29Diari de Girona | DIMECRES, 11 DE GENER DE 2012

CATALUNYA

«El general ha d’estar segur depoder explotar la situació en el seupropi bene!ci, segons ho exigei-xin les circumstàncies». El militarxinès Sunzi va descriure a l’«Art dela Guerra» un seguit de consellsper aconseguir fer rendir els en-emics. A la manera de Sunzi, elspolítics espanyols i catalans ana-litzen permanentment les batalles.

El nou ministre d’Economia iCompetitivitat, Luis de Guindos,va anunciar en una entrevistaamb el Financial Times que elGovern aprovarà al març una novaLlei que establirà «estrictes ins-truments de control» sobre elspressupostos de les comunitatsautònomes. L’anunci ha suposatla posada en alerta de la cavalle-ria del govern de la Generalitat: elconseller Mas-Colell va conside-rar que «atempta contra l’essènciamateixa de l’autogovern». El re-presentant del govern català es vareferir amb prudència davant laproximitat de la reunió del Consellde Política Fiscal i Financera, on«cal a!nar» aquest afer «perquè noés el mateix que hi hagi límits dedespesa i deute, límits a què estàsubjecta també Espanya, que pre-tendre que el pressupost de laGeneralitat es converteixi en unacorrelació de pressupostos !na-listes controlats per l’Estat, enaquest cas no hi hauria autogo-vern català», va concloure.

El catedràtic de Dret Constitu-cional de la Universitat de Barce-lona, Xavier Arbós, dubta que l’a-mença del ministre De Guindos si-gui viable: «Una cosa és assegurarles disposicions de control deldè!cit que demana la Unió Euro-pea i l’altra, que l’Estat entrés a lescomunitats a decidir en que es gas-

ten els diners que es corresponen».En el mateix sentit es va ex-

pressar al diari El País el catedrà-tic de Dret Constitucional de laUniversitat de Granada, AgustínRuiz Robledo, que assegurava quela sentència del Tribunal Consti-tucional "#$/%&"", de %& de juliol,concretava que l’Estat pot posar lí-mits pressupostaris a les comuni-tats autònomes, però afegia que«l’Estat no és el Govern». La sen-tència "#$/%&"" reconeix les com-petències de control de la Lleid’estabilitat Pressupostària al Con-sell de Política Fiscal i Financera,organisme que té representació deles comunitats autonòmes.

Xavier Arbós recorda que hi hal’obligació constitucional de res-pectar el dè!cit que «pot agradarmés o menys però !xa els límits».Seguint la tesi de Ruiz Robledo, elcatedràtic de la UB, recorda que «elgovern no pot controlar la políti-ca !nancera de les autonomies sino que s’ha de traslladar al Con-

sell de Política Fiscal i Financera id’aquesta manera l’Estat pot !xarlímits al dè!cit de les Comunitats,de la mateixa manera com la UEestà donant el límits i !xant els mí-nims als estats». Arbós admet que«és evident que hi ha menys au-tonomia, però l’Estat a través demitjans adients té la competènciade controlar el dè!cit». El cate-dràtic Xavier Arbós considera queexisteix un consens en el fet que nohi ha «encaix jurídic» perquè el go-vern doni «un vist-i-plau previ, for-malment no és possible no hi hacap base legal per al control pre-vi».

Una operació estèticaHi ha la certesa, ja que el PP no po-drà controlar les autonomies desdels ministeris ni des de la presi-dència. Per això concideixen desde l’àmbit del dret i de la cienciapolítica que a darrere de tot el de-bat hi ha molt de comunicació po-lítica i d’estratègia de negociació.

El politòleg d’IngeniaPro, el ca-talà Aleix Cuberes, concreta que«l’estratègia de l’Estat durant latransició, de frenar i aigualir les as-piracions de la perifèria (Catalu-nya i Euskadi) ha portat a una dis-bauxa important: "' subestatsque volen fer de subestats. Buro-cràcies, TV autonòmiques, du-plicitats administratives i de ser-veis, creació d’in!nites societatspúbliques i organismes. Davantaquesta disbauxa hi ha una raóeconòmica i de visibilitat institu-cional».

També coincideix amb aques-ta tesi el consultor polític Pau Ca-naleta: «Hi ha una exigència de laUE de retallar el dè!cit i bonapart d’aquest correspon a les au-tonomies», diu. «És evident la ne-cessitat europea, però tampoc espot amagar la voluntat del PP detreure pes polític a les autonomies,apro!tar per fer una recentralit-zació i recuperar competències»,afegeix. Per això, el seu col·lega

Aleix Cuberes avisa que «serà elpunt de partida d’unes reformesencaminades a posar ordre almapa autonòmic. Compte però, elnou ordre serà generalitzat, tam-bé a Catalunya»

Respecte a la defensa de la Ge-neralitat d’acusar el Govern deRajoy de vulnerar l’autonomia,Aleix Cuberes a!rma que «la Ca-talunya o!cial sap molt bé comgestionar i modular la intensitatdel marc del “Madrid, enemicque agredeix”». Cuberes conclouque «és una bona oportunitat delGovern català per marcar paquet.Però té poc marge de recorregut ies dissoldrà com un terronet desucre a l’aigua». El politòleg de lacompanyia IngeniaPro asseguraque «l’agenda nacional catalana,també la !scal, han quedat rele-gades a l’anècdota».

Sobre la possibilitat de resoldreel con(icte mitjaçant el Consell dePolítica Fiscal i Financera, el con-sultor Pau Canaleta consideraque al PP «no li fa falta» la polè-mica perquè controla totes lesautonomies, excepte el País Basc,Catalunya i Andalusia. Per això,considera que té «molt d’estètica».Cita com a exemple el fet que l’a-nunci es va fer en un mitjà estra-nger, el Financial Times, amb lavoluntat de traslladar la imatge als«mercats i als mitjans internacio-nals» per difondre que s’obeeix aEuropa.

Tots els experts, especialistes endret i en ciència política, conclo-uen que la solució acabarà passantper la via del pacte polític entre lescomunitats que governa el PP.Deia l’estratega Sunzi, «un exèrcitque ataca a un altre amb efectiusdeu vegades superiors, serà der-rotat». «La pràctica habitual ésnegociar, són coses que passen ha-bitualment en política», remarcaXavier Arbós.

Els experts coincideixen que el Govern delPP no podrà controlar els pressupostos

El catedràtic Xavier Arbós afirma que no hi ha un encaix juridic i que s’haurà de negociar en el Consell de Política Fiscal

Jesús BadenesGIRONA

«No hi ha encaixjurídic perquè elgovern doni un vist-i-plau previ,formalment no és

possible no hi ha cap base legalper al control previ»

«És una bonaoportunitat delgovern català permarcar paquet. Peròté poc marge de

recorregut i es dissoldrà com unterronet de sucre a l’aigua»

ALEIX CUBERESPOLITÒLEG D’INGENIAPRO

XAVIER ARBÓS CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL

DECLARACIONS

La Generalitat va defensar ahirque pugui ser supervisada en l’as-pecte econòmic, com proposa elGovern espanyol, tot i que asse-gura que qui hauria de fer-ho no ésl'Estat, sinó la UE. «Els territoris dela UE amb capacitat legislativa id'elaborar els pressupostos hand'estar sotmesos al criteri, tutela o

arbitratge» de les institucions co-munitàries, va assegurat el porta-veu de l'executiu , Francesc Homs.També va ressaltar que el Governcompleix totalment amb «la doc-trina «Financial Times» el diarieconòmic britànic referent a nivell!nancer, ja que, segons la seva opi-nió, la Generalitat està totalmentcompromesa amb l'austeritat i elcontrol del dè!cit i deute públics.

Segons Homs, cal donar més re-llevància al control de la despesapública a les institucions euro-pees, i ara no és procedent utilit-zar la crisi per «camu(ar ideologia»contrària a l'autogovern. Va re-marcar també que el Govern se

sent molt còmode amb el que diuel Financial Times sobre les me-sures que haurien de prendre's aEspanya a nivell !nancer: un con-

trol de dè!cit, que no passa perculpar les autonomies de tots elsmals, sinó per una verdadera apos-ta per l'austeritat, com la que ve

fent Catalunya des de fa un any.Tots els partits catalans van co-

incidit en criticar l'acusació que hafet Mariano Rajoy en la seva pri-mera entrevista com a presidentdel govern espanyol a les comu-nitats autònomes, a les què va as-senyalarcom a principals respon-sables de l'excés de dè!cit públicque hi ha al conjunt de l'Estat. Amés, les formacions polítiques ca-talanes van recordar que és l'Estatqui té més dè!cit.

Les competències socialsPSC i ICV-EUiA van remarcar quesón les comunitats autònomes lesque tenen les competències so-cials. Mentre que ERC va destacarel «dè!cit !scal brut» que arros-sega Catalunya. El PPC va anunciarque negocia amb el govern espa-nyol que s'aprovin mesures de su-port a la liquiditat i la tresoreria dela Generalitat.

EFE/ACN/DdG | BARCELONA

El portaveu afirma quela Generalitat estàcompromesa amb el controldel dèficit públic i l’austeritat

Catalunya defensa ser supervisadaper la Unió Europea i no per l'Estat

Francesc Homs.

DIARI DE GIRONA

LA CLAU

AUSTERITATHoms veu al govern complintla doctrina del Financial Times

Segons Homs, el Govern com-pleix totalment amb «la doc-

trina 'Financial Times’» ja que la Ge-neralitat està totalment comprome-sa amb l'austeritat i el control del dè-ficit i deute públics.

El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, va iniciar la polèmica.

DIARI DE GIRONA