TOTS ELS CAMINS PORTEN A... (Extret de materials cedits per BÀRBARA MATAS)

Segons Hipòlit Taine: “L’historiador de Roma no té historiador”

• Problemes amb la data de naixement: 59 aC?

• Va néixer a Pàdua, de bona família. Estudis d’eloqüència.

• Va anar a Roma ja gran. Amb quin objectiu?

• Va fer-se amb Mecenàs i August (i amb Claudi)

• Va ser historiador a temps complet. Es va passar la vida fent la seva obra de ciutadà.

• Va morir el 17 dC. tres anys després d’August.

Tit Livi i els seus contemporanis

Cra

s

Cic

eró

Pom

peu

Cès

ar

Sal·l

ust

i

An

ton

i

Cle

òpat

ra

Vir

gili

Mec

enàs

Hor

aci

Agr

ipa

Au

gust

Tib

ul

Pro

perc

i

Ovi

di

Sèn

eca

vell

Liv

i

10099989796 95949392919089888786858483828180797877767574737271706968676665646362616058575655545352515049484746454443424140393837363534333231

3029282726252423222120191817161514131211109876543211 dC234567891011121314151617192021

Aproxi-mada-ment l’any

Tit Livitindria…

Es va esdevenir…

61 aC Pompeu torna triomfant de l’orient60 Primer triumvirat59 Pompeu se separa de Múcia (3a esposa) i es casa amb Júlia58 1 Clodi és triúmvir de la plebs > exili de Ciceró. Clodi també intenta matar Pompeu.57 2 Torna Ciceró. De domo sua. Clodi ataca la casa, el germà i la persona de Ciceró. Bandes de Clodi i Miló. Neix Properci56 3 Renovació del primer triumvirat.55 4 Pompeu i Cras són cònsols enmig d’aldarulls. Neix Tibul. Mor Lucreci.

54 5 Mor Júlia. Mor Catul.53 6 Els parts derroten Cras. Ciceró, àugur.52 7 La banda de Miló mata Clodi. Pompeu es casa amb Cornèlia, filla de Metel Escipió.51 8 Pompeu es reconcilia amb els aristòcrates.50 9 Acaba la guerra de les Gàl·lies. Desavinences entre Cèsar i Pompeu, que esdevé molt popular.49 10 Pas del Rubicó. Dia 15 de març Pompeu embarca a Brundísium i va a Grècia. Batalla de Cèsar a Ilerda.48 11 Victòria de Farsalos. El 20 de setembre maten Pompeu a traïció. Cèsar el venja.47 1246 13 Ciceró es divorcia de Terència45 14 Mor Túl.lia, la filla de Ciceró44 15 Mort de Cèsar. Filípiques de Ciceró. La filla de Marc Antoni es promet amb el fill de Lèpid. Mecenàs comença a col·laborar

amb Octavià. Bucòliques43 16 Guerra de Mòdena. Segon triumvirat. Proscripcions. Mort de Ciceró. Neix Ovidi.42 17 Marc Antoni venç a Filipos. Horaci fuig derrotat.41 1840 19 Marc Antoni es casa amb Octàvia. Octavià es casa amb Escribònia, filla d’un partidari de Pompeu. Mecenàs fa de mediador

entre els triúmvirs.39 20 Horaci coneix Mecenàs.38 2137 22 Renovació per cinc anys més del segon triumvirat. Lèpid perd poder i és anomenat Pontifex Maximus. Geòrgiques36 23 Antoni s’uneix a Cleòpatra VII35 24 Mor Sal·lusti.34 2533 26 Caduca l’aliança entre Octavià i Antoni. Aquest se separa d’Octàvia32 2731 28 Batalla d’Àccium. Arribada de Livi a Roma?30 29 Suïcidi de Marc Antoni i de Cleòpatra. Octavià fa matar Cesarió. Virgili comença l’Eneida29 30 Livi comença a escriure Ab Vrbe condita28 3127 32 “Restauració” de la república. Octavià és anomenat August.26 3325 3424 35

23 36 Fi de la col.laboració de Mecenàs amb August. Aquest assumeix la potestas tribunicia. Carmina d’Horaci.22 3721 3820 3919 40 Moren Virgili i Tibul. August assumeix l’imperium consulare amb caràcter vitalici.18 41 Reforma dels costums.17 42 Jocs Seculars.16 4315 44 Mor Properci.14 45 Mor Lèpid.13 46 Mor Agripa.12 4711 4810 499 50 Mor Mecenàs. Mor Horaci. Consagració de l’Ara Pacis.8 51 El senat decideix que Quintilis sigui agost.7 526 535 544 553 562 57 El senat nomena August pater patriae. Exili de la seva filla Júlia.1 581 dC 592 603 614 625 636 647 658 66 Exili d’Ovidi9 6710 68

11 6912 7013 7114 72 Mort d’August15 7316 7417 75 Mor Ovidi. Mor Livi.

Ab Vrbe condita libri

·És la història de Roma des del 753 aC fins al 9 aC.

·Format originalment per 142 llibres, dels quals n'han sobreviscut 35: de l’1 al 10 i del 21 al 45.

Titus Liuius in membranis

Pellibus exiguis artatur Liuius ingens,

quem mea non totum bibliotheca capit.

Marcial, 14, 190

En unas exiguas pieles se condensa el inmenso Livio, que no cabe entero en

mi biblioteca.

·Epitome – Resum del llibre primer

·Periochae – Sumari (mera llista de continguts).

· La va anar publicant per blocs, i de seguida va adquirir fama.

· A la història de Livi la part més important està dedicada a les guerres.

""Abi, nuntia"" inquit ""Romanis, caelestes ita velle ut mea Roma caput orbis terrarum sit; proinde rem

militarem colant sciantque et ita posteris tradant nullas opes humanas armis Romanis resistere posse."

1, 16

Vés, anuncia als romans que els déus celestials volen que la meva Roma sigui la capital de tot el món; per tant, que practiquin l'art militar i

que sàpiguen, i així que ho facin saber als seus descendents, que cap força humana no podrà resistir-se a les armes romanes. (Esperit de

Ròmul)

tu regere imperio populos, Romane, memento Tu, romà, recorda't de governar els pobles

(hae tibi erunt artes), pacique imponere morem, amb el teu imperi, d'imposar les lleis per a la pau,

parcere subiectis et debellare superbos.» de perdonar els vençuts, de subjugar els superbs.

Virgili, Eneida, 6, 851-853

La pau no li dóna gaire temes per tractar i els fets culturals no hi són ressenyats. De manera que és la

història de batalles, guerres, aliances i dominis que va ser d’obligat compliment fins entrat el segle XX, en què,

als llibres d’història, van aparéixer la vida quotidiana i els fets culturals al costat dels esdeveniments

políticomilitars.

Estil i fama

·HISTORIÒGRAF FAMÓS

Numquamne legisti Gaditanum quendam Titi Liui nomine gloriaque commotum ad uisendum eum

ab ultimo terrarum orbe uenisse statimque, ut uiderat, abisse? Plini el Jove, Cartes 2, 3, 8

No has llegit mai sobre un gadità que, commogut pel nom i la glòria de Tit Livi, va venir per poder-lo veure des de l'altra punta del

món i, haven-lo vist, se n'entornà? (IZ)

Et quos ad contemplationem sui Roma non traxerat, unius hominis fama perduxit. Jeroni

I aquells als quals Roma no havia aconseguit seduir, els va atraure la fama d'un sol home. (IZ)

CICERONIÀ

Optimus est enim orator qui dicendo animos audientium et docet et delectat et permouet Ciceró, De optimo genere oratorum 1, 1

Efectivament, el millor orador és aquell que, tot parlant, no només ensenya, sinó que també plau i a més commou els esperits dels quil'escolten. (IZ)

Historia est magistra uitae. Ciceró, De oratore 2, 9

LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA

El més saludable i fructífer de l'estudi de la història és que un en pot treure tota mena de lliçons, escrites

en documents il.lustres; d'aquí un agafa el que convé imitar per a ell mateix i per a l'Estat, i el que convé

evitar, perquè és ignominiós al principi i al final. D'altra banda, o bé m'enganya l'afecció al treball que

he començat, o bé mai no hi va haver cap estat més gran ni més irreprotxable ni més ric en bons

exemples, ni dins cap altra ciutat no van penetrar més tard l'avarícia i la luxúria, ni hi va haver un altre

lloc on la pobresa i l'austeritat fossin considerats honors importants durant tant de temps. Prefaci.

PATRIOTA

Sigui com sigui, em serà motiu de complaença haver-me ocupat jo mateix, per la meva banda, de la

memòria de les gestes del poble més important de la terra. I si entre un seguit tan gran d'escriptors la

meva fama és escassa, em consolaré pensant en la noblesa i en la importància d'aquells que

enfosqueixen el meu nom…

I si a algun poble és lícit divinitzar els seus orígens i fer-ne responsables els déus, el poble romà ha

obtingut tanta glòria amb les armes que, quan diu que Mart és el seu pare i el del seu fundador, els

altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el seu domini…

A continuació fa portar dues quadrigues i lliga Meti estirat a cada carro. Després, els cavalls són

deixats anar en diferent direcció, portant entre els dos carros el cos esquinçat per on els membres

havien estat lligats amb cordes. Tots van apartar els ulls d'un espectacle tan esgarrifós. Aquell suplici va

ser entre els romans el primer i l'últim d'aquella mena, tan poc evocadora de les lleis humanes: entre

altres coses podem vanagloriar-nos que cap poble no ha adoptat càstigs més suaus que els nostres. 1, 28

“Qualsevol temps passat va ser millor”.

La tasca implica, a més a més, un treball immens, perquè aquesta ciutat es remunta a més de set-cents

anys i perquè, partint d'uns començaments insignificants, ha arribat a l'extrem de patir problemes a

causa de la seva pròpia magnitud.

Cal que se'm concedeixi tota l'atenció per al següent: quina mena de vida va existir, quins costums hi va

haver, per quins homes i amb quins mètodes, en la guerra i en la pau, fou creada i engrandida la

potència; després, cal que se'm vagi seguint mentre explico com la disciplina ja començava a trontollar

una mica i primer els costums es van anar relaxant, a continuació van anar empitjorant cada cop més; i

quan, finalment, van començar a desplomar-se fins a arribar a aquests temps en els quals no podem

aguantar ni els nostres mals ni els seus remeis.

Com menys abundància de coses hi havia, menys desig hi havia de tenir-ne: recentment les riqueses

han portat l'avarícia, i els plaers abundants provoquen el desig d'anar a la ruïna i de perdre-ho tot en el

luxe i en la disbauxa.

CAPAÇ D’UNA GRAN PLASTICITAT I DRAMATISME.

Parla Tul.lus Hostili, després de vèncer la guerra contra els albans

"Tinc la intenció de fer el que és bo, favorable i benèfic per al poble romà, per a mi i per a vosaltres,

albans: traslladar tot el poble albà a Roma, concedir la ciutadania a la plebs, nomenar senadors els ciutadans

principals i fer una sola ciutat, un sol estat; de la mateixa manera que fa un temps els albans es van dividir

en dos pobles, així ara tornin a unir-se en un de sol."

A tot això, la joventut albana, desarmada i envoltada per homes armats, dividida entre diversos parers però

compartint un mateix temor, es manté en silenci…

I ja havia estat enviada a Alba la cavalleria per traslladar la població a Roma. Aleshores van ser-hi

conduïdes les legions per destruir la ciutat. Quan aquestes van creuar les portes, no es va sentir aquell

estrèpit ni aquell terrabastall que sol haver-hi a les ciutats capturades quan, trencades les portes o abatuts els

murs per l'ariet o capturada per l'assalt la ciutadella, un clamor hostil i soroll d'homes armats per la ciutat ho

regiren tot a sang i a flames, sinó que un afligit silenci i una callada tristor va clavar-se als ànims de tots, de

forma tal que amb la por oblidaven què hi havien de deixar i què se n'havien d'emportar, els faltava decisió i

es feien preguntes uns als altres, o bé s'estaven a la porta de casa seva o bé anaven errants per donar una

última ullada a les seves cases.

Tan aviat com els va arribar la cridòria dels genets que els manaven sortir, ja es va sentir el cruixit de les

cases que eren derruïdes a les afores de la ciutat, i la pols que venia d'aquells llocs tan distants ho omplia tot

com una mena de núvol. Aleshores, de sobte, cada un agafava el que podia i abandonava la llar i els penates,

la casa on van néixer i on es van criar; sortien, i una fila contínua d'emigrants ja havia omplert els camins; la

visió dels altres feia néixer llàgrimes de compassió mútua. Ja se sentien els crits planyívols de les dones,

sobretot quan passaven per davant dels venerables temples encerclats d'homes armats, i deixaven els seus

déus com si fossin presoners. Havent sortit els albans de la ciutat, els romans arrasen tots els edificis

públics i privats. En una sola hora es va lliurar a la destrucció i a les ruïnes l'obra de quatre-cents anys,

durant els quals Alba havia estat dempeus.

No obstant això, foren més moderats amb els temples dels déus, car així ho havia manat el rei.

1, 28-29

In variis voluntatibus regnari tamen omnes volebant, libertatis dulcedine nondum experta 1, 17Malgrat la discrepància d'opinió, tots volien que hi hagués un rei perquè encara no havien tastat la dolçor de la llibertat

CONSCIENT DE LA IMPORTÀNCIA DE L’IMPERI ROMÀ

Aeneam ab simili clade domo profugum sed ad maiora rerum initia ducentibus fatis… 1, 1

També Eneas, fugitiu de la seva pàtria a causa de la mateixa desgràcia, però cridat pels fats a fer coses més importants…

Inde Turnus Rutulique diffisi rebus ad florentes opes Etruscorum Mezentiumque regem eorum

confugiunt, qui Caere opulento tum oppido imperitans, iam inde ab initio minime laetus nouae origine

urbis et tum nimio plus quam satis tutum esset accolis rem Troianam crescere ratus, haud grauatim

socia arma Rutulis iunxit. 1, 2

Aleshores Turn i els rútuls, desesperats, busquen protecció a l'opulent país dels etruscos i al seu rei Mezenci. Aquest, que

governava l'aleshores rica ciutat de Cere, des del principi no estava gens content del naixement de la nova ciutat i en aquell moment ja

pensava que l'estat troià havia crescut més del que calia per a la seguretat dels veïns. Per això va unir les seves armes a les dels rútuls

sense pensar-s'ho gaire.

Inter Lavinium et Albam Longam coloniam deductam triginta ferme interfuere anni. Tantum tamen

opes creuerant maxime fusis Etruscis ut ne morte quidem Aeneae nec deinde inter muliebrem tutelam

rudimentumque primum puerilis regni mouere arma aut Mezentius Etruscique aut ulli alii accolae ausi

sint 1,3

Entre la fundació de Lavínium i la d'Alba Longa, colònia de l'anterior, van passar gairebé trenta anys. No obstant això, la seva força

havia crescut tant, sobretot després de la derrota dels etruscos, que ni tan sols arran de la mort d'Eneas, ni després, durant la regència d'una

dona, i durant els primers temps del regnat d'un noi, ni Mezenci ni els etruscos ni cap altre veí no van gosar prendre les armes.

Sed debebatur, ut opinor, fatis tantae origo urbis maximique secundum deorum opes imperii principium.

1, 4

Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l'origen d'una ciutat tan important i en l'establiment de l'imperi més gran després del

poder dels déus.

Crescebat interim urbs munitionibus alia atque alia appetendo loca 1, 8 Mentrestant creixia la ciutat incorporant al seu recinte ara un lloc ara un altre

Deinde ne uana urbis magnitudo esset… 1, 8 Després Ròmul, a fi que la grandària de la ciutat no fos inútil,…

Adeo simul spernebant, simul tantam in medio crescentem molem sibi ac posteris suis metuebant. 1, 9

Fins a tal punt els menyspreaven i a la vegada temien per a ells i per als seus descendents la gran potència que creixia enmig d'ells

Iam Sabinorum omnis multitudo cum liberis ac coniugibus uenit. Inuitati hospitaliter per domos cum situm

moeniaque et frequentem tectis urbem uidissent, mirantur tam breui rem Romanam creuisse 1, 9

També arriba tota una multitud de sabins amb els fills i les esposes. Invitats per les cases amb amabilitat, després d'haver vist el lloc, el

recinte i la ciutat tan plena d'habitatges, s'admiraven que la potència romana hagués crescut tant en tan poc temps.

Sed res Romana erat superior. 1, 12