2. La cmera i l'ull hum Podem dir que la cmera utilitza
bsicament el mateix mecanisme que els nostres rgans de visi i fins
i tot podem relacionar algunes parts amb les de l'ull.
3. La llum arriba a travs de l'objectiu. Per graduar la
quantitat de llum que entra dins d'aquest, hi ha el diafragma, que
seria el nostre iris. A dins l'objectiu hi ha una lent, com el
nostre cristall, que enfoca els raigs de llum, els quals arribarn
finalment a la superfcie de la pellcula.
4. Diferncies d'ambds aparells Visi selectiva: la visi humana
permet veure el que interessa prescindint de la resta; la cmera no
pot i ho capta tot. Enfocamnet: l'ull hum enfoca automaticament tot
all que observa; pel contrari una cmera ha d'enfocar tot all que
observa en cada moment.
5. Bidimensionalitat: una cmera transforma una imatge
tridimensional en una de dues dimensions. En canvi, la imatge en el
nostre cervell s sintetizada i podem observar-la en 3 dimensions.
Angle de visi: l'ull noms poseeix un angle de visi, mentres que la
cmera en pot tenir ms d'un.
6. Efectes ptics: les cmeres poden aconseguir determinats
efectes, com augmentar la grandaria o corregir prespectives.
7. La llum La llum s l'element que ens permet captar imatges,
per fa molt ms. Pot dibuixar noves formes o destacar elements d'un
objecte, donar unes caracterstiques o unes altres, fer variar la
forma, grandria o qualitats, etc.
8. Caracterstiques de la llum La llum viatja a 300.000 km/seg i
est formada per fotons invisibles que quan es desplacen formen
ones. Quan la llum topa amb alguna superficie, es pot comportar de
diverses maneres: 1. Transmissi: directa, difusa o parcial. 2.
Reflexi: directa, difusa, parcial o selectiva. 3. Absorci.
9. Els colors Els colors sn el resultat de la descomposici de
la llum blanca. La reflexi i absorci d'una part de la llum s la que
provoca la percepci dels colors. Aquesta llum absorvida ho s pels
objectes del nostre mon, i per aix percebem colors diferents.
10. Secundaris substractius: roig + verd = groc roig + blau =
magenta blau + verd = cian Suma de comlementaris: roig + cian =
llum blanca Primaris o additius: roig, verd, blau = llum
blanca
11. Control de la llum Hem de tenir en compte com captem una
imatge per tal d'evitar incidncies de llum que perjudiquin la
nostra fotografia. Apart d'aquestes indicacins, hi ha diferents
dispositius que ens permeten el control de la llum.
12. Fotmetres: dispositius que mesuren la quantitat de llum que
entra en la cmera i calculen automticament com s'ha de fer la
fotografia. Diafragma i velocitat d'obturaci: que permeten contrlar
l'exposici.
13. Filtres: discriminen els raigs que entraran a la cmera.
Equip d'illuminaci: que permeten la manipulaci de la llum en una
escena determinada.
14. Direcci de la llum Frontal o anterior Tres quarts Lateral
Frontal inferior Posterior o contrallum Set octaus
15. Silueta Frontal superior Zenital
16. Forma de propagaci de la llum Directa: o llum dura, que
crea ombres, contrastos i destaca colors. Difusa: o llum tova, que
provoca poc contrast i matisa colors. Filtrada: es seleccionen els
raigs utilitzant filtres. Rebotada: es fa rebotar la llum per fer
que arribi ms suau o de manera indirecta.
17. Els materials sensibles Parts de la pellcula: Suport de la
pellcula Emulsi fotosensible Capa adhesiva Capa protectora
Caracterstiques: Format Tipus d'imatge Emulsi ndex de sensibilitat
lluminosa
18. Sensibilitat La llum pot ser que afecti ms o menys a les
emulsions, ennegrint-las ms o menys. Com ms gran sigui la superfcie
de la pellcula, ms rpidament el material quedar afectat i ms
s'ennegrir. La sensibilitat ve determinada pels segents
aspectes.
19. Menor temps d'exposici Si hem de fer una fotografia en un
lloc amb poca llum, ser ms adequat escollir una pellcula bastant
sensible. De la mateixa manera, si volem captar elements en
moviment, escollirem una pellcula sensible per tal d'escurar
l'exposici i augmentar la velocitat.
20. Definici Amb una pellcula bastant sensible, utilitzarem
halurs de plata el ms petits possibles, ja que del contrari
afectaria negatiament a la definici. Pel contrari, amb una pellcula
menys sensible utilitzarem halurs ms grans.
21. Contrasts Amb un gra fi podrem captar ms varietat de tons i
definirem millor les gradacions tonals. I amb el gra gruixut
obtindrem un contrast ms gran.
22. Diafragma i obturador El diafragma s el dispositiu que
regula la quantitat de llum que entra en la cmera. Quan fotografiem
un objecte fosc, s'utilitza una obertura gran per tal que entri la
major quantitat de llum possible. En canvi, amb un objecte ben
illuminat, utilitzem una obertura petita.
23. Aquesta obertura t una numeraci prpia, expressada en nmeros
f, els quals sn l'expressi matemtica de la distncia focal de
l'objectiu. Com ms gran sigui el nmero, menys llum entrar en
l'objectu.
24. L'obturador s un mecanisme que s'obra per deixar passar la
llum en el moment que es prem el disparador. Aquest permet limitar
l'exposici a temps molt breus. Parlem de velocitat d'obturaci per
referir- nos a la velocitat amb que l'obturador s'obre i es
tanca.
25. Obturador central: semblant al diafragma i situat dins de
l'objectiu. Obturador de pla focal: compost per dues lmines i
situat davant de la pellcula. Hi ha dues classes d'obturadors:
26. Captar el moviment El moviment s un dels principals
elements que aporten expressivitat a una imatge. L'expressi del
moviment s'aconsegueix atravs de l'obturador i el diafragma,
combinant-los amb l'enfocament selectiu. Els dos efectes ms
habituals sn:
27. Congelaci del moviment: consisteix en aconseguir un instant
en que un objecte est en moviment, cosa que l'ull hum casi mai
percep. Desplaament: consisteix en ajustar el temps d'exposici per
tal d'aconseguir un objecte mogut i poder distingir-l'ho
ntidament.
28. El visor El visor s un dispositiu a travs del qual
s'observa un objecte i l'espai que l'envolta abans de fer la
fotografia.
29. Visor directe: independent de l'objectiu, per la imatge que
s'observa i la que es prendr no concorden. Visor rflex: utilitza un
mirall i un pentaprisma per aconseguir una visi exacte de la
imatge. N'hi ha de dos tipus:
30. Objectius Anomenem objectiu al sistema ptic d'una cmera
format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d'un
eix.
31. Elements d'una lent Focus: punt on convergeixen els raigs
de llum. Pla focal: lloc on es forma la imatge. Centre de
curvatures: centre de les lents corbes. Centre ptic: punt per on
passen els raig sense desviar-se.
32. Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i el centre de
curvatures. Distncia focal: distncia entre el centre ptic i el
focus. Pla de l'objecte: cont l'objecte representat.
33. Els objectius ens permeten: Aconseguir un angle de visi
determinat Corregir aberracin ptiques Modificar distncies de
profunditat Canviar la mida dels objectes que veiem Aconseguir ms o
menys profunditat de camp Obtenir una imatge enfocada
34. Tipus de cmeres Podem distingir les cmeres per diferents
elements: 1.El format. 2.El sistema de visi i ptica. 3.El sistema
de funcionament. 4.El tipus d'imatge que generen. 5.Les
caracterstiques del cos.