Telèfon: 973 37 00 75.

Web: www.hostalcalfrancisco.es/

Hostal Cal Franciscó

Carretera de Berga, s/n,

25716 Gósol

CAL FRA NCI SCO

Un dels símbols de Catalunya

PEDRAFORCA

Descripció:

Descobreix una muntanya única i emblemática per

l’excursionisme català. Aquest és un itinerari que et

descobrirà la bonic población de Gósol, i els paratges més

pròxims, des d’una zona de conreu treballada per l’home

fins a Prats subalpíns plens d’isards.

Deixa’t seduir per la màgina del lloc i per totes les seves

llegendes!

MAPA DE L’EXCURSIÓ

LLEGENDA

En aquells temps en què els moros causaven el terror dels nostres avantpassats,

elPedrafor ca no tenia pas la forma que té ara.

Una nit, els habitants d'aquest tros de món van començar a sentir estranyes re-

mors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits ves a saber de

què. Aquella nit va ser llarga i quan tothom va poder sortir, ja que la clariana

del dia els protegia, es van trobar amb un paisatge insòlit. mai ningú no s'ho

hauria cregut, si no ho haguessin vist amb els seus propis ulls. Dalt de la mun-

tanya s'aixecava un castell d'altes torres i murs poderosos.

Tots pensaven el que deien:

- Qui podria aixecar una fortalesa en una sola nit, sinó el diable.

I tots es queixaven sense saber que fer:

-Ara sí que estem perduts. Els moros han fet tracte amb les fúries de l'infern.

Això només pot portar desgràcies.

Des del castell ja començaven a tirar amb les sagetes contra tot aquell que

s'apropava més del que ells volien.

Allò era impossible. Com desfer-se d'aquell encanteri? No tenien mitjans per

alliberar-se d'aquell mal. Davant la seva feblesa la gent va començar a resar.

Molts dies resaren i resaren fins que la nit de Sant Silvestre, l'últim dia de l'any,

i mentres el poble resava, es va tornar a sentir retrunyir la muntanya: tot tremo-

lava de nou, trons, llampecs, terrabastalls i terratrèmols. Tothom es va ficar a

casa sense sortir i sense deixar la pregària i les espelmes enceses.

Quina nit! Tampoc ningú no va dormir i, poc a poc, el dia fou arribant. A tots

els corpreniaenfrontar-se al nou dia i, amb gran sorpresa, es van adonar

que el cim s'havia ensorrat i que dues punxes s'alçaven i al mig quedava una

tartera plena de rocs. La gent deSaldes I Gósol, des de llavors, cada nit de Sant

Silvestre tornen a sentir crits i esgarrips a dalt la muntanya, i diuen que són les

bruixes celebrant una festa en honor al diable i aquell castell encantat. Hi ha

cops que sembla que es veu volar tot un

seguici de bruixes i bruixots dalt les seves escombres. Seran núvols, seran

bruixes...

AMB NENS...

ACTIVITATS

- Jugar a Geocaching. Durant el recorregut de l’excursió podem trovar

més d’un tresor amagat!

- Identificar la fauna que trobem al llarg del camí. Els més fàcils de

veure són els ocells i els insectes.

FAUNA I FLORA

AVET BLANC (Abies alba)

Pot arribar als 60 metres d'alçària. Les branques

són perpendiculars al tronc. Les fulles linears amb dues

ratlles blanquinoses pel revers .

Les pinyes són dretes i es desfan quan són madures.

PI NEGRE (Pinus Mugo)

És un arbre de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al

sòl, i el tronc normalment recte i gruixut però de vegades tortuós,

ajagut i amb la capçada deformada. Fullesfortes, fosques i punxants,

molt acostades. Les pinyes són assimètriques amb les esquames

prominents .

MARXÍVOL (Helleborus foetidus ) Totes les parts de la planta són verinoses ambglucòsids. Els símptomes de

la intoxicació inclouen vòmits i deliri. Antigament s’usava per enverinar

les fletxes.

Com que floreix a ple hivern un llevat colonitza els seus nectaris i fa pujar

la temperatura de les flors i allibera components orgànics volàtils que així

atrau pol·linitzadors. És la primera espècie on s'ha observat.

CORONA DE REI (Lotus corniculatus )

l'abundant presència de tanins i flavonoides confereixen a la

planta propietats sedants, antiespasmòdiques i cardiotòni-

ques que permeten ajudar en problemes neurovegetatius i

de depressions com l'ansietat, l'insomni, la taquicàrdia, les

palpitacions, les migranyes i el vèrtic.També en casos d'es-

pasmes gastrointestinals, dismenorrea i hipertensió entre

altres problemes de la salut.

ORELLA D’ÓS (Ramonda myconi) . És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que

durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els

Pirineus.

En medicina popular s'utilitzava per combatre tot tipus de

mals relacionats amb el refredat

FITXA TÈCNICA

DIFICULTAT: Mitjana

LONGITUD: 10,15km

ÈPOCA RECOMENADA: Tardor / Primavera

(segons la neu) /Estiu

PERFIL GRÀFIC:

MATERIAL NECESSARI:

Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita, barre-

tes energètiques, etc.), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.

TEMPS: 5h aprox.

DESNIVELL: 1100m

QUÈ CAL SABER:

En tot l’itinerari no trobarem cap punt d’aigua fora del poble. A

l’estiu i en dies calorosos portar protección solar i aigua

abundant.

Precaució en les grimpades al tram final!

Gòsol - Pedraforca (pel coll del Verdet)

LLIBRE DE RUTA

Sortim de l’hotel i ens endinsem al poble per la

carretera.

Temps parcial 0’ Temps total 0’

En arribar a la plaça Major, seguim les indicacions del

PR-C 123, direcció Font Terrers

Temps parcial 5’ Temps total 5’

Seguim per el carrer Vista alegre.

Temps parcial 5’ Temps total 10’

Arribem a un camí al costat de Ca l’Esteve. Girem a la

dreta.

Temps parcial 5’ Temps total 15’

Deixem la pista i agafem un sender amagat a

l’esquerra, just despres de Cal Jaques.

Temps parcial 2’ Temps total 17’

Després de seguir molta estona el sender, arribem al

Coll del Verdet. Seguim les indicacions del cartell.

Temps parcial 1h50’ Temps total 2h07’

Pollegó Superior

Temps parcial 1h’ Temps total 3h07’

Coll de l’enfocadura. En aquest punt girem a la dreta

per tornar a Gòsol.

Temps parcial 10’ Temps total 3h017’

Trobem una cruïlla, nosaltres anem a l’esquerra

seguint les indicacions del PR

Temps parcial 53’ Temps total 4h010’

El PR ens condueix a una pista i ens queda l’hotel al

davant.

Temps parcial 30’ Temps total 4h40’

FAUNA I FLORA

(Vulpes vulpes) GUINEU És un carnívor solitari i nocturn, que només viu en colla a l’època de cria. Sovint aprofi-

ta antigues construccions dels toixons o engradeix els caus

dels conills, però també pot fer-se el forat ella mateixa.

S’alimenta d’una gran varietat de preses de mida petita.

Antigament quan un pagès aconseguia matar-ne una, la passe-

java per les cases dels voltants tot demanant alguna cosa com

a recompensa.

ESQUIROL VERMELL (Sciurus vulgaris)

És un animal de petites dimensions, d’uns 38-45 cm de longitud

incloent la cua (20 - 30cm del cos i 14 - 25 cm de la cua).

És un rossegador de costums arboícoles i acostumen a viure en

boscos aducifolis o de coníferes.

A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es

veia com a encarnació del dimoni(augmentat pel color roig del

seu pèl) o associat a l'antic déu Loki. En la societat industrial un esquirol és la persona

ISARD PIRINENC (Rupicapra pyrenaica )

És un bòvid de mida petita, menor i més esvelt que

la cabra salvatge ibérica.

Ambdós sexes posseeixen banyes, amb forma de ganxo,

sent els dels mascles més gruixuts i amb el ganxo més

tancat.

És una espècie típica del pis subalpí, que a la major part

de les muntanyes ibèriques, fou desforestat per guanyar superfície de pastures. Es mou

entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l'estiu les

màximes altituds. Prefereix pendents fortes i rocoses on la neu s'acumula poc. Viu en-

tre els 1.000 i 2.800 metres

Davant l'absència gairebé total de grans depredadors, les úniques espècies que preden

sobre l'isard són l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i la guineu (Vulpes vulpes). En els llocs

on encara són presents, també es depredat per part del llop (Canis lupus signatus)

(Martes foina) FAGINA Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als

límits del bosc. D'hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots,

pallers,

graners, forats d'arbres, etc. Caça conills, i causa estralls entre els

animals de corral. Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre

roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal),

marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i

PICOT NEGRE (Dryocopus martius)

Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de

boscos subalpins,

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són

les formigues.

És el més gran dels picots amb els seus 46 cm de llargària total i 67-

73 cm d'envergadura alar.

(Tichodroma muraria ) PELA-ROQUES Les seves ales són molt amples i exageradament arrodonides, i les manté

sovint obertes mentre s'enfila per espadats verticals de forma

aparentment espasmòdica.

Observat gairebé sempre adherit a una roca o paret, i molt

ocasionalment a terra, ressalta el seu llarg, fi i decorbat bec.

S’alimenta de petits insectes i artropodes que troba en les parets.

LLUCARETA (Serinus citrinella )

S'alimenta molt de plantes herbàcies dels prats i de plantes

ruderals. La veu és molt característica, igual que el reclam de

vol, que es pot qualificar com a metàl·lic i que és difícil de

confondre.

És freqüent també de veure llucaretes barrejades

amb caderneres, gafarrons i passerells.

ÀLIGA MARCENCA (Circaetus gallicus )

Els exemplars presents als Països Catalans són de caràc-

ter estival i tornen al país al març(d'aquí el nom de marcenca),

precisament quan colobres i escurçons surten del

repós hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per

aquestes darreres, de verí molt potent. La seva alimentació és

un 80% de serps, llangardaixos, granotes.. I demanera ocasional

petits mamífers.

FAUNA I FLORA

(Corvus monedula) GRALLA Hàbils voladors i avesats a la presència humana, la Gralla s’alimenta

d’insectes, fruita, gra i també de carronya, ous i pollets. S'organitzen en

colònies, les activitats dels membres de les quals són regulades segons

una jerarquia social molt complexa, que també inclou la defensa

comunitària de cadascun dels seus membres.

LLIBRE DE RUTA

Girem a l’esquerra en aquesta cruïlla, tenim l’hotel a

la nostra esquerra.

Temps parcial 20’ Temps total 5h

Tornem a girar a la nostra esquerra.

Temps parcial 5’ Temps total 5h5’

Arribem a l’hotel.

Temps parcial 5’ Temps total 5h10’

CASTELL DE GÓSOL

El Castell de Gósol és del segle XI i hi passa

la ruta del camí dels bons homes (GR-107).

Inclou dins del seu recinte les restes d'un

nucli de població, que es coneix com a Vila

Vella, abandonat en favor del poble nou al

peu del turó.

PUNTS D’INTERÈS

GÓSOL:

El poble de Gósol (213 h el 2005),

situat a 1 423 m d'altitud, és un dels

caps de municipi més elevats de

Catalunya. És situat en una vall

voltada d'altes muntanyes. Algunes

cases del poble s'enfilen cap a un

turó on hi ha les ruïnes de l'antiga

església del castell, que n'havia estat parròquia.

El nom de Gósol ja apareix esmentat en l'acta de consagració de la

catedral d'Urgell l'any 839. A mitjan segle X ja és esmentat el castell de

Gósol i cap a la meitat del segle XI fou construïda l'església del castell,

dedicada a Santa Maria, d'estil romànic, amb molts elements posteriors.

Durant la primavera de 1906, abans de tornar a Paris, el pintor Pablo

Picasso i la seva companya Fernande Olivier, van passar una temporada

a Gósol.

Van arribar a cavall d'una mula i es va allotjar a cal Tampanada,

aleshores l'única fonda del poble.

Durant la seva estada el pintor va transformar el seu estil i es va

inspirar en els ocres i rojos del voltant de Gósol, els seus models van

ser Fernande, el poble, la gent, les vaques i els cavalls.

Al costat de l'Ajuntament hi ha el Centre Picasso, on podem trobar un

recull litografies dels quadres pintats per Picasso a Gósol, i una

biblioteca sobre el pintor.

PUNTS D’INTERÈS

PEDRAFORCA

Tant per les seves característiques

geològiques com per la riquesa dels

seus sistemes naturals, el Massís del

Pedraforca constitueix un dels espais

protegits més valuosos del patrimoni

natural català.

La Llei 6/1982, de 6 de maig, va declarar el Pedraforca Paratge

Natural d'Interès Nacional. L'any 1983, es va completar la

protecció legal de l'entorn de l'espai amb la declaració del Parc

Natural del Cadí-Moixeró. El Paratge té una superfície de 1.671

ha, de les quals 1.352 pertanyen al municipi de Saldes i 319 al de

Gósol.

És constituït per una gran massa calcària, amb un tram de

margues centrals, oferint la silueta característica de les dues grans

puntes o pollegons, separats per la profunda Enforcadura, tallada

per l'erosió.

A pesar dels 2507 metres del Pedraforca, cal tenir present que

presenta un comportament en les seves condicions climato

lògiques semblant al d’altres muntanyes mes elevades.

El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels

excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps

heroics dels inicis de l'escalada a Catalunya, les dificultats de la

cara nord a l'hivern en feien l'ascensió una gesta comparable a les

més famoses escalades hivernals dels Alps.

Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant (o amb

alguna grimpada fàcil) als principals cims, tant els dos pollegons

com al Calderer