Escola Pia de Sabadell Núm. 65 juny 2012

2

EDITORIAL

Benvolguts amics i amigues,

Tanquem un altre curs, i aquesta serà, si tot va bé, la darrera editorial impresa que adreçarem a la Comunitat Educativa. Hi ha previstos alguns canvis de cara al curs vinent que tot seguit us avençaré, no sense abans intentar fer balanç del que tot just finalitzem.

Vivim temps de canvi, de canvis normatius, de para-digma social, de necessitats familiars ... la mateixa pa-raula Crisi, en la seva etimologia no vol dir res més que canvi. Enguany tornaran a existir les proves de setembre a Secundària. Aquells que ja tenim una determinada edat recordem alguns companys o amics que no podien quedar per anar a jugar a l’estiu perquè havien d’estudiar pels exàmens de setembre. Altres pares i mares no hauran vis-cut això, perquè la primera llei de Reforma del Sistema Educatiu que abolí les proves de setembre data del 1990. També ha canviat la cara que oferim a la ciutat: les obres de restauració de la façana han finalitzat i amb elles hem recuperat l’escut que corona el cos central, amagat sota capes de morter i que només els més vells de l’indret re-cordaven. Com l’anterior, aquest canvi ens remet al pas-sat, tot i que d’una manera més plaent, amb una melangia més dolça.

La primera jornada de portes obertes va introduir un nou canvi, una nova rutina positiva i de cara al curs vi-nent volem canviar la manera com ens comuniquem amb vosaltres. L’escola invertirà recursos en gestionar la seva imatge digital i, seguint aquesta línia d’actuació, substi-tuirà l’actual format de revista per un de digital. La nova Xerrameca encara ha de ser “batejada”, però la digita-lització li donarà un ventall de possibilitats que fins ara li eren inaccessibles. Podrem enllaçar els nostres articles amb continguts externs i entenem que millorarem en gran mesura la difusió de la revista. Aquest era un punt on fa-llàvem, especialment entre la franja d’alumnes més grans.

El procés de millora en la digitalització de l’escola no s’aturarà aquí. Creiem que, tal i com s’ha fet aquest curs amb l’enquesta de valoració del clima d’aula i d’escola, les comunicacions amb les famílies guanyaran en eficàcia si cada cop més es passen a fer per canals digitals. La nostra intenció és fer que tots els papers que no demanin la signatura dels pares es passin per correu electrònic. Per a que aquesta intenció esdevingui realitat ens caldrà revisar la nostra base de dades i verificar les adreces de correu que consten als nostres registres. També volem crear nous perfils digitals de l’escola aprofitant les xarxes socials, tant a nivell institucional com d’alumnes. Entenem que aquests perfils ens poden ajudar a mantenir el con-tacte amb els antics alumnes, un col·lectiu amb el qual sovint no ens comuniquem tant com voldríem.

Vivim temps convulsos, temps de crisi, és cert. Temps de retallades que ens afecten a tots, però el que no podem retallar de cap manera és la nostra il·lusió – de tots, pares i mares, alumnat, docents – per fer que l’escola creixi i millori. És per això que vull animar a tothom qui vulgui i mostri interès a participar del proper procés de tria de representants a la Junta de l’AMPA i al Consell Escolar que tindrà lloc durant el primer trimestre del curs 2012-2013. Us mantindrem puntualment informats, esperem que mi-tjançant aquests nous canals de comunicació digital que abans esmentàvem.

Que passeu un molt bon estiu.

XERRAMECA núm. 65juny de 2012

Editorial ...................................................2Ens dibuixem! .........................................3La tarda dels avis a P4 .........................6Setmana cultural a P5 ..........................8El dia de l’avi ....................................... 10El nostre hortet. ................................. 14La casa Turull ...................................... 17Com vivien els nostres avis? ............ 18Mines de Gavà ..................................... 21Jornada de l’Esporti Convivència 6è ................................. 22Diada de l’Esport ................................ 24Carta a Sabadell .................................. 29Aplec Mou-te ........................................ 30Casal ...................................................... 31PQPI ....................................................... 32Escola Pia Calassanci .......................... 34Pujada a Montserrat .......................... 36Taller de risoteràpia .......................... 37Concurs de dibuixos ........................... 38Tu ets AMPA ........................................ 38Llibres recomanats ............................. 39

Capçalera: Josep Maria Ramoneda

Consell de redacció:Tots els alumnes i professors que han fet possible aquest número

C. Escola Pia, 9208201 SABADELL

e-mail:sabadell@epcat.nethttp:www.epcat.net/sabadell

3

ENS DIBUIXEM!

ELS ÀNECS, ELS CONILLS I LES OVELLES, AL LLARG D’AQUEST CURS

HEM CRESCUT MOLT I ENS HEM FET MOLT GRANS.

A LA ROTLLANA HEM PARLAT DE TOT EL QUÈ HEM APRÈS: JA ENS SABEM

POSAR I CORDAR LA BATA, SABEM ANAR SOLS AL LAVABO, SABEM ES-

CRIURE EL NOM I CADA VEGADA ENS DIBUIXEM MÉS BÉ...

PER AIXÒ US VOLEM ENSENYAR COM ENS DIBUIXEM I ESCRIVIM EL NOS-

TRE NOM.

LES MESTRES ENS HAN FET UNA FOTO DE CADASCUN DE NOSALTRES

PER PODER-NOS DIBUIXAR TAL COM SOM.

ELS ÀNECS ELS CONILLS

LES OVELLES

4

MIREU COM ENS DIBUIXEM I ESCRIVIM EL NOSTRE NOM:

5

HEM FET UNA EXPOSICIÓ AL PASSADÍS PERQUÈ TOTHOM HO PUGUI

VEURE.

MIREU QUE BÉ QUE ENS HAN QUEDAT:

ÀNECS, CONILLS I OVELLES

6

LA TARDA DELS AVIS A P-4

UN ANY MÉS, CELEBREM A LA NOSTRA ESCOLA UNA TARDA ESPECIAL DEDICADA ALS NOSTRES AVIS I ÀVIES QUE TANT ENS: AJUDEN, CUIDEN, MIMEN I ESTIMEN.

DESPRÉS DE LA REBUDA A L’ESGLÉSIA, ELS AVIS I ÀVIES VAN ENTRANT A LES CLASSES DELS SEUS NÉTS I NÉTES PER COMPARTIR I CONVIU-RE UNA ESTONA AGRADABLE, TOT EXPLICANT: CONTES, ACUDITS, CAN-çONS… ACABANT AMB UN BON BERENAR I JUGANT AL PATI TOTS JUNTS.

7

US ESPEREM AMB IL·LUSIÓ EL PROPER CURS !

8

DESPRÉS DE PASQUA VAM TREBALLAR LES ENDEVINALLES PER PODER FER EL NOSTRE LLIBRE. LA SETMANA ABANS DE SANT JORDI VAM REBRE LA VISITA DE L’EDITORIAL BAYARD, ON EDITEN LA REVISTA CUCAFERA.

9

10

11

12

13

14

El nostre hortet

15

16

17

LA CASA TURULL

Com ja sabeu els nens i nenes de tercer estem estudiant la història de Sa-badell. Dins l’època de la Revolució industrial hem conegut com Sabadell va créixer al voltant de les fàbriques. La família més important d’aquella època era la dels Turull, la casa dels quals hem anat a visitar.

El 1819 la família Turull, que vivia a la plaça Major, va canviar de casa i va anar a viure a una de més gran i més nova. Pere Turull va comprar uns solars al carrer de Sant Domènech, actualment Doctor Puig, una zona situada als afores de l’antiga muralla de la ciutat, i s’hi va fer construir la casa. Al costat mateix hi van construir una gran nau on hi van instal·lar la fàbrica tèxtil que abans tenien al costat del riu.

La persona més important d’aquesta família va ser Pere Turull i Sallent, va néixer a Sabadell el 1796 i va morir el 1869. Va portar la primera màquina de vapor a les seves indústries, fet que ajudà a convertir Sabadell en la primera concentració tèxtil llanera de l’Estat espanyol.També va ser l’alcalde en dues ocasions i diputat a les Corts espanyoles de Madrid, on era conegut com el “rico catalán”. També va fundar la Caixa d’Es-talvis de Sabadell.

18

COM VIVIEN ELS NOSTRES AVIS?

Els alumnes de 4t hem treballat la línia del temps per tal conèixer els dife-rents períodes de la història .

Dins aquest tema ens hem aturat a començaments del segle passat i a tra-vés d’una visita al Museu i la Tècnica de Terrassa ens hem transportat al passat. Hem pogut veure les diferències entre la vida de les persones en aquella època i la nostra. Seguidament hem entrevistat als nostres avis per conèixer com va ser la seva infantesa i joventut i l’hem comparat amb la nostra i a partir d’aquí hem treballat la idea de canvi i evolució. Aquí en teniu unes mostres.

19

LA LÍNIA DEL TEMPS

DIFERÈNCIES ENTRE LA INFANTESA I JUVENTUDDELS NOSTRES AVIS I LA NOSTRA

Després d’haver fet l’entrevista al nostre avi o àvia i d’haver llegit algunes de les entrevistes que han fet els nostres companys de classe,ens hem ado-nat que:

- Guillem: Abans no tenien tele. - Altres: en algunes cases si i en altres no. - Mireia: La majoria començaven a treballar molt joves, cap als 13 anys. - Gennadii: La meva àvia no, ella va començar als 40. - Jordi A: Anaven amb uniforme a l’escola. - Gennadii: Hi havia cases que tenien telèfon i altres no. Si voli en trucar havien d’anar a la telefònica i allà hi havia unes ca- bines per trucar. - Paula: A les escoles es parlava en castellà. - Jan: Si tenies televisió, només tenia dos canals. - Laia: La televisió es veia en blanc i negre. - Jan:ilesfotografiestambé. - Òscar M: La programació dels canals de televisió no durava tot el dia. Tenien un horari. - Sergi: La meva àvia si feia alguna cosa malament a l’escola, amb un regle li picaven els dit. - Marc : A l’escola de la meva àvia si que parlaven en català. Vivia en un poblet.

20

- Òscar R: Els avis van viure la postguerra - Guillem:No hi havia gaire menjar i estaven en “crisi”. - Pol: Quan hi havia guerra el meu avi tenia set anys i quan va acabar ja tenia edat d’anar a la guerra. En Franco va fer matar el meu rebesavi. - Paula: La gent es cosia la seva pròpia roba ja que era més eco- nòmic. - Altres: També es podia comprar una peça de roba i portar-la a la modista o al sastre per fer una faldilla, pantalons,abric,... - Júlia: No hi havia tants cotxes com ara i s’anava més a peu. - Jan: A l’escola no feien servir el mateix material que ara. Teni- en llapis, llibreta, llibres ,ploma i bolígraf. - Sílvia: Per desplaçar-se feien servir més el transport públic - Altres: sí, el tren per exemple. - Josep: Les escoles eren de nens o de nenes. No estaven barre- jats. - Lluís: Els carrers no estaven enrajolats com ara. Tenien sorra i els nens podien jugar a bales, xapes,...De vegades posaven llaunes a la via del tren perquè s’aixafessin i en poguessin fer xapes. - Altres. També es tiraven pedres. - Lluís: Els telèfons en comptes de botons tenien una rodeta. Els homes havien d’anar obligatòriament al servei militar que era un entrenament per si havien d’anar a la guerra. - Albert: Hi havia escoles on parlaven en català i en castellà. - Lluís: Quan entrava un mestre els nens s’havien d’aixecar i sa- ludar-lo i quan marxava també. - Mireia: Abans tots els nens i nenes feien la comunió perquè eren més creients. - També calia que les nenes ensenyessin les mans a les monges perquè havien de ser molt polides. - ...

Segur que moltes idees han quedat en el tinter. Aquí hi ha una petita mostra d’algunes de les diferències entre la vida dels nostres avis i la nos-tra.

Tot això ens ha de fer pensar.

De vegades creiem que les coses sempre han estat com nosaltres les conei-xem i això no sempre és veritat. Les coses canvien, evolucionen, es trans-formen. Cal que valorem el que tenim i treballem per seguir evolucionant tenint en compte les persones.

21

Les mines de Gavà són unes mines de variscita que es feien servir al neo-lític. La variscita la feien servir per fer joies.A la variscita, utilitzaven la ballarina,que servia per fer un forat per posar el fil de les polseres i collarets.Per treure la variscita de les mines anaven picant pel voltant fins que que-des com una làmina per treu-laPer anar a visitar les mines primer hi ha una exposició de tot el que han trobat a les mines,els ossos,les eines,les cases, etc.Després de la exposició hi ha unes mines artificials per visitar,allà t’ense-nyen com eren les seves coves abans, com treien la variscita,com enter-raven els difunts, etc.Les mines de Gavà són molt divertides, s’aprèn coses que potser no sa-bíem, expliquen les coses ven detallades, també fan vídeos per que s’en-tengui millor a la gent que li costa etc.A les mines es pot aprendre moltes coses com per exemple perquè feien servir la variscita,com la treien de les mines, com era la vida abans,quin material tenien o feien servir,com eren els seus cranis,com feien les cases i moltes coses més interessants.

Sergi Riáñez, Mireia Bardají i Núria Lladó 5èC

22

JORNADA D’ESPORT I CONVIVÈNCIA A SISÈ

El passat divendres dia 4 de maig va tenir lloc a Caldes de Montbui la trobada del JEIC (Jornada d’esport i convivència). Hi van participar els alumnes de sisè de totes les escoles pies de Catalunya.L’objectiu principal era conèixer a altres companys de la seva edat i passar una bona estona practicant l’activitat que cadascú havia escollit prèviament.

Arribada a l’Escola Pia de Caldes

“Va ser divertit i ens ho vam passar molt bé” Jaume Roma“Em va agradar l’espectacle que ens van preparar amb la bici de trial” Oriol Llonch.“Tot el què ens van preparar va ser molt original” Anna Felip“El lloc per dinar no va ser un bon lloc perquè hi havia molta sorra, feia molta calor i l’espai era petit” Roger Subirachs

Cada alumne s’anava col.locant a la seva activitat

23

Preparatius per l’activitat de futbol

“Els partits de futbol estaven bé, però vam jugar pocs partits perquè hi havia molts nens” Marc Pena“El futbol estava ben organitzat però vam jugar poc. Vam estar més estona esperant que jugant” Héctor Magret

“L’activitat d’arts marcials van ser molt divertida” Mireia Pons“Ens van ensenyar les bases del taekwondo” Begoña Delgado

Els reporters no van perdre detall de tot el què va passar

Tothom tenia temps decomentar les jugades

24

DiaDa De l’esport1r i 2n d’ESO

25

3r i 4t d’ESO

26

batxillErat

27

28

pqpi

29

Estimats amics i amigues de l’Escola Pia de Sabadell,

Des de Cuba us recordem amb molt d’afecte. Sabem que, aquest curs, ha estat ben especial, sobretot pel comiat inesperat i trist de la nostra estimada Núria Domènech. El dia a dia ens em-peny a tenir cura del present; aleshores, el record de les persones estimades, de les experiències viscudes i compartides, resta en silenci; discretament, però, va madurant i, de tant en tant, ines-peradament, quelcom el fa emergir amb el seu embolcall de dolor, d’enyorament, però, també, d’ànim, de coratge, el que prové del desig de ser fidel al millor que ens han deixat els que ens han precedit. La tasca d’educar ens va unir a la Núria i, avui, ens permet mantener vius els lligams amb ella.

Ens imaginem el treball intens que heu anat fent al llarg del curs i el que encara feu: treball dels pares i mares; de l’alumnat; del professorat i del totes les persones que fan posible que l’escola faci un bon servei. També des de Cuba, la nostra comunitat escolàpia, formada per cinc religiosos i per un bon nombre de laics i laiques, procura fer allò que ens és propi i que tant ens agrada: tasca educativa. Si seiéssiu una estona sota les arcades del pati de la nostra comunitat de Gua-nabacoa, veuríeu un degoteig de persones, infants, joves i grans que assisteixen a algun dels pro-grames educatius que podem oferir: les ludoteques, que són una veritable escola bressol; l’Esplai dels dissabtes o el que es fa el mes d’agost; els tallers d’idiomes: anglès per a nens i adults, i francés, italià i portuguès per als adults; els tallers d’informàtica; la Diplomatura en Humanitats; la biblioteca; el curs de preparació per a les proves d’accés a la universitat i el taller de brodats. També veuríeu algunes persones que participen de la comunitat cristiana, que s’alimenta de l’Evangeli per poder ser un bon instrument a favor del món que Déu desitja.

Si estiguéssiu a l’Havana, al barri de Los Sitios, veuríeu una munió de gent que mira resoldre els problemes quotidians: el menjar que no es troba, l’aigua que no arriba, la casa que cau... Al bell mig del barri, la parròquia de Sant Judes i Sant Nicolàs, que anima el nostre company Àngel Cuevas. Amb espais ben limitats, procuren oferir recursos educatius per a la gent del barri: una biblioteca; tallers d’anglès per a nens i adults; tallers d’informàtica; i done aixolpluc a grups de persones amb necessitats especifiques: Alcohòlics Anònims, SIDA...

A 60 km de l’Havana, en un entorn més rural, podríeu visitar el nostre company Francesc Carreró, que anima la parròquia de Sant Hilarion, en el poble de Guanajay. Allí, us acolliria una comunitat cristiana ben viva, que viu l’Eucaristia a ritme de Salsa i de Son. Hi trobaríeu un agrupament es-colta ben nombrós; molts grups de catequesi de nens i joves; tallers d’informàtica i una biblioteca. A la mateixa població, les nostres germanes Es-colàpies, que són un puntal de la parroquia i que donen un bon testimoni de compromís social.

Bé, ara tanqueu els ulls i imagineu-vos tot això embolcallats per una atmosfera d’escalfor tropi-cal; també és l’escalfor de la nostra abraçada.

Salvador RieraVíctor Filella

30

AplecLa Trobada Anual dels grups Mou-te en Xarxa de l’Escola Pia de Catalunya ha tingut lloc el diumenge 22 d’abril a la ciutat de Balaguer, capital de la No-guera. Més de 400 persones provinents de diverses escoles de l’Escola Pia de Catalunya, entre infants, joves i adults, han celebrat junts aquesta diada de convivència que coneixem amb el nom d’Aplec. El lema central de la trobada ha estat Mobilitza’t, amb la idea de treballar tot allò que ens porta a fer accions per ajudar els altres, millorar el nostre entorns i, en definitiva, intentar fer un món millor. Després d’una càlida recepció als patis de l’Escola Pia de Balaguer, els partici-pants han format petits grups per fer una descoberta de la ciutat, per conèixer el seu patrimoni, història i indrets emblemàtics. Un cop els grups han tornat al pati de l’escola, s’ha celebrat una eucaristia organitzada pels grups Mou-te de Balaguer. Després del dinar, el grup ‘La Terrasseta de Preixans’ ha amenit-zat el final de l’Aplec en un ambient festiu.

QUÈ ENS POTS EXPLICAR DE L’APLEC MOU-TE?

- M’ho vaig passar molt bé, vem fer un joc per la ciutat per conèixer coses. Sandra 3r. EP-Vam arribar i vam esmorzar, després ens vam reunir per famílies i ens van donar una medalla amb un color i un número. Vam fer una excursió tot bus-cant proves i responent preguntes. Després vam tornar a l’escola on vam di-nar i vam tenir temps per jugar. També vam tenir temps de cantar i ballar i fer el joc de les cadires! Miquel Estopà i Xavi Mallol 3r. EP- Vam fer una gimcana per tot Balaguer i anàvem fent proves. Pau Higuera 3r. EP- Vam fer una missa i després va sortir la Pepi que li donaven les gràcies per-què va muntar tot allò i també el director a qui li van regalar dos canaris. Georgina Rich 4t. EP.- A la gimcana s’havien de respondre preguntes. Armand Rich 3r. EP.- Al final va venir un grup de música. Júlia Hernández 3r. EP- Ho havia gent de moltes Escoles Pies i de totes les edats. Sílvia Ustrell 3r. EP.

31

Volem informar-vos, des del grup Fulanos de Tal, que estem impulsant un pro-

jecte en el qual tots hi estem molt il·lusionats, que consisteix en donar una nova

imatge al Casal, tot remodelant l’espai per fer-lo el més acollidor i agradable

possible, però funcional al mateix temps. Es tracta d’una renovació completa de

l’entrada, les dues sales i els banys. Després de fer una neteja a fons per desfer-

nos d’allò que no sigui necessari i arreglar allò que no funcioni, donarem una

bona capa de pintura i col·locarem els mobles pertinents, redistribuint les sales

segons la nostra planificació, per assegurar-nos un bon aprofitament de l’espai.

Amb tot això aconseguirem que les condicions siguin òptimes per als casaleros i

casaleres que ens hi reunim setmanalment. Enllestirem la remodelació tot afegint

diferents elements de decoració, com ara els murals, el logo del Casal pintat en

una paret, juntament amb cartells que indiquin els noms de les sales. Tots els

grups treballarem colze a colze i ens unirem per un mateix objectiu: rentar la cara

al Casal! D’aquesta manera, la nostra intenció és poder començar el curs 2012-

2013 amb la màxima energia possible, en un Casal renovat i ple d’aire fresc.

32

Reflexions després d’aquest curs al PQPI

Vaig deixar l’ESO...

“Havia repetit dos cursos i ja no tenia ganes de tornar a fer l’ESO, estava molt atabalat.” Jaume“Vaig repetir per segon cop i ja no podia més. Faltava alguns dies, no feia els deures , la “liava”... “

Marc“Vaig estar més pendent del amics, novies, festa, que de l’estudi.” Ángel

“La falta de motivació pels estudis i el desinterès per anar a classe.” Alejandro

“ A l’escola m’ho prenia tot en broma, reia amb els amics, donava mal exemple a tothom i vaig repetir curs.” Julio

Les causes que em van dur a abandonar la ESO van ser repetir 4art. Fer el mateix m’atabalava i vaig començar a faltar a classe” Florina

“Em sentia atabalada, mai prestava atenció, m’agradava molt xerrar amb tothom. Em portava bé amb tothom, inclús amb els professors, però no tenia clar que volgués comprometre’m a treure’m la ESO”

Romina

Després...

“Aquell estiu vaig estar treballant, em van donar la possibilitat de poder continuar treballant durant el curs i no sabia que fer. Si m’hagués quedat treballant guanyaria diners i tindria més temps lliure

però no estaria contenta amb mi mateixa.” Nathaly“Tenia pensat treballar el més aviat possible per poder ajudar a la família i també per tenir diners per comprar-me coses. Vaig fer una petita formació d’electricitat i, al cap de poc temps, vaig entrar en el

món laboral molt content i amb moltes ganes d’aprendre.” Ángel

“Em vaig plantejar fer el PQPI, preparar per fer la prova d’accés a través d’una escola d’adults o fer cursos al Vapor Llonch” Zahra

“ Em vaig plantejar anar a l’escola d’adults per després poder fer mòduls” Alejandra

“Em vaig plantejar fer un PQPI ja que guanyaria experiència i aprendria coses” Sergio

“Tots els del meu entorn volien que fes un PQPI perquè veien que no podia seguir d’aquella manera. Vaig acabar 4art d’ESO i em vaig plantejar fer el PQPI o treballar.” Loubna

EL meu pas pel PQPI...

“Crec que encara que les coses no surtin bé hem de pensar positivament i continuar buscant solu-cions si no volem conformar-nos amb poc. Quan vaig començar el PQPI vaig decidir prendre-m’ho molt en serio perquè ja no volia desaprofitar més el temps He pogut continuar amb ganes, lluitant

per arribar al que vull fer, estic contenta amb els meus resultats”. Nathaly

33

Reflexions després d’aquest curs al PQPI

““He après moltíssimes coses, m’he adonat que clar que puc aprovar si m’hi poso, també em sembla que això m’està servint per madurar. Estic molt contenta i orgullosa de mi mateixa.” Aida

“En el PQPI i a les pràctiques, treballant al Zara, complint un horari, seguint unes normes... m’ha fet madurar molt.” Jaume

“Ara puc tenir més oportunitats de formació, creixent mica en mica a nivell acadèmic; i també tinc oportunitats en el món laboral ja que he fet pràctiques en un comerç. A més, el PQPI serveix per

emmotllar-te a l’actualitat en la que vius, et mentalitza de les vivències que vols tenir en un futur.” Ángel

“M’està ajudant a estudiar un altre cop i a poder-me treure alguns títols. El PQPI et dóna una segona oportunitat en els estudis , crec que tothom és mereix sempre una segona oportunitat i això està

molt bé” Marc

“ M’ha semblat una bona experiència, m’he sentit complet i afortunat, ho he aprofitat i he conegut molta gent al llarg del curs que m’han ajudat molt. A les pràctiques he après moltes coses que m’han

fet adonar de com és el món laboral de veritat” Sergio

“He adquirit coneixements d’administració i he fet unes bones pràctiques. He après a ser millor per-sona, més responsable. “ Marc

L’any vinent…

“Estic acabant el PQPI de Comerç, he aprovat la prova d’accés als cicles formatius de grau mig. L’any vinent m’apuntaré a l’escola d’adults a treure’m l’ESO, també vull fer un mòdul per estudiar disseny i,

potser, combinar-ho amb una feina.” Aida“El PQPI ha sigut una motivació per seguir estudiant. M’agradaria fer el cicle formatiu de grau mig de

Comerç i després treballar. “ Jaume“Després de fer el PQPI faré un mòdul d’administració i vull seguir amb els meus estudis. En un futur

m’agradaria fer ús del que he après aquest curs” Alejandra

“M’agrada la fotografia i el disseny artístic i. Amb el que tinc puc buscar feina però crec que el millor serà continuar amb un mòdul de grau mitjà. “ Romina”

“La meva situació ha millorat bastant i podré seguir estudiant un mòdul de grau mitjà del que m’agrada fer.” Florina.

“Crec que havent fet aquest curs tinc possibilitats de tenir un futur, tinc ganes de posar-me a fer,treballar i estudiar el que vull ser. Maria

34

Escola Pia Calassanci, una escola per reconstruir itineraris educatiusi socials de joves en risc

“M’agrada treballar amb les mans i trastejar amb les màquines. El meu somni és ser mecànic” explica l’Alan, un jove de 17 anys. El curs passat, però, l’Alan no va aprovar l’ESO i no va poder entrar al Grau Mig per fer-ho rea-litat. Encara no ha desistit i, per això, agafa cada dia el tren des de Castelldefels a Barcelona, al barri del Raval, per anar a classe. Allà es troba amb el Jerry, que també espera fer de mecànic algun dia. Ell arriba caminant des del Centre d’Acollida on viu, però fa un parell d’anys va fer un viatge molt més llarg: des de la seva Ghana natal, caminà dos anys per creuar el desert i navegà en pastera durant dies, perseguint una oportunitat.

Què tenen en comú l’Alan i el Jerry? Són joves amb els seus itineraris educatius trencats i, ara, tots dos són alum-nes a l’Escola Pia Calassanci. Allà, com explica en Joan Prat, escolapi i professor del centre, “és important oferir-los aquelles competències que els seran necessàries per a millorar la seva ocupabilitat laboral i, en alguns casos, el trànsit a una formació més especialitzada. Algunes competències són clarament transversals com poden ser les d’àmbit relacional o laborals i d’altres ja són clarament instrumentals per a desenvolupar una professió de-terminada. Aquest itinerari és llarg i demana temps ja que molts d’ells vénen de situacions de fracàs personal i escolar -no tenen l’ESO acabada i sense l’ESO no tens res-. D’altres vénen de processos migratoris i els falta un procés formatiu bàsic”.

En Javier Pérez, coordinador del Calassanci, explica que aquests nois i noies “no es poden desenvolupar bé en el sistema educatiu tal com el tenim organitzat. No entren en el carril i en l’escola tradicional no s’ensurten per-què no poden aportar el que allà s’espera. Aquí treballem les persones des d’una vessant holística: els ajudem a aflorar les seves capacitats i a valorar-les”. Són joves en risc d’exclusió, per raons econòmiques o socials i que arriben a l’escola derivats dels Serveis Socials, dels Centres d’Acollida o des dels seus instituts.

I tanmateix, com explica la Núria Pallí, una de les seves educadores i que porta 12 anys treballant amb ells, “són joves amb moltes capacitats. Fins ara, no se’ls han valorat i això els té molt tocats a nivell emocional. Necessi-ten suport i orientació”. El seu company Javi García destaca que “em sorprenen constantment. Aquests joves i adults viuen a nivells molt diferents i han desenvolupat els seus propis mecanismes per afrontar el present”. Però tenen molt a aportar a la societat: tots el defectes i virtuts de la joventut. L’energia, la vitalitat, l’optimisme, la possibilitat d’equivocar-se però també la d’aprendre per seguir millorant”.

Per això, “al Calassanci no treballem per aprovar o anar a la universitat. Preparem els joves per a la vida del dia a dia, per relacionar-se amb el seu entorn i per al món laboral. Quan arriben, treballem aspectes com la intel·ligència emocional per assolir una relació assertiva amb els seus companys o amb els seus superiors. O aprenem a parlar en públic. Tots hem de tenir eines i reconéixer els nostres punts dèbils per poder avançar” explica el Javier.

A part d’aquests tallers, el Calassanci ofereix cursos de cuina, cambrers, elèctrics, mecànics de bicis o infor-màtica. L’objectiu d’aquests és detectar els interessos i capacitats innates que tenen. A partir d’aquí, se’ls ajuda a dibuixar un itinerari personalitzat, o bé formatiu a través d’un Programa de Qualificació Professional Inicial –PQPI del Departament d’Ensenyament- o bé laboral. Per a ells no són les aules ni les pissarres. Necessiten experiències.

Una de les claus de l’èxit és que els grups de classe són reduïts i l’atenció dels educadors, professionals experts, molt personalitzada. Segons el Javier, és bàsic que “aquests educadors frueixin educant. Han de tenir una certa sensibilitat. Per educar, cal escoltar i deixar-se tocar per l’altre”. La Núria creu que, a més, “hem de saber mante-nir l’equilibri emocional. Hi ha factors externs que no controles i que, de vegades, veus que els aboquen al fracàs vital. És tan difícil sortir-se’n sense les necessitats bàsiques emocionals i materials cobertes! Com a educadora, he de saber què puc fer i què no”.

Però els educadors de l’escola treballen per l’èxit i no pel fracàs. Com ho mesuren ells? “Crec que tot va bé quan veig que se’n surten a nivell laboral però també social amb les eines que els hem donat. Cal aprofitar cada moment, fins i tot els espais més informals, per arribar a ells” explica la Nuria. Per al Javier, “l’èxit és que el jove sigui ell mateix: desenvolupi les seves capacitats personals i les utilitzi per treballar. Que recordi l’ensenyament

35

rebut, els consells que li vam donar i un lloc on se’l va apreciar”.

Com recorda, el Joan, “l’Escola Pia té per objecte fer créixer les persones perquè esdevinguin autònomes i creiem que l’educació és una de les millors eines per afavorir la inclusió social. Per això, té sentit oferir iniciatives perquè les persones que han tingut menys oportunitats puguin empoderar-se per traçar el seu propi itinerari, tal com fem al Calassanci”. Segons el Javi, “aquests són projectes necessaris com a mecanisme de regeneració social. La societat és com un organisme viu: necessitem cuidar totes les parts per aconseguir millorar.”

En moments de crisi com l’actual, és quan creixen les necessitats socials i, en canvi, disminueixen els recursos. Cada dia més persones s’adrecen a les entitats socials en recerca d’ajut i les subvencions i aportacions per aques-tes entitats descendeixen. Per això, si voleu saber més sobre els projectes del Calassanci o donar-nos suport pels tallers (materials, instrumental...) o ofertes laborals, podeu contactar amb nosaltres a calassanci@escolapia.cat. Si voleu fer una aportació econòmica, ho podeu fer a través del número de compte 01280362590100006891 (Bankinter).

DESTACAT

Aprendre matemàtiques amb un albaràUna factura de la llum pot servir per fer un comentari de text; un albarà, per aprendre a sumar, i la nòmina, per comprendre com funciona la proporcionalitat. Els educadors del Calassanci ho tenen molt clar: al seu centre no hi ha llibres de text ni se segueix un currículum formal. Però s’aprén. Com explica la Núria, “impartim les ma-tèries teòriques de manera transversal. Per exemple, davant d’un cartell que posa “20% Rebaixes” els pregunto als meus alumnes: Vull o no vull comprar? Em convé? Tots vénen d’una suma de fracassos acadèmics i no volen sentir que estan estudiant matemàtiques com fins ara els han intentat ensenyar. Volen sentir que estan apre-nent una cosa útil”. No guarden bons records del seu pas pel sistema educatiu formal així que “mai diuen que van a l’escola. Ells i elles sempre diuen que vénen al centre” afegeix la Núria. El Calassanci és una escola que no és escola, on s’acompanya els nois i noies en el seu procés personal, educatiu i professional; on no s’estudia per aprovar ni passar examens; on no hi ha llibres de text però s’adquireixen coneixements. On els professors són molt més que professors: “Som el seu punt de referència a nivell personal i laboral. No tenen altres referents en el seu entorn per fixar-s’hi” afirma la Núria.

36

Pujada a Montserrat amb la Pia de Sabadell

Jo només puc dir gràcies, però GRÀCIES amb majúscules, així comença la meva experiència de la pu-jada a peu a Montserrat.Sí, va ser una casualitat que m’apuntés a fer de cotxe escombra a la Pujada a Montserrat, perquè no podia deixar que la meva filla anés sola a Montserrat (quina bogeria fer aquesta mena de marxa a peu tant llarga!!!!). Però a vegades les casualitats són les que et porten els millors moments. És el que m’ha passat amb aquesta Pujada.Potser ha estat la gent que hem fet d’escombra que, barrejat amb la feina a fer durant tota la nit: preparar els avituallaments, veure l’esforç dels participants, la il.lusió d’uns i els reptes dels altres, tot plegat.... Realment amb aquesta Pujada m’heu donat més vosaltres a mi que jo a tots vosaltres.

Vaig parlar amb el senyor que va arribar últim, estava cansat , esgotat, li feia mal tot, de cintura per avall tot era dolor, però em va confessar que fer la pujada, era un repte que s’havia proposat (potser una promesa) i que estava molt content i feliç i em va donar les gràcies per tenir-ho tot a punt en ells llocs d’avituallament!!!, però si la feina grossa la patia ell !!!!, vaig pensar.

Vam recollir un noi que es va adormir a la darrera parada a la plaça de Monistrol, em va confessar que estava molt enfadat amb ell mateix, perquè era un repte per ell i per estar amb els companys, el vam pujar amb el cotxe, però un cop a dalt va donar ànims als companys mentre anaven arribant amb cara de cansats.

Dues noies que van fer un tram en cotxe, no van resistir a fer el darrer tram a peu i van voler arribar a peu a Montserrat des de Monistrol. Una mare, a qui vam trucar perquè no s’havia presentat a la sor-tida, va aconseguir venir portant-la al primer avituallament, un cop a dalt a Montserrat em va agrair molt i molt que la truquéssim perquè no es quedés sense pujar, i em va confessar que havia passat una de les millorsexperiències dels últims anys.

Recordo amb una imatge molt agradable com la gent esperava amb paciència l’arribada dels mossos d’esquadra per travessar la carretera. Només van arribar amb 5 minuts de retard, però com que tota la colla van arribar més de 15 minuts abans del previst va semblar que els mossos s’havien retardat molt. La seva feina va ser impecable.

Va ser un cop d’efecte donar taronges tallades a quarts, per refrescar i recuperar una mica d’energia. Vam tenir la sort que ens van vendre unes taronges boníssimes. Mala sort va tenir un noi que va agafar una indisposició, va vomitar i va haver de venir la seva mare a buscar-lo només al començar, al tram de Matadepera. El seu pare va continuar fins a Montserrat. En aquesta pujada també es “maco” veure com professors i alumnes es coneixen en un altre ambient i com gent que no es de l’escola, es relaciona amb tothom.

Nosaltres, els dels cotxe escombra, anar controlant que ho tinguem tot a punt per l’arribada a cada avituallament (ens vam perdre per dintre Terrassa, això no ho sabíeu, eh?, casi no arribem a temps a Vacarisses!!!!!).

Anècdotes n’hi ha moltes, segur que vosaltres en teniu més. Estaria bé que totes es poguessin posar en el bloc de l’AMPA o a la WEB de l’escola i que tothom les pogués llegir o escriure. S’ha d’agrair també l’esforç i dedicació al cap de cursa i a la noia que tancava la caravana de gent. Agrair a tot el professorat per la difusió que fa d’aquesta caminada. També a tots el joves que van pujar a Montserrat, aquelles hores, molts de la seva edat estaven dormint calentets i descansats.La meva filla que és relativament nova en aquesta escola, va arribar molt motivada a Montserrat, (grà-cies per aconseguir que pugés). El remat final va ser quant donàvem l’esmorzar a tots , tots ens anaven agraint la nostra feina quant realment els que van patir van se ells. He fet la feina de cotxe escombra i cada vegada que estava més a la vora de la fi, estava més content de fer aquesta petita col·laboració. Vosaltres m’heu ajudat a fer el meu viatge a Montserrat.

La samarreta d’aquest any és molt maca.

Be, amics fins l’any vinent!!!!!

Taller de Risoteràpia

Una molt bona experiència!

Per començar som un grup de per-

sones que gairebé no ens coneixem,

que tenim els nostres perjudicis,

els nostres hàbits i el nostre crite-

ri. L’objectiu és recuperar el nen o

la nena que portem dins, perdre el

sentit del ridícul i trencar amb al-

gunes convencions socials que ens

impedeixen l’espontaneïtat i la natu-

ralitat. A través de jocs agradables s’aconsegueix un ambient distes i molts

somriures i d’aquesta manera es facilita la comunicació. I la bona comuni-

cació i el sentir-se bé ajuda molt a afrontar el dia a dia.

Al taller van assistir 30 persones.

Al començament el comentari

general era com desconnectar i

començar a riure un dijous qual-

sevol a les 8 després de treballar.

Amb l’ajuda de la facilitadora,

Isolda, que proposava jocs, mo-

viments, cançons, activitats en

rotllana, etc...ens vam deixar anar. Al cap d’una estona estaves tan ficat en

el joc, que el cap havia deixat de pensar en les preocupacions i reies i gau-

dies del moment. Al acabar la Isolda ens va preguntar com ens sentíem les

respostes eren: “content” “connectat amb mi mateix” “alegre” “Relaxat”.

Esperem que l’any vinent 30 persones més s’animin a passar-ho bé una

estona.

37

38

Moltíssimes gràcies a tots els nens i nenes que participeu al concurs. Els vostres dibuixos són meravellosos...No us podeu imaginar com n’és de difícil triar el guanya-dor...Aquest any, la pancarta l’hem fet amb el dibuix que ens va fer el JOAN LLEÓ TERRICABRAS de 2n B.

CONCURS DE DIBUIXOS DE L’APLEC FAMILIAR

Dins les diferents categories, els guanyadors van ser:

PrimàriaJoan Lleó Terricabras de 2n.Pere Valls Escobar de 4rt.

InfantilAriadna Sousa Andreu de P- 4Laia Saus Escorihuela P-5

Vols ser de la Junta de l’AMPA?

A la Junta sempre falten mans…L’any que ve hi ha vacants als següents cursos :

· P3 d’Infantil· P5 d’infantil· 2n. de Primàira· 6è. de Primària· 2n. d’ESO· 1er. de Batxillerat

Anima’t!

39

LLIBRES RECOMANATS ESTIU 2012

Grup d’Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya

http://elgoigdellegir.blogspot.com/

INFANTIL

• Onéselmeubarret?Jon Klassen. Ed. Pepa Montana 2011.• L’Elmeril’aviElda.David Mckee. Beascoa 2012.• Laavellana.Eric Battut. Kokinos 2011.

PRIMÀRIA

CICLE INICIAL• Atrapat.Oliver Jeffers. Andana 2011.• CocoiPiu.Alexis Deacon. Ekaré 2011 .• Lossietehermanoschinos.Rodolfo Castro. OQO 2011

CICLE MITJÀ• Lafilladelcarboner.Carme Bernal. Abadia de Montserrat 2012.• Ennuvolatambriscdemandonguilles.Judi Barrett. Corimbó 2012• Hambredelabo.Eric Pintus. Oceano Travesia 2012

CICLE SUPERIOR• Elpetittigrerugidor.Reiner Zimnik. Ed. Jardí secret de Viena 2011• EnBatu.Tute. Bang edicions 2011.• ElautobúsdeRosa.Fabrizio Silei. Barbara Fiore 2011

SECUNDÀRIA

1r-2nESO• Ciutatd’orfes. Avi. Bambú 2012.• Lesmaletesd’Auschwitz. Daniela Palumbo. EstrellaPolar 2012• Aúntequedanratonesporcazar. Blanca Álvarez. Anaya 2012

3r -4t ESO• Bering. Jordi Cortés. Bambú 2012• Unestiudiferent. Jenny Hann. Cruïlla 2012.• Cuentospolicíacos. V.V.A.A. Oxford 2011 .

BATXILLERAT - FORMACIÓ PROFESSIONAL

• Elsjocsdelafam. Suzanne Collins. EstrellaPolar 2012.• Todoporunachica. Nick Hornby. Anagrama 2009.• Elmóngroc. Albert Espinosa. Mondadori 2009.

PARES. MARES. AVIS. ÀVIES ...

• Maic.Tina Vallès. Baula 2011.• Lalibreríaambulante. Christopher Morley. Periférica 2012.• Ambl’aiguaalcoll. Petros Markaris. Tusquets. 2011.• Quanéremfeliços. Rafel Nadal. Destino 2012• L’avide100anysqueesvaescaparperlafinestra. Jonas Jonasson. La Campana. 2012

ARAMARK Servicios de Catering

Dandoservicioa:

Colegios, Residencias, Empresas,Hospitales, Centros de ocio

C/Aribau 200-210. 5ª Planta08036 Barcelona

Tel.93.240.21.41/Fax.93.240.24.50

Serveiintegraldenetejaimantenimentperatottipusdedependències.

Telèfoncentralitzatd’atencióalclient

902 297 297

Passeig de la Plaça Major, 48 - Tel. 93 725 83 59 - 08202 SABADELL

ESTUDI FOTOGRÀFIC Passeig Manresa, 1 1er Pis

Passeig de la Plaça Major, 34-38Tels. 93 725 59 59 - 93 727 33 54 - Fax 93 727 65 91

Passeig de la Plaça Major, 12Tel. 93 727 58 04

Marià Fortuny, 11Tel. 93 727 57 94

08202 SABADELL

C O N S T R U C C I O N E SM U R C I A N O E H I J O S , S . L .

obres i reformes de qualitat

C/ M

anue

l de

Falla

, 32

2n0

8210

Bar

berà

del

Val

lès

93 7

18 0

8 61

607

08

53 3

4