tria de poemes bis - Quorum Llibres · 2017. 5. 10. · Em bressolarà el mar amb la seva cançó i...
Transcript of tria de poemes bis - Quorum Llibres · 2017. 5. 10. · Em bressolarà el mar amb la seva cançó i...
BIG CRUNCH
Ens han parlat d’un Univers
en permanent expansió.
I vet aquí que hem volgut, sempre,
abastar-ho tot.
Ens afanyem
a saber-ho tot.
Ens desvivim
per tenir-ho tot.
No en tenim mai prou:
els límits se’ns escapen.
Ens fugen de les mans.
Tanmateix no arribarem mai
a abastar l’Infinit.
Potser no calia
escarrassar-s’hi tant.
Ara ens diuen —els que en saben—
que anàvem ben errats.
No es tractava pas de créixer
sense mesura,
ben inflats, com globus
de vanitat.
Potser ens caldrà, més aviat,
saber
dir
prou.
I, si de cas, haurem d’aprendre
a desfer el camí.
I desprendre’ns
de les coses
—de les noses—
per fer-nos
de nou
ben petits
petits
petits
petits
petits...
JÚPITER
Sóc el teu pare gegantàs.
Et guardo el son, i tu no ho saps.
Em fas molt lluny, em creus distant.
Però jo vigilo el teu alè.
Entomo els cops, aturo els dards
et sóc escut i guardià.
Terra tan fràgil i estimada,
només tens ulls per al teu Sol...
Mentre somies confiada,
i tu no ho saps, jo et guardo el son.
Cristall i espurnes: porta anuncis de festa l’aigua que dansa.
ODA A LA TERRA Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. Pere Quart Em descalçaré per trepitjar Terra sagrada. Deixaré que la sorra penetri dits i ungles i que em llepi l’escuma de l’onada jacent. Desfaré flocs de neu amb les meves mans balbes i obriré els llavis secs per omplir-me’ls de pluja. Caminaré de puntes trepitjant l’herba humida. Remuntaré carenes de cimals escarpats, davallaré a fondàries on no arriba la llum. M’enlluernarà el sol de blanca resplendor i jugaré a l’acuit amb la lluna, de nit. Em bressolarà el mar amb la seva cançó i el vent l’escamparà, salvatge com un crit. Escoltaré el batec de la saba que frisa, abraçada ben fort a la soca d’un pi. I en el meu silenci fervent m’ajupiré i faré aquest prec: Terra beneïda, vell planeta blau, fes-nos el present d’una vida en pau.
FORAT DE CUC
El potent telescopi ens porta
a l’origen del Temps.
Només cal mirar per veure
la llum primigènia.
Sense moure’ns de lloc, viatgem
centenars de milions
d’anys enrere.
Quin estrany privilegi,
gaudir de l’espectacle!
No s’ha perdut res.
Ni la més ínfima de les partícules
no s’ha extraviat pel camí.
Tot es manté encara
i alhora evoluciona,
sense aturar-se mai
ni recular.
El passat ens perfà.
El present ens conforma.
El futur es desclou
a cada instant.