1. 1. Seleccionar la realitatTema 2Joan Porcel Moreno1r BAT b
2. 2. EnquadramentEnquadramentLes cmeras capturan imatges amb llum amb lmits establertsde forma regular. La selecci va delimitada per un marc igrcies a ell pots decidir el que vols que entrei en l'imatge.
3. 3. EnquadramentEnquadramentEn la camara l'enquadrament est limitat per quatre costats, calescollir b el que es vol incloure i el que exclourem del nostremarc fotogrfic.
4. 4. EnquadramentCamp i fora de campL'espai enquadrat suposa deixar part de la realitat del'enquadrament, all que queda se l'anomena genricamentfora de camp o espai off.
5. 5. EnquadramentCamp i fora de campConverteix la cmera en un instrument manipulador i creatiu degran potncia.
6. 6. EnquadramentCamp i fora de campManipulador: Perqu pot presentar en imatge indicis d'unarealitat.
7. 7. EnquadramentCamp i fora de campCreatiu: Perqu en l'aplicaci del llenguatge visual es podencrear situacions en la ment de l'espectador, mitjanant laselecci i combinaci de parcelles enquadrades de realitat.
8. 8. EnquadramentFormats un factor comunicatiu important. La majoria d'elementstenen un format rectangular i hi haur la possibilitat de tria unenquadrament horitzontal, vertical o inclinat.
9. 9. EnquadramentFormatL'encuadrament horitzontal seggereix quietud i tranquilitat.
10. 10. EnquadramentFormatL'encuadrament vertical suggereix fora i femesa.
11. 11. EnquadramentFormatL'encuadrament inclinat transmet dinamisme i fora, i solutilitzar-se com a recurs ocasional per a ressaltar aquestesqualitatsben en el motiu de la imatge.
12. 12. ComposiciL'enquadrament tamb ens determina com etaran ordenats elselements capturats, la seva ubicaci dins del marc de la imatgei la relaci i espais que hi ha entre ells.
13. 13. ComposiciLa composici es un art, i com a tal no existeixen limitacionsque facin que una determinada composici sigui millor que unaaltra.
14. 14. ComposiciCentre d'interss tota escena hi sol haver un motiu, all que desitgemdestacar; i fons,all que envolta, decora i/o dona snetit al motiu.
15. 15. ComposiciCentre d'intersExclourem de l'enquadrament altres objectess que puguindistreure l'atenci de l'espectador.Tamb en l'enquaframent es important deixar un marge alvoltant del motiu per a no ofegar la imatge.
16. 16. ComposiciLnies dominantsS'utilitzen per dirigir l'antenci de l'espectador.
17. 17. ComposiciLnies dominantsUna de las normas es basa en la repetici de lnies i objectes,especialment quan el tema s una estructura.
18. 18. ComposiciLnies dominantslniesVerticalscorbesobliqeshoritzontals
19. 19. ComposiciLnies dominantsLa lnia de l'horitzo sol ser una refrencia visual claunperl'sser huma. Crida l'atenci i dna a l'espectador la sensacique els objectes cauran cap a aquest costat.
20. 20. ComposiciLnies dominantsLe lneas diagonals de l'imatge fen-les coincidir amb una oms cantonades de la mateixa; l'ull recorrer a aquestes lneasdes de les cantonades als centres d'inters ajudant a dirigir caoa ells l'atenci de l'espectador.
21. 21. ComposiciRegla dels terosUna imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues lniesimaginties paralleles i esquiespaiades de forma horitzontal idues ms de forma vertical, i recomana utilitzar els puntsd'intersecci.
22. 22. ComposiciLa mirada i el movimentLa mirada dn sser hum traa una lnia dominant imaginriaa la imatge de granfora expresiva que ha de ser respectada idestacada.
23. 23. ComposiciLa mirada i el movimentUna persona o un objecte en moviment tamb descriu una lniadominant imaginria que s la seva trajectria i que tamb pottenir gran fora expressiva.
24. 24. Punt de vista i plansPunt de vistaL'sser hum esta acostumat a veure les cosesaproximadament a 1,60 m d'altura i de font, aix les imatges escapten de forma clara i expressiva.
25. 25. Punt de vista i plansPunt de vistaLa variaci del punt e vista o angulaci aporta perspectivesdiferents amb elements inesperats que sovint capten msl'atenci. Aix parlem dels seguents angles o plans:
26. 26. Punt de vista i plansPunt de vistaFrontal o Mig: La camer est just davant i a la mateixa aladade l'element captat.
27. 27. Punt de vista i plansPunt de vistaTres quarts: s'agafa l'element una mica de costat.
28. 28. Punt de vista i plansPunt de vistaPerfil o lateral: l'element es captat pel lateral.
29. 29. Punt de vista i plansPunt de vistaPicat: el punt de vista de la camar s superior a l'elementcaptat. Ajuda a destacar la petitesa de certs objectes, i scontraproduent el seu s en persones.
30. 30. Punt de vista i plansPunt de vistaContrapicat: consisteix en fotografiar un motiu des de baix capa dalt i ajudda a ressaltar la grandiositat d'un element. Es solutilitzar per edificis o monuments.
31. 31. Punt de vista i plansPunt de vistaZenital: la imatge es pren en una angle totalment perpendicular(de dalt cap a baix) respecte al terra, s adir, a 90 graus. s elpicat absolut.
32. 32. Punt de vista i plansPunt de vistaNadir: La cmera o el punt de vista s just a sota, s elcontrapicat absolut.
33. 33. Punt de vista i plansPunt de vistaPresa a ran: la cmera capta la imatge a ran de terra o del'objecte. Acostuma a sorprende l'espectador ja que els humansno solen collocar-se a aquest nivell de visi.
34. 34. Punt de vista i plansPlansUn altre element important s la distancia de la cmerarespcte l'objecte captat. Segons aquesta distncia, distingim elssegents plans:
35. 35. Punt de vista i plansPlansPla de detall: mostra un objecte o subjecte sobre el que volcridar l'atenci. Ens dna una imformaci molt detallada iremarca una importncia sobre aquell fragment de la realtitat.
36. 36. Punt de vista i plansPlansPrimerssim primer pla: mostra una part del roste o de cosd'una persona. Potencia el valor dramtic. Transmet msintimitat i confidencialitat. Quan es tracte de rostre la imatgequeda tallada aproximadament pel front o per munt de lescelles i just.
37. 37. Punt de vista i plansPlansPrimer pla: presenta el rostre sencer.s un pla expressiu,psicolgic i dramtic.
38. 38. Punt de vista i plansPlansPla mitg: presenta la persona tallada per la cintura, de mitg cosa munt. s el ms proper que es pot realitzar amb lbjectiunormal de la cmera.
39. 39. Punt de vista i plansPlansPla americ o tres quarts: Sn lmits superior i inferiorcoincideixen amb el cap i els genolls de la persona.
40. 40. Punt de vista i plansPlansPla de conjunt: Un petit grup de persones. Interesa l'acci.Presenta una relaci entre els personatges. La persona msimportant queda encaixada dins d'un espai, per amb proumarge de moviment.
41. 41. Punt de vista i plansPlansPla general: s'incorpora una persona o grup de persones queocupa un ter o una quarta part de l'enquadrament. L'entorn ttanta o ms importcia que els mteixos objectes o subjectes.
42. 42. Punt de vista i plansPlansGran pla general: mostra un gran paisatge o una moltitud.L'entorn s ms important que la persona. T un valordescriptiu i dramtic. Els personatges es veuen molt allunyats,petits, inperceptibles o directamnet no es veuen.
43. 43. EnfocamentL'enfocament permet captar les imatges ntidament, fent queels contorns dels elements, la incidncia de la llum i lesgradacions tonals quedin clarament definits.
44. 44. EnfocamentL'enfocament o desenfocament poden ser efectes pretesosque modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure larealitat visible diferent de com la podem veure amb els nostresulls.
45. 45. EnfocamentLa profundditat de camp s l'espai en profunditat captat per lacmera amb nitidesa, i permet establir relacons entre elselements situats en diferents termes.
46. 46. EnfocamentEl primer recurs de l'enfocament selectiu s destacar l'elemtnenfocat davant totes les altres coses que estan enfocades, smolt poderos a l'hora de fixar el centre d'inters de la fotografia.
47. 47. Enfocaments preferible una gran profunditat de camp per incloure tots elsdetalls amb nitidesa a totes les zones de la imatge.
48. 48. IlluminaciLa llum s la que conforma la imatge per tamb la quedetermina l'aspecte que tindran els elements de l'escena queestem mirant.
49. 49. Illuminacis molt important tenir presents els diferebts tipus de llumsolar, ja que poden produir diferents tipus d'ombres i matisosafctant a la precepci de les textures i els volums:
50. 50. IlluminaciLa llum del mitg dia s una llum dura, intensa i que elimina lesombres.
51. 51. IlluminaciLa llum del mat allumina amb tots frescos pastel i difuminanormalment els detalls llunyans.
52. 52. IlluminaciLa llum del capvespre illumina lateralment i amb tons dauratsi clids produint ombres tnues i subtils que fan ressaltar latextura dels objectes i el seu volum.
53. 53. IlluminaciTexturas una illusi ptica. La sensaci de textura li atorga a laimatge una capacitat comunicativa extra. Com s la superfciedels objectes.
54. 54. IlluminaciTexturaLa llum per a ressaltar la textura s la que incideix sobre elmotiu des d'un costat. La illuminaci lateral.
55. 55. IlluminaciTexturaLlum dura: s la llum que prov directament del sol en un diaasoolellat o d'un nic punt de llum artificial com un flash o unfocus. Origina ombres en els objectes destacant-se el volum i elseu contorn. I al contrari una llum plana ajuda a dissimular latextura dels objectes.
56. 56. IlluminaciTexturaLlum difusa: s la que illumina els objectes sense produirgrans ombres ni contrastos. La llum difusa difusa suavitza elcontrast i redueix la sensaci de textura i relleu en la imatge.
57. 57. IlluminaciTexturas ms impactant una imatge amb pocs elements i pocs colorsmolt contrastats que una altra amb molts elements entre elsquals no en destaca cap sobre la resta.