Post on 30-Jul-2022
ES
O
1SOLUCIONARI
LLENGUA CATALANA I LITERATURACompetències i continguts clau
El llibre Llengua catalana i Literatura L'Essencial, per a primer curs d’ESO, és
una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions
Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmartí Generès
Neus Nadal Llongueras
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza
ASSESSORAMENT
Lluís Payrató Giménez
ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmartí Generès
EDICIÓ
Neus Nadal Llongueras
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Montse Santos Gómez
UNITAT
DESTRESES BÀSIQUES
dimensió per a la comprensió i la comunicació
Expressió oral Competència lectora Expressió escrita Comunicació
17
Som com som
› Adjectivació, descripció de persones
Text narratiu: La mà negra
8
Presentem bé els escrits
11
Llengua i relacions socials 12
Tasca 1: D’oral a escrit Tasca 2: D’escrit a oral
223
Un dia a Secundària
› Adjectivació, descripció de llocs› Camp lèxic
Text narratiu: El club dels poetes morts
24
Repassem els escrits abans de presentar-los
27
Converses espontànies i planificades 28
Tasca 7: Fem entrevistes
339
Necessito...!
› Compres, regals i altres capricis› Derivació› Fórmules de cortesia tu-vostè
Text narratiu: Deixeu en pau la Mississipi
40
Fem servir la puntuació
43
Escriure diàlegs 44
Tasca 10: Fem teatre Tasca 11: Imaginem diàlegs
dimensió actitudinal i plurilingüe Un món de llengües p. 55
457
Abans feia més fred
› Catàstrofe climàtica› Sentit propi / sentit figurat
Notícia: El Gloria
58
Evitem la repetició de paraules
61
Narració de fets quotidians 62
Tasca 15: Aixequem acta
573
M’agrada!
› Les activitats› Camps lèxics
Text teatral: La importància de ser Frank
74
Fem servir paraules més precises
77
Textos narratius de creació 78
Tasca 19: M’explico
689
Algun dia...
› Els somnis› Derivació
Text biogràfic: Mari Pepa Colomer
90
Repartim les idees en paràgrafs
93
Textos narratius informatius 94
Tasca 22: Gran notícia! Tasca 23: Ampliem informació
dimensió actitudinal i plurilingüe Famílies de llengües p. 105
7107
Vida urbana
› Entorn › Precisió lèxica
Entrevista
108
Fem servir els connectors adients
111
Descripció d’un espai 112
Tasca 26: Lloc misteriós
8123
Les meves coses i jo
› Les coses› Composició
Poesia:Joana RaspallJoan BrossaEnric CasassesMaria-Mercè Marçal 124
Posem les comes justes
127
La descripció d’objectes 128
9139
Temps lliure!
› Temps lliure› Recull d’aspectes lèxics
FulletóCentre esportiu El Puig de Mariona
140
Respectem la concordança entre el subjecte i el predicat
143
Altres textos informatius 144
Tasca 34: Acaba el díptic Tasca 35: Web o falca?
dimensió actitudinal i plurilingüe La nostra llengua p. 157
ApèndixApèndix 159
ÍNDEX
2
CONTINGUTS CLAU
APLICACIÓeines per a la comunicació dimensió literària
Comunicació oral Ortografia Gramàtica Literatura
Saludem-nos 14 L’alfabet
15
El text 16 Els textos literaris 19 Els ametllers florits, Josep Pla
22Tasca 3: Quina intenció comunicativa veus?
Tasca 4: Preguntem?
Tasca 5: Llenguatge literari o no literari?
Fórmules de cortesia 30
Majúscules i minúscules
31
Les oracions 32 Els gèneres literaris 35 Mar i Cel, Àngel Guimerà
38Tasca 6: De tu o de
vostèTasca 8: Corregim! Tasca 9: Redactem amb atenció
Reportar un diàleg 45 La partició de paraules
47
Tipus de paraules Els verbs copulatius i impersonals 48
La poesia: els versos i la mètrica 51
Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal
54Tasca 12: Vigila amb el que hi ha! Tasca 13: Ajuda!
Tasca 14: Cançó o poesia?
Situació quotidiana 64
Diftongs i hiats
65
Complements del verb 66 Les estrofes i les composicions 69
Notícia: «Vacances pagades»
72Tasca 16: D’acudit! Tasca 17: Mira, mira! Tasca 18: Allaaaaaaargaaaaa…
Recomanar un llibre 80
Els accents
81
Els verbs: persona gramatical i temps verbal 82
Les figures retòriques 85 La convivència, Joaquim Carbó
88Tasca 20: Llibres a
Youtube? Tasca 21: Fem canvis?
Entendre bé una notícia 95
Accent obert i accent tancat
97
Temps futur, condicional i expressió de suposicions 98
Els gèneres narratius 101 El salt de la reina mora, llegenda recollida per Joan Amades
104
Tasca 24: Si jo fos... Tasca 25: Estem en «mode poesia»
Comprendre una descripció 113
L’apòstrof i la contracció
115
El nom 116 Elements de la narració I 119 Matilda, Roald Dahl i Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain
122
Tasca 27: Com és? Tasca 28: Llenguatge no sexista
Comprendre una descripció 129
La vocal neutra enmig de la paraula
131
Els adjectius 132 Elements de la narració II 135 Vampira, Gemma Pasqual
138Tasca 29: Inventors…
a vendreTasca 30: Divertit, divertidíssim Tasca 31: Qüestió de comes
Tasca 32: Imitem Rodari Tasca 33: Llibre fitxat
Entendre una falca 145
Les vocals o/u àtones
147
Els determinants 148 Altres gèneres literaris 152 Fulletó: Suïssa, un país per descobrir
155
Tasca 36: En primer lloc... Tasca 37: Quin desori!
Tasca 38: Viatjar i escriure… o a l’inrevés
3
DESTRESES BÀSIQUES
En la primera part de la unitat trobaràs propostes per treballar les competències que et permeten comunicar-te amb destresa en tots els àmbits: parlar, llegir i entendre què llegeixes, i escriure.
CONTINGUTS CLAU
En el segon bloc de la unitat s’hi presenten, amb un enfocament pràctic, sobretot, els continguts essencials dels programes de Comunicació, Ortografia, Gramàtica, i els continguts clau i les competències de l’àmbit literari.
Aquest llibre L’Essencial de Llengua catalana i Literatura té nou unitats estructurades en dos blocs:
Al final de cada unitat, el resum i l’aplicació et permetran comprovar si has assimilat i integrat els continguts, i valorar el teu procés d’aprenentatge.
SOM COM SOM1
Ets igual quan jugues en el món virtual o xateges a la
xarxa que en persona? Creus que la gent és
diferent en xats privats o en xats de grup? Quina utilitat
trobes a la vida virtual? Saps com comportar-te en un grup de WhatsApp, per
exemple? Comenteu-ho amb tot el grup classe.
V O C A B U L A R I
Com ets? Llegeix aquests adjectius i expressions i pensa si et defineixen... Afegeix els que necessites i comenta-ho amb un altre company o companya:
› tossut, tossuda
› perseverant
› llest, llesta
› indecís, indecisa
› impulsiu, impulsiva
› enjogassat, enjogassada
› despert, desperta
› soc de bona pasta (o un tros de pa)
› no toco de peus a terra
› parlo pels descosits
› tinc el cap ple de pardals
› soc la pell del diable
› tinc la pell fina
Escriu la mateixa llista pensant expressions que utilitzaries per acomiadar-te.
DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL
1 Escolta la conversa i explica amb quin personatge t’identifiques més i com ets tu.
2 Comenteu a classe què volen dir aquestes paraules d’ús col·loquial:
Com es passa! Jo piro Tu flipes
Quin pal! I la penya? Tope friqui
— Quines altres expressions coneixeu?
— Com expressaríeu el mateix en un context més formal?
3 Parleu en grups reduïts de quines activitats feu amb els amics i les amigues en el temps lliure. Compartiu més l’entorn virtual o el físic?
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
Un bon començament
De camí a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares: passés el que passés, no es tornaria a ba-rallar amb el Marçal Batallé.
Els pensaments d’en Víctor Puig anaven molt més en-llà dels típics bons propòsits de cada setembre. El curs anterior, darrere d’en Batallé, havia passat tant de temps a classe com al despatx de direcció, però això s’havia acabat. Ho havia promès.
Com que vivia en un mas als afores de la ciutat, tenia un bon tros de camí fins a l’escola i, molt sovint, hi arribava pels pèls, quan el timbre ja estava sonant i el porter s’afanyava a fer entrar els que, com ell, feien tard. Aquell matí, tot i que era el primer dia de classe, no va ser cap excepció. Va arribar quan tots els altres alumnes ja feien cua per dirigir-se a l’aula que els ha-via tocat.
—Víctor! —va sentir.
La Laura i en Jordi, els seus amics, van aixecar les mans –cadascun la seva– i el van cridar. Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam, això com a mínim. Quan es va acabar el curs eren igual d’alts; ara, en canvi, en Jordi semblava el seu germà gran. Entre la Laura i en Jordi hi havia un noi baixet i ros, que feia aquella cara despistada que sol fer la gent quan arriba a una escola nova.
Quan en Víctor encara no havia arribat al lloc on eren els seus amics, va descobrir algú que no havia canviat gens. Per desgràcia, aquest algú era l’inevitable Mar-çal Batallé.
—Ja fa estona que sabia que venies —va dir en Bata-llé—. Ho he sabut per la pudor de vaca.
En Batallé es pensava que el fet de venir de pagès te-nia en Víctor acomplexat i, per aquest motiu, portava un munt de temps fent-li la brometa de la pudor de vaca. D’en Marçal Batallé, se’n podien dir moltes co-ses, però no que fos original.
—El que trobo estrany —va respondre en Víctor— és que la pudor de vaca t’hagi tapat la pesta de podrit que et fa el cervell.
Quan en Víctor va acabar de dir la paraula cervell, en Batallé ja era al seu damunt clavant-li cops i dient-li el
nom del porc. En Jordi i la Laura van intentar sepa-rar-los, però ja era massa tard. L’Anna, la directora de l’escola, amb una mà agafava en Batallé i amb l’altra subjectava en Víctor.
Bon començament! El primer dia i, tot i els bons pro-pòsits i les promeses, en comptes d’anar a classe, en Víctor se n’anava directament al pis de dalt, al despatx de direcció. L’únic que esperava era que, per ser el primer dia, l’Anna no truqués a casa.
[...]
Els pares van arribar amb l’Isa, la germana petita d’en Víctor, i el primer que van preguntar va ser com havia anat. I «com havia anat» volia dir «t’has barallat amb en Batallé?».
Van estar molt contents de saber que en Víctor no s’havia barallat amb en Batallé. Tot i que era una mitja mentida, també era una mitja veritat. En Batallé li ha-via clavat quatre mastegots; però ell, en canvi, no ha-via donat ni un sol cop. Per tant, no es podia parlar de baralla. D’altra banda, com que estava convençut que no hi hauria cap més baralla amb en Batallé, volia es-talviar un disgust als pares.
Jaume Copons La mà negra
8
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1
Presentem bé els escrits
Presentar correctament els escrits que has de fer al llarg del curs és important perquè s’entenguin i perquè produeixin una bona impressió en la persona que els llegeix.
Segueix aquestes recomanacions generals que et poden ser útils:
PAS A PAS
1 Tria com portar els fulls perquè no se’t rebreguin ni s’embrutin. Pot ser en una carpeta, una funda o un sobre de plàstic.
2 Si presentes els treballs escrits a mà i en fulls blancs, fes-te una pauta:
En un full DIN A4 fes ratlles ben rectes amb un retolador negre i un regle. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla i un marge de 3 cm al voltant del full.
3 Deixa un marge ample al voltant de l’escrit.
4 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i el grup classe, preferiblement a dalt de tot, perquè el professor o la professora pugui saber immediatament a qui pertany el treball.
5 Escriu amb bona lletra seguint la quadrícula del full o les ratlles de la pauta. Procura que tingui una mida adequada.
6 En el contingut de l’escrit, fes títols i subtítols per organitzar la informació.
A C T I V I TAT S
1 Segueix aquestes recomanacions i escriu una presentació de tu mateix:
11
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
LÈXIC
ORTOGRAFIA
GRAMÀTICA
6 En Víctor ha fet un bon propòsit. Quin és?
7 Quins d’aquests sinònims de propòsit encaixarien en el text?
intenció decisió projecte programa
8 Escriu dos sinònims de mastegot:
9 Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules en cursiva per un antònim. Recorda que per dir el contrari pots fer servir una paraula diferent o la mateixa amb un prefix.
«De camí cap a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares.»
«Al començament era difícil de fer.»
«Aquest nen està acomplexat.»
10 Numera segons l’ordre alfabètic tots els noms propis que apareixen en el text:
Marçal Víctor Laura
Jordi Anna
11 Relaciona els adjectius amb les persones a les quals fan referència:
› Laura › Jordi › nen nou › Marçal
baixetllargs
gran
podrit alt
ros
original
despistat
P A R L E M - N E
Mitges veritats o mitges mentides?
En quines situacions es poden justificar les mitges veritats? Escriu-les i comenta-les amb els companys i les companyes:
10
Pots desar en una carpeta els diferents escrits que es proposen en aquest apartat, així podràs comprovar el teu progrés al llarg del curs.
Les propostes de treball, en parelles o en grup, les posades en comú, els debats… t’ajudaran a desenvolupar activitats imprescindibles per treballar en equip.
PARLAR I ESCOLTAR
Les unitats comencen amb una proposta de treball d’expressió oral a partir d’un tema proper i de diversos interessos. A més, s’hi inclouen eines per enriquir el vocabulari.
LLEGIR I COMPRENDRE
El text és el punt de partida per a la pràctica i el desenvolupament de la competència lectora. A partir de la lectura, s’inclouen activitats integradores que pretenen treballar, a partir del text, els continguts de lèxic, ortografia o gramàtica que ja tens adquirits.
ESCRIURE
Si segueixes pas a pas les pautes que es presenten a l’apartat d’Expressió escrita, podràs practicar l’escriptura fins a obtenir un text redactat correctament.
DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACOM ÉS
DESTRESES BÀSIQUES
Amb aquesta icona reconeixeràs les propostes de comprensió oral, amb activitats associades a una audició que podràs descarregar a santillana.cat/recursos-educatius-per-a-la-familia/.
4
Comunicació oral: La llengua i les relacions socials
1. Comunicació oral
Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors. La majoria de les converses tenen una estructura semblant:
obertura desenvolupament tancament
És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden i estableixen contacte.
És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen.
És l’última part, en què el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden.
Les converses poden ser formals o informals segons les fórmules lingüísti-ques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos... i segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem.
De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància demos-tren el nivell de confiança i de formalitat o seriositat.
A C T I V I TAT S
1 Relaciona les quatre situacions amb totes les salutacions possibles:
Et trobes un amic a la placeta del barri.
Una senyora entra en una pastisseria.
La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús.
El presentador del Telenotícies comença el programa.
2 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Quines d’aquestes fórmules de comiat t’imagines en cada imatge?
Passi-ho bé. Adéu! Ha estat un plaer. Que vagi bé.
3 Escriu aquesta conversa entre dues persones de manera que s’entengui. Fes servir signes de puntuació:
Com anem. Bé i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest.
I ara. Qui t’ho ha dit.
Bona nitBon dia tingui
Quant de temps sense veure’t!
Ei! Hola!
A B C D
12
Contingutsclau COMUNICACIÓ
El text
1. Text i enunciats
Un text és un missatge que algú adreça a algú altre i que té sentit en una situ-ació de comunicació concreta. Els textos poden ser orals o escrits.
Un text està format per enunciats. En els textos orals, els enunciats se separen amb pauses i amb els canvis d’entonació; en els escrits, amb signes de puntu-ació, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) i el signe d’exclamació (!).
2. Els enunciats: les oracions i les frases
Hi ha dos grans tipus d’enunciats: les oracions i les frases.
Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal. Per exemple: Avui anirem d’excursió.
Les frases són enunciats sense cap verb en forma personal. Per exemple: Segurament.
A C T I V I TAT S
dos!
dos?
dos
1 Llegeix atentament aquest diàleg i digues si els enunciats que el formen són oracions o frases:
Oració Frase
–I la meva dessuadora lila?
–L’acabo de posar a la rentadora.
–Com?
– T’hauràs de posar una altra cosa.
– Sí, home! Quin rotllo! Volíem anar tots amb la dessuadora.
– Ja veuràs com no seràs l’únic que no la durà.
2 Observa aquestes imatges i relaciona-les amb un signe de puntuació.
16
Contingutsclau GRAMÀTICA1Contingutsclau ORTOGRAFIA
Contingutsclau
L’alfabet
L’alfabet català està format per vint-i-sis lletres.
La i grega (y) només apareix en algu-nes paraules provinents d’altres llen-gües (Nova York). Ara bé, es fa servir darrere de la ena (n) per formar el so de nyap.
La ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l) són lletres modificades.
L’ordre alfabètic
Per ordenar alfabèticament les paraules:
Primer trobem les lletres sense modificar i després les modificades: la ç va després de la c (placa, plaça) i la l·l va després del grup ll (cella, cel·la).
Trobem en primer lloc les lletres sense accent ni dièresi (sol, sòl; reina, reïna).
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
A C T I V I TAT S
1 Fixa’t que en aquestes dues paraules la lletra g no sona igual:
gol
gespa
Ara escriu dues paraules en què la lletra c soni diferent:
2 Ara fes-ho al revés: escriu totes les lletres que poden representar el so [k] i un paraula d’exemple de cadascuna:
4 Completa la taula amb el nom de les lletres que formen l’alfabet català:
3 Ordena alfabèticament aquestes paraules:
collir col·lisió coca colibrí colltort coll col·legi coça
colònia collet col·locar coliflor
DICTAT: Escriu a la llibreta el text que et dictaran. Després, comprova a la pàgina 160 si l’has escrit correctament.
15
1ContingutsclauContingutsclau LITERATURA
El llenguatge literari
El llenguatge dels textos literaris és molt elaborat. Alguns trets característics d’aquest llenguatge són:
El ritme. Els versos de Carner poden ser recitats, tenen un efecte agradable i harmònic que s’aconsegueix perquè l’autor organitza les paraules segons les síl·labes tòniques.
La rima. El poeta ha fet acabar els versos parells amb el so de la vocal o, amb la intenció artística de reforçar el ritme i la sonoritat del text en conjunt.
L’alteració de la lògica, és a dir, la presència d’elements que no acceptaríem en la vida real. En aquests versos, per exemple, el poeta atribueix al tigre la capacitat de parlar.
Els jocs amb el significat de les paraules. L’última paraula del poema, bons, té un doble sentit: primer el tigre creia que els homes eren bons des del punt de vista del gust, però després ha arribat a la conclusió que no ho són per la seva capacitat de fer-li mal.
El tigreJa heu sentit parlar del tigre,un nom que, tot sol, fa por;si el vèieu per una escletxa,cauríeu de tremolor.
Amb un mirar que esgarrifai un poc més gran que el lleó,sense crinera d’artista,ratllat de negre pertot,
veu que tanmateix arribentres dels millors caçadors.Mal que el tigre sia tigre,va dient anguniós:
–Caçadors venen amb armes,amb armes d’horribles sons!Jo que, havent cruspit deu homes,sostenia que eren bons!
Josep Carner, Bestiari
Els textos literaris
Els textos literaris, com ara un poema o una novel·la, tenen dues caracterís-tiques bàsiques:
En escriure’ls, l’autor o l’autora té una intenció artística o creativa. Els textos literaris tenen valor per si mateixos, a diferència d’altres tipus de text que volen informar, argumentar o establir comunicació.
Estan escrits amb un llenguatge elaborat. Això vol dir que l’autor o l’autora dona més importància a la manera com estan expressades les seves idees que a les idees mateixes.
A C T I V I TAT S
1 Digues quines d’aquestes característiques té el poema de Josep Carner:
Dona informació.
Té imaginació.
Descriu objectivament.
Té expressivitat.
És científic.
És original.
Té un punt de vista subjectiu.
Té creativitat.
19
CONTINGUTS CLAU
COMUNICACIÓ
S’hi analitzen les característiques de les diferents tipologies de comunicació, oral o escrita, i dins de l’escrita, dels tipus de text: dialogats, informatius, narratius i descriptius.
ORTOGRAFIA
Treballaràs l’ortografia del sistema vocàlic i les regles d’accentuació i apostrofació.
LITERATURA
Llegiràs textos de diversos gèneres literaris, aprendràs a reconèixer-los i a comentar-los i gaudiràs creant els teus propis textos literaris.
GRAMÀTICA
Després d’analitzar l’estructura de les oracions, trobaràs explicades a fons quatre de les nou categories lèxiques: els verbs, els noms, els adjectius i els determinants. En els cursos posteriors treballaràs les altres categories.
Tasca 2. D’ESCRIT A ORAL
Tasca 1. D’ORAL A ESCRIT
Per parelles, escriviu una conversa entre dues persones conegudes utilitzant els signes de puntuació, l’estil, les expressions per saludar i acomiadar-se, etc. Després, representeu a l’aula aquesta comunicació.
Anoteu els elements que veieu que utilitzen les diferents parelles en les representacions.
Comenteu tots junts les diferències entre representar la conversa i veure-la escrita.
Observa les imatges i respon:
Posa C (cert) o F (fals) a cada afirmació:
Totes dues són comunicació oral.
Totes dues són convereses.
El llenguatge que s’utilitza és el mateix.
Un codi és més formal que l’altre.
Escriu com saludaries i t’acomiadaries en cada una de les situacions de les fotografies:
salutació
comiat
En quina situació o suport escrius de manera més semblant a com parles? Posa’n un exemple:
Busqueu a Internet algun
programa d’entrevistes de la televisió o de la ràdio
i anoteu les característiques del
diàleg que ja heu après.
A B
14
CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ
Tasca 4. PREGUNTEM?
Tasca 3. QUINA INTENCIÓ COMUNICATIVA VEUS?
Ets capaç de fer un diàleg només en modalitat interrogativa i exclamativa? Prova-ho!
Observa l’expressió d’aquestes persones i digues quina modalitat oracional deuen estar fent servir i per què:
18
CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA
A les Tasques practicaràs el que has après amb propostes aplicades a situacions comunicatives reals i properes al teu dia a dia.
REPÀS I APLICACIÓ
En les dues últimes pàgines de cada unitat repassaràs els continguts amb activitats i les principals tècniques d’estudi i, després, els podràs aplicar a un text concret, per mitjà d’una autoavaluació o coavaluació.
Cada tres unitats trobaràs una doble pàgina que proposa treballar la dimensió actitudinal i plurilingüe.
Al final del llibre s’inclou un apèndix amb els textos dels dictats i un resum dels continguts del curs de Gramàtica, Ortografia, Lèxic i Literatura.
REPÀS
1
Resol aquestes activitats a la llibreta.
1 Classifica aquests textos en orals i escrits:
Una nota de recordatori penjada
a la nevera.
Un missatge de veu al mòbil.
Una conferència de premsa.
Una conversa telefònica.
Un informe mèdic.
Un xat per les xarxes socials.
Conceptes clau
La comunicació
Comunicació
oral
Comunicació
oral per escrit
Abecedari Text
Enunciat
Oració
Frase
Modalitat
oracional
Textos literaris
Llenguatge literari
Oració.
Segons
intenció
Frase
En
un
ciat
Exclamativa: expressar una emoció.
2 Quins d’aquests textos són literaris
i quins no ho són:
Una recepta de cuina
Una poesia
Una definició del diccionari
Una descripció d’un paisatge
en una novel·la
Un conte infantil
Una publicitat comercial
3 Troba la paraula que està fora de lloc en aquesta llista ordenada alfabèticament i indica on hauria d’anar:
caragol caramel
caravana carboncle
carícia careta
carmí carnaval
4 Completa aquest esquema amb els continguts de gramàtica:
5 Fixa’t en els continguts clau de la unitat. Tria’n tres i defineix-los sense mirar la teoria:
21
APLICACIÓ
Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya.
Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat:
1 Busca en un diccionari en paper les paraules extemporaneïtat, audàcia, subtilesa, extasiat i enlluernament.
En quin ordre les trobaràs?1
2
3
4
5
2 Quina elegant sorpresa! és una oració o una frase? Quin signe de puntuació s’hi fa servir? Què expressa? 3 Relaciona:
A veure si te’n surts. Qui ha trucat? Vindràs demà?
4 Pinta les característiques que et sembla que té el text de Josep Pla: Dona informació. Té imaginació. Descriu objectivament. Té expressivitat.
És científic.
És original.
Té un punt de vista subjectiu. Té creativitat. Segons el que has pintat, és un text literari? Busca exemples que ho confirmin.
5 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents:
› Benvinguts › Moltes gràcies. A reveure!› Apa, siau! › Fins aviat, cuideu-vos.
Interrogativa total
Interrogativa parcial
Dubitativa
Els ametllers floritsEl florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle
més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la florida.
És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!
Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora,
apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.
Josep Pla
22
1. Diftongs i hiatsDues vocals seguides dins d’una paraula poden: Pronunciar-se en una mateixa síl·laba i formar diftong (riu). Pronunciar-se en síl·labes diferents i formar hiat (conre-ar).
Trobem diftongTrobem hiat
Quan les vocals que es troben són la a, la e i la o (te-atre, po-ema, ne-ó)Qualsevol vocal seguida de i o u (paisatge, reina, boira, truites, caure, veure, riu, ploure, duu).
Qualsevol vocal seguida de í, ï, ú o ü (pa-ís, constru-ïda, Esa-ú, di-ürn).En els grups qua, gua, qüe, güe, qüi, güi, quo i guo (quants, llenguatge, conseqüència, següent, obliqüitat, pingüí, quota, paraiguot)
Quan les vocals i o u seguides d’una altra vocal van: a començament de mot (ioga, uacari) darrere d’una vocal (noia, cauen) darrere de consonant (índi-a, ri-allera, famíli-a, silu-eta)
2. Els accents Les paraules monosíl·labes no s’accentuen gràficament, excepte en els ca-
sos d’accents diacrítics que tens més avall. Les paraules polisíl·labes s’accentuen seguint les normes següents:Tipus de paraula
S’accentuen
No s’accentuenAguda (la síl·laba tònica o més forta és l’última).
Quan acaben en:
Exemples: allà, faré, matí, atenció, algú, seràs, encomanés, recollís, vermellós, obtús, encén, Dublín.
La resta de casos.Exemples: tindran, Ramon, algun, roent, cantar, perdut, enciam, pinyol, canteu.
Plana (la síl·laba tònica o més forta és la penúltima).
La resta de casos.Exemples: cànon, xàfec, exàmens, ballàvem, ballàveu, tímids, pacífic, hauríem.
Quan acaben en:
Exemples: cantava, cantaves, cantaven, marbre, fenomen, ferro, monjos, aplani.Esdrúixola (la síl·laba tònica o més forta és l’antepenúltima).
Totes.
Exemples: còmica, famílies, metàfora, Índia, absència, màquina, secretària.
Cap.
-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
APÈNDIX 2 ORTOGRAFIA
168
A cada unitat trobaràs un dictat per preparar-te i autocorregir-te.
Un món de llengües
SENSE FRONTERES!
Al món sencer s’hi parlen unes 6.000 llengües, de
les quals només un 3% són europees, és a dir, molt
poques. La major part de llengües es parlen als
continents asiàtic i africà.
Però, atenció! No hem de confondre les llengües
amb els països. No hi ha cap país al món on es
parli només una llengua, i alhora hi ha llengües
que es parlen en més d’un país. Per exemple:
a França es parla francès, però també bretó, occità,
cors, català... Alhora, el francès es parla a molts
països: França, Bèlgica, Suïssa, Canadà, Senegal,
Mali, Níger, Burkina Faso, Costa d’Ivori, etc.
LA SALUT DE LES LLENGÜES
Les llengües també es poden morir, o sigui, desaparèixer. De fet, gran part d’aquestes sis mil
llengües poden desaparèixer els propers anys, si no es prenen les mesures polítiques que en
permetin la conservació i la igualtat de drets dels seus parlants, respecte als parlants de
llengües més consolidades. Una llengua mor quan mor l’últim parlant que la tenia com a
llengua materna, a causa d’un genocidi o, sobretot, de les migracions, que poden comportar
la interrupció de la transmissió lingüística de pares a fills.
N’HI HA MOLTES!
Avui, a Catalunya viuen persones d’unes 180 nacionalitats
i s’hi parlen més de 300 llengües. Sembla mentida!
Però és ben cert.
Catalunya sempre ha estat un lloc de pas i d’acollida de
persones procedents de tot el món. A part del català i el
castellà, a les escoles i als instituts s’hi senten converses en
amazic, àrab, hindi, mandinga, panjabi, quítxua, romanès,
rus, ucraïnès, urdú, wòlof, wu o xinès mandarí. Són algunes
de les llengües que es parlen a casa nostra.
La UNESCO ha elaborat, i actualitza, un mapa sobre la salut de totes les llengües conegudes del planeta. Jugueu a descobrir-la a: http://www.unesco.org/
languages-atlas/
INTERCULTURALITAT? PLURILINGÜISME? COHESIÓ?
N’hem sentit parlar, però què vol dir? Doncs que
a la societat catalana hi ha una interacció entre
diferents cultures que ens enriqueix, i una de les
riqueses que aporta cada cultura és la seva
llengua i, és clar, n’hi ha moltes! Acceptar la
diversitat lingüística ens ajuda a aprendre
diferents maneres de pensar i de viure.El català ens uneix perquè ens fa sentir que som
d’una mateixa comunitat, respectant la identitat
de cadascú. Per això diem que el català ens
cohesiona.
55
P A R L E M - N E
Amb quines d’aquestes afirmacions estàs d’acord? Parleu-ne en grups reduïts:
El món seria millor si tots parléssim la mateixa llengua.
Cada llengua aporta riquesa cultural i personal.
Totes les llengües tenen el mateix valor.
Les llengües es valoren pel nombre de parlants que tenen.
A C T I V I TAT S
1 Indica si consideres que les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):
Les llengües que tenen pocs parlants no són un patrimoni important de la humanitat.
Les llengües només poden ser orals.
Les llengües en perill són les que parlen un grup molt reduït de persones.
La diversitat de llengües només és un problema.
2 Busca en aquest enllaç com es diu en diferents llengües l’oració «Renta’t les mans».
https://www.ethnologue.com/guides/health
LA MÚSICA ÉS UNIVERSAL
La música popular d’un país
s’expressa normalment en la
seva llengua. Arreu hi ha
grups que canten en les
seves llengües, però també
que fusionen músiques
d’arrel diversa. A més, la
lletra pot ser en la llengua
que es vulgui, també en
català!
El català s’utilitza en diferents estils musicals que sovint s’escolten en altres llengües, com l’anglès o el castellà:
http://scur.cat/GB0CC3 At versaris
(hip hop)
http://scur.cat/NK049B Senyor
Oca i Sir Wilson (hip hop)
http://scur.cat/J6C2AP
Adala (Reggeae)
ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICSTotes les llengües són importants. No n’hi ha de millors o de
pitjors. És igual si tenen pocs o molts parlants, molts o pocs
llibres escrits, molt o poc ús a Internet. Totes les llengües ens
permeten comunicar-nos i expressar-nos. De vegades
existeixen aquests prejudicis lingüístics, és a dir, idees errònies
o negatives que acaben convencent els parlants que una
llengua no serveix per a determinades coses, que té menys
valor que una altra, etc.
PARLAR SENSE VEULes persones mudes tenen una llengua de signes per comunicar-se. S’expressen a través de la gestualitat d’una mà, o de totes dues, i es complementa amb l’expressió de la cara i els moviments labials i facials.Igual que hi ha llengües orals diferents, també hi ha llengües de signes diferents. N’hi ha més de 400 arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC).
56
5
SOM COM SOM1
Ets igual quan jugues en el món virtual o xateges a la
xarxa que en persona? Creus que la gent és
diferent en xats privats o en xats de grup? Quina utilitat
trobes a la vida virtual? Saps com comportar-te en un grup de WhatsApp, per
exemple? Comenteu-ho amb tot el grup classe.
V O C A B U L A R I
Com ets? Llegeix aquests adjectius i expressions i pensa si et defineixen... Afegeix els que necessites i comenta-ho amb un altre company o companya:
› tossut, tossuda
› perseverant
› llest, llesta
› indecís, indecisa
› impulsiu, impulsiva
› enjogassat, enjogassada
› despert, desperta
› soc de bona pasta (o un tros de pa)
› no toco de peus a terra
› parlo pels descosits
› tinc el cap ple de pardals
› soc la pell del diable
› tinc la pell fina
Escriu la mateixa llista pensant expressions que utilitzaries per acomiadar-te.
DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL
1 Escolta la conversa i explica amb quin personatge t’identifiques més i com ets tu.
2 Comenteu a classe què volen dir aquestes paraules d’ús col·loquial:
Com es passa! Jo piro Tu flipes
Quin pal! I la penya? Tope friqui
— Quines altres expressions coneixeu?
— Com expressaríeu el mateix en un context més formal?
3 Parleu en grups reduïts de quines activitats feu amb els amics i les amigues en el temps lliure. Compartiu més l’entorn virtual o el físic?
Resposta oral (R. O.)
R. O.
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
Un bon començament
De camí a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares: passés el que passés, no es tornaria a ba-rallar amb el Marçal Batallé.
Els pensaments d’en Víctor Puig anaven molt més en-llà dels típics bons propòsits de cada setembre. El curs anterior, darrere d’en Batallé, havia passat tant de temps a classe com al despatx de direcció, però això s’havia acabat. Ho havia promès.
Com que vivia en un mas als afores de la ciutat, tenia un bon tros de camí fins a l’escola i, molt sovint, hi arribava pels pèls, quan el timbre ja estava sonant i el porter s’afanyava a fer entrar els que, com ell, feien tard. Aquell matí, tot i que era el primer dia de classe, no va ser cap excepció. Va arribar quan tots els altres alumnes ja feien cua per dirigir-se a l’aula que els ha-via tocat.
—Víctor! —va sentir.
La Laura i en Jordi, els seus amics, van aixecar les mans –cadascun la seva– i el van cridar. Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam, això com a mínim. Quan es va acabar el curs eren igual d’alts; ara, en canvi, en Jordi semblava el seu germà gran. Entre la Laura i en Jordi hi havia un noi baixet i ros, que feia aquella cara despistada que sol fer la gent quan arriba a una escola nova.
Quan en Víctor encara no havia arribat al lloc on eren els seus amics, va descobrir algú que no havia canviat gens. Per desgràcia, aquest algú era l’inevitable Mar-çal Batallé.
—Ja fa estona que sabia que venies —va dir en Bata-llé—. Ho he sabut per la pudor de vaca.
En Batallé es pensava que el fet de venir de pagès te-nia en Víctor acomplexat i, per aquest motiu, portava un munt de temps fent-li la brometa de la pudor de vaca. D’en Marçal Batallé, se’n podien dir moltes co-ses, però no que fos original.
—El que trobo estrany —va respondre en Víctor— és que la pudor de vaca t’hagi tapat la pesta de podrit que et fa el cervell.
Quan en Víctor va acabar de dir la paraula cervell, en Batallé ja era al seu damunt clavant-li cops i dient-li el
nom del porc. En Jordi i la Laura van intentar sepa-rar-los, però ja era massa tard. L’Anna, la directora de l’escola, amb una mà agafava en Batallé i amb l’altra subjectava en Víctor.
Bon començament! El primer dia i, tot i els bons pro-pòsits i les promeses, en comptes d’anar a classe, en Víctor se n’anava directament al pis de dalt, al despatx de direcció. L’únic que esperava era que, per ser el primer dia, l’Anna no truqués a casa.
[...]
Els pares van arribar amb l’Isa, la germana petita d’en Víctor, i el primer que van preguntar va ser com havia anat. I «com havia anat» volia dir «t’has barallat amb en Batallé?».
Van estar molt contents de saber que en Víctor no s’havia barallat amb en Batallé. Tot i que era una mitja mentida, també era una mitja veritat. En Batallé li ha-via clavat quatre mastegots; però ell, en canvi, no ha-via donat ni un sol cop. Per tant, no es podia parlar de baralla. D’altra banda, com que estava convençut que no hi hauria cap més baralla amb en Batallé, volia es-talviar un disgust als pares.
Jaume Copons La mà negra
8
1
Obtenir informació
1 Respon aquestes preguntes:
Per què tenia un bon tros fins a l’escola, en Víctor?
Quins canvis veu en els seus amics, en Víctor?
Qui no ha canviat gens? En què ho percep, en Víctor?
Interpretar el sentit
2 Què vol dir «arribar pels pèls»?
Arribar per molt poc, justíssim. Arribar despentinat. Arribar per sort.
Escriu una oració amb aquesta expressió.
3 El text diu que, durant la baralla, en Batallé deia «el nom del porc» a en Víctor.
Explica què et sembla que vol dir aquesta expressió:
4 Per què per a en Víctor és important no barallar-se amb en Batallé?
Per explicar bé com ha anat als pares.
Perquè queda malament amb els amics.
Perquè ho ha promès als seus pares.
Perquè els seus pares li ho han dit.
Expressar-se
5 Què penses del fet de dir la veritat a mitges? Escriu breument la teva opinió:
9
Perquè vivia en un mas als afores de la ciutat.
Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam.
En Marçal Batallé. Perquè li fa la mateixa broma de la pudor de vaca.
Resposta model (R. M.) Que li diu paraules gruixudes i insultants.
R. Ll.
Resposta lliure (R. Ll.)
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
LÈXIC
ORTOGRAFIA
GRAMÀTICA
6 En Víctor ha fet un bon propòsit. Quin és?
7 Quins d’aquests sinònims de propòsit encaixarien en el text?
intenció decisió projecte programa
8 Escriu dos sinònims de mastegot:
9 Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules en cursiva per un antònim. Recorda que per dir el contrari pots fer servir una paraula diferent o la mateixa amb un prefix.
«De camí cap a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares.»
«Al començament era difícil de fer.»
«Aquest nen està acomplexat.»
10 Numera segons l’ordre alfabètic tots els noms propis que apareixen en el text:
Marçal Víctor Laura
Jordi Anna
11 Relaciona els adjectius amb les persones a les quals fan referència:
› Laura › Jordi › nen nou › Marçal
baixetllargs
gran
podrit alt
ros
original
despistat
P A R L E M - N E
Mitges veritats o mitges mentides?
En quines situacions es poden justificar les mitges veritats? Escriu-les i comenta-les amb els companys i les companyes:
10
Que no es tornaria a barallar amb en Marçal Batallé.
R.M. cleca, calbot, pinya, bolet, plantofada, bofetada...
De camí cap a l’escola, va oblidar la promesa que havia fet als pares.
Al començament era fàcil de fer.
Aquest nen està desacomplexat.
4 5
2
3
1
R. Ll.
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1
Presentem bé els escrits
Presentar correctament els escrits que has de fer al llarg del curs és important perquè s’entenguin i perquè produeixin una bona impressió en la persona que els llegeix.
Segueix aquestes recomanacions generals que et poden ser útils:
PAS A PAS
1 Tria com portar els fulls perquè no se’t rebreguin ni s’embrutin. Pot ser en una carpeta, una funda o un sobre de plàstic.
2 Si presentes els treballs escrits a mà i en fulls blancs, fes-te una pauta:
En un full DIN A4 fes ratlles ben rectes amb un retolador negre i un regle. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla i un marge de 3 cm al voltant del full.
3 Deixa un marge ample al voltant de l’escrit.
4 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i el grup classe, preferiblement a dalt de tot, perquè el professor o la professora pugui saber immediatament a qui pertany el treball.
5 Escriu amb bona lletra seguint la quadrícula del full o les ratlles de la pauta. Procura que tingui una mida adequada.
6 En el contingut de l’escrit, fes títols i subtítols per organitzar la informació.
A C T I V I TAT S
1 Segueix aquestes recomanacions i escriu una presentació de tu mateix:
11
R. Ll.
Comunicació oral: La llengua i les relacions socials
1. Comunicació oral
Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors. La majoria de les converses tenen una estructura semblant:
obertura desenvolupament tancament
És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden i estableixen contacte.
És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen.
És l’última part, en què el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden.
Les converses poden ser formals o informals segons les fórmules lingüísti-ques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos... i segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem.
De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància demos-tren el nivell de confiança i de formalitat o seriositat.
A C T I V I TAT S
1 Relaciona les quatre situacions amb totes les salutacions possibles:
Et trobes un amic a la placeta del barri.
Una senyora entra en una pastisseria.
La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús.
El presentador del Telenotícies comença el programa.
2 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Quines d’aquestes fórmules de comiat t’imagines en cada imatge?
Passi-ho bé. Adéu! Ha estat un plaer. Que vagi bé.
3 Escriu aquesta conversa entre dues persones de manera que s’entengui. Fes servir signes de puntuació:
Com anem. Bé i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest.
I ara. Qui t’ho ha dit.
Bona nitBon dia tingui
Quant de temps sense veure’t!
Ei! Hola!
A B C D
12
Contingutsclau COMUNICACIÓ
–Com anem? / –Bé, i tu?
–També molt bé.
–M’han dit que te’n vas a l’Everest.
–I ara! Qui t’ho ha dit?
B A B AC D C D
2. Comunicació oral per escrit
Quan parlem, l’entonació de la veu indica estats d’ànim o intencions: sor-presa, curiositat, indecisió... Quan una conversa es reprodueix per escrit, es fan servir signes ortogràfics per reflectir-ne el to:
El guió (–) marca les intervencions de cada interlocutor.
Els signes d’exclamació (!) i d’interrogació (?), i els punts suspensius (...) suggereixen l’entonació, les pauses i l’expressivitat.
Actualment les converses escrites són molt habituals a les xarxes. Els estats d’ànim s’expressen amb icones que han rebut el nom d’emoticones i poden ser textuals, utilitzant els caràcters del teclat, o gràfiques, amb els anomenats emojis.
També s’utilitzen vídeos curts (gifs), amb la mateixa finalitat, que es barregen amb els textos i les icones.
A C T I V I TAT S
4 Quines expressions utilitzes habitualment per saludar i per acomiadar-te? Escriu un parell de diàlegs de salutació i comiat. Recorda d’utilitzar els guions:
Salutació
Comiat
5 Pensa expressions quotidianes que puguin acabar amb els signes de puntuació següents:
signe d’interrogació:
signe d’exclamació:
punts suspensius:
6 Relaciona les intervencions següents amb una part de l’estructura de la conversa:
Aquest tema l’hem de desenvolupar. obertura
Quedem divendres vinent! desenvolupament
Bon dia, ara que hi som tots, podem començar. tancament
7 Amb quin emoji substituiries aquestes situacions?
Ho sento, no puc venir. Em sap greu.
Que bé!
Quin desastre!
No ha vingut? Ja veurà aquest!
Parlem després!
S’ha trencat? M’agradava molt!
13
11
R. Ll.
R. Ll.
R. M.
Tasca 2. D’ESCRIT A ORAL
Tasca 1. D’ORAL A ESCRIT
Per parelles, escriviu una conversa entre dues persones conegudes utilitzant els signes de puntuació, l’estil, les expressions per saludar i acomiadar-se, etc. Després, representeu a l’aula aquesta comunicació.
Anoteu els elements que veieu que utilitzen les diferents parelles en les representacions.
Comenteu tots junts les diferències entre representar la conversa i veure-la escrita.
Observa les imatges i respon:
Posa C (cert) o F (fals) a cada afirmació:
Totes dues són comunicació oral.
Totes dues són convereses.
El llenguatge que s’utilitza és el mateix.
Un codi és més formal que l’altre.
Escriu com saludaries i t’acomiadaries en cada una de les situacions de les fotografies:
salutació
comiat
En quina situació o suport escrius de manera més semblant a com parles? Posa’n un exemple:
Busqueu a Internet algun
programa d’entrevistes de la televisió o de la ràdio
i anoteu les característiques del
diàleg que ja heu après.
A B
14
CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ
R. Ll.
R. Ll.
R. M. En xats o missatges de mòbil. Qdem aqsta tarda?
C F
F C
1Contingutsclau ORTOGRAFIA
Contingutsclau
L’alfabet
L’alfabet català està format per vint-i-sis lletres.
La i grega (y) només apareix en algu-nes paraules provinents d’altres llen-gües (Nova York). Ara bé, es fa servir darrere de la ena (n) per formar el so de nyap.
La ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l) són lletres modificades.
L’ordre alfabètic
Per ordenar alfabèticament les paraules:
Primer trobem les lletres sense modificar i després les modificades: la ç va després de la c (placa, plaça) i la l·l va després del grup ll (cella, cel·la).
Trobem en primer lloc les lletres sense accent ni dièresi (sol, sòl; reina, reïna).
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
A C T I V I TAT S
1 Fixa’t que en aquestes dues paraules la lletra g no sona igual:
gol
gespa
Ara escriu dues paraules en què la lletra c soni diferent:
2 Ara fes-ho al revés: escriu totes les lletres que poden representar el so [k] i un paraula d’exemple de cadascuna:
4 Completa la taula amb el nom de les lletres que formen l’alfabet català:
3 Ordena alfabèticament aquestes paraules:
collir col·lisió coca colibrí colltort coll col·legi coça
colònia collet col·locar coliflor
DICTAT: Escriu a la llibreta el text que et dictaran. Després, comprova a la pàgina 160 si l’has escrit correctament.
15
cuina
C Q K
be de e ge
jota
essadoble
ve baixa
ela
u i grega
hac
ca
te ics
ema ena pe erra
quinoa judoka
acudit
cel
R. M.
R. M. per als exemples
coca, coça, colibrí, coliflor, coll, col·legi,
collet, collir, col·lisió, col·locar, colltort,
colònia
El text
1. Text i enunciats
Un text és un missatge que algú adreça a algú altre i que té sentit en una situ-ació de comunicació concreta. Els textos poden ser orals o escrits.
Un text està format per enunciats. En els textos orals, els enunciats se separen amb pauses i amb els canvis d’entonació; en els escrits, amb signes de puntu-ació, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) i el signe d’exclamació (!).
2. Els enunciats: les oracions i les frases
Hi ha dos grans tipus d’enunciats: les oracions i les frases.
Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal. Per exemple: Avui anirem d’excursió.
Les frases són enunciats sense cap verb en forma personal. Per exemple: Segurament.
A C T I V I TAT S
dos!
dos?
dos
1 Llegeix atentament aquest diàleg i digues si els enunciats que el formen són oracions o frases:
Oració Frase
–I la meva dessuadora lila?
–L’acabo de posar a la rentadora.
–Com?
– T’hauràs de posar una altra cosa.
– Sí, home! Quin rotllo! Volíem anar tots amb la dessuadora.
– Ja veuràs com no seràs l’únic que no la durà.
2 Observa aquestes imatges i relaciona-les amb un signe de puntuació.
16
Contingutsclau GRAMÀTICA
3. Les modalitats oracionals
Quan algú emet un enunciat, pot tenir diferents intencions comunicatives. Segons la intenció comunicativa, parlem de diverses modalitats oracionals.
Mira la taula següent, que recull les diferents modalitats oracionals, amb la intenció comunicativa de cadascuna i amb exemples:
Modalitat Intenció comunicativa Exemple
declarativa Presentar un fet o un pensament real.
La porta ha quedat oberta.
imperativa Donar una ordre o establir una prohibició.
Surt del mig, Arnau.
No envaïu el carril contrari.
exclamativa Expressar una emoció. Quina pena que em va fer aquell
gatet!
optativa Expressar un desig. Tant de bo que hi hagi neu a les
pistes.
dubitativa Presentar un fet com a hipotètic.
Potser em deixaran la consola...
interrogativa Plantejar una pregunta. Voleu venir a casa?
A C T I V I TAT S
3 Observa la taula i els dibuixos. A quina modalitat oracional corresponen les oracions següents?
Possiblement demà sortiran les llistes d’admesos a la convocatòria.
Ens ha tocat la Grossa!
M’agradaria saber parlar japonès.
Els delegats es reuniran demà amb la cap d’estudis.
Què t’ha semblat el discurs del president?
Tussi ben fort!
4 Transforma les següents oracions afirmatives en negatives:
L’Aina ha viscut a Berga.
Pugeu al segon pis!
Els avis passaran les festes de Nadal amb nosaltres.
5 A cada pregunta escriu si es tracta d’una interrogativa total (IT) o d’una interrogativa parcial (IP).
Has comprat els plàtans?
Quan creus que tindràs la disfressa acabada?
Vols que et compri una entrada per al concert?
Quin és el teu cantant preferit?
Declarativa
Afirmativa Negativa
Interrogativa
Total Parcial
Aquesta motxilla pesa
molt.
Vols venir?
Sí!
Apa, no pesa gens.
On vols anar?
Al cinema!
17
11
DubitativaL’Aina no ha viscut a Berga.
No pugeu al segon pis!
Els avis no passaran les festes de Nadal amb nosaltres.
Exclamativa
Optativa
Declarativa
Interrogativa parcial
Imperativa
IT
IP
IP
IT
Tasca 4. PREGUNTEM?
Tasca 3. QUINA INTENCIÓ COMUNICATIVA VEUS?
Ets capaç de fer un diàleg només en modalitat interrogativa i exclamativa? Prova-ho!
Observa l’expressió d’aquestes persones i digues quina modalitat oracional deuen estar fent servir i per què:
18
CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA
R. M.
Interrogativa. Perquè vol fer una consulta
a la professora o professor.
Imperativa. Perquè està explicant què
han de fer les noies a la pista de joc.
Exclamativa. Perquè fa cara de sorpresa
o exclamació.
Declarativa. Perquè està explicant les
notícies.
R. Ll.
1ContingutsclauContingutsclau LITERATURA
El llenguatge literari
El llenguatge dels textos literaris és molt elaborat. Alguns trets característics d’aquest llenguatge són:
El ritme. Els versos de Carner poden ser recitats, tenen un efecte agradable i harmònic que s’aconsegueix perquè l’autor organitza les paraules segons les síl·labes tòniques.
La rima. El poeta ha fet acabar els versos parells amb el so de la vocal o, amb la intenció artística de reforçar el ritme i la sonoritat del text en conjunt.
L’alteració de la lògica, és a dir, la presència d’elements que no acceptaríem en la vida real. En aquests versos, per exemple, el poeta atribueix al tigre la capacitat de parlar.
Els jocs amb el significat de les paraules. L’última paraula del poema, bons, té un doble sentit: primer el tigre creia que els homes eren bons des del punt de vista del gust, però després ha arribat a la conclusió que no ho són per la seva capacitat de fer-li mal.
El tigreJa heu sentit parlar del tigre,un nom que, tot sol, fa por;si el vèieu per una escletxa,cauríeu de tremolor.
Amb un mirar que esgarrifai un poc més gran que el lleó,sense crinera d’artista,ratllat de negre pertot,
veu que tanmateix arribentres dels millors caçadors.Mal que el tigre sia tigre,va dient anguniós:
–Caçadors venen amb armes,amb armes d’horribles sons!Jo que, havent cruspit deu homes,sostenia que eren bons!
Josep Carner, Bestiari
Els textos literaris
Els textos literaris, com ara un poema o una novel·la, tenen dues caracterís-tiques bàsiques:
En escriure’ls, l’autor o l’autora té una intenció artística o creativa. Els textos literaris tenen valor per si mateixos, a diferència d’altres tipus de text que volen informar, argumentar o establir comunicació.
Estan escrits amb un llenguatge elaborat. Això vol dir que l’autor o l’autora dona més importància a la manera com estan expressades les seves idees que a les idees mateixes.
A C T I V I TAT S
1 Digues quines d’aquestes característiques té el poema de Josep Carner:
Dona informació.
Té imaginació.
Descriu objectivament.
Té expressivitat.
És científic.
És original.
Té un punt de vista subjectiu.
Té creativitat.
19
A C T I V I TAT S
2 Relaciona la descripció de Carner amb la paraula que li correspon:
ratllat de negre pertot mirada
amb un mirar que esgarrifa mida
un poc més gran que el lleó pelatge
3 Com són els humans des del punt de vista del tigre?
simpàtics dolents esgarrifosos artistes
4 Quins elements del poema et sembla que alteren la lògica? Escriu-los:
Tasca 5. LLENGUATGE LITERARI O NO LITERARI?
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Panthera tigris), el representant més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques i de repartició asiàtica.
Llegeix la informació de la Gran Enciclopèdia Catalana sobre el tigre i fes les activitats:
Mira les característiques del llenguatge de l’activitat 1 i escriu les que s’ajusten al text de l’enciclopèdia.
Hi ha ritme i rima, en aquest text?
Anota com es descriu l’animal:
Té alguna relació amb la poesia de Carner?
Què és més important: la informació o la manera com
s’expressa? Justifica-ho:
L’enciclopèdia utilitza un llenguatge literari?
Marca les característiques de la definició:
intenció informativa imaginació
descripció objectiva expressivitat
originalitat precisió científica
punt de vista subjectiu creativitat
Compara el que has marcat amb l’activitat 1.
20
CONTINGUTS CLAU LITERATURA
Comparar la crinera del lleó amb el món artístic. El tigre està anguniós. El tigre parla.
Fa broma amb el significat de bo-dolent (gust-persona).
R. M.
Dona informació, descriu objectivament,
és científic.
La informació.
R.M. L’important és documentar com és
un tigre, no expressar idees o sensacions.
gros, depredador, pèl rogenc amb ratlles
amples i fosques.
NoNo
No
REPÀS 1
Resol aquestes activitats a la llibreta.
1 Classifica aquests textos en orals i escrits:
Una nota de recordatori penjada a la nevera.
Un missatge de veu al mòbil.
Una conferència de premsa.
Una conversa telefònica.
Un informe mèdic.
Un xat per les xarxes socials.
Conceptes clau
La comunicació
Comunicació oral
Comunicació oral per escrit
Abecedari Text
Enunciat
Oració
Frase
Modalitat oracional
Textos literaris
Llenguatge literari
Oració. Segons intenció
Frase
En
un
ciat
Exclamativa: expressar una emoció.
2 Quins d’aquests textos són literaris i quins no ho són:
Una recepta de cuina
Una poesia
Una definició del diccionari
Una descripció d’un paisatge en una novel·la
Un conte infantil
Una publicitat comercial
3 Troba la paraula que està fora de lloc en aquesta llista ordenada alfabèticament i indica on hauria d’anar:
caragol
caramel
caravana
carboncle
carícia
careta
carmí
carnaval
4 Completa aquest esquema amb els continguts de gramàtica:
5 Fixa’t en els continguts clau de la unitat. Tria’n tres i defineix-los sense mirar la teoria:
21
Enunciat sense cap verb en forma personal.
R. Ll.
Afirmativa
Total
Negativa
Parcial
Declarativa: presentar un fet o un pensament real.
Imperativa: donar una ordre o establir una prohibició.
Optativa: expressar un desig.
Dubitativa: presentar un fet com a hipotètic.
Interrogativa: plantejar una pregunta.
Oral
Oral
Oral
Escrit
Escrit
No
Literari
No
Literari
Literari
No
Escrit
APLICACIÓ
Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat:
1 Busca en un diccionari en paper les paraules extemporaneïtat, audàcia, subtilesa, extasiat i enlluernament. En quin ordre les trobaràs?
1
2
3
4
5
2 Quina elegant sorpresa! és una oració o una frase?
Quin signe de puntuació s’hi fa servir? Què expressa?
3 Relaciona:
A veure si te’n surts.
Qui ha trucat?
Vindràs demà?
4 Pinta les característiques que et sembla que té el text de Josep Pla:
Dona informació.
Té imaginació.
Descriu objectivament.
Té expressivitat.
És científic.
És original.
Té un punt de vista subjectiu.
Té creativitat.
Segons el que has pintat, és un text literari? Busca exemples que ho confirmin.
5 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents:
› Benvinguts › Moltes gràcies. A reveure!
› Apa, siau! › Fins aviat, cuideu-vos.
Interrogativa total
Interrogativa parcial
Dubitativa
Els ametllers floritsEl florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la florida. És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.
Josep Pla
22
audàcia
enlluernament
extasiat
extemporaneïtat
subtilesa
Una frase, no hi ha verb en forma personal.
Exclamació Una emoció
Sí R. M. El vocabulari, l’exclamació...
R. Ll.
APÈNDIXS
APÈNDIX 1 DICTATS 160
APÈNDIX 2 GRAMÀTICA
APÈNDIX 1 ORTOGRAFIA
APÈNDIX 1 CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS
APÈNDIX 1 RECURSOS DEL LLENGUATGE LITERARI 175
174
168
162
Escolta, noi, no puc sofrir les criatures. Ja sé que ara és moda que tothom us faci moixaines…, però no pas jo! A
mi la quitxalla no m’agrada gens. No hi sé veure més que uns éssers ploraners i enutjosos que tot ho fan malbé,
que empastifen els llibres amb melmelada, n’arrenquen les pàgines i tant se’ls dona que els grans puguin tenir
les mateixes preocupacions i els mateixos neguits que ells.
Michael ende, La història interminable
Arribava a casa a la mateixa hora gairebé tots els dies, i normalment anava amb la seva millor amiga, l’Ava. Però
aquell dia era diferent, perquè l’Ava no era amb la Mary. L’Ava se n’havia anat a viure a un altre lloc de Dublín, el
dia abans, amb la seva família. Aquell dia, alguns veïns van mirar per les finestres i van veure la Mary tota sola.
Sabien perfectament què havia passat, és clar.
Roddy doyle, Com un llebrer
En Bruno va avançar cap a la porta somrient, indicant a la Gretel que el seguís. Ella va sospirar profundament i
el va seguir. Abans, però, es va aturar per deixar la nina sobre el llit, tot i que després va canviar d’idea i se la va
importar, agafant-la molt fort contra el pit, mentre es dirigia a l’habitació del seu germà, quan la Maria, que en
sortia com un remolí amb alguna cosa que s’assemblava molt a un ratolí mort, gairebé la fa caure per terra.
John boyne, El noi amb el pijama de ratlles
Vam seguir el senyor Culet fins a una habitació petita que hi havia a l’altre costat de la taula de la senyora García.
Mentre tancava la porta del seu despatx i s’asseia darrere la gran taula anava parlant, però jo no estava gaire pel
que deia. Jo mirava tot el que tenia al voltant i les coses que tenia damunt la taula. N’hi havia que molaven molt,
com un globus que flotava en l’aire i un cub com el de Rubik però fet amb mirallets.
R. J. Palacio, Wonder
El dia començava amb bons pronòstics. Aquella nit no havien perdut cap gos i ara els dos homes es llançaven al
camí i s’endinsaven en el silenci, la foscor i el fred amb els cors alegres. En Bill semblava haver oblidat els mals
auguris de la nit passada. Fins i tot es va agafar a broma que a migdia els gossos, en passar per un tram dolent de
camí, fessin bolcar el trineu.
Jack london, Ullal blanc
APÈNDIX 1 DICTATS
U N I TAT 1
U N I TAT 2
U N I TAT 3
U N I TAT 4
U N I TAT 5
160
1. Les conjugacions verbalsVerb auxiliar: HAVER
MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU
present d’indicatiu
perFet d’indicatiu
passat periFrÀstic d’indicatiu
passat anteriOr periFrÀstic d’indicatiu
present de suBJuntiu
perFet de suBJuntiu
hehashahemheuhan
he haguthas hagutha haguthem hagutheu haguthan hagut
vaig havervas haverva havervam havervau havervan haver
vaig haver hagutvas haver hagutva haver hagutvam haver hagutvau haver hagutvan haver hagut
hagihagishagihàgimhàgiuhagin
hagi haguthagis haguthagi haguthàgim haguthàgiu haguthagin hagut
iMperFet d’indicatiu
pLusQuaMperFet d’indicatiu
Futur Futur perFet iMperFet de suBJuntiu
pLusQuaMperFet de suBJuntiu
haviahavieshaviahavíemhavíeuhavien
havia haguthavies haguthavia haguthavíem haguthavíeu haguthavien hagut
hauréhauràshauràhauremhaureuhauran
hauré haguthauràs haguthaurà haguthaurem haguthaureu haguthauran hagut
haguéshaguessishaguéshaguéssimhaguéssiuhaguessin
hagués haguthaguessis haguthagués haguthaguéssim haguthaguéssiu haguthaguessin hagut
passat siMpLe
passat anteriOr
cOndiciOnaL cOndiciOnaL perFet
MODE IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren
haguí haguthagueres haguthagué haguthaguérem haguthaguéreu haguthagueren hagut
hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien
hauria haguthauries haguthauria haguthauríem haguthauríeu haguthaurien hagut
——————
infinitiu havergerundi haventparticipi hagut, haguda, haguts,
hagudesinfinitiu perfet haver hagutgerundi perfet havent hagut
Model de la primera conjugació: BALLAR
MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU
present d’indicatiu
perFet d’indicatiu
passat periFrÀstic d’indicatiu
passat anteriOr periFrÀstic d’indicatiu
present de suBJuntiu
perFet de suBJuntiu
balloballesballaballemballeuballen
he ballathas ballatha ballathem ballatheu ballathan ballat
vaig ballarvas ballarva ballarvam ballarvau ballarvan ballar
vaig haver ballatvas haver ballatva haver ballatvam haver ballatvau haver ballatvan haver ballat
balliballisballiballemballeuballin
hagi ballathagis ballathagi ballathàgim ballathàgiu ballathagin ballat
iMperFet d’indicatiu
pLusQuaMperFet d’indicatiu
Futur Futur perFet iMperFet de suBJuntiu
pLusQuaMperFet de suBJuntiu
ballavaballavesballavaballàvemballàveuballaven
havia ballathavies ballathavia ballathavíem ballathavíeu ballathavien ballat
ballaréballaràsballaràballaremballareuballaran
hauré ballathauràs ballathaurà ballathaurem ballathaureu ballathauran ballat
ballésballessisballésballéssimballéssiuballessin
hagués ballathaguessis ballathagués ballathaguéssim ballathaguéssiu ballathaguessin ballat
passat siMpLe
passat anteriOr
cOndiciOnaL cOndiciOnaL perFet
MODE IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
ballíballaresballàballàremballàreuballaren
haguí ballathagueres ballathagué ballathaguérem ballathaguéreu ballathagueren ballat
ballariaballariesballariaballaríemballaríeuballarien
hauria ballathauries ballathauria ballathauríem ballathauríeu ballathaurien ballat
—ballaballiballemballeuballin
infinitiu ballargerundi ballantparticipi ballat, ballada, ballats,
balladesinfinitiu perfet haver ballatgerundi perfet havent ballat
APÈNDIX 2 GRAMÀTICA
162
1. Diftongs i hiats
Dues vocals seguides dins d’una paraula poden:
Pronunciar-se en una mateixa síl·laba i formar diftong (riu).
Pronunciar-se en síl·labes diferents i formar hiat (conre-ar).
Trobem diftong Trobem hiat
Quan les vocals que es troben són la a, la e i la o (te-atre, po-ema, ne-ó)
Qualsevol vocal seguida de i o u (paisatge, reina, boira, truites, caure, veure, riu, ploure, duu).
Qualsevol vocal seguida de í, ï, ú o ü (pa-ís, constru-ïda, Esa-ú, di-ürn).
En els grups qua, gua, qüe, güe, qüi, güi, quo i guo (quants, llenguatge, conseqüència, següent, obliqüitat, pingüí, quota, paraiguot)
Quan les vocals i o u seguides d’una altra vocal van:
a començament de mot (ioga, uacari)
darrere d’una vocal (noia, cauen)
darrere de consonant (índi-a, ri-allera, famíli-a, silu-eta)
2. Els accents
Les paraules monosíl·labes no s’accentuen gràficament, excepte en els ca-sos d’accents diacrítics que tens més avall.
Les paraules polisíl·labes s’accentuen seguint les normes següents:
Tipus de paraula S’accentuen No s’accentuen
Aguda (la síl·laba tònica o més forta és l’última).
Quan acaben en:
Exemples: allà, faré, matí, atenció, algú,
seràs, encomanés, recollís, vermellós,
obtús, encén, Dublín.
La resta de casos.
Exemples: tindran, Ramon, algun, roent, cantar,
perdut, enciam, pinyol, canteu.
Plana (la síl·laba tònica o més forta és la penúltima).
La resta de casos.
Exemples: cànon, xàfec, exàmens,
ballàvem, ballàveu, tímids, pacífic,
hauríem.
Quan acaben en:
Exemples: cantava, cantaves, cantaven, marbre,
fenomen, ferro, monjos, aplani.
Esdrúixola (la síl·laba tònica o més forta és l’antepenúltima).
Totes.
Exemples: còmica, famílies, metàfora,
Índia, absència, màquina, secretària.
Cap.
-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
APÈNDIX 2 ORTOGRAFIA
168
1. Conceptes lèxics i semàntics
Abreviatura. Una abreviatura és una expressió més breu que equival a la paraula completa. Exemple: l’abreviatura de número és núm.
Antonímia. Dos mots són antònims o dues expressions són antònimes quan expressen significats oposats. Exemple: clar i fosc són antònims.
Composició. La composició és un procediment de formació de mots amb dos lexemes o arrels. Exemple: rentaplats és una paraula composta, forma-da amb els lexemes rentar i plat.
Composició culta. En la composició culta, les arrels que intervenen en la paraula que es forma no pertanyen a la llengua catalana, sinó al llatí o al grec. Exemple: fotografia és una paraula formada a partir dels mots grecs que signifiquen ‘llum’ (photos) i ‘escrit’ (graphia).
Derivació. La derivació és un procediment de formació de mots amb un lexema i un o més afixos. Els afixos poden ser prefixos, si van davant, i sufi-xos, si van darrere. Exemples: fuster és una paraula derivada de fusta, amb el sufix -er; predisposar és una paraula derivada de disposar, formada amb el prefix pre-.
Família de paraules. Una família de paraules està formada per la paraula primitiva, que conté només l’arrel, i tots els seus derivats i compostos. Exemple: la família de paraules de forn està formada per forn, forner, fornal, fornada, enfornar...
Manlleu. Un manlleu és una paraula d’una altra llengua que adoptem per expressar un concepte que (encara) no tenia designació en català. Exemple: córner és un manlleu de l’anglès per designar un llançament a pilota parada des d’un dels quatre racons d’un camp de futbol.
Metàfora. Una metàfora és un procediment expressiu que designa un ele-ment de la realitat amb una imatge que es considera que se li assembla. Exemple: si diem que en Pere és molt rata, diem metafòricament que és molt gasiu.
Polisèmia. Una paraula polisèmica és una paraula amb diversos significats. Exemple: el nom banc designa un seient, un establiment de crèdit i una agrupació, col·lecció o emmagatzemament d’elements.
Sentit literal / Sentit figurat. Una paraula pot tenir un sentit literal (el que correspon al que designa sense cap connotació subjectiva) i un sentit figurat (el que correspon al que al·ludeix de manera més subjectiva). Exemple: en sentit literal, un esmolet és una persona que té per ofici esmolar ganivets, tisores, etc.; mentre que en sentit figurat es refereix a una criatura espavila-da, eixerida.
Sinonímia. Dos mots són sinònims o dues expressions són sinònimes quan expressen significats semblants. Exemple: ruc i ase són sinònims.
APÈNDIX 2 CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS
174
1. La mètrica i la rima
Composicions: combinacions fixes d’estrofes que formen poemes. Segons la combinació, existeixen diferents tipus de composicions: auca (rodolins), tercets (tres versos), quartet (quatre versos), sonet (dues estrofes de quatre versos i dues de tres)…
Elisió: pèrdua d’una de les dues vocals en contacte.
Exemple: un(a) ombra
Estrofa: conjunt de versos d’un poema que es relacionen entre ells pel nom·bre de síl·labes i per la rima.
Mètrica regular: versos que presenten una quantitat determinada de síl·la·bes. L’extensió del vers segons el nombre de síl·labes que conté, fa que rebi diferents noms: tetrasíl·labs (4 síl·labes), heptasíl·labs (7 síl·labes), decasíl·labs (10 síl·labes)…
Rima assonant: aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, única·ment coincideixen els sons vocàlics.
Exemple: Soc el més gran dels ocells. «Cara d’enze!» em solen dir. Jo corro com ningú corre, i els savis resten allí. (J. Carner).
Rima consonant: aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, es repe·teixen els sons vocàlics i consonàntics.
Exemple: Si la mireu bé, la foca que avança damunt les neus quan veieu les potes tan breus se us acut: -I com es moca? (J. Carner).
Sinalefa: fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte situades l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.
Exemple: una oreneta
Versos femenins: versos acabats amb una paraula plana o, més rarament, esdrúixola.
Exemple: tot sovint, d’una embranzida, (J. Carner).
Versos lliures: versos que no responen a cap mètrica regular, amb quantitat de síl·labes variable.
Versos masculins: versos acabats amb una paraula aguda.
Exemple: Soc el ganut més sortós (J. Carner).
APÈNDIX 2 RECURSOS DEL LLENGUATGE LITERARI
175