DAFNIS I CLOEProemiLlibre I

LONGUS

•Resum adaptat de “A synopsis of Longus’ Daphnis and Chloe”•Dibuixos de Chagall i altres•Fragments traduïts en castellà de Juan Valera

L'autor ens explica com, caçant a Lesbos, va trobar un bosc sagrat de les Nimfes, i va veure un quadre adornat amb una història d'amor.

Proemi

Admirat, va decidir tornar a crear

aquesta imatge en paraules. Havent

trobat un intèrpret de la pintura, va

composar els quatre llibres que

segueixen, com una ofrena a Amor, les

Nimfes i Pan

Llibre I

Lamon descobreix Daphnis

Un cabrer, Lamon, treballan

t al camp prop de Mitilene a l'illa de

Lesbos, troba un nadó alletat per una de les

seves cabres. El nen té amb ell mostres de

noble bressol, i Lamon té en un primer

moment la temptació de prendre les joies i

deixar el nen,

Decideixen criar el nen i l’anomenen Dafnis.

però al final porta la

cabra, el nen i les joies a la

seva dona, Mirtale

.

Hi havia una gruta sagrada, on es

veien estàtues de pedra de les

Nimfes, formant un cor com si dansessin.

En aquesta cova dos anys més

tard, un pastor anomenat Dryas

troba una nena, alletada per una de les seves ovelles.

Dryas troba Cloe

Aquest nadó també tenia

objectes de valor al seu bressol.

Dryas el porta a la seva esposa i li donen el nom de

Cloe.

Quan Dafnis tenia quinze

anys, Lamon i Dryas van tenir el mateix somni: que

les nimfes de la cova on Cloe havia

estat trobada, lliuraven Dafnis i Cloe a un

jove amb ales i amb un petit arc i

fletxes.

Aquest jove els va ferir amb una sola fletxa, i va encomanar a Dafnis que tingués cura d'un ramat de cabres, i Cloe d’un ramat d'ovelles. Els pares es van molestar, perquè pensaven que els seus fills adoptius estaven destinats a coses més grans.

Però, després de fer un

sacrifici al nen amb ales, van

ensenyar Dafnis i Cloe

l’ofici de pastors

Primavera

Quan va arribar la primavera, Dafnis i Cloe es van mostrar ansiosos per aprendre i imitar la

natura, i mantenir-se prop un del l’altre i d’ajudar-se mútuament en les seves

tasques pastorals.

Els vilatans havien cavat un clot

coberta amb una capa prima per

atrapar a una lloba que amenaçava el

camp. Dos bocs es

barallaven per una cabra i un va

trencar la banya de l’altre

Amor comença les seves maquinacions.

Dafnis va voler castigar-

lo, i corrent darrera

d’ell, tots dos, Dafnis i el boc, van caure en el

pou.

Chloe, en sentir els crits de

Dafnis, es treu la banda del pit i l'utilitza com a

corda per treure Dafnis i la cabra

fora del pou. Després es

dirigeixen a la font de les Nimfes a rentar el cos de

Dafnis

Mentre Chloe ajuda Dafnis a rentar-se, mira el seu cos nu i de sobte li sembla molt bonic, sense saber que està

caient en l'amor; només sap que vol veure Dafnis

banyar-se de nou.

Durant els propers dies, Chloe comença a sentir la inquietud emocional que s'associa en el romanç amb l'amor - encara que ella no sap el que està patint-, i confusament es lamenta de la

seva condició.

El judici de Cloe

Dorcon, un pastor local, s'enamora de Chloe i li ofereix regals. Dafnis comença a sentir la influència d’Amor i esclata una disputa entre els dos pastors sobre qui és més bell. Cloe serà escollida per dirimir la

disputa i donar el premi: un petó.

Dafnis i Dorcon disputen com

a poetes bucòlics i

Dafnis guanya amb facilitat. Rep el premi

amb gran entusiasme de

Cloe.

Amb aquest petó Dafnis comença a patir els

dolors de l'amor, encara que, igual que Chloe, no

sap què li passa.

• «¿Qué me hizo el beso de Cloe? Sus labios son más suaves que las rosas, su boca más dulce que un panal, y su beso más punzante que el aguijón de las abejas…. Me falta el aliento, el corazón me palpita, se

me derrite el alma, y a pesar de todo, quiero más besos. ¡Oh, extraña victoria! ¡Oh, dolencia nueva, cuyo nombre ignoro! ….”

(Juan Valera)

Dorcon el pastor, encara enamorat de

Cloe, tracta de subornar amb regals

Dryas per poder casar-se amb Cloe, però

Dryas es nega. Dorcon després es vesteix

amb una pell de llop i tracta de portar-se

Cloe, però els gossos l'ataquen.

Dafnis i Cloe, que pensen que

Dorcon simplement

estava fent una broma, el rescaten.

“Tocaba ya a su fin la primavera y empezaba el estío. Todo era vigor

en la tierra. Los árboles tenían fruta; los sembrados, espigas. Grato el cantar de las cigarras, deleitoso el

balar de los corderos, dulce el ambiente perfumado por la fruta en sazón. Parecía que los ríos cantaban

al correr mansamente; que los vientos daban música como de

flauta al suspirar entre los pinos; que las manzanas caían

enamoradas al suelo, y que el sol, anhelante de

hermosura, rasgaba todo velo que pudiera encubrirla.

Dafnis, impulsado de un ardor íntimo, que todo esto le causaba, se

echaba en los ríos, y ya se lavaba, ya cogía ligeros peces, ya

bebía como si quisiese apagar aquel fuego. “

“Cloe, después de ordeñar sus ovejas y no pocas de las cabras, empleaba bastante tiempo en cuajar la leche; luego se

lavaba la cara, se coronaba de ramas de pino, se ponía al hombro la piel del cervatillo, llenaba una gran taza de vino y de leche, y

gozaba con Dafnis de aquella bebida.”

EstiuJa és ple estiu, i la passió de Dafnis i

Cloe creix, malgrat que ells no són

conscients. Però instintivament

juguen com joves amants: es llancen pomes, es canvien

les robes, es pentinen...;

Una tarda, mentre

Chloe està dormint una

cigala s’amaga per les seves

robes i Dafnis la troba entre les pits de la noia.

Mort de Dorcon

Arriba la tardor, i els pirates de la ciutat

lesbia de Pirraataquen i saquegen

els camps, emportant-se algunes vaques i Dafnis. Cloe arriba

amb les seves cabres i sent els crits de

Dafnis. Busca Dorcon per demanar-li

ajuda, però el troba fatalment ferit pels

pirates,

“Cuando él vio a Cloe, el recuerdo de su amor le hizo cobrar aliento. «Cloe

-le dijo-, pronto voy a morir. Esos inicuos piratas me han destrozado como a un buey, porque defendía

mis bueyes. Sálvate tú, salva a Dafnis, véngame y piérdelos.”

“Yo tengo enseñadas a mis

vacas a seguir el son de mi flauta, y por

lejos que estén, acuden

cuando la oyen. Tómala, ve a la

playa, y toca allí la sonata que yo

enseñé a Dafnis y que Dafnis te

enseñó. “

“Lo demás lo harán la flauta sonando y las

mismas vacas. A ti hago presente de esta

flauta, con la cual vencí en contienda musical a muchos vaqueros y

cabreros. Tú, en pago, bésame ahora, que

aún vivo, y llórame muerto. Y cuando veas a

alguien apacentando bueyes, acuérdate de mí.» Dicho esto, Dorcón besó el beso último, pues a par de

beso y voz exhaló el alma.”

“Tomó la flauta Cloe, aplicó a ella los labios y sopló con cuanta fuerza

pudo. Oyéronla las vacas, reconociero

n al punto el son, mugieron

todas, y de consuno se tiraron

con ímpetu a la mar. “

“…los piratas llevaban espada al cinto, vestían

medias corazas escamosas y calzaban grebas, mientras que

Dafnis iba descalzo, como quien apacienta en la

llanura, y casi desnudo, por ser la

estación del calor…. se puso entre dos vacas, asió

sus cuernos con ambas manos y se dejó llevar “

A la platja es reuneix amb Cloe i, acompanyats d’amics I parents, enterren Dorcon.

La cova de les Nimfes

Dafnis I Cloe van a la font de la cova de les Nimfes I es banyen junts. Dafnis admira els cos nu de Cloe

“Con todo esto, Dafnis no podía recobrar su

antiguo contento desde que vio a Cloe desnuda y patente toda su beldad,

escondida antes. Le dolía el corazón como si hubiese tomado

ponzoña, y su aliento ya era fuerte y agitado,

como de alguien a quien persiguen, ya

desfallecido, como por el cansancio de la fuga. “

pues, como mozuelo

campesino, ignoraba las piraterías de

Amor.”

“Parecíale el baño de Cloe más temible que la mar, y pensaba que su alma estaba aún cautiva de los piratas;