Diari de Girona - Nova LOAPA financera? - Jesus Badenes - 11 de gener de 2012
1
29 Diari de Girona | DIMECRES, 11 DE GENER DE 2012 CATALUNYA «El general ha d’estar segur de poder explotar la situació en el seu propi beneci, segons ho exigei- xin les circumstàncies». El militar xinès Sunzi va descriure a l’«Art de la Guerra» un seguit de consells per aconseguir fer rendir els en- emics. A la manera de Sunzi, els polítics espanyols i catalans ana- litzen permanentment les batalles. El nou ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va anunciar en una entrevista amb el Financial Times que el Govern aprovarà al març una nova Llei que establirà «estrictes ins- truments de control» sobre els pressupostos de les comunitats autònomes. L’anunci ha suposat la posada en alerta de la cavalle- ria del govern de la Generalitat: el conseller Mas-Colell va conside- rar que «atempta contra l’essència mateixa de l’autogovern». El re- presentant del govern català es va referir amb prudència davant la proximitat de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, on «cal anar» aquest afer «perquè no és el mateix que hi hagi límits de despesa i deute, límits a què està subjecta també Espanya, que pre- tendre que el pressupost de la Generalitat es converteixi en una correlació de pressupostos na- listes controlats per l’Estat, en aquest cas no hi hauria autogo- vern català», va concloure. El catedràtic de Dret Constitu- cional de la Universitat de Barce- lona, Xavier Arbós, dubta que l’a- mença del ministre De Guindos si- gui viable: «Una cosa és assegurar les disposicions de control del dècit que demana la Unió Euro- pea i l’altra, que l’Estat entrés a les comunitats a decidir en que es gas- ten els diners que es corresponen». En el mateix sentit es va ex- pressar al diari El País el catedrà- tic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada, Agustín Ruiz Robledo, que assegurava que la sentència del Tribunal Consti- tucional /, de de juliol, concretava que l’Estat pot posar lí- mits pressupostaris a les comuni- tats autònomes, però afegia que «l’Estat no és el Govern». La sen- tència / reconeix les com- petències de control de la Llei d’estabilitat Pressupostària al Con- sell de Política Fiscal i Financera, organisme que té representació de les comunitats autonòmes. Xavier Arbós recorda que hi ha l’obligació constitucional de res- pectar el dècit que «pot agradar més o menys però xa els límits». Seguint la tesi de Ruiz Robledo, el catedràtic de la UB, recorda que «el govern no pot controlar la políti- ca nancera de les autonomies si no que s’ha de traslladar al Con- sell de Política Fiscal i Financera i d’aquesta manera l’Estat pot xar límits al dècit de les Comunitats, de la mateixa manera com la UE està donant el límits i xant els mí- nims als estats». Arbós admet que «és evident que hi ha menys au- tonomia, però l’Estat a través de mitjans adients té la competència de controlar el dècit». El cate- dràtic Xavier Arbós considera que existeix un consens en el fet que no hi ha «encaix jurídic» perquè el go- vern doni «un vist-i-plau previ, for- malment no és possible no hi ha cap base legal per al control pre- vi». Una operació estètica Hi ha la certesa, ja que el PP no po- drà controlar les autonomies des dels ministeris ni des de la presi- dència. Per això concideixen des de l’àmbit del dret i de la ciencia política que a darrere de tot el de- bat hi ha molt de comunicació po- lítica i d’estratègia de negociació. El politòleg d’IngeniaPro, el ca- talà Aleix Cuberes, concreta que «l’estratègia de l’Estat durant la transició, de frenar i aigualir les as- piracions de la perifèria (Catalu- nya i Euskadi) ha portat a una dis- bauxa important: subestats que volen fer de subestats. Buro- cràcies, TV autonòmiques, du- plicitats administratives i de ser- veis, creació d’innites societats públiques i organismes. Davant aquesta disbauxa hi ha una raó econòmica i de visibilitat institu- cional». També coincideix amb aques- ta tesi el consultor polític Pau Ca- naleta: «Hi ha una exigència de la UE de retallar el dècit i bona part d’aquest correspon a les au- tonomies», diu. «És evident la ne- cessitat europea, però tampoc es pot amagar la voluntat del PP de treure pes polític a les autonomies, aprotar per fer una recentralit- zació i recuperar competències», afegeix. Per això, el seu col·lega Aleix Cuberes avisa que «serà el punt de partida d’unes reformes encaminades a posar ordre al mapa autonòmic. Compte però, el nou ordre serà generalitzat, tam- bé a Catalunya» Respecte a la defensa de la Ge- neralitat d’acusar el Govern de Rajoy de vulnerar l’autonomia, Aleix Cuberes arma que «la Ca- talunya ocial sap molt bé com gestionar i modular la intensitat del marc del “Madrid, enemic que agredeix”». Cuberes conclou que «és una bona oportunitat del Govern català per marcar paquet. Però té poc marge de recorregut i es dissoldrà com un terronet de sucre a l’aigua». El politòleg de la companyia IngeniaPro assegura que «l’agenda nacional catalana, també la scal, han quedat rele- gades a l’anècdota». Sobre la possibilitat de resoldre el conicte mitjaçant el Consell de Política Fiscal i Financera, el con- sultor Pau Canaleta considera que al PP «no li fa falta» la polè- mica perquè controla totes les autonomies, excepte el País Basc, Catalunya i Andalusia. Per això, considera que té «molt d’estètica». Cita com a exemple el fet que l’a- nunci es va fer en un mitjà estra- nger, el Financial Times, amb la voluntat de traslladar la imatge als «mercats i als mitjans internacio- nals» per difondre que s’obeeix a Europa. Tots els experts, especialistes en dret i en ciència política, conclo- uen que la solució acabarà passant per la via del pacte polític entre les comunitats que governa el PP. Deia l’estratega Sunzi, «un exèrcit que ataca a un altre amb efectius deu vegades superiors, serà der- rotat». «La pràctica habitual és negociar, són coses que passen ha- bitualment en política», remarca Xavier Arbós. Els experts coincideixen que el Govern del PP no podrà controlar els pressupostos El catedràtic Xavier Arbós afirma que no hi ha un encaix juridic i que s’haurà de negociar en el Consell de Política Fiscal Jesús Badenes GIRONA «No hi ha encaix jurídic perquè el govern doni un vist-i- plau previ, formalment no és possible no hi ha cap base legal per al control previ» «És una bona oportunitat del govern català per marcar paquet. Però té poc marge de recorregut i es dissoldrà com un terronet de sucre a l’aigua» ALEIX CUBERES POLITÒLEG D’INGENIAPRO XAVIER ARBÓS CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL DECLARACIONS La Generalitat va defensar ahir que pugui ser supervisada en l’as- pecte econòmic, com proposa el Govern espanyol, tot i que asse- gura que qui hauria de fer-ho no és l'Estat, sinó la UE. «Els territoris de la UE amb capacitat legislativa i d'elaborar els pressupostos han d'estar sotmesos al criteri, tutela o arbitratge» de les institucions co- munitàries, va assegurat el porta- veu de l'executiu , Francesc Homs. També va ressaltar que el Govern compleix totalment amb «la doc- trina «Financial Times» el diari econòmic britànic referent a nivell nancer, ja que, segons la seva opi- nió, la Generalitat està totalment compromesa amb l'austeritat i el control del dècit i deute públics. Segons Homs, cal donar més re- llevància al control de la despesa pública a les institucions euro- pees, i ara no és procedent utilit- zar la crisi per «camuar ideologia» contrària a l'autogovern. Va re- marcar també que el Govern se sent molt còmode amb el que diu el Financial Times sobre les me- sures que haurien de prendre's a Espanya a nivell nancer: un con- trol de dècit, que no passa per culpar les autonomies de tots els mals, sinó per una verdadera apos- ta per l'austeritat, com la que ve fent Catalunya des de fa un any. Tots els partits catalans van co- incidit en criticar l'acusació que ha fet Mariano Rajoy en la seva pri- mera entrevista com a president del govern espanyol a les comu- nitats autònomes, a les què va as- senyalarcom a principals respon- sables de l'excés de dècit públic que hi ha al conjunt de l'Estat. A més, les formacions polítiques ca- talanes van recordar que és l'Estat qui té més dècit. Les competències socials PSC i ICV-EUiA van remarcar que són les comunitats autònomes les que tenen les competències so- cials. Mentre que ERC va destacar el «dècit scal brut» que arros- sega Catalunya. El PPC va anunciar que negocia amb el govern espa- nyol que s'aprovin mesures de su- port a la liquiditat i la tresoreria de la Generalitat. EFE/ACN/DdG | BARCELONA El portaveu afirma que la Generalitat està compromesa amb el control del dèficit públic i l’austeritat Catalunya defensa ser supervisada per la Unió Europea i no per l'Estat Francesc Homs. DIARI DE GIRONA LA CLAU AUSTERITAT Homs veu al govern complint la doctrina del Financial Times Segons Homs, el Govern com- pleix totalment amb «la doc- trina 'Financial Times’» ja que la Ge- neralitat està totalment comprome- sa amb l'austeritat i el control del dè- ficit i deute públics. El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, va iniciar la polèmica. DIARI DE GIRONA
-
Upload
aleix-cuberes-i-diaz -
Category
Documents
-
view
249 -
download
1
Transcript of Diari de Girona - Nova LOAPA financera? - Jesus Badenes - 11 de gener de 2012
29Diari de Girona | DIMECRES, 11 DE GENER DE 2012
CATALUNYA
«El general ha d’estar segur depoder explotar la situació en el seupropi bene!ci, segons ho exigei-xin les circumstàncies». El militarxinès Sunzi va descriure a l’«Art dela Guerra» un seguit de consellsper aconseguir fer rendir els en-emics. A la manera de Sunzi, elspolítics espanyols i catalans ana-litzen permanentment les batalles.
El nou ministre d’Economia iCompetitivitat, Luis de Guindos,va anunciar en una entrevistaamb el Financial Times que elGovern aprovarà al març una novaLlei que establirà «estrictes ins-truments de control» sobre elspressupostos de les comunitatsautònomes. L’anunci ha suposatla posada en alerta de la cavalle-ria del govern de la Generalitat: elconseller Mas-Colell va conside-rar que «atempta contra l’essènciamateixa de l’autogovern». El re-presentant del govern català es vareferir amb prudència davant laproximitat de la reunió del Consellde Política Fiscal i Financera, on«cal a!nar» aquest afer «perquè noés el mateix que hi hagi límits dedespesa i deute, límits a què estàsubjecta també Espanya, que pre-tendre que el pressupost de laGeneralitat es converteixi en unacorrelació de pressupostos !na-listes controlats per l’Estat, enaquest cas no hi hauria autogo-vern català», va concloure.
El catedràtic de Dret Constitu-cional de la Universitat de Barce-lona, Xavier Arbós, dubta que l’a-mença del ministre De Guindos si-gui viable: «Una cosa és assegurarles disposicions de control deldè!cit que demana la Unió Euro-pea i l’altra, que l’Estat entrés a lescomunitats a decidir en que es gas-
ten els diners que es corresponen».En el mateix sentit es va ex-
pressar al diari El País el catedrà-tic de Dret Constitucional de laUniversitat de Granada, AgustínRuiz Robledo, que assegurava quela sentència del Tribunal Consti-tucional "#$/%&"", de %& de juliol,concretava que l’Estat pot posar lí-mits pressupostaris a les comuni-tats autònomes, però afegia que«l’Estat no és el Govern». La sen-tència "#$/%&"" reconeix les com-petències de control de la Lleid’estabilitat Pressupostària al Con-sell de Política Fiscal i Financera,organisme que té representació deles comunitats autonòmes.
Xavier Arbós recorda que hi hal’obligació constitucional de res-pectar el dè!cit que «pot agradarmés o menys però !xa els límits».Seguint la tesi de Ruiz Robledo, elcatedràtic de la UB, recorda que «elgovern no pot controlar la políti-ca !nancera de les autonomies sino que s’ha de traslladar al Con-
sell de Política Fiscal i Financera id’aquesta manera l’Estat pot !xarlímits al dè!cit de les Comunitats,de la mateixa manera com la UEestà donant el límits i !xant els mí-nims als estats». Arbós admet que«és evident que hi ha menys au-tonomia, però l’Estat a través demitjans adients té la competènciade controlar el dè!cit». El cate-dràtic Xavier Arbós considera queexisteix un consens en el fet que nohi ha «encaix jurídic» perquè el go-vern doni «un vist-i-plau previ, for-malment no és possible no hi hacap base legal per al control pre-vi».
Una operació estèticaHi ha la certesa, ja que el PP no po-drà controlar les autonomies desdels ministeris ni des de la presi-dència. Per això concideixen desde l’àmbit del dret i de la cienciapolítica que a darrere de tot el de-bat hi ha molt de comunicació po-lítica i d’estratègia de negociació.
El politòleg d’IngeniaPro, el ca-talà Aleix Cuberes, concreta que«l’estratègia de l’Estat durant latransició, de frenar i aigualir les as-piracions de la perifèria (Catalu-nya i Euskadi) ha portat a una dis-bauxa important: "' subestatsque volen fer de subestats. Buro-cràcies, TV autonòmiques, du-plicitats administratives i de ser-veis, creació d’in!nites societatspúbliques i organismes. Davantaquesta disbauxa hi ha una raóeconòmica i de visibilitat institu-cional».
També coincideix amb aques-ta tesi el consultor polític Pau Ca-naleta: «Hi ha una exigència de laUE de retallar el dè!cit i bonapart d’aquest correspon a les au-tonomies», diu. «És evident la ne-cessitat europea, però tampoc espot amagar la voluntat del PP detreure pes polític a les autonomies,apro!tar per fer una recentralit-zació i recuperar competències»,afegeix. Per això, el seu col·lega
Aleix Cuberes avisa que «serà elpunt de partida d’unes reformesencaminades a posar ordre almapa autonòmic. Compte però, elnou ordre serà generalitzat, tam-bé a Catalunya»
Respecte a la defensa de la Ge-neralitat d’acusar el Govern deRajoy de vulnerar l’autonomia,Aleix Cuberes a!rma que «la Ca-talunya o!cial sap molt bé comgestionar i modular la intensitatdel marc del “Madrid, enemicque agredeix”». Cuberes conclouque «és una bona oportunitat delGovern català per marcar paquet.Però té poc marge de recorregut ies dissoldrà com un terronet desucre a l’aigua». El politòleg de lacompanyia IngeniaPro asseguraque «l’agenda nacional catalana,també la !scal, han quedat rele-gades a l’anècdota».
Sobre la possibilitat de resoldreel con(icte mitjaçant el Consell dePolítica Fiscal i Financera, el con-sultor Pau Canaleta consideraque al PP «no li fa falta» la polè-mica perquè controla totes lesautonomies, excepte el País Basc,Catalunya i Andalusia. Per això,considera que té «molt d’estètica».Cita com a exemple el fet que l’a-nunci es va fer en un mitjà estra-nger, el Financial Times, amb lavoluntat de traslladar la imatge als«mercats i als mitjans internacio-nals» per difondre que s’obeeix aEuropa.
Tots els experts, especialistes endret i en ciència política, conclo-uen que la solució acabarà passantper la via del pacte polític entre lescomunitats que governa el PP.Deia l’estratega Sunzi, «un exèrcitque ataca a un altre amb efectiusdeu vegades superiors, serà der-rotat». «La pràctica habitual ésnegociar, són coses que passen ha-bitualment en política», remarcaXavier Arbós.
Els experts coincideixen que el Govern delPP no podrà controlar els pressupostos
El catedràtic Xavier Arbós afirma que no hi ha un encaix juridic i que s’haurà de negociar en el Consell de Política Fiscal
Jesús BadenesGIRONA
«No hi ha encaixjurídic perquè elgovern doni un vist-i-plau previ,formalment no és
possible no hi ha cap base legalper al control previ»
«És una bonaoportunitat delgovern català permarcar paquet. Peròté poc marge de
recorregut i es dissoldrà com unterronet de sucre a l’aigua»
ALEIX CUBERESPOLITÒLEG D’INGENIAPRO
XAVIER ARBÓS CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL
DECLARACIONS
La Generalitat va defensar ahirque pugui ser supervisada en l’as-pecte econòmic, com proposa elGovern espanyol, tot i que asse-gura que qui hauria de fer-ho no ésl'Estat, sinó la UE. «Els territoris dela UE amb capacitat legislativa id'elaborar els pressupostos hand'estar sotmesos al criteri, tutela o
arbitratge» de les institucions co-munitàries, va assegurat el porta-veu de l'executiu , Francesc Homs.També va ressaltar que el Governcompleix totalment amb «la doc-trina «Financial Times» el diarieconòmic britànic referent a nivell!nancer, ja que, segons la seva opi-nió, la Generalitat està totalmentcompromesa amb l'austeritat i elcontrol del dè!cit i deute públics.
Segons Homs, cal donar més re-llevància al control de la despesapública a les institucions euro-pees, i ara no és procedent utilit-zar la crisi per «camu(ar ideologia»contrària a l'autogovern. Va re-marcar també que el Govern se
sent molt còmode amb el que diuel Financial Times sobre les me-sures que haurien de prendre's aEspanya a nivell !nancer: un con-
trol de dè!cit, que no passa perculpar les autonomies de tots elsmals, sinó per una verdadera apos-ta per l'austeritat, com la que ve
fent Catalunya des de fa un any.Tots els partits catalans van co-
incidit en criticar l'acusació que hafet Mariano Rajoy en la seva pri-mera entrevista com a presidentdel govern espanyol a les comu-nitats autònomes, a les què va as-senyalarcom a principals respon-sables de l'excés de dè!cit públicque hi ha al conjunt de l'Estat. Amés, les formacions polítiques ca-talanes van recordar que és l'Estatqui té més dè!cit.
Les competències socialsPSC i ICV-EUiA van remarcar quesón les comunitats autònomes lesque tenen les competències so-cials. Mentre que ERC va destacarel «dè!cit !scal brut» que arros-sega Catalunya. El PPC va anunciarque negocia amb el govern espa-nyol que s'aprovin mesures de su-port a la liquiditat i la tresoreria dela Generalitat.
EFE/ACN/DdG | BARCELONA
El portaveu afirma quela Generalitat estàcompromesa amb el controldel dèficit públic i l’austeritat
Catalunya defensa ser supervisadaper la Unió Europea i no per l'Estat
Francesc Homs.
DIARI DE GIRONA
LA CLAU
AUSTERITATHoms veu al govern complintla doctrina del Financial Times
Segons Homs, el Govern com-pleix totalment amb «la doc-
trina 'Financial Times’» ja que la Ge-neralitat està totalment comprome-sa amb l'austeritat i el control del dè-ficit i deute públics.
El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, va iniciar la polèmica.
DIARI DE GIRONA
