Xarxa senders 2 a. part xarxa vs itinerari

Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 [email protected]

DOCUMENT 1: LA XARXA DE SENDERS 1a. Part Des dels anys 80 cap aquí, habitualment hem associat el senderisme a un (sol) producte turístic per ell mateix. Tractar-lo per ell mateix com a producte vol dir simplificar-lo, i sobre tot, minimitzar les seves possibilitats. Al meu entendre, això és un error en la mesura que: - senderisme fa referència a caminar - existeixen molts motius diferents per caminar, per salut, per fer exercici, per

conèixer un territori. - els usuaris dels camins poden ser molt diferents entre ells. - no sempre caminar (senderisme) ha d’estar associat a vacances. Tot i que el senderisme podria ser considerat un producte turístic, l’abast del seu contingut fa preferible tractar-lo com una especialització, força concreta, del turisme. Sota aquesta especialitat estem observant que s’hi acullen (o es poden acollir) molts sub-productes (o ofertes) diferents. Amb la voluntat d’optimitzar les seves possibilitats es proposa el desenvolupament d’un model específic per a la seva gestió. La importància d’optar per un bon model de gestió. Existeixen avui dos models clarament diferenciats:

1) model d’itinerari 2) model de xarxa


El model basat en la creació d’itineraris consisteix en crear senders (o itineraris) que surten d’un punt per arribar a una altre punt. El punt d’arribada pot coincidir o no amb el punt inicial, tenint itineraris circulars o lineals.

Aquest mapa de Formentera ofereix una concepció clara del model basat itineraris. Cada recorregut és una proposta. Un visitant pot triar entre 19 propostes, totes elles en aquest cas, d’unes característiques similars Si anteriorment ens referíem a les àmplies possibilitats del senderisme com a producte turístic, aquest model, actua exactament en direcció contrària: limitant considerablement les seves possibilitats. Com s’observa en el full publicitari, cada itinerari es correspon directament amb una proposta (oferta) turística. Si volem crear més ofertes haurem de crear més itineraris. Per cada oferta nova que volem crear haurem de crear un nou itinerari. Això, a més de la feina que pot suposar, vol dir un consum extraordinari del territori (en tan que són senders senyalitzats, adequats a uns “suposats” interessos, etc.


Seguint doncs aquests raonament no es difícil pensar que aquest model no té gens de flexibilitat i alhora permet, només limitadament, donar resposta a la demanda (seria més correcte afirmar que només permet donar resposta a un segment molt específic de la demanda).

Per contra, es proposa el model de xarxa de senders per tal d’optimitzar millor totes les possibilitats. Aquest model és similar al model de “circulació per carreteres”. Existeix un mapa de carreteres (en el nostre cas, serien senders). En funció de què volem fer, on volem anar, el temps que tinguem disponible, etc., traçarem un itinerari o un altre. Traslladant el símil a la productivitat turística, el funció de les característiques de l’oferta (la ubicació dels recursos i de l’allotjament i dels serveis, la seva duració, etc.) i de la demanda (segment a qui dirigim el producte: nens, adults, persones avesades a caminar, motius del viatge, etc.) traçarem un itinerari o un altre. La conseqüència més immediata és que nosaltres podrem crear tants itineraris com desitgem sense necessitat d’efectuar modificacions en el territori. Alguns aspectes importants a destacar pel que fa a aquest model:

1. La importància d’un bon traçat en el moment de definir la xarxa de senders.

Una xarxa ha de transcórrer per molts recursos, ha de ser variada, etc. Es la qualitat d’aquest xarxa de senders la que ens permetrà oferir tantes possibilitats (itineraris) com desitgem.

2. Es recomanable l’existència d’un ens gestor de la xarxa, que es preocupi

del seu manteniment i també de la seva millora constant (nous recursos, nous camins, nous equipaments, etc.).

a. Si bé és important inaugurar senders, encara hauria de ser més important, mantenir en òptimes condicions els senders inaugurats (pel que fa a senyalització, equipament, etc.). En aquest mateix sentit, no sempre és necessari invertir en nous senders, a vegades (tot sovint) és recomanable millorar la inversió (p.e. posta en valor d’alguns recursos, millores en l’equipament, etc.) de senders ja creats.

b. Només assegurant el manteniment de la xarxa (sense creixements) es dóna joc a la múltiple creació d’itineraris.


3. A partir d’aquesta xarxa física i estable (en tot cas, en millora contínua de la seva qualitat) hauran de ser els empresaris, els grups excursionistes, les escoles, fins i tot els mateixos operadors turístics, els que creïn els seus propis itineraris.

Els següents gràfics ens mostren la plena similitud entre els models de xarxa de carreteres (als que estem acostumats) i el de xarxa de senders que es proposa en aquest treball. A continuació es mostra la facilitat del model de xarxa de senders per a la creació d’itineraris.


Mapa de senders Mapa de carreters


Itinerari 1: proposat per persones amb poca preparació física, que caminen amb Família (nens) i que volen fer una passejada de dues o tres hores

Itinerari 2: proposat a persones que tenen ja una preparació física. L’excursió Té una duració aproximada de 6 hores i hi ha 700 metres de desnivell.


Itinerari 3: persones amb molta preparació física. L’excursió té

una duració aprox. de 8h. I 1000 m. de desnivell Itinerari 4: Proposat a persones que tenen preparació física (500m desnivell). Dormen en lloc diferent del de sortida


Els 4 itineraris proposats corresponen a la població de Chamonix (França). Si bé els itineraris han estat inventats per mi mateixa han estat confeccionats en base al Mapa cartogràfic 1:25.000 del massís dels Alps, carta real de venda a les llibreries. Igual que els he confeccionat jo mateixa, els estan confeccionant (alguns molts similars, altres molt diferents) les diferents empreses i entitats que operen en aquesta destinació turística. Si bé habitualment associem Chamonix, als Alps, i al Mont-Blanc, per tant, alpinisme i trekking, la oferta turística d’aquesta destinació turística és, en la seva vessant de senderisme, destinada a tots els públics (precisament gràcies a la seva diversitat d’oferta). Encoratjo a les persones que estiguin treballant en senderisme a visitar-la per poder-se fer, només una idea, del volum de negoci que pot generar aquesta oferta turística. La importància d’una gestió eficaç en el Model de la xarxa de Senders. Un dels paràmetres més valorat pel consumidor-turista durant les seves vacances, és la seguretat. Superada (a priori) la seguretat que ofereix la mateixa destinació turística, existeix una seguretat íntimament lligada a la pràctica del senderisme, que té relació amb “no perdre’s”. Una gestió eficaç del territori i del model, ha se servir per assegurar, al menys pel que fa a les responsabilitats que li corresponen als diferents proveïdors de l’oferta turística, aquesta seguretat. Que les nostres destinacions turístiques ofereixin senderisme en les seves ofertes turístiques, necessàriament ha d’anar associat a un compromís de seguretat amb els consumidors.

Tres aspectes són claus en la voluntat d’assegurar aquesta seguretat:

1. la senyalització horitzontal (de seguiment) i vertical (de direcció) 2. la informació que es dispensa en destinació(habitualment a través de

mapes o informacions turístiques): des de la recomanació d’itineraris concrets, la informació de desnivells i distàncies de les rutes.


3. El consell sobre aspectes diversos vinculats al senderisme1. Tot i que no es nega mai la bona voluntat, a vegades les recomanacions poden ser poc encertades. Una destinació que es vulgui especialitzar en senderisme ha d’estar formada en aquesta activitat (és recomanable elevar el coneixement de tota la població). En cas contrari haurem de dotar la destinació dels mecanismes necessrias (per exemple “una oficina d’experts” perquè qualsevol recomanació, sigui amb el màxim encert.

Malgrat la gran importància d’aquest aspectes, són poques encara avui les destinacions que asseguren la veracitat i eficàcia d’aquestes informacions i equipaments.

Marta Rotllan, Girona desembre 2005.

1 Tot i que sovint el senderisme s’associa a un públic expert, el creixement efectuat en aquesta especialitat fa que molts

consumidors siguin encara menys experts que els mateixos proveïdors.

Xarxa senders 2 a. part xarxa vs itinerari

Documents

Transcript of Xarxa senders 2 a. part xarxa vs itinerari