Llengua Catalana i Literatura 2

21
INCLOU DVD LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 M. Carbó, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

description

Llengua Catalana i Literatura 2, unitat de mostra, llengua

Transcript of Llengua Catalana i Literatura 2

Page 1: Llengua Catalana i Literatura 2

INCLOU DVD

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2

LLE

NG

UA

CAT

ALA

NA

I LI

TER

ATU

RA

2

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso

M. Carbó, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

LLENGUA CATALANA 2 coberta CAT CS4.indd 1 29/06/11 09:15

Page 2: Llengua Catalana i Literatura 2

FITXA TÈCNICA: L’Ànima del 33, Canal 33 (14-12-09).TIPOLOGIA ORAL: Entrevista a un jove actor i coreògraf.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off presenta i fa preguntes a unactor. S’utilitzen imatges i fons musicals.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

ACTIVITATS

Què vol dir exactament artista polifacètic?

El tall de vídeo utilitza diversos elements alhora. Asse-nyala’ls amb una creu.

Quin significat tenen per a tu les paraules de Ferran Car-vajal: «La dansa, com la música, no té filtre. És el reflexde l’ànima.»? Quin ús en fa ell, de la dansa?

Escolta de nou els fons musicals que s’han triat per aaquesta petita entrevista. Són diferents? Aporten un toespecial a cada moment? Explica-ho amb exemples.

Relaciona aquests noms, emparellant-los.5

4

2

3

1

33 anys, ballarí, coreògraf,director i actor

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[4]

Comunicació oralEscoltar: Entrevista.Parlar: La presentació d’un personatge.

Comunicació escritaLlegir: Tres amigues i un estiu, Maria Enrich.Escriure: Les funcions del llenguatge.

Funcionament de la llenguaGramàtica: L’oració i les seves modalitats. El sintagma:estructura i classes. La preposició i la conjunció.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: Fem una fotonovel·la!

Autoavaluació

Competències a punt!

Social i ciutadanaSentit de l’amistat com a habilitat social.

Autonomia i iniciativa personal Sentiment de nostàlgia envers les persones que estimenquan no són a prop.

Aprendre a aprendreOrganització del grup de treball per fer una fotonovel·la:planificació del treball, preparació del material, distribucióde les feines...

1

la marepersonatge de Narcísorigen estrèsinfància

MàlagaIoga, meditacióSèrie de TV3L’espirallMarisol

Veu en off.Participació del públic.Fragments de pel·lícules.Enquesta.

Vídeos musicals.Sobreimpressió de text.Imatges de programesde TV.

Page 3: Llengua Catalana i Literatura 2

En primer lloc, us heu d’organitzar en equips de qua-tre o cinc persones. Cada equip es farà càrrec delspersonatges d’una sèrie de televisió, o d’una pel·lí-cula; mireu de no repetir-ne cap. També podeu esco-llir els integrants d’algun grup musical o elspersonatges que apareixen a la sèrie CracKòvia; en elvídeo en podeu veure alguns.

En una o dues sessions d’expressió oral, cada grupha de presentar a la resta de classe els personatgesque intervenen en la sèrie o pel·lícula triada, de lamanera següent:

a Un primer membre de l’equip presenta el perso-natge principal: en diu el nom i el paper que fa a lasèrie; les característiques: actitud més comuna enrelació als altres, posició davant dels problemes,grau de confiança i credibilitat, etc.

b Un altre membre del grup exposa la informació sobrela vida real de l’actor o actriu que encarna el perso-natge principal, informació que haurà aconseguit re-collint dades de diferents fonts. Els detalls de la vidapersonal són molt atractius per als qui escolten, peròno us oblideu de les dades professionals:• filmografia,• experiència artística,• formació, etc.

c Heu de continuar aquesta doble exposició fins quepresenten tots els personatges principals i doneupas a un altre grup de la classe. És molt importantque compteu amb el suport d’imatges per assegu-rar que tothom conegui o almenys sàpiga de quis’està parlant: vídeos de fragments de la sèrie,pòsters, fotografies...

Els qui escolten poden prendre notes de les presen-tacions que fan els equips, notes que seran utilitza-des per fer una valoració conjunta de l’activitat.

Podeu organitzar una sessió de presentació de per-sonatges amb una dinàmica ben diferent: cada un devosaltres escull un personatge conegut per tothom iva donant petites pistes a la resta de companys i com-panyes de la classe, per tal que endevinin de qui estracta. Aquí no podeu utilitzar imatges, però sí queheu de donar-ne totes les referències que conside-reu oportunes.

També podeu formar dos equips A i B a la classe. Re-cordeu el joc de les pel·lícules? Pacteu quines seranles normes del joc, i comproveu quin dels dos equipsté més traça a endevinar el personatge que l’equipcontrari ha proposat.

2

1

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

Desemmascara el personatge!De vegades, sentim tanta admiració per un personatge d’una sèrie de tele-visió o pel protagonista d’una pel·lícula que oblidem que, a més de ser ac-tors o actrius, són persones amb una vida real més o menys com la nostra,amb aficions personals, amb preocupacions quotidianes... En aquesta unitatdiferenciarem persona i personatge a través d’activitats de presentació.

ACTIVITATS

[5]

Page 4: Llengua Catalana i Literatura 2

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]1

Maria EnrichVa néixer a Igualada l’any 1957 i ha es-crit nombroses novel·les juvenils i con-tes per a infants. Des de molt petita vaescriure poemes, cartes i obres de tea-tre que mai va acabar. Aquest vincleamb el món de la lectura i l’escripturaha estat present sempre en la sevavida.

LA LECTURAEl fragment que llegiràs pertany a lanovel·la Tres amigues i un estiu, quenarra les vivències de la Lisa durant unestiu en què descobrirà moltes cosesde la vida. A l’enllaç trobaràs l’argu-ment de la novel·la.

Cera freda

–Hola! Qui ets?–Sóc la Greta, una amiga de la teva germana gran. Tu ets la Rut?–Sí. Saps fer pastissos?–T’ho ha dit la Lisa, oi?–M’encanten els pastissos de poma. Saps fer pastissos de poma?–I d’albercoc.–L’albercoc no m’agrada.–Té. Vols un caramel de llimona? Els he fet aquest matí i m’han quedat de pri-mera.La Rut va agafar el caramel que li oferia la Greta, li va donar les gràcies i vacridar:–Lisa! Lisa! Ha arribat la Greta!Mentre esperava les seves amigues, la Lisa estava estirada al llit llegint i re-llegint el títol odiós de la novel·la de Manuel de Pedrolo. No hi havia manerade tirar endavant: Mecanoscrit del segon origen. Què redimonis podia anticiparun títol tan cargolat? I ja no li quedava esma de passar a la primera pàgina.L’atreia tan poc la lectura!–Que bé que hagis arribat! M’has salvat de començar a llegir aquest llibrot!–Vejam?La Greta va agafar la novel·la i la va reconèixer de seguida:–La vaig llegir l’any passat d’una tirada.–D’una tirada?–I tant! Mola moltíssim! És una d’aquestes novel·les que, un cop començades,no les pots deixar.Una vegada més, la Lisa estava convençuda que la seva nova amiga perta-nyia a una espècie ben estranya.–Vols dir?Per si de cas, la Lisa va desar el llibre altre cop al calaix i va pensar que, permolt divertit que resultés, la seva lectura podia esperar encara un dia més.

–Perdoneu que arribi tard. Acabo de trobar-me el pesat del Santi pel carrer ivolia venir tant sí com no. Li he dit que, avui, ni pensar-ho!La Noèlia acabava d’entrar a l’habitació, acalorada. Portava una bossa de plàs-tic que va deixar damunt del llit i amb les dues mans va enlairar-se la cabe-llera de color cirera amunt amunt perquè un alè d’aire li refresqués el clatell.Uns cabells preciosos, va pensar la Lisa. Tot seguit, va presentar les dues novesamigues, la Noèlia i la Greta, i va exclamar:–Som-hi!Es van tancar al lavabo i van fer els preparatius. La Noèlia va treure els estris dela bossa. La Greta i la Lisa es miraven la seva amiga amb una cara de pam. Men-trestant, la Noèlia obria capsetes, tancava tubs, desplegava tires transparents...–I les instruccions?–No cal. Ja sé com es fa. M’ho va explicar una amiga de l’insti. És molt fàcil.Qui comença? –va dir la Noèlia, que ja tenia un flascó de plàstic a la màamb un rajolinet de color de mel a punt de sortir.–Tu. Depila’t la primera.

Esma: Capacitat o ganes de fer alguna cosa.

Alè: Aire que s’escapa dels pulmons en l’expira-

ció. Aquí té un sentit figurat.

Flascó: Vas petit de coll estret que conté algun

líquid.

[6]

Page 5: Llengua Catalana i Literatura 2

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]1

[7]

–No, primer us ho faig a vosaltres. Jo m’he de treure els pantalons, ja m’hofaré després. La Lisa i la Greta es van asseure, una en un tamboret i l’altra damunt del vàter.La Noèlia amb l’ajuda d’una espàtula de plàstic els va untar les cames amb lacera freda, una mena de pasta llefiscosa que es vessava d’un tub gros cada ve-gada que el premia.–Ecs! Quina cosa tan enganxifosa!Toc! Toc!–Vull entrar!La Rut era darrere la porta.–No pots entrar, Rut! No hi caps, aquí!–Tinc pipí i vull entrar!–Que et dic que no! Vés al vàter de baix! –Al vàter de baix no hi arribo. Vull entrar aquí amb vosaltres!Quan la Rut es posava pesada... Llavors la Greta va obrir la porta i li va dir:–Té, tres caramels més i, si vas a baix, demà et porto un pastisset de poma, d’acord?La Rut va treure el cap i quan va veure les cames untades de la Greta i de la sevagermana, va fer un gest decebut:–Ecs! Que brutes!I va marxar.–Va, ara enganxeu-vos les tires de plàstic i tot seguit ja us les podreu arrencar!La Noèlia feia de cap d’operacions. Va repartir un full a cadascuna i els va indicarcom ho havien de fer: una tibada ràpida, amb un moviment sec.A partir d’aquell moment els ais i uis de la Greta i de la Lisa van ressonar per totala casa. Enganxaven les tires de plàstic, i cada tibada anava acompanyada d’uncrit terrorífic, totalment exagerat. Cridaven i reien i les tires amb la cera adherentels sortien disparades dels dits per quedar enclastades a les parets, al mirall, a terra.Toc! Toc!–Vés a baix, Rut, pesada!–Sóc el Santi! He vingut amb el Pau. Volem anar a jugar a billar al bar del Centre!Les tres amigues van començar a xisclar com boges i com més cridaven, més vo-laven les tires de cera pel lavabo.–Ja vinc! –va fer la Noèlia tan bon punt va sentir la invitació dels dos xicots.–I nosaltres què!–Quan acabeu veniu, us esperem al billar.La Noèlia va sortir del bany i va marxar amb el Santi i el Pau. La Lisa i la Greta esvan quedar estirant tires i maleint l’hora que van decidir depilar-se!

Maria Enrich, Tres amigues i un estiu

Espàtula: Instrument en forma de pala petita

per escampar substàncies sobre una superfície.

Decebut: Desenganyat, frustrat.

Page 6: Llengua Catalana i Literatura 2

COMPRENSIÓ LECTORA

Marca l’opció correcta:

a De qui és germana, la Rut?

b Indica quines afirmacions són correctes:A la Lisa no li agrada llegir.Mentre la Lisa esperava les seves amigues, es-tava llegint el Mecanoscrit del segon origen.A la Lisa el títol del llibre li sembla atractiu.La Lisa s’alegra que arribi la Greta perquè aixípot deixar estar el llibre.

c La Lisa confirma la idea que la Greta és d’«una es-pècie ben estranya»...

perquè fa caramels i pastissos.perquè diu que li ha agradat el llibre Mecanos-crit del segon origen.perquè arriba la primera a casa seva.

d Només una de les tres noies sap què s’ha de ferper depilar-se. És la...

e Qui té «la cabellera de color cirera»?

f Mentre les noies estan tancades al lavabo depi-lant-se, les interrompen dues vegades. Qui?

Primer la Rut i després el Santi.Primer el Santi i després la Rut.

g Què és el que convenç la Rut, finalment, de no en-trar al lavabo?

Que la Greta li dóna tres caramels.Que veu el que estan fent i no ho troba gens in-teressant.

h Per què maleeixen «l’hora que van decidir depilar-se», la Lisa i la Greta?

Perquè no els agrada haver-se d’empastifar lescames de cera.Perquè els fa mal cada vegada que estiren lestires de plàstic.Perquè no poden anar-se’n al billar amb elSanti i el Pau.

La Lisa té un llibre a les mans però no té cap ganesde començar-lo a llegir. Què és el que li fa passar lesganes de llegir-lo?

Es coneixien abans de depilar-se juntes, la Lisa, laNoèlia i la Greta? Qui coneixia a qui?

Com és que la Noèlia sap tot el que s’ha de fer perdepilar-se?

En el text no s’afirma en cap moment que la Rut ni elSanti truquin a la porta del lavabo, en canvi, el lectorentén perfectament que truquen a la porta. Com estàexpressat? Quin nom reben aquest tipus de mots?

La Rut diu que vol entrar al lavabo perquè té pipí.Creus que és realment aquest, el motiu pel qual hivol entrar? Per quin altre motiu podria voler fer-ho?

Per treure’s de sobre la Rut, la Greta diu que li por-tarà un pastisset de poma. Per què li ofereix el pas-tís justament de poma?

Quan el Santi va a casa de la Lisa, ja sabia que hi tro-baria les noies. Com ho sabia?

Explica per què creus que les noies comencen a «xis-clar com boges» quan el Santi truca a la porta. Quinsentiment deuen tenir?

CONTINGUT

Resumeix l’argument del text. Pots començar així:

Tres amigues es troben per depilar-se per primera ve-gada...

Creus que per a les tres noies depilar-se per primeravegada és només una activitat que les fa riure i les di-verteix o també una activitat important que les fa sen-tir grans i especials?

a A partir de la teva resposta, marca quin podria serel tema del text:

L’emoció de sentir-se especial.El procés de depilació.L’amistat.La relació entre germanes.Una trobada entre amigues d’infantesa.

9

8

10

11

2

3

4

5

6

7

1

ACTIVITATS

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]1

[8]

de la Noèlia de la Lisa

Noèlia Lisa Greta

la Rut la Noèlia

la Lisala Greta

Page 7: Llengua Catalana i Literatura 2

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]1

LÈXIC

Reescriu les oracions següents dient amb altres pa-raules les expressions remarcades:

a I ja no li quedava esma de passar a la primera pà-gina.

b La vaig llegir l’any passat d’una tirada.c La Lisa estava convençuda que la seva nova amiga

pertanyia a una espècie ben estranya.d Acabo de trobar-me el pesat del Santi pel carrer i

volia venir tant sí com no.e La Greta i la Lisa es miraven la seva amiga amb

una cara de pam.

Al text apareix la paraula alè. Subratlla en aquestesoracions les expressions formades amb la paraulaalè. Després explica el significat de les expressions.Si et cal, consulta un diccionari.

a Es va apuntar a la marató, i al segon quilòmetre esva haver de retirar: va caure i no podia ni parlar,havia perdut l’alè completament.

b Pren alè, que la feina és dura i ho hem d’acabaravui.

c El pitjor no era la calor, sinó que no feia ni un alèd’aire i la suor ens enganxava la roba a la pell.

Observa aquestes dues paraules del text, que s’hanformat per derivació:

llibrot: -ot és un sufix augmentatiurajolinet: -et és un sufix diminutiu

Subratlla les paraules de cada columna que siguinaugmentatius o diminutius:

casalot polletborinot paretsacerdot ganxethomenot fanaletboicot paquetcullerot ganivetunglot disquetassot formatgetmaduixot secretcatxalot xaletgot peuetpot gotet

Identifica i subratlla les interjeccions (algunes subs-tantivades) que hi ha en aquestes oracions:

a Hola! Qui ets?b I tant! Mola moltíssim!c Ecs! Quina cosa tan enganxifosa! d Va, ara enganxeu-vos les tires de plàstic i tot se-

guit ja us les podeu arrencar!e A partir d’aquell moment els ais i uis de la Greta i

de la Lisa van ressonar per tota la casa.

Les comparacions fan que un text sigui més expres-siu: «van començar a xisclar com boges» és més evo-cador que només «van començar a xisclar».

Relaciona els dos termes de la comparació i escriu elsignificat de les expressions que en resulten, seguintl’exemple:

fumar com una esponja anar com l’anell al ditcaure com un ósrepetir com un carreterbeure com un rei menjar com una bomba viure com un lloro ballar com un lladre

Exemple: fumar com un carreter: fumar moltíssim

EXPRESSIÓ ESCRITA

Al llarg de la vida es fan coses que no s’havien fet maiabans. Algunes queden gravades a la memòria perl’emoció, sorpresa o estranyesa que van produir. Ex-plica’n una de la teva pròpia experiència.

17

16

15

14

13

12

ACTIVITATS

[9]

Mecanoscrit del segon origen és una novel·la juvenilescrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974.

TV3 va fer una sèrie de televisió basada en l’argu-ment de la novel·la.

Manuel de Pedrolo és un prolífic escriptor català delsegle XX.

Del text al món real

Page 8: Llengua Catalana i Literatura 2

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]1

[10]

1. Les funcions del llenguatgeQuan centrem l’atenció en algun dels elements de la comunicació, fem un ús es-pecial del llenguatge. De vegades ens queixem del que ens passa, demanemajuda als altres, informem d’un esdeveniment, expliquem les pròpies paraulesperquè no ens interpretin malament, comprovem si ens escolten, o fem declara-cions d’amor amb paraules boniques. Cada un d’aquests usos constitueix unafunció del llenguatge. Observa la relació que s’estableix entre les funcions delllenguatge i els elements de la comunicació.

FUNCIÓ EXPRESSIVA FUNCIÓ REFERENCIAL FUNCIÓ APEL·LATIVA

Intenció: Transmetre emocions, sen-timents, opinions personals… El mis-satge resultant és subjectiu.

Quina sorpresa!

Intenció: Transmetre contingut in-formatiu relacionat amb objectes,persones, fets… situats en un contextreal o imaginari.

La boca del metro està a 200 metres.L’unicorn és un animal mitològic.

Intenció: Cridar l’atenció del recep-tor per influir en el seu comporta-ment, per mitjà d’ordres,suggeriments, instruccions…

Messi, avança!

FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA FUNCIÓ POÈTICA FUNCIÓ FÀTICA

Intenció: Utilitzar el llenguatge perexplicar les característiques i el fun-cionament del propi llenguatge.

«Progrés» és un substantiu abstracte.

Intenció: Cridar l’atenció sobre laforma del missatge per produir unefecte de bellesa o estranyesa. S’a-consegueix allunyant-se del llen-guatge corrent.

[…] l’ànima inquieta del torrent que crida en la cascada resplendent

Joan Maragall

Intenció: Comprovar si el canal estàobert i funciona correctament per es-tablir contacte.

Em sents? Hola, hola! Provant.

CONTEXT

EMISSOR

CODI

MISSATGE

forma

contingut

RECEPTOR

CANAL

Page 9: Llengua Catalana i Literatura 2

Digues quina funció del llenguatge predomina en els enunciats següents.

a No sé si se sent bé el que estic dient: serà millor que tanquem la finestra que dóna al carrer. b Quin paisatge més bonic! M’encantaria poder veure cada tarda aquesta preciosa posta de sol. c Aglomerar significa ajuntar i amuntegar coses o persones. d El poble d’Arties, de 524 habitants, es troba a 1.143 m d’altitud a la confluència del riu Valarties amb la Garona.e Truca’m demà, sobretot. No t’oblidis del meu número de mòbil! I apunta’t la meva adreça de correu elec-

trònic. f M’he envellit de massa vida meva. / He prosperat en la malenconia. / El món massa petit m’empetitia. / En-

vejo els homes que ho deixaren tot. (Joan Teixidor)

Inventa’t sis enunciats que exemplifiquin cada una de les funcions del llenguatge.

Identifica en el text els recursos de la funció expressiva que trobaràs a la dreta. A continuació, afegeix una líniamés al text en què s’expressin els sentiments de l’emissor.

Identifica en el text els recursos de la funció apel·lativa que apareixen a la dreta. A continuació, observa quel’enunciat ressaltat en blau està mal col·locat. Indica en quina part del text hauria d’anar.

Identifica en el text els recursos de la funció referencial que ressenyem a la dreta.

1

2

3

4

5

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]1

[11]

ACTIVITATS

Funció expressiva• Exclamacions i interjeccions (Eh!, uf!).• 1a persona gramatical (jo, mi, em, meus, nosaltres,

nostres…).• Adjectius valoratius (bo, dolent, agradable, detes-

table…).• Camp lèxic de paraules que expressen senti-

ments (amor, odi, alegria…).

[TEXT EXPRESSIU]‒Sempre parlo de mi. […] És horrorós! És un comporta-ment absolutament detestable. T’ho dic molt sincera-ment. […] M’horroritzaria sortir amb algú així. […] Esticdesconcertat. […] Perquè tens raó: últimament sempreparlo de mi…

Quim Monzó, Vuitanta-sis contes.

Funció apel·lativa• Vocatiu.• Entonació exhortativa.• 2a persona gramatical (tu, vostè…).• Mode imperatiu.

[TEXT APEL·LATIU]Miquel, avui t’ensenyaré a fer puré de patates amb tonyina. No t’oblidis decap pas! Fes bullir quatre patates en aigua amb sal. Passa per la batedorala tonyina de la llauna, el formatge d’untar i la nata líquida, sense quequedi del tot batut. Col·loca la mescla en un bol i escalfa-la al forn finsque quedi esponjosa. Un cop bullides les patates, escorre-les i passa-lesper la batedora junt amb la mescla anterior. Quan estigui a punt, afegeix-hi un ou i torna-ho a batre durant uns segons.

Funció referencial• Entonació enunciativa.• Ús de la 3a personal gramatical (ell,

ella…).• Ús de demostratius i adverbis de

lloc (aquest, aquell, aquí, allà…).• Mode indicatiu del verb.• Topònims (Tarragona, Sevilla…), an-

tropònims (Mercè, Joan…).• Xifres, dates, dades.

[TEXT REFERENCIAL]Brasil ocupa quasi la meitat d’Amèrica del Sud i conté la conca fluvial mésgran del món, en la qual destaca el riu Amazones. La majoria dels brasi-lers són descendents de portuguesos, que van colonitzar Brasil durant elsegle XVI, i d’africans duts al Brasil perquè treballessin a les plantacionsde sucre. Les tribus indígenes mantenen escàs contacte amb el món ex-terior. Temps enrere hi va arribar a haver 500.000 indígenes vivint a l’A-mazònia. Actualment només n’hi queden prop de 50.000. Pel que fa a laindústria, destaca l’automoció, la ramaderia i el sucre. Brasil és el mésgran productor de cafè i elabora el 85 % del suc de taronja del món.

Page 10: Llengua Catalana i Literatura 2

Identifica en el text següent els recursos de la funció poètica del requadre de la dreta.

Identifica en el text següent els recursos de la funció metalingüística del requadre de la dreta.

Identifica en el text següent els recursos de la funció fàtica del requadre de la dreta.

Funció expressiva i apel·lativa en una carta familiar

Llegeix la carta familiar següent i observa els recursos lingüístics de la funció expressiva (FE) i de la funcióapel·lativa (FA). Després, fes les activitats de la pàgina següent.

9

8

7

6

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]1

[12]

ACTIVITATS

Funció poètica• Repetició de paraules.• Figures retòriques (personificació,

metàfora, comparació, hipèrbole,hipèrbaton…).

• Rima, còmput sil·làbic, etc.

[TEXT POÈTIC] Amb la marea va arribar el vent. Bufava des del fons de l’horitzó, hi havianúvols al cel. Però eren núvols desconeguts, semblants a l’escuma delmar, i la sal viatjava en el vent com grans de sorra. En Daniel ja no pen-sava a escapar-se. Va començar a caminar a la vora del mar resseguintla franja de l’escuma. A cada onada, sentia com la sorra li corria entre elsdits oberts i després marxava. L’horitzó, allà lluny, s’inflava i es desin-flava com una respiració, llançant les ones cap a la terra.

J.M.G. Le Clézio, Mondo i altres històries.

Funció metalingüística• Ús de tecnicismes lingüístics (ad-

jectius, noms…).• Ús de cometes o cursives per iden-

tificar les paraules o frases ques’estan comentant.

La truncació […] s’utilitza sobretot en la formació d’hipocorístics a partir denoms propis mitjançant l’eliminació de la primera part del mot, com enLena (Magdalena), Quim (Joaquim) o Tomeu (Bartomeu), o, més rarament,de la part central, com en Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa).

Gramàtica de llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans.

Funció fàtica• Ús de falques i frases fetes per:

– Iniciar el contacte: Hola!, Com va?,Com esteu…?

– Comprovar el funcionament delcanal: Em sents? M’entens? D’a-cord?

– Tancar la comunicació: adéu, finsdemà…

Una conversa pel mòbil(El Pol tecleja un número al mòbil i espera.)‒Hola, sóc jo, el Pol, com estàs? ‒Hola, Pol, quina alegria. Bé, i tu? ‒Bé, molt bé, gràcies. M’han dit que havies preguntat per mi, Isaac…‒Sí, Pol… –s’escura el coll‒, voldria demanar-te un favor… Em podriesdeixar la caravana aquest cap de setmana?‒Mmm!… Ehem!… Com dius? ‒Que si em poguessis deixar…‒(Alçant la veu.) No et sento, Isaac! Hi ha molt trànsit i no entenc què dius!Parla més alt!

Mareta:

T’estimo molt. Torna aviat. Com van les coses per Viena?Com estàs? I tu, pare, com estàs? I com està la Grete?Petons per al pare i la mare i per al Dodo i el Georg i la Ida.Jo estic bé. No, malament, perquè fa molt temps que noet veig. T’estimo molt. T’envio molts petons. Steffen.

W. Benjamin, Arxiu de W. Benjamin, AECID

FE: verb pertanyent a uncamp semàntic que ex-pressa sentiments

FA: vocatiu FA: imperatiu FA: interrogació

FE: verb en 1a persona (jo:presència de l’emissor enel text)

FE: adverbi de manera(valoratiu)

FA: 2a persona (tu: pre-sència del receptor en eltext)

Page 11: Llengua Catalana i Literatura 2

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]1

[13]

a Creus que en el text trobem la funciómetalingüística?

b En el text hi ha una hipèrbole. As-senyala-la. De quina funció del llen-guatge és característic aquestrecurs retòric?

c Defineix les paraules ressaltades encolor: inexorable, afanyar. Creus quequan definim paraules som davantde la funció metalingüística?

d Què són les paraules corda, sima imaroma: sinònims o antònims? Ex-plica-ho.

a Qui és l’emissor del text? I el receptor?b L’expressió petons per al pare i la mare, és expressiva o apel·lativa? Raona la resposta.c L’autor d’aquesta carta usa tres vegades l’adverbi molt. Creus que aquest ús té un valor expressiu o

apel·latiu? Per què? d Indica els pronoms que fan referència al receptor.e Imagina’t que fa tres mesos que ets fora de casa, a Anglaterra, per raó dels estudis. Escriu una carta de

vuit línies en què expressis el teu sentiment de nostàlgia envers la persona o persones que més estimes.(Has d’utilitzar els recursos que apareixen en el text anterior.)

f Escriu un correu electrònic de quatre línies en què et dirigeixis a un amic o amiga per compartir una bonanotícia.

Funcions apel·lativa i poètica en un text publicitari

Llegeix l’anunci publicitari següent, que invita el receptor a viatjar a la Vall d’Aran. Observa els recursos lin-güístics de la funció apel·lativa (FA) i de la funció poètica (FP).

a En l’enumeració es repeteixen els fonemes t i r. Com es diu aquesta figura retòrica?b Afegeix una línia a l’anunci per convèncer el receptor que viatgi a la Vall d’Aran. Utilitza una metàfora o una

comparació per indicar que si vas a les pistes d’esquí «et renoves».c Fes un anunci imitant l’estil del text anterior per convèncer els receptors que passin les vacances a la Costa Brava.

Funcions metalingüístiques i poètica en un text literari

El text següent parla de J, un noi de la ciutat de Barcelona que passa les vacances en un poble català on esfa amic de dos nois de la seva edat, B i P. Els nois del poble saben i usen moltes paraules que ell no ha sen-tit mai i que s’esforça a aprendre per estar a l’altura dels nous amics. Llegeix el text i fes les activitats.

11

10

ACTIVITATS

Molt més que esport

La Vall d’Aran és molt més que esport: és neu, és natura-lesa, és cultura, és gastronomia, és història…

Perquè hi ha més de mil maneres de viure-la i més de milmaneres de veure-la.

La Vall d’Aran és molt més del que t’imagines.

Vine a la Vall d’Aran.

Una vegada va aprendre què era un «obac» (quan va arribar a casa vabuscar-ho corrents al diccionari), no se’n va oblidar mai més. Però saber-ho no el va alegrar gaire: amb el temps havia après que, com més pa-raules noves coneixia, més n’hi quedaven per conèixer. Aquesta lleiinexorable l’havia descobert el segon estiu, quan es va afanyar a anotaren una llibreta totes les paraules estranyes que deien els seus companysde joc, i a preguntar-ne el significat. Després, de nit, a casa, mentre elsseus pares es pensaven que dormia, les estudiava. Però era una feinainútil: cada dia descobria que, a més de les ja s’havia après, B i P n’uti-litzaven cinquanta mil més, noves per a ell i igualment estranyes. El vasorprendre que «sima» signifiqués «corda». Es va passar tota una nitmemoritzant-la, total perquè l’endemà P, en lloc de «corda» o «sima»,usés la paraula «maroma».

Quim Monzó, «Literatura rural», dins Vuitanta-sis contes.

FA: 2a persona-receptor

FA: imperatiu

FP: hipèrbole

FP: enumeració

Page 12: Llengua Catalana i Literatura 2

1. L’oració1.1 Què és?

En aquest breu diàleg, dues persones es comuniquen per mitjà de la llengua.Però les intervencions dels dos interlocutors tenen altres coses en comú:a Els dos missatges expressen pensaments amb sentit complet i amb una en-

tonació determinada: la mare vol conèixer un fet i fa una pregunta, amb l’en-tonació que li és pròpia. El fill hi expressa una intenció, amb un to de veu alt.

b Els dos interlocutors mantenen el silenci abans i després de la seva intervenció;per tant, l’expressió dels seus pensaments se situa entre pauses.

c D’altra banda, en cada intervenció s’utilitza un verb en forma personal (hasendreçat i faig) que no depèn sintàcticament de cap altre.

Cadascun dels interlocutors pronuncia una oració, que definim com una expressióamb sentit complet, entonació pròpia i independència sintàctica, situada entredues pauses, que conté, com a mínim, un verb en forma personal.

Distribueix els verbs següents en dos grups, segonssi estan en forma personal o bé en forma no personal(infinitiu, gerundi i participi).

Totes aquestes oracions tenen més d’un verb. Su-bratlla els que estiguin en forma personal.

a Si no tinc temps d’anar-hi, t’avisaré abans.b No m’estranya que tinguis remordiments.c Li agradava molt dibuixar.d Hi va anar sol o l’hi va acompanyar algú?e Vols que et prepari alguna cosa per menjar?f Cal que tinguis en compte totes les possibilitats.

Dels missatges següents, destria els que contenenun verb en forma personal.

a Digui’m?b Un cafè amb llet.c Qui és?d Fora d’aquí!e Bona nit, fill.f Truqui més tard.g Que tinguis molta sort!h A sopar!i En vols una mica?j Paciència, dona!k Soparàs?l T’assembles molt a la teva mare.m Uf, que difícil!

Indica quins dels missatges de l’activitat anterior sónoracions, tenint en compte la definició que n’hemdonat.

4

3

2

1

ACTIVITATS

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

[14]

Aquest espot és d’una campanya de foment de lallengua catalana. Els enunciats següents són ora-cions?‒Li parles en català? ‒És clar! Així el puc practicar.A la feina! Al carrer! Al cafè de l’amic Joan!

cantessis, hem arribat, dormint, haver resolt,treballa, dormi, estat, introduís, vaig decidir, fèieu,

escoltaran, dient, témer, haureu estudiat, guanyant,servit, rumiessis, continuïn, cosides, havent acabat,

representaren, hagi reunit, enfilàveu, perduda,respirem, bullir, endolcit

Page 13: Llengua Catalana i Literatura 2

Identifica de quina modalitat sónles oracions:

a Llàstima que siguin tan carsaquests pantalons!

b Albert, surt a la pissarra.c Vols maduixes amb nata?d Els meus pares ja fa deu anys

que són vegetarians.e Si almenys m’estimessis una

mica!f Potser arribarà amb el proper

tren.g Qui t’ho ha dit, això?h No ha plogut gens des del di-

lluns de la setmana passada.i No vingueu més tard de les

onze!

5

Digues si les oracions interrogatives següents són totalso parcials.

a Quina hora deu ser ara?b Faràs alguna reclamació?c Per què no véns amb nosaltres al zoo?d Era la Laura, la noia que duia el barret?e On anireu de vacances?f Que t’ha dit alguna cosa, la teva mare?g Què t’ha dit?h Ja et saps totes les comarques?i Quan és l’aniversari de la Sara?j D’on véns?

Distingeix quines de les oracions següents són exhorta-tives i quines són enunciatives.

a Compri aquí al millor preu. b Ha demanat una explicació més convincent.c Afanyem-nos una mica!d Durant les rebaixes, sempre comprem roba en

aquesta botiga.e Espera’t, no bufis les espelmes encara!f Ens hem endarrerit molt en els terminis de lliura-

ment de la mercaderia.g No marxis tan aviat.h Xerreu massa, noies.

6 7

ACTIVITATS

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

1.2 Modalitats de l’oració

Quan emetem un missatge, la nostra intenció no sempre és la mateixa: podeminformar, preguntar sobre alguna cosa que no coneixem o bé demanar al re-ceptor que faci alguna acció. És per això que, segons l’actitud que mostra l’e-missor, dividim les oracions en sis modalitats diferents:

Informen sobre algunacosa. Es divideixen en afir-matives i negatives.

• S’ha acabat el pa. (afirma-tiva)

• Ja no hi ha pa. (negativa)

• Vindràs a la festa? (total)• Qui més vindrà? (parcial)

• Ui, m’has trepitjat!• Som els millors!

• Potser fins demà no re-brem notícies seves.

• Tant de bo no tingués avuila prova.

• Explica-m’ho tot ara ma-teix.

• No crideu, si us plau.

enunciatives

Formulen una pregunta ihabitualment acaben ambun signe d’interrogació. Lesinterrogatives totals són lesque es poden respondreamb un sí o un no, i les par-cials, les que tenen com aresposta la part de l’oracióque es desconeix.

interrogatives

Expressen alguna mena desentiment que afecta elparlant de manera intensa(alegria, llàstima, dolor,enuig...).

exclamatives

Expressen un dubte.dubitatives

Manifesten un desig.

Formulen una ordre, un preco una prohibició.

optatives odesideratives

exhortatives

[15]

això és bàsic!

Hi ha oracions que responen a mésd’una modalitat:

Que no saps quina hora és?

Aquesta oració sembla interrogativa,però la intenció del parlant pot ser re-treure a algú que no hagi acomplertuna tasca i, per tant, induir-lo a fer-hode seguida (exhortativa). A més, de-nota un certa sorpresa, enuig o decep-ció per part del parlant (exclamativa).

ACTIVITATS

Page 14: Llengua Catalana i Literatura 2

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

[16]

molt altadverbi adjectiu

modificador nucli

ben aviatadverbi adverbi

modificador nucli

Els adverbis de quantitat fan la

funció de modificadors si acom-

panyen un adjectiu o un altre ad-

verbi modificant-ne lleument el

significat.

!

classe de sintagma estructura nucli exemple

sintagma nominal (SN)

sintagma verbal (SV)

sintagma adjectival (SAdj)

sintagma adverbial (SAdv)

(det. +) nucli (+ complements)

nucli (+ complements) verb paga l’esmorzar a tothom moltsovint

(modif. +) nucli (+ complem.) adjectiu tan generós

(modif. +) nucli (+ complem.) adverbi(o locució adv.) molt sovint

sintagma preposicional (SPrep) prep. + SN ― a tothom

nom (o pronom) aquest company tan generós

2. El sintagma2.1 Què és?

Un mot o un conjunt de mots amb un sentit unitari i que fa una funció dins del’oració. Fixa-t’hi:

Qui? Què fa?El germà del Martí escolta la ràdio cada matí La nostra veïna treballa en aquest hospitalEll investiga els delictes comesosAquest company tan generós paga l’esmorzar a tothom molt sovint

Els sintagmes de la primera columna tenen un significat unitari, igual que els dela segona columna. A més, si els unim, podem construir oracions.

2.2 Estructura dels sintagmes

En un sintagma, sempre hi ha una paraula principal que funciona com a nucli ique li dóna nom. Els altres elements (si n’hi ha) acompanyen el nucli, com els de-terminants i els modificadors, o bé el complementen:

El germà del Martí escolta la ràdio cada matí. det. nucli complement nucli complement complement

Ara bé, un sintagma en pot contenir un altre o més d’un. De fet, els comple-ments d’un nucli també són sintagmes:

la ràdio cada matídet. nucli det. nucli

2.3 Classes de sintagmes

Depenent de la categoria gramatical del nucli, distingim quatre tipus de sintag-mes: sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival i sintagma adver-bial. Així, en els exemples anteriors, el nucli del sintagma el germà del Martí és unnom (germà), que dóna lloc a un sintagma nominal.

Però encara hi ha un cinquè tipus de sintagma, el preposicional, que està formatper una preposició i un sintagma nominal (o alguna estructura equivalent).

Són sintagmes Totes les biblioteques públiques deCatalunya i amb el carnet de la biblioteca? De quintipus?

Page 15: Llengua Catalana i Literatura 2

Identifica el nucli i els complements d’aquests sin-tagmes verbals.

a portava un vestit vermellb hem insistit en aquest temac caminaven sense rumb fixd sortirem per la porta del darreree sempre esborrava la pissarraf incompleix la normativag col·lecciono segells i monedesh llegiu molts còmics

Subratlla tots els adverbis i locucions adverbials quehi ha en aquestes oracions i indica si fan de nuclisd’un sintagma adverbial o bé de modificadors.

a M’agrada molt observar el vol dels ocells.b A vegades llegeixo narracions de terror.c L’Aina és més alta que el seu germà.d Hem treballat de valent.e Per què heu vingut tan aviat?f Ja han convocat els jocs florals de l’escola.g Deia que era immensament feliç.h Vénen molt sovint.

Digues si els grups de mots subratllats en aquestesoracions són sintagmes adjectivals o bé sintagmesadverbials. Després, identifica’n el nucli i els modifi-cadors (si n’hi ha).

a Per què ets tan mentidera?b Pertot arreu trobaràs caixers automàtics.c Van tenir un problema bastant greu però, final-

ment, el van poder solucionar.d Aquesta habitació ha quedat ben espaiosa!e De tant en tant, mira’t el correu electrònic per si hi

ha notícies noves.f No m’agrada gens que em miris de reüll!

Identifica el nucli, els determinants i els comple-ments d’aquests sintagmes nominals.

a un error nefastb certs personatges històricsc aquell personatge secundarid aquesta mirada tan penetrante un bon ensurtf la cadira de braços de la saleta g tota la vida de la meva àvia

10

11

9

8

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

[17]

ACTIVITATS

3. La preposició3.1 Què és?

Un mot invariable que generalment serveix per enllaçar el nucli d’un sintagma ambun altre element (normalment, un sintagma nominal) que fa de complement:

el pastís de natadet. nucli complement: prep. + SN

3.2 Tipus de preposicions

Hi ha els següents tipus de preposicions:

1. Les formes al, als, del, dels, peli pels són el resultat de la con-

tracció d’una preposició i un

article:

a + el / els > al / alsde + el / els > del / dels per + el / els > pel / pels

fins als penya-segats

preposició

2. La preposició de s’apostrofa

sempre davant d’un mot co-

mençat amb vocal:

damunt d’aquell pianopreposició

!

simples

a, amb, de, en, per

arran, contra, damunt, durant, entre, envers,fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, prop, se-gons, sense, sobre, sota, vers, vora...

arran de, cap a, damunt de, des de, fins a, llevat de, per a,prop de...

a causa de, a excepció de, a favor de, a mig, a partir de,abans de, al costat de, al llarg de, com a, d’acord amb,d’ençà de, en contra de, en pro de, fora de, per mitjà de...

àtones

tòniques

compostes

locucionsprepositives

Page 16: Llengua Catalana i Literatura 2

Identifica les preposicions i les locucions prepositi-ves que hi ha en aquestes oracions i classifica-les se-gons si són simples (àtones o tòniques), compostes olocucions.

a La ruta comença a Blanes, arran de mar.b Han anat cap a l’escola però s’han aturat prop del

mercat per comprar l’esmorzar.c Cal mostrar respecte envers els companys.d Malgrat la mala actuació arbitral, l’equip va supe-

rar l’eliminatòria. e He rebut moltes mostres de suport per part de la

família i els amics. f Vam conduir sense parar des de Perpinyà fins a

París. g Són regals per al Joan, que demà fa 13 anys.h Van perdre la feina a causa de la crisi.i Quant a la teva actitud, millor no parlar-ne ara.j Estic enfadada amb tot el grup tret de l’Alba.k En aquesta plaça hi ha un mercat solidari pro Ma-

rató de TV3.

Totes les conjuncions que hi ha en aquestes oracionsenllacen sintagmes (per tant, totes són coordinants).Encercla-les.

a No et confonguis, eh? Això no és xampany sinócava.

b La Isabel no és jove ni vella: és una persona de mit-jana edat.

c Què prefereixes: una orxata acabada de fer o bé ungelat?

d Tenim un hort urbà a la terrassa on hem plantatenciams i cebes.

e Aquest noi no vol estudiar ni treballar!f L’Anna és molt tímida però molt amable.g El meu cosí no viu aquí ni allà: només hi passa al-

gunes temporades, amb nosaltres. h Arribaràs aviat o tard, avui?

Identifica, en les oracions de l’activitat anterior, elssintagmes que estan units per conjuncions. Assenya-la’n el nucli i digues de quina classe són.

14

1312

ACTIVITATS

ANALIZA TUS COMPETENCIAS PRUEBA DE EVALUACIÓN DE DIAGNÓSTICO1

[18]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]

4. La conjunció4.1 Què és?

Una paraula invariable que uneix elements del mateix tipus dins de l’oració:

Tinc una germana i un germà.SN conj. SN

o bé enllaça oracions entre si:

Véns amb mi o te’n vas amb ells?oració conj. oració

4.2 Tipus de conjuncions

Les conjuncions i les locucions conjuntives són coordinants si relacionen sintagmeso bé oracions de la mateixa categoria sintàctica, i subordinants si relacionen duesoracions de categoria diferent:

oracions de la mateixacategoria sintàctica →

oracions de categoriasintàctica diferent →

A l’esquerra tens una taula amb les conjuncions i locucions conjuntives més freqüents.

Sóc alta però no ho sóc tant com tu.oració conjunció oració

coordinant

M’agrada que cantis.oració conjunció oració

principal subordinant subordinada (complement)

coordinants

que, mentre,perquè, si...

doncs, i, ni, o,però, sinó,tanmateix...

subordinants

conjuncions

coordinants

a fi que, comque, com si, demanera que,des que, d’ençàque, encaraque, fins que,ja que, malgratque, per talque, sempreque, sinó que,tan aviat com,tret que...

a més, així itot, d’unabanda, d’altrabanda, és a dir,o bé, per tant...

subordinants

locucions conjuntives

Page 17: Llengua Catalana i Literatura 2

[19]

Com es representen els sintagmes?

Recorda: El nucli pot ser un verb, un nom (o pronom), un adjectiu o bé unadverbi (o locució adverbial).

preparant el sopar força contenta dels resultats nucli (verb) nucli (adjectiu)

bastant lluny de mi durant una setmana molt complicada nucli (adverbi) nucli (nom)

Recorda: Els determinants acompanyen el nom per precisar-lo; els modificadorssón adverbis de quantitat que van davant d’un adjectiu o d’un adverbi per mo-dificar-ne lleument el significat. La resta d’elements són els complements.

preparant el sopar força contenta dels resultatsN (verb) complement modif. N (adjectiu) complement

bastant lluny de mi (durant) una setmana molt complicadamodificador N (adv.) compl. prep. determ. N (nom) complement

Recorda: Hi ha quatre tipus de sintagmes: verbal, nominal, adjectival i adverbial.A més, si un sintagma va introduït per una preposició, és preposicional.

preparant el sopar força contenta dels resultatsN (verb) complement modif. N (adjectiu) complement

SV SAdj

bastant lluny de mi durant una setmana molt complicadamodificador N (adv.) compl. preposició determ. N (nom) complement

SAdv SN

SPrep

de + els resultats → força contenta dels resultatsprep. det. N (nom) modif. N (adj.) complement (SPrep)

SN SAdj

SPrep

VINGA, DONCS: A ANALITZAR!

1. Localitza i subratlla la paraula principal (nucli del sintagma).

2. Identifica els elements que acompanyen o complementen el nucli.

3. Identifica de quin tipus és el sintagma.

4. Analitza els sintagmes que fan de complement del nucli.

Disfressa't i surt pel teu barri! és l’eslògan d’a-questa campanya publicitària. Conté algunaconjunció? De quin tipus?

Vine i viu l’aventura dels drets dels infants és l’es-lògan d’aquesta campanya publicitària. Contéalguna conjunció? De quin tipus?

1

Page 18: Llengua Catalana i Literatura 2

[20]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

Identificació d’oracions

Identifica quins dels missatges següents són ora-cions i subratlla’n el verb.

Classificació d’oracions segons la modalitat

Digues quines de les expressions d’aquest còmic sónoracions i, després, classifica-les segons la modali-tat.

Identificació de sintagmes verbals

Identifica tots els sintagmes verbals que hi ha enaquesta endevinalla i encercla’n el nucli:

Em llevo, et desperto, t’escalfo, et faig llum, si un núvol em tapa tot queda com fum.

Identificació de sintagmes nominals

Identifica tots els sintagmes nominals que conté l’en-devinalla anterior (inclosa la resposta) i encercla’n elnucli. Recorda que un pronom també pot ser el nuclid’un sintagma nominal.

Ús de preposicions

Completa aquestes oracions amb una de les preposi-cions o locucions prepositives següents: vers, com a,per mitjà de, a mig, a partir de, sota.

a Podeu venir ▲ les vuit.b El termòmetre marca tres graus ▲ zero.c Ha parlat amb la direcció ▲ delegat de la classe.d Faré el pagament ▲ un xec bancari.e Aquells fets succeïren ▲ l’any 1910.f El nou teatre s’inaugurarà ▲ mes de febrer.

Ús de conjuncions

Escriu una oració que contingui dos sintagmes nomi-nals units per la conjunció sinó, i una que continguidos sintagmes adjectivals units per la locució con-juntiva o bé.

Identificació de preposicions

Encercla la preposició que enllaça els sintagmes se-güents.

a un llibre sobre l’evolució humanab situant-se prop teu c feliç amb la seva parellad una associació contra la violènciae actuar segons les circumstànciesf el vestit sense màniguesg haver-se concentrat en la feina

19

17

18

20

21

16

15

ACTIVITATS FINALS

a Quina passada!b Cediu el pas.c Què és allò?d Visca la vida!e Vés amb compte!f Sala d’esperag Al carrer!

Text i il·lustracions: CorcalRevista Reporter Doc, núm. 181

Page 19: Llengua Catalana i Literatura 2

[21]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]1

Identificació i classificació de conjuncions i preposicions

Encercla les conjuncions i les preposicions que apa-reixen en aquest text i classifica-les d’acord amb elsesquemes que hi ha a la unitat.

Identificació de la funció dels adverbis dins del sintagma

Tots aquests missatges contenen un adverbi o una lo-cució adverbial. Subratlla’ls i digues si funcionen coma nucli d’un sintagma adverbial, o bé com a modifi-cador d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

a Viuen en un poblet molt petitb Les vam començar ahir.c Continuem endavant una estona.d Aquella noia tan simpàtica ha gravat un disc.e Els han tractat molt durament.f Només volia veure’t una estona.g Hem suat de valent.h Quin noi més eixerit!i Tu creus que m’has de parlar així?j Que gran s’ha fet!k Condueixes massa de pressa.

Distinció entre determinants i adverbis

Digues en quin d’aquests casos el mot bastant és un de-terminant i en quins casos és un adverbi: bastant seriós;bastant pa; m’agrada bastant; bastant lluny.

Identificació de sintagmes diversos

Identifica de quina classe són els sintagmes que apa-reixen subratllats en aquest text i encercla el nucli decadascun.

Anàlisi sintàctica de sintagmes

Fixa’t en l’eslògan de la Caixa Penedès. Quin és elnucli del sintagma? I el complement? Quin tipus desintagma és, al seu torn, el complement? Contéalgun altre sintagma dins seu? Fes l’anàlisi de totl’eslògan, seguint tots els passos.

Analitza aquests sintagmes.

a els llibres més venutsb passar la nit al rasc abans del viatged activitats per a jovese comprar números endarrerits de la revistaf els avantatges d’una autocaravanag retorn al passath pendents de les últimes notícies

24

25

26

27

22

23

ACTIVITATS FINALS

La sèquia de ManresaUn viatge planer a través del temps

Hi havia una vegada un país molt bonic. Tenia mun-tanyes, rius i camps; una costa de mar arrissada i unsturons verds sota el cel blau. Un any hi va haver unasequera tan gran que els camps van deixar de donarels fruits que alimentaven els nens i les nenes, elsgrans i els petits d’aquella terra on semblava que noplouria mai més. Però els habitants d’una ciutat ano-menada Manresa van dir al seu rei: «Podríem fer uncanal que portés aigua del Llobregat fins a la nostravila». El monarca, que es deia Pere i era molt cerimo-niós, va ordenar: «Endavant, tots a treballar!» Així foucom es creà la sèquia de Manresa, que avui ressegui-rem amb bicicleta; i sense queixar-nos gaire, que nofa ni pujada ni baixada.

Martí Roma i Francesc Roma, Revista Vèrtex, núm. 231

L’edat d’or

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i co-mençà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i arma-ris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar dequatre grapes, per mirar sota els mobles.La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell,se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs.» Alcap d’una bona estona, li preguntà:‒Què et passa, ara? Què tens?‒He perdut la memòria i no la trobo enlloc! ‒va res-pondre ell amb un rebuf.La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com siclamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, perexpressar la infinita paciència d’aquest món.‒Que no ho veus, infeliç ‒digué‒, que la portes po-sada?

Pere Calders, «L’edat d’or», dins Tot s’aprofita.

Persones al servei de persones

Page 20: Llengua Catalana i Literatura 2

Actors i escriptors. Fem una fotonovel·la (sessió 1)

1.1 Què és una fotonovel·la?

A partir de la invenció de la fotografia i sobretot després de l’èxit aclaparadordel cinema, va sorgir una nova manera de narrar els fets, d’explicar les histò-ries: la fotonovel·la. Una fotonovel·la és un text narratiu en què es conju-guen imatge fotogràfica i text.

La primera fotonovel·la es va fer a Itàlia l’any 1946, i va ser publicada a la re-vista Grand Hotel. Va tenir molta acceptació durant uns quants anys. Avui diano és un gènere gaire conreat, però pot resultar molt interessant.

1.2 El llenguatge de la fotonovel·la: la imatge

Malgrat les semblances entre la fotonovel·la i el cinema, el cinema presentauna diferència fonamental en relació amb la fotonovel·la: en aquesta últimala imatge és estàtica, mentre que al cinema la successió ràpida d’imatges pro-dueix la il·lusió del moviment.

El dinamisme que caracteritza el cinema no el trobem, per tant, a la fotono-vel·la, i aquest és un fet que cal tenir en compte en el moment d’elaborar lafotonovel·la.

1.3 El llenguatge de la fotonovel·la: el text

Al cinema la narració es produeix per la combinació de fotogrames i so. El so,però, és del tot absent a la fotonovel·la i en el seu lloc trobem text escrit.

En aquest sentit hi ha grans similituds entre fotonovel·la i còmic: els fotogra-mes de la fotonovel·la i les vinyetes del còmic consten de textos a peu de pà-gina que presenten els personatges o guien el lector en la interpretació delsfets de la narració. De la mateixa manera, en els dos casos els diàlegs delspersonatges apareixen en bafarades o globus.

[22]

PROJECTE TAC  FEM UNA FOTONOVEL·LA!

globuso bafarades

comentaris

Page 21: Llengua Catalana i Literatura 2

[23]

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICACOMPETÈNCIES A PUNT!1

Al text hi ha quatre oracions en cursiva. Indica quinarespon a cada una de les modalitats següents:

La Nicole diu a la Jana Els ulls del teu germà ho deientot. Què deien els ulls del germà?

Que aquell conte l’avorria perquè ja li havia explicatun munt de vegades. Que tenia son perquè ja era tard.Que la manera com la Jana explicava el conte elcaptivava.Que el nen sent admiració per la seva germana.

Quins adjectius podries aplicar a la Jana?

Escriu un antònim per a cada adjectiu de la llista ante-rior.

Hi ha cinc mots ressaltats amb negreta. Indica a quinacategoria gramatical pertany cada un.

Digues de quina classe són els sintagmes subratllatsen cada cas i encercla’n el nucli.

a La Jana escoltava la Nicole amb l’emoció contin-guda...

b Era dolç i fresc.c Sempre hi ha alguna cosa...d Els ulls del teu germà ho deien tot...

La Nicole diu: A vegades [...] ens tornem cecs i sordsals bons moments, a les possibilitats... Creus que cecsi sords tenen un sentit literal? Explica amb les tevesparaules què vol dir el narrador amb aquesta afir-mació.

Explica amb les teves paraules el sentit dels versos queescriu la Jana a la seva llibreta.

Completa els mots amb la vocal (a, e, o, u) adequada:

Segur que alguna vegada algun amic o amiga ha pas-sat per un mal moment. Explica-ho de maneranovel·lada, afegint-hi tota la ficció que vulguis: què lihavia passat, amb qui l’havia passat, què sentia, quinsdubtes tenia...

4

9

8

7

6

5

3

2

1

La Jana escoltava la Nicole amb l’emoció continguda...La Nicole li va allargar un gra de raïm i ella se’l va posar a laboca. Era dolç i fresc.–Però... i quan sents que no hi ha res..., quan realment no hi hares que t’agrada? –va dir la Jana.–Sempre hi ha alguna cosa... Potser és que fas més cas dels so-rolls que vénen de fora que de tu mateixa.–M’agradaria que fos així –i la Jana va sospirar.La Nicole li va donar un altre raïm i va dir:–Jana, l’altre dia no vaig poder evitar escoltar-te quan explica-ves aquell conte del pirata al teu germà... Jo era aquí, a la cuina,fullejant una revista i veia la cara del teu germà, fascinat... Sé que li has explicat un munt de vegades, però, tot i així, lateva veu crea la boira quan parles de boira, i la tempesta quan

hi ha tempesta, i rialles quan es retroben... Els ulls del teugermà ho deien tot... Només sé això... A vegades, és fàcil la-mentar-se de la mala sort que tenim i ens tornem cecs isords als bons moments, a les possibilitats...Aquella nit la Jana va tornar a agafar la llibreta i va escriure:

«Horitzó dos.La meva veu crea un nou instant,desperta sentits adormitsals llavis de la nit.»

Eulàlia Canal,La pluja als llavis.

a enunciativab interrogativac dubitativad optativa o desiderativa

desanimadacontenta desorientadainsatisfetarelaxadaafortunada

a sor▲llósb engr▲natgec f▲llejar d fr▲score escolt▲f end▲lcirg s▲spir h emb▲irat

desanimada

contenta

desorientada

insatisfeta

relaxada

afortunada