantem hem cantat cantàvem havíem cantatcanteu heu cantat cantàveu havíeu cantatcanten han cantat cantaven havien cantat

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràsticcantí haguí cantat vaig cantar vaig haver cantatcantares hagueres cantat vas (vares) cantar vas (vares) haver cantatcantà hagué cantat va cantar va haver cantatcantàrem haguérem cantat vam (vàrem) cantar vam (vàrem) haver cantatcantàreu haguéreu cantat vau (vàreu) cantar vau (vàreu) haver cantatcantaren hagueren cantat van (varen) cantar van (varen) haver cantat

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfetcantaré hauré cantat cantaria hauria (haguera) cantatcantaràs hauràs cantat cantaries hauries (hagueres) cantatcantarà haurà cantat cantaria hauria (haguera) cantatcantarem haurem cantat cantaríem hauríem (haguérem) cantatcantareu haureu cantat cantaríeu hauríeu (haguéreu) cantatcantaran hauran cantat cantarien haurien (hagueren) cantat

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetcanti hagi cantat cantés hagués cantatcantis hagis cantat cantessis haguessis cantatcanti hagi cantat cantés hagués cantatcantem hàgim cantat cantéssim haguéssim cantatcanteu hàgiu cantat cantéssiu haguéssiu cantatcantin hagin cantat cantessin haguessin cantat

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

canta Gerundi: cantant Infinitiu: cantar cantatcanti Gerundi perfet: Infinitiu perfet: cantadacantem havent cantat haver cantat cantatscanteu cantadescantin

Primera conjugació CANTAR

677

Segona conjugació PERDRE

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetperdo he perdut perdia havia perdutperds has perdut perdies havies perdutperd ha perdut perdia havia perdutperdem hem perdut perdíem havíem perdutperdeu heu perdut perdíeu havíeu perdutperden han perdut perdien havien perdut

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràsticperdí haguí perdut vaig perdre vaig haver perdutperderes hagueres perdut vas (vares) perdre vas (vares) haver perdutperdé hagué perdut va perdre va haver perdutperdérem haguérem perdut vam (vàrem) perdre vam (vàrem) haver perdutperdéreu haguéreu perdut vau (vàreu) perdre vau (vàreu) haver perdutperderen hagueren perdut van (varen) perdre van (varen) haver perdut

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfetperdré hauré perdut perdria hauria (haguera) perdutperdràs hauràs perdut perdries hauries (hagueres) perdutperdrà haurà perdut perdria hauria (haguera) perdutperdrem haurem perdut perdríem hauríem (haguérem) perdutperdreu haureu perdut perdríeu hauríeu (haguéreu) perdutperdran hauran perdut perdrien haurien (hagueren) perdut

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetperdi hagi perdut perdés hagués perdutperdis hagis perdut perdessis haguessis perdutperdi hagi perdut perdés hagués perdutperdem hàgim perdut perdéssim haguéssim perdutperdeu hàgiu perdut perdéssiu haguéssiu perdutperdin hagin perdut perdessin haguessin perdut

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

perd Gerundi: perdent Infinitiu: perdre perdutperdi Gerundi perfet: Infinitiu perfet: perdudaperdem havent perdut haver perdut perdutsperdeu perdudesperdin

678

Segona conjugació TÉMER

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfettemo he temut temia havia temuttems has temut temies havies temuttem ha temut temia havia temuttemem hem temut temíem havíem temuttemeu heu temut temíeu havíeu temuttemen han temut temien havien temut

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràstictemí haguí temut vaig témer vaig haver temuttemeres hagueres temut vas (vares) témer vas (vares) haver temuttemé hagué temut va témer va haver temuttemérem haguérem temut vam (vàrem) témer vam (vàrem) haver temutteméreu haguéreu temut vau (vàreu) témer vau (vàreu) haver temuttemeren hagueren temut van (varen) témer van (varen) haver temut

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfettemeré hauré temut temeria hauria (haguera) temuttemeràs hauràs temut temeries hauries (hagueres) temuttemerà haurà temut temeria hauria (haguera) temuttemerem haurem temut temeríem hauríem (haguérem) temuttemereu haureu temut temeríeu hauríeu (haguéreu) temuttemeran hauran temut temerien haurien (hagueren) temut

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfettemi hagi temut temés hagués temuttemis hagis temut temessis haguessis temuttemi hagi temut temés hagués temuttemem hàgim temut teméssim haguéssim temuttemeu hàgiu temut teméssiu haguéssiu temuttemin hagin temut temessin haguessin temut

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

tem Gerundi: tement Infinitiu: témer temuttemi Gerundi perfet: Infinitiu perfet: temudatemem havent temut haver temut temutstemeu temudestemin

679

Tercera conjugació DORMIR

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetdormo he dormit dormia havia dormitdorms has dormit dormies havies dormitdorm ha dormit dormia havia dormitdormim hem dormit dormíem havíem dormitdormiu heu dormit dormíeu havíeu dormitdormen han dormit dormien havien dormit

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràsticdormí haguí dormit vaig dormir vaig haver dormitdormires hagueres dormit vas (vares) dormir vas (vares) haver dormitdormí hagué dormit va dormir va haver dormitdormírem haguérem dormit vam (vàrem) dormir vam (vàrem) haver dormitdormíreu haguéreu dormit vau (vàreu) dormir vau (vàreu) haver dormitdormiren hagueren dormit van (varen) dormir van (varen) haver dormit

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfetdormiré hauré dormit dormiria hauria (haguera) dormitdormiràs hauràs dormit dormiries hauries (hagueres) dormitdormirà haurà dormit dormiria hauria (haguera) dormitdormirem haurem dormit dormiríem hauríem (haguérem) dormitdormireu haureu dormit dormiríeu hauríeu (haguéreu) dormitdormiran hauran dormit dormirien haurien (hagueren) dormit

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetdormi hagi dormit dormís hagués dormitdormis hagis dormit dormissis haguessis dormitdormi hagi dormit dormís hagués dormitdormim hàgim dormit dormíssim haguéssim dormitdormiu hàgiu dormit dormíssiu haguéssiu dormitdormin hagin dormit dormissin haguessin dormit

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

dorm Gerundi: dormint Infinitiu: dormir dormitdormi Gerundi perfet: Infinitiu perfet: dormidadormim havent dormit haver dormit dormitsdormiu dormidesdormin

680

Tercera conjugació SERVIR

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetserveixo he servit servia havia servitserveixes has servit servies havies servitserveix ha servit servia havia servitservim hem servit servíem havíem servitserviu heu servit servíeu havíeu servitserveixen han servit servien havien servit

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràsticserví haguí servit vaig servir vaig haver servitservires hagueres servit vas (vares) servir vas (vares) haver servitserví hagué servit va servir va haver servitservírem haguérem servit vam (vàrem) servir vam (vàrem) haver servitservíreu haguéreu servit vau (vàreu) servir vau (vàreu) haver servitserviren hagueren servit van (varen) servir van (varen) haver servit

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfetserviré hauré servit serviria hauria (haguera) servitserviràs hauràs servit serviries hauries (hagueres) servitservirà haurà servit serviria hauria (haguera) servitservirem haurem servit serviríem hauríem (haguérem) servitservireu haureu servit serviríeu hauríeu (haguéreu) servitserviran hauran servit servirien haurien (hagueren) servit

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetserveixi hagi servit servís hagués servitserveixis hagis servit servissis haguessis servitserveixi hagi servit servís hagués servitservim hàgim servit servíssim haguéssim servitserviu hàgiu servit servíssiu haguéssiu servitserveixin hagin servit servissin haguessin servit

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

serveix Gerundi: servint Infinitiu: servir servitserveixi Gerundi perfet: Infinitiu perfet: servidaservim havent servit haver servit servitsserviu servidesserveixin

681

VERBS AUXILIARS

ÉSSER (SER)

(S’usa per formar la veu passiva)

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetsóc he estat era havia estatets has estat eres havies estatés ha estat era havia estatsom hem estat érem havíem estatsou heu estat éreu havíeu estatsón han estat eren havien estat

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràsticfui haguí estat vaig ésser (ser) vaig haver estatfores hagueres estat vas (vares) ésser (ser) vas (vares) haver estatfou hagué estat va ésser (ser) va haver estatfórem haguérem estat vam (vàrem) ésser (ser) vam (vàrem) haver estatfóreu haguéreu estat vau (vàreu) ésser (ser) vau (vàreu) haver estatforen hagueren estat van (varen) ésser (ser) van (varen) haver estat

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfetseré hauré estat seria (fóra) hauria (haguera) estatseràs hauràs estat series (fores) hauries (hagueres) estatserà haurà estat seria (fóra) hauria (haguera) estatserem haurem estat seríem (fórem) hauríem (haguérem) estatsereu haureu estat seríeu (fóreu) hauríeu (haguéreu) estatseran hauran estat serien (foren) haurien (hagueren) estat

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfetsigui hagi estat fos hagués estatsiguis hagis estat fossis haguessis estatsigui hagi estat fos hagués estatsiguem hàgim estat fóssim haguéssim estatsigueu hàgiu estat fóssiu haguéssiu estatsiguin hagin estat fossin haguessin estat

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

sigues Gerundi: Infinitiu: ésser (ser) estatsigui essent (sent) Infinitiu perfet: estadasiguem Gerundi perfet: haver estat estatssigueu havent estat estadessiguin

682

HAVER

(S’usa per formar les formes compostes de tots els verbs)

INDICATIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfethe (haig) he hagut havia havia haguthas has hagut havies havies hagutha ha hagut havia havia haguthem hem hagut havíem havíem hagutheu heu hagut havíeu havíeu haguthan han hagut havien havien hagut

Passat Passat Passat Passat anteriorsimple anterior perifràstic perifràstichaguí haguí hagut vaig haver vaig haver haguthagueres hagueres hagut vas (vares) haver vas (vares) haver haguthagué hagué hagut va haver va haver haguthaguérem haguérem hagut vam (vàrem) haver vam (vàrem) haver haguthaguéreu haguéreu hagut vau (vàreu) haver vau (vàreu) haver haguthagueren hagueren hagut van (varen) haver van (varen) haver hagut

Futur Futur perfet Condicional Condicional perfethauré hauré hagut hauria (haguera) hauria (haguera) haguthauràs hauràs hagut hauries (hagueres) hauries (hagueres) haguthaurà haurà hagut hauria (haguera) hauria (haguera) haguthaurem haurem hagut hauríem (haguérem) hauríem (haguérem) haguthaureu haureu hagut hauríeu (haguéreu) hauríeu (haguéreu) haguthauran hauran hagut haurien (hagueren) haurien (hagueren) hagut

SUBJUNTIU

Present Perfet Imperfet Plusquamperfethagi hagi hagut hagués hagués haguthagis hagis hagut haguessis haguessis haguthagi hagi hagut hagués hagués haguthàgim hàgim hagut haguéssim haguéssim haguthàgiu hàgiu hagut haguéssiu haguéssiu haguthagin hagin hagut haguessin haguessin hagut

IMPERATIU GERUNDI INFINITIU PARTICIPI

No existeix Gerundi: havent Infinitiu: haver hagutGerundi perfet: Infinitiu perfet: hagudahavent hagut haver hagut haguts

hagudes

683

APARÈIXER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalaparec apareixia apareguí apareixeré apareixeriaapareixes apareixies aparegueres apareixeràs apareixeriesapareix apareixia aparegué apareixerà apareixeriaapareixem apareixíem apareguérem apareixerem apareixeríemapareixeu apareixíeu apareguéreu apareixereu apareixeríeuapareixen apareixien aparegueren apareixeran apareixerien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetaparegui aparegués apareixent aparegutapareguis apareguessis apareix aparegudaaparegui aparegués aparegui aparegutsapareguem apareguéssim apareguem aparegudesaparegueu apareguéssiu apareixeuapareguin apareguessin apareguin

APRENDRE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalaprenc aprenia aprenguí aprendré aprendriaaprens aprenies aprengueres aprendràs aprendriesaprèn aprenia aprengué aprendrà aprendriaaprenem apreníem aprenguérem aprendrem aprendríemapreneu apreníeu aprenguéreu aprendreu aprendríeuaprenen aprenien aprengueren aprendran aprendrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetaprengui aprengués aprenent aprèsaprenguis aprenguessis aprèn apresaaprengui aprengués aprengui apresosaprenguem aprenguéssim aprenguem apresesaprengueu aprenguéssiu apreneuaprenguin aprenguessin aprenguin

VERBS IRREGULARS

684

BEURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalbec bevia beguí beuré beuriabeus bevies begueres beuràs beuriesbeu bevia begué beurà beuriabevem bevíem beguérem beurem beuríembeveu bevíeu beguéreu beureu beuríeubeuen bevien begueren beuran beurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetbegui begués bevent begutbeguis beguessis beu begudabegui begués begui begutsbeguem beguéssim beguem begudesbegueu beguéssiu beveubeguin beguessin beguin

CABRE (CABER)

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalcabo cabia cabí cabré cabriacaps cabies caberes cabràs cabriescap cabia cabé cabrà cabriacabem cabíem cabérem cabrem cabríemcabeu cabíeu cabéreu cabreu cabríeucaben cabien caberen cabran cabrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetcàpiga cabés cabent cabutcàpigues cabessis cap cabudacàpiga cabés càpiga cabutscapiguem cabéssim capiguem cabudescapigueu cabéssiu cabeucàpiguen cabessin càpiguen

685

CAURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalcaic queia caiguí cauré cauriacaus queies caigueres cauràs cauriescau queia caigué caurà cauriacaiem quèiem caiguérem caurem cauríemcaieu quèieu caiguéreu caureu cauríeucauen queien caigueren cauran caurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetcaigui caigués caient caigutcaiguis caiguessis cau caigudacaigui caigués caigui caigutscaiguem caiguéssim caiguem caigudescaigueu caiguéssiu caieucaiguin caiguessin caiguin

CONFONDRE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalconfonc confonia confonguí confondré confondriaconfons confonies confongueres confondràs confondriesconfon confonia confongué confondrà confondriaconfonem confoníem confonguérem confondrem confondríemconfoneu confoníeu confonguéreu confondreu confondríeuconfonen confonien confongueren confondran confondrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetconfongui confongués confonent confósconfonguis confonguessis confon confosaconfongui confongués confongui confososconfonguem confonguéssim confonguem confosesconfongueu confonguéssiu confoneuconfonguin confonguessin confonguin

686

CÓRRER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalcorro corria correguí correré correriacorres corries corregueres correràs correriescorre corria corregué correrà correriacorrem corríem correguérem correrem correríemcorreu corríeu correguéreu correreu correríeucorren corrien corregueren correran correrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetcorri corregués corrent corregutcorris correguessis corre corregudacorri corregués corri corregutscorrem (correguem) correguéssim correm (correguem) corregudescorreu (corregueu) correguéssiu correucorrin correguessin corrin

CRÉIXER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalcreixo creixia creixí (cresquí) creixeré creixeriacreixes creixies creixeres (cresqueres) creixeràs creixeriescreix creixia creixé (cresqué) creixerà creixeriacreixem creixíem creixérem (cresquérem) creixerem creixeríemcreixeu creixíeu creixéreu (cresquéreu) creixereu creixeríeucreixen creixien creixeren (cresqueren) creixeran creixerien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetcreixi creixés (cresqués) creixent crescutcreixis creixessis (cresquessis) creix crescudacreixi creixés (cresqués) creixi crescutscreixem (cresquem) creixéssim (cresquéssim) creixem (cresquem) crescudescreixeu (cresqueu) creixéssiu (cresquéssiu) creixeucreixin creixessin (cresquessin) creixin

687

CREURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalcrec creia creguí creuré creuriacreus creies cregueres creuràs creuriescreu creia cregué creurà creuriacreiem crèiem creguérem creurem creuríemcreieu crèieu creguéreu creureu creuríeucreuen creien cregueren creuran creurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetcregui cregués creient cregutcreguis creguessis creu cregudacregui cregués cregui cregutscreguem creguéssim creguem cregudescregueu creguéssiu creieucreguin creguessin creguin

DIR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionaldic deia diguí diré diriadius deies digueres diràs diriesdiu deia digué dirà diriadiem dèiem diguérem direm diríemdieu dèieu diguéreu direu diríeudiuen deien digueren diran dirien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetdigui digués dient ditdiguis diguessis digues ditadigui digués digui ditsdiguem diguéssim diguem ditesdigueu diguéssiu digueudiguin diguessin diguin

688

DISSOLDRE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionaldissolc dissolia dissolguí dissoldré dissoldriadissols dissolies dissolgueres dissoldràs dissoldriesdissol dissolia dissolgué dissoldrà dissoldriadissolem dissolíem dissolguérem dissoldrem dissoldríemdissoleu dissolíeu dissolguéreu dissoldreu dissoldríeudissolen dissolien dissolgueren dissoldran dissoldrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetdissolgui dissolgués dissolent dissoltdissolguis dissolguessis dissol dissoltadissolgui dissolgués dissolgui dissoltsdissolguem dissolguéssim dissolguem dissoltesdissolgueu dissolguéssiu dissoleudissolguin dissolguessin dissolguin

DISTREURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionaldistrec distreia distraguí distrauré distrauriadistreus distreies distragueres distrauràs distrauriesdistreu distreia distragué distraurà distrauriadistraiem distrèiem distraguérem distraurem distrauríemdistraieu distrèieu distraguéreu distraureu distrauríeudistreuen distreien distragueren distrauran distraurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetdistregui distragués distraient distretdistreguis distraguessis distreu distretadistregui distragués distregui distretsdistraguem distraguéssim distraguem distretesdistragueu distraguéssiu distraieudistreguin distraguessin distreguin

689

ESTAR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalestic estava estiguí estaré estariaestàs estaves estigueres estaràs estariesestà estava estigué estarà estariaestem estàvem estiguérem estarem estaríemesteu estàveu estiguéreu estareu estaríeuestan estaven estigueren estaran estarien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetestigui estigués estant estatestiguis estiguessis estigues estadaestigui estigués estigui estatsestiguem estiguéssim estiguem estadesestigueu estiguéssiu estigueuestiguin estiguessin estiguin

DUR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalduc duia duguí duré duriaduus (dus) duies dugueres duràs duriesduu (du) duia dugué durà duriaduem dúiem duguérem durem duríemdueu dúieu duguéreu dureu duríeuduen duien dugueren duran durien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetdugui dugués duent dutduguis duguessis duu (du) dutadugui dugués dugui dutsduguem duguéssim duguem dutesdugueu duguéssiu dueuduguin duguessin duguin

690

EXCLOURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalexcloc excloïa excloguí exclouré exclouriaexclous excloïes exclogueres exclouràs exclouriesexclou excloïa exclogué exclourà exclouriaexcloem excloíem excloguérem exclourem exclouríemexcloeu excloíeu excloguéreu excloureu exclouríeuexclouen excloïen exclogueren exclouran exclourien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetexclogui exclogués excloent exclòsexcloguis excloguessis exclou exclosaexclogui exclogués exclogui exclososexcloguem excloguéssim excloguem exclosesexclogueu excloguéssiu excloeuexcloguin excloguessin excloguin

FER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalfaig feia fiu faré fariafas feies feres faràs fariesfa feia féu farà fariafem fèiem férem farem faríemfeu fèieu féreu fareu faríeufan feien feren faran farien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetfaci fes fent fetfacis fessis fes fetafaci fes faci fetsfem féssim fem fetesfeu féssiu feufacin fessin facin

691

INCLOURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalincloc incloïa incloguí inclouré inclouriainclous incloïes inclogueres inclouràs inclouriesinclou incloïa inclogué inclourà inclouriaincloem incloíem incloguérem inclourem inclouríemincloeu incloíeu incloguéreu incloureu inclouríeuinclouen incloïen inclogueren inclouran inclourien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetinclogui inclogués incloent inclòsincloguis incloguessis inclou inclosainclogui inclogués inclogui inclososincloguem incloguéssim incloguem inclosesinclogueu incloguéssiu incloeuincloguin incloguessin incloguin

INSCRIURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalinscric inscrivia inscriví / inscriguí inscriuré inscriuriainscrius inscrivies inscrivires / inscrigueres inscriuràs inscriuriesinscriu inscrivia inscriví / inscrigué inscriurà inscriuriainscrivim inscrivíem inscrivírem / inscriguérem inscriurem inscriuríeminscriviu inscrivíeu inscrivíreu / inscriguéreu inscriureu inscriuríeuinscriuen inscrivien inscriviren / inscrigueren inscriuran inscriurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetinscrigui inscrivís / inscrigués inscrivint inscritinscriguis inscrivissis / inscriguessis inscriu inscritainscrigui inscrivís / inscrigués inscrigui inscritsinscriguem inscrivíssim / inscriguéssim inscriguem inscritesinscrigueu inscrivíssiu / inscriguéssiu inscriviuinscriguin inscrivissin / inscriguessin inscriguin

692

NÉIXER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalneixo naixia naixí / nasquí naixeré naixerianeixes naixies naixeres / nasqueres naixeràs naixeriesneix naixia naixé / nasqué naixerà naixerianaixem naixíem naixérem / nasquérem naixerem naixeríemnaixeu naixíeu naixéreu / nasquéreu naixereu naixeríeuneixen naixien naixeren / nasqueren naixeran naixerien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetneixi naixés / nasqués naixent nascutneixis naixessis / nasquessis neix nascudaneixi naixés / nasqués neixi nascutsnaixem naixéssim / nasquéssim naixem nascudesnaixeu naixéssiu / nasquéssiu naixeuneixin naixessin / nasquessin neixin

OBTENIR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalobtinc obtenia obtinguí obtindré obtindriaobtens obtenies obtingueres obtindràs obtindriesobté obtenia obtingué obtindrà obtindriaobtenim obteníem obtinguérem obtindrem obtindríemobteniu obteníeu obtinguéreu obtindreu obtindríeuobtenen obtenien obtingueren obtindran obtindrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetobtingui obtingués obtenint obtingutobtinguis obtinguessis obtén / obtingues obtingudaobtingui obtingués obtingui obtingutsobtinguem obtinguéssim obtinguem obtingudesobtingueu obtinguéssiu obteniu / obtingueuobtinguin obtinguessin obtinguin

693

PODER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalpuc podia poguí podré podriapots podies pogueres podràs podriespot podia pogué podrà podriapodem podíem poguérem podrem podríempodeu podíeu poguéreu podreu podríeupoden podien pogueren podran podrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetpugui pogués podent pogutpuguis poguessis pugues pogudapugui pogués pugui pogutspuguem poguéssim puguem pogudespugueu poguéssiu pugueupuguin poguessin puguin

RECOLLIR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalrecullo recollia recollí recolliré recolliriareculls recollies recollires recolliràs recolliriesrecull recollia recollí recollirà recolliriarecollim recollíem recollírem recollirem recolliríemrecolliu recollíeu recollíreu recollireu recolliríeurecullen recollien recolliren recolliran recollirien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetreculli recollís recollint recollitrecullis recollissis recull recollidareculli recollís reculli recollitsrecollim recollíssim recollim recollidesrecolliu recollíssiu recolliurecullin recollissin recullin

694

RECONÈIXER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalreconec reconeixia reconeguí reconeixeré reconeixeriareconeixes reconeixies reconegueres reconeixeràs reconeixeriesreconeix reconeixia reconegué reconeixerà reconeixeriareconeixem reconeixíem reconeguérem reconeixerem reconeixeríemreconeixeu reconeixíeu reconeguéreu reconeixereu reconeixeríeureconeixen reconeixien reconegueren reconeixeran reconeixerien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetreconegui reconegués reconeixent reconegutreconeguis reconeguessis reconeix reconegudareconegui reconegués reconegui reconegutsreconeguem reconeguéssim reconeguem reconegudesreconegueu reconeguéssiu reconeixeureconeguin reconeguessin reconeguin

RESPONDRE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalresponc responia responguí respondré respondriarespons responies respongueres respondràs respondriesrespon responia respongué respondrà respondriaresponem responíem responguérem respondrem respondríemresponeu responíeu responguéreu respondreu respondríeuresponen responien respongueren respondran respondrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetrespongui respongués responent respostresponguis responguessis respon respostarespongui respongués respongui respostosresponguem responguéssim responguem respostesrespongueu responguéssiu responeuresponguin responguessin responguin

695

RIURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalric reia riguí riuré riuriarius reies rigueres riuràs riuriesriu reia rigué riurà riuriariem rèiem riguérem riurem riuríemrieu rèieu riguéreu riureu riuríeuriuen reien rigueren riuran riurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetrigui rigués rient rigutriguis riguessis riu rigudarigui rigués rigui rigutsriguem riguéssim riguem rigudesrigueu riguéssiu rieuriguin riguessin riguin

SABER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalsé sabia sabí sabré sabriasaps sabies saberes sabràs sabriessap sabia sabé sabrà sabriasabem sabíem sabérem sabrem sabríemsabeu sabíeu sabéreu sabreu sabríeusaben sabien saberen sabran sabrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetsàpiga sabés sabent sabutsàpigues sabessis sàpigues sabudasàpiga sabés sàpiga sabutssapiguem sabéssim sapiguem sabudessapigueu sabéssiu sapigueusàpiguen sabessin sàpiguen

696

SEURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalsec seia seguí seuré seuriaseus seies segueres seuràs seuriesseu seia segué seurà seuriaseiem sèiem seguérem seurem seuríemseieu sèieu seguéreu seureu seuríeuseuen seien segueren seuran seurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetsegui segués seient segutseguis seguessis seu segudasegui segués segui segutsseguem seguéssim seguem segudessegueu seguéssiu seieuseguin seguessin seguin

SORTIR

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalsurto sortia sortí sortiré sortiriasurts sorties sortires sortiràs sortiriessurt sortia sortí sortirà sortiriasortim sortíem sortírem sortirem sortiríemsortiu sortíeu sortíreu sortireu sortiríeusurten sortien sortiren sortiran sortirien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetsurti sortís sortint sortitsurtis sortissis surt sortidasurti sortís surti sortitssortim sortíssim sortim sortidessortiu sortíssiu sortiusurtin sortissin surtin

697

VALER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalvalc valia valguí valdré valdriavals valies valgueres valdràs valdriesval valia valgué valdrà valdriavalem valíem valguérem valdrem valdríemvaleu valíeu valguéreu valdreu valdríeuvalen valien valgueren valdran valdrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetvalgui valgués valent valgutvalguis valguessis val valgudavalgui valgués valgui valgutsvalguem valguéssim valguem valgudesvalgueu valguéssiu valeuvalguin valguessin valguin

TREURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionaltrec treia traguí trauré trauriatreus treies tragueres trauràs trauriestreu treia tragué traurà trauriatraiem trèiem traguérem traurem trauríemtraieu trèieu traguéreu traureu trauríeutreuen treien tragueren trauran traurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfettregui tragués traient trettreguis traguessis treu tretatregui tragués tregui tretstraguem traguéssim traguem tretestragueu traguéssiu traieutreguin traguessin treguin

698

VENDRE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalvenc venia venguí vendré vendriavens venies vengueres vendràs vendriesven venia vengué vendrà vendriavenem veníem venguérem vendrem vendríemveneu veníeu venguéreu vendreu vendríeuvenen venien vengueren vendran vendrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetvengui vengués venent venutvenguis venguessis ven venudavengui vengués vengui venutsvenguem venguéssim venguem venudesvengueu venguéssiu veneuvenguin venguessin venguin

VIURE

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalvisc vivia visquí viuré viuriavius vivies visqueres viuràs viuriesviu vivia visqué viurà viuriavivim vivíem visquérem viurem viuríemviviu vivíeu visquéreu viureu viuríeuviuen vivien visqueren viuran viurien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetvisqui visqués vivint viscutvisquis visquessis viu viscudavisqui visqués visqui viscutsvisquem visquéssim visquem viscudesvisqueu visquéssiu viviuvisquin visquessin visquin

699

VOLER

INDICATIU

Present Imperfet Passat simple Futur Condicionalvull volia volguí voldré voldriavols volies volgueres voldràs voldriesvol volia volgué voldrà voldriavolem volíem volguérem voldrem voldríemvoleu volíeu volguéreu voldreu voldríeuvolen volien volgueren voldran voldrien

SUBJUNTIU IMPERATIU GERUNDI PARTICIPI

Present Imperfetvulgui volgués volent volgutvulguis volguessis vulgues volgudavulgui volgués vulgui volgutsvulguem volguéssim vulguem volgudesvulgueu volguéssiu vulgueuvulguin volguessin vulguin

701

ÍNDEX DE L’APÈNDIX

LÈXICL’alfabet ...................................................... 643Paraules polisèmiques.............................. 643Paraules homòfones.................................. 643Comparacions ............................................ 643Les frases fetes .......................................... 643Les dites o refranys ................................... 644La sinonímia .............................................. 644L’antonímia ................................................ 644El sentit genèric i el sentit específic........ 644Famílies de paraules ................................. 644La formació de mots ................................. 645Les paraules derivades ............................. 645La composició de mots............................. 645Els gentilicis............................................... 645Els nivells del llenguatge.......................... 650Les abreviacions ........................................ 650Les interferències lingüístiques ............... 650

ORTOGRAFIALa síl·laba ................................................... 651El diftong.................................................... 651Els dígrafs................................................... 651La separació de síl·labes .......................... 652La síl·laba tònica ....................................... 652La A i la E àtones ...................................... 652La O i la U àtones...................................... 653L’apòstrof.................................................... 654La contracció.............................................. 654

Els signes de puntuació............................ 654L’accentuació.............................................. 656L’accent diacrític ........................................ 657La dièresi .................................................... 657Ortografia de les consonants ................... 658

GRAMÀTICAL’oració ....................................................... 661El sintagma nominal (SN): el nom .......... 661El nom: el gènere i el nombre.................. 662L’adjectiu .................................................... 663Els determinants ....................................... 664Els pronoms ............................................... 666Els pronoms febles.................................... 668Els adverbis i les locucions adverbials ... 668Les preposicions........................................ 668Les conjuncions......................................... 669El sintagma verbal (SV): el verb ............... 669La conjugació verbal ................................. 671Els complements del verb ........................ 671L’oració simple........................................... 673Oracions atributives i predicatives .......... 673La modalitat de l’oració............................ 673La veu de l’oració ...................................... 675

CONJUGACIÓVerbs regulars ............................................ 676Verbs auxiliars............................................ 681Verbs irregulars .......................................... 683