Pla estratègic de
Recerca, Innovació i Transferència
agroalimentària de Catalunya
2013-2020
2
3
4
El Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020 és
un encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya i està liderat pel Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
En el procés de redacció del Pla també hi ha participat el Departament d’Economia i Coneixement,
el Departament d’Empresa i Ocupació, la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries.
5
Índex
1 Introducció i finalitat del Pla .................................................................................... 6
2 Marc de Referència ................................................................................................... 9 2.1 Marc Europeu ..................................................................................................................... 9 2.2 Marc Estatal ...................................................................................................................... 24 2.3 Marc Nacional .................................................................................................................. 27
3 Abast ....................................................................................................................... 30
4 Enfocament metodològic ....................................................................................... 32 4.1 Estructura d’anàlisi del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya .................. 33 4.2 Procés participatiu .......................................................................................................... 36 4.3 Indicadors ......................................................................................................................... 38
5 Diagnòstic de situació ............................................................................................ 42
6 Principis rectors ..................................................................................................... 46
7 Objectius estratègics .............................................................................................. 47
8 Línies d’actuació ..................................................................................................... 59
9 Model de governança de la implementació del Pla .............................................. 63
10 Annex....................................................................................................................... 66 10.1 Actuacions detallades del Pla ........................................................................................ 66 10.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari ........... 89 10.3 Taules de suport .............................................................................................................. 95
6
1 Introducció i finalitat del Pla
El sector agroalimentari juga un paper essencial per al desenvolu-
pament econòmic de Catalunya i té una gran importància estratègi-
ca per a l’economia catalana:
El pes econòmic de la producció agrària i la indústria
agroalimentària correspon a l’entorn del 3,5% del PIB de
l’economia catalana.
La indústria agroalimentària és la primera indústria a Cata-
lunya en ocupació i la segona en termes de la xifra de ne-
goci1: representa el 17,8% de la xifra de negoci industrial,
el 14,8% del Valor Afegit Brut (VAB) i ocupa al 16,3% del
sector industrial de Catalunya, garantint la producció
d’aliments de qualitat, saludables i segurs.
Catalunya ha assolit en els darrers anys un grau important
de a sobirania alimentària, amb una taxa de cobertura en
productes agraris del 88%2, fet que significa que la pràctica
totalitat dels productes que importa són compensats pel va-
lor dels productes que exporta.
Pel sector agroalimentari català, els valors de la Dieta Me-
diterrània (salut, gastronomia, turisme, territori i diversitat
de produccions) són un tret diferencial i un valor prioritari.
Les tendències socials i econòmiques globals apunten a que en els
propers anys el sector agroalimentari català haurà de fer front a
grans reptes, especialment centrats en els nous hàbits i preferènci-
es dels consumidors, fruit dels canvis socials i demogràfics que ex-
perimenta la nostra societat (augment de la demanda d’aliments,
envelliment de la població, immigració i noves estructures familiars,
increment de la renda, preocupació per la salut, conscienciació
respecte al malbaratament alimentari, etc.) i el procés de globalit-
zació i reorganització econòmica, entre altres.
És per això que la millora del sector a través de la innovació i la in-
corporació dels resultats de la recerca esdevé un factor clau per
millorar la seva competitivitat.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
ja fa anys que dediquen un gran esforç en recerca i innovació amb
l’objectiu de que Catalunya adquireixi les capacitats de recerca, in-
novació i competitivitat necessàries per impulsar la seva economia
1 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Informe anual sobre la indústria a Cata-
lunya 2011. 2 Font: Datacomex. Estadísticas del comercio exterior. 2012
7
a través de la creació de coneixement, de la generació de riquesa i
de valor afegit.
Aquest esforç ha quedat recollit i plasmat en diversos plans i pro-
grames tots ells amb l’objectiu d’impulsar la recerca i la innovació:
Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) 2008-
2020. Aquest Pla es va crear amb l’objectiu d’impulsar la
recerca i la innovació com a bases del progrés de Catalu-
nya.
Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013. Aquest Pla
posa èmfasi en millora de la governança del sistema R+D+I
i defineix la necessitat d’elaborar un Pla estratègic interde-
partamental en l’àmbit agroalimentari.
Debat de política agrària 14 d’abril de 2010. On s’adoptà la
resolució d’establir un Pla estratègic interdepartamental
d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Me-
di Natural (DAAM), per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, ha
liderat el procés d’elaboració del Pla estratègic de Recerca, Inno-
vació i Transferència Agroalimentària de Catalunya 2013-2020. No
obstant això, el DAAM no ha estat sol sinó que també ha comptat
amb la participació molt activa d’altres departaments de la Genera-
litat com són el Departament d’Empresa i Ocupació, a través
d’ACC1Ó, que ha aportat al Pla la visió més empresarial del siste-
ma d’R+D+I, i el Departament d’Economia i Coneixement, a través
de la Direcció General de Recerca i la Universitat de Lleida, amb el
coneixement del sistema d’R+D+I de Catalunya i l’expertesa en el
sector agroalimentari, respectivament.
Aquest Pla té per objectius principals:
Definir el posicionament competitiu del sistema d’R+D+I de
l’àmbit agroalimentari català.
Identificar els principals reptes de futur en matèria de gene-
ració de coneixement, foment de la innovació i creixement
socioeconòmic:
Els objectius a assolir pel sistema d’R+D+I agroa-
limentària de Catalunya en l’horitzó 2013-2020.
Les actuacions a dur a terme en el marc del Pla
per a poder aconseguir amb èxit les fites marca-
des.
Alinear tots els agents del sistema (recerca, formació,
transferència, internacionalització i teixit empresarial) vers
als objectius prioritaris identificats.
Amb l’assoliment d’aquests objectius es pretén també crear vincles
i generar un ambient de coordinació i de col·laboració activa entre
8
els principals actors: els productors d’R+D+I (oferta), com són les
universitats, centres tecnològics i centres de recerca, i els consu-
midors d’R+D+I (demanda), les empreses, i el facilitador de la
transferència de coneixement en el sistema, l’Administració Públi-
ca.
En situacions de conjuntura econòmica adversa, és important que
tots els agents del sector uneixin forces i treballin plegats per a fer
el sector agroalimentari un sector líder no solament a Espanya sinó
també a Europa i al món.
9
2 Marc de Referència
El Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimen-
taris de Catalunya 2013-2020 té vocació de ser coherent i aprofitar
les polítiques i actuacions en matèria de recerca, desenvolupament
i innovació que es promouen en les estratègies i plans europeus,
estatals i regionals. Tenir en compte totes aquestes condicions de
contorn és encara més important en aquest cas ja que molts
d’aquests programes, plans i accions conflueixen en el període
2014-2020. A més, l’actual situació econòmica fa que sigui essen-
cial alinear la relació entre plans, actuacions i agents amb marcs de
competència comuns però amb diferent abast geogràfic per tal de
fer més eficients els recursos disponibles.
El principi de coherència associat a l'atenció i coordinació de les di-
ferents estratègies i plans que s'estan desenvolupant des dels De-
partaments del Govern és un aspecte clau per a l’èxit del Pla. La
coherència horitzontal entre Departaments permet aprofitar al mà-
xim les sinergies existents en actuacions que impacten directament
o indirectament sobre la resta. La lectura i consideració de les ori-
entacions i objectius d'aquestes estratègies i plans és el primer pas
per a una posterior coordinació interinstitucional i interdepartamen-
tal.
A continuació es fa un recull dels programes, plans i accions que
impacten en major o menor mesura al desenvolupament d’aquest
Pla estratègic.
2.1 Marc Europeu
2.1.1 VII Programa Marc d’R+D+I (2007-2013)
Fins a l’actualitat els 'Programes Marc' (PM) han constituït els prin-
cipals instruments de finançament per mitjà dels quals la Unió Eu-
ropea dóna suport a les activitats de recerca i desenvolupament,
abastant pràcticament la totalitat de disciplines científiques. Els PM
10
són proposats per la Comissió Europea i adoptats pel Consell i el
Parlament Europeu seguint un procediment de decisió conjunta i
històricament han tingut una vigència de cinc anys. No obstant ai-
xò, en el cas del 7PM, la seva durada ha estat de set anys, des de
l’'1 de Gener de 2007 i amb data de finalització al 2013.
En l’actualitat es troba vigent el VII Programa Marc Europeu 2007-
2013, principal instrument de la Unió Europea per a fomentar la re-
cerca i el desenvolupament tecnològic el qual disposa d’un pressu-
post total de 50.521 M€ (període 2007-2013).
El 7PM està dissenyat per donar continuïtat als èxits dels progra-
mes marc anteriors contribuint a la creació de l’Area Europea de
Recerca (European Research Area) i amb l’objectiu de desenvolu-
par l'economia i la societat del coneixement a Europa. El 7PM està
organitzat en quatre programes que es corresponen amb quatre
components bàsics de la recerca europea:
Idees (Ideas): El programa Ideas té per objectiu millorar la
recerca bàsica de frontera a Europa. Aquest programa
s’estructura mitjançant l’European Research Council (ERC)
que atorga finançament a investigadors excel·lents en dife-
rents fases de la seva carrera i que son avaluats únicament
segons criteris d’excel·lència científica.
Gent (People): El programa People destina els seus fons a
la millora de la carrera professional dels investigadors a
Europa. La Comissió pretén millorar l’accés a la formació i
la mobilitat dels investigadors europeus amb aquest pro-
grama, que s’implementa a través de les accions Marie Cu-
rie.
Capacitats (Capacities): El Programa Capacitats està dis-
senyat per donar als investigadors eines potents que els
permetin millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca
europea. Això significa una major inversió en infraestructu-
res de recerca a les regions menys desenvolupades, en la
creació de clústers regionals impulsats per la recerca i re-
cerca en benefici de les PIMES. Aquest programa també
ha de reflectir la importància de la cooperació internacional
en la investigació i el paper de la ciència en la societat.
Cooperació (Cooperation): Té per objectiu estimular la
cooperació i reforçar els vincles entre la indústria i la recer-
ca en un marc transnacional. Inclou 9 camps temàtics au-
tònoms en la seva gestió però complementaris en la seva
aplicació: El 7PM presenta forts trets de continuïtat amb el
seu predecessor, principalment pel que fa als temes co-
berts en el programa Cooperació. Els temes fixats per
aquest programa es corresponen amb camps importants
en el progrés del coneixement i la tecnologia, on la investi-
gació s'ha de recolzar i reforçar per afrontar els reptes so-
cials, econòmics, ecològics i industrials d'Europa. Dins del
programa Cooperació s’hi inclouen també noves iniciatives
com les Joint Technology Initiatives (JTI) i les Plataformes
11
Tecnològiques Europees, destinades a àrees específiques
d’interès estratègic i de rellevància a nivell industrial. Pel
que fa a temàtiques específiques de rellevància industrial,
els temes s'han establert fixant, entre altres fonts, en la
tasca de les diferents Plataformes Tecnològiques Europe-
es.
En la taula següent (Taula 3.1) es pot veure la distribució de fons
del VII Programa Marc, amb detall en el Programa Cooperació pel
que fa al pressupost assignat als diferents camps temàtics.
Taula 3.1. Distribució del pressupost del VII Programa Marc.
7è Programa Marc 2007-2013 Pressupost
[M€]
Idees 7.510 Persones 4.750 Capacitats 4.097 Cooperació 32.413
Salut 6.100 Aliments, agricultura i biotecnologia 1.935 Tecnologia de la informació i comunicació (TIC) 9.050 Nanociències, nanotecnologies, materials i noves tecnologies de la producció.
3.475
Energia 2.350 Medi ambient (inclòs canvi climàtic) 1.890 Transport (inclòs aeronàutica) 4.160 Ciències socioeconòmiques i humanitats 623 Seguretat i espai 1.430
Euratom Framework Programme 2.700 Joint Research Centre (JRC) 1.751
Total 53.221 Font: Comissió Europea.
El principal objectiu de la partida de fons destinada a Aliments,
agricultura i biotecnologia ('Food, Agriculture and Fisheries, and Bi-
otechnology') és la de construir una bio-economia europea basada
en el coneixement (European Knowledge Based Bio-Economy), per
aquest motiu és comú la referència als projectes d’aquest capítol
amb l’acrònim KBBE. Aquests s’estructuren al voltant de tres línies
d’actuació:
Producció sostenible i gestió dels recursos biològics de la
terra, boscos i entorn acuàtic3
Alimentació “fork to farm”(incloent alimentació procedent
del medi marí), salut i benestar4
Ciències de la vida, biotecnologia i bioquímica per a pro-
ductes i processos no alimentaris sostenibles5
3 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-
agriculture-080305_en.pdf 4 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-
food-080305_en.pdf 5 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-
biotechnology-080305_en.pdf
12
Donat que el 7PM ja es troba en la seva darrera convocatòria de
projectes es pot conèixer l’estat d’execució del pressupost assignat
als projectes del KBBE (Gràfic 3.1).
Gràfic 3.1. Pressupost executat dels projectes de la temàtica 'Food, Agri-
culture and Fisheries, and Biotechnology' (KBBE) del programa Cooperati-
on del 7è Programa Marc.
Font: Comissió Europea.
2.1.2 VIII Programa Marc d’R+D+I (Horizon 2020, 2014-
2020)
El proper VIII Programa Marc Europeu s’anomena Horizon 2020 i
té com a objectiu impulsar la competitivitat global d'Europa, ajudar
a crear llocs de treball i generar el coneixement del futur.
Finalitzant ja el 7é Programa Marc Europeu i amb la mirada posada
amb Horizon 2020, aquest punt del document pretén analitzar les
principals diferències entre ambdós programes a nivell de finança-
ment i de prioritats de recerca i innovació. En els documents de
treball per elaborar el VIII programa marc es posa en relleu la ne-
cessitat d’impulsar la innovació i implicar les empreses en aquest
procés, a part de l’impuls que cal donar a la recerca i el desenvolu-
pament des de la vessant pública, a tots els nivells. El programa té
una durada de 7 anys (2014-2020) i disposa d’un pressupost de
80.000 M€ (92.000 M€ reals al 2020)6. El llançament de les prime-
res convocatòries serà l’1 de gener de 2014.
6 Segons les darreres conclusions de la comissió i com a fruit de les retallades en el
pressupost a Febrer 2013 el pressupost global del programa Horizon 2020 es pot veure reduït fins als 69.240 M€. Font: doi:10.1038/nature.2013.12403
0
50
100
150
200
250
300
350
400
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Pre
ss
up
ost
Ex
ec
uta
t [M
€]
13
L’estratègia per assolir els objectius del programa s’estructura en 3
pilars:
Reptes socials (Societal challenges): Adquireix especial
importància la millora de la qualitat de vida, l’ús eficient
dels recursos per protegir el planeta, l’eficiència energètica
i la innovació centrada en fer les societats més segures.
Lideratge industrial (Industrial technologies): Dissenyat
per estimular la creació de llocs de treball donant suport a
la innovació, incentivant el consum, estimulant la inversió
privada en R+D i enfortint la participació de les PIMEs in-
novadores.
Ciència d’excel·lència (Excellent science): Fomenta la
recerca bàsica amb programes de suport a la formació i a
les oportunitats professionals, al desenvolupament de no-
ves tecnologies emergents i a les infraestructures de recer-
ca.
Dins del pressupost total també es contemplen 3 programes espe-
cífics: el JRC, l’Euratom (2014-2018) i l’Institut Europeu d‘innovació
i tecnologia (EIT), que conté les Comunitats de coneixement i inno-
vació (Knowledge and Innovation Communities o KIC).
El programa Horizon 2020, a més, introdueix altres novetats amb
l’objectiu de reduir la quantitat i complexitat dels diferents instru-
ments dins del programa:
S’agrupen tots els programes de recerca i innovació (EIT,
CIP i FP) en un de sol: H2020
S’incrementa el pressupost en un 46%
Més incidència en els reptes socials de la societat europea
(salut, transport, seguretat, etc.)
Es simplifiquen els tràmits de participació. S’apliquen nor-
mes més senzilles i iguals per a tots els participants, facili-
tant l’accés als aspirants i unificant els criteris d’avaluació.
Això també redueix el nombre d’auditories.
Més protecció per la Propietat Intel·lectual (IP) i més flexibi-
litat per a l’accés obert a les publicacions científiques
Es promou la participació de tercers països fora de la UE
(Xina, Rússia, Brasil, etc.), però la UE no finançarà la parti-
cipació d’aquests països
Amb la intenció de simplificar al màxim, Horizon 2020 proposa
atorgar a tots els participants (siguin PIMEs, grans empreses, uni-
versitats o centres de recerca) el mateix nivell de finançament. Es
diferencia, però, entre finançament per a activitats de recerca i fi-
nançament per a activitats d’innovació (més properes a mercat).
Activitats de recerca: el rati de finançament podrà arribar al
100% dels costos directes.
http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ec/135344.pdf
14
Activitats d’innovació: la proporció del finançament serà de
fins al 70% per a costos directes.
Els costos indirectes es calcularan segons Flat rate del
20% o comptabilitat analítica.
A continuació es mostren les diferents partides del pressupost del
programa Horizon 2020 (Taula 3.2).
Taula 3.2. Distribució del pressupost de l’Horizon 2020.
Programa Pressupost
[M€] Comentaris
Reptes Socials (Societal challenges)
Salut, canvi demogràfic i benestar 8.028 Seg. Alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia
4.152
Energia segura, neta i eficient (ITER no inclòs)
5.782 Possibilitat d’augmentar el pressupost amb 1.050 M€ més per seguretat nuclear.
Transport intel·ligent, ecològic i integrat 6.802 Accions pel clima, eficiència dels recursos i matèries primeres
3.160
Societats inclusives, innovadores i segures 3.819
Lideratge industrial (Industrial technologies)
Enabling and Industrial Technologies (KETs)
13.781 ICT, Nanotechnologies, Biotechnology, Advanced Manufacturing and Processing, Space
Access tor risk finance 3.538 Finançament privat i venture capital per compartir riscos financers en activitats d’R i I. L’objectiu és que per 1€ invertit hi hagi 10€ d’inversió generada.
Innovation in SME 619
Ciència d’excel·lència (Excellent science)
European Research Council (ERC) 13.268 Dobla el pressupost respecte al 7PM Future and Emerging Technologies (FET) 3.100 +15-20% respecte al 7PM
Marie Curie (formació, desenvolupament professional, etc)
5.752 +15-20% respecte al 7PM. Al 2016, es farà una avaluació amb possibilitat d’augmentar el pressu-post
Infraestructures (inclou e-infraestructures) 2.478 + 50% respecte al 7PM
Altres programes
European Institute of Innovation and Tech-nology (EIT)
1.364 Possible ampliació de pressupost durant el pro-grama
Joint Research Centre (JRC) 1.961 No nuclears Font: ACC1Ó i Comissió Europea segons el pressupost disponible abans que es produïssin les darreres retallades
(http://ec.europa.eu/research/horizon2020/pdf/press/horizon_2020_budget_constant_2011.pdf). A data de redacció d’aquest
document encara no es coneix la distribució definitiva un cop aplicada la retallada del pressupost global del programa.
Dins de “Societal challenges”, la línia de l’R+D+I relacionada direc-
tament al sector agroalimentari és la de “Seguretat alimentària,
agricultura sostenible, investigació marina i marítima i bioecono-
mia”. A nivell pressupostari, el Horizon 2020 dota amb 4.152 M€ les
línies d’R+D+I dedicades al sector agroalimentari incrementant en
més del doble el pressupost del 7é programa marc, 1.935 M€
(+114%).
La Comissió Europea també estableix unes línies d’R+D+I priori-
tàries per cada àrea d’aplicació. En el cas del punt “Seguretat
alimentària, agricultura sostenible, investigació marina i marítima i
bioeconomia”, les línies d’R+D+I són:
15
Agricultura i boscos (Taula 3.3)
Recursos marins (Taula 3.4)
Alimentació (Taula 3.5)
Bio-Industries (Taula 3.6)
Taula 3.3. Línies d’R+D+I prioritàries en agricultura i boscos del repte social “Seguretat alimentària, agricultura
sostenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.
Agricultura i boscos
Sistemes de producció: Increment de l’eficiència de producció, el canvi climàtic, la sostenibilitat i la resili-ència
Capacitat d’adaptació de les plantes, els animals i els sistemes de producció.
Utilització de biomassa i subproductes de l'agricultura i la silvicultura per a usos no alimentaris.
Ús eficient dels recursos (aigua, nutrients i energia) i integritat ecològica de les zones rurals.
Millora genètica vegetal i animal (trets d’adaptació i productivitat).
Gestió dels sòls de les granges (per a incrementar la fertilitat dels sols com a base per a la producció de cultius).
Salut animal i vegetal (integració de les mesures del control de les malalties / pestes)
Eradicació de malalties animals (inclòs: zoonosis) i recerca en resistència antimicrobiana.
Estudi dels efectes de les pràctiques en benestar animal.
Serveis ecosistèmics: Subministrament de productes i de serveis ecosistèmics
Aprovisionament de productes comercials i “societal public goods” (inclòs aquells que aporten valor cultural i d’esbarjo) i serveis ecològics (biodiversitat, pol·linització, regulació de l’ús de l’aigua, paisatge, reducció de l’erosió, reducció del carboni de l'atmosfe-ra –carbon sequestration– i mitigació de l’efecte hi-vernacle).
Solucions avançades i eines de suport en la presa de decisions (gestió dels sistemes agrícoles).
Polítiques i zones rurals: Potenciació de les zones rurals, suport a les polítiques i innovació rural.
Desenvolupament d’oportunitats per les comunitats rurals (producció primària i aprovisionament de ser-veis ecosistèmics, productes nous i diversificats –aliments, pinsos, materials i energia-).
Cohesió de les zones rurals i prevenció de la margi-nació social i econòmica, foment de la diversificació de les activitats econòmiques (inclòs el sector tercia-ri), garantització d’una relació apropiada entre les zo-nes rurals i les zones urbanes.
Suport en la implementació d’estratègies, polítiques i legislació per les zones rurals, en particular, i la bio-economia, en general.
Avaluació socioeconòmica i comparativa dels siste-mes de cultius i forestals.
Font: Comissió Europea.
Taula 3.4. Línies d’R+D+I prioritàries en recursos marins del repte social “Seguretat alimentària, agricultura
sostenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.
Recursos Marins Pesqueries: Desenvolupament sostenible i ecològic de les pesqueries.
Major enteniment dels ecosistemes marins (nous punts de vista, eines i models per a millorar l'enteni-ment sobre els motius que fan que els ecosistemes siguin en bones condicions i siguin productius).
Avaluació i mitigació de l’impacte de les pesqueries en els ecosistemes marins (inclòs a mar obert).
Mesura dels efectes socioeconòmics dels diferents modalitats de gestió.
Efectes i adaptació als canvis mediambientals (inclòs canvi climàtic).
Recerca en biologia, genètica i dinàmica de les pobla-cions de peixos, recerca en espècies claus pels eco-sistemes i recerca en activitats de pesca.
•Compartició de l’espai marítim amb altres activitats alternatives (en particular en la zona de costes).
Aqüicultura: Desenvolupament d’una aqüicultura euro-pea competitiva.
Desenvolupament de productes saludables, segurs i competitius.
Domesticació de les espècies establertes i diversifica-ció per a noves espècies.
Interaccions entre l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics, efectes sobre el canvi climàtic.
Sostenibilitat dels sistemes de producció: inland, en la zona de costa i en alta mar.
Enteniment de les dimensions socials i econòmiques del sector per a sustentar l’eficiència energètica i de costos dels processos.
Biotecnologia marina: Estímul de la innovació marina a través de la biotecnologia.
Descobriment de noves espècies i aplicacions en el camp de la biotecnologia marina (es preveu que ge-
16
neri un 10% de creixement anual en aquest sector).
Explorar i explotar la biodiversitat marina i la biomas-sa aquàtica per a proporcionar nous processos, pro-ductes i serveis innovadors en els mercats amb potencial d’aplicació (sector químic i indústria dels materials, farmacèutica, pesca i aqüicultura, subminis-trament energètic i cosmètica).
Font: Comissió Europea.
Taula 3.5. Línies d’R+D+I prioritàries en alimentació del repte social “Seguretat alimentària, agricultura soste-
nible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.
Alimentació Consumidors: Informació al consumidor sobre el ventall d’opcions
Coneixement de les preferències, actituds, necessi-tats, comportament, estil de vida i educació del con-sumidor.
Comunicació entre els consumidors i els investigadors de la cadena de subministrament.
Millora de les opcions d’informació, el consum soste-nible i el impacte en la producció (també en termes de creixement i de qualitat de vida, especialment dels més vulnerables).
Nutrició: Aliments saludables i sans i dietes per a to-thom.
Necessitats nutricionals i impacte dels aliments en el desenvolupament de les funcions psicològiques, físi-ques i mentals.
Enllaços entre la dieta, l’envelliment, les malalties i els desordres crònics i els hàbits alimentaris.
Solucions i innovacions alimentàries per a millorar la salut i el benestar.
Anàlisi dels riscs i de l’exposició a la contaminació química i microbià dels aliments i dels pinsos.
Innovacions en la salubritat dels aliments (food sa-fety): millora de les eines de comunicació dels riscs.
Industries: Indústries agroalimentàries sostenibles i competitives.
Estudi de les necessitats de la indústria agroalimentà-ria i dels pinsos per a afrontar canvis socials, medi-ambientals, climàtics i econòmics (de la perspectiva local a la global).
Disseny de productes, tècniques de processat, packaging, control de processos, reducció de residus i valorització dels subproductes i eliminació segura dels subproductes de tipus animal.
Processos innovadors, eficients i sostenibles.
Productes segurs, d’altra qualitat, accessibles i diver-sificats.
Traçabilitat, logística i serveis, factors socioeconò-mics, resiliència de la cadena de subministrament contra els riscs mediambientals i climàtics.
Limitació dels impactes mediambientals de les activi-tats de cadena de subministrament, dels canvis de dietes i de sistemes de producció en el medi ambient.
Font: Comissió Europea.
Taula 3.6. Línies d’R+D+I prioritàries en bioindústries del repte social “Seguretat alimentària, agricultura sos-
tenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.
Bio-indústries Bioindústries: Foment de la bio-economia per a les industries de base biològica.
Major progrés cap a la reducció de les emissions carboni, en l’eficiència dels recursos i les indústries sostenibles.
Descobriment i explotació dels recursos biològics aquàtics i terrestres per a minimitzar els impactes ambientals.
Compromisos sobre els diferents usos de la biomas-sa.
Desenvolupament de productes biològics i compostos biològicament actius per a la indústria i productes per als consumidors amb noves qualitats, funcionalitats i
Biotecnologia d’avantguarda: Estímul a la biotecnologia puntera com a futur driver d’innovació
Desenvolupament d’eines emergents com ara la biologia sintètica, la bioinformàtica i els sistemes bio-lògics.
Potencial d’explotació per la seva convergència amb altres tecnologies com ara la nanotecnologia (per exemple, bionanotecnologia) i les TIC (per exemple, la bioelectrònica).
Transferència i implementació de noves aplicacions (sistemes d'administració de fàrmacs, biosensors, bi-oxips).
Biotecnologia industrial: Processos biotecnològics in-
17
Bio-indústries més sostenibles.
Valorització econòmica dels recursos renovables, els bio-residus i els subproductes (els nous processos i l’eficiència dels recursos ajudaran a maximitzar el seu valor econòmic).
Biorefineries: Desenvolupament de biorefineries inte-grades.
Bio-productes, productes intermedis i bio-energia/-combustibles (enfocament en cascada).
Desenvolupament de tecnologies i estratègies per a assegurar el subministrament de matèria primera.
Utilització de diferents tipologies de biomassa (inclòs la silvicultura, residus biològics i subproductes indus-trials) en les bio-refineries de segona i tercera gene-ració.
Mercat dels bioproductes: Suport al desenvolupament de mercat per als productes i processos de base bio-lògica.
Mesures sobre la demanda obrirà nous mercats en la innovació de la biotecnologia. Estandardització (de-terminació de la base biològica de continguts, les fun-cionalitats i la bio-degradabilitat).
Metodologies i enfocaments per a l'anàlisi de les necessitats del cicle de vida per a ser més desenvo-lupat i contínuament adaptades als avenços científics i industrials.
Activitats de recerca que donin suport a l'estandardit-zació dels productes i processos biotecnològics i a la regularització de les activitats biotecnològiques (es-sencials per la creació de nous mercats i per a la rea-lització de les oportunitats comercials).
dustrials.
Desenvolupament de nous productes i processos (químics, salut, mineria, energia, paper, tèxtil, proces-sat d’aliments, etc.) que donin resposta a les necessi-tats industrials i de la societat.
Alternatives biotecnològiques que substitueixin les existents.
Potencial de la biotecnologia per a detectar, monitorit-zar, prevenir i eliminar la contaminació (seqüències metabòliques i enzimàtiques, disseny de bioproces-sos, fermentació avançada, processos “up- and down-stream”, dinàmica de les comunitats microbianes).
Desenvolupament de prototips per a l’avaluació de la viabilitat tècnica-econòmica del desenvolupament de processos i productes.
Tecnologia dels bioproductes: Plataformes tecnològi-ques competitives i innovadores.
Desenvolupament de plataformes tecnològiques (genòmica, meta-genòmica, proteòmica i eines mole-culars).
Desenvolupament de bio-recursos amb propietats i aplicacions optimitzades respecte a les alternatives convencionals.
Exploració, enteniment i explotació sostenible de la diverses formes de biodiversitat terrestre i marina per noves aplicacions.
Solucions per a la salut basades en la biotecnologia (per exemple, diagnòstic, productes biològics, disposi-tius biomèdics).
Font: Comissió Europea.
2.1.3 Knowledge and Innovation Communities (KIC)
Les KIC (Knowledge and Innovation Communities) són consorcis
públic-privats integrats per centres de recerca, empreses i centres
d'educació superior europeus que treballen conjuntament per
desenvolupar projectes innovadors. Les KIC són l'instrument de
l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (IET) per transformar les
idees i el coneixement en valor en forma de nous productes i ser-
veis amb impacte econòmic i en la societat.
Cada KIC està formada per una xarxa transnacional europea d'en-
tre quatre i sis nodes (colocation centres) en els quals hi participen
organitzacions dels tres àmbits del triangle del coneixement (Es-
quema 3.1) —educació, recerca i innovació—, que representen tota
la cadena de valor.
Les KIC, seleccionades per la Junta de Govern de l'IET, coordinen i
dinamitzen els esforços de tots els agents implicats per assolir una
major competitivitat i transformar els resultats de la recerca en in-
novacions en l'àmbit empresarial. L'objectiu principal de les KIC és
crear noves oportunitats de negoci tant per a la indústria ja existent
com per a noves iniciatives, promovent la producció, la difusió i
18
l'explotació dels resultats. D'altra banda, tenen com a missió definir
les millors pràctiques en innovació.
Cada KIC té personalitat jurídica pròpia, capacitat financera i auto-
nomia de gestió per definir la seva composició, organització interna
i externa i l'agenda estratègica. La condició mínima per formar una
KIC és la participació d'almenys tres socis, establerts en dos estats
membres de la Unió Europea. Les KIC són consorcis dinàmics que
han de permetre la incorporació de nous socis al llarg del projecte
sempre i quan hi aportin valor afegit.
Esquema 3.1. Triangle del coneixement.
Font: Council of the European Union, 2008. 2020 Vision for the European Research
Area.
L’abril de 2009, l’IET va obrir la convocatòria per a la creació de les
primeres KIC europees en tres àmbits prioritaris: energies sosteni-
bles, mitigació i adaptació al canvi climàtic, i societat de la informa-
ció i de la comunicació. La resolució de la convocatòria va atorgar
el desembre de 2009 les tres primeres KIC: Societat de la informa-
ció i de la comunicació (ICT Labs), Energies sostenibles (InnoE-
nergy) i Mitigació i adaptació al canvi climàtic (Climate Change).
La implicació de les grans corporacions i les PIMES té un paper
crucial en l'èxit de les comunitats de coneixement i innovació. La
participació de les empreses privades és una garantia, no només
per a la sostenibilitat financera del KIC, sinó per a assolir els objec-
tius de transferència de coneixements, des de la recerca fins al
mercat, millorant així la innovació dels sectors econòmics.
Skills are a key input in
innovation
Research and
Technology
Higher Education Business
Skills are a key
input in R&D
New
knowledge
improves
education
New knowledge
is the source of
innovation Business op-
portunities point
to new research
avenues
Knowledge of
new market develop-
ments is important for
education
19
Els òrgans de govern de l’IET són els responsables de la direcció
estratègica de l’Institut a través de la definició de l'agenda estratè-
gica d’innovació (SIA, per les sigles en anglès) i la coordinació de
les comunitats de coneixement i innovació (creació de convocatòri-
es, avaluació i selecció de les mateixes i suport durant la imple-
mentació de les KIC seleccionades).
El novembre de 2011 la Comissió Europea va aprovar la proposta
de SIA de l'IET, per al període de 2014 a 2020, que haurà de ser
ratificada pel Consell i Parlament Europeu. L'IET va presentar la
proposta de SIA a la CE el juliol de 2011. Posteriorment, la CE hi
va incorporar els comentaris obtinguts de la consulta pública que
va posar en marxa i que ha tingut una gran participació, sobretot
d’empreses privades i centres d’educació superior, a banda d'altres
agents. Espanya ha estat el país que més hi ha participat.
La SIA té previst crear noves KIC en dues onades. La primera, el
2014, abordarà com a temes:
Innovació per a una vida saludable i envelliment actiu
Food4future (cadena de subministrament sostenible
d'aliments)
Matèries primeres (explotació sostenible, extracció, pro-
cessament, reciclatge i la substitució de matèries primeres)
2.1.4 Regional Innovation Strategies for Smart Speciali-
sation (RIS3)
Les estratègies d'innovació nacionals i regionals per a l'especialit-
zació intel·ligent (estratègies RIS3) consisteixen en agendes inte-
grades de transformació econòmica territorial que s'ocupen de cinc
assumptes importants:
Es centren en el suport de la política i les inversions en les
prioritats, reptes i necessitats clau del país o regió per al
desenvolupament basat en el coneixement
Aprofiten els punts forts, avantatges competitius i potencial
d'excel·lència de cada país o regió
Recolzen la innovació tecnològica, així com la basada en la
pràctica, i aspiren a fomentar la inversió del sector privat
Involucren del tot als participants i fomenten la innovació i
l'experimentació
Es basen en l'evidència i inclouen sistemes sòlids de su-
pervisió i avaluació
L’estratègia RIS3 centra els esforços de desenvolupament econò-
mic i les inversions en els punts forts relatius de cada regió per tal
d’aprofitar les seves oportunitats econòmiques i tendències emer-
gents i prendre mesures per impulsar el seu creixement econòmic.
Per recuperar-se de la crisi econòmica, la Unió Europea (UE) ne-
cessita un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Això re-
quereix una estratègia exhaustiva d'innovació europea, tal com es
20
va establir en el document «Unió per la Innovació» publicat a l'Oc-
tubre de 2010. L'objectiu és invertir en recerca, innovació i iniciativa
empresarial en tots els Estats membres i regions de la UE, així com
en el màxim aprofitament del potencial d'Europa.
La Comissió Europea vol que les autoritats nacionals i regionals de
tota Europa preparin les seves estratègies de recerca i innovació
per l'especialització intel·ligent, per tal que els fons estructurals pu-
guin utilitzar-se de manera més eficaç i puguin augmentar les si-
nergies entre les diferents polítiques de la UE , nacionals i
regionals, així com les inversions públiques i privades.
L'especialització intel·ligent significa identificar les característiques i
actius exclusius de cada país i regió, subratllar els avantatges
competitius de cada regió i reunir els participants i recursos regio-
nals al voltant d'una visió del seu futur que tendeixi a l'excel·lència.
També significa reforçar els sistemes d'innovació regional, maxi-
mitzar els fluxos de coneixement i divulgar els beneficis de la inno-
vació per a tota l'economia regional.
L'especialització intel·ligent és essencial per a que les inversions
en recerca i innovació siguin realment eficaces. En la proposta de
la Comissió Europea en matèria de política de cohesió, en el perío-
de 2014-2020 hi haurà una condició prèvia per a l'ús del Fons Eu-
ropeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en 2014-2020 com
a suport a aquestes inversions.
Així doncs, l’estratègia RIS3 és un element fonamental de la refor-
ma de la política de cohesió de la UE que dóna suport a la concen-
tració temàtica i reforça la programació estratègica i l'orientació al
rendiment. L’estratègia RIS3 requereix un enfocament territorial in-
tegrat per al disseny i execució de la política. Les polítiques s'han
d'adaptar al context local i reconèixer que existeixen diferents tra-
jectòries per a la innovació i desenvolupament regional. Entre elles
s'inclouen:
a) rejoveniment dels sectors tradicionals a través d'activitats
de major valor afegit i nous nínxols de mercat
b) modernització mitjançant l'adopció i divulgació de noves
tecnologies
c) diversificació tecnològica a partir de les especialitzacions
existents en els camps relacionats,
d) desenvolupament de noves activitats econòmiques a través
del canvi tecnològic radical i les innovacions d'avantguarda
e) aprofitar noves formes d'innovació, com la innovació oberta
i guiada pels usuaris, la innovació social i la innovació de
serveis
La majoria de les regions només poden adquirir un avantatge
competitiu real si troben nínxols o integren nova tecnologia en
les indústries tradicionals i aprofiten el seu potencial regional
«intel·ligent». En aquest sentit, tots aquests condicionants son
de gran impacte per al sector agroalimentari, donat el seu ca-
21
ràcter de sector tradicional amb potencial innovador i la seva
gran importància per a l’economia catalana, tant en termes de
contribució al PIB com de generació de llocs de treball.
2.1.5 Reforma del Programa Agrària Comunitària (PAC)
La Política Agrària Comunitària (PAC) ha estat des del seus inicis
als anys 60, un dels elements vertebradors de la Unió Europea
(UE) i la receptora d’una part molt important del pressupost comu-
nitari. Desprès de diverses reformes (1992 i 2003), cal destacar
que aquesta nova reforma de la PAC no és sobtada però la seva
intenció és propiciar un canvi radical de la PAC amb l’horitzó de
l’any 2020.
No és sobtada perquè proposa mantenir l’estructura actual de la
PAC en dos pilars, un primer pilar amb mesures anuals obligatòries
(pagaments directes als agricultors i mesures de mercat), i un se-
gon pilar per al desenvolupament rural, amb mesures voluntàries
millor adaptades a les especificitats regionals de programació.
Aquesta PAC constitueix una nova via, un camí i un full de ruta que
pretén conduir al sector agrari europeu cap a una PAC diferent,
més distributiva, que s’aplicaria progressivament a partir de 2014.
Las reformes que es plantegen venen condicionades per la nova si-
tuació de la UE, amb més països integrants, que tenen grans dife-
rencies territorials, agràries i socials i immersos en una greu crisi
financera, i que es troben en un mon globalitzat, amb una gran vo-
latilitat dels mercats i amb un increment de la conscienciació social
europea vers la seguretat alimentaria, la preservació mediambien-
tal i els efectes del canvi climàtic.
En aquest escenari, la reforma de la PAC té com a objectiu enfortir
la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura i mantenir la seva
presència en totes les regions, per tal de garantir als ciutadans eu-
ropeus l’abast alimentari i una producció d’aliments sans i de quali-
tat, preservant el medi ambient i contribuint al desenvolupament de
les zones rurals.
En matèria de desenvolupament rural, aquesta proposta incorpora
grans beneficis a l’hora d’assegurar la coherència entre els instru-
ments i afavorir les sinergies i els seus efectes, però per contra difi-
culta i introdueix nous requeriments en la seva programació.
Les línies estratègiques de la reforma de la PAC són les següents:
Ajudes més justes, senzilles i específiques. Donar suport
als ingressos dels agricultors d’una manera més justa, més
precisa i més simple
Mitigació de les fluctuacions de tarifes i demanda. Ajudar
els agricultors a afrontar fluctuacions ràpides dels preus i
de demanda
22
Pràctiques respectuoses amb el medi ambient. Reservar el
30% dels pagaments de la PAC a les explotacions que re-
corrin a pràctiques respectuoses amb el medi ambient do-
nant suport a la diversificació de cultius, el manteniment de
les pastures permanents i la preservació de les zones i pai-
satges naturals
Aplicació de l’R+D+I. Dirigir la recerca i desenvolupament
a fins més específics duplicant els seus fons, adequant mi-
llor a les necessitats dels agricultors i accelerant la posada
en pràctica dels seus resultats
Reducció d’intermediaris. Donar més poder als agricultors
donant suport a les organitzacions del sector i impulsant
contactes més directes amb el consumidor en reduir el
nombre d'intermediaris
Protecció del medi ambient i el canvi climàtic. Donar suport
a la protecció del medi ambient i fer de la lluita contra el
canvi climàtic i l'ús eficaç de recursos les màximes priori-
tats per a les zones rurals
Atracció de joves al sector agrícola. Atraure els joves al
sector donant suport als agricultors menors de 40 anys en
els seus cinc primers anys d'explotació.
Foment de l’ocupació i l’emprenedoria. Fomentar l'ocupació
i l'emprenedoria rurals destinant
Prevenció de la desertificació. Prevenir la desertificació mit-
jançant nous fons per als agricultors en zones amb dificul-
tats naturals
Desburocratització de la normativa. Reduir la burocràcia
simplificant les normes
Programa de Desenvolupament Rural (PDR)
El Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 te fixat com a priori-
tats:
Impulsar la transferència tecnològica i la innovació
Millorar la competitivitat promovent la viabilitat de les em-
preses agràries
Promoure l'organització de la cadena alimentària i no ali-
mentària i la gestió dels riscos
Restaurar, preservar i millorar els ecosistemes agraris i fo-
restals
Us eficient dels recursos i impuls de l’economia de baix
carboni en agricultura, alimentació i forest.
Desenvolupament econòmic zones rurals i reducció de la
pobresa i inclusió social.
Cal tenir present que l'actual Política Agrària Comunitària (PAC) es-
tà configurada per dos pilars. D'una banda, el primer pilar preveu
polítiques reguladores de mercat, amb ajuts directes a les explota-
cions agràries, finançats al 100% amb fons pressupostaris comuni-
taris. I d'altra banda, el segon pilar preveu mesures i ajuts
23
socioestructurals que es financen entre la Unió Europea i els Estats
Membres, on s'emmarca el PDR.
El segon pilar de la PAC, conserva els elements de continuïtat: les
seves accions segueixen sent cofinançades per la UE i els governs
nacionals i / o regionals, es manté el fons FEADER (encara que
modificant la seva estructura interna), i s'inclouen mesures destina-
des a impulsar millores estructurals en les explotacions agràries, a
promoure la competitivitat en el sector agroalimentari, a posar en
marxa el programa agroambiental i a impulsar la diversificació d'ac-
tivitats i la cohesió social i econòmica en els territoris rurals. Tan-
mateix, la proposta presenta elements significatius de canvi en
aquest segon pilar, entre els quals poden destacar els següents:
inclou mesures de gestió de riscos, obliga a destinar part de les
ajudes de desenvolupament rural / agrari a la mitigació dels efectes
del canvi climàtic; integra les accions de desenvolupament rural /
territorial en un marc estratègic comú (MEC) finançat amb tots els
fons estructurals i amb els fons de cohesió, i fixa com una de les
prioritats impulsar la transferència tecnològica i la innovació. Per
aques fi es crea l’EIP European Innovation Partnership 'Agricultural
Productivity and Sustainability' per reactivar la recerca, la innovació
i la transferència al sector agroalimentari mitjançant el foment de
grups operatius formats per la comunitat cientificotècnica, els agri-
cultors i les indústries i altres operadors econòmics del sector (Es-
quema 3.2).
Esquema 3.2. Grups operatius en el marc de la PAC i les polítiques de RDi europees.
Font: Reforma de la PAC e innovación: algunas novedades útiles. García Azcárate Tomas. Consejero Económico DG AGRI.
28 Maig 2012.
24
Els grups operatius es constituiran al voltant de temes d'interès i
duran a terme projectes adreçats a experimentar i aplicar pràcti-
ques, processos, productes, serveis i tecnologies innovadors. A ni-
vell transfronterer i a escala de la Unió, els grups operatius
actuaran, en particular, a través d'iniciatives d'agrupament i projec-
tes pilot i de demostració. Les accions concretes seran alimentades
per la base de coneixements facilitats a través del marc de recerca
i innovació de la UE. Aquest nou model planteja un enfoc mol no-
vedòs ja que cerca connectar la PAC amb el Horizon 2020 i per
tant integra i situa com element fonamental de la competitivat i sos-
tenibilitat del sector agroalimentari i del mon rural les actuacions de
RDi.
2.2 Marc Estatal
2.2.1 Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y
de Innovación 2013-2016
El Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Inno-
vació Tecnològica (Plan Nacional de I+D+i) és l'instrument de pro-
gramació amb què compta el sistema espanyol de Ciència,
Tecnologia i Empresa per a la consecució dels objectius i prioritats
de la política d'investigació, desenvolupament i innovació tecnolò-
gica del nostre país a mig termini, segons es defineix en la Llei de
la Ciència i en l'Estratègia Nacional de Ciència i Tecnologia
(ENCYT).
El 7 d'octubre de 2012, el Consell de Ministres va acordar prorrogar
la vigència del VI Pla Nacional d'Investigació científica, Desenvolu-
pament i Innovació Tecnològica 2008-2011 fins al moment en que
el Govern Espanyol aprovi el Pla Estatal d'Investigació Científica i
Tècnica, establert per la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la
Tecnologia i la Innovació.
L'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació conté
els principis i objectius, compartits per l'Administració General de
l'Estat i les comunitats autònomes que han d'orientar el disseny de
les actuacions públiques en la matèria durant el període 2013-
2020. En aquest marc el Pla Estatal d'Investigació Científica,
Tècnica i d'Innovació 2013-2016 conté les prioritats cientificotèc-
niques i socials així com els vectors del foment de la innovació de
l'Administració General de l'Estat que determinaran la distribució de
l'esforç financer de la mateixa.
Les prioritats cientificotècniques i socials d’R+D+I orientades s'inte-
gren en el Programa Estatal de Reptes Globals de la Societat, un
programa interdisciplinari i intersectorial, destinat a abordar els
grans reptes que Espanya comparteix amb la resta de la Unió Eu-
ropea, que promou l'agrupació de recursos i coneixements de di-
versos àmbits, tecnologies i disciplines, incloent la transversalitat
de la recerca en ciències socials i humanitats. Les activitats
25
d’R+D+I orientades als reptes globals de la societat inclouen tots
els aspectes que van des de la investigació bàsica fins al mercat.
Salut, canvi demogràfic i benestar
Seguretat i qualitat alimentàries; agricultura productiva
i sostenible, recursos naturals, recerca marina, maríti-
ma i d'aigües interiors
Energia, segura, eficient i neta
Transport intel·ligent, sostenible i integrat
Acció sobre canvi climàtic i eficiència en la utilització de re-
cursos i matèries primeres
Canvis i innovacions socials
Economia i societat digital
Seguretat, protecció de les llibertats i drets ciutadans
L’objectiu del repte Seguretat i qualitat alimentàries; agricultura
productiva i sostenible, recursos naturals, recerca marina, ma-
rítima i d'aigües interiors és:
Donar resposta de manera sostenible i intel·ligent als reptes relaci-
onats amb la seguretat alimentària, la qualitat i innocuïtat dels ali-
ments, la competitivitat dels sectors agroalimentari, forestal i
pesquer en els mercats nacionals i internacionals, a la necessitat
de creació d'ocupació, millorant la gestió dels recursos naturals uti-
litzats pels diferents sectors productius, així com de les costes,
mars i oceans, sectors tots ells pertanyent a l'àmbit de la bio-
economia.
Es tracta d'incrementar la producció i el valor afegit dels productes
alimentaris i no alimentaris i la productivitat, reduir la dependència
exterior de matèries primeres, recursos i tecnologies, d'adaptar els
aliments a les noves demandes del consumidor, mitjançant la in-
vestigació, la innovació i nous desenvolupaments de processos de
producció, transformació i distribució de productes de tot tipus, ser-
veis i negocis. A més, en el cas d'Espanya cal avançar en la con-
servació dels recursos naturals, en particular en l'ús eficient de
l'aigua, en la lluita contra l'erosió dels sòls, les sequeres, els incen-
dis forestals, la protecció dels nostres sistemes agroecològics , la
seva biodiversitat i la conservació de mars, oceans i del litoral cos-
taner. Les prioritats que es contemplen en matèria d’R+D+I en
l’àmbit agroalimentari son:
Conservació i gestió integral, eficient i sostenible dels sis-
temes agroecològics i dels recursos agroforestals i pes-
quers
Millora sostenible dels sistemes de producció agrícoles,
ramaders i forestals
Millora i desenvolupament de nous sistemes, processos i
tecnologies de producció i control agroindustrial, incloses
les biorefineries
Augmentar la qualitat i seguretat dels aliments i crear nous
productes alimentaris i bioproductes
26
Articulació i optimització de la cadena agroalimentària
Seguretat, traçabilitat, alerta i gestió de riscos
Eines de gestió estratègica i xarxes col·laboratives d'inno-
vació
Millorar la competitivitat i sostenibilitat en el sector pesquer
i l'aqüicultura
2.2.2 Estratègia Estatal d'Innovació (E2I)
L'Estratègia Estatal d'Innovació (E2I) es centra fonamentalment en
contribuir al canvi de model productiu d'Espanya a través del fo-
ment i la creació d'estructures que facilitin el millor aprofitament del
coneixement científic i el desenvolupament tecnològic, a més de
duplicar la activitat innovadora l'any 2015. Quantitativament, l'estra-
tègia es marca com a metes la creació de 40.000 noves empreses
innovadores, 50.000 nous llocs de treball d'alta tecnologia i un in-
crement de la despesa privada en R+D de 6.000 milions d'euros.
Els seus objectius s'articulen al voltant del cinc eixos:
Eix 1: Entorn financer procliu a la innovació
Eix 2: Foment de la innovació des de la demanda pública
Eix 3: Projecció internacional
Eix 4: Enfortiment de la cooperació territorial
Eix 5: Capital humà
Els cinc eixos de l'Estratègia Estatal d'Innovació descriuen oportu-
nitats centrades en els mercats presents i futurs de nous productes
i serveis. Aquesta economia de la innovació pivota sobre un nucli
central, que és el coneixement i la seva transferència, des d'aquells
punts en els quals es genera (Esquema 3.3).
Esquema 3.3. Pentàgon de la Innovació de la E2I.
Font: MINECO.
27
2.3 Marc Nacional
2.3.1 Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació (PNRI)
2008-2020
El Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació és l’acord consen-
suat entre el Govern de la Generalitat, els partits polítics amb re-
presentació parlamentària, les universitats catalanes, els agents
econòmics i socials més representatius de Catalunya, i altres
agents que té per objectiu impulsar un nou model de progrés soci-
oeconòmic per Catalunya que té les bases en l’educació, la recerca
i la innovació, les quals esdevenen prioritats estructurals de primer
ordre en les agendes política, social i econòmica del país i dels
seus agents. Els seus eixos principals són el talent, la generació i
valorització del coneixement i la innovació en la base de l’activitat
productiva i de l’acció política. El PNRI s’estructura al voltant de
vuit reptes (Esquema 3.4).
Esquema 3.4. Reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació.
Font: PNRI.
2.3.2 Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (PRI)
2010-2013
El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mit-
jançant el qual l’Administració de la Generalitat de Catalunya exer-
ceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la
innovació del país. És, també, l’instrument fonamental en què se
sustenta el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i
la Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.
Aquest Pla abasta un període que arriba fins al 2013, amb la finali-
tat de sincronitzar-se amb la planificació europea (7è Programa
28
marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la
UE).
La contribució interdepartamental a aquest Pla ha estat decisiva
per assolir la perseguida integració horitzontal dels objectius i les
polítiques d’R+D+I. També resulta diferencial, respecte a plans an-
teriors, l’assessorament rebut pel Consell Català de Recerca i In-
novació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen sobre
les bases del PRI 2010-2013, així com l'informe de l'OCDE (Re-
views of Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009 OECD).
El PRI Pla inclou els següents objectius aplicables a l’R+D+I agroa-
limentària:
Millora de la governança del sistema R+D+I
Establiment de mecanismes de coordinació i cooperació
eficaços amb les administracions. Tots els Departaments
actuen en l’àmbit de l’R+D+I
Focalització de l’R+D+I en reptes, (hi ha 17 focus)
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Me-
di Natural (DAAM) lidera el Focus "Aliments de qualitat, saludables
i plaents". El DAAM ha d’ Implementar un pla estratègic interdepar-
tamental d’R+D+I en l`àmbit agroalimentari i rural , que afavoreixi
entorns i territoris amb capacitats per incorporar coneixement i in-
novació. Es proposa, en concret:
Crear una xarxa d’innovació rural a Catalunya per dinamit-
zar projectes i promoure els fluxos de coneixement
Impulsar una estratègia territorial d’R+D+I que fomenti els
entorns rurals com a sistemes d’innovació estratègics per a
l’equilibri territorial i progrés sostenible
2.3.3 El debat de política agrària d’abril de 2010, del
parlament de Catalunya
En aquest debat es van aprovar una sèrie de resolucions en les
que es demana al govern en l’àmbit de la recerca i innovació
agroalimentària establir el present Pla estratègic Interdepartamen-
tal d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural.
2.3.4 Grups ConnectEU
La xarxa de Grups Connect-EU impulsada per ACC1Ó i l’AGAUR
té com a objectiu recollir els interessos i necessitats en recerca i
innovació dels sectors que representen amb l'objectiu per tal de de-
fensar-los davant la Unió Europea i incidir així en els projectes de
finançament europeu, principalment el 7è Programa Marc Europeu
d’R+D. Els grups de treball estan constituïts i oberts a agents pú-
blics i privats (empreses, associacions empresarials, universitats,
centres TECNIO). Actualment la Xarxa Connect-EU s’articula a tra-
vés de 15 grups de treball formats arran d’una convocatòria pública
29
competitiva. Cadascun d’aquests 15 grups formen les àrees tecno-
lògiques representatives del teixit productiu català.
El Grup Connect-EU Agroalimentari canalitza la informació sobre
polítiques europees d’R+D+I cap als agents agroalimentaris cata-
lans, i incideix en els programes de treball de la Comissió Europea
conjuntament amb els representants estatals i nacionals dels Comi-
tès de Treball europeus i les Plataformes Tecnològiques. El grup
ha elaborat l’agenda estratègica temàtica de l’agroalimentació de
Catalunya amb l’objectiu últim d’impulsar la participació catalana en
programes de finançament europeu (Horizon 2020, COSME) en
àmbits com la producció agrària i alimentària i la valorització dels
seus subproductes, el benestar animal, la seguretat alimentària i la
relació entre nutrició i salut.
30
3 Abast
El terme “sistema d’R+D+I agroalimentària” és un dels conceptes
més utilitzats en aquest document ja que engloba a tot els agents i
sectors d’activitat que formen l’ecosistema de la recerca, innovació
i transferència de coneixement en el sector agroalimentari de Cata-
lunya. La multitud d’elements que integra fa que sigui un concepte
complex i ampli i, per tant, la seva definició és de vital importància
per a poder entendre’l i conèixer, també, els seus límits. Així doncs,
aquest punt del document té com a objectiu definir els elements
(agents i sectors econòmics) que formen el sistema d’R+D+I agroa-
limentària de Catalunya.
Aquest Pla defineix el sistema d’R+D+I agroalimentària com
l’ecosistema format pels nombrosos agents (universitats i centres
de recerca, administracions públiques, indústries agroalimentàries,
empreses agràries, agrupacions de productors, cooperatives, con-
sultores, persones assessores, associacions, agrupacions de pro-
ductors, grups d’acció local (GAL), i la resta d’agents implicats en la
R+D+I) i sectors d’activitat que participen en el conjunt d’etapes per
les que passa l’aliment fins que aquest es converteix en producte
acabat. Així doncs:
Recerca (agents generadors de coneixement i talent).
Aquesta fase compren les diverses activitats orientades a
millorar les fases de la cadena de valor agroalimentària,
des de la recerca bàsica fins a la recerca més aplicada i
pre-industrial, amb l’objectiu últim d’incrementar la competi-
tivitat del sector agroalimentari i generar riquesa en el terri-
tori. Entre els agents que formen aquesta fase hi han:
o Universitats
o Centres de cicles formatius
o Centres de recerca
o Centres tecnològics
Producció. La producció de les matèries primeres agríco-
les, ramaderes o pesqueres és la primera fase de la cade-
na de valor agroalimentària. Aquesta està formada per les
activitats econòmiques:
o Agricultura
o Ramaderia
o Pesca
o Silvicultura
Transformació. En l’agroindústria o indústria agroalimen-
tària és on té lloc la fase de transformació (preparació, pro-
cessat i envasat del producte) de les matèries primeres
31
alimentàries a productes alimentaris amb valor afegit. Les
indústries que formen part d’aquesta fase són:
o La indústria dels aliments
o La indústria de les begudes.
Esquema 4.1. Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020
Font: Elaboració pròpia.
Donades les característiques d’aquest Pla, les fases de la cadena
de valor agroalimentària corresponents a la distribució i el consum
dels productes han quedat al marge de l’abast del Pla. No obstant
això, en el procés participatiu s’ha organitzat un grup de treball que
ha tingut en compte ambdues fases per a així obtenir una visió glo-
bal de la cadena de valor agroalimentària:
Distribució. La fase de distribució compren totes les activi-
tats que faciliten que el producte acabat arribi a les mans
del consumidor, des de l’emmagatzemament del producte,
el seu transport i la pròpia venta.
Consum. La última fase correspon a la utilització del propi
aliment ja sigui en els restaurants, en les pròpies llars o en
altres indrets.
Per a conèixer en detall dels agents i els sectors econòmics que
formen el sistema d’R+D+I agroalimentària es pot consultar les tau-
les del punt “11.3 Taules de suport” situades a l’Annex del docu-
ment.
Abast del projecte: Sector Agroalimentari R+D+i
Food service
(producte acabat)Recerca
Fonamental
Agrícola
Ramaderia
Pesca i
aqüicultura
Alimentació
Economia i desenvolupament agroalimentaris
Sostenibilitat i canvi climàtic
Qualitat i seguretat alimentària
Cadena de valor
Secto
r A
gro
ali
men
tari
Forestal
Re
ce
rca
(a
ge
nts
gen
era
do
rs d
e
co
neix
em
en
t i
tale
nt)
Pro
du
cció
Tra
nsfo
rmació
Dis
trib
ució
Consum
32
4 Enfocament metodològic
La metodologia emprada per a l’elaboració del Pla estratègic s’ha
estructurat en tres fases ben diferenciades: anàlisi de situació ac-
tual, reflexió estratègica i pla d’actuacions.
FASE 1. Anàlisi de situació actual: En la primera fase metodolò-
gica s’ha realitzat una diagnosi qualitativa i quantitativa de la situa-
ció actual de l’R+D+I agroalimentària a Catalunya amb l’objectiu de
disposar dels inputs d’anàlisi necessaris com a punt de partida i re-
flexió per a l’elaboració del Pla.
Anàlisi qualitativa. La diagnosi qualitativa té com a objec-
tiu copsar l’opinió dels agents del sector per a identificar els
punts febles i forts del sistema d’R+D+I agroalimentària. A
més, també s’han realitzat sessions de treball subsectorials
on s’han identificat les seves principals tendències
d’innovació. Aquesta diagnosi s’ha dut a terme a través de
sessions de treball i ha comptat amb la participació de
nombrosos agents del sistema d’R+D+I agroalimentària,
tant de l’àmbit públic com privat.
Anàlisi quantitativa. La diagnosi quantitativa té com a ob-
jectius, d’una banda, donar suport objectiu a la diagnosi
qualitativa i, de l’altra, disposar del valor dels principals in-
dicadors de l’R+D+I agroalimentària que han de permetre
realitzar el seguiment i l’avaluació de l’impacte de les actu-
acions del Pla.
La gran quantitat d’informació obtinguda en aquesta fase s’ha pro-
cessat i treballat per a obtenir els següents resultats:
Una matriu DAFO, que enumera les principals debilitats,
les amenaces, les fortaleses i les oportunitats del sistema
d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.
Un quadre de comandament del Pla fruit del treball
d’identificació i de quantificació dels principals indicadors
del sistema d’R+D+I agroalimentària.
FASE 2. Reflexió estratègica: Una vegada finalitzada la fase de
diagnosi, s’ha realitzat un treball de reflexió on s’han definit les
premisses i els objectius estratègics a assolir durant el període de
vigència del Pla. A més, per a la identificació de les actuacions s’ha
comptat amb la participació d’un comitè d’experts format per agents
de referència en planificació estratègica de l’R+D+I procedents de
varis indrets de la geografia espanyola.
33
FASE 3. Pla d’actuacions del Pla: Amb les actuacions ja identifi-
cades, la última fase del Pla ha consistit a descriure en detall les
actuacions a dur a terme durant els pròxims anys per a assolir els
objectius estratègics. El Pla d’actuacions es presenta en forma de
fitxes on es descriu detalladament cada actuació, s’identifiquen els
responsables de la seva implementació, la duració de la mateixa i
un ventall d’indicadors d’activitat que han de facilitar la tasca de
seguiment i d’avaluació al responsable de l’actuació.
A continuació s’expliquen alguns punts de l’enfocament metodolò-
gic que, per la seva importància i rellevància en l’elaboració del Pla,
es necessari conèixer i entendre’ls en detall.
4.1 Estructura d’anàlisi del sistema d’R+D+I agroali-
mentària de Catalunya
En aquest punt s’argumenta el raonament utilitzat en el disseny de
l’estructura d’anàlisi de la situació actual del sistema d’R+D+I agro-
alimentària utilitzats tan en l’organització del procés participatiu
com en l’estructuració de l’anàlisi quantitatiu.
Es sabut que els sistemes d’R+D+I són sistemes multidimensionals
i multivariables i, per tant, aquesta complexitat ha suposat un repte
en l’organització de la diagnòstic. Amb la intensió de posar ordre i
simplificar, en la mesura possible, aquesta complexitat, l’anàlisi
s’ha estructurat en dues dimensions:
La primera dimensió correspon als agents que participen
en el sistema d’R+D+I agroalimentària.
La segona dimensió correspon als pilars o àmbits que sus-
tenten el sistema d’R+D+I agroalimentària.
L’estructura d’anàlisi utilitzada és pròpia i en el seu disseny s’han
tingut en compte com a fonts d’inspiració, altres estructures
d’anàlisi utilitzades anteriorment en altres Plans i documents de re-
ferència com són: el Plan Nacional de I+D+I, l’estructura del Know-
ledge Innovation Communities basada en el triangle del
coneixement i el Pla de Recerca i la Innovació 2010-2013, entre al-
tres (el seu detall es pot trobar en l’apartat “3. Marc de referència”
del Pla).
Des del punt de vista dels agents que intervenen i interactuen en el
sistema d’R+D+I agroalimentària, s’ha utilitzat com a model el “tri-
angle del coneixement” ja que, a més d’identificar els drivers o
agents que mouen la societat del coneixement, aquest model tam-
bé reflecteix la importància de la interacció entre aquests. Aplicant-
lo al sistema d’R+D+I agroalimentària, els agents que formen el sis-
tema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya es presenten en
l’Esquema 5.1:
34
Esquema 5.1. Triangle del coneixement pel sistema d’R+D+I agroalimen-
tària de Catalunya
Font: Elaboració pròpia.
S’atribueix el paper i el rol de generador de coneixement (oferta) a
aquelles universitats i centres de recerca, tant públics com privats,
que treballen en l’àmbit agroalimentari.
El rol d’agent dinamitzador i facilitador de la transferència de conei-
xement correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (d’ara en endavant, DAAM), el Departa-
ment d’Empresa i Ocupació a través d’ACC1Ó i al Departament
d’Economia i Coneixement a través de la Direcció General de Re-
cerca.
Finalment, el rol de “consumidor” dels coneixements (demanda)
correspon a les empreses agràries i agroalimentàries (tot i que
aquestes també poden actuar de generadors de coneixement).
Concretament, es tracta de les empreses que formen part dels sec-
tors d’activitat considerats agroalimentaris, és a dir, segons els co-
dis CNAE 2009 (o la seva equivalència al CCAE 2009) aquestes
són les del grup A “Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca” i les
dels grups C10 - C11 - C12 “Indústria de productes alimentaris, be-
gudes i tabac 7” –en el punt “11.3 Taules de suport” situat a l’Annex
es mostra el detall.
En el cas dels àmbits, s’ha considerat que la manera en que el
Plan Nacional de I+D+I 2010-2013 havia organitzat les seves les lí-
nies instrumentals d’actuació era l’estructura que millor encaixava i
s’ha adequava per a ordenar els àmbits del sistema d’R+D+I. El
Plan Nacional divideix les línies en 6 grans àmbits d’actuació: re-
cursos humans, projectes d’R+D+I (molt focalitzat en temàtiques de
4 Malgrat la indústria del tabac no es considerada indústria agroali-
mentària, les dades estadístiques presenten el grup C10 - C11 - C12 de forma conjunta i, per tant, no ha estat possible extreure el grup C12 (tabac) del grup C10 - C11 - C12, tanmateix, això no su-posa un gran problema degut a la poca importància de la indústria tabaquera a Catalunya.
Agents generadors de coneixement
Sector empresarial (agrari i
agroindústria)
Administració pública
35
recerca), enfortiment institucional (molt lligat al finançament dels
projectes d’R+D+I), infraestructures, utilització del coneixement i ar-
ticulació i internacionalització del sistema. Partint d’aquesta orga-
nització, també s’ha optat per ordenar l’estructura del sistema
d’R+D+I agroalimentària en grans àmbits, concretament els 8 se-
güents: formació i coneixement, xarxes i col·laboracions, transfe-
rència i divulgació de coneixement, valorització de tecnologia,
finançament, talent, internacionalització i infraestructures i serveis
científico-tècnics.
Esquema 5.2. Pilars del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Font: Elaboració pròpia.
A més de presentar en forma d’esquema els 8 grans àmbits del sis-
tema d’R+D+I també és important definir que s’ha entès per cada
àmbit dins del context de l’R+D+I agroalimentària:
Formació i coneixement: Són els elements que formen
part del procés de generació de coneixement i
d’ensenyament a persones i que, a més, fomenten cultura
d’innovació entre els agents del sistema d’R+D+I agroali-
mentària.
Xarxes i col·laboracions: És el conjunt d’entitats, unitats
d’R+D+I i/o empreses que treballen plegades amb l’objectiu
comú d’innovar en una àrea específica del coneixement.
Transferència i divulgació de coneixements: És el flux
d’informació científica, emesa sovint per les unitats
36
d’R+D+I o empreses que l’han generada, que contribueix a
incrementar els coneixements dels qui la reben.
Valorització de tecnologia: És la transferència formal dels
resultats d’R+D+I al sector empresarial per treure’n rendi-
ment econòmic i social (generació de riquesa).
Finançament: Són les aportacions econòmiques destina-
des al desenvolupament d’un projecte d’R+D+I o la realit-
zació d’activitats d’R+D+I.
Talent: Són les persones que estan vinculades a un projec-
te d’R+D+I o que duen a terme activitats relacionades amb
l’R+D+I.
Internacionalització: És la projecció i el posicionament
dels projectes / activitats i/o resultats de l’R+D+I vers a al-
tres agents d’àmbit nacional i internacional.
Infraestructures i serveis científico-tècnics: És el con-
junt de serveis, instal·lacions i recursos necessaris per a
desenvolupar tasques de recerca i innovació (científica,
tecnològica, etc.) en un indret concret.
4.2 Procés participatiu
És voluntat del DAAM i de la Generalitat de Catalunya elaborar el
Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentà-
ria de Catalunya 2013-2020 tenint en compte la participació dels
agents que formen el seu sistema d’R+D+I agroalimentària.
El procés participatiu per a elaborar la diagnosi qualitativa del sis-
tema d’R+D+I agroalimentària ha reunit aproximadament 400 per-
sones que han realitzat les seves aportacions a través de les 24
sessions de treball que s’han dut a terme. Com es pot observar en
els Gràfics 5.1 i Gràfic 5.2, les sessions han comptat amb una àm-
plia representació dels agents que formen el sistema d’R+D+I
agroalimentària.
Gràfic 5.1 i Gràfic 5.2. Nombre de persones i entitats que convocades i assistència a les sessions de treball
per a l’elaboració de l’anàlisi de la situació actual del Pla.
Font: Elaboració pròpia
88
211
115
206
62
137
49
151
0
50
100
150
200
250
Administració OrganitzacionsProfessionals
Empreses Recerca
Nº
de p
ers
on
es
Persones Convocades Assistència
36
139
109
80
19
79
4154
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Administració OrganitzacionsProfessionals
Empreses Recerca
Nº
d'e
nti
tats
Entitats Convocades Assistència
Persones Entitats
37
Com ja s’ha comentat, per a l’organització de les sessions de tre-
ball s’ha utilitzat l’estructura de l’anàlisi del sistema d’R+D+I agroa-
limentària comentada en el punt anterior. S’han creat 8 sessions de
treball per a analitzar els 8 àmbits en que s’ha estructurat el siste-
ma d’R+D+I agroalimentària i 16 sessions subsectorials per a iden-
tificar les tendències d’innovació. En l’Esquema 3.8 presenta
l’estructura del procés participatiu.
Esquema 5.3. Estructura del procés participatiu
Font: Elaboració pròpia.
Àmbits del sistema d’R+D+I agroalimentària. S’han rea-
litzat un total de 8 sessions de treball (formació i coneixe-
ment, xarxes i col·laboracions, transferència i divulgació de
coneixements, valorització de tecnologia, finançament, ta-
lent, internacionalització, infraestructures i serveis científi-
co-tècnics) que han tingut com a objectius: identificar les
principals fortaleses i debilitats existents en cadascun dels
àmbits del sistema d’R+D+I, identificar línies de millora per
a potenciar els punts forts i mitigar els punts febles i, prio-
ritzar les línies de millora en funció dels 3 criteris: nivell
d’importància, grau de desenvolupament actual i dificultat
d’implementació.
Subsectors agroalimentaris. S’han realitzat un total de 16
de les sessions de treball subsectorials (fruita dolça i citri-
cultura; fruita seca i olivicultura; cereals, farratges, oleagi-
noses i proteaginoses; horticultura i planta ornamental;
viticultura i enologia; forestal; pesca i aqüicultura; porcí,
≈ 400 Participants24Sessions de treball:
8 àmbits i 16 sectorials
Tendències
d’innovació
Àmbits del sistema d’R+D+I
agroalimentari
Subsectors agroalimentaris8 16
38
avicultura i cunicultura; boví de llet i oví-cabrum; boví de
carn, equí, helicicultura i apicultura; indústria agroalimentà-
ria: sector carní, llet i altres begudes i segona transforma-
ció; ecosistema natural; restauració, gastronomia i
distribució; i producció agroalimentària ecològica) que han
tingut com a objectius: escoltar l’opinió dels diferents sub-
sectors del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
per a poder copsar les principals tendències d’innovació
dels 16 grups de subsectors agroalimentaris, proposar líni-
es de millora a implementar en el sistema d’R+D+I agroali-
mentària i prioritzar les línies de millora en funció dels 3
eixos comentats en el punt anterior i les tendències
d’innovació identificades en funció de 2 eixos: impacte so-
cioeconòmic i grau de desenvolupament actual.
Les aportacions de les persones que han participat en les diferents
sessions de treball han suposat un enriquiment al procés tècnic
d’elaboració del Pla, tant pel contingut com pel nombre, i han per-
mès copsar i entendre les necessitats expressades pels diferents
agents del sistema d’R+D+I agroalimentària. Tanmateix s’ha de te-
nir en compte que el Pla estratègic té un rol instrumental i, per tant,
es centra en definir aquelles d’actuacions que han de permetre ser
desenvolupades a través de la definició d’actuacions.
Això fa que les tendències d’innovació identificades en les 16 ses-
sions de treball subsectorials, pel seu alt nivell de concreció,
s’hagin hagut de recollir en un altre document. No obstant això, es
tindran en compte en el procés d’implementació del Pla.
A més de les sessions de treball, la fase de reflexió estratègica
també ha comptat amb la participació d’un comitè d’experts integrat
per persones de renom i amb expertesa en el disseny de meca-
nismes per a millorar la competitivitat a través de la recerca, la in-
novació i la transferència de tecnologia. Els membres del comitè
d’experts han provingut d’entitats públiques i privades no solament
de Catalunya sinó també de la resta de l’estat espanyol.
Finalment, s’ha previst la realització d’accions de retorn organitza-
des pel DAAM, el qual es compromet a donar una resposta raona-
da a totes les propostes i les aportacions dels agents del sistema
d’R+D+I que així ho demanin. A més, també es celebrarà una pre-
sentació pública en què es farà una síntesi del procés i dels resul-
tats del Pla.
4.3 Indicadors
Amb aquest Pla es quantifica per primera vegada el sistema
d’R+D+I agroalimentària de Catalunya tant des del punt de vista de
l’oferta com de la demanda. Aquest fet ha suposat un gran repte
donat que mai abans cap institució havia realitzat aquesta tipologia
d’anàlisi.
39
La multitud de fonts d’informació juntament amb la manca
d’homogeneïtat dels criteris de recopilació de dades, la gran varie-
tat d’indicadors utilitzats per a mesurar l’impacte de l’R+D+I i el fet
que l’R+D+I agroalimentària estigui composta per més d’una bran-
ca del coneixement (principalment les branques de ciències de la
salut i la d’enginyeria), han fet que a l’hora d’obtenir i de tractar la
informació per a elaborar el diagnòstic hagi estat una feina comple-
xa i molt laboriosa.
L’anàlisi quantitativa ha estat una peça clau en l’elaboració del Pla
ja que, per una banda, s’ha donat suport al diagnosi qualitatiu a
través de dades objectives i, per altra banda, s’han identificat els
indicadors que han de permetre realitzar el seguiment i l’avaluació
dels objectius estratègics del Pla.
De la mateixa manera que el diagnòstic qualitatiu, el diagnòstic
quantitatiu s’ha estructurat pels 8 àmbits del sistema d’R+D+I agro-
alimentària. El primer pas realitzat ha estat identificar aquells indi-
cadors que han permès analitzar cadascun dels àmbits del sistema
l’R+D+I agroalimentària (veure l’Esquema 5.4) i les fonts
d’informació que contenen les dades sobre aquests indicadors
(veure l’Esquema 5.5).
Esquema 5.4. Visió global dels elements analitzats en el diagnòstic de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Font: Elaboració pròpia.
DA
AM
Ag
en
ts
ge
ne
rad
ors
de
co
ne
ixe
me
nt
Se
cto
r
em
pre
sa
ria
l
Formac. i
coneix.
Xarxes i
col·labor.
Transf. i
divul. de
coneix.
Valoritz.de
tecnologia
Finanç. Talent Interna-
cionalit-
zació
Infraes-
tructures
1 2 3 4 5 6 7 8
PF
A i c
urs
os
ho
mo
logats
Ofe
rta fo
rma
tiva
:
cic
les, gra
us i
mà
ste
rs
Inve
rsió
en
fom
ració
Ma
tin
s
d’in
no
va
ció
i
PR
OD
EC
A
Con
tracte
s i
co
l·la
bo
racio
ns
am
b e
mp
reses
Em
pre
se
s E
IN
qu
e h
an
co
op
era
t a
mb
inn
ova
ció
PA
TT, xa
rxa
d’a
sse
sso
ram
ent,
Ru
ralC
ati
pu
blic
acio
ns
PIT
A
Sp
in o
ffs
/ E
BT,
pro
pie
tat
inte
l·le
ctu
al i
sta
rt-u
ps
Ad
qu
isic
ió d
e
co
ne
ixe
ment
exte
rn i p
ate
nts
Desp
esa
en
R+
D+
I
Cap
tació
de
fina
nçam
en
t p
er
a la r
ea
litza
ció
de
pro
jecte
s
d’R
+D
+I
Inve
rsió
en
R+
D+
I (d
esp
esa)
Pe
rson
al d
’R+
D i
ge
ne
ració
de
do
cto
rs, ,
ICR
EA
,
ER
C A
dv.
Gra
nts
Pe
rson
al d
’R+
D,
ofe
rta i d
em
and
a
de
pe
rson
al
d’R
+D
Alim
en
tària
Pro
du
cció
cie
ntífica,
imp
acte
,
pro
gra
me
s d
e
ca
pta
ció
de
ta
len
t
Se
rve
is C
TU
nita
ts d
’R+
D+
I,
xa
rxe
sC
lúste
rs i p
arc
s
cie
ntífics
Pu
blic
acio
ns
40
El següent pas ha estat cercar les dades d’interès en les fonts
d’informació oficials i públiques i, aquella informació que no es tro-
bava disponible, s’ha realitzat la sol·licitud formal als propietaris de
la informació. Aquesta sol·licitud s’ha completat, en nombrosos ca-
sos, amb les dades facilitades per les pròpies unitats d’R+D+I a
través d’una fitxa elaborada per l’equip de treball. A més, amb
l’enviament d’aquesta fitxa s’ha aprofitat l’oportunitat per a pregun-
tar les activitats d’R+D+I agroalimentàries que duen a terme les
unitats d’R+D+I, classificant-les per les tendències del programa
Horizon 2020 (veure apartat 3.1.2. Programa Horizon 2020) i per
als sub-sectors agroalimentaris. Tota aquesta informació ha quedat
recollida en unes fitxes d’R+D+I subsectorials que es troben en un
document annex al Pla.
Esquema 5.5. Visió global de les fonts d’informació utilitzades en el diagnòstic de l’R+D+I agroalimentària de
Catalunya
Font: Elaboració pròpia.
Les conclusions del diagnòstic quantitatiu juntament amb les del
diagnòstic qualitatiu s’han presentat en forma de matriu DAFO en
el següent apartat del document. A més, el valor dels indicadors
també ha quedat recollit en l’apartat “8. Objectius estratègics” en
forma de taula d’indicadors. Els resultats en profunditat de l’anàlisi
quantitatiu on es poden veure totes les dades que s’han recopilat
es troben en el document de Diagnòstic Detallat.
DA
AM
Ag
en
ts
ge
ne
rad
ors
de
co
ne
ixe
me
nt
Se
cto
r
em
pre
sa
ria
l
Formac. i
coneix.
Xarxes i
col·labor.
Transf. i
divul. de
coneix.
Valoritz.de
tecnologia
Finanç. Talent Interna-
cionalit-
zació
Infraes-
tructures
1 2 3 4 5 6 7 8
•U
NE
IX
•U
NE
IX
•G
estA
ct
•S
cim
ago
(Sco
pu
s)
•U
NE
IX
•G
estA
ct
•A
CC
1Ó
•C
SIC
•U
VIC
•IQ
S
•U
NE
IX
•G
estA
ct
•A
CC
1Ó
•C
SIC
•U
VIC
•IQ
S
•U
NE
IX
•G
estA
ct
•A
CC
1Ó
•C
SIC
•U
VIC
•IQ
S
•IC
RE
A
•E
RC
•S
cie
nce
Cita
tio
n
Index
Exp
an
de
d
•T
hom
so
n S
cie
ntific
ISI
•U
NE
IX
•G
estA
ct
•A
CC
1Ó
•C
SIC
•U
VIC
•IQ
S•
XP
CA
T
•A
CC
10
•D
AA
M
•IR
EN
EU
•D
ep
t. d
’Eco
no
mia
i
Co
neix
em
ent
•D
AA
M
•D
AA
M
•D
AA
M
•D
AA
M
•D
AA
M
•A
CC
10
•ID
ES
CA
T
•ID
ES
CA
T
•ID
ES
CA
T
•ID
ES
CA
T
•ID
ES
CA
T
41
42
5 Diagnòstic de situació
L’alta participació dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària
en les sessions de treball de la fase d’anàlisi qualitativa ha donat
com a resultat un ventall de 198 punts febles, 146 punts forts i 371
línies de millora.
Totes aquestes línies han passat per un procés d’agregació, ho-
mogeneïtzació i selecció i, juntament amb les principals conclusi-
ons que s’han extret de l’anàlisi quantitatiu i l’anàlisi del marc de
referència i de les tendències globals, s’ha obtingut un total de 65
línies que s’han classificat per debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats per a obtenir finalment la matriu DAFO (veure Taules
6.1-6.4).
El conjunt de línies que forma la matriu DAFO del sistema d’R+D+I
agroalimentària de Catalunya ha servit com a punt de reflexió per a
la definició dels objectius estratègics del Pla.
A continuació, es presenta la matriu DAFO en forma de taules:
Taula 6.1 Debilitats del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Debilitats D A F O
Agents Generadors de Coneixement
Dificultats per a compatibilitzar l'augment important en productivitat científica amb la qualitat de les publicacions.
Limitada explotació dels resultats de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari.
Baixa representativitat del sector agroalimentari en els programes ICREA i ERC.
Manca de formació del personal d'R+D agroalimentari en coneixements de gestió i explotació de l’R+D+I.
Certa endogàmia dels agents generadors d’R+D+I (afecta a la valorització i la transferència de coneixement).
Pocs incentius pels investigadors per a valoritzar i transferir coneixement al sector empresarial, especialment en el siste-ma universitari públic de Catalunya.
Elevada dispersió i reduïda dimensió dels centres de recerca i les infraestructures tecnològiques per a competir a nivell nacional i internacional (sense cap centre de referència)
Baixa efectivitat dels mecanismes i instruments disponibles per a incorporar els doctors a les empreses agroalimentàries
Sector empresarial
Poca capacitat financera del sector agrari per a emprendre projectes d’R+D+I.
Baixa cultura d'innovació i gran aversió al risc per a emprendre projectes d’R+D+I del sector empresarial agroalimentari.
Dificultats per alinear l'oferta i la demanda d’R+D+I degut al cert desconeixement de:
Les necessitats del sector empresarial per part dels generadors d’R+D+I.
43
Debilitats D A F O
El mapa d'agents i de les línies d’R+D+I existents per part del sector empresarial.
Administració pública
Concentració del personal d’R+D agroalimentari als centres de recerca públics.
Poca capacitat del sector públic a mobilitzar inversió en R+D+I de la indústria agroalimentària.
Manca de proactivitat en la identificació d'oportunitats d'innovació.
Manca de formació específica en R+D+I l’actual oferta formativa del DAAM.
Reduït nombre de programes per a incorporar i vincular els doctorands, els doctors, els post-doc i alumnes a les empre-ses agroalimentàries.
Insuficient nombre de punts de trobada i de debat sobre temes d’R+D+I d'interès pel sector agroalimentari.
Desconeixement de l'impacte (econòmic, social, mediambiental, etc.) dels resultats dels projectes d’R+D+I.
Manca de perfils professionals adequats per a realitzar la valorització i la transferència de l’R+D+I generada al sector empresarial.
Manca de tutoratge i assessorament expert en innovació al sector empresarial.
Dispersió dels instruments de finançament i de l’oferta formativa pel sector agroalimentari.
Font: Elaboració pròpia.
Taula 6.2. Amenaces del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Amenaces D A F O
Agents Generadors de Coneixement
Excessiva competència i desconfiança entre els agents generadors de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària (entre les pròpies universitats / centres de recerca / infraestructures científiques).
Elevada dependència del finançament dels projectes d’R+D+I agroalimentàrias provinent de l’estat espanyol (Plan Naci-onal de I+D+i i del Pla de Recerca de Catalunya)
Pes poc significatiu del finançament dels projectes d’R+D+I agroalimentàrias captat d’Europa pels agents generadors de coneixement
Desconeixement de les oportunitats de col·laboració existents entre unitats d’R+D+I no agroalimentàries (biotecnologia, nanotecnologia, fotònica, etc.) i les unitats d’R+D+I amb focus agroalimentari.
Sector empresarial
Disminució de la inversió en R+D+I de les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria)
Elevada atomització del sector empresarial agroalimentari (agrari i agroindústria), format majoritàriament per PIMEs.
Heterogeneïtat dels sub-sectors agroalimentaris amb capacitats i necessitats d’R+D+I diferents.
Manca de cultura de col·laboració i comunicació entre els agents del sector agroalimentari al llarg de la cadena de valor (des dels centres de formació i agents generadors de recerca fins al sector productor i transformador i consumidor).
Administració pública
Reducció pressupostària de les partides destinades a l’R+D+I.
Rigidesa normativa per a adaptar l'oferta formativa (reglada i no reglada) a les necessitats formatives del sector agroali-mentari.
Baixa presència de l’Administració Pública de Catalunya en els grups de decisió (especialment europeus).
Font: Elaboració pròpia.
44
Taula 6.3. Fortaleses del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Fortaleses D A F O
Agents Generadors de Coneixement
Increment significatiu de la producció científica agroalimentària a Catalunya durant el període 2006-2010
Rellevància internacional de les publicacions científiques en l'àmbit agroalimentari a Catalunya.
Disposició d'una amplia oferta d’R+D+I agroalimentària a Catalunya alineada amb les tendències marcades per Europa en el H2020.
Disposició de l'IRTA com a institut de recerca de referència en l'àmbit agroalimentari.
Qualitat i impacte de l’R+D+I agroalimentària generada a Catalunya.
Qualitat de les infraestructures de recerca i dels serveis científico-tècnics existents per a potenciar la recerca i facilitar la transferència de coneixement.
Sector empresarial
Gran importància del sector agroalimentari a Catalunya: 1r sector industrial de Catalunya en generació de riquesa (ven-des) i en generació d’ocupació.
Sector menys exposat a les conseqüències de la crisi econòmica.
Existència dels recursos necessaris a Catalunya per a desenvolupar totes les fases de la cadena de valor agroalimentà-ria.
Administració pública
Gran esforç públic en inversió en R+D+I en l’àmbit agroalimentària en els últims anys.
Existència d'instruments de finançament (PAC (PDR), ACC1Ó, CDTI, FEDER, etc.) pel sector agroalimentari.
Existència d'eines (PATT) i d'ens (ACC1Ó, CDTI, OTRIs, etc.) dedicats a la valorització i transferència de coneixement d’R+D+I al sector empresarial
Consolidació dels instruments de transferència i divulgació de coneixement del DAAM.
Existència de la fira Alimentària com a un dels salons de l’alimentació i de les begudes més importants i amb més prestigi a nivell nacional i internacional.
Àmplia oferta formativa reglada (cicles formatius, graus i màsters) i no reglada a Catalunya relacionada amb el sector agroalimentari
Disposició d’entitats o agències d'intermediació en la valorització de resultats de la recerca.
Existència d’un premi, el PITA (Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària), per al reconeixement a la innovació de les empreses agràries i a l’agroindústria.
Font: Elaboració pròpia.
Taula 6.4. Oportunitats del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
Oportunitats D A F O
Agents Generadors de Coneixement
Oportunitat per a crear sinèrgies amb proveïdors de tecnologies (nanotecnologia, fotònica, etc.) i d’altres sectors econò-mics referents a Catalunya com són la salut, la gastronomia, el turisme, el mobile, etc.
Elevat potencial d'aplicació de noves tecnologies (KETs) al sector agroalimentari.
Increment del nombre d'alumnes que decideix perllongar la seva formació i realitzar el doctorat.
Efecte multiplicador dels ICREAs en el sistema d’R+D+I a Catalunya
45
Oportunitats D A F O
Sector empresarial
Disposició de joves altament formats i qualificats a Catalunya per a les empreses agroalimentàries.
Gran qualitat dels productes agroalimentaris produïts a Catalunya.
Augment de la demanda de productes alimentaris a escala nacional i internacional.
Existència de mercats internacionals per a comercialitzar el coneixement generat a Catalunya.
Atractiu de Catalunya dins de l'àmbit geogràfic del sud d'Europa.
Ràpids canvis en el consum de productes alimentaris (redueixen el cicle de vida dels productes) empeny a les empreses a innovar de forma permanent.
Existència de marques de referència internacional (per exemple: “Barcelona”).
Creació de nous mercats fruit de les sinèrgies del sector agroalimentari amb altres sectors (alimentació-salut, alimenta-ció-gastronomia, alimentació-mobile, etc.)
Administració pública
Aposta del Govern de Catalunya pel sector agroalimentari (actualment està en procés elaboració el Pla estratègic d’R+D+I agroalimentària de Catalunya i el Pla Tractor de la Indústria Agroalimentària de Catalunya)
H2020 dobla el pressupost del 7é programa marc en el finançament de l’R+D+I del sector agroalimentari
Ajuts de la PAC (PDR) que incorporen components de transferència i innovació lligats a la seva concessió.
Estratègia RIS3 que definirà una priorització sectorial en l’especialització de la regió, basada en capacitats existents en sectors tradicionalment forts com l’agroalimentari
Comunitats del coneixement i la innovació de l’EIT (KICs) amb potencial per contribuir a posicionar el sector agroalimen-tari català com a exemple de sistema innovador a Europa.
Font: Elaboració pròpia.
46
6 Principis rectors
Els principis rectors del Pla estratègic de Recerca, Innovació i
Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020, entesos
com el conjunt de normes o idees fonamentals que han d’orientar i
regir el pensament i conducta dels agents del sistema d’R+D+I
agroalimentària de Catalunya, resumeixen la raó de ser del Pla i
són les bases motivadores que han orientat cadascun dels objec-
tius definits i el conjunt d’actuacions identificades.
Així doncs, aquest Pla estratègic es regeix pels principis rectors
següents:
Esquema 7.1. Principis rectors del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de
Catalunya 2013-2020
Font: Elaboració pròpia.
Visibilitat
Competitivitat
Orientació a resultats
Alineació amb
l’estratègia europea
Col·laboració
Eficiència i prioritza-
ció dels recursos
Incrementar el reconeixe-ment del sistema agroali-mentari a tots els nivells
de la societat
Millorar la competitivitat del sistema com a fi de totes
les actuacions Focalitzar el sistema en la trans-
ferència dels resultats de l’R+D+I al teixit productiu i em-presarial, sense menystenir la
recerca bàsica
Orientar l’R+D+I del sistema agroalimentari de Catalunya
a les directrius marcades per la UE Ser capaços de treballar de
forma coordinada entre tots els agents del sistema
Prioritzar i ser eficients en la gestió i utilització dels
recursos
Territorialitat
Potenciar la proximitat del sistema agroalimentari a llarg de la geografia de
Catalunya com a tret distin-tiu del sector
47
7 Objectius estratègics
En base al diagnòstic de situació s’han definit els objectius estratè-
gics del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroa-
limentària de Catalunya 2013-2020, com a aquelles fites a assolir
fins al venciment del Pla. Aquests s’han estructurat en les 6 dimen-
sions estratègiques que es poden observar en l’Esquema 3.12:
Esquema 8.1. Objectius estratègics del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària
de Catalunya 2013-2020
Font: Elaboració pròpia.
L’estructura piramidal en que s’han presentat els objectius estratè-
gics ajuda a comprendre l’evolució natural dels objectius a assolir
per a dotar al sistema d’R+D+I agroalimentària i als seus agents de
reconeixement i rellevància internacional.
El sector agroalimentari és un sector de gran importància estratègi-
ca per a Catalunya, amb un PIB agroalimentari (agrari i agroindús-
tria) de 7.322 M€ (el 17% del PIB industrial), unes vendes de la
indústria agroalimentària i de begudes per valor de 18.843 M€ i una
Producció Final Agrària de 3.967 M€. Actualment és el primer sec-
tor industrial de Catalunya en generació de riquesa (vendes) i en
generació d’ocupació (amb 35.094 treballadors agraris i 75.593
OE6. Incrementar el reconeixement i la rellevància internacional del sistema d'R+D+I
agroalimentari de Catalunya
OE5. Augmentar la inversió en R+D+I del teixit productiu i empresarial agroalimentari
OE3. Augmentar la valorització dels resultats de la recerca, la transferència tecnològica i
la divulgació de coneixement en el sector agroalimentari de Catalunya
OE4. Augmentar la captació de recursos pel sistema d'R+D+I del sector agroalimentari de
Catalunya
OE2. Facilitar el coneixement i la col·laboració entre els agents del sistema d’R+D+I
agroalimentari
OE1. Impulsar la formació i la professionalització de l'R+D+I fomentant la cultura
d’innovació
48
ETC a la indústria agroalimentària i begudes). A més, és un dels
sectors econòmics menys exposat a les conseqüències de la crisi
econòmica i això ha quedat demostrat en la variació de les princi-
pals dades macroeconòmiques durant els anys 2008 i 2009. Men-
tre que el PIB agroalimentari va caure un 1,64%, el del total de
sectors ho va fer un 4,32%. Durant el mateix període les vendes de
la indústria agroalimentària van caure un 6,05% i les del total de la
indústria ho van fer en un 16,27%. En termes d’ocupació la tendèn-
cia és molt similar: en la indústria agroalimentària l’ocupació va
caure un 3,74% i pel total de la indústria ho va fer un 16,40%. Cal
doncs posar en valor aquest sector com a element que dóna robus-
tesa a la economia catalana i reforçar la seva competitivitat per a
fer front amb èxit als futurs reptes socials, econòmics i culturals.
La innovació hi juga un paper fonamental per a millorar la competi-
tivitat del sector. No obstant això, la cultura d’innovació encara és
l’assignatura pendent del sector agroalimentari. Els Gràfics 8.1 i
Gràfic 8.2 mostren la necessitat que el sector agroalimentari de Ca-
talunya interioritzi la cultura d’innovació com una activitat més en
les empreses. En termes percentuals les dades estadístiques indi-
quen que, la indústria agroalimentària de Catalunya es caracteritza
per ser una industria culturalment poc innovadora (al voltant d’un
40% de les empreses). En aquest cas destaca el referent
d’Alemanya, on més del 80% de les seves empreses agroalimentà-
ries tenen algun tipus d’activitat innovadora, fins i tot més que en el
global de tots els seus sectors.
Gràfic 8.1. % empreses EIN sobre el total d'empreses. Catalunya i països seleccionats. Ordenats de major a
menor per indústria agroalimentària. 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i IDESCAT.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Germ
any
Esto
nia
Cyp
rus
Fin
lan
d
Sw
ed
en
Po
rtuga
l
Cze
ch R
epublic
Be
lgiu
m
Italy
Ma
lta
Denm
ark
Slo
venia
Au
str
ia
United K
ingdom
Fra
nce
Norw
ay
Slo
vakia
Sp
ain
Neth
erl
an
ds
Cro
atia
Bu
lga
ria
CA
TA
LU
NY
A*
Rom
ania
Latv
ia
Lith
uania
Hungary
Po
lan
d
EU
27
Irela
nd
Luxem
bourg%
em
pre
ses E
IN s
ob
re e
l to
tal d
'em
pre
ses
Tots els sectors (All Core NACE) Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)
49
Gràfic 8.2. Nº empreses EIN sobre el total d'empreses. Catalunya i països seleccionats. Ordenats de major a
menor per indústria agroalimentària. 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i IDESCAT.
En intensitat d’innovació, entesa com la proporció de despesa en
innovació respecte a la xifra de negoci de les empreses, es pot ob-
servar que a Catalunya es troba en el 0,9% pel sector agrari i
l’1,1% per la indústria alimentaria. En la indústria alimentaria
aquesta dada és lleugerament superior que en la totalitat de sec-
tors, i es també lleugerament superior a la que mostren països com
Alemanya i Itàlia, en canvi, és lleugerament inferior a la que mos-
tren els Països Baixos i França. Curiosament en aquest cas encap-
çalen el rànquing alguns països de l’Europa de l’Est, Portugal i
Xipre, que presenten valors molt elevats d’intensitat d’innovació.
Gràfic 8.3.Intensitat d’innovació (% despesa innovació/xifra negoci total empreses). Catalunya i països selec-
cionats. 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i IDESCAT.
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000G
erm
any
Italy
Sp
ain
Fra
nce
Po
lan
d
United K
ingdom
Rom
ania
Po
rtuga
l
Cze
ch R
epublic
Bu
lga
ria
Au
str
ia
Be
lgiu
m
Neth
erla
nds
CA
TA
LU
NY
A*
Hungary
Sw
eden
Cro
atia
Norw
ay
Slo
vakia
Denm
ark
Fin
lan
d
Lith
uania
Esto
nia
Latv
ia
Cyp
rus
Slo
venia
Ma
lta
Irela
nd
Luxem
bourg
Nº
em
pre
ses E
IN
Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)
0,00%
0,50%
1,00%
1,50%
2,00%
2,50%
3,00%
3,50%
4,00%
Cyp
rus
Esto
nia
Slo
vakia
Rom
ania
Cro
atia
Po
rtuga
l
Fin
lan
d
Cze
ch R
epublic
Slo
venia
Lith
uania
Sw
eden
Fra
nce
Neth
erla
nds
Latv
ia
CA
TA
LU
NY
A*
Italy
Germ
any
Au
str
ia
Po
lan
d
Sp
ain
Hungary
Be
lgiu
m
Norw
ay
Inte
ns
itat
d’i
nn
ov
ació
(%
de
sp
esa
inn
ov
ació
/xif
ra n
eg
oci to
tal
em
pre
ses)
Tots els sectors (All Core NACE) Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)
50
Un dels elements amb un paper clau per a interioritzar la cultura
d’innovació en les empreses del sector agroalimentari és formació.
La formació és el motor de canvi i de progrés que permet avançar
cap a una societat basada en el coneixement. A través de la for-
mació la societat genera coneixements, noves formes de pensar i
actuar i s’assoleixen les competències necessàries que permeten a
la societat a adaptar-se a les demandes canviants del mercat. En
un sector madur, amb un fort component tradicional i escassa cul-
tura innovadora, com és l’agroalimentari, la formació hi juga un pa-
per estratègic no solament com a element de professionalització i
generació de coneixement sinó també com a procés de canvi cultu-
ral.
Catalunya disposa d’una una àmplia oferta formativa reglada (ci-
cles formatius, graus i màsters) i no reglada relacionada amb el
sector agroalimentari. Aquesta amplia oferta formativa ha de per-
metre introduir programes d'innovació en els seus continguts a tots
els nivells per, d'aquesta manera, estimular als professionals del
sector a adquirir la cultura d'innovació. La consolidació dels instru-
ments de transferència i divulgació de coneixement del DAAM tam-
bé s’hauria d’orientar cap a aquesta finalitat.
Un altre element clau impulsor de la cultura d’innovació és el per-
sonal d’R+D en les empreses, especialment la figura dels doctors.
Actualment es dóna una certa concentració del personal d’R+D
agroalimentari als centres de recerca i universitats públiques cata-
lanes. Si es comparen les dades de Catalunya amb les dels els pa-
ïsos de referència en el sector agroalimentari, s'observa que la
relació entre el personal d'R+D públic i privat és de 1 a 1 (Taula
8.1). En canvi, a Catalunya per cada persona a temps complet que
fa tasques d'R+D en l’empresa privada, dues ho fan al sector pú-
blic. Per aquest motiu cal posar esforços per tal de promoure la in-
corporació d’investigadors al sector privat. En aquest sentit, seria
necessari que, des d’ara i fins a l’any 2020, s’incorporessin més de
1000 investigadors a temps complert en les empreses agroalimen-
tàries. Per això, cal millorar els mecanismes i instruments disponi-
bles per a incorporar doctors a les empreses agroalimentàries i a
tots els sectors en general que fins ara han demostrar ser poc efec-
tius. A més, com s’ha comentat a l’inici, per tal de poder fomentar i
estimular la cultura d'innovació a les empreses la figura del doctor
és clau per a actuar com a catalitzador del procés innovador (so-
bretot pel que respecta a la innovació tecnològica). Cal posar,
doncs, les actuacions necessàries per tal de que les empreses
agroalimentàries prenguin consciència de la necessitat de disposar
d'aquesta figura en les seves organitzacions.
La taula següent mostra el nombre d’investigadors en el sector
agroalimentari per cada 1.000 habitants i la relació entre el perso-
nal d’R+D que treballa en el sector privat i en el sector públic.
51
Taula 8.1. Investigadors en el sector agroalimentari per mil habitants a Ca-
talunya i comparació amb països i regions seleccionades.
Investigadors per 1000 hab TOTAL Sector Privat Sector Públic
EU27 6,75 2,55 4,14
EU15 6,37 2,53 3,78
EU17 7,18 2,91 4,20
Denmark 13,20 6,78 6,37
Spain 6,93 2,04 4,88
Catalunya 8,49 3,15 5,32
Oberbayern (Munich) 17,82 10,61 7,21
Lombardia 6,16 2,83 2,91
Netherlands 5,79 2,57 3,23
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i IDESCAT.
Pel que fa als recursos econòmics dedicats a l’R+D+I, en els últims
anys el govern de Catalunya ha dedicat un esforç molt important en
recerca i en generar massa crítica per a crear una economia on el
coneixement és un dels seus actius principals. Aquest esforç s’ha
vist, inclús, accentuat en la inversió en R+D agroalimentària que
s’ha situat per sobre de la mitja.
La despesa pública en R+D+I ha ajudat al sistema d’R+D+I agroa-
limentària català a teixir un ecosistema format per nombrosos
agents amb la capacitat de generar coneixement i vetllar per la
competitivitat del sector. Des del 2008, la despesa pública dels
departaments en R+D agroalimentària ha crescut 61,84 M€, fins
assolir els 86,54M€ en el 2010. En general, a Catalunya es realitza
un esforç públic important en R+D: ha passat del 0,17% en el 2006
al 0,32% en el 2009, per sobre de països com Dinamarca (0,07%) i
Holanda (0,23%), que dediquen en la seva globalitat esforços en
R+D més importants que Catalunya.
Aquest esforç públic no s'ha equiparat a l'esforç del sector privat.
En el 2008, les empreses del sector agroalimentari dedicaven un
1,21% del PIB a R+D i, en el 2009 aquest va disminuir fins als
0,94% (per sota de la mitjana dels sectors econòmics, que es situa
en 0,99%). Encara s’ha de recórrer un llarg camí per poder assolir
el 2,21% del PIB que hi dediquen les empreses a Dinamarca o
l’1,91% del PIB de les empreses d'Alemanya.
Taula 8.2. Relació entre inversió en R+D i PIB, %. 2009
R+D/PIB (%) Total Empreses (total e sectors economics
Administració pública i Educació superior
Catalunya 1,68 0,99 0,32 Dinamarca 3,16 2,21 0,07
Alemanya 2,82 1,91 0,42
Holanda 1,82 0,85 0,23
Font: IDESCAT i Eurostat.
52
La conjuntura econòmica ha fet que la sostenibilitat del sistema i,
per tant, del desenvolupament del econòmic del país, s’hagin vist
amenaçats.
Una de les conseqüències principals d’aquesta situació econòmica
va ser la disminució del pressupost general en recerca de l'estat
espanyol des de l’inici de la crisi econòmica en el 2008. Per a l’any
2013 el pressupost és de 5.563 M€ i s’ha mantingut respecte al
2012 tot i la caiguda del 26,6% respecte al 2011 quan es va pres-
supostar 7.577 M€. Tot apunta que el pressupost es mantindrà o
disminuirà encara més en els propers anys, cosa que significa que
hi haurà menys recursos a repartir entre els mateixos agents. Tot i
aquesta situació, existeix encara una elevada dependència del fi-
nançament de l’R+D+I a través de projectes amb fons procedents
de l’estat espanyol (Plan Nacional de I+D+i i del Pla de Recerca de
Catalunya). Per a l’àmbit agroalimentari aquest es situa al voltant
del 60% de tot el finançament captat.
D’altra banda el proper programa marc de la Unió Europea Horizon
2020 dobla el pressupost de l’actual 7é programa marc en el finan-
çament de l’R+D+I del sector agroalimentari (de 1.935 M€ a
4.152M€) i, per tant, si els agents del sistema són capaços
d’accedir als fons europeus (que son altament competitius) aquests
podrien mitigar la disminució del pressupost estatal en recerca.
En el 2011, Catalunya va captar 146 M€ del 7è Programa Marc de
la Comissió Europea per finançar projectes de recerca en tots els
àmbits. Des de l’inici del Programa al 2007 i fins el tancament de
l’exercici 2011, Catalunya ha captat un total de 529 M€ per destinar
a projectes de recerca. Aquesta xifra representa prop del 29% del
total aconseguit per l’Estat Espanyol, i el 2% de tota la Unió Euro-
pea. Un 27,7% del finançament que ha arribat a Catalunya des de
l’inici del 7è PM s’ha destinat a universitats i el 18,3% a empreses.
Les empreses catalanes són les que han rebut més finançament de
tot l’Estat espanyol i sumen el 56% del total de recursos captats per
les empreses. Pel que fa a l’àmbit agroalimentari, a Catalunya
s’han captat 14,34 M€ del KBBE durant tot el 7è PM (un 19,8% del
que s’ha captat a tot l’estat espanyol). Tot i això, els fons captats de
la UE representen al voltant del 15% del finançament captat per
l’IRTA i les universitats públiques catalanes per al període analitzat
(2008-2010). Per aquest motiu, cal seguir treballant per incremen-
tar encara més la captació de fons europeus en proper Programa
Marc.
En aquest sentit, el programa ICREA pot jugar un paper important
ja en la captació de finançament procedent d’Europa ja que els in-
vestigadors ICREA tenen un efecte multiplicador significatiu pel sis-
tema no solament en termes de captació de finançament sinó
també en relacions amb empreses importants i obertura del siste-
ma de recerca a les xarxes internacionals del coneixement. Tot i
això, les dades actuals mostren una baixa representativitat de
l’àmbit agroalimentari en el programa ICREA. En l’actualitat, dels
232 ICREA que hi ha a Catalunya, tan sols 3 concentren la seva
53
activitat en l’àmbit agroalimentari (2 d’ells a la Universitat de Lleida i
1 a l’IRTA). Pel que fa als ajuts de l’European Research Council
per a investigadors excel·lents, des de l’any 2007 s’han concedit 28
Advanced Grants i 56 Starting Grants a Catalunya (un 47% dels
obtinguts a tot l’estat espanyol). Els resultats de l’any 2011 equiva-
len a 0,93 Advanced Grants per milió d’habitant cosa Durant tot
aquest temps, 2 Grants (1 Advanced i 1 Starting) han estat per a
investigadors que centren la seva activitat en l'àmbit agroalimentari.
La sostenibilitat del sistema d’R+D+I depèn també de la capacitat
de valoritzar tot el coneixement i la recerca generada pels
agents d’R+D+I agroalimentàries i transferir-lo al sistema pro-
ductiu per a fer les empreses agroalimentàries més competitives i
generin més riquesa en el territori.
Una de les vies per a la valorització dels resultats de l’R+D+I és la
explotació dels resultats mitjançant la seva protecció i posterior lli-
cència a través de les patents. Pel que fa al sector agroalimentari a
Catalunya, els agents generadors de coneixement han informat
que a l’any 2010 tenien vigents un total de 114 patents i varietats
vegetals (gran part d’elles de l’IRTA i els centres del seu sistema
cooperatiu de recerca). Tot i això, es coneix que les empreses
també patenten i per tenir una dada de tot el sistema que es pugui
posar en context s’ha de recórrer a les bases de dades internacio-
nals.
Els resultats mostren que Catalunya, amb un 16% de la població
d'Espanya, sol·licita un 28,4% de les seves patents per al conjunt
de tots els sectors d'activitat (sol·licituds a la OEPM i a la EPO). En
el sector agroalimentari aquest percentatge disminueix fins al
24,1% tot i que encara representa una gran proporció de totes les
patents agroalimentàries que es demanen a l'estat espanyol. De la
totalitat de patents sol·licitades a l'estat espanyol un 11,4% son del
sector agroalimentari, per Catalunya aquest percentatge disminueix
fins al 9,6%.
Utilitzant aquests resultats, es poden comparar les dades de pa-
tents agroalimentàries per milió d'habitants a nivell internacional
amb les de Catalunya (Gràfic 8.4). Tal i com es pot observar els pa-
ïsos que encapçalen aquest rànquing són Suïssa, Dinamarca i Paï-
sos Baixos amb 323, 226 i 180 respectivament. Els segueix a molta
distància Alemanya amb 100. Catalunya (35) i Espanya (23) es tro-
ben entre el grup format per Austràlia, Luxemburg, Regne Unit i
Japó (al voltant de les 40) i el grup format per Itàlia, Xipre, Malta i
Estònia (sobre les 12-15).
54
Gràfic 8.4. Sol·licituds de patents agroalimentàries per milió d’habitants. 2010.
Font: Esp@cenet (Base de dades "Worldwide"). CAT* Valor estimat per a Catalunya a partir de dades de l’ Observatori de la
recerca del IEC. Sector agroalimentari equival als codis de la Cooperative Patent Classification (CPC): A01, A21, A22, A23,
C11, C12, C13
Un altre dels mecanismes per a la valorització del coneixement és
la creació d’empreses de base tecnològica o de Spin-offs. La ine-
xistència de dades internacionals estandarditzades per a l’anàlisi
de les noves i existents Spin-offs, fins i tot en dades agregades per
a tots els sectors, fa que no sigui possible posar aquestes dades en
context. De les dades existents en bases de dades dels departa-
ment de la generalitat i la informació proporcionada pels propis
agents es coneix que durant el període 2008-2010 s’han generat 5
noves Spin-offs i 1 start-up a Catalunya amb activitat en l’àmbit
agroalimentari. La resta de sectors també presenten dades poc
significatives pel que fa a la valorització per aquesta via, excepte
per casos aïllats del sector biomèdic. Per les característiques prò-
pies del sector agroalimentari cal cercar altres elements de valorit-
zació a mes dels ja esmentats de les patents o la generació
d’empreses de base tecnològica.
Pel que fa a producció científica, durant els darrers anys hi ha ha-
gut un augment molt important de la producció en l'àmbit agroali-
mentari, similar al que ha succeït en la resta de sectors. De la
mateixa manera, la col·laboració internacional dels investigadors
de les universitats públiques catalanes i l’IRTA ha augmentat i es
situa al nivell de les institucions internacionals de referència. Les
dades de cites per article mostren també una evolució positiva, en
línia amb els referents internacionals. En alguns dels casos tant
l'IRTA com algunes de les universitats catalanes presenten evolu-
cions més favorables que la mitja de les institucions analitzades,
cosa que ha millorat la seva posició respecte les altres. Tot i això,
alguns dels rànquings analitzats mostren que existeix una dificultat
per a compatibilitzar augments significatius molt ràpids en producti-
vitat científica amb la qualitat de les publicacions. En termes de
producció per doctor els investigadors del sistema agroalimentari
català publiquen al volant d'1 article per doctor i any (Gràfic 8.5).
0
50
100
150
200
250
300
350
400
CH
DK
NL
DE
BE
SE
US FI
IE AT
FR JP
GB
LU
AU
CA
T*
ES IT
CY
MT
EE SI
HU
PT
CZ
GR
SK
LT
PL
ZA
LV
BR
CN IN BG
RO
Pate
nts
ag
roalim
en
tari
es p
er
mii
ó d
'hab
itan
ts,
2010
55
Aquesta dada es troba en línia amb la dada d’Alemanya però enca-
ra per sota de la de Dinamarca (1,2 articles per doctor i any).
Malauradament, no s’ha disposat de les dades d’alguns dels països
interessants des del punt de vista comparatiu.
Gràfic 8.5. Nombre de documents per investigador del sector públic (Government + Higher Education) a en
totes les disciplines i en l’àmbit agroalimentari.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i SCImago Country Rank. CAT* Valor estimat per a Catalunya a
partir de dades de l’ Observatori de la recerca del IEC. Sector agroalimentari: (EUROSTAT) FOS07: Agricultural Sciences
(SCImago) Subject Area: Agricultural and Biological Sciences.
Tan el Gràfic 8.4 com el Gràfic 8.5, mostren com a nivell de recerca
agroalimentària, Catalunya competeix de tu a tu amb Europa, per
en canvi, a l’hora de transferir i valoritzar els resultats de la recerca
o d’aplicar els coneixements per a incrementar la competitivitat del
sector, Catalunya no destaca per estar situada en posicions de li-
deratge.
Cal doncs emprendre les accions necessàries per tal de que el sis-
tema R+D+I que acompanya al primer sector industrial del país ar-
ribi a assolir el nivell d’excel·lència necessari per tal d’arribar a una
participació en aquest tipus de programes acord amb la seva im-
portància estratègica.
Disposar de bases fermes de formació, cultura i coneixement pun-
ter a la vegada que és té un sistema d’R+D+I agroalimentària co-
hesionat i ambiciós, ajudaran a millorar la captació de recursos i a
fer més atractiu el sistema d’R+D+I per a que el sector empresarial
inverteixi en recerca i la innovació, com a bases del progrés
que ha de facilitar l’assoliment de l’excel·lència i l’èxit tant a
nivell nacional com internacional.
Així doncs, els objectius estratègics del Pla tenen com a base dis-
posar de la formació, la col·laboració i la transferència de coneixe-
ment i de tecnologia per a que aquestes actuïn com a catalitzadors
per a augmentar la captació de recursos i la inversió privada en
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
1,80
2,00
Irela
nd
Norw
ay
Slo
venia
Italy
Den
ma
rk
Sp
ain
Cyp
rus
CA
TA
LU
NY
A*
Germ
any
Cze
ch R
epublic
Esto
nia
Ma
lta
Po
rtuga
l
So
uth
Kore
a
Hungary
Cro
atia
Tu
rkey
Lith
uania
Po
lan
d
Slo
vakia
Rom
ania
Bu
lga
ria
Russia
Latv
ia
Be
lgiu
m
Gre
ece
Fra
nce
Luxem
bourg
Neth
erla
nds
Au
str
ia
Fin
lan
d
Sw
eden
United K
ingdom
Icela
nd
Sw
itzerlan
d
United S
tate
s
Chin
a (
except…
Jap
an
(Documents agro)/(Researcher agro) (Documents tot)/(Researcher tot)
No es disposa de dades suficients
56
R+D+I agroalimentària com a passos necessaris per a incrementar
el reconeixement i rellevància internacional de tots les agents del
sistema d’R+D+I agroalimentària.
En la taula següent queden recollits els indicadors que han de faci-
litar als responsables de la implementació dur a terme el seguiment
i l’avaluació de l’impacte de les actuacions del Pla en el sistema
d’R+D+I agroalimentària de Catalunya:
Taula 8.3. Indicadors d’impacte per objectiu estratègic
8 Empresa innovadora: Es considera com a tal la que ha introduït en els tres últims
anys productes tecnològicament nous o millorats en el mercat, o processos tecnolò-gicament nous o millorats en els seus mètodes de producció de béns o de prestació de serveis. Es distingeixen empreses innovadores dels següents tipus: De produc-tes. De processos. De productes i de processos. Les empreses innovadores es comptabilitzen en els tres anys immediatament anteriors a l'any de realització de l'enquesta. Empresa EIN: Aquest terme engloba les empreses innovadores (en el sentit de la definició anterior) més les empreses amb innovacions en curs o no exi-toses. És, per tant, una mesura del col•lectiu d'empreses que ha realitzat un esforç en innovació, tant si aquesta ha arribat a la seva fi amb èxit com si ha estat abando-nada o roman en curs. Igual que les empreses innovadores, les EIN es comptabilit-zen en els tres anys immediatament anteriors a l'any de realització de l'enquesta.
Obj. Est.
Indicador
OE
1
Intensitat d’innovació (% despesa innovació/xifra negoci total empreses)
Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)
Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)
OE
1
Nombre d’empreses innovadores
Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)
Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)
OE
1
Nombre d’EIN8
Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)
Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)
OE
2
Finançament projectes d’R+D+I no competitius
57
9 Les empreses de base tecnològica (EBT) són aquelles que fonamenten el seu
negoci en l'explotació dels coneixements i en els resultats d'un procés de recerca, que permeten la transferència de la seva tecnologia des dels centres de recerca cap al mercat. Normalment mostren elevades taxes de creixement i els llocs de treball que generen són d'alta qualificació. Més informació: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/valoritzacio-tecnologica/noves-empreses-base-tecnologica/
OE
2
Nombre de projectes d’R+D+I realitzats amb finançament no competitiu (1) O
E2
Nombre d’empreses EIN que cooperen amb innovació
Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)
Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)
OE
3
Nombre d’EBT9 / Spin-offs / start-ups
OE
3
Nombre de patents / varietats vegetals vigents
OE
3
Nombre d'articles per doctor
OE
4
Finançament projectes d’R+D+I (total)
OE
4
Finançament projectes d’R+D+I competitius
% captat a Europa
% captat a l’estat espanyol
OE
4
Personal d’R+D+I públic (total)
OE
4
Personal d’R+D+I privat (total)
OE
4
Finançament captat per doctor (personal d’R+D+I públic)
OE
4
Nombre de doctors agroalimentaris (tesis doctorals llegides)
OE
5
Inversió privada en R+D+I agroalimentària
Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)
Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)
58
Font: Elaboració pròpia.
10
Realització d’activitats de recerca i desenvolupament (R+D) i innovació dels de-
partaments de la Generalitat de Catalunya informades a la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR). DAAM i altres departaments amb activitats dins del codi NABS d’agricultura.
OE
5
Intensitat de la despesa privada en R+D agroalimentària (%Despesa en R+D agroalimentària / PIB agroa-limentari)
OE
5
Capacitat de mobilitzar recursos propis RD per cada euro públic invertit en la indústria agroalimentària
OE
5
Despesa pública en R+D+I agroalimentària10
OE
6
Rati de creixement en l’output científic (totes les disciplines)
OE
6
Rati de cooperació internacional en les publicacions (totes les disciplines)
OE
6
Rati de creixement en excel·lència científica (totes les disciplines)
OE
6 Evolució del rati d'excel·lència, mitjana de cites per article. Disciplines Agricultural & Food Science i
Plant & animal science
OE
6
Projectes agroalimentaris liderats en el 8è PM Horizon 2020
OE
6
Nombre d’ICREAs agroalimentaris
OE
6
Nombre d’ERC Grants agroalimentaris
59
8 Línies d’actuació
Els objectius estratègics, per la seva part, representen les metes
mesurables que des la Generalitat de Catalunya s’ha fixat per a
comprovar el grau d’avenç dels objectius estratègics mencionats en
el punt anterior.
En canvi, les línies d’actuació són les actuacions a dur a terme que
ha de permetre a la direcció del Pla assolir amb èxit les fites mar-
cades.
Com ja s’ha comentat anteriorment, en el procés d’identificació de
les línies d’actuació del Pla s’ha comptat amb la participació, per
una banda, dels agents del sistema d’R+D+I i, per altra, d’un comi-
tè d’experts amb un ampli recorregut en la planificació estratègica
de la recerca i la innovació. Gràcies al procés participatiu, els
agents del sistema d’R+D+I han pogut expressar les seves neces-
sitats reals entorn la recerca i la innovació i, d’aquesta manera,
s’ha pogut obtenir una primera visió de les demandes dels agents
del sector per a millora l’R+D+I en el sector agroalimentari. La par-
ticipació del comitè d’experts ha permès conèixer, en base a la se-
va experiència i expertesa, les actuacions de referència i els casos
d’èxit en transferència de la recerca i en innovació per, així, poder
aterrar i concretar les actuacions del Pla.
Fruit d’aquest treball, aquest punt del document presenta el ventall
d’actuacions del Pla classificades pels objectius estratègics als que
donen resposta. El detall de cada actuació es presenta en forma de
fitxes en el punt “11.1 Actuacions detallades del Pla” de l’Annex on
es pot trobar la descripció de l’actuació, una proposta de duració, la
identificació del/s responsable/s de l’operativa de l’actuació i els in-
dicadors operatius per a dur a terme el seguiment de l’actuació.
60
Taula 9.1. Línies d’actuació del Pla estratègic de Recerca, In-novació i Transferència Agro-alimentaris de
Catalunya 2013-2020
Objectiu estratègic 1. Impulsar la formació i la professionalització de l’R+D+I fomentant la cultura d’innovació
OE1.01 Estructurar una formació específica en gestors de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari
OE1.02 Dissenyar programes de formació específics en innovació adaptats als perfils dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària
OE1.03 Potenciar i reforçar el servei de tutoria i assessorament en innovació per a les PIMEs agroalimentàries
OE1.04 Coordinar la comunicació de l'oferta formativa en R+D+I del sector agroalimentari
OE1.05 Potenciar els estudis de màster amb un important contingut d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotecnologia, nano-tecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.)
OE1.06 Introduir la innovació en els plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari
OE1.07 Promoure la coordinació entre universitats i centres de recerca en estudis d’“agrobiociència"
OE1.08 Crear programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per facili-tar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural
OE1.09 Promoure espais de trobada periòdics entre diferents agents del sistema d’R+D+I per compartir coneixements i identificar oportunitats de col·laboració
Objectiu estratègic 2. Facilitar el coneixement i la col·laboració entre els agents del sistema d’R+D+I agroalimentària
OE2.01 Habilitar en un únic espai virtual informació sobre les infraestructures, els serveis, els proveïdors tecnològics i l’oferta de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària català
OE2.02 Definir el Pla de Comunicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari
OE2.03 Incentivar la realització de projectes d'R+D que apliquin tecnologies de gran potencial pel sector agroalimen-tari (genòmica, biotecnologia, nou maquinari, intel·ligència artificial, automatització...)
OE2.04 Crear un model de govern que vetlli per l'alineament, el seguiment i avaluació de les actuacions de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari
Objectiu estratègic 3. Augmentar la valorització dels resultats de la recerca, la transferència tecnològica i la divulgació de coneixement en el sector agroalimentari de Catalunya
61
OE3.01 Establir espais de trobada per compartir i analitzar casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement en el sector agroalimentari
OE3.02 Potenciar l’oferta de serveis d'assistència tècnica especialitzada des dels centres de recerca i les universitats
OE3.03 Impulsar les empreses de base tecnològica (EBT) agroalimentàries
OE3.04 Reforçar la transferència tecnològica al sector agroalimentari a partir de la integració de les actuacions de tots els agents i empreses del sistema d’R+D+I
OE3.05 Promoure la transferència d’R+D+I a les empreses per part de les persones investigadores i dels centres de recerca i universitats
OE3.06 Incentivar la participació de l'empresa agrària i agroalimentària en les activitats de transferència de coneixe-ment
OE3.07 Crear un observatori que vetlli per la cerca d’innovacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari i tecnologi-es amb potencial d’aplicació en aquest sector
OE3.08 Dissenyar i implementar programes i incentius per a la inserció de doctors al teixit empresarial del sector agroalimentari
OE3.09 Optimitzar l’ús de les infraestructures de centres de recerca i universitats per la valorització dels resultats de la recerca bàsica
OE3.10 Realitzar jornades d’actualització tecnològica transversal per a posar en contacte el sector agroalimentari amb sectors que disposin de tecnologies amb potencial d’aplicació en el sector agroalimentari
Objectiu estratègic 4. Augmentar la captació de recursos pel sistema d’R+D+I del sector agroalimentari de Catalunya
OE4.01 Disposar d'una borsa de treball pel sistema d’R+D+I agroalimentària
OE4.02 Divulgar, tant a nivell nacional com internacional, les convocatòries de beques adreçades a captar talent pel sistema d’R+D+I agroalimentària
OE4.03 Promoure la captació de talent per a la recerca en el sector agroalimentari
OE4.04 Fomentar projectes que vetllin per la connexió de diversos sectors en matèria d’R+D+I
OE4.05 Impulsar la implantació de les mesures referents a l’R+D+I de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) 2014-2020
OE4.06 Reforçar el servei d’assessorament a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural per a concór-rer a projectes competitius nacionals i europeus
OE4.07 Reforçar, en l’àmbit de l'estratègia RIS-3 i els fons FEDER, la capacitat de l’R+D+I agroalimentària del siste-ma públic (universitat, centres de recerca i administracions) i l'activitat innovadora de les PIMEs agroalimentà-ries
OE4.08 Prioritzar en centres de recerca i universitats projectes col·laboratius en àmbits estratègics pel sector agroali-mentari
OE4.09 Organitzar fòrums d’inversió o altres espais de trobada per a la captació de recursos i de projectes/idees innovadores pel sector agroalimentari
Objectiu estratègic 5. Augmentar la inversió en R+D+I del teixit productiu i empresarial agroalimentari
62
OE5.01 Potenciar un cercador d’ajuts d’interès per al teixit agroindustrial català
OE5.02 Promoure activitats de mecenatge i col·laboracions publico-privades per a la generació de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari
OE5.03 Cercar nous instruments de finançament que facilitin la participació de les empreses agroalimentàries en projectes d’R+D+I
OE5.04 Coordinar i donar suport a la definició i implementació del Pla Tractor de la indústria agroalimentària
OE5.05 Reforçar els binomis del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catalana
Objectiu estratègic 6. Incrementar el reconeixement i la rellevància internacional del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya
OE6.01 Dissenyar i implementar trobades/missions directes i indirectes dels agents del sistema d’R+D+I agroalimen-tària català amb agents internacionals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.)
OE6.02 Augmentar la presència de l'administració i dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària en grups de decisió, especialment a Europa
OE6.03 Impulsar un programa de reconeixement als agents del sistema d’R+D+I agroalimentària que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I
OE6.04 Exportar coneixements, tecnologies i tècniques agroalimentàries a mercats emergents
OE6.05 Reforçar el Saló Internacional Alimentaria com a motor d’innovació pel sector agroalimentari
Font: Elaboració pròpia.
63
9 Model de governança de la implementació del
Pla
Una vegada presentats els elements estratègics, l’últim punt estruc-
tura el model de governança que ha de servir per a pilotar el procés
d’implementació del Pla. La seva estructura es fonamenta en crear
un entorn de coordinació i gestió eficient que permeti als responsa-
bles dur a terme el desplegament de les actuacions de forma àgil i
transparent i, als agents del sistema d’R+D+I involucrar-se en el
procés per a poder transmetre de forma ordenada i periòdica la se-
va opinió i inquietuds.
Seguint aquest raonament, el següent esquema presenta el rol dels
diferents actors que formen part del model governança del Pla:
Esquema 10.1. Rol dels actors del model de governança
Font: Elaboració pròpia.
A continuació es descriu el detall (definició, funcions, material de
suport i periodicitat de trobada) de cadascun dels agents que for-
men el model de governança està format pels següents agents:
Comitè Executiu. El Comitè Executiu és l’òrgan responsa-
ble d’aprovar les decisions estratègiques i d’assegurar
l’alineament entre els departaments involucrats en el Pla.
o Funcions:
Comitè Executiu
Secretariat del Pla
Agent decisor.
• L’agent decisor del Pla realitza les funcions que requereixen
decisions consensuades i l’alineament entre els departaments
involucrats directament en el Pla.
Age
nts
de
l
sis
tem
a d
e la
R+
D+
I
agro
alim
en
tari
Co
mu
nic
ació
ave
nç d
el P
la a
l
se
cto
r
Al sector es li comunicarà l’avenç del Pla a través dels
instruments que es considerin els més adequats
(RuralCat, Presentacions ad-hoc, jornades, etc.) i es
facilitarà un vehicle de comunicació per a rebre el
feedback del mateix.
Agent gestor.
• Els agents gestors del Pla realitzen i garanteixen
una correcta gestió de la implementació de les
actuacions del Pla Estratègic.
• Aquests són els responsables d’assolir els
objectius estratègics definits en el Pla.
Comitè Executiu
Secretariat del Pla
64
Aprovar les decisions estratègiques que
afecten al Pla estratègic
Assegurar l'alineament entre els departa-
ments involucrats en el Pla estratègic
o Composició:
President. Director General d’Alimentació,
Qualitat i Indústries Agroalimentàries del
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
Director General d’Indústria del Departa-
ment d’Empresa i Ocupació
Director General de Recerca del Departa-
ment d’Economia i Coneixement
Director general de l’Institut de Recerca i
Tecnologia Agroalimentàries
Rector de la Universitat de Lleida
o Material de suport:
Informe del Comitè Executiu
Convocatòria de la reunió
Acta de la reunió
o Periodicitat de les trobades:
Semestral
Secretariat del Pla. El Secretariat del Pla és l’òrgan res-
ponsable de validar el seguiment de la implementació del
Pla i garantir l’assoliment dels seus objectius estratègics.
o Funcions:
Assegurar l’acompliment dels objectius es-
tratègics del Pla
Revisar, amb la periodicitat que s’estimi
oportuna, els indicadors de seguiment del
Pla que permeti la monitorització de la im-
plementació del mateix. El Secretariat ela-
borarà nous indicadors de seguiment si
s’escau per el compliment d’aquestes fun-
cions
Avaluar els indicadors d’impacte de Pla
Validar el seguiment de la implementació
del Pla
Coordinar l’execució de les actuacions de-
finides
Reportar al Comitè Executiu
Elevar al Comitè Executiu aquelles decisi-
ons estratègiques que afecten a la imple-
mentació del Pla
Elevar a la Comitè Executiu, si fos neces-
sari, propostes d’actualització dels plans
d’actuació amb l’objectiu de que el Pla es
vagi adaptant a les realitats canviants del
sistema i a les necessitats existents per a
complir els objectius definits
Comitè Executiu
Secretariat del Pla
65
o Composició:
Director - Responsable executiu de la im-
plementació del Pla. Representant del De-
partament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
Coordinador de projectes del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-
tació i Medi Natural
Coordinador de projectes del Departament
d’Empresa i Ocupació
Coordinador de projectes del Departament
d’Economia i Coneixement.
Representant de l’Institut de Recerca i
Tecnologia Agroalimentàries
Representant de la Universitat de Lleida
o Material de suport:
Informe de seguiment del Secretariat
Convocatòria de la reunió
Acta de la reunió
o Periodicitat de les trobades:
Bimensual
66
10 Annex
10.1 Actuacions detallades del Pla
OE1.01
Estructurar una formació específica en gestors de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és disposar de talent qualificat per a gestionar projectes d’R+D+I en el sector agroalimentari. A més de formar en les competències i els coneixements necessaris per a gestionar projectes d’R+D+I, la formació també es centraria en conèixer les especificitats del sector i les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria) de Catalunya.
La disposició de la figura del gestor de projectes d’R+D+I aporta valor afegit a les empreses agroalimentàries ja que, per una banda, es professionalitzen les tasques relacionades amb la gestió dels projectes d’R+D+I (preparació de convocatòries per a projectes d’R+D+I, gestió de subvencions i ajudes d’R+D+I, gestió del coneixement, valorització de l’R+D+I, etc.) i, per l’altra, aquesta figura pot actuar com a catalitzador per a fomentar la cultura d’innovació en les empre-ses.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
67
OE1.02
Dissenyar programes de formació específics en innovació adaptats als perfils dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és dotar de capacitats i de coneixements específics en innovació als agents que formen part del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya: personal d’empreses, agents assessors, personal investigador, etc.
Aquesta actuació preveu el disseny de currículums formatius en aspectes relatius a la innovació adaptats a les necessitats dels perfils laborals dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària: personal gestor de projectes d’R+D+I d’empreses, personal tècnic, gestors de projectes, personal investigador, etc.
El contingut dels currículums poden contemplar aspectes com: gestió de projectes d’R+D+I, tec-nologies emergents, fonts de finançament, coneixement de casos d’èxit, normativa, habilitats personals, noves convocatòries, gestió d’equips, elaboració de casos pràctics, treball en equip, etc.
Una vegada desenvolupats els currículums formatius es contempla la realització de cursos adre-çats a col·lectius específics entre els agents i empreses del sistema d’R+D+I
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE1.03
Potenciar i reforçar el servei de tutoria i assessorament en innovació per a les PIMEs agroalimentàries
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és orientar i guiar a les empreses agroalimentàries al llarg dels processos d’innovació que promoguin en el sí de la seva organització.
Aquesta actuació es compromet a potenciar i reforçar un servei de tutoria i assessorament a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries destinat a gestionar els projectes d’innovació que es vulguin impulsar des de les mateixes empreses.
Per assolir aquest objectiu, el servei preveu definir i dissenyar itineraris de treball personalitzats per optimitzar el procés de innovació de l’empresa, amb l’objectiu de donar resposta a les seves necessitats mitjançant la definició de propostes concretes i la priorització d’actuacions.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
68
OE1.04
Coordinar la comunicació de l'oferta formativa en R+D+I del sector agroa-limentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és divulgar de forma coordinada l’oferta formativa en R+D+I entre els agents que realitzen i/o ofereixen sessions formatives d'interès pel sector agroalimentari.
La divulgació coordinada ha de permetre augmentar l’impacte d’aquestes actuacions a les possi-bles persones interessades del sector agroalimentari.
L’actuació preveu identificar les entitats (públiques i privades) que ofereixin formació en aspectes relatius a l’R+D+I d’interès pels agents i empreses del sistema agroalimentari de Catalunya i l’establiment amb elles d’un programa coordinat de divulgació.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE1.05
Potenciar els estudis de màster amb un important contingut d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotecnologia, nano-tecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.)
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és disposar de professionals d’R+D+I per les empreses agroalimen-tàries amb coneixements multidisciplinars i actitud innovadora.
Amb aquesta actuació es buscar reconèixer, recolzar i potenciar aquells estudis de màster en l’àmbit agroalimentari que incorporin continguts d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotec-nologia, nanotecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.) com a eix priori-tari en formació dels futurs professionals.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
69
OE1.06
Introduir la innovació en els plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és fer que els futurs professionals interioritzin la innovació no sola-ment com un procés habitual per a millorar la competitivitat de les empreses sinó també com una actitud per a progressar dia a dia.
Per fer-ho, es pretenen introduir continguts i pràctiques als plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari que estimulin als futurs professionals del sector a prendre consciència de la importància de la innovació en la societat, a aprendre els con-ceptes i els instruments existents del procés d’innovació i a adquirir les competències i l’actitud necessària per a millorar de forma contínua.
Aquesta actuació versarà principalment en buscar el compromís dels centres en introduir la inno-vació als respectius plans d’estudi a partir, per exemple, d’introduir assignatures teòriques en els plans d’estudis, educar als alumnes en competències específiques, dur a terme activitats pràcti-ques, desenvolupar habilitats, organitzar conferències, etc.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE1.07
Promoure la coordinació entre universitats i centres de recerca en estudis d’“agrobiociència"
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és crear un marc d’estudis en “agrobiociència” que permeti reforçar la tasca que actualment es duu a terme en centres formatius, universitats i centres de recerca en aquest àmbit del coneixement.
L’actuació pretén, per mitjà de la coordinació dels recursos actuals de centres formatius, universi-tats i centres de recerca que treballen en l’àmbit de l’”agrobiociència” estructurar els estudis i serveis existents actualment amb el propòsit de millorar el reconeixement públic dels estudis, facilitar un itinerari formatiu integral, divers i flexible, permetre la mobilitat d’investigadors en for-mació, facilitar la incorporació al mercat laboral, entre d’altres avantatges respecte la situació actual.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
70
OE1.08
Crear programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per facilitar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries o al-tres entitats del medi rural
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és doble. Per una banda, facilitar la realització de projectes innova-dors per part de les empreses agràries i agroalimentàries i, per altra banda, millorar la inserció laboral dels alumnes de cicles formatius, graus i màsters una vegada hagin finalitzat els seus estudis.
L’activitat preveu la creació de programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per a facilitar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries.
Aquesta actuació pretén convertir el projecte o treball final d’estudis en una oportunitat tant per l’alumne i l’empresa com pel propi centre educatiu ja que:
• Alumne. L’alumne potencia les seves habilitats professionals mitjançant la definició i el plantejament i desenvolupament d’un projecte similar als que es pot trobar en l’exercici de les seves funcions com professional al servei d’una empresa.
• Empresa. L’empresa té l’oportunitat per a poder realitzar un projecte de recerca i inno-vació adaptat a les seves necessitats, estrènyer les relacions amb els centres educatius i disposar d’un mètode de selecció de personal addicional.
• Centre educatiu. El centre educatiu pot conèixer de primera mà les demandes d’R+D+I empresarials a curt i mitjà termini, per així, poder adaptar l’oferta formativa a les neces-sitats de les empreses.
La creació d’aquests programes ha de contemplar la participació consensuada de centres i em-preses en el marc de sistemes de col·laboració estables.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
71
OE1.09
Promoure espais de trobada periòdics entre diferents agents del sistema d’R+D+I per compartir coneixements i identificar oportunitats de col·laboració
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és promoure l’intercanvi de coneixements i l’establiment de futures col·laboracions entre els diferents agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària amb afinitats manifestes o potencial interès mutu.
L’actuació es preveu formalitzar amb l’organització d’esdeveniments o trobades amb la partici-pació conjunta dels agents i empreses del sistema d’R+D+I d’algun àmbit o sector agroalimentari concret. En el sí d’aquestes trobades l’intercanvi d’informació entre agents ha de permetre conèixer les actuacions que es duen a terme i els interessos futurs de les entitats que hi partici-pen. Aquest intercanvi d’informació permet la detecció de futurs àmbits de cooperació i, en con-seqüència, un augment de la cohesió de tots els agents de l’R+D+I d’un àmbit determinat.
Els agents del sistema R+D+I participants en aquest tipus d’accions poden ser centres de recer-ca, universitats, empreses, agrupacions d’empresaris, administracions, organitzacions professi-onals o qualsevol altra tipus d’entitat representant d’un sector determinat amb activitat relacionada amb l’R+D+I.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE2.01
Habilitar en un únic espai virtual informació sobre les infraestructures, els serveis, els proveïdors tecnològics i l’oferta de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària català
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació establir un punt central d’informació del sistema d’R+D+I agroali-mentària als agents i empreses del sistema i, d’aquesta manera, facilitar la col·laboració entre ells i millorar la transferència de coneixement.
L’actuació pretén oferir aquesta informació accessible a través d’Internet a través d’un espai comú, d’accés lliure i amb la informació actualitzada.
La informació continguda en aquest espai virtual podrà ser informada pels mateixos grups de recerca o empreses de l’àmbit agroalimentari de Catalunya i podrà contenir dades sobre les infra-estructures, els serveis, els proveïdors tecnològics, les patents, els àmbits de coneixement, actu-acions de transferència de coneixements, notícies, congressos, etc.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
72
OE2.02 Definir el Pla de Comunicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és donar major visibilitat, promoció i èxit a les actuacions que es duen a terme en el marc del Pla estratègic de R+I+T agroalimentària de Catalunya entre els agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya i a la ciutadania en gene-ral.
Per assolir aquest objectiu, aquesta actuació es centra en definir i implementar el Pla de Comu-nicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari a Catalunya. Per a això, es proposa la realització tasques tenint en consideració els punts següents:
• Públic objectiu. Agents que rebran els missatges: investigadors, directors d’R+D, alumnes, ciutadania, empresaris...
• Missatge. Definir els comunicats a transmetre.
• Canal. Determinar els mitjans de transmissió per a comunicar el missatge als agents implicats.
• Temporalitat. Definir la temporalitat (puntual, periòdica, esporàdica, etc.) de les acci-ons a transmetre.
• Accions comunicatives. Descripció detallada de l’acció a transmetre.
• Calendari. Programar la implantació de les accions comunicatives a realitzar.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
73
OE2.03
Incentivar la realització de projectes d'R+D que apliquin tecnologies de gran potencial pel sector agroalimentari (genòmica, biotecnologia, nou maquinari, intel·ligència artificial, automatització...)
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és atreure els proveïdors de tecnologies amb gran potencial d’aplicació al sector agroalimentari (com ara: genòmica, biotecnologia, nou maquinari, in-tel·ligència artificial, automatització, etc.) per a realitzar projectes d’R+D conjunts amb agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària.
Aquesta actuació es compromet a definir els mecanismes i instruments que tinguin com a missió incentivar la realització d’aquest tipus de projectes. Per a fer-ho, es proposa: realitzar una anàlisi exhaustiva dels instruments disponibles actualment (DAAM, ACC1Ó, etc.) així com conèixer la percepció dels agents implicats; realitzar una comparativa nacional i internacional d’instruments que persegueixin el mateix fi; i, finalment, incorporar millores i/o definir nous instruments (per exemple: actuar en els criteris de concessió de finançament per la realització de projectes d’R+D+I, dissenyar una campanya de comunicació per a donar a conèixer i divulgar l’aplicació de les KET al sector agroalimentari (1), especialment dirigida als proveïdors d’aquest tipus de tecnologies, etc.).
(1) En el punt “11.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari” de l’Annex es presenta el llistat de les aplicacions de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari. Aquesta llista és de gran utilitat per a conèixer quines són aquestes tecno-logies, les seves aplicacions reals al sector agroalimentari i el tipus de projectes d’R+D a realit-zar.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
74
OE2.04
Crear un model de govern que vetlli per l'alineament, el seguiment i avalu-ació de les actuacions de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és definir el model de governança (amb representació dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària: administració, empreses i agents generadors de coneixement) que vetlli per l'alineament, el seguiment i l’avaluació de les actuacions del Pla estratègic d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.
El model de governança ha de contemplar la definició de l’estructura organitzativa i del conjunt de funcions que haurien d’assumir els diferents agents a garantir l’èxit de la implementació del ventall d’actuacions i l'acompliment dels objectius estratègics del Pla.
El model de governança establert ha de vetllar en general pel correcte funcionament de l’execució del Pla i més concretament:
• La identificació dels quick wins
• La planificació de la implantació del Pla.
• La definició de l’oficina de control i seguiment de la implantació
• El Pla de comunicació i coordinació
• L’execució de les actuacions del Pla en format projectes
• El seguiment i avaluació de la implantació de les actuacions del Pla
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE3.01
Establir espais de trobada per compartir i analitzar casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement en el sector agroalimentari
Descripció
Aquesta actuació té com a objectiu generar reflexió a partir de l’exposició i l’anàlisi de casos d’èxit d’empreses agroalimentàries en innovació.
Per assolir aquest objectiu es preveu realitzar sessions d’innovació per al sector agroalimentari on es divulguin i comparteixin casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
75
OE3.02
Potenciar l’oferta de serveis d'assistència tècnica especialitzada des dels centres de recerca i les universitats
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la valorització dels coneixements, procediments i tecnologies dels agents generadors de coneixement a través d’oferir una oferta formal de serveis d’assistència tècnica especialitzada a les indústries, empreses i administracions per a solucionar problemes concrets.
Per a això aquesta actuació es compromet a potenciar l’oferta de serveis d'assistència i assesso-rament dels centres de recerca i les universitats a les indústries, empreses i administracions.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
OE3.03 Impulsar les empreses de base tecnològica (EBT) agroalimentàries
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és alinear les polítiques i els instruments existents per a la consoli-dació de les empreses de base tecnològica (EBT) existents, així com promoure’n la creació de noves, amb aplicacions en l’àmbit agroalimentari.
Per dur a terme aquesta actuació, es preveu realitzar un recull d’informació de les iniciatives existents, tant públiques com privades, de suport a la creació de noves EBT, amb itineraris defi-nits i informació de quins recursos existeixen en l’actualitat i la seva adequació a les particularitats de les empreses del sector agroalimentari. Posar especial èmfasi en la identificació d’empreses de capital risc, capital llavor, mecenatge i micro-mecenatge (crowdfunding) privat que puguin estar interessades en el sector agroalimentari.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
76
OE3.04
Reforçar la transferència tecnològica al sector agroalimentari a partir de la integració de les actuacions de tots els agents i empreses del sistema d’R+D+I
Descripció
L‘objectiu d’aquesta activitat és reforçar la transferència tecnològica que actualment es realitza a través del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) o del portal web RuralCat (www.ruralcat.net).
Per fer-ho es preveu focalitzar esforços en tres vessants:
En l’augment del número d’actuacions i la implicació d’agents del sistema d’R+D+I que realitzen actuacions divulgatives transferència tecnològica en un marc comú, coordinat i orientat al sistema agroalimentari, forestal i rural de Catalunya.
En la incorporació de nous formats
En l’aprofitament del coneixement existent en les universitats i centres de recerca de Catalunya i en el món empresarial de l’àmbit agrari, agroalimentari, rural i forestal per transferir-lo als agents (empresaris, personal tècnic, etc.) del sector agroalimentari per mitjà d’escrits de caire divulgatiu (no científic).
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE3.05
Promoure la transferència d’R+D+I a les empreses per part de les persones investigadores i dels centres de recerca i universitats
Descripció
L’actuació té per objectiu augmentar el reconeixement a les persones investigadores, centres de recerca i universitats que realitzin actuacions de valorització i de transferència de coneixements provinents dels resultats d’R+D o d’experiències en innovació en empreses del sector agroalimen-tari de Catalunya.
La valorització de la transferència de coneixement des de l’activitat d’investigació s’ha de potenci-ar com un incentiu per arribar a la seva aplicació en els processos productius. Per tant, cal que sigui una activitat que es comptabilitzi com un dels aspectes importants en la carrera professional dels investigadors.
D’altra banda, cal que la transferència d’R+D+I a les empreses formi part dels índexs de qualitat i d’eficiència en l’establiment d’encàrrecs de l’Administració amb centres de recerca i universitats.
Per tant, cal impulsar el reconeixement d’aquesta activitat com un valor afegit de l’activitat de recerca, estimulant la creació d’empreses de base tecnològica i spin-offs a partir de resultats dels programes de recerca.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
77
OE3.06
Incentivar la participació de l'empresa agrària i agroalimentària en les acti-vitats de transferència de coneixement
Descripció
L‘objectiu d’aquesta actuació és augmentar la transferència del coneixement i de l’experiència que tenen en els empresaris agraris i agroalimentaris a la resta de persones i entitats que treballen en el sector. Aquest coneixement es considera de gran valor perquè, basat en l’experiència personal, esdevé una referència per la resta del sector amb problemàtiques similars.
Aquesta actuació es centra en cercar fórmules per a incentivar que les empreses agràries i agroa-limentàries participin, a través de l’exposició d’experiències, casos d’èxit, reflexions, etc., en les activitats de transferència de coneixement coordinades des del DAAM: jornades tècniques, publi-cacions, viatges tècnics, demostracions, seminaris, entre d’altres.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE3.07
Crear un observatori que vetlli per la cerca d’innovacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari i tecnologies amb potencial d’aplicació en aquest sector
Descripció
Els objectius d’aquesta actuació són:
• Facilitar la comprensió anticipada de les innovacions que es produeixen en els diferents sectors agroalimentaris i tecnologies amb potencial d’aplicació al sector agroalimentari.
• Oferir informació útil i orientada a millorar la competitivitat de les empreses agràries i agroalimentàries.
• Fer difusió entre els professionals del sector agroalimentari de Catalunya aquella infor-mació rellevant de l’àmbit de l’R+D+I per cada sector.
Les principals funcions de l’observatori seran, entre d’altres, la de cercar i identificar tendències a nivell nacional i internacional sobre innovacions i tecnologies d'avantguarda aplicables o amb potencial d’aplicació al sector agroalimentari, elaborar i difondre estudis i informes i realitzar ses-sions de debat i informatives.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
78
OE3.08
Dissenyar i implementar programes i incentius per a la inserció de doctors al teixit empresarial del sector agroalimentari
Descripció
Amb aquesta actuació es preveu impulsar el Programa de Doctorats Industrials que, entre d’altres, té els objectius següents:
• Contribuir al desenvolupament i la innovació del teixit industrial català mitjançant la trans-ferència de talent investigador a les empreses.
• Retenir talent i afavorir la competitivitat empresarial.
• Fomentar el desenvolupament de recerca col·laborativa público-privada.
• Situar a estudiants de doctorat en condicions d'incorporació a l'empresa per desenvolu-par projectes d’R+D+I.
Es vetllarà per promoure i afavorir la participació d’estudiants i empreses del sector agroalimentari català en aquest programa.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
OE3.09
Optimitzar l’ús de les infraestructures de centres de recerca i universitats per la valorització dels resultats de la recerca bàsica
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és optimitzar l’ús de les infraestructures i dels equipaments existents en centres de recerca i universitats catalanes reorientant el seu ús a la realització d’actuacions demostratives, plantes pilot, etc. que permetin augmentar la valorització dels resultats de la recerca bàsica.
Amb aquesta actuació es preveu augmentar les plataformes demostratives dels resultats de la recerca bàsica en un sector industrial -l’agroalimentari- on l’adopció de noves tècniques, tecnologi-es, etc. exigeix la validació en escenaris de menor escala, però el màxim d’ajustats a les situacions reals.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
79
OE3.10
Realitzar jornades d’actualització tecnològica transversal per a posar en contacte el sector agroalimentari amb sectors que disposin de tecnologies amb potencial d’aplicació en el sector agroalimentari
Descripció
La innovació passa per la possibilitat de conèixer noves tecnologies que es desenvolupen en diferents àmbits i ser capaç de reconèixer el seu potencial per a obtenir nous resultats i optimitzar processos en la indústria agroalimentària.
Per tant, és important donar a conèixer aquestes tècniques en jornades que permetin una interac-ció entre investigadors de diferents àmbits amb l’objectiu d’iniciar col·laboracions que puguin portar a innovacions importants en el sector productiu.
En aquestes jornades s’han de presentar noves tècniques i alhora comentar casos d’èxit que demostrin la importància d’estar oberts a les idees que sorgeixen en el conjunt de la comunitat científica. Es potenciarà la participació d’investigadors d’altres països per tal d’aprofitar al màxim les possibilitats de conèixer noves idees amb potencial innovador.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE4.01 Disposar d'una borsa de treball pel sistema d’R+D+I agroalimentària
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és atraure talent nacional i internacional per al sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.
Com a vehicle per a assolir aquest objectiu, aquesta actuació preveu la creació d’una borsa de treball (beques, ofertes de feina...) per a les empreses agroalimentàries, entitats de recerca i els professionals amb tota la informació necessària per conèixer quins són els perfils professionals que el sector agroalimentari busca i necessita.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
80
OE4.02
Divulgar, tant a nivell nacional com internacional, les convocatòries de beques adreçades a captar talent pel sistema d’R+D+I agroalimentària
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és atraure talent nacional i internacional per al sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.
Per assolir l’objectiu, aquesta actuació preveu comunicar les convocatòries de les beques d’interès per als agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària i establir accions de coordinació amb institucions ja existents que cerquen el mateix objectiu.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
OE4.03 Promoure la captació de talent per a la recerca en el sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la contractació d’investigadors en l’àmbit agroalimenta-ri per mitjà d’instruments com el programa ICREA de la Generalitat de Catalunya.
A tall d’exemple, el programa ICREA ha permès la contractació d’investigadors altament qualificats en molts àmbits. Si bé l’èxit en l’àmbit agroalimentari en aquest programa actualment és modest, s’ha de reconèixer l’impacte d’aquests investigadors en les universitats i centres on s’han incorpo-rat.
L’actuació preveu realitzar, entre d’altres accions, una cerca de candidats qualificats en el sector agroalimentari que puguin ser incorporats al sistema d’R+D+I agroalimentari català. Per aconse-guir-ho, cal establir contactes i tenir coneixement de candidats adients a nivell internacional. Com-plementàriament, cal disposar d’incentius adients per tal de negociar condicions d’incorporació adients pels candidats que siguin avaluats positivament.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
81
OE4.04
Fomentar projectes que vetllin per la connexió de diversos sectors en ma-tèria d’R+D+I
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la presència i la participació de les empreses del sector agroalimentari en la realització de projectes d’R+D+I en col·laboració amb agents i empre-ses d’altres sectors de l’economia catalana.
Per assolir aquest objectiu, es preveu fomentar iniciatives que persegueixin el coneixement i l’establiment de relacions estables entre empreses de sectors diferents, amb interessos comuns i/o potencials sinergies. La iniciativa d’emprendre projectes de recerca, desenvolupament o d’innovació interdisciplinaris permet ampliar la capacitat innovadors de les empreses que establei-xen la col·laboració.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE4.05
Impulsar la implantació de les mesures referents a l’R+D+I de la nova Polí-tica Agrària Comunitària (PAC) 2014-2020
Descripció
L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar les mesures de la nova PAC, especialment del nou Pro-grama de Desenvolupament Rural (PDR), pel període 2014-2020 per fomentar la innovació i la transferència tecnològica a les explotacions agràries i a les indústries agroalimentàries de Catalu-nya.
El nou PDR contempla actuacions per al foment de la innovació al medi rural. Es preveu la redac-ció de les mesures adaptant-les a les característiques del sector agrari i agroalimentari català per facilitar l’accés i l’estímul d’aquest a l’R+D+I.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
82
OE4.06
Reforçar el servei d’assessorament a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural per a concórrer a projectes competitius nacionals i europeus
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de finançament dels projectes competi-tius a nivell nacional i, sobretot, europeu. Per això, es proposa reforçar el servei d'orientació i d’assessorament a l’empresa catalana o altres entitats del medi rural en les seves actuacions d’R+D+I i reptes tecnològics, a nivell autonòmic, nacional i internacional.
Aquest servei preveu oferir orientació i assessorament entre les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria) o altres entitats del medi rural en: gestió del procés d’innovació de l’empresa; identificació d’oportunitats de negoci; orientació en l'estructuració tècnica dels projec-tes d’R+D+I; orientació i assessorament en la identificació i plantejament d’un nou projecte; vigilància tecnològica; cerca de proveïdors tecnològics a Catalunya i socis per a projectes d’R+D; assessorament sobre possibles fonts de finançament; acompanyament de projectes d’R+D a CDTI; acompanyament en els processos de transferència tecnològica; i informació sobre deduccions fiscals d’R+D+I.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE4.07
Reforçar, en l’àmbit de l'estratègia RIS-3 i els fons FEDER, la capacitat de l’R+D+I agroalimentària del sistema públic (universitat, centres de recerca i administracions) i l'activitat innovadora de les PIMEs agroalimentàries
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de recursos econòmics públics europeus per a la recerca i la innovació del sector agroalimentari.
Per a això, aquesta actuació es compromet a reforçar i a posar en valor la capacitat de l’R+D+I agroalimentària i la importància del sector agroalimentari en l’economia catalana com un dels avantatges competitius de Catalunya amb l’objectiu de que es consideri aquest sector en:
• El disseny de l'Estratègia d'especialització intel·ligent en recerca i innovació RIS3 (Re-search and Innovation Smart Specialisation Strategy) de Catalunya.
• En la distribució dels Fons FEDER de la Unió Europea.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
83
OE4.08
Prioritzar en centres de recerca i universitats projectes col·laboratius en àmbits estratègics pel sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta activitat és planificar el finançament públic per alinear projectes d’R+D+I a les necessitats i prioritats del país en matèria d’R+D+I, i alinear el finançament privat en la mateixa direcció.
La planificació estratègica del finançament dels projectes d’R+D+I per a entitats públiques de recerca ha de focalitzar els recursos econòmics en determinades àrees considerades estratègi-ques o prioritàries, entre elles el sector agroalimentari. Per això, es preveu tenir en consideració, de forma prioritària, l’establiment de projectes col·laboratius entre entitats de recerca, o entre aquestes i el món empresarial (sector privat), per assolir resultats a través de l’R+D o la innovació d’interès estratègic a nivell de país.
Departament coordinador
Departament d’Economia i Coneixement
OE4.09
Organitzar fòrums d’inversió o altres espais de trobada per a la captació de recursos i de projectes/idees innovadores pel sector agroalimentari
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de recursos privats i/o de projectes d’R+D+I i d’idees innovadores pel sector agroalimentari.
Per això, aquesta actuació preveu l’organització de fòrums d’inversió (business angels, capital llavor, etc.) o altres espais de trobada i reforçar els que es realitzen actualment a través de la intensificació de les accions de comunicació entre les empreses i els agents del sistema d’R+D+I en general i agroalimentari en particular.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
84
OE5.01 Potenciar un cercador d’ajuts d’interès per al teixit agroindustrial català
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar el coneixement dels instruments de finançament de l’R+D+I per a les empreses agroalimentàries.
Amb aquesta actuació es preveu potenciar i reforçar les bases de dades de cercadors d’ajuts per a les empreses catalanes. Així, es pretén comunicar de forma coordinada els instruments de finan-çament, gestionats des dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, per a l’R+D+I en em-preses catalanes en general i agroalimentàries en particular. A més, també es preveuen accions de comunicació i difusió d’aquest instrument entre el teixit empresarial agroalimentari català.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE5.02
Promoure activitats de mecenatge i col·laboracions publico-privades per a la generació de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari
Descripció
Es preveuen impulsar accions de mecenatge com una activitat tant de suport a la recerca com de reconeixement de la importància social del sector agroalimentari.
Per tant, es preveu definir una estratègia d’obtenció de mecenatge lligada a la possibilitat de desenvolupar projectes amb reptes socials i mediambientals importants. Per aconseguir-ho, es preveu organitzar actes de divulgació de projectes que tinguin aquest potencial i que puguin servir com a punt de partida per aconseguir les aportacions necessàries via donacions. És un repte important que hauria d’incrementar tant el recursos com el reconeixement de la recerca en agroa-limentació.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
85
OE5.03
Cercar nous instruments de finançament que facilitin la participació de les empreses agroalimentàries en projectes d’R+D+I
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és crear nous instruments de finançament de projectes d’R+D+I o millorar-ne els existents per promoure la inversió i la participació de les empreses agràries i agroalimentàries projectes d’R+D+I.
Aquesta activitat es fonamenta en la creació d’instruments de finançament (préstecs, finança-ment individual, etc.) o de cofinançament per a la realització, per part de les empreses agràries i/o agroalimentàries, de projectes d’R+D+I de forma individual o en col·laboració amb les admi-nistracions o entitats públiques i/o privades de recerca.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE5.04
Coordinar i donar suport a la definició i implementació del Pla Tractor de la indústria agroalimentària
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és coordinar i donar suport en la identificació de projectes estratègics en el sector agroalimentari que disposin de capacitat tractora per a arrossegar directa o indirecta-ment altres sectors econòmics o tecnologies a Catalunya (Pla Tractor de la Indústria Agroalimentà-ria).
El Pla Tractor de la Indústria Agroalimentària té com a objectiu ordenar l’estratègia i les actuacions
públiques i dinamitzar iniciatives publico‐privades per fer esdevenir la indústria alimentària de Catalunya un referent mundial.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
86
OE5.05
Reforçar els binomis del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catalana
Descripció
L’objectiu d’aquesta activitat és posar en relleu l’aportació que el sector agrari i agroalimentari fa en altres àmbits no relacionats directament amb l’àmbit agrari i agroalimentari.
Per mitjà d’actuacions específiques es preveu reforçar la comunicació dels vincles que existeixen entre el món agrari i agroalimentari amb altres àmbits considerats sensibles en la societat: alimen-tació saludable, salut, bons hàbits, lleure, turisme, productes de qualitat, gastronomia, restauració, etc. La simbiosi del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catala-na ha de revertir en la posada en valor i en el reconeixement de l’activitat productiva i de manteni-ment del medi natural del sector primari de Catalunya.
Per fer-ho és cabdal el suport del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya pel seu paper estratègic en el contacte amb les noves tecnologies que seran la força impulsora dels productes i serveis futurs i que es consideren facilitadores de la transformació industrial a Europa (Key Ena-bling Technologies o KET’s): tecnologies de la informació i la comunicació, nanotecnologia, fotòni-ca, biotecnologia industrial, materials avançats, sistemes de producció avançats, etc.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE6.01
Dissenyar i implementar trobades/missions directes i indirectes dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària català amb agents internacio-nals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.)
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar el procés d’internacionalització de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya.
Per a això, aquesta actuació es compromet a dissenyar i realitzar trobades i missions, directes i indirectes, dels agents d’R+D+I agroalimentària català amb agents internacionals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.).
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
87
OE6.02
Augmentar la presència de l'administració i dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària en grups de decisió, especialment a Europa
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la consideració que es tingui del sector agroalimen-tari català en els ens de decició de polítques que afectin a aquest sector.
Per fer-ho es pretén augmentar la presència de l'administració i dels agents clau del sistema d’R+D+I agroalimentària en els grups de decisió (plataformes, grups de consulta, fòrums, de-bats, comitès, lobbies, etc.) sobretot en aquells on es defineixen de tendències, polítiques i programes d’R+D+I a Europa.
Departament coordinador
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
OE6.03
Impulsar un programa de reconeixement als agents del sistema d’R+D+I agroalimentària que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és reconèixer als agents del sistema d’R+D+I que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I.
Actualment el DAAM disposa del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) dedicat a les empreses agroalimentàries (agràries, agroindústria i joves agricultors) per a fomentar i incen-tivar la innovació en el teixit empresarial. Amb aquesta actuació es pretén dissenyar un programa de reconeixement per als agents que hagin destacat en les seves activitats d’R+D+I dedicades a la millora de la competitivitat i de la sostenibilitat del sector agroalimentari, especialment en les activi-tats de transferència de coneixement i tecnologia a les empreses agroalimentàries.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
88
OE6.04
Exportar coneixements, tecnologies i tècniques agroalimentàries a mer-cats emergents
Descripció
L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar i comercialitzar el coneixement generat entorn al sector agroalimentari a Catalunya a nivell nacional i internacional.
L’actuació es compromet a donar suport a les principals unitats d’R+D+I agroalimentària de Cata-lunya a exportar (venda) el coneixement generat (tècniques, serveis, tecnologies, consultoria ex-perta, etc.) a clients potencials. Possibles accions de suport que es podrien dur a terme serien: anàlisi de les necessitats de coneixement de mercats emergents (per exemple: països de la conca Mediterrània), l’organització de jornades, seminaris tècnics i trobades empresarials a Catalunya o en destí, entre altres.
Departament coordinador
Departament d’Empresa i Ocupació
OE6.05
Reforçar el Saló Internacional Alimentaria com a motor d’innovació pel sector agroalimentari
Descripció
Aquesta actuació té per objectiu aprofitar el Saló Internacional Alimentaria de Barcelona per expo-sar i posar en valor les innovacions implementades en el sector agroalimentari de Catalunya.
Amb aquesta actuació es pretén aprofitar el Saló internacional Alimentària com a plataforma per interaccionar els agents de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya amb altres agents comercials, empreses, inversors, agents generadors de coneixement, proveïdors de tecnologies i serveis... El Saló Internacional Alimentaria és el gran aparador internacional del sector agroalimentari i, per tant, és l’escenari idoni per facilitar l’establiment de contactes i futures relacions amb agents d’àmbit nacional o internacional. Amb aquesta actuació es vol afavorir en últim terme al reforç de l’acció exterior del sector agroalimentari de Catalunya.
Departament coordinador
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
89
10.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies)
al sector agroalimentari
El 26 de juny de 2012 la CE va publicar la Comunicació "A Europe-
an strategy for Key Enabling Technologies - A bridge for growth
and jobs"11
. L'estratègia destaca la importància de les tecnologies
facilitadores (KET per les seves sigles en anglès o TFE en castellà)
en l'agenda de la Unió Europea. Les KET formaran part del futur
programa Horitzó 2020 sota la prioritat de Lideratge Industrial (In-
dustrial Leadership). El seu objectiu és el d'incrementar la capacitat
absortiva de la indústria europea i accelerar el desenvolupament de
tecnologies i innovacions que ajudin a construir una indústria de
primer nivell internacional. Significa una aposta clara per la recerca
industrial que mitjançant una sèrie de Key Enabling Technologies
fonamentals com a pilars de competitivitat industrial aborda el pro-
blema específic dels incentius i del finançament per a la innovació, i
desplega els instruments de suport a la PIME (amb un pressupost
combinat de 6.663 M€).
Sobre la base de la recerca actual i de les anàlisis econòmiques de
les tendències dels mercats i la seva contribució a la resolució dels
reptes que planteja la societat, les tecnologies identificades com a
KET a la UE són:
• la microelectrònica i la nanoelectrònica
• la nanotecnologia
• la fotònica
• els materials avançats
• la biotecnologia industrial
• les tecnologies de fabricació avançada
A continuació es poden veure alguns exemples de tendències de
futur i línies de treball que relacionen les Key Enabling Technologi-
es amb el mon agroalimentari, des del sector primari fins al consu-
midor, passant per la indústria agroalimentària, la distribució i
aspectes transversals que afecten tota la cadena de valor del sec-
tor agroalimentari (com per exemple la seguretat alimentària). La
següent llista no vol ser una llista exhaustiva ni excloent, sinó un
seguit d’exemples de les possibilitats gairebé il·limitades de sinèr-
gia per a la recerca, el desenvolupament i la innovació entre els
agents dels sector agroalimentari i els d’altres disciplines de la ci-
ència i la tecnologia.
Nanotecnologia en l'agricultura
Noves eines per al tractament molecular de malalties, detecció rà-
pida de malalties, millora en l’absorció de nutrients de les plantes,
etc.
11
Més informació a:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2012:0341:FIN:ES:PDF
90
Sensors i sistemes de subministrament intel·ligent (Smart delivery)
per a ajudar a la indústria Agrícola a combatre els virus i altres pa-
tògens dels cultius.
Disponibilitat de catalitzadors nanoestructurats per tal d’augmentar
l’eficàcia de pesticides i herbicides, permetent la utilització de dosis
més baixes.
Protecció del medi ambient indirectament a través de l'ús de fonts
d'energia alternatives (renovables) i filtres o catalitzadors que per-
metin reduir la contaminació i netejar contaminants existents.
Dispositius nanotecnològics per a l'agricultura en ambient controlat
(Controlled Environment Agriculture, CEA) que proporcionin capaci-
tats d’exploració (scouting) i contribueixin a millorar la capacitat del
productor per a determinar el millor moment de recol·lecció, la vita-
litat de la collita i la millora de la seguretat alimentària a traves del
control de la contaminació microbiana o química.
Agricultura de precisió: l'ús d'ordinadors, GPS i dispositius de de-
tecció a distància per mesurar condicions ambientals altament loca-
litzades per tal de determinar si els cultius estan creixent amb la
màxima eficàcia o per identificar la naturalesa i localització de pro-
blemes. A més llarg termini els sensors diminuts i els sistemes de
monitorització que fa possible la nanotecnologia tindran un gran
impacte en les futures metodologies d'agricultura de precisió.
Els sensors sense fils (wireless) que permetin als botiguers identifi-
car els aliments que han passat la seva data de caducitat i també
els ajudin a emetre una noves ordres de compra.
Sistemes intel·ligents d’entrega (Smart delivery Systems):
• Dispositius a nanoescala amb noves propietats que es po-
drien utilitzar per a la identificació de problemes fitosanita-
ris.
• Lliurament de productes químics d'una manera controlada i
específica, de la mateixa manera que la nanomedicina té
implicacions per a l'administració de fàrmacs en éssers
humans
• Encapsulació i/o mètodes d'alliberament controlat, suspen-
sions de partícules nanomètriques (nanoemulsions)
• Sistemes d’entrega de fertilitzants o pesticides que puguin
reaccionar davant dels canvis ambientals
• Particle Farming
• Nanofiltració i nanopartícules per a la purificació de l'aigua i
la neteja del sòl
Nanotecnologia en la indústria alimentària
La nanotecnologia, de forma general, té múltiples aplicacions en la
indústria agrolimentària: obtenció de nous materials, desenvolupa-
ment de nous processos i productes, i noves formes de control de
la seguretat alimentària i la bioseguretat.
91
• Materials: Nanopartícules, nanoemulsions, nanocompos-
tos, materials nanoestructurats...
• Processos: Transferència de massa i energia, enginyeria
de reacció a escala nano, nanobiotecnologia, síntesi mole-
cular...
• Productes: Alliberament de substàncies, formulació, enva-
sos...
• Seguretat alimentària i bioseguretat: nanosensors, nano-
marcadors
A nivell particular es relacionen alguns exemples d’aplicació de la
nanotecnologia a la indústria agroalimentària:
Embalatge intel•ligent (Smart Packaging): auto reparació de petits
forats i defectes, resposta a les condicions ambientals (per exem-
ple, els canvis de temperatura i humitat), i alertar al client si l'ali-
ment està contaminat. Substitució de materials (p. ex. plàstic
especial en lloc de vidre per a la cervesa, etc.).
Conservants a demanda (On demand preservatives)
Proteïnes luminescents que reaccionin als microbis i nanosensors
portàtils per determinar la presència de diferents tipus de bacteris
nocius en la carn o peix i fongs que afecten a les fruites ("Good Fo-
od Sensors").
Menjars interactius (Interactive foods)
Aliments "On Demand", que romanguin latents en el cos i portin els
nutrients a les cèl·lules quan sigui necessari. Un element clau en
aquest sector és el desenvolupament de nanocàpsules que es po-
den incorporar en els aliments per lliurar nutrients. Altres desenvo-
lupaments en el processament d'aliments inclouen l'addició de les
nanopartícules als aliments existents, per permetre una major ab-
sorció dels nutrients.
Additius fàcilment absorbibles pel cos i que augmentin la vida útil
dels productes.
Micro i nanoelectrònica, inclosos els semiconductors
Aplicacions en el seguiment (monitoring) a escala massiva dels
productes i etiquetatge dels productes alimentaris amb RFID que
actualment és econòmicament viable a causa del cost de silici.
Biotecnologia a la indústria agroalimentària
La biotecnologia serà important en la indústria agroalimentària, en
termes generals, en la vessant de la producció, la comercialització,
el control de la qualitat i la traçabilitat al llarg de tota la cadena de
valor dels productes.
92
En referència a la producció i la comercialització es relacionen múl-
tiples aplicacions per la indústria agroalimentària en tota la cadena
de valor:
Matèries primeres: noves matèries primeres, nous proces-
sos d’obtenció de matèries primeres, nous ingredients i ad-
ditius...
Producció: millora de processos, noves formes de proces-
sat, nous aliments, tractament de residus, estalvi d’aigua...
Distribució: bioconservació, envasos actius, biosensors...
Comercialització: biomàrqueting, aval de propietats amb
estudis científics, millora de l’aspecte i presentació...
Consum: nutrigenòmica (perfils de nutrició individualit-
zats)...
En quant al control de la qualitat i la traçabilitat al llarg de tota la
cadena de valor, la biotecnologia pot contribuir al desenvolupament
de : mètodes per determinar l’eficàcia i la seguretat d’ingredients i
additius, detectar OGMs en aliments i detectar fraus alimentaris;
biosensors pel control de processos; i envasos per millorar la segu-
retat i la qualitat dels aliments i augmentar la seva vida útil.
Les aplicacions de la biotecnologia en el sector productiu ("biotec-
nologia verda") es pot utilitzar per millorar el rendiment dels cultius,
fent-los resistents a l'estrès biòtic i abiòtic, per millorar les caracte-
rístiques organolèptiques dels aliments i el desenvolupament d'ali-
ments més saludables, entre altres aplicacions.
La unió de la biotecnologia i la nanotecnologia en els sensors farà
possible desenvolupar equips de major sensibilitat, el que permet
una resposta més ràpida als canvis ambientals. Per exemple:
• Nanosensors o que utilitzen nanotubs de carboni o nano-
voladissos (nano-cantilevers) prou petits per atrapar i me-
surar proteïnes o fins i tot petites molècules individuals
• Nanopartícules o nanosuperfícies que es poden dissenyar
per emetre un senyal elèctric o químic en presència de
contaminants com bacteris
• Altres nanosensors que treballen mitjançant l'activació d'u-
na reacció enzimàtica o mitjançant l'ús de nanoenginyeria
en la ramificació de molècules anomenades dendrímers
per a la seva utilització com a sondes per unir-se a produc-
tes químics i proteïnes.
Fotònica
Aplicacions mòbils en: Analítica, espectrometria FTIR, mesurament
de color
Precessament d’aliments automatitzat, utilitzant tècniques de con-
trol de qualitat en el núvol (clouded quality control)
93
Tecnologies de sensors infrarojos en llocs clau per determinar la
salut del sòl, el contingut de nutrients, i la hidrologia d'una zona
particular
Els làsers i sensors d'imatges muntats en els avions, l'espectroscò-
pia de fluorescència, el LIDAR, i els LED eficients energèticament
La radiometria de microones per mesurar la humitat superficial del
sòl
Els sensors tèrmics d’infrarojos pel mapeig a distància de l'evapo-
transpiració
Teledetecció amb estretes bandes espectrals per analitzar com
l'aigua es mou a través del sòl i els contaminants que aquesta pot
transportar. Estimació de la humitat superficial del sòl a gran esca-
la.
Mesura del flux de calor sensible i l'evapotranspiració en els camps
agrícoles mitjançant un làser de centelleig (laser scintillation)
Tècniques làser per a monitorització de la densitat del sòl.
Obtenció de dades de teledetecció en les bandes d'ones visibles,
infraroig proper i l'infraroig tèrmic, per estimar el rendiment dels cul-
tius i el segrest de carboni al sòl
Fibra òptica i espectroscòpia en miniatura per a aplicacions com
ara:
• Control del contingut de sucre de les fruites i hortalisses
• Sensors espectrals d'imatge per a la millora de la seguretat
alimentària i les inspeccions de qualitat amb monitoratge
de processament en línia i control directe en temps real a
grans volums.
• Característiques espectrals dels cultius mitjançant la utilit-
zació d'infraroig proper i l'infraroig d'ona curta. Tecnologies
analítiques d'espectroscòpia de fluorescència i reflectància.
Agricultura amb LEDs (Farming With LEDs).
Materials avançats
Materials avançats a partir de commodities agrícoles i subproduc-
tes de la indústria agroalimentària.
Materials d'embalatge i envàs (packaging) d'acord amb la cadena
de producte alimentari i la seva distribució.
Tecnologies de fabricació avançada
Existeixen múltiples tecnologies de fabricació avançada per al pro-
cessat i la conservació dels aliments:
Radiofreqüència, microones i combinacions d'elles per a la des-
congelació i la cocció industrial de productes alimentaris.
94
Tecnologies d'anàlisi dels sabors.
Noves tecnologies d'assecat / maduració.
Altes pressions (p.ex.: altres pressions hidrostàtiques per als pro-
ductes carnis curats, altres pressions d’homogeneïtzació...)
Polsos elèctrics.
Polsos de llum.
Ultrasons.
Plasma atmosfèric.
95
10.3 Taules de suport
Taula 11.1. Unitats d’R+D+I que formen part de l’abast del sector agroalimentari i s’ha disposat de la informa-
ció per a poder realitzar l’anàlisi de la situació actual.
Agent Generador Coneixement
Institució Nom unitat d’R+D+I Detall MATRIU
Universitats públiques
Universitat Autònoma de Barcelona
Ciència animal i dels aliments Adequat
Universitats públiques
Universitat de Barcelona Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia
Adequat
Universitats públiques
Universitat de Barcelona Biologia Vegetal Adequat
Universitats públiques
Universitat de Barcelona Enginyeria Química Adequat
Universitats públiques
Universitat de Girona Ciències ambientals Adequat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Producció Vegetal i Ciència Forestal Baix
Universitats públiques
Universitat de Lleida Tecnologia d'Aliments Adequat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Producció Animal Adequat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Hortofructicultura Botànica i Jardineria Adequat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Medi Ambient i Ciències del Sòl No ade-quat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Química Adequat
Universitats públiques
Universitat de Lleida Medicina Experimental Adequat
Universitats privades
Universitat de Vic Departament d'Indústries Agroalimentàri-es i Ciències Ambientals
Adequat
Universitats públiques
Universitat Politècnica de Catalunya
Enginyeria agroalimentària i biotecnològi-ca
Baix
Universitats privades
Universitat Ramon Llull IQS - Química Analítica Adequat
Universitats públiques
Universitat Rovira i Virgili Enginyeria Química Adequat
Universitats públiques
Universitat Rovira i Virgili Ciències mèdiques bàsiques Adequat
Universitats públiques
Universitat Rovira i Virgili Química analítica i química orgànica Baix
IRTA Programa de l'IRTA Funcionalitat i nutrició Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Qualitat del producte Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Seguretat alimentària Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Tecnologia alimentària Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Ecosistemes aquàtics Adequat
IRTA Programa de l'IRTA / TECNIO (GIRO)
Gestió integral de residus orgànics Adequat
96
Agent Generador Coneixement
Institució Nom unitat d’R+D+I Detall MATRIU
IRTA Programa de l'IRTA Horticultura ambiental Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Ús eficient de l’aigua Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Aqüicultura Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Genètica i millora animal Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Nutrició, salut i benestar animal Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Producció de remugants Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Cultius extensius Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Genòmica i biotecnologia Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Post-collita Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Protecció vegetal sostenible Adequat
IRTA Programa de l'IRTA Fructicultura Adequat Sistema coopera-tiu IRTA
Programa de l'IRTA CREDA - Economia agroalimentària Adequat
Sistema coopera-tiu IRTA
Programa de l'IRTA CENTA Adequat
Sistema coopera-tiu IRTA
Sistema Cooperatiu CRESA Adequat
CSIC CSIC Institut de Ciències del Mar Adequat
TECNIO TECNIO CTNS Adequat
TECNIO TECNIO DBA Adequat
TECNIO TECNIO INNOPAN Baix - Adequat
Centre CERCA CERCA CTFC Adequat
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’UNEIX, GestAct, ACC1Ó, CSIC i universitats privades (IQS i UVic)
Taula 11.2. Unitats d’R+D+I que formen part de l’abast del sector agroalimentari però no s’ha disposat de la
informació per a poder realitzar l’anàlisi de la situació actual.
Agent Genera-dor Coneixe-ment
Institució Nom unitat d’R+D+I Detall MATRIU
Universitats públiques
Universitat Autònoma de Barce-lona
Sanitat i anatomia animal Adequat
Universitats públiques
Universitat Autònoma de Barce-lona
Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'E-cologia
No adequat
Universitats privades
Universitat de Vic Departament de Salut i Alimentació Comu-nitàries
Adequat
Sistema coope-ratiu IRTA
Sistema Cooperatiu Semega Adequat
TECNIO TECNIO CRESCA Baix Universitats públiques
Universitat de Barcelona Nutrició i bromatologia No disp.
Universitats Universitat de Girona Enginyeria química, agrària i tecnologia No disp.
97
Agent Genera-dor Coneixe-ment
Institució Nom unitat d’R+D+I Detall MATRIU
públiques agroalimentària Universitats públiques
Universitat de Lleida Enginyeria Agroforestal No disp.
Universitats públiques
Universitat de Lleida Administració d'Empreses i Gestió Econò-mica dels Recursos Naturals
No disp.
Universitats públiques
Universitat Politècnica de Cata-lunya
Matemàtica Aplicada I No disp.
Universitats públiques
Universitat Politècnica de Cata-lunya
Matemàtica Aplicada III No disp.
Universitats privades
Universitat Ramon Llull IQS - Bioengineria No disp.
Universitats públiques
Universitat Rovira i Virgili Bioquímica i biotecnologia No disp.
IRTA Programa de l'IRTA Gestió integral de residus orgànics No disp. Sistema coope-ratiu IRTA
Programa de l'IRTA CREDA - Ec. dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari
No disp.
Sistema coope-ratiu IRTA
Sistema Cooperatiu CREAF No disp.
Sistema coope-ratiu IRTA
Sistema Cooperatiu CRAG No disp.
Sistema coope-ratiu IRTA
Sistema Cooperatiu Fundació Mas Badia No disp.
Sistema coope-ratiu IRTA
Sistema Cooperatiu Fundació UdL-IRTA No disp.
TECNIO TECNIO CELLTEC-UB No disp. TECNIO TECNIO CEQAP No disp. TECNIO TECNIO CERETOX No disp. TECNIO TECNIO CERPTA No disp. TECNIO TECNIO LEPAMAP No disp.
TECNIO TECNIO PPF No disp. TECNIO TECNIO TECNATOX No disp. TECNIO TECNIO UQC No disp. TECNIO TECNIO / Empresa Pública INCAVI No disp. TECNIO TECNIO TIG No disp.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’UNEIX, GestAct, ACC1Ó, CSIC i universitats privades (IQS i UVic).
98
Taula11.3. Codis CCAE-2009 (Classificació catalana d'activitats econòmiques) que formen part de l’abast del
Pla estratègic d’R+D+I Agroalimentària de Catalunya.
Codi Descripció
A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 02 Silvicultura i explotació forestal 03 Pesca i aqüicultura C Indústries manufactureres 10 Indústries de productes alimentaris 101 Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de productes carnis 1011 Sacrifici de bestiar i conservació de carn 1012 Sacrifici i conservació de volateria 1013 Elaboració de productes carnis i de volateria 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos 1021 Elaboració de peix, crustacis i mol·luscos 1022 Fabricació de conserves de peix 103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses 1031 Preparació i conservació de patates 1032 Elaboració de sucs de fruites i hortalisses 1039 Preparació i conservació de fruites i hortalisses 104 Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals 1042 Fabricació de margarina i greixos comestibles similars 1043 Fabricació d'oli d'oliva 1044 Fabricació d'olis (excepte d'oliva) i greixos 105 Fabricació de productes lactis 1052 Elaboració de gelats 1053 Fabricació de formatges 1054 Preparació de llet i altres productes lactis 106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis 1061 Fabricació de productes de molineria 1062 Fabricació de midons i productes amilacis 107 Fabricació de productes de fleca i de pastes alimentàries 1071 Fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria frescos 1072 Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga durada 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes similars 108 Fabricació d'altres productes alimentaris 1081 Fabricació de sucre 1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria 1083 Elaboració de cafè, te i infusions 1084 Elaboració d'espècies, salses i condiments 1085 Elaboració de menjars i plats preparats 1086 Elaboració de preparats per a l'alimentació infantil i preparats dietètics 1089 Elaboració d'altres productes alimentaris ncaa 109 Fabricació de productes per a l'alimentació animal 1091 Fabricació de productes per a l'alimentació d'animals de granja 1092 Fabricació de productes per a l'alimentació d'animals de companyia 11 Fabricació de begudes 110 Fabricació de begudes 1101 Destil·lació, rectificació i mescla de begudes alcohòliques 1102 Elaboració de vins 1103 Elaboració de sidra i altres begudes fermentades a partir de fruites 1104 Elaboració d'altres begudes no destil·lades, procedents de la fermentació 1105 Fabricació de cervesa 1106 Fabricació de malt 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; producció d'aigües minerals i altres tipus d'aigües embotellades 12 Indústries del tabac 120 Indústries del tabac 1200 Indústries del tabac
99
Taula 11.4. Codis CNAE-2009 (Classificació nacional d'activitats econòmiques) que formen part de l’abast del
Pla estratègic d’R+D+I Agroalimentària de Catalunya.
Codi Descripció
A Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca A01 Agricultura, ganadería, caza y servicios relacionados con las mismas A011 Cultivos no perennes A0111 Cultivo de cereales (excepto arroz), leguminosas y semillas oleaginosas A0112 Cultivo de arroz A0113 Cultivo de hortalizas, raíces y tubérculos A0114 Cultivo de caña de azúcar A0115 Cultivo de tabaco A0116 Cultivo de plantas para fibras textiles A0119 Otros cultivos no perennes A012 Cultivos perennes A0121 Cultivo de la vid A0122 Cultivo de frutos tropicales y subtropicales A0123 Cultivo de cítricos A0124 Cultivo de frutos con hueso y pepitas A0125 Cultivo de otros árboles y arbustos frutales y frutos secos A0126 Cultivo de frutos oleaginosos A0127 Cultivo de plantas para bebidas A0128 Cultivo de especias, plantas aromáticas, medicinales y farmacéuticas A0129 Otros cultivos perennes A013 Propagación de plantas A0130 Propagación de plantas A014 Producción ganadera A0141 Explotación de ganado bovino para la producción de leche A0142 Explotación de otro ganado bovino y búfalos A0143 Explotación de caballos y otros equinos A0144 Explotación de camellos y otros camélidos A0145 Explotación de ganado ovino y caprino A0146 Explotación de ganado porcino A0147 Avicultura A0149 Otras explotaciones de ganado A015 Producción agrícola combinada con la producción ganadera A0150 Producción agrícola combinada con la producción ganadera A016 Actividades de apoyo a la agricultura, a la ganadería y de preparación posterior a la cosecha A0161 Actividades de apoyo a la agricultura A0162 Actividades de apoyo a la ganadería A0163 Actividades de preparación posterior a la cosecha A0164 Tratamiento de semillas para reproducción A017 Caza, captura de animales y servicios relacionados con las mismas A0170 Caza, captura de animales y servicios relacionados con las mismas A02 Silvicultura y explotación forestal A021 Silvicultura y otras actividades forestales A0210 Silvicultura y otras actividades forestales A022 Explotación de la madera A0220 Explotación de la madera A023 Recolección de productos silvestres, excepto madera A0230 Recolección de productos silvestres, excepto madera A024 Servicios de apoyo a la silvicultura A0240 Servicios de apoyo a la silvicultura A03 Pesca y acuicultura A031 Pesca A0311 Pesca marina A0312 Pesca en agua dulce A032 Acuicultura A0321 Acuicultura marina
100
Codi Descripció
A0322 Acuicultura en agua dulce C Industria manufacturera C10 Industria de la alimentación C101 Procesado y conservación de carne y elaboración de productos cárnicos C1011 Procesado y conservación de carne C1012 Procesado y conservación de volatería C1013 Elaboración de productos cárnicos y de volatería C102 Procesado y conservación de pescados, crustáceos y moluscos C1021 Procesado de pescados, crustáceos y moluscos C1022 Fabricación de conservas de pescado C103 Procesado y conservación de frutas y hortalizas C1031 Procesado y conservación de patatas C1032 Elaboración de zumos de frutas y hortalizas C1039 Otro procesado y conservación de frutas y hortalizas C104 Fabricación de aceites y grasas vegetales y animales C1042 Fabricación de margarina y grasas comestibles similares C1043 Fabricación de aceite de oliva C1044 Fabricación de otros aceites y grasas C105 Fabricación de productos lácteos C1052 Elaboración de helados C1053 Fabricación de quesos C1054 Preparación de leche y otros productos lácteos C106 Fabricación de productos de molinería, almidones y productos amiláceos C1061 Fabricación de productos de molinería C1062 Fabricación de almidones y productos amiláceos C107 Fabricación de productos de panadería y pastas alimenticias C1071 Fabricación de pan y de productos frescos de panadería y pastelería C1072 Fabricación de galletas y productos de panadería y pastelería de larga duración C1073 Fabricación de pastas alimenticias, cuscús y productos similares C108 Fabricación de otros productos alimenticios C1081 Fabricación de azúcar C1082 Fabricación de cacao, chocolate y productos de confitería C1083 Elaboración de café, té e infusiones C1084 Elaboración de especias, salsas y condimentos C1085 Elaboración de platos y comidas preparados C1086 Elaboración de preparados alimenticios homogeneizados y alimentos dietéticos C1089 Elaboración de otros productos alimenticios n.c.o.p. C109 Fabricación de productos para la alimentación animal C1091 Fabricación de productos para la alimentación de animales de granja C1092 Fabricación de productos para la alimentación de animales de compañía C11 Fabricación de bebidas C110 Fabricación de bebidas C1101 Destilación, rectificación y mezcla de bebidas alcohólicas C1102 Elaboración de vinos C1103 Elaboración de sidra y otras bebidas fermentadas a partir de frutas C1104 Elaboración de otras bebidas no destiladas, procedentes de la fermentación C1105 Fabricación de cerveza C1106 Fabricación de malta C1107 Fabricación de bebidas no alcohólicas; producción de aguas minerales y otras aguas embotelladas 12 Industria del tabaco 120 Industria del tabaco 1200 Industria del tabaco
Font: INE.
101
Taula 11.5. Titulacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari ofertes pel sistema universitari català. 2011
Titulació Detall titulació Nom Universitat Acrònim
Grau Universitari Biologia ambiental Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Barcelona UB
Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Lleida UDL
Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat Rovira i Virgili URV
Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat Ramón Llull URL
Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Vic UVIC
Grau Universitari Ciència i tecnologia dels aliments
Universitat de Lleida UDL
Grau Universitari Ciència i tecnologia dels aliments
Universitat de Barcelona UB
Grau Universitari Ciència i tecnologia dels aliments
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Barcelona UB
Grau Universitari Ciències ambientals Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Girona UDG
Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Vic UVIC
Grau Universitari Enologia Universitat Rovira i Virgili URV
Grau Universitari Ciència i salut animal Universitat de Lleida UDL
Grau Universitari Enginyeria agroalimentària Universitat Rovira i Virgili URV
Grau Universitari Enginyeria agroalimentària Universitat de Girona UDG
Grau Universitari Enginyeria agroambiental i del paisatge
Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Grau Universitari Enginyeria alimentària Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Grau Universitari Enginyeria de sistemes biològics
Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Grau Universitari Enginyeria agrícola Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Grau Universitari Enginyeria agrària i alimen-tària
Universitat de Lleida UDL
Grau Universitari Enginyeria forestal Universitat de Lleida UDL
Grau Universitari Veterinaria Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Grau Universitari Tecnologia i gestió alimen-tària
Universitat de Vic UVIC
Màster Interuniversitari Agrobiologia ambiental Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Aigua: anàlisi intedisciplinà-ria i gestió sostenible
Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Màster Interuniversitari Ciències del mar: oceano-grafia i gestió del medi marí
Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Ciències del mar: oceano-grafia i gestió del medi marí
Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Màster Universitari Desenvolupament i innova-ció d'aliments
Universitat de Barcelona UB
Màster Universitari Educació i desenvolupa-ment rural
Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat de Lleida UDL
Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Nutrició i metabolisme Universitat Rovira i Virgili URV
102
Font:
UNEI
X.
Màster Interuniversitari Nutrició i metabolisme Universitat de Barcelona UB
Màster Interuniversitari Seguretat alimentària Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Seguretat alimentària Universitat de Barcelona UB
Màster Universitari Biologia i biotecnologia vegetal
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Universitari Ecologia terrestre i gestió de la biodiversitat
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Erasmus mundus en pro-ducció d'aliments
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Universitari Estudis ambientals Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Millora genètica animal i biotecnologia de la repro-ducció
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Universitari Recerca en ciència animal i dels aliments
Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Universitari Recerca en veterinària Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Sanitat i producció porcina Universitat Autònoma de Barcelona UAB
Màster Interuniversitari Sanitat i producció porcina Universitat de Lleida UDL
Màster Interuniversitari Anàlisi de polítiques agràri-es, alimentàries i mediam-bientals
Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Màster Universitari Enginyeria dels recursos naturals
Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Màster Interuniversitari Millora genètica vegetal Universitat Politècnica de Catalu-nya
UPC
Màster Universitari Enginyeria agronòmica Universitat de Lleida UDL
Màster Universitari Enginyeria de forest Universitat de Lleida UDL
Màster Interuniversitari Forestal europeu Universitat de Lleida UDL
Màster Interuniversitari Gestió forestal i de recursos naturals al mediterrani (MEDFOR)
Universitat de Lleida UDL
Màster Universitari Gestió i innovació en la indústria agroalimentària
Universitat de Lleida UDL
Màster Universitari Millora genètica vegetal Universitat de Lleida UDL
Màster Universitari Planificació integrada per al desenvolupament rural i la gestió del medi ambient
Universitat de Lleida UDL
Màster Interuniversitari Protecció integrada de cultius
Universitat de Lleida UDL
Màster Universitari Biotecnologia alimentària Universitat de Girona UDG
Màster Universitari Ciència i tecnologia de l'aigua
Universitat de Girona UDG
Màster Universitari Medi ambient Universitat de Girona UDG
Màster Universitari Enologia Universitat Rovira i Virgili URV
Màster Universitari Nutrició i salut Universitat Oberta de Catalunya UOC
Top Related