dedicatòria
• 15 – 3 – 10
Que sigui pels teus fills
en meus ulls, teva mirada.
Que teva suau paraula
esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
i estimaves,
que sàpiguen que tot tu...
erets i seràs per ells.
El teu AmoR
baixi sempre a mans plenes
i els inundi de la Pau que vas voler.
I també la teva esposa
que avui amb desconsol plora,
sàpiga que us sobreixia
vostre Amor immens-
..........................A.F.S.
Foto
dedicatòria12 – 3 – 10
A recer dels avis vells
Jugaran teus fills dilectes,
Gronxant ses dubtes
I estrenant cants nous.
Seran continuadors
De tasques per tu empreses
I al faldar de ton record
Creixeran com mel d’abelles
Plenets de la dolçor de Pau.
Tu els veuràs
I beneiràs ses fites
Donant el vist i plau
Als arbres nobles que seran
..........................A.F.S.
• Ta senzillesa va fer
amics
• que seguiran els teus
consells.
• Tindràs ta Terra per
abric....
• Ton cant serà
d’ocells.!!!
• A, F. S.
T'he m'has perdut
mentre dormia
el son de la
tranquilitat.
I, ara, no hi haurà
son
que em consoli...
Et trobaré en tot
quan has deixat.
Allí dormiré
tranquil
al teu costat
dimarts 6 d’abril de 2010
L'INTIM AMIC ESCRIU A LA VEU DE FLIX
• EN RECORD DEL MEU INTIM AMIC EN JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.
• ....................................................................
• ESCRIT DE RAUL SABATÉ PUBLICAT A LA REVISTA LA VEU DE FLIX. Març 2010- copia 4 – 4- 10
• -------------
• Fa uns dos mesos, després d’anar a córrer una mica a la pista d’Ascó, Josep Anton va patir un infart. Tot i que els serveis d’emergència el van reanimar, va estar cinc setmanes lluitant a l’Hospital de Bellvitge. Finalment, fa uns deu dies , ens va deixar a l’edat de 45 anys –( 5 – 3 –10. )
• Penso que si busqués gent de Flix per a que et digués una sola paraula, que si remenés a Ascó, ho demanés al Molar o a la Fatarella, preguntés a Móra o com no, a la seva estimada Torre de l’Espanyol, aquesta paraula on coincidiria tothom és GRÀCIES.
• Gràcies pel temps dedicat amb tantíssims xiquets d’aquesta comarca a ensenyar-los els valors de l’esport, que son els de la vida; constància, superació, saber guanyar i perdre, millorar, observar, disciplina, respecte, orgull,compassió, sentiment de grup. Gràcies per fer d’on som un mon millor. Realment has fet molt més tu per vertebrar aquesta comarca amb una feina modesta que possibles polítiques de territori.
• Amb Josep Anton passava una mica com amb el seu poble, tothom sap on cau i que s’hi fa, però pocs el coneixen bé... També, lligat amb el seu poble, diré que jo sabia que als de la Torre se’ls diu raboses,, per allò que son molt espavilats, i quan vaig conèixer el Josep Anton, ara fa vint-i-quatre anys, vaig entendre que era un nom molt encertat FORTUNYO, com molts el coneixíem també, vivia tant intensament que sembla que tot allò responia a un gran principi : la vida està per viure-la.
• Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton : fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 de setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la terra que tant ha estimat, concretament ens deia ell, la terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independent de l’entorn, tenia les coses clares.
• Tots els xiquets que han fet atletisme al col·legi, les que anaven a gimnàstica o a ioga, o molta gent vinculada al futbol comarcal i de les institucions coincidim en que FORTUNYO s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que ara pugueu llegir això, una referència en molts aspectes de la vida. Parlant d’ell amb un amic comú que el carisma de Josep Anton rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i a un xiquet , de quaranta cinc anys, però un xiquet. D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea, o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses, trencant els dogmes que sovint seguim sense plantejar-nos. Del savi tenia la impressionant capacitat de lluita . d’ELL he après que si caus set vegades, te n’has d’aixecar vuit.
Ell volia córrer, però no pas córrer maratons ni cap prova de resistència, ell volia córrer al100%,al màxim, i fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps. Però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador, que el club més proper fos a més d’una hora de cotxe... De fet, el grupet t’entreno se’l va fer ell enganyant-nos a uns quants... Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva passió i, de fet, ha arribat als quaranta cinc anys seguint en competició. Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se amb els detallets. Els qui el coneixíem bé, sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall que a nosaltres potser ens havia passat per alt... Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir més feliços, i no més cal conèixer a la seva dona Manoli, o a sons fills Aina (12) i Pau (5) per veure que és així.
La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i constància.
Un dia em va dir... T‟he n‟has fixat que no hi ha cap llibre d‟atletisme en català?. Vam estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i tres anys més per el segon llibre (Nota.- el primer sobre les arts de córrer i el segon dedicat a les tècniques de salt... una enciclopèdia escrita amb passió per dos atletes catalans que no volien haver d’explicar a d’altres el seu amor per l’atletisme sinó en el seu idioma matern. Anton).I estic molt orgullós de poder dir ara que em va encantar que, els dos junts... pràcticament hi perdéssim diners.
També en l’àmbit laboral va aconseguir dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia de la tradició familiar. Sense renunciar gens a aquesta tradició va poder viure fent allò que de ben jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en quaranta metres, si ell a peu o un amic en moto
.Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes, ni medalles, simplement els teus valors i actituds són els que t’ho fan ser i en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres... Si sabem agafar el teu relleu i podem donar-lo a les futures generacions, tu seguiràs amb tots nosaltres per sempre més. –RAÜL SABATÉ I CERVELLÓ .- Transcrit a Word : Anton.
LA FORÇA DE LA VIDA
En una visita de condol, l'autor ens va fer a ma aquest poema que
avui aprofito per entrar en el blog.Gràcies.
Poema escrit per Juan Carles.
17 – 6 – 10 – Data aleatòria.
Aquest dia el va presentar i recitar
davant el grup comarcal de gimnàstica
de la gent gran en el local de la Llanterna de
Mora d’Ebre en la festa de cloenda del curs patrocinat
per el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
L’autor figura com a monitor del grup de
Ribarroja d’Ebre i com tots els altres
components amic i company del nostre
fill Josep Anton. Gràcies en especial a l’autor
L’agraiment més sincer a TOTHOM...Anton.
M‟agafo a la terra,
M‟aferro a la vida,
M „enlairo cap al cel...
Respiro “sabiduria”
Córrer per la meva
sang
La saba, font de vida
Flueix l‟alegria
Tot just quan ella
arriba.
Omple d‟energia
El meu cor des
d‟aquest dia.
Brolla la felicitat
D‟avui fins l‟eternitat
Neix la flor de la vida
Fruit de la meva
llavor.
Enlluerna els meus
ulls
Quan espetega
l‟amor.
..................Juan
Carles
QUAN EL CAMÍ...D’ANTON FORTUÑO SAS
26 -3 -10
Quan el camí
que teniem trillat
que sabíem el seu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
ens ha sorprés
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi,
si he perdut
la companyia....
Quan difícil
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.
I ara retorna lleuger i
buit
buscant-ne el record
que empremta va deixar
a cada pas
seient o caminant,
parlant o be callant
seguint sa fèrtil ruta
L‟ocell retorna al niu
per acaronar-ne el caliu
que abans tenia...
i que el feia viure.
Sols troba el brot i flor
del cirerer volgut
que ell collia.
30 - 3 -10
Estàs lluny
o això em figuro,
Cobert per la boira
que no parla i
t‟encongeix
et dibuixes en un marc
que engoleix i
arrambla
figures i destins
Encen el foc
que marxi
l‟escabellosa
i retorni la pau
amb sol de bon matí
foto - assumpta -
1 – 4 – 10
Fulla del llibre
de ma vida plena
has saltat del arbre
que t‟acollia amb be...
Entre blanc de núvol
i de neu impol·luta
vols conservar-te
sempre
ja en nostre hivern.
Tu que verda
donaves a mes ulls,
vida,
que incisiva de parla
explicaves teus
anhels,
ara, fora de l‟arrel
que joiosa saba et
conduïa
seràs empesa, un
dia,pel vent ?
................
Un dia vindrà el sol
I la neu desfeta
Et deixarà volar
per Terra i Riu
com un ocell
foto de - assumpta - de Secrets
Compartits
7 - 4 - 10
Ocellet valent
has perdut la barca
amb tes pertenences....
Et queda la bova
d'immensos records
que et sostindran potes
del teu, ara, neguitós viure.
Ocellet valent
mira el riu com no para...
Seus instants son breus
però s'uneixen
a molts altres moments
que el deixen viure.
..........
La sempre generosa Carme
de Col·lecció de Moments
hi possa el seu preciós granet.
-------
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem
.I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.
foto de la Montse Subirats
8 – 3 – 10
Damunt la cadira
he deixat la cuirassa.
col·lectius militaristes
que em tenen cruspida
la realitat de l‟ànima.
Anava tapat amb ella,
m‟he l‟he treta,
l‟he deixada...
Em presentava com molts
amagant meva façana.
Ni ulls, ni veu té l‟artefacte,
ni pensa...!!
Sols sentiments
empeltats i col·lectivitzats.
Jo que vull el pensament
per pensar...
i els sentiments per sentir,
barrejant-los si s‟escau
per parlar, per llagrimejar.
Ara soc individu
que se‟n en riu de la cuirassa
que ens posen per no pensar
i per sentir el que ens manen.
foto de la Zel de Ara
mateix.
9 – 4 – 10
Jau pedra hirsuta,
l‟ona damunt teu balla
i et conforma figura...,
pit, braços i cara.
Neixes a nova vida,
aixecaràs l‟estàtua
i seràs verge
impol·luta
presidint mar i platja.
T‟encimbellaràs com
nosaltres
seguint destí de qui et
mana...
Quan sigui el temps
el tsunami maleït
et rebentarà pit i cara
i seràs en el retorn
pedra ajaguda,
sense goig,
a la platja.
ESTIC SOL I QUIET...POEMA D‟ANTON FORTUÑO
FOTO TERE BALAÑÀ
9 – 4 – 10
Estic sol i quiet
en la solanada.
No em sento pas sol
a orella canta arbrada
oliveres, alzines i pins
i el soroll de la gatada
que miola per telades
senyalant el seu govern
de zel prop ja la vesprada.
Que no vingui l‟escurçó,
que no vingui la ventada,
que no vingui el rou gelat,
que no vingui a cap casa...
M‟han deixat molt mal record
M‟han destrossat cos i ànima.
ERA EL FANAL BEN PROP...
POEMA D‟ANTON FORTUÑO
FOTO ASSUMPTA PIJUAN
Era el fanal ben prop
penjant paraules a l'orella
llençant guspires de goig
i xarrupeig d'ocell que vetlla
desgranant el panís groc
com pa en boca que omplena
desoris de terme i conhort
amb l'amic que li diu pena.
Ai fanal, en llum color
dia i nit em meravella
teva veu plena de sons
guiam temps, ma fe en tu és cega
PARLA AMB TU…
• 1 – 11 – 10
• Parla de tu el vent que diu paraules
• Que les transporta en seu camí...
• Parla de tu el sol groc que calenteja
• La quietud i la peuada de l‟esperit...
• Parla amb tu la orquídia blanca
• I la rosa immarcescible de cristall...
• Parla amb tu el perfumat silenci
• D‟unes flors que cultivares: teus treballs.
• Parlen amb tu l‟agraïment de cares netes
• A les que ensenyares a estimar.
• A estimar el que tu, dilecte, portaves
• Per donar....
• Avui retornen les flors
• Que vares cultivar.
• ----- Anton.----
Fa vuit messos…
• Avui dia cinc de novembre del 2010 fa vuit mesos que el nostre fill ens va deixar. Ser
circumspectes i neutrals explicant facetes de la seva vida se’m fa impossible, podeu comprendre.
Intentaré fer de narrador i no de pare.
• En la seva làpida davall del nom pel qual se’l va reconèixer en vida i ara quedarà per la seva
eternitat, hi figura un epitafi escrit per mi. Vull fer incís en els dos primers versos.
• Reconquerires cognom
• Fortunyo anava pel mon.
• Ell va reconquerir el cognom que els seus ancestres transmetien a la descendència fins que el
decret de nova planta va castellanitzar a sac el que tenia al davant.
• El seu caràcter neguitós, lleial, convençut de que tenia una Pàtria – Catalunya- quan en la
democràcia es va poder tornar el que se’ns havia arrabassat, feu els convenients passos per
retornar al estatus vertader.
• Nascut en la memorable data de 11 de setembre se’n enorgullia i sempre per ell la catalanitat
començava i seguia per família, poble, comarca, pàtria, mon... univers. Res de racisme, al
contrari, reconèixer el valor MARE del lloc de naixement, sigui en la persona que sigui. Per a ELL
també el volia.
• Aquesta feta marca i retorna als seus descendents al lloc que mai havien tingut que perdre.
• Per la família tota, és un vertader orgull i així ho confesso que l’arbre genealògic que tenim que
sabem de nostres arrels des d’el mil cinc-cents setanta cinc, seguirà en la normalitat ja en la
figura d’ELL i el seus fills Aina i Pau.
• El treball de recerca per assegurar la seva jugada em demostra que per damunt de tot les seves
fites principals tenia les idees clares i feia per aconseguir l’objectiu. GRÀCIES FILL.- Anton.