Un esclau, que anava en mig de la multitud de ciutadas, va córrer cap a Diceòpolis i, agafant-lo de
la mà, va manar-li que es detingués. Després, els que havien enviat l'esclau, Euelpides i Pisístrat,
que eren amics de Diceòpolis, van acostar-se per saludar Diceòpolis que no sabía que volien com
per marxar/emigrar de la ciutat, va preguntar ón tenien l'intenció d'anar i a causa de que buscaren
“La Terra Ideal”, i en trobar-la l'habitasen. Diceòpolis va considerar Atenes la més afortunada i que
cap ciutat era millor que Atenes. Primer, doncs va mostrar que no podien emigrar per aquesta causa,
després que va escoltar les coses referens als judicis, als tribunals i als oradors, es van posar dacord.
En efecte, els jutges havien esdevingut (declarat) els bons en criminals (injustos), el oradors (com
creien) va resultar que van destruir la ciutat i no van tenir llàstima. Els amics de Diceòpolis doncs,
van marxar. Aquest, portant amb pena les coses de la ciutat i del poble considerava que la pau era
millor, “volia” fer un tractat en l'assamblea. Però el rapsoda, va considerar els homes ignorants i
estúpids, i aquest no va voler acompanyar-lo, si no que va marxar sol
Top Related