Un esclau, que anava en mig de la multitud de ciutadas, va córrer cap a Diceòpolis i, agafant-lo de

la mà, va manar-li que es detingués. Després, els que havien enviat l'esclau, Euelpides i Pisístrat,

que eren amics de Diceòpolis, van acostar-se per saludar Diceòpolis que no sabía que volien com

per marxar/emigrar de la ciutat, va preguntar ón tenien l'intenció d'anar i a causa de que buscaren

“La Terra Ideal”, i en trobar-la l'habitasen. Diceòpolis va considerar Atenes la més afortunada i que

cap ciutat era millor que Atenes. Primer, doncs va mostrar que no podien emigrar per aquesta causa,

després que va escoltar les coses referens als judicis, als tribunals i als oradors, es van posar dacord.

En efecte, els jutges havien esdevingut (declarat) els bons en criminals (injustos), el oradors (com

creien) va resultar que van destruir la ciutat i no van tenir llàstima. Els amics de Diceòpolis doncs,

van marxar. Aquest, portant amb pena les coses de la ciutat i del poble considerava que la pau era

millor, “volia” fer un tractat en l'assamblea. Però el rapsoda, va considerar els homes ignorants i

estúpids, i aquest no va voler acompanyar-lo, si no que va marxar sol