EL BLAT I LA FARINA Emma Argemí Muntadas 6è de primaria CEIP Aurora

Introducció: El treball parla sobre els aliments: Els aliments són substancies d’origen animal, vegetal o mineral, que els éssers vius ingereixen i transformen en energia per a poder realitzar tot tipus de treball. De la matiexa manera que un cotxe no es mou sense gasolina, el cos humà no funciona sense aliments. L’energia dels aliments es transforma, mitjançant l’oxigen de l’aire, en altres formes d’energia que permeten al cos humà desenvolupar les seves funcions bàsiques: créixer, moure’s, parlar, pensar, jugar ...; en una paraula, viure.

2

Petita explicació sobre les gramínies Les gramínies són un grup d’herbes que han aconseguit ocupar totes les regions de la terra, des de les zones a polars fins a les planures calides d’Àsia i Àfrica. Alhora formen els conreus de cereals, i per això tenen una gran importancia en l’alimentació humana i del bestiar. Les tiges de les gramínies són buides per dins i no es ramifiquen . les fulles solen ser llargues i estretes, enteres i amb els nervis paral·lels. Les flors, molt petites i poc vistoses, es troben juntes en inflorescències, sovint en forma d’espiga al capdamunt de la tija, o en una inflorescencia més oberta anomenada panícula. Les floretes no tenen ni calze ni corol·la, només tres estams i un sol pistil. L’ovari, un cop fecundat forma una llavor que constitueix el gra. El gra, com el gra de blat, és la part comestible.

Els cereals: L’arròs:

L'arròs són diverses espècies del gènere Oryza, de la família poàcies, comestible, que constitueix la base de la dieta en Àsia i que va ser introduït i difòs per Europa a partir de l'edat mitjana pels àrabs.

L'arròs es conrea a les zones humides, en àrees temperades però d'estiu càlid del planeta. Al País València (rodalies de l'Albufeta de València), a l' Empordà i el delta de l’ Ebre i al es conreen diverses varietats de perfil llarg o indica o de

3

perfil rodó o japonica.

L'arròs necessita per a ser conreat unes condicions especials que no suporten altres plantes i ha d'ésser inundat temporalment. Aguanta fins un 1% de salinitat en l'aigua.

El blat:

El blat o forment és una planta o gramínia, la llavor de la qual es fa servir com a aliment. Ha estat la base dels pobles de l'Orient Pròxim iEuropa.

El seu conreu s'estén des de climes subtropicals com el d'Egipte (conreu d'estació freda), a on es cull durant el més d'Abril, fins els temperats-freds com 4Sibèria, on es cull al setembre.

Les necessitats d'aigua del conreu de blat són relativament modestes (500 litres per una tona de matèria seca) i es pot conrear amb precipitacions anuals entre 300 i 800 litres, però té un període crític, un mes abans d'espigar, en què no pot mancar l'aigua.

Els llocs d'estiu càlid i sec són aptes per a les varietats de gra dur Triticum durum. En llocs d'hivern molt fred com Russia o el nord dels Estats Units o Canadà se sembren a la primavera varietats de gra tou.

Amb la seva farina mescla amb aigua i fermentada a temperetura elevada se'n fa pa. També és una de les matèries primes d'algunes classes de cervesa.

La civada:

La civada és una planta herbàcea anual, que pertany a la família de les gramínies, concretament dels cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats més cultivades són: avena sativa i avena byzantina.

És un conreu apte en llocs de terres àcides, massa plujosos i d'estiu no prou càlid per al blat com en el cas d'Escòcia.

4

Segons els llocs se sembren a la tardor o a la primavera ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.

El mill:

El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família Poaceae. És una gramínia de 40 a 100 cm d'alçada fa unes inflorescències (en panícula) denses i penjants.

És originària de la Índia però molt cultivada a l'antiga Unió subiètica, la Xina i Àfrica occidental, on forma part de la dieta bàsica. En altres llocs només s'aprofita per alimentació animal però igual que el fajol s'ha revitalitzat el consum en la moderna dietètica (és un cereal sense gluten).

Resisteix molt bé la secada i és de fàcil conservació i de cicle molt curt cosa que permet aprofitar una curta temporada plujosa.

El moresc:

La dacsa, blat de moro, moresc o panís, de nom científic Zea mays, és una planta de la família de les Pòacies, que pot arribar a mesurar sis metres d'alçària, però normalment no arriba als dos metres.

Les fulles, més grans i amples que la majoria de les gramínies, envolten la canya. Fa flors masculines en una panícula i femenines en forma de panolla cilíndrica. Grans en cariopsi disposats en files. Cada fila pot variar entre vuit i trenta grans.

La dacsa és originaria d'Amèrica, i va ser la base alimentària de les civilitzacions precolombines de clima tropical o clima suptorial. El seu antecessor silvestre sembla ser la planta anomenada teocinte.

L’ordi:

5

L'ordi (hordeum vulgare) és un cereal de gran importància tant per animals com per humans i és el cinquè cereal més cultivat del món.

El sègol:

El sègol o segle (Secale cereale) és un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farretgera i per aprofitar un fong que el parasita.

El Blat El blat es sembra els

capms, es posa “adob” i es colga la terra. Es sol plantar a la tardor o a la primavera iu es recull al juliol, a la nostre comarca. El blat es conreat des de fa més de 10.000 anys. A Europa s’han trobat restes d’aquest cereal en jaciments paleolítics, la cual cosa ens confirma l’antiguitat de l’ús i del conreu. L’espelta, Tritictum spelta, i l’espelta petita,T. Monococcum, van ser les primeresespoècies domesticades i és probable que la segona fos Un dels avantpestatsde tots els blats cultivats.el conreu de l’espelta estava àmpliament difós en altres èpoques; s’han trobat restes d’aquest cereal en tombe egípcies, i se sap que era la gramínia que es consumia més en l’època grecoromana. Totes dues clases eren de gra petit, cosa que en dificultava la batuda. Més endavant varen ser substituides per el blat comú, un híbrid entre l’espelta i un altre tipus de blat. Avui dia,l’espècie més conreada es el blat comú, i les seves varietats, el qual s’obté la farina per fer pa, i és el cereal que es produeix més arreu del món.

6

Collita del blat L’estiu és el temps de sega del blat. Antigament la sega és feia amb eines manuals com: el bolant, la falç, la dalla i el banyot,... que tallaven el blat per la tija, i eren recollides i posades en piolots anomentas garbes, després es portaven a l’era, on és batien o trepitgaben amb animals per tal de separar el gra de la palla. Amb unes màquines anomenades ”de ventar” s’acavava de netejar el gra de la palla. Actualment tot aquest procès es fa amb les màquines de segar.

Del blat se’n treu farina A la farinera el procès de conversió consta de tres parts: neteja condicionament i molta.

- Neteja: seperar la palla, pols, pedres i altres cossos estranys del blat. Al final d’aquesta fase també se separen la coverta externa i el germen del gra.

- Condicionament: el blat es deixa reposar i humitejar durant 24 hores en uns diposits per tal de que sigui més fàcil de seperar la pell del blat.

- La molta: el blat es esmicolat, triturat i d’aquí s’obtenen diversos tipus de farina.

La farinera de Castelló d’Empuries és una antiga farinera convertida en museu a on es desvetllem els secrets de fer farina. Al llarg dels tres

7

pisos de la fàbrica hi anem trobant les diferents màquines del procés productiu. Unes màquines de gran bellesa, datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, i que demostren un gran enginy. I que juntament amb la calidesa de les estructures de fusta, l'impacte visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica, l'autenticitat d'allò que es veu, etc. fa que la visita no deixi indiferent ningú. Durant la visita, els parlem també del blat, un conreu que havia estat predominant a les nostres contrades i del que encara avui ens abastem en les seves diferents varietats. Blats que seran barrejats com si d'una formula d'alquímia es tractés, per tal d'aconseguir una farina de gran qualitat.

D’alguns cereals se’n fan pinso pel bestiar El pinso és un producte preparat industrialment a partir de cereals i altres tipus de productes alimentaris. Cereals que s’utilitzen per fer pinsos:

- La civada - El blat - El mill - El blat de moro

8

- La soja - L’ordi - El sègol

Història del pa El pa i l’art de fer-lo són quasi tan antics com l’home civilitzat. L’home primitiu cultivava el blat i quan era madur el trinxava amb dues pedres, barrejava la “farina” amb aigua i deixava courela massa sobre les pedres. Al Neolítics’accelerava el procés de cocció, escalfant primer les pedres on reposaria la massa, i cobrint-la amb cendra calenta. Se sap que a la Mesopotàmia es consumia una massa preparada amb cereals picats i mòlts. Els assiris, més tard, menjaven unes galetes cuites al caliu del foc i que els pobres l’acompanyaven amb ceba. Els grecs van ser acurats i exquisits forners. Els primers cuiners grecs van ser forners, fabricaven una galeta de pasta sense llevat tal com la coneixem avui, preferien el blat o qualsevol altre cereal. Els egipcis van descobrir que si es deixava fermentar la massa més temps, el pa era més lleuger i de més volum. I molt més bo que el d’abans.també van ser els egipcis els qui van inventar el forn, encetant així el desenbolupament de la indústria fornera. Els romans van ser els primers de fer un oficci important de la fabricació del pa. Els moliners romans van perfeccionar la farina fent-la més blanca i fina, així el forner podia fer un pa al gust dels romans. A l'Edat Mitjana, se sofreix una regressió important en la humanitat i és el pa el qual alimenta i mata a la població, el gorgojo causa estralls i les sequeres produeixen baixes significatives en una ciutadania que vivia en precari pel que fa a la alimentació. El color del pa que es posaven a la boca era símbol de la prosperitat del temps. Si era negre el temps eren durs, si era blanc era bona temporada. Si hi havia farcit interior, eren temps molts bons. A mitjans del segle XVII és va fer servir llevat per fer pujar la massa. I l’história del pa fins ara.

De la farina (dels diferents cereals) se’n fan:

Diversos tipus de pa:

9

- Pa de sègol: pa de color fosc, molla atapeïda i gust àcid, elaborat amb farina de sègol barrejada amb una proporció de farina de blat que sol oscil·lar entre el 30 i el 50% del total.

- Pa de segó: pa elaborat amb farina a la qual s'afegeix durant la pastada una quantitat mínima d'aproximadament 200 grams de segó per cada quilogram de farina.

- Pa de cereals: pa, sovint en forma de barreta o de pa de motlle, que s'elabora amb una barreja de farina de blat i farina de sègol a la qual s'afegeixen grans cuits o precuits d'altres cereals, generalment llinosa, ordi, segó, sèsam i llavors degira-sol.

- Pa anglès o de motlle: pa de llarga conservació, de secció quadrada i crosta molt fina i tova, que incorpora, a més dels ingredients bàsics, sucre, llet en pols i sèrum lacti, i que es cou en motlles metàl·lics.

- Pa àzim: pa fet sense llevat. - Pa bregat, pa candial, pa de molla dura o pa espanyol: pa de molla

atapeïda que se elabora amb poca quantitat d'aigua i amb la pasta refinada.

- Pa de flama o pa de molla tova: pa de molla flonja que s'elabora amb força quantitat d'aigua i amb la pasta sense refinar. És el pa consumit tradicionalment a Catalunya.

- Pa de gluten: pa que s'elabora amb farina de blat i gluten de blat afegit en quantitats variables.

- Pa de granyons: pa elaborat amb farina integral a la qual s'afegeixen grans de blat cuits.

- Pa d’ espècies: pa fet amb farina de sègol, mel i espècies, emprat com a vehicle medicamentós.

Com s’elebora el pa:

El pa és un aliment bàsic, que és fa coent una massa composta, principalment de farina barrejada amb aigua. El pa fermentat

10

esta fet amb llevat, que fa que la massa pugi, mentre que el pa sense fermentar no en porta.

El pa acostuma a fer-se amb farina de blat ja que és l’única que forma una massa èlastica i esponjosa quan se li afageix aigua. En la producció del pa se sol usar farina alta en proteïna, el gluten, present en el blat. El gra molt és barreja en una massa amb aigua i llevat. Es deixa que la massa mare pugi: durant aquest temps el llevat fa reacció amb els sucres de la massa i forma diòxid de carboni, l’agent que fa que la massa pugi, i etanol que s’evapora durant la cocció, i que contrivueix en l’olor del pa acabat de fer.

Altres productes fermentalsafegeixen textura o sabor al pa final. Tot i que els tipus de pa més senzills tenen com a ingredients només farina blanca, sal i el llevat, altres tipus contenen elements afegitts.

Es poden afegir petites quantitats de mantega per suavitzar el pa, i sucre per endolcir i augmentar la quantitat de material que pot ser fermentat.

Diversos tipuis de pasta alimentària:

- Pastes seques:

Pastes fetes amb aigua i farina, farina amb el cointingut de gluten, són pastes fetes amb màquina que esequen la pasta al fional de manera que no es trenquin al cuinar-les.

- Pastes fresques:

Es fan amb farina i ous i en alguns llocs amb oli. S’han de conservar a la nevera dels supermercats.

Origen històric de la pasta alimentària

11

Una creença molt extensa, es que Marco Polo un viatger del segle XIII, va descubrir la pasta a la Xina i la va portar a Italia. El que va cridar l’atenció va ser que els xinesos menjaven una cosa semblat als macarons del seu país.

La pasta ja era molt comuna a Italia quan el romà Apicius va escriure el seu famós llibre “L’art de coinar el segle 1 d. C.”, però sembla que les tallarines ja es menjaven molt abans a la Xina.

Itàlia: el país de la pasta

12

La gastronomia d'Itàlia és molt variada. La cuina italiana està inclosa dintre de les gastronomies mediterrànies i és imitada, així com practicada en tot el món. És molt corrent que es conegui a la gastronomia d'Itàlia pels seus plats més famosos que són la pizza, la pasta i el risotto, però la veritat és que és una cuina on existeixen les abundants aromes i els sabors del mediterrani. Es tracta d'una cuina amb la qual s'ha sabut perpetuar les antigues receptes com la polenta (aliment de les legions romanes) que avui dia pot degustar-se en qualsevol trattoria italiana.

El menjar més conegut d’Itàlia és:

La pizza:

La pasta:

Rissoto:

13

Receptes amb pasta Galets amb alfàbrega:

Ingredients: 200g de galets, oli d’oliva, 1gra d’all, alfàbrega, sal gruixuda i parmesà ratllat(si vols).

1. En una cassola gran escalfar força aigua(uns dos litres) amb un pessic de sal. Tan bon punt l’aigua començi a bullir, afegir-hi la pasta. Remenar amb una cullera de fusta i deixar coure durant 10 min.

2. Mentrestant, picar ben fi de 15 o 20 fulles d’alfàbrega amb el ganivet, barrejar la picada amb un cull. Sopera d’oli d’oliva.

3. Pelar el gra d’all i picar-lo fi. Afegir-lo a la picada d’alfàbrega. 4. Comprovar si la pasta és cuita tastant-la: ha de ser alhora tova i una

mica forta del mig. 5. Escórrer la pasta en una escorredora i posarla en un bol. Afegir-hi la

salsa d’alfàbrega i remanar-ho. 6. Servir-la de seguida. Acompanyar-la amb parmesà ratllat.

Passta cruixent:

Ingredients: 250g de pasta, oli d’oliva, 100g de gruyère ratllat, sal (gruixuda i fina) i pebre.

1. Escalfar l’aigua en una cassola gran. Quan l’aigua arrenca el bull, afegir-hi la pasta. Remenar-la per evita que s’enganxi.

2. Deixar coure a foc lent el temps indicat al paquet. 3. Escórrer la pasta en una escorredora. Passar-la de seguida per aigua

freda per treure-li el midó. 4. Escalfar un cull. Sopera d’oli d’oliva en una paella. Abocar la pasta a

l’oli bullen i fregir-la a foc viu uns quants minuts. Remanar-la sovint per girar-la.

5. Disposar la pasta en una safata. Afegir-hi el gruyère, salpebrar i remanar. Servir-la de seguida.

14

Bibliografía Webs:

www.viquipèdia.com

www.google.com

Llibres:

La super E

La Enciclopèdia Temàtica OXFORD.

Índex Portada........................................................................................................... - 1 Introducció................................................................................................... - 2 Petita explicaciói sogre les gramínies.................................................... - 3 Els cereals.................................................................................................... - 4/6 El blat............................................................................................................ - 7 Collita del blat............................................................................................. - 7 Del blat se’n treu la farina....................................................................... - 8 D’alguns cereals se’n fan pinso................................................................ - 9 De la farina se’n fan.................................................................................. - 10-11 Origen històricde la pasta....................................................................... - 12 Italia: el país de la pasta.......................................................................... - 13 Receptes amb pasta................................................................................... - 14 Bibliografía.................................................................................................. - 15 Índex............................................................................................................ - 16

15