PASSÀ PROP MEU Felip Graugés

Fet per Aleix Gallardo

Passà prop meu com un estel que lluu deixant-me al cor un riure de donzella

L’amiga que té el rostre un xiquet bru i els llavis del color de la rosella

I des del jorn que em deia un mot gentil,

enyoro el brill de la seva mirada viva

El dolç mirar d’aquella noia humil

que a voltes devé tota pensativa.

Era en el temps que el sol és més daurat

i porta el camp una calor novella

Jo vaig sentir mon cor enamorat

del dolç somrís d’aquella noia bella

Ara fa un any, el sol de la tardor

ruixava els camps de llum maravillosa.

Passsà prop meu, li vaig parlar d’amor,

i a ara és per mi la dona més formosa.