1. Seleccionar la realitatTema 2Joan Porcel Moreno1r BAT b
2. EnquadramentEnquadramentLes cmeras capturan imatges amb llum
amb lmits establertsde forma regular. La selecci va delimitada per
un marc igrcies a ell pots decidir el que vols que entrei en
l'imatge.
3. EnquadramentEnquadramentEn la camara l'enquadrament est
limitat per quatre costats, calescollir b el que es vol incloure i
el que exclourem del nostremarc fotogrfic.
4. EnquadramentCamp i fora de campL'espai enquadrat suposa
deixar part de la realitat del'enquadrament, all que queda se
l'anomena genricamentfora de camp o espai off.
5. EnquadramentCamp i fora de campConverteix la cmera en un
instrument manipulador i creatiu degran potncia.
6. EnquadramentCamp i fora de campManipulador: Perqu pot
presentar en imatge indicis d'unarealitat.
7. EnquadramentCamp i fora de campCreatiu: Perqu en l'aplicaci
del llenguatge visual es podencrear situacions en la ment de
l'espectador, mitjanant laselecci i combinaci de parcelles
enquadrades de realitat.
8. EnquadramentFormats un factor comunicatiu important. La
majoria d'elementstenen un format rectangular i hi haur la
possibilitat de tria unenquadrament horitzontal, vertical o
inclinat.
9. EnquadramentFormatL'encuadrament horitzontal seggereix
quietud i tranquilitat.
10. EnquadramentFormatL'encuadrament vertical suggereix fora i
femesa.
11. EnquadramentFormatL'encuadrament inclinat transmet
dinamisme i fora, i solutilitzar-se com a recurs ocasional per a
ressaltar aquestesqualitatsben en el motiu de la imatge.
12. ComposiciL'enquadrament tamb ens determina com etaran
ordenats elselements capturats, la seva ubicaci dins del marc de la
imatgei la relaci i espais que hi ha entre ells.
13. ComposiciLa composici es un art, i com a tal no existeixen
limitacionsque facin que una determinada composici sigui millor que
unaaltra.
14. ComposiciCentre d'interss tota escena hi sol haver un
motiu, all que desitgemdestacar; i fons,all que envolta, decora i/o
dona snetit al motiu.
15. ComposiciCentre d'intersExclourem de l'enquadrament altres
objectess que puguindistreure l'atenci de l'espectador.Tamb en
l'enquaframent es important deixar un marge alvoltant del motiu per
a no ofegar la imatge.
16. ComposiciLnies dominantsS'utilitzen per dirigir l'antenci
de l'espectador.
17. ComposiciLnies dominantsUna de las normas es basa en la
repetici de lnies i objectes,especialment quan el tema s una
estructura.
19. ComposiciLnies dominantsLa lnia de l'horitzo sol ser una
refrencia visual claunperl'sser huma. Crida l'atenci i dna a
l'espectador la sensacique els objectes cauran cap a aquest
costat.
20. ComposiciLnies dominantsLe lneas diagonals de l'imatge
fen-les coincidir amb una oms cantonades de la mateixa; l'ull
recorrer a aquestes lneasdes de les cantonades als centres d'inters
ajudant a dirigir caoa ells l'atenci de l'espectador.
21. ComposiciRegla dels terosUna imatge es divideix en nou
parts iguals utilitzant dues lniesimaginties paralleles i
esquiespaiades de forma horitzontal idues ms de forma vertical, i
recomana utilitzar els puntsd'intersecci.
22. ComposiciLa mirada i el movimentLa mirada dn sser hum traa
una lnia dominant imaginriaa la imatge de granfora expresiva que ha
de ser respectada idestacada.
23. ComposiciLa mirada i el movimentUna persona o un objecte en
moviment tamb descriu una lniadominant imaginria que s la seva
trajectria i que tamb pottenir gran fora expressiva.
24. Punt de vista i plansPunt de vistaL'sser hum esta acostumat
a veure les cosesaproximadament a 1,60 m d'altura i de font, aix
les imatges escapten de forma clara i expressiva.
25. Punt de vista i plansPunt de vistaLa variaci del punt e
vista o angulaci aporta perspectivesdiferents amb elements
inesperats que sovint capten msl'atenci. Aix parlem dels seguents
angles o plans:
26. Punt de vista i plansPunt de vistaFrontal o Mig: La camer
est just davant i a la mateixa aladade l'element captat.
27. Punt de vista i plansPunt de vistaTres quarts: s'agafa
l'element una mica de costat.
28. Punt de vista i plansPunt de vistaPerfil o lateral:
l'element es captat pel lateral.
29. Punt de vista i plansPunt de vistaPicat: el punt de vista
de la camar s superior a l'elementcaptat. Ajuda a destacar la
petitesa de certs objectes, i scontraproduent el seu s en
persones.
30. Punt de vista i plansPunt de vistaContrapicat: consisteix
en fotografiar un motiu des de baix capa dalt i ajudda a ressaltar
la grandiositat d'un element. Es solutilitzar per edificis o
monuments.
31. Punt de vista i plansPunt de vistaZenital: la imatge es
pren en una angle totalment perpendicular(de dalt cap a baix)
respecte al terra, s adir, a 90 graus. s elpicat absolut.
32. Punt de vista i plansPunt de vistaNadir: La cmera o el punt
de vista s just a sota, s elcontrapicat absolut.
33. Punt de vista i plansPunt de vistaPresa a ran: la cmera
capta la imatge a ran de terra o del'objecte. Acostuma a sorprende
l'espectador ja que els humansno solen collocar-se a aquest nivell
de visi.
34. Punt de vista i plansPlansUn altre element important s la
distancia de la cmerarespcte l'objecte captat. Segons aquesta
distncia, distingim elssegents plans:
35. Punt de vista i plansPlansPla de detall: mostra un objecte
o subjecte sobre el que volcridar l'atenci. Ens dna una imformaci
molt detallada iremarca una importncia sobre aquell fragment de la
realtitat.
36. Punt de vista i plansPlansPrimerssim primer pla: mostra una
part del roste o de cosd'una persona. Potencia el valor dramtic.
Transmet msintimitat i confidencialitat. Quan es tracte de rostre
la imatgequeda tallada aproximadament pel front o per munt de
lescelles i just.
37. Punt de vista i plansPlansPrimer pla: presenta el rostre
sencer.s un pla expressiu,psicolgic i dramtic.
38. Punt de vista i plansPlansPla mitg: presenta la persona
tallada per la cintura, de mitg cosa munt. s el ms proper que es
pot realitzar amb lbjectiunormal de la cmera.
39. Punt de vista i plansPlansPla americ o tres quarts: Sn
lmits superior i inferiorcoincideixen amb el cap i els genolls de
la persona.
40. Punt de vista i plansPlansPla de conjunt: Un petit grup de
persones. Interesa l'acci.Presenta una relaci entre els
personatges. La persona msimportant queda encaixada dins d'un
espai, per amb proumarge de moviment.
41. Punt de vista i plansPlansPla general: s'incorpora una
persona o grup de persones queocupa un ter o una quarta part de
l'enquadrament. L'entorn ttanta o ms importcia que els mteixos
objectes o subjectes.
42. Punt de vista i plansPlansGran pla general: mostra un gran
paisatge o una moltitud.L'entorn s ms important que la persona. T
un valordescriptiu i dramtic. Els personatges es veuen molt
allunyats,petits, inperceptibles o directamnet no es veuen.
43. EnfocamentL'enfocament permet captar les imatges ntidament,
fent queels contorns dels elements, la incidncia de la llum i
lesgradacions tonals quedin clarament definits.
44. EnfocamentL'enfocament o desenfocament poden ser efectes
pretesosque modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure
larealitat visible diferent de com la podem veure amb els
nostresulls.
45. EnfocamentLa profundditat de camp s l'espai en profunditat
captat per lacmera amb nitidesa, i permet establir relacons entre
elselements situats en diferents termes.
46. EnfocamentEl primer recurs de l'enfocament selectiu s
destacar l'elemtnenfocat davant totes les altres coses que estan
enfocades, smolt poderos a l'hora de fixar el centre d'inters de la
fotografia.
47. Enfocaments preferible una gran profunditat de camp per
incloure tots elsdetalls amb nitidesa a totes les zones de la
imatge.
48. IlluminaciLa llum s la que conforma la imatge per tamb la
quedetermina l'aspecte que tindran els elements de l'escena
queestem mirant.
49. Illuminacis molt important tenir presents els diferebts
tipus de llumsolar, ja que poden produir diferents tipus d'ombres i
matisosafctant a la precepci de les textures i els volums:
50. IlluminaciLa llum del mitg dia s una llum dura, intensa i
que elimina lesombres.
51. IlluminaciLa llum del mat allumina amb tots frescos pastel
i difuminanormalment els detalls llunyans.
52. IlluminaciLa llum del capvespre illumina lateralment i amb
tons dauratsi clids produint ombres tnues i subtils que fan
ressaltar latextura dels objectes i el seu volum.
53. IlluminaciTexturas una illusi ptica. La sensaci de textura
li atorga a laimatge una capacitat comunicativa extra. Com s la
superfciedels objectes.
54. IlluminaciTexturaLa llum per a ressaltar la textura s la
que incideix sobre elmotiu des d'un costat. La illuminaci
lateral.
55. IlluminaciTexturaLlum dura: s la llum que prov directament
del sol en un diaasoolellat o d'un nic punt de llum artificial com
un flash o unfocus. Origina ombres en els objectes destacant-se el
volum i elseu contorn. I al contrari una llum plana ajuda a
dissimular latextura dels objectes.
56. IlluminaciTexturaLlum difusa: s la que illumina els
objectes sense produirgrans ombres ni contrastos. La llum difusa
difusa suavitza elcontrast i redueix la sensaci de textura i relleu
en la imatge.
57. IlluminaciTexturas ms impactant una imatge amb pocs
elements i pocs colorsmolt contrastats que una altra amb molts
elements entre elsquals no en destaca cap sobre la resta.