CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

Autor: CIES

Barcelona, Desembre 2008

Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 2

Índex

Capitulo I: Introducció al Mapa Socio-Econòmic dels Centres Especials de Treball a Catalunya.

Objectius, metodología i continguts

1. Breu resum de l’Estudi

2. Justificació de l’Estudi. Interès de la proposta

3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per el treball

de les persones amb discapacitat reconeguda

4. Objectius de l’Estudi

4. 1. Objectius Principals

4.2. Objectius Intermedis

5. Metodologia de Treball

Capítol II: Perfil de la població discapacitada reconeguda a catalunya

1. Introducció

2. Distribució geogràfica de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia

5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat

6. Evolució de les tipologies de discapacitat


Capítol III: Característiques de les persones per tipus i graus de discapacitat

1. Introducció

2. Discapacitats fisics motòrics

3. Discapacitats fisics no motòrics

4. Discapacitats visuals

5. Discapacitats auditius

6. Psíquics

7. Malats mentals

8. Resum: Persones que tenen el primer grau de discapacitats

Capitol IV: Perfil dels treballadors amb discapacitat que treballen en els centres especials de

treball a catalunya

1. Introducció

2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de

Treball a Catalunya

3. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de

Treball a Catalunya

4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitat

5. Modalitats de contractes de treball


Capitol V: Els centres especials de treball i enclavaments a catalunya

1. Els Centres Especials de Treball a Catalunya

1.1. Legislació

1.2. Evolució dels CET’s

1.3. Localització geogràfica dels CET’s

1.4. Tamany dels CET’s

1.5. Àmbits d’activitat econòmica dels CET’s a Catalunya

2. Enclavaments i inserció laboral

Capitol VI: Els Centres Especials de Treball com actors polítics

1. Introducció

2.Entitats de representació

2.1-FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad

Intelectual)

2.2. Coordinadora de Tallers

2.3. AFEM (Associación FEAPS para el Empleo de Personas con Discapacidad Intelectual)

2.4. ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)

2.5. Ammfeina (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental)

2.6. ECOM (Moviment associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)

2.7. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)

2.8. Coordinadora Catalana de Fundacions

2.9. FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut

mental)


2.10. FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)

2.11. CEPES (Confederación Empresarial Española de la Economia Social)

2.12. Sinergrup (Grup d’entitats amb sinèrgia social)

2.13. FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)

2.14. CERMI (Comité Español de Representantes de Minusválidos)

2.15. COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)

2.16. CONACEE (Coordinadora Nacional de Centers Especials d'Ocupació)

2.17. COCEMFE (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica)

2.18. FEACEM (Federación Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)

Capitol VII: Resum i recomanacions

1. Introducció

2. Mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya.

2.1. Població en edat de treballar amb discapacitat reconeguda de primer grau

2. 2. Població activa i taxa d’activitat

2.3. Població ocupada i taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat reconeguda

2.4. Població activa desocupada i taxa d’atur

2. 5 ¿Qui son els empleadors de les persones ocupades amb discapacitat reconeguda?

3. Els Treballadors dels CET’s a Catalunya

3.1. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s

3.2. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en

CET’s a Catalunya


3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda

que treballen en els CET’s

3.4. Modalitats de contractes de treball

4. Els centres Especials de Treball a Catalunya

4. 1. Creació i evolució dels CET’s. 1992-2008

4. 2. Localització Geogràfica dels CET’s

4.3. Tamany i facturació per treballadors

4.4. Principals àmbits d’activitat dels CET’s a Catalunya

4.5. Mercat

4.6. Formula jurídica que prenen els CET’s

Recomanacions

BIBLIOGRAFIA

ANNEX


1. Breu resum de l’Estudi


3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la

inserció per el treball de les persones amb discapacitat reconeguda






1.- Breu resum de l’Estudi

Aquest estudi té com a objectiu fer una anàlisi sobre l’estat actual dels centres especials de treball que

actuen a Catalunya.

Aquesta anàlisi ens ha de permetre disposar d’una fotografia general de la realitat social i econòmica dels

centres especials de treball que operen a Catalunya.

Així mateix, aquest coneixement es el pas previ per poder fer propostes i plantejar noves mesures de

suport públic i privat que han de facilitar que aquests serveis d’integració laboral siguin un veritable

instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que de forma

sistemàtica es troben excloses del mercat de treball convencional.


Al nostre país el primer reconeixement institucional d’assumpcions de responsabilitats públiques

adreçades a les persones amb discapacitat data dels anys vuitanta del segle XX. Des d’aleshores les

institucions públiques així com les entitats privades han recorregut un llarg camí.

Es considera que desprès de vint anys toca fer un alt en aquest camí, avaluar la bona feina feta, explicitar

alguns aspectes que cal millorar i plantejar nous reptes de futur.

3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per el

treball de les persones amb discapacitat reconeguda

Els serveis a les persones amb discapacitat reconeguda comencen a sorgir en el curs de la dècada dels

anys seixanta. Les famílies amb fills amb discapacitats psíquiques, neurològiques, autistes.... comencen a

relacionar-se entre elles i constitueixen les primeres associacions de pares i mares l’objectiu de les quals

es la creació de serveis adreçats a les persones amb alguna de les discapacitats esmentades. Exemples


son l’Associació Terrassenca Pro Disminuïts que va néixer en l’any 1960 i és l’embrió de l’actual

Fundació Prodis i l’associació patronat per persones amb disminució psíquica que es va crear en l’any

1966 i es l’embrió de l’actual Fundació Privada El Maresma. Son associacions que neixen amb una

elevadíssima component voluntària sense el reconeixement institucional. Aquest arribarà en l’any 1982.

En el decurs dels anys seixanta i setanta aquests associacions primer comencen amb la creació de serveis

escolars, a continuació, els pares es donen compte que aquestes persones no troben feina en el mercat de

treball ordinari , de tal forma que creen els primer centres especials de treball, a continuació, amplien els

seus serveis cap al suport residencial i d’oci.

La construcció del estat de les autonomies i, preferentment la construcció de l’estat del benestar va

facilitar que aquest serveis que es prestaven de forma privada amb algun suport públic puntual foren

considerats d’interès públics. Com a conseqüència s’aprova la Llei LISMI en l’any 1982 i més tard la

Regulació dels Serveis Ocupacionals d’Inserció (1987, 1988). El reconeixement institucional que

proporciona aquest conjunt de normativa permet designar recursos financers per el desenvolupament

dels serveis que de forma intuïtiva i voluntària havien desenvolupat les associacions de pares i mares en

el decurs de les dues dècades anteriors. Les competències del desenvolupament d’aquesta nova regulació

va recaure en el Govern de la Generalitat de Catalunya i aquest va optar per la col·laboració amb les

associacions ja existents per el desenvolupament d’aquesta regulació adreçada a proporcionar serveis

públics a les persones amb discapacitat reconeguda.

El reconeixement institucional conjuntament amb l’opció de gestió pública indirecte van permetre un fort

desenvolupament empresarial de les associacions de famílies existents i la seva professionalització, el

naixement de noves associacions ara tant de familiars com de professionals i, en definitiva, el creixement

ràpid de serveis adreçat a les persones amb discapacitat reconeguda. Volem assenyalar que en el decurs

dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya va convidar a aquestes associacions a incorporar els seus

serveis escolars en la xarxa pública escolar de tal forma que una gran majoria d’aquestes organitzacions,

a partir d’aquest moment, es van centrar en la prestació de dos tipus de grans serveis que anomenen

serveis assistencials i serveis d’integració laborals.

Els serveis assistencials compren preferentment els següents subserveis:

� Atenció precoç i desenvolupament infantil


� Allotjament: Residències, Llars residències i pisos tutelats

� Tuteles

� Oci i activitats de lleure

Els serveis d’integració laboral compren preferentment els següents subserveis:

� Centres ocupacionals d’inserció

� Centres especials de Treball

� Serveis d’Orientació Ocupacional

Aquest conjunt de serveis adreçats a les persones amb discapacitat reconeguda es van desenvolupar de

forma ràpida en el decurs dels vuitanta i noranta. Avui podem considerar que el conjunt d’organitzacions

empresarials que presten aquests serveis configuren una industria madura. Dominen els grups

empresarials no lucratius com a conseqüència de les seves arrels històriques i una presència creixent de

cooperatives de treball associat i empreses amb formula jurídica convencional de societat anònima o

societat limitada.


Aquest estudi pretén desenvolupar una anàlisi descriptiva de la realitat territorial dels centres especials de

treball a Catalunya. Aquesta base d’informació ha de permetre la visualització d’un sector empresarial

molt important com a instrument per l’ igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral entre les persones amb

discapacitat reconeguda en l’àmbit laboral.


Construir un mapa sobre la realitat social i empresarial que permeti avaluar l’eficàcia i el grau

de sostenibilidad econòmica dels centers especials de treball que operen a Catalunya, axií

com de la seva coebrtura territorial.


Plantejar propostes de millora i proposar noves mesures de qualsevol índole que facilitin els

ajustaments d’aquests a les noves exigències de mercat i deles pròpies persones amb

discapacitat en l’entorn laboral.


Detectar i estudiar les formes jurídiques que prenen els centres especials de treball: sense

ànim de lucre i amb ànim de lucre

Estudiar les diferents tipologies de centres especials de treball: comarcal, urbà i industrial

Fer una anàlisi d’aquest sector empresarial per tipologies d’usuaris

Conèixer les diferents formes de gestió que empren

Descriure la seva distribució per tot el territori Català.

Fer una anàlisi dels diferents serveis d’integració laboral que presten les organitzacions.

Aproximar-se a les activitats productives que desenvolupen els centres especials de treball

Analitzar el grau de sostenibilidad econòmica dels centres ocupacional d’inserció en un

entorn basat en la globalització que comporta competir amb països que poden fabricar amb

costos laborals molt baixos.

Descriure el treball en xarxa amb altres organitzacions. Estudi de les plataformes de defensa

dels interessos dels centres especials de treball en actiu a Catalunya.

Proposar mesures tant d’interès públic com a privat que podrien facilitar l’ajustament

d’aquestes organitzacions a les noves exigències no solament del mercat sinó també de les

pròpies persones amb discapacitat en l’àmbit laboral.



Amb l’objectiu de visualitzar la realitat social i econòmica dels centres especials de treball s’ha efectuat

un treball d’investigació que s’ha fonamentat en el següent:

a) Obtenció de dades mitjançant buidatge i recopilació de la informació dels centres

especials de treball situats en la Comunitat Autònoma de Catalunya.

S’ha efectuat una recerca a través de les fonts oficials de la Generalitat de Catalunya, com el

Departament de Treball i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la web de la

Generalitat (www.gencat.cat), pel que respecte a la informació sobre els Centres Especials de

Treball. S’han lliurat informes d’ambdos departaments en suport informàtic per tal de completar

la informació de les webs oficials. També s’ha extret informació de la web site de compra social

(www.comprasocial.net) i de les web site de les diferents federacions i organismes que intervenen

en les funcions de representació dels diferents sectors de les persones amb discapacitat

(FECETC,APPS,CERMI,COCARMI). Respecte a la població discapacitada les fonts han estat

l’IDESCAT i el Departament d’Acció Social i Ciutadania. La informació sobre la legislació i els

plans estratègics s’han extret del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i del Departament

de Treball de la Generalitat de Catalunya.

b) Elaboració d’una base de dades sobre els centres especials de treball a Catalunya. Les

taules i gràfics elaborats s’ha realitzat amb la informació obtinguda de les fonts primàries abans

esmentades i mitjançant el suport informàtic dels fulls de càlcul excel. Les dades sempre fan

refenrència al total de població, ja siguin CET, treballadors o població discapacitada. Les

variables sçon de caire qualitatiu i quantitatiu.

c) Anàlisi i diagnòstic de les dades obtingudes. S’ha reaitzat una exploració mitjançant la

lectura i revisió de les dades obtingudes de les diferents fonts. La interpretació i generalitzacions

de les dades s’ha realitzat de forma deductiva en base a una anàlisi descriptiva i explicativa. La

finalitat ha estat conèixer i comprendre la realitat del sector i fer-ne una primera aproximació per

posteriorment aprofundir en l’estructura de relacions que caracteritza l’entorn dels Centres

Especials de Treball.


1. Introducció


3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de

minusvalia

5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat



1. Introducció

L’objectiu d’aquest capítol és identificar a la població discapacitada de Catalunya per poder veure les

seves característiques i dificultats que es poden traslladar a l’hora de cercar un treball. La població

discapacitada forma un col·lectiu que té dificultats per incloure’s dins de l’esfera formal del mercat de

treball el que dificulta la seva participació en la societat de manera normalitzada. Les persones amb

discapacitat han de tenir un lloc que els permeti poder gaudir de la igualtat d’oportunitats dins de les

societats contemporànies que es sustenten en la base de l’equitat social.

Per poder establir unes polítiques públiques i econòmiques adecuades a les necessitats de les persones

amb discapacitat hem d’atendre a la seva naturalesa com a col·lectiu que té unes característiques

determinades per a poder facilitar el seu accés a les oportunitats com la resta de la població.

Aquest capítol tracta de mostrar aquesta naturalesa i de focalitzar en aquells grups de població

discapacitada que poden recòrrer un camí cap a la integració social des de l’àmbit de l’economia i del

treball.

A continuació es presenten les dades que recullen i resumeixen les característiques bàsiques de la

població discapacitada.

Les xifres del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya estableixen que a

Catalunya l’any 2007 hi ha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. La

naturalesa de la població discapacitada a Catalunya, de forma general, es perfila com a una població

envellida, amb un grau de discapacitat d’entre el 33 i el 64 per cent i femenina.


Per l’elaboració d’aquest apartat s’han construit les taules 1 i 2 a partir de la informació facilitada per el

Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya amb data de desembre del 2007.


Taula 1: Dimensió dels municipis segons el nombre de població discapacitada. Catalunya 2007:

Dimensió de la Comarca Nombre de Comarques Percentatge

Més de 10.000 persones 8 19’51%

Entre 10.000 i 5.000 persones 6 14’63%

Entre 5.000 i 1.000 persones 14 34’15%

Menys de 1.000 persones 13 31’70%

TOTAL 41 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i

Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.

Taula 2 : Població discapacitada per àmbits territorials i províncies. Catalunya 2007:

Catalunya Homes 188.707

Dones 196.466

Total 385.173 100

Àmbit Metropolità 133.992 140.978 274.970 71’39%

Comarques Gironines 13.396 12.791 26.187 6’8%

Camp de Tarragona 13.225 13.029 26.252 6’82%

Terres de l'Ebre 3.731 3.956 7.687 2%

Àmbit de Ponent 9.712 10.463 20.175 5’23%

Comarques Centrals 13.305 13.846 27.151 7’05%

Alt Pirineu i Aran 1.346 1.403 2.749 0’71%

Barcelona 147.024 154.485 301.509 78’28%

Girona 13.269 12.395 25.664 6’67%

Lleida 11.458 12.601 24.059 6’25%

Tarragona 16.955 16.984 33.939 8’81%



La població discapacitada a Catalunya té una elevada concentració en la província de Barcelona amb un

total de 301.509 persones que representen el 78’28 per cent del total de població.


L’àrea metropolitana és la zona territorial on trobem un nombre major de població (71’39%), sent les

comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental aquelles amb més nombre d’efectius,

150.552, 43.976 i 39.021 persones respectivament.

Fora del límit de l’àrea metropolitana, les comarques del Vallès Oriental (16.179 persones), el Maresme

(15.396 persones) i el Bages (10.246 persones), són les comarques de la província de Barcelona que

superen les 10.000 persones amb discapacitat.

En altres províncies, les comarques del Segrià i el Tarragonès superen les 10.000 persones amb

discapacitat (13.484 i 10.246 persones respectivament).

Entre 5.000 i 10.000 persones trobem comarques com el Baix Camp (8.646), el Gironès (7.473

persones), Osona (6.071 persones), l’Anoia ( 5.703 persones), la comarca de la Selva (5.510 persones) i

el Garraf (5.357 persones).

Entre 5.000 i 1.000 persones amb discapacitat hi ha 14 comarques per sota dels 1.000 efectius hi ha 13

comarques.

Es constata que 8 comarques tenen el 71’38 per cent de la població discapacitada i es tracta de

comarques d’àmbit urbà, excepte el Segrià. Per tant, es pot afirmar que hi ha diferències en quant al

nombre de població que es concetra en zones urbanes o rurals. L’àmbit metropolità és on que concentra

més població discapacitada, 78 per cent, i es tracta de la zona urbana i industrial i a on es poden trobar la

major part de població en edat laboral. Aquesta àrea és una zona important per tal de dur a terme alguna

mesura en l’àmbit laboral per a la discapacitat.

3.- Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

Segons les xifres que ofereix el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a Catalunya hi

ha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. 188.707 són homes (48’99%) i

196.466 són dones (51%), les dones superen en població als homes en un 2 per cent.


Taula 3: Població discapacitada a Catalunya. Any 2007.

Edats Total discapacitats

% sobre el total Homes

% sobre el total

d’homes Dones % sobre el total

de dones

De 00 a 03 anys 1.128 0’29%

635 0’33% 493 0’25%

De 04 a 05 anys 1.489 0’39% 896 0’47% 593 0’3%

De 06 a 15 anys 10.901 2’83% 6.900 0’03% 4.001 0’02%

De 16 a 17 anys 2.589 0’67% 1.560 0’82% 1.029 0’52%

De 18 a 19 anys 2.587 0’67% 1.580 0’83% 1.007 0’51%

De 20 a 34 anys 33.848 8’79% 20.007 10’6% 13.841 7’04%

De 35 a 44 anys 43.580 11’31% 24.681 13’07% 18.899 9’62%

De 45 a 54 anys 55.434 14’39% 28.569 15’13% 26.865 13’67%

De 55 a 64 anys 76.336 19’82% 37.653 19’95% 38.683 19’69%

De 65 a 74 anys 72.858 18’92% 34.766 18’42% 38.092 19’39%

De 75 anys i més 84.423 21’92% 31.460 16’67% 52.963 26’96%

Total 385.173 100% 188.707 100% 196.466 100%




Gràfic 1: Població discapacitada a Cataunya 2007:

Població discapacitada per edats. Catalunya 2007.De 0 a 3 anys

0%

De 4 a 5 anys0%

De 6 a 15 anys3%

De 16 a 17 anys1%

De 18 a 19 anys1%

De 20 a 34 anys9%

De 35 a 44 anys11%

De 45 a 54 anys14%

De 55 a 64 anys20%

De 65 a 74 anys19%

D 75 anys i més22%

De 0 a 3 anys

De 4 a 5 anys

De 6 a 15 anys

De 16 a 17 anys

De 18 a 19 anys

De 20 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

De 65 a 74 anys

D 75 anys i més



La lectura de la taula 3 així com el gràfic 1 permeten constatar que:

• els homes tenen més efectius en les edats d’entre 20 i 44 anys i les dones els superen en l’edat de

75 anys o més.

• La distribució per edats global presenta una corba ascendent des dels 20 anys fins a l’edat dels 64

anys, que disminueix lleugerament.

• Els infants discapacitats menors de 16 anys, aquelles que no tenen l’edat laboral, sumen un total

de 13.518 (3’51%).

• Les persones discapacitades que es troben en edat laboral, entre els 16 i els 64 anys, sumen

un total de 214.374 persones el que suposa un 55’66 per cent. Per tant la meitat de la

població discapacitada a Catalunya es troba en edat laboral, sent la franja d’entre 55 i 64

anys aquella que te més efectius, un total de 76.336 persones (19’82%), seguida de la que

compren entre 45 i 54 anys, 55.434 persones (14’39%).

• Les persones amb discapacitat a Catalunya que supera l’edat laboral sumen un total de 157.281

persones (40’83%). A la llum de les dades podem especificar que la meitat de la població


discapacitada de Catalunya es troba en edat laboral i que l’altre meitat és una població envellida

que es troba per sobre de l’edat de jubilació.

Per tant ens trobem amb un nombre molt elevat d’efectius aptes per situar-se en l’àmbit laboral i la resta

en l’àmbit post-laboral o terapèutic.

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia

Les persones amb discapacitat es poden classificar segons el grau de minusvalia que tenen.

De forma establerta hi ha tres graus de minusvalia:

• del 33 al 64 per cent es considera primer grau,

• del 65 al 74 per cent es considera el segon grau i

• el tercer és aquell superior al 75 per cent de minusvalia.

La lectura de la taula nº 4 i el gràfic nº 2 permeten constar la dsitribució de la població discapacitada

reconeguda per graus de minusvalia.

Taula 4: Persones amb discapacitat segons el grau. Catalunya 2007:

DEL 33% AL 64% DEL 65% AL 74% 75% I MÉS

Persones amb discapacitat 206.453 (53,60%) 102.349 (26,57%) 76.371 (19,83%) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i



Gràfic 2: Població discapacitada segons el grau de discapacitat. Catalunya 2007:

Població discapacitada segons el grau de discapacit at.Catalunya 2007 (xifres relatives).

53%

27%

20%

Del 33% al 64%

Del 65% al 74%

75% i més



A Catalunya, segons el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, hi ha un total de

206.453 persones que tenen el primer grau de minusvalia (53’6%), la meitat de la població

discapacitada. De la resta, 102.349 tenen entre el 65 i el 74 per cent (26’57%), i 76.371 persones tenen

el grau màxim de discapacitat (19’83%).

Sent la població discapacitada d’entre el 33 i el 64 per cent la majoritària i aquella que es objecte per a la

contractació com a treballadors discapacitats en CET, com en altres centres de treball, prenem atenció en

aquest subcol·lectiu de discapacitats ja que són els que potencialment es troben en el mercat de treball o

de forma activa.

5.- Distribució de les persones per tipus de discapacitat

Els tipus de discapacitats es poden classificar en cuatre categories:

• els físics,

• els psíquics,


• els mentals i

• els sensorials.

Els discapacitats físics es composen de dues subcategories, els motòrics i els no motòrics.

La taula 5 i el gràfic 3 ens permeten visualitzar la distribució de la població discapacitada, segons la

classificació acabada de presentar.

Taula5: Població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007:

Tipus de Discapacitat Total Percentatges

Físics motòrics 131.098 34’04%

Físics no motòrics 97.212 25’24%

Visuals 28.994 7’53%

Auditius 18.604 4’83%

Psíquics 40.854 10’61%

Malalts Mentals 67.548 17’54%

No consta 863 0’22%


Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008


Gràfic 3: Població discapacitada segons tipus de discapacitat. Catalunya 2007:

Població discapacitada a Catalunya segons tipus de discapacitat 2007

34,04

25,24

7,53

4,83

10,61

17,540,22

Discapacit at s f í sics mot òrics

Discapacit at s f í sics no mot òrics

Visuals

Audit ius

Psí quics

Malalt s ment als

No hi const a

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la

Generalitat de Catalunya 2008.

A Catalunya hi ha un total de 131.098 persones amb discapacitat motòrica (34’04%) i 24.283 amb

discapacitat física no motòrica (25’24%). En global formen 228.310 (61’28%) persones que tenen alguna

discapacitat física. És el col·lectiu de discapacitats més nombrós, seguit dels malalts mentals que són un

total de 67.548 persones (17’54%).

Els discapacitats físics i els malalts mentals són les les tipologies de minusvalia que engloben el 78’82

per cent de la població discapacitada de Catalunya i per tant són succeptibles de ser objecte de les

contractacions de treball o objecte de les polítiques públiques en matèria de treball.

Els discapacitats psíquics formen un total de 40.854 persones (10’61%). Els discapacitats sensorials

s’agrupen en auditius, 18.604 persones, i visuals, 28.994 persones, que en global sumen un 12’36 per

cent.



En el curs escolat entre 1998 i 2007 lla població discapacitada a Catalunya ha augmentat de 207.189

persones a 385.173. Significa un augment del 46,21 per 100 en nou anys.

Per la realització d’aquest apartat s’han elaborat les taules 6 i 7 així com el gràfic 4.

Taula 6 : Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-2007:

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Motòrica 63.880 68.877 76.578 84.747 91.685 99.940 109.379 117.745 126.197 131.098

Física no

motòrica 58.552 65.461 71.670 76.267 78.855 83.967 90.116 95.028 99.256 97.212

Visual 17.655 19.027 20.787 22.409 23.393 24.961 26.629 28.078 29.268 28.994

Auditiva 8.065 8.642 9.552 10.680 11.727 12.939 14.423 15.838 17.329 18.604

Psíquica 31.858 33.120 34.006 35.011 35.745 37.006 38.235 39.164 40.100 40.854

Malaltia

mental 24.972 28.333 32.419 37.994 42.540 48.458 54.042 59.701 64.448 67.548

No consta 2.207 976 931 877 826 789 760 976 929 863

Total 207.189 224.436 245.943 267.985 284.771 308.060 333.584 356.530 377.527 385.173

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 2008.

Taula 7 : Taxes de creixement interanual de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-2007:

1998- 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Motòrica 2,20% 3,10% 3,00% 2,40% 2,70% 2,80% 2,30% 2,20% 1,30%

Física no

motòrica 3,10% 2,50% 1,70% 0,90% 1,70% 1,80% 1,40% 1,10% -0,50%

Visual 0,60% 0,70% 0,60% 0,30% 0,50% 0,50% 0,40% 0,30% -0,10%

Auditiva 0,30% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,30%

Psíquica 0,60% 0,40% 0,40% 0,30% 0,40% 0,40% 0,30% 0,20% 0,20%

Malaltia

mental 1,50% 1,70% 2,10% 1,60% 1,90% 1,70% 1,60% 1,30% 0,80%

No consta -0,50% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,10% 0,00% 0,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2008.


Gràfic 4: Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-2007:

Ev ol uc i ó de l a pob l a c i ó di sc a pa c i t a da se gons e l t i p us de di sc a pa c i t a t . Ca t a l uny a 19 9 8 - 2 0 0 7 .

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

Motòr i ca

Física no motòr ica

Visual

Audi tiva

Psíquica

Malal tia mental

No consta

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya 2008. Els discapacitats físics, motòrics i no motòrics i els malats mentals són aquelles categories que

augmenten en major proporció. La tendència és que en els tres últims anys el creixement és menys

acusat.

Els motòrics creixen un 17’45 per cent en nou anys, mentre que els malals mentals ho fan amb un 11’05

per cent i els no motòrics en un 10’04 per cent.

En resum, els físics i els malalts mentals són els col·lectius que predominen i augmenten

progressivament de forma més ràpida que les demés categories.

Els discapacitats sensorials i els discapacitats psíquics creixen entorn al 2 per cent cada categoria. Aquest

últim col·lectiu és el que creix de manera més lenta.


1. Introducció





6. Psíquics

7. Malats mentals



1. Introducció

Les tipologies i el grau de discapacitat de les persones és determinant a l’hora de ser succeptible d’un

contracte de treball en un Centre Especial de Treball o en qualsevol altre empresa. Els CET’s contracten

a persones que tenen entre un 33% i un 64% de discapacitat i exepcionalment a persones amb més d’un

65%. Les persones amb discapacitat física i psíquica són aquells col·lectius més contractats.

L’objectiu d’aquest nou apartat es esbrinar quines són les característiques de la població discapacitada

per poder comprovar l’efectivitat en la tasca de la integració social i de la igualtat d’oportunitats per a les

persones discapacitades a Catalunya.

Es tracta de comparar quina és la naturalesa de la població discapacitada i quin és el perfil de les

persones que es contracten en els CET’s per establir quin és el grau d’integració, l’accessibilitat del

col·lectiu a un lloc de treball i si aquesta s’estableix de forma equitativa.

Per assolir l’objectiu proposat en aquest apartat es defineixen els perfils de la població discapacitada de

Catalunya segons el grau i la tipologia de discapacitat i la seva distribució per edats.


Les persones amb discapacitat física motòrica a Catalunya són un total de 131.098 el que correspón a un

terç del total de població discapacitada.

Per saber la població amb discapacitat mòtorica del 33 al 64 per 100 s’ha cosntruit la taula 8 que recull la

disitribució d’aquest perfil de persones per edats i gènere amb data de 2007 a Catalunya. La gràfica nº 5

recull la distribució de la població discapacitada motòrica per grau i grups de edat.


Taula 8: Població discapacitada física motòrica amb un grau entre el 33% i el 64% de

minusvalia. Distribució per edats i gènere. Catalunya 2007:

Edats Físics Motòrics del 33% al 64%

% Sobre el Total Homes

% Sobre Total

D’homes Dones % Sobre el

Total De Dones

De 0 a 3 anys

173 0,13% 104 0’27% 69 0’15%

De 4 a 5 anys

200 0,15% 107 0’28% 93 0’2%

De 6 a 15 anys

832 0,63% 463 1’2% 369 0’83%

De 16 a 17anys

196 0,15% 107 0’28% 89 0’2%

De 18 a 19 anys

185 0,14% 93 0’24% 92 0’2%

De 20 a 34 anys

4.399 3,36% 2.528 6’52% 1.871 4’2%

De 35 a 44 anys

7.869 6,00% 4.487 11’6% 3.382 7’58%

De 45 a 54 anys

12.905 9,84% 6.808 17’57% 6.097 13’66%

De 55 a 64 anys

19.665 15,00% 9.350 24’13% 10.315 23’11%

De 65 a 74 anys

19.087 14,56% 8.433 21’76% 10.654 23’9%

De 75 anys i més

17.867 13,63% 6.266 16’17% 11.601 27%

Total 83.378 63,60% 38.746 100% 44.632 100%


Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008

Per edat

La distribució per edats que proporciona la taula 8 permet constatar la següent informació:

• hi ha un total de 65.240 persones que tenen entre 16 i 64 anys(49’76%).

• El nùmero d’efectius entre 55 i 64 anys es de 27.708 persones (21’13%).

• 28.458 (21’7%) dels discapacitats motòrics tenen entre 65 i 74 anys, el que suposa estar en

situació de jubilació.

• 35.109 persones (26’78%) tenen 75 o més anys. Per tant es tracta d’una població envellida.


La gràfica 4 permet conèixer la distribució de la població discapacitada motòrica per grau de minusvalia

i per edat.

Gràfic 4: Població discapacitada motòrica per grau i grups d’edat. Catalunya 2007:

0,13 0,150,63

0,15 0,14

3,36

6,00

9,84

15,0014,56

13,63

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Percenattge de població (xifres relatives)

De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a15

De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edats

Població discapacitada motòrica per grau i grups d' edat. Catalunya 2007.

Físics motòrics Del 33% al 64%

Físics motòrics Del 65% al 74%

Físics motòrics 75 % o més


Ciutadania 2008.

La lectura d’aquesta gràfica permet obtenir la següent informació:

• el 83.378 (63’59%) dels físics motòrics tenen entre el 33% i el 64%,

• el 24.769 (18’89%) tenen entre 65 i 74%, i

• 22.951 (17’50%) tenen 75% o més de discapacitat.

Respecte al primer grau de discapacitat,

• 38.752 (46’47%) persones corresponen a les edats entre 55 a 64

anys, al voltant de 19.000 persones cada categoria.

• 12.905 (15’47%) tenen entre 45 i 54 anys, i

• 17.867 (21’42%) persones tenen 75 anys o més.


Aquestes tres categories d’edat constitueixen el 83’36 per cent del primer grau de discapacitat, el

majoritari en els discapacitats físics.

El total de persones que estan en edat laboral són 45.219 persones, el 54’23 per cent.

Un total de 47.720 (36’4%) persones es troben entre els altres dos graus de discapacitat. Per aquestes

dues subcategories observem que en terme d’edats els col·lectius amb més grau de discapacitat

acostumen a ser més envellits. Encara que la majoria es troben entre les tres franges d’edat abans

comentades, ara el gruix de discapacitats, 7.908 persones (6’03% del total de motòrics), i 9.334 persones

(7’11%), respectivament al grau de discapacitat segon i tercer, tenen 75 anys o més.

Variable gènere

Pel que respecte a la variable gènere les xifres ens mostren que entre els físics motòrics hi ha més dones

que homes.


Els discapacitats físics no motòrics són la segona tipologia amb més persones amb un total de 97.212

persones ( 25’23%). La gràfica nº 5 proporciona informació sobre la distribució de la població

discapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i per grups de edat a Catalunya per l’any

2007.


Gràfic 5: Població discapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i grups d’edat .

Catalunya 2007:

0,16 0,130,63

0,17 0,15

2,16

4,40

7,73

14,48

17,20

12,76

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

Percentatge de població (xifres relatives)

De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a15

De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edat

Població discapacitada no motòrica segons grau de d iscapacitat i grups d'edat, Catalunya 2007. (xifres relatives)

Físics no motòrics Del 33% al 64%

Físics no motòrics Del 65% al 74%

Físics no motòrics 75% o més


Ciutadania 2008.

Per grau de discapacitat

Atenent als diferents graus de discapacitat, la lectura de la gràfica 5 permet destacar la següent

informació:

• 58.289 persones diescapacitades fisiques no motìriques tenen un grau de discapacitat entre

el l 33% i el 64% (59’96%),

• 25.875 persones el tenen entre el 65% i el 74% (26’61%) i

• 13.048 persones teenen un 75% o més (13’42%).

Es vol resenyar que el primer grau de discapacitat es el que abarca més població.


Per edat

Pel que respecte a la distribució per edats trobem que té una naturalesa més dispersa que l’altre grup de

físics, tot i que les edats més avançades tenen el gran gruix de població.

Per trams d’edat, es constata la següent distribució percentual:

• 12.500 persones (12’85%) tenen entre 45 i 54 anys.

• 21.998 persones (22’62%) tenen entre 55 a 64 anys i

• 25.438 persones (26’16%) tenen entre 65 i 74 anys,

• 24.283 persones (24’97%) tenen 75 anys o més,

El 86’6 per cent de les persones discapacitades fisiques no motòriques tenen edats de 45 anys cap

endavant, sent les dues últimes franges les que abarquen la meitat del col·lectiu (51’13%). Per tant les

persones físiques no motòriques també les podem situar en un entorn de jubilació avançada.

Aquells que tenen entre 45 i 64 anys que podrien estar en actiu però també amb possibilitat de

prejubilació formen un total de 34.498 persones (35’48%).

El total de persones en edat laboral són 46.209 (47’53%), 27.120 són homes (27’9%) i 19.089 dones

(19’64%).

Tot seguit, es centra l’atenció en les persones discapacitades fisiques no motòriques amb un grau de

discapacitat entre el 33 i el 64 per cent. Per poder fer l’anàlisi d’aquest perfil s’ha construit la taula nº 9

que permet saber la distribució absoluta de la població amb discapacitat física no motòrica amb primer

grau de minuvsalia i la seva dsitribució per edat i per gènere.


Taula 9: Població amb discapacitat física no motòrica amb grau de minusvalia entre el 33% i el

64%. Distribució per edat i gènere. Catalunya 2007:

Edats Físics no

Motòrics del 33% Al 64%


% Sobre el Total

D’homes Dones

% Sobre el Total de Dones

De 0 a 3 anys 151 0,16% 76 0’22% 75 0’32%

De 4 a 5 anys 128 0,13% 71 0’2% 57 0’25%

De 6 a 15 614 0,63% 351 1% 263 1’13%

De 16 a 17 162 0,17% 97 0’28% 65 0’28%

De 18 a 19 149 0,15% 92 0’26% 57 0’25%

De 20 a 34 2.097 2,16% 1.195 3’4% 902 3’89%

De 35 a 44 4.274 4,40% 2.441 6’87% 1.833 7’9%

De 45 a 54 7.519 7,73% 4.380 12’48% 3.139 13’54%

De 55 a 64 14.072 14,48% 9.157 26’08% 4.915 21’19%

De 65 a 74 16.723 17,20% 10.750 30’63% 5.973 25’75%

De 75 i més 12.400 12,76% 6.490 18’49% 5.910 25’48%

Total 58.289 59,96% 35.100 100% 23.189 100%



Per edat

Focalitzant-nos en el subgrup d’aquells que tenen un grau d’entre el 33% i el 64%, la seva distribució per

d’edats es la segúent:

• 12.400 persones (12’75%) tenen 75 anys o més.

• 16.723 persones (28’68% del total de primer grau) tenen entre 65 i 74 anys,

• 14.072 (24’14%) tenen entre 55 i 64 anys i

• Només 7.519 persones (12’89%) tenen entre 45 i 54 anys, aquells que estaries en edat

activa.

En aquest grup el total de persones en edat laboral són 28.273 (48’5%), 29’8 per cent són homes i

18’7 per cent dones.


Per gènere

Respecte a les diferències de gènere, en aquest cas els homes superen a les dones en 10.916 persones,

sent 54.064 homes (55’61%) i 43.148 dones (44’39%). També en el subgrup que tenen entre 33% i 64%

de discapacitat els homes són superiors en 11.011 efectius (20%). En la franja d’edat d’entre 65 a 74

anys els homes doblen a les dones en pràcticament 5.000 persones. Les dones tendeixen a ser una mica

més joves que els homes en xifres relatives.


El conjunt de discapacitats visuals formen un total de 28.994 persones (el 7’52% del total de població

discapacitada), és tracta del cinqué subgrup més nombrós de discapacitats.

Per fer l’anàlisi de característiques d’aquest nou col.lectiu de persones, s’han construit la taula nº 10 que

recull la població discapacitada visual per grau i grups d’edat i la seva gràfica corresponent.

Taula 10: Població discapacitada visual per grau i grups d’edat. Catalunya 2007:

Edats Visuals del 33% al 64%

Visuals del 65% al 74%

Visuals del 75% o Més

De 0 a 3 anys 36 0,12% 13 0,04% 15 0,05%

De 4 a 5 anys 36 0,12% 6 0,02% 28 0,10%

De 6 a 15 anys 167 0,58% 69 0,24% 176 0,61%

De 16 a 17 anys 29 0,10% 15 0,05% 67 0,23%

De 18 a 19 anys 26 0,09% 13 0,04% 65 0,22%

De 20 a 34 anys 523 1,80% 225 0,78% 823 2,84%

De 35 a 44 anys 1.014 3,50% 379 1,31% 1.155 3,98%

De 45 a 54 anys 1.361 4,69% 536 1,85% 1.641 5,66%

De 55 a 64 anys 1.759 6,07% 1.068 3,68% 2.560 8,83%

De 65 a 74 anys 1.784 6,15% 1.233 4,25% 2.786 9,61%

De 75 anys i més 1.955 6,74% 1.574 5,43% 5.857 20,20%

Total 8.690 29,97% 5.131 17,70% 15.173 52,33%




Gràfic 6: Població discapacitada visual per grau i edat.Catalunya 2007:

0,05 0,100,61 0,23 0,22

2,84

3,98

5,66

8,839,61

20,20

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00


De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a 15 De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edat

Població discapacitada visual segons grau de discap acitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

Visuals Del 33% al 64%

Visuals Del 65% al 74%

Visuals 75% o més

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i

Ciutadania 2008.

Per edat

Atenent a la distribució per edats veiem que els efectius de les diferents franges d’edat estan més

dispersos que en altres tipologies, tot i que en major grau en edats velles. Les xifres més destacades són

les que van des dels 35 fins als 75 anys o més, de major a menos quantia:

• 9.386 persones tenen 74 anys o més (32’37%),

• 5.803 tenen entre 65 i 74 anys (20%),

• 5.387 entre 55 i 64 anys (18’57%),

• 3.538 tenen entre 45 i 54 anys (12’20%) i

• 2.548 entre 35 i 44 anys (8’78%).


La meitat dels discapacitats visuals es troben a les últimes franges d’edat, per tant també és tracta d’una

població envellida tot i que trobem més persones en altres franges d’edat més joves en comparació amb

altres tipologies de discapacitats.

Per grau de discapacitat visual

Una de les singularitats dels discapacitats visuals és que:

• la meitat de població, 15.173 persones (52’33%), tenen un grau superior al 75 %,

• seguida dels que tenen entre el 33% i el 64% que són un total de 8.690 persones (30%), i

els que tenen entre el 65% i el 74% són 5.131 (17’69%).

Si ens centrem en el grup amb més gran discapacitat visual, es constata que:

• 5.857 persones tenen més de 75 anys (38’6%),

• 2.786 tenen entre 65 i 74 anys (18’36%),

• 2560 entre 55 i 64 anys (16’87%) i

• un total de 2796 tenen entre 35 i 54 anys (18’42%).

La meitat dels discapacitats visuals es troben en edat de jubilació (56’96%) i junt amb el 35’29 per cent

de les edats compreses entre els 35 i els 55 anys formen pràcticament la totalitat del discapacitats visuals

amb un grau superior al 75% (92’25%).

Per génere

Respecta al gènere, les dones són més nombroses que els homes. Elles formen un total de 16.172

(55’77%) i ells són 12.822 homes (44’22%). Les diferències s’anulen en el grup de discapacitat d’entre

el 33% i el 64%, on cada sexe és la meitat del subgrup: 4.376 homes i 4314 les dones, on ells les superen

per 62 persones. Tant els homes com les dones predominen en les últimes franges d’edat.



Les persones amb discapacitat auditiva són les menys nombroses amb un total de 18.604 persones

(4’8%). Es tracta del subgrup que es concentra en una forquilla més ampli d’edats que van des dels 20

anys fins als 75 i més. Per poder fer la seva anàlisi detallada de característiques s’han el.laborat la taula

nº 11 i la gràfica nº 7.

Gràfic 7: Població amb discapacitat auditiva segons el grau i edat. Catalunya 2007:

0,45 0,48

2,82

0,55 0,64

7,71

9,01

11,07

15,78

13,42 13,47

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Percentatges de població (xifres relatives)

De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a15

De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edat

Població discapacitada auditiva segons grau de disc apacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

Auditius Del 33% al 64%

Auditius Del 65% al 74%

Auditius 75% o més

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania

2008.

Per edats

Aquelles persones amb discapacitat auditiva que tenen entre 55 i 64 anys són els que concentren més

població amb 4.007 persones (21’53%). Les dues franges anteriors concentren 4.497 persones (25%),

repartides de foma equitativa entre les dues categories. I les dues últimes franges d’edat tenen un total de

6.843 persones (36’78%), també distribuides de forma equitativa. Si sumem les últimes cuatre categories

tenim més de la meitat de la població discapacitada auditiva (58’31%), i per tant podem establir que

també es tracta d’una població envellida encara que amb un grau de dispersió superior que a altres

tipologies.


Per grau de discapacitat auditiva

Pel que fa al grau de discapacitat:

• 14.029 persones tenen entre el 33% i el 64 % de discapacitat (75’4%),

• 3.810 entre el 65% i el 74% (20%) i

• la resta, 765 persones, el 75 % o més de discapacitat.

En resum, predomina, les persones amb problemes auditius lleus i no de sords profunds.

Persones amb discapacitat auditiva de primer grau

Taula 11: Població amb discapacitat auditiva del 33% al 64% per edat. Catalunya 2007:

Edats Discapacitats

Auditius del 33% al 64%


% Sobre el Total

D’homes Dones

% Sobre El Total de Dones

De 0 a 3 anys

83 0,45% 49 0’69% 34 0’49%

De 4 a 5 anys

90 0,48% 43 0’61% 47 0’67%

De 6 a 15 anys

525 2,82% 284 4’03% 241 3’46%

De 16 a 17 anys

102 0,55% 59 0’84% 43 0’61%

De 18 a 19 anys

119 0,64% 54 0’77% 65 0’93%

De 20 a 34 anys

1.435 7,71% 770 10’91% 665 9’53%

De 35 a 44 anys

1.677 9,01% 845 11’98% 832 11’93%

De 45 a 54 anys

2.060 11,07% 950 13’47% 1.110 15’92%

De 55 a 64 anys

2.935 15,78% 1.483 21’02% 1.452 20’82%

De 65 a 74 anys

2.497 13,42% 1.336 18’94% 1.161 16’65%

De 75 anys i més

2.506 13,47% 1.182 16’75% 1.324 18’98%

Total 14.029 75,41% 7.055 100% 6.974 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i



Si ens centrem en el grups de més població, el del primer grau de discapacitat, trobem que hi ha una

distribució més homogènia de les edats. Des dels 45 anys fins als 75 i més, per a cada franga d’edat hi ha

al voltant de 2.000 persones, sent més nombrosa la franga d’entre 55 i 64 anys amb 2.935 persones

(20%). Dels 20 anys fins als 44 anys hi ha al voltant de 1.000 persones per a cada categoria, sent un total

de 3.112 persones (22’18%).

Per génere

En quant a les diferències de gènere, les dones superen als homes, sent elles un total de 9.622 dones

(51’72%) i 8.982 homes (48’27%). Únicament superen els homes a les dones en el subgrup de

discapacitats que tenen entre el 33% i el 64%, sent ells el 50’28 per cent i elles el 49’71 per cent.

6. Psíquics

La població amb discapacitat psiquica conforma el cuart tipus de col·lectiu amb discapacitat més

nombrós amb un total de 40.854 persones (10’60% del total de població discapacitada).


Gràfic 8: Població discapacitada segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007:

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

P er cent at ge de pobl aci ó

( x i f r es r e l at i ves)

De 0 a 3

anys

De 4 a 5

anys

De 6 a 15 De 16 a 17 De 18 a 19 De 20 a

34

De 35 a

44

De 45 a

54

De 55 a

64

De 65 a

74

De 75 i

més

E dat

Població discapacitada psíquica segons grau de disc apacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives).

Psíquics Del 33% al 64%

Psíquics Del 65% al 74%

Psíquics 75% o més


Ciutadania 2008.

La distribució per edats d’aquesta tipologia és la més dispersa de totes. Els computs de població més

elevats es troben en les categories següents: 12.289 persones tenen entre 20 i 34 anys (30%), 7.581

persones tenen entre 35 i 44 anys (18’55%) i juntament amb les 6.594 persones que tenen entre 6 i 15

anys (16’14%) formen més de la meitat de la població dels discapacitat psíquics (64’69%). Les

categories d’edat que agafen des dels 45 anys fins als 64 anys també engloben un gruix important de

població amb un total de 8.002 persones (19’58%). Entre els 16 i els 19 anys trobem un total de 2.949

persones , el 7’2 per cent de la població. La resta de categories, les més joves i la més vella, sumen 2.017

persones el 4’9 per cent. Per tant trobem una població jove amb un nombre elevat de persones

concentrades en edat laboral (dels 20 anys als 64 anys) i també un repuntament de població dels 6 als 15

anys.

La distribució segons els grau de discapacitat és bastant homogènia. Del 33% al 64% es localitza el

major gruix de població, hi ha 18.086 persones (44’26%), i als altres dos graus de discapacitat hi ha,

respectivament, al voltant de 11.000 persones: entre el 65% i el 74% hi ha 11.175 persones (27’35%) i

més del 75% de discapacitat hi ha 11.593 (28’37%).


Taula 12: Població amb discapacitat psíquica entre el 33% i el 64% segons edat i gènere,

Catalunya 2007:

Psíquics Ddl 33% Al

64% Homes Percentatge Dones Percentatge

De 0 a 3 anys 300 0,73% 183 1’6% 117 1’74% De 4 a 5 anys 562 1,38% 383 3’37% 179 2’67% De 6 a 15 4986 12,20% 3.283 28’86% 1.703 25’37% De 16 a 17 1047 2,56% 647 5’69% 400 5’96% De 18 a 19 807 1,98% 510 4’48% 297 4’42% De 20 a 34 5730 14,03% 3.439 30’24% 2.291 34’13% De 35 a 44 2452 6,00% 1.520 13’36% 932 13’89% De 45 a 54 1356 3,32% 900 7’9% 456 6’79% De 55 a 64 468 1,15% 301 2’65% 167 2’49% De 65 a 74 218 0,53% 121 1’06% 97 1’45% De 75 i més 160 0,39% 87 0’76% 73 1’09% Total 18086 100% 11.374 100% 6.712 100%



Per tant torna a ser el primer grau de discapacitat, el que es objecte dels centres especials de treball,

aquell amb més fectius. Centrant-nos en aquest subgrup observem que segueix la dinàmica d’edats que el

total. Hi ha una concentració de població entre els 20 anys i els 54 anys. La majoria és població que es

troba en edat laboral, formen un total de 9.538 persones, que composen la meitat dels discapacitats que

tenen entre el 33% i el 64% de discapacitat. Entre els 6 i els 15 hi ha 4.986 nens que sumats al grup

anterior fan un total del 80% de la població. Aquesta última categoria més nombrosa conformen les

persones potencials per a entrar a treballar en CET’s. Amb una mica més de 1.000 persones trobem les

categories d’entre 16 i 17 anys (1.047 persones) i de 45 a 54 anys (1.356 persones), les dues franges

d’edat quu marquen l’entreda i la sortida al mercat de treball per als discapacitats. En els altres dos graus

de discapacitat la població es concentra entre els 20 i els 64 anys i no hi ha el repuntament dels nens de

6 a 15 anys.

Pel que fa a les diferencies de gènere trobem que és la segona categoria on els homes superen a les dones

(6.646 homes més). Hi ha 23.750 homes (el 58’13%) i 17.104 dones (41’86%). I aquesta dinàmica es

homogènia per als diferents graus de discapacitat com també en l’evolució de per edats de tot el subgrup.


7. Malats mentals

Els malalts mentals són el tercer col·lectiu més nombrós després dels discapacitats físics, fent un total de

67.548 persones (17’53%). És per tant el grup de discapacitats més gran amb algún problema no

físic.

Per la realització d‘un estudi detallat de les característiques d’aquest col.lectiu de persones s’han elaborat

la taula 13 i el gràfic nº 9.

Taula 13: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007:

Edats Malalts Mentals del 33%

Al 64% Malalts Mentals del 65%

Al 74% De 0 a 3 anys 1 0,00% 0 0%

De 4 a 5 anys 17 0,03% 1 0,00%

De 6 a 15 anys 673 1,00% 33 0,05%

De 16 a 17 anys 174 0,26% 34 0,05%

De 18 a 19 anys 195 0,29% 73 0,11%

De 20 a 34 anys 2.480 3,67% 4.277 6,33%

De 35 a 44 anys 3.630 5,37% 7.488 11,09%

De 45 a 54 anys 5.079 7,52% 7.481 11,08%

De 55 a 64 anys 6.386 9,45% 6.422 9,51%

De 65 a 74 anys 3.200 4,74% 3.561 5,27%

De 75 anys i més 1.588 2,35% 2.059 3,05%

Total 23.423 34,68% 31.429 46,53%




Gràfic 9: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007:

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00


De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a15

De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edat

Població discapacitada amb malaltia mental segons g rau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

Malalts mentals Del 33% al 64%

Malalts mentals Del 65% al 74%

Malalts mentals 75% o més

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania

2008.

La seva distribució per edats

En les edats trobem que els que tenen entre 55 i 64 anys són els més nombrosos amb 14.272 persones

(21’12%), seguit dels que tenen entre 45 i 54 anys amb 13.542 persones (20%). La categoria més jove

amb un nombre elevat de població és la franja d’edat dentre 20 a 34 anys amb 7.157 persones (10’5%), i

els que tenen entre 35 i 44 anys formen un total de 11.900 efectius (17’61%).

La seva distribució per graus de discapacitat i edat

Respecte al grau de discapacitat, 23.423 persones tenen entre el 33% i el 64 % (34’67%), 31.429 tenen

entre el 65% i el 74% (46’52%) i 12.696 tenen el 75% o més (18’79%). És el segon grau de discapacitat

en el que hi ha més població amb malaltia mental, el que comporta que la majoria de la població no és

accessible a un lloc de treball en CET’s.


La població que te un grau d’entre el 33% i el 64%, el que tenen entre 55 i 64 anys són els més

nombrosos (6.386 persones 27’26%), seguit d’aquells que tenen entre 45 i 54 anys amb 5.079 persones

(21’68%). Els més joves d’entre 20 i 44 anys sumen un total de 6110 persones (26’08%), i els més vells

d’entre 65 i 75 anys o més sumen 4.788 persones (20’44%).

Es conclou que el 95 per cent de la població amb malatia mental del 33% al 64 % es troben entre

els 20 i els 75 anys, i que la meitat d’aquests tenen entre 45 i 64 anys.

Per al segon grau de discapacitat veiem que la població tendeix a ser una mica més joves que en el

primer grau. 14969 persones tenen entre 35 i 54 anys formant el 47’62 per cent de la població en aquest

subgrup. Si hi sumem aquells que tenen entre 55 i 64 anys, 6.422 (20’43%), i els de 20 a 34 anys, 4.277

(13’60%), conformen el 81’65 per cent de la població d’entre 33% i 64% de discapacitat. Aquelles que

tenen entre 65 anys i 75 o més són un total de 5.620 (17’88%), sent més nombrós la primera categoria.

Les demés categories, les més joves no tenen pràcticament efectius de població (141 persones 0’45%).

Per al tercer grau de discapacitat hi ha 12.696 persones, de les quals 7.451 tenen 75 a o més anys

(58’68%), 1.549 tenen entre 65 i 74 anys (12’2%) i 1464 persones entre 55 i 64 anys (11’53%), formant

així el gran grux d’aquesta categoria.

La seva distribució per gènere

Pel que repecte al gènere, les dones amb malatia mental són un total de 37.743, el 55’87 per cent de la

població, i els homes són 29.805, un 44’12 per cent. S’ha de senyalar que les dones són present en un

grau major que els homes, de manera més accentuada en el primer grau de discapacitat (5.317 dones

més). En canvi en el segon grau els homes són més que les dones amb una diferencia de 727 efectius.


Centrem la nostra atenció en el col.lectiu de persones que te el primer grau de discapacitat

Si ens centrem en el col·lectiu que s’engloba en el primer grau de discapacitat, més del 50 per 100 de la

població és major de 20 anys, sent la franja d’edat de 55 a 64 anys la que rep més efectius: 43.178

persones (11’21%) seguida de la franga de 65 a 74 (10’89%).


Gràfic 10 : Discapacitats amb un grau d’entre el 33% i el 64%, segons edat i sexe, Catalunya 2007:

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00


De 0 a 3anys

De 4 a 5anys

De 6 a 15 De 16 a17

De 18 a19

De 20 a34

De 35 a44

De 45 a54

De 55 a64

De 65 a74

De 75 imés

Edats

Persones amb discapacitat del 33% al 64% segons eda t i sexe. Catalunya 2007

Del 33% al 64% Homes

Del 33% al 64% Dones



Les persones amb discapacitats reconegudaes en edats compreses entre els 45 i els 54 anys son

26.962 persones (7% de la població amb discapacitat).

Les persones amb més de 75 anys representen també un 7% d’aquest univers. Els menors de 20 anys

tenen xifres inferiors a l’1%, excepte els que tenen entre 6 i 14 anys on trobem un 2’44% de població.

En totes les franges d’edat els homes són el col·lectiu més nombrós excepte en l’última franga d’edat en

que les dones tenen una major presència en efectius.

Com ja s’ha comentat anteriorment, 214.374 persones discapacitades tenen edats compreses entre els

16 i els 64 anys, el que suposaria ser persones demandants de treball. El 54’42 per cent (116.670

persones) tenen un grau de discapacitat comprès entre el 33% i el 64% sent així el col·lectiu

empleable de discapacitats a Catalunya.

Segons l’Encuesta de Discapacidades, Deficiencias y Salud (EDDS) de 1999 (INE;1999) a Catalunya hi

havia un total de 213.535 persones discapacitades, de les quals 79.377 es trobaven en actiu:


• 60.700 estaven treballant (76’47%), 37.143 eren homes (61’19%)i 23.558 dones (38’81%), i

• els aturats eren un total de 18.677 (23’52%), 9.833 homes (52’65%) i 8.844 dones (47’35%).

Les úniques dades de que disposem per a l’any 2007 és el nombre de treballadors discpacitats que

treballen en els Centres Especials de Treball (CET).

Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya hi ha 10.517 persones discapacitades

que es troben treballant en un CET a Catalunya. Fins a juny, a l’any 2008 s’han realitzat 4.343

contractes a discpacitats a Catalunya i 2.028 han estat per CET’s (46’7%)1.

1 Dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en suport informàtic, data del 31 de decembre de 2007. La consulta es va realitzar en el mes de juliol de 2008.


1. Introducció 2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en

Centres Especials de Treball a Catalunya

3. Distribució per edat i génere dels treballadors amb discapacitats que treballen en

Centres Especials de Treball a Catalunya

4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de

discapacitat



1.- INTRODUCCIÓ En els últims anys s’ha tractat de fer un esforç legislatiu per tal de pal·liar la situació de desaventatge que

les persones amb discapacitat tenen en l’accés al mercat de treball, protegit i ordinari. Des d’aquesta

persepectiva el Govern de l’Estat Espanyol ha establert diferentes eines jurídiques per poder afrontar el

problema de la ocupació i les persones amb discapacitat. Entre elles podem destacat el Reial Decret

27/2000, la Llei 51/2003 i el Reial Decret 290/2004. Per la seva banda i amb les competències otorgades

al Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de treball i de Serveis Socials, s’ha promogut des de

Catalunya un Pla d’Inclusió Social a Catalunya.

El mercat laboral del que poden participar les persones amb discapacitat és divideix en mercat protegit i

mercat ordinari. El treball protegit consta de dos estrucutres diferenciades com són els Centres

Ocupacionals i els Centres Especials de Treball. El que ens centra en aquest document són els CET’s,

regulats pel RD 1368/1985, llur objectiu és el de proporcionar la realització d’un treball productiu i

remunerat, com a pasarel·la a la integració en el mercat de treball ordinari.

Les mesures de foment del treball en el mercat ordinari de treball consta d’incentius a la contractació,

contractació específica indefinida i temporal, de formació, en pràctiques, d’interinitat, treball selectiu i

promoció de l’autotreball.

La quota de reserva del 2 per cent, regulada des de la LISMI i el RD 364/2005, es una mesura per al

foment de la inserció en el mercat ordinari que sembla tenir un sovint incompliment per part de les

empreses que han de respectar aquesta mesura d’integració laboral.

Els enclavaments Laborals (RD 290/2004) són contractes entre una empresa i un CET per facilitar

l’accés de les persones amb discapacitat a tasques del mercat ordinari de treball.

El treball amb recolçament (RD 87’/2007) és un conjunt d’accions d’orientació i acompanyament

individualitzat entre treballadors amb discapacitat i preparadors laborals.

En les pàgines següents analitzarem els treballadors dels CET i les caractaerístiques dels centres.


2.- Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials

de Treball a Catalunya

Per poder disposar d’un mapa que permetes saber la distribució dels llocs de treball per persones

discapacitades que proporcionen els CET’s a Catalunya s’ha construit la taula nº 14.

Taula 14. Distribució per comarques dels treballadors discapacitats dels CET’s. 2007

Comarques

Nombre de Treballadors Discapacitats

dels Cet's

% del Total de Treballadors

Discapacitats en Cet’s

Alt Camp 83 0,79% Alt Empordà 80 0,76% Alt Penedès 173 1,64% Alt Urgell 2 0,02% Anoia 224 2,13% Bages 149 1,42% Baix Camp 456 4,34% Baix Ebre 142 1,35% Baix Empordà 48 0,46% Baix Llobregat 1062 10,10% Baix Penedès 115 1,09% Barcelonès 3739 35,55% Berguedà 62 0,59% Cerdanya 15 0,14% Conca de Barberà 53 0,50% Garraf 100 0,95% Garrigues 22 0,21% Garrotxa 83 0,79% Gironès 477 4,54% Maresme 471 4,48% Osona 247 2,35% Pla de l'Estany 48 0,46% Pla d'Urgell 71 0,68% Priorat 7 0,07% Ribera d'Ebre 8 0,08% Ripollès 97 0,92% Segrià 410 3,90 Selva 63 0,60 Solsonès 26 0,25 Tarragonès 247 2,35


Urgell 81 0,77 Vall d'Aran 11 0,10 Vallès Occidental 1398 13,29 Vallès Oriental 247 2,35 Total 10.517 100%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentación interna del Departament de

Treball de la Generalitat de Catalunya, en suport informàtic, data de juliol de 2008.

Alt nivell de concentració geografica

Aquesta taula nº 14 ens permet constatar que la distribució geogràfica dels treballadors discapacitats en

CET està molt localitzada en tres comarques, el Barcelonès (35%), el Vallès Occidental (13’29%) i el

Baix Llobregat (10’1%), sent un total del 58’94 per cent dels treballadors. Segueix així una

distribució semblant a la de la població discapacitada de cada comarca. Les demés zones geogràfiques

tenen un percentatge inferior al 5 per cent de treballadors en relació al seu total.

Comarques on no hi han CET’s

Hi han set comarques on no es localitza cap treballador: l’Alta Ribagorça, el Montsià, la Noguera, el

Pallars Jussà i Sobirà, la Segarra i la Terra Alta. Són les comarques on no hi ha cap Centre Especial de

Treball però si hi resideixen persones amb discapacitat en edat laboral. En total hi ha 7.394 persones

discapacitades que resideixen en aquestes comarques i que no tenen accés a un lloc de treball en un CET

que s’ubiqui en la seva comarca.

Cap comarca proporciona un 1 per 100 de llocs de treballs en CET’s sobre total població discapacitada

3.- Distribució per edat i génere dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres

Especials de Treball a Catalunya

Per edat Les dades de que disposem no permeten observar una distribució per edats més desagregada que la que proporciona la taula 15 ja que les categories que obtenim són a tall dels 25 anys.


Taula 15.- Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s

a Catalunya. 2007

Treballadors Menors De 25 Anys Majors De 25 Anys Total

Total 9% 91%

Homes 59'91% 60'26% 60'02%

Dones 40'09% 39'74% 38'9% Font: Elaboració pròpia a partir de la documentació interna del Departament de Treball de la

Generalitat de Catalunya en suport informàtic data de juliol de 2008.

Tot i així podem observar que els treballadors discapacitats dels CET’s són pràcticament tots adults

majors de 25 anys. Si atenem a la distribució per edats de la població podem deduir que seran persones

entre els 35 i els 65 anys la majoria.

Per gènere

Respecte al gènere observem que més de la meitat dels treballadors (60’02%) són homes i que el 38’9

per cent són dones. De la mateixa manera que en el mercat ordinari de treball observem que no hi ha una

estructura igualitària en oportunitats en l’àmbit laboral entre gèneres, tot i que la població discapacitada

és majoria femenina. Per tant, a més de la desigualtat geogràfica també hi ha una desigualtat de gènere

pel que respecte a l’accés a un lloc de treball.


Gràfic 11 .- Distribució per edat dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s a

Catalunya. 2007

Percentatge de treballadors discapacitats en CET's segons edat. Catalunya 2007.

9%

91%

Treballadors menors de 25 anys

Treballadors majors de 25 anys

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la documentació interna del Departament de

Treball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008.

4.- Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitat

En aquest nou apartat es preten analitzar de forma descriptiva els treballadors discapacitats que treballen

en els CET’s segons tipología de discapacitat i intentar saber quin és el gruix de població que està

ocupada. Hem de tenir en compte que hi ha contractacions fora dels CET.

Per poder fer aquest apartat s’han construit la taula nº 16 i el gràfic nº 12.


Taula 16: Treballadors discapacitats en CET’s segons el tipus de discapacitat i relació amb la

població activa. Catalunya 2007:

Tipus de Discapacitat Treballadors Discapacitats en Cet's

% Sobre el Total de Treballadors Discapacitats

Psíquics 6.144 58%

Mentals 1.143 11%

Físics 2.689 26%

Sensorials 541 5%

Total 10.517 100%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament de


(1) Estan inclosos tots els graus de discapacitat

Fins l’any 2007, els discapacitats psíquics són els més contractats en els CET’s, amb un total de 6.144,

més de la meitat del total de treballadors (58%). En relació al total de població en edat activa que té

discapacitat psíquica només són un 19’93 per cent.

A llarga distància són els físics amb 2.689 treballadors (26%) i suposen el 1’03 per cent de la

població amb aquesta discapacitat.

Els treballadors amb malaltia mental són un total de 1.143, el que suposa l’11 per cent del total de

treballadors i l’1’03 del total de la població activa amb aquesta discapacitat.

Finalment, els discapacitats sensorials són els menys contractats en CET’s, són un 5 per cent dels

treballadors el que suposa un 2’24 per cent del total de població amb uns deficiència auditiva o

visual.


Gràfic 12 : Treballadors en CET’s segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007:

Treballadors discapacitats en CET's segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

58%

11%

26%

5%

Psí quics

Ment als

Fí sics

Sensorials

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la documentació interna del Departament de


Resum

De forma global només el 4’92 per cent de la població discapacitada a Catalunya es troba treballant en

un Centre Especial de Treball. Aquesta situació denota la dificultat d’accés del col·oectiu discapacitat

fins i tot en aquelles entitats que estan dedicades a la seva inserció laboral com són els CET’s.


De nou s’utilitza la informació estadística per coneixer la modalitat de contractes de treball que

relaciones la persona treballadora discapacitada amb el CET. S’han cosntruit la taula nº 17 i el gràfic nº

13.


Taula 17: Distribució de treballadors segons el tipus de contracte en CET’s. Catalunya 2007:

Nombre De

Treballadors Percentatge

Indefinits 6.960 67%

Temporals 1.386 13%

Obra i servei 446 4%

Pràctiques 3 0%

Formació 496 4%

Altres 1.226 12%

Total 10.517 100%


Treball de la Generalitat de Catalunyaa data de juliol de 2008.

Gràfic 13: Tipus de contracte del treballadors en CET’s. Catalunya 2007:

Tipus de contracte dels treballadors discapacitats en CET's. Catalunya 2007.

66,78%

13,30%

4,28% 0,03% 3,85%11,76%

Indef ini ts

Tempor als

Obr a i ser vei

Pr àctiques

For mació

Al tr es

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

2008.

Les dades que ofereix el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya informen de que fins

l’any 2007, dels 10.517 treballadors comptabilitzats en CET’s, 6.960 tenen un contracte indefinit (67%) i

1.386 un contracte temporal (13%). Les demés modalitats de treball tenen xifres inferiors al 10%. La


categoria altres engloba el 12 per cent. Predomina el contracte indefinit per sobre de les demés

categories de forma rellevant.

L’any 2008

Per a l’any 2008, amb xifres extretes de l’INEM2, de les 2.028 contractacions a discapacitats en CET’s,

només 196 són indefinits (9’6%) i el major nombre són els contractes per obra i servei amb un total de

657 contractes (27%) i els contractes temporals amb 491 contractes (24’2%). Els eventuals i la categoria

“altres” tenen entre el 12 i el 13 per cent, i les demés categories es troben per sota del 10 per cent. No hi

ha cap contracte en CET’s fins al moment que hagi convergit de temporal en indefinit, com tampoc

contractes de pràctiques.

Les demés contractacions realitzades a discapacitats l’any 2008 fora dels Centres Especials de Treball

predominen les indefinides (1799, 41’42%) per sobre dels temporals (1367, 31’48%) i de les de per obra

i servei (567, 13’05%).

Per tant observem un canvi en la distribució del tipus de contractació en els CET’s que passa de

predominar la contractació indefinida a predominar la contractació per obra i servei. La contractació

temporal segueix sent la segona modalitat més generalitzada i observem que hi ha un augment en les

xifres relatives (24’2% al 2008) junt amb la categoria “altres”, que es manté entor al 12 per cent.

Observant les contractacions fora dels CET’s veiem que segueix fomentant la contractació indefinida per

sobre de la temporal i la contractació per obra i servei augmenta fins al 13 per cent.

2 Dades extretes del Servicio Público de Empleo Estatal, Ministeri de Treball e Inmigración del Gover d’Espanya. Dades referides fins al juny de 2008.


1. Els Centres Especials de Treball a Catalunya

1.1. Legislació





2. Enclavaments i inserció laboral


1.- Els Centres Especials de Treball a Catalunya

El Centre Especial de Treball és una organització empresarial que opera en un entorn productiu i

assegura treball remunerat a persones amb un grau de disminució igual o superior al 33%. A més els

facilita un servei de suport personal i social, que desenvolupa un equip dins del Servei Social

d’Integració Laboral.

La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món

de l’empresa, oberts a la situació de la persona amb discapacitat, a fi d’aconseguir una plena integració

laboral i social, i per afavorir una millor qualitat de vida.

Per assolir aquests objectius, disposa de tècnics altament qualificats que desenvolupen les activitats de

negoci de les diferents àrees de treball dels centres.

1.1. Legislació

La Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), juntament amb

l’anomenada quota de reserva del 2 per cent a les empreses de 50 o més treballadors i altres mesures, i

dins de la fórmula del treball protegit, va regular la figura dels centres especials de treball amb la finalitat

principal de facilitar l’obtenció de treball remunerat a aquells minusvàlids que, provisionalment o

definitivament, no poguessin trobar una feina a les empreses normals. Amb posterioritat a l’entrada en

vigor de la llei es van dictar, el Reial Decret 2273/1985,de 4 de desembre, que va aprovar el reglament

dels centres i el Reial Decret 1368/1985 que va regular la relació especial dels treballadors minusvàlids

dels centres especials de treball.

De l’art. 42 de la Llei 13/1982 i de les normes de desenvolupament i complementàries es desprèn com

trets característics d’aquests centres els següents:

a) econòmicament aquests “centres” són empreses, en tant que la seva intervenció es

produeix en el mercat de bens i serveis;

b) tenen com a finalitat assegurar un treball remunerat per als minusvàlids que hi

treballin;

c) tenen com a finalitat afegida la possible prestació de serveis d’ajustament personal i

social que requereixen els seus treballadors minusvàlids;


d) són empreses amb forma jurídica variada ja que el seu titular pot ser qualsevol

persona física o jurídica, pública o privada, i fins i tot una comunitat de bens amb

l'única exigència de tenir capacitat jurídica per obrar i per ser empresari: societats

mercantils, associacions, fundacions, etc.

e) al menys el 70 per 100 de la seva plantilla ha de estar formada per minusvàlids;

f) aquest centres són, a més, concebuts com un mitja d’integració de minusvàlids al

règim de treball normal, es a dir, haurien de servir per impulsar la integració laboral

de les persones amb discapacitat a les empreses normalitzades.

Les últimes novetats legislatives, el Reial decret 27/2000 de mesures alternatives, la Llei 51/2003

d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i el

Reial Decret 290/2004 per el qual es regulen els enclavaments laborals, són una aposta de futur a favor

de la inserció laboral de les persones amb discapacitat i dels Centres Especials de Treball.

Creació d’un CET

Els centres especials de treball poden ser creats per les administracions públiques o per qualsevol

persona física o jurídica o comunitat de bens que tinguin capacitat per ser empresaris, i en conseqüència

puguin contractar a treballadors d’acord amb la legislació laboral. Aquesta amplitud permet que els

titulars dels centres siguin de l’allò més variats: associacions, fundacions, societats mercantils, persones

físiques, etc.

El creador del centre es conceptua també com a titular, es a dir, com l’entitat o persona en la qui recauen

els drets i deures que neixen de l’activitat dels centres. De tal manera que no es possible crear un centre

si prèviament el seu creador i titular no posseeix capacitat jurídica i d’obrar, fet que en les persones

jurídiques exigeix la seva inscripció prèvia en el Registre del que procedeixi (Registre Mercantil,

Registre de Fundacions, etc.)

Per tenir caràcter de centre especial de treball és necessària la qualificació del mateix per l’administració

i la posterior inscripció al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials (RESES). La qualificació és

una autorització per la qual, un cop comprovats els requisits exigits per la llei, l’administració competent

atorga a un determinat projecte empresarial la qualitat de centre especial de treball amb possibilitat de

contractar treballadors minusvàlids, sota una relació laboral especial basant-se en l’Estatut dels

Treballadors.


En tota normativa reguladora s’indica que els centres han d’assemblar-se en tot el possible a les empreses

ordinàries, i en conseqüència, ser viables pel que fa a la valoració prèvia a la qualificació. Els creadors

del centres hauran de presentar un estudi de viabilitat empresarial.

Per altre banda, la creació d’un centre d’aquest tipus pot fer-se bé “ex-novo”, presentant en conseqüència

un projecte empresarial, o bé, transformant una empresa ordinària en centre especial de treball, en aquest

cas la plantilla deurà estar formada, en el moment de la qualificació del centre de treball com a CET, com

a mínim, per un 70 per 1000 de persones amb discapacitat reconeguda.

Cal tenir present dos punts importants:

� Que la inscripció al RESES, no ha de pressuposar necessàriament la obtenció automàtica de

subvencions del Departament d’Acció Social i Ciutadania, (durant el desenvolupament dáquest

estudi, les competencies delegades en el mencionat Departament, seran transferides al

Departament de Treball i Industria, en concret a la Direcció General dÍgualdat dÓportunitats)

atès que aquestes es concedeixin en funció de les disponibilitats pressupostàries, atenent criteris

de necessitat i prioritat per a la promoció sociolaboral de persones amb discapacitat.

� Els estatuts de la societat han de reflectir de forma explícita com a objectiu prioritari, la

integració laboral de les persones amb discapacitat.

Finançament

Els centres especials de treball poden beneficiar-se d’ajuts per a la inversió en funció de la proporció de

persones amb discapacitat contractades, d’acord amb els següents punts:

� Quan més del 90% de la plantilla del CET siguin treballadors amb discapacitat, la subvenció per

lloc amb caràcter estable serà de 12202,24€.

� Quan el nombre de treballadors amb discapacitat del CET estigui entre el 70% i el 90% de la

plantilla, la subvenció per lloc de caràcter estable serà de 9015,18€.

Els centres especials de treball poden beneficiar-se també de les següents ajudes pel manteniment dels

llocs de treball ocupats per treballadors amb discapacitat:

� Bonificació del 100% de la quota empresarial a la Seguretat Social, incloses les d’accidents de

treball, malaltia professional i quotes de recaptació conjunta.


� Subvenció per el cost salarial del 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que es reduirà

en funció de la jornada realitzada pels contractes a temps parcial.

� Subvenció de fins 1803,04€ per l’adaptació de llocs de treball o l’eliminació de barreres

arquitectòniques.

Ajustament personal i social

Tal i com disposa el Reial Decret 2273/1985 en l’aprovació del Reglament de Centres Especials de

Treball (CET), en l’article primer i d’acord amb el que disposa l’article 42 de la Llei 13/1982 de 7 d’abril

(LISMI), els CET’s tenen com objectiu prioritari, dur a terme un treball productiu amb la finalitat

d’assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació de serveis d’ajustament personal i social que

requereixin els seus treballadors discapacitats. També han de ser mitjans d’integració de treballadors

discapacitats al règim de treball normal a l’empresa ordinària.

La prestació de serveis d’ajustament personal i social s’entén en l’àmbit rehabilitador, terapèutic,

d’integració social, cultural i esportiu que proporcioni al treballador una major rehabilitació personal i

una més gran adaptació en la seva relació social.

Objectiu general

Facilitar els ajustaments personals, socials, culturals, esportius, de rehabilitació, terapèutics i laborals que

els treballadors del centre necessiten per tal d’adaptar-los a l’activitat de l’empresa i al seu entorn i

aconseguir l’accés a la vida laboral ordinària (objectiu final dels CET’s).

Objectius específics

� Potenciar la incorporació laboral a un mercat “normalitzat“ de treball del personal disminuït físic.

� Facilitar al col·lectiu de disminuïts l’accés a una vida social, cultural, esportiva i associativa

“normalitzada“ així com potenciar la relació entre el col·lectiu de treballadors.

� Superar les dificultats que aquest col·lectiu té en la nostra societat.

� Ajudar amb treballs orientatius d’assessorament i ajut puntual, des de la vessant d’empresa, en les

dificultats socials i laborals que poden afectar al treballador.



La llista general de centres que ofereix el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a maig

del 2008 apunta que durant l’any 1962 tenim el coneixement del primer registre legal del primer CET a

Catalunya. És possible que anteriorment s’hagués constituit un centre amb les característiques d’un CET

però que encara no estava sotmés a la legislació catalana en aquesta matèria, la qual obliga a registrar-se

com a centre posteriorment a la solicitut i al reconeixement com a CET.

Taula 18: Evolució del registre de CET’s a Catalunya, 1992- decembre 2008:

Any d'inscripció

Nombre de CET registrats

Total acumulat (xifres absolutes)

% acumulat

1992 18 18 8,33% 1993 54 72 33,33% 1994 21 93 43,06% 1995 13 106 49,075 1996 10 116 53,70% 1997 7 123 56,94% 1998 12 135 62,50% 1999 11 146 67,595 2000 8 154 71,30% 2001 3 157 72,69% 2002 6 163 75,46% 2003 9 172 79,63% 2004 9 181 83,80% 2005 7 188 87,04% 2006 6 194 89,81% 2007 12 206 95,37% 2008 10 216 100% Total 216 216 100%


Ciutadania de la Generalitat de Catalunya a 29 de desembre de 2008.


Gràfic 14 : Evolució del registre de CET’s a Catalunya. 1992-2008:

Evolució del nombre de CET registrats 1992- decembr e de 2008.

0

50

100

150

200

250

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Nom

bre

de C

ET

(xifr

es a

bsol

utes

acu

mul

ades

)

Total acumulat (xifresabsolutes)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008. La informació que faciliten les taula 19 i gràfic 14 respecte a l’evolució del registre dels centres data

l´inici a l’any 1992 donat que és en aquest any quan es crea, a 12 de juny, el registre dels Centres

Especials de Treball a Catalunya3. La informació que facilita la web site de comprasocial ens aporta

informació sobre la constitució de centres anteriors a aquesta data, però és l’any 1992 quan aquests

centres aconsegueixen el reconeixement jurídic per part de la Generalitat de Catalunya. Per aquesta raó

les dades sobre l’evolució del registre dels CET que ens aporta la documentació de la web del

Departament d’Acció Social i Ciutadania comencen a data d’aquest any.

La consulta realitzada a 29 de desembre de 2008 constata que hi ha un total de 216 CETs registrats.

Tanmatiex, les posteriors dades en que es basa aquest estudi es fan a tall de 31 de decembre de 2007, on 3 Ordre de 12 de juny sobre la creació del registre de centres especials de treball i de la Comissió d’avaluació i seguiment dels programes de suport a la integración laboral a disminuïts. DOGC 2008.


es constata un total de 206 CETs registrats. D’altra banda, les dades extretes de la documentació interna

del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el nombre de CETs total amb el que es basa

aquest estudi són els 198 centres sobre el total del registrats (206). Podem suposar que els 198 centres

són centres de seguiment i la xifra de 206 fa referència al total de centres en actiu.

Les dades ens permeten constatar que es a partir de l’any 1992 quan es genera una dinàmica de registre

dels CET’s amb una mitjana anual de constitució de 13 CET’s per tot el periode 1992-2008.

Si dividim el periode per trams de quatre anys, el resultat es una mica diferent. Durant el primer periode,

1992-1995, la mitjana anual d’enregistrament fou de 26 CET’s , amb un màxim de 54 centres especials

de treball en l’any 1993 i un mínim de 10 centres en l’any 1995. En el següent quatrienni el ritme es

redueix a una mitjana de 10 CET’s per any; per el periode 2000-2003 el ritme d’enregistrament de nous

CET’s continua reduint-se amb una mitjana de 6 CET’s per any de promig i en el curs del periode 2004-

2007 hi ha una certa recuperació en el registre de nous CET’s i la mitjana anual s’ha mogut entorn als

quasi nous 9 CET’s per any.

La informació disponible en el registre, senyala que per tot l´any 2008 s’han constituit 10 nous CET’s.

Com a resultat, en el Registre de CET’s de la Generalitat de Catalunya consta l’existència de un total de

216 CETs a Catalunya a desembre del 2008.


A partir de les dades que ofereix el Departament de Treball de Generalitat de Catalunya, s’ha construit la

taula nº 19 que permet dispossar d’una fotogràfia ràpida d’on s’ubiquen els CET’s a Catalunya.

A partir de les dades proporcionades per el Departament d’Acció Social i Ciutadania i de l’IDESCAT a

juliol del 2008 i segons mostra la taula nº 19 el major numero de CET’s es troben localitzats en tres

comarques catalanes: al Barcelonès (67 centres), al Vallès Occidental (24 centres), al Baix Llobregat (18

centres), formant així el 55,05 per cent del total de centres. Podem destacar com a comarques amb un

nombre inferior a 10 centres el Vallès Oriental amb 9 centres, el Gironès i el Segrià amb 9 centres, el

Tarragonès amb 10 centres, el Maresme amb 6 centres i el Baix Ebre amb 5 centres.


Taula nº 19: Distribució comarcal dels CET’s a Catalunya. 2007

Comarques

Nombre de Cet's

% Sobre el Total de Centres

Superfície (Km2)

Km/Cet (Km²)

Alt Camp 2 1,01% 535 267,5

Alt Empordà 2 1,01% 1.357 678,5

Alt Penedès 2 1,01% 592,8 296,4

Alt Urgell 1 0,51% 1.447 1447,0

Anoia 1 0,51% 866 866,0

Bages 1 0,51% 1.299 1299,0

Baix Camp 5 2,53% 697 139,4

Baix Ebre 5 2,53% 1.002,70 200,5

Baix Empordà 1 0,51% 701,7 701,7

Baix Llobregat 18 9,09% 485,7 27,0

Baix Penedès 1 0,51% 296 296,0

Barcelonès 67 33,84% 144,7 2,2

Berguedà 2 1,01% 1.184,90 592,5

Cerdanya 1 0,51% 546,6 546,6

Conca de Barberà 1 0,51% 650,2 650,2

Garraf 1 0,51% 185 185,0

Garrigues 1 0,51% 797,6 797,6

Garrotxa 1 0,51% 735,4 735,4

Gironès 9 4,55% 575,4 63,9

Maresme 6 3,03% 398 66,3

Osona 5 2,53% 1.260,10 252,0

Pla de l'Estany 1 0,51% 305 305,0

Pla d'Urgell 1 0,51% 262,8 262,8

Priorat 1 0,51% 498,6 498,6

Riera d'Ebre 1 0,51% 827,3 827,3

Ripollès 1 0,51% 956,2 956,2

Segrià 9 4,55% 1.396,60 155,2

Selva 3 1,52% 995,1 331,7

Solsonès 1 0,51% 1.001,20 1001,2

Tarragonès 10 5,05% 318,9 31,9

Urgell 3 1,52% 579,7 193,2

Vall d'Aran 1 0,51% 633,6 633,6

Vallès Occidental 24 12,12% 538 22,4

Vallès Oriental 9 4,55% 851 94,6

Total 198 100% 24.921’9


Font: Elaboració pròpi a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament d’Acció

Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i de la web de l’Institut d’Estadística de Catañunya

(IDESCAT), a data de juliol de 2008.

En l’anàlisi de la distribució geogràfica hem elaborat la relació estadística entre els centres i la superficie

de la comarca. Aquesta relació ens permet coneixer l’abast dels centres per comarques.

Relació entre CET’s i superficie de la comarca

La taula nº 19 permte constatar que hi ha 8 comarques que tenen un abast inferior als 100 km per centre,

destacant el 2,2 km del Barcelonès i el 22,4 km per centre del Vallés Occidental que denoten una

elevada densitat de centres respecte al territori de cadasqunda d’aquestes comarques.

Entre els 100 i els 500 km per centre trobem 13 comarques, entre 500 i els 1000 km trobem 13 centres i

superior als 1000 km trobem 2 centres a l’Alt Urgell i al Solsonès on només hi ha un CET en tota la

comarca.

Conclusió:

En les comarques urbanes la densitat de CET’s és més alta i en les zones rurals és més baixa.


Una nova variable que va semblar important conéixer es el tamany promig d’un CET. Per dispossar

d’aquesta informació s’ha elaborat la taula nº 20 que recull una distribució dels CETs per trams de

treballadors contractats.


Taula nº 20. Tamany dels CET’s. Catalunya, 2007

Nombre De Treballadors Cet's % mostral

De 1 a 9 treballadors 30 15,62%






200 treballadors o més 6 3,1%

Total 192¹ 100%



(1) Mostra de 192 CET del total de 198 que ens aporten les dades del Departament d’acció Social i Ciutadania

2008. Les dades s’han extret de docuumentació interna del departament en suport informàtic. Consulta

realitzada durant el mes de juliol 2008.

La lectura d’aquesta nova taula permet constatar les següent característiques relacionades amb la

dimensió empresarial dels CET’s:

• Més del 60 per 100 dels CET’s tenen menys de 50 treballadors contractats

• El tram més freqüent és entre 10 i 20 treballadors contractats

• Hi han 33 CET’s que contracten a més de 100 persones

A partir d’aquestes consideracions que s’obtenen de la taula nº 20, podriem considerar que els CET’s

inferior als 30 treballadors (41’66 %) son els de tamany petit. Els CET’s entre 30 i 99 treballadors

(42’14%) son els que podrien considerar-se de dimensió mitjana i, per ùltim, aquells que contracten a

100 o més treballadors son els de mayor dimensió i representen el 17 per 100 del total dels CET’s que

operen a Catalunya.

En l’intent de conéixer quina pot ser la dimensió desitjable d’un CET’s en termes econòmics, s’ha

emprar una informació facilitada per els propis CET’s i publicada per el Departament de Treball i


Industria de la Generalitat de Catalunya en l’any 2006. En aquesta publicació hi ha 109 CET’s que en la

seva fitxa van facilitar el nùmero de treballadors. Solament 65 CET’s van facilitar l’import de facturació

per l’exercici econòmic 2005 o 2006. A partir d’aquesta informació no contrastada i facilitada per els

propis responsables dels CET’s s’han calculat les mitjanes de facturació per lloc de treball i per dimensió

empresarial dels CET’s.

El resultat es el que a continuació es presenta:

Taula 21. Relació entre dimensió dels CET’s i facturació anyal per treballador. 2005-2006

Dimensió CET's

Facturació anual per treballador

1- 9 treballadors

21.640 €

10-19 treballadors

15.527 €

20 - 49

17.411 €

50 – 99

18.898 €

100 – 199

26.051 €

200 i més

16.844 €

Font: Elaboració propia a partir de Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya, 2006.

Una assignatura pendent que tenen els CET’s es el seu estudi com a empreses que han d’estar orientades

al mercat. Massa sovint els CET’s han estat estudiats des de la visió assistencial de la protecció de les

persones amb discapacitat reconeguda. Aquest es un aspecte molt important. Ara bé, si es vol el

cumpliment de la normativa vigent i considerar el CET com a un instrument de política activa que ha de

facilitar la transició des del no treball al treball ordinàri i convencional a la persona amb discapacitat

reconeguda, s’han de començar a fer estudis econòmics on predomini l’enfocament dels CET’s com a

empreses socials i ser valents quan alguns d’aquest CET’s no acaben d’estar ben gestionat per l’equip de

direcció.

Com a conseqüéncia de la no existència d’estudis on l’enfocament principal es l’empresa social per

estudiar els CET’s, la taula 21 no proporciona una informació que permeti marcar una tendència en


relació a quin pot ser el tamany promig desitjable d’un CET. La seva lectura permet constatar que la

facturació unitària per treballador més elevada s’assoleix quan el CET té una dimensió empresarial entre

els 100 i els 199 treballadors. Es torna a insistir, aquesta es una informació que s’ha de pendre amb molta

cautela.

Com qualsevol empresa convencional, el tamany ve condicionat per l’activitat econòmica. En el cas

especial dels CET’s també ve molt condicionat per el tipus de discapacitat que domina entre els seus

treballadors. En el supòsit dels CET’s que actuen en comarca i que son ells els ùnics de la comarca han

d’ajustar les activitats a tota mena de discapacitat. En resum i en definitiva, amb la informació que es

disposa no es fàcil avançar una dimensió de CET’s que permetin millor utilitzar la plantilla de suport

técnic. Ara bé, la taula 21 sugereix que els CET’s més sostenibles son els que tenen una dimensió entre

els 100 i els 199 treballadors. Si relacionem les taules 2o i 21, s’obté la conclusió que hi han 27 CET’s

que son els que presenten una més bona facturació per treballador per el periode econòmic escolat entre

els anys 2005 i 2006.


Els Centres Especial de Treball es caracteritzen per no tenir una única activitat laboral. De forma comú

s’ocupen de diverses activitat.Tanmateix, s’han construit la taula nº 22 i el gràfic nº 15 que permeten

visualitzar la distribució dels CETs per la seva principal activitat empresarial durant l’any 2007.


Taula 22 : Àmbits d’activitat empresarial dels CET’s a Catalunya. 2007

Àmbit D'activitat Nombre de Cet's Percentatge

Alimentació 8 3,70%

Artesanal/Comercial 13 6,01%

Arts gràfiques 10 4,62%

Bugaderia 9 4,16%

Càtering i restauració 2 0,93%

Consultoria 2 0,93%

Decoració 1 0,46%

Diverses 17 7,87%

Electricitat 1 0,46%

Embalatge/Envasament 1 0,46%

Estampació i retolació 1 0,46%

Fabricació de cadira de rodes 4 1,85%

Fusteria 4 1,85%

Gerència i administració 1 0,46%

Jardineria 28 12,96%

Llibreria,copisteria i reprografia 5 2,31%

Manipulat 37 17,13%

Marketing telefònic 2 0,93%

Muntatge industrial 7 3’24%

Neteja 17 7,87%

Obra i rehabilitació 1 0,46%

Recollida i reciclatge 3 1,38%

Serveis 26 12,04%

Teleoperadors/Call Center 1 0,46%

Tèxtil 4 1,85%

Transport i missatgeria 9 4,16%

Vending 2 0,93%

Total 216 100%


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció

Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, decembre 2008.

Gràfic 15 : Distribució dels CET’s per àmbits d’activitat empresarial a Catalunya. 2007

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Nombre de centres

Alimen

tació

Artesa

nal/C

omer

cial

Arts g

ràfiq

ues

Bugad

eria

Càter

ing i r

esta

urac

ió

Consu

ltoria

Decor

ació

Diverse

s

Electric

itat

Emba

latge/E

nvas

amen

t

Estampac

ió i re

tolac

ió

Fabrica

ció d

e cadir

a de

rode

s

Fuster

ia

Gerèn

cia i a

dmini

strac

ió

Jard

ineria

Llibr

eria,

copis

teria

i rep

rogr

afia

Manipu

lat

Marketin

g telef

ònic

Mun

tatg

e ind

ustria

l

Neteja

Obra i

reha

bilita

ció

Recoll

ida i r

ecicl

atge

Serve

is

Teleope

rado

rs/Call

Cen

ter

Tèxtil

Trans

port

i miss

atge

ria

Vendin

g

Activitats

Activitats econòmiques dels CET. Catalunya 2008.

Nombre de Cet's

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat

de Catalunya decembre 2008.

Segons les dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania, els sectors d’activitat empresarial

predominant entre els CET’s son:

• el manipulat (17’13%),

• la jardineria (12’96%),

• els serveis (12’04%),

• la neteja (7’87%) i

• la comercialització de productes (6’01%).


Aquests són els cinc sectors predominants en les activitats econòmiques dels CET’s. Aquest tipus

d’activitats son possibles que puguin ser fetes per persones amb discapacitat, sobretot discapacitat

psíquica, i formen part de la tasca laboral de pràcticament tot els CET’s.

Les activitats menys freqüents son desenvolupades per CET’s que es dediquen en exclusivitat a una

activitat, com per exemple son les relacionades amb l’electricitat, la gerència i administració o la

decoració. Acostumen a ser activitats del sector serveis, un sector que es considera que encare no ha estat

suficientment explotat per els CET’s. L’incursió en aquestes noves activitats podria permetre augmentar

la contractació de persones amb discapacitat sobretot de persones amb discapacitat fisica com és el cas

de l’activitat empresarial relacionada amb els Call Centers.

Les activitats dels CET’s majoritàriament pertanyen als sectors secundari o terciari de les activitats

econòmiques. El manipulat i l’envassament són activitats que, en el context actual de forta

mundialització que registren els mercats, la seva realització en l’àmbit dels CET’s han deixat d’ésser

viables econòmicament. Són activitats empresarials que han d’ésser abandonades progressivament i

substituides per noves activitats econòmiques que aportin major valor afeigit i/o, al menys, no estinguin

tan exposades a la mundialització dels mercats i, per tant, a la competència internacional que provoca

una baixada de preus que no permet cobrir els costos d’explotació d’un CET.

De la mateix manera, servei com la neteja, la jardineria o la bugaderia permaneixen de manera estable tot

i que poden deixar de ser competitius. El manteniment d’aquest tipus d’activitat guarda relació amb que

la contractació d’aquests serveis, de manera generalitzada, es realitza des de entitats públiques com els

ajuntaments, o en empreses privades del sector de la hoteleria.

Per altra banda, el sector serveis d’alta tecnologia pot ser un sector explotable en el mercat de treball de

les persones amb discapacitat, donada l’emergència d’aquest sector en la era de la informació del s XXI.

Els serveis a empreses de tipus informacional o telefònic és un mercat que es accessible a les persones

amb discapacitat, especialment les persones amb discapacitat física (que com hem observat és la

tipologia de discapacitat que més augmenta).


Mercat

També ens va interessar coneixer el radi comercial dels CET’s. Per dispossar d’una certa informació

sobre aquest nou aspecte es va consulta detingudament la base de dades que es troba en la web site

Compra Social (Per més informació, es pot consultar en la següent adreça electrònica:

www.comprasocial.net ). Aquesta consulta ens va permetre el.laborar la taula nº 23 que es facilita a

continuació.

Taula 23.- Àmbit d’actuació coemrcial del CET’s a Catalunya, 2007

Àmbit D'actuació Comercial Nombre de Cet's % del Total

(Mostra) Comarcal 78 54’55%

Provincial 33 23’08%

Comunitat autònoma, Catalunya 21 14’69%

Nacional, Espanya 8 5’6%

Internacional 3 2’1%

Total mostra 143¹ 100%

Font: Elaboració propia a partir de la base de dades que es troben en la web site Compra Social (vegeu

www.comprasocial.net). La consulta es va fer durant el juliol del 2008.

(1) Mostra de 143 centres

Amb les dades que ofereix CompraSocial, respecte a l’àmbit d’actuació comercial només trobem

informació de 143 dels CET’s. D’aquests, 78 tenen una activitat que es localitza en l’àmbit comarcal

(54’55%), alguns d’ells en diverses comarques. Un nombre de 33 centres comercialitzen en l’àmbit

provincial (23’08%), principalment en la Província de Barcelona. Un total de 21 centres tenen una

activitat comercial a tota Catalunya (14’69%), 8 en l’àmbit nacional d’Espanya (5’6%) i només 3 centre

tenen una projecció internacional (2’1%). Amb les dades que obtenim podem generalitzar que el

principal àmbit comercials dels Centres Especials de Treball de Catalunya és la comarca a on es

localitzen. Aquelles que amplien al territori espanyol són empreses amb diversos centres a tota Espanya i


les que tenen un comerç internacional duen a terme activitats d’alimentació, de textil i de fabricació

d’objectes.

1.6. Formula jurídica dels CET’s

Una darrera variable que ens ha interessat coneixer és la formula jurídica que prenen els centres especials

de treball a Catalunya. El registre oficials dels CET’s no recull aquesta variable. Com a conseqüència

hem consultat la informació que proporciona el lloc electrònic www.comprasocial.net. En aquesta base

de dades, s’han trobat els numeros d’identificació fiscal de 98 CET’s. A partir de la lletra que conté el

número d’identificació fiscal s’ha deduit la formula jurídica. El resultat obtingut es recull en la taula nº

24.

Taula 24. Distribució dels CET’s per formula jurídica. 2008

Número CET's Valor relatiu

A.- Societat Anònima 9 9,18%

B.- Societat Limitada 16 16,32%

F. Cooperativa 12 12,24%

G. Associació i Fundació 59 60,2%

P. Públic, promotor Ajuntament 2 2%

Total mostra 98 100%

Font: elaboració propia a partir de la base de dades que es troba en la web site Compra Social

(vegeu www.comprasocial.net). La consulta es va fer el 20 de novembre del 2008.

El resultat d’aquesta mostra de CET’s assenyala que el 60 per 100 dels CETs son entitats sense ànim de

lucre: associacions i fundacions. En segon lloc, en importància relativa, s’ubica la formula jurídica de

societat limitada (16,32%) i en tercer lloc, la cooperativa (12,24%). La formula de societat anònima

representa el 10 per 100 dels CET’s. L’administració pública com a promotora de CET’s solament esta

representada per un feble 2 per 100. Per tant, es la iniciativa privada, lucrativa i no lucrativa, la principal

promotora de CET’s a Catalunya.


2.- Enclavaments i inserció laboral

Enclavaments laborals

Els Enclavaments Laborals venen contemplats pel Real Decret 29/2004 del 20 de Febrer.

Un Enclavament Laboral és un contracte entre una empresa del mercat ordinari de treball (empresa

col·laboradora) i un Centre Especial de Treball per a la realització d’obres o serveis que guarden relació

amb l’activitat principal d’aquella i que per llur realització un treballador o grup de treballadors amb

discapacitat del CET es desplaça temporalment al centre de treball de l’empresa col·laboradora.

Es tracta d’un instrument per a la creació de treball per a les persones amb discapacitat i la seva possible

incorporació al mercat ordinari. D’aquesta manera és cobreixen els objectius de les mesures d’integració

laboral dels discapacitats: s’afavoreix el pas de les persones amb discapacitat des dels CET’s al mercat

ordinari de treball, que les empreses coneguin millor les capacitats i aptituts dels treballadors amb

discapacitat i facilita a les empreses amb més de 50 treballadors el cumpliment de la seva obligació de

reservar el 2% de treballadors amb discapacitat.

El personal contractat a través de l’enclavament ha de tenir unes caracterísitques:

• treballadors que presentin dificultats en l’accés al mercat ordinari, amb un grau de minusvalia

igual o superior al 33% en persones amb paràlisis cerebral, malaltia mental o discapacitat

intel·lectual,

• amb un grau igual o superior al 65% en persones amb discapacitat física o sensorial.

El tipus de contracte és per obra i servei amb una duració mínima de tres mesos i màxima de tres anys,

prorrograble en un pèríode mínim de tres mesos fins a tres anys (duració màxima 6 anys).

L’enclavament està format pel al menys cins treballadors si la plantilla és de 50 o més treballadors, al

menys 3 si és inferior.


L’empresa col·laboradora reb una subvenció de 7.814 euros per contracte de treball a jornada completa,

bonificació del 100 per cent de la quota de la Seguretat Social i ajudes a l’adaptació del lloc de treball i

eliminació de barreres o obstacles.

El problema de l’enclavament laboral és que posteriorment a la finalització del contracte les empreses

col·laboradores trenquen la relació laboral amb el treballador sense otorgar-li la possibilitat de continuar

en l’empresa de forma indefinida. En molts casos es tornar a fer un enclavament amb un nou treballador

procedent del CET. Per tant, la inspecció i el control de treball per part de l’administració ha de prendre

atenció en el seguiment de les vides laborals dels treballadors discapacitats que realitzen aquest tipus de

contracte.

Contractes d’inserció laboral

Els contractes d’Inserció Laboral contemplen les mesures alternatives als Enclavaments, les demés

fòrmules per introduir a les persones amb discapacitat al mercat ordinari de treball.

La creació de llocs de treball mitjançant els enclavaments laborals i els contractes d’inserció laboral

Amb la finalitat de visualitzar la importancia dels enclavaments laborals i els contractes d’inserció

laborals com a instruments de creació de llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconeguda

s’ha construit la taula nº 25.


Taula 25.- Llocs de treball en enclavaments i contractes d’inserció laboral entre les persones amb

discapacitat reconeguda . 2008

Enclavament Inserció

Alt Camp - 11

Alt Empordà 6 3

Alt Penedès - 2

Bages 10 5

Baix Camp 8 5

Baix Ebre - 1

Baix Llobregat 7 22

Baix Penedès - 14

Barcelonès - 31

Conca de Barberà - 12

Garraf - 2

Garrotxa - 1

Gironès - 9

Maresme 5 -

Osona 28 16

Ripollès - 8

Segrià 23 2

Urgell - 1

Vallès Occidental - 5

Total 87 150




Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a data de 31 de decembre de

2007 s’han realitzat 87 enclavaments laborals des de 11 CET’s i 150 insercions laborals des de 40

CET’s, sense mediar en la figura de l’enclavament4.

Una altre comentari que cal assenyalar es que aquestes dues figures d’inserció laboral no es troben

exteses en la pràctica a tots els centres (només el 25’89% dels CETs, dels quals el 21’57% són

enclavaments i el 78’43% són insercions) ni ha tot el territori (19 de les 41 comarques catalanes), encara

que hi ha major nombre d’insercions que d’enclavaments. Observem que s’han realitzat enclavamens

laborals en 7 de les 41 comarques (17’07%) i aquelles amb el major nombre han estat les comarques de

l’Osona amb 28, establerts en un únic CET, al Segrià amb 23, en aquest cas en dos CET’s, i el Bages,

amb 10 en un CET. Per sota de 10 enclavaments hi ha 4 comarques més. Les insercions es concentren al

Barcelonès (22 insercions en 13 CET’s), el Baix Llobregat (22 insercions en 5 CET’s), a l’Osona (16

insercions en 3 CET’s), el Baix Penedès (14 insercions en 1 CET) I la Conca de Barberà (12 insercions

en un CET). Per sota de les 10 insercions hi ha 12 comarques més.

4 Xifres referides al total mostral de 198 centres. Dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Documentació en suport informàtic consultada al juliol de 2008.


1. Introducció

2. Entitas de Representació

2.1- FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad

Intelectual)

2.2. Coordinadora de Tallers de Catalunya


2.4. ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)

2.5. Ammfeina (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental)

2.6. ECOM (Moviment Associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)

2.7. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)

2.8. Coordinadora Catalana de Fundacions

2.9. FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut

mental)

2.10. FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)

2.11. CEPES

2.12. Sinergrup (Grup d’entitats amb sinèrgia social)


2.13. FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)


2.15. COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)

2.16. CONACEE (Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo)

2.17. COCEMFE (Confederación Coordinadora Estatal de Minusválidos Físicos de España)

2.18. FEACEM (Federación Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)


1.- Introducció

Els CET’s son empreses socials però també son actors polítics. Quan un CET reivindica resoldre el

problema de la seva viabilitat econòmica o reinvindica una major implicació de les administracions

públiques en la lluita contra l’exclusió social de les persones amb discapacitat reconeguda, esta fent

política. Quan un CET crea una nova activitat empresarial i nous llocs de treball, esta fent política.

L’escenari polític és un camp molt extens. Política és una paraula polisèmica. En aquest capítol s’utilitza

la significació de polítiques públiques.

Els CET’s s’organitzacen en grups d’interés. Els grups d’interés no es poden identificar amb un partit

polític. Però un grup d’interès es un actor polític. Els grups d’interés son partíceps del procés polític.

Grup d’interés i grup de pressió son denominacions diferents per un mateix concepte. S’anomena grup

d’interés car defensa un interés de la societat davant del poder polític. S’anomena grup d’interés car

presiona al poder polític per reclamar una demanda. Son dues cares d’una mateixa moneda.

Els grups d’interés son organitzacions formals. El grup d’interés tendeix a pressionar al poder polític,

manté una relació complementaria amb les partits polítics, disposar d’una organització formalitzada i una

estructura amb jerarquia, defensa uns interesos concrets i la seva estrategia s’orienta cap a la cooperació.

Al llarg de la seva trajectoria, els CET’s han creat les seves plataformes de diàleg amb les

administracions pùbliques. Els CET’s participen molt sovint de diferents plataformes que es

complementen entre elles.

Tot seguit es fa una presentació de les dinou plataformes de diàleg politic i instruments de fer politica

que els CET’s i els seus grups d’interés més directes han anat creant amb l’objectiu d’assolir de la forma

més eficient possible i amb la més gran col.laboració de totes les parts la seva missió d’èsser instrument

d’inserció social per el treball de la població activa amb discapacitat reconeguda. Son plataformes

organitzades per criteris diferents: tipus de discapacitat, forma jurídica, àmbits territorials i activitats

principals.


2. Entitas de Representació

2.1- FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad

Intelectual)

És un conjunt d’organitzacions familiars que defensen els drets, imparteixen serveis i són agents de canvi

social. Va ser creada fa 40 anys i està formada per pares, mares i familiars de les persones amb

discapacitat intel·lectual. És un movimient de base civil articulat en federacions per comunitats

autònomes. El moviment associatiu de FEAPS compte amb 808 associacions, 17 federacions

autonòmiques, també a Catalunya, 235.000 famílies, 96.224 persones amb discapacitat intel·lectual,

3.929 centres i serveis. La seu catalana (APPS) compte amb 256 associacions, 18.405 usuaris i 1.761

centres i serveis.

2.2.- Coordinadora de Tallers

Associació sense afany de lucre que agrupa un conjunt de Centres Especials de Treball i Centres

Ocupacionals. Tracta d’integrar laboral i socialment a persones amb disminució psíquics. És una entitat

privada reconeguda per l’Administració Pública com a un dels interlocutors entre el sector de la

integració laboral i social de les persones amb disminució psíquica i les administracions.


Es crea l’any 1999 per iniciativa de la FEAPS per gestionar el treball per una organització jurídicament

independent. Es converteix així en una associació empresarial, patronal dels CET’s del moviment

associatiu FEAPS, amb impalntació nacional. Les empreses tracten diferents sectors productius.

2.4.- ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)

Primera entitat col·lectiva per tal d’impulsar l’esport oferint un servei complert i professionalitzat envers

les persones amb disminució psíquica. Va ser reconeguda l’any 1982 pel Govern de la Genrelitat de


Catalunya i va ser considerada Agrupació Esportiva i l’any 1972 Té la consideració de Federació. Es

composa per 118 entitats actives i 4.000 llicències esportives

2.5.- AMMFEINA (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia

mental)

Grup d’entitats no lucratives que treballen per a la inserció al mercat laboral de persones amb trastorns

mentals. Agrupa a un total de 15 entitats en les demarcacions de Catalunya que gestionen CET’s

específics per a persones amb trastorns mentals (8), CET’s en que treballen persones amb trastorns de

salut mental i altres discapacitats (6), serveis prelaborals (10) i oficines tècniques laborals (2). El conjunt

d’entitats representen un total de 712 persones amb discapacitat derivada de trastorns de salut mental

mentals, 413 persones contractades en CET’s i 225 places de Servei Prelaboral.

2.6.- ECOM ( Moviment Associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)

Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física per promoure la

inclusió i qualitat de vida de les persones amb discapacitat fñisica. Representa i defensa els interessos de

les entitats membres i les persones amb discapacitat física davant les diferents Administracions

Públiques i en diferents organismes de participació en el sector, coordinant les actuacions. Es crea l’any

1971 com a Federació i entitat sense ànim de lucre d’àmbit estatal i agrupa les associacions del sector de

les persones amb discapacitat fñisica de tot l’Estat Espanyol. Presta serveis a les entitats federades i

treballa en tots els àmbits socials per a la integració del col·lectiu. L’any 2007 es crea la Confederació

ecom Catalunya (defensa dels drets de les persones amb discapacitat física a Catalunya), la Patronal

ecom ( associació empresarial que vetlla a Catalunya per la ordenació professional del sector) i la

Fundació ecom (gestiona els serveis de la federació).

2.7.- ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)

Federació Catalana d’Entitats d’Acció Social creada l’any 2003 que sorgeix de la fusió de diferents

plataformes que treballen a Catalunya en l’àmbit social dels col·lectius amb situació de marginació o risc


d’exclusió. Son etitats sense ànim de lucre que atenen a més de 400.000 persones anualment i amb més

de 3.000 professionals contractats i voluntaris. El finançament és del 80 per cent públic i 20 per cent

privat. Es composa de diferents Comissions que treballen sobre algunes temàtiques específiques així com

de diferents entitats exteses a tot el territori català i Andorra.

2.8.- COORDINADORA CATALANA DE FUNDACIONS

Es crea l’any 1978 amb l’impuls de la societat civil amb un conjunt de 500 fundacions a Catalunya,

aportant serveis i representativitat.

2.9.- FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut

mental)

Es constitueix l’any 1996 per iniciativa de les associacions i està formada per més de 40 entitats

federades que representen un totals de 4.000 famílies en tot el territori de Catalunya. Coordina i dóna

suport a les associacions familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya per a contribuir a la

millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

Realitzen una tasca de suport, informació i assesorament a les famílies i la sensibilitazació pública i

reivindicació dels drets del col·lectiu. També creen i gestionen recursos i serveis per a aquestes persones

i les seves famílies. Es composa de 44 associacions en tot el teritori català (4 CET’s), representant de

4.000 famílies catalanes, 10 treballadors professionals, més de 1.000 beneficiaris directes dels programes

i serveis, amb un pressupost anual de 515.000 euros (subvencions públiques, quotes dels associats,

donacions particulars i empreses i activitats pròpies).

2.10.-FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)

Entitat representativa del cooperativisme de treball a Catalunya que engloba, representa i lidera

cooperatives de treball i actua en la promoció difusió del cooperativisme de treball. Pertany a la Taula

d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que treballa per a la millora del benestar de les persones

amb necessitat socials i la seva inclusió en la societat. També tracta de consolidar a les entitats membres


i el seu reconeixement de la seva acció per part dels sectors econòmics, les administracions públiques i

el conjunt de la societat catalana, tracatant d’incidir en les polítiques socials a Catalunya. Pertany a la

Xarxa d’Economia Solidària que agrupa cooperatives, societats laborals i entitats que treballen en el

marc de l’economia social i solidària.

2.11.- CEPES

CEPES és una confederació estatal sense ànim de lucre que representa a totes les federacions de

l´Economia Social i a les representants del Tercer Sector que representen tant a petites i mitjanes

empreses, així com als grans operadors com l´ONCE, la Creu Roja, etc. Representa a més de 51.000

entitats amb una facturació de més de 101.000 mil·lions d’euros.

2.12.- SINERGRUP (Grup d’entitats amb sinèrgia social)

És una federació constituida l’any 2004 que actua en l’àmbit de les comarques de Catalunya. Tracta de

desenvolupar models d’empresa social en l’àmbit social, laboral i d’atenció a les persones dels col·lectius

més vulnerables socialment. D’entre els centres i serveis que gestiona la federació, atenen a 1.060

treballadors discapacitats en CET’s, 640 treballadors amb discapacitat atesos als SCAPS (Servei

Complementari d’Ajustament Personal i Social) i 190 persones ateses als SSIL (Servei Social

d’Integració Laboral).

2.13. – FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)

Ès una entitat sense ànim de lucre creada a l'any 1992, després d'una unificació de criteris entre

l'Associació Catalana de Centres de Treball i l'Associació de Centres de Treball per a disminuïts físics i/o

sensorials per un grup d'empresaris amb l'objectiu de facilitar la integració socio-laboral de les persones

amb discapacitat. Actualment aquesta entitat agrupa 35 centres especials de treball, amb un total d'uns

1900 treballadors, que ofereixen diferents productes i/o serveis.



El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, més conegut per les seves sigles,

CERMI, és la plataforma de representació, defensa i acció dels ciutadans espanyols amb discapacitat,

més de tres milions i mig de persones, més les seves famílies, que conscients seva situació de grup social

desfavorit, decideixen unir-se, a través de les organitzacions en les quals s'agrupen, per avançar en el

reconeixement dels seus drets i assolir la plena ciutadania en igualtat de drets i oportunitats amb la resta

de components de la societat.

El CERMI és la plataforma de trobada i acció política de les persones amb discapacitat, constituït per les

principals organitzacions estatals de persones amb discapacitat, diverses entitats adherides d'acció

sectorial i un nodrit grup de plataformes autonòmiques, totes les quals agrupen a la seva vegada a més de

4.000 associacions i entitats, que representen en conjunt als tres milions i mig de persones amb

discapacitat que hi ha a Espanya, un 9% de la població total

2.15.- COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, és una associació catalana, creada

amb la finalitat de defensar els drets de les persones amb discapacitat. Es declara constituïda sense ànim

de lucre i amb la voluntat de participar de ple en la vida social del país.

El COCARMI representa totes les persones amb discapacitat integrades en les entitats que la conformen.

Constitueix una instància de consulta davant els poders públics. És una plataforma de propostes per a

l’elaboració i propulsió d’una política general favorable als interessos de les persones amb qualsevol

tipus de discapacitat Per tal d’assolir aquests objectius, les associacions integrants de COCARMI es

comprometen a treballar en comú dins l’àmbit de Catalunya.

2.16. - CONACEE (Coordinadora Nacional de Centers Especials d'Ocupació)

Va ser fundada ja fa cinc anys amb la participació de Federacions de Centres Especials d'Ocupació

d'àmbit autonòmic de tot el territori espanyol. Treballar és un dret de tots els ciutadans, però quan es


tracta de persones amb discapacitat es converteix en una necessitat de primer ordre ja que se'ls dóna

l'oportunitat d'incorporar d'una manera natural a un entorn social el més normalitzat possible.

La legislació espanyola ja assumeix el compromís de la integració laboral des de l'Estatut dels

Treballadors però a més desenvolupa tota una normativa a favor: Llei 13/1982 de 7 d'abril d'Integració

Social dels minusvàlids, RD 1451/1983 de 11 de maig sobre ocupació selectiu, RD27/2000 de 14 de

gener sobre mesures alternatives,

2.17.- COCEMFE (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica)

És una Organització No Governamental, sense ànim de lucre que es va constituir el 1980. El seu objectiu

és aglutinar, enfortir, formar i coordinar els esforços i activitats de les entitats que treballen a favor de les

persones amb discapacitat física i orgànica per defensar els seus drets i millorar la seva qualitat de vida.

COCEMFE representa al col·lectiu de persones amb discapacitat física i orgànica davant l'Administració,

l'empresa privada i la societat. L'entitat congrega a més de 1.500 organitzacions dividides en

Confederacions Autonòmiques, Entitats Nacionals i Federacions Provincials que al seu torn, agrupen les

diferents associacions locals.

2.18.- FEACEM (Federació Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)

És constitueix l'any 2000 i està formada per les principals associacions nacionals de CEE vinculats a les

organitzacions de persones amb discapacitat.

En FEACEM s'integren més de 400 CEE que donen feina a 14.500 treballadors amb discapacitat,

estimant que les previsions de la progressiva implantació autonòmica aixecaran aquesta xifra a uns 30

mil treballadors amb discapacitat.


1. Introducció



2. 2. Població activa i taxa d’activitat

2.3. Població ocupada i taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat reconeguda

2.4. Població activa desocupada i taxa d’atur

2. 5 ¿Qui son els empleadors de les persones ocupades amb discapacitat reconeguda?




CET’s a Catalunya

3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda

que treballen en els CET’s







4.5. Mercat


RECOMANACIONS


1. Introducció

L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat fer una primera aproximació a la importància dels centres

especials de treball com a instruments de creació de llocs de treball protegit entre les persones amb

discapacitat reconeguda a Catalunya. Per assolir aquest objectiu, l’estudi ha començat per esbrinar les

característiques del col.lectiu de persones amb discapacitat: la seva estructura per edat, distribució

geogràfica, gènere, grau de discapacitat i tipus de discapacitat. Tot seguit s’ ha centrat l’ interès en

conèixer la normativa actual que promou l’ocupabilitat entre els treballadors amb discapacitat

reconeguda en el mercat de treball. En darrer lloc, l’ interès ha recaigut en l’anàlisi dels centres especials

de treball concebuts com a instruments de política activa d’ocupació entre les persones amb discapacitat

reconeguda. La normativa considera els centres especials de treball (CET’s) com a mecanismes

transitoris de treball protegit entre les persones amb discapacitat. Son empreses que reben suport públic,

mitjançant principalment bonificacions i exempcions fiscal, però han de combinar la lògica de mercat ,

tant privat com públic, i han d’esser un instrument de trànsit des de l’atur a un lloc de treball en el sector

productiu convencional per la persona amb discapacitat reconeguda i en edat de treball.

El present capítol s’estructura en dues gran parts. En la primera s’elabora un resum de les principals

dades en l’àmbit de les persones amb discapacitat reconeguda i dels CET’s. Es posa l’èmfasi en les

persones amb discapacitat reconeguda de primer grau. No s’exclou del mercat de treball a les persones

amb graus segon i ulteriors de discapacitat. Però en aquest primer estudi els autors han volgut centrar el

seu interès en el principal col.lectiu de persones que es beneficien de l’existència dels CET’s.

La segona part d’aquest darrer capítol centra la seva atenció en proposar un conjunt de recomanacions

RESUM




A desembre del 2007 les persones discapacitades que es troben en edat laboral, entre els 16 i els 64 anys,

sumen un total de 214.374 persones a Catalunya.

Per edat

La franja entre 55 i 64 anys es la més nombrosa amb 76.336 persones, (19,82 %) seguida de la franja

d’edat entre 45 i 54 persones amb 55.434 persones (14,39%).

En resum, d’un total de 214.374 persones en edat de treballar i amb discapacitat reconeguda, 131.770

(34,21%) tenen entre 45 i 64 anys. Més d’un terç de la població es una població no jove.

Per gènere,

La distribució per gènere es la següent entre les persones amb discapacitats reconegudes i en edats entre

els 16 i els 64 anys:

114.050 homes i

100.324 dones.

Resum, els homes tenen més efectius que les dones en les edats compreses entre els 16 i els 64 anys.

Per grau de discapacitat

Del col.lectiu de 214.374 persones amb discapacitat reconeguda, 116.670 persones tenen un grau de

discapacitat comprès entre el 33 i el 64 per 100 sent així el col.lectiu principal d’ocupabilitat. Aquest

col.lectiu representa el 54,42 per 100 de la població discapacitada en edat de treball a Catalunya.

El 50 per 100 d’aquesta població es major de 20 anys, sent la franja d’edat de 55 a 64 anys la que rep

més efectius: 43.178 persones (11,21%). Les persones entre els 45 i els 54 anys son 26.962 persones (

7% de la població amb discapacitat.

Per tipus de discapacitat

Fisics motòrics:


- Grau de discapacitat:

� 83.378 persones (63,59%) tenen una discapacitat entre el 33 i el 64%, primer grau.

- Per edat i primer grau de discapacitat:

� 38.752 (46,47%) persones corresponen a les edats entre 55 i 64 anys i 12.905 (15,47%) tenen

entre 45 i 54 anys.

Fisics no motorics:

- Primer grau de discapacitat:

� 58.289 persones discapacitades fisiques no motòriques tenen un grau de discapacitat entre el 33 i

el 64 per cent (59,96%)

- Per edat i primer grau de discapacitat:

� 12.500 persones (12,85%) tenen entre 45 i 54 anys

� 21.998 persones (26,16%) tenen entre 55 i 64 anys

Discapacitat visual

- Primer grau de discapacitat

� 8.690 persones amb discapacitat visual tenen entre el 33 i el 64 per 100l (30 %)

� 15.173 persones (52.33%) tenen un grau superior al 75 per 100

Per edat

� 2560 persones tenen edats entre els 55 i els 64 anys (16,87%) i

� 2796 tenen entre 35 i 54 anys (18,42%)

Discapacitats auditius

- Per grau de discapacitat:

� 14.029 persones tenen entre el 33 i el 64 per 100 de discapacitat (75,4%)


- Per edat

� Entre 55 i 64 anys són els que concentren més població: 4.007 persones (21,53%)

- Psiquics

� Total: 40.854 persones

Primer grau de discapacitat:

� 18.086 persones (44,26%)

Per edat i primer grau de discapacitat:

� 9.538 persones en edats compreses entre els 20 i els 54 anys

� 1.356 persones en edats entre els 45 i els 54 anys

� 468 persones en edats entre els 55 i els 64 anys

Malalts mentals

Els malalts mentals són el tercer col.lectiu més nombrós després dels discapacitats físics, fent un total de

67.548 persones.

- Primer grau de discapacitat

� 23.423 persones tenen entre el 33 i el 64 per 100 (34.67%)

- Per primer grau i edat

� 6.386 persones (27,26%) tenen edats entre els 55 i els 64 anys

� 5.079 persones (21,68%) edats entre els 45 i els 54 anys

� 6.110 persones (26,08%) entre els 20 i els 44 anys.


2.2. Població ocupada amb discapacitat reconeguda

L’atenció es centra ara en la variable població ocupada. Segons informació facilitada per la Secretaria

d’Estat de la Seguretat Social, organisme depenent del Ministeri de Treball i Inmigració, en el mes de

setembre de l’any 2008 a tot Catalunya havien 28.142 persones amb discapacitat reconeguda afil.liades a

la Seguretat Social.

¿Qui poden ser els empleadors de les persones amb discapacitat reconeguda donades d’alta a la Seguretat

Social en el mes de setembre de l’any 2008?

Per respondre a la pregunta formulada, tres son les organitzacions principals que emplean persones amb

discapacitat reconeguda. Aquestes organitzacions son:

• Administracions Públiques

• Centres especials de treball, i

• Empreses convencionals i entitats sense ànim de lucre.

S’intenta, ara, de forma aproximada conéixer la distribució d’aquestes 28.142 persones afiliades a la

Seguretat Social. Es desconeix el nùmero de persones amb discapacitat reconeguda que treballen com a

funcionaris en qualsevol nivell de les administracions pùbliques que actuen a Catalunya. Per tant,

d’aquest col.lectiu de 28.142 s’ha d’afegir el número de persones discapacitades amb estatus de

funcionari pùblic. Informació que no recull el registre de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social.


Administracions públiques5

Empleats de les administracions públiques que actuen a Catalunya. Gener del 2008

Empleats públics

Administració Estatal 30.974

Generalitat de Catalunya 155.721

Administració Local 93.860

Total 280.555

Font: Ministeri d’Administracions Públiques del Govern d’Espanya, 2008

Els autors d’aquest informe tenen la percepció que en l’actualitat en el conjunt de la plantilla de personal

de les administracions publiques catalanes, el 1,8 per 100 esta constituit per persones amb discapacitat

reconeguda. Si es fa un simple càlcul, s’obté que del conjunt de les 280.555 persones que treballen en un

dels nivells de l’administració pùblica catalana, 5.049 empleats son persones amb discapacitat

reconeguda. D’aquest 5.049 empleats es desconeix el percentatge de persones que son funcionaris

públics.

Si el nivell d’ocupabilitat fora del 2 per 1006, aleshores el número de llocs de treball que podria generar

el sector públic podria ser de 5.611 per les persones amb discapacitat reconeguda; es a dir 562 llocs de

treball addicionals.

El cumpliment de la llei per part de les pròpies administracions públiques pot facilitar el

manteniment del nivell de ocupabilitat en moments de forta incertesa en el mercat de treball

5 En aquesta taula no s’ha tingut en compte el número de persones que treballen en les universitats públiques catalanes 6 Nivell mínim que obliga la normativa actual


Centres especials de treball

Aquest informe senyala que 10.517 persones amb discapacitats treballen en CET’s a desembre del 2007.

Si es fa el suposit que tot aquests col.lectiu de 10.567 persones continua afil.liat a la Seguretat Social a

setembre del 2008, aleshores es pot considerar que el 37,37 per 100 de les persones ocupades amb

discapacitat reconeguda i d’alta a la Seguretat Social a setembre del 2008 son persones contractades per

els CET’s a Catalunya.

Empresa privada

Continuant amb aquesta informació disponible, caracteritzada per ser molt incomplerta, i continuant fent

exercici d’acrobacia sense cap mena de protecció, es podria suposar que aproximadament 12.576

persones amb discapacitat reconeguda son contractades per el sector privat, tant lucratiu com no lucratiu.

Aquí s’inclou la iniciativa de la persona amb discapacitat per crear el seu propi lloc de treball.

Aquest valor absolut de 12.576 persones amb discapacitat reconeguda empleades per el sector privat

representa el 44,7 per 100 del total de persones amb discapacitat reconeguda afil.liades a la Seguretat

Social a setembre de l’any 2008.

¿Quina es la potencialitat de contractar persones amb discapacitat per part del sector privat amb centres

de producció amb una plantilla igual o superior als 50 llocs de treball?

Segons dades del Departament de Treball del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el segon

trimestre del 2008 1.030.300 persones prestaven els seus serveis laborals a temps complert en centres de

producció d’un tamany igual o superior als 50 treballadors. El 2 per 100 d’aquest col.lectiu son 20.606

treballadors. Aquesta informació permet constatar que el sector privat encare essent el principal creador

de llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconeguda té un nivell potencial mínim entorn als

8.130 nous llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconeguda, simplement per el fet de

cumplir la normativa vigent. Es desconeix el potencial de generació de llocs de treball entre les persones

amb discapacitat per part del conjunt del sector privat amb plantilles de treballadors inferior a les 50

persones i que per raons voluntàries o per el simple fet de voler beneficiar-se dels incentius fiscals

podrien contractar persones amb discapacitat reconeguda que busquen feina. Es desconeix, també, la


capacitat de generació de llocs de teball per part de les persones amb discapacitat que volen montar el

seu propi negoci i establir-se com a treballador autònom.

_____________________________________________________

Consideracions importants:

• Els CET’s son els segons operadors en importància en la contractació de persones amb

discapacitats reconegudes. Proporcionen el 37,37 per 100 del total de llocs de treball entre les persones

amb discapacitat reconeguda a Catalunya.

• El mercat de treball privat no protegit pot estar proporcionant esta entorn al 44, 7 per 100 dels

llocs de treball a les persones ocupades amb discapacitat reconeguda. Tanmateix, encare es lluny de crear

el número de llocs de treball que exigeix la normativa vigent per el que fa referència a l’obligació de

destinar un 2 per 100 dels llocs de treball a persones amb discapacitat reconeguda en aquells centres de

producció amb una dimensió igual o superior a 50 empleats.

• Les administracions públiques catalanes poden estar facilitant entorn al 18 per 100 del total de

llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya i encare tenen marge de

creació de nous llocs de treball entre les persones amb discapacitat per el simple fet de voler cumplir amb

la normativa vigent de contractació de persones amb discapacitat reconeguda..



Alt nivell de concentració geogràfica

La distribució geogràfica dels treballadors discapacitats en CET’s està molt localitzada en tres

comarques: el Barcelonès (35%), el Vallès Occidental (13,29%) i el Baix Llobregat (10,1%), sent un


total del 58,94 per cent dels treballadors. Aquests valors relatius segueixen una distribució semblant a la

de la població discapacitada de cada comarca. Les demés zones geogràfiques tenen un percentatge

inferior al 5 per cent de treballadors en relació al total de persones ocupades amb discapacitat

reconeguda.

Comarques on no hi ha CET

Hi han set comarques on no es localitza cap treballador amb discapacitat reconeguda. Aquestes

comarques son: L’Alta Ribagorça, el Montsià, la Noguera, els Pallars Jussà i Sobirà, la Segarra i la Terra

Alta. Aquestes comarques no tenen cap CET’s; tanmateix, si habiten persones amb discapacitats

reconegudes en edat de treball. En total son 7.394 persones que no tenen accés a un lloc de treball en un

CET que s’ubiqui en la seva comarca.


CET’s a Catalunya

Per edat

Els treballadors discapacitats dels CET’s són pràcticament tots adults major de 25 anys: 91 per 100. Si

atenem a la distribució per edats de la població podem deduir que son persones entre els 35 i els 65 anys

Per gènere

Respecte a la variable gènere l’ informe ha observat que més de la meitat dels treballadors (61,1%) son

homes i que el 38,9% son dones.

3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda que

treballen en els CET’s

Fins l’any 2007, els discapacitats psíquics són els més contractats en els CET’s, amb un total de 6.144,

més de la meitat del total de treballadors (58%). En segon lloc i a llarga distància són els físics amb


2.689 treballadors (26%). Els treballadors amb malaltia mental són un total de 1.143, el que suposa

l’11 per cent del total de treballadors. Finalment, els discapacitats sensorials són els menys

contractats en CET’s, són un 5 per cent dels treballadors.


Fins l’any 2007, dels 10.517 persones amb discapacitats reconeguda que treballaven en CET’s, 6.960

tenen contractes indefinits (67%) i 1.386 contracte temporal (13%). Les altres modalitats tenen una

importància relativa inferior al 10 per 100.



A desembre del 2008 hi han registrat 216 CET’s a Catalunya. En l’any 1992 el Govern de la Generalitat

de Catalunya va crear el registre oficial de CET’s. En l’actualitat es crea un promig de 9 CET’s per any.


L’informe constata forta concentració del número de CETs en 3 comarques: El Barcelonès (67 centres),

el Vallès Occidental (24 centres), el Baix LLobregat (18 centres). Aquestes tres comarques concentren el

55 per 100 del total de CET’s de la mostra treballada.

S’ha de fer esment que hi ha 7 comarques que no disposen de cap CET. Son comarques de muntanya i

ubicades a l’interior del país.

Com a conseqüència d’aquesta distribució, la principal conclusió que s’obté es que en els entorns urbans

el nivell de presencia dels CET’s es superior al nivell de presencia dels CET’s en l’àmbit més rural i de

muntanya.



La informació obtinguda permet constatar la següent distribució:

• Més del 60 per 100 dels CET’s tenen menys de 50 treballadors contractats

• El tram més freqüent és entre 10 i 20 treballadors contractats

• Hi han 35 CET’s que contracten a més de 100 persones

Els CET’s entre 100 i 199 treballadors son els que manifesten que facturen més per treballador.


Els Centres Especials de Treball es caracteritzen per no tenir una única activitat laboral. De forma comú

s’ocupen de diverses activitats. Tanmateix, l’ informe permet concloure que els sectors d’activitat

empresarial predominant entre els CET’s son:

• el manipulat (11’37%),

• la jardineria (12’8%),

• els serveis (24%),

• la neteja (8’06%) i

• la bugaderia (6’64%).

Aquests són els cinc sectors predominants en les activitats econòmiques dels CET’s. Aquest tipus

d’activitats son possibles que puguin ser fetes per persones amb discapacitat, sobretot discapacitat

psíquica, i formen part de la tasca laboral de pràcticament tots els CET’s.

Les activitats menys freqüents son desenvolupades per CET’s que es dediquen en exclusivitat a una

activitat, com per exemple les relacionades amb les assegurances, la consultoria o la decoració.

Acostumen a ser activitats del sector serveis, un sector que es considera que encara no ha estat

suficientment explotat per els CET’s. L’ incursió en aquestes noves activitats podria permetre augmentar

la contractació de persones amb discapacitat sobretot de persones amb discapacitat física com és el cas

de l’activitat empresarial relacionada amb els Call Centers.


Les activitats dels CET’s majoritàriament pertanyen als sectors secundari o terciari de les activitats

econòmiques. El manipulat i l’envasament son activitats que, en el context actual de forta

mundialització que registren els mercats, la seva realització en l’àmbit dels CET’s han deixat d’esser

viables econòmicament. Son activitats empresarials que han d’esser abandonades progressivament i

substituïdes per noves activitats econòmiques que aporten major valor afegit i/o, al menys, no estan tan

exposades a la mundialització dels mercats i, per tant, a la competència internacional que provoca una

baixada de preus que no permet cobrir els costos d’explotació d’un CET.

De la mateix manera, serveis com la neteja, la jardineria o la bugaderia es mantenen de manera estable

tot i que poden deixar de ser competitius. El manteniment d’aquest tipus d’activitat guarda relació amb

que la contractació d’aquests serveis, de manera generalitzada, es realitza des de entitats públiques com

els ajuntaments, o empreses privades del sector de la hoteleria.

Per altra banda, el sector serveis d’alta tecnologia pot ser un sector explotable en el mercat de treball de

les persones amb discapacitat, donada l’emergència d’aquest sector en la era de la informació del segle

XXI. Els serveis a empreses de tipus informacional o telefònic és un mercat accessible a les persones

amb discapacitat, especialment les persones amb discapacitat física (que com hem observat és la

tipologia de discapacitat que més augmenta).

4.5. Mercat

Amb les dades que ofereix CompraSocial, respecte a l’àmbit d’actuació comercial només hem trobat

informació de 143 dels CET’s (67’8%). D’aquests, 78 tenen una activitat que es localitza en l’àmbit

comarcal (54’55%), alguns d’ells en diverses comarques. Un nombre de 33 centres comercialitzen en

l’àmbit provincial (23’08%), principalment en la Província de Barcelona. Un total de 21 centres tenen

una activitat comercial a tota Catalunya (14’69%), 8 en l’àmbit nacional d’Espanya (5’6%) i només 3

centre tenen una projecció internacional (2’1%). Amb les dades que obtenim podem generalitzar que el

principal àmbit comercials dels Centres Especials de Treball de Catalunya és la comarca a on es

localitzen. Aquelles que amplien al territori espanyol són empreses amb diversos centres a tota Espanya i

les que tenen un comerç internacional duen a terme activitats d’alimentació, de tèxtil i de fabricació

d’objectes.



Per una mostra de 98 CET’s el resultat ha estat el següent: el 60 per 100 dels CETs son entitats sense

ànim de lucre: associacions i fundacions. En segon lloc, en importància relativa, s’ubica la formula

jurídica de societat limitada (16,32%) i en tercer lloc, la cooperativa (12,24%). La formula de societat

anònima representa el 10 per 100 dels CET’s. L’administració pública com a promotora de CET’s

solament esta representada per un feble 2 per 100. Per tant, es la iniciativa privada, lucrativa i no

lucrativa, la principal promotora de CET’s a Catalunya.

RECOMANACIONS

Finalment cal plantejar propostes de millora que facilitin, encara més, la integració social per el treball

de les persones amb discapacitat reconeguda. Identificar les accions i responsabilitats que han d’assumir

els diferents actors econòmics i públics en col.laboració entre ells amb l’objectiu de possibilitar la

integració en el mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda.

Els objectius dels CET’s com a instruments de creació de llocs de treball protegit son proveir la

integració en el mercat de treball ordinari de les persones amb discapacitat reconegudes, actuar per a l’

interès públic i afavorir els comportaments de ciutadania implicada en la seva comunitat. Els CET’s son

empreses socials. En els CET’s l’activitat empresarial no es un fi en si mateix. És un medi per

proporcionar llocs de treball i benestar a les persones en edat de treball i amb discapacitats reconegudes.

En un moment com es l’actual de ràpida globalització i forta crisi mundial no es gens fàcil ser empresari

social i no es fàcil fer front a la degradació de preus en una cojuntura de frota competència mundial amb

condicions i costos laborals molt diferents. Tanmateix, els CET’s son imprescindibles i la seva

sostenibilitat empresarial es clau per el bé no solament de les persones amb discapacitat que tenen un

llocs de treball en un CET o que cerquen la seva oportunitat de poder trobar feina en un entorn laboral

protegit sinó per tota la ciutadania en general. Cal recolzar als CET’s però també es necessari que els

CET’s ajustin les seves formes de treballar de tal manera que es pugi establir un diàleg positiu i actiu que

permeti a tots els actors socials i econòmics sortir guanyant d’aquest entorn actualment

extraordinàriament advers.


Propostes dirigides als CET’s com a empreses socials la missió principal de les quals es l’inserció

social per el treball de les persones amb discapacitat reconeguda

Amb l’objectiu de consolidar la seva sostenibilitat com a empresa , els CETs haurien,- sense perjudici de

la seva independència o diversitat- d’estar en condicions per a :

- Ubicar-se en sectors d’activitat econòmica que proporcionin un major valor afegit o simplement

que estiguin més a resguard de la competència global. Des de 1992 els CET’s han crescut en

número i han reflectit ser capaços de crear llocs de treball entre les persones de molt difícil

ocupabilitat. Els CET’s son el segon principal empleador de persones amb discapacitat

reconeguda. Aixó no es pot oblidar. Els CET’s son l’ instrument de politica activa més important

adreçat a les persones amb discapacitat reconeguda i que volen treballar. Tanmateix, els

responsables dels CET’s han d’entendre que l’activitat empresarial es important, han de saber

consolidar permanentment les capacitat productives dels CET’s que dirigeixen. Aquests

responsables han de saber gestionar en entorns de mercat. Es tracta d’un conjunt d’organitzacions

amb una dimensió, en alguns dels casos, no suficientment gran per poder gaudir d’economies

d’escala i amb uns nivells de productivitat excessivament baixos on les ajudes publiques no

compensen el diferencial de productivitat que es registre entre un CET i una unitat productiva del

sector privat global.

- Els responsables s’han de professionalitzar i han de saber gestionar, com a m´nim, la

sostenibilitat dels llocs de treball d’un CET. Tant important com la posta en marxa d’un CET, es

saber dirigir el seu creixement i la seva consolidació empresarial. Aquest és un repte urgent. Els

gestors han de pensar en destinar temps a la seva formació com a empresaris socials.

- Construccions de consorcis i xarxes: sectorials, intersectorials i territorials entre els CET’s per

reforçar la seva coherència i representativitat dins d’aquesta economia plural de mercat.

- Probablement, almenys en els àmbits més urbans, caldria estudiar la conveniència d’alguna fusió

entre petits CET’s que estan operen pròxims entre ells en el territori. L’objectiu de nou, es reduir


els costos d’estructura i facilitar la sostenibilitat dels llocs de treball creats entre les persones amb

discapacitat reconeguda.

- En paral.lel s’hauria d’estudiar la conveniencia, al menys d’interès públic, de garantir la cobertura

territorial amb la persència d’un CET’s en cadasquna de les comarques que configuren Catalunya.

- Els CET’s en el seu objectiu de ser instruments de trànsit per les persones amb discapacitat cap a

la seva inserció en el mercat de treball laboral ordinari han d’establir major nivell de diàleg i de

cooperació entre les empreses convencionals, sobretot entre les empreses amb una plantilla de

treballadors igual o superior a les 50 persones amb l’objectiu de facilitar a aquestes empreses el

compliment de la normativa que fa referència a la contractació laboral del 2 per 100 de persones

en discapacitat reconeguda.

Considerant aquests punts que s’acaben de plantejar, les recomanacions als diferents nivell

d’administracions podria ser:

a) Els diferents nivells d’Administració Pública i els departaments d’un mateix nivell d’administració

pública han de continuar treballant de manera coordinada. És el que s’anomena actuacions transversals

en el disseny, finançament i suport a la integració social de les persones amb discapacitat reconeguda i

als CET’s com a instrument de suport.

b) En un moment actual de forta destrucció de llocs de treball en el mercat de treball ordinari, les

politiques actives de foment de l’ocupació entre les persones amb discapacitat reconegudes han de

continuar essent prioritat pública.

c) La normativa de foment de l’ocupació entre les persones amb discapacitat reconeguda hauria de

pensar en la conveniència de regular la creació i desenvolupament d’equips multiprofessionals per tutelar

els processos i itineraris que modifiquen les relacions laborals entre CET i persona amb discapacitat

contractada per el CET.

d) L’informe ha visualitzat que algunes persones amb discapacitat que treballen en CET’s son ja d’una

certa edat. Els CET’s van començar el seu camí en l’any 1992 i en el present algunes persones de la

plantilla poden tenir més de 45 anys. Son persones que la seva discapacitat s’ha pogut agreujar amb


l’edat. Es proposa revisar la legislació en l’àmbit de les prejubilacions dels treballadors dels CET’s per

tal de poder prejubilar a un 30 per 100 dels treballadors actuals. El que comporta la modificació de la

disposició addicional 1ª de la LLei 35/2002

e) També es recomana que les administracions públiques ajudin als CET’s a establir diàleg amb les

empreses convencionals. Una proposta pot ser una campanya institucional informativa adreçada a les

empreses amb l’objectiu de donar a conèixer mesures alternatives a la contractació directe de persones

amb discapacitat reconeguda com poden ser els enclavaments laborals que es una mida que s’hauria de

fomentar car sembla que no esta essent suficientment emprada.

f) Cal incrementar la visibilitat de la feina que fan els CET’s Probablement els responsables públics i els

actors directes coneixen l’existència dels CET’s com a instruments de creació de llocs de treball protegit

però cal que la societat prengui consciència del paper clau que desempenyoren aquests centres de treball

com a instrument de cohesió social en el nostre territori.

g) Els CET’s necessiten poder facturar per la seva sostenibilitat empresarial. Sembla ser que en el darrer

any la seva facturació ha minvat i sembla ser que l’accés al mercat públic no es fàcil. Es demana el

desenvolupament complert de l’aplicació de l’addicional 7ª de la LLei 30/2007 sobre contractes de les

Administracions Públiques.

h) No ha estat fàcil fer aquest informe com a conseqüència de la manca d’informació econòmica i laboral

dels CET’s. La informació sobre població activa, població ocupada, persones que treballen en el sector

privat, nivell de facturació per persona en un CET son temes encara no suficientment transparents. Seria

recomanable que des de l’administració pública es fomentés la necessitat de disposar de més

coneixement sobre el mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda i sobre la realitat

empresarial dels CET’s.

i)Així mateix, els CET’s necessiten posicionar-se en nous mercat. Desenvolupar noves activitats. Es

recomana la conveniència de fer un estudi sobre possibles nous filons d’activitat on poguessin

desenvolupar la seva activitat empresarial els CET’s.

j) La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball del Govern de la Generalitat

de Catalunya podria ser la promotora de la creació d’un Observatori de centres especials de treball que


actuen a Catalunya. Aquest observatori hauria de treballar en cooperació amb les CET’s i les empreses

convencional, hauria de fomentar la intercooperació entre els CET’s, ser un instrument de promoció

d’intercanvi d’experiències i de diàleg entre els diferents actors econòmics que creen llocs de treball.

Hauria de proposar i desenvolupar estudis de mercat per a noves activitats a fer en els CETs’. Promoure i

desenvolupar col.laboracions i transferència d’actius excedents entre els CET’s. Promoure agrupacions

empresarials, col.laboracions comercials i, si calgués, fusions. Organitzar trobades de formació entre els

gestors dels CET’s. Generar estratègies col.lectives comercials, adreçades tant al mercat privat com al

mercat públic. Promoure la professionalització dels CET’s i convidar a desenvolupar nivell de

classificació per a que els CET’s es puguin presentar a concursos públics. Aquest Observatori hauria de

tenir una fotografia sempre actualitzada de la qualitat de la integració en el mercat de treball de les

persones en discapacitat, del nivell d’inserció en el mercat de treball ordinari des del treball protegit o

simplement des de l’atur i preveure els nous perfils de persones amb discapacitats.


� APPS, Guia de Centres Especials de Treball de Catalunya de la Federació APPS

� APPS, Associació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual: www.federacioapps.com

� Cocemfe, Confederació Coordinadora Estatal de Minusválidos Físicos de España:

www.cocemfe.es

� Compra Social: www.comprasocial.es

� Coordinadora Catalana de Fundacions: www.ccfundacions.org

� Discapnet: www.discapnet.es

� Fecafamm, Federació Catalana de familiars malalts mentals: www.familiarsmalaltsmentals.org

� Federació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual: www.federacionapps.cat

� Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya: www.fecetc.org

� Fundació Tallers de Catalunya: www.ftcat.org

� Generalitat de Catalunya : www.gencat.cat

� Departament de Treball,

� Departartament d’Acció Social i Ciutadania,

� DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,

� Departament de Benestar i Família

� Documentació interna del Departament de Treball en suport informàtic.

� Institut d’Estadística de Catalunya : www.idescat.es

� Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es


� Instituto Nacional de Empleo: www.inem.es

� Ministerio de Trabajo i Asuntos Sociales: www.mtas.es

� Movimineto Asociativo en favor de las personas con discapacidad intel·lectual: www.feaps.org

� Servicio de Informació n sobre la Discapacidad: http://sid.usual.es

� Documents del VIII Congrès Nacional de la Confederació de Centres Especials de Treball

(CONACEE), Oviedo 20 i 21 de septembre de 2007

� Directori d´entitats i centres especials de treball a Catalunya “Treball i discapacitats: mètodes de

contractació i mesures alternatives”. Departament de Treball i Industria

� II Plan de Acción para las personas con discapacidad 2003-2007 Ministerio de Trabajo y Asuntos

Sociales, Secretaría General de Asuntos Sociales Instituto de Migraciones y Servicios Sociales

(IMSERSO). Estrategia Global de Acción para el Empleo de Personas con Discapacidad

2008-2012


1.-Legislació espanyola sobre els Centres Especials de Treball.

La base actual del reglament jurídic dels Centres Especials de Treball és Llei 13/1982 del 7 d’abril

d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) formulada des del Govern central espanyol, amb efecte

a tots els nivells administratius. La llei tracta de donar un impuls a la integració social dels discapacitats

des de tots els àmbits socials, així com la integració laboral, foment del treball de les persones amb

discapacitat i la participació en l’àmbit laboral ordinari.

Pel que respecte als centres, l’article 42.1 els defineix com aquells que tenen l’objectiu principal de

realitzar un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat i tenint com a finalitat

assegurar un treball remunerat i la prestació de serveis d’ajust personal i social que requereixin els seus

treballadors minusvàlids. Tracta de ser un mitjà d’integració del major nombre de minusvàlids el règim

de treball normal. Inicialment havien d’estar integrats per complet per treballadors discapacitats,

posteriorment es va permetre que només fora el 70 per cent de la plantilla (Disposició addicional 39ª de

la Llei 66/1997 de 30 de desembre).

L’article 43 estableix que les administracions públiques poden proporcionar compensacions

econòmiques destinades als centres per ajudar a la viabilitat d’aquests que reuneixin les condicions

d’utilitat pública, de ser imprescindibles i ser organització sense ànim de lucre. La seva creació pot ser

tant per organismes públics i privats com per empreses. Per altra banda les Administracions Públiques

han de promoure la creació i posada en marxa de CET’s, ja sigui amb col.laboració o de forma directe, a

la vegada que es fomentaran la creació de llocs de treball especials per a discapacitats. També es dota als

centres d’equips multiprofessionals per sotmetre a revisions periòdiques als treballadors discapacitats en

CET`s per impulsar la seva promoció tenint en compte el seu nivell de recuperació i adaptació laboral

arribat.

Per tant la LISMI estableix una figura com els CET’s que tracta d’establir la integració social per

l’àmbit laboral reforçant les carències que les persones amb discapacitat tenen alhora d’aprendre un ofici.

El CET és com un lloc de pas que ha de formar a les persones amb discapacitats per entrar al món laboral

ordinari. La realitat és que el CET és una figura on els treballadors s’hi estableixen fins a la seva

jubilació. No acompleix amb l’objectiu pel que els centres han estat dissenyats. Les posteriors actuacions

legislatives tracten de resoldre la no execució de l’ itinerari d’inserció que es deté en els CET.


Posteriorment el promulga el Reial Decret 1368/1985 per qual es regula la relació laboral de caràcter

especials dels treballadors minusvàlids que presten serveis als CET. El decret recull els drets i deures

laborals aproximant-se el més possible a les relacions laborals comuns però establint una sèrie de

peculiaritats derivades de les específiques condicions dels discapacitats, de manera que es cumpleixi

l’objectiu d’intergació laboral dels treballadors discapacitats en els CET. L’accés al treball es regularitza

per mitjà de la inscripció en les Oficines de Treball. El contracte és de tipus productiu i remunerat

d’acord amb les caraterístiques individuals del treballador per adaptar personal i socialment i facilitar la

posterior integració laboral en el mercat ordinari. Les modalitats de contracte són les establertes a

l’Estatut de Treballadors excepte el contracte en formació que te algunes peculiaritats en duració,

ensenyament i cotitzacions. Les demés característiques legislatives resten iguals que en les relacions

laborals ordinaries.

L’ ordre del 16 de març de 1983 per la que s’estableixen les condicions que han de reunir les Empreses

Protegides, els Centres Especials de Treball i els Centres Especials d’Iniciació Productiva per obtenir

la seva qualificació i inscripció en el registre de la Secretaria General del Fons Nacional de Protecció al

Treball. Aquells CET’s que tenen una plantilla formada en la seva totalitat per minusvàlids sense

perjudici de l’existència de personal no minusvàlid imprescindible per al desenvolupament de la seva

activitat, s’estructuren sobre una activitat productiva, una participació regular en operacions de mercat i

en treballa remunerat, podran ser qualificades i inscrites en el registre corresponent. En el cas de ser

beneficiaris d’ajudes que no es ratifiquin s’haurà de justificar que han complert tots els compromisos

acordats amb el FNPT. En el cas contrari se’ls exigirà el compliment d’aquestes obligacions o la

devolució de l’import de les ajudes rebudes, incrementant els interessos legals.

El Reial Decret 2273/1985 regula els Centres Especials de Treball de discapacitats. Determina

l’estructura i organització, la creació i qualificació, la gestió, el finançament, el seguiment i el control

dels centres.

Les últimes accions legislatives en matèria de treball respecte a les persones amb discapacitat ha estat el

Reial Decret 27/2000 pel quals s’estableixen les mesures alternatives per al compliment de la quota de

reserva del 2 per cent en favor dels treballadors discapacitats en empreses de 50 o més treballadors.


El Ministeri de Treball i el Comité Espanyol de Representants de Minusvàlids van firmar un acord amb

l’objecte de posar en pràctica un pla de mesures urgents per a la promoció del treball de les persones amb

discapacitat. Aquest acord contempla la necessitat d’establir mesures que potenciïn l’aplicació de la

quotes de reserva del 2 per cent en favor dels treballadors discapacitats.

Les mesures alternatives que les empreses poden aplicar per al compliment de la reserva de treball en

favor dels discapacitats es troba la contractació mercantil o civil amb un CET per al subministrament de

matèries primes, maquinària, béns d’equip o de qualsevol altre tipus de béns, per a la prestació de serveis

aliens a l’activitat normal de l’empresa. Les obligacions dels CET que realitzin aquests contractes hauran

de destinar els recursos necessaris per al compliment de les obligacions relatives, a més de l’ajust

personal o socials que requereixin els seus treballadors discapacitats, a aquelles precises per

desenvolupar accions que promoguin el seu trànsit cap al mercat de treball no protegit, tal com la

formació permanent dels mateixos o l’adaptació d’aquells a les noves tecnologies.

L’any 2003 es promulga la Llei 51/2003 d’Igualtat d’Oportunitats , no discriminació i accessibilitat

universal de les persones amb discapacitat. La llei té per objecte establir mesures per garantir i fer efectiu

el dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat. Defineix la Igualtat d’Oportunitats

(IO) com l’absència de discriminació directa o indirecta que tingui la seva causa en una discapacitat, així

com l’adopció de mesures d’acció positiva orientades a evitar o compensar les desavantatges d’una

persona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural o social. La

llei es basa en 6 principis com la vida independent, normalització, accessibilitat universal, disseny per a

tots, diàleg civil i transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitats. La disposició addicional

quarta modifica la disposició sisena de la Llei 24/2001 sobre les mesures fiscals, administratives i de

l’ordre social que estableix el grau mínim de minusvalia necessari per generar el dret als beneficis

establerts en les mesures de foment del treball per al mercat ordinari de treball a favor dels discapacitats,

també els discapacitats contractats en pràctiques o per a la formació en mercat ordinari de treball amb

l’aplicació de les peculiaritats previstes per a aquest col·lectiu haurà de ser igual o superior al 33 per cent.

Aquest mateix any es promulga la Llei 56/2003 de treball

Per últim, el Reial Decret 290/2004, de 20 de febrer, regula els enclavaments laborals com a mesura del

foment del treball de les persones amb discapacitat. Aquesta modificació normativa va dirigida a

actualitzar el marc jurídic que ha de permetre la creació de treball de les persones amb discapacitat,


assolir la seva integració en el mercat de treball ordinari i facilitar el compliment de la reserva de

contractació per les empreses. El decret es dirigeix a promoure el treball, preferentment les persones amb

discapacitat que presenten dificultats per a l’accés al mercat ordinari de treball, i a configurar els

enclavaments laborals com una subcontractació per obra i servei entre un CET i una empresa ordinària.

La mesura suposa facilitar la transició des del treball protegit en el CET fins al mercat ordinari, ja que

pretén millorar la seva experiència professional amb tasques i en un entorn propi del mercat ordinari de

treball. Així també les empreses coneixen les possibilitats d’aquests treballadors per decidir si finalment

els incorporen a la seva plantilla. Per altra banda els enclavaments poden facilitar el creixement de

l’activitat desenvolupada pel CET’s i contribuir a facilitar a les empreses el compliment de la obligació

de la quota de reserva legal del 2 per cent de treballadors amb discapacitat establerta a la Llei 13/1982,

de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids.

El decret defineix com a enclavament laboral el contracte entre una empresa del mercat ordinari de

treball, empresa col·laboradora, i un centre especial de treball per a la realització d’obres o serveis que

guardin relació amb l’activitat normal d’aquella i per llur realització un grup de treballadors amb

discapacitat del CET es desplaça temporalment el centre de treball de l’empresa col·laboradora. La

direcció i organització del treball en l’enclavament corre a càrrec del CET, amb el que el treballador

mantindrà, durant la vigència del enclavament, la seva relació laboral de caràcter especial en els termes

establerts legalment (RD 1368/1985).

Els enclavaments tenen quatre objectiu:

a) Afavorir el trànsit des del treball en els CET al treball a les empreses del mercat ordinari de

treball de les persones amb discapacitat.

b) Permetre als treballadors amb discapacitat del CET desenvolupar la seva activitat laboral en una

empresa dels mercat ordinari de treball completant la seva experiència professional, facilitant les

seves possibilitats d’accés al mercat ordinari de treball.

c) Aconseguir que la empresa del mercat ordinari de treball tingui un millor coneixement de les

seves capacitats i aptituts reals dels treballadors amb discapacitat.

d) Possibilitar el creixement de l’activitat desenvolupada pels CET i la contractació per aquests de

nous treballadors amb discapacitat, afavorint la creació de treball estable per a les persones amb

discapacitat.


e) Facilitar a les empreses el compliment de la obligació de reserva del 2 per cent de treballadors

amb discapacitat mitjançant la contractació directe dels treballadors amb discapacitat de

l’enclavament per l’empresa col·laboradora o una altre empresa del mercat ordinari de treball.

La durada de l’enclavament serà un mínim de 3 mesos i màxima de 3 anys, i es podrà prorrogar per

períodes no inferiors a tres mesos fins a la indicada duració màxima. Passats els tres anys l’enclavament

només podrà prorrogar-se si el CET acredita que l’empresa col·laboradora o una altre empresa del mercat

ordinari de treball hagués contractat amb caràcter indefinit a treballadors amb discapacitat de

l’enclavament, amb una proporció d’un treballador quan es tracti d’enclavaments de fins a 20

treballadors, o 2 treballadors com a mínim quan es tracti de un nombre superior de treballadors.

L’enclavament estarà format per al menys 5 treballadors quan l’empresa es de 50 o més treballadors o al

menys per 3 si aquesta plantilla fos inferior.

Els treballadors de l’enclavament, el 60 per cent han de presentar especials dificultats per l’accés al

mercat ordinari de treball: Persones amb paràlisis cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual

amb un grau igual o superior al 33 per cent, persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau

igual o superior al 65 per cent, les dones amb discapacitat no incloses en els grups anteriors amb un grau

igual o superior al 33 per cent. La resta hauran de ser treballadors discapacitats amb un grau igual o

superior al 33 per cent.

Una vegada finalitzat el contracte entre l’empresa col·laboradora i el CET, tots els treballadors seguiran

mantenint la seva relació laboral amb el CET excepte aquells que han estat contractats en l’enclavament

sota la modalitat d’obra i servei.

L’empresa col·laboradora podrà contractar a treballadors en qualsevol moment preferentment amb

caràcter indefinit, i passarà a la situació d’excedència voluntària en el CET. Les empreses col·laboradores

tindran dret a les següents ajudes:

a)Subvenció de 7.814 euros per cada contracte de treball a jornada completa (temps parcial es redueix)

b) Bonificació del 100 per cent en les quotes de la Seguretat Social

c) Subvenció per adaptació del lloc de treball i eliminació de barreres

Segons les dades del Departament de Treball, fins a l’any 2007 s’han dut a terme 87 enclavaments i 150

insercions en empreses del mercat de treball ordinari. El balanç sobre aquest tipus de processos o


itineraris d’inserció posa de manifest que els treballadors dels CET no participen com caldria esperar

d’aquesta figura d’inserció i que cal incidir de manera més exhaustiva en aquest àmbit. Si l’enclavament

laboral ha de ser la figura que estructuri l’entrada dels treballadors discapacitats en el mercat ordinari cal

fer-la factible per mitjà d’una normativa que insereixi al col·lectiu en aquestes empreses des de la

responsabilitat social d’aquestes.

Reial Decret 469/2006, de 21 d’abril, pel que es regulen les unitats de recolzament s l’activitat

professional en el marc dels serveis d’ajust personal i social dels Centre Especials de Treball.

La definició legal dels serveis d’ajust personal i social dels Centres Especials de Treball es va introduir a

l’article 42.2 de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, entenent per serveis d’ajust personal i social els de la

rehabilitació, terapèutica, d’integració social, cultural i esportius que procurin al treballador minusvàlid

del CET una major rehabilitació personal i una millor adaptació de la seva relació social. Per tal

d’aconseguir una integració laboral plena, els serveis d’ajust personal i social poden resultar un

instrument molt útil per a l’ajustament laboral que permeti fer front i superar les barreres, obstacles o

dificultats que els treballadors amb discapacitat tenen en el procés d’incorporació plena en el seu lloc de

treball, així com la permanència i progressió del mateix. Es tracta de la modernització els serveis en el

marc del II Pla MTAS-CERMI firmat l’any 2002 sobre mesures per a la millora de les oportunitats en el

treball de les persones amb discapacitat. D’aquesta manera el Govern contribueix al finançament dels

costos laborals i de Seguretat Social dels treballadors dels CET’s. La aprovació d’aquest decret suposa la

millora del funcionament dels serveis d’ajust personal i social dels CET’s al regular per primer cop les

Unitats de Recolzament a l’Activitat Professional, equips multiprofessionals enquadrats dins dels serveis

d’ajust i que constitueixen l’instrument de modernització dels propis serveis d’ajust personal i social.

Així mateix es regula la subvenció dels costos laborals i de Seguretat Social de la contractació del

personal d’ aquestes unitats.

L’article 2 estableix les funcions de les Unitats de Recolzament a l’Activitat Professional. El personal ha

de desenvolupar les següents funcions:

a) Detectar i determinar les necessitats de recolzament perquè el treballador amb discapacitat pugui

desenvolupar la seva activitat professional.

b) Establir les relacions precises amb l’entorn familiar i social dels treballadors amb discapacitat

com a instrument de recolzament i estímul al treballador en la incorporació a un lloc de treball i a

l’estabilitat del mateix.


c) Desenvolupar programes de formació necessitin per a l’adaptació del treballador al lloc de treball

així com a les noves tecnologies i processos productius.

d) Establir recolzaments individualitzats per cada treballador en el lloc de treball.

e) Afavorir la i potenciar l’autonomia i independència dels treballadors amb discapacitat en el seu

lloc de treball.

f) Afavorir la integració dels nous treballadors en els CET’s mitjançant l’establiment de

recolçaments.

g) Assistir al treballador del CET en el procés d’incorporació a Enclavaments laborals i al mercat

ordinari de treball.

h) Detectar i intervenir en els possibles processos de deteriorament evolutiu dels treballadors amb

discapacitat per evitar i minorar els seus efectes.

Els destinataris són els treballadors dels CET que es trobin en algun dels següents suposits:

a) Persones amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual amb un grau de

minusvalia reconeguda igual o superior al 33 per cent.

b) Persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau de minusvalia reconegut igual o

superior al 65 per cent.

La subvenció consta de 1.200 euros, reduïda en funció de la duració dels contractes dels treballadors amb

discapacitat i en funció de la duració de la jornada en el supòsit de que el contracte sigui a temps parcial.

Es concedeixen per períodes màxims d’un any, prèvia sol.licitut per part del CET. La subvenció no podrà

superar els costos laborals i de Seguretat Social que fa referència el decret. La composició de les unitats

de recolzament s’estableixen segons la dimensió del centres en relació al nombre de treballadors.

Les comunitats autònomes que hagin assumit el traspàs de la gestió realitzada pel Servicio Público de

Empleo Estatal en l’àmbit del treball, i la formació així com dels programes de recolzament al mateix,

exerciran les funcions que aquest real decret atribueix al Servicio Público de Empleo Estatal i els

correspongui segons allò disposat en els reals decrets de traspàs. Aquesta Gestió es realitzarà en base a la

territorialitat de les subvencions.

II Pla de treball MTAS-CERMI 2002-2004


Amb l’ocasió de l’Any Europeu per a les Persones amb Discapacitat que es va celebrar l’any 2003, el

Govern va adoptar una sèrie de mesures que contribueixen a l’objectiu de que aquest col·lectiu pugui

gaudir de tots els drets constitucionals com la resta de ciutadans, dins del II Plan de Trabajo MTAS-

CERMI 2002-2004. Aquest acord preten afrontar els nous reptes que les persones amb discapacitat han

d’afrontar davant els canvis socials derivats de la sociaetat de la informacióm els produits en la forma i

manera de treballar, la necessitat d’un reciclatge i formació permanent, la aparició de nous treballs i

noves qualificacions, i la flexibilitat i adaptació permanent que requereix el mercat de treball. El pla

encaixa amb la nova programació dels Fons Estrucutrals pwe al període 2000-2006 que te importants

assignacions de crèdits procedents del Fons Social Europeu de Desenvolupament Regional i el Fons

Social Europeu per a recolzar programes de formació i treball cap al col·lectiu de discapacitats.

El pla es planteja en relació a sis eixos:

1- Intermediació Laboral

2- Formació i Inserció Laboral

3- Contractació i Inserció Laboral

4- Promoció Iniciativa dels Treballadors

5- Adequació de l’Entorn Social i Laboral

6- Lluita contra la desocupació i la Igualtat d’Oportunitats en el Treball

L’exemple de les mesures aprovades estan incloses en la Llei 45/2002, de 12 de decembre, de mesures

urgents per a la reforma del sistema de protecció per l’atur i millora de l’ocupabilitat que regula, entre

altres qüestions, les quotes de la Seguretat Social dels treballadors amb discapacitat que s’estableixen per

compte pròpia, adaptació dels contractes en formació per a les persones alm discapacitat psíquica i

recolzament a la subtitució de treballadors discapacitats en situació d’incapacitat temporal. També la Llei

36/2003, de l’11 de novembre, de mesures de reforma econòmica, procedent del Real Decret Lei 2/2003,

de 25 d’abril, que incrementa les bonificacions dels contractes de foment del treball temporal en favor

dels treballadors discapacitats. Amb aquestes mesures el Govern pretén establir mesures d’acció positiva

que impliquin i comprometin a tots els sectors socials per compensar les dificultats de les persones amb

dificultat fomentatnt la incorporació de les persones amb discapacitat en el mercat de treball.

Per aquesta raó el Ministerio de Trabajo y Asuntos Socials firma l’acord amb el Comité Español de

Representantes Minusválidos sobre mesures per la millora de les oportunitats de treball de les persones


amb discapacitat i que constitueix el II Pla de Treball MTAS-CERMI 2002-2004. En aquest acord es

manifesta la voluntat de contribuir a la consecusió del ple empleament de la població en general i a la

incorporació al mercat ordinari de treball, o quan no sigui possible, al protegit,el major nombre possible

de persones amb discapacitat.

En aquets sentit la primera reforma abordada és la relativa als contractes de treball de les dones amb

discapacitat, les quals compten amb una doble dificultat en la vida social i laboral: la que afecta a tota

dona en relació amb els homes i la pròpia de les persones amb discapacitat que s’enfroten amb la

dificultat de l’accés al treball. Per aquest motiu es fomenta la contractació indefinida de les dones amb

discapacitat a través de la bonificació ,per a cada dona minusválida contractada, del 90 per cent o del 100

per cent, segons sigui menor de 45 anys, en les quotes empresarials de la Seguretat Social. Es manté les

actuals bonificacions del 70 per cent i del 90 per cent per als casos de contractació d’un treballador amb

discapacitat home.

L’altre modificació important que s’introdueix en el Real Decret 1451/1983 és la relativa a les ajudes per

a l’adaptació dels llocs de treball amb la fi de que s’eliminin barreres i obstacles que impedeixin o

dificultin el treball dels treballadors discapacitats. No son únicament ajudes per evitar la siniestralitat

sinó a la pròpia accessibilitat al treball dels treballadors amb discapacitat.

II Plan d’Acción para las Personas con Discapacidad 2003-2007

El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales assumeix el compromís d’elaborar dins de l’any 2003 un “II

Plan de Acción para las personas con discapacidad” en la compareixença al 2002 davant la comisió de

Política Social i Treball del Congrés dels diputats. Aquest pla s’enmarca dins de la iniciativa de política

social que inclou la aprobació de la Llei 51/2003 de 2 de decembre d’Igualtat d’Oportunitats, no

discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU) i la trasposició de

la Directiva 2000/78/CE relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball

i la ocupació. Es proposen línies i mesures que pretenen implantar de forma progressiva les noves

garanties del dret a la igualtat d’oportunitats que s’estableixen per a les persones amb discapacitat.

El pla s’organitza entorn a cuatre árees:

1. Atenció a persones amb greus discapacitats

2. Polítiques actives d’inserció laboral

3. Promoció de l’accessibilitat d’entorns, productes i serveis, i


4. Cohesió dels serveis socials per a persones amb discapacitat

El Pla va ser aprovat pel Consell de Ministres, i s’encarrega al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,

a través de l’Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO), en col·laboració amb el Consejo

Nacional de la Discapacidad y la Conferencia Sectorial de Asuntos Sociales, las funcions d’impuls,

coordinació i evaluació del II Plan de Acción 2003-2007.

Les mesures plantejen com a objectiu general la millora de la empleabilitat, les taxes d’activitat i

d’ocupació i la qualitat del treball de les persones amb discapacitat. Les polítiques actives d’inserció

laboral de les persones amb discapacitat, el pla estableix cuatre estratègies:

• mesures contra la discriminació en el treball,

• la millora de l’empleabilitat,

• augmentar els nombre i la qualitat dels treballs i

• mesures actives i preventives.

Entre les reformes legals que s’han engegat arrel del pla podem observar les mesures respecte els

enclavaments laborals (RD 290/2004) i la regulació del treball protegit com a fòrmula d’inserció laboral i

de trànsit al mercat ordinari de treball. L’estratègia de mesures actives i preventives a favor dels

col·lectius específics amb major risc d’axclusió social inclou la promoció de les persones amb transtorns

mentals als contractes formatius, Centres Especials de Treball, Enclavaments i Treball Protegit en

qualitat de fases del seu itinerari d’inserció. També l’impuls per incrementar la contractació de

treballadors amb paràlisi cerebral en CET’s i regulació de la seva contractació en Enclavaments

Laborals.

2.-Legislació catalana sobre els Centres Especials de Treball i treballadors discapacitats

Ordre d’1 de març de 1990 per la qual s’institueixen els serveis socials de suport a la integració laboral

de les persones amb disminució i es regula el seu règim jurídic. L’ordre té per objecte afegir mitjans

d’equitat social que permetin equilibrar la posició del treballadors disminuït sota el principi de la igualtat

d’oportunitats. Per tal d’aconseguir la viabilitat del dret al treball i a la lliure elecció de professió i ofici.

Els serveis socials de suport a la integració laboral (SSIL) es creen sota la cobertura legal de la llei


26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials a Catalunya, i el Decret 27/1987, de 29 de gener, i

independentment de les obligacions estatals sobre els centres especials de treball. Els SSIL actuaran

potenciant la integració social, especialment pel que fa referència a la dinàmica de pas dels treballadors

amb disminució des dels centres cap al sistema ordinari de treball. Una vegada assolida la integració,

vetllaran perquè l’activitat laboral es realitzi sense discriminacions.

Es defineix com a SSIL les actuacions dirigides als treballadors amb disminució que tenen per objectes la

seva adaptació a l’entorn laboral i a l’entorn cívic. S’han d’organitzar i executar les funcions de forma

integrada amb les activitats productives del centre de treball i també amb les activitats prèvies i

posteriors a la jornada laboral, en dos nivells d’actuació: ajust del treballador de manera òptima dins de

l’àmbit empresarial i facilitar l’assoliment del grau de qualitat de vida més alt en coordinació amb els

serveis socials especialitzats i amb els serveis generals de benestar.

S’instrumentalitzen en equips interdisciplinaris de professionals que desplegaran els dos nivells

d’actuació, sobre els treballadors del centre especials de treball, o externament a aquests centres, i el seu

oobjectiu serà el pas d’aquests treballadors al sistema ordinari de treball.

La composició mínima de l’equip és d’un psocòleg, un assistens social o diplomat em treball social a

jornada completa per cada 100 usuaris. Si el centre té una dimensió diferent, hi haurà els mateixos

professionals però amb un comput de 40 hores setmanals de dedicació de cada professional per 100

persones ateses. Un d’aquest dos professionals coordinarà l’actuació de l’equip: un monitor de suport

qualificat per cada 15 treballadors amb disminució.

S’elabora per a cada treballador disminuït empleat en el centre de treball o que estigui en demanda

d’ocupació en el sistema ordinari de treball i ho demani, un programa individual d’integració, abastant

els dos nivells descrits. Els SSIL que siguin desplegats per una entitat de serveis socials d’iniciativa

social o pública podran ser emparats pels programes de subvencions de l’ICASS, entitat que regula la

promoció, el finançament i les prestacions econòmiques dels serveis socials. La subvenció es fa en

funció dels pressupostos que aprovi el Parlament de Catalunya i s’aplica de forma exclusiva al

manteniment de l’equip i anualment el Departament d’Acció Social i Ciutadania fixarà el mòdul de

subvenció aplicable.


Ordre de 12 de juny de 1992 per la qual es crea el Registre de Centres Especials de Treball i la

Comissió d’avaluació i seguiment dels programes de suport a la integració laborals de disminuïts. Per

tant es crea el Registre en el que s’inscriuran i qualificaran tots els centres especials de treball per a

disminuïts de Catalunya. Aquest registre s’adscriu, en un primer moment, al Servei d’Ordenació,

Avaluació i Inspecció de la Direccció General d’Afers Socials i ha estat gestionat pel Negociat de

Registre d’entitats, serveis i establiments socials del Servei esmentas.

Els requisits per a efectuar la qualificació i la inscripció en el registre són:

a) Acreditació de la personalitat titular.

b) Justificació, mitjançant l’estudi econòmic oportú de les possibilitats de viabilitat i subsistència del

centre per al compliment dels seus fins.

c) Que la plantilla del centre estigui constituïda per treballadors disminuïts, d’acird amb el que

estableix el Reial Decret 2273/1985, amb contracte laboral escrit, d’acord amb la normativa

vigent.

d) La previsió de tenir en plantilla el personal tècnic i de suport amb la titulació professional

adequada que l’activitat del centre requereixi.

La Comisió d’avaluació i seguiment dels programes de suport a la integració laboral estudian la viabilitat

econòmica, tècnica i financera dels nou projectes generadors de llocs de treball dels centres especials de

treball com dels projectes individuals. A través dels informes pertinents.

Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya 2008-2010

La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball i la Subdirecció de Polítiques Laborals per a

Col·lectius específics proposa una estratègia per promoure accions per a la inserció laborals de col·lectius

en risc d’exclusió, per a garantir l’accés i la permanència en el mercat laboral, en les que s’inclou les

persones amb discapacitat.

La mesura s’estableix sobre tres eixos bàsics:

1. Foment i manteniment de l’activitat laboral de qualitat

2. Compromís i corresponsabilitat social del teixit empresarial


3. Concertació entre administracions, entitats prestadores de serveis i agents socials a cada

territori.

Com a mesures específiques dins del primer eix s’inclou la mesura d’incrementar l’ocupabilitat de les

persones amb discapacitat, tenint en compte la perspectiva de gènere.

CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

Documents

Transcript of CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya