8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
1/8
LLPTV
Com podem analitzar una notcia?
- Transcriure-la. Bona sintaxi? Ben puntuada?- Comparar Durada- On semet? En quina secci semet? s la notcia principal?- Hi ha interessos o drets que comprometin o alterin la informaci?- Tractament de la imatge? Sn imatges darxiu? Veu en off? (Arxiu, planos,
veu en off, extensi dels plans, tipus de plans, gravacions)
LA INTERACCI A LA TELEVISI. LESPECIFITAT.
A) Milers de persones i una de sola.Un periodista de televisi ha de saber que el que fa va destinat a milions de
persones, per alhora cadasc el veu individualment.
B) Notcia.- Interpretacin dun fet.- Nou novetatat: all indit.- Inters pblic.- Notcia= forma ms elemntal de coneixement (PARK)- Notcia= relat, una histria. Que tenen un o ms missatges. Hi ha acci,
protagonistes, contingut infromatiu, dades
- Notcia= mirada a un esdeveniment concret contextualitzat. Exemple: escompleixen 10 anys de l11-S. Ens interessa com estar el mn desprs de 10
anys de latemptat. Per contextualitzar necessitem:
o Saber el lloc.o Afectats/protagonistes.o Circumstncies i conseqncies.
Per tant, una notcia no s un simple enunciat, una simple informaci.
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
2/8
- Notcia= unitat mnima de contingut audiovisual.- Notcia= eina ms simple de comunicaci (informaci)
Les noves tecnologies estn modificant el periodisme.
Avui dia, la notcia ha de ser immediata. A vegades volem ser tant immediats que
ens anticipem. Immediatesa (anticipaci). Lanticipaci ens pot portar a lerror o
a confusions.
La notcia a televisi est formada per:
o Text o off. Contingut informatiu.o Imatges. Pot ser: imatges, infografia, postproducci, imatges
darxiu)
o udio.El text o off, depn de la redactor, la imatge de leditor i laudio del locutor.
TELEINFORMATIUS
Programa diari dinformaci a la televisi.
FORMATS DE LES NOTCIES
Les notcies sexpressen de diverses maneres (= formats). El format sn les normes
amb les que sexpressen les notcies, per exemple, al telenotcies, al telediario
matinal
Formats= manifestacions visuals degudament acceptats pels professionals de la
comunicacin. El conjunt de formats (directe, off) acaba conformant el
telenotcies, la sexta notcies, el informativo fin de semana
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
3/8
Una notcia sola no t sentit. Sha de trobar dins dun telenotcies: on hi ha
pluralitat, el seu fragment de realitat
Com ms noves tecnologies, ms nous formats.
Si el presentador est{ dret o sentat influiei a lhora descriure/expressar la notcia
Els diferents formats o els ms habituals sn:
1) VTR (o BVU?) format per TEXT (contingut textual) + OFF+ IMATGES +AUDIO (o so ambient, vinculat a les imatges).
1.1) TEXT O OFF + SO AMBIENT + IMATGES.1.2) TEXT O OFF + IMATGES + SO AMBIENT + DECLARACI.1.3) CRNICA (?). IMATGE + TEXT + PRESENTACI A CMARA
(stand-up) + SO AMBIENT + DECLARACIONS DE TESTIMONIS.
La crnica s el format ms complert en l{mbit de les notcies. Aquests e sun
fromat que permet ser ms lliure i ms proper a laudincia. Caracterstiques de la
crnica:
- Acostuma a cobrir una informaci rellevant.- Acostuma a ser una informacin ms llarga de lo habitual. Pot duras fins a
130.
- s una notcia ms interpretada, amb ms subjectibitat per part del que haestat all i ha viscut els fets, s ms explicada, est ms personalitzada.
- El periodista explica el que ell viu, el que ell veu. Per aix, el periodista estrobaen en els llocs dels fets.
- Molts cops, les crniques van lligades als directes. El corresponsal acostumaa donar pas a la crnica que ha realitzat.
- Els que usen ms al crnica sn: corresponsals (sobretots els que sn alestranger), enviats especials, periodistes especialitzats, periodistes que
segueixen una institucin (FCB).
2) El TOTAL, INSERT O DECLAS est composta per DECLARACIONS +DECLARACIONS + DECLRACIONS (conjunt de declaracions). No hi ha text
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
4/8
informatiu. Hi ha la persona que parla (poltic, futbolista). s un format
que sutilitza molt, ja que s el format ms r{pid de montar, per situacions
que arriben a la redaccin a ltima hora, per situacions que trenquen la
rutina del telediari Ex: Declaracions dels diferents jugadors dun partit de
futbol.
3) VTR + GRAFISME O INFOGRAFIA. En telenotcies cada cop sintrodueixenms dissenys fets per ordenador (rtols, enquestes, quesitos eleccions).
Abans sen deia post-producci i ara sen diu Infografia
4) OFF TAPAT (TV3) O COLAS (TVE, A3, T5) format composta per IMATGES+ SO AMBIENT + TEXT (en directe). All que nicament est grabat sn les
imatges.
Aquest format rep el nom de off tapat (TV3) o colas (TVE, A3, T5) quan el
presentador parla per no sel veu.
Per contra, si veiem el presentador, i de sobte, les imatges se li posen per sobre,
parlarem dun off.
4.1.- Imatges rera: Veiem al presentador parlant de lentrenament del bara
i darrere seu apraixen imatges de lentrenament del Bara.
4.3.1.- Tapat post: Veiem al presentador parlant de lentrenament del
Bara i darrere seu apareixen les imatges de lentrenament del bara
que li passen davant fent un tapat.
4.4.- Infografia plat: grfics en el plat. Per exemple el temps o leseleccions.
BVI (popularmente conegut com total) o insert (tv3) s una declaraci o
declaracions seguides.
VTR s un BV per TV3= text informatiu + imatges + so ambient +
declas/inserts o off locutat
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
5/8
BBC s una crnica.
Cada canal de TV t la seva jerga/nomenclatura.
La nomenclatura entre A3 i T5 s la mateixa.
El temps a vegades s VTR perqu est grabat.
RESUM:
OFF: Presentador+Imatges
OFF tapat: Imatges amb la veu del presentador pero ell no surt
BVC: Crnica
BV o VTR: Vdeo grabat i editat a lestudi
BVI: BV de declas
REDACCI PERIODSTICA
ESCRIURE NOTCIES PER TELEVISI.
1.- No s el mateix escriure una notcia per TV que per premsa. La TV t el
seu llenguatge especfic. Per exemple en tv no existeix la pirmide invertida,
prevaleix el llenguatge audiovisual.
2.- Escriure per loda. A la tv sescriu per ser escoltat. Lescriptura per tv t
ms coses en com amb el llenguatge oral, que amb el llenguatge escrit.
3.- Escoltades i vistes una sola vegada (excepte Internet i plataformes
digitals). Per tant, hem de despertar linters de lespectadori linters
periodstic.
4.- Adeqaci a la intenci, s a dir, abans descriure una notcia, hem de
saber que volem explicar i per qu. Per fer aix, hem de: analitzat i valorar
la informaci/esdeveniment, acumular i investigar la informaci, destriar la
informaci (seleccionar una o dues idees, no tenim temps de dir-les totes).
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
6/8
5.- Saber endevinar els coneixements compartits implcits. All del que
parlo i lopini pblica ja coneix.
6.- Clarificar infromaci, testimonis i opini. Per exemple, deixar clar qui diu
cada cosa. s a dir, que no es barregi la veu dels periodistes amb la veu dels
testimonis i/o entrevistats.
El llenguatge de les notcies de televisi Editorial UOC de la collecci Vull saber.
Autor: Miquel Peralta.
7) Caracterstiques del llenguatge audiovisual
Trucs per apropar-nos al llenguatge televisiu = llenguatge oral:
7.1.- Frases curtes.
7.1.1- La notcia ha de tenir una o dues idees o tems.
7.1.2.- Frases curtes, imatges breus. Frases ms llargues, imatges msllargues
7.1.3.- Locuci. Si ve un punt i seguit, farem caure la locuci o baixada de to
de loff.
Si ve un punt i apart, farem caure la locuci ms que al punt i seguit.
Si ve una coma, farem caure la locuci menys que un punt i seguit.
7.2.- Frases simples. Estructura subjecte + verb + complement.
7.3.- Evitar frases subordinades (aquelles que comencen per QUE). Intentem fer
dues frases simples en compte duna subordinada.
7.4.- Evitar frases passives
7.5.- Evitar tecnicismes
7.6.- Precauci amb els qualificatiu
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
7/8
8.- Adecuaci al tema
9.- Adecuaci a lemissor, a laudincia
10..- Locuci. Escriure per ser llegit en veu alta
DIVERSOS PUNTS DANALISI DUN TELEINFORMATIU
A lhora danalitzar un teleinformatiu podem tenir en compte diferents tipusdan{lisi.
1. Des del punt de vista TEMTIC: De qu parlen les notcies. (Societat,Internacional, Poltica)
2. Des dun punt de vista EMPRIC: Partint de lobservaci. Ex: quantesnotcies hi ha, quan duren, qui les llegeix (presentador, locutor), quinformat tenen les notcies(off tapats, directes), si hi ha grafisme o no..
3. Des dun punt de vista GEOGRFIC: de quins pasos parla, de quines ciutatsparla, en quins barris es centra! Observar la mitjana de notcies de lEstat
Espanyol per exemple!
4. Des dun unt de vista de la REALITZACI: Analitzar la posada en escena.Veure quan duren les r{fegues, el tipus de msica de la sintonaEl color
dels plats5. ANLISI DE CONTINGUTS: Quins sn els temes que parlen. Quan parlen de
les terres de lEbre.
CRITERIS I FACTORS DE LA NOTICIABILITAT.
Hi ha tres grans tipus de criteris:
Els critris periodstics
8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA
8/8
o La novetat (All encara no sha fet). Els formats nous sn els quefuncionen, ex: Salvados
o El conflicte. Sovint, els teleinformatius tenen una crrega bastantnegativa.
o Notorietat: La persona o b que t poder o la persona queexcelleix/reconeixement professional. Tamb pot influir el tema de
la popularitat i la coneixena publica.
o Repercussi social o meditica Impacte Catstrofes Afectacions concretes
o La qualitat del material audiovisualo Accessibilitat de les fonts dinformaci
Els criteris extraperiodstics Factors (no tenen la fora dun argument, duna ra, per tamb intervenen
en la selecci de notcies).
o La propietat del mitj : (Notcia negativa de la caixa que no apareixenlloc): Els accionistes intervenen en el fet noticialble
o Potencial econmic i laboral del mitj{ (corresponsals)o Personalitat, estil i lnea editorial del mitj
LLIBRES QUE CAL LLEGIR PER LEXAMEN:
- Las noticias en radio y televisin. Luca Oliva y Xavier Sitj.- Redaccin periodstica en televisin. Javier Mayoral, Pablo Sepag y Francisco
Javier Dez.