Post on 10-Sep-2019
IES MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
SÍNTESI DEL REGLAMENT DEL VOLEIBOL
El VOLEIBOL es practica entre dos equips de sis jugadors, amb un d’ells com a capità,
és permeten a mes, sis suplents per equip. Per tant, el nombre màxim de jugadors que es poden
inscriure en acta és de dotze , i el mínim és de sis.
L’objectiu de cada equip consistix a fer passar el baló sobre la xarxa perquè caiga en el
sòl dels contraris o que estos no puguen controlar -ho, cometent algunes de les faltes que
assenyalen les regles de joc Abans de que el baló passe la xarxa, cada equip pot tocar-ho fins a tres
vegades i mai dos seguides un mateix jugador, excepte en el bloqueig.
L’elecció del camp i de qui comença traient es realitza per sorteig. Els
dos equips es col·loquen en costats oposats del camp, de manera que tres jugadors estiguen en
front de la xarxa (davanters) i els altres tres darrere dels anteriors (saguers o defenses ). Cada v
egada que un equip recupera el servici, e l s jugadors roten els llocs seguint les agulles del rellotge.
El joc s’inicia quan el saguer dret realitza el servici des de darrere de la línia de fons; si
el baló toca el sòl del camp adversari, o els seus jugadors no poden controlar-ho, o cometen alguna
infracció, es compte un punt a favor de l’equip que va efectuar el servici . En canvi, si el que perd
el control o comet infraccions és l’equip que va traure, este perd el punt i el servici passa a poder
del contrari.
Es considera falta i pèrdua del punt quan: un jugador toca el baló dos
Vegades seguides (excepte en bloquejos), no aconseguix passar – ho sobre la xarxa , ho llança fora
del camp contrari, toca la xarxa amb el cos, traspassa la línia central, adopta una conducta
antiesportiva, o quan l’equip toca el baló mes de tres vegades (excepte en bloqueig).
Un `partit consistix en guanyar tres de cinc sets o jocs. Un joc o set és guanyat per
l’equip que primer aconseguix vint -i-cinc (25) punts a favor seu, portant un avantatge de dos punts
almenys. En el cas que la puntuació estiga empatada a 24, el joc continuarà fins a aconseguir la
diferència de dos punts. En el cas d’empat a 2 sets, el set decisiu es juga a 15 punts amb un
avantatge mínima de 2 punts.
Durant el joc es permeten dos períodes de descans (temps morts) de trenta segons per
equip en cada set, i en estos períodes els entrenadors poden parlar amb els seus jugadors.
MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
ALTURA DE LA XARXA
La xarxa està col·locada verticalment sobre la línia central i el seu borde superior es
troba a 2,43 m per a hòmens i 2,24 m per a dones. Es fixen les altures següents:
Categoria Masculina Benjamins 2,00 m
Alevins 2,10 m
Infantils 2,24 m
Cadets 2,37 m
Juvenils 2,43 m
Categoria
Femenina
.
.
. .
Infantils 2,10 m
Cadets 2,18 m
Juvenils 2,24 m
La seua altura es mesura des del centre de la pista. L’altura de la xarxa (per damunt de les
dos línies laterals) ha de ser exactament la mateixa i no ha d’excedir l’altura oficial en més
de 2 cm. PER A GUANYAR UN
SET
Un set (excepte el decisiu 5t set) ho guanya l’equip que primer anota 25 punts amb un
avantatge mínima de dos punts. En cas d’empat 24-24, el joc continua fins que
s’aconseguix un avantatge de dos punts (26-24; 27-25; ...) PER A GUANYAR EL PARTIT
El partit ho guanya l’equip que aconseguix guanyar tres sets. En cas d ’ empat 2-2, el set
decisiu (el 5 t ) es juga a 15 punts amb un avantatg e mínima de dos punts. ALINEACIÓ DE JUGADORS Ha d’haver-hi sempre sis jugadors per equip en joc. La formació inicial d’un equip indica l’orde de
rotació dels jugadors en la pista. Aquest ordre s’ha de mantindre durant el set. Quan un equip
utilitza l’opció de registrar un jugador
2
MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
defensa "LLIURE", el seu número ha d ’indicar – se també en el full de posició del primer set, a
més dels sis jugadors inicials. Abans de començar cada set, l’entrenador ha de presentar la formació inicial del seu equip en un
full de rotació. El full ha de ser entregada, degudament omplida i firmada, al segon àrbitre o a
l’anotador. Els jugadors que no apareguen en la formació inicial d’un set són substituts per a eixe set. Una
vegada que el full de rotació ha sigut entregada al segon àrbitre o a l’anotador, no es permet cap
canvi en la formació sense una substitució normal. POSICIONS En el moment que el baló és colpejat pel jugador que trau, cada equip ha d’estar col·locat en el seu
propi camp en l’orde de rotació (excepte el que trau). Les posicions dels jugadors es numeren com seguix: Els tres jugadors col·locats junt amb la xarxa són els davanters i ocupen les posicions 4 (davanter-
esquerre), 3 (davanter-centre) i 2 (davanter-dret). Els altres tres són els saguers i ocupen les posicions 5 (saguer-esquerre), 6 (saguer-centre) i 1
(saguer-dret). Posicions relatives entre els jugadors Cada jugador saguer deu estar col·locat més arrere que el seu davanter corresponent respecte a la
xarxa. Els jugadors davanters i els saguers, respectivament, han d’estar col·locats lateralment en l’orde
indicat en l’apartat anterior. Les posicions dels jugadors es determinen i controlen d’acord amb les posicions dels seus peus en
contacte amb el sòl Cada jugador davanter ha de tindre almenys part d’un peu més prop de la línia central que els
peus del seu corresponent jugador saguer; Cada jugador dret (esquerre) ha de tindre almenys part d’un peu més prop de la línia dreta
(esquerra) que els peus del jugador central de la seua línia. Una vegada que s’ha efectuat el servici,
els jugadors poden desplaçar-se i ocupar qualsevol posició en la seua pròpia pista i en la zona
lliure.
3
MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
JUGADOR
L L I U R E El Lliure ha de ser anotat en l’acta del partit, abans del mateix, en la línia especial reservada per a
això. El seu número també haurà d’aparéixer en el full de posició del primer set. Les regles específiques per al Lliure són les següents: Equipament: El Lliure ha de portar una camiseta o jaqueta de distint color en contrast amb el dels altres
membres de l’equip (o de diferent disseny)
Accions de joc:
a) El Lliure pot reemplaçar qualsevol jugador saguer.
b) N o més pot jugar com saguer i no pot completar un colp d’atac
des de cap part (incloent l’àrea de joc i la zona lliure) si en el
moment del contacte el baló està completament per
damunt del bord superior de la xarxa.
c) El Lliure no pot traure, bloquejar ni fer temptativa de bloqueig.
d) Un jugador no pot completar un colp d’atac per damunt del bord superior de la
xarxa si el baló ve de passe de dits fet per un Lliure en la zona d’atac. El baló pot
ser atacat lliurement si el Lliure realitza esta mateixa acció des de més arrere de la
zona d’atac. Reemplaçament de jugadors
a) Els reemplaçaments en què intervinga un Lliure no es compten com a
substitucions regulars. El seu número és il·limitat, però ha d’haver-hi una jugada
entre dos reemplaçaments de Lliure. El Lliure només pot ser reemplaçat pel jugador
a qui aquell va reemplaçar.
b) Els reemplaçaments només poden tindre lloc abans del toc de xiulat per al
servici:
I. Al començament de cada set després que el segon àrbitre ha comprovat
el full de posició inicial.
II. Amb el baló fora de joc.
4
MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
GESTOS TÈCNICS
Els diversos procediments específics que ens van a permetre el desenrotllament del joc
en voleibol, es denominen gestos tècnics.
Es classifiquen en:
*EL PASSE
D’ATAC * SERVICI
*REMAT *
*PASSES MÀ BAIXA
DE DEFENSA *BLOQUEJOS
*PLANXES O CAIGUDES 3.1. ELS
PASSES
En aquest esport del voleibol, l’acció de rebre un baló i posteriorment enviar-ho a un
company, és la mateixa que rep el nom del passe: Sí que és amb les dos mans: Es denomina PASSE A DOS MANS Si és
amb els avantbraços: Se l’anomena PASSE DE MÀ BAIXA 3.1.1. PASSE A DOS MANS
També se l’anomena TOC DE DITS, es pot realitzar Cap Avant, Cap Arrere o de forma
LATERAL. A) Passe avant
Per al seu aprenentatge i posterior execució és necessari dur a terme els moviments següents:
-Jugador darrere del baló amb les cames flexionades -Un
peu més avançat que un altre
-Les mans davant de la cara, amb els dits polzes i índexs en forma de triangle.
-Estendre simultàniament braços i cames per a trobar el baló.
5
MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ
- Colpejar el baló davant de la cara en la part davantera. Errors
a tindre en compte:
-Portar les mans separades -Posar els
dits de punta -Separar massa els colzes
-Colpejar lluny de la cara -Colpejar el
baló a l’altura del pit
-No efectuar un correcte treball de cames, flexionant-les
B) Passe d’esquena (arrere)
El jugador es fica davall del baló i realitza una extensió del
maluc, tronc i braços cap arrere, seguint la trajectòria amb la vista.
Errors a tindre en compte: - Colpejar per davall del cap amb els dits dirigits cap avant i les palmes cap amunt
- Separar les mans en el moment de colpejar (com si s’estiguera
nadant a estil braça)
6
3.2. PASSES DE MÀ BAIXA Fonamentalment s’utilitza per a la recepció dels servicis i la defensa dels acabaments, també
s’utilitza quan el baló li arriba excessivament davall al jugador. Es realitzen els moviments següents:
-Situar-se darrere de la trajectòria del baló amb les cames flexionades i els peus
separats un més avançat que un altre.
-Agafar-se les mans posant una dins de l’altra , de manera que les mans i braços es
troben totalment simètrics
-Estendre els braços i projectar els muscles cap amunt i avant, eixint a la trobada del baló
iniciant l’extensió de les cames i colpejant amb la part interna dels avantbraços. Estirar
completament els braços
-Colpejar el baló davant i separat del cos
-No moure en excés els braços al colpejar
-Bon treball d’extensió de cames
-Tronc recte
Errors més freqüents: -Encollir
els braços -Tindre'ls
blans -Colpejar amb els
dits
-Colpejar amb cames esteses
-Colpejar amb els braços pegats al cos
-Alçar els braços massa al colpejar 3.3. EL SERVICI
Encara que hi ha diversos tipus per a efectuar el servici, ací tractarem el servici davall o de
seguretat i el cridat servici de tenis. 3.3.1. Servici de baix o de seguretat
-El jugador es col·loca amb els muscles paral·lels a la xarxa
-El peu contrari al braç que trau, avançat
-Lleugera flexió de cames
-El baló subjectat per la mà contrària a la de servici
-El cos oscil·la de darrere avant i el braç que colpeja paral·lel al cos,
colpeja el baló amb tota la mà.
-En el moment del colpeig, el baló estarà en l’aire. Errors més freqüents:
-Colpejar amb el puny
-Colpejar amb el braç encollit
-Colpejar fluix
-Rotar el tronc 3.3.2. Servici de tenis El baló se situa en la mateixa posició que en el servici per davall però amb el tronc recte i el baló
a l’altura de la cintura.
-El baló es llança a l’aire perpendicular al peu avançat. -El braç que colpeja s’alça per darrere del cap, arquejant el tronc cap arrere.
-A continuació s’avança el tronc, el braç s’estén i colpeja el baló en la seua part posterior
amb tota la mà.
S’ha d’evitar:
-Llançar el baló massa avançat
-Colpejar amb el braç encollit
-Abaixar el braç excessivament
3.4. LA REMATADA És una de les accions tècniques més difícils i complexes, es compon de tres fases : carrera - bot
- colpege
-La carrera és de tres passos. Els dos primers són de preparació i l’últim de batuda.
-Amb el bot, canviem l’impuls horitzontal en vertical, sent l’últim pas el més llarg. E l
maluc haurà d’estar retardada.
-Cames flexionades i braços arrere.
-El bot s’efectua amb els dos peus al mateix temps . Una vegada en l’aire, la mà que
colpeja es dirigix al bescoll com si fóra un a rascar-se.
-A continuació s’estén el braç i es colpeja el baló en la part superior, amb la palma de la
mà, flexionant el canell.
3.5. EL BLOQUEIG És precís col·locar- se a mig metre de la xarxa, les mans elevades a l’altura dels muscles i les
cames lleugerament flexionades per a poder-se moure ràpidament. El bot es pot fer bé des del siti
si rematen per on estic o bé amb un o dos passos d’impuls i batuda semblant a la de l’acabament;
en este últim cas giraríem el tronc en l’aire per a posar-nos d’enfront del rematador. Si sóc prou
alt fique les mans en el camp contrari i avanç les cames per a equilibrar-me. L’aterratge he de fer-
ho dins del meu camp perquè no em xiulen falta.
en el bloqueig cal botar un poc després que el rematador per a fer coincidir el seu acabament amb
la major altura del nostre bot. El bloquejador ha de botar en el moment en què la mà de l’atacant
passa davant de la seua vista. El bloquejador no ha de mirar el baló, sinó els peus de l’atacant.
3.6. PLANXES
La planxa o caiguda de front, es realitza
impulsant amb un peu cap avant
Les cames s’eleven a més altura que els
muscles
Una vegada efectuat el colpeig, s’amortix
La caiguda amb els braços alhora
que el cos fa d’assecant contra el sòl
4. TÀCTICA
4.1. Definició
S’entén per tàctica, “la totalitat de les accions individuals i col·lectives dels jugadors d’un
equip, organitzades i coordinades racionalment, dins dels límits del reglament i de l’esportivitat,
per a aconseguir la victòria, tenint en compte d’una banda les qualitats i particularitats dels
jugadors d’un equip i per unes altres les fallades de l’adversari”
4.2. Aspectes generals
En voleibol, cap acció és aïllada • si el baló ve de l’adversari, jo defenc • si el baló ve d’un company, construeix l’atac • si el baló va al camp de l’adversari, immediatament jo defenc • si el baló està en el meu camp, jo recolze.
En general, l’orde de colps correcte, i el que més s’utilitza és el següent: 1. Servici de l’equip contrari (atac) 2. Recepció amb toc d’avantbraç (defensa) 3. Col·locació amb toc de dits (atac) 4. Acabament cap al camp contrari (atac) 5. Intent de bloqueig (defensa) o recepció (defensa) de l’equip contrari, que a partir d’ací
construiria el seu atac.
4.3. Idees tàctiques generals
A) ATAC: 1. Traure el baló -
Als espais lliures.
- A la zona del terreny contrari en què siga més difícil rebre el baló.
2. Construcció de l’atac - Realitzar bons tocs. - Observar espais lliures del contrari. - Passar el baló cap eixes zones amb 1, 2 o 3 tocs. - Realitzar un acabament.
B)
DEFENSA: 1. Davant d’un servici - Ocupar tots els espais possibles. - Desplaçar-se per a rebre - Avançar el peu contrari a la direcció en què volem enviar el baló, (avançar el peu
esquerre, si volem dirigir el baló cap a la dreta i viceversa) - Rebre el baló amb la possibilitat de ser jugat per un altre company. 2. Davant d’una jugada d’atac - Observar els moviments del contrari. - Ocupar bé els espais. - Intentar bloquejar el baló. - Recuperar el baló. SISTEMA DE JOC: Es distingixen els aspectes següents:
- FORMACIÓ: És la distribució dels papers en l’equip. Exemples de formació:
C : Jugador que passa bé de dits.
: Jugador amb bona resolució en xarxa. : Jugador que passa bé d’avantbraços i gran mobilitat.
: Jugador amb característiques de C i A i/o R.
Cal buscar un equilibri, és a dir, tindre sempre un jugador fort almenys tant en la
línia
davantera com arrere.
4 remateu. + 2 col·loqueu. 3 rematadors.+ 3 col·loqueu. 5 remateu. + 1 col·locador 5 remat. + 1 col·loqueu 4 remateu. + 2 univers. 3 remateu. + 3 univers.
4 remateu. + 1 col·locadors 6 univers (col·locador a torn)
- DISPOSITIU: organització en el terreny de joc en atac o defensa de l’equip.
Exemples de dispositiu en recepció del servici. Primer s’anomenarà la
màxima responsabilitat i després la menor responsabilitat.
• Dispositiu de 5 jugadors en recepció:
2
2+3 3+2
• Dispositiu De 4 jugadors en recepció:
2+2 3+1
(6 no rep)
• Dispositiu de 3 jugadors en recepció:
3+0 2+1
-ORIENTACIÓ: definició de les trajectòries que ha de realitzar cada jugador. Poden ser:
• Permutes: canvi de lloc específic entre 2 o més jugadors. Per exemple, el
defensor de 6 va a zona 1 i el de zona 1 a zona 6.
4 3 2
-PERMUTA
5 6
1
• Penetració: Un jugador que li correspon una posició de saguer passa a
zona d’atac per a la col·locació
-PENETRACIÓ
2
4 3 1
5 6
• Canvi de zona: Es produïx durant l’atac. Es tracta de concloure l’atac en
una zona diferent de la que se situa l’atacant al començament del punt.
-CANVI DE ZONA
Cobertura: Es tracta de recolzar el jugador que realitza l’atac. És una situació entre atac i
defensa, ja que es tracta d’una acció durant la fase d’atac, però imminentment defensiva