8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

1/8

LLPTV

Com podem analitzar una notcia?

- Transcriure-la. Bona sintaxi? Ben puntuada?- Comparar Durada- On semet? En quina secci semet? s la notcia principal?- Hi ha interessos o drets que comprometin o alterin la informaci?- Tractament de la imatge? Sn imatges darxiu? Veu en off? (Arxiu, planos,

veu en off, extensi dels plans, tipus de plans, gravacions)

LA INTERACCI A LA TELEVISI. LESPECIFITAT.

A) Milers de persones i una de sola.Un periodista de televisi ha de saber que el que fa va destinat a milions de

persones, per alhora cadasc el veu individualment.

B) Notcia.- Interpretacin dun fet.- Nou novetatat: all indit.- Inters pblic.- Notcia= forma ms elemntal de coneixement (PARK)- Notcia= relat, una histria. Que tenen un o ms missatges. Hi ha acci,

protagonistes, contingut infromatiu, dades

- Notcia= mirada a un esdeveniment concret contextualitzat. Exemple: escompleixen 10 anys de l11-S. Ens interessa com estar el mn desprs de 10

anys de latemptat. Per contextualitzar necessitem:

o Saber el lloc.o Afectats/protagonistes.o Circumstncies i conseqncies.

Per tant, una notcia no s un simple enunciat, una simple informaci.

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

2/8

- Notcia= unitat mnima de contingut audiovisual.- Notcia= eina ms simple de comunicaci (informaci)

Les noves tecnologies estn modificant el periodisme.

Avui dia, la notcia ha de ser immediata. A vegades volem ser tant immediats que

ens anticipem. Immediatesa (anticipaci). Lanticipaci ens pot portar a lerror o

a confusions.

La notcia a televisi est formada per:

o Text o off. Contingut informatiu.o Imatges. Pot ser: imatges, infografia, postproducci, imatges

darxiu)

o udio.El text o off, depn de la redactor, la imatge de leditor i laudio del locutor.

TELEINFORMATIUS

Programa diari dinformaci a la televisi.

FORMATS DE LES NOTCIES

Les notcies sexpressen de diverses maneres (= formats). El format sn les normes

amb les que sexpressen les notcies, per exemple, al telenotcies, al telediario

matinal

Formats= manifestacions visuals degudament acceptats pels professionals de la

comunicacin. El conjunt de formats (directe, off) acaba conformant el

telenotcies, la sexta notcies, el informativo fin de semana

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

3/8

Una notcia sola no t sentit. Sha de trobar dins dun telenotcies: on hi ha

pluralitat, el seu fragment de realitat

Com ms noves tecnologies, ms nous formats.

Si el presentador est{ dret o sentat influiei a lhora descriure/expressar la notcia

Els diferents formats o els ms habituals sn:

1) VTR (o BVU?) format per TEXT (contingut textual) + OFF+ IMATGES +AUDIO (o so ambient, vinculat a les imatges).

1.1) TEXT O OFF + SO AMBIENT + IMATGES.1.2) TEXT O OFF + IMATGES + SO AMBIENT + DECLARACI.1.3) CRNICA (?). IMATGE + TEXT + PRESENTACI A CMARA

(stand-up) + SO AMBIENT + DECLARACIONS DE TESTIMONIS.

La crnica s el format ms complert en l{mbit de les notcies. Aquests e sun

fromat que permet ser ms lliure i ms proper a laudincia. Caracterstiques de la

crnica:

- Acostuma a cobrir una informaci rellevant.- Acostuma a ser una informacin ms llarga de lo habitual. Pot duras fins a

130.

- s una notcia ms interpretada, amb ms subjectibitat per part del que haestat all i ha viscut els fets, s ms explicada, est ms personalitzada.

- El periodista explica el que ell viu, el que ell veu. Per aix, el periodista estrobaen en els llocs dels fets.

- Molts cops, les crniques van lligades als directes. El corresponsal acostumaa donar pas a la crnica que ha realitzat.

- Els que usen ms al crnica sn: corresponsals (sobretots els que sn alestranger), enviats especials, periodistes especialitzats, periodistes que

segueixen una institucin (FCB).

2) El TOTAL, INSERT O DECLAS est composta per DECLARACIONS +DECLARACIONS + DECLRACIONS (conjunt de declaracions). No hi ha text

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

4/8

informatiu. Hi ha la persona que parla (poltic, futbolista). s un format

que sutilitza molt, ja que s el format ms r{pid de montar, per situacions

que arriben a la redaccin a ltima hora, per situacions que trenquen la

rutina del telediari Ex: Declaracions dels diferents jugadors dun partit de

futbol.

3) VTR + GRAFISME O INFOGRAFIA. En telenotcies cada cop sintrodueixenms dissenys fets per ordenador (rtols, enquestes, quesitos eleccions).

Abans sen deia post-producci i ara sen diu Infografia

4) OFF TAPAT (TV3) O COLAS (TVE, A3, T5) format composta per IMATGES+ SO AMBIENT + TEXT (en directe). All que nicament est grabat sn les

imatges.

Aquest format rep el nom de off tapat (TV3) o colas (TVE, A3, T5) quan el

presentador parla per no sel veu.

Per contra, si veiem el presentador, i de sobte, les imatges se li posen per sobre,

parlarem dun off.

4.1.- Imatges rera: Veiem al presentador parlant de lentrenament del bara

i darrere seu apraixen imatges de lentrenament del Bara.

4.3.1.- Tapat post: Veiem al presentador parlant de lentrenament del

Bara i darrere seu apareixen les imatges de lentrenament del bara

que li passen davant fent un tapat.

4.4.- Infografia plat: grfics en el plat. Per exemple el temps o leseleccions.

BVI (popularmente conegut com total) o insert (tv3) s una declaraci o

declaracions seguides.

VTR s un BV per TV3= text informatiu + imatges + so ambient +

declas/inserts o off locutat

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

5/8

BBC s una crnica.

Cada canal de TV t la seva jerga/nomenclatura.

La nomenclatura entre A3 i T5 s la mateixa.

El temps a vegades s VTR perqu est grabat.

RESUM:

OFF: Presentador+Imatges

OFF tapat: Imatges amb la veu del presentador pero ell no surt

BVC: Crnica

BV o VTR: Vdeo grabat i editat a lestudi

BVI: BV de declas

REDACCI PERIODSTICA

ESCRIURE NOTCIES PER TELEVISI.

1.- No s el mateix escriure una notcia per TV que per premsa. La TV t el

seu llenguatge especfic. Per exemple en tv no existeix la pirmide invertida,

prevaleix el llenguatge audiovisual.

2.- Escriure per loda. A la tv sescriu per ser escoltat. Lescriptura per tv t

ms coses en com amb el llenguatge oral, que amb el llenguatge escrit.

3.- Escoltades i vistes una sola vegada (excepte Internet i plataformes

digitals). Per tant, hem de despertar linters de lespectadori linters

periodstic.

4.- Adeqaci a la intenci, s a dir, abans descriure una notcia, hem de

saber que volem explicar i per qu. Per fer aix, hem de: analitzat i valorar

la informaci/esdeveniment, acumular i investigar la informaci, destriar la

informaci (seleccionar una o dues idees, no tenim temps de dir-les totes).

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

6/8

5.- Saber endevinar els coneixements compartits implcits. All del que

parlo i lopini pblica ja coneix.

6.- Clarificar infromaci, testimonis i opini. Per exemple, deixar clar qui diu

cada cosa. s a dir, que no es barregi la veu dels periodistes amb la veu dels

testimonis i/o entrevistats.

El llenguatge de les notcies de televisi Editorial UOC de la collecci Vull saber.

Autor: Miquel Peralta.

7) Caracterstiques del llenguatge audiovisual

Trucs per apropar-nos al llenguatge televisiu = llenguatge oral:

7.1.- Frases curtes.

7.1.1- La notcia ha de tenir una o dues idees o tems.

7.1.2.- Frases curtes, imatges breus. Frases ms llargues, imatges msllargues

7.1.3.- Locuci. Si ve un punt i seguit, farem caure la locuci o baixada de to

de loff.

Si ve un punt i apart, farem caure la locuci ms que al punt i seguit.

Si ve una coma, farem caure la locuci menys que un punt i seguit.

7.2.- Frases simples. Estructura subjecte + verb + complement.

7.3.- Evitar frases subordinades (aquelles que comencen per QUE). Intentem fer

dues frases simples en compte duna subordinada.

7.4.- Evitar frases passives

7.5.- Evitar tecnicismes

7.6.- Precauci amb els qualificatiu

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

7/8

8.- Adecuaci al tema

9.- Adecuaci a lemissor, a laudincia

10..- Locuci. Escriure per ser llegit en veu alta

DIVERSOS PUNTS DANALISI DUN TELEINFORMATIU

A lhora danalitzar un teleinformatiu podem tenir en compte diferents tipusdan{lisi.

1. Des del punt de vista TEMTIC: De qu parlen les notcies. (Societat,Internacional, Poltica)

2. Des dun punt de vista EMPRIC: Partint de lobservaci. Ex: quantesnotcies hi ha, quan duren, qui les llegeix (presentador, locutor), quinformat tenen les notcies(off tapats, directes), si hi ha grafisme o no..

3. Des dun punt de vista GEOGRFIC: de quins pasos parla, de quines ciutatsparla, en quins barris es centra! Observar la mitjana de notcies de lEstat

Espanyol per exemple!

4. Des dun unt de vista de la REALITZACI: Analitzar la posada en escena.Veure quan duren les r{fegues, el tipus de msica de la sintonaEl color

dels plats5. ANLISI DE CONTINGUTS: Quins sn els temes que parlen. Quan parlen de

les terres de lEbre.

CRITERIS I FACTORS DE LA NOTICIABILITAT.

Hi ha tres grans tipus de criteris:

Els critris periodstics

8/3/2019 Apunts definitiu LPTV, NONA

8/8

o La novetat (All encara no sha fet). Els formats nous sn els quefuncionen, ex: Salvados

o El conflicte. Sovint, els teleinformatius tenen una crrega bastantnegativa.

o Notorietat: La persona o b que t poder o la persona queexcelleix/reconeixement professional. Tamb pot influir el tema de

la popularitat i la coneixena publica.

o Repercussi social o meditica Impacte Catstrofes Afectacions concretes

o La qualitat del material audiovisualo Accessibilitat de les fonts dinformaci

Els criteris extraperiodstics Factors (no tenen la fora dun argument, duna ra, per tamb intervenen

en la selecci de notcies).

o La propietat del mitj : (Notcia negativa de la caixa que no apareixenlloc): Els accionistes intervenen en el fet noticialble

o Potencial econmic i laboral del mitj{ (corresponsals)o Personalitat, estil i lnea editorial del mitj

LLIBRES QUE CAL LLEGIR PER LEXAMEN:

- Las noticias en radio y televisin. Luca Oliva y Xavier Sitj.- Redaccin periodstica en televisin. Javier Mayoral, Pablo Sepag y Francisco

Javier Dez.